__MAIN_TEXT__

Page 1

Gaudenci Masรณ

Els Masรณ: artistes i col.leccionistes The Masรณ family: artists and collectors


|

© Edició: © Edition: Fundació Rafael Masó www.rafaelmaso.org Úrsula Llibres www.ursulallibres.cat Primera edició, Girona, juny de 2017 First edition Girona, June 2017

Textos: Texts: Ignasi Domènech i Vives

Agraïments: Acknowledgements: Miquel Àngel Alarcia Narcís-Jordi Aragó Masó Fotografia Mercè Carbó i tractament digital: Josep Fontanet Masó Photography Rosa M. Gil Tort and digital treatment: Francisco Gracia Jordi Puig Jordi Llorens Fotografies p. 34: Jordi Masó Bru Photographs p. 34: Montserrat Masó Bru © Museu Nacional d’Art de Rosa Masó Bru Catalunya, Barcelona 2017. Bernat Masó Carbó Jordi Calveras. Nausica Masó Ribera Pius Pujades Disseny: Aurora Ribera Bosch Design: Esperança Sànchez Masó Joan Colomer Eva Vàzquez Maquetació: La Fundació Rafael Masó Layout: vol agrair a Santiago Alcolea, Vador Minobis Bonaventura Bassegoda Edició de textos i traducció a l’anglès: Copy editing and translation into English: Traduccions Link Impressió: Printed by: Gràfiques Alzamora Imprès a Girona Printed in Girona ISBN: 978-84-946417-1-8 DL: GI 783-2017

i a Benito Navarrete la seva col·laboració en una primera documentació de la col·lecció de dibuixos antics de Rafael Masó Pagès. The Fundació Rafael Masó wishes to thank Santiago Alcolea, Bonaventura Bassegoda and Benito Navarrete for their collaboration in the initial documentation of the collection of ancient drawings of Rafael Masó Pagès.

Aquest llibre no podrà ser reproduït totalment ni parcialment per cap mena de procediment, inclosos la reprografia i el tractament informàtic, sense l’autorització escrita del titular del copyright. Tots els drets reservats a tots els països. This book may not be totally or partially reproduced by any method, including reprography and computerised treatment, without the written authorisation of the copyright holder. All rights reserved in all countries.


P.

Els Masó: artistes i col.leccionistes The Masó family: artists and collectors Ignasi Domènech i Vives


| Els Masó: artistes i col·leccionistes | The Masó family: artists and collectors


Sumari Contents

7

Preàmbul Preface

11

Introducció Introduction

15

Gaudenci Masó i l’origen de la nissaga gironina Gaudenci Masó and the origin of the Girona lineage

37

Rafael Masó Pagès, pintor i col·leccionista Rafael Masó Pagès, painter and collector

99

Rafael Masó Valentí, col·leccionista Rafael Masó Valentí, collector

174

Bibliografia Bibliography

Revers de la taula de Pere Mates El matrimoni de dos sants. Back of the panel by Pere Mates The Marriage of Two Saints. Pàg. / Page 144 5


P. | Els Masó: artistes i col·leccionistes | The Masó family: artists and collectors

Gaudenci Masó

i l’origen de la nissaga gironina

Gaudenci Masó

and the origin of the Girona lineage

Gaudenci Masó. Al·legoria de l’hivern, c. 1857-1860 (detall). Gaudenci Masó, Allegory of Winter, ca. 1857-1860 (detail). Pàg. / Page 33


Gaudenci Masó

Gaudenci Masó

Gaudenci Masó

G

G

i l’origen de la nissaga gironina audenci Masó Ruiz de Espejo (18301893) va néixer a Santiago de Cuba, on, pocs anys abans, s’havia establert la seva família, dedicada al comerç marítim (fig. 1). El seu pare, Rafael Masó Pascual, i el germà d’aquest, Gaudenci, havien abandonat la seva vila natal, Sitges, per instal·lar-se a la capital oriental de l’illa. Segons David Jou, l’1 d’agost del 1822 Gaudenci Masó Pascual va obtenir el permís per emigrar a Cuba, on es reuní amb el seu germà Rafael; ambdós van treballar al port de la ciutat per a la firma familiar Masó Primos y Cía. (Jou 1994, 292) i actuaren com a consignataris dels vaixells que feien la ruta de Barcelona a Santiago. En aquelles primeres dècades del segle xix el comerç entre les dues ciutats vivia una gran expansió, cosa que va permetre als Masó acumular una fortuna considerable. A Santiago, Rafael es casà amb Teresa Ruiz de Espejo y Castellanos, criolla d’origen castellà, amb la qual tingué els seus dos fills. Els Masó abandonaren Cuba a principis de la dècada de 1840 per retornar a Catalunya. Rafael Masó fou un d’aquells indians que invertiren Fig. 1 Gaudenci Masó. Autoretrat, c. 1850. Oli sobre tela, 72 × 60 cm. Gaudenci Masó. Self-portrait, ca. 1850. Oil on canvas, 72 × 60 cm. Família de Narcís Masó, Girona

and the origin of the Girona lineage audenci Masó Ruiz de Espejo (18301893) was born in Santiago de Cuba where, a few years earlier, his family had settled and engaged in maritime trade (fig. 1). His father, Rafael Masó Pascual, with his brother Gaudenci, had left Sitges, their native town, to settle in the main town in the east of Cuba. According to David Jou, on 1 August 1822 Gaudenci Masó Pascual obtained permission to emigrate to Cuba where he met up with his brother Rafael. Both worked in the city’s port for the family firm Masó Primos y Cía. (Jou 1994, 292) and acted as agents for the vessels that sailed between Barcelona and Santiago. In those initial decades of the nineteenth century trade between the two cities was expanding greatly and this enabled the Masó brothers to accumulate a considerable fortune. In Santiago, Rafael married Teresa Ruiz de Espejo y Castellanos, who was Creole of Spanish origin, which whom he had two sons. The Masó family left Cuba in the early eighteen-forties to return to Catalonia. Rafael Masó was one of those Indianos (wealthy Spanish returnees from the Americas) who invested their profits from the West Indies in businesses that boosted the evolution of the Catalan economy by way of an incipient yet unstoppable industrial revolution. Once established in 17


| Els Masó: artistes i col·leccionistes | The Masó family: artists and collectors

Fig. 4 Gaudenci Masó. Al·legoria de la primavera, c. 1857-1860. Oli sobre tela, 70 × 57 cm. Gaudenci Masó. Allegory of Spring, ca. 1857-1860. Oil on canvas, 70 × 57 cm.

Fig. 5 Gaudenci Masó. Al·legoria de l’estiu, c. 1857-1860. Oli sobre tela, 70 × 57 cm. Gaudenci Masó. Allegory of Summer, ca. 1857-1860. Oil on canvas, 70 × 57 cm.

Fundació Rafael Masó

Fundació Rafael Masó

32


Gaudenci Masó

Fig. 6 Gaudenci Masó. Al·legoria de la tardor, c. 1857-1860. Oli sobre tela, 70 × 57 cm. Gaudenci Masó. Allegory of Autumn, ca. 1857-1860. Oil on canvas, 70 × 57 cm.

Fig. 7 Gaudenci Masó. Al·legoria de l’hivern, c. 1857-1860. Oli sobre tela, 70 × 57 cm. Gaudenci Masó. Allegory of Winter, ca. 1857-1860. Oil on canvas, 70 × 57 cm.

Fundació Rafael Masó

Fundació Rafael Masó

33


| Els Masó: artistes i col·leccionistes | The Masó family: artists and collectors

34


Gaudenci Masó

d’un altre grup d’al·legories, pintat per Lorenzale i no localitzat, que podria ser el punt de partida de les obres de Gaudenci Masó. Certament, un cop comprovat que Gaudenci ja conreava la pintura als vint-i-set anys, sembla lògic concloure que les obres que se’n conserven a la Casa Masó no són les úniques que va pintar i que un conjunt numèricament més rellevant s’hauria perdut o es trobaria en mans d’alguns dels seus descendents.

It certainly does seem logical to conclude that, having begun the practice of painting at the age of twenty-seven, the works preserved at Casa Masó are not the only ones he painted and that a larger series has either been lost or is still in the possession of some of his descendants.

Fig. 8 Claudi Lorenzale. Al·legoria de la primavera, c. 1857. Oli sobre tela, 106 × 82,5 cm. Claudi Lorenzale. Allegory of Spring, ca. 1857. Oil on canvas, 106 × 82.5 cm.

Fig. 9 Claudi Lorenzale. Al·legoria de l’estiu, c. 1857. Oli sobre tela, 106 × 82,5 cm. Claudi Lorenzale. Allegory of Summer, ca. 1857. Oil on canvas, 106 × 82.5 cm.

Museu Nacional d’Art de Catalunya, Barcelona

Museu Nacional d’Art de Catalunya, Barcelona

Fig. 10 Claudi Lorenzale. Al·legoria de la tardor, c. 1857. Oli sobre tela, 106 × 82,5 cm. Claudi Lorenzale. Allegory of Autumn, ca. 1857. Oil on canvas, 106 × 82.5 cm.

Fig. 11 Claudi Lorenzale. Al·legoria de l’hivern, c. 1857. Oli sobre tela, 106 × 82,5 cm. Claudi Lorenzale. Allegory of Winter, ca. 1857. Oil on canvas, 106 × 82.5 cm.

Museu Nacional d’Art de Catalunya, Barcelona

Museu Nacional d’Art de Catalunya, Barcelona

35


| Els Masó: artistes i col·leccionistes | The Masó family: artists and collectors

Fig. 50 Guillem Roca i Sanpere. Novícia, 1894. Llapis i aquarel·la sobre paper, 36 × 24 cm. Guillem Roca i Sanpere. Novice Nun, 1894. Pencil and watercolour on paper, 36 × 24 cm.

Fig. 51 Guillem Roca i Sanpere. Ferrer, c. 1891-1894. Llapis i aquarel·la sobre paper, 36 × 26 cm. Guillem Roca i Sanpere. Blacksmith, ca. 1891-1894. Pencil and watercolour on paper, 36 × 26 cm.

Fundació Rafael Masó

Fundació Rafael Masó

92


Rafael Masó Pagès

Fig. 52 Laureà Barrau i Buñol. Músic ambulant, 1880. Oli sobre tela, 59 × 36,5 cm. Laureà Barrau i Buñol. Travelling Musician, 1880. Oil on canvas, 59 × 36.5 cm. Fundació Rafael Masó

93


| Els Masó: artistes i col·leccionistes | The Masó family: artists and collectors

94


Rafael Masó Pagès

Fig. 53 Rafael Masó Pagès. Barques a la sorra, c. 1870-1880. Oli sobre tela, 20 × 33 cm. Rafael Masó Pagès. Boats on the Sand, ca. 1870-1880. Oil on canvas, 20 × 33 cm.

Fig. 54 Ricardo Manzanet Millán. Platja amb pescadors, c. 1900. Oli sobre tela, 60 × 102 cm. Ricardo Manzanet Millán. Beach with Fishermen, ca. 1900. Oil on canvas, 60 × 102 cm.

Fundació Rafael Masó

Fundació Rafael Masó

95


| Els Masó: artistes i col·leccionistes | The Masó family: artists and collectors

Fig. 62 Cinc pots de farmàcia. Barcelona, s. xviii. Pisa esmaltada, 30 × ∅ 11,5 cm (mides màximes). Sèrie d’influència francesa. Five apothecary’s jars. Barcelona, eighteenth century. Enamelled earthenware, 30 × ∅ 11.5 cm (maximum dimensions). Frenchinfluence series. Fundació Rafael Masó

Fig. 63 Cinc pots de farmàcia. Barcelona, s. xviii. Pisa esmaltada, 30 × ∅ 11,5 cm (mides màximes). Sèrie d’influència francesa. Five apothecary’s jars. Barcelona, eighteenth century. Enamelled earthenware, 30 × ∅ 11.5 cm (maximum dimensions). Frenchinfluence series. Fundació Rafael Masó

112


Rafael Masó Valentí

Fig. 66 Pot de farmàcia, primera meitat del s. xviii. Pisa esmaltada, 30 × ∅ 14 cm. Sèrie d’estil Bérain. Apothecary’s jar, first half of the eighteenth century. Enamelled earthenware, 30 × ∅ 14 cm. Bérain-style series. Montserrat Masó Bru, Girona

Fig. 64 Dos pots de farmàcia. Barcelona, s. xviii. Pisa esmaltada, 28,5 × ∅ 11,5 cm (mides màximes). Sèrie de Banyoles. Two apothecary’s jars. Barcelona, eighteenth century. Enamelled earthenware, 28.5 × ∅ 11.5 cm (maximum dimensions). Banyoles series. Fundació Rafael Masó

Fig. 65 Tres pots de farmàcia. Barcelona, s. xviii. Pisa esmaltada, 30,5 × ∅ 11,5 cm (mides màximes). Sèrie de faixes i cintes. Three apothecary’s jars. Barcelona, eighteenth century. Enamelled earthenware, 30.5 × ∅ 11.5 cm (maximum dimensions). Series of fringes and ribbons. Fundació Rafael Masó

113


| Els Masó: artistes i col·leccionistes | The Masó family: artists and collectors

Fig. 67 Rajola. Manises, 1539. Inscripció: “Uxor Autem Domine Aprenantatur 1539”. Pisa esmaltada, 15 × 15 cm. Procedent del castell de Vulpellac. Tile. Manises, 1539. Inscription: “Uxor Autem Domine Aprenantatur 1539”. Enamelled earthenware, 15 × 15 cm. From the castle of Vulpellac. Montserrat Masó Bru, Girona

Fig. 68 Rajola. Barcelona, segon quart del s. xvii. Pisa esmaltada, 14 × 14 cm. Tile. Barcelona, second quarter of the seventeenth century. Enamelled earthenware, 14 × 14 cm. Montserrat Masó Bru, Girona

114


Rafael Masó Valentí

Fig. 69 Rajola. Barcelona, s. xvi. Pisa esmaltada, 9 × 9 cm. Tile. Barcelona, sixteenth century. Enamelled earthenware, 9 × 9 cm. Montserrat Masó Bru, Girona

Fig. 70 Rajola. Manises, s. xvi. Pisa esmaltada, 13,5 × 13,5 cm. Tile. Manises, sixteenth century. Enamelled earthenware, 13.5 × 13.5 cm. Montserrat Masó Bru, Girona

Fig. 71 Rajola. Barcelona, s. xvi. Pisa esmaltada, 8,2 × 8 cm. Sèrie de l’escarabatet. Tile. Barcelona, sixteenth century. Enamelled earthenware, 8.2 × 8 cm. “Escarabatet” (elm-leaf beetle) series. Montserrat Masó Bru, Girona

115


| Els Masó: artistes i col·leccionistes | The Masó family: artists and collectors els seus propis projectes. En aquest camp, és ben conegut l’esforç que va fer, conjuntament amb Joan Baptista Coromina, per regenerar la ceràmica amb la creació de La Gabarra (19111918), el projecte empresarial en què ambdós es veieren implicats. En un article publicat a La Veu de Catalunya al novembre del 1911, Joaquim Folch i Torres feia una defensa abrandada de la recuperació dels bells oficis, necessària, al seu entendre, no només com un element de regeneració de l’art. Per a Folch: Elles traduïen el sentit de la vida familiar y avui encara ens l’expliquen amb la paraula clara de la seva conformació. La vida del passat […] perquè elles són la traducció directe de la vida nostra y perquè totes les supeditacions imposades, totes les conveniencies a que s’han de doblegar, no són més que motius de la seva reialesa, causa de la conformació, origen de sa naixensa. Per totes aquestes causes, els bells oficis no tenen conreadors. La majoria son entregats a les gents de les més modestes classes socials, que no tenen cap cultura industrial ni cap sentiment de cosa d’art. Per altra banda, en certs oficis, com els argenters, per exemple, succeeix que si algun artista hi ha, deserta de les files de l’art industrial per a passar a la dels artistes lliures, ont ocupa un lloch de mitjania, depreciant qui sap si una davantera; y aixís veyem per altra banda perdres inútilment les facultats d’un estol de jovincells que van pel mon fent notetes ab la capsa dessota 116

staunchly championed the recovery of the arts and crafts which, in his opinion, were necessary not only as elements for the regeneration of art. For Folch: They translated the meaning of family life and even today clearly explain it to us in their structure. The life of the past (…) because they are the direct translation of our life and because all the imposed subordination, all the conventions to which they must yield, are nothing but reasons for their nobility, cause of their structure, origin of their existence. For all these reasons, the arts and crafts have no cultivators. Most are handed over to the people of the most modest social classes, who have neither industrial culture nor artistic sentiment. Moreover, in certain occupations, such as silversmiths, for example, if there does happen to be an artist, he deserts the ranks of industrial art to become a free artist, where he occupies a place in the middle, perhaps devaluing a superior artist; and we also thus observe how uselessly a host of youngsters lose their faculties and wander through the world taking notes with a box under their arm, or make dented sketches of great sculptural ideas, which if applied to the arts and crafts would return them to their glory, and they would lead their life as free artists along paths of subordination and obedience virtuous enough to create useful men with a strong spirit. This influx of cultured people in the arts and crafts is, however, no longer just a means of social equilibrium, but is also imperative for our national


Rafael Masó Valentí

el braç, o bocets abonyegats de genials concepcions esculptòriques, que aplicades als oficis de art els tornarien la seva glòria, y aconduirien la seva vida d’artista lliure per camins de supeditació y obediència prou virtuosos per a crear homes útils i forts d’esperit. Però ja no es solament com a medi d’equilibri social que convé aquesta afluència de gent culte en els bells oficis, sinó com a necessitat imperiosa de la nostra reconstrucció nacional. Hem de posar cura especialíssima en dotar de virtut pròpia tot lo que expressi, y essent els productes de les industries d’art expressius, és indispensable que expressin catalanitat. Lo que expressa influeix en l’esperit de les gents, y cal desd’l punt de vista de la nacionalització aprofitar aquest medi, elevant de passada a una bellesa superior totes les formes car elles rebran la saba directa de la nostra entranya nacional, y floriran ab magnífiques abundàncies Més per arribar a n’això, s’ha de produir la unificació del moviment cultural de Catalunya, ab les arts industrials. Cal glorificar els bells oficis, ennoblint-los entrant a exercir-hi funcions tots els artistes interessats en la glòria del país; cal enfortir-los ab essència pròpia; cal ferlos afirmar també la seva nació, com l’afirmen a Anglaterra y a Alemanya, com l’afirmen a França y a Austria, com l’afirmen a l’Hongria y a la Bèlgica (Folch i Torres 1911, 4).

Al febrer del 1912, Miquel Utrillo defensava la creació del Museu d’Art Català com una

reconstruction. We should take very special care to give virtue to everything that expresses, and as products from the art industries are expressive, they must necessarily express popular Catalan feeling. Anything that expresses influences the spirit of the people, and from the standpoint of nationalisation it is necessary to make the most of this means, and in so doing raise all forms to a superior beauty in order that they receive vitality directly from our national feelings, and bloom with magnificent abundance. Achieving this requires the unification of the cultural movement of Catalonia with the industrial arts. Arts and crafts must be glorified and ennobled and all artists interested in the country’s glory must work with them; they must be enhanced with their own essence; they must also be made to assert their nation, just as they assert it in England and Germany, as they assert it in France and Austria, and as they assert it in Hungary and Belgium (Folch i Torres 1911, 4).

In February 1912, Miquel Utrillo defended the need for the creation of the Museu d’Art Català in order to overcome the shortcomings of the Museu de Barcelona and to provide a space in which to present, with a clear educational purpose, all the forgotten arts (Utrillo 1912, 4). A week later, in the same publication, Folch i Torres praised this initiative and added: This Museu Nacional de Catalunya that he is planning is not simply an archive of folkloric curiosities, 117


| Els Masó: artistes i col·leccionistes | The Masó family: artists and collectors

Fig. 72a-d Quatre rajoles d’ofici. Catalunya, s. xviii. Pisa esmaltada, 20 × 20 cm. Four tiles showing trades. Catalonia, eighteenth century. Enamelled earthenware, 20 × 20 cm. Rosa Masó Bru, Girona

118


Rafael Masó Valentí

Fig. 73a-d Quatre rajoles d’ofici. Catalunya, s. xviii. Pisa esmaltada, 20 × 20 cm. Four tiles showing trades. Catalonia, eighteenth century. Enamelled earthenware, 20 × 20 cm. Rosa Masó Bru, Girona

119


| Els Masó: artistes i col·leccionistes | The Masó family: artists and collectors

132


Rafael Masó Valentí

Fig. 84 Càntir. Catalunya, c. 1920. Vidre bufat, 9,5 × ∅ 9,5 cm. Pitcher. Catalonia, ca. 1920. Blown glass, 9.5 × ∅ 9.5 cm.

Fig. 85 Càntir. Catalunya, c. 1920. Vidre bufat, 13 × ∅ 8 cm. Pitcher. Catalonia, ca. 1920. Blown glass, 13 × ∅ 8 cm.

Esperança Sánchez Masó, Girona

Esperança Sánchez Masó, Girona

Fig. 83 Llàntia. Catalunya, s. xviii. Vidre bufat i pinçat, 32 × ∅ 29 cm. Lamp. Catalonia, eighteenth century. Blown and pinched glass, 32 × ∅ 29 cm. Hereves de Josep Masó Bru, Girona

133


| Els Masó: artistes i col·leccionistes | The Masó family: artists and collectors

Fig. 86 Almorratxa. Catalunya, c. 1920. Vidre bufat, 27 × ∅ 12 cm. Water sprinkler. Catalonia, ca. 1920. Blown glass, 27 × ∅ 12 cm.

Fig. 87 Almorratxa. Catalunya, c. 1920. Vidre bufat, 27 × ∅ 13 cm. Water sprinkler. Catalonia, ca. 1920. Blown glass, 27 × ∅ 13 cm.

Esperança Sánchez Masó, Gironaa

Esperança Sánchez Masó, Girona

134


Rafael Masó Valentí

qualitat com Homar, qui, a més a més, tenia uns grans coneixements d’ebenisteria (Aguiló 1993, 302) (fig. 89). La mateixa solució formal de la paperera Masó ens dona a entendre que no és una restauració posterior, sinó que ja estava inclosa en el disseny inicial. El moble apareix en una fotografia del matrimoni Masó Bru en la qual s’observa Esperança asseguda en una cadira de braços del segle xvii de les conegudes popularment com a sillón frailero, una de les quatre que tenia la família. La taula que sosté el moble és diferent i el conjunt serveix per presentar alguns objectes destacats de la col·lecció (fig. 90). Del seu viatge de noces, que va durar tres mesos entre els anys 1911 i 1912 i en el qual el matrimoni visità Itàlia, Suïssa i Alemanya, Masó en portà alguns objectes relacionats amb la cultura popular d’aquests països, com un conjunt de set bacines de llautó repussat fetes a Nuremberg entre els segles xvi i xvii (fig. 9192). A Alemanya també adquirí un exemplar de les capses de fullola pintada conegudes com a Spanschachtel, de finals del segle xviii o principis del xix, que es regalaven a les núvies com a caixa de costura amb motiu del seu matrimoni i que són una expressió de l’art popular alemany d’aquell període (fig. 93). Durant el viatge, el matrimoni Masó va comprar objectes de tota mena, en molts casos de ceràmica, com ara unes quantes figuretes decoratives fetes segons una concepció que modernitzava el bibelot vuitcentista.

sitting in a seventeenth-century armchair of the type popularly known as a sillón frailero (armchair with a rectangular leather hung seat and a leather back), one of the four owned by the family. The table supporting the item of furniture is separate and the unit as a whole is used to present some of the significant objects in the collection (fig. 90). On their honeymoon, which lasted three months between 1911 and 1912 and upon which the couple visited Italy, Switzerland and Germany, Masó acquired some objects associated with the popular culture of these countries. These included a set of seven embossed brass plates made in Nuremberg between the sixteenth and seventeenth centuries (fig. 9192). In Germany he also purchased a sample of the painted veneered boxes known as Spanschachtel, from the late eighteenth or early nineteenth century, which were presented to brides as a sewing box on the occasion of their wedding and are an expression of German popular art from that period (fig. 93). During the trip, Masó and Bru acquired all kinds of objects, many of them ceramic, such as some small decorative figurines made with a design that updated nineteenth century-style bibelots. Fig. 88  Arquilla. Barcelona, s. xvii. Fusta de ribera, noguera, banús, ivori, carei, llautó i ferro, 46,5 × 95 × 32 cm. Chest. Barcelona, seventeenth century. Riparian wood, walnut, ebony, ivory, tortoiseshell, brass and iron, 46.5 × 95 × 32 cm. Rosa Masó Bru, Girona

135


| Els Masó: artistes i col·leccionistes | The Masó family: artists and collectors

168


Rafael Masó Valentí

ser en l’estreta amistat, en l’admiració mútua, que uní aquests dos creadors. Masó posseí quatre caps de pedra, fets en talla directa, de l’escultor (fig. 118-121). Els dos caps més importants foren presentats en la festa de l’Any Nou dels Artistes, celebrada a Athenea el 1916. Quan Fidel Aguilar (1894-1917) conegué Xavier Montsalvatge i Masó, cap al 1914, inicià una estreta col·laboració amb l’entorn d’Athenea, dissenyant els programes de diverses exposicions. Masó també li encarregà els mobles

that Coromina apply for the post as director of the School of Arts and Crafts in Palafrugell, a position that sadly meant he had less time for painting. The presence of the sculptures of Fidel Aguilar in Masó’s collection is likewise the result of a close friendship and mutual admiration that united these two creators. Masó owned four directly carved stone heads by the sculptor (fig. 118-121). The two most significant were presented at the Artists’ New Year celebration at

Fig. 118 Fidel Aguilar. Cap, c. 1916. Pedra de Girona cisellada, 48 × 22,5 × 20,5 cm. Fidel Aguilar. Head, ca. 1916. Carved Girona stone, 48 × 22.5 × 20.5 cm. Rosa Masó Bru, Girona

Fig. 119 Fidel Aguilar. Cap, c. 1916. Pedra de Girona cisellada, 45 × 20 × 19 cm. Fidel Aguilar. Head, ca. 1916. Carved Girona stone, 45 × 20 × 19 cm. Jordi Masó Bru, Barcelona

Fig. 120 Fidel Aguilar. Cap, c. 1916. Pedra de Girona cisellada, 56,5 × 27 × 31 cm. Fidel Aguilar. Head, ca. 1916. Carved Girona stone, 56.5 × 27 × 31 cm.

Fig. 121 Fidel Aguilar. Cap, c. 1916. Pedra de Girona, 17 × 19 × 14 cm. Fidel Aguilar. Head, ca. 1916. Girona stone, 17 × 19 × 14 cm.

Col·lecció particular

Montserrat Masó Bru, Girona

169

Profile for Ajuntament de Girona

Els Masó: artistes i col·leccionistes  

Llibre de l'exposició "Els Masó: artistes i col·leccionistes". Textos d’Ignasi Domènech i Vives Publicat per Úrsula Llibres i Fundació Rafa...

Els Masó: artistes i col·leccionistes  

Llibre de l'exposició "Els Masó: artistes i col·leccionistes". Textos d’Ignasi Domènech i Vives Publicat per Úrsula Llibres i Fundació Rafa...

Advertisement