Page 1

´ TIRINCULIS

56 DESEMBRE 16

LA REVISTA MUNICIPAL D'AIGUAVIVA

FESTA HOLI CONCERT DE COBLA

festa major aquaviva medievalis


presentació Defensem la Cultura Cultura, entesa en un sentit ampli, engloba l’art però també la vida de la gent, els valors i tot allò que ens ajuda a dignificar-nos com a persones. Les Festes Populars són cultura, els concursos de dibuix, narrativa i fotografia que oferim durant l’any, les conferències, les presentacions de llibres, el club de lectura, els cursos de ball, els concerts de cobla i de sardanes, el concurs de ratafia i les excursions per aprendre a identificar i recollir les herbes que organitza la Cultural, les sortides de recollida de brossa dels boscos, l’escola, el teatre, etc.: tot això fa cultura. El Tirínculis que teniu a les mans, també, com a eina de comunicació de les activitats que es fan durant l’any, però també com a eina a l’abast dels ciutadans que tinguin alguna cosa per explicar-nos i que vulguin compartir-la amb el poble. Perquè la Cultura també necessita d’uns canals, físics i humans, per transmetre’s i desenvolupar-se. Ja fa uns mesos que els locals de Ca la Neus funcionen, un espai del poble i per al poble, on la Cultura (en aquest sentit ampli) n’és l’eix conductor. El funcionament de Ca la Neus és una bona mostra que els esforços col·lectius per tal de dignificar la vida de les persones són també cultura. En un poble petit com el nostre moltes activitats no es podrien fer sense voluntaris. La crisi econòmica ens va ensenyar que no tot s’aconsegueix amb diners i que el capital humà és un recurs indispensable.

Per això, ara que arribem a finals d’any i toca fer balanç no podem sinó agrair a tots els qui han fet possible, des de la simple participació però sobretot com a organitzadors i col·laboradors, les activitats proposades i que en aquestes pàgines podem veure: en aquesta ocasió vull agrair a l’excel·lent equip de voluntàries de la biblioteca, sense el qual no podríem gaudir ara del servei de préstec, catalogació i adquisició selectiva d’un considerable -i creixent- volum de llibres de la nostra petita però digna biblioteca, i agrair també a l’equip organitzador de l’Aquaviva Medievalis i, en especial també, a la Nova Comissió de Festes, que tot just s’ha posat en marxa i que ha fet possible que gaudim de les activitats de la Festa Major. A tots, com dic, moltes gràcies. Per últim, només queda desitjar-nos a tots plegats que els anhels de Pau, germanor i ganes de gresca i de cultura que compartim durant aquests dies ens acompanyin sempre.

Bon Nadal i Feliç 2017!

Jordi Bohigas Maynegre Regidor de Cultura i Festes

col·laboradors Jordi Bohigas

Anna Serra

Xènia Torras

Silvia Ramos

Pere Lloret

Tirínculis vol dir Pere Sureda

Tirínculis era el “nom de guerra” d’una colla de joves d’Aiguaviva molt actius als anys 70 i també del seu local (al costat de l’església, on avui en dia encara es pot veure la inscripció del mot). Van crear un grup de teatre i van impulsar la primera revista del poble. El nom va sortir canviant les “u” per “i” de la paraula llatina turunculus, que vol dir recluta en llatí.

Manel Navarro

Revista impresa amb paper 100% lliure de clor

Marina Feliu

Mn. Jordi Pou

Amb la col·laboració de

E d i t a : A J U N TA M E N T D ’ A I G U AV I VA . C o n s e l l d e r e d a c c i ó : J o a q u i m M a t e u , J o rd i B o h i g a s , Anna Serra, Joan-Pau Ferré Coordinació i fotografia: Joan-Pau Ferré Redacció i correció: Montserrat Mola Disseny i maquetació: Ítaca Consulting en Comunicació SL D. legal: GI-948-97

3


AIGUAVIVA AL DIA ACTUACIONS DE MILLORES al municipi INSTAL·LACIÓ CORTINES A LA SALA DEL TEATRE DEL POLIVALENT Després de força temps estudiant quin sistema de cortines es podia instal·lar a les finestres de la sala del teatre del Polivalent, que fossin opaques per evitar l’entrada de llum exterior i a més de fàcil manipulació, ja que les finestres són bastant altes, s’ha optat per instal·lar una cortina de roba negra amb un sistema manual per obrir-les i tancar-les des de baix, sense necessitat d’haver-se d’enfilar. Foto: Marta Vives Aquestes cortines facilitaran que s’enfosqueixi la sala quan sigui necessari: quan es vulgui utilitzar la pantalla del projector en xerrades, projecció de pel·lícules, en obres de teatre i espectacles en què calgui jugar amb la llum artificial, etc.

DONATIU DE LA FUNDACIÓ LA CAIXA

MILLORA DE L’ASFALTATGE DEL CAMÍ D’ACCÉS A CAN JORDI

La Fundació la Caixa ha fet un donatiu a l’Ajuntament d’Aiguaviva per a la instal·lació d’un semàfor per a invidents. Aquest semàfor s’instal·larà al pas de vianants del nucli, just davant del restaurant Aiguaviva.

El passat mes de setembre es va millorar l’asfaltatge del camí d’accés a Can Jordi bastant malmès a causa del pas de camions de gran tonatge en les obres del TAV. L’obra ha consistit a reasfaltar les zones on hi havia els sots més profunds.

El donatiu de 2.400 € s’afegeix al de 1.000 € de col·laboració en l’organització de la Festa Homenatge a la Gent Gran que donen des de fa 4 anys.

Foto: Marta Vives

MILLORA DE LA BARANA DEL CAMÍ DE VIANANTS GÜELL Després de la neteja de la llera del riu Güell a la zona del rentador, just al costat del camí de vianants que porta al veïnat Güell, s’ha procedit a canviar tota la barana de fusta de protecció d’aquest corriol, que actualment es trobava ja en força mal estat.

4


RENOVACIÓ DEL JOC INFANTIL DEL PATI DE L'ESCOLA VILADEMANY La Diputació de Girona va aprovar, en data 19 d’abril de 2016, una convocatòria de subvencions per a actuacions urgents d’adaptació a la seguretat, l’habitabilitat o la funcionalitat d’equipaments esportius. Un dels requisits per participar en la convocatòria era que les instal·lacions esportives per renovar o millorar tinguessin una antiguitat mínima de 10 anys i que estiguessin incloses en el Cens d’equipaments esportius de Catalunya. Així doncs, com que el pati de l’escola hi està inclòs i la zona de jocs que hi havia instal·lada es trobava força deteriorada, amb desperfectes que impedien complir amb la norma EN-1176, des de l’Ajuntament es va sol·licitar la subvenció per poder-hi realitzar una actuació.

F t M Foto: Marta artta Vi Vives

Un cop aprovada la concessió per part de la Diputació de Girona d’una subvenció de 4.200 € per renovar els equipaments del pati de l’escola Vilademany, es va procedir a desmuntar el joc vell i a instal·lar-ne un de nou. A més, també es va instal·lar el terra amortidor de cautxú, per a protecció de caigudes. El pressupost total de l’actuació ha estat de 9.696,70 €. Durant els mesos de juliol i agost, aprofitant les vacances escolars, la brigada jove d’estiu, amb la supervisió de la brigada municipal, han invertit part dels seus esforços en el manteniment i adequació de les aules de l’escola abans de l’inici del curs escolar. S’ha pintat, insonoritzat i col·locat suro, a més d’altres millores sol·licitades per l’equip de mestres de l’escola i la junta de l’Ampa (p. e. una nova cistella de bàsquet, cortines noves a l’aula de segon...). Esperem que mestres, nens i nenes ho gaudeixin i en tinguin cura.

Marta Fotto: Mart F Foto: M arta ta Vi Vives Viv es

Foto: F oto: Sumace Sumace

inauguració del local cultural ca la neus Finalment, després d’un parell de canvis de dates, el dia 9 de setembre va tenir lloc la inauguració del nou local cultural de Ca la Neus. Aquest local tindrà usos de sala polivalent, s’hi podran fer reunions, exposicions, estudiar..., i a més tindrà la funció de biblioteca municipal. El local també oferirà serveis d’ofimàtica per a tothom que ho necessiti. L’acte també va servir per presentar el programa de la Festa Major i el cartell d’aquest any, elaborat per l’artista Pere Romagós, més conegut com a Isaac d’Aiguaviva. Per tancar l’acte els assistents van poder gaudir d’un piscolabis ofert per l’Ajuntament.

5


canvis administratius L’auxiliar administrativa de l’Ajuntament, la Sra. Pilar Vidal, ha sol·licitat una excedència voluntària per al termini d’un any per cobrir una plaça a la Diputació de Girona. La Pilar formava part de la plantilla de personal laboral de l’Ajuntament des del març de 2008. Desitgem a la Pilar molta sort en aquesta nova etapa de la seva carrera professional. Al tancament d’aquest número encara s’està realitzant el procés selectiu per contractar la persona que substituirà la Pilar durant aquest període, per al qual s’han presentat un total de 21 sol·licituds. Foto: Pilar Vidal

FESTES LOCALS PER AL 2017 L’any 2017 inclourà 13 festes d’àmbit català, a les quals els ajuntaments han d’afegir dues festes locals. L’Ajuntament d’Aiguaviva ha aprovat com a festes locals per a l’any vinent els dies 5 de juny (Pasqua Florida) i 25 de juliol (Sant Jaume). Habitualment s’assenyalen com a festes locals del municipi la festivitat de Sant Jaume, que el 2017 s’escaurà en dilluns, i la festivitat de Sant Narcís, que coincidirà en diumenge, fet pel qual és necessari escollir una data més, el 5 de juny. Aquest dia s’ha triat perquè coincideix amb les festes locals que també han triat els municipis de Girona i Salt, i altres de rodalies.

REGLAMENT REGULADOR per A CA LA NEUS En el Ple de l’Ajuntament celebrat el 8 de setembre s’aprovà inicialment el reglament regulador del local cultural de Ca La Neus. Segons dit reglament, el local cultural de Ca La Neus pretén facilitar a tots els ciutadans, sense excepció, l’accés lliure al coneixement, al pensament, a la cultura i a la informació, per tal de satisfer les seves necessitats informatives, formatives i d’oci, així com oferir un espai a entitats i a l’Ajuntament per fer-hi xerrades, exposicions i altres activitats artístiques i/o culturals que s’adeqüin a les possibilitats i usos del local. Mitjançant el reglament s’han regulat els serveis del local de consulta i préstec del fons de la biblioteca, el servei d’ofimàtica i d’internet, així com els deures dels usuaris i els drets i deures del possible personal contractat del local cultural. Podeu consultar íntegrament el reglament al web www.aiguaviva.cat

SUBVENCIÓ D'ESTUDIS PER AL CURS 2016-2017 El dia 11 de novembre va finalitzar el termini per sol·licitar la subvenció per a estudis del curs 2016-2017. Enguany s’han presentat un total de 194 sol·licituds. La convocatòria d’aquest any compta amb una dotació pressupostària de 24.000,00 euros, a repartir entre les ajudes per a estudis dels fills/es de totes aquelles persones empadronades en la data en què s’aprovin les bases i que tinguin fills/es que estiguin a escoles bressol

6

o cursant estudis d’educació infantil, primària, secundària (ESO), batxillerat o cicles formatius (FP) o educació especial; també que estiguin cursant ensenyaments esportius, ensenyaments professionals de música o dansa (als quals s’accedeix després de l’ESO), estudis universitaris i ensenyaments superiors. A més, també s’hi inclouen les sol·licituds de persones amb edat no escolar i que vulguin iniciar o ampliar estudis.


NOVA ESTELADA

RENOVACIÓ CÀRREC JUTGE DE PAU SUBSTITUT D Dins dels actes de la Diada Nacional de Catalunya, l’ANC N dd’Aiguaviva va organitzar uun acte per hissar la nova eestelada de l’entrada del ppoble i llegir un manifest. Tot sseguit, tots els assistents, rrodejats de torxes, van ccantar “Els Segadors”.

En l’últim número de la revista Tirínculis es publicava que l’Ajuntament, en el ple celebrat el dia 22 de juny, elegí proposar com a nou Jutge de Pau substitut, d’entre tots els candidats presentats, Mario Garcia-Risco. Una vegada tramès l’acord al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per al seu nomenament, aquest organisme s’adonà que no es podia fer efectiu per incompatibilitat laboral amb el càrrec de Jutge de Pau substitut. Per la qual cosa es convoca de nou la provisió del càrrec de Jutge de Pau substitut, i s’inicia de nou l’expedient.

CANVIS AL BAR DEL POLIVALENT El 12 d’agost va finalitzar el contracte administratiu segons el qual la Sra. Carlota Poyo s’encarregava de gestionar i explotar el bar-restaurant social del Centre Polivalent. Per aquest motiu, l’Ajuntament va iniciar l’expedient de contractació per procediment obert per a la nova explotació del bar-restaurant, amb servei de consergeria i neteja. Durant el procediment, i en període de presentació d’ofertes per al nou concurs, es van presentar dues propostes diferents, la del Sr. Antonio Isaac i la de la Sra. Carlota Poyo. En la primera reunió de la Mesa de contractació, en la qual es procedí a l’obertura dels sobres A presentats, els quals contenien la documentació administrativa per prendre part en el concurs, s’aprovà requerir als dos candidats que esmenessin la documentació presentada.

local polivalent d’Aiguaviva, amb servei de consergeria i neteja, al Sr. Antonio Isaac Ortega. El contracte entre les dues part es va signar el 3 d’octubre de 2016 i tindrà una durada de 4 anys, amb un cànon anual a satisfer per l’adjudicatari de 1.520 €/any. Actualment l’horari del bar-restaurant La Torrentera és de 8 del matí a 10 del vespre cada dia, a excepció del dijous que està tancat per descans setmanal. Ofereix esmorzars de forquilla, dinars i sopars, en els quals podem destacar les carns a la brasa, la paella, la fideuada, les pizzes (també per emportar) i els plats combinats, entre altres propostes. Entre setmana, a més, hi ha menú, actualment amb l’oferta d’un de gratuït per cada 10 menús consumits.

Posteriorment, en la reunió d’obertura del sobre B, que contenia els documents acreditatius de l’experiència en feines i activitats similars, les propostes de funcionament del bar-restaurant i les propostes de millores en el servei, només es va tenir en compte el sobre B del Sr. Antonio Issac, atès que la Sra. Carlota Poyo no va poder esmenar la documentació del sobre A durant el termini que se li havia atorgat. Per la qual cosa, una vegada realitzada la puntuació de l’opció presentada per part de la Mesa de contractació, es proposà l’adjudicació del contracte administratiu especial de l’explotació de l’espai bar-restaurant del

L’Antoni Isaac és el nou adjudicatari del bar La Torrentera

7


RESUM activitats Recordem que a principi de curs es van proposar un seguit d’activitats per poder dur a terme al poble. Malauradament, algunes d’aquestes propostes no s’han pogut iniciar per manca d’inscrits: -

Anglès ESO/Batxillerat Converses/lectura llibres en anglès Teatre en anglès Aula d’estudi de Primària Aula d’estudi d’ESO/Batxillerat Labors BALLS DE SALÓ, LA NOVETAT

De cara a l’any vinent, si algú estigués interessat a iniciar alguna d’aquestes activitats i aconseguís un grup mínim de gent perquè es pogués endegar, caldria que es posés en contacte amb les oficines de l’Ajuntament. Continuen les altres activitats programades en els seus horaris previstos. En el cas de gimnàstica de manteniment Edat d’or, Ioga/ Pilates, Balls de saló, Club de lectura i Taekwon-do continuen obertes les inscripcions. Els interessats trobareu més informació i la butlleta d’inscripció al web www.aiguaviva.cat.

Una de les activitats que s’han recuperat, i que ha estat una de les novetats d’aquest any, és la de balls de saló. De moment, ja s’hi han apuntat una desena de persones, però encara queden places disponibles. Recordeu que les classes les imparteixen dos magnífics ballarins professionals del poble: Dolors Vidal i Quim Casellas. Us hi animeu?

MODIFICACIÓ ORDENANÇA FISCAL N.02 REGULADORA DE L'IMPOST SOBRE VEHICLES DE TRACCIÓ MECÀNICA En el Ple del dia 9 de novembre es va aprovar provisionalment l’ordenança fiscal reguladora de l’impost sobre vehicles de tracció mecànica. Concretament es modifica l’article 06 “Beneficis fiscals de concessió potestativa: bonificacions a la quota tributària”, atès que s’hi afegeix una bonificació per als vehicles elèctrics i per als vehicles híbrids. El text de la modificació és: 1.- Gaudiran d’una bonificació del 75% de la quota de l’impost: - Els titulars de vehicles elèctrics.

2.- Gaudiran d’una bonificació del 50% de la quota de l’impost: -Els titulars de vehicles híbrids (aquells que disposin de

8

dos o més motors i que algun d’ells funcioni amb energia elèctrica); els titulars de vehicles que utilitzin gas liquat de petroli (GLP), i els titulars de vehicles que utilitzin gas natural. 3.- Els interessats hauran de sol·licitar-ne la concessió indicant les característiques del vehicle, matrícula i causa del benefici. Un cop l’Ajuntament hagi acordat la declaració de la bonificació, s’expedirà un document que n’acrediti la concessió. El termini per a sol·licitar la bonificació coincideix amb el termini per al pagament voluntari de l’impost. En cas contrari la bonificació tindrà efectes a partir de l’exercici següent al de la seva sol·licitud. Aquesta modificació s’entendrà definitivament aprovada una vegada acabat el termini d’informació pública sense que s’hagin presentat al·legacions i una vegada publicat el text íntegre de la modificació aprovada en el BOP de Girona.


el gran recapte Com cada any el poble d’Aiguaviva ha participat en la campanya El Gran Recapte, que el Banc d’Aliments organitza abans de les Festes de Nadal. A més de la parada que un grup de voluntaris (noms) va muntar davant del supermercat el dia 26 de novembre, també es van recollir aliments durant

tota la setmana a l’Escola, la Llar d’infants i l’Ajuntament. Tot i els esforços, cal dir que enguany la recollida ha estat inferior a l’any passat (300 kg davant dels 420 del 2015).

Foto: Sílvia Gómez

manifest 25n Un any més, el dia 25 de novembre, l’Ajuntament d’Aiguaviva es va adherir als actes institucionals de commemoració del Dia internacional contra la violència envers les dones. A les 12 del migdia, Anna Serra va llegir el manifest, en el qual es recalcava l’existència a Catalunya de la Llei 17/2015 d’Igualtat efectiva entre dones i homes; una llei que, com moltes altres, va anul·lar el Tribunal Constitucional.

També posava molt d´èmfasi en el jovent i en destacava el fet que no perceben l’existència d’algunes desigualtats i conductes d’abús i control com a formes d’exercir violència masclista, a més del perill actual de les xarxes socials, vídeos, blocs, etc.

ETS MEVA... MEVA!! Dins dels actes del 25N, el diumenge 27 es va representar al Polivalent l’obra de teatre Ets meva… meva!!!, de Joan-Enric Carreras, un autor amb més de 50 anys d’experiència. Aquesta obra ha estat representada per tot Catalunya i, amb 64 representacions, ja ha arribat a la seva 4a temporada. La peça està basada en el llibre Còmplices d’Isabel-Clara Simó i ha estat adaptada com a monòleg teatral pel mateix Joan-Enric. L’autor aconsegueix fer reflexionar el públic –i a ell mateix, segons comentà– sobre el gran problema de la violència de gènere; un problema que, desgraciadament, no deixa d’estar d’actualitat.

9


AIGUAVIVA 4.0 Com moltes de les coses en aquesta vida, aquesta iniciativa també va néixer de la casualitat. Corria el mes d’agost quan uns quants veïns arranjàvem el món en remull a la piscina d’Aiguaviva. El debat va anar confluint cap a una qüestió en la qual hi va haver acord unànime: les incidències amb la connexió a internet i la poca capacitat de les connexions actuals. Alguns treballen des de casa, altres tenen fills o familiars fora i intenten comunicar-s’hi amb tot el ventall de possibilitats que avui en dia tenim, altres senzillament volien veure el futbol sense interferències i altres tenien els seus fills enfilant-se per les parets i recriminant als seus pares haver anat a viure a la que resulta ser una zona rural aïllada del món. Una població que està integrada a la xarxa metropolitana de transport públic no té accés a una xarxa de fibra òptica que resoldria aquesta deficiència. No ens mereixem les infraestructures en comunicació quan les paguem com si fossin de primer nivell? Com és possible que el Consultori municipal i l’Escola tinguin fibra òptica i, en canvi, se’ns digui que és inviable fer-la extensiva a la resta del poble?

Plataforma

Tenim l’objectiu d’aconseguir unes Aiguaviva 4.0 infraestructures modernes que són les que permeten eliminar les barreres del passat per accedir a la facilitat de connexió global. Només així podrem gaudir dels avantatges de poder treballar des de casa, veure els partits de futbol sense interrupcions i amb qualitat HD, comunicar-nos per Skype, o el sistema que sigui, amb els nostres familiars i amics, i que els nostres fills puguin gaudir de la tranquil·litat d’un poble com Aiguaviva, però amb les comunicacions d’una gran ciutat. Telefónica ha respost que no som a les seves previsions a curt termini, la qual cosa fa necessari buscar alternatives. Ja hi estem treballant.

Amb aquesta motivació, la de demanar el que creiem que és raonable i just, va néixer Aiguaviva 4.0; un grup de més de 50 veïns que, a través del WhatsApp i en menys d’una setmana, ens vam organitzar per fer arribar a l’Ajuntament la iniciativa. L’Ajuntament ràpidament ens va convocar i va donar suport a la nostra petició amb una total predisposició per ajudar-nos en tot allò que estigués a les seves mans. Es va fer una recollida de signatures amb la participació de molts veïns del poble i el propi Consistori va assumir les gestions per fer-les arribar a Telefónica.

10

Si esteu interessats a apuntar-vos a la Plataforma Aiguaviva 4.0 i estar informats mitjançant el grup de WhatsApp us podeu adreçar a l’Ajuntament o enviar un mail a l’Anna Serra (administrativa@aiguaviva.cat).


HORARIS D’ATENCIÓ: Treballador/a social: els dimecres de 9 h a 11 h. Educador/a social: els dimecres de 11.30 h a 13.30 h.

ELS SERVEIS BÀSICS D'ATENCIÓ SOCIAL Text: Montse i David

Hola, som la Montse i en David, treballadora social i educador social. Som el nou equip dels Serveis Bàsics d’Atenció Social d’Aiguaviva, el servei més proper al ciutadà amb el qual atenem situacions individuals i/o familiars de necessitat social.

No dubteu a venir a parlar amb nosaltres:

Des del principi de confidencialitat i respecte a la intimitat de les persones, intentem ajudar-vos en la vostra problemàtica i orientar-vos per tal que pugueu resoldre situacions difícils que us puguin estar afectant en la vostra vida. Us podem assessorar, orientar i informar sobre els tràmits i recursos d’àmbit social, directament relacionats amb menors, adults, gent gran i/o famílies. L’únic requisit indispensable és que estigueu empadronats/es al municipi d’Aiguaviva.

- Si sou una persona gran i teniu problemes d’autonomia i/o mobilitat. - Si teniu dificultats econòmiques per cobrir les necessitats bàsiques com subministraments, alimentació, habitatge, etc. - Si necessiteu suport en la relació amb els vostres fills i filles. -Si teniu alguna discapacitat o si patiu o heu patit algun maltractament. Si us voleu posar en contacte amb nosaltres, cal demanar cita prèvia al telèfon 972 201 962. Estem ubicats a l’antic dispensari mèdic (darrere l’Ajuntament).

APLEC DE VILADEMANY Com mana la tradició local, el segon diumenge de setembre va tenir lloc l’Aplec de l’ermita de Vilademany. Durant l’Aplec, es va celebrar un ofici solemne que va acabar amb el cant dels goigs en honor a la Mare de Déu per part de tot el públic que, un any més, omplia l’ermita i també una part de la placeta exterior. Per arrodonir la festa, i com que la jornada coincideix amb la Diada, a la sortida del temple els assistents també van cantar “Els Segadors”. Tot seguit, un piscolabis ofert per l’Ajuntament i el supermercat Fornells Olivets va posar punt i final a un Aplec que cada any congrega més persones.

11


la veu de la cobla El dia 19 de novembre va tenir lloc al Polivalent el concert “La veu de la cobla”, a càrrec de l’Orquestra Costa Brava, per commemorar el seu 60è aniversari. L’espectacle, barreja de música, veu i també dansa, a més de recrear els 60 anys de l’orquestra va portar als assistents per un viatge al llarg de la història de la cobla, en el qual l’orquestra va interpretar els seus principals temes. Aquest viatge nostàlgic va acabar amb el popular “Girona m’enamora”, interpretat amb la col·laboració del públic assistent. El concert forma part de la campanya de concerts de cobla de la Diputació de Girona, i estava patrocinat al 50% per aquesta institució.

HIstòries de músics El cap de setmana dedicat a la nostra música va començar divendres amb la presentació a Ca la Neus del llibre Històries de Músics, a càrrec dels seu autor, Antoni Mas, compositor, músic i director de diverses prestigioses orquestres (Marina, Maravella, Selvatana...). L’autor ens presenta, en aquest llibre de l’Editorial Gavarres, l’anecdotari d’una època, una crònica sobre la forma de vida dels músics d’abans, molts dels quals combinaven la seva afició amb les seves feines de sabaters, barbers, triadors de taps... En total 60 històries d’allò més entretingudes distribuïdes en 10 capítols (“La son”, “Viatges”, “Envelats”, “L’església”, “La picaresca”, “La gana”... entre d’altres) i acompanyades de fotos curioses de l’època. Antoni Mas sempre ha estat un defensor dels músics; una feina que, tal com comentà, és molt admirada i alhora molt poc reconeguda. Segons Mas, els músics sempre han tingut fama de bohemis però al darrere hi ha molt estudi i sacrifici. La presentació, molt amena i entretinguda, va finalitzar amb una sorpresa, Antoni Mas va oferir als assistents unes cançons acompanyades amb el seu acordió, uns sainets divertits en record de Can Tramuntana de Cassà i l’Hostal de Llambilles. De moment el llibre ha estat tot un èxit i l’editorial ja n’està preparant la segona edició. Mentre, el seu autor pot estar tranquil, perquè sap que ja no es perdran aquestes anècdotes que van marcar una època de la nostra història.

12


Sant joan d'agost Aquest estiu s’ha recuperat la festa de Sant Joan d’agost, patró d’Aiguaviva; una diada durant la qual, antigament, se celebrava la Festa Major de la vila. Concretament, els dies 28 i 29 d’agost es va aprofitar l’onomàstica del patró per fer més alegre la tornada de vacances i per acomiadar com cal la temporada de la piscina (tot i que gràcies al bon temps encara va estar oberta uns dies més).

Fotos: Enric Valldeperas i J.P. Ferré

de la pineda, i al migdia va tenir lloc la missa en honor del patró. Durant la tarda es va celebrar una festa de l’escuma ben refrescant i animada a la pista, amb els DJocs. I, per tancar la celebració, dilluns a la tarda es va col·locar un inflable a la piscina que va ser tot un èxit entre la mainada i també entre alguns de més granats.

El diumenge al matí els nens van poder gaudir d’un relat de contes a càrrec de Roger Tugues, sota l’ombra

13


fESTA MAJOR DIVENDRES: COMENÇA LA FESTA! Amb una batucada a càrrec del grup local van començar els actes de les Festa Major d’enguany. Una Festa que suposava un gran repte per a la nova Comissió de festes -encara en procés de creació- i que, com cada any, va acabant sent tot un èxit, malgrat la pluja del dissabte, que va obligar a fer canvis en el programa.

Podeu veure el vídeo enregistrat amb en Xavier Deltell al

Després de l’espectacle, van tenir lloc els discursos oficials i el dels joves encarregats de la nova Comissió. Tot seguit es va donar pas al pregó, aquest any a càrrec de la coneguda Carme de Can Duch, que ens va delectar amb els seus records. Durant tots aquests actes, a més, vam comptar amb la presència de l’humorista Xavier Deltell en el paper d’un reporter de TV3 que feia entrevistes entre els assistents. Aquest reportatge es va poder veure el mateix divendres, més tard, i també el dissabte a l’envelat.

Youtube de la Comissió de Festes d’Aiguaviva

Un cop acabat l’acte, es van donar a conèixer els noms del nou Hereu i la nova Pubilla, un honor que aquest any va recaure en la Berta Martín i en Martí Sedeño. I, per acabar, mentre s’esperava que comencés la Nit jove, es va servir un pica-pica popular.

L’Hereuet i la Pubilleta, novetat d’enguany Una de les novetats de la Festa d’aquest any va ser el nomenament dels petits hereus, amb la intenció que ja de ben joves comencin a sentir seva la Festa. Els primers a gaudir d’aquesta nova “responsabilitat” van ser l’Aina Gonzàlez i l’Oriol Bruguès. Felicitats!

14


El ball a Estanyol Anàvem a ballar a can Torrevallané, la casa que hi ha a l’encreuament d’Estanyol i que està abandonada. Allò era un ball de mainada. Recordo que anàvem a doctrina i sortint, cap a ballar. També hi havia alguna parella més gran, però poques, i que a nosaltres ens semblava, o era veritat, que es feien petons i això ens feia gràcia. En aquells temps les noies no pagaven entrada al ball, però va venir el dia que ens varen fer pagar una pesseta i vàrem fer com una vaga. No volíem entrar pagant. Però allà va venir la Guàrdia Civil i totes cap a dins! Suposo que no es pagava com a reclam; si les noies entraven els nois també, que eren els qui pagaven entrada. Es va fer un casament d’un noi del poble amb una noia que baixava amb els músics, que de vegades eren de Santa Coloma, i una meva germana es va casar amb el xofer de l’Orquestra.

amb sifó a la tartana i deia: “Això sembla xampany”. Segurament no n’havia begut mai. I llavors cap a casa. El racionament a l’Hostal Xicu Xifra La setmana que tocava, ja el diumenge, hi havia la pissarra, penjada allà a la paret de l’Hostal amb tots els ingredients apuntats: xocolata x grams, oli x g, sabó, bacallà x g, etc. Amb la meva cosina, la Pepita Planas, anàvem a buscar el racionament i el bacallà, encara que fos salat, pel carrer ja l’espellicàvem. El sabó era molt tou i el posàvem al cim d’una taula perquè s’assequés, però els gats se’l menjaven; es veu que tenien més gana que els d’ara o menys menjar. L’oli, un any quan fèiem els brunyols, es va posar a fer un fum que fins i tot els gats estossegaven, però aquests aliments no ens vàrem fer mai mal. Cantar a l’església

També recordo que per la Quaresma no es feia ball aquí, a Girona crec que sí i per això algun dia varen venir a fer un petit espectacle. Van fer una truita dins un barret; també deien que havia de néixer una criatura i no sabien quin nom posar-li i un va dir: si és un nen poseu-li Mateu i, si és una nena, Mateu-la! Ai, pobreta, matar-la no, i aquí es va acabar el teatre.

Anàvem a cantar a l’església una colla de nois i noies. El senyor Alfonso Sánchez, que era el mestre del poble, tocava l’harmònium i el senyor Joan Gironés, que era el flequer, ens dirigia. Per les diades de Nadal, Cap d’any i Reis, cantàvem a dues misses: a la primera i la segona. En sortir de la segona del dia de Nadal, anàvem a l’Hostal i menjàvem torrons i bevíem moscatell.

De totes maneres, ja que sols seran petits retalls, voldria posar-hi la lletra d’unes cançons.

La Festa Major

“Ellas se casan y a descansar pero los hombres a trabajar. Ellas llevan unos bolos que a juzgar por su tamaño han costado mil pesetas, llevar dentro una carta, dos retratos, la barrita de los labios y un pañuelo sin lavar, ellos se casan y a descansar”. Pas doble.

Una estona abans de la missa, l’orquestra amb les autoritats anaven fins a la rectoria a buscar el mossèn, que era Mn. Joan Geli i Solà, passaven cap al carrer Escoles, pujaven per la plaça i cap a l’església per celebrar l’ofici de Festa Major. Em sembla que d’això se’n deia fer el “pasa calle”.

Una altra deia: “En un barco subió mi suegra y por eso los calamares tienen la tinta tan negra”. Vals. Ja es veu que la discriminació de la dona ve de lluny. No hi havia corrent elèctrica, per tant, quan es feia fosc, encenien unes aixetes que crec que anaven amb carbur. Els músics cantaven amb un embut, com els que fan servir a les manifestacions. I que n’era de divertit! Anar a mercat era una festa Amb la tartana i el cavall, anàvem a mercat amb els pares. Ho deixàvem a can Pericot, que era abans d’arribar a la plaça del marquès de Camps. La mama i jo anàvem al mercat de la polleria i el papa fins al firal del bestiar gros a fer un vol. Llavors el papa anava a can Riera, un establiment que hi havia cap allà al Mercadal i comprava botifarra negra, el pa el portava de casa. Anàvem a buscar la tartana amb el cavall i mentre anàvem pujant menjàvem el pa amb botifarra. En arribar a can Tòful, que era cap allà a l’indret de l’Hipercor, paràvem i el papa anava a aquest establiment i portava vi

No hi faltava la Guàrdia Civil, amb els seus fusells a dins l’església, agenollats a l’hora de la Consagració. També eren al ball, perquè de vegades hi havia baralles, però a cops de puny. Ara és diferent: van amb arma blanca, però deixa negre! En pobles petits en què no hi havia cap establiment on poder-se allotjar, els músics es repartien per les cases del poble. Explicava un músic que quan van anar a dormir, va mirar a sota el llit, per allò de l’orinal, i es veu que no en tenien prou i hi havia una cassola. El músic hi va fer un senyal i l’endemà a l’hora de dinar porten una cassola d’arròs. El músic, mal pensat de mena, la va fer girar i, efectivament, la marca era allà; doncs sense menjar arròs. Tornant a la festa, els pollastres i ànecs que menjàvem potser ara dirien que eren ecològics, però no sé si ho eren gaire, perquè es passaven el dia gratant el femer. De la Festa Major en tinc un altre record: el meu germà i altres companys passaven a cobrar per les despeses de la Festa i per les llotges –“palcos”– a qui en volia i en Miquel em va veure a mi, d’aquí va venir que més tard vàrem festejar i després ens vam casar. Quines coincidències hi ha a la vida, que la Festa ens va unir i la Festa ens va separar: però així és la vida. Us desitjo a tots molt bona Festa!!!

ó g e r p El

CARME PLANAS Aiguaviva, 16 de setembre de 2016

15


NIT JOVE Aquest any els grups encarregats de portar la música i el ball van ser Nearby i Festucs, dos grups de nois amateurs però amb un nivell molt alt, que van fer de teloners, i Itaca Band i Orquestra Maribel, els dos grups principals amb els quals la gran quantitat de públic assistent no va parar de ballar. Animal djs van ser els encarregats de rematar la nit.

nearby festucs

itaca band orquestra maribel

itaca band

16


El matí del dissabte va començar ennuvolat i amenaçant pluja, però el temps es va mantenir i va permetre que tingués lloc el derbi de petanca entre l’equip local i el veí, de Vilablareix (unes partides molt disputades que aquest any van acabar amb victòria local). Tot seguit a Ca la Neus va tenir lloc el concurs de dibuix i al Polivalent,

la inauguració de les exposicions ons a càrrec de l’alcalde, Sr. Joaquim Mateu, i el regidor de Festes, Sr. Jordi Bohiguas. A mig matí ja va arribar la pluja, tot i això, a l’envelat encara es va poder celebrar l’espectacle infantil a càrrec d’Els Xancletes. A la tarda, en canvi,

es van haver d’anul·lar els jocs de cucanya i la petanca per a aficionats, ja que s’havien de celebrar a l’aire lliure. També es va haver d’aplaçar per a una altra data la tan esperada festa Holi. El que sí que es va poder fer, al Polivalent, va ser el ja tradicional concurs de ratafia.

EXPOSICIONS Per no oblidar la nostra història, al Polivalent vam poder gaudir d’una exposició de tota mena d’eines antigues per a treballar el camp (forques, garbells, balances, serres, sembradores...). Unes eines ben habituals que es podien trobar fins fa ben pocs any a tots els masos de la vila, però que amb el pas del temps i les noves tecnologies han anat desapareixent. Les eines, les van facilitar els masos de Cal Ros, Cal Carreter Vinyoles i Can Corretger. També vam poder veure l’exposició d’en Jaume Vilà i els seus cistells, les xapes de cava d’en Pere Cubarsí, les flors i plantes, els espantaocells i la magnífica col·lecció de Legos de Star Wars del jove Octavi Ballell. Dilluns, un cop acabada la festa, els nens de l’escola van anar a visitar les exposicions i van poder escoltar les explicacions dels seus protagonistes, principalment d’en Ramon Corretger, que els va explicar l’ús de les eines i la vida del camp d’aquells anys de forma molt amena i que, a més, va agradar molt a la mainada.

17


Al vespre, una magnífica paella valenciana, cuinada sota la direcció d’en Jesús Rodríguez, va ser el plat principal del sopar de Festa Major, que va reunir més de 150 persones a l’envelat. Tot seguit, just després del sopar, va actuar el grup musical Coverplay i es va celebrar la Festa Fluor. Una sessió Dj de MRP DJ, que va fer ballar grans i petits fins a altes hores de la matinada, va tancar els actes del dia.

18


DIumenge: Diumenge, un dia molt musical Diumenge va ser un dia molt marcat per la música. Si el divendres va ser la més actual i per als més joves, el darrer dia va deixar lloc a la música més tradicional per a totes les edats. A mig matí, la Coral Veus Amigues d’Aiguaviva van tancar l’Ofici Solemne de la Festa Major amb un concert. La resta del dia la protagonista va

ser l’Orquestra Costa Brava, que en format de cobla va tocar les sardanes del vermut i les de la tarda, i en format d’orquestra va oferir a l’envelat el seu magnífic concert de cançons populars i tradicionals catalanes, seguit del ball de fi de festa.

19


De totes maneres, el diumenge no va ser tot música. A la tarda va tenir lloc el partit de futbol popular, inicialment previst entre joves promeses i velles glòries, però que finalment va ser mixt per les dues bandes. En aquest partit, el que menys importància tenia era el resultat i tothom va poder passar una molt bona estona i, per sort, sense cap lesió.

20

A més, els més petits, finalment i gràcies al bon temps, van poder gaudir de les diverses actuacions instal·lades al costat de l’envelat, on, a la mitja part del concert, se’ls va fer entrega dels premis del concurs de dibuix per part dels nous hereus i del regidor de Cultura.


HOLI PARTY Finalment, el dissabte 24 es va poder fer la festa Holi (o Festa dels Colors); prevista per a la Festa Major i que va haver de ser ajornada per la pluja. Aquesta celebració té l’origen en una antiga festa religiosa hindú, estesa des de fa ja uns anys per tot el món com a festa popular. Consisteix bàsicament en el llançament de pols de colors brillants entre els assistents seguint el ritme de la música. És important tenir en compte que la pols de colors utilitzada està fabricada amb components naturals, és absolutament segura i no taca. La festa va ser tot un èxit i tots els assistents, indiferentment de l’edat, van gaudir d’una tarda molt divertida. I, com a prova de la gresca, la pista esportiva va quedar decorada com si fos un quadre abstracte multicolor. Tots els participant ja esperen que arribi la propera edició!

21


aquaviva medievalis Aquest any la Festa dels Templers, que arribava a la 11a edició, ha sofert uns canvis importants: se n’han canviat les dates, la durada (d’un a dos dies, el 22 i 23 d’octubre), l’emplaçament i també la temàtica, que ja no està tan centrada en el món dels templers sinó que es dedica més l’època medieval en general. Com a conseqüència, també se n’ha modificat el nom: Aquaviva Medievalis. Tots aquests canvis sembla que van ser encertats, perquè el resultat va ser força exitós, malgrat la pluja del primer dia que va obligar a anul·lar espectacles i que va espantar els paradistes i les atraccions programades. El muntatge més visitat, i que va ser el centre de la festa, va ser el campament que els membres del grup Hereus de la Història va muntar a la pineda. Era un campament totalment medieval, on els visitants van poder contemplar com podia ser la vida dels cavallers d’aquella època. Aquest grup, a més, va ser l’encarregat de dur a terme la majoria dels espectacles. Per començar la festa, estava previst un torneig de cavallers i una recreació del cobrament d’impostos, però tots dos actes es van haver de suspendre a causa de la pluja. Sí que es va celebrar, en aquest cas a l’església, la cerimònia d’ordenament d’un cavaller.

22


Al migdia, la Sala de Plens es va emplenar amb la conferència “La croada de 1285 a l’obra de Ramon Muntaner”, a càrrec de l’historiador i paleògraf de la Catalunya Nord, Robert Vinas. Per la seva banda, l’Associació Cultural i altres voluntaris van estar preparant el sopar medieval, que tenia com a plat principal un parell de porquets sencers que van estar rostint-se durant tot el dia a la taverna i que van despertar la curiositat de tothom. Al vespre, es va celebrar el sopar, al Polivalent (també per culpa de la climatologia). Tots els assistents -unes 80 persones- van poder gaudir d’un bon àpat, que va estar amenitzat amb un concert de música cortesana i del poble a càrrec dels Joglars de Ripollet.

23


Diumenge, la tempesta ja havia marxat i el poble es va emplenar de parades i visitants. A primera hora les autoritats van poder inaugurar la Fira i, tot seguit, els més menuts van poder participar en els diferents tallers distribuïts per la plaça i en les activitats del campament, l’hospital de campanya i l’acadèmia de cavallers. A les 12, mossèn Jordi Pou va celebrar la missa seguint el ritu medieval. A la sortida, els assistents es van trobar amb una disputa per prebendes entre dues de les ordres militars presents, la dels Templers i la dels Teutons. Com que no van arribar a cap acord, van decidir solucionar la discussió, al cap d’unes hores, al camp de batalla, on es va tancar definitivament la disputa i també la Festa.

Com a prèvia de la Festa, divendres al vespre es va presentar a Ca la Neus la novel·la històrica La Confesión. El médico templario, a càrrec del seu autor, el Sr. Jesús Ávila Granados, periodista i escriptor granadí.

24


AMPA

Texts i fotos: AMPA CEIP Vilademany

Benvolgudes famílies, Com sabeu aquest any escolar és el nostre primer any i per tant un repte. En aquest primer trimestre ha tingut lloc l´assemblea, en què es va indicar que es dóna continuïtat al servei menjador per part del grup Espais, que també es continua amb el servei matinal de 8.30 a 9.00 i amb les inscripcions a la piscina. D’altra banda, s´ha realitzat la primera entrega de xandalls i intentem recuperar el programa de xandalls de 2ª mà. El que no ens ha sigut possible és portar a terme el servei de ludoteca a causa de la poca demanda, encara que continuarem proposant-ho de cara a l´any vinent. Com a novetat aquest passat mes d´octubre a l´escola es va celebrar un concurs de mascotes en el qual va resultar guanyador el dibuix d´en Daniel Ventura. La seva proposta serà la que ens representarà com a logotip de l´escola en els pròxims anys. També, com cada any abans de les festes de Sant Narcís, s´ha portat a terme la tradicional castanyada. Fa uns dies vam elaborar una enquesta per veure si enguany celebràvem la quina que es fa el 26 de desembre al poble o es feia el sorteig d´una panera el dia del festival de Nadal. Al final va resultar guanyadora aquesta última proposta. Per tant, la quina d´aquest any estarà organitzada pels alumnes de l’institut, esperem que els vagi MOLT BÉ.

Les gotes d´aigua representen “aigua” i la cara i els braços representen “viva” de vida. El fet que estiguin agafant un paracaigudes significa que està plovent....

25


referèndum o referèndum Fotos: Assablea.cat

No sé si també us passa a vosaltres, però a mi, hi ha moments de la història del nostre poble que m’atreuen sobretot perquè varen significar un gran canvi a tots nivells, com ara les conquestes del rei Jaume I, la Guerra dels Segadors o la proclamació de l’Estat Català per part del president Companys. Segur que varen ser temps de gran intensitat. Ara el nostre petit país es torna a trobar enmig d’un procés que pot resultar decisiu en la seva història mil·lenària. Acabem de passar un altre onze de setembre espectacular amb gran èxit de participació. Senyeres, il·lusió, un sentiment profund d’expressió nacional, d’estar orgullosos de formar part d’aquesta nació. És per això que a molts de nosaltres ens dol veure com els diferents governs de Madrid neguen contínuament que Catalunya sigui una nació històrica. Però és comprensible, si acceptessin que Catalunya és una nació li haurien de reconèixer uns drets com ara el de l’autodeterminació. I si Catalunya s’independitza, tots els estudis coincideixen en el fet que Espanya s’enfonsaria en la tercera divisió dels països europeus. A més, a Espanya hi ha d’altres nacions històriques que es podrien veure temptades de seguir el mateix camí. És tan gran aquesta por que ha provocat que el PSOE, després de tantes i tantes crítiques al PP, li cedís el govern a Rajoy per tal de poder lluitar contra el que consideren el repte més gran actual, el “desafío independentista”. No som un desafiament, som un poble que vol ser com els altres. Un poble que ha escollit democràticament uns representants que s’han posat a treballar per complir el nostre mandat. La majoria de partits aquí estan d’acord que el referèndum és l’única eina que permetrà decidir quin futur volem els catalans. Tots preferirien que fos un referèndum acordat amb el govern espanyol, però a Madrid, sense arguments polítics per contrarestar un procés netament democràtic, han optat per judicialitzar el procés,

26

traspassant i ordenant als jutges el trist paper de prohibir, dia rere dia, qualsevol acció o idea que sorgeixi del Parlament i ajuntaments catalans, si cal creant noves lleis.

Pere Lloret

L’ANC ha treballat de valent en l’organització de la Diada, de la concentració del 13N en suport als polítics catalans i en defensa de les nostres institucions, i en multitud d’actes i mobilitzacions arreu del territori seguint el seu únic objectiu, que és conscienciar i mobilitzar la societat catalana per tal que es pugui aconseguir (jo diria recuperar), de forma pacífica i democràtica, la independència de Catalunya, dins el marc europeu, i organitzant un nou estat que permeti un futur més pròsper i just. Vivim una situació complexa, el nostre futur com a poble està en joc, tots nosaltres en som més que espectadors, en som part. I és possible i normal que tinguem dubtes. Voldria recomanar-vos dues lectures que us poden ajudar a entendre millor el procés, espero que us aportin una bona dosi d’optimisme i serenitat. El primer és el Llibre blanc de la Transició Nacional, del CATN, el “consell de savis” que assessora el govern català. I el segon és el Full de ruta de l’ANC. Tots dos documents els podeu trobar a internet. Bona lectura i ànims, el camí és llarg i ple de sots però ja hem fet el que semblava més difícil: començar a caminar.

Els presidents de l’ANC, l’AMI i Òmnium en la presentació del 13N

Membres de l’ANC i organitzadors de l’11S a Salt amb el president Carles Puigdemont


club de petanca Un any més, el club de Petanca Jubilats de Salt ha organitzat un torneig a la seva vila. En aquesta edició, que s’ha celebrat del 19 al 23 de setembre, hi han participat un total de setze equips (dos de Les Bernardes, tres de Jubilats de Salt, dos de Vilablareix, dos d’Anglès, dos de Celrà, dos de

Fornells, un de Sant Dalmai, un de Bescanó i el nostre, d’Aiguaviva). Durant tot el torneig, l’equip d’Aiguaviva ha demostrat un gran joc i ha pogut aconseguir el cinquè lloc de la classificació. Tot un èxit!

Manel Navarro

Per acabar de completar el bon regust de boca amb què tanquem el 2016, també volem destacar que en el derbi contra els nostres veïns de Vilablareix, celebrat durant la Festa Major, el nostre equip es va imposar per 6 a 3.

Fotos: M.Navarro

I ara, un cop acabades totes les competicions, ja ens estem preparant i entrenant per al Torneig de l’Amistat, que comença a principi del 2017. Esperem fer-hi un bon paper!

CORAL veus amigues El passat 23 de juliol la Coral Veus Amigues, com a tancament del període d’assajos i concerts, va organitzar una trobada, amb dinar inclòs, a la granja agropecuària de Mas Bes de Salitja. La diada fou del tot satisfactòria, ja que a més de la gentilesa que varen tenir els propietaris de fer-nos una visita guiada per tota l’explotació i també pel Museu de les eines del camp, varen servir-nos un dinar en què no hi va faltar de res. Durant la sobretaula, vam cantar tots plegats i el nostre company de coral, Magi, i

Fotos: Coral Veus Amigues

el seu acordió ens van delectar amb un bon repertori de cançons.

Pere Sureda

Aquest més de setembre, amb l’inici de curs, la Coral també reprèn els assajos de les nadales –cançons pròpies de les diades nadalenques- per poder oferir el dia 17 de desembre el tradicional Concert de Nadal d’Aiguaviva.

27


LOCAL CULTURAL CA LA NEUS Tal com ens va explicar el Sr. Alcalde, Joaquim Mateu, el dia de la seva inauguració, Ca la Neus té una llarga història i ha servit com a seu per a fer-hi un munt d’activitats. Esperem que les d’aquesta nova etapa quallin i Ca la Neus sigui per molts anys el local cultural del poble. Parlem ara del servei de biblioteca, que va començar el dia 1 d’octubre amb aquest horari d’obertura: dilluns i dijous de 2/4 de 5 a 7 de la tarda. L’equip de voluntariat que el portem estem satisfets de l’assistència, una mitjana de 5/7 persones cada dia que aprofiten per a fer els deures escolars i consultes als ordinadors. El dies de pluja aquesta mitjana puja notòriament. També ha començat el servei de préstec de llibres amb el fons que tenim i, en cas que no tinguem el llibre sol·licitat, fem el préstec interbibliotecari mitjançant la biblioteca de Vilobí. Som conscients que tenim un fons molt petit, però a l’hora d’augmentar-lo hauríem de saber les necessitats dels usuaris. Per això seria bo que ens féssiu arribar suggeriments i, dins les nostres possibilitats, s’anirien adquirint nous exemplars. Una altra manera d’augmentar-lo seria amb donacions per part de la població, tenint en compte que han de ser llibres més o menys actuals i en bon estat. D’altra banda, desitjaríem que el voluntariat fos més

28

Foto: Elisabet Rupià

nombrós a fi de poder obrir més dies i donar un servei més complet. Si us hi animeu, poseu-vos en contacte amb l’Ajuntament. Estem preparant els carnets de socis de la biblioteca, totalment gratuïts, per qui no sigui soci de cap; només heu de passar pel local i deixar les vostres dades. Entre tots fem créixer la biblioteca i gaudim de la lectura!!!

Voluntariat de la biblioteca de Ca la Neus biblioteca@aiguaviva.cat

El nou carnets de soci de la biblioteca. Amb un disseny ofert per en Carles Martínez Martín.


ESCOLA Textos i fotos: Escola Vilademany

SORTIDA A VILADRAU El dia 7 d´octubre els alumnes d´Educació Infantil i Cicle Inicial van realitzar l´activitat Un món de castanyes a Viladrau. A més es va realitzar una visita al Centre de Manipulació de la Castanya, a l´espai Montseny i es va fer una excursió pel bosc on varen trobarse amb la castanyera.

COTLLIURE El dia 10 d´octubre els alumnes de cicle superior van anar a visitar Cotlliure. Els alumnes de 5è van poder tenir un primer contacte amb la llengua francesa i els de 6è van poder ja practicar tot el que havien après l´any anterior.

29


MUSEU DE LA XOCOLATA El dia 21 d´octubre els alumnes de cicle mitjà van anar a Barcelona per visitar el Museu de la xocolata. Van fer una visita guiada pel museu i seguidament van realitzar un taller manipulant xocolata.

els nous alumnes de p3 ANIOL BETH

EMMA

ARLET

MIA ANIOL

30

PEP

MARIA


LLAR D'infants Sembla que va ser ahir que el petits tornàvem a començar un nou curs a la llar d’infants, i d’aquí uns dies, ja celebrarem les festes de Nadal. Els primers dies d’adaptació i de retrobaments van ser molts especials i mica a mica hem començat a treballar. La llar s’ha vestit de tardor, i relacionat amb aquesta estació de l’any hem realitzat un munt d’activitats amb el projecte la tardor: hem après cançons com “La Castanyera”, “Sóc un bolet petitó”...etc; hem experimentat amb els elements típics com castanyes, moniatos , magranes; hem fet de cuiners; hem fet un taller de panellets; hem celebrat la castanyada i vam rebre la visita de la senyora castanyera, que ens va venir a coure castanyes!!!! També hem treballat i hem viscut de ben a prop les Fires de Girona!!!. Ens ho hem passat pipa!

Fotos: Llar d’infants

El fred comença a treure el nas, i els nens i nenes de la llar ens anem preparant per rebre el tió, escriure la carta als reis de l’orient, fem el pessebre… Tenim molta feina per endavant!!! Som-hi a treballar que hem d’estar a punt per celebrar les festes nadalenques.

Silvia Ramos

Els nens i nenes de la llar d’infants i tot l’equip educatiu us desitgem Bon Nadal!!!!!

31


INSTITUT Fotos: INS Vilablareix

A finals del curs passat, la Marina Feliu va aconseguir el primer premi al millor relat en la quarta edició del concurs Llegim Ciència, organitzat per la Universitat de Vic, amb una història que havia de donar resposta a la pregunta: Creus que els avenços científics ajuden a desmuntar supersticions, o bé penses que preferim atribuir a causes sobrenaturals allò que ens és difícil d’explicar i entendre? Prèviament es va haver de llegir la novel·la Brahe i Kepler, de la Dra. M. Pilar Gil. Et text guanyador és el següent: Aquestes vacances de Nadal he estat molt ocupada. Mai diríeu per què. Un dia, al principi de les festes, remenant a les golfes de casa de la meva àvia, vaig trobar una caixa plena d’objectes antics, com ara rellotges de butxaca, plomes d’escriure, una tabaquera... i vaig entreveure-hi també un llibre vell, amb la coberta de pergamí, i amb un títol escrit a mà en el llom: “Fisonomía, y varios secretos de naturaleza”. Estranyada per aquell títol, vaig agafar-lo amb delicadesa, semblava tenir molts anys. Vaig obrir la coberta i vaig trobar-hi de seguida una inscripció: “Llibre de Joan Grau Arboní, pagès”. Segons el meu pare, aquest tal Joan Grau Arboní va ser un rebesavi de la meva besàvia, i devia viure segurament durant la segona meitat del segle XVIII. Tenia tanta curiositat per saber de què anava, que el vaig començar a llegir, i de seguida em va enganxar. A banda de les esses, que semblaven efes, aquell llibre em feia molta gràcia, perquè les coses de què tractava eren molt curioses, i una mica de per riure. S’hi argumenta, per exemple, que podem saber el caràcter d’una persona per com és físicament. Per exemple, en el primer capítol diu que si tens els cabells prims, ets pacífic, però si els tens gruixuts i curts ets fort i segur de tu mateix. Després hi ha un seguit de fórmules pintoresques, com ara que per arrencar un queixal has de torrar una sargantana, moldre-la després i posar-te la pols a les genives, al voltant del queixal que et vols arrencar...

EXPERIÈNCIA A JOVES I CIÈNCIA L’estiu passat vaig tenir l’oportunitat de participar a l’estada del programa Joves i Ciència, que convoca l’alumnat de 4t d’ESO amb bon expedient acadèmic i amb interès per la investigació científica. Com que hi ha places molt limitades (cinquanta en tot Catalunya), vaig haver d’omplir tot un formulari amb un escrit de motivació, una redacció en anglès, cartes de recomanació de la tutora de l’institut i de la meva professora de ciències, i la meva tria d’entre els cinc projectes que hi havia (fotosíntesi,

32

Després de riure-me’n una estona, però, em vaig posar reflexiva, i vaig pensar que aquest llibre transmetia, probablement, uns coneixements i unes idees que venien d’èpoques més antigues. M’he posat a pensar, també, per què pensaven així, i m’he adonat que en la societat del segle XVII i XVIII, devien subsistir-hi moltes creences antigues sobre la natura que s’han anat desmentint amb el pas dels anys, gràcies a estudis o a descobriments científics, però que en aquells moments, com que se’n desconeixien les causes, la gent les atribuïa a actes divins i sobrenaturals. Per a la gent del meu temps, tot és molt fàcil: anem a l’escola, i ens expliquen moltes coses que els científics ja han demostrat. Que en aquella època la gent (els que sabien llegir, suposo) creguessin tot allò és relativament normal, ja que l’ésser humà, potser per la seva manera de ser, sempre ha tingut la tendència a atribuir els misteris o les coses que desconeix a éssers o presències sobrenaturals. Realment, que la ciència hagi avançat tant en aquests últims anys és una sort que potser no valorem gaire, i segurament va ser gràcies al moviment del racionalisme, del segle XVII (el temps en què van viure Brahe i Kepler), que l’ésser humà va tenir la curiositat i l’empenta necessàries per estudiar més a fons els misteris difícils d’explicar i entendre. Marina Feliu

ecosistemes, biomedicina, ADN i astrofísica), tot fent-ne una explicació raonada. Vaig superar aquesta fase triant el projecte d’ecosistemes i em van convocar a una entrevista presencial a la seu de la Fundació a Barcelona, l’edifici de La Pedrera. Al cap d’unes quantes setmanes, l’esperat correu electrònic va arribar. M’havien seleccionat! Em passaria quinze dies d’estiu treballant en el projecte Ecosistemes aquàtics de muntanya, organismes bioindicadors. Vam sortir tots els participants junts amb bus des de Barcelona, i després d’un llarg viatge vam arribar al centre


MónNatura Pirineus, a les Planes de Son, on em passaria els propers quinze dies estudiant com afecta l’activitat urbana en la qualitat de l’aigua d’un riu, o quins canvis es produeixen en un ecosistema quan fem ús de l’aigua. Bàsicament va ser treball de camp, tot i que també vam fer feina al laboratori per tal d’analitzar i processar els resultats.

iindispensable per seguir participant en el programa ddurant l’estiu vinent. Tinc moltes ganes de seguir aaprofitant les oportunitats que em dóna el programa JJoves i Ciència, oportunitats de formació en l’àmbit qque més m’interessa. A Animo els joves lectors de la revista a presentar-s’hi. ÉÉs una gran experiència! Marina Feliu 1r de batxillerat M

Ser a l’entorn natural privilegiat de les planes de Son, fent el que més m’agrada i envoltada de companys amb les meves mateixes inquietuds va ser molt gratificant. A més, molts dels altres nois i noies també eren músics, la meva altra gran afició! O sigui, que no era estrany que als vespres s’organitzessin vetllades musicals amb els últims èxits del moment, i altres de més clàssics... Actualment estic escrivint un article científic, sota la tutorització d’una investigadora del Centre d’Estudis Avançats de Blanes. La realització d’aquest article és la condició

concurs de ratafia

Fotos: Ass.Cultural

Un dels actes de la Festa Major va ser el ja clàssic Concurs de Ratafia, organitzat per l’Associació Cultural i que enguany arribava a la seva 8a edició. En aquesta ocasió s’hi van presentar una dotzena de licors, la majoria els havien fet els participants del taller que es va organitzar el mes de juny, però també n’hi havia força d’altres persones, tant d’Aiguaviva com de poblacions veïnes. Finalment, i després d’una dura deliberació, el jurat va triar la ratafia de la Neus Soler, de Vilablareix, com a guanyadora. Quan va acabar el concurs, tots els assistents van poder tastar les diferents ratafies i veure les grans diferències que hi havia entre unes i altres, tant en color com en sabor; tot i que en algunes hi havien posat les mateixes herbes. És la màgia de la ratafia: cadascú té el seu secret!

33


PARRÒQUIA Mn. Jordi Pou

Quan s’estava preparant la Festa dels Templers, em van proposar de celebrar la Missa del diumenge tal com s’hagués fet en aquella època. No podia ser una cosa teatral, però vaig pensar que seria una manera pràctica de mostrar com ha millorat des de llavors la principal celebració cristiana. Ja acabada la Missa d’aquell dia, un dels assistents va dir que havia estat “tot per al poble però sense el poble”. I de fet es podria dir que és una bona descripció del que es feia llavors, ja que el mossèn, un ajudant i, quan es podia, un cantor, eren els que ho feien i deien tot. I s’hi afegia una separació ben marcada amb el poble fidel que només s’agenollava o aixecava quan tocava i anava resant en veu baixa les poques oracions que havien après. Ara bé, hem de tenir present que la celebració de la Missa s’ha anat adaptant a cada època i que mai es pot jutjar el passat amb les idees d’avui dia. Els cristians estem dins el món i ens afecten les modes i maneres d’actuar de cada època i això va entrant també a la litúrgia i a la celebració cristiana. Moltes vegades es parla com si a l’església s’haguessin fet sempre igual les coses i, evidentment, no és així. L’església i les seves celebracions i els seus costums han anat canviant amb el temps i segons el lloc o país.

34

Després del Concili Vaticà II hi va haver un gran canvi en totes les celebracions. Però el que va ser més visible o oïble, dir la Missa de cara al poble i en la llengua de cada lloc, va amagar moltíssims altres canvis que, de fet, eren una neteja de tot el que s’havia anat afegint al llarg dels segles i un retorn als inicis de l’església. I des de llavors, quasi sense adonar-nos-en, no han parat els canvis. Només cal que mirem cap enrere deu anys i pensem en moltes coses que fèiem o dèiem a l’església i que ara les fem o vivim diferent. Tots aquests canvis o maneres de fer diferents ens diuen que allò important no és el que canvia o queda igual sinó com ens afecta tot això, és a dir, com ens ajuda o no a viure les celebracions a l’església i a millorar la nostra vida cristiana. Mn. Jordi Jaume Pou Rector d’Aiguaviva


premis st.joan 2016 EL FORASTER A AIGUAVIVA Un dia d’estiu em vaig aixecar amb la notícia que en Quim Masferrer, el periodista i presentador del programa de TV3 “EI Foraster” havia triat visitar el nostre poble: Aiguaviva!!! De seguida va córrer la veu, tothom deia Ia seva, qui seran les persones elegides? Qui sortirà? Qui tenia més números per ser el personatge del poble amb més caràcter? Un munt de preguntes, un estat d’ànims ple d’emocions, una gran aventura. Era el dia 19 de juny del 2015 curiosament el dia del meu 11è aniversari, quan a les vuit del matí la furgoneta Nissan Nevara “Taronja d’en Quim Masferrer, s’atura a la cantonada del Bar Restaurant Aiguaviva, a casa en David, el millor lloc per esmorzar. Un cop saludada la parròquia matinera del bar, i ben atipats!! Bons aliments, bona cuina, bon servei i companyia. En Quim va sortir del bar, i es va trobar a la matinera Carme Planas, que anava com cada mati a comprar el pa a Can Josep Pinsach, el petit gran súper, fleca i carnisseria d’Aiguaviva, obert fins i tot els diumenges al matí. Un cop presentats, van anar a casa la Carme, on li va poder mostrar tot de fotografies de l’Aiguaviva antiga, les poques cases del poble, els carrers, l’escola del poble, la plaça, l’església.... Després d’acomiadar-se, el “Foraster” es va dirigir fins la barana del pati de l’escola, l’hora punta per veure la mainada de l’escola disfrutar del jocs de l’hora del pati, un poble viu i divertit.

1r Premi Categoria E (6è primària) Pseudònim: “Foraster” Autor: Blanca Soler Garcia

Foto: Jordi Bohigas

seus crits i jocs, el seu silenci d’estudi... La Dolors, li explica d’entre d’altres coses, el seu amor heretat per la seva mare, per les plantes medicinals, i l’elaboració de la ratafia. A l’hora de dinar, i aprofitant que feia calor, i que la piscina ja estava oberta, tot l’equip del “Foraster” es varen anar a remullar i dinar a la piscina. Allà va conèixer a la Montse, que porta el bar de la piscina, en David el socorrista, en Joan el conserge, i un munt de jovent del poble, la Lorena, en Marc, en “Calamar”, en Jordi, els quals li van poder fer cinc cèntims de multitud de coses del poble. I va poder gaudir del privilegi d’una piscina en un entorn rural. Tot tornant de la piscina, amb la panxa plena i ben refrescat, es va topar amb els avis que jugant a bitlles, a la zona verda del costat de la pista. Li van donar una bona lliçó, sobretot la Maria i la Pili. Tot d’una, com no podia ser d’una altra manera, va veure un Nissan de la brigada municipal, en Pere de “l’Ajuntament”. En Pere li va fer un “tour” pel poble, explicant i ensenyant els tresors de a nostra vila.

Allà parat, se li va acostar la Dolors Vall-llosera, i li va dir - Ei, Quim! Ja era hora? Has trigat molt a venir-nos a conèixer!! Oi, quina colla d’Aiguavivencs, que tenim a l’escola?!! A mi em va marcant les meves hores, els

35


GOT DE LLET No podia recordar quant temps feia que havia estat esperant aquell moment. De fet, sí que ho sabia: tres mesos, el pitjor hivern de la seva vida. Es va asseure, plegant amb cura la faldilla sota les seves cames i va demanar el de sempre. No havia d’haver vingut. El sostre baix del local l’oprimia i no la deixava respirar. La seva mirada dolça lluitava per escapar-se entre les finestres entelades però li quedaven massa lluny com per veure els carrers. El cambrer va arribar a la seva taula amb un got de llet i un que aprofiti, traient-li qualsevol possibilitat de repensar-s’ho. Si alguna cosa li havia molestat de tot aquell temps havia estat la manca d’afalacs. Se sentia sola, dèbil i fràgil. Mirant el mòbil tremolosament va rebre dues negatives: ni eren dos quarts de sis ni ell li havia dit res sobre un possible canvi d’hora. Amb el cor cluc va apagar el mòbil i va deixar-lo desordenat sobre la taula mentre es prometia a ella mateixa no tornar-lo a agafar durant tota la tarda. Va repassar de dalt a baix com anava vestida:

de repassar el costat del full amb l’índex va fer-se un tall a la part interior del dit. Va portar-se’l a la boca per evitar que sagnés i en notar el dit amb els llavis va comprovar els tremolors, les incerteses que li passaven pel cos. Mai havia portat bé els nervis, mai havia estat així de nerviosa. No va passar ni un minut de dos quarts quan un noi va entrar al local. Portava una arracada a l’orella dreta, els cabells pentinats enrere, una barba considerable -només ella sabia el que li havia costat tenir-la i com de bé li quedava-, anava vestit amb una jaqueta fosca i carregava una guitarra a l’esquena. Semblava molt cansat.

La dessuadora que li havia regalat la seva germana per Nadal, la faldilla que s’havia comprat a Cadaqués, les sabates, que tants cops li havia dit ell que li quedaven bé.

Si va trobar la taula on era la noia no va ser perquè la veiés sinó per costum. Va deixar la guitarra recolzada a la paret i es va desplomar a la cadira, fatigat, obrint les cames amb un posat burleta. Ella sabia que era el seu vici: quan estava nerviós es feia el graciós.

No. Va agafar el got amb força. No s’ho podria perdonar mai. El vidre del got cremava però no volia deixar-lo anar, es sentia culpable, volia esvair tot el rastre del delicte que havia passat per les seves mans. Va començar a plorar lentament i en silenci. Recordava cada tarda que havien passat junts en aquell cafè.

Aixecant un braç amb un to fatxenda va demanar una Coca-cola i va posar-se a mirar-la als ulls com no havia fet des de feia temps. Va ser llavors quan va adonarse que encara tenia el dit a la boca i, enretirant-lo, va posar-se a jugar amb el mòbil i el vèrtex de la taula un altre cop.

Si almenys sabés la veritat... Desenganxà la mà del vidre roent i mentre se la fregava contra l’estòmac va sentir-se imbècil per haver fet una tonteria tan gran. Potser algú l’havia vist i tot. Va posar-se a jugar a fer encaixar el mòbil amb la cantonada de la taula mentre l’espuma de la llet anava baixant a poc a poc. Quan va aixecar el cap per eixugar-se les llàgrimes es va adonar que encara no havia repassat qui hi havia al cafè. Una àvia prenent una infusió a la taula del fons i un home gran a la barra, amb la barba plena de salsa de patates braves.

-Com estàs? -Molt bo, i tu? Si n’arribava a ser de burro, va pensar ella. Burro i fanfarró. -La dessuadora és nova, oi? -Sí... Bé, d’aquest Nadal. Me la va regalar la Natàlia. -Ah, d’aquest... Molt bé... Un gest de desengany. El cambrer amb la Coca-cola. Una mirada a l’hora del mòbil. Havia de dir-li-ho o explotaria. -Mira Lucas, t’he de dir que... -Deixa’m acabar la Coca-cola.

No tenia gana. Els nervis li havien tret tota. En canvi, tenia l’estómac ple de tremolors, dubtes i inseguretats. Va treure un full arrugat de la bossa i es va posar a repassar el com i què li havia de dir. Què havia passat, els seus punts de vista... Què en pensava ella... Si tan sols ella sabés en què estava pensant! Seguint el vici

36

1r Premi Categoria F (15 - 17 anys) Pseudònim: “T” Autor: Guillem Lloret Triola

Com sempre, d’un glop. Sabia que estava guanyant temps: ell també estava nerviós. No sabia com sortirse’n d’una situació així, quina broma fer. Els dits li


tremolaven al voltant del got de llet, intacte. Ell se’n va adonar i no va tardar en donar-ne notícia. Volia portar la situació al seu terreny. -Et tremolen els dits. Ho saps? Jo ho dic perquè no se’t escapin sense que ho sàpigues. -Ho sento. Em vaig equivocar. Ja no quedava ni una gota de Coca-cola. El mòbil, alineat amb la taula a la perfecció. -Lucas,ostres, ho sento. No podia evitar plorar. Tot es disparava. Si tan sols hagués pogut evitar-ho tot...

-Ho sento molt i molt, Lucas. De veritat, em vaig equivocar i ho sé. No t’estic demanant que em perdonis, no... Només necessitava dir-t’ho perquè... Perquè no sé, calia que ho sabessis. No he pogut deixar de pensar-hi en tot l’hivern i entendré que t’hagis enfadat amb mi, sí, si t’has enfadat amb mi vull que sàpigues que tens tot el dret perquè el que et vaig fer es una cosa molt greu... No sé si ho penses o no ho penses perquè no sé de veritat què penses. Què creus Lucas? Dimoni, diga’m alguna cosa. No riguis! -Ei, per començar, qui t’ha dit que m’hagi enfadat mai amb tu, princesa?

QUÈ HI HA DE SEGUR A LA VIDA? Dimarts passat vaig anar al centre per fer un parell d’encàrrecs i em vaig trobar la Cristina, quina magnífica sorpresa!!! la filla d’una gran amiga de la meva infantessa, la Teresa, i com que feia temps que no en sabia gaire res d’elles, vam parlar una llarga estona... quantes novetats i emocions ... Ja veus em va dir la Cristina: “A la vida només hi ha dues coses segures, la mort i els canvis.” Quan vaig arribar a casa vaig pensar molt en la Teresa, en nosaltres dues... La meva amiga Teresa i jo jugàvem gairebé cada dia a la sortida de l’escola o bé a casa seva o bé a la meva, ens coneixíem totes les nines que teníem cadascuna, ens aveníem molt i ho passàvem molt bé juntes, però la vida ens té preparats camins inesperats i desconeguts. Al pare de la Teresa, l’empresa on treballava li va oferir una millora professional i econòmica a l’estranger, tota la família estava emocionada amb la nova perspectiva que s’oferia davant d’ells, però la Teresa i jo estàvem destrossades. Ens separaríem, sí, ens escriuríem cartes que tardarien a arribar i encara més a contestar... però el pitjor, ella arribaria a un lloc, a una escola sense cap amiga. I jo què? Em quedava sola, les altres nenes de la classe no eren tan importants per a mi, és que amb la Teresa, jo ho compartia tot. I van marxar, i vam plorar molt, i la vaig escriure de seguida, i va tardar a contestar i jo també vaig esperar a tornar-hi.. perquè ella va estar molt ocupada instal·lantse i fent noves amistats i jo també tenia molta feina a l’escola, amb noves companyes que havien arribat i a fer caliu amb les de sempre.. és veritat que es vam acostumar a la nova situació totes dues i ens vam anar enyorant cada dia una mica menys. Quan dos anys més tard ens van venir a veure, estàvem molt contentes, però ens vam sentir estranyes. Totes dues havíem canviat i

1r Premi Categoria G (adults) Pseudònim: “Gerani” Autor: Mercè Sirvent

no n’havíem sigut conscients, va ser al retrobar-nos que vam captar com havíem evolucionat, jo crec que cadascuna ho va percebre més sí mateixa, que no pas en l’altra. La nostra relació no es va trencar mai, però amb l’adolescència vam acabar escrivint-nos per la felicitació de Nadal i unes postals a l’estiu des del lloc on passàvem les vacances i aprofitàvem aquestes ocasions per explicar-nos les novetats sobre els nostres nòvios, les il·lusions juvenils i els nostres sentiments. El dia que vaig rebre la invitació al seu casament vaig sentir una alegria immensa, havia anat seguint el festeig, el compromís... i vaig viatjar per no perdrem una festa així. Quan vaig arribar a casa seva i vaig compartir les hores prèvies a la festa, amb la seva família, amb els seus amics, quan em va portar a conèixer la ciutat, aquells paisatges, vaig entendre que aquella era la seva ciutat, aquell era el seu món. Hi era feliç. Quan vaig tornar a casa, plena de records bonics, jo vaig retrobar-me amb el meu món on evidentment m’hi sentia còmode. Les nostres vides van continuar paral·leles en dos llocs diferents i distants i bons i magnífics tots dos. I és que cadascuna de nosaltres tenia al seu voltant allò que ens és imprescindible a qualsevol ésser humà: gent que t’estimi, persones a qui estimar. El món de la Teresa es va ensorrar el dia que el seu marit va patir un atac de cor i la va deixar sola. És cert

37


que la Cristina, la seva filla no l’ha deixat mai sola, però el tràfec de la Cristina ja era aleshores i com ara molt accelerat. La feina la portava a viatjar constantment. Vaig pensar que potser tornaria als orígens, però no, ella ja era d’allà... Va fer de la mort del seu marit un nou punt de partida i des d’aleshores es dedica a treballar pels nens marginats, amb risc d’exclusió social, malats... que, per desgràcia, abunden més del que ens imaginem arreu del món. I aquí torno al principi de la meva història, quan pels carrers de la meva ciutat em trobo la Cristina: - Quina sorpresa!!! Que fas per aquí? I sense dir-me res!!! I la mare? Em vaig sentir tan emocionada que no la deixava ni parlar. Tot eren notícies fantàstiques, tenia parella, un

noi magnífic, ple de qualitats i sobretot que s’estimaven molt. I estaven preparant el pis per anar-se’n a viure junts, perquè ella podia treballar des de casa i la feina de l’Albert els portava a començar la nova vida molt a prop de casa meva. Ara la Teresa torna a començar, com tantes vegades ha fet al llarg de la seva vida, una nova etapa, segurament lluny de nosaltres o potser serà el moment, ara sí, de tornar a les arrels... qui sap! La vida és plena de situacions noves i l’èxit està en la nostra capacitat d’adaptar-nos-hi constantment. Quanta veritat en el que em va dir la Cristina: “A la vida només hi ha dues coses segures, la mort i els canvis”. O potser és que la mort no és més que un altre canvi en la vida.

agenda DESEMBRE 17 - CONCERT DE NADAL - CORAL VEUS AMIGUES D’AIGUAVIVA (18.30h) 18 - MARATÓ - CONCURS DE DIBUIX PER A LES POSTALS DE NADAL (12h) 23 - TIÓ (18h) 24 - MISSA DEL GALL 26 - QUINA

gener 5 - CAVALCADA DE REIS (19h) 8 - ENTREGA DE PREMIS DELS CONCURSOS DE DIBUIX I DE PESSEBRES (11.30h) 22 - SANT ANTONI. BENEDICCIÓ DELS ANIMALS (12h) 29 - CALÇOTADA POPULAR

febrer 19 - ESMORZAR D’HIVERN

març 5 - CARNESTOLTES

maig 7 - FESTA DEL ROSER

38


consultes medicina general

Serveis generals

DILLUNS

DIMARTS

DIMECRES

DIJOUS

DIVENDRES

9.00 a 10.00

HORARI

Fornells

Fornells

-

AIGUAVIVA

AIGUAVIVA

10.00 a 11.00

Fornells

Fornells

-

AIGUAVIVA

Fornells

Ajuntament De dilluns a divedres de 9 a 14 h dimecres i dijous de 16 a 19 h

972 23 50 07 972 23 54 61 (fax)

11.00 a 12.00

Fornells

Fornells

-

Fornells

Fornells

12.30 a 14.00

AIGUAVIVA

AIGUAVIVA

-

Fornells

Fornells

Consell Comarcal del Gironès

972 21 32 62

infermeria

Servei de recaptació: XALOC

972 20 64 41

DILLUNS*

DIMARTS

DIMECRES

DIJOUS

DIVENDRES

Anàlisis AIGUAVIVA Consulta AIGUAVIVA Consulta Fornells

Anàlisis Fornells Consulta Fornells Consulta AIGUAVIVA

-

Anàlisis Fornells Consulta Fornells Consulta AIGUAVIVA

Consulta AIGUAVIVA Consulta AIGUAVIVA Consulta Fornells

8.10 a 9.30

Correus Aiguaviva De dilluns a divendres de 9 a 9.30 h

9.30 a 11.00

Secretària Jutjat de Pau Divendres de 10 a 14 h

972 39 43 19

Registre Civil i Jutjat de Pau

972 23 50 07

Serveis Socials

972 20 19 62 972 20 20 78

Avaries Endesa

902 53 65 36

Protectora d’animals

972 50 23 61 972 23 50 07

HORARI

DILLUNS

Aiguaviva Fornells Vilablareix

8.10 a 9.30

-

CEIP Vilademany

972 23 24 89

Llar d’infants

972 39 45 17

Parròquia (Mn. Jordi Pou) Rect.Bescanó 972 44 02 81 972 44 10 73

DIMARTS 8.10 a 13.30

DIMECRES

DIJOUS

15.30 a 19.30

11 a 13.30

DIVENDRES

8.10 a 10.30 11.30 a 13.30

8.10 a 13.30

Urgències de pediatria: Salt

urgències mèdiques 9.30 a 14.00

MATÍ

14.00 a 19.00 20.00 a 8.00 8.00 a 20.00

TARDA NIT

Deixalleria 972 23 88 11 De dilluns a divendres de 9.15 a 21 h Dissabte de 9.15 a 14 h

Mossos d’Esquadra de Salt

12.00 a 14.00

-

pediatria

Servei d’aigües PRODAISA

Recollida de trastos vells 1r dimecres de mes

HORARI

FESTIUS

AIGUAVIVA FORNELLS VILABLAREIX CAP GÜELL CAP SALT 1

Aiguaviva Fornells Vilablareix Girona Salt

972 394 593 972 476 802 972 495 587 972 210 708 972 243 737

teisa - 103 Girona - santa coloma de farners GIRONA HOSPITAL(Salt) AIGUAVIVA

07.00 08.00 09.15 12.15 13.15 14.15 16.15 18.15 19.15 20.15

07.05 12.20 13.20 16.20 20.20

07.12 08.17 09.32 12.32 13.32 14.32 16.32 18.32 19.32 20.32

VILOBÍ

STA. COLOMA

07.23 08.30 09.45 12.45 13.45 14.45 16.45 18.45 19.45 20.45

07.55 08.55 10.10 13.15 14.15 15.10 17.15 19.10 20.10 21.15

STA. COLOMA

07.00 07.45 09.15 11.15 13.15 14.30 15.15 17.15 18.15 19.15

VILOBÍ

07.15 08.00 09.30 11.30 13.30 14.45 15.30 17.30 18.30 19.30

AIGUAVIVA HOSPITAL(Salt) GIRONA

07.27 08.12 09.42 11.42 13.42 14.57 15.42 17.42 18.42 19.42

07.45 10.00 12.00 15.15 18.00 -

08.00 08.40 10.15 12.15 14.10 15.30 16.10 18.15 19.10 20.10

TEISA: 972 204 868 - www.teisa-bus.com

urgències

112 Serveis mèdics Consultori Aiguaviva - C/Major, s/n Fornells de la Selva

972 39 45 93 972 47 68 02

CAP Salt 1 Manuel de Falla, 34

972 24 37 37

CAP Salt 2 Pg. Marquès de Camps, s/n

972 43 91 36

Hospital Sta. Caterina Consultes i urgències

972 18 26 00

Farmàcia Sendra

972 24 12 54

Transport sanitari no urgent

972 41 00 10

Podologia Dra. Sara Blanquera (Visites concertades )

972 23 50 07

Informació: 972 419 010 www.girona.cat/bus

Tirinculis 56  

Revista municipal d'Aiguaviva

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you