Page 1

L'Argelaga

Inauguraciรณ de la Sala de Cultura

17

Revista d'Argelaguer ABRIL 2006


Serveis

Telèfons d’interès

Horaris de serveis Ajuntament: De dilluns a divendres, de 8 del matí a 3 de la tarda. Servei d’urbanisme: L’arquitecte i l’arquitecte tècnic atendran les consultes els divendres de cada quinze dies, de 10 del matí a 1 de la tarda. Servei d’aigua de PRODAISA: Tercer dilluns de cada mes, d'1 a 2 del migdia. Jutjat de Pau: Divendres, de 1 a 2 de la tarda. Recollida de trastos vells El primer dilluns de cada mes, a les 8 del matí. Dispensari d’Argelaguer Metge: Dr. Enric Bayona Dilluns, dimarts i dijous, d’1/4 de 12 del matí a 2/4 d’1 de la tarda. Divendres, de 10 a 2/4 de 12 del matí. Visites concertades: Dimarts, dijous i divendres, a 2/4 d’1 de la tarda. Infermera: Montserrat Perramon Dilluns i divendres, de 12 del migdia a 1 de la tarda. Dimecres, de 3 a 4 de la tarda. Auxiliar administrativa: Mireia Marchuet De dilluns a divendres, de 2/4 d’11 del matí a 2/4 de 2 de la tarda. Extraccions: 2n i 4t dijous de cada mes, de 2/4 de 9 a 2/4 de 10 del matí. Cal cita prèvia. Dispensari de Tortellà Metge: Dr. Enric Bayona Dilluns, dimarts i dijous, de 2/4 de 9 a 11 del matí. Dimecres, de 3 a 5 de la tarda. Visites concertades: Dimarts, dijous i divendres, a 2/4 d’1 de la tarda.

Infermera: Montserrat Perramon Dilluns, dimarts, dijous i divendres, de 10 a 11 del matí. Dimarts i dijous, de 12 del migdia a 1 de la tarda. Dimecres de 4 a 5. Urgències De dilluns a divendres fins a les 3 de la tarda: Dr. Enric Bayona (Tel. 608 74 14 11). De les 3 de la tarda a les 8 del vespre, caps de setmana i festius: CAP de Besalú (Tel. 972 59 05 73) Sol·licitud de visita Per demanar visita al vostre metge de família, pediatre i infermera: Truqueu al número de telèfon 902 11 14 44. Farmaciola: Argelaguer: de dilluns a divendres, de 12 del migdia a les 2 de la tarda. Dissabtes, d’1/4 d’1 a 1/4 de 2 de la tarda. Escola: Horari acadèmic: de 2/4 de 10 del matí a 2/4 d’1 de la tarda i de 3 a 5 de la tarda. Servei de menjador: de 2/4 d’1 a les 3 de la tarda. Misses: Diumenges i festius, a 2/4 de 10 del matí. Correus Horari d’atenció al públic, de dilluns a divendres, de la 1 a 2/4 de 2 de la tarda.

Ajuntament ............................................... 972 68 71 37 Fax ............................................................ 972 68 78 21 Pàgina web ..................http://pobles.ddgi.es/argelaguer Escola ....................................................... 972 28 70 59 Consultori Argelaguer ............................... 972 68 76 06 Consultori Tortellà ..................................... 972 68 75 56 Farmàcia................................................... 972 28 71 02 Urgències (CAP Besalú)........................... 972 59 05 73 ............................................................... i 989 30 40 88 Dr. Enric Bayona ....................................... 608 74 14 11 Creu Roja d’Olot ............... 972 27 22 22 i 972 26 23 18 Ambulàncies Garrotxa .............................. 972 26 76 52 ............................................................... i 972 27 28 28 Mossos d’Esquadra ................................................. 088 Centre d'emergències ............................................. 112 Bombers .................................................................. 085 Parròquia (Mn. Miquel) ............................. 972 68 71 85 Hospital d’Olot .......................................... 972 26 18 00 Hospital de Girona J. Trueta ..................... 972 20 27 00 Hospital de Girona (habitacions) .............. 972 22 49 55 Servei Funerari (J. Planella) ..................... 972 68 71 17 ............................................................... i 972 28 71 94 Jutjat de Pau (St. Joan) ............................ 972 29 03 03 Servei d'aigües (Prodaisa) ....................... 972 20 20 78 Pàgina web: argelaguer@ddgi.es Farmàcies de torn: Besalú: ......................................................972 59 12 73 Sant Jaume de Llierca: .............................972 68 72 01 Montagut: ..................................................972 68 70 88 Castellfollit de la Roca: .............................972 29 40 18 Tortellà: .....................................................972 28 71 02

Horaris de la TEISA Besalú - Banyoles - Olot Besalú Banyoles

5,45

6,15

7,30

8,00

8,30

10,00

11,30

12,00

13,30

14,00

15,30

16,00

16,30 17,30

17,00 18,00

19,30

20,00

6,30 7,15 7,45 8,15 9,15 10,15 11,15 12,15 12,15 13,15 14,15 15,15 16,15 16,15 17,30 17,15 18,15 19,15 20,15

(1) De dilluns a divendres feiners (2) Dies curs escolar L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - NÚM. 17 ABRIL 2006

Banyoles - Besalú - Olot

Arribades a Girona 7,05 7,45 8,15 8,45 9,45 10,45 11,45 12,45 12,45 13,45 14,45 15,45 16,45 16,45 18,00 17,45 18,45 19,45 20,45

Sortides Banyoles Besalú de Girona Feiner Feiner Lectius (2) Feiner Feiner Diari Feiner Feiner Festiu Feiner (1) Diari Feiner (1) Feiner Festiu Feiner (1) Festiu Feiner Feiner (1) Diari

Girona

Sortides d’Olot

Olot

2

7,15 8,00 9,15 10,15 11,15 12,15 13,15 13,15 14,15 15,15 15,15 16,15 17,15 18,15 19,15 20,15 21,00

7,45 8,30 8,45 10,45 11,45 12,45 13,45 13,45 14,45 15,45 15,45 16,45 17,45 18,45 19,45 20,45 21,30

Arribades a Olot

8,03

8,30

10,03

10,30

12,03

12,30

14,03

14,30

16,03

16,30

18,03

18,30

20,03

20,30

21,48

22,15

(1) De dilluns a divendres feiners Telèfons Administracions: Girona: 972 20 02 75 - Banyoles: 972 57 00 53 Olot: 972 26 01 96 - Figueres: 972 50 31 75

Feiner Feiner Feiner Feiner Diari Feiner Feiner Festiu Feiner (1) Diari Festiu Feiner (1) Diari Feiner (1) Diari Feiner (1) Diari


Editorial Sumari

D

es de fa uns dies Argelaguer disposa d‛un nou espai:

2 Serveis 3 Editorial

“la Sala de Cultura i Noves Tecnologies”, ubicada als baixos de l‛Ajuntament.

Com bé diu el seu nom, aquesta sala compta amb diferents serveis:

4 Informació municipal

la biblioteca o sala de lectura, que actualment ja té més de 2.000

7 Actualitat

i de la comarca i també d’institucions, de diferents editorials... També

volums aconseguits gràcies a donacions de particulars del municipi

14 Entrevista

hi ha l’espai destinat a noves tecnologies amb una xarxa d’ordina-

16 Escola

d’informació juvenil.

18 AMPA 20 Jovent 22 Esports 24 Les nostres empreses 25 Història 27 Pàgina literària 28 Pàgina oberta 33 Salut

dors i amb connexió a Internet i, per últim, un espai destinat a punt Tot això ha estat possible gràcies a l’esforç de l’Ajuntament i a diferents subvencions que des de l’any 2003 s’han anat demanant i també a l’especial col•laboració i dedicació del Grup LlunaPlena. Durant la diada de Sant Jordi de l’any passat van iniciar una campanya de recollida de llibres, ja els tenen registrats i classificats (van des dels clàssics de la literatura, a les enciclopèdies, art, viatges, llibres juvenils i infantils...) que formen la nostra biblioteca i és d’esperar que anirà creixent. Desitgem que aquesta sala sigui un punt de trobada dels nens i nenes, nois i noies del municipi, on puguin dur a terme els seus treballs, buscar la informació que necessiten a Internet. I més endavant hi podran trobar un ampli ventall pel que fa a informació juvenil de tot

34 Àlbum fotogràfic

tipus: treball, habitatge, estudis, educació...

35 Festa de Sant Damas

que està obert a tots els veïns del municipi des del més petit al més

Aquest espai cultural no solament està dirigit als nostres joves, sinó gran.

EDITA: AJUNTAMENT D'ARGELAGUER CONSELL DE REDACCIÓ: Enric Badosa, Assumpció Viñolas, Marta Solanich, Josep Dorca, Mercè Cordonets, Adriana Prat i Ramon Ponsatí.

També s’hi podran realitzar activitats de tipus cultural, tertúlies, projeccions, conferències i d’altres actes de caire similar, i per tal de donar facilitat a la gent no iniciada en el món de les noves tecnologies,

FOTOGRAFIA: Escola Montpalau, Pere Puigbert, Dolors Figueras, Salvador Pelegrí, Rosa Pla, Eduard Saiz i M. Àngels Graboleda.

es faran cursets de formació.

PORTADA: Inauguració de la Sala de Cultura

una comissió de voluntaris per encarregar-se de l’obertura, el correcte

DISSENY I COMPAGINACIÓ: JJ Comunicació (Marc Puigvert)

funcionament i ús de les instal•lacions.

IMPRESSIÓ: Gràfiques Fornells

Desitgem que aquesta sala sigui un bon punt per incentivar la cultura

DIPÒSIT LEGAL: GI-430-1998 Amb la col.laboració de

La sala s’obrirà a les tardes i en aquesta primera etapa s’establirà

en el nostre municipi. Josep Dorca i Serrat Alcalde L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - NÚM. 17 ABRIL 2006

3


4

Informació municipal

Aprovació del pressupost municipal per a l’exercici del 2006 PRESSUPOST D’INGRESSOS

PRESSUPOST DESPESES

Capítol I - IMPOSTOS DIRECTES

Capítol I - DESPESES DE PERSONAL

Rústica

3.500

Urbana

51.000

Vehicles

25.000

IAE

24.000

Increment valor terreny Total

3.000 106.500

Capítol II - IMPOSTOS INDIRECTES Impost sobre construccions

30.000

Capítol III - TAXES I ALTRES INGRESSOS Escombraries, cementiri i taxes

26.800

Ocupació sòl, telèfon, gas i electricitat

22.000

Altres ingressos Total

1.700 50.500

Capítol IV - TRANSFERÈNCIES CORRENTS ESTAT-Fons Nacional de Cooperació

53.000

GENERALITAT-Servei Català de la Salut

8.000

GENERALITAT-Fons de Cooperació Local

30.000

GENERALITAT-Justícia

821

GENERALITAT-Joventut

3.000

DIPUTACIÓ-Medi Ambient, Cultura

8.000

CONSELL COMARCAL-Medi Ambient, Escola Total

5.000 107.821

Capítol V - INGRESSOS PATRIMONIALS Interessos bancaris i rendes immobles

4.030

Capítol VI - ALIENACIONS D’INVERSIONS REAL Venda parcel·la industrial

667.550

Capítol VII - TRANSFERÈNCIES DE CAPITAL GENERALITAT - PUOSC (Pla d’Obres i Serveis) DIPUTACIÓ - Assistència, Noves tecnologies CONSELL COMARCAL - Xarxa 21 Total

320.135 24.000 3.600 347.735

Capítol IX - PRÉSTECS Préstec finançament del Pla d’Obres TOTAL INGRESSOS

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - NÚM. 17 ABRIL 2006

122.000 1.436.136

Despeses de personal

79.780

Capítol II - DESPESES BÉNS CORRENS I SERVEIS Manteniment edificis, instal·lacions, serveis i camins

30.800

Materials, subministraments i publicacions

15.500

Llum, combustibles i productes neteja

18.400

Telèfon i correu

9.250

Assegurances

3.350

Festes i altres activitats culturals i lúdiques Serveis escombraries, recaptació i treballs tècnics Altres despeses dels serveis Total

24.475 73.050 8.870 183.695

Capítol III - DESPESES FINANCERES Interessos i altres despeses financeres

12.100

Capítol IV - TRANSFERÈNCIES CORRENTS Aportacions Consell C., Cilma, Localret i Olot TV

2.908

Entitals locals i altres institucions sense fi de lucre

6.300

Total

9.208

Capítol VI - INVERSIONS REALS Millora equipaments PUOSC-Construcció local polivalent

4.000 847.353

Ampliació de la Zona Industrial Total

300.000 1.151.353

TOTAL DESPESES

1.436.136

L’Ajuntament d’Argelaguer, en la sessió plenària celebrada el dia 27 de març de 2006, va aprovar inicialment el pressupost municipal per a l’exercici 2006. Cal ressaltar les actuacions extraordinàries següents: o Construcció d’un edifici polivalent: - Aportació del PUOSC de la Generalitat de Catalunya ..... 320.135 - Benefici en la venda d’una parcel·la industrial ................. 367.550 - Aportació del pressupost ordinari .................................... 37.668 � - Préstec ............................................................................ 122.000 Total ................................................................................... 847.353�

o Ampliació de la Zona Industrial de Can Portella: - Valoració de la parcel·la per a la subhasta pública ......... 667.550 - Participació a les obres d’urbanització ........................... 300.000 Benefici estimat ............................................... 367.550


Informació municipal Aquest servei representa un cost, tant en temps com econòArgelaguer rep 150.000 € mic, per a l’Ajuntament. Esperem que aquesta actuació ens permeti gaudir d’un poble més net durant molt de temps. de l’Estat per rehabilitar el Pla especial catàleg de nucli antic L’Ajuntament d’Argelaguer ha rebut de l’Estat 150.000 € masies i cases rurals del (25 milions de les antigues pessetes) per a la rehabilitació del nucli antic del poble. municipi d’Argelaguer Aquesta subvenció és una conseqüència dels esforços que, des de fa més d’un any, estem fent des de l’Ajuntament per intentar compensar d’alguna manera el municipi del fort impacte que les obres de desdoblament de l’autovia GironaOlot han suposat per al poble i per al nostre territori. L’any passat es va presentar a Madrid el “Projecte de rehabilitació del centre històric d’Argelaguer”, en el marc dels programes d’ajut de l’1% cultural del Ministerio de Fomento y Obras Públicas i del Ministerio de Cultura. Se’ns va denegar el primer intent, però continuem treballant i presentarem una nova proposta en les properes convocatòries. Tanmateix, sí que hem rebut una compensació: en la negociació dels pressupostos generals de l’Estat es va aconseguir atorgar a Argelaguer la suma de 150.000 € per compensar d’alguna manera el municipi pel fort impacte que les obres de l’autovia ens han provocat. Aquesta partida és específica per a la restauració del nucli medieval d'Argelaguer i concretament per a edificis que estiguin catalogats com a Bé Cultural d'Interès Local. Es tracta d’un ajut de caràcter finalista, això és, les obres s’han de realitzar aquest any i seran finançades per l’Estat. En aquests moments estem finalitzant el projecte d’obres del que ha de ser la primera fase de rehabilitació urbana del nucli antic, centrada en l’església de Santa Maria d’Argelaguer i en el seu entorn immediat. El projecte es presentarà a finals del mes d’abril perquè l’aprovi la Direcció General de Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya i el Ministerio de Cultura.

Neteja de pintades Com tots heu pogut comprovar, darrerament s’ha fet un servei de neteja de les pintades que hi havia en parets, façanes, papereres, rètols de senyalització... perquè donaven una sensació de poble brut i deixat.

Com a continuació de la informació publicada en el darrer número de la revista “L’Argelaga”, us informem que el catàleg de masies i cases rurals del poble es troba en el període d’informació pública a partir del dia 13 d’abril i fins el dia 13 de maig de 2005. L’objectiu d’aquest catàleg és definir les masies i cases susceptibles d’ésser rehabilitades i reconstruïdes, amb la finalitat de garantir l’ús racional del territori i la qualitat de vida, així com recuperar, millorar i protegir els àmbits rurals.

Control de gossos L’Ajuntament disposa d’una ordenança de control i tinença de gossos, degudament aprovada, es pot consultar en la pàgina web (http://pobles.ddgi.es/argelaguer) i un punt important que regula l’ordenança és el comportament dels animals a la via pública: • Està prohibit que circulin lliurament sense el seu propietari, i han d’anar degudament lligats. • Els propietaris han d’adoptar mesures per no embrutar amb les deposicions fecals dels animals, les vies o espais públics, i estan obligats a recollir i retirar els excrements immediatament i de forma convenient. • No és permès donar menjar als gossos i gats a la via pública. Hem cregut convenient recordar-vos aquests punts perquè darrerament es nota un increment important de defecacions dels gossos en diversos espais públics, fet que ha motivat la senyalització de “prohibit gossos” en el parc infantil. Això denota una manca d’higiene i pot derivar en problemes de salut.

Revetlla de Sant Joan A les portes de la revetlla de Sant Joan, festa molt arrelada a les terres catalanes, us volem tornar a recordar el següent: • NO és una nit en què tot s’hi val. • CAL respectar el mobiliari urbà, les bústies, llums, timbres i aplics de cases particulars... • CAL ser respectuosos amb els veïns d’Argelaguer. Podem divertir-nos molt, però amb un sentiment d’estimació i respecte envers el nostre poble i sense patir per l’endemà.

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - NÚM. 17 ABRIL 2006

5


6

Informació municipal

Obra de la dotació de serveis entre la població i la zona esportiva Aquesta era una de les obres incloses en el programa d’inversions per a aquest quadrienni 2004-2007, i després de molts esforços per poder assolir ajudes per finançar-la, ha estat possible portar-la a terme enguany. Es va adjudicar a l’empresa que va presentar la millor oferta

econòmica: Aplinser SL, pel preu de 58.986,75 �. I es compta amb una subvenció econòmica d’un import de 26.336,37 � del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca (DARP) de la Generalitat de Catalunya. Amb l’execució d’aquesta obra, que ha consistit en la portada d’aigua i l’enllumenat, s’ha assolit una gran millora en la qualitat dels serveis d’equipaments, tant del cementiri com del camp d’esports, i la zona esportiva ha quedat en òptimes condicions per a futures inversions, i també ha permès millorar les infraestructures existents, pel que fa al camí que uneix el poble amb la zona esportiva.

Polígon Industrial - Tel. i Fax: 972 68 71 59 17853 ARGELAGUER (Girona) C/ del Terri, s/n. - Tel. 972 59 42 00 - Fax: 972 59 45 55 17844 CORNELLÀ DEL TERRI (Girona)

PROJECTES ARQUITECTONICS (XALETS, BLOCS DE VIVENDES, NAUS INDUSTRIALS,...) REFORMES, REHABILITACIONS, PROJECTES D'OBERTURA I LEGALITZACIÓ, ... PROJECTES D'URBANITZACIÓ

IMATGES FOTOREALISTES 3D EN COLOR DESDE L'INICI DEL PROJECTE

VALENTIN LLAGUNO LOBATO

C/ Pollancres, 1 - 17853 ARGELAGUER

ARQUITECTE - APARELLADOR

Telèfon i Fax: 972 68 77 25 - Mòbil: 656 82 89 81

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - NÚM. 17 ABRIL 2006

(a la carretera Olot-Besalú, devant el semafor d'entrada a Argelaguer desde Olot)


Informació Actualitat municipal

La Festa Major d’Argelaguer en imatges

Persones que van assistir a la inauguració de l’exposició de pintura.

L’alcalde inaugurant l’exposició d’en Salvador Pelegrí a l’Església de Santa Anna.

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - NÚM. 17 ABRIL 2006

77


8

Actualitat

La gent ballant sardanes després de l’ofici solemne.

El diumenge al vespre, els argelaguencs vam ballar i gaudir de la música de Boogie Woogie.

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - NÚM. 17 ABRIL 2006


Actualitat

Els jugadors del F.C Argelaguer amb el Besalú després del partit.

Com cada any, colles de gegants es van aplegar a la plaça del poble.

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - NÚM. 17 ABRIL 2006

9


10

Actualitat

JA és el TERCER!

"El teatre és com un cuquet simpàtic que camina per dins teu i creu en els somnis. Certament es tracta d’un ésser irresistiblement curiós, capaç de riure’s d’ell mateix i d’analitzar el que passa al seu voltant."

Les Teresines emocionades per l'èxit.

Els dos darrers mesos abans de Nadal són intensos i moguts: horaris, assajos, idees, reunions, dubtes... més idees... Dues setmanes abans la tensió encara augmenta més i el ritme s’intensifica. Per fi arriba el dia esperat i tot va fluint ràpidament, com si un gran titellaire bellugués els fils des de molt amunt. Aleshores apareix aquella màgia que a tots ens emociona i ens uneix per uns instants. Es tracta de la il·lusió de tot un poble? Què té d’especial l’obra dels Pastorets? HAN SIGUT ELS DE SEMPRE PERÒ AMB NOVETATS: La narració Aquest any, amb el permís de l’autor (que tenia molta feina), ens hem atrevit a transformar una mica el text original. Pensàvem que seria bo de canviar la narració i vam apostar per uns narradors més directes que fessin riure al públic. La Janina i l’Edu (autor del seu propi monòleg sobre l’Anunciació!) han sigut la tendra introL'Argelaga - Revista d'Argelaguer - NÚM. 17 ABRIL 2006

ducció a una obra senzilla i familiar. La Joana, la Maite i en Nil han donat molta marxa, va ser fantàstic veure’ls dalt de l’escenari. Tenim també dos pastors despistats comentant la jugada... fins que són descoberts. I per finalitzar les Teresines, que estan tan engrescades que “ja funcionen soles”. Els actors Els protagonistes van ser les nenes i nens del poble. Amb ells gaudeixo en els assajos on constantment em sorprenen. Viuen els Pastorets com una història pròpia: els analitzen, s’hi identifiquen, s’hi esforcen, m’escolten i em rectifiquen, m’aporten idees, es preocupen molt si creuen que la seva escena no acaba de funcionar, em demanen més assajos,... són insaciables. Ells són el motor de tot plegat. El dia de l’obra, com cada any, van tornar a sorprendre’ns. Són uns actors, capaços de respondre perfectament dalt de l’escenari malgrat que molta gent els observi. MOLTES FELICITATS!


Actualitat

En Pol, l’Èric i en Jan esperant el seu torn per actuar.

Apareixen per primera vegada adults i fan de pastorets. Ha sigut un atreviment? Ha sigut un petit repte! Ens fallaven alguns papers que els nens no volien fer i vam haver de posar-hi imaginació. Sort que la Montse, l’Albert, en Màrius i, corrents i a darrera hora, la Debora (moltes gràcies), s’hi van embrancar. Moltes felicitats també per la vostra actuació! L’equip de treball Aquest any va arribar un moment en què la feina ens superava i vam estar a punt de plegar, però l’engrescament dels nens va ser clau per poder fer un pas endavant i atrevir-nos a demanar més ajuda. Gràcies a tots els

que vau respondre al S.O.S. A la resta de l’equip no cal que us digui res, ja que vosaltres ja sabeu la feina, els maldecaps i els nervis que hi ha al darrere. Bé, només que gràcies a vosaltres els Pastorets han sigut una realitat un any més. Mai no m’hagués pensat que m’embrancaria en aquest embolic però seguiré col·laborant en l’obra l’any que ve si vosaltres també us il·lusioneu com jo. Ens cal molta ajuda per tornar-hi aquest desembre vinent. Esteu disposats a treballar de valent amb il·lusió, alegria i molta paciència? Segur que sí, val la pena. Moltes gràcies a tots.

Cagada pastoret Per a qualsevol consulta, proposta o col·laboració us podeu dirigir al grup Cagada pastoret del qual en formem part els qui ja estem preparant els propers Pastorets 2006. Som pocs: t’hi apuntes?

L'Argelaga L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - NÚM. 17 ABRIL 2006

11


12

Actualitat

Festes nadalenques

A l’església parroquial es va muntar el tradicional pessebre.

L’alcalde del poble donant la benvinguda a Ses Majestats els Reis Mags de l’Orient.

Els nens i nenes del poble van poder saludar els Reis Mags de l’Orient. L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - NÚM. 17 ABRIL 2006


Actualitat

Festa de la dona

Participants a la Festa de la dona d’enguany.

Aquest és el tercer any que ens reunim per celebrar el “Dia de la dona treballadora”. Hem triat aquesta diada com a referència, perquè treballadores no ho som només un dia sinó els 365 dies de l’any. La importància d’aquesta festa es troba en el fet que ens reunim dones de totes les edats, amigues que convidem perquè comparteixin aquesta nit amb nosaltres. Només per unes hores deixem a casa els mals de cap i som les reines de la festa. Aquest any hem gaudit d’un fantàstic sopar que ens va preparar El cafè d’Argelaguer i que consistia en un picapica en el qual no hi faltava res, de primer plat; de segon, podíem triar entre carn o peix; i unes postres exquisides, tot acompanyat amb un cava fresc que baixava d’allò més bé. Gràcies per tot a El cafè d’Argelaguer. Tot seguit, i com a agraïment per haver participat en el sopar, la Marga va obsequiar a totes les assistentes amb un detall. Gràcies també a la Marga.

Sagués N.I.F. B-17479841

Després vam continuar la festa a la sala del Casal, on teníem preparat una mica de ressopó que vàrem fer entre algunes dones. Gràcies a totes, M. Àngels, Anna, Margarita, Anna B., Mary, Cèlia, Maria... I allà vam gaudir de l’espectacle “Estriper”, que havíem contractat per a l’ocasió. Vàrem riure molt i, després, a cremar les calories ballant amb la selecció de música que la Carmen López ens va gravar. Gràcies Carmen, per acabar. M’agradaria expressar el meu agraïment a totes les dones que cada any han fet confiança en aquesta iniciativa i gaudeixen d’aquesta nit. Gràcies a les dones d’Argelaguer! Espero que l’any vinent siguem més dones per fer la festa més gran i, si no pot ser, com a mínim que siguem les mateixes que enguany. Si alguna de vosaltres té alguna idea de cares a la diada de l’any que ve, no dubteu a comunicarm’ho, penseu que aquesta festa és de totes, i comenceu a guardar forces per a la propera. Mari Carmona

Mas Espuella RESIDÈNCIA · CASA DE PAGÈS

C/ Afores, s/n. - Tel. i Fax: 972 68 72 36 17853 ARGELAGUER (Girona)

17853 ARGELAGUER La Garrotxa - Girona Tels. 972 68 74 57 / 972 68 71 58 - Fax: 972 59 12 99

TURISME RURAL

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - NÚM. 17 ABRIL 2006

13


14

Entrevista

Josep Vila Gallostra, Pep Xac

En Pep Xac amb el mestre i els companys de l’escola d’Argelaguer.

Nascut fa 84 anys, en Josep Vila Gallostra ha viscut gairebé tota la seva vida a Can Xac de Pagès –amb l’excepció del primer any i mig i del període de 3 anys en què va fer el servei militar, en el qual va combatre contra els maquis–, per aquesta raó no és estrany que la gent d’Argelaguer el conegui com en Pep Xac. “Vaig néixer el 6 de gener de 1922 a Vilert, però quan tenia un any i mig vaig venir a viure a Can Xac de Pagès, una casa de la qual hi ha documentació que demostra que té més de dos-cents anys, perquè la meva mare, que ja tenia dos fills, tornava a estar embarassada i, en canvi, els propietaris

d’aquesta casa, en Martí Vila i la seva dona, la Paula Oliveras, que eren els meus padrins, no tenien descendència”, refereix en Josep, que és el segon dels cinc fills que van tenir els seus pares, en Llorenç i la Caterina. En Pep Xac va anar a col·legi a Argelaguer fins als 14 anys, i va ser un dels nens del poble que van estrenar l’escola que es va construir durant la II República espanyola, de la qual es commemora el seu 75è aniversari. “Vaig estudiar amb en Màssio, en Dámaso Badosa, en Feliu, en Cisquet Pujol, en Dorca, en Salvi Masdeu, en Balateu i en Pere Pujol, entre d’altres nens, i el mestre era el Sr. Pere, que vivia al poble”, recorda. Al deixar l’escola va fer de pagès i, junt amb el seu padrí, menava les aproximadament 12 quarteres de terra de la finca de Can Xac de Pagès que, distribuïdes en un pla i diverses feixes, es podien conrear. A l’edat de 20 anys va començar a fer de negociant de

ProMinent Gugal, S.A. Solucions als problemes del aigua i del medi ambient

Polígon Industrial, s/n. 17853 Argelaguer (Girona)

Tels. 972 28 70 11 - 28 70 12 Fax 972 28 71 07

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - NÚM. 17 ABRIL 2006

Major, 16 - Tel. 972 59 10 25 - particular: 972 68 71 47 17850 BESALÚ (Girona)


Entrevista

En Pep Xac cavant l'hort.

bestiar amb en Josep Suñer, del restaurant Can Xac d’Argelaguer, una feina que li agradava, “perquè voltaves molt, anaves als mercats de Figueres, Vic..., i et relacionaves amb molta gent”, però que va deixar perquè no s’hi guanyava prou bé la vida. “Un dia un de Tortellà em va dir que fent de negociant no faria mai ‘calers’, perquè la meitat del que es guanyava se n’anava amb vicis, i tenia tota la raó, ja que un bon negociant no pot passar de llarg de cap bar sense entrar-hi, perquè hi pot trobar una oportunitat de negoci”, comenta en Josep, que també va muntar una granja de pollastres que no va reeixir i que, a nivell anecdòtic, explica que “quan feia de negociant, el bestiar el traslladàvem en carro, però una vegada vam portar 40 porcs d’Argelaguer a Sant Jaume a peu per la carretera, cosa que ara seria impossible de fer per la gran quantitat de cotxes que hi circulen, mentre que en aquella època només hi passaven alguns carros i tartanes”. En Pep Xac va fer el servei militar durant 3 anys poc després d’acabar la guerra civil i en una època en què a Catalunya hi havia molta activitat guerrillera, de manera que li va tocar enfrontar-se en més d’una ocasió amb els maquis. “Després de fer la instrucció a Berga i de passar per la Seu d’Urgell, em van destinar a Bossost, a la Vall d’Aran, formant part

del Batalló Arapiles, que només en un combat d’un dia amb els maquis va perdre 30 soldats”, refereix en Josep, que destaca la gana que va passar en aquella època. “Una vegada vam estar 3 dies sense menjar a dalt del Port de la Bonaigua, que té 2.070 metres d’alçada, i al baixar a Viella vaig demanar a un sergent que em donés permís per anar a buscar menjar perquè estava mort de gana i, com que em va dir que podia fer-ho, vaig anar al poble i vaig trucar a la porta d’una botiga on van donar-me un tros de xocolata i mig pa rodó amb els quals vaig fer un àpat que en aquell moment vaig trobar boníssim i que he recordat sempre més”, assenyala en Pep Xac, que recorda que “perseguint els maquis que fugien cap a França amb el seu batalló, van passar per Vilac i l’alcalde del poble va sortir a rebre’ls amb un llençol blanc, per fer-nos saber que en el poble ja no en quedava cap”. “Els dos primers anys de mili, combatent amb els maquis i passant gana, van ser la pitjor època de la meva vida, en canvi, l’últim any va ser la millor”, continua en Josep, que en aquest sentit explica que “vaig tenir l’escarlatina i vaig passar-me dos mesos en un hospital on no hi havia ni metges ni infermeres, el portaven unes monges amb les quals resava el rosari totes les tardes i vaig aprendre a L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - NÚM. 17 ABRIL 2006

15


16

Entrevista

En Josep Vila i la seva dona, Mercè Masbernat, quan van casar-se l’abril de 1954.

El matrimoni en una visita a la Vall d’Aran, on en Josep havia fet part del servei militar.

posar injeccions i a fer unes quantes cures bàsiques, un aprenentatge que em va ser molt útil quan vaig tornar al meu batalló, que aleshores estava a Planoles, ja que els últims 8 mesos hi vaig fer de practicant i hi vaig estar molt bé”. “A més, al costat d’on hi havia la infermeria, hi treballava una modista que tenia noies que aprenien l’ofici amb les quals vaig passar molta bones estones”, afegeix en Pep Xac, que quan va tornar a Argelaguer va continuar posant injeccions a la gent del poble durant molts anys. El 29 d’abril de 1954, en Josep es va casar a Llegordà amb Mercè Masbernat Pont, una noia de Beuda que va conèixer quan feia de negociant de bestiar, i va festejar-hi tres anys. “Ens agradava molt ballar, de manera que anàvem a una sala de ball de Besalú i també a totes les festes majors de la contrada –Argelaguer, Maià.. –.”, comenta el matrimoni, que té dos fills, la Matilde i en Lluís, i dues nétes, la Laura i la Paula, totes dues filles del noi, que comparteix casa amb els seus progenitors, ja que viu a l’habitatge independent que hi ha a la planta superior de Can Xac de Pagès. Tot i tenir problemes de mobilitat, que fan que des del passat Nadal hagi de caminar amb l’ajut de dos bastons, avui en dia, en Josep encara dedica la major part del seu temps a tenir cura de l’hort. No solament hi conrea verdures, hortalisses i llegums, sinó que també hi té diferents plantes medicinals, entre les quals sobresurt la cicuta,

atès que és molt tòxica, fins al punt que en determinades dosis pot ser mortal, i no se’n troba gaire a les nostres comarques (els brots que va plantar els hi va subministrar un viatjant de cafè a qui va conèixer casualment). Tot i la toxicitat d’aquesta planta, en Pep Xac diu que també té aplicacions beneficioses i, en aquest sentit, refereix que un conegut seu, en Daniel de Planoles, curava els tumors amb la substància resultat de “bullir tot junt cicuta, julivert i tres greixos -de gallina, de conill i de pollastre-. Un remei que jo mateix vaig poder constatar que era efectiu amb un veí d’Argelaguer que tenia un tumor al ventre que els metges eren incapaços de curar”. A més de les plantes medicinals, que va a caçar a bosc per plantar-les al seu hort, a en Pep Xac li agrada molt col·leccionar coses i també el futbol, tant el de primer nivell, “sóc afeccionat al Barça, però no fanàtic”, com el de categories inferiors i, molt especialment, el del club del nostre poble. “Amb el F.C. Argelaguer hi havia jugat, però no massa temps, ja que al no ser gaire bo era suplent; en canvi, de directiu vaig ser-ne molts anys, la majoria al capdavant de la junta com a president”, diu en Josep que, entre d’altres coses, col·lecciona fotografies, eines antigues del camp, escuts, etc. La seva vinculació amb el poble també es fa palesa en el fet que fou un dels promotors de l’arrossada popular del Guilar, que es va fer per primer cop l’any 1974 i encara

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - NÚM. 17 ABRIL 2006


Entrevista

El matrimoni amb els seus fills, la Matilde i en Lluís, i les seves nétes, la Laura i la Paula.

continua fent-se, amb l’única diferència que al principi se celebrava l’1 de maig i els darrers anys es porta a terme en un dia festiu proper al 8 de setembre, diada de la Mare de Déu del Guilar. “Vaig ser de l’organització de l’arrossada i del posterior ball a la plaça de l’ermita des de l’any de la primera edició i fins a la de 1987”, manifesta en Pep Xac, que en la segona part de la dècada dels anys setanta del segle passat va fer gestions per aconseguir que la pintora local Mari Kocsis i l’olotí Riera cedissin una pintura i un dibuix, respectivament, que se subhastaren per aconseguir “els diners amb què es va comprar la campana de l’ermita del Guilar, una campana feta a Olot que es va batejar amb

el nom de Faustina en un acte en què el padrí va ser el Sr. Solà de Morales”. Per últim, cal comentar que en Josep, que va conduir cotxe fins a finals de l’any passat, és molt aficionat als rodolins i als acudits, dels quals en sap un munt, encara que, com a exemple, reproduïm un rodolí –“De flor de romaní i dones per casar, tot l’any n’hi ha”– i un parell d’acudits –“Dos homes parlen de futbol o de dones, mentre que dues dones parlen de roba o de mainada” i “Tres coses que no serveixen per a res: un llum quan és clar, que plogui sobre el mar i els pits dels homes”. R. Ponsatí

C/ Olot, 35 Tel. 972 28 71 56

Argelaguer

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - NÚM. 17 ABRIL 2006

17


18

Escola

Sant Pere de Rodes El passat 20 de gener vam fer una sortida juntament amb els nostres companys de la Zer El Llierca per visitar el Monestir de Sant Pere de Rodes. Ens van explicar que el monestir havia estat un lloc de peregrinació situat a mig vessant de la muntanya de Verdera, al cim de la qual hi ha les restes de l’antic castell de Sant Salvador. Prop d’aquí hi vam poder veure les ruïnes del poblat medieval de la Santa Creu de Rodes, on hi ha l’església de Santa Helena, edifici preromànic. Tot plegat, amb unes vistes impressionants sobre El Port de la Selva. El Monestir està disposat a l’entorn del pati central del claustre, allà hi vam poder En Marc, en Luuk, l'Aitor, la Mireia, la Judit i l'Alba retratats per a la posteritat distingir unes parts més velles que altres, però ens van dir que la forma actual datava del segle XII. Es veu que havia quedat en estat molt ruïnós i gran part de l’interior del monestir ha estat reformat molt recentment. Sobre la façana de ponent de les dependències monacals es dreça el campanar, monumental torre en la qual encara podem observar algunes influències llombardes de segle XI. Al costat hi ha la torre de defensa. CALES DE LLIERCA, S.A. L’església, un edifici de tres naus amb un gran absis central, era un lloc de recolliment. Té una peculiaritat arquitectònica catalana, el tipus de columnes utilitzades. És, doncs, una peça fonamental per a l’estudi de la formació Afores, s/n. 17853 ARGELAGUER Tel. 972 68 70 20 de l’art romànic a Catalunya. Fax: 972 68 74 16

BASSOLS ENERGIA, S.A DISTRIBUCIÓ D'ENERGIA ELÈCTRICA

Av. de Girona, 2 Olot (La Garrotxa) Servei permanent, tel. 972 26 01 50

Telèfon gratuït d'atenció al client: 900 70 50 50 L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - NÚM. 17 ABRIL 2006

(Girona)


AMPA

La Festa del Carnestoltes de l’AMPA El passat diumenge 26 de febrer vam celebrar el Carnestoltes al Casal. La festa va resultar molt divertida i participativa. Durant els jocs de cucanya, però, vam tenir un ensurt a causa d’un petit accident dental. Cal dir que els jocs teníem previst fer-los a fora, però el temps no ens ho va permetre. El que sí que es va fer a l’aire lliure és la incineració del Rei Carnestoltes. S’agraeix a la família Subirós que ens deixés fer servir el pati de patíbul. La innovació d’aquesta edició va ser un concurs de versots (versot: representació artística breu, de caire poètic, musical o teatral, en to d’humor o crítica irònica). Hi va haver tres participants i un espontani. Tots els participants

es van ben guanyar un sopar al Casal. Després de trencat el gel, el nostre veí Suso, amb el seu personatge “Manolo”, ens va explicar en vers tota la història dels Reis d’Espanya, que ja té mèrit.També ens ho va fer passat molt bé l’Eduard Granados amb un monòleg. Des d’aquí l’animem a continuar explotant la seva vena teatral (per no dir la vena jugular, ja que anava de dràcula). L’altra actuació va ser la de les Teresines locals, que van fer una mena de sainet, amb versets satírics, música de manubri, ball, diàlegs divertits... enhorabona, Anna, Margerit i Montserrat. I per acabar, el berenar, que va ajudar a arrodonir la vetllada. Un agraïment a tots els que han fet possible aquesta celebració!

75è Aniversari de l’Escola Montpalau Aquest any 2006 es commemora el 75è aniversari de l’Escola Montpalau d’Argelaguer. Va ser el dia 11 de maig de l’any 1931, per la festa del Roser del primer any de la II República Espanyola. Per commemorar aquest fet s’ha proposat organitzar un acte dins del recinte escolar, conjuntament amb les mestres i amb la col•laboració tant de l’Ajuntament com de les entitats ciutadanes i de totes les persones que hi estiguin interessades. L’acte reuniria tots aquells alumnes que han passat per l’Escola Montpalau des de la seva obertura fins avui. L’objectiu és fer una festa que aplegui la gent gran, el jovent, la

Ctra. d'Olot, 61 17853 ARGELAGUER Tel. 972 68 71 54 (Girona)

mainada d’Argelaguer i tots els que, en un moment o altre, han estat protagonistes de la història de la nostra escola. En definitiva, una celebració que ens hauria de permetre compartir experiències entre tots. Som una comunitat de pocs habitants dins un municipi on passen pocs esdeveniments històrics, i considerem que aquesta celebració és important, com en el seu moment ho va ser també la celebració del desè aniversari de la seva reobertura, el 14 de juny de 1988. Amb aquesta idea l’Associació de Pares i Mares d’Argelaguer proposa fer una Comissió oberta a tothom per desenvolupar entre tots l’esmentat acte.

Tallers LEONARDO SANZ, S.A. Cra. d'Olot,7 - Tel. 972 59 00 79 - Fax: 972 59 12 99 17850 BESALÚ (Girona)

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - NÚM. 17 ABRIL 2006

19


20

Àlbum fotogràfic

Inauguració de façanes. Al mig, amb ulleres, hi havia l'alcalde d'Olot Sr. Aramburo, que va venir amb motiu de la inauguració. Al costat, l'alcalde d'Argelaguer.

Davant de can Prim (abans La Fleca) Darrera, Jaume Espigulé, Pepeta Pla, Roser Pla, Maria Pla, Anastàsia Casadevall i Miquel Pla Serrat. Davant, Quimet Pla Costa, Rosa Pla Casadevall, Marieta Serrat, Rosa Serrat, Carmeta i Joan Pla Casadevall

D'esquerra a dreta i de davant a darrera: Martí Cordonets, Joan Casadevall, Joan de can Nita, Joan Hurtós, Pere Subirós, Jaume Vila, Josefina i Elies de Can Quei (nens), noi de can Horts, Miquel Pla Miquel i Pepeta de can Quei, Biel de Molinot, Pere Vilar, Lluís Balateu, Noi de can Nofre i Margarideta

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - NÚM. 17 ABRIL 2006


Casal de la Gent Gran

Casal de la Gent Gran “Germandat de Sant Narcís” d’Argelaguer

Dins el local, fent la partida de cada dia.

Jugant amb les anelles.

És el moment d'estirament de braços

El Casal de la Gent Gran segueix cada dijous, com ja és costum, amb les sessions de gimnàstica, a la sala gran. Des d’aquestes ratlles volem recordar que hi pot assistir tothom que ho necessiti passant per la llar de 4 a 7 de la tarda. Per informar-vos, podeu telefonar al mòbil 655 51 99 79 durant el mateix horari. Per altra part, el dijous 2 de març de 2006 vam tenir una sessió en la qual es varen projectar diapositives sobre els camins recorreguts per Mn. Jacint Verdaguer, com va ser Montserrat, Ripoll o la Mare de Déu del Món. Aquest acte, patrocinat per la FATEC, va anar a càrrec de membres de la UNESCO de Girona. Per últim volem fer-vos saber que la imatge de Sant Narcís, patró de la nostra llar, la que es venerava el dia de la festa de l’antiga Germandat, ha estat recuperada de l’Església de Santa Maria i la tenim instal•lada a la llar. Donem les gràcies a l’Associació Parroquial per la comprensió tinguda. Margarita Vilar, Secretària

Sant Narcís, el patro del Casal de la Gent Gran. L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - NÚM. 17 ABRIL 2006

21


22

Geganters i xanquers

Poc o molt... anem fent La colla gegantera segueix portant un ritme tranquil en la seva activitat festiva mentre esperem l’arribada de reforços amb idees i energies noves. La trobada de la Festa Major va resultar una festa agradable i relaxada, tot i rebre la visita de molts geganters i músics que acompanyaven els gegants convidats per a aquesta ocasió. Les colles de Rellinars, Malgrat de Mar, Sales de Llierca, Montagut i La Fal•lera Gironina ens varen fer costat i, com sempre, vàrem compartir un multitudinari esmorzar i una bona estona de gresca i convivència. Per part d’Argelaguer, en Màssio i en Santanàs van estar molt ben acompanyats pels capgrossos (l’Hereu i la Pubilla, en Toni del Porró, en Gervasi Cassoles) i les Cuques de la nostra escola. A la festa també vàrem comptar Ball dels gegants acompanyats per la cuca. amb alguns joves músics convidats (Elisenda, Sílvia, Liv, Mariona, Laura, Harkaitz, Blai...) vinguts des de Barcelona i des del País Basc, que ja havien tocat en altres ocasions amb els joves músics de la nostra colla amb qui els uneix una bona amistat. Aquest any, i com ja és tradició, vàrem visitar els veïns de Sales de Llierca per la seva festa de Sant Martí i, com sempre diem, es va participar en la que probablement és la cercavila gegantera més curta del món mundial. Cal dir que tenint en compte que anem una mica curts de portadors i que en Màssio ha posat algun quilet de més, aquestes són les cercaviles que ens van més bé ara per ara. Per no perdre el costum de participar en altres activitats relacionades amb el món de la faràndula, però que normalment tenen poc a veure amb les trobades de gegants convencionals, el passat mes de gener el nostre Màssio va jugar un partit de bàsquet amb els gegants de Sales, Castellfollit, Sant Joan i Montagut contra un equip de jugadors “humans”de Sant Joan les Fonts. Aquest particular enfrontament esportiu forma part d’una pel·lícula d’humor titulada Garrotxilàndia que en Josep Roca, regidor de l’Ajuntament de Sant Joan, ha rodat a la comarca i en la que en Ricardo, xanquer irreductible de la nostra colla, va tenir un paper molt destacat i especial. En aquest partit no hi van faltar els capgrossos, els curiosos, els mandrosos i els talossos. I mentre esperem i rumiem el que és, potser, serà o no serà de la nostra colla gegantera que camina cap als 22 anyets... En Màssio al pavelló de Sant Joan les Fonts durant el rodatge de la pel·lícula Garrotxilàndia hem començat a fer endreça de documents, cartells, fulls informatius, fotografies i andròmines per tal de posar ordre dies que no ens veiem. Serà la festa petita de la colla i a la història i deixar-ho enllestidet perquè algun dia els lleserem només els del poble, com ja és tradició, però us hi traferits, romàntics, nostàlgics i, també, els capgrossos, els esperem a totes i a tots. curiosos, els mandrosos i els talossos... puguin consultar-los Per acabar, fem una crida a tothom que estigui interessat a l’arxiu del poble. a ampliar la colla, sigui jove, no tan jove o sigui de l’edat Ara ve la festa del Roser i ens retrobarem a l’esmorzar i que sigui. després a la plaça, a la cercavila, al ball... i la nostra faràndula estarà més contenta que un pèsol perquè ja fa molts Geganters d'Argelaguer L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - NÚM. 17 ABRIL 2006


Esports

80è aniversari del F.C. Argelaguer

El primer equip del F.C. Argelaguer de la temporada 2005-2006 amb la segona equipació acabada de renovar.

Aquest any, el F.C. Argelaguer fa 80 anys. Des que fa 6 anys vàrem començar, la nova directiva ha treballat amb ganes i il·lusió perquè el nostre poble tornés a tenir un equip de futbol. Hem de recordar que han passat molts jugadors i algun entrenador. Amb motiu de la celebració del 80è aniversari, hem estrenat una nova equipació que, malgrat tenir un disseny modern, recorda una de les primeres equipacions del club. És de color blaugrana i es tracta de la segona (normalment s’utilitza quan la primera s’assembla molt a la del conjunt rival). Volem expressar el nostre agraïment a Rectificadora Fluvià i El cafè d’Argelaguer per fer possible aquesta renovació. Més endavant anirem informant a tots els veïns, socis i seguidors de les diferents activitats que durem a terme per celebrar l’aniversari. Ens agradaria destacar la importància que té que un poble petit com Argelaguer compti amb un equip format per tants jugadors del mateix poble: Francesc, Francesc Abulí, Adrià, Dami, Marc, David, Simó, Tony i Òscar; només per això ja val la pena tant d’esforç. Volem recordar la feina que tots els jugadors, entrenadors, delegat, directius i socis fem perquè el futbol continuï a Argelaguer. Gràcies a tots! També volem agrair la tasca dels entrenadors dels infantils: en Quique, en Pere i l’Epi, que amb el seu esforç i dedicació fan que la mainada juguin amb molta energia i il·lusió. Parlant dels infantils, cal dir que aquesta temporada s’està fent molt difícil per a aquest equip, ja que molts dels seus membres són jugadors de primer any i fins i tot n’hi ha que encara són alevins. Tot i això, els animem a continuar lluitant, ja que ells són el futur del nostre club i d’aquí uns anys seran la base del primer equip. Cal recordar que en aquest equip hi ha quatre jugadors d’Argelaguer –en Sergi, en Luuk, l’Eric, en Joan i en Josep– i la resta són nens de localitats veïnes que defensen la samarreta del nostre club com si fos la del seu poble. Gràcies a tots aquests nens, perquè amb ells tenim assegurat el futur

Nou equip infantil.

Celebrant el tió al casal del poble.

del F.C. Argelaguer. De cares a la temporada vinent esperem que, amb l’esforç del club i de l’Ajuntament d’Argelaguer, puguem gaudir del camp de gespa, una instal·lació que situarà el nostre club allà on es mereix i que atraurà nous jugadors. Estem treballant amb la idea, també per a la temporada vinent, de fer un equip juvenil, ja que hi ha molts nois del poble que tenen l’edat per competir en aquesta categoria i que tenen moltes ganes de jugar a futbol, i això és el que realment importa. D’altra banda, no oblideu que aquest any tornem a celebrar la Revetlla per passar-ho bé i gaudir de la festa tots junts. Per acabar, animem tots els socis, afeccionats i seguidors del club a anar al camp de futbol del poble per veure els partits que hi juguen els dissabtes al matí els infantils i el mateix dia a la tarda el primer equip. Felicitat per a tots i força Argelaguer! La Junta Directiva L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - NÚM. 17 ABRIL 2006

23


24

Les nostres empreses

Congelats Olot S.L. Fundada per tres socis el 1969 a la capital de la Garrotxa com a distribuïdora d’aliments congelats, Congelats Olot S.L. és una empresa de caràcter familiar que compta amb una planta de producció a Argelaguer des del 1982, el mateix any en què va ampliar la seva activitat començant a fabricar els seus propis productes alimentaris que, un cop precuinats i ultracongelats, es comercialitzen sota la reputada marca “Don Cubito”. La societat factura anualment 6’5 milions d’euros i compta amb 40 treballadors i càmeres frigorífiques amb una capacitat total de 6.000 m3 repartides entre la seu central de Cornellà del Terri i la planta de producció d’Argelaguer. L’empresa, que després d’Olot va instal•lar-se durant una temporada a Salt, té el seu centre de distribució a Cornellà de Terri, un immoble de 2.500 m2 de superfície que compta amb quatre càmeres frigorífiques d’entre 700 i 2.000 m3 de capacitat, les oficines, una càmera de fresc, una petita sala d’especejament i quatre molls de càrrega i descàrrega. Entre personal administratiu, comercials, repartidors i manipuladors, la societat té 40 treballadors (a l’estiu incrementa la plantilla amb eventuals), dels quals 11 desenvolupen la seva feina a la fàbrica d’Argelaguer, on s’elabora tota la producció de l’empresa, així com la de marques blanques (gènere fabricat perquè altres empreses el comercialitzin amb la seva marca). Al capdavant de la societat, que distribueix més de 500 productes alimentaris congelats, factura aproximadament 6’5 milions d’euros cada any i compta amb una flota de 22 vehicles, dels quals 9 són camions, hi ha els germans Maria Rosa i Francesc Comas Vicens, presidenta i conseller delegat del Consell de Direcció, òrgan que regeix l’empresa i que es completa amb dos vocals. Les instal•lacions que la societat té a Argelaguer des de l’any 1982 es troben emplaçades en una finca del sector industrial del poble de 16.000 m2 de superfície, dels quals 1.300 corresponen a la planta de producció, que acull una sala d’elaboració, un túnel de congelació, tres càmeres frigorífiques d’uns 700 m3 de capacitat cadascuna, una cuina-rebost on es preparen els productes que s’han de cuinar, una càmera de fresc i un magatzem d’embalatge, així com oficines, vestidors i sala de màquines. Els màxims responsables de la planta d’Argelaguer, de la qual han previst ampliar les seves instal•lacions fins als 2.000 m2 de superfície, són Lluís Juvanteny, encarregat de producció, i Joaquim Barrera, tècnic de manteniment. A més d’un administratiu i un comercial, hi treballen 6 manipuladors, dels quals 3 viuen a Argelaguer, un a Tortellà, un L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - NÚM. 17 ABRIL 2006

altre a Sant Jaume i un tercer a Banyoles. La clientela de l’empresa es divideix en tres grups: el primer l’integren hotels, restaurants i cafeteries (HORECA); el segon petits comerços del sector de l’alimentació i el tercer, grans superfícies i altres distribuïdores. Pel que fa a la distribució d’aliments congelats de tot tipus, compta amb uns 1.200 clients de Catalunya i d’arreu de l’Estat espanyol, especialment de les comunitats autònomes d’Andalusia, Galícia, Madrid i València. Quant a la producció pròpia i de marques blanques, un 10% l’exporten a França i la resta la venen a mig centenar de grans clients del nostre país. Els producte estrella de la seva marca, Don Cubito, són els bunyols de bacallà, que comercialitzen amb diferents mides i gustos (4 de normal, 3 de casolà i 1 de bocinets), seguit pels canelons, tant de carn com d’espinacs, i del sofregit, normal o amb brou, tots dos productes cent per cent naturals, ja que no porten ni conservants ni additius. Actualment cada dia elaboren 12.000 canelons i 400 kg de sofregit, xifres que augmentaran considerablement una vegada acabada l’ampliació de la planta, atès que permetrà disposar d’una línea d’elaboració de canelons i d’una fregidora més grans, a més d’altres millores en el procés de fabricació, com ara l’automatització. Entre molts altres productes precuinats ultracongelats que es comercialitzen amb la marca Don Cubito, es troben els calamars a la romana, les truitetes de bacallà, els crepis de carn, els nugets de pollastre, les croquetes, les verdures de diversos tipus arrebossades..., mentre que les darreres novetats de la casa són l’escalivada (100 per cent natural) i el falafel (semblant a una croqueta de verdures), dos productes que es varen presentar en el Saló Innoval de la Fira Alimentària, que se celebrà a Barcelona el passat mes de març i que fins el moment han tingut una bona acollida. R. Ponsatí


Història

Història de l’escola Mont-Palau Aquest any 2006 es commemora el 75è aniversari de l’escola Mont-Palau d’Argelaguer, ja que l’any 1931 es va col•locar la primera pedra de l’edifici escolar. Corria l’any de la proclamació de la II República Espanyola, un nou sistema polític que, des del punt de vista educatiu, heretava 30.000 escoles d’instrucció primària que, en moltes ocasions, eren quadres atrotinades dotades d’escàs o nul material pedagògic, un 70% d’analfabets totals i els mestres sense pagar.

La gent gran del poble recorda que el dia de la inauguració, la mainada més gran anava en filera cap a l’escola, cantant la Marsellesa, i que després del discurs pronunciat per l’alcalde republicà, el Sr. Domingo Abulí, de Can Rafelic, es van repartir caramels embolicats en un paper amb els colors de la bandera republicana. Així mateix, als escolars se’ls va donar una cinteta amb els colors republicans perquè les mares els hi cosissin a la bata per a aquell dia.

La Generalitat de Catalunya es va preocupar per garantir la formació dels mestres i el mateix 1931 va crear per decret (22 d’agost) l’Escola Normal de la Generalitat i els seus estudis van adquirir una categoria universitària. El mateix 1931 es creava també per decret (26 d’octubre) l’Institut-Escola, que havia d’esdevenir l’avançada pionera de la renovació i catalanització de l’ensenyament secundari a Catalunya.

Durant els anys que va durar la II República, l’ensenyament es feia en català, ja que el mes d’abril de 1931 va ser promulgat el decret de bilingüisme en les escoles pel govern d’Alcalà Zamora en l’esmentat bienni progressista (1931-1933). En aquesta època, els llibres per a la mainada d’Argelaguer eren pagats per l’Ajuntament republicà.

En aquest context, l’escola Mont-Palau es va construir en un solar que ja aproximadament el 1927, durant la dictadura de Primo de Rivera, “la dictablanda”, va intentar acollir un edifici escolar promogut per un diputat que vingué al poble d’Argelaguer a demanar el vot amb la promesa de la construcció d’una escola, en aquesta època Argelaguer tenia uns 900 veïns. L’edifici havia de ser de planta baixa i pis. A la planta baixa hi hauria al mig l’Ajuntament i als dos costats les classes dels alumnes, i en el primer pis es disposaria l’habitatge dels mestres. L’obra va començar-la el Sr. Llorenç Roca, però a mitja construcció sembla ser que es van acabar els diners i el projecte va ser abandonat. La nova escola va ser construïda pel Sr. Pere Busquets i Ventura i el manobre el Sr. Josep Roca i es va inaugurar l'11 de maig de 1931

L’escola, durant la Guerra Civil (1936-1939), va tenir un mestre jesuïta republicà, que es va refugiar a Argelaguer, el Sr. Mateu, i una mestra que van fer classe a la mainada, tres dies en català i tres dies en castellà, fins l’any 1939, quan els republicans van fer servir l’escola com a magatzem de material farmacèutic. Durant la retirada, el mateix any, van cremar l’edifici. El terra, que era de fusta, va quedar destruït i es va enfonsar el teulat, però tota l’estructura bàsica va quedar en peu. Fou entre els anys 1940 i 1941 quan va ser reconstruïda pel Sr. Josep Roca, l’antic manobre de 1931, el Sr. Salvi Masdeu i el Sr. Josep Vila. L’escola va seguir donant classes fins l’any 1975, que va ser tancada per manca d’alumnes –eren menys de vint–, la mestra era la Sra. Irene Rigau. Aleshores la mainada d’Argelaguer va ésser traslladada a l’escola de Besalú, on marxaven amb transport escolar a les 8 del matí i tornaven cap a 2/4 de 7 de la tarda. L’escola romandria tancada fins l’any 1978, la reobertura va ser celebrada en el seu desè aniversari, era el 14 de juny de 1988. La història de l’escola Mont-Palau d’Argelaguer ve de molts anys enrere, i anirà molts any endavant. Ara celebrem el seu 75è aniversari. Eva Llansana

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - NÚM. 17 ABRIL 2006

25


26

Pàgina Literària

“LlunaPlena”, Associació Cultural d’Argelaguer Hola amics! La nova Sala de Cultura de l’Ajuntament va vestint-se: mobiliari i ordinadors combinen en el seu espai, i els llibres folren les seves parets. S’han fet molts preparatius i no s’han escatimat esforços per a la seva estrena. Els llibres, els grans protagonistes, i tots els ciutadans que voluntàriament han contribuït amb les seves donacions a dotar-la d’un fons bibliogràfic. Recordeu? I després, un llarg procés fins al seu destí definitiu. Diuen que una imatge val més que mil paraules? Doncs anem a divertir-nos amb aquestes:

Sant Jordi 2005. Campanya “Cada casa un llibre”. Comença la feina, uf!

Però també podem posar-hi unes quantes paraules: 1- Hi ha hagut 56 col•laboracions en la donació de llibres entre famílies, particulars, entitats i editorials, el llistat de les quals estarà exposat a la Sala de Cultura. 2- S’han registrat 2.023 llibres. A part hi ha exemplars sense registrar com són diccionaris, revistes, contes... Cada llibre individualment s’ha informatitzat per número de registre, autor, títol, editorial, col•lecció, any d’edició, ISBN i temàtica. En treball posterior, i tenint en compte el seu registre, seran degudament etiquetats en el seu llom per la seva fàcil identificació. Només la secció de Literatura estarà ordenada alfabèticament pel cognom de l’autor.

“Que vingui el Mag Merlín! Això és una bogeria!”

Tampoc no hem registrat obres per dir-ho d’alguna manera “incunables”, que daten de finals del s.XIX i principis del s.XX, ja que mereixen un tractament especial i estaran separats de la resta i protegits adequadament, però igualment es veuran exposats. 3- Tots estan ubicats a les seves respectives prestatgeries i classificats en relació amb la seva temàtica. Així, disposa de llibres de: Religió, Psicologia, Sociologia,

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - NÚM. 17 ABRIL 2006

Filosofia, Pedagogia, Literatura, Geografia, Història, Art, Ciències Naturals, Política, Gastronomia, Tecnologia, Esports, Humor... sense oblidar-nos que també compta d’una Secció Infantil i Juvenil. A algunes d’aquestes matèries que donen títol a cada prestatgeria se li han atribuït els seus subgrups. Per exemple: Dins de Geografia hi ha subapartats com Geografia Universal, Geografia de Catalunya,Viatges-món, Revistes geogràfiques... Dins de Literatura hi ha apartats de Novel•la, Teatre, Poesia, Biografia, Revistes Literàries, Lingüística... Cal dir que aquesta classificació inicial s’ha fet tenint


Pàgina Literària

“Amb fèrria disciplina ensenyem a cada llibre el seu recorregut: De la caixa a la taula, de la taula a l’ordinador, i de l’ordinador a la seva prestatgeria. A formar!: 1, 2, 3, 4.....Jup!, 1, 2, 3, 4,... Jup!...”

“Auuuxiliiii! Aquests llibres tenen ganes de jugar! Això és la revolució! Aiiii, que cauré en picat!”

en compte les obres existents, i que s’anirà modificant i ampliant en el temps per adaptar-se a les noves disponibilitats.

• Préstec per poder-se emportar gratuïtament llibres a casa, excloses les obres de referència com diccionaris, enciclopèdies, etc.

4- L’objectiu que es vol aconseguir és que aquesta biblioteca ofereixi als ciutadans d’Argelaguer a través del voluntariat, serveis de:

• Activitats d’animació a la lectura, tertúlies literàries...

• Informació per donar resposta a preguntes ben diverses i si cal us adreçarà a l’entitat o organisme adient per satisfer la vostra demanda.

Voldríem posar-vos la darrera imatge, l’estat actual de la Biblioteca del nostre poble, però quan llegiu aquesta pàgina, la Sala de Cultura s’haurà inaugurat, i l’haureu vist “in situ”. LlunaPlena vol donar el seu agraïment a tots aquells que han col•laborat per fer-la possible. De segur que entre tots en farem un bon ús.

• Consulta per tal que qualsevol persona, infant o adult, hi pugui entrar lliurament per consultar catàlegs, llegir llibres, informar-se de les novetats bibliogràfiques...

Oportunament s’informarà dels horaris i les normes d’ús.

Bé amics, salut, i a llegir s’ha dit! L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - NÚM. 17 ABRIL 2006

27


28

Pàgina oberta

Una història que no vull recordar Era l’hivern de l’any 1948, els diumenges, als pobles petits, no variaven massa dels dies de treball, la diferència era que el bestiar de tir no solia sortir al camp i els pagesos, la majoria, fruïen d’una tarda al cafè; la gent petita, un cop acabada la missa del matí, assistia al catecisme, a mitja tarda al rosari i després anava a donar voltes per la carretera, on de tant en tant passava un cotxe, gairebé tots coneguts fins al punt que la majoria els tenien batejats amb motius com ara “el galàpet”, “la tortuga”, “el peterrup d’en Sala” i “la tartana del senyor Traver”. En aquesta època teníem un problema molt dolorós, que no era altre que el dels pidolaires, ja que hi havia dies que passaven a trucar la porta dos o tres d’aquells pobres infeliços, gairebé tots afectats de greus seqüeles físiques arran de les ferides patides durant la guerra civil; és a dir, misèries sobre misèries. El poble, però, atenia més o menys bé aquestes deficiències, dintre de les possibilitats de cadascú, fent que les coses no fossin encara més desastroses per als membres d’aquest col•lectiu que acostumaven a tenir un sobrenom que gairebé sempre era pejoratiu, encara que hi havia excepcions, com per exemple en Pep cec, el Manco, el Paraigüer, en Grauet, en Perrita, la Paieta o en Manelet. S’explicava que al germà gran d’en Pep cec, que era fill de Santa Magdalena (Sant Jaume de Llierca), li van disparar un tret d’escopeta de caça que li va desfigurar la cara i li va destrossar els ulls. Com que de jove havia recorregut molts cops la nostra contrada, no tenia massa dificultat per desplaçar-se per la zona, encara que sovint portava la cara feta un mapa a causa de les ferides producte de caigudes. Tots aquests pidolaires compartien el mateix antidolorós: la borratxera, un remei que feia que a alguns els donés per cantar, a d’altres per renegar, a uns altres per barallar-se i encara a uns altres per criticar l’única casa que no feia caritat, la rectoria. Això ho feien perquè el vi no els hi fes mal, segons veus autoritzades. També és cert que si feien de captaires era perquè volien, perquè tots tenien la possibilitat d’anar a cases d’acollida que solien regentar monges, unes religioses de qui

la majoria d’ells no volia sentir-ne ni a parlar, ja que aquestes volien convertir-los en sants, una vocació que no tenien. Oblidats per totes les autoritats, que consideraven que duien la vida que duien per voluntat pròpia, la principal activitat dels membres d’aquest col•lectiu era fer riure a la quitxalla i no tan quitxalla. En Perrita, per la seva part, era un home de petita estatura que parlava castellà i que sempre anava acompanyat d’una gosseta molt menuda, que era la raó del seu malnom i que solia portar lligada amb un cordill llarguíssim. Tots dos sols, i d’aquesta fila, anaven de poble en poble. En aquest punt del relat, torno al diumenge, un dia en què passejar per la carretera era l’única activitat que es podia fer, malgrat la fred que feia a l’hivern. El pobre Perrita va tenir la desgràcia de trobar-se amb un grup de joves del poble que ja havien anat a la missa del matí, al catecisme del migdia i al rosari de les 3 de la tarda i que seguien a d’altres companys més grans, que en haver fet la Comunió Solemne estaven dispensats d’assistir a aquests serveis obligatoris. Aquests joves van acompanyar en Perrita i la seva gossa des d’Argelaguer fins a Sant Jaume, primer fent broma, però després començaren els insults i les empentes a l’animal, que, ben espantat, s’esmunyia com podia, tot estirant la corda que aguantava el seu amo, que va arribar un moment que no va poder més i, mentre plorava, només era capaç de murmurar paraules gairebé inintel•ligibles. Al final, una llauna de sardines buida, però que havien emplenat amb pixats, va posar fi a la passió que vivien el pidolaire i la seva gossa, ja que algú va estampar-li a la cara, moment en què el grup es va disgregar i els joves, que van deixar de riure sobtadament, van anar desapareixent, molts d’ells amb el cap baix. Per a mi, que aleshores tenia 8 anys, allò havia estat massa i quan vaig arribar a casa, amb un fort mal al pit, volia explicar-ho als pares, però no vaig ser prou valent per fer-ho, de manera que em vaig passar molts anys recordant aquell home plorant i la seva gosseta, ben espantada, buscant una protecció del seu amo que mai no li havia faltat. No fa pas molts anys que vaig explicar-ho a la meva dona, comentant-li el que m’havia costat superar aquella situació tan llunyana i fosca. De sants màrtirs, com podem veure, n’hi hagueren sempre, uns més reconeguts que d’altres. Només cal pensar en la quantitat de casos protagonitzats per persones anònimes, com en Perrita, de les quals ningú no en parlarà mai, i que molt probablement seran les primeres que creuaran les portes d’entrada a un paradís on tot serà felicitat, placidesa, triomf i plaer. Les persones que ens trenquen el cor per haver aguantat injustícies, per no ser res, per no haver tingut la possibilitat de ser defensades per ningú, són molt més del que entenem per un sant. Salvador Pelegrí

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - NÚM. 17 ABRIL 2006


Pàgina oberta

Un nen, una rialla, un dol

Clamor d’un pintor Recordo un clar de lluna i un rierol d’aigua platejat, hi cantaven rossinyols guardant sa propietat Et recordo primavera, em sentia enamorat, entre les mans hi tinc les d’ella; respirant emocionat.

Un nen, una rialla, un dol. No hi vull pensar, en res més penso. La contradicció servida.

Els perfums que ens envoltaven, la melodia dels ocells eren un esclat de vida, d’il•lusions vinents.

Estel de pas, petjada indeleble, el temps passa l’essència queda. L’estima. Estimar i estimar, i després d’estimar, continuar estimant...

He pintat el clar de lluna; el rierol no vol brillar, els rossinyols no canten, ara sols són dibuixats. Pinto i pinto primaveres el color no és encertat. Les meves mans no són com eren, sento haver-te decebut.

Totes volen. Oreneta caiguda del niu. “C’est la vie” I la roda gira i gira, tornant al punt de partida i el cor torna a esquerdar-se, sembla que es trenca però per fer-se més gran.

Les aromes no tenen aparença, no es dibuixa la il•lusió; res pintat té vivència; la realitat és contundent, i el record és confusió.

I torna a estimar un nou infant. Un nen, una rialla, un dol. Edus

Salvador Pelegrí

REPRESENTANT D'EMBOTITS I FORMATGES

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - NÚM. 17 ABRIL 2006

29


30

Pagina oberta

Sabíeu que... 1-Sembla ser que Sant Narcís bisbe de Girona era d’origen alemany. 2-Per fabricar 1 quilogram de mel, l’abella ha de volar uns 300.000 quilòmetres entre flors. 3-Les serps són sordes. 4-A l’antic Egipte, el color del dol era el vermell. 5-La sorra de la platja és més fina que la del desert. 6-18 minuts és el temps adequat perquè surti una bona paella d’arròs. 7-Fins el 50% dels turistes que viatgen a zones exòtiques, pateixen algun tipus de diarrea a causa de les males condicions higièniques. 8-Segons un informe sobre el desenvolupament humà, 2.500 milions de persones sobreviuen amb menys de 2 euros al dia. 9-Cada persona consumeix uns 35 quilograms de sucre a l’any, tenint en compte tant el que afegim a cullerades per endolcir determinats productes alimentaris i begudes com el que ja porten molts dels aliments que ingerim habitualment. El 10% dels humans consumeixen el 70% de tots 10els recursos mundials.

El refrany Tranquil•litat i bons aliments, mantenen sanes a les gents.

L’endevinalla Què és allò que espanta tant, que en fuig tothom a l’instant? (La pluja)

La cita La llibertat significa responsabilitat; per això, la majoria dels homes li tenen tanta por. George Bernard Shaw.

La notícia Multen per excés de velocitat a l’usuari d’una cadira de rodes que, a més de circular massa de pressa, anava begut i fent esses d’un costat a l’altre de la vorera. Això va passar a Loeban (Alemanya) i l’infractor, Sven Mietke, va donar positiu en el control d’alcoholèmia al qual va ser sotmès i que va rebel•lar que el seu percentatge era de 228 mil•lilitres d’alcohol per cada litre de sang, quan el percentatge màxim legalment permès al seu país és de 50 ml. A l’infractor, que té 26 anys, se li va confiscar la cadira de rodes per un termini de 3 mesos i se li va imposar una multa de 2.000 euros. Era la quarta vegada que Sven reincidia i quan la policia el va detenir anava a un benzinera a comprar-se una cervesa.

L’acudit La Maria es queixa que el telèfon no funciona bé: “Truco al metge i em surt el farmacèutic”, li diu al seu marit, el qual li contesta: “Has provat de trucar amb el mòbil en comptes de fer-ho amb el comandament de la tele?” Salvador Pelegrí

Agraïment als joves, i no tan joves, d’Argelaguer Després d’anys i panys, en fa cinc que vàrem retornar a Argelaguer, un poble molt diferent al qual havíem viscut, pels canvis registrats en les rutines quotidianes, les relacions socials, etc. Tots aquests canvis ens han resultat difícils d’assimilar, tot i que vosaltres heu contribuït de forma molt activa a ajudar-nos en la nostra adaptació al dia a dia del poble d’Argelaguer i la seva gent. Dies enrere vàreu fer-nos un homenatge agraïts per tot el que fèiem per vosaltres. Us en donem les gràcies sincerament, però pensem que l’agraïment ha de ser recíproc, ja que ens heu aportat molt més del que us penseu. Així, alegria,

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - NÚM. 17 ABRIL 2006 2005

disbauxa, comprensió, amistat, compenetració... són algunes de les paraules que defineixen tot el que ens heu aportat i ens aporteu. Gràcies per tot. Els del Cafè


Pagina oberta

Des del campanar

PASSATEMPS

Estem a punt de celebrar la Festa del Roser d’Argelaguer. Les paraules festa i Roser ens evoquen: primavera, reverdir de la vegetació, rosers florits, tota classe de fruits primerencs... I tot això ens fa viure un esclat de joia i necessitem celebrar-ho en família, en comunitat parroquial i com a poble. La tradició en la celebració d’aquesta festa ens ve de lluny. La celebrem en honor de la Mare de Déu, en l’advocació del Roser. Està molt arrelada en els nostres pobles, des que els frares predicadors –ja fa unes quantes centúries– ens trameteren la devoció a Santa Maria, Mare de Jesús, inculcant el rés i la meditació dels misteris del rosari en família. Encara avui un dels actes principals de la Festa del Roser és la celebració d’una missa solemne en honor a Santa Maria i el cant dels Goigs del Roser. Vostres Goigs amb gran plaer cantarem Verge Maria: puix la vostra Senyoria és la Verge del Roser. Déu plantà dins Vós Senyora, el roser molt excel·lent, quan vos feu mereixedora de concebre’l purament; donant fe al missatger, que del cel vos trametia, Déu lo Pare que volia, fóssiu Mare del Roser.

Horitzontals: 1. Qui perdona les faltes i els errors. Gos. 2. Comença el mandat. La fi de la catàstrofe. Natural d’Uganda. 3. Que provoquen repugnància. Rosa López Planella. 4. Dipòsit de gebre damunt dels objectes. Tron, cadira reial. 5. Rèptil. Forma del verb anar. Acaba el clorur. 6. La fi del final. La més salada. Fa que la careta esdevingui carpeta. Un vestit de luxe és un vestit de.... 7. Parlar sense cap ni peus. Que té lòbuls. 8. Confinament d’una persona, isolament. Sofre. 9. Pot estar a l’hort o al mar. Un crit alterat. 10. Al bell mig del poble. Persona que està en un internat. El principi del vodevil. 11. Roba desordenada. “Ciutat nova” de les antigues colònies gregues. 12. Àtom que té una càrrega elèctrica. Manté sense vocals. Preparat de fulles de tell que es pren com a infusió.

Manà vostra Senyoria als Frares Predicadors que de vostra Confraria fossin instituïdors; i així ells la han fundada obeint vostre voler dignament intitulada Verge i Mare del Roser. Que enguany ens torni a agermanar la nostra Festa del Roser. No perdem les ganes de celebrar-la amb joia i pau. Bona festa a tothom! Mn. Marturi Pla

Verticals:1. Crea, inventa. Borratxo. 2. Viatjaran amb una embarcació. No deteriorat, útil. 3. Cinc-cents romans. Vaporització d’un líquid. 4. Pertot..., al revés. Capital de Filipines capgirada. 5. Angle recte. Persona que està bé de salut. Dilatat, extens. Al final del tren. 6. La Gretel catalana. Lamentació. 7. Apogeu, al revés. Pot ser de la porta o de flors. Peu del frare. 8. Òrgan de l’olfacte. La primera de vacunar. … Metge, autor de Lo somni. 9. Àton avocàlic. Població valenciana. 3,1416. 10. Cap de dromedari. Altiu. 11. Unitat fonamental de la matèria vivent. Pot ser d’ampolla o de camisa. 12. Produïts per aspiració. Temps que dura la claror del sol. Mercè Cordonets

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - NÚM. 17 ABRIL 2006

31


32

Pàgina oberta

EQUILIBRI: un espai dedicat al benestar del cos i la ment a Argelaguer Des de fa unes setmanes Argelaguer compta amb un centre dedicat al benestar i desenvolupament personal. Aquest espai, que ofereix diverses opcions de tractaments i teràpies naturals a càrrec d’un equip de professionals qualificats, està ubicat a la carretera d’Olot número 75. Què és EQUILIBRI? És un Centre a on trobareu un espai per gaudir i dedicar un temps a vosaltres mateixos amb l’assessorament i el tractament d’especialistes que us donaran l’atenció adient a cada persona. A EQUILIBRI entenem la persona com una unitat indivisible i complexa. La vida quotidiana, les preocupacions derivades de la nostra feina, les relacions, les responsabilitats... ens provoquen situacions de tensió que afecten la nostra salut física i emocional, o sigui, al nostre organisme. La nostra resposta natural es manifesta sovint amb malalties o molèsties que poden produir, per exemple, dolors d’esquena, articulacions, cervicals, depressions, falta d’energia vital... Nosaltres proposem un treball per retornar el cos a la seva forma natural i a la seva harmonia. A EQUILIBRI som un equip de professionals dedicats al treball psicofísic que atenem les persones des del respecte i l’actitud d’escolta. Què us oferim? • Sessions de treball individualitzat. Atenció individualitzada i centrada en les necessitats de cada persona. • Sessions de treball en grup. A EQUILIBRI us oferim un ventall de tècniques, activitats i teràpies adaptades a les vostres necessitats i també als vostres interessos per tal que us sentiu ben atesos i milloreu la vostra qualitat de vida:

Teràpies manuals: - Massatge, Drenatge Limfàtic, Reflexologia podal, Reflexodrenatge podal. Benestar del cos: - Tractament per aprimar-se, tractament anticel•lulitis, tractament reafirmant, tractament antiestrès, tractament per al dolor. Teràpies energètiques: - Reiki, Karuna-Reiki. Teràpies naturals: - Naturopatia, Dietètica i nutrició, Kinesiologia. Teràpies emocionals: - Integració psicocorporal, Flors de Bach. Educació corporal: - Pilates; Seitai, Yuki i Katsugen undo. Viure en plenitud cada moment de la vida ha estat des de sempre una de les metes més anhelades per tothom arreu i en tots els temps. A EQUILIBRI volem ajudar-vos a trobar la plenitud, l’harmonia i l’EQUILIBRI. Esperem que ens visiteu aviat per conèixer-nos millor i estarem encantats de compartir una estona amb vosaltres. Núria, Laura i M. Antònia

FERRETERIA

Mas-Ventura, s.l. ELECTRICITAT - AIGUA - CALEFACCIÓ C/ Piscina, 6 17850 BESALÚ (Girona)

Tels. 972 59 02 86 / 972 59 00 20 Fax: 972 59 05 69

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - NÚM. 17 ABRIL 2006

ESTRUCTURES I OBRES EN GENERAL Mossèn Bartomeu, s/n - Tel. 972 29 04 44 - Fax 972 29 20 11 - Mòbil 908 93 67 10 17857 SANT JOAN LES FONTS


Salut

Tabac, l’enemic de la salut La legislació recent sobre el consum de tabac ha posat de moda un problema crònic de la nostra societat. Aprofitant aquesta empenta, volia parlar de les malalties associades al tabac. No vull amagar d’entrada que l’objectiu d’aquest escrit és que alguna persona fumadora es plantegi deixar de fumar, ja que, del tabac des del punt de vista sanitari, només se’n pot parlar malament. Ara bé, com que no es tracta d’espantar a ningú sinó d’informar, prometo no exagerar en cap de les dades. De fet, l’evidència que el tabac és altament perjudicial per a la salut és tan clara que no cal exagerar gens. • Primeres dades: El consum de tabac en els països desenvolupats és la primera causa prevenible de pèrdua de salut i de morts evitables. Dit en paraules més clares, és el problema de salut que es pot prevenir més important a Europa i a Catalunya. L’OMS diu en seu informe “Salut per a tothom al segle XXI” que el 50% de les persones fumadores moriran per alguna malaltia relacionada amb el consum del tabac. • Tabac i càncer: És ben coneguda la relació entre ser fumador i el risc de patir un càncer de pulmó, fumar multiplica el risc per 10. Ara bé, fumar no només afavoreix aquest tipus de càncer, sinó molts d’altres: laringe, esòfag, pàncrees, bufeta urinària, ronyó, boca, úter... Tot això és a causa de la gran quantitat de substàncies cancerígenes que porta el quitrà del fum del tabac. Per cert, el risc de càncer de pulmó també augmenta en els fumadors passius. • Tabac i malalties pulmonars: Pràcticament totes les persones amb bronquitis crònica són o han sigut fumadores. El tabac també augmenta el risc de patir asma i les infeccions respiratòries són més freqüents i duren més dies en els fumadors. Els fills de pares fumadors tenen més infeccions respiratòries com ara bronquitis i pneumònia. • Tabac i malalties del cor: El cor i el tabac estan ben renyits. La nicotina, i sobretot el monòxid de carboni, són els res-

La Fleca d'Argelaguer 17853 ARGELAGUER

Cra. d'Olot, 15 Tel. 972 68 75 49

ponsables de l’important augment dels atacs de cor i de les feridures en els fumadors. El tabac tapa les artèries i per tant fa malbé el cor, el cervell, la circulació de les cames... I així podríem continuar parlant d’efectes negatius del tabac a la salut: que si úlceres d’estómac, que si risc d’avortament, que si l’osteoporosi... Però potser serà millor parlar dels efectes beneficiosos de deixar de fumar. Deixar de fumar disminueix de forma important el risc de morir prematurament, i el que potser és més important, millora la qualitat de vida. És a dir, si un fumador deixa de fumar no només viurà més, sinó que estarà menys malalt. Així doncs, després d’un període de 10 a 15 anys d’haver deixat de fumar, el risc de patir càncer de pulmó pràcticament s’equipara amb el dels no fumadors i el mateix passa amb els atacs de cor. Deixar de fumar millora la capacitat per fer exercici, la fortalesa dels ossos, l’envelliment de la pell, les arrugues, el color de les dents i l’halitosi (mal alè), entre moltes altres coses. Si bé és cert que per deixar de fumar s’ha d’estar motivat, també està demostrat que les intervencions dels professionals sanitaris poden reforçar aquesta motivació, ajudar a fixar una data concreta per deixar-ho i valorar la necessitat de tractaments per tal de superar la síndrome d’abstinència. Els pegats de nicotina o els comprimits de bupropion s’han mostrat efectius. Ara bé, no hi ha normes màgiques per abandonar el tabaquisme i cada fumador ha de decidir quin és el mètode i el moment més adequat per a ell. Finalment, una dada per a l’esperança: sembla que entre la gent jove, el nombre de fumadors ha disminuït sensiblement els darrers anys. Tant de bo que aquest fet marqui una tendència cap a la desaparició del nostre principal enemic. Joan Cabratosa i Pla (Metge de Família)

Joan Llongarriu Taxi Tel. 639 329 353

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - NÚM. 17 ABRIL 2006

33


34

Festa del Roser

La Festa del Roser d’Argelaguer del maig de 1903 Tot seguit us presentem un extracte del programa d’actes d’una Festa del Roser d’Argelaguer de principis del segle passat, concretament la que es va celebrar entre els dies 9 i 12 de maig de 1903, organitzada per la Societat la Unió Argelaguense. 9 de maig La festa començava al migdia del 9 de maig amb una gran repicada de campanes. A les 6 de la tarda es feia caritat a les famílies més necessitades del poble i dues hores més tard la cobla-orquestra Farnense, dirigida per A. Rigau, tocava un parell de sardanes a la plaça de la Llibertat, “que farán ballar á las camas més rovelladas”. El primer dia es tancava amb la serenata que la mateixa cobla-orquestra, que actuaria tots els dies de la festa, va interpretar a les 10 de la nit “a casa del simpàtich panader Pere Beya, en proba dels agrahiment que li don nostra Societat, y partricularment la clase obrera”. 10 de maig “Al apuntar lo dia, el batall de las campanas de la Santa Iglesia Parroquial saludará á sos estimats feligresos” i “a las 5, missa matinal, ahont el ecónomo Rvnt. D. Francisco Badosa, explicará la exelencia del Sant Rosari”, eren les dues primeres activitats del segon dia de festa. A les 8 del matí la Farnense feia un recorregut pels carrers del poble tocant pasdobles militars i dos homes més tard acompanyaven amb música religiosa l’Ofici solemne que es feia a l’Església Parroquial i era cantat per mestres de capella. En acabar la missa, una processó va passar pels principals carrers del poble i, encara abans de dinar, la cobla-orquestra tocava dues sardanes a la plaça de la Llibertat, “ahont donarán proba de sa agilitat, nostras hermosas y simpáticas donzellas, que son un verdader ramillet de flors escullidas, en colors y perfums”. El programa comentava que la primera sardana, “Los pinos bajan y a Valencia llegan”, estava dedicada a un seguit de joves en representació “de la numerosa colonia de valencianos, andaluces, aragoneses y castellanos que tenemos en nuestras casas. Toda la colonia bailará esta sardana con sus simpáticas compañeras. Los habitantes de Argelaguer cuentan con todo y para todo con sus nuevos vecinos á quienes desean felicidades mil, y muchos años de residencia en este pueblo”. La segona sardana, “Lo Terralloné no vol amo usuré”, el director de la cobla la dedicava “als masovers i parsés, ja que aquet poble es eminentment agrícol. Es completament nova y sabem que será sentida y ballada á satisfacció complerta”. Després de fer el concert de les 3 de la tarda “en lo artístich saló de l’Unió”, un parell d’hores més tard la Farnense interpretava una audició de sardanes a la plaça de la Llibertat fent “gala de lo molt que saben y fan per complaure al públich, tocant L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - NÚM. 17 ABRIL 2006

sardanas que farán commoure ab sos armoniosos cants las camas dels coneguts y estimats avis Pere Toni, Nita, Bitxu, Musich, Miquel, Cinto y Vell Fusté”. A les 8 del vespre “iluminació general y fochs de bengala” i al cap d’una hora “tindrá lloch per primera vegada el característich Ball-Pla, al que assistirá la corporació municipal, comissió de festa y quants vehins y forasters se dignen pendre part, á qual fi s’els invita atentament.” La comitiva sortia de la sala de ball de la Unió, recorria diversos carrers, ballava una sardana a la Plaça de la Llibertat, “que será iluminada al estil de las Mil y una noches”, i tot seguit començava el gran ball “en lo rich y artístich saló de l’Unió”. En la segona part del ball, la cobla-orquestra va interpretar “la americana que nostra pare Adan va composá quant estaba en el Paraiso perdido. Tan ábil compositor la ha dedicada als casat, baix el nom “La creu blanca, la creu negra” y la comissió veuria en gust que aquet ball fos exclusivament ballat per quant portan la creu del matrimoni, ja que per aquests el pare Adan va fer la festa”. 11 de maig Després de tocar diana a les 9 del matí, a les 12 del migdia la Farnense va interpretar dues sardanes a la Plaça de Santa Anna, la primera titulada “La Fraternitat” i dedicada per la comissió de festes als forasters i la segona, titulada “La unió del treballador mata l’explotador” i dedicada als membres de la Mútua del socorro. La cobla-orquestra va tornar a oferir un concert al saló de la Unió, a les 3 de la tarda, i dues hores més tard, a la Plaça de la Llibertat, va interpretar dues sardanes i una tercera, “la que tan ompla de alegría a nostras donzellas, o siga “Qui á Sant Ferriol va, se casa demá”, la que será ballada per donzellas que estan en vísperas de fé us del cuxí de Sant Agustí”. A les 8 del vespre es repetia la “iluminació general y fochs artificials” i a les 10 de la nit començava el ball de comiat de la cobla-orquestra que, entre d’altres temes, tenia previst tocar “la bonica y sandunguera americana “En mos brassos aymada meva”, la que será causa de quedar adormina alguna parella á peu dret”. 12 de maig A les 4 del matí, “pas llarch y á la carrera, per anar cadascú al seu treball en espera de noves festas, ja que aquestas deixarán grans recors filarmónichs, butxacas buidas, cansanci de cames y molta son atrassada”. El darrer acte de la festa es duia a terme a la tarda i consistia en la “tornaboda general pels que estiguin lliures del treball o no treballin per falta de voluntat ó per cansanci, als que recomaném las fonts vehinas de Moretó, de la Mata, de can Sis rals, de la Llumarada, d’en Bonet y moltas altras que son á propósit per ferhi un bon sopá de despedida”. (Programa cedit per Mercè Cros)


Festa

del

Roser

35

2006

Dissabte 13 de maig A les 11 del matí: Partit de futbol infantil

A les 6 de la tarda: Representació de l’espectacle de titelles “El vestit nou de l’emperador”, a càrrec de la companyia Rocamora Tot seguit: Berenar amb coques casolanes A les 10 de la nit: Representació de l’obra de teatre “Tres en joc”, d’Anton Font, a càrrec de l’Agrupació teatral El Llumí, de Sant Jaume de Llierca

Diumenge 14 de maig A 2/4 de 12 del matí: Trobada a la Plaça de la Faràndula Tot seguit: Cercavila amb en Màssio, capgrossos i cuques A les 12 del migdia: Missa solemne amb acompanyament de la cobla Amoga A la 1 de la tarda: Dues sardanes a càrrec de la cobla Amoga A les 5 de la tarda: Audició de sardanes amb la cobla Amoga A les 7 de la tarda: Ball de fi de festa amenitzat pel conjunt Pa d’Àngel

Exposició de flors La mostra s’instal•larà a l’Església de Santa Anna els dies de la Festa del Roser. L’horari de visites previst és el següent: Dissabte, de les 4 a les 8 del vespre. Diumenge, de les 11 del matí a la 1 de la tarda i de les 4 a les 8 del vespre.

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - NÚM. 17 ABRIL 2006


ELS PASTORETS

Profile for AjuntamentArgelaguer

Argelaga 17  

Argelaga 17  

Advertisement