Page 1

L'Argelaga

Ja el tenim!

20

Revista d'Argelaguer desembre 2007


Ajuntament d'Argelaguer Tel. 972 68 71 37 Fax: 972 68 78 21 A/E: ajuntament@argelaguer.cat Carrer Major, 91 (17853 - Argelaguer) Web: http://pobles.ddgi.es /argelaguer

Horaris de serveis Ajuntament De dilluns a divendres, de 8 del matí a 3 de la tarda. Servei d’urbanisme L’arquitecte i l’arquitecte tècnic atendran les consultes els divendres de cada quinze dies, de 10 del matí a 1 de la tarda. Servei d’aigua de PRODAISA Tercer dilluns de cada mes, d'1 a 2 del migdia. Jutjat de Pau Divendres, d'1 a 2 de la tarda. Recollida de trastos vells El primer dilluns de cada mes, a les 8 del matí. Dispensari d’Argelaguer Metge: Dr. Enric Bayona Dilluns, dimarts i dijous, d’1/4 de 12 del matí a 2/4 d’1 de la tarda. Divendres, de 10 a 11 del matí. Visites concertades: Dimarts, dijous i divendres, a 2/4 d’1 de la tarda. Infermera: Montserrat Perramon Dilluns i divendres, de 12 del migdia a 1 de la tarda. Dimecres, de 3 a 4 de la tarda. Auxiliar administrativa: Mireia Marchuet De dilluns a divendres, de 10 a 1. Extraccions: 2n i 4t dijous de cada mes, de 2/4 de 9 a 2/4 de 10 del matí. Cal cita prèvia. Dispensari de Tortellà Metge: Dr. Enric Bayona Dilluns, dimarts i dijous, de 2/4 de 9 a 11 del matí. Dimecres, de 3 a 5 de la tarda.

Telèfons

Infermera: Montserrat Perramon Dilluns, dimarts i dijous de 10:00 a 11:00 Dimecres de 16:00 a 17:00 Divendres 11:00 a 12:00 Extraccions: Cada dimarts de 8:30 a 9:30 Urgències De dilluns a divendres fins a les 3 de la tarda: Dr. Enric Bayona (Tel. 608 74 14 11). De les 3 de la tarda a les 8 del vespre, caps de setmana i festius: CAP de Besalú (Tel. 972 59 05 73) Sol·licitud de visita Per tal de facilitar la feina, us agrairíem que demanéssiu les hores de visita amb antelació. Gràcies. Tel: 972 68 76 06 o 902 11 14 44. Farmaciola Argelaguer: de dilluns a divendres, de 12 del migdia a les 2 de la tarda. Escola Horari acadèmic: de 2/4 de 10 del matí a 2/4 d’1 de la tarda i de 3 a 5 de la tarda. Servei de menjador: de 2/4 d’1 a les 3 de la tarda. Misses Diumenges i festius, a 1/4 de 10 del matí. Correus Horari d’atenció al públic de dilluns a divendres, de 2/4 de 9 a les 9. Sala de lectura Dimecres de 5 a 8 de la tarda.

Ajuntament...................................................972 68 71 37 Fax................................................................972 68 78 21 Pàgina web..................http://pobles.ddgi.es /argelaguer Correu electrònic ................. ajuntament@argelaguer.cat Escola...........................................................972 28 70 59 Consultori Argelaguer..................................972 68 76 06 Consultori Tortellà........................................972 68 75 56 Farmàcia......................................................972 28 71 02 Urgències (CAP Besalú)...............................972 59 05 73 .................................................................. i 989 30 40 88 Dr. Enric Bayona..........................................608 74 14 11 Centre d'emergències................................................. 112 Mossos d’Esquadra.................................................... 088 Bombers...................................................................... 085 Emergències Mèdiques (ambulància)......................... 061 Creu Roja d’Olot..................972 27 22 22 i 972 26 23 18 Ambulàncies Garrotxa.................................972 26 76 52 .................................................................. i 972 27 28 28 Parròquia (Mn. Martirià)...............................972 68 71 85 Hospital d’Olot.............................................972 26 18 00 Hospital de Girona J. Trueta........................972 20 27 00 Hospital de Girona (habitacions).................972 22 49 55 Servei Funerari (J. Planella)..........................972 68 71 17 .................................................................. i 972 28 71 94 Jutjat de Pau (St. Joan)................................972 29 03 03 Servei d'aigües (Prodaisa)...........................972 20 20 78 Farmàcies de torn: Besalú: .........................................................972 59 12 73 Sant Jaume de Llierca: ................................972 68 72 01 Montagut: ....................................................972 68 70 88 Castellfollit de la Roca: ...............................972 29 40 18 Tortellà: ........................................................972 28 71 02

Horaris de la TEISA Banyoles - Besalú - Olot

Girona

Sortides Banyoles Besalú de Girona 7,15 8,00 9,15 10,15 11,15 12,15 13,15 13,15 14,15 15,15 15,15 16,15 17,15 18,15 19,15 20,15 21,00

7,45 8,30 8,45 10,45 11,45 12,45 13,45 13,45 14,45 15,45 15,45 16,45 17,45 18,45 19,45 20,45 21,30

8,03 10,03 12,03 14,03 16,03 18,03 20,03 21,48

(1) De dilluns a divendres feiners Telèfons Administracions: Girona: 972 20 02 75 - Banyoles: 972 57 00 53 Olot: 972 26 01 96 - Figueres: 972 50 31 75

Arribades a Olot 8,30 10,30 12,30 14,30 16,30 18,30 20,30 22,15

Feiner Feiner Feiner Feiner Diari Feiner Feiner Festiu Feiner (1) Diari Festiu Feiner (1) Diari Feiner (1) Diari Feiner (1) Diari

Olot

Besalú - Banyoles - Olot Sortides Besalú Banyoles d’Olot 5,45 7,30 8,30 11,30 13,30 15,30 16,30 17,30 19,30

6,15 8,00 10,00 12,00 14,00 16,00 17,00 18,00 20,00

(1) De dilluns a divendres feiners (2) Dies curs escolar

6,30 7,15 7,45 8,15 9,15 10,15 11,15 12,15 12,15 13,15 14,15 15,15 16,15 16,15 17,30 17,15 18,15 19,15 20,15

Arribades a Girona 7,05 7,45 8,15 8,45 9,45 10,45 11,45 12,45 12,45 13,45 14,45 15,45 16,45 16,45 18,00 17,45 18,45 19,45 20,45

Feiner Feiner Lectius (2) Feiner Feiner Diari Feiner Feiner Festiu Feiner (1) Diari Feiner (1) Feiner Festiu Feiner (1) Festiu Feiner Feiner (1) Diari


Editorial Sumari 2 Serveis 3 Editorial 4 Informació municipal 8 Argelaguer en xifres 9 Actualitat 14 Entrevista 17 Escola 18 Joventut 20 Casal de la Gent Gran 22 Esports 23 Caçadors 24 Història 26 LlunaPlena 28 Les nostres empreses 30 Salut 32 Àlbum fotogràfic 33 La recepta 34 Pàgina oberta 39 Festa de Sant Damas El contingut dels articles és responsabilitat dels respectius autors. Edita: Ajuntament d'argelaguer Consell de Redacció: Sílvia Casadevall, Mercè Cordonets, Dolors Figueras, Dolors Giménez, Fina Rodríguez, Josep Vilar, Carles B. Gorbs, Dolors Olivé. Fotografia: Joan Abulí, Dolors Figueras, Dolors Giménez, M. Àngels Grabuleda, Josep Herrero, Pere Puigbert, Josep Vilar. Portada: El nou camp de futbol (Foto: Josep Vilar) Disseny i Compaginació: JJ Comunicació (Marc Puigvert) Impressió: JNP - Arts Gràfiques Dipòsit Legal: GI-430-1998 Amb la col.laboració de

A

mb l’arribada de la Festa Major de Sant Damas novament tenim a les mans l’Argelaga, que compleix un aniversari especial que tots hem de celebrar, perquè tenim davant l’edició número vint de la revista.

En coincidència amb aquest aniversari de seguida veureu que a la revista s’hi han produït alguns canvis de contingut, que de seguida comentarem, i altres canvis, com ara l’entrada de nous col·laboradors. També ha canviat el paper de l’Ajuntament, que ha volgut deixar pas als nous membres del Consell de Redacció en tot allò relacionat amb les tasques de publicació i redacció de la revista. Des d’aquestes línies agraïm la feina feta pels col·laboradors i membres del Consell de Redacció que han treballat fins ara en la revista i donem la benvinguda a totes les persones que amb il·lusió i empenta emprenen el que podríem qualificar de nova etapa en la publicació de l’Argelaga. Us presentem unes quantes seccions noves que esperem que us interessin i facin més atractiva l’Argelaga. Hi trobareu informació sobre els naixements, les defuncions i altres dades de la població d’Argelaguer; els caçadors també estrenen una pàgina; “Les nostres empreses” passa a dedicar-se a empreses que actualment estan tancades; nous articles de salut ens parlen en aquest número de la gelosia infantil i dels beneficis de menjar bé en la infantesa; i, finalment, “La recepta” es proposa la tasca de “difusió de la nostra cuina”. Al costat d’aquestes noves seccions hi ha les seccions de sempre, com ara, entre altres, l’entrevista, en aquesta ocasió dedicada a Marisa Moreno, la informació municipal o els articles de pàgina oberta, secció que recull els articles i escrits de tots els veïns d’Argelaguer, els quals han contribuït de forma activa durant aquests primers vint números de la revista perquè aquesta fos una secció dinàmica i ben viva i esperem que ho facin en un futur amb l’aportació de nous escrits i col·laboracions. Us desitgem molt bona Festa Major de Sant Damas.

El Consell de Redacció

Si esteu interessats a col·laborar en la redacció de l’Argelaga, ens podeu fer arribar els vostres escrits al núm. 14 del carrer de la Plaça, els podeu donar a qualsevol persona del consell de redacció o bé trucar-nos al 659 35 77 72. La revista es reserva el dret de corregir-los tant a nivell ortogràfic com gramatical i a publicar-los en un número o bé el següent en funció de l’espai disponible i de la data de lliurament. L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 20 desembre 2007






Informació municipal

Nou ajuntament després de les eleccions municipals El passat 27 de maig se celebraren les eleccions municipals, amb una bona participació. El resultat d’aquestes eleccions va ser el següent:

VOTS A CANDIDATURES:

Electors..................... 331 Votants...................... 251 Vots en blanc............ 6 Vots nuls................... 5

Convergència i Unió 162 5 regidors Esquerra Republicana 78 2 regidors

El dissabte dia 16 de juny de 2007 es va celebrar el Ple de constitució del nou Ajuntament, la composició del qual és la següent: Alcalde: JOSEP DORCA I SERRAT Regidors: ENRIC BADOSA I PORTELLA PERE PUIGBERT I PLANAGUMÀ MARGARITA ROS I NOGUER DOLORS GIMÉNEZ I MÀRQUEZ TONI ANAYA I ROMERO ADRIÀ CAMPS I ERILL El dijous dia 5 de juliol de 2007 es va celebrar el Ple extraordinari d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, en el qual es van tractar els següents punts: RÈGIM DE SESSIONS DEL PLE

NOMENAMENT D’ORGANITZACIÓ DEL GOVERN I ADMINISTRACIÓ MUNICIPAL El govern i l’administració municipal queda organitzada a través de les següents àrees, i amb els següents regidors responsables: ÀREES: Àrea de serveis i esports Margarita Ros i Noguer

En aquesta legislatura els plens ordinaris se celebraran un cop cada dos mesos, l’últim dijous, a partir de 2/4 de deu del vespre. El primer Ple ordinari va ser el dia 27 de setembre de 2007.

• • • • •

CREACIÓ DE LA COMISSIÓ DE COMPTES

Àrea d’urbanisme i obres

Es va constituir la Comissió Especial de Comptes de l’Ajuntament, amb la funció bàsica d’examinar els comptes generals de la Corporació i emetre’n informe. Aquesta està constituïda per:

Pere Puigbert i Planagumà

President: Josep Dorca i Serrat Vocal: Enric Badosa i Portella Vocal: Toni Anaya i Romero

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 20 desembre 2007

• • • • • •

Manteniment espais públics Coordinació empreses de serveis Servei mèdic Serveis funeraris i cementiri Consell escolar

Desenvolupament urbanístic Obres d’infraestructura i equipament Permisos d’obres Disciplina urbanística Patrimoni, camins i senders Medi ambient


Informació municipal Àrea de benestar social i cultura

GRUPS POLÍTICS

Maria Dolors Giménez i Márquez

Grup polític d’Esquerra Republicana de Catalunya Toni Anaya i Romero (portaveu) Adrià Camps i Erill

• • • • •

Iniciar i coordinar actuacions de serveis socials Casal d’avis Revista Sala de lectura Pàgina web

NOMENAMENT DE REPRESENTANTS DE LA CORPORACIÓ EN ÒRGANS COL·LEGIATS

Àrea d’administració i hisenda

Els representants de l’Ajuntament als diferents òrgans col· legiats són els següents:

Enric Badosa i Portella

a) Consell escolar municipal: Margarita Ros i Noguer.

• • • •

b) Consorci Localret: Maria Dolors Giménez i Márquez.

Organització administrativa Personal Pressupost Gestió econòmica

c) Cilma (Consell d’Iniciatives Locals per al Medi Ambient de les comarques de Girona): Pere Puigbert i Planagumà.

Àrea de relacions, participació, joventut i seguretat

d) Fundació Privada Garrotxa Líder: Enric Badosa i Portella.

Josep Dorca i Serrat

e) Turisme Garrotxa: Josep Dorca i Serrat.

• • • • •

INDEMNITZACIONS A PERCEBRE ELS MEMBRES DE LA CORPORACIÓ

Relacions institucionals Relacions amb les associacions Foment de l’associacionisme i la participació dels joves Servei policia local mossos Emergència

TINENTS D’ALCALDE Enric Badosa i Portella Pere Puigbert i Planagumà

Una vegada organitzat el funcionament del nou Ajuntament, es vol continuar sense cobrar un sou, però sí s’ha d’establir un sistema d’indemnització per compensar les despeses ocasionades per la gestió, relacions institucionals, dietes, desplaçaments per la comarca, coordinació i representació, que per a aquesta legislatura seran les següents: Alcaldia: 333 €/mes Tinents d’alcalde: 50 €/mes Regidors: 50 €/mes

Obres municipals Local polivalent L’obra de l’execució del local polivalent ja enfila la darrera fase, en aquests moments l’estructura i la coberta ja estan fetes i molt aviat es començaran els acabats interiors i instal·lacions.

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 20 desembre 2007






Informació municipal

Camp de futbol

L’obra del camp de futbol ja està acabada. Tal com se us va informar en l’Argelaga núm. 19, s’ha procedit a fer el moviment de terres, la caixa del paviment, el drenatge, el rec, la col·locació de gespa artificial, la tanca i la instal·lació de dues torres.

La darrera fase de la il·luminació, més endavant i si és possible, s’hauria de completar amb la instal·lació de dues torres més. Aquestes obres, les han dutes a terme les empreses: Serman, Royalverd, J. M. Tinto i Instal·lacions J. Juanola.

Obra de restauració de l’església L’obtenció d’aquesta subvenció ha vingut a conseqüència d’una petició inicial que va fer l’Ajuntament al Ministeri de Foment. L’any 2005, aquest Ajuntament va sol·licitar la inclusió de l’obra de la rehabilitació urbana del nucli històric d’Argelaguer en la mesura de l’1 % cultural que preveu la Llei 16/1985, del Patrimoni Històric Espanyol. Aquesta subvenció, tot i l’esforç que es va fer en la presentació del projecte, mai no va ser concedida perquè no es complia amb el requisit que només es podien subvencionar actuacions en béns declarats d’interès cultural (BIC). Des de l’Ajuntament es va insistir molt en poder assolir aquesta subvenció, i a diferents nivells; i finalment el Ministeri de Cultura, en els Pressupostos Generals de l’Estat de l’any 2006 va incloure-hi una partida d’un import de 150.000,00 € destinada “Al centro medieval de Argelaguer para su restauración”.

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 20 desembre 2007

Aquesta subvenció només es podia destinar a béns culturals d’interès local i d’ús públic, i al municipi només hi ha dos béns culturals d’interès públic: l’església i el castell. Com que l’església és un edifici emblemàtic per al municipi amb un ús públic i el campanar està molt

malament, es va optar per incloure-hi aquesta obra. Ara, les obres de restauració de l’església de Santa Maria ja s’han començat, les ha adjudicades directament l’Estat, i l’empresa encarregada és Construccions Guardiola SL.


Informació municipal

Altres informacions • Aprovació reglament del cementiri municipal

• Taxes:

El Ple de l’Ajuntament d’Argelaguer, amb data 27 de setembre de 2007, va aprovar inicialment el Reglament del cementiri municipal. El municipi no disposava de reglament, i l’objectiu del qual ve determinat per la necessitat d’adaptar el cementiri a les circumstàncies de la societat actual; procurar l’aprofitament i la reutilització de les sepultures, i posar a disposició dels usuaris una notable varietat de formes de transmissió de drets funeraris que permetin optimitzar el nombre de sepultures disponibles. Ara aquest Reglament es troba en període d’exposició pública pel termini de 30 dies a partir de la seva publicació al BOP. Una vegada sigui definitiu serà executiu a partir del dia 1-1-2008. L’entrada en funcionament d’aquest Reglament respecta els títols de propietat atorgats amb anterioritat a l’aprovació d’aquest reglament.

S’ha modificat l’article 6è.- Quota tributària de l’Ordenança de Cementiri municipal per adaptar-la al Reglament del cementiri municipal actualment en tràmit, amb les següents tarifes: Concessió permanent 450,00 € Concessió temporal 300,00 € Concessió provisional 200,00 € Expedició de títol 10,00 € Manteniment cementiri anual 10,00 €

• Modificació de les ordenances fiscals per al proper exercici 2008 El Ple de l’Ajuntament d’Argelaguer, amb data 29 d’octubre de 2007, va aprovar provisionalment la modificació d’alguns impostos i taxes per al proper exercici 2008.

- Cementiri

- Escombraries Vist l’estudi econòmic del SIGMA (Consorci de Medi Ambient i Salut Pública) i els costos del servei, l’augment per l’any 2008 serà del 6 %, i, per tant, les tarifes seran les següents: Domicilis: - Habitatge - Habitatge amb una persona jubilada - Habitatge de temporada o deshabitat Establiments: - Botigues (fleca, queviures...) - Bars i restaurants - Cases de turisme rural - Fàbriques Categoria 1a Categoria 2a Categoria 3a

92,94€ 48,69€ 92,94€

92,94€ 361,80€ 336,36€ 317,32€ 635,67€ 789,11€

Tot seguit, detallem les principals modificacions: • Impostos vehicles: S’incrementa la quota un 2,9 %, de manera que queden les següents tarifes. TURISMES: De menys de 8 cv De 8 a 11,99 cv De 12 a 15,99 cv De 16 a 19,99 cv De més de 20 cv

17,83 € 48,15 € 101,62 € 126,60 € 158,28 €

- Aigua S’han incrementat les tarifes de l’ordenança fiscal reguladora de la taxa de subministrament d’aigua, d’acord amb l’estudi econòmic redactat per l’empresa Prodaisa. L’augment del cost de l’aigua es produeix a conseqüència d’unes millores realitzades a la xarxa d’abastament i subministrament d’aigua, més un increment del 3,5 %. Les tarifes són les següents: BLOC I: De 0 a 10 m³/ abonat / mes 0,5051 €/ m³ BLOC II: Excés de 10 m³/ abonat /mes 0,5672 €/ m³ Bloc industrial 0,4740 €/ m³ Conservació de comptador: 0,7866 €/abonat/mes Dret de connexió: 300,00 € L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 20 desembre 2007






Argelaguer en xifres

Moviment demogràfic Dades padró a 30 d’octubre de 2007 Naixements

0

Defuncions

9 Plàcida Naspleda Masoliver Francisca Portella Salvans Leonor Badosa Coll Salvador Giralt Blanch Joan Compta Hurtós

José Arbat Oliva Enrica Ayats Matilde Rosa Abulí Badosa Ana Cros Font

PIRÀMIDE DE POBLACIÓ’ARGELAGUER 25

23 21 19

20

10

15

14

15 10

18 16

16

15

12

11

12

10 8

6

21 20

17

16

16

21

8

10

9

8

8

6

8 6

5

3

8 6 4

7 5

0

0

1

1

0

00- 05- 11- 16- 21- 26- 31- 36- 41- 46- 51- 56- 61- 66- 71- 76- 81- 86- 91- 9604 10 15 20 25 30 35 40 45 50 55 60 65 70 75 80 85 90 95 .. H O MES

DO N ES

Càlcul segons data variació: 30/10/2007

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 20 desembre 2007


Actualitat

Festa del Roser

Espectacle infantil a càrrec de la companyia Alça Manela!

Cercavila amb gegants, capgrossos i cuques.

Els infants van quedar bocabadats!

La gent del poble a la sortida de la missa.

Ballada de sardanes a càrrec de la cobla Vila de la Jonquera.

L’exposició de flors a la capella de Santa Anna va ser un espai molt acollidor per a tots els visitants que en van poder gaudir. L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 20 desembre 2007




10

Actualitat

Segona edició de l’Obrador d’estiu d’Argelaguer

Lectura dramatitzada a les “catacumbes” de Mas Espuella.

Trobada Internacional d’autors dramàtics. Divendres dia 13 de juliol.

Després de la bona acollida de l’edició del 2006, l’Obrador d’estiu de la Sala Beckett va tornar a Argelaguer el passat mes de juliol. Ara fa un any es parlava de consolidar un esdeveniment que s’havia de produir “de manera periòdica, amb un format intensiu i amb un abast internacional”. I treballem per aconseguir-ho. Des de la Beckett, volem creure que “l’Obrador d’estiu” és un projecte especial, singular: en part, escola d’estiu –dedicada íntegrament a la dramatúrgia contemporània–; en part, trobada d’autors; en part, esdeveniment lúdic i cultural per al poble. És un espai de debat, d’aprenentatge, d’intercanvi i de representació, un lloc per rebre estímuls, per conèixer noves idees, noves obres, nous creadors. Enguany s’ha accentuat el caràcter internacional de la trobada. A banda de la tutela de dramaturgs estrangers de prestigi com ara Martin Crimp, Biljana Srbljanovic, Gabriela Izcovich o Ahmed Ghazali, s’ha comptat amb l’assistència de dotze joves dramaturgs –que provenien d’Alemanya, Anglaterra, Bèlgica, Espanya, França i Quebec– per participar en el que ha estat el nostre primer “Taller Internacional d’Autors”. D’altra banda, al llarg d’una mica més d’una setmana, l’Obrador d’estiu ha proposat els seus seminaris i tallers, una trobada d’autors, diversos debats i xerrades (amb visites de professionals reconeguts), lectures dramatitzades i una oferta espectacular apropiada als carrers i les places d’Argelaguer. Entre d’altres visitants, han passat per l’Obrador d’estiu

Ventura Pons, Jordi Galceran, Carol López, Gerard Vázquez, Joan Font (Comediants), Pep Armengol, Xavier Pérez, David Plana o Josep M. Benet i Jornet. I vam veure espectacles com ara Franco ha muerto o Como idiotizar un pollo, d’Accidents Polipoètics; El Comte Arnau, amb Lluís Soler; els poemes d’Enric Cassasses; Party Line, de Marc Rosich; o la proposta ludicomusical del Projecte Vaca amb Bandaèria de Xavier Maristany. Esperem que tot plegat hagi satisfet les expectatives dels més exigents. Salut, doncs, i fins a la propera! Carles Batlle

Foto de família davant de Mas Espuella. Inauguració de l’Obrador d’estiu

Cinema a la Fresca L’Ajuntament d’Argelaguer va programar els mesos de juliol i agost diverses sessions de Cinema a la fresca els dimarts a la plaça de la Generalitat.

Dimarts 24 de juliol ERAGON

Dimarts 31 de juliol DRAGON HEART

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 20 desembre 2007

Dimarts 7 d’agost HAPPY FEET

Dimarts 28 d’agost MATCH POINT


Actualitat

Aplec de la Mare de Déu del Guilar

Gran participació a l’Aplec del Guilar.

La gent estava molt animada.

En Pere i en Pep van amenitzar la festa.

L’Arturo va fer que tothom es posés un tros de gespa del camp de futbol al cap, com si fos una cresta. Que divertit!

Sardanes

El divendres 10 d’agost tingué lloc l’altra activitat d’estiu organitzada per l’Ajuntament, una ballada de sardanes a les deu del vespre a la pista poliesportiva a càrrec de la Cobla Empordanesa.

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 20 desembre 2007

11


12

Actualitat

Correllengua Aquest any el Correllengua es va celebrar a Argelaguer, com s’havia acordat l’any passat, i hi van assistir representants de Besalú, Sant Jaume de Llierca i Montagut. El diumenge 7 d’octubre, a les 11 del matí, ens vam trobar tots els assistents a la plaça de la Generalitat d’Argelaguer.

Programa del Correllengua • • • • • •

A les 11 del matí: Trobada de tots els pobles que participaven a la plaça de la Generalitat. Lectura del manifest per part dels coordinadors de la Garrotxa. Lectura de poemes per part de vilatans de Besalú. Cercavila amb el gegant de Montagut i l’associació Terra Aspra de Montagut. També hi van participar els infants d’Argelaguer amb les cuques de l’AMPA. Música tradicional i cançons amb els Músics i Cantaires d’Argelaguer. Pica-pica per a tothom.

Una cercavila molt divertida.

Manifest del Correllengua “Avui rebem la Flama del Correllengua, però la defensa de la llengua no pot quedar reduïda només a un dia l’any, quan fem bons propòsits i solemnes declaracions. Lluny d’això, les nostres exigències han de mantenir-se presents i actives tot l’any. És clar que hem d’exigir una actuació positiva referent a això a les autoritats, amb lleis que ajudin a impulsar la presència de la llengua en la vida pública, i amb la garantia del compliment efectiu de les lleis que ja hi ha, però també hem de ser conscients que, en última instància, depèn de totes i tots nosaltres que la llengua sigui present i activa en la vida pública els 365 dies de l’any. Cadascú de nosaltres ha d’assumir un compromís personal amb la llengua, la cultura i el país. Un compromís efectiu i concret que, més enllà de les paraules, es concreti en fets...”.

Música tradicional i...

cançons populars catalanes amb els Músics i Cantaires d’Argelaguer.

La Fleca d'Argelaguer Cra. d'Olot, 15 Tel. 972 68 75 49 17853 ARGELAGUER

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 20 desembre 2007


Actualitat

Festa de la Vellesa

Assistents a la Festa de la Vellesa d’Argelaguer.

Una mica de camí i... cap al casal.

El dinar va ser molt bo.

Ramon Grup va fer que tothom ballés.

BASSOLS ENERGIA, S.A DISTRIBUCIÓ D'ENERGIA ELÈCTRICA

Av. de Girona, 2 Olot (La Garrotxa) Servei permanent, tel. 972 26 01 50

Telèfon gratuït d'atenció al client: 900 70 50 50

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 20 desembre 2007

13


14

Entrevista

Marisa Moreno: la voluntat d’ajudar els altres Marisa Moreno ens explicava en una entrevista a l’Argelaga el maig del 1999 els viatges que havia fet a l’Àfrica com a voluntària a Burundi i Camerun, i el seu treball de supervisora de set dispensaris a Ruanda gestionats per l’ONG Médicus Mundi. Des del 1999 fins ara aquesta infermera d’Argelaguer ha realitzat altres viatges a Burundi i a l’Índia, sempre moguda per la creença que “un altre món és possible”.

La Marisa i la seva mare amb l’Emilianne i la seva família.

La Marisa, en una de les seves estades a Burundi.

Després dels viatges dels anys noranta, la Marisa ha tornat unes quantes vegades més a l’Àfrica, “a veure la gent que conec, encara que un cop ets allà sempre fas alguna cosa”, ens explica. Sempre ha anat a Burundi, lloc que havia estat la seva primera destinació. El primer d’aquests viatges va ser el Nadal de 2002, i hi va anar acompanyada de la seva mare, que reconeix que li feien molta por “les vacunes”, però que li va agradar molt de fer el viatge per “entendre” tot el que la seva filla li havia explicat de l’Àfrica. Després va fer un segon viatge amb una infermera de Barcelona,

un altre tota sola i en la darrera ocasió, els mesos de juliol i agost d’enguany, hi havia d’anar amb una companya que finalment no la va poder acompanyar, fet pel qual al darrer moment la seva mare s’hi va apuntar per segona vegada. La seva malaltia ha fet que no pogués treballar, però sí que per exemple ajudava en tasques com ara “passar la consulta de les dones embarassades”.

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 20 desembre 2007

La Marisa diu que torna a Burundi perquè “hi ha gent que estimo, allà, és com si tingués el cor dividit, gent amb qui he conviscut en temps de guerra, que la vida és molt fràgil i hi ha una situació política dolenta; hi tinc molts records, bons i dolents. Des d’aquí veiem la guerra d’una manera molt tranquil·la, però quan la vius dia a dia és molt diferent. M’ha estat més fàcil tornar a Burundi perquè hi tinc la comunitat amb la qual havia treballat, que és com la meva família”. A Burundi ara “no hi ha guerra”, però sí que hi ha “una inestabilitat col·lectiva important: escolten al matí la ràdio per veure quina és la situació... i et diran a tal lloc hi ha 6 morts... no és una guerra declarada...”. Abans del 1994, any del seu primer viatge a l’Àfrica, la Marisa feia molts temps que volia viure aquesta experiència. Va anar a la delegació de missions i va poder marxar de seguida perquè una infermera de Mallorca se n’havia desdit per la situació política. A Burundi hi ha un grup de


Entrevista

Calcuta, voluntariat a Sishu Baban.

missioners que tots són mallorquins; és una comunitat on hi ha monges, capellans i laics. “Aquesta gent continua treballant, a més d’altra gent del país que em va ajudar molt, com una infermera que es diu Emilianne, amb qui ens estimem molt i considero part de la meva família”, diu la Marisa. “Quan vaig arribar a Burundi jo era una infermera totalment occidental: no sabia fer la meitat de les coses, com podia ser aprofitar les xeringues... arribes i penses que faràs moltes coses i primer has d’aprendre: aprendre a conviure amb les poques coses que tens, i a tractar-les bé...”, comenta pel que fa a la feina que hi duia a terme. La Maria Lluïsa, la seva mare, ens diu que li va costar de decidir-se la primera vegada, però que està molt contenta d’haver-hi anat, encara que comenta que algunes estones se sentia molt sola perquè la Marisa anava al dispensari i ella no es podia entendre amb la gent... aquestes hores les dedicava a fer un quadre de mig punt que s’havia endut per entretenir-se, també ens explica les millores que ha experimentat el país respecte del primer viatge que hi va fer. “Aigua, escola, llum, han millorat... tot és molt més lent, les carreteres i les comunicacions continuen malament, no hi ha diners, si van a l’hospital han de pagar, no hi ha res de l’estat; les dones són les que treballen, amb

un somriure d’orella a orella; sempre hi ha carreteres plenes de persones que caminen, que van al mercat, on funciona molt la permuta”. “Ningú no ho pot entendre, només la gent que ha estat a l’Àfrica”, afirma la Marisa, quan fa referència a l’experiència i sensacions que un viatge d’aquesta mena comporta; “no es pot entendre si no ho vius...”. La gent no ho va entendre quan va marxar per primera vegada; ho van passar molt malament, mare i filla, “no s’ha de buscar perquès, només ho pot entendre una persona que tingui les mateixes motivacions, i el que m’agradaria és que la gent em respectés, entenguin o no els motius”, diu la Marisa, que reconeix que en ocasions s’ha sentit incompresa per les decisions que ha pres. “A la gent, els sorprèn que siguis diferent... jo accepto que ho sóc i tinc dret a viure la meva vida”. Aquestes estades a l’Àfrica “m’han donat l’oportunitat de tenir el cor més ample. L’Àfrica m’ha ensenyat molt, vaig anar-hi a aprendre; va ser una lliçó de vida... sempre havia volgut anar a l’Àfrica a fer d’infermera; un cop allà va ser un bumerang: vaig ajudar molta gent, però vaig aprendre a conviure, vaig haver d’aprendre a callar, a fer les coses d’una manera..” un munt de coses que la van fer créixer. Quan va arribar a Barcelona per primera vegada va tenir clar que hi tornaria. No sabia res de medicina tropical, i el primer que va fer va ser apuntar-se a un curs.

Viatge a l’Índia Des de finals de gener fins a finals de febrer d’aquest any, acompanyada d’una gericultora de Banyoles, la Maria Teresa Avellana, la Marisa va fer un altre viatge pendent amb el qual havia somiat molt temps: l’Índia. La primera parada va ser a Calcuta, on va passar quinze dies de voluntariat a Sishu Baban, centre que pertany a la missió de la Mare Teresa de Calcuta, en el qual es té cura de nenes disminu-

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 20 desembre 2007

15


16

Entrevista

La Marisa i la M. Teresa amb Vicenç Ferrer.

ïdes abandonades. En aquest centre “hi havia cuidadores de l’Índia i gent voluntària de tot el món. Estava molt ben organitzat, i si volies fer voluntariat et deien els dies que et podies quedar...”. La Marisa comenta que considera la Mare Teresa de Calcuta “una dona molt valenta, a banda de la filosofia i de la religió, sempre m’havia impactat molt la seva figura, em va saber molt de greu no haver-hi pogut anar quan era viva, però realment ara que hi he pogut anar he vist que hi ha molta gent que continua la seva feina; l’estimava i l’estimo més: tota la seva obra i els voluntaris d’arreu del món”. La Mare Teresa de Calcuta té diferents missions, entre les quals hi ha els orfenats, perquè, com ens explica la Marisa, “a l’Índia el problema són les dones pel tema de la dot; a l’Àfrica la problemàtica és una altra; en els centres de Vicenç Ferrer no fan cap ecografia per determinar el sexe perquè hi ha gent que avorta de forma natural amb herbes i plantes si saben que esperen una nena. A l’Índia hi ha molts nens al carrer, això no passa a l’Àfrica, on hi ha una concepció de la família molt bonica que t’impressiona molt la primera vegada; després de la guerra hi havia molts orfes, però la família és molt ampla, pots tenir un oncle llunyà que t’agafa,

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 20 desembre 2007

mai no estaràs sol; això a l’Índia no és així. A l’Índia els casaments són de nenes de deu o onze anys: a l’hospital havien cremat una senyora perquè havia portat tota la dot però hi faltava alguna cosa, i l’havia ruixada de benzina i encesa la que havia de ser la seva cunyada”. Respecte a Calcuta, la Marisa explica que és “una ciutat, com deia un italià ‘porca’, on la gent viu, mor, conviu amb la brutícia al carrer; és una ciutat de divuit milions de persones plena de gent emigrada que havien pensat que allà hi trobarien una vida millor. Vam arribar a la matinada i vam veure com tothom dormia als carrers”. Després de Calcuta van anar amb avió a Bangalore, al sud de l’Índia, a la Fundació Vicenç Ferrer a Anantapur, centre en el qual només t’hi pots estar cinc dies. “Mare Teresa i Vicenç Ferrer, jesuïta que després es va casar, són totalment diferents; aquest últim ha ajudat molt en l’educació, i ha fet pous, cases, construccions, hospitals...”, ens explica la Marisa. També vam estar al Ganges. El riu més contaminat del món “on la gent s’hi banya, hi renta la roba...”, on la gent desenvolupa tota la seva vida al voltant del riu. Del viatge a l’Índia la Marisa també ens comenta que la van impactar molt “els homes cavall (que reben aquest nom perquè gairebé semblen aquest animal mentre arrosseguen un petit carruatge amb els braços), em vaig negar a pujar-hi. Hi ha gent que hi porta tota la família i tots els paquets”. Tant a l’Índia com a l’Àfrica l’esperit que hi ha fet arribar la Marisa han estat les ganes d’ajudar, d’aportar un granet de sorra. Ens diu que el perfil del col·laborant pot correspondre a gent totalment oposada, però que sempre és gent que vulgui deixar les arrels d’aquí, cosa que costa molt, perquè “creuen que hi ha un altre món que és possible. Un cop coneixes la realitat i la gent d’allà no tornes indiferent, no pots. Et queda un cuc perquè dius que no pot ser que estiguem tan bé aquí... et toca la fibra”. Dolors Olivé


Escola

L’escola en imatges i personatges Hem encetat un nou curs i, com podeu veure, som una bona colla. I així us ho hem volgut mostrar, perquè, com diu el refrany, “una imatge val més que mil paraules”.

Alumnes d’educació infantil.

Alumnes de cicle inicial.

Les monitores de menjador: Ana Painceira i Margaret Coumans.

Alumnes de cicle mitjà.

Alumnes de cicle superior. L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 20 desembre 2007

17


18

Joventut

Tallers d’estiu per a joves

Així doncs, durant la segona quinzena de juliol, cada tarda de 5 a 8, 11 joves, concretament nou nois i dues noies, van aprendre i van fer tasques de paleta i de preservació i millora del medi ambient. Cal destacar també la col·laboració incondicional d’altres joves més grans que venien a veure l’activitat i s’hi afegien. Durant aquest estiu s’ha dut a terme per tercer any consecutiu el projecte anomenat Tallers d’estiu per a joves, organitzat per l’àrea de joventut de l’Ajuntament amb l’objectiu principal de donar la possibilitat als joves d’entre 12 i 15 anys, perquè a partir dels 16 ja puguin introduir-se en el món laboral, de participar durant les vacances d’estiu en activitats que beneficien el municipi. La intenció és donar una altra opció als joves durant l’estiu, sobretot si tenim en compte que l’oferta ludicoformativa per a aquestes edats és força escassa.

Com a responsables de l’activitat hi havia el regidor i tècnic de joventut, l’Artur, el paleta encarregat de dirigir les feines per arreglar l’era −fer la pasta, posar les lloses, igualar el terra...− i en Toti, jove encarregat de dirigir les tasques de desbrossament i neteja de les fonts i el seu entorn. Per tant, cada dia es feien dos grups, un es quedava a l’era i l’altre anava a les fonts o al riu a buscar lloses, de manera que els joves van poder alternar les dues feines i conèixer les diferents tasques.

Aquest any, en assemblea amb els joves interessats/des, es va decidir continuar arreglant l’era de l’església i fer el manteniment de les fonts que l’any passat es van recuperar.

Aquests joves, en finalitzar el projecte, han vist recompensats els seus esforços i el seu compromís amb una gratificació, consensuada a nivell de grup i efectuada l’últim dia dels tallers.

Ferreteria

Mas-Ventura, s.l. Electricitat - Aigua - Calefacció C/ Piscina, 6 17850 BESALÚ (Girona)

Tels. 972 59 02 86 / 972 59 00 20 Fax: 972 59 05 69

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 20 desembre 2007


Joventut

Valorem molt positivament el projecte, tant pel resultat obtingut com pel grau de satisfacció dels joves, que cada any és molt alt. Finalment, aprofitem aquest espai per manifestar el nostre agraïment a tots aquells (espontanis, ajudants...) que d’una manera o altra han col·laborat en el projecte i, sobretot, als joves, per la seva predisposició i implicació.

- Bus Festes del Tura: per tal de millorar la mobilitat nocturna dels joves i evitar riscos durant les activitats d’oci, es va facilitar el transport a les Festes del Tura d’Olot. Dos dies de les festes hi va haver un bus gratuït que sortia de la plaça Clarà d’Olot i parava a Montagut, Argelaguer i Tortellà, en diferents horaris nocturns.

Altres activitats i accions que hem dut a terme durant aquest any 2007:

- Local de joves: hem començat a parlar amb pares i joves per tal de regularitzar horaris i dies d’obertura, i s’ha parlat de la introducció d’altres novetats, com ara la utilització del local com a centre de gestió d’activitats i informació per a joves.

- Hem posat en marxa un sistema de comunicació amb els joves ràpid i eficaç: els missatges SMS. Aquest nou sistema permet que l’Ajuntament (tècnica de joventut) els pugui fer arribar tota la informació que cregui d’interès per als joves de forma molt directa. - ESTIMA(T): és un programa que posa a disposició de tots els i les joves (i tothom) el material necessari per prevenir malalties de transmissió sexual i embarassos no desitjats. Així, s’ha col·locat al casal del poble un dispensador de preservatius gratuïts, en col·laboració amb ACAS Garrotxa (Associació Comunitària Anti-Sida), que és qui facilita els preservatius. El dispensador ve acompanyat d’informació d’interès per qui la vulgui. Per a la presentació i inauguració del programa, professionals de l’ACAS van fer una xerrada al casal el dimecres 26 de setembre al vespre.

- Orientació laboral i professional - Suport a les entitats Anna Prat, tècnica de joventut Per a més informació no dubteu a posar-vos en contacte amb l’àrea de joventut: aprat@ccgarrotxa.org

Tallers LEONARDO SANZ, S.A. Cra. d'Olot,7 - Tel. 972 59 00 79 - Fax: 972 59 12 99 17850 BESALÚ (Girona)

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 20 desembre 2007

19


20

Casal de la Gent Gran

El Casal de la gent gran Germandat de Sant Narcís Sentim de tot cor el traspàs de les companyes:

ANNA CROS, LA NITA DEL CASTELL, que ens havia fet riure amb el seu bon humor; el record, l’enyorança de la senzillesa i humanitat ens ha deixat trasbalsats. AL CEL SIGUIS. PLÀCIDA NASPLEDA, entusiasta i gran seguidora de tots els actes de la llar, ens ha deixat un buit irreparable. DESCANSI EN PAU. FRANCISCA PORTELLA, la Cisqueta, dona d’empenta i bon humor, era un goig tenir-la entre nosaltres a la llar; tenia bons consells. QUE ELS ÀNGELS T’ACOMPANYIN. I dels companys:

SALVADOR GIRALT BLANCH; en Giralt, gran seguidor de tots els nostres actes, ens ha deixat. NO SERÀ FÀCIL OBLIDAR-TE. EL NOSTRE CONDOL A LES FAMÍLIES

Activitats Seguim amb les sessions de gimnàs. Estudiem la possibilitat de fer un talleret de modisteria. Es preveu anar a veure una revista de teatre a Barcelona, podria ser MAMMA MIA. INFORMEU-VOS-EN A LA LLAR.

JOSEP ROGET, vivia a Lladó, assistia a les nostres trobades regularment. FINS SEMPRE COMPANY.

El casal de la gent gran opina Algunes de les figures preventives que cal que coneguem la gent de la tercera edat.

El testament Fer testament és l’única manera que tenim de disposar lliurement dels nostres béns i ens permet agrair a la gent del nostre entorn el suport que ens ha prestat o l’estimació que sentim per ells. Per fer testament, només cal adreçar-se a un notari, que s’encarregarà de deixar constància pública de les darreres voluntats dels seus clients perquè, quan aquests morin, els seus hereus puguin accedir al document i, en conseqüència, optar a la repartició dels béns del difunt, si és que aquest els ha designat com a successors. La validesa del testament no té efectes fins a la defunció del testador, per tant, aquest pot atorgar tants testaments com cregui convenients al llarg de la seva vida, l’últim dels quals serà l’únic vàlid. Aquest document constarà al Registre general d’actes d’última voluntat. Per sol·licitar aquest certificat, s’ha d’omplir un imprès que es pot adquirir als estancs i acompanyar-lo d’un certificat literal de defunció. Així sabem si el nostre parent ha deixat testament o no i a quin notari ens hem d’adreçar per accedir al document. El testament ens permet disposar lliurement dels nostres béns. El notari s’encarregarà de deixar constància pública de les nostres darreres voluntats.

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 20 desembre 2007

Margarita Vilar Secretària

La legítima En l’herència testada, el testador no pot disposar lliurement de tota l’herència, perquè ha de reconèixer els drets que la legislació atribueix a certs parents, denominats legitimaris o hereus forçosos. A Catalunya, la legítima equival al 25 % de l’herència, un tant per cent que s’ha de repartir entre tots els legitimaris.

Quan no es deixa testament La successió intestada és aquella en què una persona mor sense deixar testament. A falta d’hereus testamentaris, la llei difereix l’herència als parents del difunt, al vidu o vídua i a l’Estat o comunitat autònoma, si s’escau. El codi civil estableix l’ordre dels successors, primer en línia descendent, cap als fills i néts, i en segon lloc en línia ascendent, pares i avis. La legislació catalana anteposa la successió del cònjuge vidu o parella de fet inscrita a la línia recta ascendent.

La donació Aquesta és una altra figura jurídica vàlida que comporta la transmissió dels béns abans de morir. A diferència de l’herència per testament, en aquest cas la fiscalitat és més costosa. La donació no pot comprendre béns futurs, i el donant ha de reservar-se en plena propietat o en usdefruit allò que li sigui necessari per viure en un estat corresponent a les seves circumstàncies. Per tal de protegir els drets legitimaris, ningú no pot lliurar en donació més del que pugui donar en testament.


Casal de la Gent Gran

El testament vital El testament vital es coneix també com a document de voluntats anticipades. En aquest document es donen instruccions al metge o a l’equip mèdic perquè s’actuï en l’àmbit sanitari, i només en aquest, i en el supòsit que la persona que el fa arribi un moment en què no pugui expressar la seva voluntat. Això no vol dir esdevenir incapaç, sinó que podem estar parlant d’un estat de coma en un període de temps determinat, durant el qual la persona no podrà donar un consentiment ni podrà decidir quins tractaments terapèutics prefereix que se li apliquin, ni quines mesures cal tenir en compte per al tractament de la seva malaltia. En aquest document la llei preveu la possibilitat que també es pugui designar un representant, que serà l’interlocutor vàlid de la persona malalta i amb el metge i tot l’equip mèdic. El mateix document també pot recollir la voluntat del signant sobre la donació d’òrgans, així com el tractament espiritual que es vol rebre. No es tindrà en compte, si hi consta, qualsevol previsió contrària a la llei. Per tant, si al nostre país l’eutanàsia no està acceptada legalment en el document de voluntats anticipades no es pot fer constar que, arribat el moment, se suprimeixin totes les respiracions assistides o es desconnecti tot el que mantingui la persona en vida vegetativa. El testament vital, o voluntats anticipades, és un document en el qual es deixa constància de com volem que ens tractin en l’àmbit sanitari en cas de no poder expressar la nostra voluntat. El document de voluntats anticipades es pot fer amb un notari o també a través d’un document privat. Es pot redactar personalment tot allò que es desitja, amb ordinador o a mà, i signar-ho. Perquè sigui vàlid legalment cal que hi hagi testimonis en el moment de signar, i dos d’aquests no poden tenir cap mena de parentiu amb la persona que fa el document de voluntats anticipades fins a segon grau, l’equivalència a un germà. Sigui que de germà a pare o fill no podria haver-hi ningú, i a partir de familiars més llunyans al que és el vincle del germà, sí que podrien ser testimonis d’un document de voluntats anticipades. Amb el document signat, s’ha d’anar al registre i seguir els tràmits que se’ns indiquin. El fet que es dipositi el document de voluntats anticipades en el registre no evita que si un en té una còpia en cas que entri en l’àmbit sanitari o mèdic, o que hi hagi d’entrar, pugui lliurar aquesta còpia a l’equip mèdic. La llei preveu, fins i tot, que aquesta còpia s’acompanyi a l’historial del pacient.

El poder preventiu El poder preventiu és un altre document de previsió pensat perquè les persones, en el moment de poder fer ple ús de la seva consciència, puguin deixar constància per escrit de com volen que es gestionin els seus béns si en un futur alguna malaltia els impedís decidir per ells mateixos sobre aquests béns.

L’autotutela Si el fet de preveure ens ajuda a decidir per endavant el que farem en un futur, mereix una atenció especial l’expressió

dels nostres desitjos abans d’arribar a un possible moment en què ja no puguem decidir. Preparar les nostres voluntats és la manera de governar pell endins respectant el dret a ser lliures, fins i tot quan ens toqui viure la inconsciència per motius de demència. Si el testament vital o document de voluntats anticipades ens serveix per decidir com volem que ens tractin, l’autotutela regula, sota la nostra pròpia voluntat i quan encara en podem ser conscients, qui volem que ens cuidi si arriba aquesta necessitat; igualment, qui no volem que ho faci sota cap circumstància. Aquesta és la manera de ser protagonistes del nostre futur, des del passat, triant un tutor i excloent a qui no volem que ho sigui. L’autotutela ens permet triar un tutor que vetlli pels nostres drets i interessos un cop no puguem decidir per nosaltres mateixos. Per signar un document d’autotutela cal adreçar-se també al despatx d’un notari i deixar per escrit qui volem que sigui aquesta persona que, en cas que en un futur ens declaressin incapaços, sigui el nostre tutor, és a dir, la persona que vetllarà directament perquè els nostres drets continuïn garantits. Es tracta d’una escriptura davant de notari en què, segons la llei, es poden fer constar: els tutors que triem i els seus substituts si aquests no ho poguessin fer quan sigui necessari, i també es poden donar indicacions sobre com volem que es porti a terme aquesta tutela. És deixar constància de la nostra voluntat sobre la nostra vida i acompanyament, de manera legal. Després de signar el document davant del notari, aquest en donarà una còpia a l’interessat. Per la seva banda, el notari adreçarà l’original al Registre de nomenaments tutelars no testamentaris, que, a Catalunya, depèn del Departament de Justícia de la Generalitat, on el jutge s’adreçarà quan arribi el moment de declarar la persona incapaç. Extret del manual Els drets del meu demà Fundació Viure i Conviure S. P.

Sóc terra Jo, no envejo la terra. Ni la del meu veí, tampoc la que trepitjo. Jo, sóc terra, i no m’envejo; no envejo el meu veí, que és terra. I terra ets tu, i jo... és terra!! Per què envejar?

Salvador Pelegrí

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 20 desembre 2007

21


22

Esports

F.C. ARGELAGUER Ja el tenim aquí En aquestes dates d’ara fa set anys vam tornar a tenir futbol a Argelaguer, després de dècades, i, vés per on, qui ho diria, ja han passat set temporades, més de les que molts es poguessin arribar a pensar que aguantaria la cosa. Durant aquests anys hem tingut de tot, alegries i penes, ascensos i descensos, més o menys equips de futbol base… Fa pocs mesos que acabem d’encetar la vuitena temporada amb ni més ni menys que cinc equips, entre amateurs i futbol base, i amb la gran il·lusió de tenir a punt el remodelat camp municipal d’Argelaguer. Sí, sí… després de tantes incògnites, ja el tenim aquí! Gràcies a l’esforç de molta gent, des de les entitats públiques, començant per l’Ajuntament d’Argelaguer, passant pels socis, per les empreses col·laboradores i acabant per tots els que pertanyen al nostre club hem aconseguit tenir un esplèndid camp de gespa artificial immillorable per a la pràctica del futbol i que esperem que sigui el pal de paller per tenir futbol al nostre poble molts anys més. Pel que fa als equips que constitueixen el nostre club, tenim dos equips sèniors, un de masculí que milita a la tercera territorial i un de femení que ho fa a la segona catalana. L’equip masculí va començar la lliga molt bé, però després d’algunes derrotes inesperades ara es troba a mitja taula. Pel que fa a l’equip femení, va molt fort i aconsegueix grans resultats, que l’han situat en les primeres posicions de la classificació i, si tot continua així, amb possibilitats d’aconseguir l’ascens. En el futbol base tenim un equip de juvenils que és la continuació del que l’any passat vam crear i que a part d’oferir-nos bons partits serveix com a planter del primer equip -com demostra el fet que aquest any hi han pujat fins a quatre jugadors. Pel que fa a l’equip que l’any passat teníem a infantils, els vailets van creixent, i això ha comportat que l’equip passés a formar part de les categories cadets, a les quals segurament s’adaptaran molt bé després de la campanya passada, que va ser molt bona. Pel que fa als més menuts de tots, per millorar la gestió hem arribat a un acord amb la UE Tortellà, pel qual nosaltres portem un equip de prebenjamins i ells un equip de benjamins. L’objectiu principal d’aquests dos equips i de tots els del futbol base és que els vailets practiquin esport, que es relacionin, que formin part d’un grup amb el que això comporta, que aprenguin a jugar a futbol i que s’ho passin molt bé i si, a més, de tant en tant es guanya, molt millor.

Generacions Badosa Passen els anys i això comporta que al Futbol Club Argelaguer hi hagin jugat diverses generacions d’una mateixa família. Aquest és el cas de la família Badosa, en la qual hi ha hagut tres generacions de primer grau en què algun dels seus membres ha jugat al primer equip d’Argelaguer. Es tracta de l’avi, en Jordi Badosa, que ja fa alguns anys va ser un membre destacat del club. Més endavant el seu fill, en Pere Badosa, també va jugar molts anys, i ara, finalment, el nét, en Jordi Badosa júnior, que aquest any forma part de la plantilla del primer equip després d’un any a l’equip de juvenils. La junta del FC ARGELAGUER

Família Badosa, abans

Doncs res més, a gaudir del futbol! La junta del FC ARGELAGUER L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 20 desembre 2007

Família Badosa, ara


Caçadors

Societat esportiva de caçadors d’Argelaguer

Què fan els caçadors? La societat de caçadors d’Argelaguer és una entitat esportiva que es dedica a la pràctica de la caça en el terme municipal d’Argelaguer i finques veïnals. La junta directiva que va crear aquesta societat l’1 de setembre de 1973 estava formada per Josep Juanola Serrat, Josep Vilar Ventura, Joan Vilar Balateu, Francisco Vila Balateu, Salvi Masdeu Molar, Francisco Abulí Badosa i Jaume Vilar i Ventura. Actualment trobem la caça menor (conill, perdiu, tudor, tord, becada, ànec...) i la caça de mitja veda (guatlla, tudor, tórtora). Es practica també la caça major (senglar), que a diferència de la caça menor està en expansió; en aquesta modalitat la societat de caçadors accepta l’entrada de nous caçadors. Els dies hàbils de cacera són dimecres, dissabtes, diumenges i dies festius. La caça major es practica els diumenges i festius, i la caça menor es pot practicar tots els dies hàbils. En el seu inici, el nombre de socis superava les 50 persones, però en aquest moment hi ha 36 socis censats. Els socis, a part de caçar, també fan tasques de neteja i manteniment dels camins i les carreteres dels boscos. És una feina que s’ha de fer cada any, i molt especialment els anys en què la pluja és generosa, ja que si es tarda dos o tres anys a fer-ho alguns camins i carreteres passen a formar part del conjunt del bosc. Una altra tasca que es fa a finals d’hivern o principi de primavera és la repoblació del terme amb perdius i conills.

Aquestes dues espècies són les que formen la base de la piràmide de tots els animals que viuen als nostres boscos i dins la cadena tròfica són l’aliment bàsic de la majoria de depredadors que hi habiten. La població de conills, molt castigada per les malalties de la mixomatosi −que provoca la inflamació del cap−, la vírica −que ataca el fetge−, i els colis −que provoquen la diarrea que causa la deshidratació de l’animal−, també s’ha vist afectada pel canvi i l’evolució de les pràctiques agrícoles (cicles vegetatius més curts, diferents varietats de conreus), que fan que en èpoques de reproducció, que és quan són més vulnerables, de sobte vegin reduït el seu amagatall i, finalment, pels efectes dels herbicides i dels productes fitosanitaris. Normalment el caçador sempre caça l’espècie/es superpoblades i protegeix les que experimenten una regressió. En l’actualitat, cal protegir la perdiu roja i el conill de bosc i, d’altra banda, controlar la forta reproducció que fa uns anys experimenta el porc senglar, que actualment és la cacera que es practica de forma majoritària a Argelaguer. Aquests animals són els causants de moltes destrosses en el món de l’agricultura i d’alguns accidents a les carreteres, i també actuen com a depredadors i es mengen les cries dels conills i les nierades d’ous o perdigons, ja que el senglar té un nas molt fi i li agrada de menjar bé. Caçadors d’Argelaguer L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 20 desembre 2007

23


24

Història

Un Argelaguer de far west. Any 1905

Can Nofre, als anys 1950. (Arxiu Molas AIB).

Des de temps reculats, el poblet d’Argelaguer estava format per unes quantes cases al voltant del castell i l’església parroquial i un altre petit grup al costat del vell camí ral, l’actual carrer Major. Les cases eren tronades, esventrades i fumades. La majoria de la gent menava un tros de terra i hi tenia bestiar a dins, un porc o una vaca, aviram i conills. Tot pudia a fems. Va ser amb la construcció de la carretera nova, cap als anys 1860-70, que el poble va créixer i es va oxigenar. Es van construir nombroses cases noves, al costat de la nova via. Al poble li va arribar una nova olor, la de fems de cavalls i matxos, d’userda i palla. Argelaguer va passar a ser un punt estratègic de posta i parada de carruatges i diligències. S’hi van establir traginers, carreters, constructors de carros i ferrers ferradors. També es van obrir nous hostals i fondes. Hi havia can Cabanyes Nou, can Nofre, can Selles, el Cafè i can Quei vell, que, també, feia d’estanc (l’actual can Lleixes). Era una bullícia de gent i tartanes. Per afegir-hi més ambient, cap als anys 1898-1900, van arribar a la nostra terra un nombrós grup de llenyataires de València i Castella, per picolar les frondoses boscúries de l’Alta Garrotxa. Els amos i encarregats s’establiren en fondes i cases del poble. Argelaguer va ser el centre dels negocis i magatzem dels carruatges, cavalleries i fustes. Els dissabtes, cap al tard, hi baixaven els picadors a la recerca de diversió i un bon plat calent. Al poble s’hi feia ball els diumenges, en tres locals de la carretera a la vegada: a cal Parrac (sobre el cafè), a can Nofre i a can Cabanyes Nou. S’hi aplegaven els joves del poble, de la pagesia i de pobles veïns. La carretera nova, L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 20 desembre 2007

amb uns plàtans joves, era un devessall d’humanitat amunt i avall. Al ball i als hostals, tot sovint hi havia excés de vi i aparatoses baralles per mínimes raons. Una de sonada va ser al ball de can Nofre, un diumenge de febrer de 1905. En plena ballaruga es van enganxar, com dos galls, en Joan Barret −el Noi de cal Parrac (ca la Lutxi) −, i en Pere Pagès −en Pere de can Vilà−; aleshores s’hi va afegir en Llorenç Font, a qui anomenaven el Noi Manyaric, jove batisser, furiós, de mal vi, que va repartir cops de puny al Noi Parrac. L’amo de can Nofre i el jove Miquel Santaló, de can Santaló i que feia de ferrer, s’hi van implicar per posar pau. Van treure el rabiós Noi Manyaric de la sala de ball, a trompades i cops de puny. Baixant les escales, en Manyaric va treure’s, com va poder, una navalla de la butxaca i la va llençar a en Miquel Santaló, sense causar-li cap dany important. Un cop a fora, el Noi Manyaric, encès i humiliat, va anar fins a casa seva, a “Escarrevall”, a buscar un revòlver, que hi tenia amagat al fons d’un armari. Ja era negra nit. Va tornar a la carretera nova, amb el revòlver a la butxaca. El ball ja s’havia acabat. Un grup de joves es trobava fora can Nofre, i xerraven de la batussa, entre aquests hi havia en Miquel Santaló. En Manyaric li va reconèixer la veu. En Miquel també va identificar-li la silueta en la foscor i va dir als companys, tal com se cita en el sumari: “Bé ho és prou aquest que baixa, però que vingui”. En Manyaric, abrandat, s’hi va apropar. Va treure el revòlver i li va fotre un tret, que li va entrar a la cuixa dreta. Tot seguit va fugir ofuscat car-


Història

Llenyataires de Castella i València, a la plaça de Tortellà, molt a principis del 1900. Alguns s’estaven a Argelaguer. (Arxiu Magdalena Manté).

retera avall. Tot darrere seu, el va seguir el jove Pere Giralt. Quan va arribar al pont de les Falgueres, el va atrapar i el va escometre: “on vas Noi?”. I el Manyaric, penedit, sols li va contestar: “Té”, i li va donar el revòlver, encara calent. Poc temps més tard va ser detingut pel caporal del sometent d’Argelaguer, en Francisco Rabert i Gresa, de cal Quirc. Va ser posat a disposició dels jutjats d’Olot. No van poder-lo tancar a la presó del poble, ja que aquells mesos no en tenien cap d’habilitada, ni en contracte. En el procés, a més de tots els citats, també van haver de declarar com a testimonis els joves Elies Casaponsa, a qui deien en Quei, i l’Isidre Badosa, en Nita. En Pere Pagès de can Vilà, implicat en la baralla, preguntat pel jutge si en Manyaric anava borratxo, va declarar que una estona abans de l’esbatussada li havia tret la barretina, que havia fet altres actes molestos i que havia demostrat molta alegria, però que no podia precisar si anava torrat.

per fer llum. No molt alt i gros, era àgil i valent. Tot sovint anava carregat de vi i aquí començaven els problemes. Repartia batzegades a la lleugera. Un cop va estomacar un llenyataire castellà, a la plaça de can Quei; de matinada, el va deixar com una màrfega, tot ensangonat, segons sembla perquè malparlava del país i dels catalans, i per això va deixar les coses al seu lloc. Una altra vegada, a la sala de ball de cal Parrac, va haver-hi cops de puny i ell va treure una arma blanca i va ferir un jove (l’avi d’en Jordi Bitxo); en una altra ocasió va amenaçar un home amb el revòlver. En fi, un Argelaguer de far west, si voleu, d’aquell que els crítics de cinema anomenen un western crepuscular. Amb carretera polsosa, tartanes, “saloons”, cel rogent al crepuscle i amb música de fons de tango i pericons, sense el banjo i l’harmònica. Josep Vilar i Vergés *Publicat al llibre “Tortella en BN”, de Santi Soler

El jove ferit Miquel Santaló es va escapar barat del tràngol. Al cap d’un mes el metge li va donar l’alta per tornar a la ferreria, això sí, sense poder-li precisar si la bala la duia incrustada al seu cos o n’havia sortit. En Llorenç Font, el Noi Manyaric, va passar uns dies a la presó i va haver de pagar una sanció important de 3.000 pessetes, que per descomptat no tenia, raó per la qual li van obrir un procés d’embargament. En Manyaric era tot un personatge del poble i rodalies. Feia de matador de porcs i minaire. Treballava per en Bassols en la construcció de sèquies i mines per canalitzar l’aigua, L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 20 desembre 2007

25


26

LlunaPlena

Llunaplena, Associació Cultural d’Argelaguer Hola amics! El 28 de juliol vam realitzar la IV trobada de l’activitat que anomenem “Passejada poètica sota la lluna plena” al Guilar. Quasi una trentena de persones van acudir a l’acte, que enguany va comptar amb la participació de la poeta i filòloga gironina M. Rosa Font i Massot, que ens va delectar amb un aplec de poemes seleccionats del conjunt de la seva obra, que es va començar a publicar l’any 1989. Tots els assistents ens vam deixar endur pels seus versos, que mostren el valor que dóna a les paraules amb un estil molt entenedor però no menys profund; escenaris de vida musicats amb gran sensibilitat i dolcesa que no ens deixen indiferents, que esculpeixen imatges en el nostre pensament i provoquen la nostra memòria.

I… tenim la seva veu amiga: “Perquè així ho recordeu, ho deixo escrit:/ sou vosaltres, amics, els qui m’heu fet/ la vida més brillant./ Heu donat foc a les converses plàcides,/ i heu fet del temps l’instant serè/ que habita amb goig les hores./ Amb vosaltres he vist les nits incendiades/ de maig voltant la taula, tan plena de paraules/ i riures lluminosos com l’alba als vostres ulls./ Heu fet que cada mot vessés de primavera,/ duent ressons de festa a l’ombra d’aquest mar./ Perquè així ho recordeu, ho deixo escrit:/ amb vosaltres estimo les paraules/ i amb vosaltres invoco destins imaginats. Voldríem presentar com un tresor ben embolcallat la Cristina Erill, pels seus versos plens d’imatges intensíssimes, que sentencien la seva dimensió com a poeta, que cal descobrir. Amb el seu permís hem obert el seu estoig i… Amor Cada fil de cabell és un instant, començat i finat. El teu monyo hi fa aiguabarreig de la tristor i el goig. La vermelló intensa del dolor l’apaivagues amb el negre. I saps el que pot passar, si pentino els teus cabells? Doncs… se’n desprendrà una pols finíssima i a contrallum veurem dolls de mans fent-se carícies. Quan a poc a poc, després t’acosti el meu dit a la galta trobaré, dins els ulls, pous secrets construïts amb arcades. I digues-me què en puc fer, d’aquest tant estimar… Dibuixa’m una avellana, dibuixa’m un jardí on passar-hi una nit.

Els “incunables” de la Biblioteca d’Argelaguer El llibre més antic que pertany a la biblioteca d’Argelaguer

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 20 desembre 2007


LlunaPlena data de l’any 1510, i té el títol El libro de San Cipriano y Santa Justina. Aquest llibre és una còpia del que posseïa el frare alemany Jones Sufurino, i també és una adaptació de tot el que s’havia escrit sobre pràctiques màgiques i oracions misterioses. En resum, és un tractat complet per exercitar el poder ocult, la màgia dels camps, embruixaments, pactes, respons, novenes, oracions, malediccions i benediccions, sortilegis, curacions, exorcismes. En el llibre, també s’hi troben els veritables miracles i oracions de la Santíssima Creu de Caravaca. Es veu que aquest sant, abans de la seva conversió al cristianisme (als 30 anys), va ser un dels mags més famosos coneguts. Va deixar escrits infinitat de llibres d’encanteris, producte dels seus molts coneixements i de les pròpies meravelles que executà en la seva època de mag i que causaren l’admiració de tota la gent.

De l’any 1869, comptem amb el llibre El Novísimo Joyel de la Niña Cristiana, editat a Barcelona per Llorens Hermanos. Es tracta d’un devocionari dedicat a les nenes de la Primera Comunió. El llibre, de mida petita, està adornat amb làmines obertes a l’acer, de pàgines amb gravats, i disposa d’una tanca metàl·lica per cloure’l. En la introducció del llibre, sota el títol “A las niñas”, llegim: “¿A quiénes mejor que a vosotras, cuyos corazones son más puros que los rayos de luz que se reflejan en vuestras candorosas frentes, cuyas almas son más bellas que vuestros dulces semblantes, podíamos ofrecer este místico joyel formado de tiernas oraciones, de saludables máximas de piedad y de santos

ejercicios de virtud, que tanta riqueza y hermosura añaden al alma que las conoce, al corazón que las practica?...”. I, de l’any 1880, tenim el llibre Fisiología de la Voluntad, per A. Herzen. Aquesta versió castellana d’Alejandro Ocina y Aparicio es va editar el 1880, però l’italià Herzen el va publicar l’any 1873. L’autor no té més pretensió que recollir noves observacions, experiments i exemples, amb el propòsit de familiaritzar el major nombre possible d’individus amb el mètode fisiològic aplicat a la psicologia. Pot ser interessant per a persones dedicades a la filosofia, a la medicina o al dret criminal i, perquè puguem entendre aquest mètode, ens introdueix en “l’alfabet fisiològic”. Segons Herzen, “el hombre es libre para ejecutar lo que desee, pero no para desear todo lo que quiere”, i en aquest sentit no admet la llibertat en les volicions, que suposa contrariades per accidents externs que es modifiquen pel temperament, atès que, en el seu judici, “el organismo vivo es un foco de transformaciones materiales y dinámicas”.

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 20 desembre 2007

27


28

Les nostres empreses Després de parlar en el darrer número de l’Argelaga de l’empresa Tallers Leonardo Sanz, un cop resseguides totes les empreses d’Argelaguer, encetem en aquesta publicació número 20 una nova mirada vers “les nostres empreses”. Es tracta de donar testimoni de l’activitat i característiques d’algunes empreses d’Argelaguer que, per diverses raons, actualment es troben tancades. Començarem aquesta nova secció dedicada a les “empreses” amb la fàbrica de guix Yesos Pirineo, les instal·lacions de la qual encara es conserven a l’entrada al poble d’Argelaguer des de Sant Jaume; per parlar-ne, hem conversat amb Francesc Vila Balateu, un dels fundadors de l’empresa.

Yesos Pirineo En Xicu Vila Balateu, o en Xicu del Guix, nascut el 3 de setembre del 1928, va arribar a Argelaguer, acabada la guerra, des de Maià, on el seu pare havia estat alcalde de la República. Primer van anar a una casa on hi vivien un germà i una germana de l’avi d’en Xicu solters, que era força gran, i fa 37 anys que viuen a la casa on s’estan ara. En Xicu havia fet de paleta “de tots els oficis, guardar vaques, a 14 anys ja feia de manobre, ajudar a fer carbó... la millor universitat és la necessitat”, ens diu, i els anys abans de posar en marxa Yesos Pirineo havia treballat en una fàbrica de guix. Va obrir la fàbrica l’any 1962, quan tenia 34 anys, juntament amb un altre company, en Jaume Sala, també d’Argelaguer, que havia treballat “el tema de la pedra de guix”. Inicialment van arrencar el negoci amb els respectius cunyats, “a més d’en Feliu d’Olot, propietari de la muntanya del Bac”. Més endavant els cunyats i en Jaume van plegar, aquest darrer perquè se’n va anar a treballar a la competència, a Beuda, on va treballar d’encarregat. Els seus coneixements de paleta van fer que ell mateix es fes el primer forn. “Vam començar de zero, sense ni cinc... per no dir sota zero”, diu en Xicu. Per al procés de fabricació del guix −molt utilitzat perquè aguanta la humitat de les cases i fa que el fred i la calor no traspassin−, extreien la matèria primera de la muntanya del Bac d’Argelaguer, davant del molí de can Carlot, i més endavant van anar a buscar-lo a Tortellà, a la cantera de Palol. Per arrencar el guix, es feia explotar amb dinamita a la pedrera. En la muntanya del Bac el guix es transportava amb un cable per passar a l’altre costat del riu Fluvià. Van muntar una vagoneta penjada amb un cable que anava voltant: es carregava a la cantera i quan arribava a l’altra banda del riu es premia un dispositiu i la vagoneta s’aixecava i es bolcava i descarregava la pedra en un dipòsit a can Carlot mateix; “els camions passaven per sota el dipòsit i anaven carregant per dur-ho a la fàbrica”, recorda en Xicu. Quan la vagoneta tornava a l’altra banda del riu “s’havia de girar i ja es podia tornar a carregar”. La vagoneta portava cada vegada de vuit-cents a mil quilos. Aquest recorregut, que feia uns cent metres, fou dissenyat per ells mateixos, L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 20 desembre 2007

En Xicu va construir ell mateix el forn per coure-hi el guix.

després que en Xicu hagués vist com funcionava el sistema per baixar el carbó de les mines de Surroca. A la fàbrica hi treballaven al voltant de 12 persones, algunes de les quals només hi feien hores. La fàbrica estava situada en un terreny en desnivell, i la feina es començava en la part alta de la fàbrica i s’anava baixant. El primer que feien amb el guix era posar-lo en un forn per coure’l amb carbó o fuel; “el guix es cou molt fàcilment, la calç costa més i ha d’anar a molta més temperatura”, ens detalla en Xicu. El següent pas era moldre’l al molí elèctric per convertir el guix cuit en pols, que és la manera com s’utilitza i, finalment, es posava en saques. Yesos Pirineo utilitzava sacs de paper, “que en aquell moment era el material més modern” (abans s’havien utilitzat de jute o roba), que s’omplien amb una màquina que enllestia la feina molt ràpidament. Feien uns sacs de diferents colors amb muntanyes dibuixades amb


Les nostres empreses

Imatge presa fa uns 30 anys, quan encara no hi havia el forn per fer escaiola.

Actualment encara podem observar com funcionava Yesos Pirineo.

un tipus de guix que anomenaven “Blanc Canigó”; “Yesos de Gerona”, deien uns altres sacs. “En una setmana es feien uns 800 sacs de 25 quilos cada dia”, recorda en Xicu. Per vendre el guix, tenien camions llogats i feien els viatges que calguessin: a Barcelona, Granollers...

que és molt important “mirar d’endevinar el pensament de l’altre... per buscar la manera que el guix entrés en l’empresa que interessava”. Sempre van treballar sota la pressió de la competència de la fàbrica de guix de Beuda, els quals “volien, però no em podien fer plegar de cap manera”. Finalment, “vaig plegar en condicions; les lleis les vaig fer jo; el negoci anava bé en el moment de plegar, vaig veure que no sabia com aniria el negoci més endavant” i també va reconèixer que el fet que hi hagués els desnivells que hi havia feia que s’hagués de treballar amb més gent que altres empreses. Va vendre la fàbrica als de Beuda, ara fa vint anys, i es va retirar. Hi van treballar només un any i, com estava previst, van traslladar la producció a Beuda. En parlar del futur del sector en Xicu ens explica que aquí hi ha força guix, però que costa molts diners d’arrencar-lo: “he vist explotacions a Madrid o l’Aragó que treuen el guix amb una pala, aquí no continuaran les empreses petites i les que tinguin els costos més elevats”. Respecte a l’ús que es pot fer de les canteres no dubta a afirmar que les destinaria a recollir l’aigua per a usos com ara els incendis, “perquè anem de cares a no tenir aigua, en un futur ens matarem per l’aigua”.

Cap a primers dels vuitanta, van fer el forn d’escaiola. L’escaiola és un producte que es ven per fer motllures; “surt d’un altre material de la mateixa pedra amb una cocció diferent”. També van desaparèixer les vagonetes sobre el riu Fluvià, “perquè es va fer un pas per una presa que va al Molí Nou”, pel qual passaven, és clar, si no plovia gaire. Finalment, per la dificultat del riu, decidiren anar a buscar la pedra a Tortellà. Quan van començar a fer escaiola la competència els va posar les coses molt difícils; aleshores en Xicu va posar en marxa un darrer invent: va acordar amb uns clients d’Olot que els posaria una cisterna, que va comprar a Figueres, a la qual va muntar un motor d’una màquina de batre per fer anar el compressor, i ho van acoblar sobre uns taulons de manera que “en cinc minuts posaves o treies una cisterna amb una capacitat de deu mil quilos del camió”, ens explica en Xicu. “Si no hagués inventat coses no hauria fet el que he fet”, afirma en Xicu, perquè “en un negoci hi ha guerra”. També era el viatjant de l’empresa, tasca per a la qual reconeix

Dolors Olivé

REPRESENTANT D'EMBOTITS I FORMATGES

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 20 desembre 2007

29


30

Salut

La gelosia infantil Benvolguts lectors: En aquesta secció parlarem de temes relacionats amb la salut i la qualitat de vida. Avui tractaré sobre la gelosia infantil, ja que són moltes les famílies de més d’un fill en les quals la gelosia està present i provoca alteracions de la convivència. La gelosia infantil són sentiments d’enveja i ressentiment cap a una altra persona que se suposa obligada a pararnos esment i que no ho fa. Constitueix una reacció emotiva pròxima a l’ansietat. En la família, la rivalitat entre els germans per aconseguir l’afecte i l’atenció dels pares sol ser el principal motiu de gelosia. Les fonts d’aquest sentiment poden ser reals (quan els pares estableixen comparacions diferenciadores entre els seus fills que comporten un greuge comparatiu per a un d’ells) o imaginàries (quan el nen atribueix erròniament una vàlua i /o intenció dels pares, germans o companys). La gelosia és un estadi relativament normal, circumstancial, passatger i sense gaire importància, però hem de vigilar que aquesta emoció no alteri la convivència i el desenvolupament normal del nen o sigui persistent i no remeti al voltant dels cinc anys d’edat. Si es perpetua pot conduir a un desenvolupament anormal de la personalitat, i poden aparèixer símptomes com l’agressivitat incontrolada, inseguretat, regressió i alteració de les relacions interpersonals (desconfiança, tossuderia i enveja). Causes de la gelosia Hi ha diferents situacions que poden provocar al nen la por a perdre l’afecte dels pares o el sentiment d’haver-lo ja perdut. Cal destacar: - El naixement d’un germà: el bebè requereix una sèrie de cures i atenció en detriment del germà gran. - La conducta de la mare canvia durant i després de l’embaràs (menys paciència, cansament, depressió...), i el nen ho atribueix al nadó. - Les preferències dels pares, de vegades obertes i d’altres dissimulades. - Quan un dels germans pateix algun tipus de deficiència, sobretot física, amb la qual acapara l’atenció i/o dedicació. - L’excessiva dependència o necessitat d’un dels pares per part del nen. El primogènit davant el naixement d’un germà Les reaccions del primogènit depenen sobretot de l’edat: 1.- Quan hi ha molta diferència d’edat, el gran pot responsabilitzar-se excessivament del bebè i tornar-lo dependent. Evitem carregar el nen amb la responsabilitat del germà petit. 2.- Quan hi ha poca diferència d’edat, el major té entre 18 mesos i 4 anys, és quan més s’aguditza la sensibilitat davant L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 20 desembre 2007

el naixement d’un nou germà. Les reaccions més freqüents són: canvis en el comportament (irritabilitat, desobediència, plors, tossuderia, agressivitat creixent dirigida primer a la mare i posteriorment al nadó, retraïment que canalitza en una relació hostil amb el germà) i conducta infantil (es xucla el dit, es fa pipí i caca, ús del llenguatge bebè, trastorns de la son, rebequeries, conductes rituals). Però no només el primogènit té gelosia, també els petits envegen els grans. El cas del nen del “mig” en una família de tres fills és més difícil, ja que pot sentir que no compta ni amb els avantatges del gran ni amb els del petit. Molts pares es pregunten com han de tractar els seus fills per evitar la gelosia entre ells. Han de prestar-li més atenció que als altres fills? Què poden fer per millorar el seu comportament? És lògic que els pares es plantegin aquests interrogants. En certa manera, ho fan perquè consideren que tal vegada el seu comportament respecte al fill pot ser la causa de la seva gelosia. Encara que en alguns casos això és així, els pares no han de sentir-se necessàriament culpables del comportament gelós dels seus fills. Han de preocupar-se més de prevenir o canalitzar aquests comportaments: - Prepareu el nen per a l’arribada d’un germà. La preparació ajuda el nen, encara que no per això s’eviti la gelosia. El fonamental és que el nen comprengui que se’l continuarà estimant igual. - Intenteu canviar el menys possible la rutina diària del nen després del naixement del germà. S’ha comprovat que disminueix considerablement el volum d’atenció que rep el primogènit al mateix temps que canvia la seva rutina després del naixement. Això afecta molt el nen/a, per tant, procureu controlar el seu temps especial, els horaris d’alimentació, anar a dormir, donar-li pautes sobre el que pot fer i el que no. - Mantingueu el nen aïllat de la mare el menor temps possible. És convenient que visiti la mare a la clínica, busqueu un moment tranquil en el qual estigui només la família, i que el pare s’ocupi del nen i no l’enviï amb altres familiars. - Parleu d’igual a igual amb el primogènit. La rivalitat disminueix quan la mare parla amb el primogènit d’igual a igual respecte del bebè. Comenteu el que el bebè pot necessitar o sentir, demaneu la seva opinió i ajuda. - No feu comparances. Cada nen té les seves qualitats i els seus defectes. Cada nen és únic i els estimeu tal com són. - Dediqueu especial atenció al gran i feu que els altres també ho facin. Dediqueu al dia un temps exclusiu per al nen, no cal que sigui excessiu, però sí qualitatiu (10-15 minuts és suficient). El nen pot esperar aquest temps i confiar-hi.


Salut - Mai no allunyeu el nen pel naixement d’un germà. Moltes vegades per tenir més temps per atendre el petit enviem el gran a la llar d’infants o amb altres persones. Hem d’evitar aquesta situació, ja que l’amenaça d’abandonament percebuda pel nen es concreta i pot provocar pertorbacions del seu comportament o sentiments d’angoixa. - No adopteu una actitud massa permissiva ni excessivament repressora. No corregir la conducta gelosa degudament (sense exigències descarnades, però també sense

toves i injustes toleràncies) pot ocasionar l’aprenentatge per part del nen que certs sentiments d’enveja i odi poden estar justificats. - Tracteu el petit de la mateixa manera que el gran. No sigueu més permissius i justifiqueu el seu comportament perquè és més petit. Fina Rodríguez Psicòloga

Menjar bé de petits, garantia de salut La infància, el millor moment per adquirir hàbits saludables El cos humà necessita uns bons fonaments per créixer sa. A ningú no se li escapa que menjar bé des de la infància serveix perquè aquests fonaments siguin valents i reforçats. Ara bé, el més important d’una alimentació equilibrada de bon començament és que els nens aprenen uns bons hàbits, gràcies als quals podran evitar moltes malalties quan siguin adults. Les famílies amb nens en edat escolar, sobretot de 6 a 10 anys, tenim una oportunitat única per educar-los i acostumar-los a hàbits saludables, ja que en aquesta època els nens tenen bona capacitat de raonament i són receptius als arguments dels pares. Si esperem a l’adolescència a parlar-los de salut i d’hàbits, el més probable és que no els interessi. També és desitjable que des de tots els àmbits, escola, família, centres de salut, govern... es doni el mateix missatge. I per què és tan important ensenyar bons hàbits? Doncs perquè hi ha molts estudis que demostren que hi ha una relació directa entre el que els nens i nenes fan i la salut que tindran quan siguin adults. El 75 % de les malalties cardiovasculars són a causa d’estils de vida poc saludables que es comencen a adquirir en la infància. També és evident l’augment de malalties en els nens i adolescents relacionades amb una alimentació no adequada: obesitat, diabetis, hipertensió arterial... malalties que fins ara eren pròpies de l’edat adulta. Darrerament s’ha observat que hi ha hagut un deteriorament en la qualitat de l’alimentació de nens i adolescents: hi ha augmentat la presència de greixos, sucres, sal, begudes refrescants, aliments processats rics en calories i, en canvi, hi ha poca fruita i verdura. A tot això cal afegir també la tendència a fer activitats sedentàries, com veure la televisió, jugar amb l’ordinador o amb la play-station...

CAL POTENCIAR • El consum de fruita fresca • El consum de verdures i hortalisses • El consum de llegums i fruita seca • El consum de làctics (llet, iogurts i formatges) • El consum de peix • La presència de pa en els diferents àpats • L’ús d’oli d’oliva • El consum d’aigua com a beguda bàsica • L’activitat física

CAL REDUIR • La ingesta freqüent de llaminadures • Les begudes refrescants: coles, llimonades, taronjades... • La brioixeria i la pastisseria industrial • Les postres tipus cremes de xocolata, mousses, nates... • El consum freqüent de menjar ràpid i fregits • El sedentarisme i l’excés d’activitats de pantalla: televisió, consoles, ordinadors... • Picar entre àpats

Per tant, el més important que podem fer els pares per protegir la salut dels fills a llarg termini és tractar d’inculcarlos hàbits saludables, tant pel que fa a l’alimentació com a l’exercici físic. Joan Cabratosa L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 20 desembre 2007

31


32

Àlbum fotogràfic

Joan Pla Serrat i Pilar Costa Mitjavila. (Arxiu: Quim Pla)

Joaquim Pla; Josefina Pla, anomenada la Pepeta; Roseta Serrat; Miquel Pla, anomenat Miquel de can Cabanyes, exercia l’ofici de ferrer; i Joan Pla. (Arxiu: Quim Pla)

L’escola. Mitjans anys 1940. (Arxiu Salvador Giralt).

El Guilar, 8 de setembre de 1948. (Arxiu Mercè Passolas).

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 20 desembre 2007


La recepta

Què es cuina a Argelaguer? Sí, amics! A partir d’aquest número de la revista ens fa il·lusió començar aquesta secció gastronòmica per descobrir el veritable gust culinari d’aquest poble. Davant de tantes receptes “d’alta cuina” innovadora, futurista, de disseny… que la moda ens marca, no podem perdre el plaer pels sabors de sempre, populars i casolans. Farem una mica una tasca de difusió de la nostra cuina, ja que ens consta que a Argelaguer hi ha bons cuiners i cuineres; així que alerta!, perquè us farem sortir del vostre amagatall! Qui sap, potser gràcies a la vostra aportació els que no tenim gaire mà per a la cuina ens animem a posar més en pràctica una activitat que, per a molts, és un plaer i també una font d’amistat. La nostra protagonista d’avui és la Sra. Rosalia, que ens vol convidar a tastar un pastís de bolets, ara que encara no se n’ha acabat el temps. Un plat senzill i deliciós:

Pastís de bolets de Rosalia Masó i Coll Ingredients (per a 6 persones) • • • • •

¾ kg de bolets (rovellons, xampinyons, gírgoles o la varietat que es vulgui) Oli, sal i pebre 5 ous Un bric de crema de llet Una ceba grossa

Preparació

bany maria), que deixarem dins el forn a 180 graus durant mitja hora o tres quarts d’hora (vigileu-la de tant en tant). Quan el pastís estigui cuit, col·loqueu-lo en una plata per presentar-lo i deixeu-lo un temps a la nevera per servir-lo fred. Per acompanyar, farem una salsa amb una mica de la pasta amb què hem fet el pastís, diluïda amb crema. I a menjar!!!! Bon profit!!! Gràcies Rosalia, ha estat tot un plaer! Ah!, i no ens oblidem del pastís de porro i gambes que ens has dit que et surt tan bo. Però això serà un altre dia.

En primer lloc fregirem la ceba i després els bolets, que prèviament haurem salpebrat. Ho deixarem refredar. A continuació, ho barrejarem tot en un bol i ho passarem per la batedora junt amb els ous i la crema de llet (tasteu-ho per comprovar si cal afegir-hi sal). Un cop desfeta la pasta, la posarem en un motllo untat amb mantega, el qual col·locarem dins una plata amb aigua (al

ProMinent Gugal, S.A. Solucions als problemes del aigua i del medi ambient

Major, 16 - Tel. 972 59 10 25 - particular: 972 68 71 47 17850 BESALÚ (Girona)

Polígon Industrial, s/n. 17853 Argelaguer (Girona)

Tels. 972 28 70 11 - 28 70 12 Fax 972 28 71 07

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 20 desembre 2007

33


34

Pàgina oberta

Un nou centre de teràpies a Argelaguer Al començament d’octubre s’ha obert als baixos del camí de la Roda número 15 d’Argelaguer, al costat del parc infantil, el CENTRE DE TERÀPIA I DESENVOLUPAMENT, en el qual s’hi ofereixen diversos serveis terapèutics per al manteniment i la millora de la salut i el benestar. Els seus objectius són: • L’alleujament del dolor i el malestar corporal (mal de cap, mal d’esquena, dolors musculars...). • La recuperació funcional d’una malaltia, accident, intervenció quirúrgica... • La millora dels símptomes respiratoris de nens i adults, excés de moc bronquial, dificultat respiratòria... • L’alleujament del malestar psíquic i emocional (angoixa, ansietat, estrès, desorientació...). • L’ajuda a trobar una sortida a les dificultats de relació amb un mateix i amb les persones que estimem (la parella, els pares, els fills adolescents...). Els mètodes que s’hi apliquen són globalment tres: fisioteràpia, teràpies corporals i diversos mètodes dirigits al desenvolupament personal i humà. • Fisioteràpia: amb tècniques com teràpia manual, osteopatia bàsica, massatge terapèutic, estiraments, mobilització articular, recuperació funcional, fisioteràpia respiratòria i reeducació del moviment. • Teràpies corporals: massatge terapèutic i de relaxació, tècniques de relaxació, teràpia respiratòria expressiva i teràpia corporal profunda. • Per al desenvolupament humà hi ha tres possibilitats de treball: • El grup de sensibilització psicocorporal, que consta de 3 nivells: nivell de flexibilització i introspecció, nivell de percepció i sensibilització i nivell d’expressió espontània. • L’assessorament, suport i mediació familiar amb formació de pares, suport als pares en situació de crisi amb els fills, suport a l’adolescent: soledat, aïllament, agressivitat, dificultats escolars, drogues... mediació en conflictes entre pares i fills adolescents. • La teràpia d’integració psicocorporal: és una psicoteràpia individual profunda per retrobar-se amb un mateix i amb els altres, i en la qual s’implica el cos, la ment, els instints i les emocions per tal de restablir la seva connexió natural. El Centre de Teràpia i Desenvolupament està portat per Joan Rodríguez, fisioterapeuta per la Universitat Autònoma de Barcelona des de 1994, professor de fisioteràpia de la Universitat Ramon Llull (EUIF Blanquerna, Barcelona) des de 1999 i terapeuta corporal. També des de fa més d’un any s’ha iniciat en la pràctica professional com a terapeuta psicocorporal. Hi col·labora Kerstin Orth, educadora social formada L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 20 desembre 2007

a Alemanya i especialitzada en problemes psicosocials del nen i de l’adolescent des de 1995. Té una àmplia experiència professional amb joves amb trastorns psíquics i psicosocials. Ha estat professora d’art i ha treballat amb l’expressió artística com a mitjà de desenvolupament personal. Joan Rodríguez

Un bon amor No he vingut a aquest món a complir les teves expectatives. No has vingut a aquest món a complir les meves expectatives. Jo faig el que faig, tu fas el que fas. Jo sóc jo, un ser complet fins i tot amb les meves carències. Tu ets tu, un ser complet fins i tot amb les teves carències. Si ens trobem i ens acceptem i ens respectem, si som capaços de no qüestionar les nostres diferències i de celebrar junts els nostres misteris, podrem caminar l’un junt amb l’altre. Si això és possible, pot ésser meravellós; si no, no té remei. Anònim


Pàgina oberta

Memorial democràtic del cost humà de la Guerra Civil per a Argelaguer

Monument a Barbastre, a la província d’Osca.

“El 15 de gener de 1939 els feixistes van entrar a Tarragona, el 26 van entrar a Barcelona, el 3 de febrer a Girona. El 8 de febrer a Argelaguer. Van travessar el poble sense aturar-se, camí de la frontera, per on havien sortit més de 300.000 persones cap a un llarg exili. ‘Nuestras tropas continúan sin descanso la liberación de la pequeña parte de Cataluña próxima a la frontera francesa que aún no ha sido rescatada por los soldados españoles. Durante la noche pasada fue ocupado Camprodón, de gran importancia militar; y en el día de hoy se ha llevado a cabo la ocupación de Planes y Planoles, y otros pueblos próximos a Tosa. También ha sido alcanzada la frontera en otro punto importante, con la ocupación de la ciudad de Puigcerdá. El enorme desastre de las tropas rojas sigue acusándose en todas las carreteras y caminos, donde se encuentran abandonadas grandes cantidades de armas, municiones, efectos y material de todas clases, imposibles de detallar por su número y diversidad. Salamanca. 10 de febrero de 1939. III año Triunfal. De orden de S. E. el General Jefe de Estado Mayor, Francisco Martín Moreno. Ampliación del Parte anticipado. Nuestras fuerzas han alcanzado, en el día de hoy, todos los pasos de frontera francesa de Puigcerdá hasta Portbou. La guerra en Cataluña ha terminado. Salamanca, 10 de febrero de 1939. III Año Triunfal. De orden de S. E. el General de Estado Mayor, Francisco Martín Moreno’. Al cap de poc, l’exèrcit va nomenar una comissió gestora provisional perquè es fes càrrec de l’Ajuntament d’Argelaguer” (Arrels i Llavors d’Argelaguer, Volum III). Sovint es parla de “recuperar la memòria històrica”, però cal ser més explícits, parlem dels centenars de sacerdots sacrificats a partir del 19 de juliol de 1936, o tal vegada del “cost humà de la guerra civil espanyola”, perquè els primers estan ben comptabilitzats i degudament homenatjats i enterrats en lloc sagrat, els altres encara deuen estar als “llimbs”.

Avui, històricament, ningú no pot negar que l’aixecament militar contra la República legalment representativa de tots els argelaguencs fou un cop d’estat antidemocràtic i feixista, al qual la Santa Mare Església s’adherí d’una manera total i absoluta, en una comunió que dura més de quaranta anys, en què el Cabdill entrava i sortia de les Catedrals sota Tàlem a tothora. Malauradament, molts religiosos moriren i foren maltractats..., però qui signà la seva sentència? Les mateixes Jerarquies Eclesiàstiques amb el seu compromís polític. Tots els morts ens han de merèixer el major dels respectes, fins i tot els que demanen la “recuperació de la memòria històrica” i dels quals ningú no gosa ni parlar-ne. Del nostre poble d’Argelaguer van desaparèixer una munió de joves, que per gust o per força varen haver d’anar a combatre aquells revoltats que els arrabassaven la llibertat del poble..., molts, no tornaren mai..., i ni tan sols ningú no ha gosat reivindicar un senzill monument, un símbol d’agraïment per a ells, no se’n parla, talment com si mai no haguessin existit...!, lamentable i vergonyós!, perquè encara hi ha molta por a Argelaguer de parlar d’aquestes coses, tot i que la guerra s’acabà ja fa setanta anys, però, veïns, és que encara ara resulta més còmode no parlar d’aquests morts que en certa manera semblen maleïts. El “cost humà” de la Guerra Civil, a Argelaguer, es quantificà així (Memoria Histórica): Mort a Argelaguer: Don Francisco Badosa Ventura, rector d’Argelaguer (27-8-1936). En el cementiri municipal d’Argelaguer, nínxol número 1esquerre, es llegeix el següent epitafi: “Aquí descansan los restos de los hermanos Rdo. D. Francisco y D. Pablo Badosa Ventura, cura párroco de esta (Argelaguer) durante 24 años. Fue vilmente asesinado por las hordas ateas y antiespañolas. A la edad de 69 años el 27 de agosto de 1936. R.I.P.”. Religiosos d’Argelaguer morts a Barbastre (Osca): Esteve Casadevall i Puig i Jaume Falguerona i Vilanova, màrtirs claretians, fills d’Argelaguer, bisbat de Girona, afusellats a Barbastre, amb els seus 49 companys, a l’estiu de 1936, beatificats.

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 20 desembre 2007

35


36

Pàgina oberta “Morts al front: Badosa Pararols, Gabriel (Biel de Gifreda), 26 anys, pagès, solter. Mort a Villalba de los Arcos (8-91938). Bartrina Comas, Ramon (mas Castellà), desaparegut al front. Devesa Bretcha, Miquel (can Sorribes de Pont), 33 anys, casat. Front del Segre (5-1-1939). Espígul Gassiot, Antoni (cal Mut), 33 anys, solter, pagès. Mort a les Pedres d’Oló (14-9-1938). Font Badosa, Pasqual (can Menyaric), 23 anys, solter, pagès, mort a Poble de Requena (3-1938). Masdemont Oliveras, Pere (cal Sant), 33 anys, pagès, casat. Front del Segre (14-8-1938). Pagès Serra, Pere (can Vilà). Extremadura (1937). Roca Font, Pere (cal Sant), 33 anys, casat. Mort a l’Hospital la Sabinosa (Tarragona) (308-1938). Rota Jordà, Joan (can Raticuel). Mort al Camp de Sant Marcos (León) (1939). Morts d’altres poblacions a Argelaguer: A. Méndez, José, 32 anys, guàrdia civil. Mort a la Olivera de Aymá (17-2-1937). Era caporal a la

Comandància de Cadaqués. Izquierdo Martínez, Giner, 40 anys. (4-2-1939). Formava part d’un comboi de presoners.” (Arrels i Llavors d’Argelaguer, Volum III, pag. 88). Xavier Valeri + Dades???? Com podeu veure, en la vinya del senyor hi ha de tot, depèn de les ulleres que un porti per repassar la història; per a uns tots els honors i homenatges i per a la gent del poble “el més lamentable dels oblits”. Esperem, per part de les nostres autoritats municipals, un gest vers la memòria històrica d’Argelaguer; fem un monument com a memorial democràtic per a tots, aprofitem la reparació de l’església dels beats Esteve Casadevall i Puig i Jaume Falguerona i Vilanova.

Eva Llansana i Benaiges i Juan R. Lejarza “Cal Músic”

Des del campanar “Des del campanar del nostre poble miro i descobreixo que m’han tapat la visió. Ho veig tot difuminat. M’han envoltat amb una tela i costa de veure-us. Tant se val... Ja ho sabeu: em rejoveneixen! Hi té molt a veure l’Ajuntament del nostre poble d’Argelaguer, amb el vist i plau –i esperem, l’ajuda– del Bisbat de Girona i de la parròquia. Així ara no passaré tan desapercebut i notareu amb goig la meva esvelta presència. I estic segur que els sons de les campanes que guardo brollaran més clars i més diàfans. Perquè continuaré marcant-vos les hores i anunciant-vos els esdeveniments de vida cristiana i de poble. Ara, penseu un xic: els cristians també us heu de rejovenir, en el vostre interior. No us ha de passar desapercebut que s’acosta la

festa del nostre poble, en honor a Sant Damas, i esteu a prop de la celebració de Nadal. Rejovenir-se vol dir convertir-se per servir millor els altres, vol dir redreçar la nostra estimació cada dia, ser més promptes en el servei en la família, vetllar per ser més justos en els nostres afers, deixar de banda els nostres egoismes per promoure la pau... Així serà que del vostre interior en brollarà més bondat i es notarà en la família, en el poble i en el món. Que durant aquests dies de més vida familiar el vostre so també sigui clar i diàfan. Jo us ho recordaré des del campanar. Bones Festes.” Mn. Marturi Pla

Iniciació a la dansa clàssica Classes a Argelaguer!!!

Els humans sempre han ballat i s’han expressat amb moviments. Quan ens emocionem expressem més amb gestos que amb paraules allò que sentim. La dansa clàssica ens transporta a un món màgic d’emocions, música i moviments. Benvolguts nens i nenes: Si voleu conèixer el fascinant món del ballet, us voleu transformar en ballarins i ballarines i formar part de la música, podeu venir cada DIMECRES al CASAL D’ARGELAGUER, de 17.15 a 18.45 h. La classe és oberta a tothom i podeu venir a veure-la, infants i adults, sempre que vulgueu. I. Garcia L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 20 desembre 2007


Pàgina oberta

Un any a Argelaguer El temps passa volant, i ja fa un any que vam venir a instal· lar-nos entre vosaltres. M’acosto a la finestra i veig les vostres cases: terrats al sol en els dies d’estiu, xemeneies enceses a l’hivern. Us imagino allí, remenant a la cuina, asseguts a l’ordenador, endreçant el jardí... Això em fa sentir-vos molt a prop del cor, part ja per sempre de la meva vida, de la de tota la família. Endins meu batega un dolç sentiment per la meva terra, per la meva gent, per les verdes muntanyes d’Euskalherria. Però també és cert que un tros meu us pertany a vosaltres, gent d’Argelaguer. Em sento part orgullosa dels carrers estrets, de les cases de pedra, de la petita escola, de la seva gent. Aquí hem trobat un lloc on reposar de tantes voltes, amics amb qui parlar i celebrar-ho, veïns amb qui compartir part dels

nostres dies, de la nostra recerca d’una vida més feliç. Agraeixo a la vida el que m’està portant. Us agraeixo a vosaltres que estigueu aquí. I desitjo que aquest sigui el principi d’una llarga història d’amor compartit entre tots. iii VISCA ARGELAGUER !!! Anna Mirar firma????

L’ART DE PROJECTAR He buscat l’essència de la paraula arquitecte i, en resum, diu el següent: ART DE PROJECTAR I CONSTRUIR EDIFICIS QUAN, A MÉS D’ATENDRE ELS FINS UTILITARIS, ASPIRA A PRODUIR UN EFECTE ESTÈTIC I DECORATIU. No és que costi molt d’entendre el significat d’aquestes paraules tan senzilles, però a la pràctica a vegades quedes parat. Vegeu, avui em trobava al casal de la Gent Gran d’Argelaguer i en un moment ha descarregat un xàfec de mitjana intensitat, que ha provocat que l’aigua entrés de rebot per sota la porta de vidre, de manera que en obrir i tancar va acabar dintre la sala. És possible que el fora i la sala tinguin el mateix nivell?, d’altra banda, la porta deixa un espai tot al voltant que pel fet de ser de vidre ha de tenir, potser, més d’un centímetre; una sala d’aquestes característiques, no hauria de tenir una doble porta? L’estiu es perd aire condicionat i a l’hivern calor, o bé no importa? No és que això ho trobi molt estrany, ja que per al mateix esplai es va dissenyar un banc sense respatller;

se suposa que la gent gran no cal que recolzin l’esquena. Això es va solucionar gràcies al bon sentit del conseller de l’Ajuntament. Però això no és tot, perquè davant la porta, a escassos metres, es va dissenyar un pilot de rocs deixats lliures, vull dir tal com vénen del riu, que accidentalment s’escapaven i van entrebancar més d’un, en un lloc on suposadament ha de caminar gent gran, a part del fet que els rocs solts poden ser una temptació davant d’un portal de vidre; tot plegat ara també s’ha solucionat després de reconèixer el perill que representava, però, per l’abans esmentat conseller. Com podeu veure, és difícil entendre aquest projecte si anava destinat a una llar confortable si es pensa quins són els seus destinataris. Tinc l’esperança que també solucionarem algun dia la porta perquè no entri aigua però ¡¡¡deixeu que ho faci un paleta convencional¡¡¡ almenys ells segur que saben per on tira l’aigua. Salvador Pelegrí President i cofundador del Casal de la Gent Gran Germandat de Sant Narcís

Maria Àngels Els teus ulls, dues estrelles que brillen des de l’infinit. Són tan dolços i bells que al teu costat mai serà nit. Quan mires, jo, m’espanto. Tot és esplendor; és tanta la bellesa, oh, Déu meu senyor! Tota tu ets simpatia. Un do tan preuat que ni els àngels de Maria l’han igualat. Reflecteixes tanta alegria, i tanta bondat, que t’envolten nit i dia espurnes de felicitat. Salvador Pelegrí

Dedicada a Maria Àngels Grabuleda, veïna d’Argelaguer.

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 20 desembre 2007

37


38

Pàgina oberta

FSabíeu que... • • • • • • • • • •

Madrid és la tercera ciutat del món en què es camina més de pressa. Una dona passa 17 anys criant els seus fills i 18 ajudant els seus pares. El 60% dels metges espanyols han rebut amenaces dels seus pacients. 700 milions de persones viatgen cada any. El 10% dels nens segueixen orinant a la nit fins als 6 anys. El 57% dels nens espanyols no mengen dues peces de fruita al dia. Més de tres hores davant de la tele augmenta el 65% el risc d’obesitat. Dos milions d’espanyols majors de 65 anys pateixen de sobrecàrrega. La cervesa més antiga d’Europa s’ha trobat en una excavació arqueològica realitzada als voltants de Barcelona i té 5000 anys. A Hongria es va celebrar un referèndum per institucionalitzar la migdiada.

FEl refrany Els millors metges del món es diuen: Doctor dieta. Doctor repòs i Doctor alegria

F

L’endevinalla

Quan construeixen una casa, què fan els paletes per nadal? (L’escala)

FLa cita No és important escoltar el que es diu, sinó esbrinar el que es pensa.

FL’acudit Es troben dos bojos pel carrer i un va molt de pressa. - Pep, on vas tan de pressa? - A buscar-te a casa teva. - D’acord, fes via, jo t’espero aquí mateix, diu l’altre.

FLa notícia Egipte prohibeix l’ablació de clítoris després que una nena de 12 anys morís mentre se li feia aquesta operació, que és practicada des del temps dels faraons. Es calcula que el 90% de les dones d’aquest país en edat fèrtil han estat sotmeses a una mutilació genital. Salvador Pelegrí L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 20 desembre 2007

PASSATEMPS 1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

Horitzontals

1. Espai destinat a guardar llibres. 2. Manuscrit. Centre

d’estudis. 3. Nosa sense vocals. Traster. 4. Comença a augmentar. Transforma la mata en una manta. Addició, al revés. 5. Llunyedat. 6. L’àvia es repeteix. Tramuntana o gregal. 7. La que et clava el punyal per l’esquena. Triplica el mimetisme. 8. La més animada. Natural de la República Txeca. Cap de la tribu. 9. Tros de tigre. Societat Limitada Unipersonal. Fi del mandat. 10. País dels premis Nobel. Part del vehicle.

Verticals

1. Que tenen poc interès. 2. Illenc. Tiet decapitat. 3.

Bota avocàlica. Acció de guiar. 4. Estem a mitja lliga. Mig naixement. Dobla l’acció. 5. Cigonya sense cap ni peus. Guardi. 6. Rol capgirat. Al revés, cambra petita que dóna a una altra de més gran. 7. Xafarder. Compartida per en Pau i en Lluís. 8. Dit de l’home que, pel seu tracte delicat, sembla una dona. Cinc romans. 9. Comença a cantar. Hi queda el que ha fet un gran esforç. Real Academia Española. 10. Ocell. Està a l’espai. Cognom d’un dels actors de la pel·lícula Men in Black. Mercè Cordonets

Joan Llongarriu Taxi Tel. 639 329 353


Festa Major de Sant Damas Dijous, 6 de desembre

• A les 5 de la tarda: Inauguració de la I Exposició de Manualitats d’Argelaguer a la Capella de Santa Anna

Divendres, 7 de desembre

• Al vespre: Concert per a joves amb espectacle de foc (programa apart)

• • • • • • •

Dissabte, 8 de desembre

A les 10 del matí partit de cadets A les 12 del matí, inauguració del camp de futbol i pica-pica per a tothom. A les 5 de la tarda: Espectacle infantil amb el grup Dandy Clowns Tot seguit, berenar amb coques casolanes A les 9 del vespre: Sopar de Festa Major al casal. Preu: 15,50 euros (cal apuntar-se a Ca la Marga). A les 11 de la nit: Actuació del mag Raul, de Magic Factory

Diumenge, 9 de desembre

• A 2/4 de 12 del matí: Trobada a la plaça i cercavila amb el gran gegant Màssio el Moliner, capgrossos i xanquers d’Argelaguer. (Pendent de confirmar) • A 3/4 d’1 del migdia: Missa solemne amb acompanyament de la cobla Foment del Montgrí • Tot seguit: Dues sardanes a càrrec de la cobla Foment del Montgrí • A les 5 de la tarda: Audició de sardanes amb la cobla Foment del Montgrí • A les 7 de la tarda: Ball de fi de festa amenitzat pel conjunt Babbel

I EXPOSICIÓ DE MANUALITATS

Exposició de manualitats a la Capella de Santa Anna Horari: Dijous: A les 5 de la tarda inauguració de l’exposició Dissabte: De les 4 a les 8 del vespre Diumenge: De les 11 a les 2 del migdia i de les 4 a les 8 del vespre


Festa de fi de curs

Profile for AjuntamentArgelaguer

Argelaga 20  

Argelaga 20  

Advertisement