Page 1

L'Argelaga 15

Revista d'Argelaguer ABRIL 2005


Serveis

Telèfons d’interès

Horaris de serveis Ajuntament: De dilluns a divendres, de 8 del matí a 2 de la tarda. Dijous, també de 3 a 6 de la tarda. Servei d’urbanisme: L’arquitecte i l’arquitecte tècnic atendran les consultes els divendres de cada quinze dies, de 10 del matí a 1 de la tarda. Servei d’aigua de PRODAISA: Tercer dilluns de cada mes, d'1 a 2 del migdia. Jutjat de Pau: Divendres, de 1 a 2 de la tarda. Recollida de trastos vells El primer dilluns de cada mes, a les 8 del matí. Consultori d’Argelaguer Metge: Dr. Enric Bayona Dilluns, dimarts i dijous, matins de 2/4 de 12 a 1 (programades de 2/4 d'1 a 1). Divendres, de 2/4 d'11 a 2/4 de 12. Tardes programades. Dimecres, a partir de les 5. Infermera: Montserrat Perramon Dilluns i divendres de 2/4 de 12 del matí a 2/4 d'1 del migdia. Dimecres, de 2/4 de 4 de la tarda a les 4. Dispensari de Tortellà Metge: Dr. Enric Bayona Dilluns, dimarts, dijous i divendres de 2/4 de 10 del matí a 12 del migdia i dimecres d’11 del matí a 1 de la tarda. Visita concertada: Dimecres i dijous a la 1 de la

tarda. Infermera: Montserrat Perramon Dilluns, dimarts, dijous i divendres de 10 a 11 del matí i dimarts i dijous de 12 del migdia a 1 de la tarda. Urgències De dilluns a divendres fins a les 3 de la tarda (Tel. 608 74 14 11). Caps de setmana de 3 de la tarda a 9 del matí al CAP de Besalú (Tel. 686 30 40 88). Farmaciola: Argelaguer: de dilluns a divendres, de 12 del migdia a les 2 de la tarda. Dissabtes, d’1/4 d’1 a 1/4 de 2 de la tarda. Farmàcia: Tortellà: de dilluns a divendres, de 2/4 de 10 del matí a 2/4 de 2 de la tarda i de 5 a 8 de la tarda. Dissabtes, de 2/4 de 10 del matí a 2/4 de 2 de la tarda. Escola: Horari acadèmic: de 2/4 de 10 del matí a 2/4 d’1 de la tarda i de 3 a 5 de la tarda. Servei de menjador: de 2/4 d’1 a les 3 de la tarda. Misses: Diumenges i festius, a 2/4 de 10 del matí. Correus Horari d’atenció al públic, de dilluns a divendres, de la 1 a 2/4 de 2 de la tarda.

Ajuntament...................................... 972 68 71 37 Fax.................................................. 972 68 78 21 Pàgina web......... http://pobles.ddgi.es/argelaguer Escola.............................................. 972 28 70 59 Consultori Argelaguer...................... 972 68 76 06 Consultori Tortellà............................ 972 68 75 56 Farmàcia......................................... 972 28 71 02 Urgències (CAP Besalú).................. 972 59 00 32 ...................................................... i 989 30 40 88 Dr. Enric Bayona..............................608 74 14 11 Creu Roja d’Olot.......972 27 22 22 i 972 26 23 18 Ambulàncies Garrotxa..................... 972 26 76 52 ...................................................... i 972 27 28 28 Mossos d’Esquadra........................................ 088 Centre d'emergències.....................................112 Bombers......................................................... 085 Parròquia (Mn. Miquel).................... 972 68 71 85 Hospital d’Olot................................. 972 26 18 00 Hospital de Girona J. Trueta............ 972 20 27 00 Hospital de Girona (habitacions)..... 972 22 49 55 Servei Funerari (J. Planella)............ 972 68 71 17 ...................................................... i 972 28 71 94 Jutjat de Pau (St. Joan)................... 972 29 03 03 Servei d'aigües (Prodaisa).............. 972 20 20 78 Pàgina web: argelaguer@ddgi.es

Horaris de la TEISA Besalú - Banyoles - Olot Besalú Banyoles

5,45

6,15

7,30

8,00

8,30

10,00

11,30

12,00

13,30

14,00

15,30

16,00

16,30 17,30

17,00 18,00

19,30

20,00

6,30 7,15 7,45 8,15 9,15 10,15 11,15 12,15 12,15 13,15 14,15 15,15 16,15 16,15 17,30 17,15 18,15 19,15 20,15

(1) De dilluns a divendres feiners (2) Dies curs escolar L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 15 ABRIL 2005

Banyoles - Besalú - Olot

Arribades a Girona 7,05 7,45 8,15 8,45 9,45 10,45 11,45 12,45 12,45 13,45 14,45 15,45 16,45 16,45 18,00 17,45 18,45 19,45 20,45

Sortides Banyoles Besalú de Girona Feiner Feiner Lectius (2) Feiner Feiner Diari Feiner Feiner Festiu Feiner (1) Diari Feiner (1) Feiner Festiu Feiner (1) Festiu Feiner Feiner (1) Diari

Girona

Sortides d’Olot

Olot

2

7,15 8,00 9,15 10,15 11,15 12,15 13,15 13,15 14,15 15,15 15,15 16,15 17,15 18,15 19,15 20,15 21,00

7,45 8,30 8,45 10,45 11,45 12,45 13,45 13,45 14,45 15,45 15,45 16,45 17,45 18,45 19,45 20,45 21,30

Arribades a Olot

8,03

8,30

10,03

10,30

12,03

12,30

14,03

14,30

16,03

16,30

18,03

18,30

20,03

20,30

21,48

22,15

(1) De dilluns a divendres feiners Telèfons Administracions: Girona: 972 20 02 75 - Banyoles: 972 57 00 53 Olot: 972 26 01 96 - Figueres: 972 50 31 75

Feiner Feiner Feiner Feiner Diari Feiner Feiner Festiu Feiner (1) Diari Festiu Feiner (1) Diari Feiner (1) Diari Feiner (1) Diari


Sumari

2 Serveis 3 Editorial 4 Informació municipal 10 Actualitat 14 Entrevista 16 Escola 18 AMPA 20 Jovent 21 Esports 23 Les nostres empreses 24 Història 26 Geganters i Xanquers 28 Pàgina literària 29 Pàgina oberta 33 Salut 35 Àlbum fotogràfic Edita: Ajuntament d'argelaguer Consell de Redacció: Enric Badosa, Assumpció Viñolas, Marta Solanich, Josep Dorca, Montse Mallol, Mercè Cordonets, Adriana Prat i Ramon Ponsatí. Fotografia: Escola Montpalau, Josep Vilar, M. Àngels Graboleda, Pere Puigbert, Joana Dorca, Josep Juanola, Salvador Dorca, Artur Ginesta, Eulàlia Massana i Isabel García. Portada: Inauguració del Casal de la Gent Gran. Disseny i Compaginació: JJ Comunicació Impressió: Gràfiques Fornells Dipòsit Legal: GI-430 Amb la col.laboració de

Editorial A

questes dies estrenem el Casal de la Gent Gran, nou de trinca i encara amb olor de pintura. No ha estat fàcil aconseguir els diners per aconseguir-lo. El nostre Ajuntament, com tots els dels pobles petits, té un pressupost molt limitat, però fent una mica de formigueta i cercant ajuts exteriors ha arribat a bon terme el projecte per a satisfacció de tots. El Casal de la Gent Gran vol ser un lloc de convivència, un indret per anar a fer petar la xerrada i per organitzar activitats de tota mena, ja siguin culturals o de lleure. Som conscients que els homes estan habituats a fer les seves partides en el Local Social i, de cap manera, el Casal de la Gent Gran vol ser una competència, sinó com un complement. Tenim la sort que avui dia hi ha molta oferta de tot tipus per poder aprofitar el molt o poc temps lliure que tenim. Només és qüestió d’organitzar-se i obrir camins. Creiem que aquesta tasca no l’ha de fer l’Ajuntament sinó els mateixos jubilats, encara que sempre l’Ajuntament hi serà per donar tot el suport que li sigui possible. Fa poc vam posar en marxa el Pla Local de Joventut, una altra preocupació que tenim des de la Casa de la Vila, per tal que el nostre poble sigui viu i millori cada vegada més la seva qualitat de vida. Els joves són el nostre futur i esperem que siguin ells mateixos, amb el suport incondicional de l’Ajuntament, els que s’organitzin i portin a terme activitats que siguin del seu interès. Ens podem alegrar que els dos pilars de la vida d’un poble, el jovent i la gent gran, tinguin mitjans suficients per fer d’Argelaguer una comunitat que creixi en tots els aspectes. Estem segurs que la gent adulta del poble s’alegrarà que els joves facin un camí positiu per arribar a la maduresa, mentre que la gent gran pugui fruir d’allò que potser en la seva joventut no va tenir. Només em resta desitjar-vos a tots, els dels poble i els que ens acompanyin, una bona i lluïda Festa Major. Josep Dorca i Serrat Alcalde L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 15 ABRIL 2005

3


4

Informació municipal

Ordenança reguladora dels sorolls

El ple de l’Ajuntament, en la seva reunió del 29 de novembre de 2004, va donar el vist-i-plau a l’actuació d’assistència tècnica del Consell Comarcal de la Garrotxa en el sentit d’aprovar definitivament l’ordenança reguladora de sorolls i vibracions, que és vigent i que es pot aplicar al municipi d’Argelaguer a partir del dia 16 de desembre de 2004. Podeu trobar el text íntegre d’aquesta ordenança al BOP número 207, de data 26 d’octubre de 2004, o bé a la www.ddgi.es/argelaguer/

Ordenança reguladora de la gestió agrícola de fertilitzants

L’Ajuntament, en la sessió plenària celebrada el 31 de gener de 2005, va donar el vist-i-plau a l’actuació d’assistència tècnica del Consell Comarcal de la Garrotxa en el sentit d’aprovar definitivament l’ordenança reguladora de la gestió agrícola de fertilitzants, que és vigent i es pot aplicar al municipi d’Argelaguer a partir del dia 16 de febrer de 2005. La Unió de Pagesos de Catalunya ha presentat un recurs contenciós administratiu davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya contra aquesta ordenança comarcal. Podeu trobar el text íntegre d’aquesta ordenança al BOP número 230, de data 30 de novembre de 2004, o bé a la www.ddgi.es/argelaguer/

Modificació de l’inventari de camins públics del municipi

L’Ajuntament, en el ple del dia 29 de novembre de 2004 va aprovar la modificació de l’inventari de camins públics d’Argelaguer perquè s’havia observat que un tram del camí vell d’Argelaguer a Tortellà (camí GA027) no estava correctament marcat.

Pla parcial de la Zona de Can Jan

La Junta de Compensació de la zona de Can Jan d’Argelaguer es va constituir formalment el dia 14 de març de 2005. Aquesta està treballant en el Pla parcial d’aquesta zona. Això permetrà que, passat l’estiu, es pugui conèixer la planificació d’aquesta nova zona residencial d’Argelaguer. L’esmentat Pla parcial recollirà la possibilitat de construir L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 15 ABRIL 2005

habitatges aïllats, entremitgers i plurifamiliars i també assolir una important zona verda al costat del camí ramader i del torrent de Vinyot, i ampliar la zona d’equipaments municipals a l’entorn del nou Ajuntament i de les escoles.

Aprovació de diferents projectes tècnics

L’Ajuntament d’Argelaguer té aprovats definitivament els projectes següents: - Projecte de dotació de serveis bàsics (aigua, electricitat, il·luminació) al camí del camp de futbol. - Projecte de millora dels accessos a la població, enllaç entre la zona industrial i el nucli antic. Tot i que aquests projectes van quedar exclosos de subvenció, tant en el PUOISC com en el FEDER, des de l’Ajuntament s’està treballant per poder-los finançar amb recursos propis, i poder veure executades les obres quan més aviat millor.

Ordenació de la zona industrial antiga

Tots els propietaris d’indústries ubicades a la zona de Can Portella han constituït recentment una Junta de Compensació que els permetrà desenvolupar i finançar la urbanització de la zona industrial antiga del municipi d’Argelaguer.

Subvenció als afectats pel sisme del sud-est asiàtic

L’Ajuntament ha decidit donar suport als afectats pel tsunami al sud est-asiàtic i, per aquest motiu, ha destinat la partida d’aportació benèfica del pressupost de l'exercici del 2004 a ajudar les persones dels països d’aquesta zona que van quedar devastats pel sisme. L’import de l’ajuda és de 600.- Euros.

Modifiquen les normes que regulen la reserva de superfícies per a aparcament de vehicles

L’Ajuntament ha aprovat una modificació puntual de les normes subsidiàries que regulen la reserva de superfícies per a aparcament de vehicles en determinades zones del casc urbà. Amb aquesta modificació de la normativa es vol evitar una major degradació de l’espai públic amb la proliferació de


Informació municipal vehicles estacionats de manera permanent en perjudici d’una circulació més fluida, i així poder oferir una major comoditat als vianants.

Neteja de lleres

El municipi d’Argelaguer es troba en l’última fase del PALS, l’estratègia. En aquesta part, la participació ciutadana és primordial per a la presa de decisions; és a dir, la població d’Argelaguer és la que ha de decidir com vol el futur del seu municipi en l’àmbit econòmic, social i ambiental.

Per tal d’aconseguir l’opinió de la gent, l’Ajuntament, amb l’ajut d’un equip tècnic, enviarà a tots els habitatges d’Argelaguer un díptic acompanyat d’enquestes que hauran de ser contestades per diferents membres de la família. A partir del díptic, que ve a ser una “radiografia” actual del municipi, ja que explica com està Argelaguer avui dia, els veïns i veïnes del poble haurien de contestar l’enquesta amb la qual s’aconseguirà una primera opinió de la població. Posteriorment, es preveu que es facin quatre trobades sectorials en què es reuniran la gent gran, els empresaris i els comerciants, els joves i l’Associació de mares i pares de l’escola. En aquesta última reunió també hi podran participar aquelles persones que no formin part de cap dels col·lectius abans esmentats.

El Consell Comarcal de la Garrotxa, amb la col·laboració amb l’Agència Catalana de l’Aigua, ha portat a terme el programa de lleres fluvials al terme municipal d’Argelaguer. Aquesta actuació s’ha dut a terme en el tram que va des del Llierca fins després del passallís de Ca l’Ornós, una zona on s’ha aclarit la vegetació del marge fluvial i s’han netejat les boques del passallís.

Aprovació de diferents mocions

En aquests darrers mesos, l’Ajuntament d’Argelaguer ha donat suport a les següents mocions: 1.- Moció relativa al dia internacional contra la violència cap a les dones. 2.- Moció per al retorn dels papers de Salamanca. 3.- Moció per a l’aplicació de la Llei d’acolliment.

Pla d’Acció Local per a la Sostenibilitat (PALS)

Actualment s’estan duent a terme els Plans d’Acció Local per a la Sostenibilitat (PALS) de 18 municipis de la comarca de la Garrotxa, entre ells el d’Argelaguer. Els PALS recopilen una sèrie d’actuacions encarades a aconseguir el desenvolupament sostenible d’un territori des del punt de vista ambiental, econòmic i social. La sostenibilitat és aquell desenvolupament que cobreix les necessitats del present sense comprometre la capacitat de satisfer les necessitats futures.

En aquestes reunions es debatrà el futur del municipi amb l’objectiu de recollir les idees que es proposin per tal d’elaborar les línies estratègiques que seran les pautes que marcaran el futur d’Argelaguer i d’aquí en sortiran unes accions amb criteris de sostenibilitat que s’aplicaran al municipi. Així doncs, es demana a tota la gent d’Argelaguer que sigui el màxim de participativa en aquest projecte, ja que es decidirà el futur del seu territori.

Revetlla de Sant Joan Per Sant Joan ens divertirem molt amb els petards, tot recordant que hem de tenir cura i vigilar on els tirem per no fer malbé res: ni propietats privades, ni mobiliari urbà. Què sigui com l’any passat, que va anar molt bé! L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 15 ABRIL 2005

5


6

Informació municipal

Aprovació del pressupost municipal per a l’exercici del 2005

PRESSUPOST Any 2005 PRESSUPOST D’INGRESSOS Capítol I - IMPOSTOS DIRECTES

L’Ajuntament, en la sessió plenària celebrada el dia 7 de març de 2005, va aprovar inicialment el pressupost municipal per a l’exercici 2005, que té els ingressos i les despeses equilibrats i que, en resum, es distribueix de la següent manera:

Capítol I - DESPESES PERSONAL

74.859 €

Manteniment edificis, instal·lacions i camins

21.700 €

Material i subministraments

13.900 €

Llum, combustibles i productes neteja

18.100 €

Telèfon i correu

7.000 €

Assegurances

3.230 €

Festes i altres activitats

20.700 €

Serveis escombraries, recaptació i tècnics

52.670 €

Altres despeses dels serveis

8.420 € Total

145.720 €

49.529 €

Vehicles

22.792 €

IAE

20.200 €

Increment valor terreny

1.500 € Total

97.321 €

12.000 €

Impost sobre construccions

Escombraries, cementiri i altres

21.255 €

Ocupació sòl telèfon, gas i electricitat

7.100 €

Altres ingressos

1.700 € Total

Fons Nacional de Cooperació

58.000 €

Servei Català de la Salut

6.310 € 26.875 € Total

100 €

Altres despeses financeres Capítol IV - TRANSFERÈNCIES CORRENTS

2.517 €

Altres institucions sense finalitat de lucre

4.190 € Total

6.707 €

49.141 €

276.527 €

3.876 €

Capítol VII - TRANSFERÈNCIES DE CAPITAL Generalitat - Justícia

790 €

Diputació - Assistència, M.Ambient, Cultura

Capítol VI - INVERSIONS REALS

91.185 €

Capítol V - INGRESSOS PATRIMONIALS Interessos bancaris i rendes inmobles

Aportació Consell, ATS i Assoc. Municipis

30.055 €

Capítol IV - TRANSFERÈNCIES CORRENTS

Fons de Cooperació Local

Capítol III - DESPESES FINANCERES

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 15 ABRIL 2005

Urbana

Capítol III - TAXES I ALTRES INGRESSOS

Capítol II - DESPESES BÉNS CORRENTS I SERVEIS

TOTAL DESPESES

3.300 €

Capítol II - IMPOSTOS INDIRECTES

Despeses del personal

Inversions i Obres

Rústica

Euros

PRESSUPOST DE DESPESES

Euros

Consell Comarcal - M.Ambient, Xarxa 21, C.Educa. Total TOTAL INGRESSOS

35.400 € 5.900 € 42.090 € 276.527 €


Informació municipal

Instal·lació d’una cistella de Pla Local de Joventut 2005-2007 minibàsquet Recentment s’ha instal·lat una cistella de minibàsquet a la pista poliesportiva d’Argelaguer, perquè els més petits puguin practicar aquest esport.

Donació de llibres de lectura

Amb motiu de la diada de Sant Jordi, l’Ajuntament d’Argelaguer, conjuntament amb la Caixa de Girona, han fet una donació d’un lot de llibres de lectura i contes. Aquests llibres s'han dipositat a la sala de lectura municipal i queden a disposició de tots els nens i nenes de l’escola i del municipi.

Des que es va iniciar la present legislatura, hem volgut donar un pes important als joves del nostre poble, ja que ells representen el futur del municipi d’Argelaguer i, per tant, considerem que han de ser una part activa en la dinamització del poble. Pensem que la política sobre joventut ha de ser una de les prioritàries, raó per la qual hem elaborat el Pla Local de Joventut 2005-2007, que es va aprovar en el Ple del 7 de març de 2005. Després de mantenir diverses xerrades amb el jovent d’Argelaguer per conèixer les seves inquietuds i també les mancances que troben al nostre poble i que cal solucionar, s’han elaborat els eixos següents: • Eix de participació: dinamitzar els joves del municipi amb la intenció que trobin una oferta adient a les seves inquietuds i necessitats, fent que siguin organitzadors i cogestionadors de les activitats. • Eix d’educació i cultura: crear una sala cultural com a sala de lectura, punt d’informació juvenil i sala de noves tecnologies als baixos de l’Ajuntament. • Eix de promoció de la salut: promoure hàbits de vida saludable entre el jovent del nostre municipi. Per elaborar aquest Pla Local de Joventut hem comptat amb l’assessorament de les Àrees de Joventut i Benestar Social del Consell Comarcal de la Garrotxa.

Regidoria de Joventut de l’Ajuntament d’Argelaguer

Polígon Industrial - Tel. i Fax: 972 68 71 59 17853 ARGELAGUER (Girona) C/ del Terri, s/n. - Tel. 972 59 42 00 - Fax: 972 59 45 55 17844 CORNELLÀ DEL TERRI (Girona)

Projectes arquitectonics (xalets, blocs de vivendes, naus industrials,...) Reformes, Rehabilitacions, Projectes d'obertura i legalització, ... Projectes d'urbanització

Imatges fotorealistes 3d en color desde l'inici del projecte

VALENTIN LLAGUNO LOBATO

C/ Pollancres, 1 - 17853 ARGELAGUER

ARQUITECTE - APARELLADOR

Telèfon i Fax: 972 68 77 25 - Mòbil: 656 82 89 81

(a la carretera Olot-Besalú, devant el semafor d'entrada a Argelaguer desde Olot)

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 15 ABRIL 2005

7


8

Informació municipal

El local social de la Gent Gran obre les seves portes

El dia 16 d'abril, a la tarda, el poble d'Argelaguer va viure una jornada inoblidable. La gent gran va veure com s'obrien les portes del seu local social, en l'antic dispensari, des d'on es podran organitzar tota mena d'activitats socials, culturals i de lleure. Amb l'assistència del president del Consell Comarcal, Miquel Noguer, dels alcaldes del Llierca, Josep Dorca, d'Argelaguer, Narcís Ribas de Montagut i Oix, Joaquim Pagès, de Tortellà, Miquel Palomeras, de Sales de Llierca i Conrad Vila, de Sant Jaume de Llierca, i del delegat de "La Caixa" de Besalú, Josep M. Garcia, es van obrir les portes del nou equipament, amb una salutació del batlle Josep Dorca. Després de visitar les instal·lacions hi va haver un berenar popular. L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 15 ABRIL 2005

Tot seguit, l'església del poble es va omplir per escoltar l'actuació de l'Orquestra de Cambra de l'Empordà, dirigida per Carles Coll, que ens va oferir una actuació memorable, amb música clàssica i també d'autors empordanesos i garrotxins.

Ja només resta treure tota la rendibilitat humana del nou equipament, destinat a la gent gran del poble, que té ben merescuda una vida serena i tranquil·la després de tants i tants anys de lluitar per la subsistència personal, familiar i de poble.


Informació municipal

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 15 ABRIL 2005

9


10

Actualitat

Festa de Sant Damas

Diferents aspectes de l’exposició de treballs de patchwork que es va poder visitar a l’església de Santa Anna amb motiu de la Festa de Sant Damas del 2004.

Sagués N.i.f. b-17479841

Mas Espuella Residència · Casa de pagès

C/ Afores, s/n. - Tel. i Fax: 972 68 72 36 17853 ARGELAGUER (Girona)

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 15 ABRIL 2005

17853 Argelaguer La Garrotxa - Girona Tels. 972 68 74 57 / 972 68 71 58 - Fax: 972 59 12 99

Turisme Rural


Actualitat

Festes Nadalenques - Pastorets

La representació dels Pastorets que es va dur a terme al Casal durant les festes nadalenques va ser tot un èxit.

Nervis, àngels, dimonis, últims retocs a les disfresses, pastors, més nervis. Els actors rebien les darreres indicacions: “No oblideu vocalitzar bé, parlar a poc a poc i, sobretot, gaudir del vostre personatge. Recordeu que l’estona passarà molt ràpidament, per tant, allargueu tant com pugueu la vostra estada a l’escenari... MOLTA MERDA!”. Feia dies que es preparaven. Havien estudiat el seu personatge, sabien com havien de bellugar-se i què havien de dir. Era un moment emocionant i irrepetible. Aquest any hi havia força novetats. L’obra era bàsicament la mateixa però amb nous personatges, adaptada al nou ventall de nenes i nens amb ganes de participar-hi (la Pebreta, en Rovelló, en Tenebrós). Hi havia també actors més petits que van tenir l’oportunitat de posar en escena el seu personatge -els arcàngels Sant Miquel (en Genís) i Sant Gabriel (l’Ànnia) i el dimoni Cucarell (l’Eloi)- amb moltes ganes i il·lusió. A més, la narradora velleta i amable va transformar-se en un divertit diàleg entre el BÉ i el MAL representat per dos joves: l’Aniol i en Nil. Gràcies per atrevir-vos a pujar dalt de l’escenari i fer-nos passar uns moments molt divertits. Però també hi havia un bon equip de dimonis que es van divertir tant en els assajos com el dia de l’actuació. Un grup de petits dimoniets que s’estrenaven amb un ball dimoníac i un fum espantós. Uns

angelets de veu dolça que cantaven entre núvols de cotó. I una colla de pastors “esbojarrats” que tenien la responsabilitat de les escenes més complicades i que van saber sortir-se’n la mar de bé. MOLTES GRÀCIES A TOTS, SOU FANTÀSTICS! La música en directe va ser-hi de nou molt present, aconseguint aquella màgia nadalenca que tant desitjàvem transmetre. La colla de cantaires amb noves veus, els “nostres” músics (permeteu-me ser carinyosa) amb guitarres, violins... “MELODIES AMABLES” (com deia el text). I al darrere de tot, com formiguetes, una bona colla de gent heterogènia i il·lusionada, ho anàvem preparant tot perquè res no fallés. El vestuari: amb nous complements, vestits que creixien mentre d’altres empetitien, noves idees i noves robes, noves ales,... Els decorats: totalment diferents, ens endinsaven en països llunyans on palmeres i terres ermes n’eren els protagonistes. Mentre estrelles brillants orientaven els nostres pastors, un món fosc de rojos i negres ambientava els inferns. L’attretzzo: adequat en el temps i al decorat, aquest any vam intentar donar-li més senzillesa, malgrat afegir, potser, algun ram més. Les llums: més potents, més quantitat de focus, colors per expressar hores del dia, un focus mòbil per donar més dinamisme als narradors, tres persones per controlar-ho... I més encara: els assajos tant dels actors principals com dels cors (entre danses, can-

çons i text), les memoritzacions, els de la tramoia, els apuntadors, les acompanyants en escena dels cors, els encarregats del fum i el forat infernal, l’encarregat de fer la filmació, qui venia les entrades, els qui van portar les cadires, etc. Va anar millor que bé. N’estem molt satisfets, malgrat cansaments i desesperacions habituals quan se t’acudeix dur a terme un muntatge com aquest. Esperem que els que hi éreu gaudíssiu tant o més que nosaltres. Moltes gràcies per la vostra assistència. Marta

Us recordo que de nou farem el DVD de l’obra. Ens caldria una mica més de gent interessada en adquirir-lo perquè els números ens quadrin i no tinguem dèficit. Apunteu-vos a la fleca o feu-ho saber a l’Eduard Saiz, GRÀCIES DE NOU A TOTS. Ens veiem al desembre! L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 15 ABRIL 2005

11


12

Actualitat

Festes Nadalenques - Pessebre i Reis

La Junta Parroquial va muntar un magnífic pessebre a l’església de Santa Maria coincidint amb les festes de Nadal.

La cavalcada de SS.MM. els Reis Mags d’Orient no va faltar a la seva cita anual amb la mainada d’Argelaguer. L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 15 ABRIL 2005


Actualitat

La festa de la dona d’Argelaguer Un any més hem tornat a fer el sopar de la dona. Érem unes 40 dones de totes les edats i va ser una nit màgica, on totes vam desconnectar i vàrem fer només la nostra. Vam riure, ballar i ens ho vam passar molt bé! Vam quedar a les 9 del vespre al cafè d’Argelaguer, on ens esperava una taula amb un menjar deliciós, unes postres exquisides i un beure boníssim. I després d’omplir ben bé l’estómac, vàrem anar a cremar calories, com si fos una excursió, totes cap a la Sala del Casal. Allà teníem preparada una altra taula amb coques, tot tipus de begudes i un còctel explosiu! Aquest any volíem celebrar-ho d’una manera diferent i per això vàrem llogar una disco-mòbil. Totes ballàvem i el D.J. ens va cantar cançons en directe. L’Anita del Castell era la dóna més gran -és per admirar-la- i li tenien preparada una sorpresa, i a mi, que no m’ho esperava, també, gràcies noies! M’agradaria donar les gràcies a totes les assistents per fer que aquesta festa continuï. També voldria donar les gràcies molt

especialment a la M. Àngels, la Sònia, la Marga, l’Anna, la Maria i la Cèlia per ajudar-me a fer que aquesta nit sigui només per a les

dones. Us espero l’any que ve, i prepareu-vos per a la sorpresa. Mary Carmona (Fotos: M. Àngels Grabuleda).

ProMinent Gugal, S.A. Solucions als problemes del aigua i del medi ambient

Polígon Industrial, s/n. 17853 Argelaguer (Girona)

Tels. 972 28 70 11 - 28 70 12 Fax 972 28 71 07

Major, 16 - Tel. 972 59 10 25 - particular: 972 68 71 47 17850 BESALÚ (Girona)

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 15 ABRIL 2005

13


14

Entrevista

Jaume Ayats i Masbernat En la seva llarga vida -a principis del passat mes d’abril va fer 90 anysen Jaume Ayats i Masbernat ha viscut múltiples experiències com, per exemple, treballar al camp i a la fàbrica, combatre a la guerra civil en tots dos bàndols, casar-se i enviduar dues vegades, etc. “Vaig néixer el 3 d’abril de 1915 a Can Costa de Junyà, a Sant Ferriol, una casa de pagès de la qual els meus pares eren masovers i que vam deixar quan jo tenia 3 anys per fer de masovers a Planeses, un altre mas de Sant Ferriol”, relata en Jaume, que era el petit dels cinc fills -tres noies i dos nois- del matrimoni format per Joan Ayats i Dolors Masbernat. “A l’escola de Sant Ferriol vaig anar-hi dels 7 als 14 anys, però només a estones, ja que havia de compaginar-ho amb anar amb el ramat, feina que vaig fer dels 8 fins als 14 anys, quan vam vendre les ovelles”, assenyala Jaume Ayats, que des d’aleshores i fins als 20 anys i escaig es va dedicar a treballar al camp, tant per a casa seva com per a altres masos. “Amb un parell de bous, llaurava la terra, traginava llenya...”, manifesta. Tot i que es va estalviar el primer any de la guerra civil al·legant que era fill de vídua, finalment en Jaume Ayats va ser mobilitzat per la República el 1937, i el van destinar a Navarra per fer la instrucció, des d’on va passar a França al cap de poc temps. “Vaig tornar a Espanya per Irun i vaig anar a Sant Sebastià, on els nacionals varen destinar-me a Estella. En aquesta localitat navarresa, els que acabàvem d’incorporar-nos a les tropes nacionals ens varen fer pujar en tres camions i en arribar a Jaca, després de 20 hores de viatge, ens van assignar a diferents companyies depenent del camió en què anàvem. Imatge recent del nonagenari Jaume Ayats. Jo vaig tenir la sort d’anar en el camió que va tocar a la 7a Companyia, que era de Sanitat, de manera que, després d’haver fet d’enllaç a les trinxeres “Al recuperar-me vaig tornar a Sanitat, però en una comportant les novetats als diferents comandaments, vaig haver panyia mixta amb la qual vaig anar a Barcelona quan ja hi de quedar-me a la reraguarda per acompanyar als hospitals havien entrat els nacionals i amb la qual estava a Toledo els ferits que els portalliteres ens portaven des del front”, quan es va acabar la guerra”, refereix en Jaume, que explica en Jaume que, quan es trobava a Tremp, va agafar posteriorment encara va haver d’anar a Tetuan, a l’Àfrica, les galteres i va haver de ser evacuat, primer a Saragossa, per fer el mes i 18 dies que li quedaven per acabar el després a l’hospital d’Oña, seguidament al pavelló de servei militar. recuperació de la Caserna d’Artilleria de Sant Sebastià i, Als 40 anys d’edat, en Jaume Ayats va començar a trebafinalment, a l’Hospital Militar de Burgos. llar a la fàbrica de paper Can Casabó, de Sant Ferriol, on L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 15 ABRIL 2005


Entrevista

En Jaume Ayats quan va combatre a la guerra civil.

s’encarregava de fer funcionar un motor de gas pobre que alimentava un alternador, i un parell d’anys més tard es va casar amb Maria Roca Font, que es moriria del tètanus al cap de 8 anys i amb qui es va instal·lar a la casa del carrer Major d’Argelaguer on continua residint actualment i que aleshores acabava de comprar al germà de la seva dona. “Quan festejàvem anàvem a ballar a les festes majors de tots els pobles de la contrada i també ens agradava molt anar al cinema a Figueres, i de viatge de nuvis vam anar a Barcelona, on ens vam passar 8 dies, un dels quals vam anar a Montserrat”, assenyala en Jaume, que en aquella època es va comprar la seva primera moto, una Guzzi, que poc després va substituir per una Vespa. “Amb la moto, la dona i jo anàvem molt sovint tant a la costa com a la mun-

tanya”, explica en Jaume, que quan Can Casabó va ser adquirida per la fàbrica Can Torras va incorporar-se a la plantilla d’aquesta paperera de Sant Joan les Fonts, fent-se càrrec dels preparats de color del paper-mate (paper d’escriure, de fotografies...). “Després de retirar-me a Can Torras quan tenia 60 pla d’en Jaume poc anys, encara vaig treballar Primer després de casar-se en segones de jardiner per a l’Ajun- núpcies. tament una temporada”, explica en Jaume, que aquell mateix any, el 1975, es va casar en segons núpcies amb Maria Oliveras Turalles, una vídua de Sales de Llierca amb qui es coneixien de joves i que aleshores regentava un restaurant a Olot. En Jaume i la seva segona dona també eren afeccionats a fer viatges amb cotxe per diferents indrets de Catalunya d’un dia de durada. “Vam fer-ne molts de viatges, recorrent tota la Costa Brava i visitant molts altres indrets, com Puigcerdà, Setcases..., perquè a mi sempre m’ha agradat conduir. De fet, em vaig treure el carnet als 35 anys i l’he tingut fins al passat mes de febrer, en què ja no me l’han renovat per qüestions d’edat”, manifesta en Jaume, que en aquests anys ha tingut tres cotxes de la casa Citroën, primer un 2 CV i després dos Dyanes, amb el darrer dels quals no fa massa dies que encara anava a visitar els seus nebots, en Daniel de Sant Jaume i la Dolors de Dosquers. Actualment, en Jaume Ayats, que està acostumat a fer un esmorzar de plat i que el dia que no té ganes de fer-se el dinar se’l va a buscar a Can Xac, passa la major part del temps a l’hort i també té el costum d’anar a passeig totes les tardes. “I des que fan les obres de la carretera, cada dia vaig a veure com van i què hi fan de nou”, finalitza. R. Ponsatí

C/ Olot, 35 Tel. 972 28 71 56

Argelaguer

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 15 ABRIL 2005

15


16

Escola

Jornades culturals 2005 Des de la Comissió de jornades culturals de la ZER del Llierca es va proposar que aquest any es treballés el conte com a fil conductor de les diferents activitats, donat que durant aquest curs escolar es commemora l’aniversari de diferents tipus de narracions com és El Patufet, El Quixot, així com del naixement de Hans Christian Andersen i de la mort de Jules Verne. Vàrem posar fil a l’agulla i el dijous 10 i divendres 11 de març se celebraren les jornades sota el títol “El món dels contes”. Amb la col·laboració de tots, transformàrem l’escola en un espai diferent i màgic com el dels contes. Les quatre aules representaven quatre temàtiques diferents: • Contes de fades i bruixes, a l’aula d’Educació Infantil. • Faules, a l’aula de Cicle Inicial. • Contes d’arreu del món, a l’aula de Cicle Mitjà. • Contes de por, a l’aula de Cicle Superior. Inauguràrem les jornades amb un power point dels protagonistes més coneguts dels contes més populars acompanyats de la cançó “És el món dels contes”, que tots havíem après dies abans. Després del pati, en Pep Puigde-

Dijous llarder

mont i la Sònia Garcia ens explicaren contes musicats i en anglès per a totes les edats. A la tarda, vam fer un taller de màscares per classes: de paper per als alumnes més petits i de cicle inicial i de guix per als dels cicles mitjà i superior. L’endemà, els alumnes per edats es van moure en els diferents espais on podien escoltar contes explicats per

Tota l’escola va anar al Guilar i pel camí vam esmorzar. En arribar, vam tocar la campana i vam contemplar les vistes panoràmiques que es veuen des de dalt, ja que feia un dia molt bonic i clar. Allà, a les dotze comença el concurs de taules ben parades: que si flors, tovallons, ganivets i forquilles, porró i tota mena d’elements decoratius... fins a deixar unes taules que feien goig de veure i a la vegada eren ben variades. Per al vermut tothom portava alguna cosa, només calia repartir-ho de manera que cada taula tingués de tot. Després, cadascú va menjar el que portava i, mentre, la fèiem petar. En acabar de dinar, es va recollir tot i el que va sobrar es va posar al cotxe de la senyoreta Àngels, ja que ella va portar les motxilles i els abrics. Llavors, buscant branques, fulles i pedretes vam fer cabanyes i així vam estar molt enfeinats. Al voltant de dos quarts de quatre de la tarda es va decidir baixar cap al poble, ja que ja estàvem una mica cansats i xino-xano vam arribar a l’escola a descansar, però l’any que ve volem tornar-hi! Cicle Inicial ABRIL 2005 L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 15 abril

les mateixes mestres i que estaven relacionats amb l’ambientació de cada aula. Després del pati continuàrem les màscares del dia abans per deixar-les enllestides. I, a la tarda, escoltàrem contes explicats per en Tonietti en el Casal de Sant Jaume, conjuntament amb els nostres companys i companyes de la ZER. I conte explicat, conte acabat.


Escola

Excursió a Ripoll

El dia 16 de febrer els nens de cicle superior de tota la ZER (Argelaguer, Sant Jaume, Tortellà i Montagut) vam anar d’excursió a Ripoll, per veure el monestir, el claustre i fer un taller d’escriptura. Vam partir-nos en dos grups, de manera que mentre uns visitàvem el claustre i el monestir, els altres fèiem un taller d’escriptura a l’Scriptorium. El monestir benedictí de Ripoll fou fundat pel compte Guifré el Pilós l’any 879. Esdevingué un important centre cultural amb biblioteca, scriptorum i escola monàstica medieval, cosa que motivà successives ampliacions fins a la definitiva realitzada per l’abat Oliva. Es tracta d’un edifici de pedra de formes massisses, de cinc naus amb un cos d’edifici davanter damunt del qual s’alçaren dues torres de campanars i, en la part posterior, un grandiós transepte coronat per un absis central i tres absidioles a cada costat. En el creuer i en els murs de la nau central es troben les tombes de comptes de Besalú i de Barcelona com Guifré el Pilós, Ramon

Berenguer III i IV. L’obra principal és la portalada del s. XII on es representen escenes bíbliques i històriques. A ambdós costats del portal hi ha les imatges mutilades de Sant Pere i Sant Pau. El claustre està format per dos pisos, té forma trapezoidal i consta de 112 arcs semicirculars i 252 columnes de capitells esculpits amb motius religiosos, mitològics i populars. L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 15 ABRIL 2005

17


18

AMPA

Activitats d’hivern i primavera de l’AMPA L’AMPA (Associació de mares i pares d’alumnes de l’escola) és una entitat ja antiga i força arrelada a la vida del poble que, a partir de propostes i iniciatives que van sorgint amb esperit obert i participatiu, organitza i potencia activitats educatives i lúdiques per a la mainada. Sempre ben disposada pel que cal i se li demana, aquest curs ha col·laborat en diverses activitats dins de la mateixa escola: tallers, jornades culturals, la festa del “caga-tió”, la festa del Carnestoltes. És d’agrair, com de costum, la participació de pares i mares que, amb els seus deliciosos pastissos i coques, van endolcir el berenar al Casal de la Festa de Sant Damas, després de l’excel·lent actuació del grup El somni del drac. Per la Cavalcada dels Reis els nens varen mostrar la seva il·lusió i entusiasme al veure desfilar Ses Majestats, les seves guarnides carrosses i els elegants patges. El ritme dels timbals, els malabars i el foc eren realment impressionants. La música i les cançons que acompanyaven el seguici, i que van sonar també dins de l’església, feien vibrar tothom en consonància amb l’essència d’aquesta festa. Cal remarcar l’empenta del grup de Joves i del Talleret de Música. L’aportació de les famílies de l’AMPA per a aquest dia va ser la xocolatada al Casal després de l’entrega dels regals dels Reis. Quan ja feia fred i s’acostava la Quaresma, va arribar en Carnestoltes. El divendres abans l’escola va obrir les seves portes per tal que pares, mares, avis, àvies, tietes, tiets, veïnes i veïns poguessin veure els nens disfressats. Realment feien molta “patxoca”. Es va poder gaudir d’una divertida desfilada, cançons del grup de petits i presentacions dels grups de grans, tot organitzat per les entusiastes mestres. L’AMPA, aquest dia, va aportar les begudes per al berenar. Als nens se’ls veia molt feliços al poder compartir

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 15 ABRIL 2005

les seves il·lusions amb els seus adults. La setmana següent es va fer la Festa de Carnaval per tot el poble. Tothom hi estava convidat, tant si venia disfressat com si no, tant si se’l reconeixia com si no. Enguany (com l’any passat) es va comptar amb la forta col·laboració del Grup de Joves, que va animar activament la festa amb el cercavila, el ninot, el judici i la cremada. Després de l’abundant berenar, a la plaça de l’Església, van animar a nens, joves i altres assistents d’edats diverses amb propostes de jocs: curses de sacs, saltar a corda, estirar la corda..., uns jocs que són i han estat els de sempre i que com sempre han resultat d’allò més adequats. Aquest dia es va sortejar un lot de productes de perruqueria i perfumeria cedit per la Carina i un lot de productes d’alimentació cortesia de Don Cubito. Aquest any, el dia de Sant Jordi queia en dissabte i per aquest motiu, des de l’escola, no es podia muntar la tradicional paradeta de roses, flors i llibres. Les mestres, ja des de


AMPA tots. La Junta té molta feina, però la fa amb molta il·lusió en benefici dels nostres fills, i agraeix intensament l’interès, les ganes i les col· laboracions de tothom.

La Fira del Roser

començament de curs, van proposar a l’AMPA que se’n fes càrrec. Així doncs, per Sant Jordi (quan llegiu això ja haurà passat, però quan ho escrivim encara ho estem organitzant) hi haurà hagut dues paradetes: una a la carretera (al costat de la fleca) i l’altra a la plaça. Els nens dels cursos superiors i torns de pares i mares hauran ajudat en la venda. Esperem que tot el poble hagi rebut amb entusiasme aquesta activitat i que hi hagi col·laborat amb escreix adquirint aquí els llibres i les roses, que per altra banda, com sap tothom, són absolutament obligats per aquesta diada. A causa del gran èxit de l’any passat, s’estan organitzant altre cop les colònies per a la nostra mainada. També es fa amb les altres AMPA de la ZER, de manera que entre tots puguem oferir millors activitats i serveis, al mateix temps que afavorim les coneixences entre nens i nenes de pobles tan propers. Enguany la festa de final de curs de la ZER toca fer-la a Argelaguer, és a dir, el nostre poble rebrà el dia 21 de juny a tots els nens de les escoles que formen part de la nostra zona d’escola rural: Sant Jaume de Llierca, Montagut i Tortellà. La nostra escola serà amfitriona d’una gran trobada i l’AMPA també col·laborarà en el que li pertoca. Ja veieu que entre agraïments i col·laboracions anem fent les nostres aportacions. Recordem altra vegada que l’Associació de mares i pares es cosa de tots els pares i mares, per tant, només té sentit i funciona perquè ens interessa a

Aquest any, i com a nova aportació de l’AMPA al poble, s’està organitzant una Fira coincidint amb la Festa del Roser (el diumenge 8 de maig), que de forma paral·lela a les activitats i programacions d’aquesta diada, contribueixi a augmentar les propostes festives. Per dur a terme aquesta arriscada iniciativa comptem amb la col· laboració d’altres entitats i col·lectius, així com també de l’Ajuntament. Els objectius que ens han empès a organitzar aquesta Fira han estat: aglutinar els interessos i idees dels vilatans, oferir una imatge de difusió exterior del nostre poble i dinamitzar les activitats de la nostra Associació. És una empresa difícil i compromesa, per tant, esperem rebre el suport de tothom. Aquest dia, a més de les programacions habituals de la Festa del Roser, hi haurà un recorregut de parades pels carrers del poble on es podrà gaudir de diferents productes: artesanies, alimentació, flors, productes naturals, joguines... tot amanit amb música, jocs i el mateix ambient festiu de la primavera. També es convoca una trobada de col·leccionistes, que vindran a intercanviar peces i a mostrar les seves col·leccions. Aquest dia es vendran ampolles de cava amb un tap fet amb motiu d’aquesta trobada. Animeu-vos, doncs, a brindar per la festa amb el cava especial d’Argelaguer. Així doncs: SALUT i APA! Montserrat Massana

CALES DE LLIERCA, S.A.

Afores, s/n. Tel. 972 68 70 20 Fax: 972 68 74 16

17853 ARGELAGUER (Girona)

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 15 ABRIL 2005

19


20

Jovent

Activitats de l’Associació de Joves d’Argelaguer Una vegada més, en arribar la festa del Roser, a l’Associació de Joves d’Argelaguer se’ns dóna l’oportunitat de fer aquesta modesta crònica on podem exposar les nostres ganes i inquietuds a l’hora d’organitzar activitats, la qual també aprofitem per donar a conèixer les activitats que ja s’han dut a terme en l’any anterior i part d’aquest. Des que va sortir a la llum l’última edició de l’Argelaga, poques coses han passat, tot i que cal ressaltar algunes de les activitats més importants que hem dut a terme, amb l’ajuda d’altres associacions com són la de l’AMPA, els Geganters i, sobretot, l’Ajuntament. Sembla ahir que vam començar a involucrar-nos en les activitats del poble i d’això ja fa gairebé més d’un any. Vam començar amb el bar del concert dels Cogolites i la cavalcada dels Reis Mags i en les passades Festes de Sant Damas ja es va organitzar el tercer concert, on van actuar Hoy no es sábado, Afónik’s i Jamboree Gang. En general va estar molt bé, excepte algun petit problema amb un grup de joves, però el que vam trobar a faltar més, com en tots els concerts organitzats fins ara, és l’escassa afluència de la gent del poble, que esperem que millori en el pròxim, que no es farà esperar. Una de les altres activitats que vam dur a terme és la cavalcada de Ses Majestats els Reis Mags d’Orient. Tot i que ja fa anys que els joves del poble hi participen, enguany hem pres

més la iniciativa i hem aportat noves idees per fer el cercavila més original i divertit per als més menuts de la casa. A part de tot això, també hem ajudat en els preparatius, elaboració de carrosses i vestits... Una de les últimes activitats ha estat la recentment celebrada Festa del Carnestoltes, on convidàvem a tota la gent del poble, no únicament els petits, sinó que també esperàvem la participació dels pares, tot i que alguns ja ho van fer. Vam gaudir d’un cercavila pel poble que va acabar amb la crema del Senyor Carnestoltes mentre els nens cantaven algunes cançons. La festa va continuar amb el berenar que ens tenia preparat l’AMPA i tot seguit es van fer diversos jocs per a la mainada. El grup de joves tenim moltes ganes de continuar amb aquesta dinàmica, participant i organitzant activitats per al poble, i volem expressar el nostre agraïment a tota aquella gent que fa possible que les nostres activitats tirin endavant, tant si és col·laborant-hi com participant-hi. Per acabar, aprofitem l’avinentesa per fer-nos veure i convidar a tota aquella gent que encara no ha participat en alguna de les nostres activitats. Associació de Joves d’Argelaguer

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 15 ABRIL 2005


Esports

Escola de Futbol Llierca Després de superar aquest llarg i fred hivern, haver passat grips i alguns refredats, hem arribat al bon temps i a les acaballes de la temporada dels dos equips de l’E.F. Llierca. Els prebenjamins han efectuat un progrés extraordinari, ja saben què és guanyar i han après ràpid, sense ensenyar-los, la sensació i excitació de les victòries. Per excitació i histèria les mares. Val a dir que des de l’Escola i a través dels entrenadors, Foto de grup dels participants a l’excursió de final de la temporada 2003-2004 que l’E.F. Llierca va organitzar s’intenta transmetre als nens a Port Aventura. i nenes que el que realment és important no és vèncer, sinó jugar bé, en equip i participar i treballar en col·lectivitat el futbol. Els ganàpies de l’equip dels alevins també han realitzat una bona temporada, han crescut com a equip i també en alçària, han madurat i, de mica en mica, han après i captat, il·lusionats, la complexitat de l’esport del futbol. I com un equip important que és, els seus resultats i classificació apareixen a la premsa esportiva, en concret els dimecres en “El 9 esportiu de Catalunya”, dues pàgines després dels articles del Barça i l’Espanyol, en l’apartat: 1a Divisió aleví grup 12. Com és tradició, el passat Nadal es va fer cagar el El caga-tió de les festes nadalenques del 2004. tió, activitat molt esperada tant pels petits com pels - 28 de maig: Els alevins participaran en el torneig de més gànguils i als soferts entrenadors, que han aguantat Camprodon i els prebenjamins jugaran la Supercopa al pacientment fins ara, també els hi va tocar un pessic. camp de l’Olot. En el número anterior de “L’Argelaga” vam comentar l’ex- 4 de juny: Dinar de final de temporada i lliurament de cursió de final de temporada passada a Port Aventura i hi trofeus. Al matí es jugarà un partit de pares i mares contra vam acompanyar una fotografia que, per error aliè, no es fills i filles. Els jugadors tenen el dinar pagat. va publicar i per això acompanya aquest text junt amb la - 11 de juny: Excursió de final de temporada. Hi ha dues del caga-tió. opcions: Port Aventura o Tibidabo i partit del Barça. El club Per anar acabant, aprofitem per informar-vos del calendari posarà a la disposició dels jugadors i pares un autocar grad’activitats de final de temporada, que serà el següent: tuït, en el cas de necessitat de més d’un autocar, s’hauria de pagar. Les entrades a les atraccions van a càrrec dels - 7 de maig: Pel Roser d’Argelaguer es jugarà un partit de pares. festa. Ep! I recordeu que el 2 de setembre s’iniciaran els entre- 14 de maig: Partits amistosos, tant del alevins com dels naments de la temporada 2005-2006 i el 24 de setembre prebenjamins. es farà la presentació dels equips als pares, públic en - 22 de maig: Torneig d’Argelaguer. Els alevins jugaran general i fans. dos partits al matí i dos més a la tarda i els prebenjamins Bona festa i bon estiu! disputaran un partit amistós. A 2/4 de dues de la tarda es farà una arrossada al camp de futbol. Actes organitzats per l’E F Llierca. La Junta L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 15 ABRIL 2005

21


22

Esports

F.C. Argelaguer Hola a tots el socis i aficionats del F.C. Argelaguer. Com ja és sabut, aquesta temporada no està sent molt brillant. Els primers partits van ser molt difícils, ja que després d’un estiu en què hi van haver molts canvis a la plantilla, anàvem molt justos d’efectius. Però amb el pas de les setmanes s’ha anat equilibrant la plantilla amb algun fitxatge i alguna recuperació de jugadors i a les darreres jornades hem pogut gaudir de les millors actuacions i millors resultats. A pesar d’això i després de quatre temporades a 2a Regional, el descens a 3a Regional es preveu inevitable. Malgrat aquest canvi de categoria, s’han de valorar degudament aquestes quatre temporades a la 2a Regional; tenint en compte la forta competència d’equips de pobles molt més grans que Argelaguer i amb pressupostos infinitament superiors al nostre, sens dubte, és un èxit que tots plegats hem de reconèixer. Pel que resta de temporada s’intentarà, a part d’obtenir bons resultats, confeccionar un grup homogeni i competitiu de cara a fer un excel·lent paper la propera temporada. D’altra banda, i quant als actes socials organitzats pel F.C. Argelaguer, cal destacar, entre altres, la gran concurrència que hi va haver a la Quina organitzada per les festes nadalenques, concretament el dia de Sant Esteve. Aprofitem l’avinentesa per donar les gràcies a tothom per la seva col·laboració. I us informem que el club ja està prepa-

rant la revetlla de Sant Joan d’enguany, que els darrers anys ha estat tot un èxit. Evidentment us hi esperem a tots! La Junta

Tallers LEONARDO SANZ, S.A. Cra. d'Olot,7 - Tel. 972 59 00 79 - Fax: 972 59 12 99 17850 BESALÚ (Girona)

BASSOLS ENERGIA, S.A DISTRIBUCIÓ D'ENERGIA ELÈCTRICA

Av. de Girona, 2 Olot (La Garrotxa) Servei permanent, tel. 972 26 01 50

Telèfon gratuït d'atenció al client: 900 70 50 50 L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 15 ABRIL 2005


Les nostres empreses

Carns Brugués S.L.

Sala d’especejament fundada l’any 1978 per Bonaventura Brugués Joanola, que és l’actual gerent d’aquesta empresa de caràcter familiar emplaçada a la carretera del Vilar, a Argelaguer, i que abans ja havia regentat una carnisseria a Lladó, localitat on va viure fins que fa 15 anys es va traslladar a Besalú. La societat adquireix vedells, porcs, pollastres... a 14 escorxadors de les comarques gironines i també d’Osona per comercialitzar les diferents peces de carn que s’obtenen després de sotmetre els caps de bestiar al procés d’especejament. L’empresa, que fins fa 6 o 7 anys prioritzava l’especejament de berres, últimament s’ha especialitzat en la comercialització de caps de porc. “Desfem els caps de

Ctra. d'Olot, 61 17853 ARGELAGUER Tel. 972 68 71 54 (Girona)

porc, que s’aprofiten totalment, i envasem les seves diferents parts -magre, galta amb i sense os, caretes, ossos...- per vendre-les als nostres clients”, explica Rosa Brugués, que junt amb la seva germana Mercè s’encarreguen de les oficines i són les responsables del departament comercial. Carns Brugués S.L. compta actualment amb entre 300 i 400 clients, la meitat dels quals són carnisseries, mentre que l’altra meitat es distribueix entre restaurants i particulars, la majoria dels quals són de la Garrotxa i l’Alt i el Baix Empordà. Quant als caps de porc, la meitat del producte es comercialitza en el mercat nacional -especialment a Andalusia i a Catalunya, on vénen a moltes empreses d’embotits- i l’altra meitat s’exporta, especialment a Itàlia i Romania. A més dels membres de la família Brugués -el gerent i les seves dues filles-, l’empresa compta amb un responsable del departament de qualitat i 6 empleats que es dediquen a l’especejament del bestiar i dels caps de porc. També té 4 xofers que porten els vehicles equipats amb sistemes de refrigeració -un camió i tres furgonetes- que s’utilitzen per distribuir els seus productes entre la clientela i també per anar a buscar gènere fresc als escorxadors. A banda de les oficines, la societat compta amb una nau equipada, entre d’altres, amb cambres de conservació de congelat, túnel de congelació i cambres de refrigeració de gènere fresc. R. Ponsatí L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 15 ABRIL 2005

23


24

Història

L’antic règim a Argelaguer. Segle XVIII En el segle XVIII hi ha una transformació de l’agricultura que comença a partir del 1718 i acaba entre el 1748 i el 1750. La nova agricultura consisteix bàsicament en l’especialització dels conreus. És l’època de la introducció del moresc i de la millora de la producció del blat que era el cultiu principal a Argelaguer, on també es cultivaven pèsols, faves, naps, mongetes, mill, cànem i raïms. El conreu de la patata encara trigaria un temps i el blat de moro s’anava introduint. El blat ja se sembrava sense mescla, és a dir, no se sembrava mestall; però hom barrejava xeixa roja i xeixa blanca en la llavor (7). S’incrementen els terrenys de conreu i el nombre de caps de bestiar va augmentar. Era un poble en plena vitalitat agrícola d’una població jove perquè molta gent no passava dels quaranta anys. El 1787 hi havia 256 habitants, 6 dels quals eren artesans, 21 pagesos i 51 jornalers. Els avenços van permetre les obres d’ampliació de l’església de Santa Maria, les quals van significar una reforma important de la planta romànica original. Hi havia dos impediments perquè aquesta transformació representés una millora més gran en les vides dels argelaguerencs: les males comunicacions que no permetien un intercanvi de productes favorable i les relacions feudals a què estava sotmès el camp. Això feia que les males collites com la del 1764 provoquessin la fam entre els pagesos més desfavorits. El pagès propietari suportava una allau de difícils càrregues: pagava cadastre, drets senyorials, censos, delme (el 10% de la collita que anava al manteniment del clergat). El delme estava establert en el llibre de consuetes parroquial i tenia un reglament diferent segons la parròquia i, fins i tot, la casa. En algunes cases es pagava un sou de plata per cada vedell i un ral si era fill de vaques forasteres. També havien de pagar delme pels pollastres, la llana, els formatges, el cànem i el lli. L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 15 ABRIL 2005

Per la seva part, l’arrendatari estava afectat sobretot per la brevetat dels contractes. No tenia temps d’aprofitar les plusvàlues donades a la terra, ja que l’explotador l’amenaçava contínuament amb la despossessió. L’alça continuada dels preus dels equipaments, transports i mà d’obra feien que molts arrendataris no poguessin fer front a les càrregues i haguessin de deixar la casa. Els contractes d’arrendament, que començaven i s’acabaven per Nadal, se solien fer per cinc anys, tres forçats i dos voluntaris. Per a l’acomiadament s’havia d’avisar amb un any i mig d’antelació, però si l’arrendatari cometia frau podia ser acomiadat en un any. El preu solia ser el terç de la sembradura. Altres condicions solien ser lliurar un porc de seixanta carnisseres, dos parells de gallines i un parell de pollastres el dia de Nadal i el primer d’agost; i encarregar-se del ramat del propietari (9). El cas és que hi havia una gran mobilitat dels masovers, cosa que no va impedir que es creessin veritables dinasties de masovers, on hi havia molt bona fe, que van romandre fins fa poc a la mateixa casa. Els peons assalariats i els mossos de casa que no tenien accés ni a propietat ni a arrendament encara estaven més malament perquè l’augment demogràfic va mantenir a sis sous el salari d’un dia i no va augmentar fins al final del segle; el peó, més que el mosso, era el més afectat per les males collites. Podia arribar a morir-se de gana i per això alguns s’afegien amb els bandolers i en temps de guerra es feien voluntaris. Per sota d’ells encara hi havia els gitanos, els esclaus, els indigents i els petits delinqüents. No tinc constància de l’existència de botigues, el que sí hi havia era marxants que recorrien les masies oferint els seus productes. També hi havia com a professionals lliures: un ferrer (Joan Giralt 1745), cirurgians (Antoni Prat 1701 - Dídac Alabori 1735), traginers, bosquetans,

carboners, saboners, guaridors, teixidors i treballadors dels molins fariners. Val a dir que molts d’ells compaginaven el seu ofici amb el de jornaler agrícola. Les antigues universitats, formades per tots els caps de casa, havien deixat el poder administratiu als nous ajuntaments que estaven organitzats a semblança dels castellans, segons deia el Decret de Nova Planta. El batlle, el vicebatlle i els regidors eren nomenats pel senyor jurisdiccional que el 1742 era Antoni Bru Rocabruna Sampsó i de Montpalau. El senyor jurisdiccional establia els edictes que regulaven la vida de la gent d’Argelaguer.

Una religió forta i amb arrels

La societat del segle XVIII, a més d’estar sotmesa al feudalisme, estava regulada totalment per la religió catòlica. Les cases de pagès més rendibles del poble tenien fills clergues i estaven vinculades a l’església. Per exemple: • 1713 Joan Mas, rector d’Argelaguer, renuncia al benefici del Roser de Darnius, fundat per Felip Mas. D-367, f-97. Arxiu Diocesà de Girona. • 1715 Olot, Sant Esteve Nom de Jesús, Pere Giralt, clergue, presentat per Anna Maria Giralt, d’Argelaguer. Ítem Cit: A-42-f-280. • 1726 Jeroni Masmitjà, rector de Sant Martí de Provençals, renuncia al benefici de Santa Maria de les Ànimes d’Argelaguer. Ítem Cit: D-380-f-121. • 1726 L’ardiaca major confereix el benefici de Santa Maria de les Ànimes d’Argelaguer a Esteve Masmitjà, clergue d’Olot. Ítem Cit: D-381-f-46. • 1727 Benet Alabori, clergue d’Argelaguer, funda un personat dotat amb 25 lliures. Ítem Cit: D-382-f-128. • 1728 El vicari general confereix el benefici de Sant Epifani de la Seu a Francesc Lorella i Castellar, clergue d’Argelaguer. Ítem Cit: D-382-f-128.


Història • 1728 Francesc Lorella i Castellar permuta el benefici de Sant Epifani amb Francesc Vinyoles, prevere de Montagut, obtentor del benefici de Santa Anna d’Argelaguer. Ítem Cit: D-389-f-129. • 1731 El vicari general confereix el benefici de Sant Epifani a Salvador Liurella, clergue d’Argelaguer. Ítem Cit: D-382-f-640. • 1731 El vicari general confereix el benefici dels sants Pere i Vicenç de Cistella, vacant per òbit de Jaume Puig, a Salvador Liurella, clergue d’Argelaguer. Ítem Cit: D-385-f• 1733 Francesc Lliurella Castellar, natural d’Argelaguer, pren possessió de la doma de Llorà. Ítem Cit: G-153f-24. • 1735 Benet Santaló, diaca de Girona, procurador de Benet Alabori, clergue, substitueix en la procura Dídac Alabori, cirurgià d’Argelaguer. Ítem Cit: D-389-f-289. • 1742 Argelaguer, Magdalena del Castell de Montpalau, fundat per Alamanda de Sales. Antoni de Martín i de Catllar, clergue de Vallceran (Vic) presentat per Antoni Bru Rocabruna i de Montpalau, de Barcelona, senyor del castell de Montpalau. Ítem Cit: A63-f-331. • 1757 Argelaguer, Magdalena del castell de Montpalau, fundat per Alamanda de Sales, Salvador de Bru Orís i Puiggener, clergue de Barcelona, presentat per Maria Teresa Puiggener, vídua d’Antoni de Bru Rocabruna Sampsó i de Montpalau. Ítem Cit: A-78-f-134. • 1803 Girona Seu, claustre, Esteve

Bartomeu, fundador, Pere Geli, rector d’Argelaguer, presentat per Josep Geli, pagès. Ítem Cit: A-119-f-454. Argelaguer tenia un rector que, a l’hora de convidar en els enterraments, havia de seguir aquest ordre de preferència: primer el sagristà de Tortellà, després el domer de Tortellà, el rector de Sales de Llierca, el rector de la Miana, el domer de Montagut dit dels Vilars, els altres domers de Montagut i a partir d’aquí segons li semblés (1). Els clergues vigilaven que tothom complís amb els deures religiosos. En això els seus principals aliats eren els caps de casa, els quals solien tenir germans o fills que eren frares, sagristans, domers, rectors o encara estudiaven al seminari. Les Constitucions Tarraconenses que es proclamaven des de l’altar quatre cops l’any a totes les esglésies, recordaven com els pares i els amos estaven obligats a ensenyar, almenys, els Manaments de la llei de Déu, el Credo i el Parenostre als fills i criats, pastors i mossos. Pares i amos eren responsables davant l’església de l’adoctrinament de tots els que habitaven les seves cases, que podien ser molts (6). La influència de l’església abastava la contractació de personal, els rectors havien de recomanar als propietaris que en el moment de llogar jornalers per a les segues i batudes que vigilessin que els nouvinguts no fossin més atrevits que els habitants de la casa, havien de vigilar les relacions entre mossos i criades i en el cas d’escàndols havien d’acomiadar-los

ràpidament. La principal virtut d’una persona havia de ser témer Déu i això era molt important a l’hora d’accedir a una masoveria. Així les relacions agràries tenien a més de la part econòmica un fort contingut polític i ideològic. La major part de les masies estaven en règim d’emfiteusi (contracte pel qual un senyor dóna a una altra persona (emfiteuta) el domini útil d’una casa immoble, perpètuament o a llarg termini per tal que sigui millorada, tot retenint-ne el domini directe, a canvi de rebre un cànon, pensió o cens de l’emfiteuta). D’altres s’explotaven en règim de masoveria. En moltes ocasions el propietari emfiteuta s’aprofitava de l’arrendament d’una masia més petita, que solia estar situada prop de la seva, per redimir l’emfiteusi. Xavier Valeri Notes: 1 Murlà, Josep - Teixidor, Joan. El romànic de la Garrotxa X. Santa Maria d’Argelaguer. Pàg. 215. Edicions Bassegoda. 4 Bolós i Capdevila, Marià. La comarca d’Olot. Barcelona 1977. 5 Bolós i Capdevila, Marià. Op, Cit. Pàg. 211. 6 Puigvert, Joaquim Maria. La parròquia rural a Girona S.XVIII-XIX. Bisbat de Girona. 1994. 7 Vilar, Pierre. Les transformacions agràries del segle XVIII. Episodis de la història de Catalunya. Pàg. 335-368. Edicions 62. 8 Bolós i Capdevila, Marià. Op, Cit. Pàg. 249. 9 Compte, Albert. Tríptic d’història agrària. Al voltant de la família Casademont, àlies Colombo. AIEE, Figueres (1999). Pàg. 127-154.

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 15 ABRIL 2005

25


26

Geganters i Xanquers

Els castells i la música tradicional, protagonistes de Sant Damas La colla gegantera ha iniciat una nova etapa des de l’última festa major amb la renovació de la junta, que ha superat sobretot un canvi generacional que, sens dubte, precisarà del seu temps per engegar un nou estil amb les aportacions dels joves del poble. La junta està integrada per: • Artur Ginesta i Rambla, president • Adrià Nebot i Serrabona, vicepresident • Roser Fàbrega i Castells, secretària • Joan Terrades i Ayats, tresorer • Ricard Ayats i Quer, Toni Tort i Santos, Andreu Nebot i Serrabona i Maite Ginesta i Mayoral, vocals Cal anar escalfant motors per endegar una temporada ben lluïda de trobades i dinars. En la festa de Sant Damas vàrem poder gaudir de la companyia de les colles de Sales, Montagut, Sant Jaume i Castellfollit, així com de la Fal·lera Gironina. Amb en Màssio el moliner i en Santanàs també van passejar les cuques d’Argelaguer, animades per la mainada del poble. Com a acte nou i entranyable vàrem gaudir de la visita, per primer cop a la història, de la colla castellera Xerrics d’Olot, que ens van encantar amb els seus castells humans. La música tradicional també va significar un plat fort de la nostra festa d’arrels catalanes. Vàrem tenir de convidats joves músics de Malgrat, Barcelona, Castellfollit i d’altres contrades que van conviure i compartir les diades de la Festa Major i que el dissabte ens oferiren un concert a la plaça de la Generalitat i l’endemà participaren en la cercavila dels gegants en companyia dels músics d’Argelaguer, formant una meravellosa orquestra, experiència que esperem poder repetir en una altra ocasió, desitjant que més L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 15 ABRIL 2005

Cercavila pels carrers del poble.

gent que enguany en pugui gaudir. En aquesta trobada el record ofert pels Geganters d’Argelaguer a les colles convidades va consistir en una espelmatòria feta amb una teula vella. Com sempre, els obsequis que lliura tradicionalment la colla volen ser un record d’aquells objectes que provenen de la nostra terra i cultura i, alhora, una peça artesana feta amb ànima de geganter. D’altra banda, la colla gegantera va participar en la Festa de Sant Martí a Sales de Llierca, com en altres oca-

sions. Aquesta vegada, però, varen estrenar la jove faràndula de bous, vaques, polls i garrins construïts pels nens de Sales. Ara que s’apropa la Festa del Roser d’Argelaguer, només cal afegir, com sempre, la nostra invitació a participar dels actes de la colla gegantera i el desig que tots plegats gaudim de la faràndula, la música i l’alegria. Salut.

Associació Geganters d’Argelaguer

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 14 DESEMBRE 2004


Geganters i Xanquers

Els gegants Cercavila i gegants d’aquestes rodalies del voltant quitxalla somrient brincant tots contents. Pels carrers d’aquesta vila ballen els gegants. Tots plegats, fent pinya, acompanyem amb alegria la trobada dels gegants.

Actuació de la colla castellera Xerrics d’Olot.

Sona la música amb so d’instruments piquen fort timbals i tambors els acompanya l’acordió la flauta i el violí. A la plaça de la Generalitat s’hi reuneixen tots. A la plaça de la Vila ballen i ballen els gegants.

La visita de les colles d’altres localitats va fer omplir la plaça del poble de gegants.

En Màssio el moliner i el dimoni Santanàs també. Ballen i ballen els gegants a Argelaguer. M. Elena Cordonets Selva

La faràndula de Sales de Llierca.

Per primer cop, vam rebre la visita d’una colla gegantera.

Els joves músics actuant durant la festa. L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 15 ABRIL 2005

27


28

Pàgina Literària

“LlunaPlena” Associació Cultural d’Argelaguer • LlunaPlena vol donar les gràcies a l’artista Marius Sala qui desinteressadament i només a favor de la Cultura, ens ha dibuixat el model de logotip de la nostra Associació, captant hàbilment els nostres propòsits. El símbol que podeu veure en aquesta pàgina és des d’ara el segell distintiu de “LlunaPlena”. Ja tenim web!!! • Sí!, la nostra presència a Internet ja és un fet. I tot gràcies al treball professional de la Sra. Silvia Molera, que generosament ha dissenyat la nostra plana.Des d’aquí volem agrair de tot cor a la Silvia aquesta finestra oberta al món de la nostra Associació. Visita’ns! Et sorprendrà , perquè per saber qui som, els nostres objectius, activitats... “ amb els astres hauràs de jugar per poder navegar http://www.telefonica.net/web2/llocwebllunaplena/ • Quan vosaltres rebeu el nº15 d’aquesta revista, ja haurà finalitzat la campanya:”Cada casa un llibre” que la nostra Associació amb col.laboració amb l’Ajuntament d’Argelaguer organitza per St.Jordi d’enguany. En el moment present només ens podem aventurar a pensar que serà un èxit popular proveir de llibres la nova Sala de Cultura que inaugurarà el nostre Ajuntament. Gràcies anticipades a tothom per col.laborar i compartir el somni amb nosaltres. • Les activitats culturals que “LlunaPlena” té en projecte per aquest 2005, a part de la passada campanya de St.Jordi, i de les tertúlies literàries que es realitzen periódicament són les següents: -Excursió: ”Coneguem la nostra Comarca”. Una sortida per la gent del poble per conèixer punts d’interès de la Garrotxa. -“Passejada poètica sota la lluna plena”. Caminata i lectura lliure de poemes al Guilar, amb la col.laboració de l’escriptor Josep Piera (premi St. Jordi de poesia). - Una sortida a Girona pel Casc Antic i visita al Museu del Cinema. - l’hore del conte, o lectures en veu alta. Informarem puntualment de les dades d’aquestes activitats.

Sobre el concurs literari...

Tampoc hem obtingut cap resposta. Era difícil? Nooo!. L’autor del poema que presentavem és J.V.Foix. Per ara tanquem l’edició dels concursos literaris, ja que ens estem plantejant altres jocs.

Recordant...

El 15 de febrer es van complir 10 anys de la mort del cantant mallorquí d’origen guineà Guillem d’Efak (1929-1995). Home polifacètic i de rica personalitat, treballà de miner, guia turístic, L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 15 ABRIL 2005

actor, poeta, cantant... Va participar del moviment de la Nova Cançó. Compromès políticament amb els Països Catalans, la seva persona resta oblidada per les institucions, però el seu treball i lluita han quedat entre la gent. També volem conmemorar el desè aniversari de la mort d’Ovidi Montllor, que al igual que Guillem d’Efak varen treballar les mateixes branques creatives:música, l’escena i la literatura. “Tot ben senzill i ben alegre. Em creureu mort. Jo no hauré mort. Faré vacances! El color negre que tant m’estime, se’n vindrà amb mi. Beveu conyac i vi i cassalla.(...) Res d’adéus ni records. Vaig de vacances! Qualsevol dia impensat, us tornaré a emprenyar amb les darreres cançonetes” Les meves vacances, Ovidi Montllor Enguany sentirem per ambdós un seguit d’actes per difondre l’obra i l’ideari d’aquests dos exponents de la cultura catalana contemporània.Nosaltres també ens volem sumar a l’homenatge recordant un dels poemes intimistes de Guillem d’Efak, que forma part del seu llibre “Poeta en bicicleta”: Tenc la vida eixaubada de records d’infantesa. Cada paraula meva té el bessó de llet de les ametlles verdes i la claror encesa de totes les albades que entre els dits s’han desfet. Avui faré la pòlissa i amb l’espardenya neta Fugiré d’aquests pisos que fan olor de mort. Tenc els filats parats i a punt la bicicleta per anar de cacera pel guaret del record. De patacons i fendis ben plenes les butxaques, un boll de pedra viva i un polí d’acer; ja sé que dormiré amb el cor ple de taques i amb els somnis a lloure mancats de tot recer. A cada pedalada me vessaran paraules, trobaré migpartida qualque bolla de fang; però penjaré un ram de pi a totes les baules tant si me donau vi com si me preneu sang. Cercaré una baldufa –ferro d’acer de llimali, amb palla i saliva, trobaré el caire fi i en tenir-la acorada ja sabré qui m’estima, ja sabré qui m’enyora,qui em donà mal bocí. Me donaré cinglades de burot com un frare i ballaré llatí o, potser, de costellam. Me miraré al mirall, m’escopiré a la cara, tenyiré de paraules totes les meves fams. Aquestes fams antigues suren a flor de llàgrima des d’un racó dels dies i em fan morir de fred quan una veu, seguda al cap de cantó de l’ànima, me demana “On és? Què n’has fet d’En Guiemet?” Avui faré la pòlissa i obriré l’aixeta i faré brollar el vi i el sofre del record. Tenc els filats parats, a punt la bicicleta: vaig a cercar un nin que no sé si és viu o és mort.


Pagina oberta

Sabíeu que… 1.- L’ull humà pot detectar al voltant de set milions de colors diferents. 2.- Al món es produeixen quatre milions de tones d’espàrrecs. 3.- Un gat capat viu el doble d’anys. 4.- Al 1851, Wunderlich, un metge alemany, utilitzà per primera vegada el termòmetre clínic, fins aleshores la temperatura es prenia per tacte. 5.- Per fabricar una tona de paper es necessita tallar catorze arbres. 6.- Que la ciència ha descobert que els humans tenim vint-i-un sentits. 7.- Una persona de cada mil està infectada pel virus de la sida. 8.- Les granotes hi senten per unes membranes que tenen al cap. 9.- L’arna del cuc de seda mascle sent la feromona de la femella a onze quilòmetres de distància.

10.- Una companyia australiana ha començat a fabricar paper reciclat a partir d’excrements de cangur.

El refrany

L’ànec, la cabra i la dona, si és magra no és bona.

La cita

La felicitat com l’arc de Sant Martí no es veu mai sobre la casa pròpia; sinó sobre la dels altres (proverbi alemany).

L’acudit

Un senyor que troba feina; el director li diu: “Si comença ara mateix, guanyarà 50 € al mes però dintre de tres mesos cobrarà 100 €”.

“Doncs miri, ben pensat tornaré a passar d’aquí a tres mesos” -contestà el nostre home.

L’endevinalla Camino com un lladret, i proclamo la riquesa; sóc molt amic del vailet però més de la mestressa. (El gat)

La notícia

La responsabilitat de qualsevol accident provocat per un animal domèstic recau sobre el seu propietari, amb penes de fins a 15 anys de presó si es produeixen víctimes mortals. Salvador Pelegrí

Aquest hivern ha fet fred de veritat i no han faltat les nevades, les glaçades... un temps que ens ha permès contemplar una imatge insòlita del riu Fluvià totalment gelat.

REPRESENTANT D'EMBOTITS I FORMATGES

L'Argelaga d'Argelaguer Núm.2005 15 ABRIL 2005 L'Argelaga - Revista- Revista d'Argelaguer - Núm. 15 -abril

29


30

Pagina oberta

L'autovia de Figueres a Besalú, a debat El dijous dia 7 d’abril de 2005 va tenir lloc a la sala d’actes de l’Ajuntament de Besalú un acte informatiu a càrrec de la Plataforma contra l’A-26. Varen parlar en aquest ordre, en Pere López, en David Gimeno, de Salvem les Valls, i un membre de Salvem l’Empordà del qual no recordo el nom. “Bracons” ja és un fet. Salvem les Valls, però, defensa una cura modèlica en l’aplicació del que no deixa de ser una agressió al territori: hi haurà un sol sentit per banda (al desnivell de pujada es farà un carril d’avançament) i túnels falsos en el pas per Joanetes, hi ha estudis de benevolència en el clima, etc. És a dir, es mirarà de pal·liar al màxim els efectes devastadors. Sembla que curarem la terra malalta amb les millors teràpies. En Pere López va suggerir aquestes preguntes: On van els beneficis de tots aquests grans costos? Quan tot això sigui construït, qui en sortirà guanyant? Sabeu què és la “triple A”? I tot té resposta. Els de Salvem l’Empordà, davant del desolador panorama, continuen pensant que l’única manera d’oposar-se a projectes no volguts és plantar-se i que les decisions hagin de ser preses per la ciutadania; és a dir, que els ajuntaments han de tenir veu pròpia. “D’ençà que el voltant de moltes poblacions va començar a ser ocupat per les estructures de tantes grues, els horts urbans han estat gairebé esborrats dels seus espais d’entre cases, substituint-se per blocs d’apartaments. Un cop els vehicles han colonitzat els carrers i, correlativament, els infants n’han estat expulsats, la cancel·lació dels horts urbans és potser el senyal més conclusiu del canvi subreptici, i als ulls visceral alhora, que ha sofert la trama urbana de pobles i viles, i doncs, la relació dels veïns amb el fet urbà...”.

Informació extreta dels fulls editats pel grup antiautovia

L’A-26, que uneix les poblacions de Figueres i Besalú, és actualment una carretera sense problemes de retencions ni de saturació, i que respon perfectament a les necessitats de comunicació de les poblacions per les quals transcorre. El projecte d’A-26 que el Ministerio de Fomento va exposar públicament el mes de juny de 2004 té previst crear “una via de gran capacitat”, és a dir, una autovia de quatre carrils. L’autovia actuarà com un tall al territori, aïllant o dificultant la comunicació entre les parts que separa, i expulsant del seu si o marginant una part dels vehicles que fins ara feien ús d’aquesta carretera (bicicletes, ciclomotors, maquinària agrícola...). L’A-26 pertany a l’anomenat “corredor transversal català”. L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 15 ABRIL 2005

A l’estudi informatiu del Ministerio de Fomento sobre l’autovia Besalú-Figueres es calcula que actualment circulen per ella uns 8.500 vehicles diaris, dels quals un 10% són vehicles pesants. Les previsions de Fomento apunten que amb la construcció de l’autovia el tràfic augmentaria inicialment, el 2007, fins als 24.000 vehicles diaris, dels quals la proporció de vehicles pesants augmentaria un 14% fins arribar a uns 3.500 diaris. Segons les mateixes previsions, el sostre de camions per dia podria arribar als 10.000 en el futur. Tot això, malgrat els bons propòsits manifestats en el llibre blanc sobre el transport de la Comissió Europea “La política europea de transporte, cara al 2010: la hora de la verdad” i a l’informe “Medio ambiente en Europa: segunda evaluación de la Agencia Medioambiental Europea”, en els quals es parla d’afavorir el transport per ferrocarril per tal de protegir el medi ambient i garantir un desenvolupament sostenible; és evident que la política d’inversions no respon a aquests propòsits, ja que de les inversions previstes en la xarxa ferroviària, la part més important va destinada al Tren d’Alta Velocitat, és a dir, al transport de viatgers a llarga distància. El malestar provocat per l’autovia en els pobles afectats va quedar palès en la Declaració de Navata, del 20 de juliol de 2004, signada pels ajuntaments d’Avinyonet de Puigventós, Cabanelles, Cistella, Lladó, Maià de Montcal, Navata, Ordis i Vilanant, a més de la Unió de Pagesos, Salvem les Valls i Salvem l’Empordà. Nota: Podeu posar-vos en contacte amb la Plataforma contra l’A-26 a través de l’adreça de correu electrònic anti-autovia@terra.es

Cristina Erill


Pagina oberta

Des del campanar Aquests dies som tots molt conscients de què ha entrat la primavera. Veiem i som conscients del reverdir de la natura, de les primeres flors que albirem i de les impressionants florides dels arbres fruiters. Els pagesos s’afanyen a tenir tots els camps a punt per a les collites. Els hortolans no paren de fangar i de remenar per l’hort i tenir la terra a punt per al planter. Els cristians acabem de celebrar la Pasqua, que és la festa de la resurrecció del Crist. En diem la Pasqua florida. És la primavera dels cristians. I penso que Jesús vol que ens fixem en les persones, ja que són els éssers més perfeccionats i febles de la creació. Ens fixem en els infants, que són acollits i estimats per la seva família; també han de ser tractats afablement i estimats per la societat. Ells viuen la primavera de la seva vida i cal cuidar-los, ensenyar-los i donar-lo tot el suport perquè fonamentin la seva vida en l’amor i el servei. Ens hem de fixar en els joves. Hem de vetllar per ells, que se’ls obre un ventall de possibilitats per a la seva vida. Que

no se’ls escapi la possibilitat de viure la joia del servei i del voluntariat. La nostra mirada es detura en els matrimonis. Fa un respecte l’entrega, el servei, el treball per tirar endavant família i fills. Cal invertir molt sacrifici i amor a fons perdut per superar tots els obstacles que dia a dia se’ns presenten. I què dir dels avis i la gent gran dels nostres pobles? Els grans sacrificats de la vida. Han tingut temps difícils i han anat vencent contratemps amb empeny i una gran esperança per a reeixir. Saben estimar i viure compartint. En tots els moments de la nostra vida ens cal estar atents, perquè Jesús passa constantment pel nostre costat i hem de saber descobrir-lo. Cada vegada que ajudem, servim, tenim una paraula amable, fem bé la nostra feina, acollim un nostre germà,... Jesús s’hi fa present. Acollim-lo! Mn. Marturi Pla Rector d’Argelaguer

Ferreteria

Mas-Ventura, s.l. Electricitat - Aigua - Calefacció C/ Piscina, 6 17850 BESALÚ (Girona)

Tels. 972 59 02 86 / 972 59 00 20 Fax: 972 59 05 69

ESTRUCTURES I OBRES EN GENERAL Mossèn Bartomeu, s/n - Tel. 972 29 04 44 - Fax 972 29 20 11 - Mòbil 908 93 67 10 17857 SANT JOAN LES FONTS

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 15 ABRIL 2005

31


Pagina oberta

Gastronomia

Bescuit gelat de torró de Xixona Ingredients (per a 10 racions): - 10 rovells d’ou - 500 gr. de nata muntada sense sucre - 500 gr. de torró de Xixona Per al xarop: - 200 ml d’aigua mineral - 200 gr. de sucre - 7 gotes de llimona

Preparació: 1- Feu servir una batedora elèctrica de varetes amb un bol incorporat per muntar-hi els rovells d’ou. Comproveu que els ous s’espongen i augmenten força de volum. S’han de muntar fins a adquirir una consistència molt ferma. 2- Poseu al foc tots els ingredients del xarop -el sucre, l’aigua i les gotes de llimona- fins que la barreja arrenqui el bull. 3- Incorporeu el xarop, molt calent i a raig molt fi, sobre els ous muntats i amb la batedora en marxa, a una velocitat lenta, per facilitar la incorporació del xarop als ous. 4- Continueu-ho batent a marxa lenta durant uns 10 minuts fent servir el truc d’embolicar el bol amb què s’està batent amb un parell de draps de cuina xopats amb aigua molt calenta i ben escorreguts (la justificació d’aquest truc és que l’escalfor dels draps facilita el muntat del bescuit). Seguiu-ho batent a velocitat lenta, ja sense els draps calents, fins que es refredi, el que representa aproximadament 10 minuts més. 5- Afegiu-hi la nata muntada amb molta delicadesa. Ara només falta incorporar-hi el torró de Xixona esmicolat i abocar-lo al motlle que preferiu (pot ser una terrina per servir-ho a talls o bé motlles individuals tipus flameres). Finalment, guardeu-ho al congelador fins al moment de servir-ho a taula. Pere Oliveras

La Fleca d'Argelaguer Cra. d'Olot, 15 Tel. 972 68 75 49 17853 ARGELAGUER

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 15 ABRIL 2005

passatemps 1

2

3

4

5

6

7

8

9

10 11 12

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12

HORITZONTALS 1. Persona que toca el clarinet. 2. Roda. Mil romans. Assemblea anual de ministres i consellers laics. Els anglesos el prenen cada tarda. 3. Intuïció intel·lectual. La més rodona. Deu més un. 4. De gustos refinats. El sí anglès. 5. Anys. Contingut d’un escrit. Mitja tara. 6. Déu del Sol. De l’imperi, desordenat. 7. Cinc romans. El millor. Pensa. Sofre. 8. Farmàcia desordenada. Riu alemany a contracorrent. 9. Pot ser darrera o garbell de cap per avall. Clavar una punyalada per l’esquena i de dreta a esquerra. Entra al teatre. 10. Rèptil. Punt cardinal. Li. 11. El de puny fa mal, el de mà ajuda, al revés. Endolcir. 12. El final dels ferits. Unió Europea. Si et cau als peus és que tens una decepció. VERTICALS 1. Mantenir. 3,14. 2. Cinquanta romans. Sentit pel qual es perceben els sons. Peix desordenat. 3. Protozou de l’ordre dels ameboides. Nens traient el cap. 4. No agrada als francesos. Omplir d’un desig o d’una necessitat d’algú. 5. Part de l’ull desordenada. Angle recte. Comença l’abril. Pot ser de rei o de pàgina. 6 Tretzena lletra de l’alfabet grec. Repetir. Preposició girada. 7. Plantes herbàcies perennes de fulles simples, flors tetràmeres i fruits en càpsula. 8. ...de veu. Principi. Ai !, al revés. 9. Sentiment profund de malvolença envers algú, al revés. Tapona sense vocals. Relaciona sense vocals. 10. Ponderació mental. Turment, sofriment. 11. Consonant. Ultima lletra. La més catalana. Mig tambor. 12. La clienta rep atenció. Paròdia.

MERCÈ I ALBA CORDONETS

32


Salut

Hipertensió Què és la pressió alta o hipertensió? Quan la pressió de la sang a les artèries sigui de 140/90 o superior (s’ha de dir “140 sobre 90”). La primera xifra es refereix a la pressió sistòlica i la segona a la diastòlica (veure il· lustració). La primera la produeix el cor en el moment de la contracció i la segona correspon al repòs entre batecs, i la mitjana de les dues és la força que impulsa la sang contra la resistència de la paret de les artèries, les quals tenen un grau d’elasticitat. Totes dues, és a dir, la mitjana de les dues fases, és important. La pressió normal és de 120/70 o menys. Una pressió arterial de 100/60 o fins i tot de 90/50-60 és considerada normal, i es dóna amb més freqüència en persones de menys de 35 anys aproximadament. Si bé pressions superiors a aquella -120/70- es donen en persones majors, és un error pensar que la pressió arterial va augmentant amb l’edat. El que sí succeeix és que la pressió alta es dóna amb més freqüència segons l’edat va avançant, fins arribar a afectar a més del 60% de les persones després dels 65 anys d’edat. Com s’ha dit al principi, una pressió per sobre o igual a 140/90 és alta a qualsevol edat. En tot cas, una pressió de 140/90 en persones grans generalment no necessita tractament farmacològic (excepte en diabètics o en alguns casos de malalties del ronyó). Més endavant parlarem sobre tractament i mesures preventives. És de notar que la pressió arterial canvia durant el dia, és més baixa durant el son i augmenta en aixecarse i, especialment, amb activitats que requereixen esforç, com l’excitació i el nerviosisme: “tensió nerviosa”. Però

Esquema extret de “Hipertensión arterial”a tuotromedico.com.

en una majoria, la pressió arterial es manté dins dels límits normals durant tot el dia. És molt important saber que en la majoria dels casos la hipertensió no produeix símptomes durant molt de temps, durant anys, i per això se l’anomena “la malaltia silenciosa” (la que mata silenciosament, en anglès: “the silent killer”).

Hipertensió i prehipertensió

• Prehipertensió: quan la pressió sistòlica (“l’alta”) està entre 120 i 139 o la diastòlica (“la baixa”) entre 80 i 89. Per exemple, 120/85, 130/82, 150/70, etc. Si la pressió arterial està entre aquests límits, existeix el risc de què progressi a la hipertensió pròpiament dita, amb tots els perills subsegüents a què ens referirem seguidament. • Hipertensió: determinacions de 140/90 o superiors.

Pressió arterial Sistòlica Diastòlica Grau I 140-59 90-99 Grau II 160 o superior 100 o superior

Causes de la hipertensió

Aproximadament en el 90% dels casos no se sap la causa; per això es diu hipertensió essencial o primària. La menor part dels casos -en l’anomenada hipertensió secundària- són motivats per causes conegudes, com algunes malalties del ronyó (hipertensió renal), o l’augment de la producció d’algunes de les hormones de glàndules de secreció interna (glàndules suprarenals). L’embaràs i l’ús d’anticonceptius orals pot produir també la malaltia en algunes dones.

Símptomes

Com s’ha dit, pot no haver-hi símptomes durant un llarg període de temps. No obstant això, símptomes com L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 15 ABRIL 2005

33


34

Salut mal de cap, mareig, brunzit d’oïdes, debilitat, fatiga i ansietat solen produir-se amb certa freqüència, sense que l’afectat s’adoni de quina pot ser la causa.

Complicacions-riscos

• infart de miocardi • vessament cerebral (hemiplegia) • insuficiència cardíaca • insuficiència renal Totes aquestes són complicacions greus, que poden portar a una fatalitat a curt o llarg termini. Qui té més risc? • Les persones amb familiars propers que tenen la pressió alta. • Les persones amb diabetis o malalties del ronyó. • Els que prenen alcohol amb excés (més de dues begudes diàries en els homes i més d’una en les dones). • Els que consumeixen massa sal. • Els que tenen sobrepès. • Les dones embarassades. • Les persones de més de 40 anys.

Diagnòstic i assajos clínics

Una sola determinació de la pressió arterial no és suficient per establir el diagnòstic d’hipertensió. Generalment s’ha de fer en dues o tres ocasions, tret que no sigui molt alta la primera vegada. Avui en dia es tendeix a ser més agressius amb el diagnòstic i tractament: més intervenció i més aviat, amb l’objectiu de prevenir les complicacions que sense actuar serien inevitables i serioses. La hipertensió no pot curar-se, però sí pot controlar-se i permetre una vida de durada normal. Això és positiu i esperançador. Malauradament, s’ha estimat que a Espanya només una de cada quatre persones amb la pressió alta rep un tractament adequat. L’avaluació mèdica inclou un examen clínic, anàlisis de sang i d’orina, electrocardiograma i raig X del tòrax. El metge inspeccionarà la nineta per veure si hi ha canvis que indiquin hipertensió. L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 15 ABRIL 2005

Prevenció i tractament

Consisteix en: • Dieta • Exercici • Medicació En primer lloc, restricció de la sal (no utilitzar el saler lliurement). Aquesta mesura, juntament amb l’exercici i evitar el sobrepès, si bé és aconsellable per a tothom, ho és encara més per a persones amb un risc més alt, tal com s’ha explicat anteriorment. No hauria de ser necessari subratllar la importància de mantenir un pes normal, des de nens fins a gent gran, especialment pel progressiu augment del sobrepès i l’obesitat que es dóna avui dia en ambdós grups. Aquesta és una reflexió lamentable sobre el que està succeint en les societats occidentals respecte a determinats hàbits, en les causes dels quals no entrarem. Espanya no va massa enrere del que passa a Nord-amèrica; s’hi va acostant cada cop més. L’obesitat infantil és actualment preocupant, i ja s’estan prenent mesures per combatre-la en els àmbits oficials dels EUA. Una de les “complicacions” de l’obesitat (que es pot considerar una malaltia) és la hipertensió; després, la diabetis, etc. Aquest, no obstant, és un tema a part, i que mereix un extens article, amb les consegüents advertències i consells (al consumidor... i al llaminer i a l’amant del menjar, els quals no solen estar disposats a fer-ne gaire cas). Si es té sobrepès, una dieta baixa en calories (1.200) amb una escassa aportació de grasses pot produir per cada 10 kg. de disminució de pes una disminució de 10 mm. Hg. de la pressió arterial; en alguns casos amb això n’hi ha prou perquè la pressió baixi fins als límits normals. Ja hem esmentat l’abús de l’alcohol. El tabac és també perjudicial per a les artèries, contribueix a la hipertensió i a l’arteriosclerosi, a part dels seus altres efectes nocius per als pulmons (càncer de pulmó, etc.). Exercici (que no vol dir gimnàstica, ni la feina de casa o de fora de casa -tret que no sigui la de tallar arbres o de la construcció) vol dir fonamentalment caminar, caminar... o córrer, o fer

footing, però caminant com a mínim mitja hora cada dia, o dues hores dos o tres cops per setmana, n’hi ha prou.

Medicació

El tractament, en tot cas, és individualitzat, sobretot en el que fa referència als medicaments que poden o cal usar. Si la dieta -pèrdua de pes- i l’exercici són suficients per reduir la pressió arterial fins als límits normals, el tractament farmacològic s’ha d’instaurar al més aviat possible. Això es considera actualment com quelcom més urgent o important del que era fins fa només dos o tres anys. El més probable és que els medicaments s’hagin de prendre durant la resta de la vida. Solament el metge està capacitat per decidir si el tractament es pot interrompre una temporada, i això, generalment, mai abans d’un any o més després d’haver-se començat. El risc de no fer-ho així és força considerable. No crec que sigui aquest el lloc d’entrar en detalls sobre els diferents tipus de fàrmacs que existeixen avui dia, els quals són variats i eficaços. Hi ha una veritable lluita entre les companyies farmacèutiques per desenvolupar nous productes per combatre aquesta i altres malalties. Cada cop s’entén més bé quins són els medicaments més adequats en determinats casos, per exemple, quan coexisteixen la diabetis o malalties del ronyó o del cor amb la hipertensió. Tenint en compte aquesta varietat, el tractament es fa més flexible, utilitzant al principi una sola droga i, si no s’obté un resultat suficient, passant gradualment a una combinació de dues o més drogues. En línies generals, els medicaments usats són: • diürètics • betabloquejants (bloquegen els efectes de l’adrenalina en la circulació i com a resultat el cor batega més a poc a poc i amb menys força) • calci-antagonistes • inhibidors d’ACE (enzim convertidor d’angiotensina) • vasodilatadors. Dr. Alberto Martín García


35

Àlbum fotogràfic Processó de la missió de l’any 1959-1960.- Per aquesta època passaven pel pobles de la Garrotxa i rodalies els missioner mossèn Marquès, mossèn Nierga i mossèn Lluís Fluvià, que durant una setmana feien prèdiques i sermons per als joves, els matrimonis, les parelles que es volien casar, etc. per tal de fer feligresos i, a més a més, engrescaven la gent perquè expliqués fets de la vida quotidiana que es transmetien via ràdio i el diumenge, com a cloenda de la setmana, es feia una processó. Es curiós veure que a la fotografia només hi ha dones; suposem que els homes anaven tots junts a darrere. De la meitat de la processó endavant podeu veure la Roser Dorca, de can Feliu; la Maria Casadevall, de la Casilla; la Vicenta Prujà, de can Jan; la Maria Soler, de can Xac de Baix; la Francisca Farrés, de can Salvi; l’Elvira, de can Sirrals; la Dominga, de ca l’Ornós; la Dolors Farrés, de can Escalera; la M. Teresa Farrerons, del Molí; la Pilar i la Pepita Pujol, de la farmàcia de Tortellà; i la Glòria Badosa, de cal Bitxo.

Servei militar d’aproximadament l’any 1945.- Si sou bon fisonomistes, en aquesta fotografia podeu identificar l’Isidre Cros, que arreglava les bicicletes i venia bombones de butà; en Pere Vila, de can Primitiu; en Clau, del Castel; i també s’hi poden veure l’Eudald Abulí o Joan Ribes.

El viver del Molí.- D’esquerra a dreta, en Pere Badosa, de cal Bitxo; en Pere Costa, de can Primitiu; en Jaume Massoliver, de cal Cabrer; i en Pere Juanola, en Benet.

Aplec del Guilar del 8 de setembre del 1948.- A la fotografia hi apareixen l’Anna Roure Espígol, la Francesca Serrat Ribes, en Josep Serrat Casedevall, en Salvador Dorca Palomer, la Rosa Serrat Ribes, en Pere Juanola Orriols, la Maria Serrat Ribes, en Jaume Espígol i en Pere Subirós, mentre que les dues nenes són la Remei Juanola Serrat, que és la més petita, i la Rosa Roca Serrat. L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 15 ABRIL 2005


Festa del Roser 2005 Dissabte 7 de maig

A les 11 del matí: Partits de futbol de l’Escola de Futbol Llierca (veure programa a part) A ¼ de 6 de la tarda: Partit de futbol de 2a Regional F.C. Argelaguer- U.E. Hostalets A 2/4 de 6 de la tarda: Espectacle Infantil a càrrec de Jordi Tonietti i Grup, al Casal Tot seguit: Berenar amb coques casolanes, al Casal A les 10 de la nit: Cantada d’havaneres amb el grup Peix Fregit, al Casal Diumenge 8 de maig:

A 2/4 de 10 del matí: Xocolatada, a la Plaça de la Generalitat A 2/4 de 12 del matí: Trobada gegantera, a la Plaça Tot seguit: Cercavila amb la Faràndula d’Argelaguer A les 12 del migdia: Missa solemne amb acompanyament de la cobla Empordanesa A la 1 de la tarda: Dues sardanes a càrrec de la cobla Empordanesa A les 5 de la tarda: Audició de sardanes amb la cobla Empordanesa A les 7 de la tarda: Ball de fi de festa amenitzat pel conjunt Montecarlo Exposició de flors La mostra floral s’instal·larà a l’Església de Santa Anna els dies de la Festa del Roser. L’horari de visites previst és: Dissabte, de les 4 a les 8 del vespre Diumenge, de les 11 del matí a les 2 de la tarda i de les 4 a les 8 del vespre 1a Fira del Roser Diumenge 8 de maig de 2005 Durant tot el dia hi haurà: Parades d’artesania, productes de la terra, alimentació, música, oficis i altres Racó del col·leccionista Animació de la fira amb música de carrer

Profile for AjuntamentArgelaguer

Argelaga 15  

Argelaga 15  

Advertisement