Page 1

L'Argelaga 16

Revista d'Argelaguer NOVEMBRE 2005

I Fira del Roser


Serveis

Telèfons d’interès

Horaris de serveis Ajuntament: De dilluns a divendres, de 8 del matí a 2 de la tarda. Dijous, també de 3 a 6 de la tarda. Servei d’urbanisme: L’arquitecte i l’arquitecte tècnic atendran les consultes els divendres de cada quinze dies, de 10 del matí a 1 de la tarda. Servei d’aigua de PRODAISA: Tercer dilluns de cada mes, d'1 a 2 del migdia. Jutjat de Pau: Divendres, de 1 a 2 de la tarda. Recollida de trastos vells El primer dilluns de cada mes, a les 8 del matí. Consultori d’Argelaguer Metge: Dr. Enric Bayona Dilluns, dimarts i dijous, matins de 2/4 de 12 a 1 (programades de 2/4 d'1 a 1). Divendres, de 2/4 d'11 a 2/4 de 12. Tardes programades. Dimecres, a partir de les 5. Infermera: Montserrat Perramon Dilluns i divendres de 2/4 de 12 del matí a 2/4 d'1 del migdia. Dimecres, de 2/4 de 4 de la tarda a les 4. Dispensari de Tortellà Metge: Dr. Enric Bayona Dilluns, dimarts, dijous i divendres de 2/4 de 10 del matí a 12 del migdia i dimecres d’11 del matí a 1 de la tarda. Visita concertada: Dimecres i dijous a la 1 de la

tarda. Infermera: Montserrat Perramon Dilluns, dimarts, dijous i divendres de 10 a 11 del matí i dimarts i dijous de 12 del migdia a 1 de la tarda. Urgències De dilluns a divendres fins a les 3 de la tarda (Tel. 608 74 14 11). Caps de setmana de 3 de la tarda a 9 del matí al CAP de Besalú (Tel. 686 30 40 88). Farmaciola: Argelaguer: de dilluns a divendres, de 12 del migdia a les 2 de la tarda. Dissabtes, d’1/4 d’1 a 1/4 de 2 de la tarda. Farmàcia: Tortellà: de dilluns a divendres, de 2/4 de 10 del matí a 2/4 de 2 de la tarda i de 5 a 8 de la tarda. Dissabtes, de 2/4 de 10 del matí a 2/4 de 2 de la tarda. Escola: Horari acadèmic: de 2/4 de 10 del matí a 2/4 d’1 de la tarda i de 3 a 5 de la tarda. Servei de menjador: de 2/4 d’1 a les 3 de la tarda. Misses: Diumenges i festius, a 2/4 de 10 del matí. Correus Horari d’atenció al públic, de dilluns a divendres, de la 1 a 2/4 de 2 de la tarda.

Ajuntament ..................................... 972 68 71 37 Fax.................................................. 972 68 78 21 Pàgina web........ http://pobles.ddgi.es/argelaguer Escola............................................. 972 28 70 59 Consultori Argelaguer..................... 972 68 76 06 Consultori Tortellà........................... 972 68 75 56 Farmàcia......................................... 972 28 71 02 Urgències (CAP Besalú)................. 972 59 00 32 ...................................................... i 989 30 40 88 Dr. Enric Bayona............................. 608 74 14 11 Creu Roja d’Olot......972 27 22 22 i 972 26 23 18 Ambulàncies Garrotxa .................... 972 26 76 52 ...................................................... i 972 27 28 28 Mossos d’Esquadra....................................... 088 Centre d'emergències ................................... 112 Bombers ........................................................ 085 Parròquia (Mn. Miquel) ................... 972 68 71 85 Hospital d’Olot ................................ 972 26 18 00 Hospital de Girona J. Trueta ........... 972 20 27 00 Hospital de Girona (habitacions) .... 972 22 49 55 Servei Funerari (J. Planella) ........... 972 68 71 17 ...................................................... i 972 28 71 94 Jutjat de Pau (St. Joan) .................. 972 29 03 03 Servei d'aigües (Prodaisa) ............. 972 20 20 78 Pàgina web: argelaguer@ddgi.es

Horaris de la TEISA Besalú - Banyoles - Olot Besalú Banyoles

5,45

6,15

7,30

8,00

8,30

10,00

11,30

12,00

13,30

14,00

15,30

16,00

16,30 17,30

17,00 18,00

19,30

20,00

6,30 7,15 7,45 8,15 9,15 10,15 11,15 12,15 12,15 13,15 14,15 15,15 16,15 16,15 17,30 17,15 18,15 19,15 20,15

(1) De dilluns a divendres feiners (2) Dies curs escolar L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - NÚM. 16 NOVEMBRE 2005

Banyoles - Besalú - Olot

Arribades a Girona 7,05 7,45 8,15 8,45 9,45 10,45 11,45 12,45 12,45 13,45 14,45 15,45 16,45 16,45 18,00 17,45 18,45 19,45 20,45

Sortides Banyoles Besalú de Girona Feiner Feiner Lectius (2) Feiner Feiner Diari Feiner Feiner Festiu Feiner (1) Diari Feiner (1) Feiner Festiu Feiner (1) Festiu Feiner Feiner (1) Diari

Girona

Sortides d’Olot

Olot

2

7,15 8,00 9,15 10,15 11,15 12,15 13,15 13,15 14,15 15,15 15,15 16,15 17,15 18,15 19,15 20,15 21,00

7,45 8,30 8,45 10,45 11,45 12,45 13,45 13,45 14,45 15,45 15,45 16,45 17,45 18,45 19,45 20,45 21,30

Arribades a Olot

8,03

8,30

10,03

10,30

12,03

12,30

14,03

14,30

16,03

16,30

18,03

18,30

20,03

20,30

21,48

22,15

(1) De dilluns a divendres feiners Telèfons Administracions: Girona: 972 20 02 75 - Banyoles: 972 57 00 53 Olot: 972 26 01 96 - Figueres: 972 50 31 75

Feiner Feiner Feiner Feiner Diari Feiner Feiner Festiu Feiner (1) Diari Festiu Feiner (1) Diari Feiner (1) Diari Feiner (1) Diari


Editorial Sumari

2 Serveis 3 Editorial 4 Informació municipal 7 Actualitat 14 Entrevista 16 Escola 18 AMPA 20 Jovent 22 Esports 24 Les nostres empreses 25 Història 27 Pàgina literària 28 Pàgina oberta 33 Salut 34 Àlbum fotogràfic 35 Festa de Sant Damas EDITA: AJUNTAMENT D'ARGELAGUER CONSELL DE REDACCIÓ: Enric Badosa, Assumpció Viñolas, Marta Solanich, Josep Dorca, Montse Mallol, Mercè Cordonets, Adriana Prat i Ramon Ponsatí. FOTOGRAFIA: Escola Montpalau, Josep Vilar, Pere Puigbert, Helena Prada, Dolors Figueras, Gilbert Buscato, Salvador Cros, Salvador Pelegrí i Montse Mallol. PORTADA: Fira del Roser DISSENY I COMPAGINACIÓ: JJ Comunicació IMPRESSIÓ: Gràfiques Fornells DIPÒSIT LEGAL: GI-430 Amb la col.laboració de

R

esulta indiscutible que Argelaguer és un poble ple de vida, i ho és gràcies a la vitalitat de la seva gent, que els últims anys no ha estalviat esforços a l‛hora d‛implicar-se en l‛organització d‛actes de tota mena, però amb un denominador comú: la voluntat de dinamitzar el nostre poble. És en aquest context on s‛aprecia la importància de les entitats del nostre municipi que, sobreposant-se d‛una banda a la manca de recursos humans i materials endèmica d‛aquests col·lectius quan aquests sorgeixen en pobles petits com el nostre i, d‛altra banda, a les crisis puntuals que puguin passar en un determinat moment, segueixen organitzant activitats socioculturals, esportives, lúdiques... que sens dubte contribueixen a donar vida al nostre poble. Els Geganters donen un toc especial a les nostres festes (Sant Damas, el Roser...), convidant-nos a gaudir de la gresca i sorprenent-nos amb novetats un any rere l‛altre (noves colles geganteres, castellers, nous personatges de la faràndula...). Des de la seva creació ara fa un parell d‛anys, LlunaPlena ha anat introduint en la dinàmica del municipi noves iniciatives culturals, entre les quals destaca la seva participació en la creació de la nova Sala de Cultura municipal, que es troba situada als baixos de l‛Ajuntament i ja compta amb més d‛un miler de llibres que provenen de donacions. El F.C. Argelaguer també es mostra molt actiu i aquesta temporada. a més del primer equip, que juga en un dels grups de Tercera Regional, compta amb un equip infantil que cada quinze dies també ens ofereix espectacle al camp de futbol municipal. L‛AMPA de l‛escola Montpalau ens té acostumats cada any a organitzar la festa de la castanyada a la tardor i el carnaval al bell mig de l‛hivern, però aquesta primavera va sorprendre a tots els veïns del poble i a tots els argelaguencs que viuen fora del municipi amb la primera edició de la Fira del Roser, tot un esdeveniment per al poble d‛Argelaguer. Enguany, el jovent del poble ha demostrat voluntat de participar, ganes d‛aprendre i una certa habilitat manual a l‛hora de fer feines de restauració en el municipi en el marc d‛un taller. Per la seva part, el recentment constituït Casal de la Gent Gran Germandat de Sant Narcís es mostra molt actiu i participatiu. La festa del dia de la música d‛aquest any ha comptat amb la participació del grup de cantaires i el taller de música, mentre que en les passades festes nadalenques un grup de veïns i veïnes del poble ens van fer passar una estona divertida i agradable amb la representació dels Pastorets, on els protagonistes són la mainada del poble. L‛Ajuntament també contribueix en aquesta dinàmica amb la organització, entre d‛altres, de les festes ja tradicionals de cada any i de les activitats d‛estiu, que enguany han consistit en la variada programació dels divendres culturals. Amb l‛objectiu de fomentar la cultura, la salut i la participació dels joves d‛Argelaguer, l‛Ajuntament ha promogut el Pla Local de Joventut, que també pretén fomentar la dinamització del municipi. Només em resta comentar que, malgrat ser conscient que el ritme de vida que portem ens demanda cada dia més i més temps, hauríem de ser capaços de reservar-nos-en una mica per poder participar en alguna de les activitats abans esmentades i, d‛aquesta manera, contribuir al reconeixement de l‛esforç que d‛una forma totalment desinteressada fan els membres de les nostres entitats. Josep Dorca i Serrat Alcalde L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - NÚM. 16 NOVEMBRE 2005

3


4

Informació municipal

Projecte de construcció de l’edifici municipal polivalent destinat a la comunitat veïnal L’Ajuntament d’Argelaguer, quan va aprovar el pla d’inversions per al quadrienni 2004-2007, va donar prioritat a la construcció d’un edifici municipal polivalent destinat a la comunitat veïnal, i va sol·licitar la inclusió d’aquesta obra en el Pla Únic d’Obres i Serveis de la Generalitat de Catalunya (PUOSC). La Generalitat ha aprovat la inclusió de la citada obra en el PUOSC, any 2006, amb una subvenció d’un 44% del seu cost. Actualment l’Ajuntament ja disposa del projecte tècnic executiu de l’Edifici polivalent d’Argelaguer, que ha estat redactat per l’arquitecte Daniel Mallarach i Macias. La proposta de construcció d’aquest edifici polivalent ve originada per la necessitat de disposar d’un espai cobert amb la voluntat d’assolir un gran contenidor per a les activitats esportives, lúdiques i de lleure de la població d’Argelaguer. Les dimensions del nou volum vénen molt marcades pels requeriments funcionals de les activitats que s’hi volen portar a terme. L’edifici se situarà longitudinalment darrere la casa de la vila, a un nivell inferior, i s’adaptarà a la topografia del terreny i quedarà, així, semisoterrat pel costat de l’Ajuntament i a peu pla per la zona de les futures edificacions. Es col·locarà en paral·lel a aquesta zona d’edificació i es deixarà un espai entremig que esdevindrà un passeig per a vianants, i una segona franja d’aparcament. El passeig arbrat formarà un eix d’unió entre el carrer provinent del centre del poble, la pista descoberta existent i la nova zona esportiva.

Modificació de les ordenances fiscals per al proper exercici 2006 El Ple de l’Ajuntament d’Argelaguer de data 24 d’octubre de 2005 va aprovar provisionalment la modificació d’alguns impostos i taxes per al proper any 2006. Tot seguit, resumim les modificacions més importants: • Impostos: Impost de Vehicles de Tracció Mecànica (IVTM) Les quotes d’aquest impost tindran un augment de l’IPC (3,8%). Les quotes dels turismes seran: -De menys de 8 cv 16,83  -De 8 a 11,99 cv 45,43  -De 12 a 15,99 cv 95,89  L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - NÚM. 16 NOVEMBRE 2005

-De 16 a 19,99 cv 119,45  -De més de 20 cv 149,34  Taxes: Taxa d’escombraries Aquest servei el presta el Consell Comarcal de la Garrotxa. La taxa d’escombraries engloba diferents conceptes: recollida i tractament. Segons l’estudi econòmic redactat pel Consorci de Medi Ambient i Salut Pública, les recomanacions per a aquest any són també d’un 16,5%, igual que l’any passat, però després de l’estudi econòmic portat a terme i de l’actualització del padró de contribuents, es creu que un augment d’un 8% serà suficient per equilibrat les despeses amb els ingressos. Les tarifes seran les següents: - Domicilis: -Família d’una persona o més ................................84,00  -Amb persona jubilada sola....................................44,00  -Cases de temporada o desocupades....................84,00  - Establiments: -Botigues (fleca, queviures...).................................84,00  -Bars o restaurants ...............................................327,00  -Cases de turisme rural ........................................304,00  - Fàbriques: -Categoria 1a........................................................304,00  -Categoria 2a........................................................609,00  -Categoria 3a........................................................756,00  Taxa de subministrament d’aigua Aquest servei està concedit a l’empresa Prodaisa, que ha presentat un informe econòmic que justifica l’increment del cost del m3 d’aigua. L’Ajuntament ha negociat l’augment dels costos i finalment s’ha arribat a un acord amb l’empresa d’augmentar un 5% la taxa. Les tarifes que s’aplicaran seran les següents: -Bloc I: fins a 10 m3/abonat/mes ........................0,414 /m3 -Bloc II: excés de 10 m3/abonat/mes .................0,475 /m3 -Bloc industrial...................................................0,370 /m3 -Conservació del comptador...............0,745 /abonat/mes -Dret de connexió ......................................................275  Taxa de cementiri El preu de la conservació per nínxol i any serà de 9,50 .

Acord de repartiment del 2% de la facturació del Casal En el plec de condicions de la concessió del bar del Casal d’Argelaguer s’estableix el següent: “El concessionari aportarà el 2% de la facturació mensual a favor de les entitats del poble i l’Ajuntament consensuarà el seu repartiment en funció de les activitats que organitzi cadascú”. Per tal de concretar el repartiment, el passat 26 de setembre se celebrà una reunió entre els representants de l’Ajuntament i els


Informació municipal presidents de les entitats del poble en la qual s’adoptaren, per unanimitat, els acords següents: 1.Aprovar la proposta d’en Paco de destinar el 50% per ajudar al sosteniment del menjador escolar. 2.La resta repartida a parts iguals: Acord de repartiment del 2% de la facturació del Casal

%

ENTITATS

Import

47,5%

AMPA-Menjador Escolar

1.140 

7,5%

Futbol grans

180 

7,5%

Futbol petits

180 

7,5%

Lluna Plena

180 

7,5%

Geganters

180 

7,5%

Gent Gran

180 

7,5%

Grup Joves

180 

7,5%

Els Caçadors

180 

100%

Total

2.400 

• Per optar a subvenció cal presentar una programació d’activitats oberta a tothom. • S’ha de justificar el pagament per un import igual o superior a la subvenció. • Els imports no demanats per alguna de les entitats se sumaran al total a repartir en el proper any.

Casal de la Gent Gran Germandat de Sant Narcís En el nostre poble s’ha registrat formalment la nova associació amb el nom de “Casal de la Gent Gran Germandat de Sant Narcís”. La Junta constituent està formada per: President Salvador Pelegrí Buxeda Vicepresident Climent Casadevall Solé Secretària Margarida Vilar Balateu Tresorer Silvestre Oliveras Ferrés Vocals: Remigia Vergés Gardella Rosa Reixach Planella M. Dolors Selva Abulí Josefa Teixidor Badosa Llúcia Roca Oliveras El local estarà obert de dilluns a divendres a partir de les 5 de la tarda. Per anar-hi en una altra hora, es pot recollir

la clau a “Cala Xica”. Donem la benvinguda a aquesta nova entitat d’Argelaguer que, en el poc temps que porta, ja ha deixat palesa la seva empenta. Ens tindran sempre al seu costat pel que calgui. Enhorabona i sort!

Notícies de patrimoni • Pla Especial - Catàleg de masies i cases rurals del municipi d’Argelaguer: L’Ajuntament ha encarregat la redacció d’aquest catàleg a l’arquitecte municipal Daniel Mallarach. El projecte està ja finalitzat i resta pendent d’aprovació. El seu objectiu és la definició d’aquelles masies i cases rurals susceptibles d’ésser rehabilitades i reconstruïdes, amb la justificació de les raons arquitectòniques, històriques, paisatgístiques, mediambientals o socials que en determinen la seva preservació i recuperació. La finalitat d’aquest document és garantir la utilització racional del territori i la qualitat de vida, d’acord amb el model de desenvolupament urbanístic sostenible definit per l’article 3 del decret 1/2005, així com també recuperar, millorar i protegir els àmbits rurals. • Inventari del Patrimoni Cultural i Natural d’Argelaguer: Des de l’Àrea de Patrimoni de l’Ajuntament es preveu encarregar a finals d’any la realització de l’inventari del patrimoni d’Argelaguer, que té per objectiu la recollida exhaustiva de dades sobre el patrimoni cultural i natural del municipi i la seva valoració. Permetrà a la corporació municipal un coneixement de la globalitat del patrimoni que es troba en el seu terme municipal, l’establiment de mesures per a la seva conservació i protecció, la planificació de la seva rendibilització social, facilitar la presa de decisions en el planejament urbanístic, l’establiment de diferents modalitats de rutes turístiques i didàctiques, la seva senyalització, etc. • Teniu ja a la vostra disposició l’article sobre les excavacions arqueològiques de Can Xac, “El jaciment de Can Xac (Argelaguer, Garrotxa)”, a càrrec de les arqueòlogues que van estar excavant a Argelaguer, la Susanna Manzano, la Bibiana Agustí i la Natàlia Colomeda. L’article ha sortit publicat a les VII Jornades d’Arqueologia de les Comarques de Girona. Molt aviat sortirà també publicat a la “Tribuna d’Arqueologia”, que edita el Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya. Tots els que vulgueu consultarlo o demanar-ne una còpia, el teniu a la vostra disposició a l’Ajuntament i, molt aviat, a la Sala de Lectura del poble, que s’ubicarà a l’edifici de l’Ajuntament. • Dossier sobre la història i el patrimoni del poble: Tots els que estigueu interessats a llegir i documentar-vos sobre la història d’Argelaguer i els seus monuments, teniu a la vostra disposició un petit dossier on s’ha intentat recollir bibliografia que fa referència al poble i al seu patrimoni, i també un banc d’imatges. Us agrairíem molt que tots aquells que tingueu coneixement de més documentació o imatges sobre el poble i la seva història ens ho féssiu saber. El dossier es troba a disposició vostra a l’Ajuntament i molt aviat també a la Sala de Lectura del poble. L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - NÚM. 16 NOVEMBRE 2005

5


6

Informació municipal

Fem servir la web Des de l’Àrea de Cultura i Noves Tecnologies volem fer un petit recordatori a tots els lectors que hi ha una altra revista. No és pas de paper i tinta com aquesta, sinó que es veu en una pantalla i s’hi pot navegar a plaer. Hi podem viatjar tant com vulguem, i els viatges il·lustren. Amb aquesta eina tenim una finestra al món, a les realitats i les ficcions, una porta a la nostra comunitat, a les altres comunitats i a la comunitat global. És un llibre obert on tothom hi pot escriure i deixar petjada, i el que s’ha escrit qualsevol ho pot llegir, i si s’escau replicar. Pot ser una gran eina per a la societat. Aquesta revista es diu web (xarxa), i té moltes cares i formes. Molts veïns i grups de veïns tenim pàgines personals, portals i grups de correu electrònic. Ho fem servir per a la feina, per al lleure i sobretot per relacionar-nos. Algunes de les nostres empreses i entitats tenen web pròpia. Podem fer servir els cercadors com ara el Google http://www.google.com/intl/ca/ per veure la presència del nostre poble a la xarxa. I per finalitzar, no està de més recordar que totes les empreses, serveis, entitats, grups cívics i iniciatives tenim lloc a la web, i una bona solució és fer servir la que està gestionada des de l’Ajuntament, que ens proporciona la Diputació, i que té diversos espais dedicats a tots els aspectes del nostre municipi.

La web municipal d’Argelaguer és: http://pobles.ddgi.es/ argelaguer/. Per contactar en línia amb l’Ajuntament hi ha un formulari a l’inici, o directament podeu fer-ho a argelaguer@ddgi.es. I per penjar informació i actualitzacions a les vostres respectives seccions heu d’enviar-ho via correu electrònic a webs@webgipal.net, indicant que és per a la web d’Argelaguer, i especificant en quin apartat va la informació (entitats, empreses, serveis, etc). Tant poden ser textos com imatges.

Polígon Industrial - Tel. i Fax: 972 68 71 59 17853 ARGELAGUER (Girona) C/ del Terri, s/n. - Tel. 972 59 42 00 - Fax: 972 59 45 55 17844 CORNELLÀ DEL TERRI (Girona)

PROJECTES ARQUITECTONICS (XALETS, BLOCS DE VIVENDES, NAUS INDUSTRIALS,...) REFORMES, REHABILITACIONS, PROJECTES D'OBERTURA I LEGALITZACIÓ, ... PROJECTES D'URBANITZACIÓ

IMATGES FOTOREALISTES 3D EN COLOR DESDE L'INICI DEL PROJECTE

VALENTIN LLAGUNO LOBATO

C/ Pollancres, 1 - 17853 ARGELAGUER

ARQUITECTE - APARELLADOR

Telèfon i Fax: 972 68 77 25 - Mòbil: 656 82 89 81

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - NÚM. 16 NOVEMBRE 2005

(a la carretera Olot-Besalú, devant el semafor d'entrada a Argelaguer desde Olot)


Informació Actualitat municipal

“La Fira tira” Amb aquesta frase cur ta però intensa vam començar una idea arriscada i al mateix temps divertida i que podia ser una manera de conèixer Argelaguer, més ben dit, el cor d’Argelaguer! I aprofitant el mateix dia del Roser vàrem fer-la coincidir amb la fira. El dia abans vàrem marcar carrers, tot estava a punt perquè arribés el dia, només desitjàvem una cosa, que fes bon temps. A les 7 del matí ja començaven a arribar cotxes de firaires, amb

als pares i mares de l’escola, que es varen encarregar d’anar-la servint i de la parada de cava que havíem fet. La mainada també tenia la seva parada, que amb molta il·lusió es van preparar ells mateixos. Hi venien ceràmiques cedides pels autors, braçalets artesanals i molts altres objectes. Des de l’escola, les mestres varen participar amb la iniciativa de fer-los dibuixar el racó del seu poble que més els agrada i tots els dibuixos estaven exposats a l’església de Santa Anna. Durant el matí els vam proposar que participessin en la iniciativa de pintar carrers amb guixos de colors, amb l’ajuda de les noies del cafè. Els obsequiàvem amb llaminadures. Els veïns voltaven contents, una mica bocabadats per aquell desplegament que no entenien gaire però que els hi agradava. Els del futbol d’Argelaguer es varen encarregar de muntar el bar, varen fer un bon esmorzar

Els nens i les nenes del poble també van muntar la seva pròpia parada.

ganes de posar la seva parada al millor lloc. Ja de bon matí hi havia veïns que passejaven per veure com el seu poble es convertia per un dia en una trobada de gent que portaven articles de tota mena, de col·leccionistes que buscaven il·lusionats aquella placa commemorativa del nostre poble. L’AMPA preparava una xocolatada amb melindros per agafar força per a aquell dia que ens esperava

Alguns jugaven tot vigilant la parada

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - NÚM. 16 NOVEMBRE 2005

77


8

Actualitat

La mainada, amb l’ajuda d’alguns adults, van pintar alguns carrers amb guixos de colors.

Molts artistes del poble lluïren les seves obres.

que al migdia va donar bons resultats. El grup de joves també va instal·lar la seva parada de creps. I els artistes del poble exposaven les seves obres d’art orgullosos de poder ensenyar-les a molts veïns que no les havien vist mai. Els geganters i les cuques es varen encarregar d’animar la Festa del Roser amb una cercavila pels carrers del poble encapçalada pel gegant local Màssio el Moliner, el rei de la mainada. Ens van sorprendre especialment els comentaris dels veïns que saludaven persones que nosaltres no sabíem qui eren, però aquella havia nascut a Argelaguer i, malgrat que feia anys que no passejaven pel poble, per aquells carrers ara asfaltats, havien triat aquell dia per tornar a veure el seu poble, el nostre poble, en ple creixement, i et senties agraït amb aquella gent perquè gaudien d’aquell moment.

No ens podem oblidar del nostre cava, segur que molts de nosaltres vam obrir una ampolla per brindar per la nostra festa. Al cap i a la fi, la Fira era de tots. I vàrem fer d’Argelaguer, només per un dia, un poble engalanat de festa, un poble amb l’essència de la fira. Gràcies a tothom i molt especialment als veïns que ens varen ajudar a l’hora d’aparcar cotxes i situar la gent, així com als qui quasi van haver d’esforçar-se per entrar a casa seva. Nosaltres, com a AMPA, donem les gràcies a tota aquella gent que va confiar en aquesta iniciativa, als firaires per haver vingut, a l’Ajuntament per la seva confiança i col·laboració amb l’escola i als pares i mares per ajudar-nos en tot. Si algun dia algú ens pregunta d’on som, contestarem amb orgull amb la llegenda que portaven les nostres samarretes: Sóc d’Argelaguer i què?

Cantada d'havaneres

La Festa del Roser d’enguany, com a novetat, comptà amb l’actuació del grup d’havaneres Peix Fregit. 15 NOVEMBRE ABRIL 2005 2005 L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - NÚM. 16

...i després de les havaneres, un rom cremat!


Actualitat

Argelaguer celebra el Correllengua 2005 columnes per arribar a diferents indrets del país. Cadascuna d’aquestes columnes portava el nom d’alguna persona relacionada significativament amb la nostra llengua i cultura. El Correllengua finalitzà a Perpinyà el 5 de novembre, coincidint amb la data històrica del 7 de novembre, aniversari del Tractat dels Pirineus del 1659. Entre aquestes dues dates, la flama del Correllengua va recórrer la majoria de comarques dels Països Catalans i a cada localitat es van portar a terme activitats diversificades. El dia 23 d’octubre el Correllengua va arribar al nostre poble i, a més de la tradicional lectura del manifest, va comptar amb l’actuació de músics i cantaires, i el ball de les cuques que va permetre la participació dels nens i nenes en aquest acte. Lectura del manifest.

Com cada any, al nostre poble es va celebrar el Correllengua, una iniciativa per a la defensa i la promoció de la llengua catalana. Així, el Correllengua té dos objectius fonamentals: reclamar un major ús social de la llengua catalana i promoure la defensa de la unitat i l’oficialitat de la llengua catalana en tot el seu territori. També és una eina per donar a conèixer la nostra llengua i cultura a les persones que encara no la coneixen. Enguany, la Flama del Correllengua, que és l’eix vertebrador i l’element simbòlic i de cohesió de tota aquesta proposta, es va iniciar el passat 3 de setembre a Rià (El Conflent) i, des d’aquest punt, es dividí en quatre

Actuació de músics i cantaires.

Ball de les cuques.

Cal afegir que aquest any, com a novetat, la Coordinadora d’Associacions per la Llengua Catalana (CAL), convocà la 1a edició del concurs del Correllengua “Coneixem els Països Catalans?”. També es portarà a terme el II Concurs de fotografies d’actes del Correllengua. Les persones que vulgueu participar en aquest concurs, heu d’enviar les vostres fotografies abans del dia 8 de gener del 2006 a l’adreça electrònica info@correllengua.org. Finalment, animem a tots els habitants d’Argelaguer a col·laborar en tots els actes que es programin per al proper Correllengua, ja que la participació de cadascun de nosaltres és un indicador que demostra, de forma clara, la voluntat de preservar i fomentar la nostra llengua i cultura dins un marc pacifista, dialogant i plural. L'Argelaga - Revista d'Argelaguer 15 ABRIL 2005 L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - NÚM.- NÚM. 16 NOVEMBRE

9


10

Actualitat

Festa del Guilar 2005

La junta del F.C. Argelaguer ens va muntar un fantàstic bar.

Tot preparant la paella.

Tot a punt per dinar.

Un divertit ball a càrrec del duet Blue Moon.

Sagués N.I.F. B-17479841

Mas Espuella RESIDÈNCIA · CASA DE PAGÈS

C/ Afores, s/n. - Tel. i Fax: 972 68 72 36 17853 ARGELAGUER (Girona)

15 NOVEMBRE ABRIL 2005 2005 L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - NÚM. 16

17853 ARGELAGUER La Garrotxa - Girona Tels. 972 68 74 57 / 972 68 71 58 - Fax: 972 59 12 99

TURISME RURAL


Actualitat

Festa de la Vellesa 2005

Abans de dinar es va fer una missa cantada a l’església parroquial.

El passat 12 d’octubre es va celebrar la Festa de la Vellesa d’enguany. Aquesta diada, en què la gent gran esdevé la protagonista de la celebració, començà amb una missa cantada a l’església parroquial i, com és tradicional, va continuar amb un dinar al Casal del poble. Després de dinar, el president de l’Associació de Gent Gran Germandat de Sant Narcís, Salvador Pelegrí, va dirigir unes paraules d’agraïment a totes aquelles persones i entitats que han donat suport a la constitució del Casal d’avis del poble. Seguidament, l’alcalde va animar els assistents a explicar algun fet ocorregut fa anys. La primera intervenció la va fer en Siset Ventura, que va explicar històries de quan ell era jove. També va pujar a l’escenari en Joan Palomeras (en Prestramer), que va esverar tothom amb el seu discurs. Finalment, la Dolors Padrosa ens va fer emocionar una mica, ja que va explicar que ella era nascuda a Argelaguer i que li feia molta il·lusió poder celebrar, any rere any, aquesta festa. Tot seguit, els organitzadors de la festa van repartir els regals, aquest any un moneder per a les dones i una bufanda per als homes. Per acabar, es va fer un ball a càrrec del duet Toni i Sandra. Cal dir que les persones organitzadores de la festa la valorem molt positivament, ja que cada any hi participa molta gent del poble i l’ambient que s’hi respira és molt familiar i acollidor.

La intervenció de la Dolors Padrosa va emocionar molts dels assistents.

El dinar s’anava animant cada cop més...

El president del Casal de la gent gran va dir unes paraules d’agraïment.

En Siset Ventura explicant històries de fa molts i molts anys.

En Joan Palomeras va revolucionar tota la sala amb el seu discurs! L'Argelaga - Revista d'Argelaguer 15 ABRIL 2005 L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - NÚM.- NÚM. 16 NOVEMBRE

11


12

Actualitat

Pla Local de Joventut La salut és un valor per ella mateixa, per tant, ha d’ésser abordada en un sentit positiu, com un més dels elements centrals de la formació integral de la persona. Creiem que és important donar als joves del poble el màxim d’informació i d’assessorament sobre el món de les drogues, el tabac, l’alcohol o la sexualitat.

El cànnabis a debat Les regidories de Joventut i de Benestar Social, en el marc del Pla Local de Joventut, van organitzar l’exposició “Cànnabis: com ho vius?”, del 20 al 29 de setembre de 2005 a la sala del Casal, per als joves del nostre poble i tots els pares i veïns que hi estiguessin interessats. El dijous 29 de setembre va tenir lloc una visita guiada a l’exposició i tot seguit un debat a càrrec d’un membre del PDS (Promoció i Desenvolupament Social), que és una associació que treballa les accions preventives en matèria de drogues i alcohol a la comarca de la Garrotxa. L’objectiu d’aquesta activitat era informar sobre les conseqüències de l’ús del cànnabis, especialment entre els joves de 12 a 18 anys d’edat, potenciant la reflexió i l’esperit crític. Al llarg de la xerrada es van debatre uns tòpics o creences errònies generalitzades sobre el seu consum. Algunes d’aquestes creences errònies són: - Fumar “porros” és menys dolent que fumar tabac. El cànnabis fumat conté els mateixos components cancerígens que el tabac i a més s’hi ha d’afegir la part cancerígena del tabac, ja que en el “porro” generalment es barreja cànnabis amb tabac. Les calades són intenses i el fum es reté, per tant se’n fa un consum de més risc. - El cànnabis és terapèutic, per tant, deu ser bo per a la salut. El fet que sigui beneficiós per a alguns malalts, no vol dir que una persona sana hagi de prendre’n, ni tampoc vol dir que la substància sigui innòcua. - El cànnabis relaxa i et fa sentir bé. Els efectes de totes les substàncies depenen de tres factors: la mateixa substància (dosi, freqüència, tipus...), la persona (aspectes físics i psíquics, vulnerabilitat, expectatives...) i l’ambient (moment, espai, si està sol o acompanyat...). Tot això fa que diferents persones troben diferents efectes de les substàncies, i fins i tot una mateixa persona pot obtenir-ne de diferents en diferents moments. - La marihuana i l’haixix són la mateixa cosa. Molta gent diu que consumeix una substància natural, una planta, quan en realitat el que fuma és haixix, que s’obté de la resina de la planta premsada, per tant, té més concentració de THC (components més actius del cànnabis). La realitat és que l’haixix que es troba al carrer està, generalment, molt adulterat, conté baixes proporcions de la pròpia substància, 15 NOVEMBRE ABRIL 2005 2005 L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - NÚM. 16

i per tant de THC, que es barregen amb d’altres productes com plàstic, fems, etc. - Tenir plantes a casa és legal. Segons la legislació espanyola, només el consum propi en espais privats i la compravenda de llavors és legal. El codi penal considera delicte el cultiu de la planta. - Si fumes “porros” al carrer, no passa res. Fumar “porros” a la via pública comporta una sanció administrativa (multa) d’un mínim de 300 euros. Cal saber que si el consumidor és menor, els cossos de seguretat tenen l’obligació d’avisar els pares o tutors. - El cànnabis és bo per a tothom. El cànnabis, com qualsevol droga, té els seus riscos i està especialment contraindicat en els casos següents: embarassades, persones amb alguna mena de trastorn o malaltia mental, persones que pateixen del cor, persones amb problemes respiratoris, persones que pateixen ansietat... i en general en els adolescents, ja que aquests encara estan madurant físicament i psicològicament. - El cànnabis ajuda a conduir perquè vas més tranquil. No hi ha estudis concloents sobre el tema. En qualsevol cas, les habilitats que es necessiten per conduir (atenció, concentració, coordinació psicomotriu, reflexos, capacitat de resposta...) sí que es troben alterades i/o disminuïdes sota l’efecte del cànnabis. Per tant, es desaconsella totalment la conducció, l’ús de maquinària perillosa i la pràctica d’activitats de risc (escalar, pujar a una bastida, etc.). - El cànnabis no provoca dependència. El cànnabis provoca dependència psíquica (la persona s’habitua a fumar) i molts parlen també d’una dependència física (l’organisme s’acostuma a la substància) amb una síndrome d’abstinència moderada quan es deixa el consum (irritabilitat, dificultat per dormir, malestar...). Per tal de completar el programa també es va celebrar una xerrada-col·loqui per a pares i gent interessada, que va tenir lloc el passat dijous 27 d’octubre.


Actualitat

Els divendres culturals d’Argelaguer Aquest any l’Ajuntament d’Argelaguer ha tornat a oferir la tradicional programació d’estiu. Enguany, per fer-ho una mica diferent, s’ha mirat d’organitzar una activitat cada divendres, tot i que ha quedat palès que aquest potser no era el millor dia. “Els divendres culturals d’Argelaguer” ens han acompanyat durant els mesos de juliol i agost, amb cinema, música clàssica, tradicional i popular i teatre. Aquestes han estat les activitats programades: • Música El primer divendres cultural, l’1 de juliol, vam fer la festa de la música. Va començar a les 6 de la tarda, amb l’audició d’instruments i petits cantaires del poble. Vam poder veure com aprèn i creix, any rere any, la nostra mainada... Després vam gaudir d’un concert coral d’allò més variat. Van començar els amfitrions, la Colla de Cantaires d’Argelaguer, amb el seu entusiasme encomanadís. Després, vam escoltar les veus ben compenetrades del Cor de l’Aula de Música Tradicional i Popular, dirigit per en Ramon Manent, que ens van oferir diferents cançons populars i tradicionals. I, per acabar, la Coral Genciana, dirigida per en Joan Vinyes, va fer un concert molt complet, acabat en una missa acompanyada amb piano que quasi ens fa oblidar el sopar que ja es preparava a la plaça de l’església per tancar la festa. Per a les audicions de sardanes d’enguany vam tenir la Cobla Vila de la Jonquera, el dia 15 de juliol, i la Cobla Ciutat

Festa de la música

Banda de Txistularis de Bilbao

de Girona, el dia 5 d’agost. El 12 d’agost la Saskia Legler i la Cristina Carrera -Duet Salmaia- ens van oferir un concert de guitarres clàssiques dins de l’església de Santa Maria que va encisar més d’un dels que hi érem. Per tancar el cicle musical dels divendres culturals vam tenir uns convidats d’excepció en representació de l’Ajuntament de Bilbao. El 2 d’agost, la Banda de Txistularis de Bilbao ens van instruir sobre el txistu, un instrument tradicional del país basc, i la seva música tradicional. I ens van tocar la fibra sensible amb els acords de la Santa Espina... • Cinema Enguany l’Ajuntament ha comprat un projector i una pantalla que han fet més assequibles les sessions de cinema a la fresca. Pel que fa a l’equip de so, ens hem hagut d’espavilar amb els equips i la col·laboració d’uns quants veïns. Cal dir que altres anys s’hi havia vist molta més gent, però. La primera sessió de cinema a la fresca la vam fer al Casal, ja que la pluja omplia els carrers. Les pel·lícules triades van ser d’allò més variades: “La volta al món en vuitanta dies” (en català), el 8 de juliol; “El bosque”, el 22 de juliol; “Silverado”, 29 de juliol; i “Spiderman”, el 26 d’agost. • Teatre El 19 d’agost la companyia Cascai va portar al Casal l’obra “L’home incomplet”. Aquest monòleg, en bona part improvisat, és la història d’aquest home incomplet del títol que, tot esperant el seu amic, ens explica una mica de la seva vida.que també podria ser la nostra. L'Argelaga - Revista d'Argelaguer 15 ABRIL 2005 L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - NÚM.- NÚM. 16 NOVEMBRE

13


14

Entrevista

Mercè Passolas i Pujol Nascuda a la plaça d’Argelaguer, aviat farà 90 anys, la Mercè Passolas i Pujol va començar a treballar de molt joveneta, primer en les feines de casa i del camp i després a les fàbriques d’espardenyes i de paper del poble. Després va servir en una casa d’Olot fins que a mitjans de la dècada dels anys quaranta es va casar amb el veí de Sant Feliu de Guíxols, Ramon Montserrat i Vidal, amb qui va viure en aquesta localitat de la Costa Brava gairebé una dècada, fins que el matrimoni, que ja havia tingut el seu fill, en Pere, va decidir venir a viure a Argelaguer, on la Mercè va tornar a treballar a la fàbrica de paper, va enviudar i va canviar de domicili, fixant-lo en la casa de la carretera de Palamós on des de fa 25 anys viu amb el seu fill. “Vaig néixer el 16 de gener de 1916 a la casa de la plaça d’Argelaguer on vivien els meus pares, en Josep i la Ignàsia, que van tenir 3 filles”, manifesta la Mercè, que comenta que “el meu pare era escloper i menava un camp i era molt afeccionat a la pesca”. La Mercè va anar a col·legi del poble poc temps, en haver d’ajudar en les feines de casa i del camp i, posteriorment, començà a treballar en una fàbrica del poble. “A l’escola vaig anar-hi poc temps, fins als 12 anys, per ajudar als pares en les feines de la casa i del camp”, assenyala la Mercè, que recorda que sempre va tenir la mateixa mestra, “la senyora Francisca, que vivia en el primer pis de la casa del carrer

La Mercè -3a per l’esquerra- amb una colla d’amigues del poble quan tenia 17 anys.

Major on anàvem a col·legi les nenes”. Als 14 anys va començar a treballar a la fàbrica d’espardenyes que hi havia al costat d’on es troba el Casal del poble. “Les espardenyes eren d’espart, portaven una llata i betes i a la par del cim hi anava una lona, i la nostra feina consistia en anar-les cosint amb agulles de cosir”, refereix la Mercè, que posteriorment va anar a treballar a la fàbrica de paper que estava emplaçada al costat del riu camí de Sant Ferriol. “En aquesta fàbrica els homes s’encarregaven de les màquines i les dones triàvem els parracs que es posaven a les màquines per aixafar-los i fer la pasta de paper”, indica la Mercè, que va perdre la mare quan tenia 18 anys. Abans de casar-se a mitjans de la dècada dels anys quaranta amb el veí de Sant Feliu de Guíxols Ramon Montserrat

ProMinent Gugal, S.A. Solucions als problemes del aigua i del medi ambient

Polígon Industrial, s/n. 17853 Argelaguer (Girona)

Tels. 972 28 70 11 - 28 70 12 Fax 972 28 71 07

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - NÚM. 16 NOVEMBRE 2005

Major, 16 - Tel. 972 59 10 25 - particular: 972 68 71 47 17850 BESALÚ (Girona)


Entrevista

La Mercè amb el seu fill Pere en una processó de la dècada dels cinquanta.

i Vidal, encara va treballar una llarga temporada servint a can Torras d’Olot. “Al que després seria el meu home l’havia conegut anys abans perquè una cosina meva vivia a Sant Feliu i quan era joveneta de tant en tant anava a passar uns quants dies a casa seva”, assenyala la Mercè, que es queixa d’haver hagut d’esperar molt de temps per poder casar-se: “Vam festejar molts anys perquè no teníem cèntims per casar-nos i tot aquest temps ens vam veure molt poc, ja que ell era a Sant Feliu i jo a Olot”. Al casar-se, la Mercè va anar a viure a casa dels sogres, can Sanrera, una casa de pagès de Sant Feliu de Guíxols on el seu marit treballava la terra i tenia vaques. “Hi vam viure 10 anys i, tot i que el 1947 vaig tenir el meu fill, en Pere, va ser una època molt dolenta, ja que la vam passar molt negra, fins al punt de no tenir ni tan sols pa per menjar, de manera que van decidir anar a viure a Argelaguer”, reflexiona. De nou a Argelaguer, la Mercè va tornar a la fàbrica de paper “on vaig viure el procés de tancament i el trasllat dels treballadors a la Torras de Sant Joan, on vaig continuar treballant, fent la neteja dels lavabos, fins que vaig jubilar-me als 60 anys”, explica la Mercè, que va enviudar poc temps després.

A principis dels 80, la Mercè i el seu fill, que és solter i sempre ha viscut amb la seva mare, van anar a la casa de la carretera d’Olot on resideixen actualment. “Una casa que era d’una tieta que, al morir, va deixar-me-la a mi i a un cosí meu a qui vam comprar la seva part”, exposa la Mercè, que afegeix que abans d’habitar-la van haver de fer obres per arranjar-la. En l’actualitat la Mercè dedica els matins a les feines de casa -netejar, anar a comprar, fer el dinar...- i a les tardes va al Casal, on cada dia es passa un parell d’hores, de 5 a 7, jugant a la brisca amb la seva colla, que està formada per mitja dotzena de jubilades que són amigues des de fa molts anys. “També m’agrada fer ganxet amb la meva veïna Dominga i la Paquita, que vénen a casa”, assenyala la Mercè, que diu que els vespres mira la televisió una estona, “però no m’agraden ni les pel·lícules ni els programes musicals, de manera que només la veig si fan programes de debat i esportius”. En aquest sentit, la Mercè assegura que és afeccionada a l’esport en general, però molt particularment al futbol. “Sóc del Barça i he anat molts cops a veure partits al Nou Camp amb el meu fill, amb qui també vaig anar a Wembley (Londres), quan l’any 1992 va guanyar la Copa d’Europa”, manifesta la Mercè, que diu que el seu fill, que havia fet de paleta, és un gran afeccionat a la caça, “per això té 7 o 8 gossos, dels quals s’encarrega ell”. R. Ponsatí

La Mercè de gran amb el seu fill Pere.

La Mercè amb dos gossets.

La Mercè i el seu marit, Ramon Montserrat, sortint de missa.

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - NÚM. 16 NOVEMBRE 2005

15


16

Escola

Sortida al port d’Arenys de Mar i Argentona Els alumnes de Cicle Inicial de la ZER, el passat divendres dia 4 de novembre, vam anar al port d’Arenys i Argentona. A dos quarts de nou del matí l’autocar ens va recollir i tot i que vam fer una parada a l’autopista, vàrem arribar al Museu del Càntir d’Argentona al voltant de les onze. Allí, mentre uns miraven els diferents i rars càntirs, els altres confeccionàvem un gerro de fang posant sempre la nostra imaginació. Donat que la visita-taller durava tres hores, vam acabar a l’hora de dinar. Al costat mateix del museu hi havia un parc on vam dinar i jugar una bona estona. Cap a les tres de la tarda vam anar al port d’Arenys de Mar, ja que començava a ploure una mica. Es veien barques i més barques, algunes plenes de peix i d’altres amb només xarxes preparades per sortir a mar. També vam veure el port esportiu ple de llanxes aparcades, iots... No és un port molt gran però té

de tot. A un quart de cinc de la tarda vam pujar a l’autocar, que ens va portar a l’escola fent una parada a l’autopista per beure aigua. A prop de Besalú ens vam aturar una altra vegada perquè un

camió s’estava cremant. Tot va ser molt divertit, encara que ja estàvem cansats.

explorar el poble i contestàrem unes preguntes d’un qüestionari. Un cop acabada l’activitat tornàrem

cap Argelaguer. Ens ho vam passar bomba! Alumnes de Cicle Mitjà

Alumnes de Cicle Inicial

Excursió a Cadaqués i al Cap de Creus El divendres 21 d’octubre de 2005, a tres quarts de deu del matí, va venir a buscar-nos un autocar de dos pisos, força gran. Tots nosaltres ens vam asseure al pis de baix, on cantàvem cançons molt divertides. Vam passar per Besalú, Vilafant, Figueres i Roses. A les onze del matí arribàvem al Cap de Creus, on vam fer una visita al far per fora i observàrem les plantes, els arbustos, les pedres que brillaven (miques), les roques, les gavines i la costa (cap, golf, illa...). A la una de la tarda dinàvem a la platja de Cadaqués, després, per grups, vam L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - NÚM. 16 NOVEMBRE 2005


Escola

Excursió a Barcelona El divendres 4 de novembre de 2005, les classes de Cicle Superior de la ZER vam fer una sortida a Barcelona. L’autocar ens va deixar al Museu d’Història de la Ciutat. Allà ens van separar en dos grups i junt amb els nens i nenes de Tortellà vam fer una visita guiada pel Barri Gòtic. Per començar, vam visitar el Saló del Tinell i la Capella del Rei. La Tamara ens va explicar que els carrers tenen el nom de l’ofici artesà que s’hi feia aleshores. Ens va fer molta gràcia quan va comentar què volia dir l’expressió: “¡Agua va!” . Com que abans no tenien wàters feien les seves necessitats en una galleda i quan estaven ho tiraven per la finestra tot cridant ¡Agua va!, en sentir-ho la gent corria a refugiarse sota els balcons. També vam entrar dins l’església de Santa Maria del Mar, era immensa, hi havia vitralls de tots colors, unes làmpades que penjaven del sostre i torxes a les columnes.

Tot seguit vam anar caminant fins al Parc de la Ciutadella i com que se’ns va posar a ploure vam dinar sota els porxos del Parlament. Una senyora ens va explicar que era l’antic arsenal d’una ciutadella del segle XVIII tirat a terra i convertit en Palau per a la Princesa d’Espanya, però, com no hi va venir mai, Francesc Macià, junt amb l’alcalde, van escollir l’edifici per fer el Parlament. Vam estar al Saló de Canelobres, a la Rotonda, al Saló dels Passos Perduts, al Saló Gris, al Saló Rosa i al Saló de Sessions. El més fort va ser que ens van deixar baixar per l’Escala d’Honor i al sortir ens van regalar un llibre que es diu “La petita història del Parlament de Catalunya”. Després vam fer un passeig pel Parc de la Ciutadella per anar a buscar l’autocar. A les 7 de la tarda arribàvem a Argelaguer. Alumnes de Cicle Superior

Sortida de tardor dels més petits Ja hem inaugurat un nou curs i també hem tingut l’oportunitat de poder fer una sortida plegats. Aprofitant que som a la tardor vàrem anar a veure la varietat de colors que té la Fageda en aquesta estació. Això sí, amb un carro tirat per un mulat que es deia Popeye, suposem que per la força, no pels espinacs que deu menjar. També el nostre conductor, en Lluís, ens va explicar un conte sobre un follet dormilega que viu a la Fageda. Amb tants bots se’ns va despertar la gana i cap al Càmping Lava vam anar a dinar tots plegats amb els nostres companys de la ZER. A la tarda una colla de follets ens varen ajudar a trobar castanyes. Moltes i moltes castanyes tenien els castanyers! També hi havia aglans i un munt de fulles. Sort dels follets que ens varen acompanyar tot el dia. Alumnes d’Educació Infantil

C/ Olot, 35 Tel. 972 28 71 56

Argelaguer

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - NÚM. 16 NOVEMBRE 2005

17


18

AMPA

Activitats de l’AMPA des del final del curs 2004-2005 fins a l’actualitat Després de la fira ja arribàvem a la recta que ens dirigia de ple al final del curs. Calia treure les energies de sota les pedres on, si hi buscàvem, encara n’hi quedava. Les colònies organitzades pel col·lectiu d’AMPA(S) de la ZER van ser també un gran èxit. Menys concorregudes que el curs passat (cal notar que dels petits no n’hi va anar cap), però els que hi van assistir en van tornar contents. Com a associació valorem molt positivament la iniciativa d’organitzar activitats de forma collectiva amb AMPA’S tan properes. Aquest juny passat l’escola d’Argelaguer actuava com a amfitriona de la trobada de final de curs de la ZER, la festa es va fer a les instal·lacions del camp de futbol. Els mestres van organitzar jocs cooperatius, l’Ajuntament va obsequiar a tots els nens amb un divertit “clauer penjat” i la Casal d'estiu. Juguem a mullar-nos! nostra AMPA va aportar uns gelats molt freds que en aquell moment d’esplèndida calor varen ser molt ser una proposta de l’editorial, ja que així es descarregava ben rebuts. una mica de feina pel setembre. Cal dir que als nens i a les Com a final de curs, des de l’Associació es va organitzar famílies també ens va anar la mar de bé, teníem els llibres un gran sopar al pati de l’escola on hi estaven convidats molt abans i d’aquesta manera hi podíem anar pensant. Si mestres, pares, mares, nens, nenes i qui en tingués ganes. tot va bé l’any que ve també es tornarà a fer així. A més a més d’un pallasso inesperat que va donar un toc Les activitats d’estiu han estat protagonitzades pel Casal. de color i gresca ben divertit, va venir també molta gent a Aquest juliol les instal·lacions de l’escola estaven obertes per assaborir l’excel·lent fideuà (feta per la Paquita), els calaacollir les tasques i tallers proposats per monitores de llarga mars i les croquetes (cedides per càrniques Burgués), les experiència: la Margaret i la Nàdia que, amb les seves idees amanides (fetes per les enrotllades de la Junta) i els pastissos (aportats pels pares i mares pastissers). Creiem que va engrescadores, van anar combinant la calor amb l’humor. ser una gran ocasió per trobar-nos i conèixer-nos una mica També es va comptar amb la presència de la Rocío com a més a l’hora que vàrem tots gaudir, ja que es començava a vetlladora del Julià. Cal agrair a Benestar Social, a l’Ajuntament i a l’AMPA les seves aportacions que van fer possible intuir l’ambient de les esperades vacances. Aquest any la venda dels llibres es va fer enmig de l’estiu el poder disposar d’aquest servei. Els nens de la colla gran (pel juliol en lloc del setembre com era habitual). De fet, va van acabar el casal amb jocs de nit i una acampada al Guilar

BASSOLS ENERGIA, S.A DISTRIBUCIÓ D'ENERGIA ELÈCTRICA

Av. de Girona, 2 Olot (La Garrotxa) Servei permanent, tel. 972 26 01 50

Telèfon gratuït d'atenció al client: 900 70 50 50 L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - NÚM. 16 NOVEMBRE 2005


AMPA

Casal d'estiu: les disfresses.

L'orquestra del Casal d'estiu.

i als pares i mares se’ns va convidar a un berenar de pizzes i galetes elaborades pels mateixos nens.

propostes, mostres de suport i crítiques de tots els veïns. La bona notícia que tenim és que a causa de la frenètica activitat de l’Associació comptem amb uns diners que hem volgut que servissin per millorar la qualitat educativa dels nostres fills. Hem escoltat les necessitats de les mestres i ben aviat tindrem un nou Pentium 4, una màquina de fotos digital, un equip de música que feia falta per als petits, diccionaris per a les aules i més coses. Ens vam estrenar organitzant la Castanyada, que va anar molt bé. Desitgem com sempre que tothom col·labori d’una o altra manera i que tots en puguem gaudir, que plegats fem créixer la nostra petita comunitat escolar en qualitat i caliu.

Començament del curs 2005-2006 L’equip de mestres del curs 2005-2006 és el mateix que el curs passat: M. Àngels Mir per P3, P4, i P5; Marga Demiquels per 1r i 2n; Montse Portas per 3r i 4t i Anna Boix per 5è i 6è. També comptem amb especialistes itinerants i la vetlladora pel Julià pels matins. La Marga segueix assumint les tasques de direcció. Per a aquest curs hi ha escolaritzats 41 nens, hi han entrat tres famílies noves. Les obres de l’escola encara no s’han començat. Durant l’estiu s’han pintat les instal·lacions d’aules i lavabos. Informem del canvi de Junta: la Sònia, la M. Àngels, la Mary i la Montserrat pleguen. La Cristina segueix com a veterana i farà de presidenta. S’han apuntat com a nous membres en Joan (pare d’en Nico) i en Marc (pare d’en Julià) i també s’ha reincorporat en Francesc (Panxito). Agraïm l’empenta i dedicació de la junta que plega, i la bona disposició i esforç del nou equip.

CALES DE LLIERCA, S.A.

Salutació de la nova Junta Les intencions de la nova Junta són de continuar fent poble i comunitat educativa. Ens posem per tant a la disposició de totes les mares i pares i volem escoltar els suggeriments,

Ctra. d'Olot, 61 17853 ARGELAGUER Tel. 972 68 71 54 (Girona)

Afores, s/n. Tel. 972 68 70 20 Fax: 972 68 74 16

17853 ARGELAGUER (Girona)

Tallers LEONARDO SANZ, S.A. Cra. d'Olot,7 - Tel. 972 59 00 79 - Fax: 972 59 12 99 17850 BESALÚ (Girona)

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - NÚM. 16 NOVEMBRE 2005

19


20

Jovent

Taller de restauració de l’era

Qui no vulgui pols que vagi a l’era, que li trauran amb una bona dutxa d’aigua a pressió!

Consolidant el mur.

La dita popular “qui no vol pols que no vagi a l’era”, a Argelaguer no es compleix. Si més no, amb els joves del poble. Durant els primers quinze dies del passat mes de juliol i sota un sol de justícia que desanimaria a qualsevol, els joves d’Argelaguer d’entre 12 i 16 anys van participar en un taller de restauració i consolidació de l’era i dels seus murs, organitzat per l’Ajuntament. Aquest taller estava establert dins del Pla Local de Joventut i va ser portat pel regidor de Joventut i per la regidora de Patrimoni i Medi Ambient. Però no us penseu pas que la cosa finalitza aquí. La feina encara s’ha d’acabar i tots tenen clar que, encara que tornin a omplir-se de pols, durant les vacances de Nadal o de Setmana Santa volen tornar-hi i enllestir la feina! Durant el taller van haver de fer diverses tasques, algunes força dures, d’altres divertides, interessants i, fins i tot, “refrescants” (cosa que ja anava bé si tenim en compte la calor que feia!). Tots coincideixen, però, que s’ha fet una bona feina. Van haver de desbrossar i eliminar la vegetació dels murs, a mà o amb la pistola d’aigua a pressió, recollir

totes les pedres escampades que hi havia al voltant del mur i que servirien per a la seva restauració, aprendre a fer pasta i a posar-la bé, aixecar uns contraforts de contenció del mur, posar morter fet amb calç en els forats del mur que havien perdut el morter antic, anar a buscar lloses per tal de refer el paviment de l’era i col·locar-les, permetre l’evacuació de l’aigua de la pluja en els llocs on el mur havia baixat i s’havia desfalcat de la base i un llarg etcètera. L’objectiu principal era fer una activitat amb els joves del poble, fer alguna cosa pel poble i que tots ens ho passéssim bé fent-la. I creiem que ho hem aconseguit: “Ens hem divertit i hem fet una cosa bona pel poble”, “Ens ha agradat perquè així valorem el que tenim i millorem el poble”, “Hem après coses que no sabíem” o “Així hem pogut saber com era abans”, són algunes de les opinions. La majoria d’ells creuen que el fet d’haver participat en aquest taller els ha permès adonar-se de la importància que té conservar els edificis, els monuments, els espais del poble que formen part de la història d’Argelaguer, perquè així “el poble fa

Necessites una mica més de pasta?

En Pere Montserrat i en Jim obrint un forat .

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - NÚM. 16 NOVEMBRE 2005


Jovent

Recuperant la terra vegetal per reajuntar les lloses.

Esperant els homes forçuts per reprendre la feina.

Així garbella, així i així...

Amb aquesta llosa sí que vam suar la cansalada!

més goig”, “perquè si no ho arreglem no podem saber com vivien els nostres avantpassats”, “perquè les coses velles són maques, s’hi nota la suor de la gent que les va construir”. Ni la calor, ni la feina dura, ni la pols, ni la suor els ha fet aturar-se aquí. L’estiu que ve volen tornar-hi i han proposat diverses coses. Des de reparar el pou de glaç, fins a fer feines de manteniment i millores del camp de futbol i la pista, o arreglar el mur del caminet d’anar a l’escola. De tota manera, sembla que tots coincideixen a dir que una cosa que els agradaria molt és recuperar algunes fonts i camins del poble. I ha sorgit una idea: demanar al Garrell que els orienti i els doni un cop de mà per fer-ho. Pot estar molt bé, per a ells i per a tot el poble en general. Esperem que la il·lusió i l’energia no se’ls acabi i que l’any que ve la participació en el proper taller sigui tant o més elevada que la d’aquest any (més de la meitat dels joves del poble d’entre 12 i 16 anys!) No està gens malament, no creieu? I ja per acabar, volem agrair la col·laboració en aquest taller d’en Pere Montserrat, l’Artur Ginesta, en Ricard Ayat i la Margarita Ros i també la de tots aquells que, d’una manera o altra, ens heu ajudat i donat suport.

Després del treball i l’esforç..., un merescut descans per recuperar forces. (Fotos: M. Mallol). L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - NÚM. 16 NOVEMBRE 2005

21


22

Esports

F.C. Argelaguer, primer equip

Primer equip del F.C. Argelaguer de la temporada 2005-2006.

Hola a tots els socis i aficionats del F.C. Argelaguer. Ha començat una nova temporada, en una nova categoria -Tercera Regional- i amb energies renovades. Pel que fa a la plantilla del primer equip s’ha pogut mantenir el bloc, de manera que, bàsicament, és la mateixa de la temporada passada, però amb un entrenador nou de la casa -en Dami-, la incorporació d’algun jove jugador del poble, i com no, alguna que altra baixa. L’objectiu ara és crear una bona base per fer un equip competitiu, jugar el millor possible a futbol, passar-s’ho bé i animar el jovent perquè en un futur molt pròxim es vagin incorporant al primer equip del F.C. Argelaguer. Quant als primers partits de la lliga 2005-2006, hem deixat escapar massa punts a casa, però veient l’actitud i el futbol que es desplega, no hi ha dubte que al final de la temporada ocuparem posicions més avançades en la classificació definitiva del nostre grup. La plantilla de la temporada actual del primer equip del F.C. Argelaguer és la següent: L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - NÚM. 16 NOVEMBRE 2005

Nom Temporades al club Jordi Legares.................................................................2a David Pagès ..................................................................2a Simó Cusi ......................................................................6a Jordi Rivera ...................................................................6a Dani de Olivera..............................................................2a Alfons Díaz ....................................................................2a Nando Carmona ............................................................2a Joel Comalada...............................................................2a Cesc Abulí .....................................................................2a Francesc Subirós...........................................................6a Jordi Galobardes ...........................................................2a Adrià Camps..................................................................6a Oscar Espatller..............................................................1a Pasqual Gustems ..........................................................2a Marc Subirós .................................................................1a Toni Anaya.....................................................................6a Jordi Ayats (delegat)......................................................4a


Esports

F.C. Argelaguer, futbol base

L’equip infantil d’Argelaguer de la temporada actual.

El darrer estiu hi ha hagut diversos canvis en el futbol base d’Argelaguer. Durant les últimes temporades l’E.F. Llierca era l’entitat responsable de portar el futbol base del nostre poble però, a causa del poc temps que els seus membres podien dedicar a aquesta tasca, es va decidir associar-se amb altres clubs de la zona per així poder tenir el major número d’equips de base i el màxim de col·laboracions possible. Així doncs, el F.C. Argelaguer ha format un equip infantil amb nois del nostre poble i dels pobles veïns de Castellfollit de la Roca, Montagut, Sant Jaume de Llierca i Tortellà, mentre que els equips de benjamins i prebenjamins són de la U.E. Tortellà. Com sempre, l’objectiu primordial dels equips de base és que la mainada faci esport, que s’ho passi bé i que aprengui a jugar el millor possible i a participar en col·lectivitat. Cal destacar que en aquest començament de temporada anem una mica justos de mainada, però s’intentarà fer el màxim d’equips possible. La plantilla de l’equip infantil de l’Argelaguer de la temporada 2005-2006 és la següent: Nom......................................................................... Poble Josep Palol ..................................................... Argelaguer

David Cruz............................................................ Tortellà Luuk Dekker ................................................... Argelaguer Luca Werner ......................................................... Tortellà Marc Marchante............................ Castellfollit de la Roca Aitor Espinosa ...................................................Montagut Sergi Puigbert................................................. Argelaguer Joan Tomàs .................................................... Argelaguer Arnau Vilar.........................................................Montagut Èric Graña ...................................................... Argelaguer Toni Romero ................................. Sant Jaume de Llierca Ivan Alonso........................................................... Tortellà Guillem Romero.................................................... Tortellà Entrenadors: Quique Graña i Toni Anaya Us recordem que els partits de futbol base que es disputen a casa es duen a terme els dissabtes a les 11 del matí. Tant els jugadors com els tècnics estarien molt contents si comptessin amb el vostre suport en el camp. És poc encoratjador jugar sense públic. És per això que esperem la vostra assistència als partits de l’Argelaguer! La Junta L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - NÚM. 16 NOVEMBRE 2005

23


24

Les nostres empreses

Germans Sagués Vila, S.L.

Sala d’especejament de caps de porc fundada pels germans Lluís i Miquel Sagués i Vila que des de l’any 1981 desenvolupa la seva activitat al polígon industrial d’Argelaguer. Es tracta d’una empresa de caràcter familiar l’origen de la qual es troba en la carnisseria que els citats germans Sagués van obrir l’any 1974 a Bosc de Tosca, Les Preses, perquè fou en aquest establiment on van començar a desfer caps de porc per comercialitzar posteriorment les seves diferents parts (magre, caretes, galtes, ossos...), activitat aquesta que també van fer durant 4 anys a l’escorxador de Sant Esteve de Bas abans de venir a Argelaguer. Com a segona activitat, la societat fabrica, elabora i transforma grasses fosses i subproductes extrets del porc, concretament llard i llardons que, un cop envasats, es venen amb la marca “Sagués” i que a Argelaguer es poden trobar a Ca la Xica. Actualment l’empresa, que adquireix la matèria primera a escorxadors d’arreu de Catalunya, produeix una mitjana de 550 tones mensuals, producció la meitat de la qual es destina al mercat estatal i l’altra meitat a l’exportació. Mentre a Espanya té els millors clients a Madrid i la zona centre; els països de la Unió Europea, de l’antiga Europa de l’Est i de Sud-americà i també la Xina són la principal clientela exterior de la societat, que va exportar els seus productes per primer cop a França l’any 1995. El caràcter familiar de l’empresa, que disposa de la certificació de qualitat UNE EN ISO 9002 des de l’any 2000, queda palès en el fet que d’una plantilla de 30 treballadors n’hi ha 7 que són membres de la família Sagués: els dos germans fundadors i les seves esposes, en Lluís i la Pilar L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - NÚM. 16 NOVEMBRE 2005

i en Miquel i la Rosa; el fill del primer matrimoni, en Josep, que és el director gerent de la societat; i el fill i la filla del segon matrimoni, en Jordi i la Janina, que ocupen els càrrecs de director de producció i directora de qualitat, respectivament. Cal destacar que, tot i que fa gairebé 25 anys que té la seva seu a Argelaguer, l’empresa no té cap empleat del poble, circumstància força curiosa, com també ho és el fet que el personal que treballa en els processos productius, que és el col·lectiu més nombrós, està integrat majoritàriament per immigrants procedents de països del Tercen Món. Les instal·lacions que Germans Sagués Vila, S.L. van fer construir al polígon industrial d’Argelaguer l’any 1980 han estat objecte de successives ampliacions fins arribar a disposar d’una superfície de 2.500 m2 de sales de producció i cambres frigorífiques distribuïdes en diverses naus industrials. La societat es mostra oberta a futures noves ampliacions, però en aquest moment està pendent dels resultats de les obres de millora del polígon d’Argelaguer, que s’emmarquen en la darrera fase de la urbanització d’aquest sector industrial del poble. Per acabar, cal assenyalar que l’empresa, que té una flota de 4 camions i compta amb 3 conductors per fer-se càrrec de la distribució dels seus productes, ha estat pionera en l’automatització de les línies de producció, s’ha apuntat a la innovació que representen les noves tecnologies de la comunicació i no ha descuidat la inversió en maquinària del sector carni d’última generació. R. Ponsatí


Història

El teuler d’Oix En ple Pirineu, en un casalot rònec del poble de La Presta de Prats de Molló, ventat pels aires freds del Canigó, l’any 1798 hi va néixer un nin que van anomenar Andreu, era fill d’en Miquel Balateu de La Presta i la Cecília Valls del poble de Montferrer, els dos de la comarca del Vallespir. L’Andreu no fou ni el primer ni el segon d’un bon reguitzell de germans, que havien de pugnar i afanyar-se el pa en aquells Pirineus rigorosos i magres. De més gran el minyó va adonar-se’n, com molts, que la muntanya donava vida limitada a uns pocs i que no hi tenia gaire a gratar en aquelles alçàries gèlides i arraconades de tot i va marxar-ne, cap a la plana, on deien que hi havia millor existència, més jornals i més vianda. Molts joves havien fet el mateix camí abans i molts altres el resseguirien en el futur. Era llei de vida i supervivència. L’Andreu Balateu va provar sort al “Regne d’Espanya”, va creuar la frontera pel Coll de Les Falgueres i va davallar per l’estreta vall de Sant Aniol i Llierca. Va anar a espetegar a una vila que va considerar prou gran, amb un clima tebi i dolç i situada en una esplanada ufanosa de conreus. El poble s’anomenava Argelaguer. Va trobar-hi feina d’aprenent de rajoler i teuler i s’hi va establir ben feliç.

Rajolers i teulers Al tram de la vall del Fluvià que anava de Palau de Montagut (l’actual Sant Jaume de Llierca) a Besalú, era tradicional l’establiment d’un bon nombre de rajoleries i teuleries, atès que hi havia bona matèria primera; és a dir, bones terreres, lliures de pedres calcàries i sorres, un clima no molt fred que afavoria la feina, ja que en temps de gelades no es podia obrar, unes acceptables comunicacions i una important demanda d’obra, en ser el territori relativament poblat i en expansió. Algunes rajoleries tradicionals, amb el temps, van esdevenir bòbiles, amb grans forns i producció contínua, com la de Sant Ferriol i la de Can Bellsolà de Besalú. L’any 1994, a en Joan Vilar, el meu pare, després de més de mig segle de treballar de xerric, d’aprenent, de paleta i de mestre d’obres a Argelaguer, li va arribar la jubilació. Ja tocava. Com que cap dels fills va seguir l’ofici, a Cal Paleta va haver-hi neteja grossa d’eines i trastos. En un racó del magatzem van aparèixer, ben empolsades, mitja dotzena de teules que el pare havia anat guardant per tenir anotacions, dibuixos i dates antigues. - “Té Josep, si les vols ja te les pots emportar, tu que t’agraden aquestes lleteroles i històries!”. Un cop ben netes les teules, s’observà que curiosament la majoria, quatre d’elles, tenien escrits i informació d’una mateixa persona, un tal Joan Serra, teuler d’Oix dels anys 1758 i 1759.

Teules obrades per Joan Serra a mitjan segle.

El teuler d’Oix, amb les seves inscripcions, semblaria que volia ser recordat a la posteritat i en certa manera ho va aconseguir. Prèvies consultes als Arxius Parroquials d’Oix i Argelaguer, hem pogut recollir força informació d’ell i dels seus descendents. Sabem que va néixer l’any 1740, que era fill de Francesc Serra, d’ofici rajoler, i de Francesca Palau, habitants de la parròquia de Nostra Senyora d’Escales (Oix). Sabem que tenia familiars per part de mare a Argelaguer i que també feien de rajolers. Trobem que un tal Emanuel Palau, rajoler de la parròquia d’Argelaguer, fou padrí d’un seu germà. També sabem que els seus pares van tenir força fills, que l’hereu va seguir l’ofici de rajoler a Oix i els altres van haver d’acampar-se-la. El jove Joan Serra va seguir l’ofici familiar, però lluny del seu poble, en una teuleria dels parents a Argelaguer. A Oix, a la banda de tramuntana de la serra de Santa Bàrbara, existeixen les migradíssimes runes de la Teuleria i és força probable que en Joan hagués nascut en aquest mas. Gràcies als seus escrits a les teules, també sabem que era religiós i catòlic, com tocava per a l’època, i que políticament L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - NÚM. 16 NOVEMBRE 2005

25


26

Història

era antiborbó, com molta gent a Catalunya. Una caricatura grotesca del rei i al·lusions a la princesa d’Espanya exterioritzen l’odi al primer borbó, Felip V, i els seus descendents. Feia pocs anys que Catalunya havia perdut la guerra de Successió. Barcelona havia caigut l’11 de setembre de 1714 i finia així una guerra amb la qual els catalans van perdre les institucions i furs i van patir una important repressió i una forta subjecció a les lleis de Castella, que en certa manera encara dura. En Joan Serra no va moure’s més d’Argelaguer, l’any 1763 va casar-se a l’església de Santa Maria amb la minyona Margarida Riera. Van tenir un fill, en Miquel Serra, que també fa de rajoler. En Miquel també va casar-se a Argelaguer, l’any 1800, amb la Francesca Trullol d’Albanyà i van tenir una filla, la Francesca Serra. La Francesca, ja feta una noia, va encaterinar-se amb un rajoler de la teuleria del seu pare, un gavatx de la banda de Prats de Molló anomenat Andreu Balateu, i van casar-se l’any 1834. La jove parella va establir-se a Sant Ferriol, al mas anomenat actualment La Teuleria, ben proper a la carretera d’Argelaguer a Besalú. Van tenir força fills: en Llorenç, en Josep, en Baldiri, en Pere, la Rosa i la Llúcia. En Pere Balateu i Serra va seguir l’ofici de teuler al mas. Algun altre germà també s’establí de rajoler a la zona. Un fill d’en Pere, en Joan Balateu, nascut l’any 1878, va continuar l’ofici. Va casar-se amb la Rosa Guardiola i van tenir tres nois, en Peret, en Tonet i La Núria i la Teresa Balateu, l’àvia i la padrina, a la Teuleria de Sant Ferriol a prinen Jaumet i dues noies, la Núria i la Teresa. Tots van cipis de la dècada dels anys vint del segle passat. (Foto: Arxiu Josep Vilar). treballar a la teuleria. En Tonet va seguir de rajoler a Sant Ferriol i en Peret se’l va emportar la guerra civil. Un fill, en Joan Vilar i Balateu, va fer de paleta del poble La Núria Balateu, a principis dels anys vint del segle passat, durant molts anys i va trobar i guardar les teules obrades va conèixer en Jaume Vilar de Mieres, un jove treballador per un llunyà Joan Serra del 1750, que no era més ni menys “de la llum” del Molinou, on un tal Bassols d’Olot, de la força que l’avi del seu rebesavi. de l’aigua del Fluvià, en feia corrent elèctric i començava a Bé, diuen que el món és com un mocador. Això sí, ben distribuir-lo i a cobrar-lo. Van casar-se el 1927 i van anar a rebregat, brut, sargit, estripat i ple de mocs. viure a Argelaguer, en una caseta de la carretera coneguda per “Ca la Núria de la Teuleria”. Van tenir quatre fills: la Rossita, en Joan, en Marcel·lí i la Margarida. Josep Vilar i Vergés

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - NÚM. 16 NOVEMBRE 2005


Pàgina Literària

“LlunaPlena” Associació Cultural d’Argelaguer Ha tornat la tardor, i quan tot fa flaire de fulla seca, “LlunaPlena” Associació Cultural d’Argelaguer, sempre feliç de poder retrobar-nos un cop més des de les pàgines de l’Argelaga, vol oferir-vos un resum i unes imatges de les activitats culturals que s’han portat a terme des de la passada edició.

Tertúlies literàries Podríem començar dient que cada mes se segueixen organitzant les tertúlies literàries al voltant d’un tema o autor, sempre obertes a tothom. El seu programa està penjat mensualment a la Fleca de la Cristina, a l’Escola i al Casal. Convidem tothom a què s’animi a participar-hi.

“Cada casa un llibre”

recital “Poetes àrabs i cosa meva”. Va ser una nit màgica per al record i tot un privilegi per als assistents.

Com molts de vosaltres sabeu, la passada Diada de Sant Jordi vam organitzar la campanya: “Cada casa un llibre”, amb la col·laboració de l’Ajuntament d’Argelaguer. Va ser una experiència molt gratificant per als objectius de “Lluna-

L’ànima del camí

Plena”, i el resultat es va traduir en 721 llibres d’aportacions dels ciutadans que voluntàriament van voler col·laborar per ajudar a dotar d’un fons bibliogràfic la nova Sala de Cultura municipal, pendent de pròxima inauguració. Posteriorment, a la campanya també s’han rebut altres donacions de llibres, tant de particulars com d’editorials, que n’han fet augmentar considerablement el nombre.

Passejada Poètica Enguany, en la “II Passejada Poètica” sota la lluna plena al Guilar que va tenir lloc el dia 23 de juliol, vàrem tenir un convidat d’excepció, de reconeguda trajectòria literària: l’escriptor valencià Josep Piera qui, acompanyat del brillant músic i veí nostre Xavier Múrcia, ens va delectar amb el seu

Estem a dilluns 24 d’octubre. Aquest migdia hem anat expressament a veure i trepitjar el nou rectangle d’asfalt que habita i conviu amb un segment serpejant que va al cementiri. Entremig de tots dos sembla dibuixar-se una gran fulla que fa de concòrdia en les seves disputes. Nosaltres de tot grat li donem la raó a la corba del vell camí. Una raó entre moltes: Casualment ahir, girant fulls d’un llibre, “L’ànima del freixe”, en l’inici d’un capítol, la veu d’un personatge deia que havia après a nedar seguint el frec de les ones, això ens fa pensar que és bo aprendre a caminar seguint la intuïció dels camins. “L’ànima del freixe”, de Rosa Font “Havia après a nedar de ben petita(...) Llavors es capbussava decidida i sentia aquella veu que li parlava de les venes de l’aigua, de la sang que circulava pels corrents amagats de les fondàries, de l’escorça que s’esqueixava a cada pas de les onades, perquè les onades tenien músculs i nervis i una ossada invisible i sinuosa que les convertia en éssers flexibles i elegants. Tot el que sabien els peixos ho havien après de les ones. També ella havia après a nedar mentre n’observava els moviments rítmics i suaus. Per saber nedar cal aprendre primer el llenguatge de les onades, li deia el seu pare quan era petita”. LlunaPlena us desitja un BON NADAL! Que l’alegria d’aquestes festes, ens mantingui la il·lusió per tot el que és nostre. Volem aprofitar per recordar-vos la nostra web, en la qual podreu assabentar-vos de les nostres activitats: http: //www.telefonica.net/web2/llocwebllunaplena/. Per a qualsevol informació o dubte podeu enviar-nos un e-mail a: lluna_plena02@hotmail.com. L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - NÚM. 16 NOVEMBRE 2005

27


28

Pàgina oberta

La moto del senyor Montaner Era als voltants dels anys 50 del segle passat quan el Sr. Montaner exercia de secretari de l’Ajuntament d’Argelaguer. El Sr. Josep M. Montaner i Jou procedia de l’Alt Empordà, era solter i quan va venir al nostre poble ja tenia al voltant de 50 anys. El primer que cridava l’atenció al veure’l és que tenia cremada part de la pell visible. Es comentava que havia patit un accident molt greu i que se n’havia sortit de miracle. Al mateix temps que feia de secretari al municipi d’Argelaguer, era titular de la Secretaria de l’Ajuntament de Tortellà, feines que compaginava i a les quals dedicava els matins o les tardes, segons li convenia pel treball. Per als desplaçaments feia servir un vehicle semblant a una moto; concretament, era una bicicleta amb forquilla telescòpica davantera que al mig del quadro hi portava acoblat un motor que mitjançant una corretja es connectava a la politja que tenia la roda del darrere. Un dipòsit de plàstic subjectat al quadro li acabava de donar la semblança a una moto. El que cridava l’atenció, però, eren els “pets” que feia el tub d’escapament, una fresa espantosa i, alhora, tremolosa que donava la impressió que en qualsevol moment podia quedar parada per col·lapse mecànic, cosa no gens estranya sinó força habitual, però per a aquests casos el senyor Montaner posava en pràctica un sistema que no falla, els pedals. El funcionament d’aquest vehicle depenia molt de l’estació de l’any, així, a l’hivern no hi havia manera de posar-la en marxa. Quan el servei del dia li tocava a Tortellà, abans de les 9 del matí, ja veies el Sr. Montaner carretera amunt i avall pedalant tant com podia; de tant en tant el ciclomotor

donava senyals de voler arrencar: uns forts esternuts i algun “pet” seguit d’alguna guspira al tub d’escapament, per tornar a quedar en silenci uns quants metres més. Primer solia anar en direcció a Besalú, així tenia baixada fins al riu Joies, tornava a pujar a tota pastilla i a la cruïlla de Tortellà girava ben tombat per no haver de treure-li gas. Quan arribava a sota can Xac de Pagès decidia si pujava a Tortellà o no, si aconseguia passar la corba, al·leluia! i si no ho aconseguia, tornava a recular i solia agafar direcció Sant Jaume per enganyar-lo. Als pocs minuts tornava a baixar a tota vela per girar cap a Tortellà, però de vegades no podia fer aquesta maniobra, perquè pujaven cotxes en sentit contrari, i seguia en direcció a Besalú fins arribar davant de can Cabanyes, on girava per tornar a provar sort. Amb totes aquestes maniobres la moto s’havia escalfat suficientment i, per fi, pujava d’una tirada fins a la plaça Major de Tortellà, on el Sr. Montaner la deixava arrambada a la paret de la zona compresa entre la porta de l’Ajuntament i l’església. Per tornar a Argelaguer no solia tenir massa problemes, ja que tot el trajecte és de baixada. Tot i això, els joves d’Argelaguer que aleshores teníem al voltant de 10 anys, no fèiem escarni de la maleïda moto. Era de les poques que hi havia, i la majoria tenien el mateix problema a l’hora d’engegar-les. Quantes vegades corríem pels carrers del poble amb la moto del Sr. Montaner, que simulàvem subjectant una canya amb totes dues mans com si es tractés del manillar. Salvador Pelegrí

Ni més ni menys que un fill més... La nostra petita família està formada per un pare, una mare i tres fills: la gran i la mitjana -dues nenes que són biològiques, ja que van néixer del meu ventre- i el petit, un nen que va venir gràcies a una mesura legal, l’acolliment. Vam anar a buscar-lo al Centre d’Acollida de la Generalitat de Catalunya quan amb prou feines tenia dotze dies. Algun dia -no gaire llunyà-, quan la llei ho determini, serà adoptat per una altra família que segur que esperen un fill des de fa temps. I nosaltres l’ajudarem a fer aquest pas tan difícil, com és canviar de pares! Tot i ser una forma de paternitat poc natural, l’acolliment d’un nen o d’una nena crea entre la família acollidora i l’infant els mateixos sentiments, sincers i profunds, i les mateixes emocions, inoblidables, que entre els pares i els fills biològics. En abraçar-los al matí quan es desperten o al besar-los al vespre quan -per fi- van a dormir, hi posem el mateix amor incondicional i la mateixa tendresa, sigui el fill que sigui. No importa si és el més gran o el més petit de tots, si és el nen o la nena, si va brut o net, si va néixer del meu ventre o va venir d’un centre d’acollida, si plora molt o poc, si es quedarà L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - NÚM. 16 NOVEMBRE 2005

fins als 30 anys o marxarà amb un any i mig... L’infant que arriba a casa mitjançant l’acolliment, malgrat haver de marxar abans que els altres, és un fill més, ni més ni menys. Saps que durarà poc i per això mateix el vols gaudir encara més. Aprofitar al màxim el seu pas per la teva vida per fer-lo feliç i ser feliços tots junts... com un fill més. Quan es tracta de sentiments, no hi ha cap mesura exacta: no és el temps que visquem junts el que marcarà si és un fill o no, ni el fet que d’antuvi ja tens assumit que tindrà uns altres pares, ni tampoc el seu origen, ni el seu aspecte. És la dedicació, la tendresa, la protecció, l’estima, el que marcarà la relació, el que ens transformarà en pares i fill. Jurídicament és un nen de la Generalitat, biològicament és el fill d’uns altres pares, però sentimentalment és un fill més dins la família acollidora. Aquesta nova forma de paternitat, sempre discontínua i poc natural, cada cop serà més coneguda i, amb el temps i la comprensió de tots, esperem que cada cop sigui menys estranya i molt més habitual. Família Saiz Garcia


Pàgina oberta

Record llunyà

(Dedicat a una excompanya de classe recordant el passat) i nostres galtes s’enrogien però tant ens feia; tot just començàvem a viure i ja havíem après a riure.

Companya fores en primavera amable, bonica i riallera d’entre totes les flors novelles, tu eres una de les més belles.

Més tard, se’ns separaren els camins i buscàrem fites en nous confins vers horitzons llunyans, quasi terbolencs, diferents, però igual de rogencs, puix que una mateixa llum els il·luminava, així com els nostres destins, Déu disposava.

Era quan tot tenia un sol color i de les roses preníem l’olor, per fer més pura l’essència d’aquella dolça innocència. Et recordo sovint al meu costat compartint un pupitre mig trencat i al nostre entorn, un bosc de plançons de cors joves i esperits nadons; més enllà, la mestra, gran arbre fruiter, explicant-nos com produir el fruit primer.

Ara, ens hem retrobat novament albirant ja la tardor imponent i els nostres cors, marcits pel pas del temps, tornen reeixir joves, resplendents, perquè guarden encara la tendresa de tota una imborrable infantesa.

Compartíem també hores de pati jugant sense límits per tot el barri i sabíem fer del no-res coses grans que s’esvaïen al to dels nostres cants. Recordes quantes vegades les dues enjogassades en la classe, havíem fet brollar del cor ingènues però pures rialles d’or? Llavors venia fidel el càstig La sentència era ja un càntic: “Escribiréis cien veces en la clase no se ríe”

Tu

Tu ets la música de les músiques

La llum de les llums l’aire fresc; que em dóna vida

I les dues enjogassades tornem a riure a vegades; ara no són les branques esbiaixades les que ens ajuden a caminar plegades sinó, nostres rebrots tendres i ufans que al so de la tenora, es donen les mans, quan en la sardana repuntejant joioses diem: Quin goig que fan! mentre, a nosaltres ens plau el record llunyà d’una primavera que mai no tornarà. Angelina Albrich

L’emoció no dominada, això ets tu! estimada. Salvador Pelegrí

REPRESENTANT D'EMBOTITS I FORMATGES

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - NÚM. 16 NOVEMBRE 2005

29


30

Pagina oberta

Sabíeu que... 1.Es calcula que en cada llar espanyola s’utilitzen uns 20 aparells elèctrics. 2.Són 850 les columnes de marbre que aguanten la Mesquita de Còrdova. 3.Les tortugues arriben a viure uns 150 anys. 4.Cadis és actualment la ciutat més antiga de les habitades d’Espanya i d’Europa. 5.En tot el món existeixen unes 100.000 espècies d’arbres. 6.Per considerar-se veritablement ric s’ha de disposar com a mínim de 750 milions de dòlars. 7.Les ungles de les mans creixen uns 3 mil·límetres al mes. 8.Quan esternudem, l’aire expulsat surt a més de 150 quilòmetres per hora. 9.El 8% de la massa muscular es perd al fer 50 anys. 10. Cada espanyol consumeix una mitjana de 68 quilograms de fruita anuals.

La sòcia de més edat, Mercè Passolas, asseguda al costat del seu fill.

L’endevinalla Molt semblant a una cassola, li veus ales i no vola. (El barret)

El refrany Si vols de l’amic provar la voluntat, fingeix necessitat.

La cita La bellesa és molt superior al geni, no necessita explicació.

L’acudit Un home entra a la consulta del metge queixant-se del mal que li fan les mans: - “Aquests ossos d’aquí, ho veu? Pensi L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - NÚM. 16 NOVEMBRE 2005

Joan Roqueta, el soci més jove de la nova entitat.

que no puc desenroscar el tub del desodorant, que utilitzo amb “steak”, sap?, comenta l’home. - “Doncs, tranquil, a partir d’ara acostumi’s a fer servir desodorant amb “spray”, li contesta el metge.

La notícia El Casal de Gent Gran Germandat de Sant Narcís, entitat d’Argelaguer recentment constituïda, va organitzar

la seva 1a trobada el passat dissabte 8 d’octubre. El Casal es va omplir i les cuinerescambreres de la nostra llar ens van preparar un berenar amb tanta gràcia i alegria que tothom va prometre tornarhi quan a Déu plagui. La trobada va comptar amb l’assistència, entre d’altres, de la Mercè Passolas i en Joan Roqueta, la sòcia més gran i el soci més jove de l’entitat, respectivament. Salvador Pelegrí


Pagina oberta

Des del campanar

PASSATEMPS

Estem vivint en el nostre poble un canvi cabdal: la carretera ja no passa pel mig del poble. Fins fa poc, la gent veia el poble tot passant amb cotxe i podia admirar l’església amb el seu campanar i el poble arraulit a l’empara de la muntanya del Guilar. Tot fent quilòmetres, podien pensar -i ho haurien endevinat- que era una vila per a viure-hi en pau i tranquil·litat i que els que hi viuen tenen molta sort. Tot això ja ha canviat: ara els cotxes circulen per l’autovia a gran velocitat, ja no s’encanten contemplant el poble, sinó que el voregen passant per un forat. És com un vist i no vist. No hi ha temps per pensar en aquesta vila tan bonica de la Garrotxa. Aquests dies celebrem les festes de Nadal. Nadal és pau i joia i amor. Nadal ens parla de la tendresa d’un infant, nascut a Betlem, de la bona fe i bon cor de Josep i Maria. Nadal ens parla d’uns pastors i d’uns mags, que han rebut l’anunci, i fan camí cap a Betlem. Nadal ens ve embolcallat per la tradició de menjars, llums, felicitacions i regals. Vigilem, però, de no quedar atrapats en el forat de la tradició, que transcorre tot al llarg de les festes nadalenques; ens quedaríem sense el goig de gaudir de la pau i l’amor compartit. Tindríem tantes llums com vulgueu; tantes felicitacions i regals com cregueu oportú; però ens podríem quedar amb menys germanor i amb menys ganes de seguir el camí dels pastors i dels mags per trobar el Jesús de Betlem, que és el mateix que trobem a l’Evangeli anunciant una Bona Nova del Regne per a tots. El mateix que morí a la Creu per nosaltres i que va ressuscitar i viu entre nosaltres, en els nostres fets de pau, joia i germanor. Que no ens passi per alt. BONES FESTES DE NADAL! Mn. Marturi Pla

Horitzontals:1. Estudi científic de les coves i els avencs. 2. Regles. Pensa, fa ús de la raó, al revés. 3. Una mica de llebeig. Al revés, grup d’un cert nombre de caps de bestiar. Al peu del faig. 4. Líquid per beure que conté alcohol. Una tapa avocàlica. La meitat dels gremis. 5. Usat. Article. 6. Unes cames desordenades. Gènere de plantes. 7. Dígraf. Voltor petit. Comença la gresca. 8. Roca en el mar que forma un illot. De símbol Au. Un tipus sense extremitats. 9. Al mig de la plaça. Al revés, les copes que sonen més bé. Punt cardinal. 10. Avar. La que més se sent a la platja. Tindran existència. 11. Morteret que conté un explosiu. Hi treballen malabaristes. 12. Flor heràldica. Terreny ple de fang. Inici de la sessió. Verticals:1. Fascinar, algú o alguna cosa, amb el seu esclat. Cinquanta romans. 2. Joc de cartes en què juga una persona. Planta que podem posar a l’amanida. 3. Definit amb exactitud. Celtes decapitats. 4. Embolicat. 5. Al mig de l’escletxa. Séc o fissura petita. Nota musical, de cap per avall. 6. Per on surt el Sol. El principi de tots. Consonant. Defecte que disminueix el valor d’un objecte. 7. Oxigen. Ho és qui s’exposa a un risc. Dona sense vocals. 8. Suports ornamentals que tenen branques portallànties. El centre dels enigmes. 9. Pot ser sonora o expansiva. Deu anglesos. Inici d’un record. 10. Clot pregon en el llit d’un corrent d’aigua. Escanyolit, escarransit. 11. Acaba la història. Sobirà d’un regne. Fa que el ser esdevingui una serp. A les portes d’Argentona. 12. Habitants del nostre poble. Mercè Cordonets

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - NÚM. 16 NOVEMBRE 2005

31


32

Pagina oberta

Exposició de pintura a l’església de Santa Anna .- L’església de Santa Anna d’Argelaguer va acollir del 6 al 16 d’agost de 2005 una exposició de pintures de Josep G. Bonillo.

FERRETERIA

Mas-Ventura, s.l. ELECTRICITAT - AIGUA - CALEFACCIÓ C/ Piscina, 6 17850 BESALÚ (Girona)

Tels. 972 59 02 86 / 972 59 00 20 Fax: 972 59 05 69

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - NÚM. 16 NOVEMBRE 2005

ESTRUCTURES I OBRES EN GENERAL Mossèn Bartomeu, s/n - Tel. 972 29 04 44 - Fax 972 29 20 11 - Mòbil 908 93 67 10 17857 SANT JOAN LES FONTS


Salut

Malalties del cor i estil de vida saludable Imaginem una persona fumadora, que tingui el colesterol alt, amb algun quilo de més i que la feina o l’estrès de cada dia no li deixa temps per fer exercici,... segur que coneixeu algú amb aquest perfil. Doncs bé, està científicament provat que per a aquesta persona no hi ha cap medicament tan bo o tan potent per disminuir el risc de patir una malaltia del cor com el fet de deixar de fumar. I si a més de deixar de fumar hi afegim fer exercici i menjar més sa (la famosa dieta mediterrània), doncs els metges i els farmacèutics segurament podríem canviar de feina. Però el que té de bo tot això és que no només és aplicable a les malalties del cor, sinó també a moltes de les patologies de l’aparell circulatori (malalties cardiovasculars), com l’accident vascular cerebral (feridura) i fins i tot a moltes altres malalties com ara diferents tipus de càncer. I és que canviar certs costums poc saludables és més efectiu que prendre medicació. Ara bé, que ningú no m’interpreti malament, això no vol dir que no s’hagi de prendre la pastilla del cor o la de la pressió i en alguns casos la del colesterol. El que vull dir és que pot ser és una mica incongruent prendre pastilles i seguir fumant o menjant massa sal o massa greixos. Així doncs, els professionals de la medicina ens hem de dedicar cada vegada més a aconsellar canvis en alguns hàbits mal adquirits que perjudiquen greument la salut. Parlarem ara d’aquells hàbits que tenen a veure més directament amb el risc de patir malalties del cor i de la circulació, el que es coneix mèdicament com a risc cardiovascular. Tabac.- Com hem comentat abans, no hi ha res que pugui millorar tant la salut d’un fumador com deixar de fumar. I res vol dir res: ni prendre els millors medicaments, ni que et tracti l’especialista més prestigiós a la clínica més cara del Estats Units. Com exemple dues dades; una de negativa: els fumadors tenen 3 vegades més risc de morir joves (entre els 45 i 65 anys) que els no fumadors; i una de positiva: al cap d’un any de deixar de fumar el risc de patir un infart (atac de cor) disminueix un 50%. Donant dades podríem omplir tota la revista, parlant dels perjudicis de fumar i dels beneficis de deixar el tabac, no és

La Fleca d'Argelaguer 17853 ARGELAGUER

Cra. d'Olot, 15 Tel. 972 68 75 49

aquesta la intenció. Només volem dir-vos que si aquest escrit serveix perquè algun fumador es plantegi deixar de fumar, podem estar molt satisfets. Exercici.- Es considera exercici saludable aquell que serveix per moure grans grups musculars, no brusc, sinó mantingut durant diversos minuts (mínim 15 minuts), rítmic i aeròbic. Dit d’una manera més planera, quan volem fer exercici per millorar l’estat de salut, hem de dedicar-hi una estona, suar una mica i hem de notar que el cor batega una mica més de pressa. Tres quarts d’hora tres dies a la setmana estaria bé. Està demostrat que la gent que fa exercici viu més (dos anys més de mitjana) i el que és més important, viu millor, és a dir, té més bona salut. Per exemple, fer exercici disminueix el risc de patir un atac de cor o una feridura (fins al 50%). També millora el control de moltes malalties: hipertensió arterial, diabetis, obesitat, dislipèmia (alteracions del colesterol i dels greixos de la sang)... A Argelaguer tenim un camp de futbol, una pista i un bons llocs per fer caminades. Per exemple, sortint i tornant al carrer Major, la volta pel camí de Morató fins a El Molí fa 2 quilòmetres i mig. Podem fer els primers dies una volta, després dues... i si ens animem i arribem a fer 4 voltes haurem caminat 10 quilòmetres! Alimentació.- És molt conegut que cal disminuir el consum d’aliments rics en colesterol. Per recordar quins són és fàcil: el colesterol només es troba en els aliments d’origen animal. Així doncs, totes les verdures, llegums, fruites i cereals no en porten, com tampoc l’oli d’oliva. I dintre dels aliments d’origen animal, no tots són iguals, per exemple és millor menjar peix que carn. Ara bé, en el món de l’alimentació no només obtenim beneficis per a la salut menjant menys greixos, sinó també menjant més fruites i verdures. Augmentar el consum de fruites i verdures s’associa a una reducció del risc de patir malalties cardiovasculars. Amb tot això arribem a la famosa dieta mediterrània. Probablement conegueu la imatge de la dieta en forma de piràmide. És un esquema que ens ajuda a saber quins són aquells aliments que cal menjar a diari (a la base de la piràmide) i quins s’haurien de menjar només ocasionalment (a la punta de la piràmide). Així doncs, els cereals, l’arròs, el pa, les verdures, la fruita, l’oli d’oliva... són aliments de consum diari; la carn hauria de ser de consum menys freqüent i els embotits i la pastisseria industrial de forma molt ocasional. Pel que fa a l’alcohol, en cas de no tenir cap malaltia que ho contraindiqui, sembla clar que beure poca quantitat (l’equivalent a una o dues copes de vi al dia) no només no fa mal sinó que pot ser beneficiós per al cor i per disminuir el risc cardiovascular. Per últim, cal comentar que s’ha entendre la salut com un tot, ja que els factors de risc -tabaquisme, hipertensió, dislipèmia, obesitat...- es potencien entre si i uneixen els seus efectes per fer malbé el nostre organisme. De poc serveix “atacar” molt un sol problema com ara el colesterol prenent pastilles cada dia i deixar de banda la resta. Així doncs, el canvi dels estils de vida poc saludables és el millor que podem fer per al nostre cor i per a la nostra salut en general. Joan Cabratosa i Pla Metge de Família L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - NÚM. 16 NOVEMBRE 2005

33


34

Àlbum fotogràfic

Alumnes de l’escola d’Argelaguer.- D’esquerra a dreta, fila de darrere: Ignasi Aulina, Rossend Bosch, Enric Batlle i Salvador Cros; fila de davant: Sibineta Jordà, Rossita Aulina, Fina Teixidor, Irene Serra, Maria Gardella, Fina Masdeu i Elvira Costa.

Primera Comunió.- D’esquerra a dreta, fila de darrere: Elvira Costa, Constància Güell, Dolors Subirós, Rosa de la Cadevall, Montserrat Subirós i Mercè Cros; fila de davant: Joan Ventura, Ignasi Aulina, Elies Palol, Marcel·lí Vilar, Rossend Bosch i Salvador Cros; entremig de les noies i els nois, Mn. Elies Pigem.

Sortida a la Mare de Déu del Mont.- D’esquerra a dreta, al davant: els nens Josep i Salvador Cros i ajupits en Miquel Serrat i en Pere Hurtós; darrere de tot enfilats a l’arcada: Climent Casadevall, Margarida Hurtós, Glòria Badosa i M. Teresa Pujol; els restants al mig: Enriqueta Compta, en Valeri, Rosa Espígul, Joan Cros, Joan Hurtós, Pere Badosa, Pilar Subirós, Joan Punsí, Ricard Busquets, Cecília Casadevall, Joan Brossa i Rossita Hurtós.

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - NÚM. 16 NOVEMBRE 2005


35

Festa de Sant Damas 2005 Dissabte 10 de desembre

A les 11 del matí: Partit de futbol de l’Escola Futbol Llierca i Besalú C. E. A 2/4 de 4 de la tarda: Partit de futbol de 3a Regional: F.C. Argelaguer - La Canya, A. E. A les 6 de la tarda: Espectacle Infantil “El riure, una energia renovable” a càrrec del grup Cop de Clown, al Casal Tot seguit: Berenar amb coques casolanes A les 10 de la nit: Concert del grup Els Tranquils, al Casal.

Diumenge 11 de desembre A les 10 del matí: Esmorzar dels geganters A 2/4 de 12 del matí: Trobada a la plaça i tot seguit cercavila amb la Faràndula d’Argelaguer i d’altres colles geganteres A les 12 del migdia: Missa solemne amb acompanyament de la cobla Vila de la Jonquera A la 1 de la tarda: Dues sardanes interpretades per la cobla Vila de la Jonquera A les 5 de la tarda: Audició de sardanes a càrrec de la cobla Vila de la Jonquera A les 7 de la tarda: Ball de fi de festa amenitzat pel conjunt Boogie Woogie

Durant els dies de la Festa Major hi haurà una exposició del pintor local Salvador Pelegrí a l’Església de Santa Anna. Horari: dissabte, de les 4 a les 8 del vespre, i diumenge, de les 11 del matí a les 2 de la tarda i de les 4 a les 8 del vespre. L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - NÚM. 16 NOVEMBRE 2005


Entrada i sortida del fals túnel d’Argelaguer de la carretera A-26

Profile for AjuntamentArgelaguer

Argelaga 16  

Argelaga 16  

Advertisement