Page 1

L'Argelaga 10

Revista d'Argelaguer desembre 2002


Serveis

Telèfons d’interès

Horaris de serveis Ajuntament: Dilluns i dijous, de 10 del matí a 12 del migdia. Dimecres i divendres, de 10 a 2 de la tarda. Dimarts, de 10 del matí a 12 del migdia. Servei d’urbanisme: L’arquitecte i l'arquitecte tècnic del Consell Comarcal atendran les consultes cada divendres, de forma alternativa, de 10 a 1 del migdia. Servei d’aigua de PRODAISA: Tercer dilluns de cada mes, d'1 a 2 del migdia. Jutjat de Pau: Divendres, de 1 a 2 de la tarda. Recollida de trastos vells El primer dilluns de cada mes, a les 8 del matí. Consultori d’Argelaguer Metge: Dr. Enric Bayona Dilluns, dimarts, dijous i divendres de 3/4 de 12 del matí a 2/4 d’1 de la tarda. Visita concertada: Dimarts a 2/4 d’1 de la tarda. Infermera: Montserrat Perramon Dilluns, dimecres i divendres de 2/4 de 12 del matí a 12 del migdia. Dispensari de Tortellà Metge: Dr. Enric Bayona Dilluns, dimarts, dijous i divendres de 2/4 de 10 del matí a 12 del migdia i dimecres d’11 del matí a 1 de la tarda.

Visita concertada: Dimecres i dijous a la 1 de la tarda. Infermera: Montserrat Perramon Dilluns, dimarts, dijous i divendres de 10 a 11 del matí i dimarts i dijous de 12 del migdia a 1 de la tarda. Urgències De dilluns a divendres fins a les 3 de la tarda (Tel. 608 74 14 11). Caps de setmana de 3 de la tarda a 9 del matí al CAP de Besalú (Tel. 686 30 40 88). Farmaciola: Argelaguer: de dilluns a divendres, de 12 del migdia a les 2 de la tarda. Dissabtes, d’1/4 d’1 a 1/4 de 2 de la tarda. Farmàcia: Tortellà: de dilluns a divendres, de 2/4 de 10 del matí a 2/4 de 2 de la tarda i de 5 a 8 de la tarda. Dissabtes, de 2/4 de 10 del matí a 2/4 de 2 de la tarda. Escola: Horari acadèmic: de 2/4 de 10 del matí a 2/4 d’1 de la tarda i de 3 a 5 de la tarda. Servei de menjador: de 2/4 d’1 a les 3 de la tarda. Misses: Diumenges i festius, a 2/4 de 10 del matí.

Ajuntament...................................... 972 68 71 37 Escola.............................................. 972 28 70 59 Consultori Argelaguer.......................972 68 76 06 Consultori Tortellà............................ 972 68 75 56 Farmàcia.......................................... 972 28 71 02 Urgències (CAP Besalú).................. 972 59 00 32 ...................................................... i 989 30 40 88 Dr. Enric Bayona............................... 608 74 14 11 Creu Roja d’Olot.......972 27 22 22 i 972 26 23 18 Ambulàncies Garrotxa......................972 26 76 52 ...................................................... i 972 27 28 28 Mossos d’Esquadra........................................ 088 Centre d'emergències......................................112 Bombers......................................................... 085 Parròquia (Mn. Miquel).................... 972 68 71 85 Hospital d’Olot..................................972 26 18 00 Hospital de Girona J. Trueta............. 972 20 27 00 Hospital de Girona (habitacions)..... 972 22 49 55 Servei Funerari (J. Planella).............972 68 71 17 ...................................................... i 972 28 71 94 Jutjat de Pau (St. Joan)................... 972 29 03 03 Servei d'aigües (Prodaisa)............... 972 20 20 78

Horaris de la TEISA Besalú - Banyoles - Olot Besalú Banyoles

5,45

6,15

7,30

8,00

8,30

10,00

11,30

12,00

13,30

14,00

15,30

16,00

16,30 17,30

17,00 18,00

19,30

20,00

6,30 7,15 7,45 8,15 9,15 10,15 11,15 12,15 12,15 13,15 14,15 15,15 16,15 16,15 17,30 17,15 18,15 19,15 20,15

(1) De dilluns a divendres feiners (2) Dies curs escolar L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 10 desembre 2002

Banyoles - Besalú - Olot

Arribades a Girona 7,05 7,45 8,15 8,45 9,45 10,45 11,45 12,45 12,45 13,45 14,45 15,45 16,45 16,45 18,00 17,45 18,45 19,45 20,45

Sortides Banyoles Besalú de Girona Feiner Feiner Lectius (2) Feiner Feiner Diari Feiner Feiner Festiu Feiner (1) Diari Feiner (1) Feiner Festiu Feiner (1) Festiu Feiner Feiner (1) Diari

Girona

Sortides d’Olot

Olot

2

7,15 8,00 9,15 10,15 11,15 12,15 13,15 13,15 14,15 15,15 15,15 16,15 17,15 18,15 19,15 20,15 21,00

7,45 8,30 8,45 10,45 11,45 12,45 13,45 13,45 14,45 15,45 15,45 16,45 17,45 18,45 19,45 20,45 21,30

Arribades a Olot

8,03

8,30

10,03

10,30

12,03

12,30

14,03

14,30

16,03

16,30

18,03

18,30

20,03

20,30

21,48

22,15

(1) De dilluns a divendres feiners Telèfons Administracions: Girona: 972 20 02 75 - Banyoles: 972 57 00 53 Olot: 972 26 01 96 - Figueres: 972 50 31 75

Feiner Feiner Feiner Feiner Diari Feiner Feiner Festiu Feiner (1) Diari Festiu Feiner (1) Diari Feiner (1) Diari Feiner (1) Diari


Editorial Sumari

2 3 4 6 8 12 21 23 26 28 30 31 32 33 43 44 46 47

Serveis Editorial Informació municipal Entrevista Història Actualitat Geganters i Xanquers Escola Esports Salut Parròquia Les nostres botigues Els nostres artesants Pàgina oberta Gastronomia Àlbum fotogràfic El viatge Programa festa

Edita: Ajuntament d'argelaguer Consell de Redacció: Pere Oliveras, Enric Badosa, Assumpció Viñolas, Marta Solanich, Toni Tort, Ricard Ayats i Adriana Prat. Fotografia: Julián Martin, Albert Nebot, Enric Badosa, Paco Rios, Toni Tort, Salvador Pelegrí, Pere Puigvert, Assumpció Viñolas, Eva Llansana i Margaret. Portada: Nou Parc Infantil Disseny i Compaginació: JJ Comunicació Impressió: Gràfiques Fornells Dipòsit Legal: GI-430 Amb la col.laboració de

C

om és habitual, aquest número de l'Argelaga arriba puntualment a les vostres mans quan ens trobem a les portes de celebrar una nova edició de la nostra Festa Major, la festa de Sant Damas, que enguany es durà a terme durant el llarg cap de setmana del 6 al 9 de desembre. Són unes diades ideals per gaudir de la companyia de familiars i amics al voltant de la taula i també dels diferents acte programats que han estat pensats per satisfer els gustos de tothom. Per això, des d'aquestes ratlles, us emplacem a assistir a tots i cadascun dels actes, des del concert infantil al ball de fi de festa, passant pels partits de futbol, l'espectacle infantil, la representació teatral, la trobada i la cercavila dels gegants i les sardanes. De ben segur que també us permetrà estrènyer la relació amb molts veïns del poble que la resta de l'any potser no teniu la possibilitat de veure, ja que qui més qui menys, tothom té prou feina i no disposa de tot el temps lliure que voldria. A més del programa detallat de la festa, a la revista trobareu molts altres articles que segur que us interessaran, com ara, i entre molts altres, el que ens parla de la desaparició de les cabanyes del Garrell o el que informa que ja s'ha adjudicat la 2a fase de les obres de la nova Casa de la Vila, un equipament que cada cop està més a prop d'estrenar-se. A part de les diferents seccions habituals -història, artesans, botigues, parròquia, escola...-, en aquest número hi ha força col.laboracions de persones del poble alienes al Consell de Redacció, cosa que ens omple de satisfacció i ens empeny a continuar tirant endavant la revista, ja que ens permet constatar que la gent d'Argelaguer cada cop se la sent més seva. Per últim, només ens resta desitjar un Bon Nadal i un Feliç Any 2003 a tots els veïns i veïnes d'Argelaguer. Pere Oliveras Alcalde

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 10 desembre 2002

3


4

Informació municipal

Obres de construcció de la nova Casa de la Vila

El nou parc infantil d’Argelaguer

El personal de l’empresa Micaló-Ramió SL de Banyoles continua executant les obres de construcció de la nova Casa de la Vila d’Argelaguer dins els terminis previstos. La citada empresa ha estat també l’adjudicatària dels treballs de la 2a fase, consistents en els interiors i acabats de l’edifici per deixar-lo en condicions de ser utilitzat, unes obres que es preveu que estiguin acabades la primavera del 2003.

Les obres de construcció del nou parc infantil d’Argelaguer, que s’ha habilitat en una porció de terreny de forma triangular que es troba situada a l’encreuament dels carrers de la Roda i de l’Om, es van acabar el passat mes d’agost. Aquests treballs, que també inclouen la delimitació d’una zona per jugar a la petanca, van anar a càrrec del personal de l’empresa Construccions Sant Joan, que va executar-les seguint el projecte tècnic aprovat pel Ple de l’Ajuntament.

Vista general del parc infantil d’Argelaguer.

Per altra part, ben aviat, des de l’Ajuntament es començarà a treballar, tant tècnicament com econòmicament, per equipar les oficines municipals i el consultori per tal que aquestes instal·lacions puguin entrar en funcionament al més aviat millor.

El Pla de Tapioles pot acollir el Doctor Music Festival L’empresa Big Tours SL, organitzadora del Doctor Music Festival, està buscant un emplaçament per a la propera edició d’aquest macro-festival i, entre les diverses opcions que contempla, hi ha possibilitat de fer-lo al Pla de Tapioles. Després de les converses mantingudes amb la citada empresa, l’A juntament d’A rgelaguer ha decidit donar suport a la celebració al Pla de Tapioles de la propera edició del Doctor Music Festival, la corresponent a l’estiu del 2003, sempre i quan els propietaris dels terrenys on es duria a terme hi estiguin d’acord.

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 10 desembre 2002

Aquest parc infantil, que es va inaugurar oficialment el diumenge 25 d’agost en el decurs d’un acte festiu en què va haver-hi una exhibició de pentanca i l’actuació del Circ Pànic, és el primer equipament d’aquestes característiques que té el nostre poble. Des de l’Ajuntament s’està molt content del resultat, perquè la mainada l’utilitza i en gaudeix des del primer dia.

Modificació de les ordenances fiscals per al proper exercici 2003 Com cada any per aquesta època, els ajuntaments tenen la possibilitat de modificar les ordenances fiscals que regulen els impostos i les taxes municipals, però aquest és un exercici especialment complicat, perquè s’està pendent d’aprovació de la nova Llei d’Hisendes Locals, així com d’un Reglament d’estabilitat pressupostària. En aquest moment d’incertesa, el Ple de l’Ajuntament, en la sessió celebrada el dia 10 d’octubre de 2002, va creure oportú deixar com estaven tots els impostos i modificar únicament les taxes que, d’acord amb els seus estudis econòmics, ho requereixin, que són les reguladores del subministrament d’aigua, cementiri i escombraries.


Informació municipal

Adéu a les cabanyes del Garrell

La problemàtica de les cabanyes del Garrell ja venia de lluny. A mesura que les construccions anaven pujant i augmentava el número de visitants sorgien qüestions noves d’ordre públic, de circulació, robatoris i, sobretot, un creixent increment del risc per a les persones. Tots aquests problemes s’han anat resolent en el temps, amb molt bona voluntat de totes les parts, constructor, propietari i Ajuntament d’Argelaguer, però hem de reconèixer que l’èxit del “poblat” ha sobrepassat, amb molt, l’expectativa més opti- En Josep Pujiula cremant les fustes amb què havia construït el “poblat”. mista, i la manca d’un projecte ordenat i possibilista ens ha portat a la seva fi. cabanyes va sorgir una plataforma, impulsada per Marta L’últim episodi arranca amb la intervenció de les autori- Torres i Muñoz, de Barcelona, que va mostrar molt d’intats de Trànsit i Governació pel número d’accidents que terès en lluitar per la seva conservació. Se’ls va explicar ocasionava la sortida o entrada de vehicles i cotxes mal quina era la problemàtica i es varen comprometre a portar estacionats en un revolt de la carretera sense visibilitat, una companyia d’assegurances que volgués fer-nos una així com el nombre de denúncies per robatoris i des- pòlissa de responsabilitat civil, mentre buscaven alternaperfectes en els cotxes aparcats. També Governació va tives. Malauradament ni rebre queixes i consultes sobre la falta de mesures de l’assegurança ni les alterseguretat. natives van aparèixer. Això va fer que, finalment, el Departament de Governa- Als membres de l’A junció de la Generalitat de Catalunya requerís oficialment tament, com a tots els aquest Ajuntament perquè assumís les seves obligacions argelaguencs, ens sap en matèria d’us del sòl, en tant que les construccions molt greu, perquè les no tenien cap permís. Així mateix ens alertava explícita- cabanyes havien arribat ment de la responsabilitat davant el clar perill per a les a ésser un emblema del persones. poble. I també per en Arran de la comunicació, l’Ajuntament d’Argelaguer va Josep Pujiula, que tanta fer una reunió amb el constructor del “poblat”, en Josep dedicació desinteressada Pujiula, que va comptar amb l’assistència del cap d’Ad- hi ha posat durant tots ministració Local de la Generalitat i amb l’assessorament aquests anys, però des dels serveis tècnics del Consell Comarcal, per tal de veure del Consistori hem d’asles possibilitats de legalitzar la instal·lació, arribant-se a sumir les responsabilitats la conclusió, per unanimitat, de què no era viable la seva que ens pertoquen i pren- En Josep Pujiula al cim d’un dels adequació. dre les decisions que con- arbres on hi havia les cabanyes. Cal remarcar el fet determinant que exactament per aquest siderem més encertades. lloc ha de passar-hi la futura autovia, de la qual el Consell Només resta afegir que en Josep ja ha acabat de desde Ministres ja n’ha autoritzat la contractació de les obres muntar tot el “poblat” i ha anat cremant les fustes que i per tant el seu traçat és definitiu. Encara que, si realment treia, un procés que es va acabar a principis de novembre hagués estat possible plantejar la variació de traçat, la i que han posat el punt final a unes construccions que desviació més al nord hauria afectat dos habitatges. durant 20 anys han estat un dels principals atractius del Així que en Josep Pujiula va començar a desmuntar les nostre municipi. L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 10 desembre 2002

5


6

Entrevista

Francesc Tomàs,

del corrido mexicà a la música tradicional catalana

En Panchito tocant la guitarra barroca. L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 10 desembre 2002

En Francesc Tomàs Aymerich, conegut popularment per Panchito, és un músic que va néixer a Mèxic fa 41 anys i que des del 1993 viu a Argelaguer amb la seva dona, la Montserrat Massana, amb qui té quatre fills -en Joan, de 9 anys, l’Alba, de 7 anys, i en Genís i l’Eloi, els bessons de 5 anys-. En Panchito va deixar Mèxic l’any 1982 per venir a Catalunya, on va acabar fixant la seva residència, primer a Barcelona i els últims anys a Argelaguer. Mai no ha deixat de banda la música del seu país d’origen, però des que va venir a Catalunya es va especialitzar en la música tradicional del nostre país, una música que no solament ha tocat amb diferents grups, sinó que també ha ensenyat en diversos seminaris organitzats arreu de Catalunya, la resta de l’Estat espanyol i d’altres països europeus. “Vaig néixer a Mèxic el 21 de febrer de 1961 i vaig deixar el país quan tenia 21 anys, després d’haver estudiat el batxillerat i tres cursos d’etnomusicologia a l’Escola Nacional de Música, on em vaig especialitzar en la guitarra clàssica, instrument que havia començat a tocar de petit en una acadèmia particular de la ciutat”, explica en Panchito. “Al deixar Mèxic no tenia cap intenció d’establir-me a Catalunya, sinó que volia fer un viatge arreu del món, però vaig venir aquí perquè aleshores els meus pares -en Francesc i la Joana- hi vivien temporalment, ja que el pare és professor universitari i participava en un intercanvi de dos anys que van fer la UNAM de Mèxic i la Universitat Autònoma de Barcelona”, refereix en Panchito, que abans de fixar la seva residència a Argelaguer va viure 11 anys a Barcelona, on va conèixer la seva dona, la Montserrat, que actualment treballa de logopeda a l’Hospital d’Olot i que en moltes ocasions actua amb el seu marit. En arribar a Catalunya va tocar amb la formació “Tercet treset” acompanyant el grup d’animació infantil “Ara va de bo” i l’any 1983 va fundar el duet “La cobla mínima” junt amb Carles Mas, que tocava el flabiol i el tamborí mentre que ell s’encarregava de la guitarra, el violí i l’acordió.


Entrevista

En Panchito i la seva dona en una actuació que van fer fa dos anys a Montagut.

En Panchito amb els membres del grup “Clau de lluna”.

Aquest duet va actuar del 1983 fins al 1989, quan en Panchito i en Carles Mas, que és mestre de dansa i música, van decidir dedicar-se a recórrer diferents municipis espanyols i diversos països europeus -França, Itàlia, Alemanya, Bèlgica, Portugal- fent tallers de dansa tradicional catalana. “Ensenyàvem els fonaments de la dansa tradicional catalana i la dansa antiga, és a dir: les sardanes, les gitanes, el contrapàs, el ball pla, les polsades, el ball de cascavells, la jota de Tarragona..., plantejant-ho sempre com a balls de plaça”, recorda en Panchito. Després de tocar un temps amb “La portàtil FM”, en Panchito va acompanyar Rosa Saragossa, una cantant especialitzada en música sefardí amb qui va actuar a Alemanya, Portugal i fins i tot als Estats Units d’Amèrica. “Vam tocar a diferents sinagogues de Nova York”, comenta. L’any 1991 entra a formar part de “Clau de lluna”, grup que havia estat fundat l’any 1989 per l’acordionista Pere Pau Jiménez, el flabiolaire Cesc Sans, el contrabaix Pep Coca i la violinista holandesa Simone Lambregts. Amb aquest grup va tocar fins que es va dissoldre l’any 1999, després d’haver gravat 4 discos. “L’última actuació va ser amb l’Esbart d’Olot que representava “La punyalada” i nosaltres tocàvem la música en directe”, relata. Amb la desaparició de “Clau de lluna”, tres dels seus membres -en Pere Pau, en Cesc i en Panchito- es dediquen a tocar música antiga per acordió, violí, flabiol i tamborí amb el grup “Sa Cobla”, que ja feia quatre anys que havien posat en marxa i que va arribar a gravar dos discs a Madrid abans de dissoldre’s l’any 2001. Actualment en Panchito toca amb “La criatura verda”, formació que es va crear l’any 2001 i que, a més d’ell, està integrada pel seu inseparable Pere Pau, que també es veí d’Argelaguer, el bateria terrassenc Quique Colmenar,

la clarinetista vallesana Clara Font i la cantant mallorquina Cristina Moll. Aquest grup es va estrenar en el Festival Tradicionàrius de l’any passat i seguidament va tocar en el festival de música folk que cada any organitza a Madrid el programa “El trebere” de Ràdio-2. A més, ha fet diverses actuacions per les comarques gironines i a principis de novembre va actuar a Astúries. “Combinem la música de ball -foxtrot, pasdoble, música llatina...- amb un repertori de cançons antigues entre les quals hi ha sardanes, jotes, cançons de la Garrotxa, de Mallorca...”, refereix en Panchito, que explica que “el nom del grup és un malnom, com també ho és el de sac de gemecs, de la cornamussa”.

Viure a Argelaguer En Panchito, que té una fantàstica col·lecció de més de 30 instruments antics de corda de Mèxic, tots en bon estat de conservació i aptes per ser tocats, explica que va venir a viure a Argelaguer d’una forma casual, ja que l’any 1992 el seu company músic Cesc Sans buscava una casa a Sant Jaume, poble on resideix actualment, i va acompanyar-lo a veure diferents venedors de finques de la zona. “Vam trobar una casa que ens va agradar, coneguda com Can Serildo o Can Marcelino, vam comprar-la i la meva dona i jo ens hi vam establir l’any 1993, quan va néixer el nostre fill gran, i hi hem viscut des d’aleshores”, refereix en Panchito, que assenyala que com la casa era petita, posteriorment, van comprar-ne una del costat i van ampliar-la. Del poble d’Argelaguer en Panchito destaca que s’hi viu molt bé, que la gent és molt acollidora i que, tot i que hi ha alguna diferència, hi ha una bona convivència entre la gent del poble de tota la vida i els nouvinguts, perquè tothom és força tolerant. “Des que hi visc, no m’he sentit mai de fora del poble i sempre m’he relacionat amb tothom”, comenta en Panchito que assegura que es tracta d’un poble que deixa molt bona impressió a tothom que arriba a conèixer-lo. R. Ponsatí L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 10 desembre 2002

7


8

Història

El castell d'Argelaguer Hem pensat que no podem començar a esmentar el castell -millor entendre fortalesa gòticad’Argelaguer, sense fer un cop d’ull a la història del castell de Montpalau del qual procedeix. Així doncs, coneixem que es troba per primer cop referència escrita del topònim Palacio a l’any 940, en una transacció de l’època que diu: “Ego Segarius et filii mei Adalbertus, Geratfredus et Teodebertus vinditores tibi Ava cometissa emtrice... vindimus nos tibi in comitatum bisuldunense in termino de Monte aguto in villa que dicunt Palacio et silva que dicunt Puligario et villa que nominant Morraniano” (Francisco Montsalvatje y Fossa, Notícias históricas..., XI, pàg. 167). L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 10 desembre 2002

Façana d’accés al castell d’Argelaguer, amb la llosa heràldica i el matacà.


Història Per la traducció del text en llatí sabem que en aquesta data són venudes a la comtessa Ava -comtessa de Cerdanya i Besalú- unes propietats del terme de Monte aguto (Montagut) que reben el nom de Palacio (Palau). També podem identificar els noms Puligario (Politger) i Morraniano (Morrenyà). És l’estudi de l’origen i significació d’aquest nom propi de lloc Palacio el que ens porta a esbrinar que entre la confluència del riu Fluvià i el riu Llierca apareix l’edificació d’un palau (Atles del comptat de Besalú, pàg. 47) del que molt probablement prengueren nom els dominis dels voltants, entre ells el turó que s’aixeca uns 150 metres per damunt de la plana dels dos rius citats anteriorment. Seguint el fil del nom Palacio és com en una escriptura del 1004 -es tracta d’una donació del comte Bernat “Tallaferro” al monestir de Sant Pere de Besalútrobem: “de occidente in ipso monte que dicunt Palacio sive in predicto alveo de Lizercha” (Montsalvatje, ob.cit., XII, pàg. 10). Per tant, tot ens porta a pensar que l’etimologia, és a dir, l’origen del nom del turó anomenat Palacio és ja sense dubte el palau edificat davant d’ell, a l’altra banda del Fluvià, o sigui, a Sant Jaume de Begudà, en l’actualitat Sant Jaume de Llierca. Un cop s’estableix el nom locatiu de Mont Palau a l’any 1004, no és fins a l’any 1212 que, per primer cop, apareix la constatació de l’existència d’un castell dalt del Mont Palau en una donació dels senyors de Sales, que concedeixen en feu Argelaguer al castell de Mont Palau. Per tant, també esbrinem que l’origen del nom del castell no li prové de cap cognom familiar, sinó del nom locatiu del turó on és assentat. És per aquest mateix any que Arnau del castell de Sales ordenà la construcció d’una capella dins del castell, que avui encara es conserva com a lloc de culte, encara que amb la seva estructura original modificada per l’acció antròpica amb el pas del temps. Dita capella va ser consagrada l’any 1228 pel bisbe de Girona a: “Sancte Marie Magdalene in castro de Montepalatio”, en els nomenclàtors diocesans de l’època sempre trobem a continuació

Localització del Palau en l’Atles del Comtat de Besalú (785-988), pàg. 47.

“in parrochia sancte Marie de Argilagueriis”. Però Arnau del castell de Sales ja havia mort l’any 1216 i la seva vídua, Alamanda del castell de Bestracà, va confiar, de forma passatgera, el castell de Mont-Palau a Dolça, muller de Pere “de Albis”. Al voltant de l’any 1234, essent ja morta Alamanda del castell de Bestracà, un litigi enfrontà les germanes Ermessendis d’Empúries i Guillema de Soler, per una banda, i els fills de l’altra germana, Agnès de Cartellà, per l’altra, que s’atorgà a Guillema de Soler el castell de Mont-Palau i tots els drets atribuïts sobre el feu d’Argelaguer al 1212 pel seu propi pare Arnau del castell de Sales. La batllia del castell de Mont-Palau caigué posteriorment en Bernat de Soler (1279) i més tard, l’any 1344, en el seu fill Pere Arnau de Soler. És l’any 1358 quan trobem el nom d’Ademar com a senyor del castell de Mont-Palau, nom que va lligat amb els documents del cens dels anys 13651370, on es consigna: “Munt Palau, ab

son terme, don Esmar de munt palau... XLII fochs” (J. Iglèsies Fort, El fogaje de 1365-1370); assentament que cal completar, segons aquest autor, amb un altre que indica: “Mont Palau, ab son teme... X fochs”, però nosaltres pensem que aquests deu focs no s’han de sumar als 42 anteriors, sinó justament al contrari, s’han de restar perquè en el dimanant de les Corts de Cervera de 1359 -parlem de la mateixa èpocaes consigna “Parroquia Dargilaguer del terme del castell de Montpalau... 32 fochs de cavallers” (Montsalvatje, ob.cit., X, pàg. 62). Per tant, podem comprovar per la superposició dels dos documents que se’ns parla de l’existència de 42 (XLII) focs en el terme de Mont Palau, dels quals 32 són de la vila d’Argelaguer i 10 (X) del castell de Mont-Palau. El punt final del castell de Mont-Palau com a políticament actiu ens consta a partir de la venda que el 13 de novembre de 1366 realitzà el rei Pere “el ceremoniós” del domini directe, censos i rendes i jurisdiccions del castell. L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 10 desembre 2002

9


10

Història

L’actual ermita de Santa Maria Magdalena ocupa el lloc de la que fou capella del castell de Mont Palau.

Fragment del mur que es conserva visible des de l’exterior del castell de Mont Palau.

El que resta de la torre d’homenatge del castell de Mont Palau. L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 10 desembre 2002

És a principis del segle XV -els darrers anys de l’època dominant del feudalisme- quan el pla va adquirir preponderància sobre la muntanya i els senyors del castell de MontPalau deixen de viure en el castell del turó que els hi va donar nom a través dels segles i es traslladen a la vall, concretament a la vila d’Argelaguer, on es van fer edificar l’actual castell d’Argelaguer, situat a l’interior de la població i a prop de l’església parroquial de “sanctae Mariae de Argelagario”. Des d’aleshores, les famílies que van viure a la casa fortificada d’Argelaguer van adoptar el nom locatiu Mont Palau com a cognom familiar, cosa incorrecta perquè no se sap la procedència “noble” de les famílies i el més important, oculten la història real: a Argelaguer, a banda dels nobles, hi vivien una majoria d’homes i dones que treballaven amb molt d’esforç i pocs recursos i que no es plantejaven canviar-se el nom, sinó guanyar-se el pa. Per tant, des del segle XV, al castell d’Argelaguer va transcórrer el següent elenc: Berenguer de Montpalau, diputat de la Generalitat de Catalunya l’any 1453; Guillem de Montpalau, documentat el 1460 i 1468; Galceran de Montpalau, instituïdor d’un aniversari a l’església parroquial d’A rgelaguer l’any 1504; Francesc de Montpalau, finat el 1568 o abans, que de la seva esposa tingué una filla única, Maria Àngela de Montpalau, que es va casar amb Bernat Alamany, i va morir el 1575. En el període comprès entre els anys 1575 i 1606, la batllia va recaure en el seu fill, Francesc de Montpalau i d’Alamany (observem que adopta com a primer cognom el matern); Gaspar de Montpalau i d’Alamany, fill de l’anterior 1606-1620, el fill primogènit, Jaume de Montpalau d’Alamany, fou l’hereu del castell (1620-1625), el seu tercer germà, Francesc de Montpalau, fou abat de Banyoles i ambaixador del General de Catalunya. Jaume de Montpalau i d’A lamany, casat amb la seva germanastra Jerònima de Montpalau i Despujol, tingué llur fill: Bernat de Montpalau i d’Alamany, en

qui va recaure la batllia del 1632 al 1639. Després d’aquesta darrera data trobem Argelaguer com a lloc reial, on el Rei Felip IV i successors fins avui hi poden viure per temps indefinit i disposar de tots els béns -recordem que Argelaguer va ser feu de cavallers a disposició del poder (Corts de Cervera de 1359)-. Amb tot aquest passat històric podem dir que tenim amb molt bon estat de conservació el llegat del castell d’Argelaguer, i ho podem dir en una època com la present, que s’identifica per un vergonyós abandonament del patrimoni històric. El castell d’Argelaguer està format pel cos de l’edifici de planta quadrada, en la paret est s’hi aprecia annexa, de dalt a baix, una mitja circumferència que forma l’escala que conduïa del primer pis als dos següents. Aquesta escala consta de vint-i-un esglaons i quatre espitlleres, està feta amb rierencs (cantos rodados) irregulars lligats amb morter de calç; actualment el seu interior està arrebossat i les espitlleres segades. El parament de tot l’edifici està format per roques volcàniques i rierencs en brut, és a dir, tal com es van extreure de la cantera més propera (el riu Fluvià?), units entre si per morters de calç, sense més preparació que la supressió de les arestes amb cops de percussió. Les seves cantonades estan construïdes amb siliars regulars ben escairats de pedres calcàries d’una mida notable, que afegeixen solidesa a l’edifici. Tot ell havia estat emmurallat i tenia fossar, les restes de la muralla són encara visibles en el carrer que du el seu nom (carrer de la Muralla), tanmateix, del fossar no hi trobem restes. La seva façana, que mira a l’oest, s’obre amb una porta de grans dovelles, damunt la qual s’hi aprecien, sota una finestra, les restes d’un matacà que li servia de defensa. Damunt la porta adovellada s’obre la finestra gòtica principal i a partir de l’altura del primer pis i en tot el cos de l’edifici s’obren altres finestres, algunes obertes posteriorment. També hi ha espitlleres en altres parts de la construcció, com a sistema defensiu


Història damunt la porta d’entrada, i per rebre llum a l’interior dels baixos. S’entra al cos principal de l’edifici per un portaló adossat a l’angle sud-oest que dóna pas a un recinte format de tal manera que la muralla que l’envolta es limita, a l’interior, a ser un mur de tanca. Dins d’aquest recinte es poden observar restes de mur, tres dependències que fan pensar en construccions posteriors per al bestiar, ja que a mitjans del segle XX va ser utilitzat com a casa pairal, i un pou en l’angle sud-oest de la muralla. A l’exterior i al sud, gairebé paral·lel a aquest pou, hi havia adossat a la muralla un abeurador que no fa gaire temps va ser retirat inadequadament, ja que formava part del conjunt històric. La coberta de l’edifici és de forma piramidal i està recoberta amb teules romanes. Ens sembla que aquesta forma no és l’original que, segons la informació oral rebuda, era parcialment descoberta i amb almenes. Parlant d’informació oral, aprofitem per citar la llegenda que parla d’un túnel que el comunicava amb el castell de Sales. Quant a l’interior del castell -aquí volem agrair la cura que han tingut els llogaters a l’hora de mantenir l’estructura original- s’accedeix a la planta noble del primer pis per una escala ampla de lloses situada en front de la porta d’entrada, que finalitzava a tres portes, però la de l’esquerra va ser destruïda en una època passada per una molt desafortunada modificació en construir una altra escala per pujar als pisos superiors als que originàriament s’hi accedia a través de la porta del mig, que donava pas a l’escala de la qual hem parlat en un paràgraf anterior, una porta que té el seu dintell adornat amb dibuixos gòtics i que actualment està tapiada. La porta de la dreta, el dintell de la qual és una llosa treballada en forma d’arc florentí, dóna entrada a una sala molt ampla, amb una gran llar de foc i que té un senzill artesanat de fusta en el seu alt sostre. Tornant a l’escala i a mà esquerra, s’entra en un gran saló també de sostre alt que es troba adornat amb un artesanat de motllu-

Sistema defensiu de l’angle sud-est de la fortalesa gòtica d’Argelaguer.

res de guix amb dibuixos gòtics. En definitiva, el castell d’Argelaguer -una edificació massa tardana per ser anomenada amb rigor castell, ja que és més una casa fortificada- on van acabar residint els senyors del castell de Mont-Palau, conserva tot el caràcter senyorívol dels edificis nobles d’estil gòtic-català. D’aquest caire senyorívol en trobem constància a mà dreta de la finestra gòtica principal, damunt la porta d’entrada, amb la presència d’una llosa amb tres escuts. La representació heràldica del mig és l’escut del castell de Mont-Palau, probablement d’on procedeix, i els dos escuts que l’envolten són molt possiblement d’altres dues famílies que van

emparentar-se amb els senyors del castell. L’escut del mig també el trobem, encara que el dibuix interior sigui gairebé imperceptible pel pas del temps, al centre de la nau principal de l’església parroquial de Santa Maria d’A rgelaguer, a terra davant del presbiteri, és la pedra sepulcral d’aquesta família, on ja només s’aprecia la porta d’entrada del castell que ostentava l’escut. El pas del temps ha esborrat l’escut d’una família, tanmateix, en el present el nom locatiu del turó anomenat Mont Palau es conserva com a nom propi de l’escola pública d’Argelaguer. Juan M. Rodríguez Lejarza i Eva Llansana Benaiges, de “Cal Músic” L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 10 desembre 2002

11


12

Actualitat

Festa del Roser 2002

El Circ Nic de Tortellà va actuar en comptes del Circ Pànic, que no va poder fer l’espectacle infantil que tenia preparat perquè s’havia de fer a l’aire lliure i el temps no ho permetia.

El cap de setmana dels dies 11 i 12 de maig vam celebrar la Festa del Roser amb una sèrie d’actes per a totes les edats i per a tots els gustos. Hi va haver els partits de futbol dels equips del poble, el de futbol-7 i el de 2a Regional, amb molta emoció per poder veure jugar al camp des dels més petitons fins als més

grans. La sort, però, no ens va acompanyar en el partit que el primer equip del F.C. Argelaguer va disputar diumenge a la tarda amb el F.C. Sant Joan les Fonts, i el resultat no va ser gaire bo. Tot i això, els amants del futbol van gaudir d’un bon encontre. L’espectacle infantil del grup Circ Pànic es va haver de

L’il·lusionista Xevi fent un dels seus trucs de màgia, en el qual va fer participar al públic en el seu espectacle de màgia.

Les sardanes del dissabte a la tarda van anar a càrrec de la cobla Baix Empordà. L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 10 desembre 2002


Actualitat

El ball de fi de festa del diumenge al vespre va anar a càrrec del conjunt Montse & Joe Transfer.

suspendre pel mal temps, atès que havien d’actuar a l’aire lliure perquè així ho requeria la seva actuació. Al seu lloc va actuar, a l’interior del Casal, el grup Circ Nic de Tortellà, amb un repertori de cançons i danses per als més petitons, que s’ho van passar d’allò més bé! Cal destacar la gran actuació que dissabte a la nit va fer l’il·lusionista internacional Xevi. Davant un públic molt divers, va fer tot tipus de jocs de màgia amb molta participació per part de la gent que seguia l’espectacle amb molt d’interès. Tothom va gaudir molt, des dels més petits fins als més grans. El temps, sortosament, va millorar el diumenge i la plaça es va veure molt concorreguda per la gran quantitat de gent que va assistir a tots els actes, tant del matí com de la tarda, tot destacant la cercavila amb el gegant Màssio i el gegantó Santanàs, les sardanes interpretades per la cobla Baix Empordà i el ball de fi de festa amenitzat pel conjunt Montse & Joe Transfer.

Exposició de flors a l’església de Santa Anna Aquest any, coincidint amb la Festa del Roser, es va tornar a fer una exposició a l’església Santa Anna, on feia molts anys que no se n’hi feia cap. La mostra, titulada “Les flors casolanes”, es va organitzar amb les flors, plantes i rams que van aportar els veïns del poble que van voler participar-hi activament. L’exposició va ser tot un èxit, tant per la quantitat i qualitat de les flors, plantes i rams que hi havia, com per l’excel·lent resposta de la gent que va anar a veure-la durant l’horari de visites, és a dir, el dissabte a la tarda i el diumenge al matí i a la tarda. S’ha de destacar que el tema de la mostra va ser del gust de tothom i que fer-hi una visita resultava tot un plaer.

Els dies de la Festa Major d’enguany, l’església de Santa Anna va tornar a acollir una exposició, després de molts anys sense fer-n’hi cap. La mostra va ser tot un èxit de públic, ja que visitar-la resultava tot un plaer. L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 10 desembre 2002

13


14

Actualitat

El Casal d’estiu del 2002

Nens i nenes, ja sembla molt lluny, no? l’estiu! Però potser encara us recordeu de tant en tant del Casal d’estiu. Va ser divertit, oi: pujar a un camió de la Iveco, fer collarets a casa d’en Carlos, la Montserrat i en Xavier, la gimcana, els gelats al jardí del castell, treballar el cuir amb la Lut, l’acampada al bosc i moltes coses més. I no oblidem la gran festa final, on els més petits van fer una dansa molt bonica, amb la Mercè, per als pares. Mmm, i les coques i galetes de la ( ja ho sabeu...) van ser boníssimes! Gràcies a tothom que ens va ajudar i gràcies a vosaltres, nens i nenes.

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 10 desembre 2002


Actualitat

Activitats de l’estiu 2002

Escenes de la comèdia “Mai no és tard” que l’Agrupació Amics del Teatre del Cercle de Catòlics de Banyoles va representar a Argelaguer el passat 8 de juny.

Com cada any, quan arriba l’estiu, ens ve de gust sortir a prendre una mica l’aire del capvespre i què millor que poder gaudir d’unes magnífiques pel·lícules. Aquest estiu hem pogut veure a la Plaça de la Generalitat les següents: • “Xocolat”, una magnífica pel·lícula, acompanyada d’una bona tassa de xocolata, res millor per a l’ocasió, que ens van oferir un grup de voluntaris i voluntàries. • “Sreck”, un deliciós film per als més menuts de la casa, però també per als més grans. • “Granujas de mediopelo”, una divertida pel·lícula, plena de peripècies.

Sardanes

Per als amants de les sardanes, l’estiu del 2002 també hi va haver tres ballades. Les audicions van anar a càrrec de la Cobla Nova d’Olot, la cobla Ciutat de Girona i la cobla Baix Empordà. Finalment, l’Agrupació Amics del Teatre del Cercle de Catòlics de Banyoles ens va oferir el dia 8 de juny d’enguany l’obra de teatre “Mai no és tard”, una divertida comèdia de Jaume Villanova.

No trobem un lloc enlloc No ens heu vist mai -allà a l’era- fent moviments una mica “estranys”? Doncs bé, el que fem es diu Tai Chi Qi Gong. “Qui practica “Tai Chi” tots els dies adquireix la flexibilitat d’un nen, la forca d’un llenyataire, la salut d’una pantera i la pau mental d’un savi” (clàssic xinès). Aquí al poble, a l’hivern, no ho podem fer, perquè no trobem un espai per fer servir els dijous, de 7 a 2/4 de 9 del vespre. Per això de moment ho fem a Tortellà. Qui pot ajudar-nos? O qui més vol practicar-ho? Truca’ns al número de telèfon 972 68 74 26.

"Un art de viure que calma el cos, el cor i l'esprit". L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 10 desembre 2002

15


16

Actualitat

Festa d’inauguració del parc infantil d’Argelaguer El diumenge 25 d’agost d’enguany es va fer la festa d’inauguració del parc infantil que s’ha habilitat en un terreny de forma triangular situat a la confluència dels carrers de la Roda i de l’Om. Va ser un dia molt esperat per tothom, però principalment pels més petits, ja que no hi havia cap lloc al poble per poder gaudir de jocs i espais adequats a la seva edat. La festa va començar amb una exhibició de petanca per part dels Amics de la Petanca de Besalú. Des d’aquí els donem les gràcies, ja que van venir d’una manera b e n d e s i n te re s s a d a . Es p e re m que la gent d’A rgelaguer s’afeccioni a aquesta nova modalitat de jo c qu e es p ot p ra c tic a r a l’àrea del parc infantil delimitada a l’efecte. A continuació hi va haver l’actuació del grup Circ Pànic. Van fer un bon espectacle i la gent s’ho va passar molt bé amb els seus malabarismes i equilibrismes. Cal recordar que aquest grup havia d’haver actuat a la Festa del Roser d’enguany, però el mal temps va impedir-ho. La festa d’inauguració del parc infantil d’A rgelaguer es va acabar amb un bon berenar per a tothom. Per finalitzar, s’ha de destacar que el temps, que aquest estiu no era de fiar, ens va deixar gaudir de la festa, ja que va començar a ploure just quan s’acabava de berenar. L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 10 desembre 2002


Actualitat

Un moment del dinar popular que es va fer a l’esplanada del Guilar.

Festa de la Mare de Déu del Guilar 2002

El diumenge 1 de setembre d’enguany es va celebrar la Festa de la Mare de Déu del Guilar. És una diada que permet als més esportistes fer una caminada des del poble fins a l’ermita i als que no ho són tant, pujar en cotxe fins a la planada i gaudir d’un magnífic paisatge. La festa s’inicià amb la missa celebrada a l’ermita, que va donar pas a la benedicció i repartiment d’ofrenes. A continuació es va fer el dinar de germanor, on tothom va assaborir una bona fideuà en companyia dels amics i familiars. Després el duet Jaque-Mate ens havia d’oferir un ball popular, però només de començar es va posar a ploure i es va haver de suspendre l’actuació. La festa, doncs, es va haver d’acabar a corre-cuita per culpa de la pluja, però tot i aquest contratemps vam gaudir d’una bona diada.

Repartiment d’ofrenes a l’ermita del Guilar.

Tot a punt per començar el ball, que es va acabar suspenent a causa de la pluja. L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 10 desembre 2002

17


18

Actualitat

El Correllengua 2002 a Argelaguer

El gegantó Santanàs en el ball que es va oferir a la comitiva del Correllengua.

El passat dissabte 28 de setembre va arribar el Correllengua 2002 a Argelaguer. Se’ls va oferir un ball amb el gegantó Santanàs acompanyat de la música que ens van tocar la Joana i l’Aniol. El portaveu de la comitiva del Correllengua ens va llegir el Manifest a favor de la llengua catalana i, tot seguit, hi va haver un petit refrigeri per a tothom.

El portaveu de la comitiva llegint el Manifest a favor de la llengua catalana. L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 10 desembre 2002

L’acompanyament musical va anar a càrrec de la Joana i l’Aniol.


Actualitat

Homenatge a la Vellesa

Foto de grup dels avis i àvies d’Argelaguer que participaren a l’Homenatge a la Vellesa d’enguany.

Enguany l’Homenatge a la Vellesa es va celebrar el dissabte 12 d’octubre. Es tracta d’una diada dedicada a tots els avis i àvies del nostre poble, que són els protagonistes de la celebració. L’objectiu és que passin una bona diada en companyia dels amics i familiars i que sigui un dia especial per a ells. És per això que, com ja és habitual, se’ls va oferir una missa cantada a l’Església Parroquial i tot seguit es van poder fer una fotografia de tot el grup. Després van anar arribant al Casal, on els esperava una bona arrossada i altres complements. Acabat el dinar, l’amic Silvestre Oliveres els va fer distreure amb un bon grapat d’acudits per a tots els gustos. Finalment, el duet Les Rímels els va oferir un magnífic ball i un bon repertori de cançons, tant per ballar com per escoltar, que va posar el punt final a la festa.

El dinar de germanor es va fer al Casal. Els comensals van gaudir d’una bona arrossada. L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 10 desembre 2002

19


20

Actualitat

Esperem que hagi sigut una diada ben feliç per a tots els avis i àvies d’Argelaguer.

En Silvestre Oliveras explicant acudits. La gent molt atenta escoltant els acudits que explicava en Silvestre Oliveras.

Els nostres avis i àvies no van perdre l’ocasió per gaudir del ball. L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 10 desembre 2002


Geganters i Xanquers

Torna-la a tocar... Sam En Màssio, en Santanàs i alguns capgrossos continuen fent passejades i tiberis pels pobles veïns. No és pas que aquesta temporada hagi estat gaire atrafegada, es pot dir que no han travessat el Fluvià, però l’esperit geganter (que no és exactament la fal·lera gegantera) es manté.

En Màssio i en Santanàs a la cercavila de Sant Jaume (Foto: Paco Ríos).

En Viñas recollint el record de la Trobada de Sant Jaume (Foto: Toni Tort). Una visita a les entranyes d’en Santanàs (Foto: Paco Ríos).

Les trobades d’aquests últims mesos han estat les de Montagut, Sant Jaume, Castellfollit i Sales de Llierca (com a casa, vaja), i com ha de ser entre veïns, que ja ho diuen que val més un mal veí que un bon parent (o no és ben bé així?), aquests pobles i potser algun altre d’empordanès i els de Girona si no estan molt enfeinats, ens acompanyaran per la nostra entranyable festa major. També varen celebrar, amb una ballada, l’arribada al poble del Correllengua

En Màssio envoltat dels gegants que van participar a la Trobada de Castellfollit (Foto: Toni Tort). L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 10 desembre 2002

21


22

Geganters i Xanquers

Mirant en Santanàs des del balcó (Foto: Toni Tort).

En Pepe Camps va fer de portador d’en Màssio a Castellfollit (Foto: Toni Tort).

Un capgros, en primer terme, i en Santanàs per Sant Martí a Sales (Foto: Toni Tort).

d’enguany, que com sabeu és una campanya d’arreu dels Països Catalans per reivindicar la nostra llengua, i els geganters/eres sempre han estat disposats a col·laborar en l’ampliació de l’ús de la llengua. Com en Màssio està fent panxa de no bellugar-se gaire, cada cop costa més de carregar i per això han ampliat l’equip de portadors amb en Pepe Camps, que ja ha vingut a esmerçar, vull dir a carregar, el gegant. En Viñas, malgrat que es fa uns tips de

menjar arròs, ho fa seguir tot i continua fent-lo ballar quan pot. En Santanàs, que no és tan gros però és un nervi, ja el fan ballar sovint entre dos balladors alhora i entre el jovent de la colla ja hem pogut veure alguns aprenents de balladors com en Martí i en Guillem (de Can Martí i Can Guillem, respectivament, em sembla). Al marge de l’activitat ballaringa i gastronòmica, l’associació es planteja fer alguna activitat més variada; jo

voldria proposar que fessin un estudi científic (amb el suport d’alguna universitat) sobre els usos i costums de la gralla. Segueixo sense entendre com un dels pobles de la comarca amb més instruments d’aquesta mena per habitant no la toca gaire, vull dir gaire sovint. Bé, doncs, tornarem a ballar, tornarem a tocar i tornarem a beure, vull dir a veure si veniu... hi esteu tots convidats! El nan infiltrat

En Màssio ballant a la Festa Major de Sales de Llierca (Foto: Toni Tort). L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 10 desembre 2002


Escola

Activitats de l’escola d’Argelaguer Quan és a punt d’acabar-se tot el treball d’un curs escolar, el que esperem és un temps de repòs. Després d’un temps de vacances, moltes vegades el que més desitgem és tornar a la normalitat per motius molt diversos. Aquest curs, tot i haver-nos reduït la plantilla, comencem tots amb ganes i amb il·lusió de portar a terme nous projectes i posar el màxim esforç en aconseguir els nostres objectius. Algunes de les activitats més lúdiques per als alumnes i que es duran a terme durant aquest curs seran les següents:

Festa literària i jornada de portes obertes

Tots els nens i nenes de l’escola elaboraran panellets per a tots els gustos i els més grans torraran castanyes. Es cantaran cançons i es farà el joc de la castanya.

Jornades culturals

Festa de la Castanyada Nadal

Els més menuts de l’escola gaudiran de valent fent cagar el tió, tot i que de ben segur que tots, petits i grans, quedem impregnats de la màgia d’aquest acte. Cada curs recitarà un poema i cantarà una cançó.

Carnestoltes

Hi haurà uns dies de disbauxa per les ordres del rei Carnestoltes. Disfressats farem una rua pel pati de l’escola. Es premiarà la disfressa més original, la més divertida i la més elaborada. Tot seguit es jutjarà al rei del desordre i es cremarà.

Dijous gras

Passarem el dia al Guilar. Hi dinarem i farem jocs.

Aquest any elaborarem un llibret de receptes de cuina. L’escola obrirà les seves portes per ensenyar els treballs realitzats al llarg del curs. Tota la ZER, durant dos dies, treballarà diferents aspectes relacionats amb la màgia, un món desconegut i alhora curiós per a molts.

Festa de la ZER

Montagut serà l’escola amfitriona en aquesta diada. Es realitzaran diferents activitats a concretar. Aquesta trobada fomenta la relació i la convivència entre tots els nens i nenes de les quatre escoles veïnes.

Festa de fi de curs

Es realitza a l’escola. S’acomiaden els nens de sisè que el proper curs ja no estaran aquí i se’ls obsequia amb un petit detall com a record. Esperem que sigui un curs profitós per a tots i que formi part d’un bon fonament per al nostre futur.

La Fleca d'Argelaguer Cra. d'Olot, 15 Tel. 972 68 75 49 17853 ARGELAGUER

Ronda Les Mates, 30 - 17800 Olot (Girona)

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 10 desembre 2002

23


24

Escola

S.O.S.

L’APA Informa

De nou us informem de canvis a la Junta... què hi farem. No tenim tresorera! La Sílvia ens ha hagut de deixar per excés de feina i anem coixos. Per ara el Paco segueix al peu del canó, però fins quan? L’APA d’Argelaguer té un greu problema, ja que sense tresoreria no pot funcionar. Hi ha algun voluntari per fer aquesta feina?. El Paco ho explicarà tot amb pèls i senyals i col·laborarà si hi ha dubtes. Si d’aquí a un temps prudencial no trobem ningú s’haurà de decidir en Assemblea què fer. Suposem però, que no serà necessari arribar a aquest extrem. I doncs, qui s’anima? Sigui qui sigui, benvingut!

Xerrem Aprofitem l’avinentesa per recordarvos que l’APA som tots, no només els membres de la Junta. Potser nosaltres estem més informats del que passa a l’escola, o de com va el menjador o què es diu al Consell Escolar... però de fet som tots els qui formem part d’aquesta entitat. Sovint, en reunions de Junta, ens preocupa el poc diàleg que tenim amb les famílies. Alguns pares ens heu demanat que quan seria la propera Assemblea. A principi de curs és quan hi ha més feina i a més, cal pensar en les dues noves incorporacions (la Montse i l’Escarlata) que tot just acaben d’aterrar. L’Assemblea no ha de ser l’únic lloc de diàleg i relació amb les famílies. El dia a dia és la clau per a un bon funcionament de la nostra associació. Seguint aquesta direcció encetem el Taulell d’Anuncis, ubicat al plafó de l’escola, on anirem informant-vos regularment de tot el que faci referència a l’APA d’Argelaguer. Per tant, per a qualsevol dubte, aclaL'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 10 desembre 2002

Rua del Carnaval 2002. Unes índies vigilant dues flors.

riment, idea, pregunta... estem a la vostra disposició. I també serà benvinguda qualsevol col·laboració, ja que de vegades la feina se’ns acumula per manca de temps.

Més Quan en un futur, no gaire llunyà, disposem d’un local al nou Ajuntament, part de la nostra tasca se simplificarà. Ja és hora de què disposem del nostre propi ordinador, d’una sala de reunions on poder xerrar tranquil·lament i còmodament, que tota la documentació deixi d’anar de casa en casa (complicantnos la feina encara més) i resti en un armari de l’associació, i també seria bo que el correu anés a parar a l’adreça de l’APA d’Argelaguer. Bé, queda molt per fer encara i cal que ho fem entre tots. Els membres de la Junta han d’anar canviant de manera esglaonada i millor si, a més, tots n’acabem formant part. D’aquesta manera podrem entendre la complexitat del món associatiu (on el treball és voluntari) i concretament la nostra realitat. Cal que entre tots anem fent créixer l’associació sense que el diàleg ens faci por. Parlar no és dolent, al contrari.

Som molts i diferents i podem aprofitar les diferències per enriquir-nos. L’escola cada vegada creix més (s’ha d’anar adaptant, incrementar el nombre de mestres...) i hem d'adaptar-nos també als canvis que van produint-se en les famílies (nous horaris, mares que treballen, avis que ja no viuen a casa,...). Des de la Junta us animem a fer de la nostra associació un lloc de diàleg i entesa, sense oblidar tampoc la solidaritat entre les famílies.

Polls fins a la sopa Ja fa massa temps que lluitem contra aquestes petites i insignificants bestioles que no deixen d’ocupar els caps dels nostres fills. Hem fet de tot: que si permetrina, que si filvit, que si vinagre, oli, arbre de te,... barrets de plàstic, pintes vàries... no acabaríem mai. Però la lluita no s’acaba i quan més controlat et penses que ho portes, tornen a fer aparició les petites bestioletes! Des de la Junta recollim constantment la vostra-nostra preocupació. Hem xerrat força en reunions i també amb les mestres i metges... El resultat mai no ens condueix a cap conclusió que ens satisfaci a tots. Intentarem fervos-en un resum.


Escola Des d’Ensenyament ha sorgit una nova nor mativa segons la qual tenir polls no es considera una malaltia infecciosa i per tant no poden negar l’assistència a classe, les mestres de la nostra escola es neguen a tornar a mirar caps i avisar a les famílies dels nens amb polls, el pediatra de Besalú va fer una xerrada malgrat la qual encara persisteix el problema,... El que està clar és que no acabem amb el tema i que ja dura massa. Hem fet altres consultes i el cert és que sí és possible negar l’assistència

a classe dels nens que tinguin polls o ous, però cal bellugar diferents tecles. Des de la preocupació de moltes famílies que ja estem fartes de tants productes i tanta lluita demanem a tothom més perseverança en aquesta qüestió. No deixeu de mirar els caps regularment quan banyeu als vostres fills. Passeu la pinta cada dia. Poseu el producte escollit només detectar el problema i paral·lelament netegeu coixineres... Informeu a l’escola immediatament, així la resta de pares podrem detectar-los a temps.

Si veiem que el problema continua com fins ara (que no hi ha descans), haurem de començar a bellugar-nos per ser més dràstics. Segurament hi haurà queixes però el problema cada vegada és més gros, se’ns està escapant de les mans i cal aturar-ho com sigui. Moltes gràcies a tots i perdoneu, però ja no ens queda cap altre sistema que aquest per fer fora del poble aquesta invasió. (O coneix algú a un flautista que pugui fer fora a aquestes desagradables bestioletes?).

Dibuixem i pintem? (de 4 a 99 anys) 99 anys? Bé, no us espanteu, si algú en té 120 o més i és la il·lusió de la seva vida, que no pateixi, no li direm pas que no vingui, ben al contrari. Seria bo que contribuís a què la raó i la intuïció caminessin juntes aquest curs. Va ser el curs passat quan va iniciar-se aquesta experiència. Era engrescador l’interès de petits i grans per veure el resultat final de les seves creacions, no gaire previsibles. A l’exposició de final de curs vam poder gaudir de l’originalitat de molts dels treballs. Aquest any he decidit reduir el nombre d’alumnes (màxim 5) per classe i la durada (ara d’una hora). Algun dissabte o diumenge al mes farem la classe amb llum natural o anirem a veure alguna exposició.

Els objectius • Donar els mitjans i les eines dels elements que intervenen en una obra (línies, taques, sanefes...) i analitzar el Renaixement, el Fauvisme i el Cubisme. • Comentar els exercicis abans de

Curs de dibuix 2001-2002. Apa! quanta tinta!

fer-los amb la intenció de millorar la capacitat que tots tenim de generar imatges mentals.

ant perquè els artistes fan el que fan; es tracta d’eixamplar la sensibilitat de l’alumne.

• Observar la realitat (amb fotografies, bodegons, figura) tot aprenent a descriure les formes mitjançant preguntes.D’aquesta manera els alumnes podran ampliar els seus recursos gràfics i pictòrics, tot estudi-

Les classes seran d’1/4 de 6 a ¼ de 7 de la tarda, els divendres (en principi). Si no us anés bé el dia o l’hora, i si voleu més informació... truqueu al número de telèfon 972 68 77 15 i demaneu per Màrius. L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 10 desembre 2002

25


26

Esports

Escola de Futbol Llierca-Argelaguer

Ja estem a punt de començar la temporada 2002-2003. Aquesta temporada hem tingut moltes incorporacions a l’equip, jugadors molt joves del nostre poble, tants que fins i tot hem mirat la possibilitat de fer dos equips dintre la mateixa categoria però, davant la diferència d’edats i la dificultat d’alguns jugadors que vénen de Lliurona amb els desplaçaments, finalment hem optat per fer únicament un equip. Això sí, una mica més complet que el de la temporada passada. Aquesta temporada la majoria de jugadors són de segon any

i, per això, a més de passar-ho bé jugant al futbol, esperem guanyar algun partit més que l’any passat. Si voleu venir al camp a veure els nostres partits, a casa juguem els dissabtes al matí. Tenim servei de bar i... quines cambreres. La gent que ens cuidem del futbol-7 som els mateixos de l’any passat amb dues noves incorporacions: en Santi Luque (entrenador) i l’Andreu Aznar (entrenador i metge). Volem divertir-nos fent esport! E.F. Llierca-Argelaguer

Retolació i decoració C/Girona, 3 - Tel. 972 29 41 36 castellfollit de la roca EDUARD MERINO SERRAT

Major, 16 - Tel. 972 59 10 25 - particular: 972 68 71 47 17850 BESALÚ (Girona)

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 10 desembre 2002


Esports

La temporada 2002-2003 del F.C. Argelaguer El F.C. Argelaguer, en la seva segona temporada a la 2a Regional, de moment no ha començat amb bon peu la lliga, ja que els resultats no estan essent els que tots esperàvem i desitjàvem. De les 9 jornades disputades fins al moment de redactar aquestes ratlles, només s’ha aconseguit una victòria i un empat i l’equip segueix ocupant el darrer lloc de la taula classificatòria del seu grup amb només 4 punts. Aquest any hi ha hagut canvis en la direcció de l’equip, amb un entrenador nou, en Jaume Prats Costa, de Montagut, i un nou delegat, en Jordi Ayats Quer. Quant a la plantilla, la majoria dels jugadors són els mateixos de la temporada passada. Aquests jugadors, que formen la base de l’equip, són: Miquel Boix, David Mas, Simó Cusí, Jordi Rivera, Francesc Subirós, Josep Romero, Pere Luque, Joan Garcia, Damián Díaz, Esteve Serra, Adrià Camps, David Rescalvo, Emili Moreno, Antoni Amaya i Vicenç Sarquella. A més, aquesta temporada s’han incorporat quatre jugadors més, que són: Verdaguer, Abulí, Joanet i Juanito. Esperem i desitgem que d’ara endavant la sort els acompanyi i puguin obtenir millors resultats que els permetin abandonar la cua de la classificació. Els resultats de les 9 primeres jornades han estat els següents: Argelaguer....... 0 - Porqueres........ 2 At. Silenc............. 1 - Argelaguer...... 1 Argelaguer....... 1 - Bescanó.............. 2 Les Planes.......... 2 - Argelaguer...... 1 Argelaguer....... 2 - Boscdetosca.... 0 Tortellà............. 2 - Argelaguer...... 1 Argelaguer....... 1 - E.F. Garrotxa..... 2 Abadessenc....... 3 - Argelaguer...... 0 Argelaguer....... 0 - Sant Jaume......... 4 Per la seva part, la classificació provisional, un cop disputades les primeres 9 jornades, és la següent.

Equip Punts Cornellà . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19 Porqueres . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19 Abadessenc . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 18 Les Planes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 18 Sant Jaume . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 17 Bescanó . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16 Besalú . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 14 At. Silenc . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 14 Sant Esteve . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 14 Riudarenes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12 Tortellà . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11 Boscdetosca . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11 E.F. Garrotxa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9 Santjoanenc . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8 Les Preses . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8 Sant Roc . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6 Hostoles . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6 Argelaguer . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4

RO-K

Ferreteria

Mas-Ventura, s.l. Electricitat - Aigua - Calefacció C/ Piscina, 6 17850 BESALÚ (Girona)

Tels. 972 59 02 86 / 972 59 00 20 Fax: 972 59 05 69

BASSOLS ENERGIA, S.A DISTRIBUCIÓ D'ENERGIA ELÈCTRICA Av. de Girona, 2 Olot (La Garrotxa) Servei permanent, tel. 972 26 01 50

Telèfon gratuït d'atenció al client: 900 70 50 50 L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 10 desembre 2002

27


28

Salut

Què és osteoporosi, com es preveu i com es tracta L’octubre d’aquest any va aparèixer un breu article a “La Vanguardia” el subtítol del qual deia: “Uns 2’5 milions d’espanyoles pateixen osteoporosi, encara que només 300.000 ho saben”. Continua dient l’article que de totes elles únicament 30.000 reben tractament i fa referència a una campanya iniciada per col·legis professionals i centres sanitaris per educar la població sobre els estralls -i les despeses- que causa aquesta malaltia (25.000 fractures a l’any - 150 milions d’euros). L’osteoporosi és una malaltia causada per una pèrdua gradual de massa òssia, especialment en les dones després de la menopausa. L’os és un teixit viu que es renova constantment mitjançant dues classes de cèl·lules: unes renoven (posen) i les altres remouen (treuen), l’os en una activitat perfectament equilibrada, és a dir, fins a la vellesa o l’inici de la menopausa, quan l’activitat de les cèl·lules que treuen os augmenta, mentre que la de les que el reposen disminueix. Com a conseqüència, l’os es torna cada cop més fràgil i arriba un moment en què es produeix una fractura a causa del menor trauma o caiguda. L’osteoporosi afecta quatre vegades més a les dones que als homes, i s’estima que gairebé la quarta part de les dones la pateixen a partir de la menopausa. Els homes també poden estar afectats (amb les consegüents fractures, a més de disminució de l’estatura), especialment després dels 65 o 70 anys. La raó per la qual la incidència és major en la dona és que amb la menopausa hi ha una pèrdua d’hormones -els estrògensperquè els ovaris deixen de produir-les. Els estrògens són protectors dels ossos, i la seva carència és també responsable dels símptomes de la menopausa, com és ben conegut. Més endavant mencionarem altres factors importants en l’etiologia (les causes) d’aquesta malaltia i la seva prevenció -en la mesura en què es pot prevenir-.

Símptomes A l’osteoporosi se la coneix com la malaltia silenciosa perquè -com a mínim durant molt de temps- no produeix cap símptoma. Amb freqüència el diagnòstic s’estableix quan es produeix una fractura -de cadera, d’una vèrtebra o de canell, són les més freqüents-. Altres vegades les vèrtebres es van enfonsant poc a poc i pot no aparèixer dolor. Amb repetides fractures vertebrals es produeix una pèrdua d’estatura i una deformitat de l’esquena, una jepa, més o menys pronunciada. Aquí sí pot haver-hi dolor -generalment n’hi ha-, que és crònic. Les fractures de cadera solen produir-se després dels 70 anys i poden tenir greus complicacions, a part de la disminució de la independència i autonomia de la persona.

Factors de risc (amb vistes a la prevenció) • Antecedents familiars d’aquesta malaltia. L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 10 desembre 2002

• Pèrdua anticipada de la menstruació (per exemple, abans dels 45 anys). • Vida sedentària: poc exercici físic i conseqüentment poc desenvolupament de la massa muscular. • Ingerir poca quantitat de calci amb els aliments. • El tabac i l’abús de l’alcohol. • No haver tingut fills.

Prevenció Els factors a dalt indicats suggereixen les mesures a prendre per evitar, o minimitzar, l’osteoporosi i les seves seqüeles i complicacions. Algunes d’aquestes mesures són òbvies, com és el cas de l’abús del tabac, el de l’alcohol i la manca d’exercici, donat que no tots aquests factors poden ésser eliminats. El cas és que no totes les dones desenvolupen osteoporosi, com ja s’ha dit. Caminar de 30 a 60 minuts tres o quatre cops per setmana és molt convenient per mantenir la massa òssia i un bon to muscular. És molt convenient mantenir el pes adequat (la malaltia es dóna més en dones amb el pes per sota del que és normal). Prendre llet i productes lactis (rics en calci) és important amb vistes a la prevenció (llet de soja enriquida amb calci per a aquelles persones que no toleren la llet i no son al·lèrgiques a la soja). No donarem una llista d’altres aliments amb un alt contingut de calci perquè la majoria dels cereals, llegums, verdures i fruites contenen quantitats adequades, donat que la dieta que se segueix és variada. El peix, inclòs el marisc, conté molt de calci, sobretot les sardines. De totes maneres, és molt aconsellable que, des del principi de la menopausa, les dones prenguin cada dia suplements de calci que el proporcionin de 1.000 a 1.500 mg de calci element; l’última dosi per a les que tenen una història familiar d’osteoporosi o que hagin estat diagnosticades d’ella. El carbonat de calci, 2,5 grams, gluconat de calci 11 grams, o citrat de calci 5 grams diaris, equivalen a 1.000 mg de calci element. Aquesta última sal de calci és la que es tolera millor. La vitamina D és necessària per a la regulació del metabolisme del calci. A part dels aliments que la contenen (per exemple la llet enriquida amb vitamina D), aquesta vitamina és produïda per la pell amb l’ajuda de la llum solar. En casos de malalts que s’han de quedar al llit o tancats a casa, és necessari administrar o bé un suplement en forma de medicament (generalment la dosis és de 400 unitats internacionals un cop al dia) o bé oli de fetge de peix, que conté grans quantitats d’aquesta vitamina. Si prendre suficient calci i vitamina D és important, no ho és menys evitar les caigudes, pel perill de fractures. El que no és admissible és que una dona de 80 anys (o menys) pugi a un taburet, cadira o escala amb l’objectiu de netejar una làmpada


Salut o treure la pols a unes estanteries. Les habitacions han d’estar ben ordenades (sense trastos pel mig), el terra no ha d’estar mullat o relliscós, tenint compte amb les estores que poden lliscar i provocar una caiguda. I, naturalment, assegurar-se de què hom hi veu bé i hi ha suficient llum: consultar amb l’oftalmòleg pot ser molt important, etc. Atès que parlem de prevenció, hem d’esmentar l’ús d’estrògens i la calcitonina (una hormona del tiroides), sobretot en casos de dones amb una forta predisposició a desenvolupar la malaltia a causa dels seus antecedents familiars. El metge o l’especialista són els que han d’aconsellar al respecte, donat que cada cas és individual i, a més, hi ha riscos en l’administració d’aquestes hormones (d’aquest tema se’n va parlar una mica a l’article sobre la menopausa publicat en el número anterior de la revista).

Diagnòstic i tractament Com ja s’ha dit, moltes dones -i homes- pateixen osteoporosi sense saber-ho, per la manca de símptomes (i també a la despreocupació o la ignorància). Amb freqüència el diagnòstic apareix amb la primera fractura. Les anàlisis de laboratori no ajuden en aquest sentit, ni tampoc la radiografia dels ossos, ja que s’ha d’haver perdut més del 30% del teixit ossi perquè els rajos X ho demostrin. Sortosament hi ha la densitometria -fa pocs anys que disposem d’ella-, la qual, com el seu nom indica, el que fa és mesurar la densitat dels ossos, especialment de la maluc i les vèrtebres, que són els més predisposats a les fractures, i

té, per tant, un valor predictiu (és a dir, la probabilitat que es produeixi una fractura en aquestes zones). Moltes dones es beneficiaran d’aquest mètode diagnòstic, però de moment no hi ha prou densitòmetres a Espanya (es calcula que n’hi ha 8 per cada milió d’habitants). Un cop diagnosticada la malaltia, l’objectiu del tractament és evitar que progressi la pèrdua de massa òssia mitjançant l’ús de determinats medicaments (a més del calci i la vitamina D, com ja s’ha indicat), entre ells la calcitonina, els difosfonats i, en casos greus, els estrògens (fins i tot en dones grans, segons alguns autors, encara que en cas d’utilitzar-se, és millor fer-ho dins dels primers 4 o 6 anys de la menopausa). Un medicament que s’ha estat utilitzant amb un bon resultat des de fa poc temps és el raloxifeno, una substància que té una acció semblant a la dels estrògens quant a la protecció dels ossos, però que segons sembla no comporta riscos de càncer de mama (amb els estrògens aquest risc és petit, però existeix). Les fractures de maluc s’han d’operar quant abans millor, donat que sense operació la mortalitat està assegurada. En cas de fractures de vèrtebres, l’ús d’un cotilla pot ajudar a alleugerir el dolor i evitar una major deformitat, encara que la seva utilització sigui per períodes curts. Els exercicis d’hiperextensió de la columna per enfortir els músculs de l’esquena són molt recomanables. En el cas d’homes amb osteoporosi, s’ha de fer una avaluació per determinar si hi ha una deficiència de l’hormona masculina (els andrògens), la qual cosa té fàcil remei. Dr. A. Martín García

Josep Vilanova, S.A. Contractista d'obres públiques

Domicili social: Carretera de Palamós, 23 17460 CELRÁ

Oficines i correspondència: Barri Rossinyol, s/n Tel. 972 29 03 36 - Fax 972 29 20 58 17857 SANT JOAN LES FONTS

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 10 desembre 2002

29


30

Parròquia

Què o qui omple la nostra vida? Les persones busquem el millor per viure. Tenim coses i més coses, però no estem satisfets. Ens costa “omplir-nos” d’allò que ha de ser primer, d’allò que és més important. En les moltes ofertes que ens envolten, cal tenir criteris clars i valents per saber escollir i deixar.

Primer les pedres grosses Un expert assessor d’empreses va voler sorprendre els assistents a una conferència. Va treure de sota l’escriptori un flascó gran de boca ampla. El va posar damunt la taula junt amb una safata de pedres de la grandària del puny, i va preguntar:

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 10 desembre 2002

- Quantes pedres es pensen que caben en aquest flascó? Després que els assistents fessin les seves conjectures, va començar a posar pedres dins el flascó fins que el va omplir. I va preguntar: - Està ple? Tothom el va mirar i va dir que sí. Aleshores va treure de sota la taula una galleda amb grava. En va posar dins del flascó i el va sacsejar. Les pedretes van anar penetrant els espais que deixaven les pedres grosses. L’expert va somriure amb ironia i va repetir: - Està ple? Aquesta vegada els assistents van dubtar: - Potser no. Aleshores va posar sobre la taula un pot ple de sorra que va començar a abocar dins el flascó. La sorra es filtrava pels racons que deixaven les pedres i la grava.

- Està ple? -va preguntar de nou. - No! -van cridar els assistents. - Bé -va dir l’expert. I va agafar una gerra d’aigua i va començar a tirar-la dins el flascó, que encara no sobreeixia. - Bé, què hem demostrat? -va preguntar l’expert. Un dels assistents va contestar: - Que no importa si tens molt plena la teva agenda; sempre hi pots encabir alguna altra cosa. - No -va respondre l’expert. - Aquesta lliçó ens ensenya que si no col·loques primer les pedres grosses, després mai no les podràs col·locar. Quines són les pedres grosses de la nostra vida? La família, la salut, escampar felicitat, construir la pau, la fe i el compromís cristià, el servei, el treball, la col·laboració,...? Recordem: les hem de posar primer. La resta anirà trobant el seu lloc. Miquel Ramió


Les nostres botigues

Perruqueria Carina

La Carina amb el seu marit, els seus pares i la seva àvia.

La Perruqueria Carina està situada als baixos del número 45 del carrer Major d’Argelaguer i la perruquera que porta l’establiment és la Carina Freixa Hernández, que té 27 anys i està casada amb en Josep Turón, des de fa tres mesos. Tot i que el matrimoni viu a Castellfollit de la Roca, la Carina es trasllada quatre dies a la setmana a Argelaguer per fer de perruquera, ja que, segons ens comenta “és la feina que m’agrada més del món”. No és estrany, doncs, que de petita ja volgués ser perruquera i que el seu joc preferit fos fer de perruquera de les seves nines. Als 11 anys, els dissabtes ja anava a rentar caps a una perruqueria de Castellfollit de la Roca i als 14, quan va acabar 8è d’EGB, se’n va anar a estudiar perruqueria a l’Acadèmia C.E.M de Girona. Durant els tres anys que va estudiar a la citada acadèmia també va anar treballant en diferents perruqueries d’Olot (els matins estudiava a l’Acadèmia i les tardes i caps de setmana treballava a la perruqueria). Quan va acabar els estudis va tenir feina de seguida, durant tota la setmana i assegurada, a la perruqueria Visi d’Olot, establiment on va treballar durant 7 anys abans de plegar per tal d’instal·lar-se pel seu compte a Argelaguer. La Carina va agafar la perruqueria d’Argelaguer perquè l’anterior responsable, la M. Àngels, li va dir que plegava i que el poble es quedava sense perruquera. La Carina ja tenia ganes de tenir el seu

La Carina fent diverses tasques de la seva feina a la perruqueria.

propi negoci i això la va acabar de fer decidir. El gener del 2003 farà 3 anys que regenta aquest establiment i diu que està molt contenta de ser a Argelaguer i que la feina li va molt bé. Pel que fa a l’horari de la perruqueria, està oberta de dimecres a divendres, de 9 del matí a 2/4 d’1 de la tarda i de 3 a 2/4 de 8 del vespre, i els dissabtes, de 8 del matí fins que s’acaba la feina, ininterrompudament, sense tancar al migdia. A l’estiu fa 15 dies de vacances, que alguns anys es converteixen en tres setmanes. La perruqueria Carina és unisex i els serveis que ofereix són: rentar, marcar, assecar a mà, tints, permanents, metxes, manicura..., i són els quatre primers els més sol·licitats per la seva clientela. Com a curiositat, la Carina comenta que té alguna clienta que li demana que li faci l’última esbandida del cabell amb aigua freda, perquè d’aquesta manera brilla més. També ens explica el següent remei casolà per al cabell sense grassa: • Barrejar un vas de suc de taronja amb un altre d’aigua de roses, una cullerada petita de vinagre i una altra d’alcohol. • Escalfar-ho al bany maria fins que quedi una pasta homogènia i deixar-ho refredar. • Aplicar-ho sobre el cabell humit durant 15 minuts. Després rentar el cap amb el xampú habitual. Fi n a l m e n t l a Ca r i n a e n s comenta que està molt contenta de la gent d’Argelaguer perquè, amb motiu del seu casament, li van demostrar l’afecte que li tenien. Per tant, dóna les gràcies a tothom, ja que no s’hauria pensat mai l’afecte que li van evidenciar. L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 10 desembre 2002

31


32

Els nostres artesans

Enric Badia i M. Àngels Llenas Ceramistes d’Argelaguer L’Enric Badia Capdevila i la M. Àngels Llenas Cabré són una parella de ceramistes que resideixen a Argelaguer des de fa 15 anys i que fa gairebé un quart de segle que viuen de la seva activitat artesanal. Tenen dos fills, l’Iris i l’Alabau, de 22 i 20 anys, respectivament. Al principi de viure a Argelaguer tenien el taller a casa seva, però des de fa cinc anys tenen un local al carrer del Pont de Besalú que fa de taller-botiga, ja que a més de treballar-hi fan servir-lo per exposar i vendre la seva producció. La M. Àngels i l’Enric van descobrir el món de la ceràmica quan eren una jove parella d’estudiants de Filosofia de la Universitat de Barcelona, carrera que van abandonar després d’haver fet tres cursos, i de forma casual van conèixer Frederic Gisbert, un ceramista que tenia un taller al barri de Sarrià de Barcelona que es va convertir en el seu mestre i va ensenyar-los a tornejar les peces, coure-les en forn de llenya i, finalment, esmaltar-les. Ja en aquella època, la M. Àngels i l’Enric van començar a vendre les peces petites que aleshores feien en el taller -cendrers, figures d’animals, pipes de pastor...- a diverses botigues de Barcelona, ciutat que van deixar l’any 1980 per anar a una masia de Crespià, on van viure poc més de tres anys, aproximadament el mateix temps que posteriorment van residir a Montagut, el poble des d’on van venir a viure a Argelaguer l’any 1987. Al deixar Barcelona van estendre el seu mercat a d’altres llocs de Catalunya i de la resta de l’Estat espanyol i actualment, a més de la venda directa als clients que van al seu taller de Besalú, molts dels quals són turistes estrangers, també subministren les seves peces a botigues de Barcelona i de diverses localitats de les comarques gironines, com ara Roses, la Bisbal... La seva producció es divideix entre la que es pot qualificar de comercial -petites peces de diferents tipus, fetes en sèrie, que en molts casos tenen la seva utilitat i que vénen a uns preus que oscil·len entre els 5 i els 45 euros- i l’artística -peces úniques, de caràcter exclusivament decoratiu, on predomina la creativitat i la inspiració de l’artesà i que costen un mínim de 90 euros, ja que cadascuna porta L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 10 desembre 2002

moltes hores de feina-. Totes les seves peces porten el segell “AE” i mentre les comercials representen el 75% de les seves vendes anuals, el 25% restant correspon a les artístiques. En concret, l’Enric i la M. Àngels, que treballen amb refractari, gres i alta temperatura, fan plats, gerros, figuretes petites, salseres, tasses, centres de taula, murals, màscares, bijuteria, planetes, porta-encens, pipes,... i moltes altres peces, algunes de les quals vénen realitzant, amb petites modificacions, des de fa més de 20 anys, perquè continuen tenint sortida. El taller de Besalú l’obren des de Setmana Santa fins a finals d’octubre, en horari de 10 del matí a 2 de la tarda i de 4 a 7 o 8 del vespre. Procuren combinar-s’ho perquè sempre hi hagi un d’ells a la botiga, encara que la M. Àngels hi passa més temps perquè l’Enric combina l’activitat de ceramista amb la de pintor de cases. Tot i que abans ho havien fet, ara no acostumen a anar a fires i mercats, amb l’excepció de la Fira de Santa Llúcia que cada any pels volts de Nadal s’instal·la davant de la Catedral de Barcelona. “Estem amb els pessebristes i fa 21 o 22 anys que hi anem”, explica la M. Àngels, que diu que li agrada molt anar-hi perquè hi van amics i familiars que la resta de l’any no torna a veure. Des de fa quatre anys també participen a la Fira que dies abans de Reis organitza l’Associació de Ceramistes al Portal de l’Àngel de Barcelona. “A diferència de la de Santa Llúcia, on es vénen peces més comercials i de preus assequibles, en aquesta fira, que és únicament per a ceramistes professionals, s’hi exposen peces exclusives que solen ser molt cares”, manifesta la M. Àngels, que assenyala que per fer de ceramista “s’ha de tenir ofici i també imaginació” i considera que “el més difícil d’aquesta feina artesanal és imaginar com quedarà un peça quan la treguis del forn, cosa que només l’experiència et permet preveure, malgrat que en moltes ocasions encara t’emportes sorpreses”. R. Ponsatí


Pagina oberta

Sabíeu que...

L’endevinalla

1- Tres anys d’una persona corresponen a un any d’un cavall. 2- El cavall que té el rècord mundial de longevitat és un exemplar que va viure 62 anys, ja que va néixer el 1760 i es va morir el 1822. 3- Les granotes poblen la Terra des de fa com a mínim 190 milions d’anys. 4- A Estats Units es gasten 15.000 milions de dòlars a l’any en flors i plantes. 5- En el Museu del Mar de Luarca (Astúries) hi ha un calamar que de moment té el rècord mundial de l’espècie, en el moment de la captura pesava 124 kg i feia 2’10 metres de llargada. 6- Es calcula que només el viatge d’anada de la Terra a Mart durarà 259 dies, i la missió completa 972 dies. 7- Cada 30 segons mor una persona al món per una malaltia transmesa per mosquits. 8- Les ampolles per submergir-se al fons del mar, anomenades d’oxigen, només contenen aire normal comprimit. 9- A Espanya hi viuen 1.243.919 estrangers, el que representa el 3,3% de la població total, segons les últimes estimacions. 10- Segons els sociòlegs, s’és jove fins als 30 anys.

Encara que sia fosc, comencen per dir-li cla, i encara que siga jove, li diuen vell. Que serà?

La veritable amistat és socórrer en la necessitat.

Solució: El clavell

El refrany

La notícia

Segons Trànsit, l’any passat varen quedar-se sense permís de conduir 114.000 conductors. D’ells, nou de cada deu eren homes.

L’acudit Un de cavalls Era un pagès que tenia un cavall que no volia córrer. Havia provat de donar-li els millors pinsos, vitamines... i res, no hi havia manera. Al final, va decidir anar a buscar el veterinari i aquest, després d’una acurada visita, va dir-li al pagès: “Res greu.Aneu a la farmàcia a buscar-li aquests supositoris, una capsa de sis, poseu-n’hi un cada dia i cavall guarit”. Van passar dues setmanes i el veterinari es va trobar el pagès al mercat: “Què tal el cavall?”-li pregunta. “Mireu, -li contesta el pagès- al tercer supositori el cavall començà a córrer tant i tant que jo em vaig haver de posar els restants per atrapar-lo”. Salvador Pelegrí

La cita És una gran intel·ligència saber amagar la pròpia intel·ligència.

Tallers LEONARDO SANZ, S.A. Cra. d'Olot,7 - Tel. 972 59 00 79 - Fax: 972 59 12 99 17850 BESALÚ (Girona)

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 10 desembre 2002

33


34

Pagina oberta

Segadors La ràpida embranzida de foscor, llamps, trons, aigua i vent enfurismat s’havia acabat. El cel havia quedat d’un color blau clar, amb alguns núvols esfilagarsats. -Ja podem tornar-hi -va respirar l’aire net de la tempesta. Va girar-se per mirar els seus companys que s’arrupien sota la proa d’una gran roca gris. En Ponç Aubert era de Sant Grau, un poble situat rere el cingle d’en Palol a mitja muntanya dels Comuns. Anava a segar a Argelaguer i ell feia de cap de colla. Era de mitjana estatura, fort i morè. Els seus cabells arrissats no volien saber de barrets, ni gorres. Portava pantalons de pana, camisa blava, amb botons de llautó i, com els seus companys, calçava espardenyes de sola de cànem i beta negra. Van anar fent camí fins deixar enrere el cimbori octogonal i blanc de l’església de Tortellà. Per fi, davant els seus ulls, es va estendre el mar ondulant de blats madurs dels Pla de Tapioles. -Sí que hi ha feina! -Les orenetes lliscaven agosarades, davant els ulls d’en Ramon Roca, alt i prim, d’ulls vius. Feia de mosso a Sant Grau i ningú no sabia d’on venia, però se sospitava que de la costa empordanesa. Tothom deia que s’amagava d’alguna cosa. Portava una gorra de visera encerada, de les que usaven els mariners. -És per això que hem vingut -la Magdalena Illa va mirar els seus companys, com volent dir, aquí ho teniu. Era una d’aquelles catalanes que sempre han traspuat serenitat i una mica de mala bava. Les seves formes havien perdut turgència, però conservava sensualitat en les corbes. -Anem cap a Bataié, que demà suarem la cansalada -l’home de la Magdalena, en Guillem Vila, era baix i ample de coll; valent com un brau. Ell i la seva dona eren els masovers del Grauet, una casa que no donava per viure, per això al juny seguien la sega i al setembre les veremes. -Bona gent, segadors! -va cridar en Ponç Aubert, mentre un perdiguer marró i un gos d’atura negre i blanc bordaven sense malícia. La figura escardalenca d’en Joan Coma, el masover de Bataié, va sortir de la porta i es va plantar en el porxo. -Sou de Sant Grau, ja us conec del mercat de Tortellà. Quant cobreu? -Vuit pessetes els homes i sis la dona, més el menjar i el beure -va contestar en Ponç, mentre girava la vista envers l’era, com volent dir, ho pots pagar. -Ja m’està bé. Us ajudarà el jovent de la casa i la meva L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 10 desembre 2002

“Les espigadores”, quadre de Jean-François Millet que es conserva al Museu del Lo

dona. Ara us acompanyaré al graner, on dormireu bé. Els segadors van seguir-lo. Els va obrir la porta i els va ensenyar les flassades, on es van ajeure per descansar de la caminada. -Demà quan acabi aniré a la gorga a nedar -va dir en Ponç.- Aquí hi ha una gorga magnífica, molt grossa. Diu que és la gorga on el moliner d’Argelaguer va trobar Sant Damas, quan era un nadó, que baixava riu avall dins d’un cabasset. -Si puc t’hi acompanyaré. No serà el mar, però per refrescar-se anirà bé. Sembla estrany que es trobi a faltar tant. En res enyoro el meu poble, però el remoreig de les onades, la marinada, l’olor de salobre... quant ho trobo a faltar. En Ramon es va mirar la lluna que presidia l’estelada. La Magdalena va tirar-se el barret de palla a l’esquena, es va deslligar el monyo i la cabellera negra li va caure fins als muscles. Després es va descordar la brusa i es va estirar al costat del seu home. Mentre s’ajeia es va adonar que en Ramon la mirava. Els dos parells d’ulls es van creuar i un espurna de desig va espetegar l’ambient. En Ponç se’n va adonar. Va girar el seu cos fins posar-se a l’orella d’en Ramon.


Pagina oberta

ouvre, a París.

-És un bon tros de dona, però val més que no te la miris, que no hi pensis perquè tindràs problemes. En Guillem és un home gelós i de molta mala bava. Sap que disposa d’una femella que no està en proporció amb ell i està disposat a defensar-la amb ganivet. És un element perillós d’aquells que insisteixen fins aconseguir el que no es mereixen. Se la va endur amb divuit anys: una nena. Ell ja en tenia trenta de fets. Ningú no sap com s’ho va fer per convèncer-la, però va ser per insistència. Com la colobra fa caure el pardal. Després, una casa de mort i gana i una criatura rere l’altra. Ara els deu guardar la cunyada, de la qual es fa córrer que també passa pel gall de la casa. El murmuri d’una tórtora boscana entrava per la finestra. -No passa ni un bri d’aire. Val més que intentem dormir. El cant del gall va despertar-los. Al cap de poc, drets a l’era, omplien els pulmons amb l’aire fresc del matí. El masover i la seva família els varen acompanyar cap als camps. Van anar per feina. Els homes ajupits avançaven amb l’esclopet a la mà esquerra que els protegia, en empènyer els blats, contra el tall el volant. Menaven un rem mol ample, cada un una pórca (l’espai de tres metres d’amplada que en sembrar va de rega a rega). Rere, les

dones de la casa i la Magdalena feien les garbes que podien. El masover amb la forca omplia el carro. Van dinar a l’ombra d’un marge. La mestressa era bona cuinera: Havia fet sopa d’all, ous amb rostes de cansalada i un tupí d’aigua fresca. La suor els havia amarat les camises i aixecaven els càntirs ennuegant-se. La suor i l’aigua amaraven la brusa de mànigues bufades de la Magdalena. La forma dels pits se li marcava amb tota la seva rodonesa. El contrast entre la pell bruna del seu rostre i el blanc immaculat de les clavícules feien que en Ramon no li pogués treure els ulls de sobre. -Està casada. No te la miris tant, home, que no l’has de tastar. Ja n’hi ha de solteres -En Guillem va girar la seva mirada amenaçadora envers en Ramon per dirigir els seus ulls cap a les dues noies de la casa, que devien tenir poc més de catorze anys. L’aigua, també, els havia marcat les turgències. En Ramon va fer com el que no sent ni veu res, però va deixar de mirar-la. Ben dinat, van continuar amb el treball. En Ramon, de tant en tant, es girava per observar si la Magdalena estava al seu darrere. Va poder veure com, amb l’esquena ajupida al terra, les sines penjaven i se’n veia un bon tros a través del coll de la brusa. En Guillem els vigilava neguitós, amb el cor batzegant i el cervell obsedit. Al capvespre van plegar amb l’esquena trencada i la suor convertida en bromera. -Anem cap a la gorga i demà, nous -va dir en Ponç-Tu, Guillem, vens, eh? -Jo no em rentaré en tota la sega, ja sabeu que porta malalties. Després llençaré la camisa. En sentir les passes que venien pel corriol, els conills es van endinsar en el bardissar. Els dos homes es van despullar i es van llençar a l’aigua. Van xipollejar, van estendre l’esquena i van bracejar fins travessar la gorga de cantó a cantó. Després es van ajeure sota un lledoner. -Has vist la Magdalena, amarada de suor -va dir amb veu ronca en Ramon. -T’he avisat que no t’hi fixis. No vull problemes en una colla tan petita. Només som una colla d’ajut a les masies que no tenen prou feina per contractar una colla de vint homes. Que es parli una mica malament de nosaltres i ja podem tornar a Sant Grau, amb la bossa buida. Si no saps què és el pacte de la mà, val més que no ho sàpigues. -Calla sento passes. Es va fer el silenci i es va sentir el xipolleig de l’aigua. Varen treure el cap per les bardisses i van veure com la Magdalena, amb els peus dins de l’aigua, es refrescava. Tenia els muscles nus i la faldilla aixecada per sobre el genoll. Els dos homes van contemplar en silenci l’espectacle. Després de les ablucions, la dona va marxar. Tots dos van tornar en silenci a la masia. Es van asseure al costat del paller. No deien res, miraven la lluna i la immensitat estelada. Una alenada d’aire fresc els va fer respirar mes profundament. -És marinada -va dir en Ramon. -Heu vist la dona? -va aparèixer en Guillem seriós, preocupat. L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 10 desembre 2002

35


36

Pagina oberta La claror de la lluna va retallar la figura femenina que s’apropava amb la cadència d’una deessa mediterrània: La cintura estreta, els malucs amples i forts, els pits arrapats; tot destacava en aquelles formes arrapades a la roba per l’oreig. En Guillem va olorar que l’acre olor del suor havia desaparegut dels cossos que tenia al davant. Va observar la mirada de desig que els dos homes van dirigir a la femella. -Heu anat al riu, us heu rentat, heu traït la tradició dels segadors. L’heu vista despullada. Us heu divertit, però ho pagareu. -Res d’això, res d’això! Tu t’ho fas tot -va cridar en Ponç. No va tenir temps de dir res més. Els seus ulls van veure com s’apropava a velocitat de vertigen la mà tancada que el va tombar al peu del paller. En Ramon es va aixecar per marxar. Un acer va brillar. La Magdalena corria cap a ells espaordida. -Deixa anar el ganivet! Deixa anar el ganivet! No et perdis! Tornem a casa! -cridava amb desesperació. En Guillem es va girar per mirar-la. Va sentir un cop al clatell, va caure enrere amb els braços estesos. En Ramon li va arrencar el ganivet de la mà i li va travessar el ventre un i altre cop. Va quedar estès en el sòl, envoltat d’un bassal de sang. Entre tots tres el van entrar al graner. -Pateix molt i està ferit de mort. Li has esparracat els budells, morirà dessagnat i podrit -va dir en Ponç. En sentir-ho, la Magdalena es va acostar al seu home i d’un tall de falç li va seccionar el coll. -No vull veure’l patir d’aquesta manera. Els dos homes van quedar espantats i muts de la sang freda de la dona. -Soterrem-lo al bosc. Direm que se n’ha anat i farem com si res -va dir en Ponç-, sinó ens jutjaran per criminals. Entre tots tres el varen traginar fins al bosc i el van soterrar al peu d’un freixe. L’endemà, la sega va continuar. A la nit en Ramon es va apropar a la Magdalena i van jeure junts. En Ponç escoltava els gemecs de l’amor i el sexe que van dur fins a la matinada. El masover es va malfiar d’una desaparició tan sobtada. El que els va sobresaltar més va ésser una taca de sang al costat del paller. Quan va veure la terra regirada al costat del paller va decidir donar-ne part. La Guàrdia Civil de Tortellà va fer desenterrar el cos d’en Guillem i el va traslladar a Olot per a l’autòpsia. La Magdalena, en Ramon i en Ponç van ésser detinguts i traslladats a Olot. Van fer el camí a peu, estacats, en corrua rere els agents. Van passar per Argelaguer, Palau de Montagut, Castellfollit de la Roca, Sant Joan les Fonts i la Canya. A cada un d’aquests pobles els veïns varen contemplar el seu pas a peu de carretera. Els observaven en silenci, amb cara de fàstic. De tant en tant, algú els cridava “Criminals!”. Els varen tancar a la presó del soterrani de l’Ajuntament. Des d’allí podien veure els peus dels vianants. A la tarda, grups de brètols els tiraven rocs pel mig de les reixes. Quan va tenir lloc el judici, les primeres declaracions L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 10 desembre 2002

En Ramon, en Ponç, en Guillem i la seva esposa, la Magdalena, dinant al mig d’un ca

que van fer davant del jutge de pau de Tortellà van ésser determinants perquè la pena de mort recaigués sobre en Ramon i la Magdalena i en Ponç hagués de complir set anys de treballs forçats al penal de Ceuta. Al cap d’uns mesos, quan ja ningú no es recordava d’en Guillem Vila, els frares del Carme van sortir del convent en processó, cantant les ensoltes. De l’església de Sant Esteve, també, en va sortir una processó de caputxins. Les dues comitives van prendre diferents camins però totes tenien el mateix destí. Els olotins van sortir al carrer, per veure els frares van deixar els obradors i els tallers buits. La ciutat sense els sorolls quotidians, només amb els càntics planyívols dels frares i el silenci dels veïns, tenia un aspecte tètric, trist i pobre. Una altra comitiva va sortir de l’Ajuntament, portava un home i una dona sobre un carro, el precedia un esquadró de dragons de la caserna. Tot darrere hi anaven les autoritats i el botxí. Als camps del Triai s’aixecaven dues forques, en Ramon, quan les va veure, es va marejar. El va calmar la determinació de la Magdalena, que es mirava, desafiant, l’eina de matar. Els cavalls havien convertit el camí en un fangueig, on el carro marcava les roderes, que s’omplien de l’aigua de la pluja que des de feia dies queia sobre Olot. Per això, les autoritats i el botxí havien de caminar


Pagina oberta

amp de blat.

per sobre la margera, cosa que els evitava el fang, però no l’aigua de l’herbei que se’ls ficava per dins de les sabates i els esclops. Van pujar al cadafal on els esperaven les forques. Allí, un carmelita va apropar un Sant Crist als llavis de la Magdalena, que va besar-lo. Quan li va tocar, en Ramon també va fer el mateix. En Dalmau Bosch, un home grassonet, havia vingut de Barcelona per exercir el seu ofici de botxí.

Durant les setmanes prèvies a l’execució havia estat ben alimentat per l’Ajuntament, que li havia proporcionat una gallina diària i dos porrons de vi. Després de l’execució trigaria a tornar a viure tan folgadament. A més, tenia els peus xops i el nas li picava. Per això, va collar ben fort la corda al coll suau de la Magdalena, que va fer un gemec. Després va tibar encara amb més força el d’en Ramon, que va quedar vermell. Els frares van tornar a cantar, ara, amb molta força. El botxí va activar la palanca que va deixar suspesos en l’aire els cossos d’en Ramon i de la Magdalena. Tots dos van trigar a morir perquè el botxí, expressament, havia deixat el nus massa enlairat. Van estar uns minuts movent les cames, frenèticament, fins que van quedar immòbils. Els cadàvers van ésser enterrats al cementiri d’Olot, en dos nínxols anònims, sense nom, només amb la data 2 de febrer del 1842. En Ponç va ésser embarcat al port de Màlaga i després de cinc dies de viatge va arribar a Ceuta. Allí es va passar els anys de condemna treballant en una pedrera. El cas és que va sobreviure. Negre com el carbó i sec com una pipa, en el viatge la gent el premia per un moro. Per això, la mainada en fugia i les noies xisclaven. Va voler tornar a Sant Grau vuit anys després de marxar-ne per segar, va passar per sota de la pedra gris en forma de proa i va plorar. Va veure com s’apropaven els núvols negres i allí mateix sota la pedra va resguardar-se de l’allau d’aigua, vent i trons. Mentre mirava la tempesta pensava amb en Guillem, la Magdalena i en Ramon. La tempesta es va atenuar, va aixecar-se i va sentir que s’apropava una cantarella. Era una colla de segadors que cantaven Sega ben arran, que la palla va cara. -On aneu companys? -Farem les bladeres dels plans de Tapioles i de Politger. -Que tingueu més sort que jo. La colla de segadors es va perdre en el camí, en Ponç es va mirar la muntanya dels Comuns i va jurar-se que mai més no la tornaria a baixar. Així va ésser, en Ponç Aubert va morir de malaltia natural el 24 de juny del 1858 en el poble de Sant Grau d’Entreperes. Xavier Valeri

Sagués N.i.f. b-17479841

Polígon Industrial - Tel. i Fax: 972 68 71 59 17853 ARGELAGUER (Girona) C/ del Terri, s/n. - Tel. 972 59 42 00 - Fax: 972 59 45 55 17844 CORNELLÀ DEL TERRI (Girona)

C/ Afores, s/n. - Tel. i Fax: 972 68 72 36 17853 ARGELAGUER (Girona)

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 10 desembre 2002

37


38

Pagina oberta

Gent de casa En Jep Dalí

Enterrament tal com es feia a Argelaguer en els anys quaranta i cinquanta del segle passat. En Jep, a la dreta, a punt amb el tamboret.

En Josep Espigol i Roura va néixer a Beuda. A més de Josep, els seus altres dos noms eren Alejandro i Miguel. De la seva infantesa ha estat impossible trobar cap tipus d’informació. Se sap, però, que eren quatre o cinc germans, dos dels quals van viure més que ell. Aleshores vivien al mas Dalí de Beuda i pels voltants de la guerra civil es traslladaren a Argelaguer, on van viure junts en Joan, en Josep i la Magdalena, tots tres germans solters. L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 10 desembre 2002

En Josep, conegut popularment per Jep Dalí, era una persona d’estatura normal, tot i no ser jeperut, caminava lleugerament inclinat endavant i força de pressa, anava tocat amb una gorra de visera, força caiguda sobre els ulls, i sempre portava alguna eina al muscle, o més d’una, a vegades la fanga i l’aixada i una saca que servia tant per abrigar-se quan plovia com per portar els fruits madurs que collia al camp. També portava un barrai de dos litres de vi. Una de les coses que el caracteritzaven era que sempre treballava rient, excepte quan se sentia observat i es posava seriós. A més, tenia el llavi inferior lleugerament caigut, la qual cosa li accentuava la rialla i, de vegades, feia que li caiguessin les bavalles, que solia solucionar amb un cop de braç. En Jep tenia unes mans grosses, nuades, crues del fred, de la terra que manaven, d’aguantar els mànecs de les eines


Pagina oberta que no deixava durant tot el dia; unes mans robustes, poc modelades i gens lleugeres, més rodones que llargues. En Josep, que la major part de l’any calçava esclops ajustats amb palla, era analfabet, encara que es defensava en moltes coses gràcies al seu sentit comú. Era un gran afeccionat al que avui diríem “bricolatge”. Es construïa tots els mànecs de les seves eines i fins i tot s’havia fet un carretó de mà, tot sencer, fins i tot la roda, que era de fusta i ben rodona. També tenia un altre carretó de dues rodes, també fet per ell, que utilitzava tot l’any per anar a buscar llenya al riu Fluvià. Aquest carretó no tenia frens i més d’una vegada baixava pels carrers més de pressa del que ell volia, veient-se obligat a clavar els talons al terra, alhora que aguantava la càrrega amb una fermesa increïble. Cada dia, de 6 a 8 del matí, es dedicava a estellar socs amb una massa que s’havia fet ell mateix amb un soc de roure molt gros que va ferrar amb dues anelles de ferro que, prèviament, havia escalfat al foc. En acabar d’estellar socs anava a l’hort i després encara solia acceptar alguna feina, sempre del camp. En aquest sentit, cal dir que tenia una petita clientela que no li fallava mai i que ajudava substancialment a la seva economia. Amb aquests ingressos i el que treia de l’hort, es pot dir que no va arribar a passar gana. Un dels seus clientes habituals era la botiga de queviures de Can Quei, que aleshores venia de tot, des d’espardenyes fins a píndoles per al mal de gola, passant per vi. La Rosa de Cal Quei, una dona vivaratxa, simpàtica, amb uns ulls que des de darrere dels vidres de les ulleres que portava donaven una confiança especial, tenia un somriure per a tothom, i també per a en Josep. Moltes vegades, tots dos a l’hort, decidien on plantar les cols o les escaroles i, un detall important, la Rosa procurava que en Jep tingués sempre un porró de vi ple, és clar. Encara que no abusava del vi, en Josep, que era un bon company a l’hort, segurament que davant d’una fanga feixuga necessitava una mica d’inspiració. Un altre dels avantatges que tenia el vi en aquell temps era que curava refredats, en Josep no anava mai al metge, no l’havien visitat mai i penseu que tossia a base de bé, però tot s’arreglava amb una mica de vi calent:

la grip, els constipats i el mal d’esquena. A més, en Josep era “romput”, el que avui se’n diu herniat, i com la major part de la gent no s’operava per falta de diners, cal dir que aquesta lesió era molt comuna i que a la llarga acabava essent greu, ja que solia augmentar i la gent acabava morint a causa d’aquestes complicacions, sobretot gent que no tenia prou mitjans ni coneixements, entre ells en Jep, i que l’única mesura preventiva que adoptaven era estacar-se una faixa ben enrotllada al cos; aquí s’acabava tot.

Enterramorts

Fins aquí, doncs, en Josep era com molta altra gent, no destacava respecte de molts altres veïns d’aquella època sortida de la misèria de la guerra civil espanyola. Però a partir d’aquí ja no serà tan igual, perquè tenia una altra clientela per servir i a ell, que era conscient i orgullós, no el trepitjava ningú. En Josep era enterramorts, era el titular d’aquesta feina en els pobles veïns de Tortellà, Sant Jaume, Montagut i Argelaguer. En una època en què no existien els serveis funeraris d’avui, en Jep es va guanyar la plaça d’enterramorts titular a pols, ja que la feina va anar aprenent-la sobre la marxa, a mesura que l’anava fent, i amb el temps es va saber guanyar la confiança dels fusters dels pobles veïns. Vegeu, la cosa anava així: quan hi havia un difunt, s’avisava al fuster, que construïa el taüt i que, poc abans de l’enterrament, junt amb en Josep, havia d’encaixar el cos del mort. A l’hora de fer aquesta operació, moltes vegades els fusters li deien: “Va Jep, agafa’l tu que no et fa por”. I així era, no li feien por els morts i per això, feia la seva feina amb una naturalitat envejable: acomodar el difunt dins la caixa i tancar-la. Els enterraments en aquests pobles es feien a peu i el taüt el portaven a l’esquena quatre persones. En Josep estava atent en tot moment als moviments dels portadors, ja que cada cop que s’aturaven per reposar o ser substituïts, col· locava sota el bagul un tamboret que portava expressament per fer aquesta tasca. Tant a l’església com camí del cementiri, en Jep sabia tots

CYCOSA INSTAL·LACIÓ D'ÀRIDS

OFICINES: Cra. La Canya, s/n. Tels. 972 26 20 50 - 972 26 12 62 17800 olot

PLANTA: Sant Jaume de Llierca Tel. i Fax: 972 68 70 35

C/ Olot, 35 Tel. 972 28 71 56

Argelaguer

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 10 desembre 2002

39


40

Pagina oberta

En Josep amb el carro amb el qual solia anar a buscar llenya al Fluvià.

els passos que s’havien de fer i estava pendent de tots els detalls i anava fent el que corresponia a cada moment, sempre sense dir ni piu. Una vegada al cementiri, quan tothom havia abandonat el dol, en Josep començava una altra feina ben feixuga: treure les restes que contenia el nínxol que havia obert el paleta per posar-hi el taüt del nou difunt. Aquesta feina la feia amb les mans nues i no era estrany veure com, estirat, es ficava dintre del nínxol per treure les restes de fustes, ossos, teles... que hi havia ben al fons. Com a curiositat, cal assenyalar que mentre feia aquesta tasca, en Jep esternudava i tossia amb tanta naturalitat com si estigués al bell mig d’un jardí de roses. En acabar de netejar el nínxol ajudava a introduir-hi el nou difunt, donant l’últim toc al bagul perquè quedés ben posat i, tot seguit, amb un gran respecte, tornava a posar-hi les restes humanes que havia tret abans. Per últim, cremava les fustes del taüt antic i tancava la porta del cementiri. Quan arribava a casa seva, es canviava la roba que portava per fer aquesta feina per la de mudar-se, que tenia el costum de portar a dintre d’una saca per tenir-la sempre a mà i, d’aquesta manera, estar sempre a punt per fer un altre servei. En Josep no podia sentir parlar de guerres, no entrava en el seu món: es quedava atordit, descentrat, horro-

ritzat. Era massa senzill per entendre coses d’armes. A les dècades dels anys 40 i 50, de la guerra civil espanyola, de la Segona Guerra Mundial i d’altres conflictes polítics mundials, se’n solia parlar molt, i en Josep collia el que podia, però mal collit, mal entès, perquè no tenia massa cultura i eren qüestions que el feien patir molt. Pel que fa a la religió, no tenia res massa clar. No comptava amb el suport de cap autoritat religiosa ni civil, ja que era una persona que, per la seva condició, no resultava prou atractiva. Li va tocar viure una època dura en què feien por el capellà, la guàrdia civil, l’alcalde i... el dimoni. Un dia de mal record del mes de novembre de l’any cinquanta, dos veïns d’Argelaguer van trobar en Josep penjat pel coll d’una grossa alzina situada no massa lluny del poble, a prop del camí que anava a Can Abulí. Quin va ser el motiu de tan terrible decisió? Potser havia empitjorat la trencadora? Estava cansat de viure? Va ser el resultat d’una malaltia del cap? Potser ja no podia amb el tamboret, els desplaçaments a peu pels pobles veïns i els difunts?... En Jep és enterrat a terra, al cementiri vell, avui aparcament-jardí. Els veïns varen fer-li un forat d’uns tres metres, perquè no tenia nínxol, que es troba, aproximadament, entre mig de l’església i la cabana del rector. Tenia 59 anys, al cel sia. Salvador Pelegrí

fusteria tancaments d'alumini i P.V.C.

Cra. d'Olot, s/n. - Tel. i Fax: 972 59 01 84 - 17850 BESALÚ (Girona)

Ctra. d'Olot, 61 17853 ARGELAGUER Tel. 972 68 71 54 (Girona)

ESTRUCTURES I OBRES EN GENERAL Mossèn Bartomeu, s/n - Tel. 972 29 04 44 - Fax 972 29 20 11 - Mòbil 908 93 67 10 17857 SANT JOAN LES FONTS

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 10 desembre 2002


Pagina oberta

Carta d’un fill a tots els pares No diguis mentides davant meu, ni em demanis que jo menteixi per tu, encara que sigui per treure’t d’un mal pas. Em fas sentir malament i em fas perdre la fe en el que em dius. Quan jo faig alguna cosa mal feta, no m’exigeixis que et digui per què ho he fet. A vegades ni jo mateix ho sé. Quan t’hagis equivocat en alguna cosa, admet-ho i creixerà l’opinió que jo tingui de tu, i així m’ensenyaràs a admetre també les meves equivocacions. Tracta’m amb la mateixa amabilitat i cordialitat amb què tractes als teus amics. Que siguem de la família, no vol dir que no puguem ser també amics. No em diguis que faci una cosa quan tu no la fas. Jo aprendré allò que tu facis encara que no ho diguis. Però mai no faré allò que tu diguis i no facis. Quan t’expliqui un problema meu, no em diguis “no tinc temps per bajanades” o “això no té importància”. Mira de comprendre’m i d’ajudar-me. No em donis tot el que demano. A vega-

des només demano per veure fins on puc arribar. No m’escridassis. Et respecto menys quan ho fas; i m’ensenyes a cridar a mi també. I no ho vull fer. No em donis sempre ordres. Si en comptes d’ordres a vegades em demanessis les coses, jo ho faria més a gust i més de pressa. Compleix les promeses, bones o dolentes. Si em promets un premi, dóna-me’l; però també si és un càstig. No em comparis amb ningú, especialment amb el meu germà o germana. Si tu em fas sentir millor que els altres, algú sofrirà, i si em fas sentir pitjor que els altres, seré jo qui sofriré. No canviïs d’opinió tan sovint sobre el que haig de fer. Decideix i confirma aquesta decisió. Deixa que em valgui per mi mateix. Si ho fas tot per mi, jo no podré aprendre mai. I estima’m i digues-m’ho. A mi m’agrada sentir-t’ho dir, encara que pensis que no cal.

ProMinent Gugal, S.A. Solucions als problemes del aigua i del medi ambient

Polígon Industrial, s/n. 17853 Argelaguer (Girona)

Tels. 972 28 70 11 - 28 70 12 Fax 972 28 71 07

CALES DE LLIERCA, S.A.

Afores, s/n. Tel. 972 68 70 20 Fax: 972 68 74 16

17853 ARGELAGUER (Girona)

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 10 desembre 2002

41


42

Pagina oberta

El nou triangle El parc infantil ja és una realitat de la qual tots en podem gaudir. Feia anys que la seva creació era reivindicada pel poble i ara ja podem jugar-hi. Des del moment en què ens vam assabentar de la seva futura construcció, unes quantes famílies del poble vam anar a l’Ajuntament per veure els plànols i informar-nos sobre el projecte. Un cop fet això vam decidir reunir-nos i parlar-ne, tot estudiant què podríem aportar nosaltres perquè el parc fos un bon lloc de joc per als nostres fills. D’aquesta reunió van sorgir idees i, més tard, vam elaborar un full on exposàvem les nostres propostes. El full vam entregar-lo a l’Ajuntament perquè el tinguessin en compte. El pas següent va ser una xerrada amb l’Ajuntament on vam acabar d’arrodonir les propostes. Van dir-nos que eren interessants i que les tindrien presents. I aquí va acabar tot, vam haver d’esperar a què el parc fos una realitat per veure els resultats de les nostres xerrades. Conclouré el text dient que sí van valer la pena i que moltes de les propostes que vam fer van fer-se realitat. No cal especificar quins van ser els canvis, només vull remarcar que entre l’Ajuntament i el poble hem aconseguit un nou espai prou important per als més petits i hem donat color al nostre entorn. Gràcies a tots els qui han treballat en el projecte. Marta Solanich

Classes d’anglès per a nens i nenes d’Argelaguer Apreciats pares i mares d’Argelaguer, ens dirigim a vosaltres per comunicar-vos que des del mes d’octubre d’aquest any es duen a terme classes particulars d’anglès, adreçades a grups, a l’escola Montpalau, ja que ens hem fet ressò del desig d’uns quants pares perquè els seus fills poguessin gaudir d’un major coneixement d’aquesta llengua, tan important en el Pla d’Estudis. És per això que tots pretenem que sigui una activitat constant en el temps. Per efectuar-la hem participat tots, amb aquell caire obert que tenim; molts pares han aconsellat l’horari, el tipus de quota, han fet referència a persones que podrien fer-se càrrec de l’activitat, etc. Tots som conscients d’estar fent una bona tasca per a la mainada. Personalment, nosaltres agraïm la col·laboració de l’A juntament d’Argelaguer, dels representants dels pares/mares a l’escola, de la direcció i del professorat del centre. Tanmateix, val a dir-ho, sentim no poder agrair cap interès ni col· laboració per part de l’actual Junta de l’APA. Recordeu que les classes es porten a terme els dimarts i dimecres per grups i que podeu apuntar els vostres fills a través de la professora Saida, que és qui porta a terme l’activitat. Moltes gràcies a tothom i, per acabar, recordem que saber no ocupa lloc. Ana Painceira - Eva Llansana L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 10 desembre 2002

Argelaguer En un racó de la Garrotxa s’hi troba un poble petitó. No hi corren taxis ni tramvies, però sí, una gran germanor. Jo, que hi vaig néixer i viure molts anys, un bon dia el vaig haver d’acomiadar amb els ulls llagrimosos i el cor angoixat, però mai l’he deixat d’estimar... Qui s’hi para una vegada, ja no hi pot passar de llarg, té un encant incomparable que t’atrau de veritat. Sens dubte, hi ha gran harmonia, no hi manca la solidaritat, tots són una gran família que conviuen de bon grat. Il·luminats per una gran Senyora que tots li resem i demanem un cop de mà, per a tots molt estimada, la nostra Mare de Déu del Guilar. Ara, tinc el cor dividit, entre Argelaguer i Sant Joan les Fonts, que em va acollir positivament obrint-me camí a nous horitzons.

Anna Cros


Gastronomia

Panellets que no es fiquen al forn (Panellets de pastanaga, ideals per fer amb els més petits)

Què necessitem?

250 grams de pastanagues, 100 grams de coco ratllat, 100 grams de sucre llustre

Com fem la massa?

Pelem les pastanagues, les tallem a trossos i les bullim en aigua sense sal. Un cop tendres, s’escorren ben escorregudes i s’aixafen. Separem en un plat una mica de sucre llustre i de coco ratllat, i la resta del sucre i el coco l’afegim a la pasta de pastanaga, remenant fins que quedi ben barrejat. Seguidament es fan boletes amb la massa, que es passen pel coco ratllat i després pel sucre llustre i, si es prefereix, per xocolata ratllada. Surten molt bons!

Panellets que es fiquen al forn (Panellets d’ametlla)

Què necessitem?

300 grams de farina d’ametlla, 400 grams de sucre, 500 grams de patata, 2 rovells d’ou, una mica de pa ratllat, pinyons, ametlles, xocolata ratllada, coco, cafè, grosella, codonyat...

Com fem la massa?

Un cop feta la massa mare, es poden fer panellets de diferents classes. Si volem panellets d’ametlla o pinyons, fem amb la massa la forma dels panellets, els passem per clara a punt de neu perquè no caiguin els pinyons i si li volem donar un to groc li passem per sobre una pinzellada amb rovell d’ou. Si volem panellets de coco, li afegim a la massa mare una mica de coco ratllat i l’amassem. Amb la massa fem una “botifarra”, que tallarem a trossets més petits. A cada un li donarem forma cònica i li tirarem coco ratllat per sobre. Si els volem de xocolata, fem la mateixa operació anterior però en comptes del coco hi posarem xocolata. Quan els tinguem fets, els posem damunt una safata de pa d’àngel, d’aquesta manera, si un cop cuits queden una mica enganxats al pa no passa res, també ens els menjarem. Els posarem al forn (gratinador) a 250º uns 7 minuts, però s’ha d’anar amb compte perquè segons el tipus de forn el temps pot variar. Vigileu que no es cremin! Encara que quedin tous, quan es refredin estaran al punt.

Carme Romero i Duran

Flam de poma Ingredients (per a 8 persones):

3/4 kg de poma golden (pelades), 5 ous, 1 pot de llet condensada “La Lechera” de 370 gr.

Elaboració:

Cal pelar i partir les pomes en quatre trossos, posar-les al foc amb aigua fins que estiguin toves (10 o 15 minuts). Colar-les i aixafarles amb una forquilla. Seguidament, afegir-hi la llet i els 5 ous (la clara i el rovell dels ous s’han de remenar junts, però no cal deixatar-los). Quan ho tinguem tot ben barrejat, ho posarem dins una flamera (amb sucre cremat al fons). Ha de bullir al bany maria 1 hora. De seguida que es tregui del foc, s’ha de tombar en un plat.

Marga Ros

Es couen les patates amb aigua sense sal i, un cop cuites, s’escorren ben escorregudes i es passen pel passapurè. S’afegeix la farina d’ametlla, el sucre i els dos rovells d’ou (si la pasta queda tova, li afegirem una mica de pa ratllat per espesseir). Ho amassem fins que quedi una pasta lligada.

Mas Espuella Residència · Casa de pagès 17800 Argelaguer La Garrotxa - Girona Tels. 972 68 74 57 / 972 68 71 58 - Fax: 972 59 12 99

Turisme Rural

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 10 desembre 2002

43


44

Àlbum fotogràfic

Quan el transport es feia amb carretes.

El jovent es banyava a la Resclosa.

"Piscina" de la Resclosa.

Pescant al Fluvià. L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 10 desembre 2002

Un paller de debó.

Preparats per la pesca al Fluvià.


Àlbum fotogràfic

Preparant les vaques per anar a lleurar, als anys 60.

En Janot amb la seva vespa.

Alguna cosa no funciona.

La carretera abans d'asfaltar.

Un dels primers cotxes d'Argelaguer. L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 10 desembre 2002

45


46

El viatge

Santuari de la Mare de Déu del Mont i Verdaguer Hi ha dues raons per fer una escapada enguany al santuari de la Mare de Déu del Mont. Una, l’any Verdaguer. Fa cent anys que va morir el poeta de Catalunya, i a dalt del Mont es conserva molt bé l’habitació i el llit on va dormir l’eximi poeta. I, l’altra raó és que el santuari ha estat renovat de dalt a baix, el que el fa més íntim i acollidor. El 25 de juliol de 1884 mossèn Cinto Verdaguer, després d’haver passat uns dies a Banyoles, s’enfila a peu cap al santuari de la Mare de Déu del Mont passant per Lligordà, Beuda i fins al monestir de Sous i el Mont. Segons expliquen Modest Prat i Joan Carreres en el seu llibre Verdaguer a la Mare de Déu del Mont, el rector de Sous, que vivia a dalt del santuari “li ofereix a Verdaguer la millor habitació d’aquell niu d’àligues: una incomparable vista del Pirineu ‘des del mar a Cerdanya, coronat pel majestuós Canigó’, segons expressió del poeta”. Mossèn Cinto va estar tot l’estiu al santuari, si bé anava fent sortides, sobretot al Noguer de Segueró, una de les cases pairals més importants de Catalunya. L’any següent el poeta va fer una escapada de tres o quatre dies al Mont. Actualment, pujar al Mont és extremadament fàcil, ja que des de la carretera de Figueres a Besalú, a l’hostal d’en Vilà, surt una ruta de 19 quilòmetres molt ben asfaltats, encara que una mica estreta, el que fa el camí més agradable. Abans d’enfilar l’últim tram per arribar al santuari passem per davant del monestir de Sous, les ruïnes del qual cal visitar. A Sant Llorenç de Sous, en els darrers anys, s’hi han fet treballs de reconstrucció i de neteja i ara es pot endevinar l’antic esplendor del cenobi benedictí, que anys enrere estava totalment cobert de terra i de matolls fins al punt que ni s’endevinava des de la mateixa carretera. Deixem ja Sous i enfilem-nos fins al santuari. La vista que tenim als nostres peus només pot ser descrita per un poeta com mossèn Cinto: “L’espectacle que es descobreix, tant des del terrat de la casa com des del Pedró, que està al cap L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 10 desembre 2002

de la serra, darrere el santuari, és meravellós. Des d’ací es veu tota la serralada del Pirineu, des de Puigmal fins a la mar, renglera d’enormes muntanyes que des d’ací semblen dominades per l’ample i alterós Canigó. Aqueixa té a llevant les de Maçanet de Cabrenys, que amb els seus marlets recorden les de Montserrat; les Salines; el coll de Panissars, dominat pel castell de Bellaguarda; Requesens, tron de la Verge d’aquest nom, a la qual demanen els figuerencs la sanitosa tramuntana; el coll de Banyuls, per on passaven fa trenta anys, a ruta feta, els contrabandistes; les dues muntanyes de Sant Pere de Roda i Paní, aquesta ficada de peus dintre la mar de Roses. Davant eixa filera de gegants n’hi ha una altra de menys important, mes que no és pas de requetens: Bassegoda, Montnegre, de França, les cingleres de Sant Aniol, i altres que s’allunyen cap a trobar el turó de Sant Antoni i el Taga, formant l’antemural dels Pirineus... ¡Quantes dotzenes de pobles i viles es veuen des d’aqueix incomparable mirador: des de Figueres, la reina del pla, fins a la immortal Girona que, recolzada a la serra dels Àngels, sembla repassar el compte de ses glòries, tot emmirallant-se en el Ter, que corre a ses plantes! Més ençà es veu Banyoles, amb el seu hermós estany, flor d’aquest paisatge, que el perfuma amb la dolça flaire de la seva fe i amb l’aroma de les seves primitives tradicions...” Podríem continuar però no hi ha més espai. Entrem al santuari i anem a saludar la Mare de Déu, una imatge d’alabastre de Beuda, que presideix un temple d’estil bizantí, d’una sola nau, cobert amb volta de canó. El capellà responsable del santuari, mossèn Enric Sala, s’ha proposat reconstruir totalment l’hostatgeria i podem dir que ho ha aconseguit en un 70%, ajudat per un equip de gent entusiasta que forma el Patronat. Qui ho ha vist i qui ho veu! Hi vaig ser fa pocs dies i no m’ho podia creure. Un edifici rònec i trist s’ha convertit en un de nou, ple de llum i amb totes les comoditats mínimes que es poden demanar avui dia. Hi ha cinc habitacions dobles, amb tots els serveis i una altra, amb vuit lliteres, per si s’hi vol anar en grup. S'ha construit un nou menjador, des del qual es veu una vista impressionant mentre anem fruint d’un menjar senzill però apetitós. A la tornada, si encara ens queda temps, tenim molts indrets plens d’història per visitar: Lladó amb el seu priorat, Beuda, el santuari de Palera, Maià de Montcal, Besalú... Pep Collelldemont

S


Programa Festa

S D F

esta de

ant

S D ant

Divendres 6 de desembre

A 2/4 de 4 de la tarda:

Partit de futbol entre solters i casats A les 7 de la tarda:

amas 2002

amas 2002

A les 10 de la nit:

Representació de l’obra “Catalans a la romana”, a càrrec del Grup de Teatre de Montilivi

Diumenge 9 de desembre

Concert infantil de cant coral A 2/4 de 12 del matí: a càrrec de l’Escola de Música Trobada a la plaça i tot seguit d’Olot cercavila amb el gegant Màssio A 2/4 de 9 del vespre: el Moliner, capgrossos i xanquers Inauguració de l'exposició d’Argelaguer acompanyats pels d'aqüarel·les i dibuixos de Toni gegants dels pobles veïns Tort "Sojorn a Argelaguer -1994- A les 12 del migdia: 2002-", oberta el dissabte de 5 a 8 Missa solemne amb de la tarda i el diumenge d'11 del acompanyament d’orquestra matí a 1 i de 5 a 8 de la tarda A la 1 de la tarda:

Dissabte 7 de desembre

47

Dues sardanes a càrrec de la cobla Foment de la Sardana A 2/4 de 4 de la tarda:

Partit de futbol de 2a Regional Partit amistós de futbol-7 entre l’Argelaguer i l’Hostoles A 2/4 d’11 del matí:

A 2/4 de 6 de la tarda:

A les 5 de la tarda:

Tot seguit:

A les 7 de la tarda:

Espectacle infantil amb el grup Audició de sardanes amb la cobla Xirupiflai, al Casal Foment de la Sardana Berenar amb coques casolanes, Ball de fi de festa amenitzat pel al Casal conjunt Almas gemelas L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 10 desembre 2002


Profile for AjuntamentArgelaguer

Argelaga 10  

Argelaga 10  

Advertisement