Page 1

L'Argelaga 14

Revista d'Argelaguer DESEMBRE 2004


Serveis

Telèfons d’interès

Horaris de serveis Ajuntament: De dilluns a divendres, de 8 del matí a 2 de la tarda. Dijous, també de 3 a 6 de la tarda. Servei d’urbanisme: L’arquitecte i l’arquitecte tècnic atendran les consultes els divendres de cada quinze dies, de 10 del matí a 1 de la tarda. Servei d’aigua de PRODAISA: Tercer dilluns de cada mes, d'1 a 2 del migdia. Jutjat de Pau: Divendres, de 1 a 2 de la tarda. Recollida de trastos vells El primer dilluns de cada mes, a les 8 del matí. Consultori d’Argelaguer Metge: Dr. Enric Bayona Dilluns, dimarts i dijous, matins de 2/4 de 12 a 1 (programades de 2/4 d'1 a 1). Divendres, de 2/4 d'11 a 2/4 de 12. Tardes programades. Dimecres, a partir de les 5. Infermera: Montserrat Perramon Dilluns i divendres de 2/4 de 12 del matí a 2/4 d'1 del migdia. Dimecres, de 2/4 de 4 de la tarda a les 4. Dispensari de Tortellà Metge: Dr. Enric Bayona Dilluns, dimarts, dijous i divendres de 2/4 de 10 del matí a 12 del migdia i dimecres d’11 del matí a 1 de la tarda.

Visita concertada: Dimecres i dijous a la 1 de la tarda. Infermera: Montserrat Perramon Dilluns, dimarts, dijous i divendres de 10 a 11 del matí i dimarts i dijous de 12 del migdia a 1 de la tarda. Urgències De dilluns a divendres fins a les 3 de la tarda (Tel. 608 74 14 11). Caps de setmana de 3 de la tarda a 9 del matí al CAP de Besalú (Tel. 686 30 40 88). Farmaciola: Argelaguer: de dilluns a divendres, de 12 del migdia a les 2 de la tarda. Dissabtes, d’1/4 d’1 a 1/4 de 2 de la tarda. Farmàcia: Tortellà: de dilluns a divendres, de 2/4 de 10 del matí a 2/4 de 2 de la tarda i de 5 a 8 de la tarda. Dissabtes, de 2/4 de 10 del matí a 2/4 de 2 de la tarda. Escola: Horari acadèmic: de 2/4 de 10 del matí a 2/4 d’1 de la tarda i de 3 a 5 de la tarda. Servei de menjador: de 2/4 d’1 a les 3 de la tarda. Misses: Diumenges i festius, a 2/4 de 10 del matí.

Ajuntament...................................... 972 68 71 37 Fax.................................................. 972 68 78 21 Pàgina web......... http://pobles.ddgi.es/argelaguer Escola.............................................. 972 28 70 59 Consultori Argelaguer...................... 972 68 76 06 Consultori Tortellà............................ 972 68 75 56 Farmàcia......................................... 972 28 71 02 Urgències (CAP Besalú).................. 972 59 00 32 ...................................................... i 989 30 40 88 Dr. Enric Bayona..............................608 74 14 11 Creu Roja d’Olot.......972 27 22 22 i 972 26 23 18 Ambulàncies Garrotxa..................... 972 26 76 52 ...................................................... i 972 27 28 28 Mossos d’Esquadra........................................ 088 Centre d'emergències.....................................112 Bombers......................................................... 085 Parròquia (Mn. Miquel).................... 972 68 71 85 Hospital d’Olot................................. 972 26 18 00 Hospital de Girona J. Trueta............ 972 20 27 00 Hospital de Girona (habitacions)..... 972 22 49 55 Servei Funerari (J. Planella)............ 972 68 71 17 ...................................................... i 972 28 71 94 Jutjat de Pau (St. Joan)................... 972 29 03 03 Servei d'aigües (Prodaisa).............. 972 20 20 78 Pàgina web: argelaguer@ddgi.es

Horaris de la TEISA Besalú - Banyoles - Olot Besalú Banyoles

5,45

6,15

7,30

8,00

8,30

10,00

11,30

12,00

13,30

14,00

15,30

16,00

16,30 17,30

17,00 18,00

19,30

20,00

6,30 7,15 7,45 8,15 9,15 10,15 11,15 12,15 12,15 13,15 14,15 15,15 16,15 16,15 17,30 17,15 18,15 19,15 20,15

(1) De dilluns a divendres feiners (2) Dies curs escolar L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 14 DESEMBRE 2004

Banyoles - Besalú - Olot

Arribades a Girona 7,05 7,45 8,15 8,45 9,45 10,45 11,45 12,45 12,45 13,45 14,45 15,45 16,45 16,45 18,00 17,45 18,45 19,45 20,45

Sortides Banyoles Besalú de Girona Feiner Feiner Lectius (2) Feiner Feiner Diari Feiner Feiner Festiu Feiner (1) Diari Feiner (1) Feiner Festiu Feiner (1) Festiu Feiner Feiner (1) Diari

Girona

Sortides d’Olot

Olot

2

7,15 8,00 9,15 10,15 11,15 12,15 13,15 13,15 14,15 15,15 15,15 16,15 17,15 18,15 19,15 20,15 21,00

7,45 8,30 8,45 10,45 11,45 12,45 13,45 13,45 14,45 15,45 15,45 16,45 17,45 18,45 19,45 20,45 21,30

Arribades a Olot

8,03

8,30

10,03

10,30

12,03

12,30

14,03

14,30

16,03

16,30

18,03

18,30

20,03

20,30

21,48

22,15

(1) De dilluns a divendres feiners Telèfons Administracions: Girona: 972 20 02 75 - Banyoles: 972 57 00 53 Olot: 972 26 01 96 - Figueres: 972 50 31 75

Feiner Feiner Feiner Feiner Diari Feiner Feiner Festiu Feiner (1) Diari Festiu Feiner (1) Diari Feiner (1) Diari Feiner (1) Diari


Editorial Sumari

2 Serveis

J

a fa més d’un any que el terme municipal d’Argelaguer es troba en obres per la construcció de l’autovia A-26, una infra-

3 Editorial

estructura important per al poble i la comarca

4 Informació municipal

de la Garrotxa. El tram Montagut-Argelaguer

6 Actualitat

possiblement s’acabarà el setembre del 2005 i

12 Entrevista 14 Escola 17 AMPA 19 Jovent

el tram Argelaguer-Besalú hauria d’estar acabat l’any 2007. Agraïm la paciència i l’esforç que manifesteu els veïns en tot aquest trasbals. Des del Grup Municipal, tot i que el projecte de l’autovia ja

20 Esports

estava aprovat, seguim puntualment totes les

22 Les nostres empreses

actuacions que es fan. En tot moment procu-

23 Història

rem estar alerta i ser crítics en la realització

27 Geganters i Xanquers 29 Pàgina literària 30 Pàgina oberta 35 Salut 37 Medi ambient

de l’obra. Hem manifestat al Ministeri d’Obres Públiques les actuacions que no eren avantatjoses per al municipi i la manera com es podien solucionar. Algunes les han acceptat i d’altres més ambicioses les han denegat. La transformació que pateix el nostre entorn

39 Àlbum fotogràfic

és molt significativa i la imatge que en tenim

Edita: Ajuntament d'argelaguer

de ben segur que en els propers anys serà ben

Consell de Redacció: Enric Badosa, Assumpció Viñolas, Marta Solanich, Josep Dorca, Montse Mallol, Mercè Cordonets i Adriana Prat i Ramon Ponsatí.

diferent. Hem d’esforçar-nos perquè això no

Fotografia: Assumpció Viñolas, Escola Montpalau, Montse Mallol, Josep Vilar, Mercè Cros, Jordi Picart, Rosa Oliver, Daniel Mallarach, M. Àngels Graboleda, Pere Puigbert, Josep Dorca, Dolors Figueras, Joan Abulí i Pepe Far.

obrir noves perspectives de treball, serveis,

afecti la vida del nostre poble i ens ajudi a

Portada: Obres de l’autovia A-260 al seu pas per Argelaguer.

esbarjo...

Disseny i Compaginació: JJ Comunicació

Per acabar, us animo a participar i gaudir dels

Impressió: Gràfiques Fornells Dipòsit Legal: GI-430

diferents actes de la nostra Festa Major.

Amb la col.laboració de

Josep Dorca Alcalde d’Argelaguer L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 14 DESEMBRE 2004

3


4

Informació municipal

Parcel·lació urbanística

L’Ajuntament d’Argelaguer, en la sessió plenària celebrada el 4 d’octubre de 2004, va aprovar el projecte de parcel·lació de la finca de la carretera d’Olot núm. 49 i carrer Major núm. 54, promogut per Basinvest 440, SL. Amb l’aprovació d’aquesta parcel·lació han resultat dues finques: - Finca del carrer Major 54 amb una superfície de 507,50 m2. - Finca de la carretera d’Olot 49 amb una superfície de 390,10 m2. A la finca de la carretera d’Olot, en breu es procedirà a l’enderroc d’una cabanya que hi ha i a la construcció d’un edifici d’habitatges.

Canvi d’adjudicatari al Casal d’Argelaguer Amb motiu de la renúncia voluntària de la senyora Leonor Fontàs com a concessionària del servei de bar al Casal d’Argelaguer, l’Ajuntament va incoar un expedient administratiu per a la concessió d’aquest servei. Es va aprovar un plec de clàusules administratives per regir la concessió, i la convocatòria de concurs públic per atorgar-la. En el termini d’exposició pública es van presentar tres propostes i, una vegada valorades globalment, l’Ajuntament va adjudicar la concessió del concurs a Francisco Romero i Moreno. Les licitadores Maria Antonia Serrabona Mas i Enrica Pujol Dilmé van presentar recurs de reposició contra l’acord d’adjudicació per manca de criteris objectius en l’adjudicació. L’Ajuntament, en el Ple del 2 d’octubre de 2004, va desestimar íntegrament el recurs interposat per Maria Antonia Serrabona Mas i Enrica Pujol Dilmé perquè els arguments esgrimits per les recurrents no evidencien cap vulneració dels principis constitucionals d’igualtat, subjecció a la Llei i jerarquia normativa.

L'ajuntament escolta

Recentment, s'ha posat en marxa la secció de consulta de la web municipal. L'ajuntament respondrà a tothom qui pregunti sobre temes municipals. L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 14 DESEMBRE 2004

Sol·licitud de diferents millores al Ministeri de Foment en relació amb les obres de l’autovia A-26

Des de l’Ajuntament s’està fent un seguiment acurat de l’execució de les obres de l’autovia A-26, tant del tram Besalú-Argelaguer com del tram Argelaguer-Montagut. Després d’estudiar i valorar tècnicament l’obra, s’han sol·licitat al Ministeri de Foment diferents millores, algunes de les quals ja s’han assolit mentre que d’altres es troben en fase de negociació. • Modificacions i millores assolides: - Pas de vianants al barri del Pont. - Preservació del carril d’accés al barri del costat del Fluvià. - Canonada de servei a la carretera de Plandiura. - Millora de la rotonda de l’escola per poder fer l’accés a la urbanització de Can Jan. - No abocar més aigües pluvials a la riera del Pont de Falgueres i del Vinyot que passa per l’interior del poble i conduir-les a la riera de Juiàs i a la riera de Can Sirrals (on estaven les cabanes). - Restitució del canal de rec que prové de la riera del Vinyot i que creua tot el poble. - Que es restitueixi la continuïtat del camí ramader a la zona de Can Rafalic i Juiàs. - Supressió d’una de les rotondes de la zona est (que estava molt propera al poble) i fer més gran la que està emplaçada en l’accés de Can Rafalic per tenir una entrada directa a l’autovia i millorar l’entrada de la zona industrial per fer-la més funcional i que permeti l’accés al municipi. - Que el carrer del Til·lers tingui sortida a la carretera actual i que aquesta tingui un carril de gir a l’esquerra per accedir a aquest carrer. • Millores pendents d’assolir: - Un pas de 3x3 metres en el vial de la zona industrial que doni continuïtat al camí ramader (que en un futur hauria de ser una via verda). - Millorar l’accés del costat dret del barri del Pont, fent una connexió per la barriada i una altra per la carretera que passa per Cycosa i comunica amb la carretera Montagut-Tortellà (respecte a les rotondes del barri del Pont, inicialment l’Ajuntament proposava una rotonda elevada o soterrada i se’ns va manifestar que això no era negociable).

Aprovació del projecte de reforma i adaptació del local municipal per a casal de gent gran

L’Ajuntament d’Argelaguer ha aprovat definitivament el projecte de la reforma i adaptació d’un local municipal per a casal de gent gran. Aquest queda per dessota del Casal del poble i té accés pel carrer Major. S’ha iniciat l’expedient de contractació d’aquesta obra i s’ha convidat a participar en la licitació a tots els constructors que treballen o han treballat al municipi. Les condicions particulars que han de complir els contractistes són: - Inici de l’obra abans de final d’any. - Acabament de l’obra abans de Setmana Santa de l’any vinent.


Informació municipal

Modificació de les ordenances fiscals per a 2005 L’Ajuntament d’Argelaguer, en el Ple extraordinari celebrat el 4 de novembre de 2004, va aprovar provisionalment modificar alguns impostos i taxes per al proper any 2005. Des de l’Ajuntament s’ha intentat modificar el mínim possible els impostos i taxes que afecten més a la població, però en algunes taxes (escombraries i aigua) aquest augment sí que és significatiu per la repercussió dels augments del cost. Resum de les modificacions: • Impostos: Impost de Béns Immobles (IBI) Només es modifica l’Impost de Béns Immobles de rústica. El tipus que s’aplicarà serà del 0,80%. Això representa un augment del 15%. Aquest augment, però, a la pràctica, no és molt, donat que els valors cadastrals de rústica són molt baixos. El tipus d’IBI urbana no es modifica, continua al 0,56 %. Impost de Vehicles de Tracció Mecànica (IVTM) Les quotes d’aquest impost tindran un augment de l’IPC (3,8%). Les quotes dels turismes seran: -De menys de 8 cv..................................................... 16,21 E -De 8 a 11,99 cv....................................................... 43,77 E -De 12 a 15,99 cv...................................................... 92,38 E -De 16 a 19,99 cv..................................................115,08 E -De més de 20 cv......................................................143,87E €Impost sobre l’increment del valor dels terreny urbans (plusvàlua) D’aquest impost varien els percentatges dels dos primers trams dels anys d’antiguitat del terreny: - D’1 a 5 anys: Passa del 2,5% al 3% - Fins a 10 anys: Passa del 2,4% al 2,5% - Fins a 15 anys: Es manté el 2,30% - Fins a 20 anys: Es manté el 2,20% Aquest impost de la plusvàlua grava l’increment de valor que experimenten els terrenys a conseqüència d’una transmissió de la propietat (venda, herència...). i la base imposable ve determinada per l’increment del valor que ha experimentat el terreny en un període màxim de 20 anys. Només pagaran aquest impost les persones que venguin o heretin algun terreny urbà. • Taxes: Taxa d’escombraries Aquest és un servei que presta el Consell Comarcal de la Garrotxa. I la taxa d’escombraries engloba diferents conceptes: recollida i tractament. Segons l’estudi econòmic redactat pel Consorci de Medi Ambient i Salut Pública, la taxa d’escombraries es veurà afectada per una increment important motivat per: - Actualització del preu segons l’IPC. - Augment del volum de deixalles. - Adaptació a la normativa de seguretat pel que fa a la recollida de deixalles (S’ha d’ampliar la plantilla i la maquinària per ajustar-se als horaris reglamentaris). Aquesta actuació tindrà una repercussió en aquest exercici 2005 i el 2006, i correspon a un augment del 13,5% del preu de les deixalles per any. Finalment, l’augment real de la taxa de recollida i tractament que ens aplicaran serà del 16,50%, i l’Ajuntament repercutirà

en la taxa d’escombraries aquest 16,50%. Taxa de subministrament d’aigua: Aquest servei està concedit a l’empresa Prodaisa, la qual ha presentat un informe econòmic que justifica l’augment del cost del m3 d’aigua. Aquests augments estan justificats per l’increment de l’IPC, la construcció d'arquetes per la neteja de la canonada del Gomorell (es preveu netejar aquesta canonada d’aigua cada dos anys). Les despeses per a la construcció d’arquetes és de 32.764,90E€ i les despeses de neteja de canonada és de 18.515,00 E€. L’Ajuntament ha negociat l’augment dels costos, i finalment les taxes que s’aplicaran seran les següents: -Bloc I: fins a 10 m3/abonat/mes.............................. 0,39 €/m3 -Bloc II: excés de 10m3/abonat/mes......................... 0,46 €/m3 -Conservació del comptador.................. 0,71 E €/abonat/mes -Dret de connexió............................................................250 E Lamentablement, el preu de l’aigua continuarà incrementant-se de manera significativa. A més de les previsibles necessitats de renovació i ampliació de les instal·lacions de subministrament, augmentarà la fiscalitat. Actualment el cànon de la Generalitat + l’IVA ja suma el 50% de la factura i, l’Agencia Catalana de l’Aigua preveu incorporar un nou cànon per finançar les inversions que té previstes.

Ordenança de la taxa per a la cessió, recollida i custòdia d’animals

El Consell Comarcal de la Garrotxa ha aprovat definitivament l’ordenança fiscal reguladora de la taxa per a la cessió, recollida i custòdia d’animals domèstics. Aquesta ordenança també afecta el municipi d’Argelaguer. Serà objecte d’aquesta ordenança: - La cessió de l’animal a les instal·lacions de les gosseres de manera permanent i amb pèrdua de drets posteriors. - La recollida de la via pública o d’espais públics d’un gos considerat abandonat. També la recollida en espais privats d’un gos considerat abandonat, en aquest cas caldrà l’autorització de l’autoritat competent. - Els costos de manutenció i manteniment de l’animal ocasionats per la seva estada a les instal·lacions de les gosseres. Les quotes seran les següents: - Per la recollida d’un animal....................................... 65 E € - Pel manteniment d’un animal a les gosseres............... 15 €/dia - Per la cessió indefinida d’animals................................ 320 € Pot haver-hi reduccions i bonificacions d’aquestes quotes en el casos en què l’estat de salut de les persones que fan la cessió, el seu lligam efectiu amb l’animal i el seu nivell de renda disponible ho aconsellin. Per això es demanarà informe als serveis socials i s’establirà de manera raonada el nivell de reducció aplicable a cada cas. Les reduccions podran arribar al 90% de la taxa prevista. L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 14 DESEMBRE 2004

5


6

Actualitat

Exposicions de la Festa del Roser

Exposició de flors: L’església de Santa Anna va guanyar encant amb l’exposició de flors que es va fer durant la Festa del Roser d’enguany.

Exposició de flors: Molts veïns col·laboraren en l’exposició portant plantes de tot tipus. Moltes gràcies a tothom.

Exposició els primers pobladors: Urna amb decoració concisa de triangles acanalats (S. VIII a.C.), una de les peces més boniques que es van trobar.

Exposició els primers pobladors: Visitant l’exposició el dia de la inauguració amb les arqueòlogues.

Exposició els primers pobladors: El cartell de l’exposició.

Exposició els primers pobladors: A través d’un vídeo, vàrem poder veure com treballaven els arqueòlegs i també les visites que els nens del poble van fer a l’excavació.

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 14 DESEMBRE 2004


Actualitat

Festa de la música

Les noves promeses en quartet.

El dissabte 21 de juny es va celebrar la Festa de la Música d’Argelaguer, coincidint amb la Diada Internacional de la Música que se celebra arreu del món. La iniciativa va sorgir arran de les ganes que hi havia d’organitzar un petit concert on hi participessin tots

L’Orquestra de l’Enfarinada en harmonia.

els músics i cantaires del poble. Aviat la proposta va ser molt ben acollida per altres entitats i associacions, tot seguit s’hi van afegir més iniciatives, que van arrodonir tot el dia del qual en guardem un record ben entranyable. L’associació cultural “Lluna Plena” va presentar Manel Florensa, entusiasta

aficionat que ens va ensenyar els seus instruments fent-los sonar i explicant la seva construcció. Va oferir el seu concert i exposició pel matí a la capella de Santa Anna. El Talleret de Música va organitzar per la tarda i a la mateixa capella el Concert de músics del poble. Va ser una mostra de la vitalitat musical d’Argelaguer, que va comptar amb més de 30 participants, entre nens, joves i grans; instrumentistes i cantaires. Malgrat que la pluja ens va acompanyar durant tota la tarda, l’assistència va ser multitudinària, la capella estava a vessar, plena de gom a gom... (clar que la capella és petita, però plovia molt...) En acabar aquest concert i coincidint que la pluja també acabava, es va oferir un petit berenar per a tothom a la plaça, amb coques casolanes que van elaborar les famílies dels participants i l’AMPA; i begudes aportades per l’Ajuntament. Tot seguit, i aprofitant una rara ocasió d’aquelles que et regala l’atL'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 14 DESEMBRE 2004

7


8

Actualitat

Manel Florensa.

La colla de cantaires en capella.

zar, vàrem poder gaudir del concert del grup jarocho Mono Blanco, formació

puntera de la música de Veracruz (Mèxic) que passava per aquí enmig

El grup Mono Blanco, la música més exquisida des de Veracruz (Mèxic).

d’una gira internacional. Tot i que aquests músics no havien dormit gaire (venien de lluny i en tren i l’endemà tornaven a marxar ben d’hora), no van dubtar en participar i col·laborar en la nostra festa. El grup de Joves d’Argelaguer va organitzar un macroconcert al Casal. Els grups que hi van tocar van ser: Pandemonium, La fàbrica de flores, May Day, Afòniks i Mam Session. El concert va començar a les 11 de la nit i ves a saber a l’hora en què va acabar. L’endemà tothom parlava de l’èxit, l’organització i la participació. Els concerts van acabar deixant a la memòria una fonda petjada i unes bones sensacions. D’aquesta iniciativa, portada amb entusiasme fins a la seva realització, només n’han quedat unes fermes ganes de tornar-hi.

Ferreteria

Mas-Ventura, s.l. Electricitat - Aigua - Calefacció C/ Piscina, 6 17850 BESALÚ (Girona)

Tels. 972 59 02 86 / 972 59 00 20 Fax: 972 59 05 69

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 14 DESEMBRE 2004

ESTRUCTURES I OBRES EN GENERAL Mossèn Bartomeu, s/n - Tel. 972 29 04 44 - Fax 972 29 20 11 - Mòbil 908 93 67 10 17857 SANT JOAN LES FONTS


Actualitat

Correllengua 2004

Foto de grup dels participants a la sortida.

Visita al Fòrum de les Cultures El dia 22 d’agost vam organitzar una sortida al Fòrum de les Cultures, a Barcelona. L’autocar va ser subvencionat per la Generalitat de Catalunya. Ens vam ajuntar dos pobles: Argelaguer i Maià de Montcal. D’Argelaguer vam ser 32. Cal dir que hi va haver molt bona sintonia entre totes les persones. La visita va estar ben organitzada i amb el bon humor de tothom vam passar un dia ben divertit.

Les cuques també van participar en el Correllengua.

En Joan Torres llegint el manifest.

El jovent d’Argelaguer marcant el pas.

Fent la cua per veure l’exposició sobre els guerrers de Xi’an.

La colla de cantaires fent un petit recital de cançons catalanes.

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 14 DESEMBRE 2004

9


10

Actualitat

Festa del Guilar

Els cantaires de la parròquia durant l’ofici.

Com cada any, després de la missa es va celebrar un dinar de germanor.

Amb la panxa plena tot eren rialles i acudits!

L’alcalde oferint un quadre del poble pintat per Salvador Pelegrí a Miquel Ramió, amb motiu del seu trasllat a Olot.

Sagués N.i.f. b-17479841

Mas Espuella Residència · Casa de pagès

C/ Afores, s/n. - Tel. i Fax: 972 68 72 36 17853 ARGELAGUER (Girona)

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 14 DESEMBRE 2004

17853 Argelaguer La Garrotxa - Girona Tels. 972 68 74 57 / 972 68 71 58 - Fax: 972 59 12 99

Turisme Rural


Actualitat

Festa dels avis

El dia 12 d’octubre, amb motiu de la Festa dels avis, es va celebrar un dinar de germanor al Casal del poble.

Els avis, sortint de l’ofici solemne, van posar per a la tradicional fotografia de grup.

Aquest any, uns dels protagonistes de la festa van ser l’Antònia i en Siset que complien 64 anys de casats. Felicitats!

També van ser motiu de celebració els 50 anys de casats de la Remígia i en Joan. Per molts anys!

Teatre al Casal d’Argelaguer

El passat 26 de juny, el grup de teatre “El Llumí” va representar una obra teatral al Casal d’Argelaguer. L’obra “La teva dona m’enganya” és una comèdia de Lluís Coquard.

11


12

Entrevista

Carles Batlle, dramaturg

Nascut el 20 de setembre de 1963 a Barcelona, fa un parell d’anys que l’autor teatral Carles Batlle i Jordà viu a Argelaguer amb la seva dona, la regidora del nostre ajuntament Montserrat Mallol i Soler, i els seus dos fills, en Guillem i la Berta, de 6 i 3 anys, respectivament. La seva feina -des de fa 16 anys és professor de Dramatúrgia i Literatura Dramàtica a l’Institut del Teatre de Barcelona i, a més, actualment és membre del Consell Assessor i dramaturg resident del Teatre Nacional de Catalunya, coordinador del programa de doctorat en Arts Escèniques de la (UAB) i director pedagògic de l’Obrador, l’escola de teatre de la Sala Becket de Barcelona.- li permet passar-se quatre dies i cinc nits a la setmana a Argelaguer, mentre que els altres tres dies i dues nits -de dimecres al matí fins a divendres a la tarda- se’ls passa a Barcelona i Bellaterra.

"Temptació", TNC 2004

D

esprés d’estudiar l’EGB, el BUP i el COU a l’escola Santa Isabel de Barcelona, l’any 1981 es matricula a la Universitat Autònoma (UAB), on el 1986 es llicencia en Filologia Catalana i el 1998 es doctora en Arts Escèniques. A finals de la dècada dels 80 fa el postgrau de Teoria Crítica Teatral a l’Institut del Teatre, a Barcelona, on fa classes de Dramatúrgia i Literatura Dramàtica des del 1988. “Abans de treballar a l’Institut del Teatre, on sóc professor de Dramatúrgia i Literatura Dramàtica des de fa 16 anys, L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 14 DESEMBRE 2004

havia treballat quatre anys a la Secretaria de l’escola Santa Isabel i vaig fer classes de català i literatura catalana a un parell d’instituts de Barcelona”, explica en Carles. A l’hora d’explicar la raó per la qual la seva dona i ell decidiren venir a viure a Argelaguer, en Carles explica que “des de molt petit anava a estiuejar i passava els caps de setmana al mas Batlle, la casa que la meva família tenia llogada al veïnat de la Cot, al costat de Santa Pau, de manera que coneixia molt bé la Garrotxa. L’any 1998, quan els pares van


Entrevista deixar aquesta casa, nosaltres vam venir a estiuejar per primer cop a Argelaguer, i ens hi varem estar quatre anys”, refereix en Carles, que es va casar amb la Montserrat Mallol i Soler a Castellfollit de la Roca l’any 1988. “Abans de comprar la casa de la plaça Santa Anna on residim des de fa un parell d’anys, vam viure de lloguer en una altra casa del poble”, comenta en Carles, que diu que el que més li agrada d’Argelaguer és “la tranquil·litat, la relació amb els veïns, la proximitat amb la muntanya, el fet que els nens puguin anar pel carrer amb bicicleta sense patir pel trànsit...”

Dramaturg

En Carles va començar a escriure obres de teatre l’any 1994, quan uns alumnes seus de l’Institut del Teatre li van demanar una obra per poder-la representar. “Aleshores vaig escriure “Sara i Eleanora”, obra que vaig presentar a un concurs literari i amb la qual vaig guanyar l’accèssit al Premi Ignasi Iglesias d’aquell mateix any, cosa que em va engrescar a continuar escrivint”, explica en Carles, que des d’aleshores ha escrit 9 obres més i ha fet 7 treballs de dramatúrgia. A més de “Sara i Eleonora”, obra publicada el 1997, traduïda al castellà i que es va estrenar com a muntatge teatral el 1995 al Teatre Adrià Gual. Les seves obres de més èxit han estat: “Combat” (1995), publicada en català l’any 1999, traduïda al castellà, francès i alemany i, properament a l’anglès, i estrenada el 1998 a la Sala Becket; “Suite” (1999), premi de la Societat General d’Autors i Editors d’aquest mateix any, publicada en català el 2001, traduïda al castellà, francès, italià i anglès, i estrenada el 2001 a la Sala Becket; “Oasi” (2001), premi “Recull” del 2002, publicada en català el 2003, traduïda al francès i l’alemany, és la única obra seva que no s’ha representat; i “Temptació” (2003), es publica en català aquest any, traduïda a l’alemany, i estrenada aquest mes de novembre al Teatre Nacional de Catalunya i el desembre al Burgheater de Viena (Àustria). Pel que fa als treballs de dramatúrgia, cal destacar-ne els següents: la dramatúrgia de l’obra “La barca nova”, d’Ignasi Iglesias, que es va representar al TNC la temporada 19992000 sota la direcció de Joan Castells; la traducció de l’obra de Jean Ives Picq “Le cas Gaspard Meyer”, que es va representar a la Sala Beckett, dirigida per Toni Casares, el desembre del 2002; i la dramatúrgia de “Un ram de mar”, sobre textos de Joaquim Ruyra, que es va representar al TNC el gener del 2004 sota la direcció de Joan Castells. “M’agrada el teatre de text, amb pocs personatges i en espais petits, les obres de petit format”, manifesta en Carles, que diu que cada cop s’avorreix més amb les obres de les grans companyies que es representen en grans sales, però afegeix que també li agrada “el teatre visual i la dansa contemporània”. “Segueixo amb interès la programació que es fa a les sales

alternatives, com són la Sala Beckett, el Teatre Malic (actualment tancat), l’Artenbrut, l’Espai Brossa, Versus Teatre i Sala Muntaner, de Barcelona; el Teatre Ponent, de Granollers; i la Planeta, de Girona”, explica en Carles, que es va començar a interessar pel món del teatre quan feia 2n de BUP i va veure “Antaviana”, de Dagoll Dagom al Teatre Romea. En Carles explica que quan escriu una obra ja pensa en el muntatge. “Faig un muntatge visual al cap, és a dir, visualitzo l’obra amb l’escenografia inclosa”, relata en Carles, que manifesta que li interessa la temàtica de la memòria, tant col·lectiva com personal, i en les últimes obres també el tema de la immigració”. “En els muntatges de les meves obres que es fan a Catalunya, m’agrada intervenir en el procés, debatre amb el director, per ficar-hi cullerada i opinar”, assegura en Carles, que reconeix que “de vegades he de retocar el text arran dels assajos, ja que no dono el text per acabat fins que no s’ha fet el muntatge de l’obra”. Per acabar, cal explicar que a més d’estar pendent de les estrenes de la seva obra “Temptació” a Barcelona i a Viena, en Carles, que escriu la seva primera novel·la, que tracta de la Garrotxa, ja té previst escriure una altra obra teatral, tot i que encara no ha escollit el tema. R. Ponsatí

C/ Olot, 35 Tel. 972 28 71 56

Argelaguer

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 14 DESEMBRE 2004

13


14

Escola

Estudi del volcà Montsacopa i descoberta d’Olot El passat 2 de novembre, els alumnes de Cicle Mitjà vam anar amb els nostres companys de la ZER del Llierca a visitar el volcà Montsacopa i conèixer els carrers d’Olot. Els monitors del Camp d’Aprenentatge ens van fer una explicació de com s’havia format el volcà i que tothom el coneix com “el volcà de Sant Francesc”. Vam poder veure que aquest volcà té un cràter perfectament definit i que es troba entremig de dos volcans: la Garrinada i el Montolivet. Actualment el volcà està alterat, desforestat i semiurbanitzat. Vam visitar el cràter i les grederes. Vam estudiar els materials del con volcànic: cendres, gredes, blocs i bombes. Després de dinar, amb la companyia de les mestres, vam fer un recorregut a peu pels carrers de la ciutat d’Olot per descobrir els edificis i monuments més importants. Com: la Plaça del Carme, la Plaça del Conill, la Plaça Major, que se la coneix popularment per la Plaça dels Gegants, el carrer de Sant Esteve, on vam observar els baixos dels seus edificis plens de comerços i botigues, la Plaça del Rector Ferrer, on es troba l’església parroquial de Sant Esteve (el rosetó, la porta principal, el campanar, les gàrgoles, les columnes, les fornícules...), el passeig del Firal, dedicat a l’escultor Miquel Blay, la Casa Gaietà Vila, el Teatre Principal, la Casa Solà-Morales... A 2/4 de 5 l’autocar ens va venir a recollir. Va ser una excursió molt divertida. Alumnes de Cicle Mitjà del CEIP Montpalau L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 14 DESEMBRE 2004

Visita a la fira i a la cooperativa de la Fageda El dia 18 d’octubre, diada de Sant Lluc, la classe dels “conills” vàrem fer la nostra primera sortida, la primera aventura d’aquest curs. Quina emoció portar motxilles, pujar a l’autocar i anar a recollir els nostres companys de la ZER. Visitar la fira del bestiar, poder veure vaques, toros, vedells, ponis i cavalls. Després d’esmorzar una mica, vam caminar pel passeig de Sant Roc, on comprovàrem, tot trepitjant fulles, que la tardor també havia arribat a Olot. Tot seguit, més animals, aquesta vegada una mica més petits: conills, gallines, oques i fins i tot les set cabretes, sols ens hagués faltat veure el llop. Tornem cap a l’autocar, quina gana! És hora de menjar el que ens han preparat a casa amb tanta il·lusió. Quin vent! Quina fred! Segur que aviat se’ns haurà passat, una vegada hàgim menjat. Arribem a la cooperativa de la Fageda, ja ens esperen. Quantes vaques que tenen! I els vedells, tan petits. Les monitores ens ajuden a preparar-los el menjar: una mica d’aigua, una mica de llet en pols i remenem i remenem. Quin soroll quan mengen! Visitem la fàbrica dels iogurts, què necessitem per fer un iogurt? Aigua? Llet de les vaques o llet en pols? Bacteris? Quin embolic, o bé era pel menjar dels vedells. Encara som massa petits! El que sí que ja sabem és que tenim ganes de tornar, estem molt cansats i un cop de cap en l’autocar se’ns posarà d’allò més bé. Tornem cap a l’escola, ja no tenim ni esma per cridar quan passem pels túnels. Ens esperem i cap a casa a menjar-nos el iogurt per acabar d’assaborir aquesta aventura.

Alumnes d’Educació Infantil


Escola

Les plantes medicinals Fenigrec: Facilita el desenvolupament dels músculs: body-bullding i facilita l’augment de pes. Xicoira: Depurativa de l’estómac, ronyons, matriu i sang. Digestiva i antiparasitària.

Comí: Planta de llavors amb propietats digestives, per eliminar els gasos intestinals. Fucus: Dietes de control de pes, obesitat i cel·lulitis.

Alfàbrega: estimulant i antiespasmòdica.

Dent de lleó o pixallit: Diürètica, purifica la sant i activa la secreció de bilis. Tònic i sudorífer.

Boixerola: Planta que serveix per curar les infeccions de l’aparell urinari, que es pren amb infusions.

Espinu Albar: Cura l’estrès, el nerviosisme, l’ansietat i l’insomni.

Bossa de pastor: Reprimeix les petites hemorràgies menstruals.

Eucaliptus: Cura infeccions de l’aparell respiratori com bronquitis, sinusitis i constipats.

Garcina Camogia: Disminueix la transformació de sucre en grasses.

Ginko Biloba: Cura trastorns cerebrals i circulatoris.

Ginseng: Tònic contra l’estrès i el cansament intel·lectual.

Els alumnes que han fet l'estudi de plantes medicinals

Camamilla: Per curar les infeccions intestinals i també per netejar les ferides com per exemple: ferides oculars. L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 14 DESEMBRE 2004

15


16

Escola

Farigola: Per desinfectar ferides per banys o dolors reumàtics, grips i infeccions bucals.

Maria Lluïsa: Cura els trastorns digestius. Es pot prendre com a infusió.

Marihuana: Té virtuts sedants i hipnòtiques.

Menta: És una herba que va bé per a l’estómac.

Romaní: És una planta tonificant i cicatritzant.

Sàlvia: Planta antisèptica que ajuda a calmar el mal de panxa, per les diarrees i la inflamació vocal com llagues, faringitis.t.

Saüc: Depuratiu, neteja l’organisme.

Til·la: Calma l’excitació nerviosa.

Valeriana: Té efectes tranquil·lizants, sedants i analgèsics. Es pren amb infusions, planta indicada per al sistema nerviós. Alumnes de Cicle Superior

Rodolins de la tardor

Aniol - Aquesta tardor fa molta calor. Eloi - Les castanyes de la tardor són de color marró. Genís - A la tardor moniatos menjarem i després jugarem. Arman - Hem anat al bosc a buscar bolets però són petitets. Jana - La magrana de la Jana se l’ha menjat l’Anna. Sergi - Les fulles de la tardor són de color. Guillem - El cargol s’ha menjat una col. Tim - El cargol surt quan plou. Ànnia - Les orenetes han marxat perquè no volen cap refredat. Ivet - La tardor ha arribat dalt d’un turó. Alba - A la tardor les formigues van al racó. Xena - La castanyera celebrarem i els panellets menjarem. Alumnes de Cicle Inicial L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. -14 DESEMBRE 2004 2004 L'Argelaga - Revista d'Argelaguer Núm. 14 DESEMBRE

L’escola Montpalau, el dia 29 d’octubre de 2004, vàrem celebrar la Gran Castanyada elaborant panellets de diferent gust i menjant castanyes torrades.


AMPA

L’estiu de l’AMPA i l’inici de curs Les activitats estiuenques d’enguany han estat carregades d’escalfor i color; dues qualitats ben pròpies d’aquestes èpoques. El Casal d’estiu ha estat l’activitat més acolorida. Hi va participar molta mainada del poble, també de pobles veïns i estiuejants. Molts nens s’hi van anar afegint a causa de la proposta entusiasta i engrescadora que presentaven les monitores i les seves activitats. Ens agrada potenciar aquest caràcter obert perquè així també s’amplien les coneixences entre la gent i d’alguna manera es fa extensiu el tarannà del nostre poble. Per al Casal d’estiu d’aquest mes L’Anna, l’Ester i l’Imma gaudint de la festa tot menjant un gelat. de juliol hem comptat amb la professio- nalitat i les idees de tres monitores: l’Anna, l’Imma i de l’Església on ens esperava un típic berenar: pa amb l’Ester; totes tres artistes, educadores i animadores, que xocolata i gelats de llimona i maduixa. Allí encara va han omplert de colors i dinàmica lúdica el Casal. seguir una bona estona la música i la festa. Com a activitat especial, a part dels diversos tallers, jocs També aquest estiu l’AMPA ha muntat unes paradetes i sortides, ha estat la construcció d’unes cuques feres: durant les vetllades de sardanes i cinema. La participetits monstres allargats i decorats amb motius marins pació ha estat força exitosa: els pares i mares hi col· i que passaran a formar part de la faràndula del poble, laboraven amb pastissos per vendre; els nens i nenes amb la idea que puguin participar a les sortides, als cerelaborant manualitats diverses, braçalets, punts de caviles i altres actes. llibre, bossetes de cuir, ramells d’herbes aromàtiques; Com a final del Casal es va organitzar una festa protaalguns veïns cedint material i tots els “clients”, que sense gonitzada per un cercavila pels carrers del poble amb la llurs consumicions no s’haguessin assolit els objectius participació de tots els nens del casal que portaven les pretesos. Els objectius de les paradetes (els de sempre): cuques, els geganters que les van rebre molt cordialment oferir un servei que acalorés l’activitat alhora que proi per sorpresa a la plaça; i la colla de músics que van porcionés una font de calerons que sempre van bé per acompanyar tota la comitiva pels carrers fins a la plaça eixugar despeses. Per a la festa del Correllengua, marcada per l’acolliment al manifest que va organitzar l’Ajuntament donant suport a la campanya en defensa de la llengua, els nostres nens i nenes van participar en l’acte fent ballar i córrer les cuques per tota la plaça. Com a primera activitat per al curs 2004-2005 ha estat l’organització de la tradicional castanyada. Aquest any, un cop més, han acompanyat aquest caliu de tardor aquestes castanyes tan ben torrades, els moniatos i la esperada cansalada. Com a fet molt especial ha estat la gran participació i col·laboració desinteressada de diverses empreses locals i veïns particulars. Cal agrair a: Carns Brugués, Fruits Jeroni, Comercial Albert Pellicer, Bar el Casal, Iveco, Botiga Marga, Perruqueria Carina, Cala Xica, La Felca, El Cafè, Congelats Olot, Don Cubito que no han dubtat en oferir els seus productes i aportacions a la festa com també proporcionant els premis de En Màssio i en Santanàs acompanyant les cuques en la seva primera aparició. les rifes. També als veïns Josep Pujol, Pere Fàbrega, L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 14 DESEMBRE 2004

17


18

AMPA

El grup de mitjans passejant el tigre, la medusa i el drac.

Jaume López i Carmen i la Cristina que no van parar fins que no va estar tot a punt, portant llenya, vetllant el foc i torrant les castanyes, la cansalada i els moniatos. Gràcies també a la vostra concurrència i participació: avis, joves, mainada i grans, que sense vosaltres ens hauríem d’hagut de menjar les castanyes tots sols i no hauria estat tan divertit. Aquest curs escolar va començar a mitjans del mes de setembre. Hi ha hagut un canvi de mestres: la Mercè, la Teresa i la Rosa M. han estat destinades a unes altres escoles. Així, doncs, han vingut tres mestres noves: la M.

Els més petits mostrant-nos els motius marins i darrere els més grans amb el seu peix de colors.

Àngels per a P3, P4 i P5; la Montse per a 3r i 4t; i l’Anna per a 5è i 6è. La Marga s’ha quedat i està als cursos de 1r i 2n a més que assumeix les feines de Esperant les castanyes a la vora del foc. direcció. Per a aquest curs hi ha escolaritzats actualment 42 nens (n’han marxat 5 i n’han entrat 8) i a l’AMPA s’hi han afegit 6 famílies.

Les noves mestres de l'escola d'Argelaguer.

Recordem que l’Associació de pares i mares la formem entre tots i que té sentit i funciona perquè ens interessa a tots. Aprofitem per anunciar que la nova Junta està molt engrescada i oberta per escoltar les demandes i potenciar les iniciatives de tothom. Així, doncs, SALUT i APA!

En Pere i en Josep tot torrant les castanyes.

ProMinent Gugal, S.A. Solucions als problemes del aigua i del medi ambient

Polígon Industrial, s/n. 17853 Argelaguer (Girona)

Tels. 972 28 70 11 - 28 70 12 Fax 972 28 71 07

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 14 DESEMBRE 2004

Major, 16 - Tel. 972 59 10 25 - particular: 972 68 71 47 17850 BESALÚ (Girona)


Jovent

Ja hi som! L’associació de joves d’Argelaguer ja està en marxa!

tots els grups hi van posar moltes ganes.

Enguany ja tenim tota la documentació en regla i estem inscrits en el registre. Ja era hora! Portàvem un any intentant formar-la, però sempre hi teníem algun problema. És clar, com que som novatos!, però ja està fet i ara ja no hi haurà qui ens pari.

Volíem agrair l’ajuda i la col·laboració de l’Artur Ginesta, Panxito, Ramon Tomàs, Albert Nebot, Xicu del Cafè i l’Ajuntament. Moltíssimes gràcies. Això sí, pensàvem que hi havia més gent en aquest poble!

Per què una associació de joves? Doncs perquè pensem que el poble necessita moviment, activitats pensades pels joves i per als joves... i quina millor manera d’organitzar i fer coses, doncs, des d’una associació, i així poder gaudir dels beneficis de l’estat. Això, però, no descarta les ganes que tenim de fer coses que no necessàriament han d’anar adreçades als joves, i estem disposats a col·laborar en tots els actes mínimament interessants del poble (com heu pogut comprovar). El dia 19 de juny els joves del poble vam aconseguir organitzar un concertàs! al magnífic Casal, on van actuar els May Day, Colision, Pandemonium, Fàbrica de flores i Afòniks,

També vam estar presents en el mercat medieval de Besalú, amb una petita representació que vam anar a fer el “paperina”. Tot i que ha començat el curs i els estudis, i la feina i les obligacions familiars no ens deixen gaire temps lliure, els caps de setmana ens reunim tots al local per començar a preparar activitats per a aquest any vinent, que hi ha ganes de molta festa! No podem concretar cap activitat perquè no tenim res decidit de moment, però de ben segur que sentireu a parlar d’alguna cosa grossa. Au, doncs, salut i joventut! Associació de joves d’Argelaguer

Polígon Industrial - Tel. i Fax: 972 68 71 59 17853 ARGELAGUER (Girona) C/ del Terri, s/n. - Tel. 972 59 42 00 - Fax: 972 59 45 55 17844 CORNELLÀ DEL TERRI (Girona)

Projectes arquitectonics (xalets, blocs de vivendes, naus industrials,...) Reformes, Rehabilitacions, Projectes d'obertura i legalització, ... Projectes d'urbanització

Imatges fotorealistes 3d en color desde l'inici del projecte

VALENTIN LLAGUNO LOBATO

C/ Pollancres, 1 - 17853 ARGELAGUER

ARQUITECTE - APARELLADOR

Telèfon i Fax: 972 68 77 25 - Mòbil: 656 82 89 81

(a la carretera Olot-Besalú, devant el semafor d'entrada a Argelaguer desde Olot)

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 14 DESEMBRE 2004

19


20

Esports

L’Escola de Futbol Llierca. Segon any Quan llegiu aquestes quatre ratlles ja estarem de ple immergits a la competició de la lliga, tant l’equip de prebenjamins, com el de alevins. La segona temporada de l’Escola de Futbol Llierca l’hem iniciat a principis de setembre amb els primers entrenaments. El dia 11 del mateix mes vam fer la presentació dels equips i durant els següents dissabtes vam jugar un seguit de partits amistosos. Els nens que juguen enguany a l’escola de futbol són els següents: Prebenjamins: Marc Devesa, Jordi Soler i Yannek Niesten, de Sant Jaume de Llierca. Dani Romero, Aniol Freixes, Genís Tomàs i Andreu Aragón, d’Argelaguer. Pol Espinosa, Sergi Ferrusola i Pol Masó, de Montagut. Jacob Erich i Roger Ayants, de Tortellà. Martí Tort, de Sales de Llierca. Els entrenadors: Mattieus de Sant Jaume de Llierca i José M. Espinosa de Montagut. Alevins: Luuk Dekker, Pep Palol, Sergi Puigbert, Joan Tomàs i Eric Graña, d’Argelaguer. David Cruz, Luca Erich, Genís Bayona, Àngel Bayona, Guillem Romero i Aniol Cabarrocas, de Tortellà. Arnau Vilar, Adrià Ferrusola, Aitor Espinosa i Marc Marchante, de Montagut. Toni Romero i Silvian Niesten, de Sant Jaume de Llierca. Gerard Sau, d’Oix. Els entrenadors: Pere Luque de Tortellà i Quique Graña d’Argelaguer. Els coordinadors de l’escola són: Santi Luque i Josep A. Anaya. Com podeu observar, hi ha una mitjana de 4-5 nens per poble, un nombre massa reduït que fa totalment inviable la pràctica de futbol a nivell municipal. Per contra, units en un club supramunicipal, la situació canvia del tot. És l’aplicació de la màxima: “la unió fa la força”. A l’Escola de Futbol Llierca els nens poden entrenar-se i jugar a futbol prop de

Ctra. d'Olot, 61 17853 ARGELAGUER Tel. 972 68 71 54 (Girona)

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 14 DESEMBRE 2004

Els dos equips de l’escola de Futbol Llierca.

casa seva i els pares s’estalvien haver-los de portar a Olot o més lluny, i amb l’afegitó que els nens ja es coneixen de les excursions i trobades de la Zona Escolar Rural “El Llierca”. Què més volem? Si volem que això continuï per molts anys hi hem de col·laborar tots i, en la mesura del possible, aportar el nostre granet de sorra. Si hi ha algun nen/nena interessat a jugar o bé algun pare/ mare vol obtenir informació del funcionament de l’Escola, pot trucar al següent telèfon mòbil: 625 344 837. La foto dels nens i nenes de l’escola de Futbol Llierca amb els pares i mares és de Port Aventura, on vam anar d’excursió el final de temporada passada, el 6 de juny, i esperem, a finals d’aquesta segona temporada, tornar-la a repetir o bé fer-ne una altra de semblant. Per últim, un recordatori als nens: s’acosten les festes de Nadal i, com sabeu, és tradició de fer cagar el tió en els vestidors. Nens, porteu-vos bé, feu bondat i no contesteu, ni mossegueu els entrenadors. Qui avisa no és traïdor. La Junta


Esports

Futbol Club Argelaguer

Una vegada més, en arribar la Festa Major de Sant Damas, tornem a tenir l’oportunitat de fer aquesta modesta crònica sobre el F.C. Argelaguer que ens brinda la revista L’ARGELAGA. Aquest any, esportivament parlant, no podem pas donar molt bones notícies, ja que s’ha començat la temporada amb un equip minvat per les 9 baixes dels jugadors de la temporada passada els quals per la seva vàlua i experiència eren els puntals de l’equip per pujar a la 2a Categoria Regional. La junta, després de fer tot el que ha pogut, ha fet un equip amb la resta de la plantilla de l’any passat i fitxatges de jugadors joves als quals manca experiència en aquesta categoria, cosa que es demostra en el fet que dels 7 partits jugats, tots s’han perdut amb la particularitat de que no es fan gols i ens en fan massa, resulta un total de 2 gols a favor per 21 en contra. En l’aspecte social cal ressaltar l’estrena del nou equipament, que torna a recuperar el de temps passats amb el fons groc i les quatre barres vermelles, i pantalons i mitjons

CALES DE LLIERCA, S.A.

Equip actual del F.C. Argelaguer. negres. Per cert, és un dels més bonics del grup 17 de la 2a Categoria Regional. També farem menció de la festa que va organitzar el club amb motiu de la revetlla de Sant Joan, que va consistir en un sopar i un ball fins a la matinada a la Plaça de la Generalitat. Ara ja s’estan preparant, tal com es fa cada any, les participacions a un número de la Loteria de Nadal i la Gran Quina de les festes nadalenques, que es farà el dia 26 de desembre, diada de Sant Esteve. Sort per a tothom! RO-K

Tallers LEONARDO SANZ, S.A. Cra. d'Olot,7 - Tel. 972 59 00 79 - Fax: 972 59 12 99 17850 BESALÚ (Girona)

Afores, s/n. Tel. 972 68 70 20 Fax: 972 68 74 16

17853 ARGELAGUER (Girona)

BASSOLS ENERGIA, S.A DISTRIBUCIÓ D'ENERGIA ELÈCTRICA

Av. de Girona, 2 Olot (La Garrotxa) Servei permanent, tel. 972 26 01 50

Telèfon gratuït d'atenció al client: 900 70 50 50 L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 14 DESEMBRE 2004

21


22

Les nostres empreses

Cales de Llierca, S.A. L

’empresa d’Argelaguer Cales de Llierca, S.A. va ser fundada l’any 1969 per Cycosa i tres socis més: en Joan Lluch i la família Graner, com a continuació d’una antiga fàbrica de calç propietat de la citada Cycosa, que es va posar en marxa l’any 1949. Al cap de 3 o 4 anys, Cycosa deixa la propietat, tot i que alguns socis d’aquesta societat s’hi incorporen a títol personal. Actualment la major de la companyia pertany a les famílies Lluch i Puigbert. Cales de Llierca, S.A., que utilitza la pedra calcària de la pedrera Tramontana de Llers com a matèria primera, va començar fent calç per a la construcció (Hidròxid càlcic), a principis de la dècada dels 70 va iniciar la producció d’Hidròxid càlcic i Òxid càlcic per a la indústria i, finalment, des de l’any 1977 també fa diverses varietats de Carbonat càlcic precipitat. Cal destacar que tant l’Hidròxid càlcic com l’Òxid càlcic tenen aplicacions destinades a la protecció mediambiental, com per exemple el tractament d’aigües residuals i potables; i també s’utilitzen en la indústria química, en la fabricació de gelatines; en la indústria siderúrgica, en el sector de la construcció i obres públiques, etc. Per la seva part, els carbonats càlcics s’utilitzen en la indústria alimentària i enològica, en pastes dentrífiques i cosmètics, productes farmacèutics i dietètics, pintures i colorants, plàstics i ceràmiques, gomes i tintes, com additiu en papers especials, en papers de fumar, etc. L’empresa, que ha estat objecte de diverses ampliacions, com ara la de l’any 1994 quan va estrenar una nova planta per a micronitzar l’Òxid calci, té una producció de 100.000 tones anuals, el 35% de les quals s’exporten a França, Alemanya, Itàlia, Gran Bretanya i algun país sud-americà com ara Argentina. El 65% restant es destina al mercat estatal, on a més de Catalunya, que es queda amb la meitat del producte, destaquen les

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 14 DESEMBRE 2004

De dalt a baix: Vista general de la planta de producció de Cales de Llierca, S.A. Equip d’hidratació de l’empresa d’Argelaguer. La planta de Cales de Llierca l’any 1970. Mostra dels carbonats càlcics precipitats. comunitats de Madrid i València com a principals clients. Quant a les instal·lacions, Cales de Llierca, S.A., que l’any 1997 va obtenir la certificació de qualitat ISO 9002, compta actualment amb una superfície construïda d’uns 3.000 m2, on podem trobar, entre d’altres, 2 forns de calç, un dels quals funciona amb coke de petroli i l’altre amb gas natural, un hidratador de calç, una planta carbonatadora, diversos assecadors, una vintena de sitges d’emmagatzematge

de producte acabat, una envasadora i una paletitzadora i diverses cintes transportadores. Pel que fa al personal, l’empresa compta amb 41 empleats, entre els quals hi ha 2 directius -els administradors Pere Puigbert de Ros i en Joan Lluch Zorrilla-, 4 tècnics de laboratori, 3 administratius, 4 treballadors de la pedrera i els 28 restants són el personal dedicat a la producció, que tenen diferents categories. R. Ponsatí


Història

Espellonar Després de l’estiuet de Sant Martí, amb les primeres fredorades, a les cases de pagès es feia espellonada. Les cases grosses reunien més gent i feien la feina en un sol dia, però les petites i les mitjanes en diverses jornades. El darrer dia la casa beneficiària feia el quartó, un sopar complet; de Festa Major. Mentre durava l’espellonada, els pagesos casats parlaven de les collites i el bestiar, mentre que els fadrins i les fadrines es picaven l’ullet i parlaven del ball del diumenge. Asseguts sobre els pallons de la terrassa de la masia, quatre noies amb les faldilles esteses i quatre nois amb la gorra al cap anaven traient els pellons de l’espiga, a la qual en deixaven dos per poder fer els manyocs. La tènue llum donava clars i foscos als rostres dels joves, de manera que els ulls vius de les noies i el somrís dels seus llavis molsuts era l’única cosa que veien els fadrins. Mentre que elles només els veien les dents blanques, el nas i els ulls brillants dels enamorats. En Manel, un noi de rostre bru, per la qual cosa semblava que li brillessin més els ulls, va començar a cantar: A l’horta del meu pare, / que visca l’amor! / Tots van contestar: un roseret hi ha; / que visca la rosa! / Tots: un roseret hi ha, / que visquen les roses del roser / Les noies es van mirar somrients i la Marieta, una morena de rostre de poma i ulls d’ametlla va començar: El ball de la civada / jo us el cantaré / El ball de la civada / jo us el cantaré. / El pare quan la cantava / Totes la van seguir: feia així, feia així: / es donava un cop al pit / i s’enfilava així: / treballem, treballem, / que la civada guanyarem. Els nois van fer un murmuri general de desaprovació. En Manel va sospirar i va dir, tot cantant, amb to de resignació: - Si s’ha de treballar i callar, què hi farem, què hi farem. La Marieta va contestar, amb l’apro-

vació de les altres: - No us ho agafeu així, si voleu cantem. - Vaig a buscar l’acordió que tinc a baix -va dir el noi bru mentre s’allisava els cabells negres i arrissats. La Gerarda, que ja feia temps que havia acabat la joventut, va témer que l’espellonada es convertís en un altre ball de festa major. Va pensar: Aquests són capaços de ballar corrandes i si mossèn Sadurní ho sap, ho dirà trona avall. - Res d’acordions, aquí s’hi vé a treballar. Si voleu entreteniment l’avi Climent ja us explicarà una història de quan va anar a la guerra de Cuba - va mirar amb complicitat l’avi Climent, el qual ja pensava quina en diria. Els joves ja se sabien la major part de les aventures de l’avi Climent que solia explicar del seu viatge que quan el vaixell que el portava a Cuba va haver de travessar l’estret de Gibraltar, en entrar va fer: nnnnyyyyeeeecc i en sortir: pof. Continuava: ja vam haver passat: era molt estret. Després seguia explicant que el vaixell s’amagava en un revolt per quan passés un navili nord-americà sortir i amb quatre canonades ja tenir-lo enfonsat. Deia que així van enfonsar al voltant d’uns quaranta navilis de la

flota dels Estats Units; petits, mitjans i grossos. - Gerarda... -van demanar tots amb la veu dels que demanen clemència. - Res d’acordions, ni de cançons -va contestar la Gerarda- Si voleu ballar espereu diumenge a la sala de can Vila. La terrassa es va omplir de silenci, fins que va entrar una nena amb una rosa a cada galta i els cabells d’or fi. Era l’Enriqueta de cal Conill que s’havia cansat de seguir el gat de la casa per posar-li un esquellerinc de l’arreu de l’euga. Va interrompre enfadada amb l’esquellerinc a la mà: - Tan bé que li quedaria a en Mixu portava l’estri del format d’una pilota de golf a la mà i l’ensenyava als espellonadors que es feien el senyal de la creu-. És un gat molt lleig, haguéssiu vist com fugia. Una rialla comunitària va sorprendre l’Enriqueta que es va asseure al costar de la Marieta. - Al costat de la finestra hi ha un acordió -va dir l’Enriqueta, només de quedar asseguda-. De qui és? - Meu -va contestar en Manel! - El vull veure -va dir l’Enriqueta. La Gerarda i en Climent van callar, ja res no podia evitar que allò acabaria amb una ballarusca. - Ves-hi! Ves-hi! -van cridar tots els joves. En pocs moments en Manel va entrar amb l’acordió. Va deixar que l’Enriqueta el toqués una mica per després agafar-lo i posar-se a cantar: Marieta agraciada / quin cabell teniu tan fi...! / me’n doneu tres o quatre? / per cordes de violí. Va passar l’acordió a l’avi Climent que va cantar: A ta mare li vull dir, / que és dona considerada / dels anys que l’he festejada / vull que em pagui soldada. La Gerarda va sortir enfadada de la terrassa, en Manel i la Marieta van començar a girar corrandes per sobre els pallons que els altres s’afanyaven a apartar, en Mixu es va enfilar sobre la barana, l’Enriqueta va començar a girar sola i aviat tothom va ballar. Xavier Valeri L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 14 DESEMBRE 2004

23


24

Història

El “Projecte de rehabilitació del centre històric d’Argelaguer”: una conseqüència de les obres de desdoblament de l’autovia El Projecte de Rehabilitació del Centre Històric d’Argelaguer que des de l’Ajuntament ens plantegem tirar endavant neix com una conseqüència directa derivada del projecte d’obres de desdoblament de l’autovia GironaOlot, que està afectant de ple el nostre municipi. Aquestes obres van a càrrec del Ministeri de Foment del govern central, que és qui executa i paga el total de l’obra. Ara bé, sabem que tant per la Llei del Patrimoni Cultural Català com per la Ley de Patrimonio Histórico Español, l’administració ha de reservar en els pressupostos de les obres públiques que financin, de manera total o parcial, una partida mínima de l’1% del total de la seva aportació per a la conservació, l’excavació, la compra i la restauració del patrimoni que es pugui veure afectat per aquestes obres. Així doncs, des de l’Ajuntament creiem que tenim tot el dret de reclamar a l’Estat que una part d’aquests diners reverteixin directament en benefici del poble i dels seus habitants. És per això que plantegem aquest projecte de rehabilitació del centre històric del poble ja que, tal com diuen les lleis de patrimoni català i espanyol, tenen preferència els béns culturals del municipi que poden quedar afectats directament per l’obra pública i també els que es troben situats en el seu entorn.

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 14 DESEMBRE 2004

El carrer Santa Anna correspon a un tram de l’antic camí ral que creuava el nucli medieval urbà a l’entorn de l’església de Santa Maria i el Castell.


Història Tal com s’ha anat veient al llarg del temps, les vies de comunicació han anat condicionant de manera progressiva el creixement urbanístic del municipi. Cada nova via condiciona un nou creixement, un nou encaix en l’estructura urbana del municipi. Des de l’època romana fins avui, totes les fases de creixement i d’ampliació del poble han vingut condicionades per les noves traces de les vies de comunicació. I de manera progressiva, i ja en època moderna, el municipi ha hagut d’anar creant normes de regulació, d’ordenació i de control d’aquest creixement. La nova autovia serà una nova via de comunicació i suposarà un nou encaix en l’estructura urbana d’Argelaguer. Això ens porta a pensar en la necessitat de complementar i de revisar la normativa urbanística, endegant la redacció del Pla Especial de Protecció de l’entorn monumental que preveuen les actuals Normes i, en el moment oportú, la redacció d’un Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal (POUM) que ajudin a encaixar i regular els efectes sobre el municipi que pot comportar la implantació de les noves infraestructures com l’actual desdoblament de l’autovia.

Les principals accions que proposem en aquest projecte • Promoure el Pla Especial del Centre Històric d’Argelaguer i a través d’aquest portar a terme les següents accions: - Millora de la pavimentació dels carrers. - Millora dels serveis (enllumenat, soterrament de les línies elèctriques i telefòniques) i de les instal·lacions urbanes (mobiliari urbà). - Millora de la reserva d’espais d’accessibilitat al nucli antic (aparcaments). - Millora d’algunes façanes de cases.

- Restaurar i condicionar els entorns de l’església de Santa Maria sense que perdi el caràcter i l’ús que actualment té. - Millora i restauració de les façanes i del campanar de l’església de Santa Maria. - Restaurar i condicionar el patrimoni arquitectònic, civil i natural del centre històric (entorns de la muralla medieval, camins i vies de pas, sistemes de rec, el pou de glaç, la riera, etc.). • Senyalitzar adequadament el poble, el seu centre històric i tots els seus elements i edificis més rellevants a partir de: - Senyalització direccional (com arribar fins al centre històric des dels diferents punts d’entrada al poble). - Senyalització turística (senyalització a les entrades de Girona i d’Olot

Quins són els objectius que es pretenen assolir amb la rehabilitació urbana del centre històric d’Argelaguer? • Promoure el patrimoni del nucli històric d’Argelaguer com un element d’identitat per al municipi i també com un interessant atractiu per a la seva visita. • Situar Argelaguer com un poble de primera residència i també com un poble d’estiueig i de turisme estacional amb una oferta que permeti combinar cultura i natura. • Afavorir que els habitants d’Argelaguer i els seus visitants puguin conèixer i valorar la història del poble i del seu centre històric, amb els seus edificis i monuments més rellevants.

El carrer Major, una nova variant de l’antic camí ral. L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 14 DESEMBRE 2004

25


26

Història dels serveis que es poden trobar al poble). - Senyalització d’informació i presentació del patrimoni (cada edifici, element o conjunt d’interès històric i patrimonial tindrà el seu plafó amb la descripció, cronologia, funcionalitat, dibuix de reconstrucció en planta i/o alçat, etc.). • Edició d’un fulletó divulgatiu sobre el municipi d’Argelaguer.

muralles. Posteriorment, cap al segle XVII, el nucli urbà es va ampliant i el poble comença a créixer a l’entorn d’un nou camí que actuava com a variant

Breu memòria històrica Argelaguer, un municipi amb un nucli històric ben conservat Argelaguer, situat a la Vall del Llierca, és un municipi ben comunicat, molt proper a Besalú -important vila comtal-, a l’Espai d’Interès Natural de l’Alta Garrotxa i al Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. Església de Santa Maria d’Argelaguer. Ja des de l’antiguitat ha estat una localitat ben comunicada, de l’antic camí ral. Veiem una mica creuada ara fa uns 2.000 anys per l’evolució i el creixement del poble al una calçada romana que remuntava llarg del temps: la vall del Fluvià i que comunicava 1-Durant els segles X i XI, del camí l’Empordà amb els Pirineus. Aquesta ramader que venia de Besalú en sortia via es va utilitzar com a camí ramaun altre que, passant per la capella der i també com a camí ral al llarg del romànica de Santa Anna, arribava fins temps i comunicava Argelaguer amb a l’església de Santa Maria i seguia, els altres pobles de la vall del Fluvià. passant per Morató, en direcció cap El traçat dels carrers que té el centre a Sant Jaume de Llierca. Els senyors històric d’Argelaguer respon a l’estrucd’Argelagario, els Montpalau, encara tura típica d’un nucli urbà que creix no vivien a Argelaguer ni havien a l’entorn de la seva església, Santa construït el seu Castell al nucli antic Maria d’Argelaguer, i del seu castell, del poble, i encara residien en el seu el Castell de Montpalau, i de les seves Castell de Montagut, damunt de Sant

Plànol d’Argelaguer en el segle XV.

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 14 DESEMBRE 2004

Plànol d’Argelaguer en el segle XVII-XVIII

Jaume de Llierca. Argelaguer era, aleshores, un petit nucli habitat a l’entorn de l’església de Santa Maria i amb una petita capella romànica dedicada a Santa Anna. 2- C a p a l s s e g l e s X I V i XV, el nucli urbà es va anar ampliant mica en mica a l’entorn del Castell de Montpalau i de les seves muralles, que els senyors de Montpalau van edificar al costat mateix de l’església de Santa Maria d’Argelaguer. El carrer de la Muralla, que segueix l’antic traçat de la muralla medieval del Castell de Montpalau, es correspon molt probablement en aquesta època amb l’antic camí que, procedent de Sant Jaume de Llierca i passant per Morató, entrava al nucli urbà i continuava per la Plaça de Bons, el carrer de Santa Anna, fins a l’antiga capella de Sant Sebastià i allí empalmava amb l’antic camí ramader que continuava fins a Besalú. 3- C a p a l s s e g l e s X V I I i XVIII. el nucli urbà es va anar ampliant i el poble va créixer tot al llarg d’una nova variant de l’antic camí ral que, procedent de l’antic camí ramader que venia de Besalú, creuava de punta a punta el nou raval del poble. Aquest antic camí és l’actual carrer Major, que encara avui creua tot poble.

Montserrat Mallol, Regidora de Patrimoni i Medi Ambient Daniel Mallarach, Arquitecte municipal

Plànol d’Argelaguer en el segle XIX. S’hi observa ja el traçat de la carretera que tots coneixem, que ara serà convertida en una via interna del poble i substituïda per una nova via de comunicació: l’autovia.


Geganters i Xanquers

Geganters d’Argelaguer De les darreres activitats de l’Associació gegantera cal destacar la seva participació en la festa de cloenda del Casal d’estiu d’Argelaguer on, amb la participació de la faràndula, es va acompanyar, en una divertida cercavila, la presentació de les cuques construïdes per la mainada del poble al llarg del Casal. Aquesta nova faràndula va ser l’encarregada de participar en l’acte de rebuda del

Correllengua d’enguany, organitzat per l’Ajuntament. L’última trobada va ser el passat 7 de novembre a Sales del Llierca, coincidint amb el 20è aniversari del gegant Perot. El dia 7 de setembre es va fer una assemblea amb una assistència important de socis i sòcies. En aquesta reunió el president va presentar la seva dimissió amb la carta que us acompa-

nyem i es va obrir un debat sobre la situació de l’entitat i la necessitat de renovar la junta. Després de les diverses opinions expressades es va acordar convocar una nova assemblea per al dia 20 de novembre per presentar les candidatures a president/a i dels càrrecs de la junta. Ara només falta seguir engrescant el personal i desitjar un futur ple d’activitat, alegria i bon fer.

Carta de renúncia del president de l’Associació de geganters Benvolguts amigues i amics, Transcorreguts 9 anys des de la fundació de l’Associació geganters d’Argelaguer i més de vint des de la creació del primer personatge de la faràndula local (l’Hereu), podem fer una valoració molt positiva del que ha estat el funcionament de la colla gegantera, tant per les activitats que s’han dut a terme com per l’animació que això ha suposat per a les festes del poble. També cal significar especialment que aquest tipus d’activitat lúdica i tradicional ha permès reforçar valors importants com: la relació entre generacions, la col·laboració i el treball en equip (en una activitat mancada de qualsevol mena de competitivitat) i la comunicació i el diàleg entre persones d’ideologies i interessos diferents. L’associació, com és lògic, ha travessat períodes de major i menor entusiasme i s’han organitzat esdeveniments concrets que han marcat diferents etapes i petits canvis. Potser la dificultat més gran que hem tingut ha estat la manca d’habilitat per engrescar nous socis/es i promoure així el relleu i la capacitat d’engegar noves iniciatives. És en el context d’aquesta reflexió, com a president de l’Associació de geganters des de la seva fundació, que he manifestat en diverses ocasions la meva voluntat de deixar el meu càrrec a una altra persona. Donat que, fins a la data, no ha estat possible aquest relleu de la presidència, vull comunicar-vos formalment la meva renúncia com a president, amb la voluntat d’afavorir una renovació que millori i garanteixi el futur de l’entitat, renovació que, al meu entendre, només pot ser viable amb canvis de plantejaments i de persones. Vull afegir que entenc el compromís amb les entitats i amb el poble, com una opció vinculada a la manera que cadascú tenim d’entendre les relacions i la convivència en

una comunitat petita com la nostra. També crec que mantenir el lideratge i el protagonisme ancorat en el temps és un flac favor als nostres veïns. Sovint, les actituds conservadores i partidistes (i no em refereixo als geganters) poden deixar al marge de la vida social, cultural i política a persones amb iniciatives que de ben segur poden ser enriquidores per a tothom. Optar per fer petits canvis per mantenir les parcel·les de poder i perquè, a la fi, tot continuï igual és també, en la meva opinió, una conducta excloent i poc solidària. Així doncs, aposto obertament per la renovació i el canvi. Pel que a mi es refereix ha arribat l’hora del relleu, altres persones hi ha, més capacitades, que faran pel poble un bon servei. Des de la meva modesta i probablement errada opinió, considero que les opcions, a l’hora de renovar càrrecs en una organització, estan en mans de les persones compromeses i implicades i cal escollir entre persones que tenen idees innovadores o bé d’altres amb idees més conservadores, aquestes, si a més són de llinatge o estirp d’Argelaguer i/o afectes al règim, gaudiran del suport de l’Ajuntament i de les forces vives del poble. Potser aquest és el futur... o no. En el cas de l’Associació de geganters, els socis/es ho han de decidir. Per acabar, només vull agrair a tots aquells amics/gues que han fet possible la màgia de les festes, la música i la bona harmonia amb quatre figures de paper/cartró que signifiquen molt més del que són. Moltes gràcies pels bons moments i per tot el que hem compartit junts. Salut i alegria Albert Nebot L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 14 DESEMBRE 2004

27


28

Geganters i Xanquers

Últim comunicat del nan infiltrat Com ja sabeu, he col·laborat amb la revista l’Argelaga durant una temporada, explicant històries, tafaneries i bajanades que he anat espiant darrere de les faldilles del gegant i escoltant dins de les fundes dels instruments o sota la taula (en els tiberis de la colla). La meva presència és coneguda i la meva invisibilitat molt discutible: Algunes persones asseguren que el nan infiltrat existeix perquè l’han vist! Ara que el president dels geganters ha plegat (no és cap novetat perquè fa molts mesos que ho deia), crec que és el moment per agafar-me unes vacances (una excedència, un any sabàtic, una jubilació anticipada?) i deixar pas a d’altres nans o gegants fantàstics que facin les cròniques de la vida gegantera. La veritat, em sap greu reconèixer que comparteixo amb el presi aquesta tossuderia per renovar idees i persones. Fa temps que enflairo una certa olor de resclosit al poble i pel que vaig veient cada cop estic més convençut que no en fem prou en dur la roba a la tintoreria (o al tint), cal renovar

l’armari o ens menjaran les arnes! El motiu de la meva retirada a la vida contemplativa ve justificat per un estrany vincle amb el presi (si no puc acollonar-lo no té gràcia) i ara sí que puc reconèixer que ens hem reunit en secret en diverses ocasions (a Perpinyà no, eh!). Algunes persones opinen que la marxa del president té a veure amb una certa incomoditat pels esdeveniments que s’estan produint al poble (la concessió del Casal, el pla urbanístic, el desenvolupament industrial o el control territorial de gambussins hyppyosos i altres espècies... ves a saber!). Jo, que el conec prou bé, no he gosat preguntar-li (no fos cas que m’engegués una guitza) però us puc ben assegurar que a les nits, quan m’esmunyo per la finestra per jaure sota el seu coixí, comprovo que dorm com una soca. Res més, bona sort i adéu-siau. Llarga vida i llargues subvencions a la Colla gegantera! El nan infiltrat

Puntualitzacions als escrits d’acomiadament del president de l’Associació de geganters: carta de renúncia com a president i últim comunicat com a col·laborador de l’Argelaga Llegint els dos escrits queda clar el mal estar, o potser ressentiment, per no haver pogut fer valer la seva opinió o interessos per sobre dels que no pensen com ell. Anem a pams: Tot l’enrenou s’ha iniciat pel fet de no poder pair que, en el concurs de concessió del Casal, no fou l’escollida la proposta en què participava. Si la Mesa de contractació valorà globalment millor l’opció presentada per en Paco Romero demostra que, evidentment, la majoria dels components de la Mesa no comparteixen la seva idea del que ha d’ésser el Casal, ni més ni menys. Sense cap motivació “de llinatge, d’estirp o de règim”. El Casal serà el que les diferents associacions i veïns vulguin. Acusar l’Ajuntament i altres veïns, als quals anomena “forces vives”, d’actituds “conservadores, partidistes, excloents i poc solidàries...” és lamentable. Tots ens coneixem prou bé per assegurar rotundament que aquestes afirmacions no tenen cap fonament. Pel que fa a l’olfacte, l’apreciació de les olors és molt L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 14 DESEMBRE 2004

personal; allà on uns enflairen “olor de resclosit”, d’altres, algun punt de cremat. A l’armari tothom procura tenir-hi la roba que li convé. Pot ser sí que haurem de mirar si hi tenim alguna arna, per allunyar-la amb càmfora. Per acabar només ens cal ressaltar la bona voluntat i disposició de tots els membres d’aquest Ajuntament per superar les diferències que ens separen (no per qüestions polítiques, sinó per opinions divergents) i treballar tots plegats per un Argelaguer millor, que de feina no en falta; ara mateix vivim un moment molt important que marcarà el futur del poble: l’autovia, l’ampliació industrial i l’expansió urbanística. La col·laboració i l’opinió de TOTS el argelaguencs és molt important.

L’Ajuntament


Pàgina literària

LlunaPlena Associació Cultural d’Argelaguer

Des d’aquestes pàgines volem agrair a totes les persones que van participar amb nosaltres la nit del 31 de juliol a la “Passejada poètica sota la lluna blava” camí del Guilar, la seva presència i col·laboració, ja que són les que varen fer possible que la nostra proposta esdevingués un èxit. Un grup de quinze persones encara van protagonitzar un darrer capítol a l’acte: Entre tots, vàrem fer néixer uns poemes parits entre rialles i acords musicals, ben entrada la nit al costat de l’església, i és clar, sota la lluna plena. Aquest que us exposem n’és una mostra: Llonguet calent. Butllofa d’instints. Aixopluc dels fugitius. Esquitxes el cel D’un polsim incandescent.

No ho heu endevinat!

Ningú ha endevinat l’autor del nostre poema: Gabriel Ferrater. Ell deia en un epíleg al poemari “DA NUCES PUERIS” (d’aquí hem extret aquest fragment del poema “Octubre” que vam presentar a concurs): “Quan escric una poesia, l’única cosa que m’ocupa i em costa és de definir ben bé la meva actitud moral, o sigui, la distància que hi ha entre el sentiment de la poesia i el que en podríem dir el centre de la meva imaginació.” Com diu J.M. Castellet, el mite que es va crear en G.F. es basa en la seva personal capacitat de relacionar-se amb la gent, sense una ombra de concessió a la hipocresia ni als convencionalismes. Un petit tros d’un poema d’en J.V. Foix, dedicat in memoriam: No ho deies tot: Si ho haguéssim sabut! T’hauríem ensenyat els miralls de la clota Passada a on qui es té dret, l’escapcen. Recordeu la nostra adreça electrònica: Lluna_Plena02@ Hotmail.com Recordeu: La informació sobre les trobades literàries està anunciada cada mes a La Fleca de la Cristina

Concurs literari

Aquesta 2a edició d’aquest concurs literari, proposa que els nostres participants descobreixin durant vuit setmanes, qui és l’autor i quin és el títol del fragment de poema que tot seguit us exposem: No cerco arrels, ni canya, Ni coral al Corquell; Un roc pertús m’enganya Però he perdut la manya I el guaito de gairell.

Tot escoltant els poemes...

Poc flairo el most de l’hora Ni els quitrans de garbí; Només un vent m’enfora: Fer-te un collar amb la flora I els vidres del matí. Pistes 1- L’autor és molt conegut com a investigador en el camp poètic. 2- Va morir l’any l987. 3- Aquest poema forma part de la vintena llarga que cada any l’autor enviava a una amiga el dia del seu aniversari com a penyora d’amistat. ÀNIM! Entre els encertants sortejarem el llibre de l’autor.

Frases

- “Un llibre és com un jardí que hom porta dins la butxaca.” (Proverbi àrab) - “Alguns llibres són tastats; altres són devorats; poquíssims, però, són mastegats i digerits tal com caldria.” (Francis Bacon) - “Tots els llibres es poden classificar en dos blocs: llibres del moment i llibres de qualsevol moment.” (John Ruskin)

Fonts d’Argelaguer

La passada primavera vàrem provar de fer un petit inventari de fonts al terme d’Argelaguer. La Juana Pujol i Pagés ens va portar a la font de «Can Sis Pals», que s’ha de creuar a l’altra banda de la carretera. Després, amb ella també, vàrem intentar localitzar la “font de Morató”. Baixant cap al camí de Sant Jaume hi ha un canyer, probablement és el que marca el lloc on era la font. Seguint el camí del Molí hi ha la “font del Bonet” i després “la del Mort”. La Rosita i en Pere de can Vilà varen portar-nos a la font de “cal Hornós”; és plena de bardissa, i la deu de l’aigua ha estat reconduïda. Es troba camí cap al Guilar. No es fa bo d’imaginar una parada per refer-se o una petita excursió per anar a berenar a la font? Llàstima del camí que el precedeix! L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 14 DESEMBRE 2004

29


30

Pagina oberta

Sabíeu que... • El 90% de les persones tenen mal de cap almenys una vegada a l’any. Les dones són les que més en pateixen. • Quan encens un cigar, més de 4.000 toxines malmeten la teva pell. • Gairebé un 1% de l’aigua del planeta està disponible per al consum humà, l’agricultura i la indústria. • L’any 2025 el món tindrà 2.000 milions més d’habitants. • Cada 4 segons una persona mor de fam al món. • Els estudis indiquen que un 25% dels treballadors que canvien de feina deixen la nova empresa abans d’un any. • Es calcula que per cobrir les despeses bàsiques que genera un fill el seu primer any de vida fan falta un mínim de 6.000 euros. • Fa 4.000 milions d’anys el sol brillava només el 70% de la intensitat actual. • Aproximadament 3.000 persones pateixen algun accident elèctric, domèstic, a conseqüència d’interruptors en mal estat o cables gastats, segons una enquesta vàlida per a tot Espanya. • L’arròs és l’aliment bàsic més consumit a tot el planeta.

El refrany

Fantasia

L’endevinalla Sempre quietes sempre inquietes; dormint de dia i de nit despertes. (Les estrelles)

L’acudit

Un pacient pendent d’una operació comenta amb el cirurgià que li preocupa la intervenció. El metge, per animar-lo, li diu: “no hi patiu pas, la vostra operació és molt senzilla, moltes vegades la fem amb els ulls tancats”.

La notícia

El contrabaix als Estats Units El contrabaix català, que no es construïa des de la fi del segle XIX, és molt apreciat i buscat pels millors contrabaixistes del món. Aquest instrument d’origen català, que és caracteritza per una elevada qualitat sonora, és més conegut com a contrabaix de pera, anomenat popularment així per les seves formes similars amb aquesta fruita. Els no entesos el coneixem com la berra, tan popular i imprescindible per tocar sardanes.

Metge que parla amb el malalt li cura la meitat del mal.

La cita

Sospita de tu mateix i et vacunaràs contra l’arrogància. Josep M. Terricabras

Salvador Pelegrí

La llum era de somni tu, la imatge de la meva il·lusió, t’he estimat tota la vida has estat la meva obsessió. La teva mirada fixa a l’horitzó infinit augmenta la meva angoixa inflama el meu pit. Els teus llavis apretats fan créixer el meu dolor no et recordes? el meu primer petó. Oh! els teus ulls em miren! de la teva boca un sospir, ara jo, em desperto i, perdo l’encís. Salvador Pelegrí

Ja teniu el DVD dels Pastorets 2003?

Ens ha costat realitzar-lo, ja que el pressupost era limitat i la filmació havia de retocar-se. Però... ja el tenim! La presentació al Casal, tot just començades les classes, va ser molt emocionant, sobretot per als nens. Veure el resultat de la seva actuació: què deien, com ho deien. Ho tenien tot al cap (havien treballat força!) però els faltaven les imatges. Esperem que les gaudiu veient-les tantes vegades com calgui. Atenció! Hi ha alguns DVD que no s’acaben de veure bé. No dubteu a tornar-los a l’Eduard Saiz i us en farem arribar un de correcte. Marta Solanich

REPRESENTANT D'EMBOTITS I FORMATGES

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 14 DESEMBRE 2004


Pagina oberta

ARGELAGUER VIU La web d’Argelaguer Un lloc a Internet per trobarn o s , o p i n a r, i n f o r m a r i c o m p a r t i r www.argelaguer.net

El projecte ARGE- LAGUER VIU és una proposta sense ànim de lucre, promogut per un petit grup de veïns, i s’inscriu en el corrent d’experiències que s’ha creat al voltant de la democràcia electrònica. La seva particularitat és que està pensat des d’Argelaguer i per a tots aquells que, vivint o no en el poble, estan d’una manera o altra vinculats al municipi. L’objectiu d’ARGELAGUER VIU és afavorir la informació, el debat i la participació ciutadana a través de la xarxa. En concret, ARGELAGUER VIU pretén aprofitar la internet per facilitar la participació i la comunicació entre els veïns que, malgrat la proximitat, moltes vegades no poden expressar la seva opinió, aportar el que saben o accedir fàcilment a la informació. Us animem a visitar-la periòdicament i a participar enviant tot allò que creieu que pot interessar. Si vols posar-te en contacte amb ARGELAGUER VIU, pots fer-ho enviant un e-mail a: redaccio@argelaguer.net. El coordinador d’aquest projecte és Miquel Tort.

Pastorets 2004

Ens tornem a animar! Així doncs, prepareu-vos que: COMENÇA L’ESPECTACLE! De nou àngels amb les ales massa llargues, dimonis que ho intentaran tot per sortir-se amb la seva (...ho aconseguiran?), veus angelicals que ens emocionaran, música en directe, noves coreografies, nova escenografia i... més sorpreses! L’obra ha estat revisada pel propi autor, el nostre veí, en Carles Batlle. Darrere el muntatge un bon equip de veïnes i veïns hi treballen aferrissadament. I no podem deixar de citar l’esforç que han fet tots els actors i actrius, transformant-se en el seu personatge: estudi, concentració i veu clara. Interpretaran, cantaran, ballaran, tot endinsant-nos en el MÓN DEL NADAL. Tal com el narrador ens anuncia: “Quina alegria, quina escalforeta i quantes cançons!...” I no us avancem res més. Ens veiem el proper DIUMENGE 19 de DESEMBRE a les 7 de la tarda al Casal. Ah! Pares, mares, tiets, avis i família en general, moltes gràcies per permetre que els vostres fills i filles participin en quelcom tan especial. BON NADAL a tothom! Marta Solanich

8 de setembre: Dia de la Mare de Déu del Guilar La festa del Guilar a nivell de poble la celebrem sempre el primer diumenge de setembre, ja que el dia exacte és el 8 de setembre i sol ser dia feiner. Però, cada any, un grup de persones es decideix a pujar a peu fins a l’ermita, el mateix dia del sant. És una caminada agradable i hi regna una bona harmonia, això fa que cada any el grup sigui més nombrós. Animem a tothom a fer aquesta petita excursió (ocupa entre 2 i 3 hores) i esperem tornar-hi l’any vinent. Amants de “petites” caminades Com ja és costum, el dia de la Mare de Déu del Guilar, una colla del poble va pujar a l’ermita.

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 14 DESEMBRE 2004

31


32

Pagina oberta

Gent de casa

Josep Vila i Gallostra, en Pep Xac En Pep, nascut el 6 de gener del 1923 a Vilert, avui als 81 anys el trobareu a la masia de can Xac de Pagès, gaudint d’una jubilació prou merescuda i que ell ha sabut aprofitar des d’un principi d’una manera natural i amb tots els sentits, atès que en Pep és un enamorat de la naturalesa, gaudeix de l’aire fresc, de les ombres que li brinden els arbres que envolten la seva casa i, a més a més, de dues nenes precioses que el distreuen a vegades fins i tot més del que ell voldria. Quan en Pep té dos anys d’edat li neix un germà, en Martí, que va néixer a casa, com abans passava amb tots els nens. Aleshores el seu pare decideix portar en Pep a la casa dels oncles d’Argelaguer fins que el petit Martí s’acomodés als primers dies de la seva vida en aquest món. Els oncles de can Xac, la Paula i en Martí, no tenien fills, així que en Josep es va quedar des d’aquell dia i per sempre més a can Xac, sense que s’ho haguessin plantejat mai. D’aquí surt un jove apreciat per tothom que el coneix, per la seva senzillesa i bonhomia. El servei militar, que compleix entre les poblacions de la Seu d’Urgell, la Vall d’Aran i Planoles, li costa tres anys de joventut, que aprofita, perquè és destinat a serveis sanitaris, els que experimenten, en donar injeccions i altres cures d’urgència. Així, també sent una certa atracció per altres curiositats mèdiques que llegia a la biblioteca en el seu temps lliure. També havia solucionat algun problema d’utensilis professionals, com per exemple afilar les agulles de donar injeccions amb la mixtura d’una caixa de llumins. “I ara, cada punxada, agulla i xeringa nova, com ha canviat tot!”, comenta en Pep. En acabar el servei militar, en Pep torna a Argelaguer, coincidint amb el moment en què es posa de moda la penicil·lina. Aleshores, cada refredat solien ser 7 injeccions, una cada 24 L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 14 DESEMBRE 2004

En Pep i la Gràcia de can Serra. hores, i moltíssima gent va tenir sort d’en Pep, que no tenia mai un NO per a ningú, i va estalviar viatges a metges i malalts posant-les ell mateix. A part d’això, la seva vida es reparteix entre fer de pagès, i també de mercader de bestiar porcí, i tenir una premsa per als raïms que servia als vinyataires de la comarca, que aleshores eren molts. D’en Pep no voldria deixar enrere un dels punts més importants del seu equilibri, la Mercè, la seva dona. En Pep i la Mercè són una sola cosa, una sola paraula, un sol fet, una sola rialla, d’avui i de sempre. No m’estranya gens que la seva bandera sigui aquell refrany que per antic no perd valor i que no necessita ser guiat per cap religió: “el que no vulguis per tu, no ho vulguis per ningú”. En Pep no creu en res més, és la seva guia; té d’altres dites que reforcen aquesta moral, com ara “estirar més el braç que la màniga”, motiu pel qual ara la gent no és feliç, la gent no canta ni xiula quan treballa, impera la mala llet, les males cares... d’això es lamenta en Pep. No fem res de tenir gent de carrera, per bona que sigui. El que seria bo és que després dels estudis es fessin cursos al jovent explicant què és la vida, l’economia, el matrimoni, les conseqüències nefastes de la poca paciència i del poc respecte per a tot. Aquestes inquietuds ètiques per a la conservació de la natura ens diuen sense cap dubte que la sensibilitat d’aquest home de 81 anys és molt brillant encara. És ben corrent, doncs, que el nostre

home tingui unes afeccions tan senzilles i sanes com cultivar herbes oloroses i medicinals, herbes de bosc plantades pels relleixos dels voltants de casa seva. “Totes les herbes tenen propietats curatives”, puntualitza en Pep mentre les assenyala amb la punta del bastó. “La naturalesa té remeis per a tot”, afegeix en Pep, que m’explica que la saliva pròpia té alts continguts terapèutics per a algunes dolences. Al mateix temps ha aconseguit una col·lecció de carbasses per fer bonic, també recollides del seu jardí. Per últim, cal assenyalar que dintre dels actes festius, en Pep va ser el promotor de la famosa “arrossada del Guilar”, que actualment segueix celebrant-se. Durant molts anys també va dirigir i coordinar el F.C. Argelaguer, club del que va ser jugador i fins i tot president algunes temporades. Com a cloenda, vull dir que podria explicar moltes més coses, però totes tenen el mateix comú denominador: estan basades en la discreció, el respecte, l’amor a la família, tant la traspassada com l’actual. En Pep parla dels seus pares, oncles i germans, que eren 5, amb devoció; dels fills i néts de la Mercè, amb emoció, mentrestant, assegut sota el lledoner, li arriba corrents la petita Paula dient-li: “avi, pren-te les pastilles que ja és l’hora”. “Abans -comenta en Pep- donava gust estar malalt, receptaven descans i brou, ara pastilles i caminar força”. I per molts anys! Salvador Pelegrí


Pagina oberta

Parròquia

Salutació a la gent d’Argelaguer Tinc l’oportunitat, a través de la revista d’Argelaguer, de presentar-me com a capellà del vostre poble. Ho faig gustosament. Ja sabeu que el nostre bisbe Carles Soler m’ha enviat a les parròquies del Llierca i sóc aquí al vostre costat per mirar si podem fer camí junts: Camí amb ànsia de pau, de germanor, de servei, de fe i d’estimació. Ens en sortirem? Espero que sí. Ara el que cal és posar-nos a caminar. Els primers dies de la meva estada en aquestes parròquies vaig tenir ocasió de pujar a l’ermita del Guilar. Vaig trobar-la neta i endreçada. I vaig gaudir veient les muntanyes i em vaig fixar en el poble: els teulats, els carrers, la parròquia, el col·legi, Santa Anna... He tingut oportunitats de trobar-me amb la gent del Consell Parroquial, amb els quals cada diumenge ens trobem per celebrar el Dia del Senyor. Però el que de veritat em va agradar fou la celebració de la Festa de la Gent Gran. Ara ja no en quedava cap dubte: la gent d’Argelaguer és bona gent. He vist un poble unit i viu. Una Eucaristia d’acció de gràcies molt participada, magníficament cantada pel Cor Parroquial. Després, posats a taula, un dinar on hi respirava germanor i bona companyonia per tots costats. I els balls i gresca de la sobretaula foren una clara expressió de bona sintonia entre tots els vilatans. Tot plegat, una bona ocasió per conèixer-nos mútuament un xic més. Espero que en endavant sapiguem continuar per aquest bon camí emprès i espero, encara més, que un servidor sàpiga fer camí amb vosaltres i que sàpiga seguir el vostre pas, i fer junts el camí com a cristians o com a persones de bona voluntat. A la vostra disposició.

Mn. Marturi Pla

Agraïment a mossèn Miquel

Enguany a la nostra parròquia hem tingut l’esdeveniment ben significatiu del trasllat del nostre mossèn Miquel Ramió i Feliu, que havia vingut tot just feia quatre anys, per ocupar-se de les “Parròquies del Llierca”. Ens sentíem molt afortunats de poder-lo tenir entre nosaltres, però ens ha passat igual com en altres pobles del Bisbat de Girona, que també han patit aquest canvi, per assignació del Sr. Bisbe. “En Miquel”, molt apreciat i amic de tothom, havia de deixar tot allò que ell ja estimava per anar a atendre altres llocs de la Garrotxa que el requerien més. I el 12 de setembre, amb la seva última homilia a Argelaguer, ens deia adéu, deixant-nos el regust amarg del comiat. Des d’aquí i en nom de tots els feligresos volem agrair-li l’interès i dedicació que sempre ha mostrat per la nostra parròquia, tant materialment com espiritualment. Amb la seva amabilitat en tot moment i amb el seu saber, féu que les coses rutllessin, aconseguint crear sempre un clima d’amistat i benestar entre la gent, i especialment amb les parròquies veïnes, tenint com a mediació les juntes interparroquials, cosa que ha estat molt positiva i pròpia d’ell. El seu exemple ens ha sigut i ens serà un gran referent a seguir. Felicitats. També donem la benvinguda al mossèn entrant Martirià Pla Carré el qual amb la seva benevolència esperem que ens ajudi a continuar aquest camí que vàrem iniciar fa quatre anys, amb pau i germanor. La Junta Parroquial L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 14 DESEMBRE 2004

33


34

Pagina oberta

GASTRONOMia

Canelons d’espinacs Ingredients: - 1 kg d’espinacs - 300 gr. de xampinyons - un pebrot vermell petit - salsa de tomàquet - 2 alls - 1 ceba gran - 50 gr. de nous picades - 50 gr. d’ametlles torrades picades - 50 gr. de pinyons picats - sal - oli d’oliva - beixamel - formatge ratllat Preparació: Es fan bullir els espinacs amb poca aigua. Ben escorreguts, els reservem. En una cassola, hi posarem oli d’oliva i la ceba picada. Quan estigui mig daurada, hi afegirem el pebrot tallat petit, els alls picats, els xampinyons i la salsa de tomàquet. Es deixa que cogui una bona estona. Hi afegirem els fruits secs i els espinacs. Un parell de voltes i, finalment, un parell de cullerots de beixamel, ja que deixa el farcit molt més melós. Omplirem els canelons amb aquest farcit. Hi posarem la beixamel i el formatge ratllat per sobre. Els gratinarem, i ja ens els podem menjar. Bon profit! El farcit d’aquest plat queda molt més bo si es prepara el dia abans. És un plat una mica elaborat, adequat per a un dia de festa, celebració, un dinar sorpresa... La combinació d’espinacs, fruits secs i xampinyons fa que quedin uns canelons molt bons. Les verdures ens aporten sals minerals. És important menjar-ne de tota mena, ja que cada verdura conté diferents oligoelements. Els espinacs, com deia el “Popeye”, són un aliment medicinal, ja que contenen: sodi, potassi, calci, magnesi, fòsfor, ferro i vitamines A, B1, Be, B6, C i E.

La Fleca d'Argelaguer 17853 ARGELAGUER

Cra. d'Olot, 15 Tel. 972 68 75 49

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 14 DESEMBRE 2004

Podem menjar les fulles tendres, crues amb l’amanida. Amb les verdures podem fer una gran varietat de plats: farcellets de col, bunyols d’api, pebrots farcits, mouse d’alvocat, pastís de carbassó, naps estofats... Ànims i a la cuina!

Macedònia “Adrià”

Ingredients: - fruita (pomes, peres, plàtans, préssecs...) - fruits secs - iogurts naturals - mel - cereals Preparació: En un recipient gran, posarem la fruita tallada a trossets petits. Hi afegirem els fruits secs picats, els iogurts, la mel a gust i els cereals, que en aquest plat posarem flocs de blat de moro. Ho barrejarem tot bé. Servirem la macedònia en bols individuals. Ho podem decorar amb fideus de xocolata, cireretes, tallets de kiwi... que sigui ben agradable a la vista, cosa molt important a l’hora de menjar. L’anomenem Macedònia “Adrià” perquè és un dels plats preferits del meu fill Adrià. És un plat senzill de preparar, molt nutritiu, saludable i energètic. Ens aporta una mica de tot el que necessitem: vitamines, hidrats, proteïnes, fibres... És un plat adient per començar un bon dia. Recomanat per a tots, petits i grans. L’esmorzar hauria de ser un dels àpats més importants del dia. Un estudi fet per la OMS ens diu que: els nens que fan un bon esmorzar a casa, i a ser possible amb família, tenen un rendiment escolar molt millor. Estan menys irritables, molt més atents i tenen més capacitat de concentració. A més, si esmorzen a les 11 del matí a l’escola, a l’hora de dinar no tenen gana. A la nit, abans d’anar a dormir, podem deixar la taula ben parada, a punt per a l’endemà, i així començar un molt bon dia. Les fruites són altament riques en vitamines. S’han de menjar madures i d’acord amb l’estació de l’any. A més de vitamines, cada fruita conté diferents propietats; per tant és bo menjar-ne de tota mena. Primavera-estiu: són purificants i refrescants. Ens ajuden a desintoxicar la sang, a passar millor la calor i estar ben hidratats (maduixes, cireres, síndria, meló, préssecs...). Tardor-hivern: tenen un alt contingut en vitamina C i són riques en hidrats. Ens ajuden a prevenir els refredats i a tenir menys fred (pomes, mandarines, raïms, peres, taronges, magranes, prunes, xirimoies...). La naturalesa és sàvia: un tall de síndria fresca a l’hivern? No!

Helena Prada

Especialista en cuina ovolacteovegetariana i nutrició


Salut

SIDA y VIH ¿Qué es el SIDA? El SIDA es una enfermedad infecciosa causada por un virus llamado VIH que destruye paulatinamente el sistema inmunitario de la persona que la padece. • VIH (en inglés HIV) significa: Virus - Inmunodeficiencia - Humana. • SIDA (en inglés AIDS) significa: Síndrome de Inmunodeficiencia Adquirida. Hay dos tipos de virus - dentro de la clase de los retrovirus - relacionados entre sí que producen la enfermedad del SIDA: El VIH 1 y el VIH 2. El primero es el responsable de la mayor parte de los casos en el hemisferio occidental y también en Asia y el Este de África, mientras el segundo lo es en el Oeste de África y es menos virulento. El VIH 1 pudo identificarse por primera vez en 1984, como causante de una epidemia en EE.UU., especialmente California y Nueva York, que afectaba particularmente a homosexuales y era conocida desde 1981. Lo que identificaba a estos casos era una forma peculiar de neumonía, causada por un patógeno poco frecuente, el pneumocystis carinii, y también por la incidencia de un tumor muy infrecuente: el sarcoma de Kaposi. Parte de la explicación, antes de descubrirse el organismo causante, era lo que ocurría en estos casos con el sistema inmunitario (el sistema de defensa del organismo): una gran deficiencia debida a la destrucción de los linfocitos CD 4, células blancas de la sangre responsables de la inmunidad celular contra invasores externos. ¿Cuál es el origen del virus del SIDA? No se sabe con certeza, pero se estipula que el VIH 1 proviene del chimpancé y pudo haber existido por largo tiempo en poblaciones humanas que lo toleraban relativamente bien. El VIH 2 es un pariente próximo del virus de los monos africanos. Por una serie de circunstancias en que no vamos

a entrar, estos virus se transmitieron al ser humano, primeramente entre la población africana, posiblemente en la década de 1940 o principios de 1950 según algunos, o aún en la década de 1930, según otros. Es posible incluso que la transmisión se hubiera efectuado en el siglo XIX o principios del XX por medio de un virus común a las dos variantes o subtipos principales del VIH 1, las cuales aparecerían después. ¿Cómo se transmite el VIH? Existen tres modos fundamentales de transmisión: a)transmisión sexual b)transmisión parenteral por el uso compartido de agujas o jeringuillas, por ejemplo, en drogadictos, por instrumentos o fluidos orgánicos contaminados, transfusión sanguínea, etc. c) Transmisión directa de la madre al feto o al recién nacido. Puesto que el virus del SIDA es débil y sobrevive mal fuera del cuerpo, debe penetrar en el interior del organismo en una cantidad mínima para causar la enfermedad. Transmisión sexual Las relaciones sexuales, tanto heterosexuales como homosexuales, pueden transmitir el virus del SIDA. Los contactos oro-genitales (bocaórgano genital) pueden transmitirlo si hay lesiones en cualquiera de las dos zonas. • Las prácticas sexuales que producen lesiones o irritaciones aumentan el riesgo de transmisión. • El riesgo de infección aumenta con el número de relaciones sexuales (se entiende con diferentes individuos), pero una sola puede ser suficiente. El riesgo de transmisión es mayor en el sentido hombre-mujer que en el contrario, mujer-hombre. Prevención de la transmisión sexual Educación sobre prácticas sexuales

arriesgadas, especialmente con múltiples individuos es fundamental, si bien esto es obvio. En segundo lugar, el uso de preservativos es muy importante a este respecto, especialmente en el caso de nuevos contactos. Solamente esta práctica reduce en gran medida el riesgo de transmisión del VIH. En casos de duda, al igual que en incidentes de pinchazo por una aguja posiblemente contaminada en personal sanitario, el uso de antiretrovirales (fármacos contra estos virus) puede disminuir el riesgo de transmisión, lo cual sólo debe ser aconsejado por un especialista en este tipo de infecciones. Un detallado “counselling”, es decir, una visita preliminar basada en una relación de confianza entre médico y paciente, es muy importante; las diferentes opciones y los riesgos consiguientes se discuten y la última decisión debe ser tomada por éste una vez bien informado. Transmisión sanguínea Este es el principal modo de transmisión del SIDA en España, debido al uso compartido de agujas y jeringuillas contaminadas entre drogadictos, e incluso por el de objetos contaminados en la preparación de la droga. La transmisión del VIH por medio de transfusión de sangre o de productos derivados de la sangre es prácticamente nula en la actualidad, ya que desde 1.987 todas las muestras de sangre y derivados se examinan por la posible presencia de anticuerpos contra este virus. Prevención de la transmisión sanguínea (o parenteral) • Lógicamente, cuidado y limpieza de todos los utensilios que pueden entrar en contacto con la sangre, como hojas de afeitar, tijeras, cepillo dental, etc. Pueden emplearse soluciones desinfectantes o calentamiento. • Abstención de dar sangre por aquellas personas que hayan tenido un comportamiento de riesgo en los L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 14 DESEMBRE 2004

35


36

Salut últimos meses. Transmisión madre-hijo Puede producirse durante el embarazo, a través de la placenta, o en el momento del parto. El riesgo de esta transmisión al feto o recién nacido es de un 30% a un 50%. Se desaconseja a la mujer seropositiva que se quede embarazada. Prevención de la transmisión madrehijo • Realizar prueba de detección de anticuerpos (anti-HIV) a toda mujer embarazada. • Desaconsejar la lactancia materna cuando la madre es seropositiva. • Zidovulina (ZDV o AZT) reduce la infección intrapartum por 2/3. La combinación de medicamentos puede ser aún más efectiva. Consideración de riesgos. • Consideración de interrupción del embarazo como alternativa. Características generales de la infección por el virus del SIDA Desde el momento en que el VIH penetra en el organismo empieza a proliferar de forma continua. Pueden distinguirse tres fases en la evolución de la infección: Fase inicial, o aguda, que suele prolongarse por varias semanas, dependiendo en parte de la salud del individuo y también de la virulencia (y cantidad) de la cepa de virus infectante. El virus se disemina e invade muchos tejidos, incluyendo ganglios linfáticos. Suele haber una reacción febril leve que puede pasar desapercibida o confundirse con un cuadro de mononucleosis. Muchos linfocitos CD4 son invadidos por el virus y aparecen anticuerpos circulantes como reacción de defensa inmunitaria. En esta fase suele haber síntomas diversos, aparte de fiebre y sudoración, tales como erupción cutánea, diarrea, dolor de cabeza, anorexia. Fase crónica, de varios años de duración (con una media de 8 a 10), durante la cual el virus continúa replicándose, en equilibrio dinámico con L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 14 DESEMBRE 2004

el sistema inmunitario. Los pacientes suelen ser asintomáticos o presentar mínimos trastornos neurológicos o infecciones oportunistas, como candidiasis o herpes. Fase final o SIDA propiamente dicho, cuando desfallece el sistema inmunitario y aparecen graves trastornos que afectan a muchos órganos y tejidos y al organismo en su totalidad (síndrome de desgaste): Infecciones oportunistas graves (neumonías, tuberculosis, toxoplasmosis, etc.); neoplasias (linfomas, sarcoma de Kaposi u otros). El pronóstico en cuanto a supervivencia es variable y depende de muchos factores. El tratamiento con antirretrovirales ha prolongado la supervivencia considerablemente. Antes de ellos ésta no era superior al 30-50 % a los dos años y menor del 10-20% a los 4 años. Diagnóstico Una vez que se sabe que el paciente es seropositivo, otros medios de diagnóstico consisten en medir la carga viral (cantidad de virus) en la sangre y un recuento de células CD4, los cuales indican el pronóstico además de los medios terapéuticos a seguir. Un seguimiento periódico por el especialista es fundamental. Tratamiento El objetivo es reducir -o eliminar a ser posible- la carga viral, de modo que el paciente continúe asintomático. El tratamiento es complejo, y, como se ha dicho, debe ser llevado a cabo por un experto en VIH y en SIDA. Una actitud de confianza es esencial, como se ha dicho, teniendo en cuenta que las decisiones se toman conjuntamente entre médico y paciente, y dada la importancia de un seguimiento periódico y la constancia en seguir el tratamiento prescrito (lo que prevendrá la aparición de cepas de virus resistentes a los medicamentos). En cuanto a la terapia en sí, ésta consiste en la administración de fármacos antirretrovirales, de los cuales hay muchos en la actualidad y se utilizan en combinaciones de al menos dos o tres fármacos al mismo tiempo. El empleo de combinación de medi-

camentos, ajustados a cada paciente en particular según sea su estado inmunitario y sintomatología (fase de la enfermedad), ha demostrado su eficacia en mejorar notablemente el estado de salud, en eliminar algunas de las manifestaciones de la enfermedad y en prolongar la vida. La prevención y /o tratamiento de las infecciones oportunistas en pacientes con SIDA con diversos antibióticos es muy eficaz. Conclusión El SIDA es una enfermedad nueva de efectos devastadores debido a la destrucción paulatina de los medios de defensa del organismo (sistema inmunitario) y que sigue extendiéndose por todo el mundo. En la actualidad hay unos 38 millones de infectados por el virus, de los cuales al menos 2.1 millones son menores de 15 años. Según datos proporcionados por Médicos sin Fronteras en un reciente número de La Vanguardia, el 88% de los contagios infantiles se dan en África subsahariana, y la mitad de los niños que mueren de SIDA lo hacen antes de cumplir dos años. Según esta organización cuesta seis veces más tratar a un niño que a un adulto, lo que da una idea de la magnitud del problema a escala mundial. Los factores principales responsables de la gravedad de esta epidemia, o mejor dicho pandemia, son 1) la virulencia y mutabilidad del virus causante, el cual fácilmente se hace resistente a los medicamentos en uso, 2) su transmisión y diseminación por una actividad sexual descontrolada (homosexual, pero también heterosexual) y 3) la drogadicción. Pasarán todavía varios años antes de que se desarrolle una vacuna eficaz. El énfasis, por tanto, debe estar en la prevención.

Alberto Martín


Medi ambient

Què hem de fer amb els residus de recollida selectiva? RESIDUS QUE CAL SEPARAR PER LLENÇAR ALS CONTENIDORS ESPECIALS D’ESCOMBRARIES: SÍ

CONTENIDOR VERD VIDRE NO

CONTENIDOR BLAU PAPER/CARTRÓ NO

Ampolles Pots de vidre

Diaris i revistes Llibres i llibretes Cartró plegat Fulls d’ordinador

Bombetes Fluorescents Miralls Taps d’ampolla

Paper carbó Paper brut (impregnat amb substàncies contaminants com oli, pintura, tintes, etc.) Paper plastificat Paper d’alumini CONTENIDOR GROC

ENVASOS Nota: Tots els envasos s’han de llençar buits. SÍ NO Envasos plàstics Envasos metàl·lics Brics

Envasos de productes tòxics (àcids, productes corrosius, etc.) Vidre Paper i cartró

Quan a Argelaguer ens sigui possible tenir també contenidors de matèria orgànica, podrem llençar-hi el següent: - Restes de fruita i verdura - Restes de carn i peix - Marro de cafè - Restes d’infusions - Serradures - Closques de fruits secs - Restes de plantes i del jardí - Taps de suro - Paper de cuina brut

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 14 DESEMBRE 2004

37


38

La Sortida

QUÈ PODEM PORTAR A LA DEIXALLERIA?

Els residus que no puguin llençar-se en els contenidors de paper, de vidre, d’envasos i de matèria orgànica, els podem portar a la deixalleria. La que ens correspon és la de la Canya, a Olot, que és la deixalleria comarcal i de la qual se’n poden beneficiar tots els usuaris de la comarca. Reuneix totes les garanties de control i garanteix una adequada selecció dels residus i el seu reciclatge. Disposa de personal per a la recollida i orienta l’usuari sobre quins són els contenidors on s’ha de llençar cada residu. Deixalleria de la Canya (Olot) Carretera vella de la Canya Horaris: laborables de 10 a 1 i de 4 a 7; dissabtes de 10 a 1 T/ 972-276427 A prop d’Argelaguer també tenim la deixalleria de Besalú. Els tècnics del Consorci de Medi Ambient del Consell Comarcal, però, ens recomanen que utilitzem la deixalleria de la Canya, donat que la de Besalú és una deixalleria municipal molt petita, amb poc control, on l’usuari ha de llençar ell mateix els residus sense saber exactament en quin abocador ho ha de fer, i amb poques garanties de què siguin adequadament seleccionats i segregats. Tot plegat fa que una bona part dels residus d’aquesta deixalleria no puguin reciclar-se correctament i vagin a parar a l’abocador d’escombraries, fet que, per definició, és contrari a la finalitat pròpia del reciclatge. De tota manera, us donem els seus horaris i telèfon. Horaris: laborables de 9 a 5. Telèfon: 972-590225

RESIDUS QUE ENS ADMETRAN AL SERVEI DE DEIXALLERIA: RESIDUS ESPECIALS

RESIDUS NO ESPECIALS

Fluorescents Llums de vapor de mercuri Bateries Dissolvents, pesticides i aerosols Pintures, vernissos, coles i laques Piles i acumuladors Electrodomèstics que contenen substàncies perilloses (neveres, televisors, ordinadors) Frigorífics i aparells d’aire condicionat Oli vegetal Oli de maquinària, cotxes, etc. Olis minerals usats de procedència domiciliària Tòner

Paper i cartró Vidre, vidre pla i ampolles de cava Plàstics i envasos lleugers Ferralla i metalls Fustes Roba, tèxtil en general i sabates Electrodomèstics que no contenen substàncies perilloses Pneumàtics Enderrocs d’obres menors i reparació domiciliària Restes de jardineria Residus voluminosos generals: trastos vells Cables elèctrics Porexpan Mòbils, telèfons...

Potser si cadascú de nosaltres posa el seu granet de sorra per tal que tots els residus que diàriament generem siguin, en la mesura de les nostres possibilitats, correctament separats i seleccionats, aconseguirem viure en un món una mica més net i menys contaminat. A tots vosaltres, moltes gràcies per aquest petit gran esforç!

Montse Mallol Regidora de Medi Ambient i Patrimoni L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 14 DESEMBRE 2004


39

Àlbum fotogràfic

Fotografia del 2 d’agost de 1948. D’esquerra a dreta: Rosa Teixidor, de can Castellet; Pepita Gayolà, de cal Ros; Claudina Farrés, de ca la Pepa; Irene Serra, de cal Esperrocat; Margarita Hortós, de can Mià; El petit Pere Bassaganyes, de ca la Pepot; M. Teresa Dorca, la M. Teresa de Malgrat de ca la Teta; Mercè Cros, del Castell; i mossèn Elies Pigem. A davant: Joan Gayolà, de cal Ros; Pere Gayolà, de cal Ros; i Joan Pucí, en Puncí de cal Ros. Les caramelles de la Setmana Santa de l’any 1954 o 1955 cantant i ballant “l’Hereu Riera”. D’esquerra a dreta: La mà del director és d’en Joan Falgarona, de can Met; Pere Falgarona, de can Met; Dolors Subirós, de can Ningunya; Elies Palol, de can Quei; Irene Serra, de cal Esperrocat; Mercè Cros, del Castell; Francesc Gayolà, de la Casilla; Rosita Badosa, de can Nita; Fina Teixidor, de can Castallet; Remei Joanola, del Molí; Joan Masmitjà, de can Sebio; Josep Cros, de can Japet; Rosa Teixidor, de can Castellet; Salvador Palagrí, de can Felissa; Pere Quera, de ca la Lola; Anita Cros, de can Sidro de les bicicletes; i Fina Palol, de can Quei.

Fotografia dels voltants de l’any 1934, realitzada per Josep López, on es veu la resclosa que es va endur l’aiguat de l’any 1940. D’esquerra a dreta: Pere Vila, de can Jan; Maria, de can Jan; Joan Vila, de can Jan; Marieta, l’àvia d’en Pere Vila de can Jan; Maria Vila, de can Jan; Mercè Pons, del Castell; i Paquita Bosch, del Castell. A davant: Lola Bosch, de can Met; Lola Vila, de can Jan; i el petit Alfred López.

Fent la típica catifa de la Diada de Corpus de l’any 1956 o 1957. D’esquerra a dreta: Irene Serra, de cal Esperrocat; Margarida Palagrí, de can Felissa; Paquita Bosch, del Castell; Mercè Cros, del Castell; Joan Hortós, de can Mià; Andreu Bassaganyes, de ca la Papot; Enriqueta Compta, de can Boixa; Rosa Teixidor, de can Castellet; i Margarida Hortós, de can Mià. A davant: Isabel Masmitjà, de cal Sonsu; Pere Bassaganyes, de ca la Papot; Fina Teixidor, de can Castellet; i Rosita, de la Mata. L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 14 DESEMBRE 2004


Festa de Sant Damas 2004 Dimecres 8 de desembre

Diumenge 12 de desembre

A les 5 de la tarda:

A 2/4 de 12 del matí:

Lectura de contes “Hi havia una vegada...”, a càrrec de l’Associació Cultural LlunaPlena. Per a grans i petits.

Divendres 10 de desembre A les 8 del vespre

Inauguració de l’exposició de labors de patchwork, a l’Església de Santa Anna.

Dissabte 11 de desembre A les 10 del matí:

Partit de futbol.

A 2/4 de 4 de la tarda:

Partit de futbol de veterans del F. C. Argelaguer A 2/4 de 6 de la tarda:

Espectacle infantil “Atrapasomnis”, a càrrec del grup Somni del Drac, al Casal. Tot seguit:

Berenar amb coques casolanes, al Casal. Tot seguit:

Concert a càrrec del grup Ministrers d’Argelaguer i músics convidats A les 12 de la nit:

Concert al Casal: Organitza: Grup de Joves.

Trobada a la plaça i tot seguit cercavila amb la Faràndula d’Argelaguer, Xerrics d’Olot Castellers de la Garrotxa. A les 12 del migdia:

Missa solemne amb acompanyament de la cobla Rossinyolets. A la 1 de la tarda:

Dues sardanes a càrrec de la cobla Rossinyolets. A les 4 de la tarda:

Partit de futbol de 2a Regional entre F.C. Argelaguer i Besalú C. E. A les 5 de la tarda:

Audició de sardanes amb la cobla Rossinyolets. A les 7 de la tarda:

Ball de fi de festa amenitzat pel conjunt Chapo. Durant els dies de la Festa Major hi haurà una exposició de labors de patchwork a l’Església de Santa Anna. Horari: dissabte, de les 4 a les 8 del vespre, i diumenge, de les 11 del matí a les 2 de la tarda i de les 4 a les 8 del vespre.

Profile for AjuntamentArgelaguer

Argelaga 14  

Argelaga 14  

Advertisement