Tirinculis 53 by Ajuntament d'Aiguaviva aiguaviva

53 TIRĂ?NCULIS La revista dâ&#x20AC;&#x2122;Aiguaviva. Desembre 2015

Detal pesse l del bre Maria de la Batlle

presentació UN ESPERIT SOLIDARI

ELS COL·LABORADORS

rras To

ta Martín er

men Plana ar

Maria Pala

rs Vidal olo

riel Roble ab

lo dil

Me r

Sirvent cè

Anna Sote

Isabel Sim

Mn .

artín rM

Navarro yn

s ra

vid Sunyer Da

rdi Miñarro Jo

ón

iiol Ribot An

il·la Llor e Sib

o rdi B higas Jo

Pil a

re Lloret Pe

ot Rib

Xènia

na Serra An

Amb la col·laboració de

Edita Ajuntament d’Aiguaviva • Consell de redacció Joaquim Mateu, Jordi Bohigas, Anna Serra, Alba Fraser • Coordinació, redacció i correcció Alba Fraser • Disseny i maquetació Laura Ensesa/www.clam.cat • Foto coberta Jordi Miñarro • Impressió Impremta Pagès • Dipòsit Legal GI-948-97

de menjar en el recapte de l’any que ve, o més litres de sang a les dues jornades de donació, per exemple, són fites col·lectives que ens podem proposar entre tots. El final d’any és també època de balanç de l’any que s’acaba i alhora de mirada cap al futur. I també és temps d’agrair. Agrair l’esforç de les entitats i els veïns que han ajudat a donar vida al poble, començant per la Comissió de Festes i tots els voluntaris que han fet possible una lluïda festa Major; agrair el gran nombre de col·laboradors (i creixent) de la revista Tirínculis; a tots els voluntaris que fan possibles els esdeveniments i activitats del poble. No pretenem esmentar-los tots perquè correríem el risc de deixar-nos-en molts. Serveixin les pàgines del Tirínculis com a sincer homenatge. Des del Tirínculis et desitgem un feliç Nadal i un pròsper 2016.

Eve l

La revista d’Aiguaviva va adoptar el nom de Tirínculis com a homenatge a una colla de joves del poble molt actius als anys 70, que van crear el grup de teatre anomenat així. El mot procedeix d’una inscripció a la porta del local de reunió d’aquest grup (al costat de l’església), i aquesta original paraula resulta de canviar les u per i de la paraula turunculus, que vol dir “recluta” en llatí.

EL NOM DE LA REVISTA

Per això, volem que aquest número tingui un regust de solidaritat, que reflecteixi l’esperit nadalenc que desitgem: solidari amb els més febles i vulnerables. Volem que Aiguaviva no sigui un poble aïllat, sinó compromès amb els problemes d’aquí i d’enllà. Per això celebrem iniciatives com la Marató, el Gran Recapte d’Aliments o les donacions de sang, però no volem caure en el cofoisme de pensar que ja ho fem bé, que n’hi ha prou de continuar sense pretendre assolir nous reptes. L’article de la Mercè ens aporta una reflexió en aquest sentit. Passar de les paraules als fets; resistir a la marea consumista que ens envaeix encara més aquests dies no és tasca fàcil. Hi hem de posar tots el coll. Encarem un nou any amb projectes il·lusionants i reptes col·lectius importants, que haurem d’afrontar amb valentia, coratge i, sobretot, solidaritat. Aconseguir més quilos

Joa

Som a les portes de Nadal i el Tirínculis ens arriba ple de notícies de l’últim trimestre, començant per la Festa Major, que celebràvem ara fa ja tres mesos, i acabant amb la Marató, a les portes de les festes de Nadal. En aquestes pàgines hi veurem bategar el poble al ritme dels esdeveniments locals i nacionals, anhels de més llibertat i progrés pel país i la seva gent. Hem vibrat amb el poble i ens hem compromès amb les iniciatives més variades de caire social.

rdi Pou Jo

Revista impresa amb paper 100% lliure de clor

infoviva SANT JAUME I SANT NARCÍS, FESTES LOCALS DEL 2016 Un cop la Generalitat de Catalunya aprova les festes laborals per a l’any 2016, els ajuntaments poden afegir-ne dues de locals. A Aiguaviva el Ple de l’Ajuntament va aprovar com a Festes Locals per al 2016 el 25 de juliol i el 29 d’octubre, que coincideixen amb les festes locals de la ciutat de Girona i pobles veïns. Així, doncs, l’any vinent seran festa els dies següents: 1 de gener Cap d’Any 6 de gener Reis 25 de març Divendres Sant 28 de març Dilluns de Pasqua 16 de maig Dilluns de Pasqua Granada 24 de juny Sant Joan 25 de juliol Sant Jaume

15 d’agost Mare de Déu d’agost 12 d’octubre Festa nacional d’Espanya 29 d’octubre Sant Narcís 1 de novembre Tots Sants 6 de desembre Dia de la Constitució 8 de desembre La Immaculada 26 de desembre Sant Esteve

A més, els dies 1 de maig (Dia Internacional del Treballador), 11 de setembre (Diada Nacional de Catalunya) i 25 de desembre (Nadal) són festius tradicionals que cauen en diumenge.

INAUGURACIÓ DEL PAL DE L’ESTELADA Arran d’una iniciativa de la delegació de l’ANC a Aiguaviva, l’Ajuntament va canviar de lloc el pal a l’entrada del poble per tenir-hi hissada la senyera estelada. La inauguració oficial es va fer el 10 de setembre a les 8 del vespre, vigília de la Diada Nacional, amb la presència d’algunes autoritats i d’una colla de veïns. L’acte va consistir en la hissada de la bandera amb l’estel que simbolitza la voluntat d’independència del poble català, una encesa de torxes i el cant de l’himne nacional Els Segadors.

RESULTAT DE LES ELECCIONS DEL 27S Els vots dels aiguavivencs a les darreres eleccions al Parlament es van repartir de la manera següent:

Electors: 559 Votants: 501 (89,62%) Vots nuls: 2 Vots en blanc: 3

Partit dels Socialistes Catalunya sí que es pot de Catalunya (PSC) (CATSÍQUESESPOT) ı Ciutadans - Partido ı 15 15 Partit Popular (PP) de la ciudadanía (C’S) 16 17 Unió Democràtica de Catalunya (UNIO.CAT) _ 19 Candidatura d’Unitat Popular (CUP)_ 43

341 Junts pel Sí (JxSÍ)

[Foto: Joan Ribot]

24.000 EUROS EN AJUDES PER A ESTUDIS S’han presentat 195 sol·licituds Com és habitual des de fa 14 anys, l’Ajuntament ajuda les famílies que han de fer front a les despeses d’educació dels seus fills. Aquest any es repartiran equitativament els 24.000 euros previstos al pressupost entre les 195 sol·licituds que s’han presentat. D’aquestes 195 sol·licituds, 3 són de persones majors de 25 anys que volen iniciar o ampliar estudis, i la resta, la gran majoria, són les que demanen els pares per als fills fins a 24 anys. Es distribueixen tal com mostra el gràfic:

Universitat i cicles formatius de grau superior

Majors de 25 anys 3

Escola bressol 15

Educació infantil Batxillerat o cicles formatius

ESO 43

Educació primària 60

ESCOLA DE PARES I MARES Els dilluns al vespre es farà un curset per aprendre a educar més bé L’Ajuntament d’Aiguaviva s’ha adherit al Servei Local d’Orientació Familiar, que presta la Diputació de Girona als ajuntaments de menys de 15.000 habitants i que té la funció de dotar els pares i mares d’estratègies, destreses i orientacions per educar els seus fills i oferir-los

eines i recursos perquè se’n sentin capaços. Aquest servei també té un portal web d’assessorament virtual i de suport, on es poden fer consultes, compartir dubtes i experiències mitjançant la bústia i el fòrum (www. slofdiputaciogirona.cat). Una de les activitats que fa el Servei Local d’Orientació Familiar és l’Escola de Pares i Mares, adreça-

da als progenitors amb fills de 0 a 18 anys i gratuïta, que programa sessions on es pot parlar, escoltar, compartir, aprendre i resoldre dubtes relacionats amb l’educació d’infants i adolescents. A Aiguaviva es farà un curset a l’Escola Vilademany alguns divendres de 19 h a 20.30 h. Si hi esteu interessats i encara no us hi heu inscrit, adreceu-vos a l’Ajuntament.

LECTURA DEL MANIFEST DEL DIA INTERNACIONAL CONTRA LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE Aquest any l’Ajuntament d’Aiguaviva s’ha sumat als actes institucionals que es fan a moltes poblacions amb motiu del Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència envers les Dones, el 25 de novembre. A les 5 de la tarda, davant de l’Ajuntament, la veïna Rosa Moya Bañuls va llegir el Manifest que han con-

sensuat la Generalitat de Catalunya, les diputacions i les entitats municipalistes. Enguany la commemoració té el lema “Construïm una Catalunya lliure de violència masclista”.

[Foto: Eva Martínez

ACTIVITATS PER A PETITS I GRANS De les diverses activitats esportives i educatives que l’Ajuntament va oferir per a aquest curs, de les quals informàvem en el darrer Tirínculis, com és habitual al nostre poble algunes s’han pogut dur a terme i d’altres no, per falta d’inscrits. Les activitats que es fan aquest curs són: Gimnàstica de manteniment per a gent gran i pilates-ioga, el dimarts i el dijous de 19.30 h a 20.30 h. Taekwondo per a nens i nenes, el divendres de 17 a 18.30 h.

La novetat: Batucada S’ha creat un grup de batucada que assaja cada dos divendres de 18.30 h a 20.00 h, format majoritàriament per persones adultes, tot i que poden apuntar-s’hi nois i noies a partir de 13 anys. Els nens i nenes més petits interessats en aquesta activitat s’hauran d’esperar un temps fins que puguin sostenir els instruments, que són bastant voluminosos. Els instruments que s’utilitzen els ha adquirit l’Ajuntament per un import de 1.723,06 €. L’activitat està dinamitzada per Miquel Feliu. [Foto: Jordi Bohigas]

Hip-hop, amb un grup nou per a nens i nenes de P3 i P4. yes thank you talk smile no

Anglès extraescolar, amb la meitat d’inscrits que els cursos anteriors. Labors, el dimecres de 17.00 h a 18.30 h. Per aprendre la tècnica bàsica o per perfeccionar patchwork, punt de creu, ganxet, mitja.

En canvi, no s’han pogut fer per falta d’inscrits l’activitat de teatre infantil, que s’estava duent a terme des de feia més de 5 anys, la mecanografia i la iniciació al futbol per a nens i nenes, que es proposaven com a novetats aquest curs.

Duran t i març els mesos d e la cora l Veus febrer d’Aigu Ami aviv gratuït a oferirà un gues a nens de Caramel taller les per i nene s de 7 a 13 an Si us i ys. n a l’Ajun teressa, tam inform ent us aran. 6

NEIX “AIGUAVIVA LLEGEIX” Des de la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament s’està treballant per promoure la lectura al nostre poble arran d’una proposta del Consell Comarcal del Gironès, coordinada per la consellera i escriptora Maria Mercè Roca. Aquesta proposta s’articula en un programa que es dirà Al Gironès llegim i es desenvoluparà durant els mesos de febrer a abril de 2016. El 5 de desembre M. Mercè Roca va venir a Aiguaviva per explicar el projecte als veïns.

El programa preveu desenvolupar activitats molt variades, des de l’apadrinament de nens de l’escola, fins al voluntariat de lectura en veu alta a la gent gran o la lectura dramatitzada a l’aire lliure, així com la possibilitat de crear un club de lectura. S’ha creat un equip de treball i properament s’informarà amb més detall de les activitats que es duran a terme a Aiguaviva. Per a més informació o per enviar qualsevol proposta adreceu-vos, de moment, a l’Ajuntament.

FESTAR M AJOV I VA A U G I D ’A 015 2

ats infantils Més activit

r. La Festa úblic familia p l a r e p ts als més oveta rt heavy per i ha hagut n h ce n y n co a t n s u e : u Aq t fort r amb un pla va comença un entrepà s menjaven e s lt o ereu . m ts u e n tr me conèixer l’h rt, men a ce r n a n co o l d e n d z. Després Festes, es va la Mariona Aulet Pére Comissió de zi la re l é e e P d i r lo a id il b p d l de ix rà Roble urs de dibu 2015, l’Adrià mb el conc a tenir un r i la pubilla a va ç e n u e q m t va co activita a n ’u d it El dissabte u g s, se spantaocell concurs d’e sabó. e d s mbolle o B t: xi è n gra

A la tarda, un munt de jocs tradicionals, de quan no es jugava amb una pantalla al davant: bitlles, corda, billars, xanques, laberints, curses de sacs.... Diumenge es van entregar els premis de dibuix i d’espantaocells, i tothom va tenir temps de pujar al castell inflable i als llits elàstics de la família Raúl.

L’esperada Orquestra Di-Versiones Passades les 12 del divendres, va començar la nit jove, amb el grup Ebri Knight, seguit de l’Orquestra Di-Versiones, que va fer ballar el públic jove i no tant jove. Feia temps que la Comissió de Festes tenia ganes de contractar l’Orquestra Di-Versiones, però per motius d’agenda de l’orquestra no havia estat possible. Al final aquest any es va aconseguir i, la veritat és que a la pista no hi cabia ni una agulla! Per acabar la nit, els dj d’Animal Show van continuar amb la música ballable i el seu espectacle d’allò més original.

rant la festa L’esport du

e petanca la partida d ca to ra o h e l’envelat, a primera del costat d s te is El dissabte p s le ls últims Es juga a ra hi havia e ca n e de la Festa. s n a b d’hores a on un parell . artit de de la nit jove cuperar el p re va s supervivents e y n quest a I a la tarda a ers. a s ca ts i solt futbol entre

ns que fan Les tradicio

r Festa Majo

rdanes opular, les sa de p r a p so l e r a la Festa de plantes i I no pot falta , l’exposició a rd ta , el conla e d les ral del poble co la b del vermut, m a e ratafia fici solemn concurs de fotografia, l’O el ball de fi de festa, el s. lat i t aquests die cert a l’enve spira duran re s e e u q t ien i el bon amb

Paradeta per fer diners per al v iatge de fi de curs

Bretolades i desperfectes El que sí que sap greu és que durant aquests dies sempre hi ha brètols que aprofiten per fer alguna malifeta. Aquest any li va tocar el rebre a l’escola, on van aparèixer graffitis i vidres de finestres trencats.

LA MEVA FESTA MAJOR Si

n c a S ole r .

11 a

B la

nys

i és Pe r a m t m a n a de s e u n c a p ic a, b a l l s, de mús q ue s t a ny ia c o l o rs b o l le s b om !! de s a bó

Ca r m e n

la n

La Festa Major són tres dies curts però alhora plens d’emoció. És la gran il·lusión del poble i de la gent que el forma. Per mi la Festa Major són tres dies per gaudir-los amb les meves amigues, per anar a dormir tard i passar-ho molt bé.

La veritat és que el meu “sentiment” de la Festa Major ha anat canviant a mesura que els anys han anat passant. Quan era joveneta, era l’esdeveniment de l’any que amb més il·lusió esperava. Era el que somies quan tens l’edat del “pavo”, poder sortir de festa sense necessitat de taxi i sense hora límit de tornar a casa. Aquests dies estava permès tornar quan els músics haguessin recollit, o quan sortís el sol o quan donessin la xocolata desfeta. Si ho hagués de descriure en una paraula, crec que seria eufòria. Ara, en canvi, tens les ganes de “festa” menys efusives; el cansament diari, l’estrès, l’edat i aquestes cosetes que no cal que expliqui, fan que faci més mandra aixecar-se del sofà per anar al poble. Però un cop aconsegueixes deslliurar-te del sofà viciós el divendres al vespre i arribes a la pista coberta, tornes a engegar els motors que ja pensaves que tenies rovellats… festa, alegria, diversió, saltar i ballar i, esclar, tota la família veïnal que t’acompanya (bé… tota, tota, no) amics i gent que només retrobes aquí, a la festa. Crec que és una bona manera de carregar les piles. Si ho hagués de resumir breument diria: energia positiva al màxim. A més, fer “acte de presència” crec que és una manera d’agrair a la Comissió de Festes i a l’Ajuntament l’esforç i dedicació que comporta organitzar tota la Festa Major, i combinar actes per a tothom, des dels més menuts fins als més grans. Mai me n’he perdut cap, hi assisteixo un dia o dos, o tots D olo r tres dies, i espero poder seguir gaudint-ne molts anys més.

id al

L l o re t . 11 an

Teníem força convidats, per tant s’havia de procurar per: el dinar i sopar del primer dia i el dinar i el sopar del segon. Matàvem ànecs, pollastres i compràvem vedella per guisar a Ca l’Arcadi -Trini-que en matava una per la Festa. També s’havia de preparar per dormir –no es tenia cotxe i els convidats es quedaven a dormir; si calia, un matalàs a terra i ja tenien el llit fet. Això era lo de la casa, però faltava la festa: l’envelat, els palcos –llotges- i l’Ofici Solemne a l’església, amb l’acompanyament de l’orquestra. La tarda del diumenge, audició de sardanes –sis, a la plaça- i ball a l’envelat. Després ens n’anàvem a sopar i tornàvem al ball de la nit, que no hi faltava el ball de ram; el noi el comprava i el regalava a la seva balladora. El dilluns al migdia a la plaça del poble, dues sardanes, i a la tarda, sardanes, ball i tornar a casa a sopar, Altra vegada el ball de nit. El dimarts es feia la “feixina”, o sigui, rematar-ho tot, amb una orquestra senzilla; l’envelat ja era desmuntat, però es ballava allà mateix, a l’era de Cal Carnisser. En tinc molt bon record. Visca la Festa Major d’Aiguaviva!

·l a

b il

lo . 1 1 a n ys

h o a Ro bl e

d il

Ain

Era divendres a la tarda i preparava el dinar de l’endemà; volia tenir-ho tot preparat per tenir el temps lliure. Mentrestant, a la pista feien proves; sonava una música que portava aires diferents i semblava que la cuina, amb aquell remenament de pots i cassoles, també es contagiava. Sí, la festa s’acostava! El dissabte esperava amb il·lusió l’arribada dels néts; havia llegit el programa i pensava que s’ho passarien molt bé. Era divertit veure com experimentaven amb els estris que feien formes diferents i les seves cares d’emoció quan les bombolles s’enlairaven. A la tarda, petits i grans vam jugar una bona estona. El fet de no estar acostumats a aquest tipus de jocs, la gran diversitat de reptes que oferien i estar adaptats a diferents edats, van fer que tinguessin un atractiu especial. Vaig gaudir molt de la festa dels petits, també amb la resta del programa: els cants de la Coral, els sons de la sardana i la música de l’orquestra em van fer vibrar tots els dies i aquest ambient festiu em transportà a uns altres temps, quan la monotonia dels dies només es veia trencada en r tí n e z a arribar la Festa. M Penso que encara que avui dia tinguem a l’abast més distraccions i es potenciï més la cultura del lleure, és bo i necessari que cada any torni la Festa, perquè és de tot el poble i la gaudim tots alhora!

M’a m’ag r g rad a b a l l a a Fe s t a d a s a l t a r i r , v a ig p M a jo r s e m a l a e r di s p f t r u t re a r.

a rd M asf e rr

i R u pià. 8 an

La festa Major va ser molt divertida. Vam anar al concert “Heavy per xics” amb els pares, va ser molt guai. Després ja ens vam quedar a veure “Di-versiones”. Hi havia molta gent! L’endemà al matí, vam anar al polivalent a portar els nostres espantaocells, aquest any n’haviem fet a casa, un de tots i un del pare i meu. Vam guanyar el pare i jo. Ara tenim feina a cuidar els periquitos que ens van tocar, però són molt bonics, i canten molt. També vam anar als jocs tradicionals, a veure el partit de futbol, a les fires… A mi m’agrada molt “el tiro”, hi vaig anar moltes vegades! El diumenge vam fer el dinar de Festa Major a casa, van venir tots els cosins, tiets, avis i el besavi Mingu, que va estar molt content perque ell vivia a Aiguaviva i, al ball, es va retrobar amb amics i coneguts seus.

E du

L’esperit em queda amb molta “nyonyeria” després dels llargs dies i les oloroses nits d’estiu. Però de sobte començo a sentir un al·licient, i és que arriba la Festa Major, i retrobo així de nou la il·lusió per viure moments bons i alegres. Aquesta festa em transporta a un temps passat i a un altre indret, quan somiar era fàcil i captivador, quan vols viure de pressa i disfrutar del moment; tal volta per això sempre l’espero amb esperança i desig. Ara sóc gran, però he trobat la manera de gaudir d’aquests dies de la Festa Major d’Aiguaviva amb tendresa i alegría, compartint estones i activitats que em fan sentir molt bé. Són dies que tenen una màgia que no la sé explicar, puix tinc el record de quan era una adolescent i la vivia molt intensament.

Pil a

G a b r i el Ro b l e

dil

le p e t it p o b a jo r n u n e r e Va ig néix ls die s de Fe s t a M ny. e n de l’a o de Jaén, més im p o rt a n t s il·l us ió; e re n e ls ve m am b mo lt a i ge n t s à E ls e s p e r de ll ums de c o lo r i. ic le ll p u t o t e ra c a r re rs f e n t b n p o ble ,u p e ls ig u av i v a l, in te n t o A a c is v Ara q ue it i mo lt e s p e c ia ue ll a t aq t am bé p e q ue s t s die s am b s it at, n a e e t r v iu le g r ia i in lo s a a ix e t ma it n tc om p a rt us am ic s . me am b e ls

M a ri a P ala

TALLERS INFANTILS A causa de la pluja es va canviar per tallers infantils L’Ajuntament havia organitzat una festa de l’escuma a l’estiu per combatre la calor. Però el dia programat, un divendres a la tarda, els llamps i trons van dissuadir els organitzadors, que a l’últim moment van decidir posposar-la. El nou dia previst per fer-la, el 4 de setembre, les previsions meteo-

rològiques van desaconsellar-la de nou, i l’organització va aplicar el pla B: canviar la festa de l’escuma per uns tallers per a nens i nenes. Així doncs, mentre plovia a bots i barrals els infants es van entretenir al polivalent amb diversos tallers dirigits per monitors de Diverta. Van fer manualitats, com ara dissenyar xapes, i els més petits van fer cua perquè els pintessin la cara, cadascú al seu gust.

OVA N A LL E T S I C TA S I P A LA TIVA R O P S s s’ha E e cur

ibàsinici d mb l’ lla de min aixa, a t n i b id te Coinc at una cis rtiva, més uin l o · l u p a p s e s g inst pista més petit ort. a l a quet l que els quest esp per ta ar-se en a inici

XERRADA: MARC GAFAROT [Fotos: Jordi Miñarro]

ESPECTACLE POÈTIC DE LA COBLA MONTGRINS El 3 d’octubre, amb la sala del polivalent ben plena, la Cobla Montgrins va oferir Paisatges Gironins, un concert concebut com un espectacle que es va crear amb motiu del 130 aniversari d’aquesta coneguda cobla-orquestra, la cobla degana o més antiga de Catalunya. Paisatges gironins fa un recorregut per les comarques gironines amb sardanes que fan referència a diversos indrets emblemàtics, amb el característic so de la cobla, les belles imatges i la inspiració de la poesia, tot plegat conduït per una narradora. El concert va ser organitzat per l’Ajuntament d’Aiguaviva i finançant en un 50% per la Diputació de Girona.

Convidat per la regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Aiguaviva, el divendres 6 de novembre a la sala de plens de la Casa de la Vila l’analista i expert en relacions internacionals Marc Gafarot va fer una xerrada sobre l’actualitat política catalana, on parlà dels diferents escenaris que es poden presentar després del resultat de les darreres eleccions del 27 de setembre. Gafarot destacà la transcendència i singularitat de l’actual moment polític i va subratllar la necessitat de concreció de les polítiques i d’una major claredat de les diferents forces sobiranistes. El “Procés” té una enorme complexitat i des del sobiranisme, remarcava Gafarot, cal exercir el lideratge des d’un patró pedagògic i de fermesa davant les envestides que, ben segur, ens arribaran des del poder estatal. El ponent va fer un repàs històric de les relacions entre Catalunya i Espanya des de la fi de la dictadura i va recalcar una idea poderosa i punyent: el nacionalisme català, que en origen no era independentista, s’ha vist empès majoritàriament a l’independentisme, en bona part a causa de l’immobilisme i del sentiment centralista i, en molts casos, anticatalanista de les diferents forces polítiques espanyoles. Acabada la xerrada, va signar alguns exemplars del seu darrer llibre: Hem guanyat, hem perdut. Victòria o derrota de Catalunya (Llibres de l’Índex, 2015), un assaig polític escrit conjuntament amb el catedràtic de Dret constitucional Antoni Abat.

CAMINADA AMB GUIA DE PLANTES [Fotos: Jordi Miñarro]

En el marc de la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura que es va celebrar de l’11 al 18 d’octu-

bre, l’Ajuntament va organitzar una caminada el dissabte 17 d’octubre, a la qual hi van assistir una vintena de persones.

El recorregut per l’entorn natural del poble va durar un parell d’hores, i va ser conduït pel biòleg i educador ambiental Quim Gubau, que va anar explicant les característiques i les propietats de les plantes que el grup anava trobant pel camí, de manera molt amena i de vegades amb la participació d’algun dels assistents. Cap al final van visitar la font d’en Solà, on la Rosa Cabarrocas va explicar que recordava com de petita hi anaven el Dijous Gras a fer la berenada.

AQUEST ANY, CASTANYADA INFANTIL [Fotos: Jordi Miñarro]

El diumenge 22 de novembre a la tarda l’Ajuntament i l’Associació Cultural d’Aiguaviva van organitzar una castanyada adreçada als més petits. Mentre la família Raúl començava a coure les castanyes, la companyia Rovell d’Ou va oferir l’espectacle “La veritable història de la Maria castanyera”. Hi van assistir una quarantena de persones i es van vendre 15 quilos de castanyes.

AIGUAVIVA APORTA 420 QUILOS AL GRAN RECAPTE D’ALIMENTS [Fotos: Sílvia Gómez]

Aiguaviva té una tradició de poble solidari, un valor que un cop més ha demostrat aquest any en els diversos actes que s’organitzen pels volts de les festes de Nadal. Un any més els Serveis Socials de l’Ajuntament han promogut la participació d’Aiguaviva en la campanya que el Banc d’Aliments organitza cada any en vigílies de Nadal per recollir aliments bàsics destinats a les persones més necessitades del nostre entorn. L’aportació del nostre poble aquest any ha estat de 420 kg, dels quals XX es van recollir durant el matí del dissabte 28 de novembre al súper Fornells Olivets, gràcies a la col·laboració de les voluntàries Mercè Sirvent, Carme Solà i Elisa Ribas, que van estar-s’hi de ¾ de 9 a les 2 del migdia. La resta es van recollir a l’Ajuntament, a l’Escola Vilademany i a la llar d’infants. L’Ajuntament també vol donar les gràcies al súper per la col·laboració en productes i per les facilitats logístiques i, com en gairebé tot el que es fa a Aiguaviva, també cal agrair l’ajuda d’en Pere Cubarsí.

També a l’Escola Vilademany L’escola, a més de col·laborar en el Gran Recapte d’Aliments, en adherir-se a la campanya aprofita per treballar el valor de la solidaritat. Com que la campanya s’ha fet molt popular, dóna peu a explicar als infants que hi ha moltes famílies a prop nostre que estan passant moments difícils, una reflexió especialment indicada en dates de consum sovint desmesurat.

LES ACTIVITATS PER A LA MARATÓ 2015 RECULLEN 1.012,50 EUROS Un any més, el poble d’Aiguaviva es va posar en marxa a les vigílies de Nadal per solidaritzar-se, igual que molts altres indrets de Catalunya, amb la Marató de TV3. Aquesta vegada la cita va ser el diumenge 13 de desembre, i la causa triada per l’organització, la diabetis i l’obesitat. Es van recollir 1.012,50 € gràcies a la implicació de diverses persones i entitats del nostre poble, coordinades per l’Ajuntament, i a la col·laboració de tots els visitants. Aquesta recaptació és provisional, ja que caldrà afegir-hi el que es recapti en entrades de la pel·lícula Dos a la Carta, de Robert Bellsolà, programada per al dia 27 a 2/4 de 7 del vespre al polivalent.

La principal novetat d’aquesta edició de la Marató ha estat que les activitats s’han fet a la tarda, després del dinar popular que organitza ja fa uns anys l’Associació Cultural a base de macarrons i botifarra, en el qual van participar una cinquantena de persones. El principal reclam d’aquest any era el festival solidari Escenari obert d’Aiguaviva, amb la participació dels artistes locals més o menys coneguts, i que després de quatre edicions es pot dir que es va consolidant. Es van vendre unes vuitanta entrades. L’espectacle va començar amb la irrupció per sorpresa del grup de batucada d’Aiguaviva, dirigit per Miquel Feliu, que s’estrenava amb aquesta actuació. Després dels

tambors va aparèixer la presentadora, l’Anna Serra, que va triar un espectador que l’ajudés; el “sorteig” li va tocar a en Josep Lloret, que va acabar presentant el festival, dialogant sovint amb els petits artistes, tal com podeu veure a les fotos. En Josep va aprofitar l’ocasió per reivindicar la importància de donar suport a la recerca. A continuació, força música i bona a càrrec de la família Feliu Hernández, amb la col·laboració de

Genni Frías i els germans Berta i Roger Martín, que van interpretar Hello d’Adèle, la nadala moderna És un desig i Tears in heaven d’Eric Clapton. Després vàrem sentir la flauta de la Maria Esgleyes interpretant Let it go, de la pel·lícula Frozen. L’Anna Vilanova va oferir una “Cançó sorpresa” i, juntament amb la Maria Esgleyes i Júlia Quintana, van posar-hi el toc nadalenc tradicional amb Santa Nit. A continuació l’Eduard Masferrer va fer un truc de màgia i el Màgic Martí tota una sessió de màgia, amb la col·laboració d’uns quants voluntaris.

Com a punt final, un petit concert del grup de rock Nearby que va sonar francament bé i va fer aixecar tothom de la cadira, amb els temes Nuketown, Mr. Denis, The place, Swing, Don’t Say No. A la sortida del festival, els espectadors van trobar una taula que feia goig amb una gran olla de xocolata desfeta que havien preparat la Carla i la Carlota

del polivalent, i coques artesanes fetes per col·laboradores i col·laboradors anònims. També se sortejava una panera, amb els productes que aportats per diverses persones, que va tocar a la Maria Ventura. I com cada any, hi havia una parada on es venien ponsèties, les vistoses plantes anomenades popularment nadales. En definitiva, un conjunt d’activitats fruit de la col·laboració desinteressada de veïns i veïnes del poble, que proposen als seus convilatans contribuir a l’esforç de tot el país per donar una empenta a la recerca científica.

Més de 1.000 g

ràcies

Aquest any a Ai guaviva s’han recaptat 1.012, 50 €, una quan titat que se situa en la lín ia dels darrers i que amb tend anys, tot ència a la baixa. Falta afegir-hi la recaptació de la llar d’infants, que va fer una parada de manualitats a l’e scola bressol, i la taquilla de la pel·lícula Dos a la carta, de Robert Bells olà, que es proj ectarà el dia 27.

La Marat ó en una de s’ha convertit le s cites Aiguaviva . Un espai anuals a de i germano r a la vigíl convivència ia de les f de Nadal est que, a mé s, té un re es molt grat sultat ifican col·labora t per la satisfacció r en una c de que mou t ausa benèfica ot el país.

RECAPTACIÓ DE LA MARATÓ A AIGUAVIVA 1.717

viva ha Aigua es darreres l é ipat en es 24 que t c i t r a p el ions d de TV3. c i d e 13 rató la Ma mostra les fic El grà ptacions . reca s anys m i t l ú dels

1.433,50

1.659,50 1.544,36

1.475,45

1.316,55

1.300 1.141,08 1.012,50

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014

2015

an Ribot Jo

gent viva

ANÈCDOTES DEL MEU 11 DE SETEMBRE A BARCELONA Bé, abans que comenceu a llegir, no penseu que tingués alguna aventura important o molt especial; si fos així no crec que us ho expliqués... senzillament, curiositats que tinc ganes de comentar-vos. El que sí que és impressionant és que ens tornéssim a trobar tants catalans i catalanes per exigir el que volem i que ho féssim multitudinàriament i tranquil·lament. Anant a coses més ordinàries, jo vaig sortir amb el primer autocar, ja que tenia ganes de fer fotos de l’ambient de la Diada a Barcelona. Vaig asseure’m al seient del guia, perquè havia de llegir un escrit de l’ANC. Amb el xofer vam tenir una amable conversa sobre el fet català i la relació amb Espanya. Parlava

un perfecte català –ell és d’un país de la Europa de l’Est i feia 8 anys que era aquí. Estava content de les relacions amb els catalans i va comentar que té el nivell C de català i aquest any va pel D. Al matí, a Barcelona, em va semblar que hi havia menys ambient que l’any anterior, segurament perquè la manifestació quedava una mica separada del centre. Vaig passejar per la rodalia del Born i vaig visitar el Parlament. Cap a les quatre, anant cap a la manifestació, escenes emotives com l’abraçada entre un avi amb barretina i una noieta de color, o en trobar gent coneguda o sense conèixer, que tenia dificultats per l’edat o alguna discapacitat i que tot i així estaven al peu del canó, aguantant un sol de justícia. Finalment ja estava al lloc que em corresponia, tram 113-114, prop de l’estendard d’en Mau; al principi còmodament, però cada vegada més estrets per l’aglomeració. Cap a les 5 ja mancava espai; costava aixecar el trípode de la màquina de fotografiar i havia d’anar molt amb compte. Tot d’una sento una noia que pregunta si algú vol un cafè. No hi vaig posar atenció, però va tornar a insistir, es va girar i em va dir si el volia. Jo no entenia per què me l’oferia... Resulta que havien anat

a buscar un cafè per a una altra companya i els resultava impossible tornar al seu lloc original i a elles no els agradava el cafè. Em van dir que me’l regalaven, però vaig insistir a pagar-lo. Total, en un moment en què ja era gairebé impossible de moure’s, em porten un cafè. Tot va anar correctament i ens vam anar retrobant per anar als autocars. Se’ns varen despistar dues persones del grup, però gràcies als mòbils, les vam localitzar. A la tornada, com ja sabíem, 6 de nosaltres anàvem en un tercer autobús, on hi havia 8 o 9 persones més de Blanes i de Lloret. Entre ells, un grupet de 4 o 5 joves que estaven al final de l’autocar xerrant i cantant; un d’ells tocava la guitarra, però pràcticament no els sentíem. Tot d’una el xofer demana al que tocava la guitarra, en Guillem, que ens oferís unes quantes cançons. Ell, sense fer-se pregar, se’n va al costat del copilot i ens comença a obsequiar amb un recital de 8 o 10 cançons, algunes originals del seu grup i altres adaptades. Veient que ho feia molt bé, li pregunto si és d’algun grup; resulta que sí, del que es diu... Teoria del Qua. Li faig repetir, no entenc què vol dir... ens ho explica, aleshores veig que el nom és molt original. Resulta que tots els números fins al 10 en català són monosil·làbics, i van molt bé per tocar, per ballar: i un, dos,tres iiiii

un, dos, tres! El quatre fa la punyeta, però si li treus la síl·laba tre, ja va bé. D’aquí el nom Teoria del Qua. Han actuat a Lloret, Blanes, Llagostera, Maçanet, Tona... a veure quan ho faran a Aiguaviva. Ens acomiadem d’ells al trencant de Blanes i arribem a Aiguaviva a 2/4 de 10. Un dia intens però tranquil.

re Lloret Pe

XERRADA DE JOAN RIGOL Només d’entrar al polivalent en Joan Rigol ens va impressionar a tots. La sala era força plena, la figura del Molt Honorable havia creat expectació al poble pel fet de faltar una setmana per a les eleccions i sobretot pel seu gran carisma. A Aiguaviva no tenim gaire sovint un personatge de la seva talla política. Amb els companys de l’ANC havíem parlat molt de com plantejar l’acte i del format més convenient, també amb l’oficina d’en Rigol, però quan va arribar, després de saludar-nos, ens va dir amb tota naturalitat: “Jo al principi faré una petita xerrada”. Va fer una xerrada magnífica, ens va captivar a tots amb una enorme lliçó sobre l’essència de la nostra nació al llarg dels temps passats i en el futur il·lusionant però convuls que s’albira. Va ser una xerrada esplèndida perquè en Rigol ens va parlar des de la seva gran barreja de simplicitat

i sinceritat i encara major saviesa. La seva trajectòria política l’ha situat en primera fila dels grans esdeveniments del país; la seva experiència vital tan àmplia el fan un personatge cabdal dels nostres temps. Va respondre amablement les preguntes dels assistents, la majoria enfocades cap a les possibles dificultats del procés d’independència, i ens va transmetre la confiança que té ell en l’èxit. Si fos possible resumir les seves paraules podríem dir que ens va parlar de Dignitat, amb majúscules. Dignitat d’un poble mil·lenari reconegut a tot el món per la seva bona manera de fer, que ens fa sentir orgullosos, Dignitat que ens ha guiat

i ho ha de seguir fent a través dels obstacles del nostre camí cap a la voluntat de ser.

re Lloret Pe

POSEM-NOS A CAMINAR Aquest és l’encàrrec que ha fet la Carme Forcadell als nous diputats del Parlament en el seu discurs d’inici de legislatura: “posem-nos a caminar”, els ha encoratjat, creem un abans i un després. Els socis i simpatitzants de l’ANC no podem dissimular la satisfacció de veure la Carme Forcadell, la nostra expresidenta, al capdavant del Parlament català. És un gran reconeixement a la feina de l’Assemblea, que de manera ferma i constant ha treballat els últims anys des de la societat civil per aconseguir la independència de Catalunya. El nou Parlament té, per primera vegada des del restabliment de la democràcia, una majoria a favor de la independència; per tant, afronta l’interessant repte de deixar endarrere l’etapa autonòmica per tirar endavant el procés constituent de la república catalana. Constituïm un Parlament sobirà que vol representar un poble lliure, ha dit la Molt Honorable Forcadell. – Una majoria de només 72 dels 135 parlamentaris és suficient per plantejar un canvi tan transcendent? -qüestiona algú. – Mira-t’ho al revés: fins ara, majories semblants però en contra de la independència han estat suficients per mantenir-nos lligats a aquesta Espanya que ens menysté, no? – Home, vist així... El vespre del 27-S és fresc, es comença a deixar sentir la tardor. Molts veïns ens trobem a la plaça

per seguir expectants el recompte de vots del poble i del país. Anem comentant la jugada amb la mirada sempre atenta a la pantalla. Botifarrada, coques i ratafia, fins que l’escrutini fa evident la voluntat del país: la majoria no és tan àmplia com desitjàvem, però és una majoria. Tornem cap a casa amb una satisfacció continguda; ha arribat l’hora. – Però des d’Espanya diuen que hi ha una majoria de vots en contra de la independència –insisteix el mateix d’abans. – No és veritat. Fan trampa quan compten que els vots de Sí que es pot són vots en contra. – I no ho són? – Fixa-t’hi: la Carme Forcadell no ha estat elegida només amb 72 vots a favor, sinó amb 77, perquè la meitat dels diputats de Sí que es pot també li han donat suport. –V aja... I potser perquè la Carme Forcadell és la presidenta del Parlament, que sembla que aquesta vegada els polítics porten més empenta. L’endemà mateix de la constitució de la Cambra, els partits sobiranistes han presentat una declaració d’inici del procés de creació de l’Wstat català. Poques vegades trobem textos polítics tan contundents, es parla de procés constituent; de desconnexió democràtica, de tramitació urgent de lleis sobre la seguretat social i la hisenda pública, de no supeditació a les decisions del

Tribunal Constitucional, de complir només normes sorgides del Parlament català. Clar i català, mai més ben dit. – I abans de separar-nos del tot d’Espanya no hi hauria cap més alternativa? –posa cara de dubte. – Et recomano el gag de Polònia en el qual en Pedro Sánchez no pot parar de riure quan se n’adona que l’Iceta s’ha cregut de veritat que el federalisme és una opció real. – Sí, ja ho entenc. Però és que la independència, així, tan de sobte… – No tinguis por de la paraula independència, tots els països que coneixes són independents, i cada un va esdevenir-ho de maneres ben diferents. Posem-nos a caminar no és només un missatge adreçat als polítics del Parlament; a nosaltres també ens toca la nostra part. Estem vivint un moment transcendental de la història de Catalunya, ha subratllat la Carme, la nostra Carme, en el seu emotiu discurs. Un altre Molt Honorable, en Joan Rigol, en la magnífica xerrada que va venir a fer a Aiguaviva pocs dies abans de les eleccions, ens va animar a ser conscients dels drets i deures que tenim tots com a ciutadans d’aquest país. I perdoneu, però no puc resistir la temptació de cloure copiant el final del discurs: Visca la democràcia, visca el poble sobirà, visca la república catalana!

DERBI DE PETANCA PER LA FESTA MAJOR [Text: Xavier Martínez]

Amb motiu de la Festa Major, el Club de petanca d’Aiguaviva va organitzar un minitorneig, que en realitat era un derbi amb el club

de Vilablareix, un club més amic que rival. Aiguaviva va guanyar per 5 partides a 4, i d’aquestes 5, 3 les va guanyar la tripleta (equip) format

per en Moisés, la Roser, la Dolors de cal Ros i en José Pinto. L’Ajuntament va obsequiar tots els participants amb un lot, i als guanyadors amb un premi especial.

DE GRUPS SANGUINIS I PILOTS FINLANDESOS [Text: Aniol Ribot]

Sabeu de quin grup sanguini sou? En Juha Piironen i en Pentti Airikkala ho tenien clar, i així ho duien escrit, com molts altres pilots, al seu Mitsu Lancer el 1981. Ja se sap: val més prevenir que curar, ja que les persones tenim grups sanguinis diferents i normalment la sang d’un grup sanguini no és compatible amb un altre. Per tant, per poder fer una transfusió de sang, a més de tenir sang que algú de manera altruista hagi donat , cal que aquest algú sigui d’un grup sanguini compatible amb el nostre, i resulta que el repartiment dels grups sanguinis entre la gent és molt variat. Per exemple, si en Juha i en Pentti haguessin corregut un Costa Brava i haguessin acabat necessitant sang, en Pentti ho tenia més bé que en Juha: ell era O+, grup sanguini compatible també amb O-, per la qual cosa podem dir que la seva sang era compatible amb la del 45% de la població. En canvi, en Juha és B+, i d’aquesta, només té sang compatible el 10% la gent d’aquest país...

Per tant: Si sou d’un grup sanguini majoritari, DONEU SANG perquè li pot servir a molta gent. I si sou d’un grup minoritari, DONEU SANG perquè és més difícil d’aconseguir sang del vostre tipus!

LA CORAL VEUS AMIGUES INICIA EL CURS AMB MOLTA FORÇA [Text: Pere Sureda]

Ha passat l’estiu i la coral ja ha començat el curs, i amb els assajos ja programats hem enfilat i preparat els concerts que tenim previstos. El dia 20 de setembre, per celebrar la Festa Major d’Aiguaviva, vàrem cantar en la Missa solemne a la església parroquial i, en acabar, va oferir un petit concert de cançons tradicionals. El dia 10 d’octubre, dintre les Diades Catalanes de Cabestany a la Catalunya Nord, vàrem participar a la Trobada de Corals en què estàvem convidats, juntament amb les corals Cantaires de Fossella i Cor Josep Anselm Clavé, inscrites a la Federació de Cors Clavé de la Catalunya Nord. No cal dir que fou una diada completa, amb un dinar de germanor a Cotlliure i passejada per Perpinyà, per acabar amb la cantada a la Casa de Cultura de Cabestany.

El dia 17 d’octubre es va fer la Trobada de Corals d’Aiguaviva, amb participació de la coral de Corçà i la coral Retorn Planenc, de les Planes d’Hostoles, juntament amb la nostra coral. Podem dir que va ser tot un

èxit de participació, tant de cantaires com d’acompanyants i públic. Al final es va servir un pica-pica preparat pel restaurant de La Torrentera, ofert per l’Ajuntament amb la col·laboració de la coral Veus Amigues.

Us convidem al tradicional concert de Nadal que farem el 3 de gener a les 6 de la tarda al polivalent.

llar d’infants

[Text i fotos: Evelyn Navarro]

Ja som de nou aquí per explicar-vos les tantes i tantes coses que anem fent i vivint a la llar d’Infants. Després de l’adaptació –que a alguns ens va costar una mica–, vam començar a treballar amb el projecte de la tardor: experimentant amb fulles, magranes i raïm, explicant contes de bolets, el de la fulla… ahhh! I com cada any, ens va visitar la castanyera, amb qui vam compartir una tarda, li vam cantar la cançó que tant li agrada i ens va convidar a menjar castanyes! A continuació ens vam preparar per Nadal, l’època més màgica, que ens emociona com cap altra, i és que, sabeu què? Vam anar a buscar el tió al bosc i estem ben contents que passi uns dies amb nosaltres, l’estem cuidant molt bé. A més, estem preparant ja també la carta dels Reis. I com cada any, vàrem preparar cosetes per vendre a la Marató, les vàreu veure? Aprofitem per desitjar-vos unes bones Festes!

Aquest any va fer la paradeta m manualitats pe de Marató duran r a la t setmana a la llauna r.

escola s dies a Els primer ci贸 per a a P3, adaptcompanys : tothom ais nous, nous, esp oves... rutines n

[Text i fotos: Xènia Torras]

Al mes d’octubre vam anar a fer la verema a Can Montcau. Ens ho vam passar molt bé i vam aprendre moltes coses sobre la vinya.

Com cada any, l’escola celebra la tradicional festa de la tardor amb la castanyada. És una diada que els nostres alumnes s’esperen amb molta ànsia, perquè a molts els agraden molt les castanyes. Mireu quines castanyeres més guapes!

s bre el cicle m e v o itjà i de n t El 20 de cicle ma l’aeropor l E s e “ ar alumnior van an r el taller que e ” r f s e sup irona a rts Verd ncia de G e Aeropo a consciè fent Rept espertar l alumnes gació vol d ntal dels d’investi i la ambie mètodes reativitat ls c ús de ntífica, la vació. o n cie in

a fons o rdi B higas Jo

QUAN ESTUDIAR ERA COSA DE RICS. AIGUAVIVENCS A L’INSTITUT DE GIRONA [Text i fotos: Jordi Bohigas]

En articles anteriors hem parlat de l’ensenyament primari a Aiguaviva. Si bé, com dèiem, fins ben entrat el segle XX l’escolarització no començà a ser clarament majoritària, l’ensenyança secundària tardaria un parell més de generacions a fer-se extensiva a les classes més humils. L’ensenyança secundària es va implantar a l’Estat amb la revolució liberal, cap als anys quaranta del segle XIX. Aquesta ensenyança s’impartia en els denominats “instituts”, i consistia en un batxillerat de set cursos (normalment entre els 10 i 17 anys) que començava amb un examen d’ingrés, un dictat i una divisió, i acabava amb un examen d’Estat que es feia a la universitat. Durant dècades, l’únic Institut d’Ensenyança Secundària que existí en tota la rodalia d’Aiguaviva va ser el de Girona. Fundat pel govern el 1846, va tenir el seu primer –i gairebé únic– emplaçament a l’antic convent de framenors caputxins del carrer de la Força fins que, el 1966, es traslladaria a la zona de les Pedreres,

en l’actual institut Vicens Vives. Els de Girona i Figueres (aquest últim fundat fins i tot abans que el de Girona, el 1839) van ser durant més d’un segle els únics dos centres de la província que atorgaven graus de batxiller. Fins a 1887 se n’ocuparen les diputacions i, a partir de llavors, el Ministerio de Fomento. Això no vol dir, però, que altres centres no poguessin impartir els mateixos estudis, però al final de cada curs calia examinar-se, si es volia aconseguir el reconeixement acadèmic, en un centre oficial. A l’Arxiu Històric de Girona (AHG) hem pogut fer una ullada general al fons documental de l’Institut Vell, on es conserven els expedients acadèmics dels seus alumnes. Amb això, hem fet el llistat dels primers 25 aiguavivencs que es matricularen a l’institut de Girona. El primer va ser el 1874, gairebé trenta anys més tard que es posés en funcionament l’institut. Es deia Francesc Garrofa Garanger i tenia, en aquells moments, 13 anys. Fins a 1928 no hi apareix la primera dona que, precisament, no acabà els estudis: la Rosa Puigvert Viñas. Els primers estudiants d’Aiguaviva eren, doncs, fills de famílies benestants, majoritàriament de propietaris rurals. Les famílies que hi predominen són les de can Garrofa, Corretger, Puigvert, Ros i Isern entre altres, com algun estudiant de capellà, l’Àngel Pla, de cal Rector Nou, o la filla del mestre, Sr. Sánchez, ja als anys cinquanta. El més habitual, a mesura que la demanda creixia i no es creaven nous centres, era que els alumnes cursessin l’ensenyament per lliure en un altre centre, en internat o sense, i es matriculessin només als exàmens. Alguns dels més cèlebres col·legis van ser, segons les èpoques, el seminari diocesà, els maristes de la Immaculada, el Vedruna (de les Carmelites) per a les noies, etc.

Pla d’estu dis dels institu ts, per curso s , a finals de segle XIX. AHG. 26

CRONOLOGIA 1874-1878 1878-1884 1881-1882 1882-1887 1885-1890 1886 1891-1892 1898-1900 1916-1917 1916-1918 1916-1918 1916-1921 1916-1923 1928-1929 1931-1932 1934-1939

NOM Francesc Garrofa Garanger Llorenç Corretger Colomer Ricard Garrofa Garanger Josep Vall-llosera Dalmau Joaquim Garrofa Garanger Narcís Bellsolà Boet Joan Rabasseda Quintana Esteve Xargayó Bonmatí Josep Corretger Gibert Narcís Garrofa Mas Miquel Corretger Gibert Carles Vall-llosera Piferrer Josep Corretger Gibert Rosa Puigvert Viñas Consol Moner Franquesa Anna Busquets Viñolas

17 18 19 20 21 22 23 24 25

1938-1944 1939-1944 1942-1953 1944-1951 1944-1948 1945-1949 1945-1953 1948-1952 1950-1954

Anna Cabarrocas Vehí Josepa Puigvert Viñas Àngel Pla Masó Ramon Corretger Riera Maria Domingo Puigvert Maria Núria Vidal Grau Josep Maria Corretger Riera Robert Fornells Camps María del Pilar Sanchez Ribot

Fins als anys seixanta, doncs, no començà a “democratitzar-se l’estudi del batxillerat entre joves d’Aiguaviva, alguns dels quals optaven, per compaginar-ho amb la feina, amb les classes de nocturn. Hem fet un gràfic per mostrar l’evolució, per dècades, dels matriculats aiguavivencs a l’institut segons la dècada d’inici.

ESTUDIANTS AIGUAVIVENCS A L’INSTITUT DE GIRONA per dècades

40 35 nombre de matriculats

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16

30 25 20 15 10 5 0 1870

1880

1890

1900

1910

1920

1930

1940

1950

1960

Dècada d’inici dels estudis

L’anomen at, per això m ateix, “institut V ell” estava situat on avui hi ha el Mus eu d’Història i Arxiu His tòric Municipal de Girona , ben a prop de la catedra l. Façana de l’Institut. C R DI. Ajuntame nt de Girona .

Per saber-ne més: Olòriz Serra, Joan, L’Institut de segon ensenyament de Girona: 1845-1900, Girona: CCG, 2008. Clara, Josep, Hores d’institut a la força, Girona: CCG, 2005.

no t’ho perdis

Ber t

a tín Mar

La proposta d’aquest número consisteix en dos llibres que he llegit. Els dos llibres tracten temes molt diferents però tots dos són igual d’agradables de llegir. A veure si us enganxen tant com a mi!

El primer llibre del qual us parlaré és After, d’Anna Todd. Consisteix en una història repartida en cinc llibres, on els seus protagonistes, Hardin i Tessa, lluiten pel seu amor contra tot allò que va apareixent del passat i del present. En Hardin l’espifia cada vegada més i la Tessa ha de prendre decisions molt importants. Van apareixent nous personatges, es descobreixen coses que no se sabien i trobareu moltes sorpreses més que no us imaginaríeu mai. Aquesta saga va dirigida a un públic adolescent, ja que tracta temes com l’inici de les relacions sexuals, la relació amb la parella i la família, la universitat... És a dir, tots els temes que ens poden tocar de prop, a nosaltres, els adolescents. L’altre llibre que m’agradaria recomanar és Wonder, de R. J. Pa-

lacio. És un llibre sobre la superació personal i la lluita contra les adversitats. L’August és un nen de 12 anys que des que ha nascut té la cara amb malformacions. S’ha sotmès a un seguit d’operacions, però res no l’ha ajudat. Sempre havia estat envoltat dels seus familiars més propers, la mare i el pare, la germana i la gossa, però hi haurà un moment de la seva vida en què haurà d’enfrontar-se a la realitat, anar a l’institut i aprendre a socialitzar-se amb la gent. Ho aconseguirà? Les persones del seu voltant el jutjaran pel físic? Aquest llibre tracta molts temes diferents i interessants. El recomano a tots els públics, ja que és un llibre on pots aprendre a estimar-te a tu mateix i a no jutjar la gent abans de conèixer-la. Aquesta, hauria de ser una lectura obligatòria a les escoles.

En aquest número nadalenc, recuperem dues seccions que fa temps que no surten al Tirínculis: la pàgina dels menuts i la recepta de cuina. Ho fem gràcies a la col·laboració de l’Anna Soteras, que ha dedicat una estona a fer una manualitat i una recepta per poder-vos suggerir un parell d’activitats per fer a casa aquestes vacances.

Ann a

a taula

teras So

POSTRES NADALENQUES Torró de xocolata amb fruits secs Preparació: • Preparem un motlle (també es pot fer servir un cartró de llet partit per la meitat). •T riturem els fruits secs, juntament amb la taronja confitada.

Ingredients (per a una teula):

• Escalfem, al bany maria, la xocolata, el sucre i la mantega. Anem remenant, a foc lent, fins que quedi ben barrejat.

200 g de xocolata negra (Nestlé Postres) 65 g de mantega 40 g de sucre 100 g de fruits secs: avellanes, pistatxos, ametlles, nous… 35 g de taronja confitada

• Hi afegim la barreja dels fruits secs, ho remenem bé i ho buidem tot al motlle que tenim preparat. • Ho deixem refredar una mica i, abans que la xocolata quedi massa dura, ho decorem amb els fruits secs que tenim guardats. • Tapem el motlle amb paper “film“ i ho guardem a la nevera fins que quedi al punt. Una manera senzilla de sorprendre tota la família!

BON NADAL!

corar.)

(Guardar-ne un grapadet per de

Ann a

petit tirínculis teras So

AMB LA LLUM DEL FANALET… S´acosta el gran dia dels nens i nenes. El dia dels nervis, dels ulls brillants, d´anar a dormir aviat… en definitiva, el dia dels Reis. Podeu aprofitar els dies de vacances per fabricar-vos vosaltres mateixos el fanalet. Si en teniu ganes, aquí teniu una idea per inspirar-vos. Com ho hem fet: 1. Tallem la garrafa amb un cúter (una mica més de la meitat). 2. Enganxem el paper de seda o de cel·lofana. 3. En un pot, barregem el vernís amb la purpurina i seguidament “pintem” tota la garrafa folrada de paper.

Material necessari: • 1 garrafa de plàstic de 8 L a • Paper de seda o de cel·lofan • Cartolina • Retoladors de traç platejat, daurat… • Gomets d’estels inzell •P • Cinta adhesiva de colors (per enganxar la corona) • Purpurina • Vernís fixador

4. Dibuixem tres estrelles i les retallem. Les pengem a la base del fanalet. 5. Retallem i decorem la corona (abans d’enganxar-la a la garrafa cal fer els dos forats laterals per poder enfilar el cordó del fanalet).

I ja està fet! Variant: també es pot completar fent la cara del rei, amb barba…

nca (També es pot fer amb cola bla diluïda amb aigua.)

Mer cè

valors

vent Sir

SOM UN POBLE SOLIDARI! La realitat que vivim cada any davant l’esdeveniment de la Marató de TV3 és un fenomen extraordinari que ens fa sentir implicats directament a la majoria de la població catalana. Ja des de les primeres edicions, els diferents barris de les ciutats i tots els pobles de Catalunya s’hi han abocat de ple. Arreu, nombrosos grups de persones anònimes s’afanyen cada any a organitzar activitats per facilitar la participació de tothom. Aquestes activitats sempre són acollides amb entusiasme per la gent de l’entorn, i l’ambient de participació, de festa i recollida de diners, és sempre d’un èxit rotund. Només la gran quantitat de persones anònimes que truquen desinteressadament per fer l’aportació és un clar indicatiu de l’abast d’aquest fenomen. Aquest “fenomen” es mereix una reflexió: Si tenim en compte que la majoria de catalans estem coberts sanitàriament per la Seguretat Social i que, a més, un tant per cent important de la població està afiliada a una mútua mèdica, sembla, a priori, que la població no hauria de tenir cap

interès per implicar-se en aquests temes assistencials o mèdics. Però no és així; totes les famílies som molts conscients de la nostra feblesa com a éssers humans, i segurament hem patit o hem viscut, de manera més o menys propera, situacions de malalties complicades que s’han pogut resoldre... o no. En qualsevol cas, les pròpies experiències, o experiències de persones properes ens fan a tots molt conscients de la necessitat immensa de la investigació sanitària, que mai no és prou suficient. Aquesta és la consciència comuna que ens empeny a la solidaritat. Un altre motiu que tenim per posar-hi el nostre granet de sorra és la tranquil·litat de saber cap a on es dirigeixen aquests diners que amb tanta il·lusió donem a la fundació de la Marató. Sabem que es controla tot el que es recull i que després

es deriva a programes d’investigació molt concrets, relacionats directament amb la malaltia a què es dedica cada edició, treballs que es fan públics en el seu moment. També vull remarcar el valor que té el programa televisiu; ell sol ja és una mostra clara de la gran quantitat de persones que s’hi senten implicades. I tota l’organització és impressionant, amb actuacions desinteressades de famosos, interessants entrevistes amb persones molt enteses en els temes tractats i la participació de gent que ens explica les seves vivències, sovint molt personals, que ens posen la pell de gallina. Tot plegat... un fenomen... que només és possible perquè som gent fenomenal.

Mn .

parròquia rdi Pou Jo

L’ORIGEN DE LA CELEBRACIÓ DEL NADAL En aquest article el mossèn explica per què el dia de Nadal és el 25 de setembre i per què la creu és el símbol del cristianisme.

En la celebració de Sant Joan recordava que la seva festa llum veritable i per tant ells celebrarien el naixement de pròpia era el seu martiri o entrada en el cel i que la seva la llum veritable: Jesús fill de Déu. festa més celebrada, el naixement, és, de fet, un anunci Potser els cristians van aprofitar la coincidència per que sis mesos després serà el naixement de Jesucrist. cristianitzar aquella festa dels romans, però el fet és Tota festa cristiana ens parla de Jesucrist, i tota que la data no la van triar: ja venia condicionada pel 25 festa de Jesucrist ens parla de la seva resurrecció. Els de març. I quan es va començar a celebrar el naixement primers cristians, a part del diumenge, només tenien la de sant Joan Baptista, senzillament es va recular sis gran celebració de la Pasqua, la resurrecció de Jesumesos, tal com diuen els Evangelis, respecte al naixecrist. Cal tenir present que el cristianisme va néixer a ment de Jesús. A mesura que la cultura grega deixava l’Orient i fa més de dos mil anys, és a dir, que llavors els pas a la mentalitat llatina, el sentit del Nadal es va anar interessaven coses molt diferents que ara a nosaltres. I concretant en el naixement físic de Jesús i la celebració la festa de Nadal n’és un exemple clar. es va anar enriquint amb tota una sèrie de petits detalls Si nosaltres celebrem el Nadal és perquè es fa visible que envolten els naixements. l’inici de la salvació. Però per als primers cristians l’inici de Aquesta mateixa mentalitat pràctica de la cultura la salvació era la concepció de Jesús (el que ara anomellatina, més de veure i tocar que de contemplar, és la que nem l’anunciació o encarnació). No es coneixia el dia en va anar fent agafar importància a la mort de Jesús i a la què va passar això, però ells tenien presents les tradicions creu. Els quatre Evangelis dediquen prop d’una quart part jueves, que deien que la creació del món va ser el 25 de del text a narrar la passió i mort de Jesucrist. Però durant març. Com que per als cristians la salvació es una ‘recreels primers temps del cristianisme la creu no tenia la imació’, van pensar que va començar el mateix dia, el 25 de portància que tindrà després. Els primers cristians agramarç. A més, els sants predicadors, fent càlculs a partir ïen la mort salvadora de Jesucrist, però sobretot contemdels Evangelis, també s’inclinaven per aquesta data. plaven la seva resurrecció. A causa de la meditació de les No va ser fins tres-cents anys després de la resurllargues pàgines de la passió i mort de Jesucrist que van recció de Jesucrist que els cristians van celebrar el seu fer els sants, la creu va anar agafant importància i es va naixement. O, més ben dit, van celebrar la seva Epifania acabar convertint en el símbol dels cristians. o manifestació visible segons ho narren els Evangelis. De fusta, metall o de pedra de grans dimensions va És a dir, no es celebrava tant el naixement com la maanar entrant a les esglésies i a partir del gòtic, apareinifestació de la seva glòria. A nosaltres ens pot semblar xen les magnífiques creus de plata, treballades al llarg estrany, però és com ho veien llavors. d’anys, autèntiques obres mestres d’orfebreria i d’art, Les dades que tenim també aclareixen coincidències com la magnífica creu del segle XV que tenim a l’esgléamb festes paganes. Els romans celebraven diverses sia parroquial presidint les celebracions, i que podeu festes en honor de les divinitats al llarg de l’any, i la imveure a la foto. portància d’aquestes festes anava canviant. Els emperadors pagans també posaven noves festes en dates en què, sense que ells ho sabessin, els cristians ja celebraven alguna festa. A més, l’Imperi Romà era molt extens i no a tot arreu celebraven les mateixes festes. Els cristians també tenien festes secundàries i Nadal va començar sent una d’aquestes fins que el Papa va establir-la i la van celebrar la majoria dels cristide temps ans. Posteriorment l’emperador va posar una Després , staurada nova festa amb motiu del solstici d’hivern, de ser re eix sobre que representava el naixement de la llum o eu llu ara la cr re un irona i re t de del sol. Independentment de quina festa era G e d a r ped l costa anterior, als cristians això els va anar molt tector, a va fer vidre pro grafia es to bé: Jesucrist, tal com diu sant Joan, és la fo a L r. ndre el l’alta nt d’ence gon e m o m l en e al se sponent ciri corre rona c e a la o diumeng ent d’Adv

1R PEMI , NARRACIOimària)

ATRAPAR UN SOMNI

Em persegueix la por, em persegueix la ràbia, em persegueix la ret o l L a l · l i foscor. Camino. Corro. b Si ivergent) (D Crido. Em desperto. El cor em va a cent per hora, no és la primera vegada que somnio el mateix. Per cert em dic Amanda, Amanda Prior. 16 anys. Alta, cabells castanys, ulls verds. Amb molt de carácter però atrevida, d’aquelles que no deixen pasar l’oportunitat que tenen davant, que s’arrisquen per diversió.-Amanda!-. La mare em crida per anar a esmorzar. Baixo les escales fins a la cuina, i em poso llet en un bol i m’ho barrejo amb cereals de xocolata. L’esmorzar dels dissabtes al matí. Quan m’ho acabo tot, torno a pujar les escales amunt i em vesteixo. He quedat amb la meva millor amiga, la Sara. Baixo a baix i agafo la bicicleta. Pedalo fins el Prat, un lloc amb herba i amb 6 o 7 arbres, amb una Font al costat d’un d’ells. El Prat. Així és com ho anomenen la Sara i jo. Veig la Sara palplantada al costat d’un arbre. La saludo. Em torna un somriure. Jo li retorno. –Sara-començo -et tinc que explicar una cosa. Li vaig explicar el somni, el somni de cada dia, el que la por s’apodera de mi.-Amanda, només és un somni, jo també tinc malsons a vegades. –No! -vaig respondre -no és el mateix. Em desperto amb por, i em sento estranya durant el dia, és curiós. Fa 5 dies que somnio això i 5 dies que em passa igual. –Bueno però a vegades, els somnis es somien molts cops. –És igual, millor parlem d’un altre tema. Per què no vens a dormir aquesta nit a casa meva? –Val, d’acord. Truco a la meva mare per veure si em deixa. –La seva mare li va deixar i ara ja estem sopant a casa meva. El sopar estava molt bo: Una pizza barbacoa i de postres maduixes amb nata. Estic tipa. Pugem cap a l’habitació i ens posem el pijama. Quasi bé som a l’estiu i per això porto un pijama de tires i pantalons curts. Ens quedem xerrant fins les 24:45 i després intentem dormir. Estic esgotada. Tanco els ulls i m’adormo. Començo a somiar perquè ja he traspassat la linia divisòria entre la realitat i el somni. En el somni estic asseguda amb la Sara sota un arbre amb

categoria

D (5è pr

flors blaves, i, davant meu, hi ha un paisatge preciós, espectacular, inoblidable. Era un poblet molt petit, amb molts arbres i unes casetes molt boniques. Tenia molts boscos i un campanar molt bonic. Era just el contrari del lloc on vivia jo, que tot eren sorolls dels cotxes, fàbriques i contaminació. De cop un núvol negre va començar a cobrir un dels boscos i aviat tot el poble. Venia la por. La ràbia. La foscor. –Corre!- vaig dir a la Sara. -Corre!-repeteixo. –Per què? –em pregunta la Sara.- Perquè és la por! Et farà mal! Fes-me un pessic! –Per què?! –Perquè així em despero. -D’acord. -Auuuu!!!! Oh no! El pessic m’ha fet mal! No em puc despertar! A veure si tu….-Auuuu!!! M’ha fet mal! –Ni tu ni jo ens podem despertar! Estem al mateix somni i estem atrapades a dins! Aquest era el somni que somiava cada dia, però avui no em puc despertar. –Corre que la por ens atrapa! Correeee!!! –Ens ha atrapat, massa tard. Estem la Sara i jo dins aquell núvol negre. Tenim por. –Tinc una idea! –diu la Sara- Pensa en alguna cosa feliç, alegre! –Penso en el dia que estava a classe, fent el gronxador amb la cadira i de cop…. PATAPLAF!! Em vaig caure de cul! S’em va escapar una rialleta per sota el nas.- Més coses, pensa més coses! –Recordo quan em van donar el gos, era petit i molt bonic. Estava tan feliç…De cop el núvol es va tornar de colors i brillava. Vaig continuar pensant coses boniques. El núvol, la foscor, es va trencar en mil bocins i un preciós Arc de Sant Martí va sortir sobre aquell poble. Em vaig despertar. –Amanda – diu la Sara -he passat molt por. Em pensava que mai més em despertaria! –Jo igual- vaig dir. Després d’esmorzar, la Sara va tornar cap a casa i els altres dies ja no vaig somiar més el somni de sempre. Només pensava en aquell poble. –Quan sigui gran faré realitat el meu somni -vaig pensar. -I àvia, aquesta historia va pasar de veritat? –Va preguntar l’Emma. –Sí Emma. –Però com ho saps, àvia? –Doncs perquè el somni que volia fer realitat l’Amanda, és aquí, aquest poble, Aiguaviva.

1R PEMI , NARRACIOimària)

UN POBLE MERAVELLÓS

Hi havia una vegada, una nena que es deia Noah. La Noah, era era ral r o C a e una nena somiadora i r e N i) (Tuttifrutt optimista. Vivia en una casa en un petit poble que es deia Aiguamorta. Aiguamorta, era un poble trist, apagat, i amb prou feines sortia la gent al carrer. Però la Noah, des de petita sabia que aquell poble tan apagat on vivia, podria arribar a ser un gran i fantàstic poble. Quan la Noah tenia 10 an ys, li va preguntar al seu pare que per què Aiguamorta era un poble tan trist. El pare de la Noah, (que es deia Sergi), no la va saber contestar. Després, la nena se’n va anar a la seva habitació a pensar que podia fer per transformar aquell poble tan trist, en un meravellós poble on la gent estigui feliç i contenta. Va pensar que aquell meravellós poble, es podria dir Aiguaviva. Va estar pensant una hora, dos hores, dos hores i mitja... fins que, va decidir, que aniria a una muntanya que hi havia a les afores d’Aiguamorta, que es deia Desesperació. Deien, que si entraves sol a la cova que hi ha al cim de la muntanya, hi trobaries un savi que ho sabria tot sobre Aiguamorta. La Noah, no estava segura de si hi volia anar o no, però, al final, va decidir anar-hi encara que tingues por. I a més a més, hi havia d’anar sola, perquè si anava acompanyada, la cova que hi ha al cim de la muntanya desapareixeria. Aquella mateixa nit, es va preparar una bosseta d’esport on hi havia tot el que podria necessitar a la muntanya. Després, li va fer una nota al seu pare en la que posava: Papa, he d’anar a la muntanya Desesperació per descobrir perquè aquest poble tan trist i apagat. No li diguis a ningú. T’estimo! Llavors, li va deixar la nota a sobre del seu escriptori, va agafar la seva bosseta d’esport, i se’n va anar silenciosament. Va trigar més o menys mitja hora caminant fins arribar a la muntanya Desesperació. Però, encara que fos un dia de molta calor, quan va començar a pujar la muntanya, li va agafar fred, i cada vegada que pujava més, més fred tenia. Quan ja se li estaven a punt de congelar les pestanyes de la fred que tenia, va trobar una petita cova, i va decidir, que com que ja era molt tard, passaria la nit a la cova. Aquella nit, la Noah no va poder dormir, perquè tenia por. La Noah, mai havia dormit sola, i encara menys en una muntanya. Al matí següent, la Noah, quan va sortir de la cova per continuar pujant la muntanya, es va trobar a tres

categoria

D (5è pr

nimfes: una es deia Alba, tenia els cabells castanys i un vestit verd amb volants blaus. Una altra es deia Aurora, tenia els cabells rossos i portava un llarg vestit blau turquesa de tirants. I per últim, la Laura, tenia els cabells de color castany fosc i els tenia llargs i arrissats, i portava un llarg vestit sense mànigues de color rosa fúcsia. Al principi, la Noah es va espantar en veure-les, però quan va veure que semblaven simpàtiques, va deixar de tenir-lis por. Aquelles belles nimfes, feien uns 12 centímetres. Les nimfes, li van dir a la Noah, que últimament estaven passant coses molt rares a la muntanya, i li van demanar que no continues pujant la muntanya, perquè allà dalt li podria passar qualsevol cosa. La Noah, va fer cas a les nimfes, i se’n va anar a casa seva desil·lusionada. Quan va arribar a casa seva, el seu pare va córrer a abraçar-la, i com que ja era molt tard, es va posar el pijama i se’n va anar a dormir. Aquella nit, la Noah va somiar que estava a la cova que hi havia a dalt de la muntanya, i que només ella podria convertir aquell poble tan trist i apagat, en aquell meravellós poble que la Noah sempre havia somiat que es deia Aiguaviva. Però, per fer-ho tenia que tornar a anar al peu de la muntanya Desesperació, i pronunciar les paraules “Sancnicovin sacnicova”, Aiguamorta, es convertiria en Aiguaviva. I així va fer, el matí següent, va tornar a anar al peu de la muntanya i va pronunciar les paraules “Sacnicovin sacnicova”. Cinc segons després, va sortir un gran arc de sant Martí que travessava tot el poble, i de cop i volta, la gent d’Aiguamorta, que ja era la gent d’Aiguaviva, van començar a sortir de les seves cases amb un somriure d’orella a orella. I la muntanya Desesperació, es va anar fent cada vegada més petita, fins que va quedar Una gran esplanada plena de flors i animals. Des d’aquell dia, tots van viure feliços en aquell petit i meravellós poble, que ara ja no era Aiguamorta, ara era Aiguaviva.

1R PEMI , NARRACIOimària) E (6è pr

SOMIAR AMB LES ESTRELLES

- Mai et deixaré t’ho prometo- em diu a l’orella abans de sortir o ejer per la finestra de la AinoataCaolsnllibres) meva habitació. (Addic Després de marxar em quedo sola pensant en que faria si ell marxes de la meva vida,però no hi estic gaire estona perquè al cab de quinze minuts sento a la Marina i la Mariona discutint per el seu gos. De cop s’obre la porta i entra la Mariona seguida de la Marina cridant: -No el vull jo!- crida la Marina- A més a tu te’n compraran un altre. -I? Que més et dona i a tu si els hi demanés també t’ho comprarien- li retorna la Mariona. M’entres continuen discutint es senten al meu llit i em dona temps a anar al bany. Quan entro em miro al mirall,no sóc gaire guapa: tinc els cabells llargs i de color marró, els ulls de color marró clar,els llavis petits i els nas també. De físic estic bé, sóc d’estatura normal per la meva edat: 1,60cm, no estic ni grassa ni molt prima simplement normal i la meva pell és morena. De cop i volta m’entra nostàlgia ja que el mirall està decorat per la meva mare que va morir fa quinze anys, quan jo tenia tres,ara en tinc disset però dintre de una setmana en faré divuit. Resignada surto del bany i em trobo amb les mirades preocupades de les meves amigues. -Em trobo bé- els hi dic intentant que la veu no se’m trenqui- No passa res. A veure- els hi dic per canviar de tema- qui es queda amb el gos? Llavors començen a discutir un altre cop i faig veure que les escolto però no ho faig. En alguns moments les escolto i normalment quan ho faig començen a parlar de les famílies que les acolliran com un membre més de la seva família. Potser es un bon moment per dir que vivim en un asil d’infants, ja que els nostres pares van morir i no hi havia ningú o no volien fer-se càrrec nostre, sempre he pensat que era la segona raó. Els pares de les bessones van morir en un accident de tràfic fa deu anys. Quan van arribar no permetien que ningú s’acostés a elles, després de bastant de temps per a mi (en realitat van ser dos mesos ) cosa que a mi em van semblar una eternitat vam començar a ser amigues fins a dia d’avui, ja que aviat les acollirien a cada bessona en una família perquè estiguessin separades. En el meu cas el meu pare continua viu, però diuen que es millor que no visqui amb ell ja que es un mal pare ( que per a ells vol dir que es alcohòlic) i per

categoria

això encara visc en aquest maleït lloc. En el cas de la meva mare va anar diferent, ella va morir per un càncer ( que no se com es diu) que li afectava a tot el cos i en el meu cas jo també em moriré d’això, val està bé del mateix càncer no però segurament ho faré per culpa d’un càncer de pulmó. Com que no em puc pagar l’operació i ningú ho pot fer doncs... bé de fet si que hi ha algú, el meu àngel de la guarda ( així es com es diu a ell mateix quan està amb mi) i la veritat es que ho es si no fos per a ell fa anys que m’hagués mort. Però el seu pare no li vol deixar pagar-me l’operació, es més ni jo vull que ho faci, no vull que malgasti temps ni diners en una persona que potser... bé que potser es mori. -Noies, a sopar!- la veu de la Janet ressona per tot el menjador i arriba fins les habitacions, la Janet diu que es perquè hi ha eco, però crec que es perquè té una veu massa forta. Baixem les escales de dos en dos, com sempre hem fet i arribem al menjador just abans que les pesades de la Talita i la Quim es sentin a taula. Per molestar-les ens seiem als llocs on volen anar que són al costat(en el meu cas) d’en Robert que es on es vol assentar la Talita i d’en Joel (en el cas de la Mariona) que es on es vol assentar la Quim. Quan ens assentem arriben en Robert i en Joel i es senten al nostre costat. -Ei! Que passa Campaneta?- em diu en Robert- Que no t’agrada que et digui així? -Saps que no m’agrada- li dic resignada. Em va començar a dir així perquè quan ens vam conèixer anava vestida de verd amb un monyo. Li vaig fer molta gràcia i enfadada li vaig clavar una coça al genoll. Al intentar atrapar-me vaig pujar-me a sobre la taula i àgil vaig saltar cap amunt i em vaig agafar al llum del sostre i vaig quedar sospesa sobre seu, m’entres em buscava va mirar cap a dalt i em va veure sobre seu i es va dedicar a pensar-se un nom per a mi. -Campaneta!- va dir orgullós del nom que s’havia pensat. Al final em vaig quedar amb aquest nom. Torno a la realitat quan sento a la Talita: -Noa, una pregunta. Pots respirar bé? Tenint en compte que... tens càncer.- diu per fer-me enfadar. -Doncs respiro genial- dic pensant alguna cosa per rebatre-la- Es més crec que fins i tot respiro millor que tu. - Calleu ja i a menjar- ens diu la Janet –si no mengeu els canelons no tindreu postres. - Ni que fossis la nostra mare!- li diu en Michael que acaba d’arribar i es seu al costat de la Marina- A mi sincerament ningú em pot manar perquè sóc major d’edat.- diu triomfant i amb aires de superioritat. - Ja, però no hi ha qui et faci fora!- li crida enfadada la Janet- Com es possible que siguis el meu xicot!

- Diuen que l’amor no sap de prejudicis – diu en Joel – Home, si l’Albert va sortir amb la Quim que és presumida total... -Tu pots sortir amb en Michael!- li dic acabant la frase d’en Joel. Llavors algú pica a la porta i en Michael va obrir. -Noa, algú ha vingut a veure!- em crida- Vol parlar amb tu,es urgent. Abans de que em pugui aixecar arriba en Brad, que passava?havia estat amb ell feia dues hores. Encara recordo la frase que m’havia dit abans de marxar per la finestra: “Mai et deixaré t’ho prometo” ressona per la meva ment. Torno a la realitat i veig com vacil·la davant de la porta, decidint-se entre entrar o no. Abans de que entri m’aixeco i vaig cap ell, quan estic davant seu s’inclina cap a mi i em besa. Inclina el cap al meu rostre i em diu a l’orella: -He de parlar amb tu un segon. Quan arribem a la meva habitació, tanca la porta i s’acosta cap a mi i em torna a besar. - Endevina- em diu amb una veu seductora i a la vegada feliç- qui et pagarà l’operació. -Que????!!!- estic eufòrica- Em pagaràs l’operació??? - Per tu el que faci falta- em diu i ens tomben al llitL’operació serà demà. Et passaré a buscar a les 10h ja que l’operació es a les 11h.

Passem la nit junts parlant de que podríem fer quan ja no tingués càncer. Al final ens dormim fins les 9h quan em desperta. -Preparada?- em diu i em somriu- preparada per tenir una vida normal? -Més preparada no puc estar. Em vesteixo, em poso una samarreta negra i uns pantalons blau fosc amb unes bambes de color blanc i negre. Quan arribem tinc por i li dic: -En que puc pensar? -En res perquè estaràs sedada. No es conya pensa en estrelles. Em criden i entro a la sal d’operacions i... -Com et trobes?- em diu una infermera- Te de dir una cosa molt important- em diu al veure que dic que si amb el cap- Saps quan tens de càncer? 0%! 100% eliminat, l’operació ha estat un èxit. Després de una setmana hospitalitzada al fi puc final marxar amb en Brad a casa seu. Un dia per la nit quan estem asseguts en un petit banc al jardí em diu: -En que vas pensar? Se que es refereix a l’operació i li contesto:ç -Vaig pensar en les estrelles ja que m’agradava mirar-les amb la meva mare. S’inclina cap ami i em besa.

Aiguaviva conserva BITXO DE GIRONA, PEBROT BLANC O PEBROT DE TREMPÓ És un pebrot propi de les nostres comarques que es cull des del juliol fins a l’arribada de la tardor, molt apreciat per la restauració actual. De color groc-verdós, de sabor suau i forma allargada i prima, fa uns 15 cm. Té un dut dolç, una aroma intensa i una pell fina.

Confitats en vinagre Recepta de Isabel Simon

A can Jaques, on hi ha l’hípica d’en Ferran, la Isabel Simon ens ha ensenyat com fa els confitats en vinagre: bitxo, bròquil i rovelló botó. Una delícia ben senzilla de fer (per a qui li agradi el vinagre, esclar!) La Isabel també ens ha explicat com recorda que feien a casa seva el bitxo confitat: en lloc de vinagre, hi posaven només aigua amb sal; això sí, amb molta sal. Quan ho preparaven, posaven una patata al cossi d’aigua i hi anaven afegint sal fins que la patata surava.

[Fotos: Jordi Miñarro]

Compreu els bitxos, si no teniu la sort de tenir-ne a l’hort.

Els netegem i els tallem.

Cal deixar-los emmusteir 4 o 5 dies.

Omplim els pots amb els trossos de bitxo.

Ho pitgem perquè quedi ben ple.

Hi afegim 100 ml de vinagre, i una cullerada de sal. Ho remenem bé, perquè es dissolgui la sal.

Ho tapem i ja està. Es guardaran un parell de mesos.

Omplim un pot amb 400 ml d’aigua.

Emplenem el pot de bitxo amb aquest líquid. * Si us agrada picantet, podeu posar-hi una cirereta.

10 Per confitar bròquil,

cal escaldar-lo abans i hi posarem 2 parts de vinagre per 1 d’aigua.

I finalment, els rovellons botó. Un cop escaldats, hi posem força sal i pebre.

Preparem l’aigua amb vinagre i sal (3 parts d’aigua per dues de vinagre, o per mitges).

Al final hi posem un raig d’oli, que quedi a sobre.

Omplim els pots.

Emplenem els pots de rovellons, que quedin ben plens. * Podeu aprofitar pots de conserva que no tanquin tan hermèticament com els que necessitem quan hem de coure la conserva al bany maria.

Ja ho tenim acabat. D’aquí a una setmana ja ho tindrem a punt per amanir o per fer un bon aperitiu.

agenda i + DESEMBRE A A

A RN

IL B A R RA N

E OS

Últim

dia per inscriure’s al concurs de pessebres, a l’Ajuntament MISSA DEL GALL A les 12 de la nit, i tot seguit, ressopó

25 MISSA SOLEMNE DEL DIA DE NADAL A 2/4 d’1 del migdia 26 QUINA DE L’AMPA DE L’ESCOLA

P ERO OCH

BENVINGUTS QU

ONCERT DE GUITARRES DE L’ESCOC LA DE MÚSICA DEL GIRONÈS A les 8 del vespre, al polivalent (gratuït)

Hola a tothom! Sóc l’Abril, la baldufa petita de la meva casa, i vaig néixer el dia 20 d’octubre.

ÍN EZ

S ILVA

U MART

VILADEMANY A les 6 de la tarda, al polivalent

Hola! Em dic Arnau, i ja tinc ganes de créixer i jugar amb la meva germaneta Carla.

CONCURS DE DIBUIX INFANTIL DE

P B O HIGA

S VA LLS

NADAL A les 12 del migdia, al polivalent CINEMA: DOS A LA CARTA Comèdia de Robert Bellsolà. A 2/4 de 7 del vespre, al polivalent. Entrada: 3 €

GENER 3 CONCERT DE NADAL DE LA CORAL VEUS AMIGUES D’AIGUAVIVA A les 6 del vespre, al polivalent

ERRANZ

M AMA

H AT

5 CAVALCADA DE REIS A les 7 del vespre 10 ENTREGA DE PREMIS DELS

LLE

Em dic Josep, vaig néixer el 25 d’octubre a l’Hospital Josep Trueta i vaig pesar 3,450 kg. Em van batejar el 12 de desembre. Si em voleu visitar, estic molt per Cal Carreter Vinyoles! En Guillem, el nostre millor regal de nadal, va néixer el 26 de novembre.

CONCURSOS DE DIBUIX I PESSEBRES A les 12 del migdia, al polivalent CONFERÈNCIES DEL VERMUT: LA

FEBRER

EJO

SOLUCIÓ ÉS EL MÈTODE (entrena els teus fills mentre t’entrenes tu) A 2/4 d’1, a càrrec de Montse Viladrosa

P U JO L C A N L TA

Hola, sóc en Pol, vaig néixer el 30 de setembre i estic molt content de ser un aiguavivenc més.

6 INICI DE L’AIGUAVIVA LLEGEIX 39

URGÈNCIES

SERVEIS MÈDICS

112

Consultori Aiguaviva C/ Major, s/n

972 39 45 93

Hospital Santa Caterina

Consultes i urgències 972 18 26 00

CAP SALT 1 C/ Manuel de falla, 34

972 24 37 37

Farmàcia Sendra

972 24 12 54

Trans. sanit. no urgent

972 41 00 10

CAP SALT 2 Pg. Marquès de Camps, s/n

972 43 91 36

Podologia [Dra. Sara Blanquera]

972 23 50 07 Concertar visites

PEDIATRIA

HORARI

DILLUNS

Vilablareix

8.30 a 13.30 h

DIMARTS

DIMECRES

DIVENDRES 8.30 a 13.30 h

Fornells

8.30 a 13.30 h

Salt 2

Germans Sàbat / Ramon Folch (Jutjats) Sant Narcís / Vilablareix / Aiguaviva

DIJOUS 8.30 a 13.30 h

15.30 a 19.30 h Urgències de pediatria: Salt

CONSULTES MEDICINA GENERAL HORARI

DILLUNS

DIMARTS

DIMECRES

DIJOUS

DIVENDRES

8.30 a 10.00

Fornells

Aiguaviva *

Aiguaviva

10.00 a 11.30

Fornells

12.30 a 13.30

Aiguaviva

Fornells

Fornells Fornells

Fornells

* Fins a les 11

INFERMERIA HORARI

DILLUNS*

DIMARTS

DIMECRES*

DIJOUS

DIVENDRES*

8.30 a 9.30

Anàlisis Aiguaviva

Anàlisis Fornells

Consulta Aiguaviva

Anàlisis Fornells

Consulta Aiguaviva

9.30 a 11.00

Consulta Aiguaviva

Consulta Fornells

Consulta Aiguaviva

Consulta Fornells

Consulta Aiguaviva

11.30 a 12.30

Consulta Fornells

12.30 a 13.30

Fornells (D)

Aiguaviva (D)

Fornells (D)

Fornells (D) * De 8.30 a 10.00h

URGÈNCIES MÈDIQUES Matí

9.00 a 14.00 h

AIGUAVIVA FORNELLS

Aiguaviva Fornells

972 394 593 972 476 802

Tarda

14.00 a 19.00 h

VILABLAREIX

Vilablareix

972 495 587

Nit

20.00 a 8.00 h

CAP GÜELL

Girona

972 210 708

Festius

8.00 a 20.00 h

CAP SALT 1

Salt

972 243 737

SERVEIS GENERALS Ajuntament De dilluns a divendres de 9 a 14 h /Dimecres i dijous de 16 a 19 h

972 23 50 07 972 23 54 61 [fax]

Consell Comarcal del Gironès

972 21 32 62

Servei de recaptació [XALOC]

972 20 64 41

Correus Aiguaviva De dilluns a divendres de 9 a 9.30 h

TEISA

GIRONA 07.00 08.00 09.15 12.15 13.15 14.15 16.15 18.15 19.15 20.15

AIGUAVIVA 07.12 08.17 09.32 12.32 13.32 14.32 16.32 18.32 19.32 20.32

Secretària Jutjat de pau Divendres de 10 a 14h

972 39 43 19

Jutge de Pau i Registre Civil

972 23 50 07

Serveis Socials

972 20 19 62

Serveis d’aigües [PRODAISA]

972 20 20 78

ENHER [Avaries]

902 53 65 36

Protectora d’animals

972 50 23 61

Recollida de trastos vells 1r dimecres de mes

972 23 50 07

Deixalleria De dilluns a divendres de 9.15 a 21 h Dissabte de 9.15 a 14 h

972 23 88 11

Escola Vilademany

972 23 24 89

Parròquia [Mn. Jordi Pou] Rectoria de Bescanó

972 44 02 81

Mossos d’Esquadra de Salt Plaça de Salt, 2

972 44 10 73

STA. COLOMA DE FARNERS 07.55 08.55 10.10 13.15 14.15 15.10 17.15 19.10 20.10 21.15

STA. COLOMA DE FARNERS 07.00 07.45 09.15 11.15 13.15 14.30 15.15 17.15 18.15 19.15

AIGUAVIVA 07.27 08.12 09.42 11.42 13.42 14.57 15.42 17.42 18.42 19.42

GIRONA 08.00 08.40 10.15 12.15 14.10 15.30 16.10 18.15 19.10 20.10