Page 1

L'Argelaga 7

Revista d'Argelaguer maig 2000

Torna el futbol


Serveis

Telèfons d’interès

Horaris de serveis Ajuntament: Dilluns i dijous, de 10 del matí a 12 del migdia. Dimecres i divendres, de 10 a 2 de la tarda. Dimarts, de 10 del matí a 12 del migdia.

Urgències al CAP de Besalú De dilluns a divendres de les 2 de la tarda a les 9 del matí i els dissabtes, diumenges i festius les 24 hores.

Servei d’urbanisme: L’arquitecte i l'arquitecte tècnic del Consell Comarcal atendran les consultes cada divendres, de forma alternativa, de 10 a 1 del migdia.

Dispensari de Tortellà: Dilluns, de 10 del matí a 1 de la tarda. Dimarts, de 10 del matí a 12 del migdia. Dimecres, d’11 del matí a 1 de la tarda. Dijous, de 2/4 de 10 del matí a 12 del migdia. Divendres, de 2/4 de 10 del matí a 1 de la tarda.

Servei d’aigua de PRODAISA: Tercer dilluns de cada mes, d'1 a 2 del migdia.

Ajuntament.................................... 972 68 71 37 Escola............................................ 972 28 70 59 Consultori Argelaguer.................... 972 68 76 06 Consultori Tortellà.......................... 972 68 75 56 Farmàcia........................................ 972 28 71 02 Urgències (CAP Besalú)................ 972 59 00 32 ................................................... i 989 30 40 88 Dr. Enric Bayona............................. 608 74 14 11 Creu Roja d’Olot.....972 27 22 22 i 972 26 23 18 Ambulàncies Garrotxa................... 972 26 76 52 ................................................... i 972 27 28 28 Mossos d’Esquadra...................................... 088 Centre d'emergències....................................112 Bombers....................................................... 085 Parròquia (Mn. Miquel).................. 972 68 71 85 Hospital d’Olot............................... 972 26 18 00 Hospital de Girona J. Trueta........... 972 20 27 00 Hospital de Girona (habitacions)... 972 22 49 55 Servei Funerari (J. Planella)........... 972 68 71 17 ................................................... i 972 28 71 94 Jutjat de Pau (St. Joan)................. 972 29 03 03 Servei d'aigües (Prodaisa)............. 972 20 20 78

Farmaciola: Argelaguer: de dilluns a divendres, de 12 del migdia a les 2 de la tarda. Dissabtes, d’1/4 d’1 a 1/4 de 2 de la tarda.

Jutjat de Pau: Divendres, de 1 a 2 de la tarda. Recollida de trastos vells El primer dilluns de cada mes, a les 8 del matí. Consultori d’Argelaguer Metge Consulta programada: dilluns, dimecres, dijous i divendres de 2/4 de 12 del matí a les 12 del migdia. Consulta espontània: dilluns, dimarts, dijous i divendres de les 12 del migdia a 2/4 d’1 de la tarda. Infermera Dilluns, dimecres i divendres de 2/4 de 12 del matí a les 12 del migdia. Llevadora Cal concertar cita prèviament.

Farmàcia: Tortellà: de dilluns a divendres, de 2/4 de 10 del matí a 2/4 de 2 de la tarda i de 5 a 8 de la tarda. Dissabtes, de 2/4 de 10 del matí a 2/4 de 2 de la tarda. Escola: Horari acadèmic: de 2/4 de 10 del matí a 2/4 d’1 de la tarda i de 3 a 5 de la tarda. Servei de menjador: de 2/4 d’1 a les 3 de la tarda. Misses: Diumenges i festius, a 2/4 de 10 del matí.

Horaris de la TEISA Besalú - Banyoles - Olot Besalú Banyoles

5,45

6,15

7,30

8,00

8,30

10,00

11,30

12,00

13,30

14,00

15,30

16,00

16,30 17,30

17,00 18,00

19,30

20,00

6,30 7,15 7,45 8,15 9,15 10,15 11,15 12,15 12,15 13,15 14,15 15,15 16,15 16,15 17,30 17,15 18,15 19,15 20,15

(1) De dilluns a divendres feiners (2) Dies curs escolar L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 7 maig 2001

Banyoles - Besalú - Olot

Arribades a Girona 7,05 7,45 8,15 8,45 9,45 10,45 11,45 12,45 12,45 13,45 14,45 15,45 16,45 16,45 18,00 17,45 18,45 19,45 20,45

Sortides Banyoles Besalú de Girona Feiner Feiner Lectius (2) Feiner Feiner Diari Feiner Feiner Festiu Feiner (1) Diari Feiner (1) Feiner Festiu Feiner (1) Festiu Feiner Feiner (1) Diari

Girona

Sortides d’Olot

Olot

2

7,15 8,00 9,15 10,15 11,15 12,15 13,15 13,15 14,15 15,15 15,15 16,15 17,15 18,15 19,15 20,15 21,00

7,45 8,30 8,45 10,45 11,45 12,45 13,45 13,45 14,45 15,45 15,45 16,45 17,45 18,45 19,45 20,45 21,30

Arribades a Olot

8,03

8,30

10,03

10,30

12,03

12,30

14,03

14,30

16,03

16,30

18,03

18,30

20,03

20,30

21,48

22,15

(1) De dilluns a divendres feiners Telèfons Administracions: Girona: 972 20 02 75 - Banyoles: 972 57 00 53 Olot: 972 26 01 96 - Figueres: 972 50 31 75

Feiner Feiner Feiner Feiner Diari Feiner Feiner Festiu Feiner (1) Diari Festiu Feiner (1) Diari Feiner (1) Diari Feiner (1) Diari


Editorial Sumari

2 3 4 9 12 14 16 17 18 20 22 24 27 30 32 34 35

Serveis Editorial Informació municipal Entrevista Tema Història Geganters i Xanquers Parròquia Escola Esports Música Actualitat Pàgina oberta Àlbum fotogràfic Viatge Gastronomia Programa festa

Edita: Ajuntament d'argelaguer Consell de Redacció: Pere Oliveras, Enric Badosa, Assumpció Viñolas, Josep Dorca, Toni Tort, Ricard Ayats i Adriana Prat. Fotografia: Julián Martin, Albert Nebot, Josep Dorca, Maria A. Serrabona, Enric Badosa, Lluís López, Albert Pellicer i Toni Tort,Pere Bosch i Salvador Pelegrí. Foto portada: Estrena del camp de futbol. 1a Trobada de gegants i faràndula de la Garrotxa (Foto Julián Martín). Disseny i Compaginació: JJ Comunicació Disseny i Compaginació: JJ Comunicació Impressió: Gràfiques Fornells Impressió: Gràfiques Fornells Dipòsit Legal: GI-430 Dipòsit Legal: GI-430 Amb la col.laboració de Amb la col.laboració de

E

Serveis normalitzats

ls pobles petits de casa nostra –i Argelaguer no n’ha pas estat una excepció- han viscut anys molt crítics, sobretot a partir dels 60. Els joves no tenien cap sortida econòmica, la revolució agrícola deixava els camps en mans de poques persones. Les cases s’anaven deteriorant i es recollien vaticinis de desaparició de pobles sencers. Per sort, la millora de les infraestructures viàries i la facilitat de trasllat gràcies al cotxe han fet que molta gent que anys enrere hauria hagut de marxar del poble ara hi pugui viure, amb tota la qualitat de vida que suposa habitar en un indret sa, sense estrés. Podem dir, amb tota certesa, que la crisi forta dels pobles petits ha passat. Les segones residències han permès també tenir un poble més polit, amb cases ben restaurades. Aquesta millora del poble ha portat la necessitat de poder disposar d’uns serveis públics adequats. Tot i ser un municipi petit, l’Ajuntament ha hagut de fer front a la reobertura de l’escola, de nous carrers i acessos, s’ha construit una pista piesportiva al costat de l’escola. I fa ben poc, com podeu veure en aquesta revista, s’ha refet el camp de futbol, amb vestidors, llum … Des de la Casa de la Vila hem cregut que ara era el moment de posar-nos a aixecar el nou edifici municipal i també un consultori. No és cap luxe ni obeeix a pretensions desmesurades. Els serveis públics han de reunir unes condicions mínimes per facilitar la feina a tothom. El pressupost és alt i les possibilitats de pobles com el nostre, minses. Esperem rebre les subvencions suficients per tirar endavant el projecte. L’actual Casa de la Vila i el consultori estan sota mínims. Argelaguer, en aquests moments, no ho pot permetre. El nostre poble ha entrat a la modernitat. Pere Oliveras Alcalde

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 7 maig 2001

3


4

Informació municipal

Els Serveis Socials a la Garrotxa El Consorci de Benestar Social de la Garrotxa, creat l’any 1997 amb la unificació dels Serveis Socials del Consell Comarcal de la Garrotxa i de l’Ajuntament d’Olot, ofereix diferents serveis a la gent gran de la comarca, entre els quals destaquem els següents: • Atenció a domicili: Aquest servei s’adreça a les persones que tenen manca d’autonomia personal i el realitzen les treballadores familiars, que són professionals que en un espai de temps convingut ajuden a la persona gran que no es pot valer per ella sola, per exemple: vestir-la, higiene personal, canvis posturals, controls de medicació... Aquestes persones també disposen del servei de teleassistència, un telèfon general connectat a la Creu Roja que, en cas d’accident domèstic, malaltia sobtada, etc., envia l’ambulància al domicili; així com del servei de neteja. • Centres de dia: Servei dirigit a persones que desitgen continuar vivint al seu domicili, però que durant el dia volen passar unes hores en un centre. Entre d’altres avantatges, aquest servei permet que els seus usuaris no s’hagin de preocupar de preparar els àpats, ja que poden menjar al centre, on també poden fer la higiene personal. Els veïns d’Argelaguer poden anar al Centre de Dia de Besalú i també als d’Olot. Els serveis més importants que s’ofereixen són: servei de menjador al Centre de Dia de Besalú, àpats a domicili i estades temporals a la Residència Montsacopa. • Centres residencials: Aquest servei s’adreça a les persones que volen deixar el seu domicili perquè no poden fer les activitats necessàries de la vida quotidiana, així com a les persones que tenen una falta d’autonomia important i que necessiten una atenció més àmplia. Per obtenir més informació sobre aquests serveis, que poden ser públics (subvencionats) o privats, podeu dirigir-vos a l’assistent social, Carmina Enrich. L’atenció al públic es fa els dilluns de 9 a 11 del matí a la seu del Consorci de Benestar Social de la Garrotxa (c/ Estires núm. 5, d’Olot), els dimarts de 2/4 de 12 del matí a la 1 de la tarda a l’ABS de Besalú i els dijous de 2/4 d’1 a 2 de la tarda a l’ABS de Sant Joan les Fonts. Cal demanar hora prèviament a les ABS o al Consorci de Benestar Social. En el cas de les persones que no poden desplaçar-se a les citades ABS o al Consorci, hi ha la possibilitat de rebre una visita al domicili, que s’ha de concertar prèviament. Els telèfons de contacte són: ABS de Besalú, 972 59 00 32; ABS de Sant Joan les Fonts, 972 29 08 36; i Consorci de Benestar Social, 972 26 66 44. L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 7 maig 2001

Pavimentació de carreteres El Consell Comarcal de la Garrotxa, en el seu Pla de Camins per l’any 2001, ha aprovat l’asfaltat de les carreteres del cementiri i del camp de futbol, amb un pressupost de 5.000.000 pessetes. Aquest Ajuntament està tramitant la compra dels terrenys que hi ha entre el cementiri i el camp de futbol per tal de fer arribar la carretera del cementiri fins al camp de futbol, així no caldran dues carreteres. La resta de terreny quedarà a disposició de futures necessitats d’equipaments i d’aparcament.

Nou horari del consultori d’Argelaguer Des del passat 7 de maig, el Consultori d’Argelaguer ha ampliat l’horari d’atenció al públic, que és el següent:

Metge

• Consulta programada: dilluns, dimecres, dijous i divendres de 2/4 de 12 del matí a les 12 del migdia. • Consulta espontània: dilluns, dimarts, dijous i divendres de 12 del migdia a 2/4 d’1 de la tarda.

Infermeria

• Dilluns, dimecres i divendres de 2/4 de 12 del matí a 12 del migdia.

Llevadora

• Cal concertar cita prèviament.

Urgències al CAP de Besalú

De dilluns a divendres, de les 2 de la tarda fins a les 9 del matí i els dissabtes, diumenges i festius les 24 hores. Els telèfons d’interès per als usuaris són els següents: Consultori d’Argelaguer: 972 68 76 06 Consultori de Tortellà: 972 68 75 56 CAP Besalú: 972 59 00 32 Mòbil metge (Dr. Enric Bayona): 608 74 14 11


Informació municipal

Construcció del nou Ajuntament i consultori municipal La Generalitat de Catalunya ens ha comunicat la inclusió definitiva de l’obra de la construcció del nou Ajuntament i consultori municipal, 1a fase, en el Pla Únic d’Obres i Serveis de Catalunya (PUOiSC), any 2001, amb un pressupost de 62.281.925 pessetes. La subvenció per la inclusió d’aquesta obra en el Pla és del 50% del cost del projecte, 31.140.962 pessetes i resten per confirmar aportacions d’altres institucions. Esperem que aquestes arribin al 25 o 30% del cost de l’obra. En els propers mesos es procedirà a la licitació de l’obra, i es preveu que a la tardor es puguin començar a executar les obres.

Parc infantil de la zona del Passeig de la Roda

El cost total de l’obra superarà els 5.000.000 pessetes, de les quals un 40% ha sortit de subvencions i aportacions públiques i privades i la resta ha estat finançat per l’Ajuntament.

Compra del solar del costat del Casal L’Ajuntament finalment ha pogut comprar les 2/3 parts del solar del costat del Casal, destinat a zona d’equipaments i a una futura ampliació del citat Casal. Només s’ha pogut adquirir 2/3 parts del solar perquè la tercera part restant té una problemàtica que necessita una tramitació especial. Aquest solar es destinarà provisionalment a zona d’aparcaments i s’ha sol·licitat la instal·lació d’una marquesina de transport públic.

Actualment s’està en la fase final de la redacció del projecte del parc infantil de la zona del Passeig de la Roda. Inicialment està previst executar l’obra a finals d’aquest any 2001. S’espera la publicació d’alguna convocatòria per a aquest tipus d’equipaments per poder-hi presentar el projecte.

Obres de millora al camp de futbol Finalment s’han acabat les obres de millora al camp de futbol. Aquestes han sigut més complexes i costoses del que inicialment s’havia previst per tal d’adequar-les a la normativa vigent i deixar les instal·lacions definitivament ben equipades.

Millora de la circulació del poble Com a primera actuació per a la millora de la circulació del poble s’han instal·lat senyals de prohibit estacionar al

Sagués N.i.f. b-17479841

C/ Afores, s/n. - Tel. i Fax: 972 68 72 36 17853 ARGELAGUER (Girona)

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 7 maig 2001

5


6

Informació municipal Properament es disposarà de la regulació per tot el casc antic. Una vegada adequada la zona d’aparcament del solar del costat del Casal, està previst prohibir l’estacionament al carrer Major en el tram comprès entre el començament del carrer i el pas del torrent.

Pas de vianants a la N-260 Senyal de prohibit aparcar al costat dret del carrer de la Plaça i senyal de carrer sense sortida instal·lat a la mateixa via.

carrer de la Plaça i també s’ha posat un senyal de prohibit estacionar de forma provisional al carrer Santa Anna.

El Ministeri de Foment té previst executar abans de la tardor, la instal·lació d’un pas de vianants regulat per semàfors a la N-260. Aquest Ajuntament ha desestimat la primera opció oferta pel Ministeri de Foment, consistent a instal·lar passos de vianants sense control de semàfors, per la seva perillositat.

Enjardinarment i instal·lació de bancs S’han plantat els arbres de la zona del Passeig de la Roda (cirerers de flor) i s’hi han instal·lat dos bancs. També s’han col·locat 3 bancs, cedits per la Diputació de Girona, al llarg de la carretera de les escoles a Can Jan. Cirerers de flor que s’han instal·lat al llarg del Passeig de la Roda.

Banc instal·lat al Passeig de la Roda de cares a la Mare de Déu del Mont.

Banc instal·lat al Passeig de la Roda per gaudir del paisatge del Guilar.

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 7 maig 2001

Els bancs i papereres que s’han col·locat a tres punts de la carretera de les escoles a Can Jan.


Informació municipal

Pressupost de l’Ajuntament per a l’exercici del 2001 El Pressupost municipal d’enguany és d’un import excepcional de 89 milions de pessetes motivat per l’alt import de les inversions previstes, que pugen fins a 66 milions.

Per tal d’equilibrar el pressupost d’ingressos i despeses s’inclogué una previsió d’endeutament que no caldrà executar ja que, una vegada tancat l’any 2000, la quantitat prevista es compensa amb el superàvit d’anys anteriors.

PRESSUPOST D’INGRESSOS

PRESSUPOST DESPESES

CAPITOL I: IMPOSTOS DIRECTES Rústica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 400.000 Urbana . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6.500.000 Vehicles . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3.500.000 IAE . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4.000.000 Total . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 14.400.000

CAPÍTOL I: DESPESES PERSONAL Despeses Personal . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5.538.000

CAPITOL II: IMPOSTOS INDIRECTES . . . . . . . . . . . . . . . Impost s/construccions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.500.000 Total . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.500.000 CAPÍTOL III: TAXES I ALTRES INGRESSOS Cementiri . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 300.000 Recollida escombraries . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.100.000 Aigua . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 300.000 Ocupació sòl, telèfon, gas i electricitat . . . . . . . 1.479.000 Altres ingressos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 400.000 Total . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4.579.000 CAPÍTOL IV: TRANSFERÈNCIES CORRENTS Fons Nacional de Cooperació . . . . . . . . . . . . . . 6.800.000 Servei Català de la Salut . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 450.000 Fonts de Cooperació Local . . . . . . . . . . . . . . . . 1.350.000 Total . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8.600.000 CAPÍTOL V: INGRESSOS PATRIMONIALS Interessos bancaris . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 500.000 Rendes Béns Immobles: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 402.000 Total . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 902.000 CAPÍTOL VII: TRANSFERÈNCIES DE CAPITAL Generalitat - Subvenció Justicia . . . . . . . . . . . . . . 112.000 Generalitat - Plà Únic d’Obres i Serveis . . . . . 22.140.969 Generalitat - Agència Catalana de l’Aigua . . . . . . 1.107.000 Diputació - Assistència a Municipis . . . . . . . . . . 2.250.000 Diputació - Plà Únic d’Obres i Serveis . . . . . . . . 9.000.000 Assistència Convenis . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9.000.000 Consell Comarcal . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 250.000 Total . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 43.859.969

CAPÍTOL II: DESPESES DE BÉNS CORRENTS I SERVEIS Manteniment camins, edificis i instal.lacions . . . 3.200.000 Material, subministres i altres . . . . . . . . . . . . . . 2.000.000 Llum, combustibles i productes neteja . . . . . . . . 1.700.000 Telèfon i correu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 400.000 Assegurances . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 175.000 Festes, activitats d’estiu i altres . . . . . . . . . . . . . 2.325.000 Serveis escombraries, recaptació i treballs tècnics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5.000.000 Altres despeses dels serveis . . . . . . . . . . . . . . . . 920.000 Total . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15.720.000 CAPÍTOL III: DESPESES FINANCERES . . . . . . . . . . . . . Interessos prèstec . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 100.122 Altres despeses financeres . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24.678 Total . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 124.800 CAPÍTOL IV: TRANSFERÈNCIES CORRENTS . . . . . . . . Aportació Consell i Associació Municipis . . . . . . . 197.220 Altres institucions sense fi de lucre . . . . . . . . . . . 740.000 Total . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 937.220 CAPÍTOL VI: INVERSIONS REALS Construcció Ajuntament i Consultori Mèdic . . . 62.381.925 Millores camins i equipaments . . . . . . . . . . . . . 4.000.000 Equips informàtics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 300.000 Total . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 66.681.925 CAPÍTOL IX: PASSIUS FINANCERS Amortització de préstecs . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 406.055 TOTAL DESPESES . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 89.408.000

CAPITOL IX: PRÉSTECS Préstec Diputació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6.000.000 Altres Préstecs . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8.567.031 Total . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 14.567.031 TOTAL INGRESSOS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 89.408.000 L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 7 maig 2001

7


8

Informació municipal

Coses del segle

Ordenances municipals de l’any 1950 L’any 1950 les ordenances fiscals de l’Ajuntament d’Argelaguer regulaven, entre d’altres tributs municipals, l’arbitri sobre el consum de begudes espiritoses i alcohols, l’impost sobre consums de luxe i la prestació del servei de veu pública. Aquesta última fixava una taxa per a la prestació del servei de veu pública que havien de satisfer “totes les persones i entitats que pretenguin utilitzar el Pregoner municipal per anunciar actes o productes dins del terme municipal”. En la mateixa ordenança, s’establia que “per cada pregó que es fes a instància de part, s’abonarà, a més dels honoraris assenyalats al Pregoner, una taxa d’una pesseta”. Per la seva part, l’ordenança per a l’exacció de l’impost sobre consums de luxe fixava la següent taula de tarifes: Espècie que es grava

Espècie

Tarifa (en pessetes per litre)

Vins corrents.................................................................0’10 Vins embotellats.......................................................... 0’20 Cervesa....................................................................... 0’15 Vins fins, generosos, de postres, escumosos............. 0’40 Licors fins, brandis, xampanys..................................... 0’50 Alcohols i aiguardents................................................. 0’20 Perfumeria a base d’alcohol........................................ 2’00 Aquest impost es complementava amb l’impost cedit per l’Estat sobre vins i sidra, el qual feia que l’import resultant s’incrementés en 0’05 pessetes per cada litre de les espècies abans esmentades. Tipus màxim autoritzat (per 100)

Consumicions i vendes en cafès, bars, confiteries i similars.................................20 Consumicions en hotels i restaurants....................................................................10 Vendes de cafè, te, cacau, vi embotellat, etc.........................................................10 Vendes determinades en establiments d’alimentació i similars.............................20 Representacions cinematogràfiques.....................................................................30 Espectacles públics on hi hagi apostes.................................................................30 Curses de cavalls..................................................................................................15 Curses de braus i espectacles similars.................................................................15 Espectacles de caràcter esportiu..........................................................................25 Salons de ball i similars.........................................................................................50 Jocs en establiments públics d’esbarjo (per hora).................................................0’5 pta. Jocs i entreteniments en fires, festes, tómboles, etc..............................................15 La resta d’espectacles o jocs no assenyalats abans.............................................15 L’ordenança, aprovada pel Ple de l’Ajuntament del dia 5 de novembre de 1949, establia que l’impost es calculava sobre el preu íntegre de la venda, entrada o servei, sense cap deducció, i que s’havia de pagar en el moment d’adquirir l’article o l’entrada, obtenir el servei o prendre part en els jocs i diversions gravades. També assenyalava que el comerciant, industrial o encarregat del servei havia d’entregar el tiquet amb el preu corresponent i si no ho feia podia cometre una falta greu de defraudació. Quant a l’Ajuntament, indicava que havia de facilitar els talonaris de tiquets, organitzar inspeccions i establir concerts per al pagament de l’impost amb tots els industrials o algun dels seus gremis. Finalment, l’ordenança per a l’exacció de l’arbitri sobre el consum de begudes espiritoses i alcohols fixava la següent taula de tarifes: L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 7 maig 2001

Aquesta ordenança, que va ser aprovada en la mateixa sessió plenària que l’anterior, assenyalava que, als efectes de l’arbitri, s’entenien destinades al consum totes les espècies que s’introdueixin en el terme municipal i les que s’obtinguin en el mateix per producció o manipulació, que el cobrament es realitzaria mitjançant rebut o segell, o d’ambdues formes simultàniament, segons les característiques que de cada espècie establís l’A juntament, que, entre d’altres qüestions, s’encarregava de la concessió de dipòsits i del seu control per evitar l’extracció o alteració de l’espècie emmagatzemada sense el seu coneixement i autorització. Quedaven exempts d’aquest arbitri els vins medicinals, els alcohols desnaturalitzats i les introduccions de vi comú inferiors a dos litres.


Entrevista

Josep Pujiula,

l’home de les cabanes

Vista general del laberint i de les construccions coronades per torres construïdes per Josep Pujiula al terreny situat al costat del rec de Can Sis Rals.

Tot i que resideix a Castellfollit de la Roca des de fa molts anys, en Josep Pujiula i Vila sempre ha mantingut una estreta relació amb Argelaguer, municipi on va néixer el 31 de maig de 1937, a Cal Garrell del barri del Pont, raó per la qual els seus amics l’anomenen Pep Garrell. Casat amb Teresa Blanc i pare d’una filla, la Montse, que és metge a l’ambulatori de Salt, en Josep Pujiula és el culpable que Argelaguer sigui conegut no solament arreu de Catalunya, sinó també a diferents llocs de l’Estat espanyol i fins i tot a l’estranger, gràcies a les cabanes, torres, passarel·les, laberints... que ha anat construint amb fustes i claus en un terreny forestal situat al costat del rec de la Font de Can Sis Rals, al costat de la carretera, just a l’entrada d’Argelaguer per la banda d’Olot. Quan llegiu aquesta entrevista faltarà molt poc perquè es publiqui el llibre “Josep Pujiula i Vila, l’home de les cabanes”, que recull la història de les esmentades construccions i de les que hi havia fet anys enrere i que es va veure obligat a desmuntar a causa del comportament de quatre indesitjables.

E

l 1999, al jubilar-se anticipadament als 62 anys d’edat i després d’haver treballat els últims 22 anys de mecànic torner al taller Ramon Massanella de Sant Jaume de Llierca, “vaig buscar-me una ocupació i vaig decidir tornar a treballar en el terreny on a la dècada dels 70 i 80 hi havia aixecat una mena de poblat amb una dotzena de construccions”, relata en Josep, que afegeix que “en aquests dos últims anys, treballant a tota màquina, hi he fet un laberint, que ja L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 7 maig 2001

9


10

Entrevista

havia començat feia 4 o 5 anys, i tres construccions coronades amb sengles torres de més de 20 metres d’alçada que s’aixequen a sobre dels arbres i que estan comunicades mitjançant passarel.les”. “Per evitar els problemes que vaig tenir quan en el mateix indret vaig treballar-hi 15 anys per aixecar un poblat amb una dotzena de construccions, ara no hi he fet cap cabana on la gent es pugui quedar a dormir ni hi tinc bestiar i tot està fet de manera que no es pugui fer malbé”, assenyala en Josep, que explica que la torre principal, que s’acosta als 30 metres d’alçada, és a sobre d’un roure i per pujar-hi cal recórrer tot el laberint, que està fet amb branques blincades d’avellaner i saula i fa gairebé un quilòmetre, i pujar per unes escales els esglaons de les quals estan fets amb trossos de fusta d’acàcia. Des d’aquesta torre es pot anar a les altres dues, ja que totes tres estan connectades mitjançant unes passarel·les fetes amb branques d’acàcia, pi,... “sense que hi hagi cap mena de risc de prendre mal, si no s’hi fa el boig, ja que la construcció és molt sòlida, tal com ho prova el fet que més d’una vegada hi ha hagut més de 50 persones al cim i no han caigut”, assegura.

Precedents

A la dècada dels 70 i 80, en el mateix terreny del costat del rec de la Font de Can Sis Rals on ara hi ha el laberint i les construccions coronades amb torres, en Josep va dedicar-hi els caps de setmana i les hores lliures de gairebé 15 anys per L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 7 maig 2001

Dibuixos d'en Josep. De dalt a baix: la moto amfibia, la barca i el "pop-cross". A l'altra plana, dibuix d'una dutxa que funcciona gràcies a la rotació de la roda de la moto.

construir-hi un poblat que comptava amb 12 barraques totes de fusta i amb el teulat de bruc, la més gran de les quals tenia planta baixa i tres pisos i fins i tot estava moblada, ja que durant una època hi anava amb els amics i la família. “Primer vaig construir una presa i vaig fer una bassa per banyar-me al rec, i després hi vaig posar ànecs, per als quals vaig construir una casa rústica per posar-hi el menjar”, recorda en Josep, que seguidament va comprar dues cabres i després una ase i també els hi va fer sengles barraques. “Aleshores va coincidir que un amic meu de Castellfollit va comprar un local vell i jo em vaig quedar totes les fustes que es van treure (bastiments, portes, finestres,...), amb les quals vaig fer la construcció principal, de planta


Entrevista

En Josep Pujiula al capdamunt de la torre més alta del complex.

baixa i tres pisos, per fer-hi costellades amb els amics i passar-hi els caps de setmana amb la família”, refereix en Josep, que afegeix que“més tard hi vaig fer una altra casa per als cavalls, una torre de guaita, una casa amb una passarel·la que travessava el rec... de manera que, finalment, va arribar a haver-hi tot un poblat amb una dotzena de construccions repartides entre una superfície de poc més d’una hectàrea”. A mitjans de la dècada dels 80 va deixar d’anar-hi i els caps de setmana s’omplia de jovent, sobretot de Barcelona, que s’hi quedava a dormir. “Al principi ho respectaven i jo els hi deixava estar, però després va venir un grup de gent problemàtica que em van engegar les ases després de trencar el tancat diverses vegades, van robar-me una cabra i, finalment, van emportar-se una ase que al cap de 19 dies va aparèixer estacada en un fanal de Sarrià de Ter”, refereix en Josep, que arran d’aquests incidents va pensar que allò no podia continuar d’aquesta manera. “Un dia vaig trobar-me un grup de joves que van trencar el tancat de les ases i cremaven bancs per escalfar-se i quan vaig preguntar què passava, un em va donar dos cops de puny”, recorda en Josep, que afegeix que “com jo no volia problemes, vaig decidir desmuntar-ho tot, una tasca que va tenir-me ocupat durant dos anys”.

Cal destacar que abans de fer aquestes construccions, en Josep, que fa uns anys va arribar a protagonitzar tres pel·lícules de Tarzán rodades en l’esmentat paratge del rec de Can Sis Rals, ja havia provat altres experiències perquè sempre ha estat una persona molt inquieta i enamorada de la natura en general i del riu i del bosc en particular. Així doncs, primer de tot, va construir una barca amb dos tubs de llauna i planxes i un motor d’una motocicleta Ossa, amb la qual es va passejar durant dos anys pel Fluvià. Després va construir una moto amfíbia, també per passejar-se pel riu, amb una Vespa antiga que li van donar, un pneumàtic de Guzzi i cinc bidons.“Al davant hi havia un bidó de cent litres envoltat per la roda de la Guzzi, als costat hi havia dos bidons de 50 litres que feien de flotadors i també tenia dos bidons més de 50 litres al darrere als quals vaig acoblar una planxa quadrada perquè fessin de pales per poder avançar”, explica en Josep. Seguidament, es va fer un “pop-cross” amb un Citroën 2 CV vell, al qual va treure les portes, el teulat i el capó i li va posar tubs i ferros de protecció. Finalment, es va comprar una Bultaco de 250 cc i més endavant una Bultaco Frontera de 370 cc per gaudir del bosc i, sobretot, del circuit de moto-cross que s’havia fet al mateix lloc on abans corria amb el “pop-cross” i que, fins i tot, va arribar a ser conegut com el “circuit de moto-cross del Garrell”. R. Ponsatí L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 7 maig 2001

11


12

Tema

P

El cinema a Argelaguer

er conèixer la història del cinema a Argelaguer hem parlat amb dos veïns del poble, en Pere Bosch Tarrades, un gran afeccionat al setè art, i la Joana Pujol i Pagès, que durant la dècada dels 60 va ser taquillera del Cine Avenida d’Argelaguer durant cinc anys. En Pere es va afeccionar al cinema anant els diumenges a la tarda a la sala que hi havia al poble, on va veure més de 500 pel·lícules, i també anant els dijous a veure pel·lícules d’art i assaig al cinema Orient del carrer de la Rutlla de Girona. Quan a principis dels 70 va tancar el cine d’Argelaguer, en Pere, com a bon cinèfil, va continuar cultivant la seva afició anant a sales d’altres localitats com ara Besalú, Olot, Banyoles i Girona. Per adonar-se d’on arriba l’amor al cinema d’en Pere només cal saber que conserva una llista amb el nom i la puntuació que segons ell es mereixen les més de 1.350 pel·lícules que ha vist a diferents sales des del mes de juliol de 1965 fins a finals de l’any 1998, quan va deixar d’anar al cinema. També té una altra llista de les mateixes característiques de les més de 2.400 pel·lícules que ha vist en vídeo, llista aquesta última que continua ampliant. A més, té una col·lecció de centenars de fulletons, la majoria de petit format i alguns de gran dimensions, de L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 7 maig 2001

propaganda de pel·lícules que es donaven a les sales de cinema anunciant els films que es projectarien el cap de setmana vinent i, a més, col·lecciona entrades de cinema i també té diversos llibres sobre el setè art. Per la seva part, la Joana conserva força records de quan va fer de taquillera del cine del poble entre 1960 i 1965, una època en què “l’amo era en Joaquim Masó i el maquinista l’Enric Estarriola, ambdós de Besalú, l’acomodador en Pere Bassagaña i la Dolores venia cacauets, avellanes, xuxos... i, en acabar la sessió, escombrava la sala, que estava tota plena de cadires, excepte el lloc on hi havia la màquina, que era entrant a l’esquerra del Casal”. La Joana i en Pere coincideixen a afirmar que les sessions es feien els diumenges i festius a la tarda i que “s’hi projectaven les dues mateixes pel·lícules i el NO-DO que al cinema de Besalú”. Ambdós comenten també que les sessions, que duraven de les 4 a les 8 de la tarda, podien allargar-se molt perquè la màquina anava amb carbons i s’havien de canviar, les pel·lícules es trencaven sovint, la mitja part durava força estona i, finalment, “perquè algunes vegades quan s’acabava el primer bombo encara no havia arribat el segon, que es projectava a Besalú”.


Tema

Fulletons de propaganda que es donaven a finals dels 50 i principis dels 60 al Cine Avenida d’Argelaguer per anunciar la pel·lícula que es projectava el cap de setmana vinent (fulletons de la col·lecció d’en Pere Bosch). Una entrada del Cine Avenida d’Argelaguer del 15 d’abril de 1968, que aleshores costava 15 pessetes.

La Joana recorda que quan va començar a fer de taquillera, just després d’en Francisco de la Casilla, l’entrada dels adults costava 10 pessetes, que després va passar a costar-ne 12 i que, quan ella va plegar, ja en valia 15, mentre que la mainada pagava 5 pessetes. “Al cinema hi anava gairebé tot el poble, venien famílies senceres”, explica la Joana, que recorda que, quan tenien la sala del seu poble tancada, també hi venia la gent de Tortellà, que fins i tot trucaven per reservar entrades. En aquest sentit, la Joana, que recorda que es menjava i fumava a l’interior de la sala, comenta que l’aforament era de 300 places i que “fins i tot es formaven cues per entrar”. En Pere, que indica que el boom del cinema va arribar a Argelaguer a finals dels 50, assegura que “la mainada havia d’anar cada diumenge a veure a mossèn Alfons per saber si les pel·lícules que es projectaven eren aptes o no per a menors”, afirmació que corrobora la Joana, la qual assegura que el control de l’església no es limitava únicament a la mainada, sinó també al jovent i els adults, ja que “quan van fer alguna pel·lícula que no era apta, com ara “La Violetera”, tothom que anava a veure-la s’havia de confessar”.

Pel que fa a la mainada, la Joana diu que es portava molt bé i que normalment picava de mans quan sortien cavalls a les pel·lícules de l’Oeste, i destaca que “abans d’anar al cine anaven al rosari i si la pel·lícula no era apta no podien entrar al cinema, excepte si anaven acompanyats dels seus pares”. Tant en Pere com la Joana, que assenyalen que en aquella època la projecció del NO-DO era obligatòria a totes les sales de cinema, recorden que en alguna ocasió “s’havia projectat el segon bombo abans del primer, de manera que els espectadors havien vist la segona part de la pel·lícula abans de la primera”. Finalment, la Joana, que quan acabava de vendre les entrades entrava a la sala per veure les pel·lícules, i en Pere, que a partir de les llistes que elabora cada final d’any elegeix les tres millors pel·lícules que ha vist, també recorden que la majoria de films que es projectaven al Cine Avenida d’Argelaguer eren espanyols i, sobretot, americans, entre els quals hi havia grans superproduccions com “Ben-Hur”, “Lo que el viento se llevó”, “Los diez mandamientos”, “Sissí emperatriz”..., unes pel·lícules que normalment arribaven amb uns quants anys de retard. L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 7 maig 2001

13


14

Història

L’ermita d’El Guilar El lloc

Aquesta ermita del municipi d’Argelaguer està situada a una altitud lleugerament superior als 300 metres sobre el nivell del mar. Mil anys enrere, el lloc, que es deia “Aquilare”, “Aguilar”, pertanyia a un magnat de nom Vives, la propietat del qual s’estenia cap a l’Ornós (Ornazones) i Planeses (Planizes). Per haver-se sumat aquest personatge a la coneguda revolta de l’any 957 contra el comte de Besalú, Guifré, que morí en la lluita, li foren confiscats els béns, que més tard el comte-bisbe Miró va donar al monestir de Sant Pere de Besalú (958). Al cim de la muntanya s’hi aixecà una força, que es digué Albis (del llatí “albus” = blanc) sembla ser per la constitució guixosa del terreny, residència durant els segles XII al XIV del llinatge de cavallers de la mateixa denominació, els quals portaven com a distintiu heràldic una àguila, al·lusiva al lloc, Aguilar. En Pere d’Albis estava casat amb Dolça de Montpalau, filla del senyor del castell de Montpalau, qui també posseïa certs drets al Guilar (mas Serra). L’estada fou venuda el 1352 a una família pagesa que adoptà el cognom Albis, sense que hi hagués cap lligam de consanguinitat amb l’antiga família de cavallers. El 1656 la finca va ser adquirida pels Solà, de Batet. Ara només queden restes de parets. L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 7 maig 2001

Retaule de l'ermita


Història

La capella

A poca distància del “stadium” Albis i, sembla ser, en temps del referit Pere, es construí una petita ermita dedicada a Santa Maria d’una superfície de la meitat de la d’ara. És la part romànica del temple, una obra que ja apareix documentada cap a la segona meitat del segle XIII. Es desconeix l’època de l’ampliació de l’església, així com de la construcció del pòrtic del davant. En canvi, es coneix la data d’una pica beneitera exterior, que és del 1741, i se sap per un document gràfic que en començar el 1800 existia el pòrtic. A més, una xifra de sota la volta del temple consigna certa restauració de l’any 1891, mentre que l’última es va dur a terme l’any 1976. La imatge de la Verge amb el Fill que s’hi venerava abans de l’última guerra civil era d’alabastre, una escultura gòtica, segons sembla del segle XV. Es veia la Mare presentant al Nen una magrana. Sembla ser que el sentit li ve perquè el magraner és una espècie pròpia del lloc, i es diu que la magrana simbolitza fecunditat i esperança. L’any 1936 el foc dels iconoclastes va deixar feta pols l’estàtua d’alabastre i el 1948 els senyors Rabert Pujol feren donació d’una altra imatge, que és l’actual, una talla de l’escultor olotí Narcís Salgueda inspirada en l’antiga. Actualment la festa dedicada a l’ermita d’El Guilar se celebra el primer diumenge de setembre. L’any 1973 van sostreure la campana que s’hi havia instal· lat el 1955 i el dia 7 de setembre de 1980 es va celebrar la festa en honor de la nova campana oferta pels devots d’El Guilar. El vicari general de la Diòcesi de Girona va fer la benedicció de la nova campana “Faustina”, essent els padrins Josep M. de Solà-Morales i Montserrat Dou Mas de Xexàs.

Les restes de la residència de Can Albis, situada a poca distància de l’ermita.

Imatge de la festa dedicada a l’ermita d’El Guilar que se celebrà el setembre del 2000. L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 7 maig 2001

15


16

Geganters i Xanquers

Activitats de la colla E

nguany, la colla gegantera ha iniciat les seves activitats amb molta parsimònia i disposats a no caure en un ritme frenètic (per això ja hi ha el dia a dia). L’any s’inicià amb la participació dels xanquers en la Cavalcada de Reis. Posteriorment, i sense haver-nos carregat en Màssio a l’esquena, vàrem celebrar la popular calçotada, que va aplegar unes 80 persones. Ara per ara encara estem confeccionant el calendari de sortides d’aquest any i de moment la primera cita la tenim per la Festa del Roser d’A rgelaguer. Flaçà, Sant Pere de Vilamajor i Santa Eulàlia de Ronsana són possibles poblacions a visitar. La cita inel·ludible la tenim en la 9a Vila Gegantera Gironina, que es durà a terme a l’Escala els propers dies 30 de juny i 1 de juliol. L’altre repte per afrontar és l’assemblea per fer el canvi de junta de l’Associació. Una decisió que ha de significar una nova empenta de l’entitat i aires nous amb idees i iniciatives esperançadores. Ja ho sabeu, animeu-vos a participar-hi! Geganters d’Argelaguer

La colla de xanquers i geganters no va faltar a la seva cita amb la Festa de Sant Damas del 2000 (Foto: Toni Tort).

La quina organitzada per les diades nadalenques va ser molt participada (Foto: Toni Tort).

La colla va iniciar l’any 2001 participant en la Cavalcada de Reis (Foto: Toni Tort).

L’edició del 2001 de la ja tradicional calçotada va aplegar unes 80 persones (Foto: Toni Tort). L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 7 maig 2001


Parròquia

S

Viure per ser o viure per tenir

er i tenir són dues maneres d’entendre la vida, dues dimensions presents en tota persona. En realitat, hi ha dues maneres d’enfocar l’existència. Totes dues són presents en les persones i no necessàriament es pot dir que una sigui bona i l’altra dolenta. Una vida basada en el “tenir” s’orienta a comptar amb uns mitjans per solucionar les dificultats. És la convicció que tenir coses ofereix seguretat, independència, felicitat... La nostra societat, a través de la publicitat, de la competència i del consum, ens convida a enfortir el “tenir”. Una vida basada en el “ser” compta amb la voluntat de ser un mateix, de tenir personalitat, de cuidar la nostra vida interior, de potenciar la comprensió, l’acolliment, la reflexió, la capacitat de conviure, la solidaritat,... Vol dir creure que allò que de veritat ens enriqueix és el fet de fer créixer els nostres valors interns i comunicar-los als altres. La vida de Jesús de Natzarè va ser un defugir contínuament tenir poder, tenir prestigi, tenir avantatges materials... per ser l’home lliure per fer el bé. Aquest és un repte dels cristians a nivell personal i comunitari.

C/ Olot, 35 Tel. 972 28 71 56

La comunitat parroquial ha de forjar una bona plataforma on es visqui i ajudi a viure els valors que ens fan “ser”. Per tant, ha d’esdevenir una font d’on ragi constantment generositat, gratuïtat, acolliment, bona relació, respecte, valoració de les persones... En la nostra societat, tan plural, una bona aportació que hi podem fer és esdevenir llegat de valors que ajudin a “ser”. Miquel Ramió

La Fleca d'Argelaguer Cra. d'Olot, 15 Tel. 972 68 75 49 17853 ARGELAGUER

Ronda Les Mates, 30 - 17800 Olot (Girona)

Argelaguer

BASSOLS ENERGIA, S.A DISTRIBUCIÓ D'ENERGIA ELÈCTRICA Av. de Girona, 2 Olot (La Garrotxa) Servei permanent, tel. 972 26 01 50

Telèfon gratuït d'atenció al client: 900 70 50 50 L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 7 maig 2001

17


18

Escola

El Carnestoltes a l’escola El passat divendres 23 de

febrer, a la tarda, vam fer una festa en la qual tots els nens anaven disfressats. Els més petits anaven de “sol” i els més grans portaven disfresses diverses perquè podien escollir lliurement. Vam donar un parell de voltes pel pati fent gresca i xerinola i després els nens i nenes de 6è van representar una petita obra de teatre sobre el judici del rei Carnestoltes. En Julià feia de presentador, l‛Òscar de rei Carnestoltes, en Miquel de jutge, la Rosa de comtessa del Guilar, l‛Aniol de fiscal i la Laura de baronessa d‛Argelaguer. En acabar l‛obra, vam sortir al pati i vam cremar el rei Carnestoltes. En Genís, un nen de P3, es va posar a plorar però va callar de seguida quan va saber que l‛any que ve tornaria. A continuació vam donar premis a les millors disfresses. Les més treballades van ser les de l‛Eric i en Julià i les més originals foren les de l‛Albert i en Josep. Per acabar, tots plegats vam fer una berenada i vam cantar i jugar al pati de l‛escola. L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 7 maig 2001


Escola

A

L’AMPA informa

mb el nou curs va començar també una nova Junta, que està formada pels següents membres: Arturo Ginesta, President; Xavier Marbà, secretari; Paco Romero, tresorer; Francesc Tomàs, vocal; i Marta Solanich, vocal i membre del Consell Escolar; així com la Margaret i l’Eva. Continuant la tasca que ja va començar la Junta anterior, s’ha actualitzat i completat l’aula d’informàtica i ara l’escola ja disposa dels ordinadors (correctament equipats) que necessita per dur a terme la seva tasca educativa. Pel que fa referència al menjador escolar, ha canviat el sistema de càlcul dels preus dels menús. Cada família disposa d’un quadre on se li indica l’import total que ha de pagar segons els dies que els seus fills s’hagin quedat a dinar, preu que varia segons el mes del qual es tracti. El pagament es fa com sempre, cada principi de mes, a Ca la Marga, a qui cal agrair la seva col·laboració. També hem organitzat les festes de la Castanyada i el Carnestoltes, en les quals hem procurat que la canalla gaudís d’allò més.

Carnestoltes

La festa va tenir lloc al Triangle, el futur parc infantil. Vam fer la cremada tradicional de S.M. el rei Carnestoltes i després van venir els jocs, entre els quals, el més esperat, potser, era la cursa amb patinets. Van participar-hi tots els nens fent diverses curses al voltant de la plaça, el cert és que no en tenien mai prou. Fins i tot un grup de pares i mares va acabar pujant als patinets i corrent per veure qui arribava el primer. Però encara faltaven les curses normals i les curses de sacs, que també van ser molt animades. Vam passar una bona estona i els nens van córrer tant com van voler. Per tal d’agrair la participació de tothom vam fer entrega dels diplomes. Acabades les curses vam anar tots cap al Casal, on ens esperaven unes coques boníssimes fetes pels propis pares que van ser molt ben rebudes després de tant desgast físic. La festa va arrodonir-se amb la petada de globus... I, fins a l’any que ve!

Josep Vilanova, S.A. Contractista d'obres públiques

Domicili social: Carretera de Palamós, 23 17460 CELRÁ

Oficines i correspondència: Barri Rossinyol, s/n Tel. 972 29 03 36 - Fax 972 29 20 58 17857 SANT JOAN LES FONTS

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 7 maig 2001

19


20

Esports

D

La nova etapa del futbol a Argelaguer

esprés de més de 14 anys, tornem a tenir futbol al poble d’Argelaguer. No ha estat pas fàcil tornar a arrencar aquest esport en un poble petit d’on havia estat absent durant tants anys. La idea de tornar a començar de nou va sortir d’un grup de joves amants del futbol, un esport considerat el rei dels esports i que generalment agrada a tothom. Es va formar una Junta Directiva encapçalada per en Damián, el qual ha estat un dels capdavanters per tirar el projecte endavant. Era difícil tornar a engrescar la gent del poble, desencisada per l’abandonament del camp de futbol i els vestidors, però la majoria es va animar i es va tirar endavant, amb l’arranjament del terreny de joc i la reforma dels vestidors i annexos, gràcies a la col·laboració desinteressada de gent que sentim el club i que ens agradava tornar a veure

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 7 maig 2001

futbol. Des d’aquí volen donar les gràcies a tota aquesta gent, així com a les empreses i comerços que també han col·laborat, i especialment a l’Ajuntament del poble, ja que, segurament, sense la seva ajuda no s’hagués pogut dur a terme aquest projecte. Hem passat més de mitja lliga havent d’anar dos cops per setmana a fer els entrenaments al camp del Montagut i els caps de setmana que ens tocava jugar a casa, anar a fer-ho al camp del Sant Jaume de Llierca, una tasca feixuga per als jugadors i tècnics que hem superat amb la il·lusió de tots. Ara, per fi ja podem entrenar i jugar al camp de futbol d’Argelaguer. Des d’aquí donem les gràcies als ajuntaments de Montagut i Sant Jaume de Llierca, així com al C.F. Sant Jaume de Llierca per haver-nos deixat les seves instal·lacions desinteressadament.


Esports

Lliga 2000-2001

La campanya que està fent l’equip és excel·lent: a falta de tres jornades anem líders, empatats amb el Santa Pau, amb 10 victòries i 3 empats a casa i 7 victòries, 2 empats i 4 derrotes a fora. El resum dels resultats i la classificació són els següents: Resultats Serinyà 2 – Argelaguer 2 Argelaguer 2 – Joanetes 1 Maià 3 – Argelaguer 1 Argelaguer 4 P.B. Ripoll 1 Santa Pau 0 – Argelaguer 2 Argelaguer 5 – Castellfollit 1 St. Pere Màrtir 2 – Argelaguer 2 Argelaguer 2 – St. Miquel 2 St. Privat 2 – Argelaguer 0 Argelaguer 4 – Osor 2 Argelaguer 3 – Empúria-brava 2 St. Esteve d’en Bas 0 – Argelaguer 2 La Canya 2 – Argelaguer 4 Argelaguer 3 – Marca de l’Ham 0 Argelaguer 5 – Serinyà 2 Joanetes 3 – Argelaguer 2 Argelaguer 5 – Maià 2 P.B. Ripoll 0 – Argelaguer 2 Argelaguer 2 – Santa Pau 2 Castellfollit 0 – Argelaguer 2 Argelaguer 3 – St. Pere Màrtir 2 St. Miquel 0 – Argelaguer 0 Argelaguer 2 – St. Privat 2 Osor 3 – Argelaguer 5 Empúria-brava 0 – Argelaguer 2 Argelaguer 3 – St. Esteve d’en Bas 1

Classificació Argelaguer 56 punts Santa Pau 56 punts Marca de l’Ham 49 punts Maià 48 punts Empúria-brava 47 punts Sant Privat 41 punts Joanetes 40 punts Sant Miquel C. 37 punts Sant Esteve d’en Bas 32 punts Sant Pere Màrtir 31 punts Osor 24 punts Penya Blaugrana Ripoll 23 punts La Canya 22 punts Serinyà 22 punts Castellfollit 5 punts

És inimaginable pensar que un vespre de mitjans de juliol de l’any passat, quan es van reunir a la pista poliesportiva del poble el president Damián i els tècnics Boix i Roca per planificar la plantilla, el club només comptava amb 10 jugadors. Va ser una mica decebent, però, per sort, amb la voluntat de voler fer les coses bé, es va aconseguir formar una plantilla força àmplia integrada per jugadors amb ganes de passar-s’ho bé i molt bons companys, de la qual el club n’està molt orgullós i els felicita públicament perquè, gràcies a ells, estem classificats al capdavant. També donem les gràcies a l’afecció pel suport que ens dóna i que esperem que ens donarà fins a final de temporada. Al mateix temps, voldríem animar als que fins ara no són socis a què se’n facin, perquè quants més siguem, i entre tots plegats, aconseguirem tenir un club tan gran com es mereix el poble d’Argelaguer. Visca el F.C. Argelaguer! La veu del Club L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 7 maig 2001

21


22

Música

Notícies musicals El Concert de Sant Damas

Agraïm a tothom la magnífica assistència que hi va haver al concert de Festa Major a l’Església i al sopar popular posterior. Volem fer palesa la nostra disposició a col·laborar sempre que convingui amb les entitats del poble i aportar el nostre gra de sorra. Per molts anys puguem tenir música viva a Argelaguer.

La futura associació

En el darrer número de l’ARGELAGA vam proposar la creació d’una associació musical. Potser va ser una mica precipitat i ara estem deixant reposar la idea, que malgrat tot segueix en peu. El nostre desig seria que entre tots els interessats ens organitzéssim i fer de tant en tant una reunió per canviar impressions.

La colla dels dilluns

Fem una crida a les persones amb desig de cantar i amb possibilitat de fer-se un foradet a l’agenda per tal que s’afegeixin a la colla. Concretament, trobem a faltar més homes. Solem cantar cançons populars catalanes, especialment de la nostra comarca, com també havaneres,

Tallers LEONARDO SANZ, S.A.

mexicanes, cànons diversos i cançons a tres i quatre veus del repertori "clàssic" europeu (del renaixement fins al romanticisme). En les trobades dels dilluns sempre hi ha un petit convit, en el qual hi col·labora qui vol, segons l’ocasió.

L’Escoleta de Música

Ara farà set anys que una colla de pares ens van proposar que organitzéssim classes de música per als nens. Nosaltres vam acollir la demanda amb il·lusió, pensant a fer un servei al poble, vam adaptar un local i vam adquirir instruments, entre ells un piano i una bateria. No s’ha optat per fer una escola reglada, tot i que podríem cobrir els requisits, perquè creiem que no cal. El balanç ha estat variable. Els primers anys es van beneficiar la totalitat dels nens d’una franja d’edat determinada. Enguany, però, no hem pogut organitzar un grup de llenguatge musical pels mitjans ni tampoc la coral infantil, per manca de gent, i hem hagut d’apuntar algun nen a Besalú. En canvi, l’objectiu primer sí que s’ha assolit, amb escreix. Molts dels alumnes que han passat pel Talleret han agafat veritable gust per la música i estan continuant amb molt bona trajectòria la seva formació. Des d’aquestes ratlles

Ctra. d'Olot, 61 17853 ARGELAGUER Tel. 972 68 71 54 (Girona)

Cra. d'Olot,7 - Tel. 972 59 00 79 - Fax: 972 59 12 99 17850 BESALÚ (Girona)

CALES DE LLIERCA, S.A.

Afores, s/n. Tel. 972 68 70 20 Fax: 972 68 74 16

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 7 maig 2001

17853 ARGELAGUER (Girona)

fusteria tancaments d'alumini i P.V.C.

Cra. d'Olot, s/n. - Tel. i Fax: 972 59 01 84 - 17850 BESALÚ (Girona)


Música felicitem els nostres joves veïns per l’èxit assolit en els seus estudis i experiències musicals, alhora que els encoratgem perquè segueixin en el camí de l’esforç i la il·lusió. Recordem als pares que al nostre poble seguim tenint una excel·lent opció per iniciar als fills en la música, amb professorat d'alt nivell, i en la mesura que hi hagi demanda i interès ho podrem seguir mantenint, però darrerament ha deixat de ser viable.

Les caramelles

Aquest ha estat el quart any de caramelles al poble. Aquesta activitat no ha acabat d’arrelar, si pensem en l’important esdeveniment social que representa per a algunes poblacions. Les caramelles han de ser una activitat oberta al poble, que es preparen amb assajos puntuals de temporada, és a dir, pocs dies abans de Pasqua. Els cantaires del dilluns, si hi ha quòrum, hi podem mostrar part del treball que fem durant tot l’any i el nivell que de mica en mica anem assolint, però les caramelles són obertes i en certa manera independents. Antigament, les colles de fadrins protagonitzaven les caramelles, recorrent a peu totes les cases de poble i de pagès, davant les quals cantaven, tocaven instruments i ballaven, demanant un detall d’hospitalitat a la gent de la casa. Aquest gest podia consistir des d’obrir el balcó per gaudir dels versos, músiques i danses que els dedicaven, fins a l’aportació en espècies i metàl·lic, però de manera molt important la festa quedava arrodonida quan els nois podien ser convidats, conversar i ballar amb les noies de la casa. L’excusa era la primavera i la resurrecció, però el motiu real era l’alegria, l’inici dels festejos, la renovació del cicle vital. Aquest és el sentit que volem donar a les caramelles: renovar l’alegria de conviure en el nostre poble cantant junts pels carrers. Demanem, per últim, als nostres veïns, si saben d’algú que se’n recordi d’alguna caramella, una corranda, qualsevol cantarella, per insignificant que sembli, que ens la faci conèixer, que tot té el seu interès. Des de Besalú l’amic Francesc Grau ens ha fet arribar aquesta cançó, que dediquem a tota la gent d’Argelaguer:

El jorn de Pasqua Altre cop Pasqua Florida farem viure els nostres cors, altra volta el jorn convida fent ofrenes a l’amor. L’aucellada en sa niuada i les flors en son capell bé pregonen la diada que amb natura tot és bell. (2) Eixa nit és nit de joia tot respira amor i fe canta el jove per sa noia explicant-li son voler. Eixos càntics d’alegria entonats durant la nit per les noies rebuts sien amb plaer indefinit (2) És el càntic d’aventura entonat pel jovent que saluda a l’hermosura amb el cor d’amor latent Jorn de Pasqua, jorn de vida per a tots goig i arreu plaer. Visca la Pasqua, Pasqua florida amb cantúries pels carrers (2) El Talleret de Música d’Argelaguer

CYCOSA INSTAL·LACIÓ D'ÀRIDS

OFICINES: Cra. La Canya, s/n. Tels. 972 26 20 50 - 972 26 12 62 17800 olot

PLANTA: Sant Jaume de Llierca Tel. i Fax: 972 68 70 35

ESTRUCTURES I OBRES EN GENERAL Mossèn Bartomeu, s/n - Tel. 972 29 04 44 - Fax 972 29 20 11 - Mòbil 908 93 67 10 17857 SANT JOAN LES FONTS

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 7 maig 2001

23


24

Actualitat

Festa de Sant Damas del 2000 E

ls dies 8, 9 i 10 de desembre de l’any passat vam celebrar la Festa de Sant Damas. Aquest any vam poder gaudir d’un dia més de Festa Major, ja que el 8 de desembre, que és un dia festiu, va caure en divendres i es va poder aprofitar per fer-hi alguns actes de la festa. Així, divendres a la tarda hi va haver el partit de futbol solterscasats amb motiu de la inauguració del començament de les obres del camp de futbol, del qual tothom va poder gaudir. A l’acte no hi van faltar les salutacions d’antics companys i amics que actualment viuen fora d’A rgelaguer, però que van venir per poder gaudir d’aquesta trobada. Al vespre, l’església de Santa Maria es va omplir de gom a gom per escoltar el concert ofert per la colla Cantaires d’Argelaguer i el Grup Vocal Quarts de Quatre. Va ser un plaer escoltar-los. La diada es va acabar amb un sopar

L’espectacle infantil del dissabte a la tarda va anar a càrrec de Jordi Tonietti.

Després de l’espectacle infantil, qui va voler va poder degustar les gustoses coques casolanes.

Mas Espuella Residència · Casa de pagès 17800 Argelaguer La Garrotxa - Girona Tels. 972 68 74 57 / 972 68 71 58 - Fax: 972 59 12 99

Turisme Rural

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 7 maig 2001


Actualitat popular al Casal organitzat pel Talleret de Música d’Argelaguer. El dissabte a la tarda no hi pot faltar l’espectacle infantil, que és la delícia dels més menuts. Aquest any va ser en Jordi Tonietti l’encarregat de fer gaudir a tota la mainada amb les seves danses i cançons. Tot seguit, tothom va poder berenar amb les gustoses coques casolanes. A la nit, el grup Màscares de Girona ens va oferir l’obra de teatre “Dos pillets que es porten l’oli”. El matí del diumenge 10 de desembre va començar amb molta gresca i xerinola. Pels carrers del poble va desfilar el gegant d’Argelaguer, en Màssio el Moliner, acompanyat dels Capgrossos i Xanquers d’Argelaguer, la colla Fal·lera Gironina i d’altres. Tots plegats ens van fer gaudir d’una divertida cercavila. Com ja és tradició, les sardanes del migdia i de la tarda interpretades per la cobla Els Rossinyolets van ser molt lluïdes i van comptar amb un bon nombre de balladors/es. Al vespre, el conjunt Pa d’Àngel va posar fi a la festa amb un esplèndid ball al Casal. Cal destacar que la sala va quedar petita pels nombrosos seguidors d’aquest conjunt.

El grup Màscares de Girona va representar l’obra “Dos pillets que es porten l’oli” dissabte a la nit al Casal.

Les tradicionals sardanes del diumenge al migdia i a la tarda van anar a càrrec de la cobla Els Rossinyolets.

El grup Pa d’Àngel va cloure la festa diumenge al vespre amb un esplèndid ball al Casal. L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 7 maig 2001

25


26

Actualitat

Cavalcada de Reis E

l dia 5 de gener d’enguany tothom, petits i grans, vam sortir al carrer per anar a rebre Ses Majestats els Reis Mags d’Orient. Feia goig de veure la Plaça de Sant Damas plena de gom a gom d’infants amb fanalets de tots colors amb la il·lusió de rebre a Ses Majestats. Vam acompanyar els Reis i els seus patges fins l’església de Santa Maria, on el Patge Reial ens va llegir la carta dels Reis d’Orient adreçada a tots els nens i nenes d’Argelaguer i el Talleret de Música els hi va oferir unes nadales que tothom taral·lejava. Tot seguit la comitiva es va dirigir al Casal, on els Reis Mags van repartir regals a tots els nens i nenes. Per acabar, tots plegats vam poder degustar una gran xocolatada mentre acomiadàvem a Ses Majestats. I fins a l’any que ve, i que no falti la il·lusió.

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 7 maig 2001


Pagina oberta

A

El diner no té color

nem caminant per qualsevol població de la Garrotxa i ja comença a ser freqüent, en les places, a la sortida de les escoles, en els jardinets o en alguna cruïlla, compartir camí amb un estranger: magribí, xinès, sud-americà,... I puc dir que no hi ha cap motiu o gest que, a simple cop d’ull, em pugui fer pensar que en la nostra comarca hi ha xenofòbia o racisme -aclariré els dos conceptes més endavant-, però sé d’algunes converses a sota veu que no acaben de veure amb bons ulls el conjunt de persones que deixen els seu propi país amb ànim d’establir-se aquí, o bé que s’absenten temporalment del propi país per venir a treballar. Són persones de la comarca que no odien ni senten hostilitat cap als estrangers (xenofòbia), tampoc no segueixen cap doctrina que defensi la superioritat de cap raça sobre les altres (racisme), però hi ha “alguna cosa que ells senten” en contra d’aquest conjunt de persones estrangeres que traslladen el seu domicili/treball, permanentment o temporalment a la nostra comarca. Tanmateix, no hi ha ningú que els expliqui per què “senten en el fons” que preferirien que no fos aquesta la situació i que tothom habités el seu país d’origen. Malauradament, tampoc no troben sortida al seu incòmode pensament en les consignes carrinclones que ens transmeten des dels òrgans del poder, des d’on sembla que tots siguem cada cop més una massa uniforme de països amb un somriure als llavis donant-nos les mans i no pas l’expressió social i col·lectiva d’un procés històric on tots som profundament diferents. Sí, diferents. Per això m’agradaria presentar a aquests ciutadans de la comarca una altra explicació diferent de la qual se’ns dóna des de les institucions governamentals i no governamentals (ONG), per intentar aclarir què ens passa i què ens pot passar si no volem explicar la realitat tal com és. Pensem en un fenomen contemporani del major interès: la quantitat de treballadors immigrants temporals que arriben als països d’Europa Occidental procedents, principalment, dels països riberencs de la Mediterrània, que en els anys que van de 1957 a 1972 arribaven a una xifra de l’ordre dels nou milions, nombre que actualment s’ha vist espectacularment superat. Tanmateix, per què es produeix el que s’ha denominat com una colonització a l’inrevés? No venen a viure aquí pel clima, ni per les infraestructures existents, ni pels tipus d’interessos bancaris. No. Senzillament, els exporta el capital perquè són l’exportació d’una font d’economia valuosa -el treball humà- dels països pobres als rics. Però, la mateixa existència d’una massa d’obrers immigrants té unes conseqüències importants no solament en l’esfera econòmica, sinó també en l’àmbit social i polític. En primer lloc, mentre hi ha excedent d’obrers poc qualificats -m’agradaria saber on comença i on acaba la

qualificació dels éssers humans-, observem com aquests salaris no pugen cap a l’alça i aleshores perillosament observem al company de treball estranger. Però el cert és que ocupen aquests llocs perquè es veuen desposseïts de la possibilitat de tenir cap mena de paper polític, sempre són “els de fora” i en la pràctica tenen unes possibilitats molt estretes o nul·les d’exercir el dret a la vaga en la seva defensa. La mateixa existència d’un grup d’obrers sense “paper” polític no beneficia la classe treballadora no qualificada, però sí als capitalistes que ho aprofiten per donar la imatge que l’enemic, que fomenta l’atur i la congelació dels salaris, ve de fora i no pas d’una contradicció interna en el model de producció. Quan aconsegueixen, per tergiversació i falta d’informació, expandir aquesta idea de l’enemic de fora comença a donar-se la xenofòbia. L’hostilitat cap als estrangers és manipulada amb una finalitat política: alliberar-se de ser acusats de l’abisme entre treball/salari. Ara per ara les hores de vida que un obrer no qualificat perd en treballar són molt mal pagades. En segon lloc, mentre els obrers qualificats (?) tenen un treball net i ben remunerat veuen com els obrers immigrants ocupen els llocs més baixos de la jerarquia del treball, llocs que ells mateixos prefereixen deixar disponibles en la bossa d’atur perquè comporten salaris molt baixos i són treballs molt explotats. Aquest fet, que ha percebut també amb gran satisfacció la classe econòmica dirigent del país, contribueix a estabilitzar l’ordre capitalista, perquè dóna a una part de la classe obrera del país la consciència de constituir una “aristocràcia del treball” que, mitjançant la innocència o el desinterès, donarà suport a l’explotació d’una altra part de la classe obrera; ara recordem allò de “pobres, en el seu país es moren de fam”. Sí, però, aleshores sempre s’obliden de seguir pensant en la duresa de ser la mà d’obra barata d’un altre país. Còmodament, s’està llançant la idea d’una certa superioritat de la condició d’unes persones enfront d’unes altres, és a dir, comencen a destapar la caixa obscura del racisme. El que constitueix l’eix fonamental que hauríem de tenir prou clar per evitar arribar a una situació irracional, és que una “sensació” que es comença a tenir de què els immigrants ocupen llocs de treball dels nadius, mitjançant un bon màrqueting polític, pot arribar a convertir-se en un problema social: amb l’estàndard de la xenofòbia i el racisme. Hem de deixar de cometre l’error de pensar que aquests llocs de treball són nostres -com he sentit a dir-, quan tot el treball, manual o no, és un treball sota la direcció d’altres persones i en benefici d’elles. El treball i l’atur no ens pertanyen als obrers, i tots estarem d’acord, sigui quin sigui el nostre lloc d’origen en la Terra, en com estaríem de bé sense ells. Eva Llansana i Benaiges, de Cal Músic L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 7 maig 2001

27


28

Pagina oberta

D’un bocí de fantasia en pot sortir un retall de felicitat

F

esta de fi d’any 2000. Estic en un restaurant d’Olot. La gent va molt mudada, les senyores amb vestits lluents i els senyors encorbatats. A la taula hi ha bon rotllo, tal com ha de ser en un sopar d’aquests. El nostre grup és de cinc parelles; n’hi ha que fa poc que les conec, altres, són amics de sempre. Al punt de les campanades tothom s’aixeca per brindar, ens desitgem sort i comencen els petons. A mi, se’m tomba la copa quasi de pur atzar i ningú no se n’adona, però ho dic a la companya, em mullo el dit amb el cava vessat i li poso al front perquè estigui contenta (diuen que porta sort). Jo prefereixo fantasiar, m’imagino que aquest petit ensurt de la copa és un missatge que em ve de l’exterior, d’algú que d’alguna manera també em vol felicitar i que ho fa des del fons del seu cor. I el meu pensament s’escapa per uns moments del xivarri i l’eufòria regnants a la sala i vola cap a fora a cercar aquesta persona. Però un cop ha sortit, no sap quina direcció agafar perquè ignora qui és i on està. Es passeja arreu amb la fredor de la nit estelada i després se’n torna cap a dins. I un cop torno a tocar de peus a terra, el meu cor està content. No he sabut trobar la persona que em vol bé, però l’aire pur que ha topat amb mi m’ha renovat en uns instants, mentre que la meva fantasia també m’augura un bon any. I tot això junt ha tingut el poder de fer-me veure, malgrat tot, la vida més bella. Llavors he estirat el meu marit de la mà per anar a ballar i hem ballat molt i he volgut que ell també fos feliç com ho era jo. Una fantasiosa

Sabíeu que... • L’any 1990 van morir 3 milions de persones a conseqüència del consum del tabac, i per a l’any 2025 s’espera que seran 10 milions el número de morts. • Per cada persona existeixen 200.000 formigues. • Una persona de 70 anys ha respirat uns 586 milions de litres d’aire. • Segons els científics, la Terra pesa uns 6 trilions de quilos. • Molts animals, entre ells els gossos i els toros, només hi veuen en blanc i negre. • Quan estornudem l’aire expulsat surt a una velocitat de 170 km/h. • No és veritat que un bolet sigui dolent si es torna negre quan el posem a bullir amb un gra d’all. • Els Estats Units d’Amèrica consumeixen el 25 per cent del total de l’energia que es produeix al món. • El projecte Apolo va costar uns 25.000.000.000.000 de pessetes. • Barcelona produeix diàriament uns 2 milions de litres de pipí.

La cita El silenci de Déu fa madurar amb paraules els pensaments dels homes. Rabindranath Tagore (1861-1941).

El refrany Si no hi hagués ni vi ni dones, totes les coses foren bones.

La notícia

Major, 16 - Tel. 972 59 10 25 - particular: 972 68 71 47 17850 BESALÚ (Girona)

Pot semblar estrany, però la notícia és tal qual: una dona atropellada haurà de pagar els danys de la moto que se la va emportar per davant. La senyora es va saltar el semàfor quan no devia. A més de les lesions que va patir, ha de pagar les despeses de la reparació. En aquest cas, segons el jutge, la víctima va ser l’atropellador. Salvador Pelegrí Buixeda

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 7 maig 2001


Pagina oberta

Galeria de grans personatges Josep Maria Ventura i Casas (Alcalá la Real 1817-Figueres 1875) Músic i compositor més conegut com a Pep Ventura, neix per atzar a Andalusia, on havia estat destinat el seu pare, Benet Ventura, que era un militar català, sergent del Batalló de Tiradors de Catalunya. Quan aquest tornà a ser destinat a Roses, en Pep tenia poc més de dos anys i quan en va fer sis, es va morir la seva mare i va anar a viure amb el seu avi. Quan el seu pare va tornar a casa llicenciat en Pep tenia 13 anys i van anar a viure a Figueres. El pare s’estableix de mestre de minyons i ensenya les primeres lletres al seu fill, que ja té 14 anys. Als 15 anys entra d’aprenent de sastre a Can Llandrich i com que el seu mestre, a més de sastre, és músic, en Pep aprèn ambdues coses. Més tard es casa amb la filla d’en Llandrich. Es diu que als 18 anys comença a tocar amb la cobla Figueres. Es troba en la fase d’innovació de la sardana, la tradicional “curta” amb la “llarga”, més moderna. S’ocupa també de la formació de la cobla, que aleshores s’anomenava cobla de “tres quartants” perquè era de tres músics o “sonadors”, i l’amplia primer a cinc i després a set músics, incorporant instruments de metall i coordinant-los tots en dos rengles: davant els de fusta i darrere els de metall, completant-la amb un contrabaix de corda, que és la formació que coneixem ara. Encarrega al mestre Turón de Perpinyà la construcció d’una tenora d’unes determinades característiques adients al seu sentiment i capacitat d’expressió. Va ser un gran encert, ja que bàsicament ha canviat poc de l’actual. Músic intuïtiu d’una potencialitat creadora i una capacitat melòdica infinitament superior a la seva tècnica i cultura, folklorista -va transcriure tonades populars com “El cant dels ocells” o “Per tu ploro”, aquesta última fou estrenada a Barcelona al 1872 per una cobla augmentada a 25 músics-,

la seva producció comprèn més de 500 títols dels quals 312 són sardanes llargues, nombrosíssimes sardanes curtes i moltes composicions corals que actualment es conserven escrites de la seva pròpia mà a l’Arxiu de l’Orfeó Català.

Per tu ploro

(Sardana amb música de Pep Ventura i lletra de Joan Maragall) Anem a la muntanya – que ara ve el bon temps; ve la primavera – ve la primavera, la – larala – la – la – la – la – là. Hores d’alegria, hores de tristor Ai de qui se’n va i no tornarà! També més ai! del qui perd l’amor! la – la – la – la. També més ai! del qui perd l’amor! Adéu rosa d’abril! Adéu rosa encarnada! Demà, lluny del teu roser, d’enyorament me moriré. Quan te diran la meva fi, plora per mi, que per tu ploro; plora per mi, més dolçament, que amargament no és el teu plor. Eixuga el plor, no ploris gaire, que et marciria el pas de l’aire. No ploris gens; no ploris, no. Per tu i per mi, jo, que ja en sé, bé puc plorar millor. la – larala – la.

ProMinent Gugal, S.A.

Retolació i decoració

Solucions als problemes del aigua i del medi ambient

C/Girona, 3 - Tel. 972 29 41 36 castellfollit de la roca EDUARD MERINO SERRAT

Polígon Industrial, s/n. 17853 Argelaguer (Girona)

Tels. 972 28 70 11 - 28 70 12 Fax 972 28 71 07

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 7 maig 2001

29


30

Àlbum fotogràfic

Trobada d’amics de l’any 1945.

Casament de l’any 1909.

Llaurant amb bous als anys 30.

Una colla d’amigues passejant sota els plàtans de la carretera l’any 1940.

Processó del Guilar de l’any 1955. L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 7 maig 2001

Cotxe de línia de l’any 1945.


Àlbum fotogràfic

Vista del carrer Major a la dècada dels 50.

Can Selles i Ca la Noia l’any 1965.

Diada de Corpus de la dècada dels 60. L’escola d’Argelaguer -al fons- l’any 1946.

Matança del porc a la dècada dels 70.

El temps del batre a la dècada dels anys 30. L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 7 maig 2001

31


32

Viatge

L

Santuari de la Mare de Déu de Bellmunt

a sortida que farem avui és d’una bellesa extraordinària. D’entrada deixeu-me dir que des de dalt del santuari de Bellmunt s’albira una de les millors panoràmiques de la comarca d’Osona i del Ripollès. Està situat ben bé dalt d’un penyal, l’edifici està molt ben conservat i amb possibilitats de passar-hi fins i tot un o diversos dies, ja que hi ha un acollidor servei d’hostaleria, que ens permet dormir-hi i menjar-hi. Està obert tots els dies de la setmana menys el dilluns i l’oferta és de nou habitacions amb vint llits. No és una mala idea ajuntar-se una colla i anar-hi a passar un cap de setmana. Dins de la comarca d’Osona hi ha la subcomarca de la Vall del Ges, que la formen els pobles de Torelló, que és la capital, Sant Vicenç de Torelló i Sant Pere de Torelló. Des de les comarques gironines s’hi pot arribar per diversos indrets. Per l’Eix Transversal, cal agafar la sortida de Ripoll i trencar quan veiem els rètols que ens indiquen aquests pobles. També s’hi pot anar pels túnels de la Vall de Bianya, passar Ripoll i agafar la carretera que va de la capital del Ripollès a Vic. El camí, però, més bonic i de ben segur més proper, és el que des de la Vall d’en Bas ens porta fins a Sant Pere de Torelló. És la carretera que uneix la Garrotxa amb Osona i que passa pel coll de Bracons. És estreta, amb molts de revolts, però meravellosa si la fem sense presses. Sembla ser que a mig termini el camí serà curt si es fa el túnel de Bracons, que ha aixecat tantes polèmiques. Mentre uns creuen que suposaria una gran millora per a l’economia d’ambdues comarques, d’altres estan convençuts que suposarà una destrossa del medi ambient i que és innecessari. Veurem com acaba la discussió, encara que en aquests moments sembla que la Generalitat està disposada a tirar-lo endavant.

Santuari de Bellmunt

Pujar a Bellmunt en cotxe és molt fàcil. Hi ha una bona carretera asfaltada que ens porta fins al mateix santuari, estreta això sí i amb molts de revolts, construïda fa uns anys per la Diputació de Barcelona i conservada i millorada pels Amics de Bellmunt. La veritat és que per fruir de debò el camí caldria fer-lo a peu. El vaig fer quan era jove i sé que m’ho vaig passar molt bé. És clar que amb cotxe guanyem molt de temps. Com a anècdota direm que fins a dalt hi ha pujat un autocar de 55 places de l’empresa de transports local Verdaguer. Realment sembla impossible, i L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 7 maig 2001

Santuari de la Mare de Déu de Bellmunt.

si hi pugeu ho podreu comprovar, que per aquella estreta carretera hi pugui pujar un autocar. Abans d’arribar a l’esplanada del santuari, va caldre obrir un collet dins de la pedra viva, que porta el nom de Collet del Cabrit, batejat amb aquest nom precisament pel fet que quan s’hi estava treballant una cabra va anar a parir a aquell indret, davant de la sorpresa dels obrers. La impressió per al qui hi arriba per primera vegada és forta, gairebé inimaginable. Mig món se’ns presenta als nostres peus. Un bon lloc per fer un examen de geografia local. Antigament, a Bellmunt hi havia un castell conegut com de Sarreganyada, del qual no en resta cap senyal, ja que segurament les pedres devien ser utilitzades més endavant per construir el temple i l’hostaleria. La tradició posa la imatge de la Mare de Déu de Bellmunt entre les marededéus trobades. El que sembla segur és que aquesta imatge, que crida l’atenció per les seves petites dimensions, 22 cm d’alçària, havia presidit ja la capella del castell, situat davant mateix d’on ara hi ha el


Viatge santuari, en el lloc conegut com Sarreganyada, on hi ha una gran creu i un petit pedró dit de la Mare de Déu de les Alades. Cada any, quan tomba l’estiu, grans estols de formigues alades s’enfilen muntanya amunt, obeint llurs signes fisiològics, i un cop al cim de Bellmunt van morint progressivament en quantitats sorprenents. Com que el cim de Sarreganyada era el lloc preferit per al descomunal holocaust de les formigues, els santperencs hi van bastir un pedronat dedicat a la Mare de Déu de les Alades. Lògicament, d’aquest fet se n’han fet tota mena de versions i llegendes. Aquest fenomen, però, es produeix en altres indrets, com a la muntanya de Sant Antoni de Sant Joan de les Abadesses i al cim de Sant Miquel de les Formigues, a Sant Hilari Sacalm, on els excursionistes hi van erigir una creu voltada de formigues alades fetes de ferro forjat. La devoció dels santperencs i de la gent de la Vall del Ges, del Vidranès i també del Bisaure a la Mare de Déu de Bellmunt ve de molt lluny. Hi han pujat per donar gràcies, per demanar favors o pluja. Precisament, relacionat amb una processó a Bellmunt, els de Sant Pere de Torelló són coneguts com a “socarracristos”. Hi havia una gran sequera a tota la contrada i els fidels de Sant Pere van decidir organitzar una processó de pregàries fins a Bellmunt. La imatge del Sant Crist, que havia de presidir la processó, fou policromada de nou, ja que estava un xic malmesa. Tot el poble va pujar a Bellmunt, resant el rosari i cantant a la Mare de Déu. Es va celebrar una missa i quan la gent estava escampada pels voltants del santuari, va començar a pujar una gran nuvolada, presagi claríssim de forta pluja. Amb gran alegria, la gent va començar a baixar a corre-cuita mentre el cel plovia ja a bots i barrals. Els portants del Sant Crist s’afanyaven per evitar que la imatge es mullés fins que es va aixoplugar a l’hostal de Malgovern, on l’hostaler els va deixar mantes per embolicar la imatge. En arribar al temple parroquial i desembolicar el Sant Crist van comprovar que la imatge havia quedat coberta de la pelussa de les mantes, que l’havia deixat ben peluda de cap a peus. Es veu que la pintura no era prou seca i amb la pluja es va estovar i els pèls s’hi van enganxar. El sagristà, que havia de resoldre el problema per poder treure la imatge a l’altar i poder cantar el tedèum d’acció de gràcies, va prendre una mesura dràstica. Va agafar les espelmes que tenia a l’abast i va socarrar els pèls de la imatge, sembla ser que amb bons resultats, segons s’explica, ja que ningú no va notar res en el moment del cant d’acció de gràcies. Des de llavors, als santperencs els han conegut com els socarracristos, de la mateixa manera que els de Torelló són els pescallunes, com els de Ventalló o de Sant Feliu de Pallerols, ja que la llegenda diu que amb un cove volien pescar la lluna del riu. El dia 6 d’abril de 1990, el bisbe de Vic, Josep Maria Guix, inaugurava solemnement la restauració del santuari de Bellmunt, realitzada gràcies a l’esforç dels Amics de Bellmunt, els devots de la contrada i la Diputació de Barcelona. S’hi ha fet treballs importants, tot plegat dóna una sensació agradable, les habitacions reuneixen les

Detall de la façana i el campanar romànic de l’església parroquial de Sant Vicenç de Torelló.

condicions necessàries per passar-hi uns dies tranquils, al restaurant, que està obert tota la setmana menys els dilluns, se serveix bona cuina casolana, els ermitans són gent amable i servicial. El telèfon del santuari és el 937447107 per si algú es decideix a anar-hi a menjar o a dormir. El santuari està edificat damunt de la pedra viva, com es pot comprovar perfectament en diversos indrets de l’edifici. El dilluns de la primera pasqua té lloc l’aplec de Bellmunt, cita obligada de la gent de la contrada. Resulta difícil abandonar aquesta “ermita al cel suspesa”, com la definí mossèn Cinto Verdaguer. Fa mandra tornar al mig del brogit, les empentes, als semàfors… Ja només ens resta fer una volta per la Vall del Ges per conèixer la vila industrial de Torelló, amb el seu santuari de Rocaprevera, o bé les colònies industrials tèxtils del segle passat, una forma de vida que ens pot semblar ara irrealitzable, o la ben restaurada església parroquial i el seu campanar romànic de Sant Vicenç de Torelló. Pep Collell L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 7 maig 2001

33


34

Gastronomia

Bar-Restaurant El Cafè d’Argelaguer E

l dia 30 de gener del 2001 es va inaugurar el BarRestaurant “El Cafè d’Argelaguer”, que es troba ubicat en el número 32 de la Carretera d’Olot i és propietat d’en Xico i la Maria, els quals compten amb l’ajuda de la seva filla Cèlia i el seu company Joel. En Xico i la Maria han reprès la feina que ja havia tingut la família fins al 1981. En aquest sentit, cal recordar que la mare de la Maria, la Felipa, havia portat “El Cafè” durant 32 anys i quan es va retirar el 1981, va llogar-lo. La Maria explica que li han posat de nom “El Cafè” perquè ja es deia així quan la seva mare el portava, mentre que els llogaters anteriors havien optat per una altra denominació. La decisió de portar aquest bar-restaurant, l’han près perquè, sobretot a en Xico, li va agradar continuar regentant un negoci de la família i propi. Pel que fa a l’organització de la feina, les diferents tasques d’aquest bar-restaurant les tenen distribuïdes de la següent manera: - responsables del bar: els matins en Xico i les tardes la Maria. Ingredients (per - responsables de la cuina: en Xico i una a 8 persones): 10-11 ous, 4 pe cuinera. brots vermells, 1 albergínia, 1 ce bacallà dessalat - responsables del servei: dues cambreres. ba, ¼ de quilo . de Per fer la picada Quant als serveis que ofereix el bar: all, juliver t, avel lanes, ametlles, Preparació restaurant “El Cafè d’A rgelaguer”, són els pinyons. S ’h an d’escalivar els pe següents. brots, l’albergínia S’agafa el bacallà i la ceba. - de dilluns a divendres: esmorzar, dinar, , ja dessalat, i es passa per la pael tega (aprox. 5 m berenar i sopars només per encàrrec. la, amb oli i man inuts). Es neteja l’escal - dissabtes: esmorzar, dinar i sopar. ivada i es talla a tir es on prèviament s’ , que es posen a - diumenges i festius: tancat, ha fregit el baca dins la cassola llà . D es pr és s’hi afegeix la pica L’establiment, que fa menús casolans da i es deix Es deixa escórrer amb 4 plats a escollir cada dia, resta obert i quan ja està, es a coure tot uns 10 minuts. deixaten els ous Bon profit! des de les 5 del matí fins a les 9 del vespre, i es fa la truita. excepte els dissabtes, que obre a les 6 del matí i tanca després dels sopars.

La recepta

Truita de bacal là i escalivada

Ferreteria

Mas-Ventura, s.l. Electricitat - Aigua - Calefacció C/ Piscina, 6 17850 BESALÚ (Girona)

Tels. 972 59 02 86 / 972 59 00 20 Fax: 972 59 05 69

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 7 maig 2001

Polígon Industrial - Tel. i Fax: 972 68 71 59 17853 ARGELAGUER (Girona) C/ del Terri, s/n. - Tel. 972 59 42 00 - Fax: 972 59 45 55 17844 CORNELLÀ DEL TERRI (Girona)


Programa Festa

F

esta del

R

oser 2001 Dissabte 12 de maig A les 5 de la tarda:

Espectacle infantil a la Plaça Tot seguit:

Berenar amb coques casolanes (animeu-vos a portar-ne!) A les 10 del vespre:

Estrena de l’obra de teatre original de Nicasi Camps i Pinós “Quatre nits de nuvis de... tres”, a càrrec de l’Agrupació Teatral de Maià de Montcal

Diumenge 13 de maig A 2/4 de 12 del matí:

Trobada a la Plaça i tot seguit cercavila del gegant Màssio el Moliner, capgrossos i xanquers d’Argelaguer acompanyats pels gegants dels nostres pobles veïns A les 12 del migdia:

Missa Solemne amb acompanyament d’orquestra A la 1 de la tarda:

Dues sardanes a càrrec de la cobla Baix Empordà A les 5 de la tarda:

Audició de sardanes amb la cobla Baix Empordà A les 7 de la tarda:

Ball de fi de festa amenitzat pel conjunt Pa d’Àngel L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 7 maig 2001

35


TRANSPORTS I EXCAVACIONS J. MERCADER, S.L. Telf. 606 34 54 70

Profile for AjuntamentArgelaguer

Argelaga 7  

Argelaga 7  

Advertisement