Page 1

L'Argelaga 11

Revista d'Argelaguer Maig 2003

El president Pujol inaugura el nou Ajuntament


Serveis

Telèfons d’interès

Horaris de serveis Ajuntament: Dilluns i dijous, de 10 del matí a 12 del migdia. Dimecres i divendres, de 10 a 2 de la tarda. Dimarts, de 10 del matí a 12 del migdia. Servei d’urbanisme: L’arquitecte i l'arquitecte tècnic del Consell Comarcal atendran les consultes cada divendres, de forma alternativa, de 10 a 1 del migdia. Servei d’aigua de PRODAISA: Tercer dilluns de cada mes, d'1 a 2 del migdia. Jutjat de Pau: Divendres, de 1 a 2 de la tarda. Recollida de trastos vells El primer dilluns de cada mes, a les 8 del matí. Consultori d’Argelaguer Metge: Dr. Enric Bayona Dilluns, dimarts, dijous i divendres de 3/4 de 12 del matí a 2/4 d’1 de la tarda. Visita concertada: Dimarts a 2/4 d’1 de la tarda. Infermera: Montserrat Perramon Dilluns, dimecres i divendres de 2/4 de 12 del matí a 12 del migdia. Dispensari de Tortellà Metge: Dr. Enric Bayona Dilluns, dimarts, dijous i divendres de 2/4 de 10 del matí a 12 del migdia i dimecres d’11 del matí a 1 de la tarda.

Visita concertada: Dimecres i dijous a la 1 de la tarda. Infermera: Montserrat Perramon Dilluns, dimarts, dijous i divendres de 10 a 11 del matí i dimarts i dijous de 12 del migdia a 1 de la tarda. Urgències De dilluns a divendres fins a les 3 de la tarda (Tel. 608 74 14 11). Caps de setmana de 3 de la tarda a 9 del matí al CAP de Besalú (Tel. 686 30 40 88). Farmaciola: Argelaguer: de dilluns a divendres, de 12 del migdia a les 2 de la tarda. Dissabtes, d’1/4 d’1 a 1/4 de 2 de la tarda. Farmàcia: Tortellà: de dilluns a divendres, de 2/4 de 10 del matí a 2/4 de 2 de la tarda i de 5 a 8 de la tarda. Dissabtes, de 2/4 de 10 del matí a 2/4 de 2 de la tarda. Escola: Horari acadèmic: de 2/4 de 10 del matí a 2/4 d’1 de la tarda i de 3 a 5 de la tarda. Servei de menjador: de 2/4 d’1 a les 3 de la tarda. Misses: Diumenges i festius, a 2/4 de 10 del matí.

Ajuntament...................................... 972 68 71 37 Escola.............................................. 972 28 70 59 Consultori Argelaguer.......................972 68 76 06 Consultori Tortellà............................ 972 68 75 56 Farmàcia.......................................... 972 28 71 02 Urgències (CAP Besalú).................. 972 59 00 32 ...................................................... i 989 30 40 88 Dr. Enric Bayona............................... 608 74 14 11 Creu Roja d’Olot.......972 27 22 22 i 972 26 23 18 Ambulàncies Garrotxa......................972 26 76 52 ...................................................... i 972 27 28 28 Mossos d’Esquadra........................................ 088 Centre d'emergències......................................112 Bombers......................................................... 085 Parròquia (Mn. Miquel).................... 972 68 71 85 Hospital d’Olot..................................972 26 18 00 Hospital de Girona J. Trueta............. 972 20 27 00 Hospital de Girona (habitacions)..... 972 22 49 55 Servei Funerari (J. Planella).............972 68 71 17 ...................................................... i 972 28 71 94 Jutjat de Pau (St. Joan)................... 972 29 03 03 Servei d'aigües (Prodaisa)............... 972 20 20 78

Horaris de la TEISA Besalú - Banyoles - Olot Besalú Banyoles

5,45

6,15

7,30

8,00

8,30

10,00

11,30

12,00

13,30

14,00

15,30

16,00

16,30 17,30

17,00 18,00

19,30

20,00

6,30 7,15 7,45 8,15 9,15 10,15 11,15 12,15 12,15 13,15 14,15 15,15 16,15 16,15 17,30 17,15 18,15 19,15 20,15

(1) De dilluns a divendres feiners (2) Dies curs escolar L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 11 Maig 2003

Banyoles - Besalú - Olot

Arribades a Girona 7,05 7,45 8,15 8,45 9,45 10,45 11,45 12,45 12,45 13,45 14,45 15,45 16,45 16,45 18,00 17,45 18,45 19,45 20,45

Sortides Banyoles Besalú de Girona Feiner Feiner Lectius (2) Feiner Feiner Diari Feiner Feiner Festiu Feiner (1) Diari Feiner (1) Feiner Festiu Feiner (1) Festiu Feiner Feiner (1) Diari

Girona

Sortides d’Olot

Olot

2

7,15 8,00 9,15 10,15 11,15 12,15 13,15 13,15 14,15 15,15 15,15 16,15 17,15 18,15 19,15 20,15 21,00

7,45 8,30 8,45 10,45 11,45 12,45 13,45 13,45 14,45 15,45 15,45 16,45 17,45 18,45 19,45 20,45 21,30

Arribades a Olot

8,03

8,30

10,03

10,30

12,03

12,30

14,03

14,30

16,03

16,30

18,03

18,30

20,03

20,30

21,48

22,15

(1) De dilluns a divendres feiners Telèfons Administracions: Girona: 972 20 02 75 - Banyoles: 972 57 00 53 Olot: 972 26 01 96 - Figueres: 972 50 31 75

Feiner Feiner Feiner Feiner Diari Feiner Feiner Festiu Feiner (1) Diari Festiu Feiner (1) Diari Feiner (1) Diari Feiner (1) Diari


Editorial Sumari

2 Serveis 3 Editorial 4 Informació municipal 9 Eleccions municipals 13 Actualitat 21 Entrevista 25 Història 27 Geganters i Xanquers 29 Escola 31 Esports 33 Parròquia 34 Pàgina oberta 41 Gastronomia 42 Àlbum fotogràfic 43 Programa festa

Edita: Ajuntament d'argelaguer Consell de Redacció: Pere Oliveras, Enric Badosa, Assumpció Viñolas, Marta Solanich, Toni Tort, Ricard Ayats i Adriana Prat. Fotografia: Julián Martin, Albert Nebot, Enric Badosa, Toni Tort, Salvador Pelegrí, Pere Puigvert, Assumpció Viñolas, Eva Llansana i Margaret. Portada: Inauguració del nou Ajuntament Disseny i Compaginació: JJ Comunicació Impressió: Gràfiques Fornells Dipòsit Legal: GI-430 Amb la col.laboració de

A

quest número de l’Argelaga arriba a les vostres llars coincidint amb el final de la present legislatura i, com gairebé tots ja sabeu, amb la meva retirada de la política municipal. Jo ja porto molts anys al capdavant del Consistori i considero que és el moment just per deixar pas a noves persones perquè es produeixi el relleu a l’Alcaldia. Més que fer un balanç de la legislatura, que sens dubte haig de considerar satisfactori, vull aprofitar aquestes línies per encoratjar tots els argelaguencs i argelaguenques a exercir el seu dret al vot en els comicis locals del proper 25 de maig, ja que en aquestes eleccions està en joc la gestió i el govern de l’Ajuntament del nostre poble durant els propers quatre anys, que no és poca cosa. M’agradaria que la participació en aquests comicis fos majoritària, perquè això voldria dir que el nou Consistori reflectirà amb fidelitat allò que volen els veïns i veïnes d’Argelaguer en l’àmbit de la política local. Dit això, vull fer esment a alguns apartats del contingut d’aquest número, on trobareu, entre d’altres, un reportatge fotogràfic sobre la inauguració del nou edifici de l’Ajuntament i el Dispensari municipal, una obra no solament necessària, sinó també fins a cert punt simbòlica, ja que representa la culminació de les diverses actuacions que s’han anat duent a terme aquests darrers anys per tal de millorar la qualitat de vida de tots els argelaguencs i argelaguenques. A més d’una millora en l’atenció dels ciutadans, tant a l’hora de fer qualsevol tràmit administratiu amb l’Ajuntament com per ser atesos en el consultori, la inauguració d’aquest nou immoble, un acte que es va dur a terme el passat 1 de març sota la presidència del president de la Generalitat, Jordi Pujol, que anava acompanyat de la seva esposa, Marta Ferrussola, permet dedicar les dependències de l’antiga casa de la vila a cobrir necessitats del nostre poble com, per exemple, un lloc de reunió per a les entitats. Finalment, vull animar-vos a participar en la festa del Roser, el programa d’actes de la qual també trobareu en aquestes pàgines de l’Argelaga. Només em resta acomiadar-me de tots vosaltres i vull fer-ho expressant el meu agraïment a tots els regidors amb els quals he treballat tots aquests anys a l’Ajuntament, així com al personal municipal i al de les empreses col·laboradores.

Pere Oliveras Alcalde

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 11 Maig 2003

3


4

Informació municipal

Inauguració del nou Ajuntament

El President estava a punt d'arribar.

L'alcalde i la seva senyora davant de l'Ajuntament.

La Consellera de Benestar Social també va ser a la inauguració.

Benvingut, senyor President!

Tots a punt per a la inauguració.

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 11 Maig 2003


Informació municipal

Això és meravellós!

Salutació als regidors.

La placa en deixarà constància història.

L'escut d'Argelaguer.

Firma al llibre d'honor. L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 11 Maig 2003

5


6

InformaciĂł municipal

Discurs de l'alcalde.

Un moment de conversa.

Encoratjament del President.

No hi podia faltar el pica-pica.

L'Ajuntament en ple amb el President.

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - NĂşm. 11 Maig 2003


Informació municipal

El pressupost de l’Ajuntament per a l’exercici del 2003 S’ha tancat l’any 2002 amb el finançament del nou Ajuntament-Dispensari totalment resolt sense necessitat de contractar cap del préstecs inicialment previstos. Donat que aquest Ajuntament actualment té un endeutament zero, s’ha inclòs en el pressupost d’enguany un préstec de 36.000 euros, per pagar el nou equipament de l’Ajuntament-Dispensari: mobiliari, informàtica, telèfons i material d’oficina. D’aquesta manera no es condiciona el pressupost ordinari. Per a l’any 2003 es mantenen el ingressos ordinaris, encara

que no està gens clara la compensació del Govern de Madrid per la supressió de l’IAE. En el capítol de despeses, s’incrementen les partides de personal i de despeses corrents, per majors necessitats en manteniment, neteja, reposició de material, telèfon, assegurances i serveis tècnics. En definitiva, el pressupost de l’Ajuntament per a l’exercici del 2003 puja a 262.855 euros i està equilibrat en ingressos i despeses segons el següent desglossament per capítols:

PRESSUPOST D’INGRESSOS

Capitol IX PRÉSTECS

Capítol I IMPOSTOS DIRECTES

Préstec Diputació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 36,000

Rústica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2,700 Urbana . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 45,000 Vehicles . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 22,250 IAE . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 22,000 Increment valor terreny . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1,500 Total . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 93,450

TOTAL INGRESSOS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 262,955

Capítol II IMPOSTOS INDIRECTES Impost sobre construccions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10,800 Capítol III TAXES I ALTRES INGRESSOS Cementiri, aigua . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2,150 Recollida escombraries . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 14,000 Ocupació sòl telèfon, gas i electricitat . . . . . . . . . . . 4,700 Altres ingressos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2,500 Total . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 23,350 Capítol IV TRANSFERÈNCIES CORRENTS Fons Nacional de Cooperació . . . . . . . . . . . . . . . . . 47,500 Servei Català de la Salut . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6,310 Fons de Cooperació Local . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13,885 Total . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 67,695 Capítol V INGRESSOS PATRIMONIALS Interessos bancaris . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 400 Rendes Béns Inmobles . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4,500 Total . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4,900 Capítol VII TRANSFERÈNCIES DE CAPIT Generalitat - Justícia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 790 Generalitat - Servei Català Salut . . . . . . . . . . . . . . . 1,200 Diputació - Assistència Municipis . . . . . . . . . . . . . 20,420 Consell Comarcal . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4,350 Fons Europeus Total . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 26,760

PRESSUPOST DESPESES Capítol I DESPESES PERSONAL Despeses del personal . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 51,600 Capítol II DESPESES DE BÉNS CORREN Manteniment edificis,instal·lacions i camins . . . . . . 22,100 Material i subministraments . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13,900 Llum, combustibles i productes neteja . . . . . . . . . . . 11,158 Telèfon i correu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5,400 Assegurances . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3,300 Festes i altres activitats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11,900 Serveis escombraries, recaptació i tècnics . . . . . . 36,530 Altres despeses dels serveis . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6,100 Total . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 110,388 Capítol III DESPESES FINANCERES Altres despeses financeres . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 300 Total . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 300 Capítol IV TRANSFERÈNCIES CORRENTS Aportació Consell, ATS i Assoc. Municipis . . . . . . . . . 1,414 Altres institucions sense fi de lucre . . . . . . . . . . . . . 5,343 Total . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6,757 Capítol VI INVERSIONS REALS Equipament Ajuntament i Dispensari . . . . . . . . . . . 46,000 Altres inversions i obres . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 47,910 Total . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 93,910 TOTAL DESPESES . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 262,955

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 11 Maig 2003

7


8

Informació municipal

Mobiliari urbà La progressiva instal·lació de bancs i jardineres a diferents indrets d’Argelaguer té la doble finalitat de millorar els nostres carrers i places i, a la vegada, impossibilitar l’aparcament de cotxes.

Casa de les entitats S’ha acordat amb les entitats que la planta de dalt de l’antic Ajuntament quedi per al seu ús com a oficina o lloc de reunió. S’habilitarà un armari per a cada entitat: AMPA de l’escola, Caçadors, FC Argelaguer i Geganters. Els baixos seran l’oficina de Correus. Inicialment estava previst que en aquesta mateixa planta s’hi posés també un caixer, però l’entitat bancària en l’últim moment s’hi ha repensat.

Obres de desdoblament de la carretera N-260 El secretari d’Estat d’Infraestructures del Ministeri de Foment va presidir, a finals del passat mes de març, a Argelaguer, l’acte de col·locació de la primera pedra de les obres de desdoblament de la carretera N-260 en el tram comprès entre Besalú i Argelaguer.

Hi ha cotxes que es resisteixen a ser desplaçats!

Mobiliari urbà de la plaça Santa Anna.

CYCOSA INSTAL·LACIÓ D'ÀRIDS

OFICINES: Cra. La Canya, s/n. Tels. 972 26 20 50 - 972 26 12 62 17800 olot Aspecte actual de la plaça del Castell. L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 11 Maig 2003

PLANTA: Sant Jaume de Llierca Tel. i Fax: 972 68 70 35


Eleccions municipals

Independents per CiU

1. Nom de la candidatura

5. Principals punts del programa electoral

Independents per CiU

Urbanisme

2. Relació de membres de la candidatura

- Criem que Argelaguer ha de continuar creixent de manera ordenada i pausada. Els 400 habitants (l’any 1936 Argelaguer tenia 679 habitants), no són suficients per mantenir un nivell de serveis adequat: escola, menjador escolar, visites mèdiques cada dia, farmàcia... A més, s’hauria de satisfer la demanda de nous serveis: guarderia, esplais juvenils, serveis culturals, equipaments esportius i de lleure... Cal que el jovent es pugui quedar a viure al poble, a més de l’arribada de noves famílies. Per tant, impulsarem de manera decidida l’oferta de nous terrenys edificables i la construcció d’habitatges de diferents tipus. - Tampoc no descuidarem millorar els nostres carrers i places, la delimitació de la circulació de vehicles i l’adequació de zones d’aparcament. - Es redactarà un projecte de restauració de l’Església com a monument històric i el seu entorn. Els informes preliminars, elaborats pels tècnics de Patrimoni Històric, acrediten el seu interès arquitectònic i històric. La seva execució quedarà supeditada a l’obtenció de finançament extern suficient.

1. Josep Dorca Serrat 2. Enric Badosa Portella 3. Marga Ros Noguer 4. Pere Puigbert Planagumà 5. Assumpció Vinyoles Costa 6. M. Mercè Cordonets Galdón 7. M. Àngels Grabuleda Casals 8. Paco Romero Moreno 9. Damián Díaz Carmona 10. Teresa Mayoral Soy

3. Currículum alcaldable Vaig néixer a Argelaguer l’any 1956, sóc enginyer tècnic agrícola i estic treballant en una explotació avícola de reproductores pesades. Estic casat i tinc tres fills de 19, 15 i 13 anys. Vaig ser alumne de les escoles d’Argelaguer i Besalú i de l’Institut de Banyoles i després vaig continuar els estudis a la Universitat d’Enginyeria Tècnica Agrària de Lleida. A l’any 1987, formo part de la comissió per la reobertura de l’escola pública i en dues èpoques diferents participo en la Junta de l’APA. Actualment sóc membre actiu de la colla gegantera, de la junta de la Societat de Caçadors i de la junta del Futbol Club Argelaguer.

4. Eslògan de la candidatura

“Treballem per Argelaguer”

Desenvolupament industrial - Aprovada l’ampliació de la zona industrial per la Comissió d’Urbanisme, es controlarà el seu desenvolupament i es potenciarà la instal·lació de petites fàbriques i tallers amb activitats respectuoses amb el medi ambient. - S’impulsarà la correcta urbanització de la zona industrial existent, amb la instal·lació dels serveis que hi falten: clavegueram controlat, enllumenat, voreres, soterrament de xarxes... - Es promulgarà una ordenança que delimiti els nivells de sorolls per tot el municipi. L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 11 Maig 2003

9


10

Eleccions municipals Hisenda - Continuarem donant la màxima transparència a la gestió municipal, amb una gestió pressupostària estricta, evitant el dèficit per despeses corrents. Creiem que la possibilitat d’endeutament s’ha de reservar per a l’execució d’obres o actuacions importants. - Treballarem per obtenir dels diferents organismes públics els recursos necessaris. Serveis Socials - Habilitarem un local com a centre d’esbarjo per a la gent gran a l’antic dispensari. - Nomenarem una Regidoria que coordini i segueixi les actuacions dels Serveis Socials de la Generalitat en el nostre municipi. Ensenyament - Continuarem donant suport decididament l’escola amb tot el que faci falta. - Una vegada assegurada la continuïtat de l’escola (per al proper curs està prevista la incorporació d’un quart mestre), cal plantejar al Departament d’Ensenyament l’ampliació d’aules i separació del menjador. Cultura i Esport - Obrirem una sala de lectura i d’internet als baixos de l’Ajuntament. - Fomentarem l’ús de les noves tecnologies a totes les llars. - Impulsarem la creació d’un grup jove per fomentar l’esplai i l’arrelament al poble. - Ajudarem a les associacions culturals i esportives perquè puguin dur a terme els seus projectes i ajudin a dinamitzar el poble. - Continuarem amb el manteniment del camp de futbol; com a actuacions més immediates cal renovar el subministrament d’aigua i millorar l’enllumenat. - Adequarem la zona esportiva. - Treballarem les possibilitats de millorar el funcionament del Casal perquè esdevingui un local més funcional pel poble. Amb el consens de totes les parts interessades. Medi ambient - Vetllarem perquè els diferents projectes urbanístics, industrials i de desdoblament de la carretera es portin a terme de manera respectuosa amb l’entorn. Obres d’inversió - A més de les actuacions puntuals ja comentades al camp de futbol, locals socials, escola i d’altres de menors, com a obra emblemàtica per a aquest nou període ens proposem cobrir la pista poliesportiva i dotar-la de les instal·lacions L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 11 Maig 2003

necessàries per a la pràctica d’esport i activitats socioculturals.

6. Per què es presenta a la candidatura? Tots els candidats ens estimem el poble i volem que Argelaguer vagi endavant, sigui un poble dinàmic, acollidor, engrescador, on la convivència entre els seus habitants sigui el fet més emblemàtic.

7. S’han de produir canvis en la gestió municipals dels darrers anys? Aquests canvis han de venir en funció de l’evolució del poble i de les necessitats que pugui generar.

8. En cas de formar equip de govern, quines actuacions prioritzarà? Tots els punts del programa són prou importants per dur-los a terme en els quatre anys de govern municipal. Els projectes més ambiciosos són: - Cobrir la pista poliesportiva i dotar-la dels equipaments necessaris. - Plantejar al Departament d’Ensenyament l’ampliació d’aules i habilitació d’un nou menjador escolar. - Restaurar l’Església com a monument històric i el seu entorn.

9. Com fomentarà la participació ciutadana? El funcionament de la part sociocultural no depèn només de l’Ajuntament, sinó que ha d’ésser el reflex i l’esforç de totes les entitats del poble. L’Ajuntament estarà obert als suggeriments dels veïns.

10. Què opina de la possibilitat de formar un govern d’unitat amb l’altra candidatura, independentment dels resultat dels comicis? Creiem que, tant si guanya una candidatura com l’altra, l’oposició ha d’ésser constructiva perquè l’objectiu comú és esmerçar els nostres esforços en el bé del poble i dels argelaguencs.

11. Quin missatge vol transmetre als veïns i veïnes d’Argelaguer de cares als comicis del 25 de maig? Ja coneixeu el tarannà de tots els components de la candidatura, i és precisament per això que encararem les properes eleccions amb ganes de treballar i fer-ho bé. No escatimarem recursos ni esforços en el que ha d’ésser la tasca municipal. La nostra il·lusió és treballar per un ARGELAGUER millor.


Eleccions municipals

Grup Independent per Esquerra Republicana de Catalunya Nom de la candidatura

Principals punts del programa

Grup Independent per Esquerra Republicana de Catalunya

Política de govern i relacions ciutadanes

Relació dels membres de la candidatura

Fomentarem la participació dels veïns, donant informació clara i puntual i promovent consultes d’opinió. Treballarem per les necessitats de tots els nuclis de població i donarem suport a les entitats del poble. Treballarem conjuntament amb altres entitats per temes d’interès comú. Vetllarem per la transparència en la gestió municipal, ampliarem els recursos humans, materials i tècnics, cercarem noves vies de finançament, gestionarem de manera coherent els pressuposts per les festes i activitats lúdiques. Crearem un esdeveniment singular de caràcter cultural i de periodicitat anual. Atendrem les necessitats de llar d’infants. Destinarem el 0’7% del pressupost municipal a projectes de solidaritat.

Francesc Tomàs Aymerich, Montserrat Mallol Soler, Iris Badia Llenas, Marta Solanich Pie, Cristina Erill Albases, Núria Roig Bazan, Rosa Oliver Manen, Montserrat Solanich Pie, Miquel Tort Santos, Narcís García Langa.

Currículum alcaldable Francesc Tomàs i Aymerich, també conegut professionalment com en “Panxito”, va néixer a la Ciutat de Mèxic el 1961, en el si d’una família republicana a l’exili. Passà els primers 21 anys de la seva vida al seu país natal i els darrers 21 a Catalunya, la meitat a Barcelona, la ciutat dels seus avis i l’altra meitat a Argelaguer, el poble dels seus fills. Músic professional ha combinat sempre les tasques d’investigació i docència, amb les artístiques com a intèrpret i compositor, sense deixar de banda l’aspecte empresarial i de promoció en el seu camp. Ha desenvolupat la seva carrera arreu de Mèxic, per tots els racons dels Països Catalans, gran part d’Europa i l’Estat de Nova York, havent participat en una trentena de enregistraments discogràfics, vídeos i dos llargmetratges com a compositor de les bandes sonores. Actualment és professor de l’Aula de Música Tradicional i Popular de la Generalitat de Catalunya a Figueres, de l’Escola de Música de Besalú i també dóna classes particulars a Argelaguer, el poble que ha triat per bastir una família com a opció de vida, pels valors que representa formar part d’una comunitat petita, harmònica i equilibrada com és aquesta.

Eslògan candidatura

"Agafem relleu"

Patrimoni i medi ambient Protegirem, gestionarem i dinamitzarem el patrimoni natural i cultural del municipi com a element definidor d’identitat i alhora generador de riquesa; redactarem i posarem en pràctica el Catàleg i Pla de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Històric Municipal. Farem control i previsió de l’impacte ambiental de les actuacions que es realitzin en el municipi, potenciarem la creació d’espais verds i l’aplicació de paviments ecològics. Vetllarem per la salubritat i la conservació de zones humides i mantindrem la riera com a corredor biològic i pulmó verd del poble. Impedirem els abocaments incontrolats i promourem la depuració de les aigües residuals. Recuperarem i farem manteniment dels camins rurals públics. Urbanisme Tenint en compte els criteris del punt anterior i davant l’actual realitat, farem un Nou Pla Urbanístic del municipi derogant l’anterior, que no té cap sentit. Anul·larem el projecte de prolongació del carrer de l’Om deixant intacte L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 11 Maig 2003

11


12

Eleccions municipals l’entorn de la riera, millorarem la seguretat viària regulant la velocitat de circulació a la zona urbana i fent un vial fora del nucli antic. Farem revisió i debat de les diverses propostes, donant prioritat a la implantació i el desenvolupament de les zones residencials i esportives. Delimitarem les zones d’aparcament que no sigui en detriment de zones verdes i espais naturals. Continuarem vigilant l’impacte sociològic, mediambiental i arqueològic de la variant d’Argelaguer. Joventut Facilitarem la iniciativa de la gent jove i donarem suport a l’activitat cultural, esportiva i de lleure. Convidarem els joves a la participació en la gestió municipal, especialment en les àrees del seu interès. Ocuparem l’edifici del l’antic Ajuntament com a espai Jove. Ús dels espais i edificis municipals Crearem un centre cultural i espais per a les associacions ciutadanes a les noves instal·lacions municipals. Ampliarem i millorarem l’Escola i la zona esportiva. Farem del Casal un veritable Casal del Poble. Crearem un confortable casal per a tota la gent gran a les noves instal·lacions municipals. Serveis Farem manteniment i millora dels serveis bàsics de neteja, clavegueram, xarxa d’aigua i enllumenat, soterrarem les línies elèctriques i telefòniques, facilitarem l’accés i l’ús de noves tecnologies, unificarem els criteris de disseny i farem manteniment del mobiliari urbà.

Per què es presenta la candidatura? Perquè estem convençuts que el municipi l’hem de gestionar entre tots, i el tarannà del nou govern ha de ser el resultat de les propostes comunes, a partir del debat. Volem opinar i intervenir en la construcció d’un model de poble aportant-hi criteris de modernitat allunyats de l’esquema decimonònic i postindustrial de creixement.

S’han de produir canvis en la gestió municipal dels darrers anys? Per descomptat que sí, perquè els temps canvien. Volem contribuir des de la nostra visió a fer que el poble tingui un progrés contingut i racional i millorar coses com l’actual pla d’urbanisme, i d’altres per desgràcia menys reparables, com el traçat de la carretera, moltes de les quals ens han vingut per pressions de fora del municipi. Ens sembla que si fem pinya des dels interessos comuns, tots plegats podem exercir més força per defensar el poble d’aquestes agressions. Argelaguer ja no ha de ser el “deixar fer” . Nosaltres també hi tenim molt a dir. L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 11 Maig 2003

En cas de formar equip de govern, quines actuacions prioritzarà? El primer que s’ha de fer és analitzar i valorar la feina engegada fins ara pels governs anteriors, organitzar-se bé i posar fil a l’agulla per treure recursos econòmics de les institucions supramunicipals i explotar totes les vies possibles de finançament per a la bona marxa de la gestió municipal. Però si em demaneu què prioritzarem del nostre programa, doncs per descomptat que posarem un especial èmfasi en l’anàlisi i la revisió de l’actual Pla Urbanístic. També volem prioritzar uns serveis i equipaments adequats als interessos i les necessitats que els joves i la gent gran ens demanen. Urgent és el camp de futbol d’herba, abans de pensar en altres equipaments esportius igualment necessaris, perquè aquesta és ja una necessitat immediata.

Com fomentarà la participació ciutadana? Obrirem les portes de l’Ajuntament a totes les iniciatives ciutadanes de base. Animarem les persones interessades perquè assisteixin als plens. Informarem de totes les actuacions que es facin. Fomentarem la consulta popular en aquelles actuacions de prou importància per al futur del poble, perquè creiem que la gent ja no en té prou amb observar i callar; en participar només un cop cada quatre anys a les urnes. Crearem comissions de treball per a temes concrets. Farem un poble participatiu, un poble on la gent sàpiga que pot aportar les seves idees, un poble on tots puguem fer-nos nostres les activitats i les iniciatives del municipi.

Què opina de la possibilitat de formar un govern d’unitat amb l’altra candidatura, independentment del resultat dels comicis? Em sembla més que bé, però tenint en compte que més que un govern d’unitat crec que hauria de ser un govern de pluralitat, on cada persona que ha donat un vot se senti representada pels seus regidors, i on la veu de cada regidor sigui considerada en el consistori, independentment de la llista a la qual pertanyi. A partir d’aquí, el consistori hauria de ser un equip de treball, plural i divers, que treballés amb i pel poble.

Quin missatge vol transmetre als veïns i veïnes de cares als comicis del 25 de maig? M’agradaria animar a tots els veïns i veïnes d’Argelaguer a votar, a què no tinguin pors ni recels. Som una candidatura oberta, dialogant, que per damunt de tot tenim ganes de treballar plegats pel poble. És bo que hi hagi diversitat d’opinió i que tots ens animem a parlar-ne, a proposar, i sobretot, a treballar, perquè el poble el fem entre tots. I també m’agradaria dir-los que potser no sempre la rutina coneguda és millor que l’entusiasme per conèixer.


Actualitat

Festa de Sant Damas 2002 E

nguany, a diferència d’altres anys, en què era de dos dies, la Festa de Sant Damas va durar tres dies, ja que es va iniciar el divendres 6 de desembre, aprofitant que era la diada de la Constitució, i es va allargar fins al diumenge dia 8. Per tant, el programa d’activitats va ser més ampli que en altres edicions. El divendres 6 de desembre a la tarda vam poder gaudir d’un magnífic concert a càrrec dels membres de l’Associació coral i instrumental de l’Escola municipal de música d’Olot “Xavier Montsalvatge”, que es va dur a terme a l’Església de Santa Maria. El concert va iniciar-lo la Coral Clivis, que va interpretar “Nigra sum”, de Pau Casals; “Nesta rua” i “Onisawré”, cançons populars brasilera i de l’Amazònia, respectivament; “Cançó de bres per a una princesa negra”; i “Carta de navegar”, amb música de Pep Vila i lletra de Miquel Desclot. Seguidament va tocar-li el torn als membres del Grup de vent, que van interpretar l’adaptació per a trio de clarinets de Franz Thomasser de “Dues melodies en forma de minuet”, de J. Haydin, i “Espoir de fugue” de la “Sonate au Berceau” d’en Georges Boeuf, ambdues peces amb arranjaments de D. Plans. El concert va cloure’l la Camerata, que va interpretar la “Suite en Si menor per a flauta i corda”, de J.S. Basch (1.Obertura, 2.Rondó, 3.Sarabanda, 4.Bourrée 1, 5.Bourrée 2, 6.Minuet, 7.Polonesa (Badineri) i la “Sinfonia de les joguines”, de Leopold Mozart (1.Allegro, 2.Minuet, 3.Presto).

Concert a l’Església de Santa Maria a càrrec de l’Associació coral i instrumental de l’Escola municipal de música d’Olot “Xavier Montsalvatge”.

Els tres joves músics d’Argelaguer en un moment del concert. L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 11 Maig 2003

13


14

Actualitat

Diferents moments de l’espectacle infantil animat pel grup Xirupiflai.

El dissabte, jornada dedicada als més petits normalment, va començar amb un animat partit de futbol-7. En aquesta formació instrumental d’Olot hi participen tres joves músics d’Argelaguer: Maite Ginesta, Joana Dorca i Aniol Nebot, tots tres violinistes. La tradició musical a Argelaguer s’està consolidant i són molts els alumnes de la referida escola de música d’Olot (petits i grans) que són veïns del nostre poble. Algunes d’aquestes joves promeses van iniciar la seva formació musical en el Talleret de Música d’A rgelaguer. A la tarda el grup Xirupiflai va fer un divertit espectacle on tots, petits i grans, van gaudir d’allò més, i que es va acabar amb un deliciós berenar amb coques casolanes. A la nit, el Grup de teatre Montilivi, de Girona, ens va oferir l’obra titulada “Catalans a la romana”. Amb ells vam gaudir una estona amb les divertides escenes que ens anaven oferint. El diumenge 8 de desembre al matí va tornar a sortir al carrer el nostre gegant Màssio el Moliner acompanyat dels capgrossos i gegants dels pobles veïns. L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 11 Maig 2003

Escena de la representació de l’obra “Catalans a la romana” a càrrec del Grup de teatre de Montilivi, de Girona.


Actualitat

No hi van faltar les sardanes, a càrrec de la cobla Foment de la Sardana, ni tampoc el partit de futbol de 2a Regional entre l’Argelaguer i l’Hostoles. La sort no ens va acompanyar i vam perdre. La festa va acabar amb un animat ball al Casal amenitzat pel conjunt Almas gemelas. Per cert, aquest conjunt no havia vingut mai i va agradar molt a la majoria de gent, que comentava que havien fet una molt bona actuació. Regidoria de Festes La plaça de la Generalitat plena de gent en el moment de l’audició de sardanes interpretada per la cobla Foment de la Sardana.

Ball de fi de festa amenitzat pel conjunt Almas gemelas. L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 11 Maig 2003

15


16

Actualitat

L’acte d’inauguració va concentrar força gent a l’església de Santa Anna.

Exposició de pintures d’en Toni Tort E

l veí d’Argelaguer Toni Tort va exposar les seves obres a l’església de Santa Anna durant el cap de setmana de la festa major de Sant Damas del 2002. L’exposició d’aquarel·les i dibuixos d’en Toni Tort, titulada “Sojorn a Argelaguer 1994-2002”, es va inaugurar el divendres dia 6 de desembre a les 9 del vespre i va poder ser visitada el dissabte de les 5 a les 8 de la tarda i el diumenge de les 11 del matí a la 1 de la tarda i de les 5 a les 8 de la tarda.

El pintor Toni Tort ensenyant la seva obra.

L’acte d’inauguració, que va acabar amb un petit refrigeri per al nombrós públic assistents, va comptar amb la presència, entre d’altres, de l’alcalde d’Argelaguer, Pere Oliveras, que va prendre la paraula junt amb el propi autor.

El pintor Toni Tort amb l’alcalde d’Argelaguer, Pere Oliveras.

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 11 Maig 2003


Actualitat Arribada dels Reis a l’Església de Santa Maria i cantada de nadales.

Els Reis Mags a Argelaguer C

om cada any, el dia 5 de gener vam anar tots a la plaça de Sant Damas a rebre la tan esperada cavalcada de Reis. Sobretot els més petits de la casa anaven amb una immensa il·lusió a rebre a Ses Majestats els Reis Mags d’Orient, però, també, els més grans ens vam contagiar de tot l’ambient que es respirava. Aquest any ens vam trobar amb una carrossa presidida per una espectacular estrella de cua que ens il·luminava el camí. La comitiva va anar fins a l’Església de Santa Maria, on es van cantar unes boniques nadales. Tot seguit es va fer el recorregut, amenitzat per una dolça pluja de caramels, fins al Casal, on tots els nens i nenes van poder saludar els Reis Mags, els quals els van oferir uns petits regals. Va finalitzar la vesprada amb una suculenta xocolatada feta per pares i mares voluntaris del poble. Moltes gràcies a tots. Regidoria de Festes

La carrossa dels Reis Mags d’Orient i tots els seus patges. L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 11 Maig 2003

17


18

Actualitat

Carnestoltes 2003 “El Rei de la gresca i disbauxa va ser cremat a la plaça del nostre poble. La jutgessa, vista la defensa i l’acusació, va decidir fer-lo cendres”.

P

erò aquest és el final i cal començar les històries pel principi. Va anar així: Pel matí, amb un sol lluent i alegre, va néixer el Rei Carnestoltes. “Per vestit, una granota ben grossa i per carn, tones de paper de diari. Va ser necessari visitar ca la Marga per fer la tria d’un rostre distingit. El pentinat, vileda-fregon, molt de moda segons la professional que vam contractar. I per acabar, tot afegint un aire d’elegància, la corbata multicolor made in eduardu. Veient que no hi havia manera de redreçar-lo, vam optar per asseure’l en el seu tron”, ens explica una membre de l’organització. Eren les quatre de la tarda i la música omplia tota la plaça de la Generalitat i més enllà, passant entre els carrers i picant a les portes. La festa començava animant a tothom a disfressar-se i sortir de casa amb una rialla al rostre. Quan van ser-hi tots s’inicià la RUA, encapçalada per un vehicle especial on hi viatjaven: el Rei, la jutgessa, l’advocadessa defensora i el fiscal, tots tres vestits per a l’ocasió. Al darrere hi anaven els ciutadans d’Argelaguer, disfressats amb gràcia i imaginació. Bruixes, pallassos, xineses,

Cremant el Rei Carnestoltes.

Nens i nenes disfressats.

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 11 Maig 2003


Actualitat soldats, índies, caputxetes vermelles, punkies, chapapotes, castanyeres, princeses, llops, colors, barreters... formaven la comitiva. Tapadores, olles i d’altres instruments de difícil definició sonaven, fent una fressa ensordidora. Certs exaltats cridaven: “Visca el rei carnestoltes!” i d’altres: “Ha de morir! Fora la disbauxa!”. Finalment va tenir lloc l’esperat judici. El Rei, assegut i mig marejat es mantenia en silenci. A cops de martell la jutgessa va fer callar tothom i l’advocadessa defensora i el fiscal van fer les al·legacions pertinents. Si voleu consultar-les aneu a: Carles Batlle.com.slmf.ss www.es No hi van valer crits ni protestes, només calia dur a terme la sentència. La jutgessa va encendre el foc i Rei i tron, van cremar animats pel vent i el sol. Les flames s’enlairaven posant fi al desordre i retornant-nos la calma. Però tot i quedar-ne només les cendres continuarà insistint i de segur que l’any que ve tornarà i ens animarà amb les seves bestieses (els més atrevits podreu tornar a lluir les disfresses). Acabada la festa va tenir lloc l’anomenat “joc de la ceba”, que va fer que ens pugés l’adrenalina veient com els pobres concursants es posaven peces de roba sense parar. Caldrà entrenar-se si es vol superar la marca guanyadora: 97 peces en 60 segons! APA de l’Escola d’Argelaguer

Un moment del judici del Rei Carnestoltes.

• Agraïm totes les col·laboracions de les famílies i especialment la dels joves, que van animar-se a dur a terme el judici amb moltes ganes i il·lusió. • Animem a tot el poble, tant petits com grans, a gaudir d’aquestes festes que no per estar organitzades per l’APA exclouen a ningú. • Hi va haver un error a la rifa: va tocar un número que no havíem venut. Intentarem compensar-ho a la rifa de la propera festa. Us demanem disculpes.

Consulta contra la guerra E

Resultats de la consulta Vots emesos:

A Argelaguer

A Catalunya

Núm. de vots

Núm. de vots

Adults (16 o més anys)

63

565.567

Menors (de 12 a 15 anys)

9

43.906

Total vots

72

609.473

Vots nuls

0

2.292

Resultats de la votació:

1- Estàs d’acord amb l’atac militar contra l’Iraq?

No Blanc

2- Creus que el govern ha de convocar un referèndum vinculant abans d’implicar-nos en una guerra?

Pregunta

l dissabte 13 d’abril, d’onze del matí a una de la tarda i de sis a vuit de la tarda, es va celebrar a Argelaguer la consulta contra la guerra. La consulta contra la guerra és una acció unitària convocada pel moviment social internacional contra la guerra per mantenir la pressió contra els governs i els interessos internacionals que la impulsen. La consulta a Catalunya s’ha realitzat entre el 27 de març i el 13 d’abril de 2003. Què pretén aquesta consulta? Sabem que els governs, i menys el del nostre país, mai no consultaran la població sobre decisions com la de posar en marxa o participar en la guerra, per això s’ha realitzat un procés d’autoorganització social per fer possible aquesta consulta. En la consulta es formulaven les següents tres preguntes a les quals es podia contestar sí o no.

1

2

70

2

62

3

68

3- Creus que Aznar i el seu govern han de dimitir com a conseqüència de la seva actuació en aquest conflicte?

A Argelaguer

A Catalunya Sí

No

Blanc

0

9.265

595.780

2.136

10

0

569.327

27.674

5.671

4

0

551.698

38.367

13.298

Rosa Oliver i Miquel Tort L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 11 Maig 2003

19


20

Actualitat

Manifestació a Argelaguer

E

l camp del costat de l’escola és ara una esplanada plana amb algun toll d’aigua. Aquest canvi en el paisatge és el senyal de l’inici de les obres de la nova carretera. Això és el que primer pensàrem alguns, però després, ai las! hi havia un cartell que anunciava una prova esportiva que mai va ser i vet ací... que un dimarts, a l’esplanada, una “gran carpa blanca” li creixé com un bolet. Per què serà?, ens faran una festa?, hi haurà ball? No, no, no... no senyors! és que el ministre del PP ve a posar la primera pedra. Llavors uns quants veïns del poble, preocupats per tot el que està passant a l’Irak, van decidir que potser seria bo expressar el nostre desacord amb les darreres actuacions del govern espanyol. No era qüestió de fer-se veure, ni de molestar ningú, sinó simplement d’expressar la tristesa i la impotència que aquests darrers mesos estem patint. Expressar la nostra negativa a la guerra absurda i plena d’interessos. Tornar a manifestar el que fa mesos que milers i milers de ciutadans d’aquest país diuen amb gran contundència i que el PP ha banalizat de forma autoritària i ofensiva. Expressar-nos perquè som humans i perquè la nostra constitució així ho permet.

Eren unes trenta persones, la manifestació va durar fins que es va acabar l’acte i el “piscolabis”, tot plegat una hora i mitja en què vàrem cantar, cridar no a la guerra!, demanar la dimissió de l’Aznar i rebotir algun ou contra el cotxe del secretari d’Estat d’Infraestructures. Una part del text d’en Jordi Casas, que va aparèixer el dijous 27 de març, deia així: “El secretari d’Estat d’Infraestructures va ser a Argelaguer en clau electoral. Fortament custodiat pels Mossos d’Esquadra (n’hi havia amb armilles antibales i alguns de paisà), va col·locar la primera pedra del desdoblament Argelaguer-Pla de Politger de Sant Jaume de Llierca... L’acte es va dur a terme en una vela a Argelaguer en presència d’alts càrrecs de Foment a Catalunya, alcaldes de la zona i representants de 1es administracions catalana i de la Diputació. El secretari d’Estat va ser fortament custodiat pels Mossos, una desena dels quals va arribar a fer pantalla davant d’una quarantena de nens i de veïns d’Argelaguer que protestaven contra la guerra a l’Irak i la postura del PP de suport al president dels Estats Units, George Bush”. Cristina i Marta

La creu de l’ermita del Guilar

L

a primavera de l’any 2001, en Joan, l’Eva, l’Aitor i l’Arman van trobar abandonada i oblidada per tots la creu de l’ermita del Guilar, que aleshores estava a Cal Músic. Quan van assabentar-se, per una fotografia antiga, quina era la seva procedència, van decidir per unanimitat fer les gestions corresponents perquè tornés al lloc d’allà on va sortir. La creu de l’ermita del Guilar ja podeu gaudir-la novament al seu lloc habitual com a patrimoni de tots els cristians d’Argelaguer.

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 11 Maig 2003


Entrevista

Pere Oliveras i Portella L’alcalde de la democràcia Va entrar a l’Ajuntament perquè en Francisco de ca l’Ornós li ho va proposar un dia que el va trobar pel carrer, prop de les escoles. Ni s’ho havia plantejat mai i, la veritat, la seva primera reacció va ser un no rotund. Tenia 29 anys. Es feien les primeres eleccions de la democràcia i “si el jovent no voleu col·laborar anirem malament”, li digué en Francisco. A les 12 de la nit del darrer dia per presentar els papers l’estaven intentant encara convèncer a casa seva. I va dir que sí, segur que només seria per quatre anys. I n’han passat 24. “Aquella nit que vaig dir que sí no vaig aclucar ull”, explica sense immutar-se i sempre amb un somriure

El president Pujol, amb tot el poble, va inaugurar la nova Casa de la Vila, essent alcalde en Pere Oliveras. Una satisfacció per al batlle abans de deixar l’Ajuntament. L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 11 Maig 2003

21


22

Entrevista

La bicicleta d’en Pere, quan encara era un marrec.

En Pere amb la seva dona, l’Angelina, en una festa.

L

a mainada i una part del jovent del poble només han conegut un alcalde, en Pere de Morató que, a més, ha estat i és el carter. Un home realment públic. “Aquesta vegada sí que els vaig dir que ja n’hi havia prou. I m’han fet cas, han trobat un substitut”. “És clar que trobaré a faltar l’Ajuntament, ha format part tants anys de la meva vida que hauré de fer un reciclatge, però també em convé, vaig molt de bòlit. Sóc de pagès i faig de pagès quan puc, amb la resta de la meva família. Però sempre sóc l’últim de plantar. Quan tothom ja ha fet les patates, després arribo jo. Però no cal preocupar-se, les collim al mateix temps...” diu amb aquell somriure seu que té quelcom de foteta i d’acollidor.

La veritat és que ara les activitats agrícoles han passat a segon terme, però “engreixem dos porcs per a nosaltres”. Nascut a la masia de Morató, de petit va anar a l’escola d’Argelaguer, gairebé sempre amb bicicleta. La veritat és que no ho tenia massa lluny. Va anar un any a l’escola a Besalú i ja es va posar a treballar a casa seva: “Això d’estudiar no era pas el meu fort”. Can Morató era una masia com tantes hi havia anys enrere, amb terra i tota mena de bestiar, una mica de tot. En Pere, de jove, anava, com tots els altres joves del poble, a ballar per la comarca els diumenges, mentre que el dissabte al vespre, recorda, “anàvem al cafè del poble, que era

El noi de Morató amb l’Aleix i l’Enric.

L’alcalde d’Argelaguer sempre ha complert amb el seu deure, encara que sigui amb crosses.

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 11 Maig 2003

on fins fa poc hi havia el restaurant de can Portella i ara se’n torna a dir el Cafè”. Fou anant a ballar que va conèixer l’Angelina de Riudaura, que més endavant seria la seva dona.

El carter

“El metge no m’ha pas receptat mai que camini”, ens diu parlant de les seves anades i vingudes amunt i avall repartint cartes, paquets, impresos... Quan va començar de carter s’ho repartien mig any ell i mig any la seva dona. Al començament, Argelaguer i Tortellà anaven separats. Més endavant, van convocar una plaça de moto i ja tens la seva dona aprenent a conduir la motocicleta, però ben aviat la plaça es va convertir en una de cotxe i en


Entrevista Pere se la va quedar. Ara, l’Angelina és la seva substituta quan està malalt, que hi està ben poc, tot sigui dit, o quan fa vacances. A les 7 del matí en Pere ja és a Banyoles per recollir el correu. Fa més de 100 quilòmetres cada dia. Abans de les 8 del matí és a Tortellà, on hi té una oficina. Reparteix el correu per les cases i també les deixa a unes bústies que hi ha a Sales de Llierca. I cap a Argelaguer a les 12. Cada dia reparteix uns 800 enviaments entre cartes, paquets, certificats... I a 2/4 de 3 de la tarda ja torna ser a Banyoles per portar el correu recollit als tres pobles. Moltes vegades el matí se li fa curt i a la tarda ha d’acabar la feina. “La veritat és que conec a tothom i no em preocupa que les adreces estiguin equivocades”, ens diu. I és que molta gent canvia de casa, però les cartes continuen arribant al mateix indret on vivien abans. I afegeix en Pere:“A vegades he dit a algú, au va, que tens un taló. I em contesta: I com ho saps? Aquest sobre en fa la cara, els contesto”. Ara, els baixos del que ha estat fins avui l’Ajuntament es convertiran en oficina de correus. Per fi, s’estalviarà de pujar i baixar escales.

L’alcalde

“No tinc pas vocació de polític, ja en pots estar segur, em diu convençut, i a cada legislatura els he dit que ja n’hi havia prou”, però cada vegada hi tornava. I així s’ha convertit fins avui en l’únic alcalde de la democràcia a Argelaguer. Al començament, ens comenta, els pressupostos de l’Ajuntament eren tan petits que es podia fer ben poca

En Pere, una mica més jove que ara, en un acte al qual hi va assistir com a alcalde d’Argelaguer.

cosa. És per això que un dels projectes que tenien els diversos equips de govern i que no s’ha pogut materialitzar fins avui era el de la construcció de la nova Casa de la Vila. Sempre hi havia projectes més necessaris i més urgents. Amb tot, n’està orgullós d’haver pogut inaugurar, abans de plegar, el nou Ajuntament: “Ens feia falta, l’edifici on estàvem no reunia les més mínimes condicions. Aquest edifici ofereix molts serveis i moltes possibilitats. No crec que sigui luxós, simplement és un edifici ben fet, que ha de durar molts anys”. Quan en Pere va entrar d’alcalde tot li era nou. No havia estat mai regidor i a l’Ajuntament gairebé no s’hi havia acostat mai. Ja havia sortit alcalde quan es va assabentar que havien entrat formant part d’una llista lligada al PSC: “Perquè això sí que els ho vaig dir, no vull formar part de cap

partit. Sóc i seré independent. I així ha estat, hem entrat després en una llista de Convergència, però cap dels regidors ni jo mateix hem estat mai militants”. A la segona legislatura, quan ja volia plegar, van anar els de Convergència i els van demanar que fessin llista i en Pere hi va tornar caure. “Vam començar per arranjar els carrers del poble, no n’hi havia ni un d’asfaltat, quan plovia tot era un fangar". La gent hi va estar d’acord i una part de les obres es van pagar amb contribucions especials, diu en Pere, mentre intenta fer un resum de les obres principals que s’han fet al llarg dels 24 anys, i afegeix: “Potser l’obra més important va ser portar l’aigua del Gomarell al poble. Tortellà, Argelaguer i Montagut teníem problemes d’aigua potable. Amb la portada d’aigua del Gomarell quedava resolt”.

Sagués N.i.f. b-17479841

C/ Afores, s/n. - Tel. i Fax: 972 68 72 36 17853 ARGELAGUER (Girona)

ESTRUCTURES I OBRES EN GENERAL Mossèn Bartomeu, s/n - Tel. 972 29 04 44 - Fax 972 29 20 11 - Mòbil 908 93 67 10 17857 SANT JOAN LES FONTS

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 11 Maig 2003

23


24

Entrevista

També alguna vegada ha tingut temps per anar d’excursió amb la gent del poble.

Més endavant es va fer de cap i de nou el Casal. L’edifici va passar a l’Ajuntament després de la guerra -havia estat el Casal Republicà- i gràcies a una subvenció que va rebre l’Ajuntament per tenir una central elèctrica es va poder comprar la casa del costat i fer-ho tot nou, encara que en Pere lamenta que no s’hagués fet més gran, però hi havia problemes de pressupost. “Una altra obra que vam fer va ser urbanitzar la carretera, posant voravies i aparcaments. I més endavant vam fer una sortida al carrer Major i vam urbanitzar el barri del Pont”, explica mentre intenta recordar la feina feta. Especialment satisfet es mostra amb la tasca feta a les escoles. Quan ell va entrar aquestes estaven tancades: “Hem intentat estar sempre al costat dels mestres i de l’Associació

Retolació i decoració C/Girona, 3 - Tel. 972 29 41 36 castellfollit de la roca EDUARD MERINO SERRAT

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 11 Maig 2003

de Pares per ajudar en tot el possible perquè l’escola s’anés millorant, encara que sempre estem limitats pel pressupost”. A part d’aquests obres més destacables, un dels principis que han mogut els diversos equips de govern durant els mandats d’en Pere és el d’estar al costat de la gent que volia fer coses: “Sempre hem intentat donar suport i fer costat. Una de les darreres accions és la del camp de futbol. D’acord que ells i nosaltres voldríem tenir un camp de gespa. Però fins aquí no hi hem arribat. Amb tot, els hem ajudat en tot el que hem pogut”. En Pere és optimista de caràcter i molt positiu i no es vol recordar dels problemes que ha tingut al llarg de tants anys: “Sempre n’hi ha de problemes en un poble, ja se sap, que si aquell veí

no està d’acord amb això o allò, que les barraques no tenien cap permís i hi havia perill d’algun accident, que si els del Doctor Músic volien fer un festival de gran envergadura, que hi ha un veí que fa la punyeta en un carrer... Però haig de dir que també he tingut moltes satisfaccions. Crec que he treballat amb il·lusió perquè Argelaguer fos un poble viu, que anés endavant, que tingués cada cop més qualitat de vida. I Déu n’hi do el que s’ha aconseguit”. La veritat és que entre l’Ajuntament i Correus ha tingut ben poques hores lliures. A en Pere li agrada molt viatjar, però ho ha pogut fer poc, ja que quan ell té vacances de Correus la seva dona li fa les substitucions. Però alguna sortida han fet. He entrat per primera vegada a la nova Casa de la Vila per fer l’entrevista a en Pere. Crec que la construcció del nou edifici municipal ha estat un bon final a una tasca llarga, desinteressada, mogut només pel servei al seu poble de tota la vida. La veritat és que no n’haurà fruit massa de les noves instal·lacions. Però hi són, s’ha pogut culminar una obra que feia anys que la tenien al cap i que serà el poble, i només el poble, el que en gaudirà. Quan en Pere vagi a passar el correu, de ben segur que es mirarà l’edifici i n’estarà ben satisfet. I, per altra banda, no crec que ningú tingui cap mena de dubte que en Pere de Morató sempre farà per un quan se li demani el seu ajut. I potser a partir d’ara ja no serà el darrer en plantar les patates. Tindrà una mica més de temps. Pep Collelldemont


Història

Santa Maria d’Argelaguer L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 11 Maig 2003

25


26

Història

El lloc d’Argelaguer apareix esmentat l’any 982 en un precepte del rei Lotari a favor del monestir de Santa Maria de Ripoll pel qual són confirmades les possessions d’aquest cenobi. “... In comitatu Bisuldunense... alodem qui dicitur lovo, et argelagarios, et in valle alta, et in luviniano, cum casis, vineis et terris”.

U

ns anys més tard, el 1011, el papa Sergi IV, mitjançant una butlla, tornava a confirmar al monestir de Ripoll l’alou d’Argilagarios entre d’altres possessions incloses dins el comtat de Besalú. També tenia diversos béns en aquest mateix indret el monestir de Sant Esteve de Banyoles, segons informa una butlla del papa Benet VIII de l’any 1017. “... In argelaguer domos, terras, vineas, silvas, cultum et eremun, cum terminis et adjacentiis suis”. Tanmateix, la primera referència documental que coneixem sobre l’església data de l’any 1004 amb motiu d’un judici celebrat al castell de Besalú en el qual el bisbe Ot de Girona reclama la possessió de “Sancta Mariae de argelagario” al comte de Besalú Bernat Tallaferro. En aquell moment aquesta parròquia percebia delmes de les collites i de diversos molins fariners prop del Fluvià i la riera de Borro. El judici tingué com a conseqüència la restitució de la parròquia d’Argelaguer a la canònica de la Seu de Girona. Un altre instrument d’igual data fa al·lusió a la “Villa de Galagario”, que cal identificar sens dubte amb Argelaguer. Posteriorment, en les Rationes decimarum dels anys 1279, 1280 i 1362 del llibre verd de la Seu de Girona figura el temple de “Sancte Marie de argelaguerio”, i en els nomenclàtors de la diòcesi del final del segle XIV és esmentada “l’eccelsia parrochialis sancte Marie de argilagueriis”. Al segle XVIII, la parròquia de Santa Maria d’Argelaguer tenia jurisdicció sobre capelles de la rodalia, entre les quals hi ha la de la Mare de Déu del Guilar, la de Santa Anna, la de Sant Sebastià i la de Santa Magdalena de Montpalau. Hom constata, per una visita parroquial efectuada l’any 1776 pel bisbe de Girona Tomàs de Lorenzana-Butron, que l’església d’A rgelaguer tenia vuit altars, tots ells L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 11 Maig 2003

ben ornamentats i amb l’ara corresponent. També en la mateixa visita és consignat el ric tresor guardat a la sagristia, compost bàsicament per objectes litúrgics de plata. Segons es recull en els Llibres de Vusita vol. 137 de l’Arxiu Diocesà de Girona, aquest tresor estava compost per: • 2 cruces de plata • 2 ciriales de plata; incensario naveta y cuchara de plata • 1 relicario de plata con reliquias de San Dámaso. • 1 custodia grande de plata sobredorada • 2 copones de plata para el sacramento, uno para llevar el viático. • Crismeras y concha de plata para bautizar L’església parroquial va ser romànica en el seu origen, però ha estat força modificada en el transcurs del temps. Les successives innovacions que s’han vingut efectuant sobre l’obra primitiva han motivat una estructura ben diferent de l’estil originari. La transformació més evident, com es pot apreciar, és que el temple fou ampliat i elevat. La portalada principal correspon al segle XVI. És notable la porta principal, que és de pedra llaurada amb dues columnes cilíndriques, un timpan amb canals radials i un dintell que ostenta la data de 1573. La resta del portal, amb les seves columnes simètriques i els ferros dels batents, és d’estil romànic i pertanyia a l’antiga església de Santa Maria. Els capitells són d’estil corinti. Les restes del segle XI les podem veure en l’absis, en el campanari, tot i haver estat reformat, i també en algunes dovelles dels finestrals. El campanari és de planta quadrada, té un finestral d’arc semicircular a cada costat i acaba amb un bastidatge de ferro que sosté les campanes del rellotge. Antigament eren quatre campanes, una per cada costat, però actualment són dues. A l’extrem sud de la façana oest hi ha dues pedres cantoneres -una poc més amunt que l’altra- amb la data de 1643, any en què degué quedar enllestida l’ampliació de l’edifici per aquesta banda. Cal dir finalment que una antiga tradició molt arrelada a la comarca suposa fill d’Argelaguer el papa Sant Dames (segle IV); aquesta llegenda fou recollida per diversos cronistes sense cap fonament històric, però la devoció al sant és molt viva a la població i la seva festa és molt celebrada. M. Elena C.R.


Geganters i Xanquers

Activitats de la colla gegantera

Ball de gegants de la Festa Major de Sant Damas 2002 (Foto: Julián Martín).

Enguany la colla gegantera no ha fet encara cap sortida als pobles veïns. No obstant això, està previst que, a més de la ballada de la propera Festa del Roser a Argelaguer, la colla participi en la trobada de colles geganteres de les comarques gironines que es durà a terme el proper mes de juny a la localitat de Sarrià de Ter.

Un moment de la cercavila.

La gegantera Núria Postico presentant les colles participants.

El barber de Castellfollit amb el seu capgros.

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 11 Maig 2003

27


28

Geganters i Xanquers Ball del dimoni Santanàs.

E

n la Festa Major de Sant Damas del 2002 van acompanyar la nostra colla, amb un gran èxit de participació, les colles de Montagut, Sant Jaume de Llierca, Sales, Castellfollit de la Roca i Corçà.

Els geganters tallaran el bacallà

Com hem pogut comprovar, la colla gegantera no ha fet gaires activitats durant aquesta temporada. Sempre diem que el personal està molt enfeinat i no sempre podem organitzar les activitats culturals i festives que ens agradaria. Aquest any, però, tenim un altre motiu important: estem en any d’eleccions municipals i els capgrossos treballen menys perquè els que tenen feina són els caps de llista! Durant la passada festa major recordarem que l’obsequi que es va lliurar a les colles participants va ser un tallant de fusta i un ganivet; ara estem convençuts que es tractava d’una premonició. A partir d’ara el nostre futur estarà en mans dels que la ballaran i la tocaran (la política, vull dir). Qui tallarà el bacallà? L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 11 Maig 2003

La plantada dels gegants participants a la festa .

Desitgem que la dinàmica municipal estigui influenciada per l’esperit geganter, o sigui, festiu, participatiu, amb idees gegants i el bon ambient que ens ha caracteritzat i ens ha acompanyat durant els últims anys. Que no sigui que ara ens toqui reconvertir la colla gegantera en una colla de ball de bastons! En Màssio s’ho mira des de d’alt però no ha perdut el seu encantador somriure. El nan inflitrat

El record de la Festa Major del 2002.


Escola

Activitats realitzades a l’escola d’Argelaguer A

lgunes activitats més lúdiques que hem portat a terme han estat les següents: • Pel desembre els més menuts de l’escola van donar una carta al patge reial demanant material i joguines per a l’escola. Com que tots havien estat molt bons minyons, el tió ens va cagar moltes coses. • Pel febrer vam tenir molta disbauxa per les ordres del Rei Carnestoltes, i tots vam acabar disfressats: els més menuts de mag Merlí i els altres van fer servir la imaginació per disfressar-se individualment o en petit grup del que més els va agradar. Es van premiar les disfresses següents: - La més original, d’avis: Mireia, Marta i Sergi. - La més divertida, de pallasso: Joan. - La més elaborada, de cavaller: Aitor. Tot seguit es va jutjar i cremar el Rei Carnestoltes, però abans ens va assegurar que el proper curs tornaria. • Pel març, Jornades Culturals que enguany van posar-nos una mica d’encanteri, ja que per dos dies tots ens vam convertir en mags, els nens

Lliurant la carta al patge reial per demanar material i joguines per a l’escola.

fusteria tancaments d'alumini i P.V.C.

C/ Olot, 35 Tel. 972 28 71 56

Argelaguer

Cra. d'Olot, s/n. - Tel. i Fax: 972 59 01 84 - 17850 BESALÚ (Girona)

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 11 Maig 2003

29


30

Escola

El tió va cagar moltes coses perquè tots havien estat molt bons minyons.

Fent trucs de màgia amb motiu de les Jornades Culturals.

s’ho van passar molt bé fent trucs i ens vam divertir molt amb l’espectacle del mag Raül. • Al llarg del curs hem realitzat tallers de fang, pastisseria, estampació i descoberta de l’entorn on els nens/es s’ho han passat d’allò més bé i desitgen poder tornar a repetirlos en properes ocasions.

• Hem fet diverses sortides a Olot, Barcelona, Sant Pere de Rodes, Figueres i la Bauma de Llierca com a complement dels aprenentatges del dia a dia. • Hem posat el nostre granet de sorra treballant la PAU reflexionant sobre el tema i aprenent cançons. Les mestres

Els nens i nenes es van divertir molt amb l’espectacle del mag Raül.

ProMinent Gugal, S.A. Solucions als problemes del aigua i del medi ambient

Polígon Industrial, s/n. 17853 Argelaguer (Girona)

Tels. 972 28 70 11 - 28 70 12 Fax 972 28 71 07

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 11 Maig 2003

Ctra. d'Olot, 61 17853 ARGELAGUER Tel. 972 68 71 54 (Girona)


Esports

Activitats de l’Escola de Futbol LliercaArgelaguer A

questa és la nostra segona temporada de futbol-7 i la propera hem de passar al futbol-11. La gent que portem el futbol dels petits estem treballant amb molta il·lusió i moltes ganes per trobar jugadors nascuts els anys 1992 i 1993 per poder planificar la propera temporada. Si coneixeu algú, no dubteu a fer-lo venir. A més dels entrenaments i els partits corresponents a la lliga, aquesta temporada 2002-2003 també hem dut a terme altres activitats força interessants, com ara fer cagar el tió als membres de l’equip a la Sala del Casal

amb motiu de les festes nadalenques i, posteriorment, el dinar d’agermanament realitzat per pares, jugadors i entrenadors. Pel que fa al futur més immediat, estem preparant la nostra participació en la Supercopa de futbol-7 del 2003, que tindrà lloc els propers dies 17 i 18 de maig a les instal·lacions de l’Escola de Futbol Bosc de Tosca. Ja veieu que no parem, ja que volem divertir-nos fent esport. Escola de Futbol Llierca-Argelaguer

Els jugadors/es de l’Escola de Futbol Llierca-Argelaguer amb els regals que va cagar el tió el passat Nadal.

Tallers LEONARDO SANZ, S.A.

CALES DE LLIERCA, S.A.

Cra. d'Olot,7 - Tel. 972 59 00 79 - Fax: 972 59 12 99 17850 BESALÚ (Girona) Afores, s/n. Tel. 972 68 70 20 Fax: 972 68 74 16

17853 ARGELAGUER (Girona)

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 11 Maig 2003

31


32

Esports

La temporada del F.C. Argelaguer A

questa segona volta del campionat de 2a Regional, el F.C. Argelaguer està fent una excel·lent campanya. Amb vuit victòries i un empat, és l’equip que més punts ha aconseguit en els 12 partits disputats fins ara de la segona volta, ja que n’ha obtingut 25 dels 36 que hi havia en joc. Molt diferent va ser la primera volta, en què només va fer 12 punts dels 51 que estaven en joc, ja que només va aconseguir tres victòries i tres empats. Sembla que els nous fitxatges donen molt rendiment, primer Clos i més tard Santi Luque, tot i no poder jugar últimament per una greu lesió, després Alabau, que ha sigut el revulsiu de l’equip, i ara fa dues jornades en Serrat.

De moment, amb 37 punts i ocupant l’onzè lloc de la classificació empatats amb el desè, l’equip encara no ha eludit matemàticament el descens i, per tant, no es pot dir que s’hagi consolidat a la categoria, però de les cinc jornades que ens resten per acabar la temporada, tres són a casa amb el Santjoanenc, les Preses i el Besalú, i les altres dues a fora amb l’Hostoles i el Sant Esteve. Esperem i desitgem que quan aquest escrit arribi a les vostres mans ja puguem dir un any més que hem consolidat l’equip a la categoria de 2a Regional. RO-K

Classificació a 14 d’abril de 2003 Jugats Guanyats Empatats Perduts Gols Gols Equip Punts a favor en contra

At. Silenc Besalú Les Planes Sant Jaume Ll. Cornellà Abadessenc Porqueres St. Esteve Santjoanenc Argelaguer EF Garrotxa Tortellà Riudarenes Hostoles Boscdetosca Sant Roc Les Preses

56 52 50 49 46 44 41 39 37 37 32 32 31 31 29 25 24

28 28 28 29 29 27 29 29 26 29 26 27 29 28 29 28 26

17 15 16 15 13 12 11 11 10 11 8 9 10 8 6 6 6

5 7 2 4 7 8 8 6 7 4 8 5 1 7 11 7 6

6 6 10 10 9 7 10 12 9 14 10 13 18 13 12 15 14

67 73 45 51 65 56 48 47 50 36 52 37 48 37 36 39 37

38 36 47 40 44 35 44 45 46 44 64 55 68 62 45 64 53

Jugadors i tècnics de l’equip de 2a Regional del F.C. Argelaguer de la temporada 20022003.

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 11 Maig 2003


Parròquia

Quan sigui vell, fill meu! E

l dia que sigui vell i ja no sigui el mateix tingues paciència i comprèn-me, fill meu.

• Quan vessi la sopa sobre la meva camisa i oblidi com cordar els cordons de les sabates, recorda les hores que em vaig passar ensenyant-se a fer les mateixes coses. • Si quan parles amb mi repeteixo i repeteixo les mateixes paraules que ja saps de sobres com acaben, no m’interrompis i escolta’m: quan eres petit et vaig contar milers de vegades el mateix conte perquè t’adormissis. • Quan estiguem reunits i, sense voler, faci les meves necessitats, no t’avergonyeixis i comprèn-me, que no en tinc la culpa, doncs ja no les puc controlar. Pensa que quan eres petit et vaig ajudar moltes vegades i amb paciència vaig estar al teu costat esperant que acabessis el que estaves fent. • Quan em vegis inútil ignorant davant totes aquestes tecnologies que ja no puc entendre, et demano que em donis tot el temps necessari per no ferir-me amb el teu somriure burleta. Recorda que aquestes coses, com el menjar, el vestir-te i la teva educació per enfrontar-te a la vida tan bé com ho fas, són el producte del meu esforç o perseverança per tu.

• Quan en la conversa m’oblidi del que estan parlant, dóna’m tot el temps necessari perquè me’n recordi i si no ho puc fer, no et burlis de mi. • Quan em fallin les cames cansades de caminar, dóna’m la teva mà tendra per recolzar-me com jo ho vaig fer quan vares començar a caminar amb les teves cametes dèbils. • I no t’entristeixis per veure’m així amb les meves xacres, manies, doncs són coses de la vida que cal acceptar amb pau. Però recorda que en aquesta etapa és més necessari que mai l’amor, la tendresa i la paciència. Dóna’m el teu cor i el teu suport com ho vaig fer amb tu quan començares a viure. Acompanya’m en aquest últim tram de la vida. No em deixis mai, perquè jo t’he acompanyat sempre, especialment en aquell primer tram de la vida en què et vaig donar tot el meu temps, esforç i dedicació, fill meu. Mn. Miquel Ramió i Feliu

Josep Vilanova, S.A. Contractista d'obres públiques

Domicili social: Carretera de Palamós, 23 17460 CELRÁ

Oficines i correspondència: Barri Rossinyol, s/n Tel. 972 29 03 36 - Fax 972 29 20 58 17857 SANT JOAN LES FONTS

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 11 Maig 2003

33


34

Pagina oberta

Homenatge a una casa vella Quantes vegades t’he somniat! i no sabia que t’estimava però el meu inconscient prou ho sap que en el rebuig l’amor hi brotava. Tu que em vas veure en la nuesa i m’acollires tant de temps, quant saps de la meva infantesa! i també dels meus sentiments! Llavors eren per a mi la millor del món perquè em soplujaves nit i dia i com una mare bona, entre son i son, jo només a tu et coneixia. En tu vaig aprendre a caminar, a jugar... i a fer de la meva innocència, la més pura essència d’aquella vida que no tornarà. De colors era el meu jardí com les il·lusions que brollaven de mi darrere el bestiar, quants salts i saltirons feia vora el camí el temps, em solia esperar. Però el temps, mica en mica, em va fer adonar de què eres petita i lletja, ho tenia clar les teves parets eren velles i ja no et veia meravelles no eres com jo et volia i de tu me’n avergonyia. El desig d’abandonar-te va ser tant que decidí canviar-te per una altra de més gran fugint de tu un dia amb tot el despit que m’envaïa. Era un dia tebi de febrer quan sense un “adéu” et vaig deixar el viatge, no fou pas lleuger m’enduia vint anys a l’esquena i gran part del teu tarannà, la fi d’una llarga espera i les ganes de no tornar.

Tot resta al seu lloc, els préssecs de l’hort el roser, el cirerer i el perer tort res ho ha canviat des del “camí d’anar a missa” fins a l’última muntanya que es fa fonadissa i els camps, sempre hi són igual dibuixats en rectangles de colors verds, daurats... El poble, ajacerat en un racó respira una mena d’aire de tristor i jo salto els marges i la ginestera passo pel torrent i el camí que fa drecera i em poso a córrer enllà del blat de moro ara, darrere el temps que no el puc atrapar. Oh vall! oh casa vella! ara sé que us porto al cor com una meravella perquè hi és viu el record, no sé si d’haver-vos estimat o de tant que us he trepitjat i per això el meu orgull es va fent punyent cada vegada que el passat se’m fa present. Angelina Albrich

Més, ara que et tinc lluny del meu costat i no puc veure el teu rostre bru, quantes i quantes nits he somniat que encara visc en tu! Em passejo per dintre teu sense fer soroll i miro per la finestra la verda vall conec tots els arbres i cada matoll veig l’obaga amb una punta de neu i la feixa on hi pasturava el cavall i... tot allò que havia estat meu. L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 11 Maig 2003

Major, 16 - Tel. 972 59 10 25 - particular: 972 68 71 47 17850 BESALÚ (Girona)


Pagina oberta

La cita

Sabíeu que... • Es considera dintre la normalitat anar de ventre des de 3 vegades al dia a 3 vegades per setmana. • Kubala fitxa pel F.C. Barcelona l’any 1951. • Christiany Barnard trasplanta el cor d’un jove de 25 anys a un home de 55 per primera vegada a la història l’any 1967. • El túnel més gran del món es troba al Japó, té poc menys de 54 km i uneix per sota el mar diverses illes. • El bolígraf es va inventar l’any 1944. • El gat domèstic pot envellir aproximadament 28 anys. • Dintre de 500 milions d’anys el dia durarà 30 de les hores actuals. • A Espanya es produeixen 90 milions de refredats anuals. • A simple vista, només podem veure uns cinc mil estels i escaig al cel. • Cada matí, a l’alba, 500 milions d’hindús resen per la sortida del sol.

El refrany No és ric qui té molts diners, sinó qui està content del que té.

En la teva rialla, dona, tens la música de la font de la vida.

Rabindranath Tagore

L’acudit Entre un home al dispensari i li diu al metge: Doctor, acabo de complir 80 anys i faig l’amor tres vegades a la setmana, creu que pot ser dolent això? Això no és bo ni dolent -contesta el metge- això és mentida.

La notícia Segons les estadístiques mèdiques, els accidents són la principal causa de mortalitat infantil als països desenvolupats. Dels accidents, els més greus són els de tràfic i succeeixen quan el nen viatja en automòbil amb els seus pares. Salvador Pelegrí

L’endevinalla El que no en té, és mala gent; el que el té bo, és com un sant. Mai es veu, tothom el sent. Qui fa versos, en fa esment, i gràcies a ell anem tirant.

Mas Espuella Residència · Casa de pagès 17800 Argelaguer La Garrotxa - Girona Tels. 972 68 74 57 / 972 68 71 58 - Fax: 972 59 12 99

Turisme Rural

Solució: El cor

Ferreteria

Mas-Ventura, s.l. Electricitat - Aigua - Calefacció C/ Piscina, 6 17850 BESALÚ (Girona)

Tels. 972 59 02 86 / 972 59 00 20 Fax: 972 59 05 69

Polígon Industrial - Tel. i Fax: 972 68 71 59 17853 ARGELAGUER (Girona) C/ del Terri, s/n. - Tel. 972 59 42 00 - Fax: 972 59 45 55 17844 CORNELLÀ DEL TERRI (Girona)

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 11 Maig 2003

35


36

Pagina oberta

Tres peus al gat Em trobava convidat al concert de festa major d’una localitat de la comarca i vaig voler ser el màxim puntual possible. L’espectacle estava anunciat per començar a les vuit de la tarda, i una hora abans estava ja a punt d’agafar les entrades, entrar al local i buscar un lloc còmode. Com sóc una mica dur d’oïda, la meva intenció era anar el més endavant millor, i com que la gent no agafava les cadires de la primera filera, vaig pensar que potser els feia vergonya anar tan endavant i que jo aprofitaria aquesta debilitat per a la meva comoditat.

D

esprés de passejar-me amunt i avall pel davant de les primeres cadires com qui res no vol, m’assec de cop i quan començo a prendre distàncies per tal de comprovar si veuré bé als músics de l’escenari, ve un senyor i em diu: Perdoni, això està ocupat. Ocupat per qui? -pegunto jo, i ell em diu que per a les autoritats. Mentrestant, les cadires de la segona i tercera fila ja s’havien omplert, raó per la qual vaig haver d’anar-me’n força enrere. Mala sort, fem el que sigui per les autoritats, què carai! Com us deia, el local s’omplí de gom a gom, eren les vuit, no començava el concert i la primera fila seguia deserta. A dos quarts de nou, per fi, veig que el senyor que, sempre molt amablement, cal dir-ho, es cuidava que ningú no ocupés les cadires de davant, començava a rebre, indicant el lloc que els corresponia, als senyors i senyores que arribaven mitja hora tard, retardant el concert, pràcticament ignorant “la plebe” inquieta per la demora. El que més m’emprenya és el poc interès que demostraven per l’espectacle, ja que feien com si aplaudissin però no picaven de mans amb entusiasme. Ho puc entendre, però, ja que seient davant de tot i arribant els últims, a més a més de franc, quina il·lusió t’ha de fer l’espectacle? Doncs cap. En canvi jo, després de pagar 1.800 pessetes, vaig seure molt enrere per voler fer-ho davant de tot, em vaig perdre mitja hora del partit de futbol per culpa del retard i vaig sortir amb les mans morades d’aplaudir. Tot té la seva gràcia. L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 11 Maig 2003

xxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxx Tinc entès que el president d’EUA, George Bush, cada setmana informa a la nació de la marxa de la guerra a l’Irak. Quan acaba, sol dir “que Déu ens guiï”, que suposo que es refereix a guiar la guerra. Però sabem que el dirigent de l’Irak també sol fer algun míting que acaba encomanant-se i buscant l’ajuda i protecció d’Al·là Sembla ser que Al·là i Déu són la mateixa persona, o el que sigui, vull dir, la mateixa divinitat, el pare del cel. La meva pregunta seria: demanar ajuda a Déu per matar més gent no és una ingenuïtat?... o, al contrari, seria ser massa atrevit? Perquè quan anomenen a Déu se suposa que saben el que diuen; ho dic perquè atrevir-se a dir al pare que t’ajudi a matar el teu germà i fill seu, ja té pebrots. I la cosa es complica quan dos fills teus demanen el mateix i per a la mateixa finalitat. A quin ajudes? Al del bigoti, a l’altre... o a cap i que se les fotin. Fa poca estona la televisió deia que el bombardeig al voltant de Bagdad era intens i continu. No puc més que exclamar emprenyat: Al·là, Déu! xxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxx Es diu que si en algun lloc l’art romànic arriba a la cota màxima del seu esplendor és en la impressionant catedral de Santiago de Compostel·la. La veritat és que així és, però a mi personalment també em va impressionar negativament el manteniment de les façanes laterals, principalment, arrebossades de molses i altres herbes enganxades a la pedra, cosa que li dóna una aparença d’abandonament tenint en compte la importància que té com a punt final del “camino de Santiago” per a molts pelegrins d’arreu del món. Actualment hi ha màquines “girafa” que faciliten la tasca de neteja en alça, amb les mínimes molèsties i molta rapidesa, però tot això ja ho sabeu. El que no sabeu és que anava acompanyat d’uns amics que, deixant-nos portar per la grandesa de l’espectacular façana principal, que dóna a la famosa plaça de l’Obradoiro, vàrem començar a fer fotografies, unes vegades fent passos endavant i altres reculant, amb l’objectiu que la càmera fotogràfica captés amb els màxims detalls possibles aquella meravella arquitectònica. La sorpresa es produí quan veig que un policia local increpa al meu company dient-li “oiga, por favor, no tire fotos” i que, al preguntar-li la raó, va contestar que era perquè “tiene que pasar el señor Fraga, que tiene su despacho aquí mismo”. Aleshores el meu company va dir-li “a mi que me importa el señor Fraga, que yo no me meto con sus vacaciones”. Però el senyor Fraga no feia vacances, eren al voltant de la una de la tarda i anava a treballar al seu despatx i no es podia


Pagina oberta fotografiar. Després d’una lleugera discussió, el policia, que ens va dir que ell complia ordres, i a més no feia vacances, el pobre, ens va deixar i nosaltres vàrem seguir amb la nostra tasca. Jo em pregunto per què no es pot fotografiar la catedral quan el senyor Fraga va a treballar? Serà perquè li fa vergonya començar tan tard, o és que treballa de franc i no vol que la gent conegui la seva altruista actitud? Són complicats els senyors polítics. Recordo fa força anys, quan els americans deixaren caure al mar un avió militar que portava caps nuclears, per demostrar que no hi havia perill de contaminació, el senyor Fraga, que aleshores era ministre del Govern espanyol, es va fer retratar banyant-se on se suposava que havien caigut les bombes. Sortia a tots els diaris i al No-Do. No tinc res personal contra el senyor Fraga, ja que no és l’únic polític que no entenc, n’hi ha d’altres també que, mentre sigui per guanyar vots, entren, si cal, fins i tot dintre les granges de porcs i vaques saludant el granger donant-li la mà, assegurant-se que les càmeres de televisió els agafen de tots els angles possibles i oblidant-se per un moment de la merda que els envolta. Ara bé, després, si surten elegits, s’han de tallar els carrers per on passen i no pots acostar-t’hi, estan envoltats d’uns senyors que sempre riuen. xxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxx Ecologia, una paraula molt repetida, ja que es podria filosofar molt sobre ella per la complexitat del seu extens sentit. Ens diuen els entesos que és una part de la biologia en la qual s’estudien les relacions entre els organismes i el medi en el que viuen. Jo particularment la conec més per la propaganda que se’n fa principalment sobre l’alimentació; productes ecològics, valga’m Déu! I de veritat que ja existeix un mercat prou extens com perquè es reparteixin fins i tot a domicili els enciams, pebrots, patates o tomates amb una etiqueta on, a més de “productes ecològics” i la identificació del productor, com per exemple “Can Pepet”, posa llegendes com ara “de tota confiança”, “de l’hort a casa”... Precisament això és el que vaig llegir als costats d’una furgoneta que cridava molt l’atenció tant pels dibuixos de les hortalisses que devia estar repartint com pels colors cridaners amb que estaven pintats, però encara la cridava més perquè aquest vehicle estava aparcat sobre un pas de vianants, sota un semàfor i a contra mà; és a dir, al costat esquerre segons la marxa normal. Tots els vehicles passaven acollonits pel perill que suposava al no veure ni la llum dels focus ni als possibles vianants que havien de sortir a cegues. Aquesta també era una bona propaganda, a veure què preferiu, menjar patates ecològiques plantades i arrencades amb aixada, sense abonaments químics ni sulfats, que ja dubto que això sigui totalment cert, o que quan passeu per un pas de vianants us fotin per sobre un cotxe o una moto?

Com us deia, ecologia també podria ser respecte a les normes, totes, però ara em refereixo a les de circulació, perquè, com heu pogut comprovar, aquest organisme ple de productes ecològics no respectava el medi en el qual viu, posant en perill la salut d’altres. Un altre objectiu important de l’ecologia és la conservació del sistema rural i la cultura del camp, però que ningú no pensi que això ho faci tot més ecològic i veureu el perquè: uns cinquanta anys enrere, el poble d’Argelaguer tenia el 80% de la població que vivia del camp i del bestiar i, per tant, vivia entre mig dels fems, que eren naturals però produïen moltes mosques i, aquestes, malalties. Per combatre les mosques tiràvem “flit”, un producte químic. La llet venia directament de les vaques, però aquestes mataven les mosques a cops de cua i, a vegades, les mosques i part de la merda de la cua queien dins l’atuell on es recollia la llet. Si passava això, la llet no es llençava pas al torrent, sinó que es posava a bullir i ja està. Una dita del poble feia així: “No és bon pagès qui no menja un cabàs de fems al mes”. Encara n’hi ha més, en aquella època no hi havia quartos de bany, en un racó de la casa hi havia un dipòsit soterrat sobre el qual es col·locava una fusta amb un forat ben rodó. Habitualment, una família trigava un any en omplir el dipòsit, que es buidava normalment coincidint amb el temps de les patates. Quan ja sobresortia del terra mitja patatera, a cada planta se li posava una porció -una caçonada- del brou en qüestió... i, la veritat, creixien unes patates collonudes, naturals, i em pregunto si també ecològiques, ja que la transmissió de malalties a través de les defecacions, tant d’animals com d’humans, no cal descartar-les. A més, ruixàvem les fulles de les patateres amb pedra blava “vidriol” i per a les “papas”, insecticides, perquè en cas contrari no s’hauria aconseguit arribar a la collita. Avui dia la cosa no ha canviat pas tant, i se segueixen utilitzant productes químics i d’altres mitjans. Ara bé, si voleu menjar fruites com ara peres, pomes, etc., penseu que sense insecticides només aconseguireu menjar fruites amb carn. En aquell temps, a pagès dèiem: mira, aquesta poma està plena de llogaters, per cert, uns llogaters també naturals i ben ecològics que estan en el seu medi. Salvador Pelegrí

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 11 Maig 2003

37


38

Pagina oberta

La guerra infinita La Carta de les Nacions Unides, llei comuna a tot el planeta, afirma en els seu preàmbul: “Nosaltres, poble de les Nacions Unides, resolts a preservar a les generacions futures del flagel de la guerra (...) i a instaurar mètodes que garanteixin que no es recorrerà a la força de les armes excepte en busca de l’interès comú (...) hem decidit associar els nostres esforços per realitzar aquests designis”.

D

es del seu article inicial, la Carta subratlla que l’objectiu primordial de l’ONU és “mantenir la pau i la seguretat internacionals” i “reprimir qualsevol acte d’agressió i la ruptura de la Pau”. En llençar, la matinada del 20 de març, una “guerra preventiva” conta Iraq i en envair aquest país sense mandat de l’ONU ni autorització de cap altra organització internacional, els Estats Units, el Regne Unit i Espanya han violat la legalitat internacional, han trepitjat els principis fonamentals de les Nacions Unides, s’han col·locat fora de la llei i es comporten com a agressors. Davant d’aquest crim conta la pau, la comunitat internacional es veu enfrontada a una situació inèdita. Des de la creació de l’ONU l’any 1945, mai dos estats fundadors, membres permanents del Consell de Seguretat i que es compten entre les democràcies més antigues del món, havien transgredit tan brutalment la legalitat internacional per convertir-se als seus ulls en el que hauria de denominar-se amb encert “estats delinqüents”. L’ordre del món resultà trastocat. No en terme de jerarquia de poder, atès que el règim de Washington segueix sent indiscutible, sinó en termes de valors polítics. Les protestes de milions de ciutadans arreu del món, també a Argelaguer, i dintre dels propis Estats Units, el Regne Unit i Espanya, contra aquesta guerra, han estat motivades per la sensació que es tracta d’una guerra immoral. Sense fer-se massa il· lusions, tots esperaven que el país més poderós de tota la Terra fos també una potència ètica, campiona del respecte al dret i model de subjecció a la llei. O, com a mínim, que no donés ostensiblement l’esquena als grans principis de la moral política. A partir dels atemptats de l’11 de setembre de 2001, es diria que sota la presidència de George W. Bush el règim nord-americà defineix una concepció particularment cínica de la raó d’estat i de l’interès nacional. Bush i els falcons L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 11 Maig 2003

han decidit actuar contra la llei, contra la moral, contra els drets humans i contra el dret internacional. Després d’un desastre diplomàtic sense precedents, que rebel·là a la hiperpotència hegemònica nord-americana com a incapaç de convèncer amb els seus arguments en el si del Consell de Seguretat de Nacions Unides a països instal·lats des de fa molt temps en la seva esfera d’influència, com Mèxic, Xile o Paquistan, el règim de Washington va patir un nou i dur revés amb la negativa del seu antic aliat, Turquia, a que les tropes invasores nord-americanes travessessin el seu territori. Passant per sobre d’aquestes contrarietats, Bush i la seva banda mantingueren el seu projecte d’agressió contra l’Iraq, país debilitat i sense possibilitat de defensa per 11 anys d’embargament contra la població, a canvi de “petroli per aliments”, versió renovada de la “pau per territoris” en la crisi Palestina, i anuncià el suport d’una heteròclita coalició d’uns quaranta països, on són legió els països irrellevants, i on la democràcia gairebé és inexistent. Bush i el seu entorn han estat incapaços d’imposar-se en el terreny moral. El seu menyspreu pel dret internacional, l’arrogància que els dóna la força brutal del seu aparell militar, estan provocant fins i tot l’onada d’antiamericanisme més poderosa que hagi travessat el món des de la guerra de Vietnam (1961-1975). La Comissió Internacional de Juristes, organisme consultiu de l’ONU, havia alertat des del 18 de març de 2003 contra un atac a Iraq sense mandat de les Nacions Unides. “Un atac així seria il·lícit i constituiria una guerra d’agressió”, afirma aquesta Comissió, com ho havien fet abans associacions de juristes britànics, francesos, espanyols o belgues.“No hi ha cap fonament jurídic possible per a una intervenció d’aquesta naturalesa”, declara la Comissió. “En absència d’una autorització del Consell de Seguretat, cap estat pot recórrer a la força contra un altre estat, tret del cas de legítima defensa, com a resposta a un atac armat”. Si el règim dels EUA ha evocat a vegades la “legítima defensa” per atacar a l’Iraq, només ho ha fet dirigint-se a l’opinió pública interna, en un intent de vincular els atemptats de l’11 de setembre amb el govern d’Iraq, però mai davant el Consell de Seguretat de Nacions Unides. La vigília del 20 de març, el Consell de Seguretat avaluava que l’Iraq no representava una amenaça immediata que justifiqués una guerra. Per altra part, la “legítima defensa” suposa l’existència d’una agressió armada prèvia, que Iraq no ha realitzat. I el dret internacional no admet, ni pot admetre, la noció de “legítima defensa preventiva”; és a dir, la guerra preventiva, perquè això ens conduiria a partir d’ara a la “guerra infinita”, per les generacions presents i futures; on la força s’imposarà a la raó des del poble més petit a les comunitats més grans.


Pagina oberta Bush ha explicat també la invasió d’Iraq per la necessitat de canviar el govern d’aquest país, però no ha assenyalat de forma clara el veritable objectiu, que és la desnacionalització del petroli iraquià per posar-lo en mans privades, implantar un govern pronord-americà i eliminar un enemic d’Israel. Una vegada instal·lat el neoliberalisme a l’Iraq, els pròxims conflictes es duran a terme a Iran i Síria. Per lloable que fos l’argument d’expulsar Saddam Hussein, aquest no justifica, segons la Carta de les Nacions Unides, una decisió unilateral de recórrer a la força. Quant al pretext invocat pel règim de Washington d’instaurar una democràcia, la seva, a l’Iraq, tampoc no es pot considerar com a una justificació legal de l’agressió. Des del segle XVII el jurista Grotius, fundador del dret de gents, en el seu conegut llibre De jure belli ac pacis, afirmava que “voler governar els altres contra la seva voluntat sota el pretext de què és un bé per ells” constituïa l’argument més freqüent de les “guerres injustes”. La guerra infinita és aquí, de nosaltres depèn la lluita contra la barbàrie, per expulsar de la faç de la Terra als violents organitzats per fer “un altre món possible”. Juan R. Lejarza, de Cal Músic

Tots els nens del meu carrer (Tradicional alemanya. Adaptació: J.M. Espinàs) Tots els nens del meu carrer volen jocs, volen somriure; tots els nens del meu carrer volen créixer i viure bé. Un company per fer tabola, una casa i una escola. Tots els nens del meu carrer, volen créixer i viure bé. Tots els nens de la ciutat volen pares ben alegres; tots els nens de la ciutat volen pau i germandat. Si la pau sempre fa falta ho direm amb veu ben alta. Tots els nens de la ciutat volen pau i germandat. Cada nen del meu país obre els ulls amb esperança; cada nen del meu país té el desig de ser feliç. I que es pugui fer una vida cadascú a la seva mida. Cada nen del meu país té el desig de ser feliç. Tots els nens cantem cançons perquè els homes ens escoltin; tots els nens cantem cançons perquè els homes siguin bons. Si cantant el cor s’eixampla també el cor es fa ben ample. Tots els nens cantem cançons perquè els homes siguin bons. Música: “Esquitx – 2, núm. 23” La Comissió diu “No a la guerra” i desitja que el que diu aquesta cançó es faci realitat.

Ronda Les Mates, 30 - 17800 Olot (Girona)

BASSOLS ENERGIA, S.A DISTRIBUCIÓ D'ENERGIA ELÈCTRICA Av. de Girona, 2 Olot (La Garrotxa) Servei permanent, tel. 972 26 01 50

Telèfon gratuït d'atenció al client: 900 70 50 50 L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 11 Maig 2003

39


40

Pagina oberta

Un Nadal molt diferent! A

mb motiu d’unes merescudes vacances, vaig ser convidada a visitar l’À frica. Després de pensarm’ho molt, vaig decidir acceptar. Així doncs, he passat el Nadal allà i ha estat molt bonic, sense llums ni arbres nadalencs i sense les propagandes del consumisme d’aquí. Molt i molt diferent. La gent és senzilla i pobra, però acollidora. Si tenen alguna cosa, te l’ofereixen abans que sigui per a ells. Tenen un cor molt gran. A mi el que més m’ha impressionat d’aquest país és veure tantíssima gent, nens i grans, per les carreteres descalços: carreteres molt dolentes, ja que allà no hi ha ni autopistes ni autovies. En fi, un altre món! Necessiten de tot, de manera que espero que el món sigui una mica més just. Espero, doncs, que tant els governants com els ciutadans prenguin consciència que tots vivim en un mateix món i que la situació actual de desigualtat no pot continuar pel bé de tots. Espero que no hi hagi conflictes i que, si n’hi ha, aquests es puguin resoldre mitjançant el diàleg i no per les armes. També des d’aquí vull donar les gràcies a tothom que em va oferir coses per dur, tant diners com joguines. Gràcies a tots, Argelaguer és solidari.

La M. Lluïsa envoltada de joves nadius.

Nosaltres hem estat molt bé a la missió de Rabido, els missioners són de Mallorca i s’encarreguen dels pobles de la zona. La diada de Nadal va ser molt celebrada: la missa va durar dues hores i mitja i estava ple a vessar, unes 2.000 persones ballant, picant de mans, tots a l’hora. Era impressionant, ja que s’ha de tenir en compte que fan de 10 a 15 quilòmetres descalços i a peu per anar-hi. He après molt i haig de donar les gràcies a Déu pel que tenim, ja que ho tenim tot i no hauríem de queixarnos mai. Per acabar, vull donar una sèrie de respostes a diferents preguntes que m’han fet:

La Fleca d'Argelaguer Cra. d'Olot, 15 Tel. 972 68 75 49 17853 ARGELAGUER

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 11 Maig 2003

• Que és el que t’ha impressionat més? La manera com viu la gent. • Què demanaries per a aquest país? Viure en pau, sense guerra, i que tothom pogués menjar cada dia. • Estàs contenta d’haver conegut el continent africà? Molt i molt, no l’oblidaré mentre visqui. • Hi ha alguna altra cosa que t’hagi fet pensar? La mirada dels nens, que no tenen res i sempre tenen un somriure per donar i uns ulls meravellosos. M. Lluïsa


Gastronomia

Patates farcides Trufes de xocolata Ingredients: de pernil salat i formatge emmental Ingredients: • • • • • •

4 patates grosses 250 gras de pernil salat 250 gr. de formatge emmental 250 ml. de crema de llet nou moscada ratllada una mica de sal

Elaboració:

• Coure al forn les patates embolicades en paper d’alumini. Ratllar el formatge i trossejar el pernil i posar-ho tot en un bol. • Partir les patates per meitat i buidar-les. Barrejar el que s’ha buidat de la patata amb el pernil, el formatge i afegir-hi la crema de llet, la sal i la nou moscada. • Farcir les patates amb la barreja i posar-hi una mica de formatge per sobre. Gratinar al forn. • Ja són a punt de menjar. Bon profit!

• • • • • • •

250 gr. d’ametlla mòlta 150 gr. de xocolata negra 1 cullerada de vainilla ensucrada 1 gema d’ou. 100 gr. de mantega 1 copa de conyac i whisky barrejats 150 gr. de fideus de xocolata

Elaboració:

• En un recipient, a foc lent, es barreja la mantega, la xocolata i el licor. Quan estigui dissolt, s’afegeix la gema i la vainilla i, posteriorment, l’ametlla mòlta, i es barreja tot. • Es deixa reposar i un cop s’ha refredat, es fan boletes i s’arrebossen amb els fideus de xocolata. • Es deixa refredat a la nevera un mínim de dues hores i ja tenim a punt unes postres senzilles i capritxoses... Ca la Beni

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 11 Maig 2003

41


42

Àlbum fotogràfic

Taller mecànic d’en Joan Hurtós, l’any 1954 (antic local de Can López a la carretera d’Olot).

El caga tió de l’any 1951 a la plaça de l’Església. D’esquerra a dreta: en Joan Teixidor (en Castellet), la Mercè del Castell, en Ponsí, en Pere de Cal Ros -el que pica el tió-, en Jaume Bosch, la Margarida, en Joan Hurtós, en Pere Ferrés, en Joan de Cal Rei i en Jaume Hurtós.

El penal frustrat contra el Tortellà tirat pel “Ros” d’Argelaguer l’any 1950.

En Pere Hurtós, porter de l’Argelaguer, en un partit de futbol disputat entre els equips d’Argelaguer i Tortellà l’any 1950.

Portal de Ca la Dolores d’en Xico a la carretera d’Olot.

Tertúlia a davant de Can Xac de l’any 1967.

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 11 Maig 2003


Programa Festa

Festa del Roser 2003 Divendres 10 de maig A les 12 de la nit:

d’Argelaguer acompanyats pels gegants dels pobles veïns. A les 12 del migdia:

Ball (música soul, blues, àcid- Missa solemne amb jazz…) amb el conjunt República acompanyament d’orquestra. bananera i tot seguit música A la 1 de la tarda: “disco”. Dues sardanes a càrrec de la Dissabte 11 de maig cobla Baix Empordà. A 2/4 de 12 del matí:

A les 5 de la tarda:

Audició de sardanes amb la cobla Partit amistós de futbol-7 Baix Empordà. A 1/4 de 6 de la tarda:

A les 7 de la tarda:

Partit de futbol de 2a Regional Ball de fi de festa amenitzat pel F.C. Argelaguer-F.C. les Preses conjunt Montse and Joe Transfer A les 6 de la tarda:

Espectacle infantil “Ballaruga i Pessigolles” a càrrec d’en Pep Puigdemont, al Casal (un seguit de danses mogudes que faran participar petits i grans). Tot seguit:

Berenar amb coques casolanes.

Diumenge 12 de maig: A 2/4 de 12 del matí:

Trobada a la plaça i tot seguit cercavila amb el gegant Màssio el Moliner, capgrossos i xanquers

Exposició de flors a Santa Anna

Durant els dies de la Festa del Roser hi haurà una exposició de flors a l’Església de Santa Anna, l’horari de visita de la qual serà: dissabte de les 4 a les 8 de la tarda, i diumenge de les 11 del matí a la 1 de la tarda i de les 4 a les 8 de la tarda.

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 11 Maig 2003

43


Profile for AjuntamentArgelaguer

Argelaga 11  

Argelaga 11  

Advertisement