Page 1

L'Argelaga 6

Revista d'Argelaguer desembre 2000


Serveis

Horaris de serveis Ajuntament: Dilluns i dijous, de 10 del matí a 12 del migdia. Dimecres i divendres, de 10 a 2 de la tarda. Dimarts, de 10 del matí a 12 del migdia. Servei d’urbanisme: L’arquitecte i l'arquitecte tècnic del Consell Comarcal atendran les consultes cada divendres, de forma alternativa, de 10 a 1 del migdia. Servei d’aigua de PRODAISA: Tercer dilluns de cada mes, d'1 a 2 del migdia. Jutjat de Pau: Divendres, de 1 a 2 de la tarda. Recollida de trastos vells El primer dilluns de cada mes, a les 8 del matí. Consultori mèdic: Dr. Bayona Dispensari d’Argelaguer: Dimarts i dijous, de 12 del migdia a 1 de la tarda. Dispensari de Tortellà: Dilluns, de 10 del matí a 1 de la tarda. Dimarts, de 10 del matí a 12 del migdia. Dimecres, d’11 del matí a 1 de la tarda. Dijous, de 2/4 de 10 del matí a 12 del migdia. Divendres, de 2/4 de 10 del matí a 1 de la tarda.

Telèfons d’interès

Infermera: Dilluns, dimecres i divendres, de 12 del migdia a 2/4 d’1 de la tarda. Extraccions de sang (prèvia petició del metge), el 4t dimarts de cada mes, a 2/4 de 9 del matí.

Ajuntament.................................... 972 68 71 37 Escola............................................ 972 28 70 59 Consultori Argelaguer.................... 972 68 76 06 Consultori Tortellà.......................... 972 68 75 56 Farmàcia........................................ 972 28 71 02 Urgències (CAP Besalú) .............................. 972 59 00 32 i 989 30 40 88 Creu Roja d’Olot.....972 27 22 22 i 972 26 23 18 Ambulàncies Garrotxa ...............................972 26 76 52 i 972 27 28 28 Mossos d’Esquadra...................................... 088 Centre d'emergències....................................112 Bombers....................................................... 085 Parròquia (Mn. Miquel).................. 972 68 71 85 Hospital d’Olot............................... 972 26 18 00 Hospital de Girona J. Trueta........... 972 20 27 00 Hospital de Girona (habitacions)... 972 22 49 55 Servei Funerari (J. Planella) ...............................972 68 71 17 i 972 28 71 94 Jutjat de Pau (St. Joan)................. 972 29 03 03 Servei d'aigües (Prodaisa)............. 972 20 20 78

Urgències: CAP de Besalú (24 hores). Farmaciola: Argelaguer: de dilluns a divendres, de 12 del migdia a les 2 de la tarda. Dissabtes, d’1/4 d’1 a 1/4 de 2 de la tarda. Farmàcia: Tortellà: de dilluns a divendres, de 2/4 de 10 del matí a 2/4 de 2 de la tarda i de 5 a 8 de la tarda. Dissabtes, de 2/4 de 10 del matí a 2/4 de 2 de la tarda. Escola: Horari acadèmic: de 2/4 de 10 del matí a 2/4 d’1 de la tarda i de 3 a 5 de la tarda. Servei de menjador: de 2/4 d’1 a les 3 de la tarda. Misses: Diumenges i festius, a 2/4 de 10 del matí.

Horaris de la TEISA Besalú - Banyoles - Olot Besalú Banyoles

5,45

6,15

7,30

8,00

8,30

10,00

11,30

12,00

13,30

14,00

15,30

16,00

16,30 17,30

17,00 18,00

19,30

20,00

6,30 7,15 7,45 8,15 9,15 10,15 11,15 12,15 12,15 13,15 14,15 15,15 16,15 16,15 17,30 17,15 18,15 19,15 20,15

(1) De dilluns a divendres feiners (2) Dies curs escolar L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 6 desembre 2000

Banyoles - Besalú - Olot

Arribades a Girona 7,05 7,45 8,15 8,45 9,45 10,45 11,45 12,45 12,45 13,45 14,45 15,45 16,45 16,45 18,00 17,45 18,45 19,45 20,45

Sortides Banyoles Besalú de Girona Feiner Feiner Lectius (2) Feiner Feiner Diari Feiner Feiner Festiu Feiner (1) Diari Feiner (1) Feiner Festiu Feiner (1) Festiu Feiner Feiner (1) Diari

Girona

Sortides d’Olot

Olot

2

7,15 8,00 9,15 10,15 11,15 12,15 13,15 13,15 14,15 15,15 15,15 16,15 17,15 18,15 19,15 20,15 21,00

7,45 8,30 8,45 10,45 11,45 12,45 13,45 13,45 14,45 15,45 15,45 16,45 17,45 18,45 19,45 20,45 21,30

Arribades a Olot

8,03

8,30

10,03

10,30

12,03

12,30

14,03

14,30

16,03

16,30

18,03

18,30

20,03

20,30

21,48

22,15

(1) De dilluns a divendres feiners Telèfons Administracions: Girona: 972 20 02 75 - Banyoles: 972 57 00 53 Olot: 972 26 01 96 - Figueres: 972 50 31 75

Feiner Feiner Feiner Feiner Diari Feiner Feiner Festiu Feiner (1) Diari Festiu Feiner (1) Diari Feiner (1) Diari Feiner (1) Diari


Editorial

Sumari

2 Serveis 3 Editorial 4 Informació municipal 7 Història 9 Tema 12 Entrevista 15 Geganters i Xanquers 20 Escola 21 Parròquia 22 Actualitat 27 Pàgina oberta 30 Àlbum fotogràfic 32 Viatge 34 Gastronomia 35 Programa festa Edita: Ajuntament d'argelaguer Consell de Redacció: Pere Oliveras, Enric Badosa, Assumpció Viñolas, Josep Dorca, Toni Tort, Ricard Ayats i Adriana Prat. Fotografia: Julián Martin, Albert Nebot, Josep Dorca, Maria A. Serrabona, Enric Badosa, Lluís López, Albert Pellicer i Toni Tort,Pere Bosch i Salvador Pelegrí. Foto portada: 1a Trobada de gegants i faràndula de la Garrotxa (Foto Julián Martín). Disseny i Compaginació: JJ Comunicació Impressió: Gràfiques Fornells Dipòsit Legal: GI-430 Amb la col.laboració de

E

Argelaguer, un poble viu

l passat setembre va reaparèixer en competició oficial el F.C. Argelaguer. Després de 13 anys d’absència, torna a participar en el campionat de futbol de Tercera Regional i això és una bona notícia, ens agradi o no el futbol, ja que l’existència d’aquesta entitat suposa una opció més per als joves que, a més de practicar l’esport, tenen un referent més de trobada, convivència i organització. Aquesta entitat s’afegeix a les que en els darrers anys s’han anat consolidant al poble -els Caçadors, l’Associació de Mares i Pares d’Alumnes, els Geganters i Xanquers, el Talleret de Música i l’Associació de Modelisme d’Argelaguer- i permet ampliar les opcions que té cada veí d’Argelaguer d’acostar-se a l’activitat o colla que li és més afí. Totes i cadascuna de les citades entitats han organitzat, amb pocs recursos i molta dedicació i il·lusió, moltes i molt diverses activitats, contribuint a fer d’Argelaguer un poble viu. En una societat cada cop més individualista, en què tothom té molta feina i molta pressa i on no tenim temps ni per a nosaltres mateixos i en uns temps que s’ha perdut molta empenta pel que respecta a organització col·lectiva, ens enganyem si esperem que l’administració que pertoqui ens ho arregli tot. La millora de la nostra qualitat de vida dependrà en bona mesura del nostre esforç personal i de la capacitat col·lectiva d’organitzar-nos i relacionar-nos. És per això que la reaparició del F.C. Argelaguer és una bona notícia per a tot el poble, ja que el naixement de qualsevol entitat o associació és un bon símptoma de l’estat de salut de la societat civil d’Argelaguer. Així doncs, només em resta donar l’enhorabona al club, encoratjar-lo a treballar amb la mateixa empenta i il·lusió que ha demostrat fins ara per tal d’aconseguir els seus objectius i, a més, esperar que s’encomani el seu exemple i que ben aviat hàgim de felicitar-nos perquè un grup de veïns del poble ha tingut la iniciativa de crear una nova entitat. No voldria acabar aquestes ratlles sense animar-vos a participar i gaudir de la nostra Festa Major, que celebrem en honor del patró del nostre poble, Sant Damas, sobre qui trobareu informació en un interessant article que es publica en pàgines interiors, i també desitjar-vos un feliç Nadal i un bon Any Nou. Pere Oliveras Alcalde L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 6 desembre 2000

3


4

Informació municipal

Millora de la circulació del poble

L

’aparcament de vehicles en alguns carrers del poble fa que sigui difícil poder circular en alguns punts, i les queixes que arriben a l’Ajuntament des de fa un temps cada dia són més. Tot i semblar un problema de fàcil solució -no estacionant en aquests punts el problema ja estaria resolt- la realitat no és així. I l’Ajuntament s’ha vist obligat a prendre mesures per intentar resoldre el problema. La primera actuació consistirà en la prohibició d’estacionar en unes zones prèviament senyalitzades. Recordem que el compliment de la normativa viària està al càrrec dels Mossos d’Esquadra, en virtut d’un conveni aprovat per l’Ajuntament amb data 4 de desembre de 1998. Des de l’Ajuntament volem fer una crida, novament, a què ens acostumem a aparcar el cotxe en llocs on no facin nosa o dins dels garatges respectius. L’augment de mesures restrictives: delimitar la circulació, guals, etc.., van en detriment de tots.

Sol·licitud per fer un pas de vianants a la N-260

E

ls tècnics del Ministeri de Foment, a petició de l’Ajuntament d’Argelaguer, estan estudiant la millor solució per resoldre la dificultat i el perill que representa travessar la carretera N-260. De moment, i mentre s’està a l’espera d’aquest estudi, els Mossos d’Esquadra ofereixen la seva col·laboració els matins i en horari del transport escolar. Des de l’Ajuntament es vol agrair als Mossos d’Esquadra aquesta col·laboració.

Informació sobre l’actualització del cadastre d’urbana

C

om tots ja sabeu, s’estant portant a terme els treballs d’actualització del cadastre d’urbana. Des de l’Ajuntament us volem informar d’una sèrie de punts: 1. D’acord amb l’article 77.2 de la Llei reguladora de les hisendes locals, és obligació de tots els propietaris de béns immobles comunicar al Centre de Gestió Cadastral, amb els impresos corresponents, qualsevol modificació per obra, o per canvi de titularitat. 2. El cadastre d’urbana es troba totalment desfasat, tant per les obres majors, ampliacions, reformes que s’han fet a les cases, canvis de propietat, rectificacions d’errors… Hi ha moltes cases amb data de l’última reforma de l’any 1900, d’altres amb el registre d’estat de conservació ruïnós…. 3. Aquesta inexactitud en les dades porta a situacions totalment injustes, hi ha cases rehabilitades, amb un valor de mercat apreciable que tenen un valor cadastral molt menor que d’altres de més noves i més modestes. L’actualització de dades no necessàriament comportarà un augment de tributació en tots els casos, però és de justícia que així sigui, si correspon. 4. Des de l’Ajuntament es va contractar els serveis d’una empresa especialitzada per oferir la possibilitat, a tots els veïns, de procedir a aquesta actualització, per tal d’evitar les inspeccions del Centre de Gestió Cadastral. Us volem demanar la màxima col·laboració en la facilitació de les dades necessàries per poder portar a terme aquesta actualització. Una vegada acabat el període de presentació de les declaracions voluntàries, les revisions pendents quedaran subjectes a les actuacions que el Centre de Gestió Cadastral consideri pertinents. 5. De cara al futur, i atès que l’Ajuntament en l’actualitat disposa d’un millor servei tècnic al municipi, una de les tasques que té encomanades és la de controlar el manteniment del cadastre d’urbana, informant els particulars i col·laborant-hi perquè actualitzin les seves dades. D’aquesta manera els registres cadastrals estaran sempre al dia.

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 6 desembre 2000


Informació municipal

Compra de terreny per a equipaments

E

l passat mes d’octubre es va fer efectiva, després de fer l’expedient corresponent, la compra d’un terreny de 3.387 m2, situat al costat de la pista poliesportiva. Aquest terreny està destinat a zona d’equipaments i, inicialment, està previst ubicar-hi l’edifici del nou Ajuntament i el consultori municipal. Aquesta obra s’ha presentat al Pla d’Obres de la Generalitat i s’informarà oportunament quan tot estigui més enllestit.

E

Modificació de les ordenances fiscals

n el darrer Ple municipal, de data 31 d’octubre de 2000, es va estudiar la possibilitat de modificar les quotes que regeixen els impostos i les taxes per al proper exercici 2001. Finalment, es va aprovar la congelació de tots els impostos i la modificació de les taxes següents: • Taxa de cementiri: Passa de 1.000 a 1.100 pessetes per nínxol. • Taxa de subministrament d’aigua: D’acord amb l’estudi econòmic redactat per l’empresa Prodaisa el preu de les tarifes serà el següent: BLOC I.- De 0 a 10 m3/abonat/mes: 40 pessetes/m3 BLOC II.- Excés de 10 m3/abonat/mes: 50 pessetes/m3 (S’han fet importants inversions a les conduccions d’aigua i als reguladors del dipòsit per tal de solucionar els problemes que han ocasionat els talls en el subministrament del passat estiu. I en calen molts més a la xarxa principal). Com ja haureu observat (i patit a la butxaca), aquest any 2000 el rebut de l’aigua s’ha apujat de manera considerable. Aquest augment es deu a què fins ara els pobles petits estaven eximits del pagament del Cànon de l’A igua establert per la Generalitat. L’aplicació d’aquest cànon encareix quasi un 100% el total del rebut i el seu import íntegre s’ingressa a l’Agència Catalana de l’A igua.

Obres de millora al camp de futbol

A

mb motiu de la recuperació de l’activitat futbolista a Argelaguer, s’han portat a terme obres de millora al camp de futbol, consistents en l’aplanament del camp i la reconstrucció de les casetes (mentre no estiguin acabades les obres, el F.C. Argelaguer juga el seus partits de casa, del campionat de Tercera Regional, al camp de futbol de Sant Jaume). El treball va a càrrec de voluntaris, mentre que el cost del material i de la maquinària va a càrrec de l’Ajuntament. Caldrà fer un esforç econòmic prou important, però creiem que s’ho val. Encara que ara mateix hi ha pocs joves del poble per fer un equip, les perspectives de futur són bones i cal aprofitar l’empenta de les persones que s’han animat a recuperar el futbol.

Nou horari dels serveis tècnics

P

er tal de millorar el servei d’Urbanisme de l’Ajuntament i davant l’increment de la construcció en el poble, s’informa del nou horari: Cada divendres hi ha assistència tècnica, un divendres hi ha l’arquitecta M. Teresa Ercilla i l’altre l’arquitecte tècnic Joaquim Bartrina, de 10 del matí a 1 de la tarda.

C/ Olot, 35 Tel. 972 28 71 56

Argelaguer

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 6 desembre 2000

5


6

Informació municipal

Coses del segle

Mesures per evitar que els turistes de la dècada dels 50 s’emportessin una mala imatge del país

E

l Govern Civil de Girona va enviar, el dia 25 d’agost de 1950, una circular a l’Ajuntament d’Argelaguer en la qual s’instava l’alcalde a prohibir la prestació de diversos serveis als turistes -portar les maletes, fer de guies, netejar les sabates,…- per part de totes les persones que no estiguessin legalment autoritzades per dur-los terme. El Govern Civil va trametre aquesta circular, que també instava l’alcalde a denunciar els infractors, perquè a principis d’agost el director general de Seguretat li havia enviat un ofici demanant que es prenguessin les mesures necessàries per evitar la mala imatge i les molèsties que ocasionaven als turistes estrangers les persones que s’oferien a prestar-los tota mena de serveis, des de fer de guies fins a portar les maletes o predir el futur, sense estar autoritzades i cobrant el que volien. A continuació, reproduïm l’ofici del director general de Seguretat, redactat en castellà a l’original, en considerar que permet, d’una banda, fer-se una idea de què preocupava al règim franquista a principis de la dècada dels 50, i d’altra, conèixer el llenguatge que aleshores utilitzava l’administració.

Ferreteria

Mas-Ventura, s.l. Electricitat - Aigua - Calefacció C/ Piscina, 6 17850 BESALÚ (Girona)

Tels. 972 59 02 86 / 972 59 00 20 Fax: 972 59 05 69

Retolació i decoració

“Excel·lentíssim Sr. La intensificació del corrent turístic estranger a la nostra Pàtria, a part de les grates conseqüències de tota mena que se’n deriven, n’ha produït una de desagradable, sobre la qual em veig en l’obligació de cridar l’atenció de V.E. Es tracta de la proliferació de persones d’ambdós sexes que pul·lulen per les immediacions de les estacions de ferrocarril o autobús, a l’entrada de museus o llocs d’esbarjo, a les rodalies dels monuments i en les proximitats dels hotels de viatgers, oferint diversa classe de serveis als turistes, als quals assetgen materialment en pugna per aconseguir la seva acceptació: portadors de maletes, venedors de bijuteria, guies amb o sense autorització, avisadors de cotxes,“limpiabotas” i dones que diuen la bonaventura, molesten obstinadament els nostres visitants, que adquireixen així un trist concepte del nostre poble a la vista d’aquest conjunt de desarrelats i bergants que, a més, no s’avenen a tarifes de cap mena duent a terme una vertadera i iniqua explotació dels seus clients. Per evitar tot això, insto V.E. a adoptar mesures que evitin qualsevol excés, mantenint la normal prestació de serveis en els límits de decor i disciplina, i sancionant amb rigor els infractors”. Per la seva part, en l’ofici tramés pel Govern Civil als ajuntaments gironins s’insistia en la necessitat de denunciar els infractors per tal “d’evitar el mal efecte que produeixen en el públic les seves activitats, que no s’adiuen amb la nostra manera de ser i van contra les normes i els bons costum del nostre Règim”.

CALES DE LLIERCA, S.A.

C/Girona, 3 - Tel. 972 29 41 36 castellfollit de la roca EDUARD MERINO SERRAT

Afores, s/n. Tel. 972 68 70 20 Fax: 972 68 74 16

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 6 desembre 2000

17853 ARGELAGUER (Girona)


Història

Primer pla de l’estat actual de la gorga de Sant Damas, amb la resclosa al fons.

Imatge de Sant Damas restaurada, procedent de la clau de volta. Les seves mesures són de 35 x 16, estava dintre del rosetó i va ser rescatada quan es va pintar l’església. És una talla de fusta molt interessant, preciosa, que podria ser tan antiga com l’església, ja que ambdues són romàniques. Tot i que la imatge sembla de l’escola catalana dels segles XII o XIII, no es creu que pugui ser tan antiga perquè l’església

Sant Damas, patró d’Argelaguer S

ant Damas. Estem de festa, som més grans tots, estem en el 2000, que no és palla. Però quan es tracta de la festa major, mai no puc evitar pensar en tanta gent d’Argelaguer de característiques tan variades, de fets i tradicions, de tantes dites dels homes i dones d’un poble discret, petit i treballador, que de tot arreu sortien parents, amics, germans i cunyats. Tots venien a la festa, i quina festa! Però, parlem-ne. Hem dit de tradicions, i una de les principals, segons l’avi, era menjar cabra. Si no hi havia cabra, la festa no era com calia, i no confonguem cabrit i cabra! El mercat de Sant Lluc era un dels proveïdors d’aquest animal, que es cuinava estofat i que un parell de dies abans de la festa es començava a posar al foc per fer la xup-xup. D’altres aprofitaven l’avinentesa per matar el porc i de vi quasi tothom tenia el seu i ara era un bon moment per tastar el novell. Fins aquí tenim, doncs, la taula preparada, a més de tots els altres productes dels horts i camps. Amb salut, s’arribava al migdia del 11 de desembre. I aquí començaven les dites: que si Sant Damas era fill d’Argelaguer, que si era fill de moliner, que no tothom podia presumir de tenir un patró Sant Pare i nadiu. I per si fos poc, Santa Irene era germana del nostre patró. Però, parlem-ne.

Sant Damas I, Papa i confessor (366-384)

El trobem com a 37è Papa, després de Pere. Els seus orígens es desconeixen, però es diu que algú el va recollir del riu Fluvià, més o menys com li va passar a Moisès, és a dir, baixava riu avall i algú el trobà, i d’aquí, la gorga de Sant Damas. També s’explica que a les roques que actualment hi ha a la gorga de Sant Damas hi havia el molí on treballava el pare del sant ajudat pels seus dos fills, en Damas i la Irene. Parlem del segle IV, i tot i la pobresa de la seva família, Damas va anar a estudiar a Girona i d’allà a Roma. Una vegada a Roma, i mort el Papa Libori (352-366), lluità contra Ursi, anti-Papa (366-381), que havia estat elegit per l’altre part del clergat romà però fou bandejat per Valentinià I, emperador de Roma del 364 al 375, en favor de Damas, el qual tingué cura de mantenir l’ortodòxia i la disciplina eclesiàstica i, a més, sobresortí en el camp literari, ja que va ser un acceptable poeta. Un any amunt un any avall, Damas va néixer amb la pujada al poder de Constantí. Per tant, de jovenet va viure l’època de la tolerància, iniciada amb l’Edicte de Milà, l’empenta que va representar el concili de Nicea, i ja a punt de ser pontífex, va veure com amb Julià, l’apòstata, se n’anava tot en orris.

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 6 desembre 2000

7


8

Història

Gràcies a ell, moltes tombes trobades a les catacumbes van poder presentar-se en públic elegantment vestides amb epigrames de metre dactílic, que era el metre de l’altíssim poeta Virgili. D’aquests epigrames se’n consideren autèntics una trentena i ens donen notícies interessants per a la història eclesiàstica. Li va quedar el temps just per revisar la traducció llatina de la Bíblia feta per Sant Jeroni i per fer-se un bellíssim epitafi en hexàmetres llatins. Sens dubte, Sant Damas va ser un gran lluitador i un gran pontífex. Pel que fa al seu origen, d’una forma seriosa el desconeixem, ja que, a part de les dites dels nostres avis, no disposem de cap document on quedi acreditat. Un manual d’història eclesiàstica afirma que, segons totes les probabilitats, Sant Damas va ser d’origen espanyol o portuguès, mentre que d’altres documents indiquen que no se sap l’any en què va néixer, però que va fer-ho en un lloc d’Espanya. Tampoc no s’ha localitzat mai la seva tomba i només se sap que va morir a Roma l’any 384. En el Diccionari dels Sants, ja més modern, és diu que efectivament és fill d’Argelaguer, afiliació que també se li atribueix en els Goigs editats a mitjan segle XIX. Quant a Santa Irene, presumpta germana del sant, va viure el segle VI i, per tant, és impossible que existís el citat parentiu; però sí que és d’origen portuguès. Es diu que era una religiosa massa santa i massa bonica per estar consagrada a Déu. Ho va pagar amb la vida, i el seu cadàver van tirar-lo al Tajo. Com a curiositat, cal destacar que va haver-hi un altre Papa anomenat Sant Damas II natural de Baviera. El seu papat va durar només 22 dies, del 17 de juliol al 9 d’agost del 1084. En definitiva, la balança està equilibrada, i la fe de cadascú haurà de decidir d’on era el nostre patró. Per tant, ho deixarem així, però, com que ens agrada quedar bé i som d’Argelaguer, imitant una mica al sant poeta, ens acomiadarem dient: Puix que pontífex vàreu ser amb un càrrec tan honorós protegiu Argelaguer oh Sant Damas gloriós! Per acabar, i com a anècdota, assenyalar que cap de les dues imatges que coneixem, i que il· lustren aquest text, és la protagonista del relat que fa molts anys explicava el seu avi a un veí del nostre poble i que diu així: Un any de molta sequera, els veïns d’Argelaguer van portar la imatge del sant a la gorga i van submergir-la dintre l’aigua. Quan tornaren a l’església, va començar a pedregar tan fort que arruïnà les collites i fou un any de misèria. És que existia una altra imatge? Salvador Pelegrí

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 6 desembre 2000

Goigs de Sant Damas editats a Olot el segle XIX.

Vista parcial de la plaça de Sant Damas d’Argelaguer.

Imatge actual de Sant Damas. Té uns 45 anys d’antiguitat i la seva alçada és de 1’50 metres. Durant la diada de Sant Damas presidia la processó que antigament donava la volta al poble.


Tema

A

Una nova etapa del futbol d’Argelaguer

quest any s’ha reprès el futbol a Argelaguer després d’una llarga etapa en què el poble havia quedat orfe d’aquest esport per diversos motius, entre els quals sobresurt la manca d’un grup de gent disposada a treballar per fer possible l’existència d’un club que permetés que la gent jove i no tan jove del nostre poble que volia jugar a futbol pogués fer-ho sense haver d’abandonar Argelaguer. Afortunadament, la primavera d’enguany, un grup de gent es va posar a treballar per tal que Argelaguer tornés a tenir futbol, tal com havia passat fins l’any 1987, i fruit de la seva il·lusió i, sobretot, de la seva tasca, hores d’ara tenim el Futbol Club Argelaguer, que des del passat setembre juga al Grup 28 de la Tercera Regional. El futbol, segons ens explica en Pere Bosch, va arribar a Argelaguer entre 1910 i 1915, però no existeixen dades que ens permetin fer un resum d’aquest anys. Tot i això, sabem que va haver-hi diferents camps de futbol, com els de “La Salida”, “Ros d’en Pi”, “Mas Sabaté”, i que l’any 1951 es va inaugurar l’actual camp de “Sant Damas”. Des d’aquest darrer any i fins al 1964 es va gaudir amb el joc de l’equip que estava integrat majoritàriament per jugadors del poble. Aquesta època es va arribar a quedar campions de la categoria d’afeccionats (l’any 1955) al guanyar l’últim partit en el camp del Riudaura per 5 gols a 4. Entre 1965 i 1967 vam quedar-nos sense futbol per falta de jugadors, situació que va canviar el 1968 amb la formació d’un equip d’infantils, que l’any 70 va passar a juvenils i que el 72 debutava a Tercera Regional. Les primeres temporades a Tercera Regional es van passar força malament a causa de la inexperiència, ja que es jugava contra equips que feia molts anys que participaven en aquesta categoria. A més, els desplaçaments a Blanes, Lloret, Tordera, etc. eren ruïnosos per al club. Però, gràcies a l’ajuda dels socis (80), es va poder continuar competint en aquesta categoria fins l’any 1987. La millor temporada de l’equip va ser la 1976-1977, quan va classificar-se en 5è lloc després d’haver perdut únicament un partit dels jugats a casa. Com a curiositats, cal destacar que en Jordi “Bitxo” va jugar fins als 45 anys i que en Pere “del

Plantilla de l’Argelaguer de la temporada 1960-1961.

Equip de l’Argelaguer que va jugar durant la dècada dels 60.

Plantilla de l’Argelaguer dels anys 70. L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 6 desembre 2000

9


10

Tema

Cantó” va jugar 600 partits i va marcar 300 gols. Les principals figures del futbol que han sortit del nostre poble han estat en Francesc Pujol i en Josep Vilar, que van jugar a la U.E. Olot els anys 1944 i 1946, respectivament; en Josep Roca, que jugà amb el Compostelano el 1942; Martí Pagés, jugador del Barbastro l’any 1938; i Salvi Masdeu, que va jugar amb el Banyoles el 1947.

El present

El Futbol Club Argelaguer, que està inscrit a la Federació Catalana de Futbol des del dia 1 de juliol del 2000, disposa actualment d’uns 70 socis i la seva Junta Directiva està formada per: Damián Díaz, com a president; Artur Ginesta, vicepresident; Eduard Granados, tresorer; Xevi Marbà, secretari; Joan Abulí, Mari Carmona, Alabau Badia, Simon Cusí, Francesc Subirós, Marga Ros, Albert Pellicer, Josep Dorca i Joan Roca, vocals. Tot i que en la declaració dels seus objectius com a entitat esportiva, el F.C. Argelaguer es contempla la possibilitat que el club tingui equips de futbol 7, futbol sala i bàsquet, actualment només té un equip de futbol sènior que juga en el Grup 28 de la Tercera Regional, integrat per equips de les comarques de la Garrotxa, el Ripollès, el Pla de l’Estany i l’Alt Empordà. Entrenat per en Lluís Boix, l’equip, que té en Joan Roca de segon entrenador i en Lluís Costa de massatgista, està format per 17 jugadors, 7 dels quals són d’Argelaguer, 3 de Tortellà, 2 de Sant Jaume de Llierca, 2 d’Olot, 2 de Banyoles i de Besalú. Concretament, la plantilla està integrada per: Miquel Boix, Simon Cusí, Francesc Subirós, David Mas, Toni Anaya, Damián Díaz, Pere Luque, Josep Romero, Jordi Ribera, Vicenç Sarquella, Emilio Moreno, Albert Grabuleda, Alabau Badia, David Rescalvo, Adrià Camps, David Ayats i Josep M. Grabulosa. Quan es portaven disputades 6 jornades de la lliga de la temporada 2000-2001, la primera de les quals va tenir lloc el passat 23 de setembre, el F.C. Argelaguer ha guanyat els tres partits que ha disputat com a local en el camp de Sant Jaume de Llierca (juga en aquest terreny de joc perquè encara no s’han acabat les obres de millora que es porten a terme al camp d’Argelaguer) i ha perdut els dos partits que ha disputat com a visitant, mentre que el que havia de disputar a Santa Pau es va suspendre a causa de la pluja. En concret, fins a la jornada 6, el F.C. Argelaguer havia guanyat al Joanetes i al Penya L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 6 desembre 2000

Equip de l’Argelaguer de la dècada dels 70.

L’equip de l’Argelaguer que va debutar a Tercera Regional el 1972.

L’equip de l’Argelaguer de la dècada dels 80.


Tema

L’equip del F.C. Argelaguer de la temporada 2000-2001. D’esquerra a dreta, drets: Emili Moreno, Jordi Ribera, Josep Maria Grabulosa, Alabau Badia, Albert Grabuleda, Pere Luque, Lluís Costa (massatgista), Miquel Boix, Francesc Subirós, Vicenç Sarquella, Lluís Boix (entrenador) i Joan Roca (segon entrenador); asseguts: Simó Cusí, David Ayats, David Mas, David Rescalbo, Adrià Camps, Josep Romero, Damián Diaz i Antoni Amaya.

Blaugrana de Ripoll per 2-1 i al Castellfollit per 3 a 0, i havia perdut amb el Serinyà per 2 a 1 i amb el Maià per 3 a 1. Abans d’iniciar la lliga, l’equip ja havia disputat quatre partits amistosos, tots en camp contrari i durant el mes de setembre; va perdre els tres primers -2 a 1 amb el Fontcoberta 3 a 1 amb el Sant Pere Màrtir i 1-0 amb el Camós- i va guanyar l’últim -0 a 1 amb el Castellfollit-. La primera activitat organitzada pel club van ser les 12 hores de futbol sala que es van disputar el 15 de juny a Argelaguer, un torneig que va comptar amb la participació de set equips -F.C. Argelaguer, Escorpits de Sant Jaume de Llierca, Sant Joanenc, Piscines de Tortellà, Veterans d’Argelaguer i Bar d’en Xevi i Tot Futbol d’Olot-, que va tenir una molt bona resposta per part del públic i que va guanyar el F.C. Argelaguer en derrotar a la final al Bar d’en Xevi. Els principals objectius dels jugadors i directius del club són formar un grup d’amics i passar-s’ho bé i que l’equip es classifiqui com més amunt millor, sense renunciar a pujar a Segona Regional, encara que aquesta fita no els obsessiona. Un altre objectiu important és acabar al més aviat possible les obres de reforma i millora que els membres del club porten a terme els caps de setmana en el camp de futbol d’Arge-

laguer. En aquest sentit, cal indicar que el terreny de joc ja està arreglat, que s’ha millorat la il·luminació i que actualment s’estan refent i engrandint els vestidors ja que, a més de no ser reglamentaris, havien estat destrossats per jovent del poble. També s’ha de destacar que el club té intenció d’inaugurar el camp amb motiu del partit de solters i casats que es durà a terme durant la festa major d’enguany. A més llarg termini, concretament de cares a la temporada vinent, el club també té la intenció de crear un equip de futbol 7 perquè prengui part en el campionat que organitza el Consell Comarcal. Finalment, cal assenyalar que el F.C. Argelaguer ha volgut aprofitar aquest text, d’una banda, per fer una crida als veïns del poble a fer-se socis -actualment en té uns 70-, i d’altra, per expressar el seu agraïment a les entitats i comerços que amb la seva col·laboració han fet possible que el club fos una realitat. En aquest sentit, destaca els diners que va avançar l’Ajuntament per tal que el club pogués inscriure’s a la Federació Catalana de Futbol, l’ajuda financera de la Rectificadora del Fluvià, que ha servit per comprar les samarretes de la plantilla, i l’aportació econòmica de la fleca, la perruqueria i el Casal d’Argelaguer, que ha servit per comprar un altre equipament per l’equip.

Estat que presentaven els antics vestidors del camp de futbol del poble abans de les obres de millora.

Les obres de millora que els membres del F.C. Argelaguer duen a terme en el camp de futbol. S’ha aplanat el terreny de joc i es refan els vestidors. L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 6 desembre 2000

11


12

Entrevista

Llorenç Torrent,

un sastre amb molta tela

L

lorenç Torrent i Verbon va néixer el 8 de setembre de 1918 al Casino de Tortellà, ja que els seus pares eren els conserges d’aquesta entitat i aleshores vivien al pis de dalt de l’immoble, des d’on van traslladar-se al pis del carrer Sant Pere de sobre l’escorxador, habitatge que, prèviament, havia arreglat el seu pare, que era paleta i que volia que el seu fill continués la tradició familiar i també en fos, com ja n’havia estat el seu avi. Després de provar-ho i descartar la possibilitat de fer de paleta a causa del seu vertigen, en Llorenç, que aleshores tenia 13 anys i vivia amb la seva família a Can Baldiri, se’n va anar a Vic a fer d’aprenent de sastre, feina que des d’aleshores ha fet tota la vida i que no era del tot aliena a la seva família perquè ja la feia un germà del seu pare, l’oncle Sidru. Tot i no continuar l’ofici del seu avi patern i del seu pare, en Llorenç, a qui li hauria agradat continuar estudiant, però aleshores només podien fer estudis superiors els fills de casa bona, sí que va heretar l’esperit democràtic, les idees d’esquerres i l’amor al seu país dels seus antecessors. “El meu avi, que era francmasó, va estar embolicat en els fets de Prats de Molló de 1926, ja que era l’enllaç de Francesc Macià a Besalú, i quan va venir la dictadura de Primo de Rivera va fugir a un mas de Sant Llorenç de Cerdans”, explica en Llorenç, que recorda que els dimarts anava amb ell a Besalú, amb burro, a vendre els conills que criava. A Vic, on va anar als 13 anys perquè hi feia de factor un germà de la seva mare, que era una gran cuinera i entre 1930 i 1939 va portar la fonda “La Garrotxa” de Tortellà, en Llorenç va entrar d’aprenent a la sastreria Pujol, un establiment de molt renom l’amo del qual havia treballat a París i a can Klein de Barcelona. “Tot i ser un sastre excel·lent i confeccionar 14 o 15 trajes setmanals, en Pujol es gastava tots els diners en el joc, de manera que la sastreria tenia molts deutes, a Sabadell, on L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 6 desembre 2000

jo anava a comprar teles i folres amb 15 anys, no ens fiaven ni un pam de roba i van acabar embargant-nos”, assenyala en Llorenç, que afegeix que “aleshores, un gran client, el cap de la sucrera, Sr. Vinyes, es va oferir a ajudar-nos a tirar endavant el negoci si l’oficial, en Jaume, s’encarregava de cobrar la feina als clients i l’amo es limitava a cobrar un sou que li permetés viure”. En Llorenç va treballar a can Pujol fins als 16 anys, quan va plegar després de barallar-se amb l’amo perquè aquest s’havia jugat els diners que, sense dir res a ningú, havia cobrat per una feia feta per la sastreria a una família benestant. “S’havien de cobrar 7.000 pessetes, que aleshores eren molts diners, a Can Garreta de Vic i, quan vaig anar-hi, van dir-me que l’amo ja les havia anat a cobrar. L’hereu Garreta em va acompanyar a la sastreria i va fotre un escàndol a en Pujol, que no va dir res, però, després, ell me’l va fotre a mi”, indica en Llorenç, que recorda que “en Pujol va dir-me pagesot de la Garrotxa i jo, que li vaig tirar una planxa de 5 o 6 kg. que no va tocar-lo, vaig decidir plegar”. Tot i aquest incident, en Llorenç té un molt bon record del seu pas per la sastreria Pujol de Vic perquè va aprendre l’ofici molt bé. “Després de sopar, quan l’amo marxava a jugar, jo li marcava les peces, de manera que vaig aprendre a fer els patrons de totes les talles i amb totes les varietats d’acord amb el cos de cadascú”, manifesta en Llorenç, que afegeix que“en Pujol, que era una gran persona tot i tenir la desgràcia del joc, va ensenyar-me a tallar i, a més, també vaig aprendre a portar la comptabilitat de la sastreria”. Tot seguit, en Llorenç va tornar a Tortellà i se’n va anar, amb bicicleta, a buscar feina a la sastreria Gou de Figueres, on va coincidir amb dos viatjants de Sabadell que el coneixien de quan s’estava a can Pujol de Vic i van recomanar la seva contractació al propietari, que va dir-li que podia començar a


Entrevista

treballar immediatament.“Després de parlar, vam quedar que començaria el dilluns vinent i que l’amo es faria càrrec de pagar directament la meva dispesa com a part del meu sou”, relata en Llorenç que, finalment, no va acceptar aquesta feina perquè se’n va anar a treballar amb el sastre de Vilallonga de Ter, on va conèixer la que seria la seva dona, la Josepa Giralt, que va morir el 1996. “Aquest sastre, que també era l’alcalde d’ERC del poble, va venir a buscar-me perquè va cridar-li l’atenció el fet que jo anés sempre molt ben vestit, molt elegant”, comenta en Llorenç, que va acceptar treballar amb ell fins que passés la festa major de Camprodon. “Al veure com treballava i que era un desastre -tots els trajes els feia amb el mateix patró, tallava a la mateixa taula on menjàvem,…- vaig dir-li que plegava, però, finalment, m’hi vaig quedar perquè l’oficial, en Pepet del Serrat, va dir-me que aguantés una mica que més endavant aniríem a Barcelona i, sobretot, perquè ja sabia tallar i m’interessava practicar”, continua en Llorenç, que va ensenyar l’amo a prendre mesures amb un centímetre especial amb el qual trobes totes les deformitats dels clients i que va tallar els patrons dels trajes de la talla 44 fins la 50, amb totes les variacions, per a la sastreria, per a en Pepet Serrat i per al sastre de Beget. A continuació, en Llorenç va anar a treballar a Barcelona a Can Bardosa amb en Vidiella, que era el tallador principal d’aquesta prestigiosa sastreria. Aquesta feina, que va fer fins que va venir la guerra, va acceptar-la perquè podia viure amb la família Vidiella al carrer Elisabets, a prop de la plaça Bonsuccés, “de manera que només m’havia de preocupar pel dinar, i perquè un germà d’aquest era àrbitre de boxa i cada setmana teníem entrades per anar a veure boxa o catx al Price els dimecres a la nit”. “En aquesta època tenia 17 o 18 anys i anava molt bé de cèntims, perquè tenia la feina de sastre, la mare i el pare, d’amagat l’un de l’altre, m’enviaven duros de plata de tant en tant i, a més, vaig arreglar-me amb els de Tortellà, on hi havia dos equips de futbol, per jugar amb els del Casino cobrant 4 duros a la setmana que em donava el president, en Sunyer”, refereix en Llorenç, que recorda que, "al venir la guerra, el Sindicat (l’Associació de Dependents del Comerç i de la Indústria) va reunir-nos i va donar-nos un revòlver i 50 o 60 bales a cadascun, que jo vaig llençar abans de deixar Barcelona per tornar a la sastreria de Vilallonga de Ter", on va estar-s’hi una temporada fins que va discutir-se amb el sastre i va anar a Tortellà. En plena guerra civil, i abans d’anar al front, en Llorenç va estar uns mesos en un taller del carrer de Sant Rafael d’Olot que feia roba militar per enviar al font i després va

ensenyar a 40 o 50 dones que anaven en un taller que van obrir a Tortellà i que feia material de guerra per al Sindicat. Finalment, l’octubre de 1937 van mobilitzar-lo i van enviar-lo a Castralgo, a prop de Terol, amb la 117 Brigada, 3r Batalló, 2a Companyia de l’Exèrcit Republicà. El 10 de febrer de 1938, al front de Terol, l’esclat d’un obús va ferir-lo al coll i les cames. La gravetat de les ferides que va patir al genoll, la cuixa i el taló de la cama dreta van portar-lo a anar d’un hospital a l’altre i a ser operat fins a 9 cops, un dels quals pel Dr. Josep Trueta, el mètode del qual va impedir que s’hagués d’amputar les extremitats inferiors a molts soldats ferits en aquesta guerra. “Vaig estar als hospitals de Mora de Rubielos, Rubielos de Mora, Sarrón, Castelló de la Plana -on vaig conèixer la Núria, una infermera que era la cap de l’expedició de les Brigades Internacionals-, Cambrils, Girona, Banyoles i l’hotel Montagut de Ribes de Freser”, recorda en Llorenç, que en aquest periple va ser operat també pels doctors Cos, Jimeno, Vila i Varela. En acabar la guerra, en Llorenç era a casa seva, a Tortellà, va haver d’anar d’un centre de detenció de presos rojos a l’altre durant 42 dies. Primer va haver d’anar a la presó d’Olot, des d’on, en un camió, van portar-lo, junt amb 31 veïns de Tortellà més, a la Carbonera de Figueres, on van passar una setmana abans d’haver d’anar a Girona a peu, un trajecte que ell va fer portant crosses. Finalment, el seu grup va ser traslladat a un edifici d’Horta que havia de ser la seu dels Mossos d’Esquadra i que estava inacabat. Allà van fer-los anar a la cinquena planta, on van coincidir amb el tinent coronel que estava al front del camp d’aviació de Tortellà i que va morir allà mateix. Després de ser interrogat, allà mateix va poder parlar amb el veí de Vilallonga de Ter, Joan Giralt, que aleshores era el sergent d’intendència dels nacionals que s’encarregava de dur el menjar als presos rojos i que els hi va facilitar un aval signat pel cap dels camps de concentració catalans que va permetre que tots els membres del grup de Tortellà poguessin tornar al seu poble sense patir represàlies, tot i que hi havia veïns de dretes que volien que tornessin a ser empresonats. A diferència de molts altres soldats de la República, en Llorenç no va haver de fer el servei militar després de la guerra civil, perquè l’any 1942 van declarar-lo inútil total a causa de les ferides que va patir a la cama dreta, “sobretot la del genoll, que em va supurar durant un any i mig, fins al setembre del 39”, refereix en Llorenç, que no dissimula la seva satisfacció quan diu que “no he servit mai als nacionals”. Des del febrer del 42 i fins al juny del 43, en Llorenç i el seu pare, que amb l’entrada dels nacionals va ser empresonat L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 6 desembre 2000

13


14

Entrevista

tres mesos perquè era d’ERC i perquè un cop s’havia barallat amb el capellà perquè aquest no volia donar la comunió a una nena per ser filla de mare soltera, van col·laborar, fent d’enllaç entre Llanars i Ogassa, amb una xarxa dels aliats que, de forma clandestina, passava gent pels Pirineus de França cap a Espanya la destinació de la qual, després de passar per la seu de la Creu Roja del carrer Muntaner de Barcelona, era un port de la Mediterrània, on pujava a vaixells que la portava al Marroc. “Aquesta xarxa, que estava perfectament organitzada per tal que fos molt difícil desarticular-la, ja que no se sabia ni qui ni des d’on es dirigia i els enllaços, només en coneixíem els altres membres amb qui tractaven directament, va passar entre 65.000 i 70.000 persones que fugien dels nazis entre les quals hi havia militars, infermeres, jueus, aviadors…, la majoria dels quals van participat en el desembarcament aliat a Còrsega”. Durant aquest període, en Llorenç, anava cada dimarts a primera hora del matí, amb un burro, a recollir la gent que una dona de Setcases portava fins a Llanars i d’allà la duia a Ogassa, on el seu pare era l’encarregat de les mines de carbó que havia començat a explotar el seu avi matern. Amb posterioritat, en Llorenç va tornar a fer de sastre i es va establir a Banyoles, però, tot i la feina que li encarregava la sastreria Barbosa i Costa i que l’Eloi Prat li fiava la roba, la seva desafecció al règim del Movimiento Nacional va fer que no només li deneguessin el passaport fins a tres cops, sinó que li fessin la vida impossible, fins al punt que l’any 49 van empresonar-lo 4 dies, i que, finalment, l’any 1952, hagués d’anar-se’n a França, no sense abans haver-se dedicat al contraban de diverses matèries. Després de treballar als Baixos Alps com a patronista, a França es va acabar establint a Ceret, la capital del Vallespir, on va comprar una sastreria. Va treballar-hi des de 1962 fins a principis dels 80, quan va aprofitar una llei aprovada per l’Estat francès que deia que els artesans que estiguessin al corrent de pagament i haguessin treballat més de 12 anys podien jubilar-se als 62 anys i percebre una indemnització. “Em van donar 8 milions de pessetes amb els quals em vaig comprar dos pisos”, assenyala en Llorenç, que actualment,

i des de fa un any i mig, viu a Argelaguer amb la Dominga Ravert, la dona que ha estimat des de molt jove, malgrat que tots dos van acabar casant-se amb d’altres persones i no s’han ajuntat fins ara. Per acabar, cal destacar que tot i que mai no ha deixat de fer de sastre, en Llorenç ha trobat temps per documentar-se i investigar a fons els esdeveniments històrics que li van tocar viure. Fruit d’aquesta inquietud i del seu esforç, ja ha escrit i publicat les següents obres: “El garivà”, novel·la autobiogràfica; “Tast de frontera”, estudi sobre el contraban; “El mas de Seriés”, treball sobre el mas homònim premiat a Perpinyà el 1990;“Terres ubèrrimes”, estudi sobre els orígens de l’explotació de les mines de Surroca;“Viaranys del destí”; i la col·lecció “Per no perdre la memòria”, que consta dels volums “Tast de frontera” , “Relats de frontera” i “Cercant la llibertat”. En Llorenç, que disposa de més de 600 planes d’anotacions que li permetran continuar la seva obra literària, també va tenir temps, quan era a França, per crear el Foment de la Sardana de Ceret, iniciar els concursos internacionals de colles sardanistes de la capital del Vallespir i ensenyar-hi a ballar sardanes durant 17 anys. Per la seva tasca de divulgació del folklore català, a més de amb la Medalla de la Vila de Perpinyà de 1990, en Llorenç ha estat distingit, entre d’altres guardons, amb la Medalla del Mèrit Sardanista de 1996, la Rosa d’Or del Floricel d’Anglès de 1967 i el premi Modest Sabaté de 1990. R. Ponsatí

ProMinent Gugal, S.A. Solucions als problemes del aigua i del medi ambient

Polígon Industrial, s/n. 17853 Argelaguer (Girona)

Tels. 972 28 70 11 - 28 70 12 Fax 972 28 71 07

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 6 desembre 2000

Ctra. d'Olot, 61 17853 ARGELAGUER Tel. 972 68 71 54 (Girona)


Geganters i Xanquers

Gegants de les Planes, Castellfollit i Argelaguer a la cercavila.

Hem fet història:

1a Trobada de gegants i faràndula de la Garrotxa C 1 d'octubre de 2000 om ja sabeu tots, després dels canvis de calendari, la 1a Trobada de gegants i faràndula de la Garrotxa es va celebrar finalment el passat 1 d’octubre. La valoració global ha estat molt positiva atès que el grau de participació de colles va ser molt ajustat a les previsions inicials i el desenvolupament de les activitats es va dur a terme segons la programació prevista. Posats a ser “perepunyetes” i fent honor al nostre esperit autocrític, podem apuntar un parell d’incidències que en cap cas van deslluir la festa, donat que la bona disposició de la gent fa que s’acabin superant els obstacles. En qualsevol cas, demanar disculpes dels errors que es puguin haver comès i en especial als membres de la Colla cantaire que, per les presses del dinar i per culpa del temps, no van poder actuar. D’altra banda, volem manifestar amb satisfacció l’agraïment a tots els socis/es i a tots els amics que van col·laborar per tal que la Trobada

fos un èxit. Un agraïment també per a les institucions que ens han donat suport. Sóc conscient de la il·lusió però també de la dedicació i l’esforç que ha suposat l’organització d’aquest acte per a tots els socis. Ha valgut la pena i així ens ho han fet saber, tant els visitants com la gent del poble i les colles assistents. Les divergències d’opinió, els maldecaps i dubtes han estat superats amb somriures… Cap problema!… I no és maco això?… Entre tots ho farem tot!… I FUNCIONA! Només em resta dir-vos: MOLTES GRÀCIES (algú us ho havia de dir i em sembla que sóc jo). Hem escrit una pàgina més de la història de la faràndula de la Garrotxa (queda bé això) i ens en podem sentir orgullosos. Ara, fins a la propera aventura. Albert Nebot President dels Geganters d’Argelaguer Fotos: Julián Martín L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 6 desembre 2000

15


16

Geganters i Xanquers

Actuació de l’Esbart d’Olot.

Esmorzar de les colles.

Dinar de les colles.

La Filarmònica d’Argelaguer.

Grallers de la Fal·lera Gironina.

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 6 desembre 2000


Geganters i Xanquers

La geganta del barri de La Caixa d’Olot.

Capgròs de la Guarderia de Sant Roc d’Olot.

Ball conjunt.

En Màssio. L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 6 desembre 2000

17


18

Geganters i Xanquers

Els Xanquers d’Argelaguer obren camí (Foto: Julián Martín).

Activitats de la colla A

l llarg d’aquest any, l’Associació ha dedicat gran part dels seus esforços a organitzar i dur a bon terme la 1a Trobada de gegants i faràndula de la Garrotxa. Així i tot, s’han fet altres activitats, principalment la participació en cercaviles. L’any 2000 es va iniciar amb una Quina per tal de recollir fons per a l’entitat. El mes de març es va fer la Calçotada i a l’abril es va fer la primera sortida a Hostalric. Després de la Festa del Roser, les sortides foren a la Cellera de Ter, Capellades, les Planes, Sant Jaume, Besalú, Montagut i Sales de Llierca. Un acte especial va ser la rebuda amb música i ball dels capgrossos del Correllengua 2000, una campanya de suport a la llengua catalana que es va fer durant el mes de setembre. Coincidint amb la Trobada del 1er d’octubre, es va inaugurar l’Exposició fotogràfica sobre el món dels gegants del nostre amic Julián Martín, fotoperiodista i gran admirador de la faràndula. Des d’aquí volem agrair-li el seu gran esforç i il·lusió.

Tot a punt per ballar (Foto: Ramon Motis).

La festa de Besalú passada per aigua (Foto: Toni Tort).

Sopar de geganters (Foto: Toni Tort).

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 6 desembre 2000


Geganters i Xanquers

Els gegants de Girona tornaran per la Festa de Sant Damas (Foto: Ramon Motis).

U

En Màssio ha caigut… a Montagut

n dia o altre havia de passar. El passat 22 d’octubre, en la festa de presentació de la Coralí, geganta de Montagut, en Màssio i en Josep Dorca van ensopegar i van caure estesos al terra tot el llarg que són. Sortosament, en Josep no va patir ferides greus, a part del “nyanyo” al magí del qual hem pogut comprovar que no li ha deixat seqüeles. També va rebre, de retruc, la Roser que, en un acte d’heroisme exemplar i posant en perill la seva vida, va intentar aturar la caiguda amb la cuixa. Quina cuixa! En Màssio, per la seva banda, va rebre més fort, res greu, però! Un trencament de canell, una luxació a les clavícules i un pelat al nas… Tot plegat un ensurt. El cas és que després d’un esmorzar pantagruèlic (aprofitem per felicitar la colla de Montagut per la bona

organització de les seves trobades geganteres gastronòmiques), va començar a ploure i l’organització ens va manar la pressa per arrencar la cercavila i ja hi vàrem ser… En Màssio d’Argelaguer ha caigut al carrer! El nas s’ha pelat i en Josep s’ha pentinat! Ja ho diem sempre, les coses bones es fan a poc a poc. La pluja encara ens en va jugar alguna amb els Xanquers, que també van “llepar” sense més conseqüències. I així va passar una trobada històrica de la qual, malgrat tot, en guardem un bon record. El nan infiltrat

Tallers LEONARDO SANZ, S.A. Cra. d'Olot,7 - Tel. 972 59 00 79 - Fax: 972 59 12 99 17850 BESALÚ (Girona)

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 6 desembre 2000

19


20

Escola

Un nou curs a l’escola d’Argelaguer

H

em deixat enrere l’estiu i comencem un nou curs escolar especialment molt sentit per tots. Encetem aquest nou curs escolar, amb renovada energia i molta il·lusió, amb una nova mestra i vuit nous alumnes a qui donem la més cordial benvinguda. Volem que enguany tornin a ser els protagonistes de les jornades culturals els avis i àvies que, d’una forma desinteressada, venen a l’escola a ensenyar als nens i nenes jocs, històries divertides, oficis,… una experiència de la qual tots en tenim un entranyable record. És per aquest motiu que aprofitem per fer una crida a tots els avis i àvies del poble per tal que els dies 4 i 5 d’abril ens facin partícips dels seus coneixements i experiències.

L

Algunes de les activitats previstes per a aquest trimestre són: • Els nens més menuts ja han anat a la Fageda d’en Jordà amb tartana i també van anar a collir pomes a l’hort d’en Fèlix a Sant Jaume. • La classe dels mitjans aniran a Camprodon a visitar el museu dels autòmats i faran una visita al poble amb carrilet. • Els més grans aniran a l’Escola del Mar de Calella de Palafrugell. • També tenim previst fer panellets, torrar castanyes i fer cagar el Tió.

L’APA, enllaç entre escola i poble

’APA és una de les entitats socials més arrelada al poble. La componen tots els pares i mares d’alumnes de l’escola que desitgen formar-ne part (normalment el 100%) i no tan sols els membres de la junta. Els objectius són diversos, però en definitiva es tracta de vetllar per la formació educativa dels fills. Per a tal fi, l’APA ha de dialogar constantment amb l’Escola per dirigir les inquietuds de les famílies i satisfer algunes de les necessitats que es detectin, no només de tipus econòmic. Una de les tasques de l’Associació de Pares és la gestió del menjador escolar. Aquest servei ha esdevingut de primera necessitat per a moltes famílies i des de que es va engegar s’ha anat incrementant el nombre d’usuaris. Altres activitats complementàries pels alumnes de l’escola són o poden ser vehiculades des de l’APA. És el cas de tallers, casals d’estiu, formació esportiva, o quan calgui, l’atenció a les necessitats especials d’algun alumne que no es pugui assumir directament des de les instàncies pertinents. Des de la junta de l’APA s’ha donat també suport a la iniciativa particular del casalet de Can Portella, un nou servei de guarderia, ludoteca i casal per a nens i nenes, que també feia falta al poble. L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 6 desembre 2000

Com a entitat cívica la nostra APA ha de procurar enfortir el vincle entre el poble i la seva escola, o entre l’escola i el poble, com es prefereixi. Ha d’intentar que no es trenqui el lligam amb els exalumnes, que marxen potser massa joves del poble a estudiar a fora. Ha de treballar per ajudar a transmetre els valors entre generacions, que amb la nostra forma de vida actual és molt més difícil, fer de tribuna d’opinió i informació entre les famílies, l’escola i les institucions, lluitar pels drets dels alumnes i formar part d’un moviment cívic més ampli, la FAMPAC (Federació d’Associacions de Mares i Pares de Catalunya). La nostra associació ha estat present i ha col.laborat amb les altres entitats en els actes festius del poble. I el que és més important és que tots, mares i pares, com també els avis i antics alumnes hem aportat a l’Associació, i per tant al poble i a l’escola allò que sabem fer, aquell coneixement especialitzat en alguna matèria, aquelles ganes de fer coses, aquella dosi d’entusiasme. Tots hem tingut i tenim algun gra de sorra per afegir. I per acabar, una novetat: publicarem un butlletí informatiu que creiem que serà de gran utilitat.


Parròquia

Comiat de Mn. Josep Planella E

stimats feligresos de Tortellà, d’Argelaguer i de Sales de Llierca: El temps s’esmuny ràpidament. Els anys passen i ens anem fent grans quasi sense adonar-nos-en. Jo també m’he fet gran. Vosaltres, estimats feligresos, sou comprensius i us feu càrrec de les meves xacres. Però jo experimento que cada dia em resulta més feixuc de servir-vos amb l’atenció i diligència que vosaltres mereixeu. Per això he acudit al Sr. Bisbe per demanar-li que tingui la bondat de rellevar-me com a rector de Tortellà, d’Argelaguer i de Sant Martí de Sales de Llierca. Les circumstàncies personals, la bona marxa de les parròquies i la legislació vigent m’aconsellaven de fer-ho, i així ho he fet. El Sr. Bisbe em va escoltar amb interès i va acceptar la meva petició. De manera que el primer d’octubre tindreu un rector nou: Mn. Miquel Ramió. Serà un sacerdot més jove, molt amable, molt servicial i en qui podreu confiar plenament. Us prego que l’estimeu molt, que li doneu moltes alegries i que l’ompliu de satisfaccions sacerdotals pel vostre afany de viure com a bons cristians: assistint a la Santa Missa els diumenges i festes; confessant-vos sovint; enviant els vostres fills al Catecisme i col·laborant amb entusiasme amb ell per fomentar la vida cristiana en la parròquia. Acomiadar-me de vosaltres és un pas que em costa molt de fer. Fa més de 18 anys que estic aquí, i 18 anys deixen un rastre difícil d’esborrar. Recordo l’amabilitat i l’estimació que m’heu tingut sempre; les atencions que m’heu demostrat quan la meva germana o jo hem estat indisposats; la vostra participació entusiasta en les solemnitats importants; la vostra assistència a la Missa dels diumenges i festes; el vostre interès en la formació religiosa dels vostres fills en el Catecisme de Primera Comunió, de Comunió Solemne i de Confirmació; la vostra diligència perquè els malalts fossin atesos espiritualment en els moments més difícils de la seva malaltia; la vostra disponibilitat en l’adornament i neteja de l’església; la generositat en la vostra aportació econòmica per atendre les necessitats parroquials, etc. Us felicito per la vostra actitud i us agraeixo la vostra col·laboració. Voldria, però, manifestar-vos que hi ha un capítol que, a l’hora d’acomiadar-me, em deixa especialment insatisfet. És el que fa referència a la formació religiosa dels vostres fills en el Catecisme de Primera Comunió, de Comunió Solemne i de Confirmació. Són les noves generacions, aquells que ens han de rellevar en la marxa del poble i de la parròquia. Segurament que la culpa més important de què aquest punt no hagi funcionat prou bé, la tinc jo: senzillament, no he sabut estar a l’altura de les circumstàncies. Però -permeteu-me que us ho digui-, de vegades també he tingut la impressió que vosaltres, pares, no hi

heu posat una col·laboració prou decidida. Per la meva part, ja no hi ha remei; per a vosaltres, pares, sí. Amb el nou rector, començareu una nova etapa de la vida parroquial. Per al bé dels vostres fills, poseu-vos decididament al costat del rector. Col·laboreu amb ell sense fissures. Educar cristianament els nenes i els joves, no és una tasca gens fàcil en els nostres dies. Hi ha tants factors que incideixen -i no sempre positivament- en la conducta dels nens i dels joves! Educar cristianament els vostres fills vol dir ensenyar-los a estimar Déu i els homes, i, entre els homes, els primers sou vosaltres. Els primers beneficiats de l’educació cristiana dels vostres fills sereu vosaltres. Educar-los cristianament és fer-los homes i fills de Déu, preparats per viure dignament a la terra i amb condicions d’anar al Cel. Pares: penseu aquest punt i actueu responsablement! No tingueu por de gastar massa energies ni massa diners per a l’educació integral dels vostres fills! Adéu-siau. En aquests moments en vénen al cap dues idees: l’una és de donar-vos gràcies, i l’altra de demanar-vos disculpes. Gràcies, per tantes atencions i tants favors que he rebut de vosaltres. M’heu comprès, m’heu estimat, m’heu ajudat. Tant en la vida parroquial com en la vida privada, hi ha hagut una sèrie de persones de gran sensibilitat espiritual que heu estat al meu costat. I quan heu descobert que la meva germana o jo passàvem algun moment difícil, us heu afanyat a venir i a prestarnos el vostre ajut. Són detalls que no oblidarem mai i que us agraïm amb tot el cor. I perdó per les vegades que us hagi molestat, us hagi ofès o no hagi complert prou bé el meu ministeri sacerdotal. Sóc conscient de les meves limitacions i més d’una vegada hauré fallat deixant-me portar pel meu geni, per les meves espontaneïtats o pels meus oblits. Us demano sincerament perdó! Jo, en canvi, no us haig pas de perdonar a ningú. Senzillament, no m’heu ofès. En tot hi he volgut veure bona intenció, i això ha fet que oblidés de seguida allò que hauria pogut semblar una ofensa o un menyspreu. El que importa és que siguem amics d’aquí endavant, i que oblidem les coses desagradables! L’amistat val més que tota la riquesa del món! La meva germana i jo anirem a viure a Banyoles, al c/ Verge del Remei, 46, 1r 2a. Espero que continuarem comptant amb el vostre afecte i amb la vostra amistat. Vosaltres podeu comptar també amb la nostra. Disposeu de nosaltres en tot allò que puguem ser-vos útils. I que un altre dia puguem trobar-nos tots en la felicitat eterna del Cel. Que no hi falti ningú de Tortellà, d’Argelaguer ni de Sant Martí de Sales de Llierca! És el que us he ensenyat durant la meva estada entre vosaltres. Ben afectuosament us recorda i us encomana. Mn. Josep Planella L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 6 desembre 2000

21


22

Actualitat

Un moment de l’espectacle infantil amb què es va iniciar la festa.

E

La mainada no es va perdre cap detall de l’espectacle infantil ofert pel grup Dandy Clowns.

Festa del Roser del 2000

ls dies 13 i 14 de maig d’enguany es va celebrar la Festa del Roser, una celebració que, juntament amb la de Sant Damas, són festes desitjades i esperades per petits i grans perquè aquestes diades són motiu de trobades entre famílies, amics… i tothom gaudeix d’uns dies especials i diferents a la resta de l’any. Com cada any, es va començar amb un espectacle infantil a càrrec del grup Dandy Clowns, que va fer gaudir de debò als més menuts del poble, i tot seguit va haver-hi un berenar amb les delicioses coques casolanes preparades pels pares i mares. Al vespre, el grup Veus de Besalú ens va oferir un recital de cançons i a la mitja part tothom va poder tastar el moscatell i les galetes del país, tot fent-la petar.

El diumenge, la cercavila pel poble amb en Màssio, el Moliner, els Capgrossos i Xanquers va ser molt animada, i al migdia i a la tarda tots els dansaires van poder gaudir amb les sardanes que va interpretar la cobla Baix Empordà. Al vespre, el conjunt Montse and Joe Transfer ens va oferir una sèrie de ballables per a totes les edats, acabant la seva actuació amb l’Hora dels adéus, una melodia que ens confirmava l’acabament de dos dies plens d’activitats diverses on no hi havia temps per avorrir-se i sempre és agradable gaudir i per uns moments tornar a ser “petits”, ja que la il·lusió és vida. Amb aquests ballables es va posar fi a la festa.

El recital de cançons interpretat pel grup Veus de Besalú dissabte al vespre.

El diumenge no van faltar les sardanes a la plaça, que van anar a càrrec de la cobla Baix Empordà i van ser molt concorregudes.

Mas Espuella Residència · Casa de pagès

fusteria tancaments d'alumini i P.V.C.

17800 Argelaguer La Garrotxa - Girona Tels. 972 68 74 57 / 972 68 71 58 - Fax: 972 59 12 99

Turisme Rural

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 6 desembre 2000

Cra. d'Olot, s/n. - Tel. i Fax: 972 59 01 84 - 17850 BESALÚ (Girona)


Actualitat

E

La Festa del Guilar del 2000

l passat diumenge 3 de setembre es va celebrar la Festa del Guilar de l’any 2000. Com ja és tradicional de cada any, tothom que pot fa la pujada a peu fins a l’ermita del Guilar, per tal de fruir del paisatge. A la una de la tarda es va fer la Missa a l’ermita i la benedicció i repartiment d’ofrenes. Tot seguit, va haver-hi l’arrossada popular, que ja tothom esperava i que van preparar els arrossaires d’Argelaguer. La festa es va acabar amb un ball popular amenitzat pel conjunt Latin Swing.

Major, 16 - Tel. 972 59 10 25 - particular: 972 68 71 47 17850 BESALÚ (Girona)

ESTRUCTURES I OBRES EN GENERAL Mossèn Bartomeu, s/n - Tel. 972 29 04 44 - Fax 972 29 20 11 - Mòbil 908 93 67 10 17857 SANT JOAN LES FONTS

BASSOLS ENERGIA, S.A DISTRIBUCIÓ D'ENERGIA ELÈCTRICA Av. de Girona, 2 Olot (La Garrotxa) Servei permanent, tel. 972 26 01 50

Telèfon gratuït d'atenció al client: 900 70 50 50 L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 6 desembre 2000

23


24

Actualitat

Festa de la Vellesa E

l dia 12 d’octubre va ser la diada dedicada a la gent gran del poble. És una festa molt esperada per aquest col· lectiu, ja que és un dia especial, un dia diferent on ells són els protagonistes. La festa és per a ells, que aquest dia no estan sols, se senten acompanyats. Es va celebrar una Missa a l’Església Parroquial i tot seguit un dinar de germanor al Casal. Havent dinat va haver-hi una exhibició de balls de saló i a continuació cançons i balls amb el conjunt Continental. Va ser una trobada amb tots els veïns i veïnes del poble on tothom s’hi va trobar com en família.

Josep Vilanova, S.A. Contractista d'obres públiques

Domicili social: Carretera de Palamós, 23 17460 CELRÁ

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 6 desembre 2000

Oficines i correspondència: Barri Rossinyol, s/n Tel. 972 29 03 36 - Fax 972 29 20 58 17857 SANT JOAN LES FONTS


Actualitat

L

Toni Tort exposa a Barcelona

a Galeria d’Art Subex de Barcelona ha acollit entre el 25 d‘octubre a l’11 de novembre del 2000 la darrera exposició de pintures del nostre amic Toni Tort, que forma part del Consell de Redacció de l’ARGELAGA. Aquesta exposició ha estat la tercera individual que en Toni Tort ha dut a terme al llarg del 2000 -anteriorment havia exposat a les galeries Artnau de Girona i l’Arcada de Blanes-, un any en què ha tingut una activitat frenètica ja que també s’han pogut veure les seves obres a les exposicions col·lectives següents: “4a Biennal de l’Aquarel·la”, a la Galeria Anquin’s de Reus; “Reus 2000”, a la Galeria Anquin’s; Casino de Reus; “Presentació”, a la Galeria d’Art l’Arcada de Blanes; “Artexpo”, amb la Sala d’Art El Quatre; “XXVIII Saló de Maig”, a la Galeria Anquin’s de Reus; “Estiu 2000”, a La Païssa d’en Siset d’Albons; “Trobades d’Art”, a la Galeria Anquin’s de Reus; “1300 / per cinc”, a la Modehaus HAUX de Retlingen (Alemanya) i a la Galeria les Voltes d’Olot; i “IX Feria Arte Santander”, amb la Galeria d’Art Susany de Vic. Nascut a Olot l’any 1962, en Toni Tort va realitzar la seva primera exposició, conjuntament amb la Montse Pujol, a la Galeria Art i Traça d’Olot l’any 1986, però és a partir de l’any 1990 quan no ha parat de mostrar les seves pintures en exposicions individuals i col·lectives.

Tècnica: Aquarel·la i llapis sobre paper.

Ronda Les Mates, 30 - 17800 Olot (Girona)

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 6 desembre 2000

25


26

Actualitat

E

El Correllengua a Argelaguer

l passat setembre el Correllengua organitzat per Òmnium Cultural va passar per Argelaguer en el seu trajecte per diversos pobles de la Garrotxa, que s’havia iniciat a Besalú i va finalitzar al vespre amb un acte central celebrat a Olot. A cadascun dels pobles de la comarca on va passar la caravana de cotxes del Correllengua es va llegir un manifest i a Argelaguer es va oferir un pica-pica als participants.

A

Un estiu amb teatre, cinema i sardanes

quest estiu del 2000, els veïns d’Argelaguer hem pogut gaudir de teatre, cinema i sardanes, sense haver de sortir del poble. Així, el dia 25 de juny l’Associació Cultural Teatre El Llumí de Sant Jaume de Llierca va oferir-nos una representació de l’obra teatral “Stop al matrimoni”, una comèdia de Nicasi Camps i Pinós. L’obra tracta, amb molt d’encert i gràcia, de les aventures d’en Cisco, l’amo d’un taller de reparacions d’automòbils que és vidu, o així ho ha explicat sempre, i de la resta de personatges que volten al seu entorn. Al llarg de l’estiu vam poder veure, tot prenent la fresca a la plaça de la Generalitat, tres sessions de cinema, en què es van projectar les pel·lícules “Mi gran amigo Joe”, “Matrix” i “La máscara del zorro”. Finalment, durant el mateix període de temps també vam poder gaudir de tres audicions de sardanes interpretades per les cobles Ciutat de Girona, la Principal d’Olot i Baix Empordà. L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 6 desembre 2000


Pagina oberta

É

La nostra Cultura

s probable que en el termini d’aquestes festes de Nadal, a causa de qualsevol regal, hagi entrat en la nostra llar un producte de la factoria Disney: una joguina, un vídeo, una peça de roba, un got, un plat, una col·lecció de contes, una làmpada, una cartera, un joc d’ordinador, una bossa d’esports, una pilota, etc. Disculpeu la llista però qualsevol cosa sembla adient per posar-hi un d’aquests “bitxos” de la Disney, en un producte que acostuma a ésser de molt baixa qualitat, però amb un preu molt elevat, a causa dels “royaltis” que haurem de pagar a la Disney. Són objectes de consum amb una relació preu-qualitat inexistent. Però… quedem tan bé regalant quelcom que sembla estar d’actualitat! Actualitat? La rata anomenada “Mickey” té més anys que l’àvia del nen a qui li han regalat. Així mateix, us convido a passar per una de les tendes Disney i comprovar, per vosaltres mateixos, com tots els productes estan fabricats en països subdesenvolupats, segons els capitalistes més cínics i cruels països en vies de desenvolupament, on l’explotació de mà d’obra infantil és vergonyosa. Són uns productes “made in” elaborats per mà d’obra infantil, en unes condicions de treball d’explotació tan greus i miserables que qualsevol de nosaltres s’ofegaria en llàgrimes si pogués comprovar-ho sobre el terreny. Per això, intento demanar-vos que penseu que també hi ha joguines fabricades, per exemple, a València o si més no a Catalunya, on la població infantil no està explotada laboralment. És una opció que faig a través de l’ARGELAGA perquè llurs lectors, vosaltres, sou majoritàriament pares i avis que en qualsevol moment penseu comprar una joguina per a la mainada. Per a qualsevol mare o pare, el sentit d’estimació que s’adquireix a través dels propis fills considero que ha d’adquirir per naturalesa un nivell internacional, una filiació d’amor, tendresa i protecció envers tots els infants. Per aquest sentiment universal, no podem permetre que un objecte de consum i de luxe dels nostres fills estigui embrutat amb el sacrifici d’uns altres infants. Per això, em dol comprovar com en moltes llars, en poc temps, s’estan imposant costums americanes, intentant demostrar-nos que anem pel “bon camí” d’esdevenir una colònia de l’Imperi Americà. Hem canviat els nostres contes de sempre plens de fades, gegants, llops, nans, bruixes, gripaus… contes amb unes profundes arrels mediterrànies que es perden en el temps de les faules del grec Esopo (h.620-560 a.n.e.), o la Fontaine, fabulista de l’Europa medieval. Per entendre’ns, no té punt de comparació el que moralment pot aprendre un nen de “La zorra y la cigüeña” que de qualsevol conte dels personatges de la Disney, sempre moguts per una cultura aliena a la nostra, on el moment

present és el que compta i la rialla fàcil, la pallassada amb molt poc contingut, és el seu baluard. Potser algú que llegeixi aquest escrit no estarà d’acord amb el que he exposat, però haig de dir, també, que tots aquests productes sempre són d’un consum fora de la realitat, si més no col·lectiva, doncs, quan realitzem, per exemple, un acte públic infantil, acudeixen les titelles, els pallassos i els gegants de sempre, aquells que socialment pertanyen a tots nosaltres. Tenim uns trets culturals rics, molt importants, per això no hauríem de donar a la nostra mainada tot allò que sembla ser una nova forma de cultura (McDonalds, Club Disney, Halloween, pizzes a domicili, etc.), potser sí, aparentment més moderna, però no més important. Diu un raonament de Carlos Marx “darrere de la mercaderia s’exporta la ideologia”, doncs bé, la ideologia capitalista nord-americana és massa perillosa i destructiva (recordem els nens que van disparar i matar a companys de la seva escola) per oferir-la als nostres infants. No hauríem de donar cap marge perquè la mainada es converteixi en una terminal del consum nord-americà, perquè, potser, un dia, en quelcom tan senzill com una felicitació de Nadal no hi escriurem res més que un pobre “Merry Christmas” i, aleshores, els avis i els néts, els pares i els fills, ja no escoltarem el mateix, ja no parlarem el mateix i ni tan sols podrem sentir -de sentiment- el mateix, perquè no haurem sabut transmetre generació rere generació allò que ens uneix col·lectivament, més enllà de la barrera de l’edat: la Cultura. Eva Llansana i Benaiges Cal Músic

La Fleca d'Argelaguer Cra. d'Olot, 15 Tel. 972 68 75 49 17853 ARGELAGUER

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 6 desembre 2000

27


28

Pagina oberta

Sabíeu que… • Set milions d’espanyols pateixen d’estrenyiment. • El número actual de dones militars a Espanya és de 7.717, i va en augment. • El 7% dels matrimonis prefereix descansar amb llits individuals. • Anglaterra és el major consumidor de xocolata d’Europa amb 8’5 kg. per persona i any. • En tot el món moren cada any 550.000 dones per complicacions de l’embaràs. • A mesura que l’home envelleix, li creixen les orelles. • Un any llum és igual a 9.460.700.000.000 kms. • Els insectes més nombrosos són els escarabats. Se’n coneixen unes 27.000 espècies. • En els tres o quatre anys que viu, una abella reina arriba a pondre uns dos milions d’ous. • Actualment hi ha en tot el món al voltant de 40.000 museus de col·leccions públiques.

La cita

Galeria de grans personatges Joan Maragall i Gorina (1860-1911)

Joan Maragall va néixer el dia 10 d’octubre de 1860 a l’antic barri barceloní de Sant Pere de les Puel·les i va estudiar la carrera de Dret, que inicià l’octubre de 1879 i acabà el 1884. L’any 1881 va guanyar la Flor Natural als Jocs Florals de Barcelona. Contribuí, amb d’altres figures del món artístic i literari català, a la gestació del modernisme. Maragall escriu i tradueix, a part de desenvolupar la seva activitat periodística. L’any 1893 és elegit membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i el 1894 guanya l’Englantina als Jocs Florals de Barcelona amb “La sardana”. És, en certa manera, una confirmació pública del seu compromís nacionalista. L’any 1896 guanya la Viola d’Or i Argent amb “El mal caçador”. L’any 1901 es veu obligat a fer dues llargues estades a fora per raons de salut, la primera a Caldetes i l’estiu a Camprodon. L’any 1911 és nomenat membre de l’Institut d’Estudis Catalans. El mes de novembre d’aquell any se sent malalt i mor el 20 de desembre, envoltat de la muller i dels seus tretze fills. Poc abans de morir va pronunciar les següents paraules que defineixen el seu temperament i la seva qualitat humana: “Quina mort més dolça Déu meu”. Salvador Pelegrí Buixeda

La majoria dels amics ens fan avorrir l’amistat, i la majoria dels devots ens fan avorrir la devoció. François de la Rechefoucauld

El refrany Les festes majors, conserven al ventre dolors.

Polígon Industrial - Tel. i Fax: 972 68 71 59 17853 ARGELAGUER (Girona) C/ del Terri, s/n. - Tel. 972 59 42 00 - Fax: 972 59 45 55 17844 CORNELLÀ DEL TERRI (Girona)

CYCOSA INSTAL·LACIÓ D'ÀRIDS

OFICINES: Cra. La Canya, s/n. Tels. 972 26 20 50 - 972 26 12 62 17800 olot

PLANTA: Sant Jaume de Llierca Tel. i Fax: 972 68 70 35

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 6 desembre 2000


Pagina oberta

Proposta de creació de l’Associació Cultural Amics de la Música d’Argelaguer (ACAMA) Argelaguer, poble de músics?

Sabem que aquest títol pertany a dreta llei al nostre poble veí, Tortellà, però actualment tenim una vitalitat musical notable. A això ha contribuït la sensibilitat de moltes famílies i l’atzar que ha fet venir persones amb un rerefons musical més o menys considerable. En aquest aspecte Argelaguer també trenca les estadístiques. Cal dir que al poble hi tenim professionals de la música, estudiants i aficionats a cantar o a tocar algun instrument: violí, violoncel, contrabaix, guitarra, piano, teclats, acordió, trompeta, flauta, gralla, sac de gemecs, bateria i moltes altres coses que no sabem.

D’on surt la proposta?

Ben segur que d’algun cap recargolat que no sap com entretenir la mandra, diran alguns. De fet, creiem que ha arribat el moment de superar la primera etapa d’iniciativa personal i informal (informals sempre ho serem, però). Però, una altra entitat al poble? Millor moltes que poques, però al cap i a la fi sempre som els mateixos...

Per què volem fer l’ACAMA?

Els impulsors del Talleret de Música tenim el desig de continuar promovent aquestes activitats i per fer-ho veiem la necessitat de formar part d’aquesta teranyina associativa. Volem que hi pugui seguir havent classes de sensibilització i iniciació a la música, que hi hagi cada cop més música i de més nivell, que la Colla de cantaires pugui fer sentir la seva veu també fora del local d’assaig dels dilluns. Però és difícil tirar-ho endavant en les condicions actuals. Tothom té l’agenda molt plena, la política educativa actual perjudica els pobles petits i acabem tots penjats de la televisió i els ordinadors.

Què farà l’ACAMA?

Mirar de gestionar i tirar endavant el Talleret de Música (classes d’iniciació musical) i totes les activitats que s’estan fent: la Colla de cantaires, les Caramelles i les Nadales, i seguir col·laborant amb les altres entitats del poble i l’Ajuntament per fer les festes com ara els Reis, les cercaviles i el ball de gegants, ben sonades.

Què en traiem de fer una associació?

Potser ben res, però creiem que cal fer-ho. Com a mínim un reconeixement de no estar sols i, si funciona, ho podem dir a Cultura i demanar un cop de mà institucional.

Com ens ho farem?

Com fins ara, però més acompanyats. Primer cal fer una assemblea constituent, uns estatuts, triar una junta, registrar l’entitat i de tant en tant canviar impressions.

Més idees brillants?

Com associació segur que sortiran noves i diverses propostes de cada un dels socis. Una antiga idea seria mirar de recollir de viva veu dels nostres veïns amb més memòria aquelles cançons o cantarelles de tota la vida.

Qui pot ser soci?

Tothom, menys els enemics de la música. Potser hi haurà socis individuals, familiars, estudiants de música, honorífics, entitats associades, protectors. Entre tots podem decidir com ens ho fem.

Us hi apunteu? El Talleret de Música d’Argelaguer

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 6 desembre 2000

29


30

Àlbum fotogràfic

Alumnes de l’escola d’Argelaguer de l’any 1945.

Caçadors del poble en una imatge de 1962.

Foto de grup dels participants a una excursió a Sant Ferriol de la segona meitat de la dècada des 50. L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 6 desembre 2000


Àlbum fotogràfic

Sortida al Guilar de l’any 1950.

Anada a Sant Ferriol de la dècada dels 50

Sagués N.i.f. b-17479841

C/ Afores, s/n. - Tel. i Fax: 972 68 72 36 17853 ARGELAGUER (Girona)

Reparació de L'Automòbil

Cra. d'Olot, 17 Tel. 972 68 70 08 Tel. mòbil: 989 30 19 27

17853 ARGELAGUER (Girona)

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 6 desembre 2000

31


32

Viatge

Típica casa irlandesa amb el teulat de palla.

E

Irlanda

l viatge que anem a proposar aquesta vegada és ben diferent dels que hem anat fent fins ara, que no ens movíem massa del nostre país -que hom valora encara més quan se’n va una mica lluny, tot sigui dit-. Visitar Irlanda és endinsar-se en un món meravellós, del qual destaquen la tranquil·litat de vida de la seva gent, el seu esperit solidari i la bellesa dels paisatges. Ningú no corre, tot es fa parsimoniosament, als vespres es viu comunitàriament als pubs, sense distinció d’edat, de sexe ni de dia de la setmana. Els irlandesos beuen molta cervesa, molta, normalment Guinnes, negra, que és la marca nacional. Un dia, en un pub, em vaig fixar en un home gran, de més de 70 anys, i n’hi vaig contar sis de mig litre. I les esglésies, els diumenges, s’omplen de gom a gom. Si sou d’aquells turistes que viatgen com si anessin a preu fet, visitant un museu darrere l’altre, cercant esbojarradament monuments per fotografiar o filmar, Irlanda no és per a vosaltres. Aquest és un país per deixar el rellotge i per improvisar. Deu ser per això que han inventat el Bed & Breakfast, cases particulars que lloguen habitacions i que amb el preu hi va inclòs l’esmorzar. N’hi ha a milers i porten un rètol a davant del jardí molt gran amb les dues B. Fora de la temporada alta, no cal reservar. Nosaltres hi vam anar els primers deu dies de setembre i vam trobar els que vam voler i on vam voler. La convivència amb els propietaris de la casa -normalment matrimonis que tenen els fills ja casats i que disposen de moltes habitacions ja que les famílies són molt nombroses- és bàsica per conèixer bé el país. No us estranyi que en entrar a la casa hi trobeu una petita pica d’aigua beneita i, per descomptat, a tot arreu hi veureu imatges de marededéus, santcrists i creus de Santa Brígida, fetes per la mateixa gent amb vímets (Santa Brígida és la patrona de granges i bestiar). Els preus de dormir i esmorzar oscil·len entre les 3.500 i les 4.000 pessetes, segons si el bany és dins de la mateixa habitació o comú per a dues o tres. Els irlandesos parlen anglès i només una petita part de la població, el gaèlic. Difícilment parlen alguna altra llengua. Per això és molt important, si es vol conèixer a L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 6 desembre 2000

Dos homes extreuen la turba, que serà venuda per fer foc a l’hivern.

fons el país, parlar anglès, o com era el meu cas portar algú al costat que el parli correctament. Al cap de ben poc d’haver llogat l’habitació, s’estableix una relació de confiança que et permet poder parlar de costums, de maneres de pensar i de veure les coses. El dia 11 de setembre ens trobàvem els quatre viatgers en un Bed i al matí, abans de marxar, vam comentar el significat de la Diada. Recordo que aquell home ho va escoltar amb interès i es va voler fotografiar amb la senyera que portàvem. Els esmorzars són antològics. Això sí, a tot arreu iguals, un ou ferrat, cansalada, unes salsitxes, taronjada, torrades i llet i cafè. La veritat és que ens vam emmotllar de seguida al sistema de vida irlandès, un bon esmorzar, un entrepà per dinar i un bon sopar, normalment en els mateixos pubs, on ja pots continuar la gresca fins a l’hora d’anar a dormir.

El cotxe, indispensable

Irlanda és un país petit i amb 10 dies es pot recórrer tots els indrets més importants. Nosaltres vam travessar França amb cotxe i vam agafar el ferri, que amb divuit o vint hores et deixa a les costes irlandeses. Al vaixell hi ha espectacles, botiga i molta cervesa, que et permeten passar el temps ben distretament. Hi ha qui va en avió i després lloga un cotxe quan arriba a Irlanda. De ben segur que es guanya temps i, a més a més, el cotxe llogat porta el volant a la dreta, el que facilita la conducció ja que, com a Anglaterra, condueixen per la dreta. L’avantatge de portar el teu cotxe és que el carregues a casa i no t’has de preocupar de si portes poc o molt equipatge, cosa que sí s’ha tenir en compte si vas en avió. Ah, els irlandesos són la gent més fiada del món. Pots deixar el cotxe on vulguis, a la nit no cal treure l’equipatge i mai per mai et desapareix res. Jo crec que el paisatge i la pluja és el que donen a l’irlandès aquest caràcter tranquil, relaxat. Rarament trobes grans aglomeracions de gent, rarament fas cua anant amb cotxe. És difícil passar tot un dia sense que en algun moment no plogui, poc o molt, normalment poc. Els


Viatge

Un Bed & Breakfast, una casa típica irlandesa com n’hi ha a milers, on vàrem rebre un magnífic acolliment.

Els penya-segats de Moher, esculpits per les inquietes aigües de l’Atlàntic.

irlandesos no fan cas de la pluja, ja s’hi han acostumat. Recordo un dia al vespre que un grup de vailets jugaven tranquil·lament a futbol al carrer mentre nosaltres anàvem amb paraigua i caminàvem sota dels balcons per no mullar-nos. La molta pluja fa que el paisatge sigui d’un verd intens, amb molts prats. Podríem dir que tot Irlanda és un prat, ple de vaques i d’ovelles, que tampoc no fan cas de la pluja. Hi ha pobles, però també moltes cases separades unes de les altres, formant finques. Dóna la impressió que la gent prefereix viure aïllada, en cases confortables voltades de jardins i de prats. Les cases noves que es construeixen encara ara també se situen fora de les poblacions i en parcel·les grans. I un detall curiós, les finestres no tenen finestrons, només unes cortines que deixen passar la claror. Des de les carreteres pots veure tot l’interior de les cases, el que demostra el seu caràcter obert. He repetit moltes vegades que els irlandesos són tranquils. I és que ho són. Només a Irlanda he vist casaments durant la setmana, com la cosa més normal. Aquí es fan els caps de setmana i durant les vacances. Allà en vam veure cada dia a mitja tarda, que vol dir a les tres o a les quatre. I em sembla molt bé, què és més important, anar a un casament o a treballar?

Pasqua de 1949 es va proclamar la República de Irlanda. Ara veiem, doncs, que el nord és de majoria protestant, mentre que el sud és de gran majoria catòlica. La influència de la religió és total, els diumenges les esglésies s’omplen de gom a gom i qualsevol decisió que vulgui prendre el govern si no està consensuada amb els dirigents catòlics fracassarà de ben segur.

Vida tradicional

Com més descobria el país més em recordava la nostra societat dels anys 50. En deu dies no vaig veure una parella arrapada ni fent-se un petó. Déu me’n guard. Gairebé ni fan manetes. Les parelles es casen joves i de seguida tenen fills. Les mares que et trobes pel carrer són joves, molt joves, i rarament van amb un sol fill. Els nois i noies estudiants van tots amb uniforme, tant hi fa si van a escoles públiques com privades. Cada escola té el seu propi uniforme. És difícil veure fins on la religió catòlica, a la República d’Irlanda, és un sentiment religiós o un signe d’identitat nacional. Històricament, hi va haver dures lluites per aconseguir la independència per part dels catòlics de la Gran Bretanya. El 1920 es va decidir la separació de l’illa. Els sis comtats de Irlanda del nord, amb parlament propi, es van quedar integrats al Regne Unit, mentre que els 26 comtats del sud serien independents dintre de la autoritat de la Commonwealth. Però no va ser fins al 1937 que es va fer una nova Constitució i el dilluns de

Una volta turística

No vaig ara a assenyalar pam a pam el que es pot visitar a Irlanda. No hi ha espai i només cal agafar una bona guia per no perdre’ns res del més important. En general, d’edificis per visitar n’hi ha pocs. Però, amb tot, trobem una mica de tot, des d’un menhir fins a romànic, gòtic o modernisme. Cal visitar Dublín, la capital, i és bo fer una escapada fins a Belfast per adonar-nos del malestar que encara es viu al nord. Les comissaries de policia són autèntics búnquers en el barri catòlic, es veu alguna tanqueta i els helicòpters van volant contínuament sobre la capital. És obligada la visita al cementiri catòlic on hi ha enterrats tots els lluitadors de l’IRA, el Miltown cementery. Els catòlics han aixecat tombes reivindicatives, però la resta del cementiri es veu totalment abandonat, els britànics no se’n preocupen. En el carrer principal del barri catòlic, el Falls Road, podem fer una visita al local del Sinn Fein, on es troba tota mena de material sobre la lluita dels catòlics irlandesos del nord. La part més turística, la que més manté la idiosincràsia irlandesa, és a la costa oest, on es pot sentir parlar gaèlic. Cal visitar Connemara, regió típica, on veurem com extreuen la turba, matèria orgànica podrida a través dels segles i que es fa servir per a les llars de foc en comptes de llenya, que no en tenen pràcticament. També hem de veure els penya-segats de Moher, meravellosos, esculpits per l’aigua de l’Atlàntic al llarg dels segles. I també veurem encara cases típiques, amb els seus teulats de palla. La simfonia del mar amb les petites muntanyes verdes és un espectacle constant, sempre igual però sempre diferent. Irlanda fascina, aquesta és la veritat. Tots els qui conec que hi han anat aquest estiu han tornat entusiasmats, asserenats, embadalits. El paisatge i la gent, aquesta és, sobretot, la gran riquesa d’Irlanda. Pep Collell L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 6 desembre 2000

33


34

Gastronomia

Residència-Casa de Pagès Mas Espuella L

a Residència-Casa de Pagès Mas Espuella és una masia pairal del segle XVII que es troba ubicada en el Pla de l’Espuella, al vessant nord-est del municipi d’Argelaguer, que ha estat totalment reconstruïda i que es dedica al turisme rural. A més d’oferir-los els serveis bàsics -allotjament, esmorzar, dinar i sopar-, els clients que ho desitgin poden gaudir de tractaments personalitzats de cosmètica natural, a base de xampús, gels de bany, olis corporals, olis facials, olis essencials i portadors, sabons,... A través d’un tres plinesiològic (amb els dits) es recomana el tractament més indicat a cada client; és a dir, el que harmonitza més el seu cos per tal de trobar-se més bé amb ell mateix. El propietari de l’establiment va descobrir el turisme rural gràcies a una conversa que fa 10 u 11 anys, quan era funcionari del Departament d’Indústria de la Generalitat a Girona, va mantenir amb un seu amic del Departament de Turisme al voltant de la casa pairal que tenia el seu pare, que s’havia d’arreglar. Les explicacions del seu amic van fer-li adonar-se de les possibilitats que tenia el Mas Espuella pel fet que la gent de ciutat cada dia té més necessitat de sortir al camp i estar en contacte amb la natura. Els horaris dels àpats són flexibles dins d’un marges raonables, ja que s’adapten a la clientela en funció de si es tracta de famílies amb mainada petita, grups o parelles, però els més habituals són: esmorzar, de 2/4 de 9 a 2/4 d’11 del matí; dinar, de 2/4 de 2 a 3 de la tarda; i sopar, de 2/4 de 9 a 10 de la nit. L’establiment es caracteritza per la seva cuina casolana, que permet trobar des de les mongetes amb botifarra de perol fins al rostit de conill i pollastre, passant pel bacallà amb panses i pinyons, els canelons, l’arròs a la cassola, els platillos, la carn a la brasa,… La feina que porta la residència-casa de pagès se la reparteix el matrimoni que la dirigeix, de manera que el marit s’encarrega de fer les compres, l’atenció al clients, les gestions administratives i el manteniment, mentre que la dona cuina, confecciona els menús, fa la bugada,… Ingredients: i tots dos comparteixen les tasques de neteja, fer llits i C on ill , ve rd ur es servir als clients. A més compten amb l’ajuda dels seus va ri ad es (p as ta alls,…), oli i vina na gu es , ce be s, gre, espècies, fa fills i la mare del propietari també els hi dóna un cop de rin Preparació: a. mà de tant en tant. Saltejar el conill enfarinat i coure Com a anècdota, cal explicar que el propietari de les verdures esco llides amb l’oli sobrant (la past l’establiment va sol·licitar informació sobre l’origen del anaga tallada a molt fines, la ce tir es ba nom Espuella a una clienta que és la catedràtica de tallada a juliana finets). i els alls tallats Filologia Catalana que va ensenyar el català a la infanta Incorporar l’oli i el vinagre i to Cristina. Després d’informar-se amb altres professors de tes les espècies vulguem i coure que el conill a foc m la universitat, aquesta catedràtica va dir-li que el més olt su Ser vir acompany at d’una bona am au. probable és que etimològicament vingui de puel/puela anida. Opcionalment, si es (pubill/pubilla) i, per tant, que Espuella vol dir: la casa tón dulce” ben es vol donar color, posar-hi “pimen polvorejat al final del pubill/pubilla. .

La recepta

Conill escabet xat

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 6 desembre 2000


Programa Festa

Programa de la Festa Major d’Argelaguer - Sant Damas 2000 Divendres, 8 de desembre A 2/4 de 4 de la tarda

Inauguració de les obres del camp de futbol Partit de futbol entre solters i casats A 2/4 de 8 del vespre

Concert a càrrec de la Colla Cantaires d’Argelaguer i el Grup Vocal Quarts de Quatre. Es durà a terme a Santa Anna i s’hi estrenarà la música del Ball de Gegants A les 9 de la nit

Sopar popular amb sobretaula cantada, al Casal (programa i venda de tiquets, a part; organitza: Talleret de Música d’Argelaguer)

Dissabte, 9 de desembre A les 5 de la tarda

Espectacle infantil a càrrec de Jordi Tonietti Tot seguit

Berenar a base de coques casolanes A 2/4 d’11 de la nit

Representació teatral de l’obra “Dos pillets que es porten l’oli”, a càrrec del Grup Màscares de Girona.

Diumenge, 10 de desembre A les 11 del matí

Cercavila amb el Gegant Màssio el Moliner, en Perot de Sales de Llierca i altres, Capgrossos i Xanquers d’Argelaguer i les colles Fal·lera Gironina i el Porc i el Xai d’Olot A les 12 del migdia

Missa solemne cantada i amb acompanyament d’orquestra A la 1 de la tarda

Dues sardanes interpretades per la cobla Els Rossinyolets A les 5 de la tarda

Audició de sardanes a càrrec de la cobla Els Rossinyolets A les 7 de la tarda

Ball de fi de festa amenitzat pel conjunt Pa d’Àngel L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 6 desembre 2000

35


Profile for AjuntamentArgelaguer

Argelaga 6  

Argelaga 6  

Advertisement