Page 1

L'Argelaga 5

Revista d'Argelaguer maig 2000


Serveis

Horaris de serveis Ajuntament: Dilluns i dijous, de 10 del matí a 12 del migdia. Dimecres i divendres, de 10 del matí a 2 de la tarda. Dimarts, de 10 del matí a 12 del migdia i de 5 a 7 de la tarda. Servei d’urbanisme: L’arquitecte del Consell Comarcal atendrà les consultes cada quinze dies, els dimecres, de 1 a 2 de la tarda. Jutjat de Pau: Divendres, de 1 a 2 de la tarda. Recollida de trastos vells El primer dilluns de cada mes, a les 8 del matí. Consultori mèdic: Dr. Bayona Dispensari d’Argelaguer: Dimarts i dijous, de 12 del migdia a 1 de la tarda. Dispensari de Tortellà: Dilluns, de 10 del matí a 1 de la tarda. Dimarts, de 10 del matí a 12 del migdia. Dimecres, d’11 del matí a 1 de la tarda. Dijous, de 2/4 de 10 del matí a 12 del migdia. Divendres, de 2/4 de 10 del matí a 1 de la tarda.

Telèfons d’interès

Infermera: Dilluns, dimecres i divendres, de 12 del migdia a 2/4 d’1 de la tarda. Extraccions de sang (prèvia petició del metge), el 4t dimarts de cada mes, a 2/4 de 9 del matí.

Ajuntament.................................... 972 68 71 37 Escola............................................ 972 28 70 59 Consultori Argelaguer.................... 972 68 76 06 Consultori Tortellà.......................... 972 68 75 56 Farmàcia........................................ 972 28 71 02 Urgències (CAP Besalú) .............................. 972 59 00 32 i 989 30 40 88 Creu Roja d’Olot.....972 27 22 22 i 972 26 23 18 Ambulàncies Garrotxa ...............................972 26 76 52 i 972 27 28 28 Mossos d’Esquadra...................................... 088 Centre d'emergències....................................112 Bombers....................................................... 085 Parròquia (Mn. Josep)................... 972 68 71 85 Hospital d’Olot............................... 972 26 18 00 Hospital de Girona J. Trueta........... 972 20 27 00 Hospital de Girona (habitacions)... 972 22 49 55 Servei Funerari (J. Planella) ...............................972 68 71 17 i 972 28 71 94 Jutjat de Pau (St. Joan)................. 972 29 03 03 Servei d'aigües (Prodaisa)............. 972 20 20 78

Urgències: CAP de Besalú (24 hores). Farmaciola: Argelaguer: de dilluns a divendres, de 12 del migdia a les 2 de la tarda. Dissabtes, d’1/4 d’1 a 1/4 de 2 de la tarda. Farmàcia: Tortellà: de dilluns a divendres, de 2/4 de 10 del matí a 2/4 de 2 de la tarda i de 5 a 8 de la tarda. Dissabtes, de 2/4 de 10 del matí a 2/4 de 2 de la tarda. Escola: Horari acadèmic: de 2/4 de 10 del matí a 2/4 d’1 de la tarda i de 3 a 5 de la tarda. Servei de menjador: de 2/4 d’1 a les 3 de la tarda. Misses: Dissabtes, a les 7 de la tarda. Diumenges i festius, a les 10 del matí.

Horaris de la TEISA Besalú - Banyoles - Olot Besalú Banyoles

5,45

6,15

7,30

8,00

8,30

10,00

11,30

12,00

13,30

14,00

15,30

16,00

16,30 17,30

17,00 18,00

19,30

20,00

6,30 7,15 7,45 8,15 9,15 10,15 11,15 12,15 12,15 13,15 14,15 15,15 16,15 16,15 17,30 17,15 18,15 19,15 20,15

(1) De dilluns a divendres feiners (2) Dies curs escolar L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 5 maig 2000

Banyoles - Besalú - Olot

Arribades a Girona 7,05 7,45 8,15 8,45 9,45 10,45 11,45 12,45 12,45 13,45 14,45 15,45 16,45 16,45 18,00 17,45 18,45 19,45 20,45

Sortides Banyoles Besalú de Girona Feiner Feiner Lectius (2) Feiner Feiner Diari Feiner Feiner Festiu Feiner (1) Diari Feiner (1) Feiner Festiu Feiner (1) Festiu Feiner Feiner (1) Diari

Girona

Sortides d’Olot

Olot

2

7,15 8,00 9,15 10,15 11,15 12,15 13,15 13,15 14,15 15,15 15,15 16,15 17,15 18,15 19,15 20,15 21,00

7,45 8,30 8,45 10,45 11,45 12,45 13,45 13,45 14,45 15,45 15,45 16,45 17,45 18,45 19,45 20,45 21,30

Arribades a Olot

8,03

8,30

10,03

10,30

12,03

12,30

14,03

14,30

16,03

16,30

18,03

18,30

20,03

20,30

21,48

22,15

(1) De dilluns a divendres feiners Telèfons Administracions: Girona: 972 20 02 75 - Banyoles: 972 57 00 53 Olot: 972 26 01 96 - Figueres: 972 50 31 75

Feiner Feiner Feiner Feiner Diari Feiner Feiner Festiu Feiner (1) Diari Festiu Feiner (1) Diari Feiner (1) Diari Feiner (1) Diari


Editorial

Sumari

2 Serveis 3 Editorial 4 Informació municipal 7 Tema 10 Entrevista 11 Història 13 Geganters i Xanquers 16 Àlbum fotogràfic 18 Escola 21 Actualitat 24 Pàgina oberta 28 Gastronomia 30 Viatge 31 Programa festa Edita: Ajuntament d'argelaguer Consell de Redacció: Pere Oliveras, Enric Badosa, Assumpció Viñolas, Josep Dorca, Toni Tort, Ricard Ayats i Adriana Prat. Fotografia: Julián Martin, Albert Nebot, Josep Dorca, Maria A. Serrabona, Enric Badosa, Lluís López, Albert Pellicer i Toni Tort,Pere Bosch i Salvador Pelegrí. Foto portada: matança del porc a can Sisrals. (Julián) Disseny i Compaginació: JJ Comunicació Impressió: Gràfiques Fornells Dipòsit Legal: GI-430 Amb la col.laboració de

Q

El poble som tots

ui no ha dit o no ha sentit dir alguna vegada: “el poble som tots”? Estem convençuts que tots els veïns d’Argelaguer han sentit o han utilitzat més d’una vegada aquesta afirmació, que pot semblar fins i tot una obvietat. Aleshores, per què encapçalem aquest editorial amb aquesta frase tant “gastada” que pot semblar una nimietat? La resposta es troba en una sèrie de fets que malauradament es venen produint al nostre poble i que ens demostren que encara hi ha gent que o bé no entén el significat d’aquestes paraules o bé en “passa”. Ens referim a les destrosses que pateixen diversos elements del mobiliari urbà -bancs, telèfons, faroles, jardineres,…- i fins i tot alguns equipaments municipals, unes destrosses que són fruit del comportament incívic de determinats individus i que tenen uns costos molt negatius per a la col·lectivitat. D’exemples d’actituds que atempten contra la bona convivència ciutadana a Argelaguer en tenim força, molts més dels que voldríem, però no pretenem fer-ne una relació exhaustiva sinó destacar-ne un en concret perquè ara és el moment en què els seus perjudicis són més evidents. Quan en el nostre poble es parla de tornar a impulsar el futbol ens trobem amb el fet que la pràctica d’aquest esport no es pugui dur a terme o bé s’hagi de fer en condicions precàries a causa del mal estat amb què es troben els vestidors del camp de futbol arran de la brutalitat i el salvatgisme d’una sèrie de brètols que han descarregat la seva agressivitat en aquest equipament. El més greu del cas és que els danys que pateixen els vestidors del camp de futbol no han estat fruit d’una actuació aïllada, sinó d’una escalada de violència protagonitzada per uns individus que, sense respectar les continues reparacions que hi feia l’Ajuntament, van començar per fer malbé les portes i han acabat per enfonsar el sostre, tot i ser d’un material tan resistent com és el formigó. Aquesta acció i totes les altres d’aquest tipus que es venen registrant al nostre poble són un clar exemple d’un comportament asocial que no porta enlloc i una clara mostra de malbaratament del diner públic, ja que s’ha de tenir present que tant les reparacions com la restitució d’elements del mobiliari urbà malmesos costen uns cèntims que surten de les butxaques de tots els veïns d’Argelaguer i que ben segur que es podrien destinar a finançar altres actuacions per millorar la qualitat de vida del nostre poble. Pere Oliveras, Alcalde

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 5 maig 2000

3


4

Informació municipal

Resultats de les eleccions a Corts Generals a Argelaguer E

l passat diumenge dia 12 de març es van celebrar eleccions a Corts Generals a l’Estat espanyol. Els resultats d’aquests comicis a Argelaguer, on es va assolir un 68% de participació, van ser els següents: Partit o coalició CiU PSC-PSOE ERC PP IC-V EUiA Els Verds

Vots

Percentatge

85 49 33 23 2 2 1

41% 24% 16% 11% 1% 1% 0’5%

Revisió de les façanes dels habitatges d’Argelaguer Els Serveis Tècnics estan revisant les façanes de totes les cases d’Argelaguer per tal de conèixer el seu estat de conservació i determinar les actuacions que cal dur a terme per arranjar les que es troben en males condicions. Els propietaris d’habitatges on s’hagi detectat que el mal estat de les façanes comporta qualsevol risc per als vianants rebran una notificació demanant que facin les obres necessàries. Adquisició de terrenys per a equipaments L’Ajuntament d’Argelaguer està tramitant l’adquisició de terrenys per tal d’ampliar i millorar els equipaments municipals. Aquesta actuació es du a terme, entre d’altres, pels següents motius: - Les dependències de l’Ajuntament són totalment insuficients per fer front a les necessitats actuals. - El Dispensari no compleix la normativa de Sanitat. - Calen locals per posar a disposició de les associacions i entitats del poble. - El Casal és petit i la seva distribució no afavoreix el seu ús múltiple. Cal destacar que el desenvolupament dels corresponents projectes està supeditat a la disponibilitat de subvencions i, d’entrada, les perspectives no són gaire afalagadores atès que el Pla Únic d’Obres i Serveis de Catalunya (PUOISC) del quadrienni 2000-2003 estableix uns requisits més restrictius que l’anterior. Arribada del gas a Argelaguer L’arribada del gas natural a Argelaguer aquest any 2000 suposa una millora de la qualitat de vida dels veïns del nostre poble, que gaudiran d’un servei al qual anys enrere només podien accedir-hi els veïns de les grans ciutats. L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 5 maig 2000

Circulació viària Els tècnics de l’Ajuntament estan fent un projecte sobre la circulació viària a Argelaguer, ja que els carrers del poble són estrets i cada vegada hi ha més trànsit. També hi ha un canvi d’hàbits per part dels vilatans, atès que cada cop hi ha més gent que deixa el cotxe al carrer en comptes de fer-ho al garatge. A més, hi ha la tendència a deixar l’automòbil davant la porta mateix de casa quan es podria estacionar uns quants metres més lluny deixant el carrer més lliure i, per tant, sense dificultar-hi el trànsit. A causa d’aquestes circumstàncies, l’Ajuntament d’Argelaguer ha considerat necessari fer-ne un estudi i adoptar les normes que es considerin més convenients. Tauler informatiu en el bar del Casal S’ha instal·lat un tauler de suro en el bar del Casal perquè les entitats del poble hi posin les informacions de caràcter general que considerin que poden interessar als veïns del poble. L’Ajuntament també utilitzarà aquest tauler de suro que s’ha penjat al bar del Casal per fer arribar al jovent del poble tota la informació que provingui de l’Oficina Comarcal de Joventut de la Garrotxa. Obres de millora a les escoles d’Argelaguer L’Ajuntament d’Argelaguer ha continuat realitzant obres a les escoles del poble per tal de millorar el servei que aquest equipament dóna als veïns del poble. Les darreres actuacions han consistit en l’habilitació d’una aula polivalent i en la millora de la pista esportiva del centre educatiu. Així, s’ha aprofitat l’entrada i el rebedor de la part on hi ha la classe dels petits (antiga escola de les nenes) per fer-hi una aula que es caracteritza per la seva amplitud i lluminositat, ja que és molt més gran i disposa de grans finestres. Aquesta aula és polivalent perquè, entre d’altres funcions, de moment ja s’utilitza com a aula de reforç i com a menjador escolar i properament acollirà la biblioteca del centre. D’aquest servei de menjador escolar, cal destacar que hi assisteixen un bon nombre de nens i nenes i sembla que tothom n’està content. Esperem que continuï així i donem les gràcies a tots els pares per la seva col·laboració. Pel que fa a les millores de la pista esportiva de l’escola, s’està fent un suport nou per a la cistella de bàsquet, ja que un dels que hi havia s’havia trencat i estava en molt mal estat. També s'ha instal·lat un nou interruptor que, en disposar d’un temporitzador, a més d’encendre els llums de la pista, regula el temps que aquesta restarà il·luminada.


Informació municipal

Pressupost de l’Ajuntament per al 2000 E

l Pressupost de l’Ajuntament d’Argelaguer per a l’exercici econòmic del 2000 es presenta equilibrat en ingressos i despeses i puja a un total de 27.647.000 pessetes. El resum per capítols és el següent: PRESSUPOST INGRESSOS Capítol 1: Impostos directes Sobre el capital: Impost sobre béns immobles: Rústica................................................................... 465.000 Urbana................................................................ 4.200.000 Vehicles.............................................................. 3.000.000 Sobre activitats econòmiques: IAE...................................................................... 3.400.000 Total................................................................... 11.065.000 Capítol II. Impostos indirectes Altres impostos indirectes: Impost sobre construccions.................................1.800.000 Total.....................................................................1.800.000 Capítol III: Taxes i altres ingressos

Taxes: Serveis generals: Cementiri............................................................... 250.000 Recollida d’escombraries................................... 2.100.000 Preus públics per prestació de serveis: Aigua..................................................................... 200.000 Preus públics utilització privativa: Ocupació sòl i subsòl............................................. 475.000 Altres ingressos: Altres ingressos..................................................... 450.000 Total.................................................................... 3.475.000 Capítol IV: Transferències corrents

De l’Estat: F.N.C................................................................... 6.200.000 Telefònica.............................................................. 200.000 De la CC.AA. I.C.S....................................................................... 450.000 F.C.L.....................................................................1.300.000 Total.................................................................... 8.150.000 Capítol V: Ingressos patrimonials Interessos bancaris............................................... 200.000 Rendes béns immobles......................................... 395.000 Total....................................................................... 595.000 Capítol VII: Transferències de capital De les CC.AA. Sub. Justícia...........................................................112.000 De les Diputacions

Assistència municipis......................................... 2.200.000 Consell Comarcal.................................................. 250.000 Total.................................................................... 2.562.000 TOTAL INGRESSOS.......................... 27.647.000 pessetes PRESSUPOST DESPESES Capítol I: Despeses de personal Despeses de personal........................................ 5.538.000 Total.................................................................... 5.538.000 Capítol II: Despeses de béns corrents i serveis Manteniment cementiri, camins, edificis i instal·lacions ........................................................................... 2.984.686 Material, subministres i altres..............................1.700.000 Llum, combustibles i productes neteja.................1.400.000 Telèfon i correu...................................................... 235.000 Assegurances........................................................ 250.000 Festes, activitats estiu i altres..............................1.975.000 Servei escombraries, treballs tècnics, recaptació, assistència arquitecte...................................................... 4.625.000 Altres despeses dels serveis................................. 425.000 Total.................................................................. 13.494.686 Capítol III: Despeses financeres Interessos: Préstec................................................................... 180.440 Dipòsits, fiances i altres: Altres despeses financeres..................................... 25.000 Total....................................................................... 205.440 Capítol IV: Transferències corrents A comarques: Consell, Associació Municipis......... 185.804 A institucions sense fi de lucre...............................697.333 Total....................................................................... 883.137 Capítol VI: Inversions reals Inversions en infraestructura: Adquisició de terrenys per equipaments..............7.000.000 Equips informàtics................................................. 200.000 Total..................................................................... 7.200.000 Capítol IX: Passius financers Amortització de préstecs....................................... 325.737 Total....................................................................... 325.737 TOTAL DESPESES............................ 27.647.000 pessetes L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 5 maig 2000

5


6

Informació municipal

L'Ajuntament de fa un segle

L

Acords de l’Ajuntament d’Argelaguer del 1900

’any 1900 l’Ajuntament d’Argelaguer, que estava presidit per l’alcalde Francesc Abulí, va celebrar 52 sessions plenàries ordinàries, és a dir, tantes com setmanes tenia l’any. En la majoria d’aquests plens, els regidors es limiten a aprovar l’acta de la sessió anterior i assabentar-se del contingut de la correspondència rebuda a l’Ajuntament durant la setmana, d’acord amb les actes redactades pel secretari de la Corporació, Pere Abulí. En la primera sessió de l’any, que es va celebrar el 7 de gener, el Ple es dóna per assabentat de la Reial Ordre Circular de 29 de desembre de 1889 per la qual se suspenen les operacions d’allistament per a la quinta de l’any 1900. El Ple del 28 de gener autoritza l’Agent de Negocis Lluís Bassols, matriculat a la ciutat de Girona, a percebre de la Delegació d’Hisenda les quantitats pendents de cobrament per la confecció i premi de cobrança del padró de cèdules personals d’aquest districte corresponents als exercicis 1897-98 i 1898-99. En la sessió del 18 de febrer s’acorda que el secretari de l’Ajuntament s’encarregui de passar per la secretaria de la Diputació Provincial de Girona per recollir quatre expedients de mossos de les quintes de 1899, 1898 i 1897 que s’havien de revisar durant el present any. El Ple del 4 de març designa testimonis per justificar l’exempció del servei militar d’un mosso de la quinta de 1899 i dos de la de 1898. Com a testimonis de cadascun d’aquests mossos es nomenen els seus pares i dos mossos del proper reemplaçament. En la sessió del 18 de març s’accepta un projecte de pressupost municipal addicional i redefinit per a l’actual exercici de 1900. El Ple del 22 d’abril nomena l’alcalde del poble per acompanyar als mossos que el dia 22 de juny de 1900 s’havien de presentar davant la Comissió Mixta de Reclutament per celebrar un judici d’exempcions. En la sessió plenària del 20 de maig s’acorda incorporar les altes pel concepte d’Urbana aprovades per la Delegació d’Hisenda mitjançant un apèndix en el qual també s’hi fan constar les alteracions sofertes en la riquesa rústica, pecuària i urbana de diversos contribuents. El 16 de setembre, el Ple aprova inicialment un projecte de pressupost municipal per a l’exercici de 1901 redactat per una Comissió i també una tarifa d’arbitris que ha de permetre cobrir el dèficit resultant d’aquest pressupost, ja que les despeses superen els ingressos en 2.301’25 pessetes. Aquesta quantitat es pressuposta en arbitris extraordinaris sobre articles de menjar, beure i encendre no inclosos en la tarifa general de consums. Per obtenir l’autorització dels esmentats arbitris s’envia còpia de l’acord al Governador L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 5 maig 2000

Civil perquè la insereixi en el Butlletí Oficial de la Província. En la sessió del 30 de setembre s’acorda notificar al Governador Civil que en el pressupost ordinari disposen d’una quantitat destinada a imprevistos que cobreix les despeses que pot ocasionar l’elaboració del cens de la població. Aquest acord s’adopta perquè s’havia ordenat la formació d’un pressupost extraordinari per fer front a aquestes despeses. El 21 d’octubre el Ple autoritza un comissionista de Girona perquè percebi de la Hisenda Pública l’import dels premis de formació del padró i expedició de cèdules personals dels anys 1895-96 i successius pendents de cobrament. En la sessió del 4 de novembre es dóna compte de l’expedient d’adopció de mesures per cobrir els contingents de consums de l’any 1901 i com que aquests no es poden determinar es decideix fixar uns preus màxims dels líquids i carns a percebre per part de l’adjudicatari de la subhasta. Aquests preus van de les 0’25 pessetes pel litre de vi a 1’25 pessetes pel litre de licor passant per 1 pesseta pel litre d’oli, pel que fa a líquids, i de 1’20 pessetes pel quilo de bestiar vacum a les 1’60 pessetes pel quilo de bestiar oví, passant per les 1’50 pessetes pel quilo de porc, pel que fa a carns. El 2 de desembre, el Ple, a causa del resultat negatiu de l’arrendament abans esmentat, s’acorda remetre l’expedient d’adopció de mitjans per cobrir els contingents de consums de l’any 1901 a l’Administració d’Hisenda perquè acordi l’autorització oportuna per al repartiment veïnal per totes les espècies de consums per a l’any 1901. En la sessió del 23 de desembre es nomenen dos veïns de Girona perquè puguin practicar qualsevol gestió d’interès per a aquest Ajuntament davant qualsevol administració o autoritat superior, en qüestions de cabdals o d’altres assumptes, així com per percebre qualsevol quantitat resultant a favor d’aquest municipi, sigui de la procedència que sigui, sota l’obligació de notificar-ho immediatament a l’Ajuntament amb els corresponents justificants. El darrer Ple de l’any 1900, celebrat el 30 de desembre, acorda formar la llista electoral de compromissaris per a Senadors, que d’acord amb la Llei Electoral de 8 de febrer de 1877 s’han de publicar l’1 de gener.


Tema

P

arlem amb dos nois i una noia d’Argelaguer per fer-nos una idea de les expectatives que suscita el segle XXI en el jovent del nostre poble. Tenen entre 20 i 25 anys d’edat i tots tres viuen al nostre poble però no hi han nascut. Malgrat que les seves circumstàncies personals són força diferents -mentre que la noia estudia Psicologia a la Universitat de Girona, un dels nois treballa a la Creu Roja d’Olot i l’altre compagina la feina amb el projecte de final de carrera dels seus estudis d’Informàtica-, coincideixen a veure amb optimisme el segle que som a punt de començar. No els preocupa el seu futur laboral en considerar que no els hi faltarà feina en els seus respectius camps, malgrat que tenen clar que la formació continuada serà imprescindible en un món cada cop més competitiu que es caracteritza pels nous avenços tecnològics i científics.

El jovent d’Argelaguer davant del repte d’un nou segle Nascuda fa 20 anys a Barcelona, l’Iris Badia i Llenas resideix a Argelaguer des que l’any 1986 s’hi va traslladar a viure la seva família. També la família d’en Jordi Ferrer i Plana, que té 23 anys, es va traslladar a viure a Argelaguer des de Sant Joan les Fonts on residien en una casa de pagès que van haver de deixar l’any 1990 en urbanitzar-se el polígon industrial que hi ha a l’entrada d’aquest municipi. En Xevi Quintana i Ricart és el més gran de tots tres -va néixer a Tortellà fa 25 anys- però és el que porta menys temps a Argelaguer, on va fixar la seva residència l’any passat en casar-se amb la Clara Oliveras. Tot i considerar que el món laboral serà cada cop més competitiu i que resultarà imprescindible actualitzar contínuament els coneixements, tots tres es mostren convençuts que no els faltarà feina a causa de l’opció professional que ha triat cadascun d’ells. “De la meva feina cada cop n’hi ha més. La gent cada cop va més esverada, més estressada, volen fer més coses de les que poden fer i sempre estan pendents del rellotge, la qual cosa fa que cada cop hi hagi més accidents, més malalties coronàries per cansament i estrès,… Això no porta enlloc i estic segur que si tinguéssim horaris més relaxats aniríem

millor”, manifesta en Xevi, que va entrar a la Creu Roja com a voluntari fa onze anys i ara en fa cinc que és tècnic sanitari i conductor professional del sector del transport sanitari. “A més, cada cop hi ha més gent gran i més persones que necessiten atenció d’entitats com la Creu Roja, de manera que el treball social té un gran futur com a sortida laboral”, afegeix en Xevi. “Abans, per anar amb l’ambulància, només calia ser socorrista, és a dir, que n’hi havia prou sabent fer les primeres cures, en canvi ara s’ha de ser tècnic sanitari, que ha de saber fer orientació diagnòstica, que pot permetre guanyar un temps preciós per salvar la vida d’un pacient que es porta a l’hospital”, continua en Xevi posant com a exemple el seu cas per corroborar la seva idea que “qualsevol treballador que no faci reciclatge no prosperarà a la feina, però si continua estudiant ampliarà coneixements que li permetran pujar esglaons allà on treballi”. La mateixa opinió té en Jordi, que assegura que “en el camp de la informàtica no hi ha crisi i de feina n’hi ha a tot arreu perquè no hi ha prou personal qualificat”, però afegeix que “el que em fa molta por és plegar de la Universitat per no estar al dia”. “Quan entres a treballar en una empresa

Major, 16 - Tel. 972 59 10 25 - particular: 972 68 71 47 17850 BESALÚ (Girona)

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 5 maig 2000

7


8

Tema

et centres en la feina que fas i t’estanques”, indica en Jordi, que es mostra convençut que quan va entrar a la Universitat procedent de la Formació Professional tenia una base pràctica molt millor que els que hi van accedir després d’estudiar batxillerat a l’institut. En aquest sentit, en Xevi i l’Iris també lamenten que els coneixements que adquireixes a l’etapa de formació obligatòria són massa teòrics i moltes vegades no tenen res a veure amb el que estudies quan curses estudis superiors. Per la seva part, l’Iris considera que, a més de la formació continuada, per estar al dia en el món laboral cal tenir coneixements de diverses matèries “perquè cada cop es treballa més de forma interdisciplinar. Per exemple, la informàtica i la psicologia cada cop van més unides”.“Pots especialitzar-te en un camp però sempre que no deixis de banda els que hi estan relacionats”, reitera l’Iris, que explica que “hi ha molts psicòlegs de 40 o 50 anys que no saben res de medecina perquè abans a la facultat només s’estudiaven assignatures de lletres, en canvi ara estudiem neurologia, biologia… perquè està clar que el cos i la ment estan lligats”. En parlar de la família, en Xevi, en Jordi i l’Iris coincideixen en assenyalar que els darrers anys ha canviat moltíssim el model: “Cada cop tendeixen a ser més reduïdes, d’una banda perquè les parelles volen viure a casa seva amb els seus fills i sense gent gran i, d’altra banda, perquè cada vegada hi ha més famílies monoparentals, a causa de les separacions de les parelles”. Problemàtica social Tot tres joves es mostren satisfets de la vida que porten actualment, però això no impedeix que vegin que l’ésser humà cada cop és més individualista, “i només es preocupa del que passa a casa seva”, i que vivim en una societat on prevalen els interessos particulars sobre els generals, “com ho prova el fet que s’exploten els recursos naturals sense pensar en la conservació del medi ambient fins que ja és massa tard i, sobretot, es permet que la gent de mig món es mori de gana mentre els països poderosos gasten grans quantitats de

Ctra. d'Olot, 61 17853 ARGELAGUER Tel. 972 68 71 54 (Girona)

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 5 maig 2000

En Xevi Quintana i Ricart.

En Jordi Ferrer i Plana.


Tema

diners en armes”. No obstant això, expressen la seva esperança en què les coses millorin perquè cada cop hi ha més gent que s’adona que cal ser solidaris i ajudar a tothom qui ho necessita, malgrat que n’hi ha molta que “ho fa per rentar-se la consciència o per no ser menys que el veí”. La immigració és un altre problema que cada cop serà més important a la nostra societat, segons aquests joves, que creuen que s’ha d’acollir a la gent que ve però veuen que si no es busquen solucions pot ser un focus de conflictes molt important. “S’ha de fer un esforç per intentar entendre els immigrants, però ells també hi han de posar de la seva part per integrar-se a la nostra societat”, afirmen. Per la seva part, l’Iris destaca que hi ha un component important de racisme econòmic en aquesta problemàtica. “Tenim por dels qui ens poden fer perillar el que tenim i per això són les classes més baixes les que protagonitzen enfrontaments amb els immigrants, ja que són els qui comparteixen barris marginals”, explica l’Iris, que també comenta que el tràfic d’immigrants il·legal i l’associació dels immigrants amb la delinqüència contribueixen a agreujar el problema. Per en Xevi un altre problema important que cada cop serà més evident és el de la tercera edat, ja que els avenços en medicina fan que s’incrementin considerablement les expectatives de vida. “Malauradament, la meva feina em permet adonar-me que hi ha molts avis que fan nosa a la seva família: Es porta un ritme de vida que fa que no hi hagi temps per dedicar a la gent gran i per això cada dia augmenta el número de geriàtrics, centres de dia,…”, comenta en Xevi, que malgrat tot no perd l’esperança que aquest problema se solucioni si es potencien les relacions entre la gent gran i el jovent. En Jordi, per la seva part, troba que els continus canvis que viu la nostra societat contribueixen a agreujar aquest problema “perquè abans la gent gran aportava coses perquè tenia experiència, però ara està molt desfasada i no pot explicar gaire res”. Aquest ritme de vida frenètic no solament afecta negativament als avis, segons l’Iris, que es mostra preocupada “perquè el món vagi més ràpid que les persones i que la gent quedi desfasada, tal com ja està passant.

Sagués N.i.f. b-17479841

C/ Afores, s/n. - Tel. i Fax: 972 68 72 36 17853 ARGELAGUER (Girona)

L’Iris Badia i Llenas.

Actualment hi ha molta gent de 40 anys que ja ho està de desfasada i potser aviat hi quedarem amb 30 anys, ja que un altre problema de la nostra societat de consum és que cada vegada es necessiten tenir més coneixements i arriba un moment en què la gent no dóna l’abast”. Un darrer problema que per aquests tres joves es farà palès aquest nou segle és el que comporta el fet que mentre l’ésser humà ha evolucionat molt des del punt de vista científic i tecnològic no ho ha fet amb el mateix ritme des del punt de vista humanístic. En aquest sentit, i com a exemple, l’Iris indica que “l’enginyeria genètica ha evolucionat moltíssim i ja es poden clonar ésser vius, però al costat d’això hi ha d’haver una ètica que no avança tan ràpid i això em fa molta por”. R. Ponsatí

ESP. 10.04247/GE C.E.E. L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 5 maig 2000

9


10

Entrevista

E

l veí d’Argelaguer Albert Nebot ha participat com a actor en una producció del Teatre Principal d’Olot del drama de Joan Oliver “La Fam”, una obra que es va estrenar el passat 15 d’abril. Hem volgut parlar amb ell perquè ens desvetlli aquesta seva faceta i s’ha començat a embolicar…

L’aventura teatral d’un veí d’Argelaguer Com va començar aquesta teva aventura teatral? - La veritat és que han estat un seguit de casualitats i fets imprevisibles i divertits com l’aposta que vaig fer amb el meu fill gran sobre si m’atrevia a presentar-me en un casting que es va fer al mes de gener per triar els actors de l’obra. Vaig presentar-me, vaig cantar un himne revolucionari, vaig fer una escena violenta i, contra qualsevol pronòstic raonable, em van triar. Quina motivació et va fer seguir endavant després de ser escollit per actuar? - Vaig dubtar en embolicar-me… però en el fons era una espina que duia clavada. Als 16 anys jo volia estudiar teatre i el meu pare m’ho va treure del cap. Als 20 actuava en un grup de pallassos amateur però havia de buscar-me la vida i la comèdia que he fet des de llavors ha estat d’una altra mena. La meva sorpresa va ser quan el director de l’obra va triar-me per a un paper llarg i difícil… Crec que vaig acceptar perquè… la ignorància és molt atrevida. Com han estat aquests mesos d’assajos i de marxa postassaig a Olot? - Han estat 11 setmanes, trenta i tantes sessions… Per explicar-ho en poques paraules: molta son, molts nervis, moltes hores d’estudi i de dubtes… molta feina que s’ha carregat la meva dona a les espatlles (sobretot sopars i caps de setmana). Els companys de feina i la família han suportat algunes manies però jo m’ho he passat de conya. Pel que fa als assajos i a la gent amb la qual he treballat, haig de dir que ha estat una experiència feliç, divertida i inoblidable.Tant el director, Xavier Ruscalleda, com l’ajudanta de direcció, Marta Trepat, amb qui hem compartit moltes sessions, han demostrat molta professionalitat però també molta paciència. La resta de l’equip, majoritàriament gent L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 5 maig 2000

de teatre i amb molta experiència, m’han animat i ensenyat molt i haig de donar les gràcies molt especialment a dos “actorassos”amb qui he compartit més hores d’assaig, més nervis, més riure i més copes: la Maria Costa Pau i en Josep Jou, als quals dec l’empenta per sortir a actuar amb ganes de donar-ho tot… i moltes coses més. Han estat dos mestres i dos amics plens d’humanitat. Respecte a la marxa, doncs, ha estat part de la feina… ho exigia el guió. Com valores l’obra i com va anar l’estrena? - L’obra, “La Fam”, està escrita durant la guerra civil, l’any 1938, ens parla dels conflictes polítics i ideològics sorgits en el mateix bàndol dels republicans o “rojos” i, alhora, situa part d’aquest conflicte en els personatges amb qui també les passions, les contradiccions, el desamor es converteixen en una lluita més interna. A mi l’obra i els seus personatges m’han seduït malgrat ser una història trista. Crec que és un tema vigent, la revolució social és possible i l’amor també és una conquesta del dia a dia. Sobre el resultat final i com ha anat l’estrena, prefereixo que sigueu vosaltres qui en feu les crítiques i valoracions oportunes. Només vull afegir que estic molt agraït als qui m’han animat i ajudat i si no heu vist l’obra aprofiteu la propera funció, a finals de maig a Olot. No sé si ho faig bé, però podeu estar segurs que a l’escenari dono el cos i l’ànima… no us mereixeu menys. Toni Tort

Portada de la postal editada pel Teatre Principal d’Olot per promocionar l’obra.


Història

La música d’en Blanc de Beget

Actuació del Talleret de música d’Argelaguer a Maià de Montcal.

E

l passat any 1999 el cicle Tradicionàrius de Barcelona va ser dedicat a la persona i memòria d’en Pere Sala, més conegut com “en Blanc de Beget”. Per a tal ocasió es va editar un triple disc compacte on tots els grups participants al cicle hi van deixar gravada una versió d’alguna de les peces que formaven el repertori d’en Peret Blanc, al costat de cançons recollides a Beget, temes i lletres dedicades a en Blanc. Per complementar això es va decidir fer un CD-ROM multimèdia amb textos, gravacions, fotografies, partitures i un vídeo d’en “Peret”. La realització de l’interactiu va anar a càrrec de l’Eulàlia Massana i la producció i edició d’en Francesc Tomàs i en Jordi Roura. Però quin és el motiu d’aquest homenatge? Per quina raó els promotors d’un festival i una sèrie de músics de tot el país s’apunten a una iniciativa com aquesta? Molts de vosaltres vàreu conèixer aquell personatge: traginer, barber i violonaire de muntanya, ofici que li arribà per tradició familiar. Sabreu que en Blanc era músic “d’oïda”, d’aquells músics d’abans una mica menyspreats per molts perquè, tal com s’acostumava a dir, eren analfabets de música. Havia après les músiques de tota la vida dels seus parents, i les tonades més noves les arreplegava com podia un cop les havia

escoltades als músics de Tortellà. Fins i tot de molt jovenet havia de caminar moltes hores per la muntanya per tornar de nit a casa i arribar per engegar els matxos, i tornem-hi! Molts el recordareu en companyia d’en Salvi d’Oix o en Fonso de Lliurona. Què us haig d’explicar, jo! Doncs bé: el seu violí, funcional i expressiu, va fer gaudir unes quantes generacions de gent balladora. La seva condició d’intèrpret tradicional d’un instrument tan universal, i el fet de ser un dels darrers violinistes de tradició oral importants al nostre país (en altres cultures és més freqüent que aquí la presència del violinista de tradició popular), el van convertir en un símbol per a molts. Dins del seu repertori hi havia sardanes “curtes” de gran vàlua etnogràfica i diverses peces de ball (masurques, passos dobles, pericons, tangos, polques, xotis, valsos…). Tot el que tocava era d’autor desconegut i transmissió oral excepte la sardana que en Josep Saderra va compondre i dedicar al pare del nostre violinista, el qual la va aprendre d’oïda. Nosaltres vàrem conèixer en Peret Blanc de Beget molt abans de venir a viure a Argelaguer, quan treballàvem amb en Jordi Roura del grup Ara va de bo. Vam coincidir amb ell i amb en Roviretes, flabiolaire de Folgueroles, i amb diversos acordionistes vells a les trobades d’Arsèguel (Alt Urgell) i a d’altres llocs. Moltes de les seves peces han estat L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 5 maig 2000

11


12

Història

Pàgina del CD-ROM Tradicionàrius 1999 on en Peret Blanc toca amb en Panxito.

versio-nades des de fa alguns anys per músics inserits en el corrent “folk” i de recuperació i recreació de la música tradicional. Aquestes persones ens han transmès molt del seu ofici de músics. No han estat pas uns mestres escolàstics com els que et trobes al Conservatori, però tan sols coneixent els detalls de la seva vida i les anècdotes de l’experiència com a músics n’aprens molt. En el cas d’en Peret, la seva rudimentària tècnica d’arc, la seva finació característica i personal, el seu estil rítmic, l’ornamentació, en resum, el seu estil i repertori, ens han de fer retrobar aspectes de la nostra identitat. A més a més, sabia cantar bé un munt de cançons populars de gran bellesa, algunes amb molta picardia. Per a L’A RGELAGA vull aportar aquestes dues harmonitzacions que he fet a tres veus amb acords que es poden tocar amb instruments aguts (violins o flautes), instruments de baix (violoncel) i instruments harmònics (guitarra o teclat). Tenen un caire rítmic adient a la seva condició de peces ballables i poden anar molt bé per anar fent repertori de conjunt. No cal dir que les dedico amb molta il·lusió als meus petits veïns i veïnes estudiants de música com jo. Francesc Tomàs i Aymerich

Partitura d”Aquests de la capa negra” aportada per l’autor de l’article.

La Fleca d'Argelaguer Cra. d'Olot, 30 Tels. 972 68 71 36 - 972 28 72 04 17853 ARGELAGUER

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 5 maig 2000

Cra. d'Olot, 15 Tel. 972 68 75 49 17853 ARGELAGUER


Geganters i Xanquers

Preparant-nos per la Trobada de la Garrotxa A

quest any la colla dedica els seus esforços a l’organització de la 1a Trobada de colles geganteres de la Garrotxa, que se celebrarà a Argelaguer el proper 18 de juny. L’acte es portarà a terme amb la col·laboració de la recent creada Coordinadora Garrotxina de colles geganteres com ja us vàrem informar en el darrer número de L’ARGELAGA. A grans trets, la programació d’aquesta diada constarà dels següents actes: Matinada dels grallers, esmorzar de les colles, cercavila de gegants, nans, músics, bestiari, xanquers…, actuacions musicals i balls tradicionals, arrossada popular, espectacle infantil i

Les colles geganteres de Flaçà, Banyoles, Montagut, Sant Jaume i Girona ens van acompanyar a la Festa Major d’Argelaguer.

El 31 d’octubre de l’any passat vam participar a la Trobada gegantera que va tenir lloc a Girona amb motiu de les Fires de Sant Narcís.

A la cercavila de la Festa Major no hi van faltar ni el gegant Màssio, ni els capgrossos ni els xanquers d’Argelaguer.

Reparació de L'Automòbil

Mas Espuella Residència · Casa de pagès

Cra. d'Olot, 17 Tel. 972 68 70 08 Tel. mòbil: 989 30 19 27

17853 ARGELAGUER (Girona)

17800 Argelaguer La Garrotxa - Girona Tels. 972 68 74 57 / 972 68 71 58 - Fax: 972 59 12 99

Turisme Rural

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 5 maig 2000

13


14

Geganters i Xanquers

potser alguna cosa més. Per altra part, volem informar-vos que el calendari d’activitats i sortides per als propers mesos s’està estudiant i que de moment ja s’han concretat les següents dates: 29 d’abril, Trobada gegantera d’Hostalric; 13 de maig, Festa del Roser d’Argelaguer; 27 i 28 de maig, la Cellera de Ter - Vila gegantera gironina; 1 i 2 de juliol, Trobada de capgrossos de Catalunya a Capellades. De les activitats realitzades des de la tardor fins ara, cal destacar l’èxit d’assistència i participació de colles en la Festa Major del nostre poble, ja que ens van acompanyar les colles de Flaçà, Banyoles, Montagut, Sant Jaume i Girona. També hem de referir-nos a la Quina de Nadal, que ha suposat una ajuda important per a les activitats de l’Associació, i a la calçotada, que aquest any també ha estat organitzada per l’Associació i se celebrà el passat 5 de març. Així mateix, al llarg d’aquest mesos en Toni Tort ha fet la restauració del

La cercavila de la Festa Major, que va tenir lloc el 12 de desembre de 1999, va omplir de música i color els carrers del nostre poble.

Josep Vilanova, S.A. Contractista d'obres públiques

Domicili social: Carretera de Palamós, 23 17460 CELRÁ

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 5 maig 2000

Oficines i correspondència: Barri Rossinyol, s/n Tel. 972 29 03 36 - Fax 972 29 20 58 17857 SANT JOAN LES FONTS


Geganters i Xanquers

gegant Màssio i d’alguns capgrossos i, a més, la colla de Xanquers ha augmentat considerablement amb la incorporació de molta mainada i ara es treballa en la confecció de nous pantalons. Per últim no volem acabar aquest escrit sense tenir un record carinyós i entranyable per la nostra amiga Dolors Boquet, que ens va deixar el passat 19 d’abril. La Dolors ha estat mestra de la nostra escola i també una persona molt vinculada al poble per la seva meravellosa amistat amb molts de nosaltres. És la creadora del capgròs Gervasi Cassoles, que va regalar a l’Associació perquè ballés en les festes i cercaviles. El nostre més sincer agraïment i el convenciment que la seva bondat sempre viurà amb nosaltres. Associació Geganters d’Argelaguer

L’any passat l’Associació també va ser present a la Fira de l’Intercanvi de Mieres.

En Toni Tort restaurant el gegant Màssio el Moliner i el capgròs Toni del Porró el passat gener.

El passat 5 de maig va tenir lloc la calçotada organitzada per l’Associació. L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 5 maig 2000

15


16

Album fotogràfic

A

vui presentem un recull de fotografies corresponents a actes religiosos dels anys 50, com són els nens i les nenes que feien la Comunió i la processó de Corpus. També podem veure les Caramelles i diverses fotografies corresponents a berenades i actes festius que celebraven els veïns del poble durant la dècada dels anys 50.

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 5 maig 2000


Album fotogràfic

A

quests nens i nenes tan eixerits són el nostre jovent actual. La mainada que apareix a les fotografies són els joves d’Argelaguer que ara tenen entre 20 i 25 anys d’edat, ja que les instantànies es van fer el mes de gener de 1986.

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 5 maig 2000

17


18

Escola

D

Conviure i aprendre dels avis i àvies

esprés d’un període de tres anys, els dies 23 i 24 de març hem tornat a celebrar unes Jornades Culturals amb els avis i les àvies de protagonistes. Han tornat a trepitjar l’escola, a fer servir les taules i cadires, a respirar l’olor del guix, dels llapis i de les gomes. Per a alguns és el mateix lloc on havien estudiat de petits, mentre que d’altres han vingut per acompanyar els seus néts que ara viuen al poble o per col·laborar com a veïns. Tots, però, han vingut per explicar-nos les seves vivències, per a transmetre’ns antics oficis, per comunicar-nos afeccions, algunes ja en desús… Aquesta és una experiència enriquidora, ens adonem més que mai que les relacions humanes són imprescindibles. A tots ens cal aprendre i alhora tots tenim coses per ensenyar. Creiem que tots els nens i nenes han pogut aprendre un munt de coses dels avis i de les àvies, així com valorar i treure profit de l’experiència que tenen acumulada al llarg dels anys. Manifestada a més amb tota la paciència, la bondat, la placidesa i la generositat del món. Aquest any, al llarg d’aquests dos dies, hem pogut oferir tallers de cuidar animals, fer bastons, medecina natural; d’altres on s’han explicat històries d’abans, dels indis d’Amèrica; d’aprendre a fer botifarres, cistells, ganxet, costura, i rosquilles i de jugar a escacs. Per als nois i les noies de cicle superior es va organitzar una xerrada sobre les necessitats de la gent gran i com se’ls pot ajudar, que va anar a càrrec d’en Miquel Tort. Les jornades es van acabar amb una petita demostració als avis del món de la informàtica -vàrem fer un chat entre les tres escoles de la Z.E.R.- i, finalment, amb un berenar de germanor. La comunitat educativa només pot dir GRÀCIES, una paraula senzilla i planera però que transmet tot el nostre agraïment als avis i les àvies que ens han ajudat. Mercè Camps, Teresa Madeu i Núria Torres

Els nens i nenes de l’escola van poder aprendre a fer cistells artesanalment.

Les Jornades Culturals es van acabar amb un berenar de germanor.

Dibuix de la Maite sobre l’experiència viscuda el mes de març a l’escola pels alumnes i la gent gran del poble.

Ferreteria

Mas-Ventura, s.l. Polígon Industrial - Tel. i Fax: 972 68 71 59 17853 ARGELAGUER (Girona) C/ del Terri, s/n. - Tel. 972 59 42 00 - Fax: 972 59 45 55 17844 CORNELLÀ DEL TERRI (Girona)

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 5 maig 2000

Electricitat - Aigua - Calefacció C/ Piscina, 6 17850 BESALÚ (Girona)

Tels. 972 59 02 86 / 972 59 00 20 Fax: 972 59 05 69


Escola

Caminant cap al futur Activitats organitzaL des per l’AMPA

’APA o AMPA és el referent més important de la participació dels pares i les mares en el sistema educatiu. Molts dels serveis i activitats que s’ofereixen a l’escola pública són possible gràcies a l’AMPA, suplint d’aquesta manera mancances de l’administració. L’escola pública ha d’ésser l’eix principal de l’actual sistema educatiu i així ho ha d’entendre el nostre govern i no ha de permetre que quedi relegada a un segon lloc. La nostra societat és cada vegada més diversa i plural, per tant, l’escola ha de disposar de més recursos per poder ser cada vegada més dinàmica i així poder donar resposta a les necessitats de tots els alumnes. La participació de les mares i pares en el Consell Escolar, a l’AMPA, donen una dinàmica característica a cada escola que, junt amb el treball dels mestres i les mestres, fem que sigui una escola de tots i per a tots. L’ensenyament públic ha millorat gràcies a l’esforç dels mestres, dels pares. En aquests moments cal exigir a l’administració un canvi en l’actual política educativa per tal de no arribar a una divisió classista de l’educació i perquè situï l’escola pública en el lloc real que li pertoca, dotant-la de tots els recursos (humans i materials) necessaris perquè pugui donar a tothom el que s’espera d’ella. AMPA de l’escola pública d’Argelaguer

Berenar de la festa de Sant Damas Amb motiu de la Festa Major d’Argelaguer, l’AMPA de l’escola pública va organitzar el berenar a base de coques casolanes que es va fer després de l’espectacle infantil de la tarda del dissabte dia 11 de desembre de 1999.

Festa de Carnaval

El passat dissabte 4 de març es va celebrar la festa de Carnaval organitzada per l’AMPA del CEIP Montpalau. La rua estava encapçalada pel grup Kin Klan de Girona i el vaixell pirata del burro i va comptar amb l’acompanyament dels nostres amics els grallers de Montagut.

Com es finança la nostra AMPA? P

er tal de tenir una entitat dinàmica cal disposar d’uns recursos econòmics. Aquesta és una de les principals dificultats amb què es troba la nostra entitat a l’hora de poder organitzar serveis i promoure activitats com ara: - menjador escolar. - ajudes a l’escola (per la compra de material, per fer tallers…). - organitzar les festes anuals (castanyada, carnaval, berenars de les festes…). - ajudes per a les colònies dels alumnes. - casal d’estiu i altres activitats que poden sortir al llarg del curs. Els ingressos que tenim provenen majoritàriament de la quota que paguen els beneficiaris de les activitats. La resta d’ingressos venen de les quotes que paguen les famílies, les rifes que s’organitzen, el servei de bar de les festes d’estiu, la venda de llibres i roses per Sant Jordi i de les aportacions de l’Ajuntament, el Consell Comarcal i d’altres. AMPA de l’escola pública d’Argelaguer

Diada de Sant Jordi

Els alumnes de l’escola pública d’Argelaguer van instal·lar parades per vendre llibres i roses el passat 23 d’abril, diada de Sant Jordi d’enguany, una iniciativa impulsada per recaptar fons per l’AMPA del centre.

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 5 maig 2000

19


20

Escola

La lliçó magistral de la Dolors

Estimada Dolors,

Des d’Argelaguer, els teus amics: companys i companyes, nens i nenes, pares i mares, els de la colla de cantaires i els dels gegants…, TOTS PLEGATS, volem agrair-te la felicitat que ens ha donat haver-te conegut, la joia de compartir moments de la quotidianitat, de festa i d’alegria. Les estones que hem passat junts. Arribat aquest tràngol amarg del comiat, només podem sentir-nos tristos però orgullosos d’haver après de la teva lliçó magistral. La teva malaltia ens ha fet patir, però tu ens has donat generosament l’energia i la vitalitat que molts de nosaltres hauríem volgut tenir per oferir-te. Has viscut amb la senzillesa dels qui esmercen tots els esforços en fer feliços als altres, en transmetre AMOR, i en aquest trist i injust moment ens has ensenyat a enfrontar-nos amb la mort amb la dignitat dels qui s’han estimat la vida. El teu exemple ha estat el teu últim regal. Una herència que viurà amb nosaltres per sempre més, que ens ha fet créixer, que ens ha donat una riquesa que ningú no ens pot prendre. Cantarem, riurem, ballarem, educarem els nostres fills, estimarem… I HO FAREM PENSANT EN TU. Dolors t’estimem. Moltes gràcies i fins sempre.

El passat dimecres dia 19 d’abril ens ha deixat l’amiga Dolors Boquet. Aquesta poesia ens farà pensar en ella.

La flor més bella del jardí T'has adormit en un llit de flors vermelles una nit de lluna plena i has somiat que volaves entre estrelles com si fossis una d'elles. Tota la nit he admirat per la finestra la tendresa del teu somni he vist la llum de la perfecció divina del teu cor mentre dormia. Aquest matí sota un sol de primavera ha obert els ulls la flor més bella del jardí. Ramon Tomàs Aymerich

A la companya, amiga i mestra

Els companys i companyes de la Z.E.R., que vam poder gaudir dela teva companyia, conèixer-te i compartir amb il.lusió, entusiasme i professionalitat un munt de projectes, ens rebel.lem a la teva absència. La teva empremta restarà per sempre entre nosaltres a la vall del Llierca. Et sentim a prop, Dolors. Z.E.R. El Llierca/ abril 2000

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 5 maig 2000


Actualitat

E

Festa de Sant Damas

l cap de setmana dels dies 11 i 12 de desembre de 1999 vam celebrar la nostra Festa Major. El dissabte a la tarda, els més petits van poder gaudir de l’espectacle infantil amenitzat per Toni’s Trio que, com ja és habitual, es va acabar amb una berenada de coques casolanes. Al vespre, la companyia de teatre Fot-li bullides va estrenar al nostre poble l’obra “Jo baixo a la que ve, i vostè?”, dirigida per Ernest Pibernat. Va ser una obra molt divertida, on la gent va poder gaudir de l’argument i dels canvis de personatges que hi havia, per cert, interpretats només per dos actors: en Silvestre Oliveras i l’Hortènsia Vila. El diumenge al matí es va fer una animada cercavila pels carrers d’Argelaguer, presidida pels nostre gegant, en Màssio el Moliner, els capgrossos i el xanquers, i acompanyats pels gegants de diferents poblacions. La cobla Rossinyolets ens va oferir la sardana-vermut del migdia i l’audició completa de la tarda. La plaça es va omplir de molts balladors de diferents poblacions de la comarca. La festa es va acabar amb un ball a la Sala del Casal amenitzat pel conjunt Boogie-Woogie. En aquest acte no hi va haver gaire participació i, per tant, va faltar l’animació que hi sol haver en un ball de Festa Major.

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 5 maig 2000

21


22

Actualitat

Cavalcada de Reis E

l dia 5 de gener, com és costum, van arribar a Argelaguer SS.MM. els Reis Mags d’Orient. La cavalcada va ser esperada a la plaça de Sant Damas per un nombrós públic i va causar molta expectació entre els més petitons, que miraven embadalits aquells esperats personatges, el rei Melcior, el rei Gaspar, el rei Baltasar i els seus patges. No hi faltaven els fanalets de diferents formes i colors que donaven la benvinguda a Ses Majestats. Els xanquers van guiar la comitiva fins a l’Església Parroquial, on el Patge Reial va llegir per a tots els nens i nenes el missatge dels Reis d’Orient. Tot seguit, el Talleret de Música, la colla cantaire i tots els assistents van oferir unes nadales a Ses Majestats. La cavalcada va continuar pels carrers d’Argelaguer fins arribar al Casal del poble. Un cop allà, tots els nenes i nenes van poder anar a saludar als Reis Mags, els quals els van oferir tota mena de joguines segons les edats. Finalment, es va acomiadar als Reis d’Orient amb una xocolatada per a tothom. Va ser una vesprada plena d’il·lusió i, per unes hores, tots tornàvem a ser una mica infants.

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 5 maig 2000


Actualitat

Toni Tort exposa a Girona

N

ascut a Olot el 1962, el pintor Toni Tort, membre de l’A ssociació Geganters d’Argelaguer i del Consell de Redacció de l’ARGELAGA, entre d’altres entitats, ha realitzat recentment una exposició individual a la Galeria Artnau -“Fons d’Art Espai d’Art”, del carrer Santa Clara de Girona. A l’exposició, que va restar oberta al públic del 3 al 30 de març d’enguany, s’hi podien veure tota una sèrie de natures mortes pintades per Toni Tort amb aquarel·la i grafit sobre paper. En els primers mesos de l’any 2000,

a més d’aquesta exposició individual, Toni Tort ja ha participat en dues exposicions col·lectives, la 4a Biennal de l’Aquarel·la de la Galeria Anquin’s de Reus i l’Exposició-Presentació de la Galeria d’Art l’Arcada de Blanes. Cal destacar que la primera exposició en què va participar Toni Tort va ser una col·lectiva que va tenir lloc l’any 1984 a la Sala Els Transformadors de Barcelona i des d’aleshores les seves obres s’han pogut veure en una vuitantena d’exposicions individuals i col·lectives organitzades en galeries i sales d’arreu de Catalunya, l’Estat espanyol i d’altres països europeus com Itàlia i Alemanya.

“Simfonia vegetal - rosa blanca”, aquarel·la i grafit sobre paper, de 60 x 50 cm, reproduïda a la portada del tríptic informatiu de la recent exposició de Toni Tort a la Galeria Artnau.

CALES DE LLIERCA, S.A.

ESTRUCTURES I OBRES EN GENERAL

Mossèn Bartomeu, s/n - Tel. 972 29 04 44 - Fax 972 29 20 11 - Mòbil 908 93 67 10 17857 SANT JOAN LES FONTS

Afores, s/n. Tel. 972 68 70 20 Fax: 972 68 74 16

17853 ARGELAGUER (Girona)

BASSOLS ENERGIA, S.A DISTRIBUCIÓ D'ENERGIA ELÈCTRICA Av. de Girona, 2 Olot (La Garrotxa) Servei permanent, tel. 972 26 01 50

Telèfon gratuït d'atenció al client: 900 70 50 50 L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 5 maig 2000

23


24

Pagina oberta

Canvis educatius L

a Llei d’Ordenació General del Sistema Educatiu (LOGSE), aprovada l’any 1990, és la que regula la Reforma educativa. Aquesta llei, que amplia l’educació obligatòria i gratuïta fins als 16 anys, estructura el sistema educatiu en les següents etapes: L’etapa d’Educació Infantil (0-6 anys), que no és obligatòria, es divideix en dos cicles: el primer cicle (0-3 anys), que correspon a la Llar d’Infants; i el segon cicle, que comprèn tot el Parvulari (P3, P4 i P5). L’etapa d’Educació Primària (6-12 anys) és obligatòria i es divideix en tres cicles: cicle inicial (1r i 2n), cicle mitjà (3r i 4t) i cicle superior (5è i 6è). En aquesta etapa tots els nens treballaran les mateixes àrees de coneixement i només serà opcional l’àrea de religió. L’Educació Secundària Obligatòria (12-16 anys) es divideix en dos cicles: primer cicle (1r i 2n) i segon cicle (3r i 4t). En aquesta etapa trobem crèdits comuns, crèdits variables (optatius) i crèdits de síntesi. Després de cursar tota l’educació obligatòria (Primària i Secundària) es pot fer el Batxillerat o es poden realitzar Cicles Formatius de Grau Mitjà, sempre i quan s’hagi obtingut el títol de Graduat en Educació Secundària. El Batxillerat consta de dos cursos acadèmics i té quatre modalitats: modalitat de Ciències de la Naturalesa i de la Salut, modalitat d’Humanitats i Ciències Socials, modalitat de Tecnologia i modalitat d’Arts. Cada modalitat permet accedir a uns estudis superiors determinats. El Batxillerat té matèries comunes, matèries de modalitat (són diferents segons la modalitat de Batxillerat triada) i matèries optatives (són diferents segons el centre). També cal realitzar un treball de recerca que permetrà tractar a fons un tema escollit per l’alumne/a. Com que el Batxillerat té per objectiu principal preparar els estudiants per a uns estudis superiors, el nivell d’aprofundiment en els coneixements i l’exigència en la dedicació i el rendiment dels alumnes és molt superior als que podíem

Tallers LEONARDO SANZ, S.A. Cra. d'Olot,7 - Tel. 972 59 00 79 - Fax: 972 59 12 99 17850 BESALÚ (Girona)

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 5 maig 2000

trobar durant l’etapa anterior (ESO). Això fa que, a més de la titulació corresponent, qui vulgui accedir-hi i sortir-se’n amb èxit necessiti un bon bagatge de coneixements i una clara capacitat per als estudis. Cada centre té un ventall de Cicles Formatius de Grau Mitjà. A la nostra comarca es poden cursar els següents cicles: Escola d’Art d’Olot: - Disseny en autoedició. IES La Garrotxa: - Instal·lació i manteniment electromagnètic i conducció de línies. - Disseny de moda, tèxtil, confecció i pell. - Fabricació mecànica. - Cures auxiliars d’infermeria. - Carnisseria-xarcuteria escorxador. - Explotacions agràries extensives amb orientacions i crèdits de jardineria. IES Bosc de la Coma: - Gestió administrativa. Per accedir als Cicles Formatius de Grau Superior cal haver estudiat Batxillerat o superar una prova d’accés després d’haver treballat durant un cert temps. Així doncs, no podem passar directament d’un Cicle Formatiu de grau mitjà a un de grau superior. A la Garrotxa trobem els següents Cicles Formatius de Grau Superior: Escola d’Art d’Olot: - Arts aplicades al mur. - Arts de l’escultura. - Projectes i direcció d’obres de disseny d’interiors. - Arts plàstiques i disseny. IES La Garrotxa: - Patronatge. - Desenvolupament i aplicació de projectes de construcció. - Sistemes de regulació i control automàtic. - Laboratori de diagnòstic clínic. - Desenvolupament de projectes mecànics. IES Bosc de la Coma: - Comerç internacional. - Administració i finances. Alguns dels canvis que ha suposat la Reforma educativa són: a) Concepció constructivista de l’aprenentatge: La Reforma parteix d’aquesta concepció que considera que el nen aprèn relacionant els coneixements que ja té amb els nous aprenentatges. Perquè aquesta relació es doni, i hi hagi aprenentatge, cal que el nen estigui motivat. És per això que l’educador/a ha de motivar l’alumne/a i tenir en compte els interessos.


Pagina oberta

b) Concreció del currículum en tres nivells: Tot i que el Departament d’Ensenyament elabora una proposta curricular que inclou el conjunt d’objectius, continguts, mètodes pedagògics i criteris d’avaluació de cada un dels nivells dels sistema educatiu, els equips docents de cada centre adapten aquesta proposta a la seva realitat i cada mestre/a també fa una adequació d’aquest currículum segons les necessitats de cadascun dels seus alumnes. D’aquesta manera, s’aconsegueix una atenció a la diversitat, és a dir, es tenen en compte les característiques, les capacitats i els interessos de cada nen/a. c) Importància dels continguts actitudinals: Tradicionalment, els continguts conceptuals i procedimentals eren els més valorats. Amb la Reforma també es dóna importància als continguts actitudinals i, per tant, també es té en compte el comportament de l’alumne/a davant de determinades situacions, objectes, persones i hàbits. d) Importància de l’avaluació formativa: En l’actualitat l’avaluació, sobretot en les primeres etapes educatives, és essencialment formativa, és a dir, és una avaluació que es realitza durant el procés d’aprenentatge i això fa que es valori aquest procés seguit per l’alumne/a i no el resultat final. L’avaluació no se centra només en l’alumne/a, sinó que és una eina que permet valorar tot el procés educatiu. D’aquesta manera, se saben els canvis que s’han d’introduir en aquest procés perquè es produeixi una millora en l’aprenentatge i, en definitiva, per millorar la qualitat de l’ensenyament. e) Importància de l’educació permanent: El nou sistema educatiu dóna molta importància a l’educació permanent, ja que ens trobem en una societat en què els canvis culturals, socials i tecnològics es donen amb molta rapidesa. Tot i que la reforma ha suposat la millora d’alguns aspectes del sistema educatiu, també cal dir que és impossible trobar una proposta educativa que vagi bé a tothom i això fa que cadascú trobi alguns defectes a aquest nou sistema. Mercè Cordonets

UNIVERSITAT

CICLES FORMATIUS DE GRAU SUPERIOR MÓN LABORAL

BATXILLERAT

CICLES FORMATIUS DE GRAU MITJÀ

Edat 16 15 14 13 12 11 10 9 8 7 6 5 4 3 2 1

EDUCACIÓ SECUNDÀRIA (ESO)

EDUCACIÓ PRIMÀRIA

Etapes educatives obligatòries Cal el Graduat en Educació Secundària S'ha de passar una prova d'accés (PAAU)

EDUCACIÓ INFANTIL

Ronda Les Mates, 30 - 17800 Olot (Girona)

CYCOSA INSTAL·LACIÓ D'ÀRIDS

OFICINES: Cra. La Canya, s/n. Tels. 972 26 20 50 - 972 26 12 62 17800 olot

PLANTA: Sant Jaume de Llierca Tel. i Fax: 972 68 70 35

C/ Olot, 35 Tel. 972 28 71 56

Argelaguer

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 5 maig 2000

25


26

Pagina oberta

F

Sabíeu que…

ins als 3 o 4 mesos els nens petits quan ploren no tenen llàgrimes. - Per donar la volta al món a peu són necessaris uns 20 milions de passos i es gastarien aproximadament 21 parells d’espardenyes. - Un nen amb trastorns del son pot estar plorant durant 12 hores seguides només parant per respirar. - Existeixen més de 200 varietats d’arròs. - El tipus més comú de llapis fa 17’5 cm. de llarg i té una mina de 2 mm. de diàmetre i donaria per fer una línia de 55 km. de llargada. - L’ONU calcula que en el món hi ha més d’11 milions de refugiats, persones forçades a deixar els seus països per fugir de la guerra o la persecució a causa de la seva raça, nacionalitat, religió o ideologia política. - El Papa Joan Pau II era fill d’un oficial de l’exèrcit polonès. Va quedar orfe de mare als 9 anys d’edat. Va treballar en una pedrera i una fàbrica de productes químics alhora que estudiava, fins que va ésser ordenat sacerdot l’any 1946. - Els científics calculen que en la nostra galàxia existeixen 95 milions de planetes. Més de la meitat podrien estar habitats per éssers intel·ligents. - Segons l’entomòleg italià Cesare Baroni, les formigues passen el 70% del temps sense fer res. - Més de 350.000 espanyols pateixen Alzheimer, un tipus de demència senil que es caracteritza per la pèrdua de memòria i canvis de comportament greus.

La cita

“La vellesa és la tirania que ens prohibeix, sota pena de mort, tots els plaers de la joventut” François de la Rechefoucauld (1613-1680)

El pensament

És difícil raonar amb una persona quan està cansada de treballar.

Galeria de grans personatges

Pau Casals Defilló (El Vendrell 1876 - Sant Juan de Puerto Rico 1973) Compositor, director d’orquestra i sobretot violoncel·lista, com a solista revolucionà el concepte tècnic i expressiu del violoncel. Ha estat nomenat Doctor Honoris Causa de la Universitat de Nova York. L’any 1971 fou estrenat el seu himne a la pau a la seu de les Nacions Unides. Salvador Pelegrí L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 5 maig 2000

A

Un personatge local

la Guerra Europea, 1914-1918, a causa de les necessitats que França patia, la veïna població de Sales de Llierca es convertí en un rebost de pes, de molta importància, en una amalgama de tot tipus de mercaderies el destí de les quals era esmorteir o pal·liar en el possible tantes mancances com patien els nostres veïns. L’organització era gairebé perfecta, ja que els responsables francesos domiciliats a Girona saberen convertir a les autoritats del nostre país en satèl·lits conformistes que feren els ulls grossos. La comptable, ensems que responsable d’aquell “Cafarnaum”, era la Núria (Mercè, nom clandestí) i un dels seus subordinats era un home d’Argelaguer. Després d’uns quants mesos d’un treball compenetrat veiem quin concepte se’n va formar d’ell la Mercè. “Des del començament ja sabia que era al seu confident (porta noves), a qui havia de lliurar la llibreta setmanal, que ell faria arribar als comptables pagadors. En tots els mesos del nostre treball no vaig conèixer altre enllaç que en Damià. Foren ben comptades les vegades que la norma es trencà. Quan teníem alguna xerrada, per omplir els pocs moments d’oci que jo tenia, que en realitat eren molt pocs, m’explicava la vida i miracles del Sant Patró del seu poble, de qui s’enorgullia perquè era l’única vegada que un fill d’aquelles quatre cases havia arribat a ser Papa de Roma. Si alguna vegada li demanava de quin segle parlava, només sabia respondre que, com que no sabia de llegir ni escriure, no era tan savi com per poder-ho detallar. Tot ho sabia perquè durant la seva infantesa ho sentia de la seva àvia i d’alguna veïna. I també, i sobretot, de la seva sogra, que vivia amb ells i que pel que feia a sants i santes, parenostres i pregàries en sabia un reguitzell. Després de les meves preguntes es queixava que no podia demanar a la mare de la seva dona més detalls perquè sempre rebia la mateixa resposta:“en qüestions de coses sagrades no cal anar tan lluny a cercar concrecions, porta mala astrugància el ser tafaner. El que cal és ser creient, de bona fe, no voler esbrinar tantes coses, que referent a Sant Damas bé prou que tant les Sagrades Escriptures com els Evangelis ho deixen prou clar”. És comprensible que, davant tants disbarats, jo, sense mostrar al pobre Damià que el que em deia m’ho agafava a la lleugera, el deixava xerrar ensems que em delectava amb les seves explicacions, ja que després de la vida de Sant Damas, poca cosa més sabia del seu interlocutor. Sempre més he vist l’estampa d’en Damià. Dubitatiu, la barretina de gairell amagant-li l’orella, entre les seves mans la pipa, rústica, de canya del país, construïda per ell mateix, que en moltes converses no deixava d’apagar-se insistentment, no fent cas de les xuclades que una vegada i altra li feia el fumador, que nerviós pel que m’havia de dir i no sabia, veia que la llengua se li entortolligava. Tenia una gran bondat, no sabia què era la malícia, és per això que jo me l’estimava, per la seva senzillesa i bona fe”. Fragment de la novel·la “Viaranys del Destí” de Llorenç Torrent


Pagina oberta

B

Això dels gegants és cosa seriosa

en mirat, que una colla de persones de tota mena traginin unes figures de cartró-pedra acompanyats de músics (sovint amb més bona voluntat que solfa) pot ser per a alguns un fenomen social o una activitat difícil d’entendre. N’hi ha que, amb tot el dret del món i com es diu planerament en aquests indrets, opinen que això és una “collonada”. Altres, que de tot ha d’haver-hi a la vinya del Senyor, no deixem de sorprendre’ns de la màgia que desprèn un seguici de festa amb uns personatges que poc o gens tenen a veure amb els enginys de l’època que ens ha tocat viure. No he aconseguit entendre mai moltes de les invencions del nostre temps, els efectes especials del cinema, l’Internet, l’índex de preus al consum (IPC) o la factura de la llum…, per citar-ne alguns. Res d’això té a veure amb la faràndula que té una mecànica a l’abast de tothom i una màgia indescriptible que va molt més enllà de la que es pot construir amb diners, ordinadors i publicitat. Insisteixo, els Gegants són molt més que carregar un ninot (amb perdó) a les espatlles. El món geganter, com en diuen ara, té unes particularitats que el fan diferent a d’altres manifestacions lúdiques, culturals, esportives… i fomenten uns valors gens menyspreables en aquests temps on tenim de tot menys valors, temps i vergonya. Us exposo algun dels meus arguments (carregats d’una certa passió gegantera malaltissa): La majoria d’activitats humanes tenen molt present el factor de la competició. Avui es fan concursos i competicions a la televisió, l’empresa, l’escola, la cultura i les sopes de sobre. En definitiva, tots naixem perdedors en potència. L’activitat gegantera valora la diversitat i respecta el tarannà dels seus protagonistes, no es tracta de guanyar o perdre, de ser el més alt o el més maco. La participació i la relació entre generacions és un element enriquidor. El nostre és un tracte de paraula, com diu en Josep (geganter de Maçanet), un tracte sense contractes ni diners dels que ja no en queden gaires. Ens convidem per trobar-

Retolació i decoració

nos a la festa i no calen referències ni condicions (a vegades falla però té la seva gràcia). Gaudir junts de les trobades afavoreix el contacte i l’intercanvi en un clima distès i permet plantejar-nos altres qüestions importants d’interès comú en un marc de diàleg i confiança. Les trobades de gegants se celebren com un ritual que es repeteix i fa història. Tant se val que es tracti d’uns gegants que només ballen en dates assenyalades i en un ambient majestuós com els que surten sovint per carrers i pobles amb unes colles “domingueres” (com diria un amic geganter d’Olot). L’art surt al carrer com una manifestació cultural o potser folklòrica com diuen els que pensen que el folklore és la cultura de la gent del poble, i ens mostra l’obra escultòrica de l’artista consagrat o l’expressió plàstica dels més petits. Al carrer tots tenen el mateix valor, el de l’expressió d’un poble i ens reforça la identitat de comunitat. Així, entre gegants i capgrossos, anem entenent la importància d’una festa que ens transmet de pares a fills el bagatge d’una manera de fer que ens fa sentir més vius. Ninots amb ànima col·lectiva que arrenquen somriures. I no entenem la màgia dels gegants, però això… tant se val. Albert Nebot

fusteria tancaments d'alumini i P.V.C.

C/Girona, 3 - Tel. 972 29 41 36 castellfollit de la roca EDUARD MERINO SERRAT

Cra. d'Olot, s/n. - Tel. i Fax: 972 59 01 84 - 17850 BESALÚ (Girona)

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 5 maig 2000

27


28

Gastronomia

Breu història del Casal d’Argelaguer Als anys 30 Els republicans d’aquests anys construïren l’antic edifici del Centre Republicà i Federal d’Argelaguer, popularment conegut com el Casal, que seria requisat per la Dictadura perquè era un patrimoni “rojo, masón y separatista”. Durant uns quants anys, però, Argelaguer va poder gaudir d’aquest local, l’únic a la població adequat per fer-hi actuacions, perquè ningú no deia que era seu. Als anys 70 Després d’uns anys en què només s’hi feia ball per la Festa Major, el Casal va tornar a obrir als anys 70, fent-se’n càrrec en Joan Mayoral. Al deixar-lo en Joan, després d’un parell d’anys, se’n va fer càrrec el F.C. Argelaguer, essent en Pere Montserrat i en Pere Bosch els qui obrien les seves portes quatre dies a la setmana. Al local s’hi reunien els jugadors del club i la gent del poble per jugar a la botifarra, al canari i al truc. Aleshores en aquest local només s’hi servien cafès, licors i refrescs. De tant en tant s’hi feia algun sopar dels jugadors i dels joves del poble. Un cop a l’any també s’hi feia un sopar i una partida de cartes que durava 12 hores. El Casal va tancar les seves portes l’agost de 1986 per enderrocar el local i fer-lo totalment nou. Als anys 1985-1986 Durant aquests anys, l’antic Centre Republicà d’Argelaguer va passar a ser propietat de l’Ajuntament després de recórrer un llarg camí burocràtic, agreujat pel confusionisme al registre de la propietat a causa del franquisme on, paradoxalment, encara figurava a nom de “Centre Republicà i Federal d’Argelaguer”. Un dels darrers tràmits que es van efectuar per atorgar un nou propietari al Casal va ser la citació que féu el jutge del districte d’Olot a tota persona que pogués demostrar la propietat de l’edifici, citació a la qual no es van presentar les suficients garanties com per evitar que fos l’AjuntaL'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 5 maig 2000


Gastronomia

ment qui es quedés amb el local. L’assoliment de la municipalitat oficial del Casal va suposar un seguit d’avantatges per a la població, que des de feia mesos no podia fer servir l’edifici perquè no reunia les condicions de seguretat mínimes, ja que es va poder restaurar l’immoble d’acord amb el projecte que havia fet l’Ajuntament amb anterioritat i que no s’havia tirat endavant perquè encara no era de la seva propietat. Als anys 1987-1988 Un cop restaurat -es va consolidar l’estructura, es va fer un teulat nou i es va arranjar la part de l’escenari-, el Casal es va tornar a obrir, fent-se’n càrrec l’Eduard Soler mitjançant un contracte formalitzat amb l’Ajuntament. A l’any 1992 El gener de 1992, i també mitjançant un contracte amb l’Ajuntament, es fa càrrec del Casal la Leonor Fontàs i Serra. L’ajuda la seva filla Mercè Vergés i Fontàs. Es cuiden del servei del bar i de la sala. Fan tot tipus d’entrepans i plats combinats. Entre els recomanats hi ha: torrades amb pernil i anxoves, bistec amb patates, llom amb ous i patates. Pel que fa a l’horari, cada dia obre a les 6 del matí i no tanca fins que no hi queda ningú, que solen ser les 11 o les 12 de la nit, depenent dels dies, excepte els dijous, que es tanca a les 6 de la tarda. Per vacances tanca durant un mes, que sol ser de mitjans d’octubre fins a mitjans de novembre. La Sala del Casal A la Sala del Casal s’hi fan quasi tots els actes de les festes majors i també de la festa dedicada a la vellesa. Està disponible per a totes les entitats del poble que volen organitzar-hi alguna activitat: campionats de ping-pong, cursets d’slot, casal d’estiu, multimèdia, carnaval,… També s’hi fan xerrades informatives i, si cal, s’hi poden realitzar les activitats d’estiu.

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 5 maig 2000

29


30

Viatge

A

Castellterçol

ra que els dies ja són molt llargs, anem a fer una sortida que serà una barreja de paisatge, art i cultura. Ens mourem entre la comarca del Vallès Oriental i la subcomarca del Moianès i concretament visitarem 4 pobles petits, molt acollidors i plens d’història: la Granera, Sant Quirze Safaja, Castellterçol i Castellcir. El que cal primer és situar-nos. Agafem l’autopista fins a Granollers -o la carretera-, des d’on ens dirigirem cap a Caldes de Montbui, un poble del qual hem parlat ja i que val la pena de visitar. Tot seguit, enfilem la carretera que ens porta a Sant Feliu de Codines. És a partir d’aquest poble que anirem visitant els que hem anunciat a través de la carretera que porta a Moià. Per tornar podem agafar una ruta magnífica que ens porta des de Sant Feliu de Codines a Centelles. Pel camí veurem un rètol que ens indica Puigdolena, un magnífic edifici que actualment serveix de llar d’infants però que anys enrere havia estat un sanatori antituberculós, on hi va morir encara jove un extraordinari poeta català, Màrius Torres, que reflecteix en els seus poemes el drama personal amb l’amenaça constant de la mort i el de la pàtria vençuda per les tropes feixistes de Franco. Granera Un indicador a la carretera ens hi porta sense cap perill de pèrdua. És d’aquells poblets que si no te’n parlen no se t’acudiria mai anar-hi i quan l’has visitat et sents satisfet. Tan bon punt hom arriba a la població, després de nou quilòmetres de carretera asfaltada, veu dalt d’un turó les nobles ruïnes d’un castell ben conservat, de propietat privada. Podem pujar-hi encara que no visitar-lo. Des de dalt tenim el poble als nostres peus. Aquest castell està documentat ja el 971 i pertanyia a Berenguer Ramon I el 1023. A l’entrada mateixa del poble hi ha una bonica capella romànica, Santa Cecília, que havia estat propietat del monestir de Santa Cecília de Montserrat. La Diputació de Barcelona la va reconstruir el 1975. L’església parroquial és també un bonic exemplar romànic amb restes de pintures murals en les quals es representa el pantocràtor. Castellterçol Continuem amb els homenatges. Si a Puigdolena hem recordat el poeta Màrius Torres, a Castellterçol ens hi hem d’acostar amb respecte, ja que hi va néixer Enric Prat de la Riba el 1870, que el 6 d’abril de 1914 va ser elegit primer president de la Mancomunitat de Catalunya. El mèrit principal, sens dubte, de Prat de la Riba és que, tot i ser un home de partit, va cridar a la tasca de redreçament del país gent de tots els partits i de totes les tendències. A la plaça dedicada al polític podem visitar la casa on va néixer i morir Prat de la Riba, que el 1984 va ser convertida en museu, cedida a la Generalitat per la família. “El museu, més que contenir peces i records, se centra a l’ambient en què es va desenvolupar la vida i l’obra d’Enric Prat de la L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 5 maig 2000

Riba, i completa aquesta ambientació amb unes sales on s’expliquen les múltiples activitats del fill més il.lustre de Castellterçol”, llegim en l’opuscle La casa Prat de la Riba de Castellterçol editat per la Generalitat. Hi ha, certament, peces i mobles que foren utilitzats per l’insigne català. Es conserva també el pati on tantes hores de descans havia passat Prat de la Riba, que ara és utilitzat per fer-hi recitals, concerts o representacions. Des del nucli urbà veurem, no massa lluny, el castell que dóna nom al poble. Val la pena arribar-s’hi a peu, passant per camins ben arranjats i que ajuden a imbuir-se de l’esperit d’aquesta subcomarca. Castellcir Un altre poble encantador, en mig de muntanyes i amb el seu castell, conegut com el castell de la Popa, per la forma de vaixell de la roca, és Castellcir. Indret tranquil, és un poble de pagès però amb indústries adequades a l’entorn. Al mas Prat es pot comprar mató natural, a can Montserrat, iogurts i flams, i a Vegetàlia, una empresa que està al costat de l’Ajuntament, es processen productes dietètics. Quan hom arriba a Castellcir se n’adona que ha deixat enrere les característiques fonamentals dels pobles del Vallès Oriental i que es troba en un altiplà a cavall de les depressions de la plana de Vic i del pla de Bages. Masies notables, esglésies històriques, paisatge és el que trobarem en aquest poble, que cal visitar sense presses. L’església parroquial de Santa Coloma Sasserra és una autèntica meravella del romànic. No tenim més espai. Però abans d’acabar deixeu-me parlar d’una masia molt curiosa, el mas Esplugues, que trobem en la carretera que va de Castellterçol a Moià, a la mateixa sortida del poble. Un rètol ens ho indica. Es tracta d’una casa construïda sota una gran balma, la qual cosa va estalviar fer les parets interiors i la teulada. És una masia gran i estava habitada la darrera vegada que hi vaig anar. M’imagino que deu ser molt humida, però de curiosa, ho és, de debò. Pep Collelldemont


Programa Festa

Festa 2000 del Roser Dissabte, 13 de maig A les 5 de la tarda

Espectacle infantil a càrrec de Dandy Clowns Tot seguit

Berenar amb coques casolanes A les 11 del vespre

Recital de cançons pel grup Veus de Besalú. A mitja part hi haurà una degustació de coca i moscatell del país

Diumenge, 14 de maig A 2/4 de 12 del matí

Cercavila del gegant Màssio el Moliner, Capgrossos i Xanquers A les 12 del migdia

Missa solemne amb acompanyament d’orquestra A la 1 de la tarda

Sardana vermut a càrrec de la cobla Baix Empordà A les 5 de la tarda

Audició de sardanes amb la cobla Baix Empordà A les 7 de la tarda

Ball de fi de festa amenitzat pel conjunt Montse and Joe Tranfer L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 5 MAIG maig 2000

31


Profile for AjuntamentArgelaguer

Argelaga 5  

Argelaga 5  

Advertisement