Page 1

L'Argelaga 8

Revista d'Argelaguer desembre 2001

La nova Casa de la Vila


Serveis

Telèfons d’interès

Horaris de serveis Ajuntament: Dilluns i dijous, de 10 del matí a 12 del migdia. Dimecres i divendres, de 10 a 2 de la tarda. Dimarts, de 10 del matí a 12 del migdia.

Urgències al CAP de Besalú De dilluns a divendres de les 2 de la tarda a les 9 del matí i els dissabtes, diumenges i festius les 24 hores.

Servei d’urbanisme: L’arquitecte i l'arquitecte tècnic del Consell Comarcal atendran les consultes cada divendres, de forma alternativa, de 10 a 1 del migdia.

Dispensari de Tortellà: Dilluns, de 10 del matí a 1 de la tarda. Dimarts, de 10 del matí a 12 del migdia. Dimecres, d’11 del matí a 1 de la tarda. Dijous, de 2/4 de 10 del matí a 12 del migdia. Divendres, de 2/4 de 10 del matí a 1 de la tarda.

Servei d’aigua de PRODAISA: Tercer dilluns de cada mes, d'1 a 2 del migdia.

Ajuntament.................................... 972 68 71 37 Escola............................................ 972 28 70 59 Consultori Argelaguer.................... 972 68 76 06 Consultori Tortellà.......................... 972 68 75 56 Farmàcia........................................ 972 28 71 02 Urgències (CAP Besalú)................ 972 59 00 32 ................................................... i 989 30 40 88 Dr. Enric Bayona............................. 608 74 14 11 Creu Roja d’Olot.....972 27 22 22 i 972 26 23 18 Ambulàncies Garrotxa................... 972 26 76 52 ................................................... i 972 27 28 28 Mossos d’Esquadra...................................... 088 Centre d'emergències....................................112 Bombers....................................................... 085 Parròquia (Mn. Miquel).................. 972 68 71 85 Hospital d’Olot............................... 972 26 18 00 Hospital de Girona J. Trueta........... 972 20 27 00 Hospital de Girona (habitacions)... 972 22 49 55 Servei Funerari (J. Planella)........... 972 68 71 17 ................................................... i 972 28 71 94 Jutjat de Pau (St. Joan)................. 972 29 03 03 Servei d'aigües (Prodaisa)............. 972 20 20 78

Farmaciola: Argelaguer: de dilluns a divendres, de 12 del migdia a les 2 de la tarda. Dissabtes, d’1/4 d’1 a 1/4 de 2 de la tarda.

Jutjat de Pau: Divendres, de 1 a 2 de la tarda. Recollida de trastos vells El primer dilluns de cada mes, a les 8 del matí. Consultori d’Argelaguer Metge Consulta programada: dilluns, dimecres, dijous i divendres de 2/4 de 12 del matí a les 12 del migdia. Consulta espontània: dilluns, dimarts, dijous i divendres de les 12 del migdia a 2/4 d’1 de la tarda. Infermera Dilluns, dimecres i divendres de 2/4 de 12 del matí a les 12 del migdia. Llevadora Cal concertar cita prèviament.

Farmàcia: Tortellà: de dilluns a divendres, de 2/4 de 10 del matí a 2/4 de 2 de la tarda i de 5 a 8 de la tarda. Dissabtes, de 2/4 de 10 del matí a 2/4 de 2 de la tarda. Escola: Horari acadèmic: de 2/4 de 10 del matí a 2/4 d’1 de la tarda i de 3 a 5 de la tarda. Servei de menjador: de 2/4 d’1 a les 3 de la tarda. Misses: Diumenges i festius, a 2/4 de 10 del matí.

Horaris de la TEISA Besalú - Banyoles - Olot Besalú Banyoles

5,45

6,15

7,30

8,00

8,30

10,00

11,30

12,00

13,30

14,00

15,30

16,00

16,30 17,30

17,00 18,00

19,30

20,00

6,30 7,15 7,45 8,15 9,15 10,15 11,15 12,15 12,15 13,15 14,15 15,15 16,15 16,15 17,30 17,15 18,15 19,15 20,15

(1) De dilluns a divendres feiners (2) Dies curs escolar L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 8 desembre 2001

Banyoles - Besalú - Olot

Arribades a Girona 7,05 7,45 8,15 8,45 9,45 10,45 11,45 12,45 12,45 13,45 14,45 15,45 16,45 16,45 18,00 17,45 18,45 19,45 20,45

Sortides Banyoles Besalú de Girona Feiner Feiner Lectius (2) Feiner Feiner Diari Feiner Feiner Festiu Feiner (1) Diari Feiner (1) Feiner Festiu Feiner (1) Festiu Feiner Feiner (1) Diari

Girona

Sortides d’Olot

Olot

2

7,15 8,00 9,15 10,15 11,15 12,15 13,15 13,15 14,15 15,15 15,15 16,15 17,15 18,15 19,15 20,15 21,00

7,45 8,30 8,45 10,45 11,45 12,45 13,45 13,45 14,45 15,45 15,45 16,45 17,45 18,45 19,45 20,45 21,30

Arribades a Olot

8,03

8,30

10,03

10,30

12,03

12,30

14,03

14,30

16,03

16,30

18,03

18,30

20,03

20,30

21,48

22,15

(1) De dilluns a divendres feiners Telèfons Administracions: Girona: 972 20 02 75 - Banyoles: 972 57 00 53 Olot: 972 26 01 96 - Figueres: 972 50 31 75

Feiner Feiner Feiner Feiner Diari Feiner Feiner Festiu Feiner (1) Diari Festiu Feiner (1) Diari Feiner (1) Diari Feiner (1) Diari


Editorial Sumari

2 Serveis 3 Editorial 4 Informació municipal 6 Entrevista 9 Història 12 Geganters i Xanquers 14 Esports 18 Euro 20 Escola 22 Les nostres botigues 24 Parròquia 25 Actualitat 30 Pàgina oberta 32 Àlbum fotogràfic 35 Programa festa Edita: Ajuntament d'argelaguer Consell de Redacció: Pere Oliveras, Enric Badosa, Assumpció Viñolas, Josep Dorca, Toni Tort, Ricard Ayats i Adriana Prat. Fotografia: Julián Martin, Albert Nebot, Enric Badosa, Albert Pellicer, Toni Tort, Salvador Pelegrí i Pere Puigvert Foto portada: Maqueta de la nova Casa de la Vila Disseny i Compaginació: JJ Comunicació Impressió: Gràfiques Fornells Dipòsit Legal: GI-430 Amb la col.laboració de

A

rgelaguer és un dels pocs municipis de Catalunya que en el període d’ajuntaments democràtics no havia reformat o construït una nova casa consistorial per tal d’adaptar-la a les necessitats actuals. La decisió de construir un nou edifici, que a més de les dependències de l’Ajuntament acollirà el consultori municipal, així com d’altres instal·lacions, com una sala d’actes, s’ha ajornat més enllà del que seria desitjable, ja que portàvem molts anys en què la manca d’espai de l’immoble de la carretera d’Olot dificultava notablement les relacions dels veïns amb l’administració local. En aquest sentit, només cal assenyalar que era impossible rebre més d’una visita al mateix temps amb un mínim d’intimitat i tranquil·litat, condicions imprescindibles i irrenunciables per a una reunió de veïns amb membres del consistori. A més, s’ha de tenir en compte que en aquestes mateixes dependències s’hi duen a terme les gestions del jutjat de pau, de manera que l’edifici quedava col·lapsat en múltiples ocasions, circumstància no gens estranya si es té en compte la seva reduïda capacitat. Després de descartar l’ampliació i reforma de l’actual seu de l’Ajuntament en considerar que suposaria simplement una solució transitòria, ja que d’aquí a pocs anys ens tornaríem a trobar amb el mateix problema de manca d’espai, s’ha optat per aixecar un edifici de nova planta que, a més, ajudarà a consolidar la zona de serveis del municipi, atès que es construeix just al davant de l’escola pública. El nou edifici constarà de planta baixa i pis així com d’una planta soterrani que aprofita el desnivell de terreny on s’està construint. Ben segur que suposarà una gran millora per al nostre municipi, ja que permetrà atendre, amb comoditat i eficàcia, als veïns en les seves relacions amb l’administració local. En aquest sentit, cal indicar que les dependències municipals ocuparan tota la primera planta, a la planta baixa s’hi ubicarà el consultori municipal i la sala d’actes, mentre que encara no s’ha concretat l’ús que es farà del soterrani. Hi ha qui pot considerar que amb un immoble més petit també passaríem, però s’ha de tenir en compte que el nou edifici ha de servir per dinamitzar la vida del municipi, sense oblidar les tasques administratives pròpies d’un ajuntament, de manera que s’ha volgut evitar el risc de fer un immoble que ja fos petit abans d’inaugurar-lo. Quant al finançament de l’obra, que costa més de 100 milions de pessetes, cal indicar que la intenció de l’Ajuntament és aprofitar les subvencions que poden atorgar-li totes les administracions -de moment la 1a fase dels treballs ja rep l’ajut per estar inclosa dins el PUOiSC de l’any 2001- i fer-se càrrec de la resta, recorrent, si cal, a l’endeutament, una mesura que no ens ha de fer por, ja que es tracta d’un edifici que donarà servei durant molts anys i, per tant, que es pot amortitzar a llarg termini. Pere Oliveras Alcalde L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 8 desembre 2001

3


4

Informació municipal

El projecte de construcció de la casa consistorial d’Argelaguer

E

l projecte de construcció de la casa consistorial, 1a fase, es troba inclosa dins el Pla Únic d’Obres i Serveis de Catalunya (PUOiSC), any 2001, i es va adjudicar per concurs públic el passat 10 de juliol a l’empresa Micaló-Ramió SL de Banyoles. L’empresa adjudicatària té un termini de 9 mesos, a partir de la data d’inici de les obres, l’1 d’octubre de 2001, per executar el projecte. Una vegada acabat, en aquest edifici s’hi ubicaran les dependències del nou Ajuntament, a la primera planta; el consultori municipal i la sala d’actes, a la planta baixa; i està pendent de concretar la distribució de la planta soterrani. Aprofitant els actes de la Festa Major 2001, el proper dia 7 de desembre, a les 7 del vespre, es farà a

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 8 desembre 2001

la capella de Santa Anna la presentació de la maqueta del nou edifici. Aquesta maqueta ha estat construïda per l’estudiant d’arquitectura Miquel Puigbert i Badosa i us servirà per fer-vos una idea de com serà l’edifici. Des de l’Ajuntament volem convidar-vos a la presentació, un acte que finalitzarà amb un piscolabis per a tots els assistents. Donada la importància d’aquest acte, atès que aquest edifici representarà un important canvi per al futur d’Argelaguer, us reiterem que tots hi esteu convidats.


Informació municipal - Recordem que és un Local Social per a tothom i, per tant, no s’hi pot fer el que es vulgui. - En cas de no complir les normes es procedirà al tancament de la sala.

Ja tenim semàfor

Inauguració de les obres de condicionament de la carretera del Cementiri

Tal com es va acordar amb el Ministeri de Foment, s’ha pintat un pas de vianants, amb senyalització i regulat semafòricament, per tal que puguem travessar amb seguretat la carretera d’Olot (N-260). El semàfor fa, a la vegada, la funció de regular la velocitat dels cotxes. Cal prémer el botó per tal que es posi verd per als vianants.

El passat 17 de novembre, el president del Consell Comarcal de la Garrotxa, Miquel Noguer, va inaugurar les obres de condicionament que s’han dut a terme a la carretera del Cementiri. Aquesta obra de pavimentació i allargament de la carretera fins al camp de futbol forma part del Pla de Camins del 2001 del Consell Comarcal i ha estat finançada en la seva totalitat per aquest organisme.

Normes d’ús de la sala del Casal Després de reunir-nos amb el jovent del nostre poble i intercanviar les nostres opinions, vam arribar als acords següents: • La sala del Casal estarà oberta tots els dies de la setmana, excepte el dijous. • L’horari d’obertura serà a les 6 de la tarda, de dilluns a divendres i els dissabtes i diumenges estarà oberta tot el dia. • Les persones que en facin ús han de respectar les normes establertes així com fer una bona utilització de les instal·lacions i material, procurar tenir aquest espai públic el màxim de net possible fent servir les papereres per llençar-hi envasos, papers, pipes... • La sala ha de quedar lliure sempre que hi hagi una altra activitat a realitzar per part d’alguna entitat amb permís de l’Ajuntament (cursets, festes, teatre, sardanes...). • Les activitats que s’hi poden realitzar són: jocs de taula (cartes, parxís, dòmino, escacs...) i partides de pingpong. També volem destacar que: - Anirem fent diverses reunions per fer-ne un seguiment.

En aquests primers dies del seu funcionament s’ha demostrat la seva utilitat per als veïns del poble i especialment per a tots els usuaris del transport públic i del transport escolar. Hem d’acostumar-nos a creuar la carretera per aquest lloc!, ja que en pocs dies han estat a punt d’atropellar dues persones adultes que, incomprensiblement, creuaven la carretera a menys de 10 metres del nou pas de vianants.

Major, 16 - Tel. 972 59 10 25 - particular: 972 68 71 47 17850 BESALÚ (Girona)

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 8 desembre 2001

5


6

Entrevista

Els Abulí-Ros,

una família d’Argelaguer unida per l’esport Tot i que fer esport és una pràctica molt habitual en els nostres dies, sobretot entre el jovent, no és tan comú trobar-se una família en la qual tots els seus membres en practiquin algun. Aquest és el cas dels membres de la família d’Argelaguer Abulí-Ros, en què el pare, en Joan Abulí i Espígol, i el fill gran, en Francesc, de 15 anys d’edat, practiquen el mountain bike o BTT (bicicleta tot terreny) i la mare, Marga Ros i Noguer, i el fill petit, en Jordi, de 10 anys, juguen a futbol. Tant en Joan, nascut a Argelaguer fa 43 anys, com la Marga, que va néixer a Banyoles fa 39 anys i que resideixen al nostre poble des que van casar-se el 1985, consideren que, a més de ser una pràctica saludable, ja que contribueix a mantenir-te físicament en bon estat, l’esport transmet uns valors molts positius, com són la companyonia, l’esperit de superació... Per aquest motiu, prediquen amb l’exemple i han inculcat als seus fills aquest hàbit que vénen desenvolupant des que eren joves.

“H

i ha molts caps de setmana en què difícilment estem tots junts a casa, ja que els diumenges en Joan i en Francesc marxen de bon matí per anar a córrer amb bicicleta i quan tornen jo haig d’anar-me’n perquè tinc partit de futbol, mentre que en Jordi és fora els dissabtes a la tarda, que és quan juga el seu equip”, refereix la Marga, que ja fa tres temporades que és jugadora de l’equip de futbol del Club Esportiu Besalú que

competeix en el Grup 2 de la Primera Divisió Femenina i que anteriorment havia jugat una temporada amb el Sant Jaume. Aquesta temporada 2001-2002, en el grup del femení del Besalú, també hi ha els equips de Camallera, Santa Cristina d’Aro, Hostalric, Llers, Cassà, Riudarenes, les Preses, Breda, l’Estartit, Blanes i Arbúcies, així com el de la Penya Blaugrana de Ripoll i els de les escoles de futbol Arbucienca i del Gironès.

La Marga Ros, asseguda amb el seu fill petit al davant, amb l’equip femení del Sant Jaume de la temporada 1998-1999. L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 8 desembre 2001


Entrevista

En Joan Abulí, al puig de Montroig, l’any 2000.

“Vaig decidir començar a jugar a futbol arran d’una xerrada que vaig sentir en una botiga en la qual, en aquell moment el segon entrenador de l’equip femení del Sant Jaume, deia a dues dones grans que sempre faltava gent per jugar. Aleshores vaig pensar que jo podria jugar-hi i, més endavant, vaig saber que a Tortellà volien formar un equip femení i vaig anar-hi a entrenar. Aquest equip no es va acabar de formar, però jo, que ja m’havia afeccionat al futbol, vaig oferir-me al Sant Jaume, club amb qui vaig jugar la temporada 1998-1999”, explica la Marga, que abans de jugar a futbol i des que era jove feia gimnàstica pel seu compte i que puntualitza que “malgrat que la meva idea era jugar de tant en tant, des que vaig començar, fa quatre anys, he jugat tots els partits”. L’equip femení del Besalú, on la Marga juga de lliure, està entrenat per Jesús Batlle i Miquel Portas, juga els seus partits els diumenges a la tarda i entrena els dimecres i divendres de 9 a 2/4 d’11 de la nit. També és jugador del Club Esportiu Besalú, però de l’equip que enguany competeix en el Grup 11 de la Primera Divisió Aleví, en Jordi, que va començar a practicar el futbol als 4 anys i que habitualment juga de davanter, encara que també ho fa de mitja punta o d’interior esquerra. A més del Besalú, aquest grup està format pels equips de la Canya, Sant Joan de les Abadesses, Olot, Vilamalla, Sant Joan, Besalú i les Planes, així com el de la Penya Blaugrana de Ripoll, el de l’escola de futbol de la Garrotxa, el de l’escola Pia d’Olot i el Joventut Sant Pere Màrtir. L’actual és la sisena temporada que en Jordi juga a futbol: la 2001-2002 i la passada amb el Besalú, les dues anteriors amb el Tortellà i les dues primeres (1996-1997 i 1997-1998) amb el Montagut. “Vaig començar a jugar a futbol amb el Montagut perquè acompanyava al meu germà, que aleshores entrenava i jugava amb aquest club”, explica en Jordi, que abans de decidir-se a jugar a futbol havia provat la bicicleta, esport que va descartar “perquè és massa cansat i ell no està gaire disposat a fer l’esforç que cal per practicar-lo”, coincideixen a destacar els seus a pares.

En Francesc a la seva habitació, on conserva els 69 trofeus que ja ha aconseguit fins al moment.

Ciclisme

En Joan va deixar el futbol, que havia practicat de jovenet, per dedicar-se a córrer amb bicicleta, un esport que ha practicat sempre pel seu compte i per passar l’estona, a diferència del seu fill Francesc, amb qui surt a fer quilòmetres sempre que pot i que ja ha participat en diverses competicions oficials de BTT com a corredor federat, primer del club Motos Climent i les dues últimes temporades del Club Ciclista Empordanès de Figueres. “De jovenet vaig jugar a futbol amb l’Argelaguer i algun partit amb el Tortellà, però vaig deixar-ho perquè no era massa bo”, relata en Joan, que afegeix que “després vaig començar a córrer amb bicicleta, esport que he continuat practicant, però, tot i estar federat, sempre pel meu compte i per passar l’estona, la qual cosa no vol dir que no disputi les marxes que s’organitzen arreu de les comarques gironines, sobretot al Baix Empordà, com les de la Bisbal, Oix, la Pujada a Xenacs...”. També va ser el futbol el primer esport que va practicar en Francesc, que va començar als 5 anys. Va jugar amb el Montagut i amb el Sant Joan i va deixar-lo quan, per incompatibilitat d’horaris i manca de temps, va haver d’optar entre aquest o el ciclisme “que practica des que tenia 9 anys perquè jo sortia a córrer i ell em seguia”, refereix en Joan, que explica que, a més d’acompanyar el seu fill a les competicions “procuro anar a entrenar amb ell sempre que puc, però cada cop em resulta més difícil seguir el seu ritme”. La temporada ciclista comença el març i habitualment finalitza el setembre, excepte alguns anys, com l’actual, en què s’allarga fins al desembre. Deixant de banda els caps de setmana, reservats per a les competicions o marxes amb bicicleta en què participa, l’entrenament tipus d’en Francesc és d’unes sis hores setmanals distribuïdes de la següent manera: “Els dilluns descanso, per recuperar-me de l’esforç fet en les proves del cap de setmana, els dimarts faig mitja hora de footing, els dimecres recorro de 50 a 60 quilòmetres amb bicicleta per carretera, els dijous torno a fer un recorregut per carretera de 30 a 40 L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 8 desembre 2001

7


8

Entrevista

En Jordi, el segon per l’esquerra dels que estan agenollats, amb l’equip del Tortellà de la temporada 1997-1998.

quilòmetres i els divendres un altre cop recorro de 50 a 60 quilòmetres”, explica en Francesc, que normalment entrena en carreteres com la de Figueres a Banyoles, la de Banyoles a Santa Pau, la de Mieres... és a dir, vies que tenen vorera o bé que no són massa transitades. En Francesc, que també ha fet curses de carretera, però que no li agraden, comenta que els entrenaments més forts “els faig de desembre a març i molt especialment els dos mesos abans d’iniciar la temporada, que és quan intensifico més el ritme, faig sèries i els dijous entreno amb els meus companys del Club Ciclista Empordanès de Figueres, que disposa d’una trentena de corredors entre totes les categories (alevins, 11 i 12 anys; infantils, 13 i 14 anys; cadets, 15 i 16 anys; júniors, 17 i 18 anys; sub-23; elit i màster-30, màster-40,...)”. Als seus 15 anys, és a dir, el primer any de cadet, en Francesc ja ha participat en el Campionat d’Espanya de

Ferreteria

Mas-Ventura, s.l. Electricitat - Aigua - Calefacció C/ Piscina, 6 17850 BESALÚ (Girona)

Tels. 972 59 02 86 / 972 59 00 20 Fax: 972 59 05 69

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 8 desembre 2001

BTT, concretament en la prova que es va disputar a Vigo el 21 de juliol del 2001, i des que va començar a competir en la categoria de principiants el 1996, ja ha aconseguit 69 trofeus. Concretament, en les sis temporades que porta competint en la disciplina de BTT, en Francesc, que diu que “faig BTT només perquè m’agrada i de moment no em plantejo dedicar-me professionalment al ciclisme”, ha fet, entre altres, els següents resultats: 1r del Campionat de Catalunya de Promoció (Kids Cup) i 2n del Criterium de Catalunya de Promoció el 1996; 1r de l’Indoor BTT Figueres, 2n del Torneig Caixa Girona i 3r del Campionat Provincial, a més de participar en el Campionat de Catalunya i la Kids Cup l’any 1997; 2n del Campionat Provincial, 3r del Torneig Caixa Girona, 2n del Campionat de Catalunya i 4t del Campionat de Catalunya de carretera el 1998; 5è del Torneig Caixa Girona, 1r de la Pujada a Xenacs, a més de participar en els campionats Provincial i de Catalunya l’any 1999; i 4t de la Kids Cup, 6è del Torneig Caixa Girona i 8è del Campionat Provincial, a més de disputar el Campionat de Catalunya el 2000. Pel que fa a la temporada actual, en Francesc, que en les sortides que fa amb el seu pare, quan no hi ha competició, ja ha pujat amb bicicleta al Puigmal, al Taga, al Bassegoda, a la Mare de Déu del Mont i a diferents cims de la Serra del Cadí, ha estat 3r a la Volta al Pla de l’Estany, 2n al Torneig Caixa de Girona, 20è al Campionat de Catalunya, 5è a la Copa Catalana, 2n al Campionat Provincial, 22è al Campionat d’Espanya i 4t a la Xallenger dels Països Catalans. R. Ponsatí


Història

La Germandat de Sant Narcís,

més d’un segle de servei a la pagesia

La comitiva de socis de la Germandat de Sant Narcís sortint de passar llista i dirigint-se a l’església. L’avi Cabanyes porta el penó i en Giner i en Salvador Pelegrí les borles i el bastó.

La Germandat de Socors Mutus de Sant Narcís del municipi d’Argelaguer es va fundar l’any 1874 amb l’objectiu d’ajudar els seus afiliats malalts, un servei similar al que dóna actualment la Seguretat Social i que va desenvolupar amb molt bon resultat durant gairebé un segle. La Germandat es va dissoldre definitivament l’any 1986, però els últims anys només es limitava a organitzar la festa patronal, ja que el servei que donava als malalts ja no era necessari perquè els seus socis ja no eren majoritàriament pagesos, sinó que treballaven en fàbriques i altres establiments, i, sobretot, perquè ja feia temps que hi havia la Seguretat Social.

L

a Germandat de Sant Narcís es regia per un reglament que constava, a més d’algunes disposicions transitòries, de 72 articles on es recollien, entre d’altres, els seus objectius, els drets i deures dels socis així com

els requisits d’admissió i les causes per ser exclosos, la composició de l’òrgan de govern de la societat, la Junta Directiva, així com el procediment per a la seva elecció i les tasques de cadascun dels seus membres, les ajudes econòmiques i d’altres tipus que rebien els socis malalts, el sistema de recaptació i la destinació dels fons de l’associació. A més, el reglament assenyalava que el dia 29 d’octubre de cada any la Germandat havia de celebrar una funció cívico-religiosa amb música en honor del seu patró, Sant Narcís, i l’endemà una missa de rèquiem. Aquesta manifestació festiva va canviar amb el pas del temps, primer al concentrar-se els actes en la diada de Sant Narcís i, més endavant, en el diumenge més proper a aquesta festivitat. A part de la festa patronal, cada cap d’any se celebrava l’assemblea general de socis en la qual, si es donava el cas, es presentava la nova Junta Directiva i s’acomiadava als membres de l’antiga. En aquest sentit, cal indicar que la Junta Directiva s’elegia cada dos anys, amb la particularitat que eren els membres de la junta sortint els qui escollien els seus successors. L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 8 desembre 2001

9


10

Història La Junta estava integrada pel president, el vicepresident, el secretari, el vicesecretari, el comptador, el tresorer, el corredor, dos infermers i dos recaptadors. A més de convocar les assembles ordinàries i extraordinàries acordades per la Junta Directiva, el president s’encarregava de dirigir-les, proposar els temes a tractar, donar la paraula, decidir en cas d’empat i donar per acabada la sessió. També era el responsable, entre d’altres, de firmar els documents necessaris pel govern de la societat, de disposar que els malalts fossin vetllats i de fer respectar el reglament de la societat. El vicepresident havia d’ajudar al president i substituir-lo en cas d’absència o malaltia; el comptador portava el llibre de comptes de la Germandat, on havia d’anotar tots els ingressos i despeses; i el tresorer era el responsable de custodiar els fons de la societat, portar un llibre per registrar les entrades i sortides de capital, satisfer els pagaments i donar compte a la Junta Directiva dels comptes del semestre anterior els dies 1 de juliol i 1 de gener de cada any. El secretari firmava i custodiava els documents de la societat, passava llista a les reunions, anotant els socis que faltaven, portava el llibre d’altes i baixes de la Germandat, mentre que el vicesecretari l’ajudava. Per la seva part, el corredor, que era una mena d’agutzil i estava rebaixat de la majoria de serveis, s’encarregava d’avisar personalment o a domicili als socis quan s’havia de celebrar alguna Junta i també era el membre de la Junta a qui es comunicava quan s’havia de vetllar un

malalt i que s’encarregava d’avisar als socis que havien de fer aquest servei. En aquest sentit, cal indicar que normalment les vetlles es feien per torn i anaven a càrrec dels socis més grans i dels més joves (l’edat mínima per formar part de la Germandat eren 15 anys), que s’estaven a la casa del malalt de les 10 de la nit a les 4 de la matinada durant l’estiu i de les 9 de la nit a les 5 de la matinada a l’hivern, per tal que els familiars de l’afectat poguessin reposar. Els recaptadors tenien l’obligació de cobrar les quotes dels socis i de fer la liquidació mensual al tresorer després d’haver descomptat l’1 per cent que els corresponia per fer aquesta tasca. Normalment la feina del recaptador, que també incloïa l’obligació de presentar al comptador els rebuts que li lliurava el tresorer al fer la liquidació mensual i rendir comptes a la Junta dos cops l’any, la feia mig any un i mig any l’altre. També era habitual que aquests fixessin un horari perquè els socis anessin a casa seva a pagar les quotes, que solia ser els diumenges d’1 a 3 de la tarda. Els infermers havien de visitar, com a mínim dos cops per setmana, els socis malalts que rebien ajuda econòmica de la Germandat, procurar que tinguessin una bona assistència i avisar al president si descobrien algun frau o abús. A més, estenien altes i baixes provisionals a petició del socis malalts, portaven les baixes que estenia el metge perquè les firmés el president, a qui notificaven les defuncions. Cal destacar que els malalts tenien primer dos tipus de paga -de primera classe i de segona

Josep Vilanova, S.A. Contractista d'obres públiques

Domicili social: Carretera de Palamós, 23 17460 CELRÁ

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 8 desembre 2001

Oficines i correspondència: Barri Rossinyol, s/n Tel. 972 29 03 36 - Fax 972 29 20 58 17857 SANT JOAN LES FONTS


Història classe, tenint en compte si podien o no llevar-se del llit- i últimament tres -de llit, els que no s’aixecaven; d’estar a casa, els que es llevaven però no podien sortir de casa; i de passeig, els que malgrat no poder treballar sí que podien sortir al carrer-. Cada malalt rebia una quantitat prefixada, que va anar variant amb el pas dels anys, igual que la quota de soci. Últimament, els malalts tenien una paga que anava d’1’5 pessetes a un ral diari, mentre que la quota mensual de soci que es cobrava a la dècada dels 80 del segle passat era de 15 pessetes.

La festa patronal Mentre la majoria dels socis es dedicaven a feines agrícoles i ramaderes la festa es va celebrar sempre el mateix dia de Sant Narcís, però quan van anar tenint altres feines es va acabar celebrant el diumenge més proper a aquesta diada. El dia de la festa, primer de tot, el secretari passava llista de tots els socis, que venien de tot arreu ben mudats, i si algú no hi era se’l sancionava. Després de passar llista s’anava a l’església, on se celebrava l’ofici en honor del sant patró. El corredor anava a Can Nofre, on es guardava el penó de la Germandat junt amb la imatge del sant d’uns 40 centímetres que actualment es conserva a l’església del poble, on també hi ha la placa que es va fer amb els fons que quedaven quan es va desfer la societat. El corredor s’encarregava de muntar el penó i donar-lo al soci més gran, que era l’encarregat de portar-lo a la comitiva que es feia per anar a l’església i al qual acompanyaven els dos socis més joves, un a cada costat, els quals eren els encarregats de dur la borla i el bastó. Aquesta comitiva estava encapçalada pels membres de la Junta Directiva,

seguits pels músics, el penó i la resta de socis i no hi havia cap dona, ja que aquestes eren a casa seva preparant el dinar. A continuació de l’ofici, quan el penó ja s’havia tornat a Can Nofre, es feia la sardana del migdia i a la tarda hi havia ball i s’interpretaven 3 sardanes. S’ha de ressaltar que mentre va existir, la cobla-orquestra la Principal de Tortellà va venir a tocar cada any a Argelaguer per aquesta diada. L’acte més important, però, era el ball de nit, que s’anomenava ball dels socis, ja que només s’hi podia entrar si s’era soci. Cal destacar que la gent de fora Argelaguer podien entrar pagant, però els del poble que no eren socis ni així. Això feia que, en molts casos, veïns del poble que no havien pagat cap quota mensual des de feia temps les abonessin totes de cop per poder entrar al ball. Un altre servei important que donava la Germandat tenia lloc amb motiu de les defuncions de socis. Aleshores, el corredor nomenava 4 socis per portar a mans el difunt i 4 més per portar les “hachas”, que eren uns ciris molt pesants, ja que eren de l’alçada d’una persona i molt gruixuts. Aquests 4 socis es posaven dos al davant i dos al darrere del difunt, tant en el trajecte de la casa del finat a l’església com en el de l’església al cementiri. Cal dir que la Germandat col·laborava en l’organització de la processó de Corpus aportant 4 socis que portaven els esmentats ciris i que es col·locaven per parelles al davant i al darrere del Santíssim. R. Ponsatí

Nota: La informació que ha permès elaborar aquest text l’ha facilitada Salvador Pelegrí Buixeda, que fou el secretari de la darrera Junta Directiva de la Germandat.

ProMinent Gugal, S.A. Solucions als problemes del aigua i del medi ambient Polígon Industrial - Tel. i Fax: 972 68 71 59 17853 ARGELAGUER (Girona) C/ del Terri, s/n. - Tel. 972 59 42 00 - Fax: 972 59 45 55 17844 CORNELLÀ DEL TERRI (Girona)

Polígon Industrial, s/n. 17853 Argelaguer (Girona)

Tels. 972 28 70 11 - 28 70 12 Fax 972 28 71 07

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 8 desembre 2001

11


12

Geganters i Xanquers

Ara som més... Aquest any no és pas que ens haguem escarrassat portant a passejar en Màssio i companyia però, tot i això, no ens hem aturat (d’això es tractava).

gegants

D

esprés de la Festa del Roser hem visitat alguns pobles com Caldes de Malavella, Castellfollit, Montagut, Sales de Llierca i l’Escala, Vila Gegantera de les comarques gironines d’enguany, on vàrem gaudir d’una passejada, un bon tiberi i una banyadeta a Pals. El sopar de Caldes i els esmorzars de la resta de trobades, per fer amics i música, també són de bon recordar. La baixada a Fires de Girona va ser una nova ocasió per conèixer i admirar nous gegants. Amb tot això la colla ha crescut, no pas de gent, que ja ens convindria!, però sí de faràndula: els joves de la colla van crear, el passat mes d’abril, un nou gegant, el dimoni, que ja ha començat a ballar i que, si tot va bé, es presentarà oficialment per Sant Damas.

Els joves de la colla construint el Dimoni l’abril d’enguany.

El Màssio i el Dimoni a la Festa del Roser d’Argelaguer 2001. L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 8 desembre 2001

En Màssio a la Trobada de Castellfollit d’enguany.


Geganters i Xanquers Ara cal que el jovent que puja s’engresqui a agafar el relleu de la fal·lera gegantera i que algunes famílies que tenen mainada s’animin a tastar la màgia de les cercaviles, la música, els tocs i el safareig. De cara a la Festa Major esperem presentar el Dimoni del jovent en la companyia d’alguns gegants veïns com els de Sales de Llierca i Castellfollit de la Roca i alguns altres com els de Santa Perpètua de la Mogoda, la Fal· lera Gironina, Sant Jaume de Llierca i Caldes de Malavella. Només ens queda convidar-vos a tots i de passada recordar-vos que no deixeu de comprar loteria de Nadal de la colla i au!, a endrapar i riure. Salut! Geganters d’Argelaguer

Els gegants a la Trobada de l’Escala, Vila Gegantera de les comarques gironines d’aquest any.

En Màssio i el Dimoni a la Trobada de Caldes de Malavella de l’agost del 2001.

Retolació i decoració C/Girona, 3 - Tel. 972 29 41 36 castellfollit de la roca EDUARD MERINO SERRAT

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 8 desembre 2001

13


14

Esports

Argelaguer acull el Campionat de Catalunya BTT Rally del 2001 El Campionat de Catalunya BTT Rally d’aquest any es va celebrar l’estiu passat en un circuit de 9’5 km de distància habilitat íntegrament al terme municipal d’Argelaguer, una prova d’un gran nivell, tant pel número i la qualitat dels corredors i clubs participants com per la resposta del públic del poble i de fora, que fou massiva al llarg de tot el matí.

T

ot i que el mateix dia se celebraven altres proves, el campionat va comptar amb prop de 300 participants, entre els quals hi havia els millors especialistes de Catalunya i on només es va trobar a faltar un major número de corredors gironins, ja que només van assistir-hi mig centenar dels aproximadament 200 participants habituals d’aquesta modalitat ciclista. El campionat va consistir en dues curses, la primera, que va començar a 2/4 de 10 del matí, adreçada als corredors de les categories cadet, júnior, màster-30, veterans-40 i veterans-50, així com a les participants femenines de les categories cadet, júnior, sub-23 i elit; i la segona, que s’inicià a les 11 del matí, als participants de les categories sub-21, sub-23 i elit. Cal destacar que aquests últims van haver de fer un total de quatre voltes al circuit, mentre que entre els participants de la primera cursa, els júnior i màster-30 van fer-ne tres; els cadets, veterans-40, veterans-50 i les dones júnior, sub-23 i elit en van completar dues i les dones cadet van realitzar-ne una.

En segon terme, el corredor d’Argelaguer Francesc Abulí, que va disputar el campionat dins la categoria cadet.

Els tres primers classificats i llurs clubs de cadascuna de les citades categories van ser els següents:

Categoria

1r classificat

2n classificat

3r classificat

Elit

I.Zugasti (Gamecan)

S.Armero (Bicisprint)

E.Gispert (Rotor)

Sub-23

O.Morata (Rotwild)

V.del Corral (Sport Lliure)

O.Colomé (Haribo)

Sub-21

F.J.Díaz (Orbea)

M.Boada (Bici Oci)

X.Viñas (Haribo)

Júnior

J.Reboll (Medina)

E.Gonzalo (Punt Pla)

D.Pérez (Bicisport)

Cadets

A.Martín (Bicisport)

J.Vilà (Bici Oci)

D.Vázquez (Ayala)

Veterans-40

J.Bonjorn (Medina)

A.Gómez (Bicisprint)

J.Cabana (Espo)

Veterans-50

J.Linares (Sabater)

R.Corrales (Bicisport)

M.López (Jomar)

Dones

Categoria

1r classificat

Elit

J.Puiggrós (Orbea)

S.Santanyés (Al Kon)

---------------

Sub-23

C.Marcarreras (Tot Bici)

S.Mascarreras (Tot Bici)

D.Roca (Segre)

Cadets

M.Roca (Segre)

M.Moreno (Alcor)

M.Teixidor (Torroella)

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 8 desembre 2001

2n classificat

3r classificat


Esports

La sortida de la primera cursa del campionat, que van disputar els corredors de les categories cadet, júnior, màster-30, veterans 40 i veterans-50, així com les dones elit, sub-23, júnior i cadet.

El traçat del circuit d’Argelaguer on es va disputar el Campionat de Catalunya BTT Rally d’enguany.

Participació popular La prova van organitzar-la el Club Ciclista Empordanès de Figueres i l’Ajuntament d’Argelaguer amb la col·laboració de la Federació Catalana de Ciclisme, el Consell Català de l’Esport, el Consell Comarcal de la Garrotxa i la Diputació de Girona, però els veritables artífexs de la seva celebració van ser, en primer lloc, els argelaguencs Joan Abulí i el seu fill Francesc, ambdós membres del citat C.C. Empordanès, i, en segon lloc, els veïns d’Argelaguer i els establiments comercials del poble i rodalies. En aquest sentit, cal destacar que, a més de fer gestions davant les entitats pertinents -C.C.Empordanès, Ajuntament d’Argelaguer, Federació Catalana de Ciclisme...-, en Joan i el seu fill van estar gairebé mig any netejant i condicionant els camins que recorria el circuit, que tenia l’arribada al circuit de motocross i passava pels camps de Can Xac Vell, el Pla de l’Espoella, els camps de Ca n’Almà,

els camps i els boscos d’en Terrats, els boscos d’Espoella, els boscos de Banyils, el Pla de les Conques de Baix, el Bosc del Bruguer, els camps de l’Esponella i la Costa d’en Bou. Tres setmanes abans de la celebració del campionat es va fer una reunió per demanar voluntaris per fer una neteja general i senyalitzar amb cintes i estaques tot el traçat del circuit, així com per instal·lar els diferents elements que s’hi podien trobar, des de la carpa on es formalitzaven les instruccions, a la pancarta de la sortida passant pels diferents controls. Cal ressaltar que la resposta dels veïns d’Argelaguer va ser impressionant, ja que van apuntar-se molts voluntaris, que es van distribuir en diferents grups per fer les tasques abans esmentades poc abans de l’inici del campionat. Finalment, el patrocini dels establiments comercials del poble i rodalies va ser imprescindible per organitzar el campionat, que va costar 600.000 pessetes, finançades amb les 1.000 pessetes que es cobrava d’inscripció als participants i les aportacions de l’Ajuntament d’Argelaguer i el C.C. Empordanès, en general, i de la família Abulí, en particular. L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 8 desembre 2001

15


16

Esports

La temporada 2001-2000 del F.C. Argelaguer Resultats i classificacions A

quest any l’Argelaguer juga a 2a Regional, categoria en la qual no havia estat mai. Per tant, aquesta temporada serà molt interessant, ja que es podran veure els derbis amb el Besalú, Sant Jaume de Llierca i Tortellà. Es va ascendir de 3a Regional gràcies a la gran campanya feta la temporada passada. Després del frec a frec a la taula classificatòria amb el Santa Pau, vam acabar pujant tots dos, el Santa Pau com a primer de grup i l’Argelaguer com a segon. De totes maneres, s’ha pujat de rebot, com se sol dir, ja que ascendien els tres millors segons dels 5 grups de 3a Regional que hi ha a la província de Girona i l’Argelaguer només era el 4t millor. El que va passar, però, és que el tercer millor era l’equip Quatre Vents de Blanes, que va renunciar a pujar de categoria perquè hagués estat inclòs al grup de la Garrotxa i no els hi va interessar per qüestions geogràfiques, i així el nostre club va tenir l’oportunitat d’ascendir i no la va desaprofitar. La campanya que s’està fent actualment de moment és bona: els 5 partits que s’han jugat a casa s’han guanyat tots, en canvi, no s’ha puntuat en cap dels quatre desplaçaments que hem fet fins ara, una mala ratxa que esperem trencar ben aviat. La plantilla està força ben compensada, ja que, a més dels jugadors de la temporada passada, s’han fet quatre fitxatges més per poder ser més competitius. Hi ha un bon ambient entre tots els membres de l’equip, la qual cosa ens permet plantejar-nos l’objectiu, com a mínim, de consolidar-nos en la nova categoria. També cal ressaltar que aquest any s’ha fet un equip de futbol-7 categoria benjamins, que està format per nens i nenes de 9 i 10 anys que competiran en el grup organitzat pel Consell de l’Esport de la Garrotxa. Esperem que en temps futurs aquesta mainada pugui jugar al primer equip de l’Argelaguer.

Un cop celebrades les primeres 9 jornades de la temporada 2001-2002, el nostre equip ocupa el sisè lloc de la classificació, amb 15 punts, després d’haver obtingut els següents resultats: Argelaguer 1 – Bonmatí 0 Cornellà 4 – Argelaguer 2 Argelaguer 3 – Santa Pau 0 Les Planes 4 – Argelaguer 3 Argelaguer 1 – Bescanó 0 Sant Hilari 7 – Argelaguer 2 Argelaguer 1 – Bosc Tosca 0 Sant Jaume 3 – Argelaguer 0 Argelaguer 4 – Riudarenes 3

Classificació

Besalú...................................... 21 punts E.F. Garrotxa............................ 19 punts Santjoanenc............................. 16 punts Sant Hilari................................ 16 punts Cornellà................................... 15 punts Argelaguer.............................. 15 punts Hostalets.................................. 14 punts Sant Esteve.............................. 13 punts Les Planes............................... 13 punts Bosc Tosca.............................. 12 punts Sant Jaume............................. 12 punts Bescanó................................... 11 punts Sant Roc.................................. 10 punts Porqueres................................ 9 punts Santa Pau................................ 8 punts Tortellà..................................... 6 punts Riudarenes.............................. 4 punts Bonmatí................................... 3 punts

Equip del F.C. Argelaguer que la temporada passada va aconseguir l’ascens a 2a Regional. L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 8 desembre 2001


Esports

Argelaguer futbol base Aquesta temporada, amb el permís dels veterans, el futbol d’Argelaguer tindrà dos equips, els petits de futbol 7 i els de 2a Regional. Nosaltres parlem dels més menuts i menudes: els de futbol 7 categoria benjamins. Endegar les coses sempre resulta difícil, però el futbol agrada a tothom i és una manera com una altra de què la mainada i els pares que els acompanyen passin una bona estona, malgrat que els resultats

no els acompanyin de moment. Aquest equip s’ha pogut formar gràcies a la creació del nou club Escola de Futbol Llierca, formada pels pobles d’Argelaguer, Montagut, Sant Jaume de Llierca i Tortellà. Amb aquest nou club, a Tortellà juga un equip de prebenjamins entrenat per Pere Badosa i a Argelaguer juga un equip de benjamins que té com a tècnics en Toni Anaya i en Pere Luque. La il·lusió de petits i grans és molta, esperem encomanar-la a la gent del nostre poble i penseu que el públic és, en aquest cas, el jugador número 8.

Nens i nenes de l’equip de futbol 7, categoria benjamins, d’Argelaguer amb els seus tècnics (Foto: Pere Puigvert).

Ctra. d'Olot, 61 17853 ARGELAGUER Tel. 972 68 71 54 (Girona)

BASSOLS ENERGIA, S.A DISTRIBUCIÓ D'ENERGIA ELÈCTRICA Av. de Girona, 2 Olot (La Garrotxa) Servei permanent, tel. 972 26 01 50

Telèfon gratuït d'atenció al client: 900 70 50 50 L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 8 desembre 2001

17


Guia pràctica de l’euro

Primer de tot, cal tenir presents una sèrie de dates que configuren l’anomenat calendari euro:

De l’1-1-1999 al 31-122001

• L’1 de gener de 1999 es va adoptar definitivament el tipus de conversió irrevocable entre la pesseta i l’euro: 1 euro = 166,386 pessetes • Durant aquest període es pot utilitzar l’euro en totes aquelles operacions que no requereixin la utilització de monedes i bitllets. La pesseta, però, s’utilitza per fer cobraments i pagaments en efectiu, encara que l’operació estigui denominada en euros.

L’1 de gener del 2002 es 15 de desembre de 2001 posaran en circulació • Des d’aquest dia es podrà adquirir a les Els bitllets i monedes entitats financeres un paquet de 43 moneels bitllets i monedes des euro per valor de 2.000 pessetes. en euros en euros i, tot i que la 1 de gener de 2002 pesseta no deixarà de • Es posen en circulació els bitllets i moneEs posaran en circulació 7 bitdes d’euro, que es podran obtenir a les ser moneda de curs llets, que seran iguals en tots els entitats financeres i als caixers automàpaïsos de l’àrea euro, i 8 monedes, legal fins a l’1 de març tics. que tenen el revers comú en tots • Tots els contractes, deutes i drets de d’aquest any, és conaquests països i un anvers nacional contingut econòmic quedaran automàticament denominats en euros al tipus de venient acostumar-se dissenyat per a cadascun d’ells. conversió irrevocable. Cada euro es divideix en cent unicom més aviat millor tats fraccionàries denominades De l’1 de gener al 28 de amb la nova moneda, cèntims. Tant els bitllets com les febrer de 2002 monedes tindran curs legal en tots que Espanya compar• Substitució dels bitllets i monedes nacioels països que hagin adoptat l’euro. tirà amb 10 països euronals (pessetes) per bitllets i monedes en euros. peus més: Alemanya, Equivalència dels bitllets • Canvi gratuït de pessetes per euros en totes les entitats financeres, que continu5 euros = 831,93 pessetes Àustria, Bèlgica, Finaran fent-ho fins al 31 de maig, i al Banc 10 euros = 1.663,84 pessetes làndia, França, Grècia, d’Espanya. 20 euros = 3.327,72 pessetes • Les transaccions en efectiu podran efecHolanda, Itàlia, Irlanda, 50 euros = 8.319.30 pessetes tuar-se, tant en euros, com en pessetes. 100 euros = 16.638,60 pessetes Luxemburg i Portugal. 1 de març de 2002

• A partir d’aquesta data els bitllets i monedes en euros són els únics de curs legal. • La pesseta perd el seu curs legal i a partir d’aquest dia ja no es pot utilitzar per fer pagaments, perquè únicament conserva un mer valor de bescanvi.

1 de juliol de 2002

• A partir d’aquest dia, i un cop finalitzat el període de canvi de les monedes nacionals a l’euro, les monedes i bitllets de pesseta encara no retirades es podran seguir canviant per euros, exclusivament i gratuïtament, en el Banc d’Espanya, durant un temps de moment il·limitat.

200 euros = 33.277,20 pessetes 500 euros = 83.193,00 pessetes

Equivalència de les monedes 1 cèntim = 1,66 pessetes 2 cèntims = 3,33 pessetes 5 cèntims = 8,32 pessetes 10 cèntims = 16’64 pessetes 20 cèntims = 33,28 pessetes 50 cèntims = 83,19 pessetes 1 euro = 166,39 pessetes 2 euros = 332,77 pessetes


Equivalència de preus d’alguns productes bàsics de consum (*) Fer càlculs en euros Calcular en euros és una operació força senzilla, ja que es tracta de dividir el preu en pessetes per 166,386 i arrodonir els decimals, eliminant-los a partir del segon. Per fer aquest arrodoniment només hi ha una regla que estableix que: • Si el tercer decimal és igual o superior a 5, el segon decimal s’incrementa en 1 unitat. Exemple: 25,43829 = 25,44 • Si el tercer decimal és inferior a 5, el segon decimal no es modifica. Exemple: 25,43297 = 25,43 En el cas que es vulgui fer càlculs aproximats amb rapidesa, resulta important tenir en compte la següent taula:

El contravalor en euros de les monedes i bitllets de pesseta

1 pesseta = 0,006 euros (0,6 cèntims) 5 pessetes = 0,03 euros (3 cèntims) 10 pessetes = 0,06 euros (6 cèntims) 25 pessetes = 0,15 euros (15 cèntims) 50 pessetes = 0,3 euros (30 cèntims) 100 pessetes = 0,5 euros (60 cèntims) 200 pessetes = 1,20 euros 500 pessetes = 3 euros 1.000 pessetes = 6,01 euros 2.000 pessetes = 12,02 euros 5.000 pessetes = 30,05 euros 10.000 pessetes = 60,10 euros Si no es disposa d’aquesta taula i es volen fer càlculs aproximats amb rapidesa, es parteix de la base que 1.000 pessetes són 6 euros (despreciem el cèntim). Després, per passar de pessetes a euros, es multiplicarà per 6 la quantitat en pessetes i el resultat es dividirà entre 1.000. Exemple: 600 pessetes són: 600 x 6 = 3.600 : 1.000 = 3 euros i 60 cèntims.

1 kg de pa = 255 pessetes o 1,53 euros ½ kg de pa = 145 pessetes o 0,87 euros 1 baguette = 95 pessetes o 0,57 euros 1 litre d’oli oliva = 425 pessetes o 2,55 euros 1 litre d’oli de gira-sol = 150 pessetes o 0,90 euros 1 kg de sucre = 175 pessetes o 1,05 euros 1 kg de sal = 35 pessetes o 0,21 euros 1 kg de tomàquets = 245 pessetes o 1,47 euros 1 enciam = 100 pessetes o 0,60 euros 1 kg de patates = 125 pessetes o 0,75 euros 1 kg mongetes tendres = 350 pessetes o 2,10 euros ½ kg de pasta (macarrons, espaguetis, fideus...) = 85 pessetes o 0,51 euros 1 litre de llet = 95 pessetes o 0,57 euros 250 gr. de mantega = 285 pessetes o 1,71 euros 1 kg de formatge = 1.100 pessetes o 6,61 euros 250 gr. de cafè mòlt = 205 pessetes o 1,23 euros 1 kg de pernil salat = 2.500 pessetes o 15,03 euros 1 kg de pernil dolç = 1.250 pessetes o 7,51 euros 1 kg de bistec de vedella = 1.350 pessetes o 8,11 euros 1 kg de vedella per guisar = 650 pessetes o 3,91 euros 1 kg de pollastre = 300 pessetes o 1,80 euros 1 kg de conill = 700 pessetes o 4,21 euros 1 kg de salsitxes o botifarres = 900 pessetes o 5,41 euros 1 diari = 150 pessetes o 0,90 euros 1 litre de gas-oil = 115 pessetes o 0,69 euros 1 litre gasolina súper = 138 pessetes o 0,83 euros 1 litre gasolina sense plom 95 = 129 pessetes o 0,78 euros 1 litre gasolina sense plom 98 = 139 pessetes o 0,84 euros 1 bombona gas butà = 1.450 pessetes o 8,71 euros 1 kilowatt (llum) = 13, 18 pessetes o 0,08 euros (*) El preu en pessetes de cada producte és orientatiu.


20

Escola

L’escola està de festa Feia molts dies, gairebé des del començament del curs passat, que sabíem que la festa de la ZER del curs 2000-2001 es faria a la nostra escola, ja que cada any es fa en una escola diferent fent rotació. Van ser dies de molta feina i trasbals, ja que l’escola més petita de la ZER acolliria per un matí a tots els nens i nenes dels quatre centres. Cal donar gràcies a l’esforç de tot el claustre i d’altres persones que amb il·lusió i ganes de treballar ho van fer possible.

fracassar perquè tots els alumnes se les havien estat preparant amb molta il·lusió amb el seu tutor. Després d’una feina tan feixuga, la nostra escola havia preparat un suculent esmorzar. Tot seguit va tenir lloc l’actuació del grup La bicicleta, vam suar i ballar de valent, sort del “toldo” que ens va protegir del sol i del gelat que l’AMPA ens va obsequiar. Per acabar, ens vam acomiadar de tots els nens de la ZER i els vam

donar un petit obsequi com a record d’aquesta festa. L’estiu va arribar i també amb ell la sorpresa per part de les mestres que la Srta. Maria es podia tornar a quedar a la nostra escola, ja que el Departament d’Ensenyament ens acabava de concedir un mestre més per al centre. Ja serem quatre! Per tant, benvingudes Maria i Marga, que entre totes seguirem treballant per tirar l’escola endavant.

E

l matí del dijous 21 de juny havia arribat per fi, feia molt sol i ho teníem tot a punt. A mesura que van començar a arribar els nens dels diferents pobles ens vam traslladar cap al Casal. L’espai del teatre del Casal, encara que reduït, va ser suficient perquè tots hi cabéssim, un cop ben aposentats va començar la funció i tots vam mirar amb atenció les obres de teatre representades pels alumnes de Cicle Superior de la ZER i també per en Jordi i la Laura de la nostra escola. Les obres van ser un èxit total, no podien A partir d’aquí vam començar a moure’ns perquè l’Ajuntament ens fes una nova aula. Tots els pares vàreu poder constatar els esforços fets per tots plegats el dia de la reunió de començament de curs. Gràcies a tots els qui ho heu fet possible.

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 8 desembre 2001


Escola

L’AMPA informa Canvi de Junta

El passat mes de setembre va haver-hi canvis a la Junta de la nostra Associació de Pares i Mares d’Alumnes de l’escola d’Argelaguer, després d’haver plegat en Xavier Marbà i l’Eva Llansana. La composició actual de la Junta és la següent: Artur Ginesta, president; Margaret Coumans, secretària; Paco Romero, tresorer i responsable del menjador; Marta Solanich, vocal i representant del Consell Escolar; Francesc Tomàs, vocal delegat. L’altre representant dels pares al Consell Escolar és la Igna. Aprofitem l’avinentesa per recordar-vos que el Consell Escolar és l’interlocutor al qual hem d’adreçar-nos per a qualsevol comentari, idea, proposta, problema o dubte que tinguem sobre l’escola.

Assemblea General

L’Assemblea General va tenir lloc el passat dijous 18 d’octubre. L’ordre del dia va ser el següent: • La presentació de la nova Junta. • L’estat de comptes de l’APA i del menjador. • L’ajuda econòmica de l’APA a l’escola. • L’avaluació del Casal d’estiu. • La rifa de Nadal. • Les festes organitzades per l’APA. Van venir una mica menys de la meitat de les famílies. A veure si ens animem més per a la propera. Ja posarem unes galetes i ratafia.

L’estat de comptes

Ingressos............................................................... Pessetes Rebuts APA............................................................... 81.000 Rifa de Nadal.......................................................... 109.500 Casal d’estiu........................................................... 196.900 Menjador.............................................................. 1.679.207 Subvenció Ajuntament............................................225.000 Diversos.................................................................. 159.890 Total ingressos.................................................. 2.451.497 Despeses................................................................ Pessetes * Escola (activitats) Tió.............................................................................30.000 Tallers....................................................................... 36.010 Jornades culturals....................................................35.259 Sant Jordi.................................................................25.300 Total activitats....................................................... 126.569 * Escola (informàtica) Ordinador................................................................ 158.920 Kit multimèdia......................................................... 110.200 Total informàtica................................................... 269.120

* Menjador Menjars.................................................................1.093.100 Monitora...................................................................561.150 Extres menjador....................................................... 52.501 Extres neteja.............................................................25.725 Total menjador................................................... 1.732.476 * Altres Menjar fi de curs.......................................................20.000 Festa de la ZER........................................................23.271 Casal d’estiu........................................................... 310.496 Diversos.................................................................... 21.275 Total altres..............................................................375.042 Total despeses...................................................2.503.207 Balanç del curs 2000-2001............................. -51.710

La Castanyada

Enguany el cartell de recerca i captura ha donat bons resultats, malgrat que caldrà penalitzar l’Anna perquè en comptes d’arma blanca va fer servir una estranya màquina. Ningú no sap fer paperines. Caldrà fer un curset sobre el tema. La furgoneta de l’Arturo anava i venia sense parar. En Pere coïa les castanyes, que es feien esperar, i la Cristina va parar el cop a base de pa amb xocolata (gràcies!). Els menuts van gaudir de valent amb el berenar i les martingales d’en Paco. Vam estar de sort perquè el jovent es va quedar a participar de la festa i la cansalada.

Taller de dibuix

El gener comença un taller de dibuix organitzat per l’AMPA que s’adreça a totes les persones a qui els agradi i tinguin més de cinc anys. El professor és en Màrius Sala i les sessions es duran a terme els divendres de 2/4 de 6 a 7 de la tarda. El lloc encara l’hem de decidir i costarà menys de 20 euros al mes (unes 2.500 pessetes). Tens altres idees per oferir als nostres fills? Fes-nos-les saber! Associació de Pares i Mares d’Alumnes

Tallers LEONARDO SANZ, S.A. Cra. d'Olot,7 - Tel. 972 59 00 79 - Fax: 972 59 12 99 17850 BESALÚ (Girona)

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 8 desembre 2001

21


22

Les nostres botigues

La botiga de ca la Xica Història

L

a botiga de ca la Xica, situada al carrer Major núm. 31-33, al centre del poble, ha estat sempre de la mateixa família i els actuals propietaris ja en són la quarta generació. Ca la Xica es va fundar al voltant de l’any 1893 i el nom de la botiga ve del fet que la mestressa de la casa es deia Francisca, nom que en diminutiu va esdevenir Xica. La Francisca estava casada amb el propietari de la botiga, en Francesc Rabert Sitjà, besavi de M. Elena Cordonets Selva, que actualment regenta l’establiment.

“La Xica”, Francisca Serrat, besàvia de M. Elena, que actualment regenta la botiga.

En Francesc Rabert, primerament, va anar a Barcelona a aprendre de confiter al “Forn Sant Jordi” i, més tard, va treballar a “la Cubana” de Figueres. Quan tenia 20 anys va obrir a Argelaguer, juntament amb la seva dona, Francisca Serrat ,“la Xica”, una botiga de comestibles i dolços. Ell es feia els caramels, els torrons, les rosquilles i tota classe de dolços, fins i tot els més insignificants. Per Any Nou anava a vendre torrons d’avellana al Collell, passant per la muntanya del Guilar i la Ca de Vall, a peu. L’ajudava un senyor anomenat Roca, al qual ell pagava pel seu treball. Va morir als 86 anys, vidu ja de Francisca Serrat, essent jutge de pau d’Argelaguer, un càrrec que va ocupar durant molts anys. Llavors es va fer càrrec de la botiga la seva filla, Maria Rabert, que

Francesc Rabert Sitjà, el primer de la dreta, fundador de la botiga.

Francesc Cordontes Rabert, pare de la M. Elena i fill de Maria Rabert, i la seva cosina Angelina, davant la botiga l’any 1948. L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 8 desembre 2001

La segona per la dreta és l’àvia de la M. Elena, Maria Rabert Serrat, filla del fundador.

Imatges de la inauguració de les reformes que es van fer a la botiga fa cap a 40 anys.

Diferents imatges de la botiga.


Les nostres botigues va regentar-la durant molt temps, ja que va morir als 89 anys d’edat. Aleshores, la botiga va passar al fill de Maria Rabert, en Francesc Cordonets Rabert (tercera generació).

L’actualitat

Quan en Francesc es va jubilar, la seva esposa, M. Dolors Selva, es va fer càrrec de la botiga, que actualment continua al seu nom. En Francesc i la M. Dolors tenen dos fills, en Toni, que està casat amb la Marta, i la M. Elena, casada amb en Lluís, i els seus néts són la Mireia, en Joan i en Martí. Actualment porta la botiga la M. Elena (quarta generació) amb l’ajuda dels seus pares a l’hora de fer les compres i sempre que sigui necessari. A hores d’ara ja no es fan els pastissos, però venen tot tipus de comestibles i també productes de neteja. A més, tenen pa, ja que anys enrere no hi havia flequer al poble i ells van començar a vendre’n, i el vi que hi vi venen els hi porten de l’Empordà, i també és estanc. Anys enrere s’hi venia molt de gra i pinsos, ja que hi havia molta gent del poble que treballava de pagès o que tenia animals a les cases, per ara ja no. Abans també havia sigut un hostal, tenien begudes i la gent hi passava moltes estones, però fa cap a 40 anys van reformar l’establiment, que va deixar de ser hostal.

La M. Elena amb els seus pares i el seu germà.

Els néts d’en Francesc Cordonets i la M. Dolors Selva.

Horari

La botiga està oberta des de les 9 del matí fins a 2/4 de 2 de la tarda i des de les 4 de la tarda fins a les 8 o les 9 del vespre, depenent de si és hivern o estiu, respectivament. Cal destacar que, si algú truca a altres hores, també se li obre la porta.

Curiositats

Al llarg del temps, a ca la Xica hi han passat diferents anècdotes, com un dia en què hi havia cinc o sis persones a la botiga quan van entrar-hi unes senyores a vendre joies tot dient que necessitaven diners. Tothom en va comprar i quan les venedores ja havien marxat es van adonar que havia sigut una estafa. Nota: Aquesta informació ens l’ha proporcionada la M. Dolors Selva.

La botiga, actualment. L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 8 desembre 2001

23


24

Parròquia

La pau és feina de tots S

’acosten les festes de Nadal i amb elles els bons desitjos expressats en les felicitacions, cançons i altres detalls. En totes aquestes frases repetides, amb més o menys rutina, hi sobresurt una paraula molt fàcil de dir i molt difícil de viure. La paraula Pau. En plenes festes nadalenques, el dia de Cap d’any, se celebra la jornada mundial de la pau. El dia és ben assenyalat per començar l’any civil amb bon peu. Ens cal reconèixer que necessitem la pau i que ens costa molt d’aconseguir-la. De fet, massa sovint, surten brots de violència, de revenja, d’agressivitat i de venjança entre veïns i pobles. Mai el terrorisme, la guerra, la victòria d’uns sobre els altres, seran camins per a la pau. Val la pena tenir ben assumit que la persona humana és sagrada independentment de les seves idees i dels seus actes. Cap cultura ni religió, ni cap programa ni teoria política justificaran mai la mort d’una persona. Els infants, adolescents i joves s’han de sentir estimulats en

fusteria tancaments d'alumini i P.V.C.

veure que els adults som portadors de pau en les relacions familiars, laborals, de veïnatge i en tot el nostre entorn. En les trobades i celebracions de la parròquia, molt sovint, desitgem la pau. Que sapiguem sembrar no només desitjos, sinó vivències i experiències de pau. Que l’acolliment, comprensió i diàleg siguin els camins i alhora les conseqüències de la vertadera pau. Aquesta nadala del Bisbe Pere Casaldàliga pot ser una felicitació anticipada del Nadal i al mateix temps un ferm compromís:

“Que tots els cors es posin a conversar. Que totes les religions combreguin la mateixa Pau”. Miquel Ramió

La Fleca d'Argelaguer Cra. d'Olot, 15 Tel. 972 68 75 49 17853 ARGELAGUER

Cra. d'Olot, s/n. - Tel. i Fax: 972 59 01 84 - 17850 BESALÚ (Girona)

Mas Espuella

CYCOSA INSTAL·LACIÓ D'ÀRIDS

Residència · Casa de pagès 17800 Argelaguer La Garrotxa - Girona Tels. 972 68 74 57 / 972 68 71 58 - Fax: 972 59 12 99

Turisme Rural

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 8 desembre 2001

OFICINES: Cra. La Canya, s/n. Tels. 972 26 20 50 - 972 26 12 62 17800 olot

PLANTA: Sant Jaume de Llierca Tel. i Fax: 972 68 70 35


Actualitat

Festa del Roser 2001 E

l cap de setmana dels proppassats dies 12 i 13 de maig vam celebrar a Argelaguer la Festa del Roser 2001, que va comptar amb espectacle infantil, representació teatral, trobada i cercavila de gegants, capgrossos i xanquers, ofici solemne, sardanes i ball de fi de festa. A causa del bon temps, l’espectacle infantil del dissabte a la tarda, que es va cloure amb un berenar amb coques casolanes, es va poder fer on estava programat, és a dir, a la Plaça, i això va fer que la festa fos més animada i que els participants disposessin de més espai per gaudir de l’espectacle ofert pel Circ Nic. La primera jornada de la festa es va tancar amb l’estrena de l’obra de teatre original de Nicasi Camps i Pinós “Quatre nits de nuvis... de tres”, a càrrec de l’Agrupació Teatral de Maià de Montcal. La representació va ser tot un èxit, tant per la qualitat de la interpretació com pel gran nombre de públic assistent, que s’ho va passar d’allò més bé. En aquest sentit, cal destacar que el Casal es va omplir de gom a gom i que molta gent va haver de veure l’obra drets, al fons del bar, perquè no hi havia ni un seient buit. El públic va riure i gaudir tota l’estona i això és el que es pretén en una diada de Festa Major. Els actes del diumenge van ser engrescadors i variats, ja que n’hi havia per a tots els gustos. La jornada es va encetar al matí amb la trobada gegantera a la Plaça i la posterior cercavila pels carrers del poble del gegant Màssio el Moliner i els capgrosos i xanquers d’Argelaguer acompanyats per les colles geganteres dels nostres pobles veïns. Al migdia es va celebrar la tradicional Missa solemne amb acompanyament d’orquestra i a la sortida la cobla Baix Empordà va interpretar dues sardanes. A la tarda, la mateixa cobla va oferirnos una audició completa de sardanes, que va donar pas al ball de fi de festa amenitzat pel conjunt Pa d’Àngel.

Moment de l’actuació del grup d’animació infantil Circ Nic del dissabte 13 de maig a la tarda.

El berenar amb coques casolanes que es va organitzar després de l’espectacle infantil.

El Casal va quedar petit per acollir tota la gent que no es va voler perdre l’estrena de l’obra de teatre “Quatre nits de nuvis... de tres”, representada per l’Agrupació Teatral de Maià de Montcal. L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 8 desembre 2001

25


26

Actualitat

Activitats d’estiu:

cinema i sardanes a l’aire lliure

A l’audició de sardanes del diumenge a la tarda, interpretada per la cobla Baix Empordà, no hi van faltar els balladors.

El conjunt Pa d’Àngel va amenitzar el ball de fi de festa.

A

quest estiu els veïns d’Argelaguer han pogut gaudir d’activitats lúdiques a l’aire lliure, com són les sessions de cinema al carrer i les audicions de sardanes. Durant els mesos de juliol i agost es van fer un total de tres sessions de cinema a la Plaça de la Generalitat en què es van projectar les pel·lícules “Stuart Llittel”, “La tormenta perfecta” i “Gladiator”. Per la seva part, els amants de les sardanes van gaudir de les tres audicions de sardanes organitzades durant les caloroses nits d’estiu. Concretament, les sessions es van dur a terme les nits dels divendres i van anar a càrrec de la cobles Baix Empordà, Nova d’Olot i Els Rossinyolets.

Un moment del ball que va tancar la Festa del Roser d’enguany.

CALES DE LLIERCA, S.A.

C/ Olot, 35 Tel. 972 28 71 56 L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 8 desembre 2001

Argelaguer

Afores, s/n. Tel. 972 68 70 20 Fax: 972 68 74 16

17853 ARGELAGUER (Girona)


Actualitat

En cada episodi hi ha la parella d’acabats de casar i un tercer en discòrdia que irromp en la seva nit de noces.

L’obra teatral “Quatre nits de nuvis... de tres”

E

ls diferents personatges de l’obra de teatre original de Nicasi Camps i Pinós “Quatre nits de nuvis... de tres” representada a Argelaguer amb motiu de la Festa del Roser 2001 van ser interpretats pels següents actors i actrius de l’Agrupació de Teatre de Maià de Montcal, sota la direcció d’Ernest Pibernat: • Episodi I: Emma Riera (Margot), Paco Grande (Ramon) i Xavier Anglada (Ernest). • Episodi II: Mercè Prat (Mònica), Ramon Pou (Ricard) i Silvestre Oliveros (Elias). • Episodi III: Emma Riera (Marta), Xavier Anglada (Rafel) i Paco Grande (Emili). • Episodi IV: Anna Pérez (Montse), Ramon Pou (Ramir) i Silvestre Oliveras (Enric). Cal destacar que els decorats de l’obra van anar a càrrec d’ATM, de la il·luminació va encarregar-se’n Ramon Fàbrega i les responsables de l’atrezzo van ser Fina Bosch i Fina Artigas. Reproduïm a continuació el comentari que s’inclou en el fulletó de propa-

En cadascun dels quatre episodis en què es divideix l’obra intervenen una actriu i dos actors.

ganda d’aquesta comèdia, que permet a l’espectador fer-se una idea del que es trobarà quan vagi a veure-la: quatre diferents històries en les quals una tercera persona irromp en la nit de nuvis d’una parella d’acabats de casar. “Per definició, una nit de nuvis és una nit de dues persones -tradicionalment marit i muller-, però de vegades, com en aquests casos que ara us presentem, la nit de nuvis pot ser cosa de tres. En cadascun d’aquests episodis, la nit de nuvis és tot allò que

hom no s’imagina! A voltes, el tercer en discòrdia pot ser una visita inoportuna, l’aparició d’un antic amor, un predicador de via estreta, o un lladre molt peculiar. Amb tot, aquesta comèdia no pretén sinó fer-vos passar una estona agradable tot desmitificant allò que un temps passat era prou cobejat per als nou casats: la primera nit de nuvis. Per cert, recordeu la vostra? Quants éreu?”. L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 8 desembre 2001

27


28

Actualitat

Festa de la Vellesa 2001 E

l divendres 12 d’octubre es va celebrar la Festa de la Vellesa 2001, la festa que cada any es dedica a la gent gran del poble. Es tracta d’una festa molt esperada pels nostres avis perquè, a més de ser-ne els protagonistes, és una diada en què se senten més acompanyats que la resta de l’any. La festa es va iniciar al voltant del migdia amb la Missa cantada pel Cor Parroquial celebrada a l’església parroquial i tot seguit, es va dur a terme al Casal el tradicional dinar de germanor, una deliciosa arrossada. Després de dinar, el conjunt Els Elegants va oferir un recital de cançons. A la mitja part es va canviar d’ambient i la sala es va convertir en una pista de ball. Uns escoltant i els altres ballant, tots van gaudir d’una diada plena d’emocions. Tot seguit reproduïm la lletra de “La tardor”, la cançó que el Cor Parroquial va interpretar a la Missa en honor de la gent gran. Cal destacar que la lletra és obra d’Angelina Albrich i que es canta amb la melodia del tema “La nostra alegria”.

Diverses imatges dels assistents escoltant el recital de cançons ofert pel conjunt Els Elegants.

El Sr. Dorca donant les gràcies per la festa.

A punt per repartir l’arròs.

Un moment del ball de fi de festa. L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 8 desembre 2001


Actualitat

La tardor Quan la tardor amb el seu groc impera omplint els cors d’amarga soledat quan enyorem l’alegre primavera la nostra esperança mai no serà en va.

Si els vostres fills us brinden un somriure perquè l’amor us ha proliferat sols estimant, la llavor pot reviure la nostra esperança mai no serà en va.

Quan la foscor abasta tot el fora i els blats daurats són ja part del passat només la fe ens dóna llum i força la nostra esperança mai no serà en va.

No cal sentir quan mor la verda fronda no cal patir si sempre hem estimat tan sols volem veure-hi clar en la fosca la nostra esperança mai no serà en va.

Vostre esguard és signe de franquesa també, un mirall, les mans que han treballat i són els fruits motiu de placidesa la nostra esperança mai no serà en va.

Aplec de la Mare de Déu del Guilar 2001 E

l passat diumenge 2 de setembre es va celebrar l’Aplec de la Mare de Déu del Guilar 2001, que va aplegar una gran quantitat de veïns i veïnes d’Argelaguer, molts dels quals havien pujat a peu fins a l’ermita. A la una de la tarda es va celebrar la tradicional Missa a l’ermita del Guilar i es va fer la benedicció i el repartiment d’ofrenes. En acabar l’ofici els assistentes es van anar concentrant a l’esplanada de l’ermita per poder gaudir del dinar de germanor i de la llarga sobretaula, que va estar amenitzada amb un ball popular a càrrec de Xevi Costa, que va engrescar a la gent a aixecar-se de la taula i a gaudir de les melodies que ens anava interpretant. Cal destacar que la diada ver molt animada i participativa i que es va poder gaudir d’un bon ambient.

Els més menuts es van divertir d’allò més.

Un moment de la sobretaula posterior al dinar de l’Aplec de la Mare de Déu del Guiar d’en-

Imatges del ball amenitzat pel músic Xevi Costa que va cloure l’Aplec. L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 8 desembre 2001

29


30

Pagina oberta

A prop del llenguatge D

’un lloc a l’altre del nostre poble, l’insult o la paraulota en boca de la mainada és un dels trets que més m’han cridat l’atenció, fins i tot vaig fer referència del mateix en una reunió de la Junta de l’Associació de Pares d’Alumnes, de la qual ja no sóc membre. Per què els nens utilitzen paraulotes? Entre les expressions no justificables, destaquen aquelles que fan referència a tot tipus de menyspreu físic i psíquic. Aquest tipus de vocables poden utilitzar-se per mimetisme entre els amics o per influència familiar, causat per la condició social on es desenvolupa l’infant. Qualsevol de les dues causes han de ser examinades i corregides per part dels adults (pares i mestres). Tots els adults hem de tenir en compte que el món està canviant -com sempre ho ha fet-. El treball cada dia es realitza en un pla superior: en la feina del camp servia un xiulet com a mitjà d’expressió; més tard, en la indústria, es va substituir per un crit, però en la societat de serveis actuals i futura s’eleva progressivament la qualitat de vida i paral·lelament el sistema de relació entre les persones. Per això, els nostres fills hauran de dirigir-se a altres persones i hauran de saber parlar correctament, amb un vocabulari apropiat. Si els pares i els avis no hem pogut disposar i gaudir del nivell d’educació que avui oferim als nostres descendents, sí que podem intentar i aconseguir oferir-los un comportament oral perfecte que dignifiqui la seva situació en la vida. Aquests nens amb una bona parla, el dia de demà, demostraran que, malgrat ser d’un poble petit amb pocs mitjans culturals, han estat capaços de fer que el seu lloc d’origen sigui respectat a través d’ells mateixos, perquè un poble petit, per no estancar-se en el temps, no té més eina que el saber. Per cert, considero que en l’escola d’Argelaguer s’està fent un esforç en la tasca docent -fins i tot els monitors del “casalet” ho van comentar en observar el nivell acadèmic de la mainada-. Un esforç que les famílies han de correspondre amb un altre: tenir cura del vocabulari de la mainada! I no penso que sigui en absolut positiva la teoria psicoanalista moderna de què proferir paraulotes és un símptoma de major llibertat i d’una intel·ligència més oberta, menys melindrosa i més natural. La veritat no entén de modernitats, unes expressions desagradables sempre han fet i faran referència al baix nivell intel·lectual, moral i ètic de la persona que així s’expressa. Les paraulotes i els insults intenten desacreditar per complet a l’“altre” i desacrediten de forma directa i taxativa al qui les dicta. Quan el nen parla malament, el seu comportament oral pot semblar-nos banal e innocent, tanmateix, la seva L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 8 desembre 2001

forma estructural de comunicació comença a formar-se i aquesta condició, si no és apartada de si, acaba relacionant-lo amb les coses, els animals i les persones a través de vocables despectius. El nen comença a utilitzar-los davant la bicicleta punxada o la maleta trencada, amb la seva reacció d’ira no intenta solucionar el problema, sinó que el satanitza i prescindeix d’esforçar-se i pensar en una solució. És mitjançant l’educació i el foment de la cultura com els nens d’avui, que seran els homes de demà, hauran d’aprendre a relacionar-se entre si i per a si, sense utilitzar el menyspreu i la ira com a forma de comunicació. A tot això, a Argelaguer, observem com es construeix un nou Ajuntament i dispensari, davant l’escola. Doncs bé, la millora del poble hem d’unir-la amb la millora de les persones; darrere les infraestructures ha d’haver-hi un desenvolupament humà potencial, per tant, amb la ubicació d’aquesta nova millora dels serveis, amb la construcció d’un nou edifici d’ús públic i aprofitant que està davant de l’escola, considero que és una oportunitat única per crear una biblioteca municipal a Argelaguer, un centre de lectura que sigui un punt de referència per als alumnes que estudien a l’institut i els de la pròpia escola d’A rgelaguer i, com no, de tots els altres veïns del poble. Fomentar la cultura és l’eina de la modernitat. Eva Llansana de “Cal Músic”

Sabíeu que... • La campana més gran del món és la del Kremlin; el seu pes és de 180.184 quilograms, la seva circumferència fa 20’53 metres, té una alçada de 5 metres i el seu gruix és de 0’61 metres. • Els marits que abans de pujar al cotxe són besats per la seva esposa tenen menys accidents de trànsit. • La pintura més cara del món va ser venuda a Nova York. Es tracta del retrat del Doctor Gachet, de Van Gogh. El seu preu, 16.500 milions de pessetes. • El consum anual mitjà de paper higiènic d’un espanyol és aproximadament d’uns 11 quilograms. • Un nen de 5 anys no sap calcular el temps que tarda un vehicle en arribar fins on és ell, ni tampoc la direcció per on ve. • El rècord de vol d’altura conegut d’una au és el d’un voltor que va ser vist des d’un avió volant a 11.277 metres d’alçada. • El xinès és l’idioma que parlen més persones al món, amb 885 milions. El segueix l’espanyol, amb 332 milions. • Napoleó Bonaparte feia 151 centímetres d’alçada. • Els cocodrils no poden treure la llengua. • 60ºC és la temperatura màxima de l’aigua que podem resistir sense escaldar-nos.


Pagina oberta

El refrany Metge i confessor, com més vells millor.

L’endevinalla Sóc tota jo morenor, rival de les confitures i em veuràs molts vegades pel nas de les criatures.

Millorem el reciclatge Ara ja estàvem mig acostumats. Ha costat uns quants anys que els veïns del poble agaféssim el costum de separar els diferents materials de la brossa i llençar-los en els diferents contenidors preparats per al plàstic, cartró i vidre.

L

Solució: La xocolata

La cita No n’hi ha prou amb tenir grans qualitats, s’han de saber administrar.

(La Rochefoucauld).

La notícia Encara que les circumstàncies són molt diferents, els número de morts de l’atemptat de les Torres Bessones de Nova York és similar al que es produeix a les carreteres a causa d’accidents de trànsit.

L’acudit • Un diu: Dóna’m una palanca i giraré el món. • L’altre diu: Dóna’m una plomada i no hi haurà cap casa esgavellada. • Surt un pagès català i diu: Doneu-me una hora de mitja tarda i un porró de vi que deixaré el món fet un jardí. Salvador Pelegrí

ESTRUCTURES I OBRES EN GENERAL

es campanyes institucionals i el mimetisme dels veïns han ajudat a què, poc a poc, es visqui com a normal el fet d’anar a llençar la “basura” en bosses separades més o menys convençuts de què és un acte cívic i solidari del qual ens en beneficiem tots, amb el respecte al medi ambient i amb l’estalvi econòmic que ha de revertir en benefici de tots. El fet de què algun brètol cremés dos contenidors (de plàstic i cartró) el passat mes de juny és un perjudici per a tothom però cal, malgrat aquest fet, no renunciar a aquest servei i demanar que es restitueixin. Actualment, si volem continuar fent la recollida selectiva, hem de desplaçar-nos fins als contenidors situats a la carretera. No cal dir la incomoditat i, sobretot, el perill que suposa fer maniobres en aquest indret del poble. D’altra banda, el servei de recollida de trastos vells, que es fa cada primer dilluns de mes, ha estat una millora considerable per poder desfer-nos dels mobles i electrodomèstics antics d’una forma organitzada, neta i responsable. L’experiència ens està demostrant, però, la dificultat de traslladar els objectes en una data i en unes hores determinades i, en diferents punts del poble, es plantegen problemes de seguretat i higiene per tractar-se d’aparells voluminosos, mecànics, elèctrics o perillosos, especialment per a la mainada. Amb la voluntat de què aquesta opinió serveixi per cercar alternatives per millorar els serveis del poble, voldria aprofitar l’avinentesa per demanar a tothom que reflexioni sobre la importància del reciclatge dels materials en desús. Toni Tort

Ronda Les Mates, 30 - 17800 Olot (Girona)

Mossèn Bartomeu, s/n - Tel. 972 29 04 44 - Fax 972 29 20 11 - Mòbil 908 93 67 10 17857 SANT JOAN LES FONTS

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 8 desembre 2001

31


32

Pagina oberta

Nostàlgia N

o fa molt temps, remenant papers, fent-ne una tria, va caure a les meves mans un vell programa d’una festa major que venia encapçalat per la següent inscripció: “A la una del migdia, repicada general de campanes”. En un primer moment no en vaig fer gaire cas, però després de reflexionar i tornar-lo a llegir em va fer recordar, em va fer recular en la memòria, i en un lapsus de concentració vaig sentir les campanes i vaig veure la figura de qui les tocava. Era la figura menuda però viva de la campanera, una dona entranyable, plena d’humanitat i d’humilitat, i aquesta dona era la Dolores de Can Xuroi. En aquell moment vaig riure tot sol i seguidament em vaig posar trist; per un costat m’agradaria que encara repiquessin les campanes per la nostra festa i, per l’altra, voldria que fos la Lores qui les fes repicar. Per què? Doncs perquè la Dolores era tot un símbol de coses misterioses, de records, de contes i de fets molt representatius dins la vida d’Argelaguer; sabia moltes coses i en recordava moltes més: l’any quaranta van batejar-me i quaranta anys després, ella recordava perfectament la propina que van donar-li els meus padrins, deu pessetes. La Dolores també sabia coses de màgia. Una vegada li van fer màgia, però només un cop, perquè sabia a qui havia de trobar per solucionar el problema: “que no s’atreveixi a fer-me màgia -deia-, ja vaig advertir-lo”. La Dolores no tenia por de res, pujava al campanar al matí, quan encara era fosc, a tocar l’oració. Mentre pujava, l’acompanyava el tic-tac del rellotge, un rellotge antic de peses que només ella sabia com funcionava. Tornava a pujar-hi al migdia i els dissabtes i vigílies de festa, a la una, una altra vegada, per repicar la festa. A part de l’oració, també hi pujava per als batejos i per fer el toc de morts, de manera que la Dolores pujava al campanar tres o quatre cops cada dia. Al vespre tornava a casa seva amb les claus de l’església, que normalment portava penjades al coll, una clau a cada banda, com si fos un collar. A més de tocar les campanes, la Dolores passava la bacina a les misses. Tocada amb una mantellina, peça habitual en aquell temps, impecablement planxada i ben col·locada, primer passava a cobrar les cadires i bancs i ho feia parant la mà. Després passava la safata per fer la recol·lecta per a les ànimes i ella ho deia ben clar, amb veu molt baixa i suau, que era el to adequat per a aquell moment, ja que s’estava celebrant la santa missa. Encara tornava a passar una altra volta, ara per a la caritat per Sant Damas, tal com ella recordava, mentre anava passant la bacina. Ho tenia tot cronometrat, quan el capellà alçava a Déu, ella ja estava a punt per tocar a Santus. Després de la santa missa, s’encarregava d’apagar els llums i tancar les portes i així acabava la seva tasca a l’església fins a l’endemà. La Dolores, però, encara no havia acabat la seva feina diària, ja que, a més de l’església, també treballava els L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 8 desembre 2001

La Dolores amb el seu fill Joan, l’any 1975.

horts que tenia, on moltes vegades la veies empenyent un carretó en el qual portava l’aixada, la fanga i la regadora. Amb aquests horts era autosuficient en patates, cebes, tomates... i, a més, criava conills i gallines. A l’hivern solia anar a espallussar, una feina, per cert, on gaudia tothom, ella inclosa, ja que solia explicar històries que li havien passat mentre pujava o baixava del campanar sobre fresses estranyes i ombres misterioses (abans el cementiri estava adossat a l’església), de quan se li tancava la porta (tot i que mai no s’hi va quedar tancada) i de les ocasions en què hi havia tempesta de llamps i trons. Unes històries que ens feien posar la pell de gallina quan les escoltàvem. La nostra campanera, però, se’n va sortir de tot, excepte del desgast dels seus genolls -moltes escales, molts passos, molts anys, molt treballar- i va venir el moment de retirar-se. Tot i les dificultats que tenia últimament per caminar amb dos bastons, no va perdre mai l’humor i aquella guspira que la caracteritzava, preocupant-se per tothom i preguntant principalment per la salut, que a ella no li sobrava. Mentrestant, amb el pas del temps, les campanes van anar emmudint i d’alguna manera seguiren a la Dolores, ja que deixaren de sonar, de donar alegria a la festa. Avui estan presents, però, tot i la seva majestuositat, són pobres. Són com armadures que recorden victòries ja oblidades, només diuen allò indispensable i molt de tant en tant. Es diu que entre els anys 604 i 606 es van instal·lar campanes a totes les esglésies catalanes per anunciar els oficis divins i festivitats. Després també serviren per


Pagina oberta a altres necessitats públiques, com alertar dels incendis, temporals, mal temps..., per tant, tenien uns tocs ben diferents en funció de cada utilitat. També s’ha posat èmfasi sobre el poder que adquiria el campaner, transmès suposadament per les campanes, i la dependència que tenien l’un de les altres, ja que junts escampaven pels aires la veu de l’amor paraula de Nostre Senyor, o bé tristesa quan tocaven a morts. Algunes campanes, segons explica la llegenda, es negaren a sonar per a l’enterrament del campaner i altres, però, rodaren soles. Tornant a la nostra Dolores, per ella tampoc no van rodar, circumstància que pot tenir el seu significat. La intenció fonamental d’aquest escrit no és altra que retre un petit homenatge a la nostra campanera. Ben segur que vosaltres, tots els qui l’heu llegit, també participeu d’aquest instant amb el record. Deixeu que acabi aquest comentari fent-li un petit vers:

“A les glorioses altures, un Déu agraït. Per tocar les campanes matí, migdia i nit. Dona de confiança Recol·lectant la caritat. Tant les santes ànimes com Sant Damas vos hauran premiat”. La Dolores Triadú i Roca, que va tenir dues filles, totes dues vives, i un fill, traspassat abans que ella, ens deixà el 19 de maig de 1988 a l’edat de 83 anys (e.p.d.). Salvador Pelegrí

Carta a l’Associació de Pares de família d’Argelaguer A

vui dia, ser pares amb fills d’edat escolar o preescolar és un repte i una responsabilitat considerables. Vivim en una societat i en uns temps on la violència, segons sembla, augmenta any rere any. Per comprovar-ho només cal llegir els diaris, revistes i veure les imatges a la televisió, siguin aquestes notícies del dia o matèria d’entreteniment, de diversió. Aquesta realitat quotidiana se’ns ha imposat, o ens hem trobat amb ella, fins al punt de convertir-se en quelcom que és cada cop més tolerat, o com a mínim, contemplat amb una sensació d’impotència per part dels ciutadans. Fa falta donar exemples? -robatoris, cada cop més freqüents, violència al carrer (“incontrolada”), sobretot (però no exclusivament) en les ciutats, destrosses, vandalisme; inspirats aquests, en general, no en una ideologia política determinada, sinó solament perquè sí: destruir per destruir. En aquesta línia, mestres d’escola de tota Espanya, cada vegada més estressats, arriben en ocasions a un punt de desesperació, d’impotència. Molt recentment ha estat imposat el toc de queda a tot França a partir de les 10 de la nit per als menors d’edat. La causa no és difícil d’endevinar, si algú s’ha perdut la notícia. Un exemple més recent i proper -a Olot, a Castellfollit i a Besalú- ha consistit en la destrucció indiscriminada de caixers automàtics; un bon nombre d’ells. Això ha succeït fa poc més de dos dies. I tot això, a què ve? Per si alguns ho dubten, hi ha nombrosos estudis realitzats per psicòlegs, psiquiatres i sociòlegs on es demostra la relació causa-efecte entre la violència en imatges televisives i vídeo-jocs i la seva

imitació en la vida real per part d’alguns individus -no necessàriament pertorbats (a vegades n’hi ha prou amb un grau de frustració o un sentiment de venjança)-. Els nens i els joves són especialment vulnerables a aquesta influència o forma de comportament (podríem dir-ne més aviat “model”). Una forma de comportament que es tolera és una forma de comportament que es propaga, que es facilita. La circumstància actual de què tant el pare com la mare treballin i, per tant, disposin de menys temps per estar amb els seus fills, no ajuda gens ni mica a la situació abans descrita. Com a confirmació de tot això, vegi’s l’article adjunt, que va aparèixer publicar a La Vanguardia el 18 de juliol d’enguany. En el Casal del poble d’Argelaguer hi ha una màquina o vídeo-joc que bé podria denominar-se diabòlica, pel contingut i la forma del que ofereix “pel gaudi i expansió” dels qui l’utilitzen: violència extrema, ininterrompuda, amb sang a dojo (imaginària, és clar) i crits d’angoixa emesos per la màquina per fer més efecte. Quin sentit té això? Hem vist repetidament a jovenets -nois i noies- fent anar la palanca o el botó amb fruïció, i emetent ells mateixos imprecacions (paraulotes, es deia abans) alhora que crivellen a trets a les víctimes de la pantalla. Pura ficció, passatemps; innocent i innocu entreteniment? Per acabar, una pregunta més: No és això quelcom sobre el que els pares d’aquest poble poden, i han, d’actuar? Perquè si deixem de banda l’acció, la intervenció, quan aquesta és necessària, les lamentacions al final, quan ja sigui massa tard, no serviran per res. Alberto Martín L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 8 desembre 2001

33


34

Àlbum fotogràfic

La part del davant i la posterior de Can Vilà del carrer Major a la primera meitat del segle XX.

En Jaume Masoliver l’any 1934 (Foto cedida per Jaume Masoliver de Cal Cabré).

En Ventura de Cal Rei, en Joan Llongarriu, en Ventura Dilmé, en Jaume Masoliver i en Josep Vila Gallostra, en una fotografia de l’any 1935 (Foto cedida per Jaume Masoliver de Cal Cabré).

Un dels primers tractors que hi va haver al poble d’Argelaguer.

Una família d’Argelaguer al Guilar l’any 1953 (Foto cedida per Joan Roca).

Pescant a la resclosa de Bassols d’Argelaguer (Foto cedida pels propietaris de Ca la Xica).

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 8 desembre 2001


Programa Festa

F

esta de

S D

Dijous 6 de desembre

A les 3 de la tarda: Partit de futbol amistós entre l'Argelaguer i Veterans. A les 4 de la tarda: Campionat de Butifarra. Inscripcions a partir de les 3.

Divendres 7 de desembre

A les 7 de la tarda: Presentació de la maqueta del nou Ajuntament i inauguració de l’exposició “La transformació del paisatge”, a l’Església de Santa Anna. Tot seguit hi haurà un petit refrigeri per a tothom. Els horaris de visita del cap de setmana seran: el dissabte, de 4 a 7 de la tarda i el diumenge, d’11 del matí a les 2 i de 4 a 7 de la tarda.

Dissabte 8 de desembre

A 2/4 d’11 del matí: Partit amistós de futbol-7 entre els equips Argelaguer-Besalú. A les 3 de la tarda: Partit de futbol de 2a Regional entre els equips Argelaguer-Tortellà.

ant

amas 2001

A 2/4 de 6 de la tarda: Espectacle infantil amb el grup Xirupiflai, al Casal. Tot seguit, berenar amb coques casolanes. A les 10 de la nit: Teatre amb l'obra "La Papeta no és morta", pel grup Cafè, Copa i Puro

Diumenge 9 de desembre

A 2/4 de 12 del matí: Trobada gegantera a la plaça i tot seguit cercavila amb el gegant Màssio el Moliner, capgrossos i xanquers d’Argelaguer, acompanyats pels gegants del diversos pobles. A les 12 del migdia: Missa solemne amb acompanyament d’orquestra. A la 1 de la tarda: Dues sardanes a càrrec de la cobla Els Rossinyolets. A les 5 de la tarda: Audició de sardanes amb la cobla Baix Empordà. A les 7 de la tarda: Ball de fi de festa amenitzat pel conjunt Quorum. L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 8 desembre 2001

35


TRANSPORTS I EXCAVACIONS J. MERCADER, S.L. Telf. 606 34 54 70

Profile for AjuntamentArgelaguer

Argelaga 8  

Argelaga 8  

Advertisement