Page 1

L'Argelaga 13

Revista d'Argelaguer Maig 2004


Serveis

Telèfons d’interès

Horaris de serveis Ajuntament: De dilluns a divendres, de 8 del matí a 2 de la tarda. Dijous, també de 3 a 6 de la tarda. Servei d’urbanisme: L’arquitecte i l’arquitecte tècnic atendran les consultes els divendres de cada quinze dies, de 10 del matí a 1 de la tarda. Servei d’aigua de PRODAISA: Tercer dilluns de cada mes, d'1 a 2 del migdia. Jutjat de Pau: Divendres, de 1 a 2 de la tarda. Recollida de trastos vells El primer dilluns de cada mes, a les 8 del matí. Consultori d’Argelaguer Metge: Dr. Enric Bayona Dilluns, dimarts i dijous, matins de 2/4 de 12 a 1 (programades de 2/4 d'1 a 1). Divendres, de 2/4 d'11 a 2/4 de 12. Tardes programades. Dimecres, a partir de les 5. Infermera: Montserrat Perramon Dilluns i divendres de 2/4 de 12 del matí a 2/4 d'1 del migdia. Dimecres, de 2/4 de 4 de la tarda a les 4. Dispensari de Tortellà Metge: Dr. Enric Bayona Dilluns, dimarts, dijous i divendres de 2/4 de 10 del matí a 12 del migdia i dimecres d’11 del matí a 1 de la tarda.

Visita concertada: Dimecres i dijous a la 1 de la tarda. Infermera: Montserrat Perramon Dilluns, dimarts, dijous i divendres de 10 a 11 del matí i dimarts i dijous de 12 del migdia a 1 de la tarda. Urgències De dilluns a divendres fins a les 3 de la tarda (Tel. 608 74 14 11). Caps de setmana de 3 de la tarda a 9 del matí al CAP de Besalú (Tel. 686 30 40 88). Farmaciola: Argelaguer: de dilluns a divendres, de 12 del migdia a les 2 de la tarda. Dissabtes, d’1/4 d’1 a 1/4 de 2 de la tarda. Farmàcia: Tortellà: de dilluns a divendres, de 2/4 de 10 del matí a 2/4 de 2 de la tarda i de 5 a 8 de la tarda. Dissabtes, de 2/4 de 10 del matí a 2/4 de 2 de la tarda. Escola: Horari acadèmic: de 2/4 de 10 del matí a 2/4 d’1 de la tarda i de 3 a 5 de la tarda. Servei de menjador: de 2/4 d’1 a les 3 de la tarda. Misses: Diumenges i festius, a 2/4 de 10 del matí.

Ajuntament ..................................... 972 68 71 37 Fax.................................................. 972 68 78 21 Pàgina web........ http://pobles.ddgi.es/argelaguer Escola............................................. 972 28 70 59 Consultori Argelaguer..................... 972 68 76 06 Consultori Tortellà........................... 972 68 75 56 Farmàcia......................................... 972 28 71 02 Urgències (CAP Besalú)................. 972 59 00 32 ...................................................... i 989 30 40 88 Dr. Enric Bayona............................. 608 74 14 11 Creu Roja d’Olot......972 27 22 22 i 972 26 23 18 Ambulàncies Garrotxa .................... 972 26 76 52 ...................................................... i 972 27 28 28 Mossos d’Esquadra....................................... 088 Centre d'emergències ................................... 112 Bombers ........................................................ 085 Parròquia (Mn. Miquel) ................... 972 68 71 85 Hospital d’Olot ................................ 972 26 18 00 Hospital de Girona J. Trueta ........... 972 20 27 00 Hospital de Girona (habitacions) .... 972 22 49 55 Servei Funerari (J. Planella) ........... 972 68 71 17 ...................................................... i 972 28 71 94 Jutjat de Pau (St. Joan) .................. 972 29 03 03 Servei d'aigües (Prodaisa) ............. 972 20 20 78

Horaris de la TEISA Besalú - Banyoles - Olot Besalú Banyoles

5,45

6,15

7,30

8,00

8,30

10,00

11,30

12,00

13,30

14,00

15,30

16,00

16,30 17,30

17,00 18,00

19,30

20,00

6,30 7,15 7,45 8,15 9,15 10,15 11,15 12,15 12,15 13,15 14,15 15,15 16,15 16,15 17,30 17,15 18,15 19,15 20,15

(1) De dilluns a divendres feiners (2) Dies curs escolar L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - NÚM. 13 MAIG 2004

Banyoles - Besalú - Olot

Arribades a Girona 7,05 7,45 8,15 8,45 9,45 10,45 11,45 12,45 12,45 13,45 14,45 15,45 16,45 16,45 18,00 17,45 18,45 19,45 20,45

Sortides Banyoles Besalú de Girona Feiner Feiner Lectius (2) Feiner Feiner Diari Feiner Feiner Festiu Feiner (1) Diari Feiner (1) Feiner Festiu Feiner (1) Festiu Feiner Feiner (1) Diari

Girona

Sortides d’Olot

Olot

2

7,15 8,00 9,15 10,15 11,15 12,15 13,15 13,15 14,15 15,15 15,15 16,15 17,15 18,15 19,15 20,15 21,00

7,45 8,30 8,45 10,45 11,45 12,45 13,45 13,45 14,45 15,45 15,45 16,45 17,45 18,45 19,45 20,45 21,30

Arribades a Olot

8,03

8,30

10,03

10,30

12,03

12,30

14,03

14,30

16,03

16,30

18,03

18,30

20,03

20,30

21,48

22,15

(1) De dilluns a divendres feiners Telèfons Administracions: Girona: 972 20 02 75 - Banyoles: 972 57 00 53 Olot: 972 26 01 96 - Figueres: 972 50 31 75

Feiner Feiner Feiner Feiner Diari Feiner Feiner Festiu Feiner (1) Diari Festiu Feiner (1) Diari Feiner (1) Diari Feiner (1) Diari


Editorial Sumari

2 Serveis 3 Editorial 4 Informació municipal 9 Actualitat 12 Entrevista 14 Escola 17 AMPA 19 Jovent 20 Esports 22 Les nostres empreses 23 Història 27 Geganters i Xanquers 29 Pàgina literària 31 Pàgina oberta 35 Àlbum fotogràfic EDITA: AJUNTAMENT D'ARGELAGUER CONSELL DE REDACCIÓ: Enric Badosa, Assumpció Viñolas, Marta Solanich, Josep Dorca, Montse Mallol, Mercè Cordonets i Adriana Prat i Ramon Ponsatí. FOTOGRAFIA: Julián Martin, Adrià Nebot, Enric Badosa, Assumpció Viñolas, Escola Montpalau, Xavier Terradas, Montse Mallol, Artur Ginesta, Josep Vilar, Lluís Lòpez, Eduard Saiz, M. Massana i Silvia Molero. PORTADA: Manifestació contra el terrorisme DISSENY I COMPAGINACIÓ: JJ Comunicació IMPRESSIÓ: Gràfiques Fornells DIPÒSIT LEGAL: GI-430 Amb la col.laboració de

F

a pocs dies s‛ha celebrat el 25è aniversari de la constitució dels primers ajuntaments democràtics. Tots recordem la sensació que vam tenir quan vam poder dispositar la nostra papereta a les urnes, alguns per primera vegada en la nostra vida. Des de l‛inici de la dictadura franquista, era el governador civil qui posava i treia alcaldes i regidors sense cap mena de consulta popular. La realitat que van trobar els nous ajuntaments no era gens satisfactòria. Els nostres pobles no disposaven ni dels serveis més elementals i l‛economia municipal era molt precària. En els pobles petits, com Argelaguer, s‛havien de fer autèntics miracles per dotar-los de serveis que ajudessin, poc a poc, a una millora de la qualitat de vida. És fàcil recordar el que teníem i el que tenim avui per adonar-nos del pas endavant que s‛ha donat. I tot això s‛ha fet perquè els diferents membres dels diversos consistoris, amb el suport del poble, per descomptat, hi han dedicat hores i més hores, sense cap recompensa econòmica, hores que s‛han tret del temps de dedicació a la família i al lleure. El nou edifici de la Casa de la Vila pot ser el símbol del canvi que ha experimentat Argelaguer en aquest primer quart de segle de democràcia. Per altra banda, fa pocs dies vam viure intensament i amb horror un fet que ens va colpir a tots, l‛atemptat a Madrid el dia 11 de març passat. El poble d‛Argelaguer va sortir al carrer per manifestar públicament el rebuig a tot tipus de violència i per demanar la pau. Estem convençuts, i així ho vam expressar públicament, que cap problema es resoldrà amb sistemes violents, sinó a través del diàleg. La vida de la persona és el més sagrat que tenim i l‛hem de defensar per damunt de qualsevol idea política, religiosa o social. Només tindrem un món més just si tots plegats som capaços d‛asseure‛ns i exposar les nostres opinions, ja sigui en la nostra vida de cada dia o bé en la vida dels nostres pobles. La diversitat és un gran valor que hem d‛acceptar i defensar. S‛ha acabat el temps de les veritat absolutes. D‛aquí a pocs dies celebrem la festa del Roser, en plena primavera. Hi ha actes variats per a tothom. Deixem per unes hores els nostres quefers diaris i sortim al carrer, fruïm de la música i de la gresca, compartim el nostre temps amb amics i parents. Bona Festa. L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - NÚM. 13 MAIG 2004

3


4

Informació municipal

Redacció del catàleg de masies i cases rurals En compliment del que preveu la Llei 2/2002 d’Urbanisme, de 14 de març, l’Ajuntament d’Argelaguer vol iniciar els tràmits per a la confecció del catàleg de masies i cases rurals del municipi. Una vegada recollida la documentació aportada pels propietaris de finques rústiques (fotografies de les cases, escriptures....), els serveis tècnics començaran l’elaboració d’aquest document. CATÀLEG ESPECÍFIC La nova Llei d’Urbanisme es pronuncia clarament a favor d’un desenvolupament urbanístic sostenible, sobre la base de la utilització racional del territori. En funció d’aquest concepte, aquesta llei reconeix la incompatibilitat de la transformació del sòl no urbanitzable (sòl rústic), bé per la seva no adequació al desenvolupament urbà, bé per raó de règims de protecció o pels seus valors i finalitats. Per tant, restringeix de manera molt estricta les noves edificacions en aquest tipus de sòl, i de manera especial els habitatges unifamiliars. No obstant això, i com a reconeixement del patrimoni arquitectònic rural, la nova llei, a l’article 47.3, permet la reconstrucció i rehabilitació de les masies i cases rurals “que calgui preservar i recuperar per raons arquitectòniques, històriques o paisatgístiques”. I a més, reconeix com a usos possibles en aquestes edificacions, l’habitatge familiar, l’ús residencial turístic o d’hostaleria rural o fins i tot activitats d’educació en el lleure. Aquest catàleg ha de justificar les raons arquitectòniques, històriques o paisatgístiques que en determinen la preservació i la recuperació i s’ha de tramitar com a Pla Especial Urbanístic. Per tot això és molt important que els propietaris de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable (rústic) en funció del dret d’ús, de gaudi i de disposició de llurs propietats, col·laborin amb l’Ajuntament, aportant tota aquella informació de què disposin, per tal que la redacció d’aquest Pla Especial sigui beneficiós per a tothom. L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - NÚM. 13 MAIG 2004

Ja tenim web! Tard o d’hora havia d’arribar: el nostre poble ja existeix a la xarxa. Què vol dir això? Doncs que estem enteranyinats, com gairebé tothom. El que volem dir és que la nostra presència a internet ja s’ha fet realitat. En concret, ara com ara hi ha dues pàgines: una de municipal i una altra d’independent. Com ja sabeu, una pàgina d’internet és una finestra virtual oberta al món. Qualsevol usuari del planeta pot arribar-hi directament, escrivint la URL o bé cercant a través d’altres pàgines. Com podem accedir al Sistema d’informació municipal? Tan sols hem d’escriure la direcció http://pobles.ddgi.es/argelaguer al nostre navegador. Per què ens serveix? En primer lloc per comunicar-nos. Podem accedir via correu electrònic a les oficines de l’Ajuntament, a l’alcalde, als regidors i als grups municipals mitjançant el formulari “Ajuntament en línia” del sistema d’informació municipal. Podem fer-hi alguns tràmits, comprovar horaris i accedir mitjançant els vincles a altres pàgines d’interès: transports, informació meteorològica, premsa i molt més. Què més hi podem visitar? A les diverses seccions del Sistema d’informació municipal hi tenen cabuda totes les activitats del poble: els serveis públics com el dispensari, l’escola i els centres de culte, les iniciatives, entitats i associacions ciutadanes, com també les empreses, artesans, professionals liberals, botigues i establiments. En cada secció hi trobarem la informació bàsica i la manera de contactar amb el responsable en cada cas. Hi ha seccions dedicades a diversos aspectes del municipi, com ara informacions històriques, geogràfiques, bibliogràfiques i qualsevol tema d’interès referent a la nostra comunitat. A la secció “Destaquem” s’hi publica informació d’actualitat puntual. Què podem fer sortir a internet? Podem “penjar-hi” qualsevol material que sigui legalment publicable a la web. Des d’aquí fem una crida per fer-la servir també com a altaveu. Les informacions i fotos que ens vulgueu fer arribar les trametem al servidor via correu electrònic, i ens ho actualitzaran de manera immediata. Cal remarcar que la pàgina, perquè sigui interessant, ha de restar sempre activa, oberta a les modificacions i actualitzacions que calguin. Un cop a l’aire no és pas com un llibre, que queda com una obra definitiva. Animem a les entitats que ocupin el seu espai web i el facin servir, enviant el material a l’adreça de l’Ajuntament argelaguer@ddgi.es.

Delimitació de l’àmbit de suspensió de llicències al carrer Acàcies Atès que arran d’unes consultes fetes sobre les possibilitats d’edificació d’un solar en la zona del casc antic situat entre els carrers Acàcies i Grèvol i la Plaça s’ha detectat una sèrie de contradiccions en el grafisme utilitzat i altres inconcrecions que afecten l’ordenació de l’edificació, s’ha cregut adient establir un àmbit de suspensió de llicències per tal d’ajustar, estudiar i corregir aquestes inconcrecions del planejament vigent, i el Ple de l’Ajuntament del 29 de març de 2004 va aprovar la suspensió de llicències d’aquesta zona.


Informació municipal

Pressupost municipal de l’exercici del 2004 L’Ajuntament d’Argelaguer va aprovar el pressupost municipal en el Ple del 26 de gener de 2004, que es distribueix de la següent manera:

Pressupost d'ingressos CAPÍTOL I IMPOSTOS DIRECTES Rústica Urbana Vehicles IAE Increment valor terreny Total

3.300 43.000 24.000 18.000 2.000 90.300

CAPÍTOL II IMPOSTOS INDIRECTES Impost sobre construccions

12.000

CAPÍTOL III TAXES I ALTRES INGRESSOS Escombraries, cementiri i altres Ocupació sòl telèfon, gas i electricitat Altres ingressos Total CAPÍTOL IV TRANSFERÈNCIES CORRENTS Fons Nacional de cooperació Servei Català de la Salut Fons de Cooperació Local Total CAPÍTOL V INGRESSOS PATRIMONIALS Interessos bancaris i rendes immobles Total CAPÍTOL VII TRANSFERÈNCIES DE CAPITAL Generalitat - Justícia Diputació Consell Comarcal Total TOTAL INGRESSOS

18.400 9.000 1.300 28.700 56.500 6.500 21.500 84.500 4.630 4.630 800 25.400 4.100 30.300

Pressupost despeses CAPÍTOL I DESPESES PERSONAL Despeses del personal

57.624

CAPÍTOL II DESPESES DE BÉNS CORRENS I SERVEIS Manteniment edificis, instal·lacions i camins 26.100 Material i subministraments 14.000 Llum, combustibles i productes neteja 17.500 Telèfon i correu 5.150 Assegurances 4.300 Festes i altres activitats 17.400 Serveis escombraries, recaptació i tècnics 41.199 Altres despeses dels serveis 7.971 Total 133.620 CAPÍTOL III DESPESES FINANCERES Interessos préstec Altres despeses financeres Total CAPÍTOL IV TRANSFERÈNCIES CORRENTS Aportació Consell, ATS i Associació Municipis Altres institucions sense fi de lucre Total CAPÍTOL V INGRESSOS REALS 2a fase Ajuntament i Consultori Mèdic Parc infantil Millora equipaments Inversions i Obres Edició llibre Total

60 60 2.078 3.717 5.795

53.331 53.331

CAPÍTOL VII PASSIUS FINANCERS Amortització préstec TOTAL DESPESES

0 250.430

250.430

Revetlla de Sant Joan Ens tornem a trobar a les portes de la revetlla de Sant Joan, festa molt arrelada a les terres catalanes i, per descomptat, a Argelaguer, però des d’aquí us voldríem recordar el següent: - NO és una nit en què tot s’hi val - CAL respectar el mobiliari urbà, les bústies, llums, aplics de cases particulars, timbres....

- CAL ser respectuosos amb els veïns d’Argelaguer Des de l’Ajuntament demanem a tots els veïns i especialment als pares de mainada i jovent que els transmeteu el sentiment d’estimació i respecte envers el nostre poble, per tal que tothom pugui gaudir de la festa sense patir per l’endemà.

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - NÚM. 13 MAIG 2004

5


6

Informació municipal

Aprovació inicial del projecte de taxació conjunta d’una tercera part del solar del costat del Casal Aquest solar està qualificat com a zona d’equipaments, i l’Ajuntament d’Argelaguer és propietari de dues terceres parts, les quals va obtenir mitjançant l’adquisició directa als germans Jaume i Antònia Sagrera i Casaponsa. Per problemes administratius amb la tercera part restant, l’Ajuntament va aprovar inicialment, en el Ple del passat 29 de març, el projecte de taxació conjunta d’aquesta tercera part per poder-la expropiar.

Instal·lació d’una marquesina per a la parada d’autobusos L’Ajuntament va sol·licitar en data 1 d’octubre de 2001 la instal·lació d’una marquesina per a parada fixa d’autobusos de serveis regulars de viatgers per carretera a la Direcció General de Ports i Transports. Finalment, aquesta marquesina sol·licitada ha estat inclosa en la 23a fase d’instal·lació de marquesines que tindrà lloc molt properament. La ubicació serà al solar del costat del Casal, a la carretera d’Olot, cantonada amb el carrer Alzines.

Aprovació definitiva de la bandera municipal d’Argelaguer L’Ajuntament d’Argelaguer, en el Ple del dia 26 de gener de 2004, va aprovar definitivament la bandera municipal d’Argelaguer. L’estudi vexil·lològic sobre la bandera el va portar a terme el conseller heràldic president de la Societat Catalana de Genealogia Heràldica, Sigil·lografia i Vexil·lologia, Armand de Fluvià i Escorsa.

Aquest estudi es basa en què l’escut del poble es caracteritza per ésser d’argent, amb un ram d’argelaga de sinople florit d’or. Per aquest motiu, pensa que el més indicat seria, com ha estat fet en molts altres municipis, per tal de poder confeccionar i reproduir més fàcilment la bandera, convertir la figura en una peça. La bandera definitivament és la descrita a continuació: “Bandera apaïsada, de proporcions dos d’alt per tres d’ample (2 x 3), blanca, amb un pal verd fosc de gruix 13/54 de l’amplària del drap, al centre i dos altres pals grocs iguals, de gruix 5/54 juxtaposats a cada costat del central”.

Reclamació de responsabilitat patrimonial En Jordi Mora Babot, actuant en nom i representació de la companyia mercantil Big Tours SL, empresa organitzadora del Doctor Music Festival, formalitza reclamació de responsabilitat patrimonial contra els ajuntaments d’Argelaguer i Tortellà, i demana que s’indemnitzi l’esmentada societat.

Suport de sol·licitud d’una extensió de l’IES la Garrotxa d’Olot a Besalú L’Ajuntament d’Argelaguer, en la sessió plenària del 29 de març de 2004, va acordar donar suport a la sol·licitud feta per l’Ajuntament de Besalú per tal de demanar una extensió de l’IES la Garrotxa d’Olot, però proposant que s’estudiï l’emplaçament més idoni, i que es valori, com a opció, la possibilitat de la seva ubicació a la plana del Llierca.

Instal·lació de noves papereres al poble Continuant amb la feina de mantenir Argelaguer net, s’ha procedit a la instal·lació de les següents papereres noves: • Dues al carrer de la Roda (al costat dels bancs). • Una al carrer dels Perers (cruïlla amb el caminet que va a Can Jan). • Una al carrer Santa Anna.

FERRETERIA

Mas-Ventura, s.l. ELECTRICITAT - AIGUA - CALEFACCIÓ C/ Piscina, 6 17850 BESALÚ (Girona)

Tels. 972 59 02 86 / 972 59 00 20 Fax: 972 59 05 69

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - NÚM. 13 MAIG 2004

ESTRUCTURES I OBRES EN GENERAL Mossèn Bartomeu, s/n - Tel. 972 29 04 44 - Fax 972 29 20 11 - Mòbil 908 93 67 10 17857 SANT JOAN LES FONTS


Informació municipal

Lectura del manifest de rebuig a l’atemptat per part de l’alcalde.

Argelaguer contra l’atemptat terrorista de l’11 de març a Madrid El Ple de l’Ajuntament d’Argelaguer es va reunir en sessió extraordinària el dia 11 de març 2004 amb motiu del lamentable atemptat terrorista a Madrid, i va aprovar el manifest següent: “En nom del poble d’Argelaguer vull manifestar el rebuig més gran envers aquest terrible atemptat terrorista a Madrid. Avui, tots ens sentim germans dels ciutadans de Madrid, i vull expressar l’immens dolor que ha provocat aquest salvatge atemptat, el més gran de la

història a tot Europa. Aquest Ajuntament volem donar el condol a tots els afectats per aquest atemptat i ens refermem en la voluntat de continuar treballant per la pau i la convivència de tots els pobles. Aquest Ajuntament, com a acte solidari amb les víctimes de l’atemptat de Madrid, organitza una manifestació per demà divendres, dia 12, a les 7 de la tarda. La concentració serà davant l’Ajuntament, des d’on marxarem en silenci

fins a la plaça Generalitat on es llegirà un manifest”. També es va acordar fer una pancarta amb el lema següent: “Argelaguer per la pau i la convivència”. Aquesta pancarta la van fer els alumnes de l’escola Montpalau d’Argelaguer el dia posterior a l’atemptat, dins de les activitats escolars dedicades a la pau. Cal destacar la bona acollida que va tenir aquesta manifestació i la participació de la ciutadania.

La manifestació contra el terrorisme i a favor de la pau i la convivència va ser molt participada. L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - NÚM. 13 MAIG 2004

7


8

Informació municipal

Resultat de les eleccions a Corts Generals del 2004 El proppassat dia 14 de març es van celebrar les eleccions a Corts Generals 2004, on cal destacar l’alta participació, d’un 80%. Els resultats del municipi d’Argelaguer van ser els següents: CONGRÉS: Núm. d’electors censats: Núm. de votants: Vots en blanc: Vots nuls: Vots a candidatures: Convergència i Unió: Partit dels Socialistes de Catalunya Partit Popular Els Verds-Alternativa Verda Esquerra Republicana de Catalunya Partido Comunista de los pueblos de España Coalició iniciativa per Catalunya verds

299 240 2 1 82 51 11 3 81 1 8

El primer elector que va votar a Argelaguer el passat 14 de març.

SENAT Núm. d’electors censats: Núm. votants: Núm. paperetes en blanc: Núm. paperetes nul·les: Vots obtinguts per cada candidat: Rosa Núria Aleixandre Cerarols (CiU) Joan Giraut Cot (CiU) Salvador Servià Costa (CiU) Josep Puig Boix (EV-AV) María Josefa Antonia Gómez Toldrà (CDS) Francisco Ventura Sanjuán (Partit carlí de Cat) Roberto Jonás Romero Negrín (PCPE-P.C.P.C) Josep Maria Ricart Puigneró (Indep) Isabel Collell Viñas (PFiV) Miquel Bofill Abelló (PSC-ERC-ICV-EUA) Rafel Bruguera Batalla (PSC-ERC-ICV-EUA) Lluís Maria de Puig Olivé (PSC-ERC-ICV-EUA) Maria Méndez Fernández (IR) Amparo Vilanova Murias (P.O.S.I) Julián Genovés Juanola (PP) Inés Jávega Soley (PP) Concepció Veray Cama (PP)

299 236 4 6

Sagués N.I.F. B-17479841

86 83 83 5 1 1 2 1 2 127 125 124 2 1 8 7 7

C/ Afores, s/n. - Tel. i Fax: 972 68 72 36 17853 ARGELAGUER (Girona)

Mas Espuella RESIDÈNCIA · CASA DE PAGÈS 17800 ARGELAGUER La Garrotxa - Girona Tels. 972 68 74 57 / 972 68 71 58 - Fax: 972 59 12 99

TURISME RURAL

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - NÚM. 13 MAIG 2004


Actualitat

Festa de Sant Damas 2003

Exposició “Balcons per la pau” a l’església de Santa Anna.

Jornada futbolística dels equips locals.

Les festes sempre s’esperen, sempre passen i no sempre es recorden, si més no ben concretament: va ser aquest any o va ser l’altre?, van ser aquests o van ser uns altres?, va ser aquí o va ser allà? Els records es barregen, les festes s’assemblen i els anys van passant... però les festes tornen. L’objectiu és trobar-se, passar-ho bé, conèixer, aprendre, riure... viure. En un poble com el nostre quan arriba la festa sempre és un motiu d’alegria! Aquest Sant Damas va tenir un caire especial emmarcat pel tema de la pau que va protagonitzar l’exposició de fotografies de l’amic Julián Martín a la Capella de Santa Anna. El divendres 5 de desembre es va inaugurar “Balcons per la Pau”, un recull d’imatges de les pancartes i els rètols que van vestir durant molts dies balcons i façanes. La transcendència d’aquest treball i en general de la feina dels nostres reporters gràfics ha estat molt determinant en els esdeveniments de la nostra història recent. En concret, els testimonis que recull i que expliquen la forta resposta ciutadana contra la Guerra i a favor de la Pau es pot dir que han donat la volta al món. La inauguració va ser amenitzada per un berenar i la música dels joves

solament a la mainada. Tot seguit va haver-hi per a tothom un suculent berenar amb coques casolanes que van portar els de l’AMPA. A la nit, a l’Església parroquial hi va haver el concert amb el grup Tralla en formació de duet Mirna Vilasís i Xavi Múrcia. La tendresa i la força de les seves veus i la seva música van captivar tots els assistents omplint aquells espais de sensacions molt fortes i vives.

violinistes del poble. El dissabte 6 de desembre, jornada futbolística; els diversos equips locals: alevins, prebenjamins i 2a Regional varen jugar al camp del nostre poble. Per la tarda, al Casal, la Festa infantil va ser protagonitzada pel grup La Tresca i la Verdesca, que amb cançons, danses i acudits varen fer passar una estona ben agradable. L’espectacle va acabar amb una gran llençada de confetti que va fer riure i gaudir no

Les Zipi i Zape en acció. L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - NÚM. 13 MAIG 2004

9


10

Actualitat

Concert amb el grup Tralla a l’església parroquial.

El diumenge al matí la cercavila va omplir de festa el poble d’Argelaguer. El nostre gegant Màssio el Moliner, el gegantó Santanàs, capgrossos i xanquers acompanyats per gegants dels pobles veïns es varen passejar omplint de colors i música els carrers i les places. Els cercavilers podien anar gaudint de punts de trobada i d’aturada on recobraven forces gràcies a les taules tan ben parades que es disposaven durant tot el recorregut. Al migdia, va haver-hi la solemne missa a l’Església de Santa Maria, acompanyada per la música de la cobla La Bisbal Jove i els cants del grup parroquial. En acabar la celebració, tothom es va trobar a la plaça per ballar les dues sardanes-“vermut” i participar del ball de fi de la cercavila. El diumenge a la tarda, la tradicional audició i ballada de sardanes per la cobla La Bisbal Jove i després el ball de fi de festa amenitzat pel conjunt Pa d’Àngel que amb la qualitat de les seves interpretacions va complaure tot el públic.

La cercavila va omplir de festa el poble d’Argelaguer.

El dilluns 8 al matí es va fer un partit de futbol de dones: dones contra dones. No se sap ben bé qui eren, ni amb qui anaven, els equips es van formar allà mateix, mai no havien entrenat i segurament alguna d’elles mai no

Partit de futbol amistós femení.

Ball de fi de festa amenitzat pel conjunt Pa d’Àngel. L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - NÚM. 13 MAIG 2004

havia jugat cap partit en tota la seva vida. I així va ser com es va convertir en un dels esdeveniments més divertits i recordats de la festa. Ah! sí, ja me’n recordo aquell any que..., que divertit!


Actualitat

Els Pastorets a Argelaguer

El diumenge 21 de desembre de 2003 es van estrenar al Casal els Pastorets, una representació de l’obra escrita expressament per a nosaltres pel veí d’Argelaguer, Carles Batlle. L’obra va ser un èxit, tant per la qualitat de la representació com per la bona acollida que va tenir entre els veïns del poble. Només ens resta donar les gràcies a tots els qui, d’una manera o altra, van fer possible que les passades festes nadalenques els Pastorets tornessin a Argelaguer.

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - NÚM. 13 MAIG 2004

11


12

Entrevista

Saiz-García Una família acollidora d’Argelaguer La família Saiz-Garcia d’Argelaguer va augmentar temporalment a finals del passat mes de febrer, ja que l’Eduard Saiz Fàbregas, nascut el 29 de setembre de 1968, i la seva dona, Isabel García Fornas, nascuda el 9 de març de 1968, van acollir un nadó que aleshores tenia 3 setmanes i que conviurà amb les dues filles del matrimoni, l’Alba i la Francina, de 5 i 3 anys d’edat, com un germanet més fins que sigui adoptat per una altra família. Hem parlat amb el matrimoni per conèixer una mica l’experiència d’aquesta família acollidora.

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - NÚM. 13 MAIG 2004


Entrevista

C

asats el 28 d’octubre de 1995, la Isabel i l’Eduard van néixer a l’Eixample de Barcelona, on van viure fins que l’any 1999 van decidir traslladar-se a Terrassa, ciutat que van deixar el setembre del 2001 per fixar la seva residència a Argelaguer. “A Terrassa, on va néixer la Francina, vam anar-hi quan l’Alba tenia 9 mesos i en vam marxar quan tenia 3 anys, entre d’altres motius, al veure l’escola a la qual havia d’anar a fer P3”, explica l’Isabel que, com a curiositat, assenyala que al venir a Argelaguer, el 6 de setembre del 2001, la que tenia 9 mesos era la seva filla petita. “Vam venir a viure a Argelaguer perquè era un poble que ja coneixíem, ja que tinc uns tiets a Olot i els meus pares s’hi van comprar una casa -la del costat d’on vivim nosaltres- i jo hi estiuejava des dels 7 o 8 anys i la Isabel des que festejava amb mi”, refereix l’Eduard, que és paleta i des de fa poc temps treballa pel seu compte. “Ara treballo poc per poder estar amb la família, concretament quan l’Eduard plega, és a dir, entre setmana de 7 a 10 del vespre, i un cap de setmana de cada dos”, refereix la Isabel, que és auxiliar clínica i treballa en el servei d’atenció domiciliària, una feina que quan la feia a Barcelona li va permetre tenir coneixement de l’experiència de les famílies acollidores. “Abans de casar-nos ja pensàvem tenir un fill i adoptar-ne un altre i fins i tot vam començar a fer els tràmits d’adopció, però les llistes nacionals estaven tancades i les de l’estranger comportaven una tramitació excessiva, de manera que vam desistir”, relata l’Isabel, que afegeix que, “posteriorment, quan ja teníem les dues nenes, vam optar per l’acolliment en comptes d’anar a buscar un tercer fill”. Un cop presa la decisió d’adoptar un nen, la Isabel va trucar al 012 per informar-se de les associacions que, amb el visti-plau de la Generalitat, fan els corresponents tràmits i li van dir que a Girona n’hi havia un parell, entre les quals hi ha l’Associació d’Iniciatives Socials (ADI’S), amb la qual es va posar en contacte el matrimoni. “L’associació fa un estudi de la família i elabora un informe de validació, procés que dura 4 o 5 mesos, però que en el nostre cas es va allargar gairebé un any, ja que vam iniciar els tràmits el 3 de març del 2003 i ens van fer la proposta d’acolliment el 2 de març del 2004”, assenyala l’Eduard, que indica que hi ha diferents tipus d’acolliment: el de llarga durada, que sol durar uns anys, el de curta durada, que sol durar mesos, i el d’urgència o diagnòstic, que sol ser més curt, però també depèn de si hi ha algú que reclami el nen. “Quant als requisits per poder acollir un nen, s’ha de presentar una declaració de penals i un certificat mèdic físic i psíquic i després has d’entrevistar-te amb un assistent social i un psicòleg de l’associació. A més, vénen a conèixer la família més propera, com poden ser els avis, i l’entorn on viurà el nen”, assenyala la Isabel, que afegeix que, un cop fet l’acolliment, “l’associació fa un seguiment constant i nosaltres no podem sortir del país sense notificar-ho ni prendre cap decisió que afecti al nen, ja que nosaltres només tenim la guarda, mentre que la tutela és de la Generalitat”.

El matrimoni assegura que l’acolliment del nadó ha estat molt ben rebut per les seves dues filles “que són ben bé dues germanes acollidores, ja que estaven molt preparades perquè n’havíem estat parlant tot l’any, i ara són les primeres que diuen al nen que nosaltres som el papa i la mama”. “El problema de la gelosia no em preocupava gaire, perquè sabia que encara que en tinguessin els hi passaria en veure que continuaven tenint la mateixa relació i atencions que tenien de part nostra”, diu la Isabel, que afegeix que “el que em preocupa més és com les afectarà el fet que el nen acabarà marxant. Per això hem fet una preparació fent un símil amb les orenetes, ja que nosaltres en recollim de ferides i després d’uns dies, quan s’han curat, les deixem marxar. Perquè ho entenguin, els hi diem que ell és un nen-oreneta”. Tant l’Eduard com la Isabel tenen assumit que el nen marxarà i, en aquest sentit, assenyalen que “si no passa res estrany, el juliol o l’agost ja tindrà una família adoptiva d’uns pares que fa 7 anys que esperen”. “Des d’un principi tenim clar que l’adopció no té res a veure amb l’acolliment i, com diu gent de l’associació, en l’adopció es tracta de buscar un nen per a uns pares, mentre que en l’acolliment es busca uns pares per a un nen”, manifesta la Isabel, que comenta que “els fills s’eduquen perquè siguin independents i en el cas de l’acolliment s’independitzen més aviat”. Per acabar, l’Eduard i la Isabel fan una crida perquè més famílies segueixin el seu exemple, “ja que els tècnics diuen que, a l’hora de l’adopció, els nens que han estat amb una família acollidora s’adapten molt més bé als nous pares i la nova família que els que han estat en una llar-residència d’acollida”. “A tot Catalunya hi ha 500 famílies acollidores quan en calen prop de 2.000, i a Girona només n’hi ha 50, de les quals només 3 accepten nadons”, explica el matrimoni per refermar la idea que calen moltes més famílies acollidores. R. Ponsatí

C/ Olot, 35 Tel. 972 28 71 56

Argelaguer

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - NÚM. 13 MAIG 2004

13


14

Escola

La festa de Carnestoltes El divendres 20 de febrer de 2004 vam celebrar la festa de Carnestoltes a l’escola. Al matí vam assajar un obra de teatre que fem cada any: “El judici de sa majestat el rei Carnestoltes”. El rei Carnestoltes va ser jutjat a 2/4 de 4 de la tarda. Més tard, els que havíem representat l’obra, ens vam disfressar i tots fèiem molt de goig. L’Heura, la Judit i la Irene es van disfressar de metgesses; en Xevi, de mecànic; la Marta i la Mireia, de bruixes; en Sergi, d’espantaocells; en Joan i en Luuk, de “rockeros”; en Josep, en Màrius i l’Eric, de pagesos; i en Nil, de pagesa. Quan les mestres estaven repartint els diplomes, es va posar a ploure i vam haver d’acabar de fer-ho a dins l’escola. Més tard, van venir els pares i van portar begudes, coques molt bones, patates i altres coses per picar. Al cap d’una bona estona, vam anar a la classe a posar bé les taules i a recollir tot el que hi havia. A les 5 de la tarda tots vàrem marxar a casa nostra.

Les disfresses guanyadores.

Ctra. d'Olot, 61 17853 ARGELAGUER Tel. 972 68 71 54 (Girona)

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - NÚM. 13 MAIG 2004

Construint-nos una cabanya al Guilar .

El dijous llarder El dijous 19 de febrer, com cada any, els mestres i alumnes de la ZER vam anar a fer el dijous llarder. Cada escola va anar a un lloc diferent. Els de Sant Jaume van anar a Santa Magdalena (muntanya d’Argelaguer), els de Montagut van anar al Còs, els de Tortellà a un prat i nosaltres, els de l’escola Montpalau d’Argelaguer, vam anar al Guilar (muntanya). Quan nosaltres, els d’Argelaguer, vam arribar tots a l’escola, vam començar a fer camí. Els petits anaven acompanyats d’un nen més gran. Al cap d’una estona de fer camí, ens vam parar a esmorzar al peu de la muntanya i quan vam acabar, vam tornar a emprendre el camí. Quan vam arribar al cim, vam començar a parar la taula per al concurs de taules ben parades. Després va venir el jurat i va passar de taula en taula. Quan el jurat va acabar, vam començar a fer el vermut i a dinar. Qui volia, podia entrar a veure la capella i tocar la campana. A cada moment hi havia algú que la tocava. Quan vam acabar de dinar, vam fer dues cabanyes i hi vam pujar. Tots ja estaven de dinar, però jo duia un entrepà tan gros i m’estava entretenint i divertint tant que encara no me l’havia acabat. Al cap d’una estona de jugar, el cel es va ennegrir i queia alguna gota. Les mestres van pensar de marxar i així ho vam fer. Vam emprendre el camí cap al “cole”. Quan estàvem a les fàbriques, va venir la meva mare (la Teresa), a buscar-nos i es va emportar a tots els més petits cap al “cole”. Quan hi vam arribar nosaltres, vam jugar a futbol i després a jocs de taula. A les 5 en punt vam marxar cap a casa. Jo vaig anar a entrenament. Al cap d’uns dies ens van dir qui havia guanyat el concurs de taules ben parades, però tots havíem guanyat. M’agradaria tornar-hi l’any que ve, però tinc la mala sort que no hi seré perquè aniré a l’institut.


Escola

En Dalí en persona ens visita!

Jornades Culturals 2004 A l’escola Montpalau, els dies 25 i 26 de març d’enguany, es van celebrar les Jornades Culturals, aquest any dedicades a Salvador Dalí. El primer dia al matí les mestres van pintar bigotis a tothom. Llavors va arribar un personatge amb una indumentària una mica estranya que imitava Dalí. Seguidament es van passar unes diapositives dels seus quadres més representatius. Més tard, cada grup-classe va confeccionar una disfressa Daliniana: capa, barretina, bastó... A la tarda, mentre uns feien escultures i joies amb fang, els altres estaven amb la Cristina, que ensenyava com fer pa. El dia 26 al matí vam pintar un quadre de Dalí al nostre estil, amb aquarel·les. Per tenir les idees clares es va elaborar, llegir i comentar tota la vida i obra de Dalí en unes fitxes. A la tarda, i com a cloenda, es va menjar pa amb tomàquet i fuet. I així han estat les jornades, que ens han agradat i que considerem positives. Els nens i nenes de 2n, 3r i 4t

Els petits Dalís .

Qui sou?

Rellotges dalinians.

Fent pa amb formes dalinianes. L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - NÚM. 13 MAIG 2004

15


16

Escola

Polígon Industrial - Tel. i Fax: 972 68 71 59 17853 ARGELAGUER (Girona) C/ del Terri, s/n. - Tel. 972 59 42 00 - Fax: 972 59 45 55 17844 CORNELLÀ DEL TERRI (Girona)

PROJECTES ARQUITECTONICS (XALETS, BLOCS DE VIVENDES, NAUS INDUSTRIALS,...) REFORMES, REHABILITACIONS, PROJECTES D'OBERTURA I LEGALITZACIÓ, ... PROJECTES D'URBANITZACIÓ

IMATGES FOTOREALISTES 3D EN COLOR DESDE L'INICI DEL PROJECTE

VALENTIN LLAGUNO LOBATO

C/ Pollancres, 1 - 17853 ARGELAGUER

ARQUITECTE - APARELLADOR

Telèfon i Fax: 972 68 77 25 - Mòvil: 656 82 89 81

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - NÚM. 13 MAIG 2004

(a la carretera Olot-Besalú, devant el semafor d'entrada a Argelaguer desde Olot)


AMPA

Activitats de l’AMPA L

’AMPA és l’Associació de mares i pares dels nens de l’escola. És una entitat molt arrelada al nostre municipi que intenta fer de pont entre l’escola i el poble. L’objectiu bàsic és vetllar per la formació dels nostres fills proposant activitats, col·laborant en les festes, organitzant tallers i cursets, subvencionant material...

Una de les tasques més costoses i de gran compromís que està assumint l’AMPA és la gestió del menjador escolar. Aquest servei cobreix una gran necessitat que ha sorgit en el nostre poble a mida que el nombre de nens de l’escola ha anat creixent. Des de l’Associació s’hi posa molta

energia i dedicació, és una activitat que es prioritza molt seriosament, per tant creiem important que es valori el servei del menjador com un benefici per tot el poble i que s’entengui que el bon funcionament depèn de tots. Des de sempre i com cada any l’AMPA ha anat organitzant diverses activitats,

Disfresses molt originals per Carnestoltes.

tant a dins de l’escola com a fora. Com a activitats dins del marc escolar s’han costejat les despeses del material per fer “cagar el tió” de Nadal, s’ha proposat i pagat el taller d’arqueologia

que es va fer durant el mes de gener a l’escola, s’han subvencionat els materials i despeses de les jornades culturals dedicades enguany a Dalí, es va participar en el berenar de la Festa de Carnestoltes, on vàrem poder gaudir de les disfresses i de l’adjudicació dels diferents i divertits premis.

Aquest curs s’han engegat com activitats extraescolars el curset de mecanografia i finalment ens hem afegit al que es fa a Tortellà, i el de Funky, que es fa al Casal i al qual hi participen també mainada d’altres pobles veïns. Per Reis, com a novetat d’aquest any

i aprofitant unes idees vingudes de marina, s’ha fet un taller de fanalets per poder acompanyar amb les seves llums la Cavalcada de ses Majestats. Amb una mica de material, moltes

ganes i imaginació van arribar a sortir unes veritables peces úniques d’artesania casolana que amb diferents formes i colors van contribuir a il·luminar la passejada d’aquella nit tan màgica. I per mantenir el ventre ple per alimentar les idees també s’han posat

els ingredients per a les festes de la castanyada, el berenar de Sant Damas al Casal, el pica-pica dels Pastorets, la xocolatada de Reis, el berenar de Carnestoltes. Aquest any la Festa de Carnestoltes va tenir un caire molt especial, ja que vàrem comptar amb la valuosa apor-

tació del Grup de Joves d’Argelaguer que varen animar activament la festa fent sarau, soroll i molt d’enrenou durant la cercavila, varen crear el pobre ninot sentenciat jutjant-lo i finalment cremant-lo. Van col·laborar en acabar-se el berenar i van engrescar a la mainada amb moltes propostes de jocs i altres activitats infantils. Aprofitant l’interès arqueològic sorgit L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - NÚM. 13 MAIG 2004

17


18

AMPA darrerament al nostre poble, es va fer una sortida matinal a les coves prehistòriques de Serinyà, gaudint d’una visita guiada, la participació dels tallers de cacera, pintura i construcció de sarrons. Vam acabar tots junts dinant al Casal, ja que volíem fer un “picnic” a Banyoles, però feia fred. Aquest curs tocava als nostres fills anar a les colònies que es muntaven des de l’escola cada dos anys. Se’ns va informar que per diversos motius el Consell Escolar havia decidit que ja no s’organitzarien des de l’escola. Als pares i mares ens sabia greu prescindir d’aquesta activitat perquè valoràvem l’interès lúdic i educatiu que creiem que tenen. Des de la Junta de l’AMPA ens vàrem posar en contacte amb les altres juntes que formem la ZER (zona d’escola rural), és a dir, Tortellà, Sant Jaume de Llierca i Montagut i veient que era d’un interès general ens hem animat a muntar-les conjuntament. El fet és que s’hi han apuntat força nens i nenes, es faran grups d’edats i aniran a llocs diferents per gaudir de la companyia, fer activitats de natura, descoberta i esport. Aprenent mentre s’ho passen d’allò més bé es faran noves coneixences i es reforçaran vincles d’amistat tan importants que ben segur els ajudaran a créixer com a persones. Des del Departament de Benestar Social es va oferir a l’Associació dur a terme unes xerrades col·loqui emmarcades en l’espai “Temps de família” i ens proposaven diversos temes segons les edats. Els pares i

Participants a la sortida a les coves prehistòriques de Serinyà.

mares dels nens de l’escola en vàrem triar dos: “Valors i educació”, adreçada a famílies amb infants de 6 a 12 anys, que va ser duta a terme per Javier Rodríguez el dia 24 de març i “La convivència una figura amb moltes cares”, a càrrec d’Albert Bayod, tema d’interès per a famílies amb adolescents de 12 a 18 anys que es va celebrar el passat 22 d’abril. Des de la Junta us animem a participar a aquestes xerrades que des de l'any passat estem organitzant obertes a tothom, els temes interessen a pares, mares i educadors: sovint ens ajuden a pensar sobre les nostres actuacions i ens fan reflexionar sobre aquests temes quotidians, a l’hora que es pot crear un espai de diàleg i d’intercanvi d’opinions molt útil que cal aprofitar. Si seguim rebent les pro-

postes, se seguiran organitzant, per tant, espereu noves convocatòries per participar-hi. I com sempre, des de la Junta fem una crida a la participació i recordem que l’Associació és de tots i només esperem idees i suggeriments per anar tirant endavant totes les propostes interessants i que es puguin anar oferint. SALUT i APA!

ProMinent Gugal, S.A. Solucions als problemes del aigua i del medi ambient

Polígon Industrial, s/n. 17853 Argelaguer (Girona)

Tels. 972 28 70 11 - 28 70 12 Fax 972 28 71 07

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - NÚM. 13 MAIG 2004

Major, 16 - Tel. 972 59 10 25 - particular: 972 68 71 47 17850 BESALÚ (Girona)


Jovent

Activitats del Grup de joves d’Argelaguer P

el simple motiu de no caure en el més absolut avorriment, vam decidir aquest estiu muntar l’associació de joves d’Argelaguer per tal d’organitzar diferents activitats pel poble. També ens hi ha ajudat el fet que l’Ajuntament ens hagi deixat un local on podem reunir-nos, decidir i organitzar activitats. Des de l’estiu fins ara hem col·laborat en diferents activitats. La primera fou el servei de bar en el concert del grup mexicà Los Cogolites. No va ser un bar normal, sinó que tenia un tarannà mexicà, amb menjars picants típics de Mèxic i begudes per passar la set. Per Nadal vam participar en els pastorets i vam col·laborar en la cavalcada reial. Aquest any, els Reis Mags van arribar amb tres carrosses molt vistoses i originals. A la plaça de Sant Damas els esperaven molts nens, nenes,... amb fanalets a les mans. I tots junts van anar fins a l’església, on van poder sentir la veu d’un patge que va parlar en nom dels Reis i després el grup de cantaires del poble els va oferir unes boniques nadales. La comitiva reial va continuar el camí fins al Casal del poble, on els Reis Mags ajudats dels seus patges van repartir regals a tots els nens i nenes.

La vetllada es va acabar amb una xocolatada per a tothom. Per altra banda, també va dependre de nosaltres la festa de Carnaval per tal que tota aquella gent esbojarrada i amb ganes de gresca sortís al carrer a fer soroll i a passar-ho bé. Vam gaudir d’una cercavila molt sorollosa, acompanyada de tambors, xiulets, cassoles... i sense oblidar-nos de la cursa amb el carnestoltes. La festa va continuar amb un suculent berenar preparat per l’AMPA i amb un seguit de jocs per als nens. Cal dir que feia un fred de mil dimonis.

També participem amb els Geganters d’Argelaguer des de la seva creació, aportant les nostres ganes i habilitats en totes les festes i sortides organitzades per l’associació. D’aquí va sortir el nostre gegantó anomenat “Santanàs”. De la imaginació i les inquietuds que teníem els joves en va sortir aquest petit dimoniet. El grup de joves tenim moltes ganes de continuar amb aquesta dinàmica, participant i organitzant activitats per al poble. Grup de joves d’Argelaguer

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - NÚM. 13 MAIG 2004

19


20

Esports

L’Escola de Futbol Llierca ja pita! Q

ue el temps passa volant ja ho sabem, semblava ahir que vam començar la temporada i ja estem a les acaballes. Ha estat la nostra primera temporada de l’Escola de Futbol Llierca amb dos equips ben consolidats: els prebenjamins, d’entre 5 i 7 anys d’edat, i els alevins, de 9 a 11 anys. I com toca, van estrenar un nou equipament, amb un disseny atrevit i colors originals, que esperem sigui un tret distintiu de la nostra escola de futbol. Que tots els inicis són una mica feixucs també ho sabem, però amb empenta i entusiasme ha estat fàcil tirar endavant. Vam començar els entrenaments i els primers partits amb les últimes calors de l’estiu, vam passar el llarg hivern amb la petita pausa de les festes nadalenques i amb el bon temps de la primavera ja arribem a la fi de la temporada. El passat Nadal, tots els nens i nenes dels dos equips, com és tradició i, també, perquè es van portar bé, i això no és tradició, van cagar el tió, van estomacar-lo de valent, i els hi va cagar molts regals i llaminadures. Per als més menuts, els prebenjamins, ha sigut un any ple de sorpreses i emocions, sabates i samarretes d’estrena, partits oficials, àrbitres, reglaments i sobretot veure les mares i algun pare, de tarannà pacient, transformar-se, xisclar i cridar per animar-los. L’equip, tot i ser el primer any, ja porta una victòria i dos empats i encara no s’ha acabat la lliga. L’equip dels més gànguils, els alevins, també han d’estar contents, porten vuit victòries i un empat, amb una meritòria vuitena plaça a la classificació d’un reforçat grup de tretze equips, tot i que el més important no és guanyar, ni els resultats, sinó que la mainada participi i s’ho passi d’allò més bé. I la veritat és que els hi agrada molt, ni la pluja, vent o fred els ha fet arronsar de perdre’s un sol entrenament. Bé, per anar acabant, aprofitem aquest espai de la revista per inforL'Argelaga - Revista d'Argelaguer - NÚM. 13 MAIG 2004

L’equip de prebenjamins de la temporada 2003-2004.

L’equip d’alevins de la temporada 2003-2004.

El caga-tió dels alevins als vestidors.


Esports mar a tots els pares i avis que el proper dissabte 29 de maig celebrarem el dinar de cloenda de la temporada en el camp municipal de futbol, amb lliurament de trofeus a la mainada i el tradicional partit entre pares i fills, esperem que el temps ens acompanyi. El dissabte següent, el 5 de juny, s’organitzarà una excursió amb autocar a Port Aventura per als nens i pares. Com a comiat, cal tornar a agrair als pares la paciència, als entrenadors l’entusiasme, als nens i nenes la il·lusió i a l’Ajuntament la col·laboració i cessió de les instal·lacions. Fins a la propera temporada! La Junta

F.C. Argelaguer U

na vegada més, en arribar la Festa del Roser tornem a tenir l’oportunitat de fer aquesta modesta crònica sobre el F.C. Argelaguer, que ens brinda la revista L’ARGELAGA. Des que va sortir a la llum l’última edició, poques coses han passat. El que sí es pot ressaltar és la Quina organitzada pel F.C. Argelaguer durant les festes nadalenques, concretament el 26 de desembre de 2003, dia de Sant Esteve, per la gran concurrència de gent que hi va haver. Aprofitem l’avinentesa per donar les gràcies a tothom per la seva col·laboració.

Esportivament parlant, cal ser optimistes, però també realistes, ja que últimament les coses no van tan bé com es voldria, tal com s’aprecia a la classificació. Un cop jugades 27 jornades, l’Argelaguer ocupa la 14a posició amb 28 punts, a 5, 6 i 7 punts dels quatre equips que té per sota. Caldria sumar 7 o 8 punts més per conservar la categoria quan manquen 7 jornades, de les quals 4 són a casa contra Riudarenes, Hostoles, Sant Jaume de Llierca i Abadessenc, i les altres 3 a fora amb E.F. Garrotxa, les Planes i Tortellà. Esperem i desitgem poder aconseguir l’esmentada fita.

CLASSIFICACIÓ Abadessenc..................64 Besalú...........................54 Hostoles........................52 Bescanó........................52 E.F. Garrotxa.................49 Boscdetosca.................41

St. Jaume Ll..................39 Sant Esteve ..................38 Porqueres .....................36 Riudarenes ...................35 Santjoanenc..................34 Hostalets.......................33

Tortellà..........................31 Argelaguer....................28 Camós ..........................23 Bonmatí ........................23 Cornellà ........................22 Les Planes....................21 R-KO

Tallers LEONARDO SANZ, S.A.

CALES DE LLIERCA, S.A.

Cra. d'Olot,7 - Tel. 972 59 00 79 - Fax: 972 59 12 99 17850 BESALÚ (Girona) Afores, s/n. Tel. 972 68 70 20 Fax: 972 68 74 16

17853 ARGELAGUER (Girona)

BASSOLS ENERGIA, S.A DISTRIBUCIÓ D'ENERGIA ELÈCTRICA Av. de Girona, 2 Olot (La Garrotxa) Servei permanent, tel. 972 26 01 50

Telèfon gratuït d'atenció al client: 900 70 50 50 L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - NÚM. 13 MAIG 2004

21


22

Les nostres empreses

Cales, Yesos y Cementos de Olot, S.A. (CYCOSA) C

ales, Yesos y Cementos de Olot, S.A. (CYCOSA) és una empresa dedicada a la trituració d’àrids per a la construcció que, tot i tenir la seva seu central a Olot, disposa d’una planta a Argelaguer, que és la més antiga del municipi, ja que va ser fundada el 1949. L’any 1949, els industrials i comerciants olotins Josep Canadell Barbi, Vicenç Reixach Vilarrasa, Pere Pons Galceran, Pere Genís Oliveras, Bartomeu Corcó Pujolàs iJosep Faja Masoliver decidiren crear una empresa de fabricació de materials per a la construcció, amb l’objectiu de participar activament en el procés de reconstrucció de les destrosses de la guerra civil, segons ha explicat el conseller delegat i president de la companyia Domènec Espadalé i Vergés. El 31 de desembre de 1949 constitueixen a Olot, davant del notari Josep Folch i Vernet, la societat Cales, Yesos y Cementos de Olot, S.A., dedicada a “la fabricación y venta de cementos, cales y yesos, así como de cualquier otro material de construcción”, amb un capital de 700.000 pessetes. Al cap de vint anys, l’1 de juliol de 1969, l’empresa s’escindeix, la fabricació de calç dóna peu a una empresa independent, amb el nom de Cales de Llierca, mentre que la resta manté les sigles inicial de CYCOSA. D’aquesta societat n’adquireix la participació majoritària l’empresa Transports Minguet, d’Olot, la qual, d’aquesta manera, després de molts anys de transportar àrids per a la construcció, entra a participar directament en la seva fabricació i instal·lació, segons la mateixa font. D’aquesta manera i fins a l’actualitat CYCOSA continua desenvolupant les seves tasques a la comarca i se sent orgullosa de ser l’empresa més antiga d’Argelaguer. Per acabar, Domènec Espadalé assenyala que l’empresa compta actualment amb 14 empleats i que la seva clientela són majoritàriament les empreses constructores de la zona i en menor mesura empreses foranes del mateix ram que fan grans obres a les nostres contrades. R. Ponsatí

Domènec Espadalé, conseller delegat i president de CYCOSA, l’empresa més antiga d’Argelaguer.

Escriptura de constitució de la societat CYCOSA, del 31 de desembre de 1949. L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - NÚM. 13 MAIG 2004


Història

Jornades d’arqueologia:

“Els primers pobladors d’Argelaguer” Arran de les obres de desdoblament de calçada de la N-260 Eix Pirinenc, tram MontagutArgelaguer, des del mes de setembre del 2003 fins al març del 2004 s’han anat fent en el nostre municipi un seguit de troballes arqueològiques importants que han motivat a l’Ajuntament d’Argelaguer a organitzar un programa d’activitats relacionades amb l’arqueologia i la història del nostre poble. Moltes han estat les persones i entitats interessades en col·laborar i en participar en l’organització d’unes activitats que ens han de permetre conèixer un bocí de la història del municipi i descobrir què és el que s’hi ha trobat, quina feina estan fent els arqueòlegs, qui eren els nostres avantpassats, com vivien i de què vivien, etc.

T

ot el que s’ha fet ha estat possible gràcies a la implicació de l’Ajuntament, de l’escola, de l’APA, de veïns i famílies del poble, de la Susanna Manzano, directora de l’excavació i que en tot moment ens ha ajudat, assessorat i donat suport, i del Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya. A tots ells cal agrair-los l’interès i la motivació. A tots ells cal donar-los les gràcies per la seva sensibilitat i per l’interès mostrat per conèixer i difondre la història del nostre poble.

Els nostres avantpassats més antics Argelaguer és, i ha estat, un territori poblat des de molt antic. Fa 3.000 anys Argelaguer ja estava habitat. Les excavacions que s’han acabat de fer al jaciment arqueològic de Can Xac (finals del 2003-març 2004), han revelat l’existència d’un poblat esta-

Una arqueòloga excavant un fons de cabana.

ble situat a la plana del riu Fluvià, el primer i únic que tenim documentat a la comarca de la Garrotxa, amb una antiguitat que podríem situar entre finals de l’Edat del Bronze i principis del Ferro (900-700 a. J.C.). Durant l’Edat del Bronze, l’assentament en cova era la forma més freqüent d’habitatge en tota la zona nord-pirinenca de Catalunya i en les muntanyes del litoral i prelitoral català. Les coves van tenir funcions i ocupacions diverses. El seu ús continuat, temporal o esporàdic podia dependre de diversos factors, però sembla que

Visita a l’excavació. L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - NÚM. 13 MAIG 2004

23


24

Història

Taller d’arqueologia a l’escola: quines eines feien servir els homes prehistòrics?

l’ús continuat era propi de poblacions que vivien d’una agricultura molt feble i de grups reduïts i poc especialitzats que es desplaçaven i canviaven contínuament de lloc per viure. La Cova 120 de Sadernes n’és un clar exemple. Entre el 900 i el 700 a. J.C. l’habitacle o cabana a l’aire lliure es va començar a estendre per tot Catalunya i va anar desplaçant mica en mica l’habitacle en coves. Durant aquesta època, els pujols a prop dels rius, les terrasses fluvials i els peus de muntanya comencen a ocupar-se per una sèrie d’establiments o poblats a l’aire lliure construïts amb materials lleugers (argila, palla, branques, pals, etc.), dels quals només hem trobat, en la majoria de casos, les estructures excavades al terra. Són el que anomenem fons de cabanes, que tenen formes i dimensions diverses. Quan els arqueòlegs excaven aquests fons de cabanes hi troben, repetidament, cendres, restes de carbons de fusta, molt sovint barrejades amb ceràmiques,

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - NÚM. 13 MAIG 2004

Aprenent a fabricar eines com els homes prehistòrics.

ossos, objectes metàl·lics, materials de construcció (restes de tovots fets d’argila i palla amb els quals cobrien les parets i el sostre de la cabana, calç, palla, argamassa), restes de llar i deixalles de menjar, etc. També troben els forats dels pals que clavaven al terra per sostenir la cabana. A Argelaguer s’ha descobert un poblat a l’aire lliure com el que acabem de descriure i s’han excavat diversos fons de cabanes. Es tracta d’un petit poblat o aglomeració de cabanes agrupades i organitzades al costat d’un petit rierol. Les cabanes que s’han excavat eren molt riques en material ceràmic i també metàl·lic. S’hi han trobat vasos i gerres de ceràmica decorada senceres i de grans dimensions, agulles o fíbules de bronze, restes ossis de menjar, entre altres coses. Són molt pocs els poblats d’aquestes característiques trobats a Catalunya. Només coneixem de manera clara el cas del poblat de la Fonollera (Torroella de Montgrí), que data de

finals de l’Edat del Bronze, i ara sembla que també el d’Argelaguer. Haurem d’esperar a conèixer els resultats definitius de l’estudi de l’excavació per poder verificar-ho. Ja més endavant, ara fa uns 2.000 anys, quan els romans dominaven i s’havien establert a tot Catalunya, també a la Garrotxa, els poblats ja no es construïen amb materials peribles, sinó amb pedres. Els romans sabien fer ponts, aqüeductes, cases, termes, calçades o carreteres, etc. Va ser precisament en aquesta època quan es va construir una calçada romana que remuntava la vall del Fluvià. Era la via romana que comunicava l’Empordà amb els Pirineus, un brancal secundari de la via principal que anava des de Cadis fins a Roma. Aquesta via es va utilitzar com a camí ramader i com a camí ral al llarg del temps. Comunicava tots els pobles de la Vall del Llierca i, per Sant Joan les Fonts i la vall de Bianya, arribava fins a Sant Pau de Segúries i els Pirineus. A finals del


Història

Tot preparant pintures amb argiles naturals.

2003 es va dur a terme una excavació arqueològica en el tram del camí ral d’Argelaguer per tal de trobar-hi indicis d’aquesta via romana (vegeu l’Argelaga del desembre del 2003). En aquesta època, els poblats o villaes es construïen a la plana i prop dels rius i d’alguna via o calçada que els permetés comunicar-se i desplaçar-se d’un poble a l’altre. El febrer del 2004, entre Argelaguer i Sant Jaume de Llierca, es van trobar i excavar restes d’unes antigues sitges romanes, que servien per emmagatzemar el gra. Aquest fet ens indica que molt probablement hi deuria haver camps de conreu en aquesta zona i que segurament en algun punt a prop del riu i a prop d’aquesta via hi havia hagut una vila romana.

Quines activitats a l’entorn de l’arqueologia s’han fet al poble?

Taller de construcció de cabanes amb tovots d’argila i palla.

amb la Susanna Manzano, directora de l’excavació, que els va explicar el jaciment i els va mostrar in situ els materials d’un fons de cabana. 2- Treballs sobre prehistòria i arqueologia a l’escola (xerrades, tallers, exposicions) A partir del mes de gener del 2004, les mestres de l’Escola Montpalau van començar a fer un treball amb els alumnes, adaptant els continguts a cada nivell, sobre la prehistòria i l’arqueologia com a ciència que ens permet estudiar, descobrir i conèixer el nostre passat. El dia 8 de gener es va fer una xerrada a l’escola adreçada als alumnes de 2n fins a 6è sobre “Com es fa una excavació arqueològica i quines tasques fan els arqueòlegs”.

Durant tot el dia 9 de gener es van fer uns tallers d’arqueologia a l’escola organitzats per l'AMPA i que van anar a càrrec d’Arqueolític, una empresa de serveis educatius i de difusió del patrimoni. Dues monitores arqueòlogues ens van acompanyar al llarg de tot el dia i ens van ensenyar des de com es fa una excavació arqueològica, fins a com es feien les cases o les eines i armes per caçar a l’època prehistòrica. Els més petits (de P-3 a 1r) van poder observar, veure i tocar diferents eines, instruments de cacera, estris domèstics, etc. dels homes prehistòrics. I van poder aprendre a fabricar-se ells mateixos les pintures amb tints i argiles naturals tal com feien els nostres avantpassats. Els de 2n a 4t van fer un taller de fabri-

ACTIVITATS ADREÇADES ALS ESCOLARS: 1- Visites a l’excavació arqueològica de Can Xac: El dia 9 de desembre del 2003, els alumnes de P-3 a P-5 van fer una visita a l’excavació amb les mestres de l’escola i amb la Montserrat Mallol, que els va explicar el jaciment arqueològic, el poblat que s’hi ha trobat, quines feines fan els arqueòlegs, com treballen, què han trobat, etc. El dia 24 de març del 2004, els alumnes de 2n a 6è van fer una visita a l’excavació amb les mestres de l’escola i

Visita a les coves prehistòriques de Serinyà L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - NÚM. 13 MAIG 2004

25


26

Història cació d’eines prehistòriques i un altre de preparació i encesa del foc. Els de 5è i 6è van fer un taller de construcció de cases prehistòriques amb tovots. El dia 12 de gener, els alumnes de 5è i 6è van anar a Olot, al Museu Comarcal de la Garrotxa, a visitar l’exposició “Humans! Els primers pobladors de Catalunya”, organitzada per “la Caixa”, i van participar en els tallers organitzats per la Fundació la Caixa. ACTIVITATS ADREÇADES A TOTHOM: 1- Excursió a les Coves Prehistòriques de Serinyà (diumenge 29 de febrer del 2004). L’activitat estava oberta a tothom. Val a dir que arran de les activitats fetes a l’escola, molts nens van engrescar els seus pares i entre tots vam decidir fer una activitat conjunta que ens permetés conèixer i aprendre alguna cosa més sobre els avantpassats de la nostra comarca i territori més immediat, així com també trobar-nos i passar-nos-ho bé. El resultat va ser molt satisfactori. 42 persones s’hi van apuntar i entre tots plegats vam visitar tres coves i vam fer uns tallers de cacera, de confecció de sarrons, de pintura i també d’encesa de foc (encara que feia tan fred que no es va encendre ni una guspira!!). Organitza: l’APA. 2- Jornada de portes obertes a l’escola on s’exposaran tots els treballs fets pels alumnes de tots els cursos

Vols aprendre a caçar com els prehistòrics?

(7 de maig 2004, a partir de les 5 de la tarda). Organitza: Escola Montpalau d’Argelaguer. 3- Conferència a l’Ajuntament sobre els resultats de les excavacions arqueològiques d’Argelaguer, a càrrec de Susanna Manzano, Bibiana Agustí i Natàlia Colomeda, arqueòlogues (7 de maig 2004, a les 8 del vespre). Organitza: Ajuntament d’Argelaguer. 4- Exposició “Els primers pobladors d’Argelaguer”. Mostra dels resultats de les excavacions arqueològiques fetes a Argelaguer. S’inaugurarà el dia 7 de maig, per la Festa del Roser d’enguany a l’edifici de l’Ajuntament, després de la conferència. Oberta al públic els caps de setma-

nes: 7 al 9, 15 - 16 i 22 - 23 de maig de 2004 Organitza: Ajuntament d’Argelaguer. 5- Conferència sobre el jaciment arqueològic de Can Xac (Argelaguer, Garrotxa) a Barcelona, al Palau Marc a la rambla de Santa Mònica, a càrrec de les arqueòlogues responsables de l’excavació i de l’estudi del jaciment: Susanna Manzano, Bibiana Agustí i Natàlia Colomeda (21 d’abril 2004, a les 7 de la tarda). Organitza: Servei d’Arqueologia. Direcció General de Patrimoni. Generalitat de Catalunya. A tots vosaltres, moltes gràcies per fer-ho possible. Montserrat Mallol i Soler

REPRESENTANT D'EMBOTITS I FORMATGES

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - NÚM. 13 MAIG 2004


Geganters i Xanquers

Si Dalí fos d’Argelaguer seria geganter D

es de la celebració de l’última festa de Sant Damas, la colla gegantera no s’ha caracteritzat per dur a terme una activitat gaire frenètica. De fet, a l’última assemblea de socis, en la qual gairebé no hi cabíem a la taula del bar, vàrem fer una valoració de l’etapa actual i, atès que la renovació de la junta no va ser possible, es va acordar constituir-nos com a assemblea permanent (que vol dir que ens trobarem els que vulguem, a proposta de qui vulgui i on ens vagi bé). El cas és que, fent una mica de repàs a la nostra història, aquesta manera de funcionar ha estat una característica habitual de l’Associació Geganters d’Argelaguer, i la veritat és que no ens ha anat gens malament. La justificació és que ja tenim prou obligacions i maldecaps com per convertir una entitat lúdica i cultural en una mena d’empresa, partit o secta i haver d’anar a cop de “pitu” (altrament dit corneta o urdaci). Des d’un punt de vista més històric i/o sociològic, el nostre funcionament és hereu de la tradició més llibertària dels nostres avis, o potser està envaït per un aire surrealista on el temps és tou com els rellotges d’en Dalí. L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - NÚM. 13 MAIG 2004

27


28

Geganters i Xanquers

Altres teòrics (que són els intel·lectuals que ens expliquen romanços a toc de tenora) es decanten cap a d’altres interpretacions que podem resumir en: - Com co... vols carregar el gegant si no tenim “fruguneta”? (tothom es canvia el cotxe amb allò de “y no lo pague hasta el verano de 2007”). - Potser cal que traiem pes al gegant o ens apuntem al gimnàs (i és que els anys no perdonen). - Feina fuig! (?). - Qui va ser l’espavilat que no va pagar la ronda de cervesa a l’última trobada? (com sou!). Sense oblidar les aportacions del joves: - No poden fer les trobades a les sis de la tarda en comptes de les 10 de la matinada? - Ah! però el gegant no va amb rodes? El cas es que no perdem l’humor ni la set i qualsevol dia tornem a engegar les escapades per aquests pobles nostrats i entranyables (i plens de pujades, per què no dir-ho). A part d’aquesta anàlisi exhaustiva i rigorosa cal informar d’un tema diferent, i no per això menys important, que encara tenim pendent: un sopar.

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - NÚM. 13 MAIG 2004

Res més (de moment) que animar-vos a participar de la propera Festa del Roser i convidar-vos a formar part de la colla gegantera per tal de mantenir vives les nostres tradicions, fer pàtria i fer treballar el fetge. Ah! no estaria de menys engrescar-nos a fer alguna activitat amb la mainada, ara que ve el bon temps. El grup de joves sembla que vol fer capgrossos amb els més petits (podeu fer les vostres propostes per e-mail o SMS pásalo). Salut i llibertat! Una altra ronda! El nan infiltrat


Pàgina literària

El grup Lluna Plena

Concurs literari

A

Tal com vam anunciar en el darrer número d’aquesta revista, us proposem una activitat literària: “Si llegeixo, l’endevino”. Proposem que descobriu en un termini de sis mesos (fins l’octubre), qui és l’autor-a i quin és el títol del fragment de poesia que us presentem, extret de la seva obra prou coneguda dins la literatura catalana del S. XX. Ja us hem donat les pistes. Entre els encertants regalarem un llibre de l’autor-a protagonista. Els vidres, nets del baf de llum calenta. S’obre l’ull clar de la tardor, i ens mira cansat d’ésser indulgent, d’haver de dir-nos amb molta paciència, com sempre, que trepitgem aquests castells de sorra d’oblit, i ens afanyem. Tampoc enguany no ens salvarà cap malentès: a l’hora serem al lloc on ens hem convocat.

través de la història veiem que els nens i els homes es parlen, però que no aconsegueixen entendre’s, ja que els nens viuen en un món a part, on els adults ocupen un lloc bastant menys important del que s’imaginen. La imaginació dels nens hauria de ser terra sagrada perquè no es pugui trencar el tresor dels seus somnis, on no s’imposi la voluntat dels adults. Durant molt temps s’estudiaren les pautes del que s’entenia com “literatura infantil”, però encara avui els experts no s’han posat d’acord. Per un costat hi ha partidaris de valorar un llibre infantil per la seva qualitat literària a seques, al marge dels seus valors, la seva accessibilitat o adequació a l’edat a qui va dirigit; i per l’altre, els partidaris de valorar aquest llibre tenint en compte el seu destinatari tan específic. Lògicament, cap de les dues opcions és la més adequada, i potser faltaria trobar el punt mig. Els nens pensen, parlen i actuen segons el geni, el temperament i les inclinacions de cadascú. No s’hauria d’elegir els llibres infantils des de l’òptica d’un adult. Cada nen és únic. Potser els hauríem de preguntar més coses i explicarlos-en menys. Els intermediaris entre el llibre i el nen (pares, professors, bibliotecaris, animadors...) haurien de respectar els gustos del nen, no imposant un tipus de lectura útil per a la societat. La infantesa demana ajuda, i moltes vegades els adults es neguen a donar-los el que realment necessiten i els ofereixen el que detesten. La lectura els ajuda a reafirmar la seva consciència infantil. Cada jove lector busca en un llibre quelcom que parli d’ell. (Introducció a un estudi hospitalari sobre la lectura infantil presentat a les X Jornades Nacionals d’Infermeria de la Infància. Tenerife l998.)

Ja tenim adreça!!! - Esperem la vostra col·laboració en forma de propostes i suggeriments, tant per al contingut de les activitats que ja ha iniciat el grup “LlunaPlena” com per les que puguin crear-se en un futur. Escriviu-nos a: Associació Cultural “LlunaPlena” Carretera d’Olot núm. 23 - 17853 Argelaguer - Per a col·laboracions, comentaris o crítiques referides a la pàgina literària de “L’Argelaga”, dirigiu-vos a: “LlunaPlena”. Equip redacció literària. Carretera d’Olot núm. 23 – 17853 Argelaguer. - També podeu dirigir-vos en els dos casos a la nostra adreça electrònica: Lluna@Plena02 hotmail.com Us prometem resposta personalitzada. - Recordeu que la informació sobre les trobades literàries està anunciada cada mes a La Fleca de la Cristina.

Breus - Hi ha un projecte jove, un lloc web, on qualsevol que ho desitgi pot publicar relats en català. Parlem de: www.relatsencatala.com. Segur que moltíssimes persones tenen històries, contes, viatges, experiències, opinions que han estat escrites i que no han sortit més enllà de l’escriptori de l’autor per vergonya, per falta de mitjans o pel que fos. Aquesta web vol ser l’espai on s’apleguin aquests relats. Informeu-vos. - A les biblioteques municipals habitualment es fan activitats gratuïtes molt interessants com clubs de lectura, l’hora del conte... En trobareu informació a les mateixes biblioteques. - A través de la rica tradició oral africana que ens transmeten els contes, coneixereu les característiques de les formes de vida tradicionals i els costums més arrelats d’aquest continent. Els contes africans són una font d’ensenyament sobre la vida i l’esperit de la terra. “A l’Àfrica, quan mor un vell es crema una biblioteca” (Amadou Hampâté Bâ). - L’escriptora britànica Frances Partridge, testimoni fidel del grup Bloomsbury, ha mort als 103 anys. Amb ella desapareix l’última representant d’un cercle literari del qual va ser figura central Virginia Woolf. Com a obra literària, publicada de manera tardana, ha deixat dos volums d’autobiografia i, sobretot, els seus set volums de diaris que recullen els avatars del famós grup artístic. L’autora va aprendre a utilitzar internet després de complir cent anys (Diari de Girona 8/II/2004). - Per als aficionats a l’astronomia! Si voleu observar el cràter Posidònia de la Lluna: 5 dies després de la lluna nova o 4 dies després de la lluna plena. (www.astrosabadell.org) L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - NÚM. 13 MAIG 2004

29


30

Pagina oberta

8 de març: dia de la dona treballadora M

oltes de les accions que han desenvolupat el moviment de dones i de feministes al llarg de la història són desconegudes en l’actualitat. Però encara que sigui difícil refer la història, el treball i l’esforç d’innombrables dones per reconstruir els fets tal i com varen succeir, ens permet acostar-nos en gran mesura a les antecessores del moviment social més important del segle XX: el moviment feminista. Segons la historiografia espanyola, el dia 8 de març de 1908, les treballadores d’una fàbrica tèxtil de Nova York anomenada “Cotton” es varen declarar en vaga en protesta per les males condicions de treball. L’empresari no va acceptar la vaga i llavors les treballadores varen ocupar la factoria, motiu pel qual l’amo va tancar les portes, va calar foc a l’edifici i van morir abrasades les 129 obreres que hi havia dins. Aquest fet és de gran transcendència en la història contemporània d’Estats Units. En canvi, els historiadors dels Estats Units vinculen el 8 de març a una manifestació organitzada per treballadores del sector tèxtil de la ciutat de Nova York, que va durar tretze setmanes, en demanda de millores en la seva situació laboral. Varen ser arrestades i apallissades brutalment per la policia. Anna Isabel Àlvarez, doctorada del programa “Estudios de la Mujer” de la Universitat d’Oviedo, és la que més dades ens aporta sobre l’origen de la “Festa internacional de la dona”. En la seva investigació, realitzada en el període 1997-1999, diu que encara que els fets es varen produir, el motiu de la celebració del 8 de març derivava més de la reivindicació de les dones socialistes nord-americanes del dret a vot, cosa que no aconseguiren fins l’any 1920 quan renovaren la constitució. La decisió de convertir aquesta celebració en una festivitat internacional fou a càrrec de Clara Zetkin, líder del L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - NÚM. 13 MAIG 2004


Pagina oberta

moviment alemany de dones socialistes, en una conferència celebrada a Copenhaguen l’any 1910. La primera festa internacional de la dona que es va celebrar fou el 19 de març de 1911 i va comptar amb la participació de més d’un milió de dones. A més del dret a vot i a ocupar càrrecs públics, demanaven treballar en l’ensenyança vocacional i la fi de la discriminació en el treball, o sigui, la igualtat de drets. Les varen seguir en aquesta festa Àustria, Alemanya i Suècia en dates diferents a cada país. L’any 1914 s’hi afegiren les dones de Rússia, que foren de gran influència en tots els nivells del dia internacional de la dona a causa de la revolució de les dones russes de l’any 1917, fent que se celebrés definitivament el dia 8 de març conforme els esdeveniments del 1908. Aquesta festa ha transcendit fins a nosaltres, però arriba aquí sense gaires forces per a fins reivindicatius prenent un caire més familiar i amè. Enguany Argelaguer s’ha sumat a aquesta efemèride. Una cinquantena de dones ens vàrem aplegar al Cafè d’Argelaguer i es va fer una gran xerinola, celebrant un bon sopar en el qual no hi va faltar de res. Tot seguit hi va haver un espectacle en el Casal només apte per a dones. Cal destacar que l’assistència va ser molt concorreguda per ser la primera vegada que es feia. Esperem que l’any vinent encara sigui més participada per part de les dones d’Argelaguer que aquest any no hi van poder ser, ja que es tracta d’una activitat més per donar vida al nostre poble. A. Albrich

El dissabte dia 13 de març de 2004, molts veïns d’Argelaguer vam mirar per Internet la pel·lícula “Hay motivo”. De les vuit a les deu del vespre, els ordinadors de totes les aules de l’escola funcionaven emetent tots els curts que integren aquesta pel·lícula, aprofitant la connexió en xarxa de l’escola. Va ser la manera més directa de poder-ho fer arribar a la gent, i no vam ser pocs, i molts de joves. I de què anava? “(...) És un llargmetratge fet de petites peces, d’aproximadament tres minuts de durada. Cadascuna de les peces està dirigida per un director de cinema diferent i té com a objectiu denunciar algun aspecte de la realitat política i social espanyola, que s’ha deteriorat especialment durant l’última legislatura. Ens animava el dret legítim a la lliure expressió, volíem obrir els ulls dels ciutadans i mostrar alguns problemes que l’Executiu dels últims anys ha desatès, manipulant, obviant o directament escamotejant a l’opinió pública (...)”.

Qui estigui interessat en veure’ls i disposi d’ordinador connectat a Internet, ho pot fer a l’adreça: http://haymotivo.com. Com a informació d’última hora, cal dir-vos que sembla que aquests directors de cinema s’han posat a treballar en un darrer curt (el 33) per explicar com veuen ells els fets desgraciats que van passar a Madrid l’11-M i els següents dies...

Volem recordar-vos que la revista L’ARGELAGA està oberta a tothom, de manera que les persones que vulguin formar part del seu Consell de Redacció només cal que truquin a l’Ajuntament i ho diguin a la Mercè Cordonets.

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - NÚM. 13 MAIG 2004

31


32

Pagina oberta

L’avi Quim P

agès, cisteller, rellotger i joier artesà, un gran ballador de sardanes i 94 anys a l’esquena. A l’home més gran d’Argelaguer podeu trobar-lo cada setmana al mercat d’Olot comprant fruita o el que calgui, o bé a la plaça si toquen sardanes. Actualment encara les compta i les reparteix i, a més, us explicarà la vida d’en Pep Ventura i la seva primera tenora. Així és en Joaquim Badosa Masdevall, conegut popularment com en Quim o Quimet. L’ARGELAGA vol destacar aquest personatge característic del poble pel seu servei a l’hora de mantenir el rellotge del campanar. Durant 25 anys ha pujat i baixat del campanar, al principi només per arranjar les avaries del rellotge vell, que anava amb pilons, un artefacte d’allò més rudimentari, però en Quim, que sabia que l’oli era imprescindible per al funcionament del mecanisme, amb els anys, es va arribar a conèixer tots els secrets d’aquest rellotge i la seva maquinària. Més tard, van muntar un rellotge elèctric més modern i, malgrat el canvi, en Quimet no es va fer enrere i també el va cuidar i mimar. El problema més greu es produïa quan s’havia de canviar l’hora. Era molt complicat i, a més, els coloms no ajudaven, ja que entraven i sortien aixecant molta pols, que és el pitjor enemic de la maquinària. Per comprovar el funcionament del rellotge, en Quim pujava dos o tres vegades a la setmana, malgrat que per pujar al campanar hi ha 64 esglaons. I dic pujava perquè ara en Quim s’ha retirat, no pas per res, ja que si per ell fos continuaria tot igual. El que passa és que s’ha modernitzat el sistema, ara tot va automàtic i no es necessita pràcticament a ningú per fer el manteniment. El sistema és electrònic i tan modern que ell sol es posa a l’hora. “Aquest sí que no sé com va”, diu en Quimet, a qui la tècnica ha retirat honorablement d’un ofici que va aprendre gràcies a l’afecció i la pràctica, és a dir, muntant i desmuntant rellotges. L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - NÚM. 13 MAIG 2004

Per altra part, en Quim feia cistells, coves..., un altre ofici que va aprendre del seu pare. També feia garrafes, cabassos per als carboners, bressols per nadons... i tot un seguit d’estris que, com els rellotges de corda, han passat a la història. Actualment no hi ha carboners i el plàstic ha passat a suplir la majoria de materials vegetals, que eren la matèria primera que utilitzava en aquest altre ofici que també ha passat a millor vida. Diguem, doncs, que es tracta d’una altra retirada obligada, però també honorable. L’avi Quimet encara té més sorpreses, ja que també va ser un joier artesà, activitat que complementava a la de rellotger. Amb el seu permís diré que, per motius relacionats amb la política, després de la guerra civil va estar tancat a la Model de Barcelona durant 40 mesos. I aquí tampoc no va perdre el temps, ja que va aprendre a fer anells, anells amb segells gravats a mà. Primer ho feia amb agulles convencionals i més endavant va poder comprar una caixa de burilles i llimes. Sabia fondre la plata i gravava el nom o qualsevol dibuix. Això el va fer ser molt conegut entre els comandaments, els vigilants, els companys... i fins i tot va fer anells per a guàrdies civils, obtenia així uns ingressos que havia d’amagar. Entre d’altres anècdotes, recorda

que tenia molts companys músics, compositors de sardanes. Allà hi havia el mestre Josep Saderra, director i fiscorn de la Principal de Banyoles, el seu germà Manel Saderra, compositor i trompeta, i molts altres músics d’Amer, Anglès i Arbúcies que formaren una cobla. En Quim recorda que intentaren fer una sardana amb lletra castellana, ja que en català no podien fer-ne, i que mai no va sonar. Músics, sardanes... res estrany per a un català que va començar a ballar sardanes als 12 anys i que quan va fer el servei militar a Barcelona, durant les hores lliures, anava a aprendre a comptar i repartir. D’això fa molt de temps, aproximadament 74 anys. A més dels oficis esmentats fins ara, en Quimet també feia de pagès, una feina que li permetia ser autosuficient en allò més necessari, l’alimentació, ja que no li faltaven les patates, les cebes,... Amb 94 anys complerts, podem dir que avui en Quim està retirat. Totes les seves feines han quedat anullades pel progrés, la modernitat, els automatismes, l’electrònica..., però ell segueix serè, amb l’enteniment clar, és a dir, que va com un rellotge. Per molts anys. Salvador Pelegrí


Pagina oberta

PARRÒQUIA

GASTRONOMIA

La felicitat

Cuixa de xai a la mostassa antiga

L

es grans paraules corren el risc de gastar-se pel fet d’usar-se massa. Però no hi ha dubte que el desig de ser feliços mou a les persones. Cada matí, homes i dones de totes les races, pobles i cultures es lleven per viure un nou dia al llarg del qual buscaran, d’una manera o d’una altra, la felicitat. El desig de ser feliços es troba arrelat en el més profund de l’ésser humà. Per felicitat entenem, de manera general, el sentiment de benestar amb un mateix, de viure la vida amb goig. Podem dir que la persona és feliç si es realitza en allò que veu com a vàlid i digne de ser viscut. No tots cerquem la felicitat en el mateix. Uns la cerquen en la pau i la tranquil·litat, altres en l’activitat i l’enrenou, alguns en l’èxit i els aplaudiments,... Les persones seguim camins diversos per tal de ser feliços. Hi ha homes i dones que pensen que l’única manera de ser feliços és buscar el plaer immediat, gaudir al màxim, divertir-se..., altres no s’imaginen la felicitat sense molts diners,... Però també hi ha persones que cerquen la felicitat en la vivència d’altres valors: en la relació gratificant amb els altres, en la família, en l’amistat, en la bellesa silenciosa de la natura... I tots coneixem aquells que troben la felicitat servint els altres de diverses i diferents maneres, encara que això els demani deixar altres possibilitats. La felicitat plena és difícil de trobar. Sempre vivim un cert grau d’insatisfacció. Normalment aconseguim trossets de felicitat.

Fórmula de la felicitat Una dona era coneguda per tots perquè se la veia feliç arreu on anés i fes el que fes. Ja podia tenir dificultats, problemes, complicacions o alegries, que sempre se la veia amb la mateixa cara de serena felicitat. Un dia li van preguntar com havia aconseguit arribar a aquest nivell de felicitat tan estable. I ella els va dir amb molta senzillesa: “He intentat seguir els consells que em va donar el meu pare abans de morir. Em va dir: “No tinc diners per deixarte, només et puc donar la fórmula que a mi m’ha ajudat a ser feliç: viu cada dia procurant tenir els peus a terra, el cor en el seu lloc i el cap sobre les espatlles”. I així ho he fet”. Estranyats per aquesta resposta, li van dir: Però, és el que fem tots, no? I ella, amb un somriure, els aclarí millor la seva resposta dient: “Conec moltes persones que han perdut el cap, no tenen cor i viuen en els núvols de falses realitats. Jo m’esforço cada dia per tenir el cor en el seu lloc, a les mans de Déu, i no posar-lo amb tantes coses que em farien perdre’l. Procuro tenir els peus a terra, trepitjant el present, i no pas viure en els núvols del passat o del futur, que afogarien la vida amb les seves angoixes i preocupacions. I en tot moment estic alerta per no perdre el cap perseguint totes les promeses de felicitat que m’ofereix, cada dia, aquest món d’aparences”. Mn. Miquel Ramió

INGREDIENTS (per a 4 persones): 1 cuixa de xai de 1,2 kg. (calculem de 200 a 300 gr. per persona) 1 kg de patates 1 branca d’api 1 pastanaga 1 ceba 2 alls 1 ramell d’herbes picades (farigola, romaní, alfàbrega, marduix, sajolida) 2 cullerades soperes de mostassa antiga vi blanc oli d’oliva extra verge sal i pebre negre acabat de moldre per conservar la seva aroma ELABORACIÓ: 1-Netejarem les verdures (api, pastanaga i ceba) i les tallarem a trossos irregulars. 2-Posarem en un bol els alls picats, les 2 cullerades de mostassa antiga, una cullerada d’herbes picades, la sal i el pebre i ho barregem tot amb una cullera. 3-Untarem la cuixa de xai pels dos costats amb la barreja anterior. 4-Agafarem un plata un xic fonda per anar al forn i hi posarem una mica d’oli, les verdures formant un llit al fons i la cuixa de xai a sobre. 5-Ho ficarem al forn a 200º i regarem la carn amb 1/4 de litre de vi blanc. Mentre duri la cocció s’anirà regant la carn amb el suc de la cocció, donant la volta de tant en tant a la cuixa perquè no quedi dura i sigui més melosa (si la cuixa es rosteix massa de fora taparem el plat amb paper d’alumini). La cocció durarà una hora i quart aproximadament (sabrem si la cuixa està cuita si la punxem i no surt suc). 6-Pelarem les patates, les tallarem també a trossets irregulars i les bullirem (10 minuts) amb aigua i sal. Les escorrerem i les posarem a la plata del forn quan faltin 20 minuts per acabar la cocció de la cuixa perquè quedin daurades. 7-Servirem el xai en una plata acompanyat amb les patates al seu voltant. 8-Els vins que acompanyen aquests plat són vins que tenen cos, com els Ribera de Duero (Marqués de Imaz), els Rioja (Cune Crianza) o Penedès (Bach Extríssim). Xevi Quintana

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - NÚM. 13 MAIG 2004

33


Pagina oberta

GASTRONOMIA

Coca casolana INGREDIENTS: 1 iogurt 3 ous 3 pots (de iogurt) de farina 2 pots (de iogurt) de sucre 1/2 pot (de iogurt) d’oli 1 sobre de llevat PREPARACIÓ: Agafem un bol i hi deixatem els tres ous. Seguidament hi aboquem el iogurt i es deixata remenant-ho tot, anem afegint la farina, el sucre i l’oli. Un cop tenim la pasta preparada, untem en una plata mantega i un pols de farina. Afegim el llevat (si es vol, es pot afegir xocolata desfeta per obtenir una coca de xocolata) i ho aboquem tot en la plata untada amb mantega. Posem la plata al forn uns 20-30 minuts a una temperatura de 180º. Un cop traiem la coca del forn i la deixem refredar es pot farcir o untar de nata, melmelada, xocolata,... Bon profit! Mainada del poble

L’endevinalla Sense mans m’emporto als homes; De mi no se’n riu ningú, Tan enemic sóc dels pobres, Com del qui corona duu. Solució: La mort

34

Sabíeu que...

El refrany

• Cada 15 anys de jornades nocturnes fan envellir prematurament 5 anys. • UGT va ser el primer sindicat d’Espanya l’any 1888. • El color blau de la gamma dels freds, dóna pau i tranquil·litat, és el color del cel. • Picasso va néixer a Màlaga l’any 1881, des de l’exili a França no va tornar mai més a la seva ciutat natal. • Es va inventar primer l’encenedor automàtic alimentat per alcohol, l’any 1823, que els primers llumins, que van sortir l’any 1827. • El 22% de la població espanyola té més de 60 anys, percentatge que es duplicarà l’any 2050. • Els ous d’estruç poden pesar un quilo i mig, la closca té un gruix d’1,5 mm i podria aguantar el pes d’una persona que s’assegués exactament en un dels seus pols. • La nostra ombra és més gran a l’hivern que a l’estiu. • La molla de pa engreixa menys que la crosta. • 30 malalties noves han aparegut durant els últims 20 anys, a conseqüència de l’escalfament del planeta.

Si una punxada et fas, xupa’t el dit i et curaràs.

La cita És més fàcil ser savi per als altres que per a un mateix. F. de la Rochefoucauld

La notícia El carnet de conduir per punts està essent valorat com un èxit tant a França des del 1992 com a Itàlia des del 2003. A Espanya no s’ha arribat encara a cap conclusió clara per les molèsties que representaria el canvi.

L’acudit Era un convent de frares i tenien un novici que havia entrat de molt jove a la comunitat. L’abat va decidir que era hora que conegués la ciutat. Acompanyat per un dels germans de més experiència, van visitar la catedral, la plaça major i el museu. Al sortir, es creua amb dues senyoretes que vestien a l’última moda, el noi, tot nerviós, exclamà: germà i això què són? Aquest li contestà: són dimonis, no els miris, que són dolents! En arribar al convent, tota la comunitat esperava al noi per preguntar-li: què has vist?, molta gent?, molts cotxes, motos...? I després li van preguntar: que és el que més t’ha agradat? Amb una veu tremolosa i un xic apagada, el noi contestà: doncs, els dimonis... Salvador Pelegrí

La Fleca d'Argelaguer Cra. d'Olot, 15 Tel. 972 68 75 49 17853 ARGELAGUER

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - NÚM. 13 MAIG 2004


35

Àlbum fotogràfic

Arxiu fotogràfic L’Ajuntament vol aprofitar aquest número de la revista per fer una crida a tots els veïns per tal de realitzar un arxiu municipal de fotografies antigues, és per això que demanem que ens feu arribar les que tingueu a casa vostra, que s’escanejaran per poder tornar-vos els originals de seguida. Les persones que no puguin portar les fotografies a l’Ajuntament, només cal que ho diguin i passarem a recollir-les a les seves llars.

L'escola l'any 1971.

Carrer Major abans de ser asfaltat.

Quan una part de l'escola era un "club de joves", als nens no ens hi volien.

Al Guilar el dia 8 de setembre de 1952. L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - NÚM. 13 MAIG 2004


Festa del Roser 2004 Divendres 7 de maig Jornada arqueològica

xanquers d’Argelaguer acompanyats pels gegants dels pobles veïns.

A les 5 de la tarda:

A les 12 del migdia:

Jornada de portes obertes a l’escola (mostra de treballs d’arqueologia i prehistòria i treballs escolars).

Missa solemne amb acompanyament de la cobla La Principal d’Olot.

A les 8 de la tarda:

Dues sardanes a càrrec de la mateixa cobla.

Conferència “Les excavacions arqueològiques a Argelaguer”, a càrrec de Susanna Manzano, Bibiana Agustí i Natàlia Colomeda, a la sala d’actes de l’Ajuntament.

A les 5 de la tarda:

Tot seguit:

Inauguració de l’exposició “Els primers pobladors d’Argelaguer”. Hi haurà un petit refrigeri per a tothom.

A la 1 de la tarda:

Audició de sardanes amb la cobla La Principal d’Olot. A 2/4 de 6 de la tarda:

Partit de futbol de 2a Regional entre els equips F.C. Argelaguer-C.F. Sant Jaume de Llierca. A les 7 de la tarda:

A les 11 del matí:

Ball de fi de festa amenitzat pel conjunt Stels.

Partit de futbol dels alevins: F.C. LliercaVilabertran.

Dilluns 13 de maig A les 5 de la tarda:

A 2/4 d’1 de la tarda:

Bicicletada popular. Trobada a la plaça.

Dissabte 8 de maig

Partit de futbol dels prebenjamins: F.C. Llierca-Abadessenc A les 6 de la tarda:

Espectacle “Circ al soleil”, a càrrec del Cirquet Confetti, a la plaça. Tot seguit:

Berenar amb coques casolanes. A les 10 de la nit:

Espectacle “Empordà a calaixos”, a càrrec de De Calaix, a l’Església Parroquial de Santa Maria. (Tres veus, tres dones. Una manera de cantar, uns quants instruments rítmics. El vi, la costa, la gent, les llegendes...).

Diumenge 9 de maig A 2/4 de 12 del matí:

Trobada a la plaça i tot seguit Cercavila amb el gegant Màssio el Moliner, capgrossos i

Exposició de flors a l’Església de Santa Anna Durant els dies de la Festa del Roser hi haurà una exposició de flors a l’Església de Santa Anna. Horari: dissabte, de les 4 a les 8 de la tarda, i diumenge, de les 11 del matí a la 1 de la tarda i de les 4 a les 8 de la tarda.

Exposició “Els primers pobladors d’Argelaguer” Durant els dies de la Festa del Roser i els caps de setmana del 15 i 16 i 22 i 23 de maig es podrà visitar a la sala polivalent de l’Ajuntament. Horari: dissabtes, de les 4 a les 8 de la tarda, i diumenges, de les 11 del matí a la 1 de la tarda i de les 4 a les 8 de la tarda.

Profile for AjuntamentArgelaguer

Argelaga 13  

Argelaga 13  

Advertisement