Page 1


LA CIUTAT DE GIRONA EN LA la MEITAT DEL s. XIV LA PLENITUD MEDIEVAL


Pròleg

Aquest volum d'història urbana de Girona presenta el procés cap a la plenitud del segle XIV. Agafant la descripció de la ciutat que aporta el fogatge del 1360, en reconstrueix cronològicament els canvis físics des del segle XI fins al segle XIV. La reconstrucció, peça a peça, casa a casa, farcida de documents, ens aporta la visió d'una Girona pam a pam, una guia de Girona com diuen els autors, i la reconstrucció, per dir-ho d'alguna manera, de les etapes del creixement formulades en un primer pla general "avant la lettre" on els establiments successius farien les funcions dels diferents plans especials. L'esquema és molt simple i eficaç. Des del Baix Imperi fins al segle XI el primer recinte emmurallat tanca la ciutat amb pany i clau. La fossilitza, l'encotilla, en destorba el creixement. A final del s. XIV es repetirà el fenomen. Pere el Cerimoniós ordenarà la construcció d'un gran recinte, d'un nou reducte que durarà cinc segles. La plenitud del segle XIV triga segles a superar-se. Aquest volum ens ensenya com es forma la ciutat que als nostres ulls apareix com la ciutat eterna. La nostra ciutat medieval és una ciutat feta, acabada, tancada. Amb les muralles construïdes i les esglésies i els convents completats. Vull dir que aquesta és la nostra manera de veure-la: simplificant veiem dues ciutats, la d'abans de 1900 i la del segle XX. Però, i això és el rellevant d'aquest llibre, no sempre havia estat així. Des del segle XI al segle XIV la ciutat fa tres estirades. Cap al nord (burgs de Sant Feliu i Sant Pere, s. XI), cap al sud (l'Areny i la Vilanova, s. XII) i cap a la riba esquerra de l'Onyar (el Mercadal, s. XIII i XIV). Veiem així el moviment físic de la construcció de la ciutat. El canvi de mans, les operacions urbanístiques i immobiliàries, les promocions dels grans propietaris alodials i feudals i el paper d'intermediaris de la nova burgesia de la ciutat. Tres estirades sense limitacions, sense muralles. És a dir, com el creixement demogràfic anuncia un creixement urbanístic que es dibuixa ací amb precisió. Tanqueu els ulls i traieu les muralles. Imagineu la ciutat de sempre sense aquest cinturó. Veieu-la créixer, formar nous carrers, nous porxos, nous mercats, noves fileres de cases i tindrem dibuixat per etapes el dinamisme de la ciutat medieval que culmina en la descripció de 1360. Dibuix, cartografia, anotació, es combinen amb la sobrietat de la informació indispensable.


Una informació que respon a tot un programa i que arriba ja ara a una gran maduresa. El model, la metodologia i el resultat ens converteixen en una referència constant: fer els nostres mapes històrics també ha aportat la seva contribució a posar-nos la ciutat en el mapa. No és pedanteria local; és la satisfacció de veure que ens situem amb un bagatge intel . lectual i històric homologable per tota la història urbana medieval.

Joaquim Nadal i Farreras Alcalde de Girona


Introducció La Girona medieval disposa d'una gran quantitat de documents que ens permeten fer una acurada reconstrucció i interpretació del seu esdevenir històric. Només cal esmentar l'abundància dels arxius de la ciutat, on es guarden els registres de tota mena de transaccions immobiliàries, entre molts altres documents. En aquest sentit hem de remarcar la forta "explosió" documental que presenta la major part del s. XIV, l'etapa de màxim creixement de la ciutat abans del s. XX, que permet fer la reconstrucció de la xarxa urbana de la ciutat en aquell segle. Aquesta massa documental troba la seva "joia de la Corona" en el fogatge de 1360; el cens de contribuents fiscals realitzat per calcular la talla o impost per caps de família (els anomenats focs) que el municipi confeccionà per atendre les necessitats fiscals del rei Pere el Cerimoniós. En aquest punt és absolutament obligat l'esment del monumental treball de Christian Guilleré "Girona al Segle XIV" on, a més de molts altres aspectes, l'autor estudia exhaustivament els mencionats fogatge i talla i ens dóna una acurada interpretació de la societat gironina de fa més de 600 anys. Per tant, cal remetre el lector a aquesta obra fonamental si vol aprofundir tots els aspectes, econòmics, socials i polítics, d'aquest període, el de màxima activitat de la Girona medieval. Hem de remarcar un aspecte cabdal d'aquest document que fins ara no ha estat gaire aprofitat. Per tal d'efectuar el recompte dels contribuents, els funcionaris encarregats havien de fer el recorregut de tots els carrers i places de la ciutat; per això cada llista de focs (caps de família) està encapçalada pel nom o la descripció de la via pública o el recorregut corresponent. Aquest mètode de treball es va mantenir, tot i que cada cop amb menys precisió, als nous censos com els de 1379 i 1388. Per exemple, el barri del Mercadal, dividit en 25 carrers o recorreguts l'any 1360, baixa a 17 el 1379 i a 14 el 1388. Tot i que el fogatge és un bon punt de partida per tractar de refer la trama urbana de la ciutat medieval, no és ni de bon tros suficient. La manca de precisió amb la qual s'esmenten de vegades els carrers, amb topònims mancats sovint d'arrelament, fa que la seva localització resulti moltes vegades confusa. Carrers esmentats com "les traverses darrera lo forn del Mercadal", "la traversa que parteix del alberg d'en Albussan" o simplement "traversa pus amont", no faciliten gaire la seva localització. Aleshores juga un paper cabdal la munió de centenars de documents immobiliaris; capbreus, establiments, compres, donacions..., sortosament arxivats, que ens permeten afinar molt l'organització de la xarxa urbana i molts dels seus components concrets. Quan alguns establiments (velles o noves urbanitzacions) de gran abast s'apleguen en els capbreus d'institucions com la Pia Almoina o les diverses sagristies i pabordies de la Seu, fan possible la reconstrucció de carrers i barris sencers com ara la trilla d'en Bordils, el call jueu, les Ballesteries, els molins del Monar, el Corral del Mercadal o el mercat de l'Areny. Cal subratllar que el volum d'informació arxivística de Girona es fa especialment abundant des de final del segle XIII i fins poc després de l'esmentada talla. Això facilita no solament afinar la reconstrucció urbana de la ciutat en aquell moment; també hem pogut, en molts casos, fer palesos els processos de desenvolupament urbà, concretar les institucions i els personatges que els protagonit-

7


zaren i, de vegades, assistir a les tensions i conflictes que produïren (al mercat de l'Areny, per exemple). No podem deixar de remarcar dos fets afortunats que acompanyen l'estudi d'aquesta època de Girona. En primer lloc, la ciutat se situa, cap a mitjan s. XIV, en el moment culminant d'un llarg cicle d'expansió encetat tres segles abans i posteriorment "fossilitzat" per les calamitats i la decadència a partir de final del mateix segle. En segon lloc, ens trobem just en el moment anterior a l'aixecament de les muralles que envoltaren els nous barris desenvolupats a l'entorn de la Força Vella. Això ens permet donar una visió inèdita de Girona, encara més vàlida si pensem que es tracta d'una ciutat que va respondre força als ritmes evolutius de moltes altres ciutats de tipus mitjà dels temps medievals europeus. Tot plegat vol dir que ens trobem davant d'un model urbà aplicable a molts altres llocs i no pas amb una singularitat o excepció històrica, i subratlla encara més les raons per aprofundir en el coneixement de la història de la nostra ciutat.

8


Les linies mestres del creixement urbà La Girona de 1360 ens presenta la imatge d'una ciutat que "ha fet el cim" després d'un llarg cicle d'expansió encetat tres segles abans; una ciutat que ha multiplicat la seva extensió per sis i la seva població per més de deu. És el moment de fer una breu ullada a aquest procés, entendre els eixos urbans que el van articular i els mecanismes polítics i econòmics que el van fer possible.

1. El nucli fundacional, la Ciutat Antiga El punt de partida l'hem de cercar en el cl os de la Força Vella, un triangle tancat per les velles muralles romanes que només havien estat lleugerament eixamplades pel seu costat septentrional, al nord i l'est de la Catedral, on ara trobem el Claustre, l'absis gòtic i els jardins de la Francesa. Aquest eixample es produí en un moment poc precisat que segurament correspon als voltants de l'any 800; una època de fortes ràtzies musulmanes com la de l'any 793 que va malmetre greument els murs de la ciutat. Les transformacions dels segles XI i XII van modificar molt l'estructura interior de la Girona antiga; el triangle de muralles es va reforçar amb la construcció o reforçament dels castells que guardaven els tres angles –Gironella, Sobreportes i Cabrera– i que són un exponent de la feudalització de la ciutat en aquells segles. També la xarxa urbana interior, que encara guardava molts elements de la trama fundacional romana, va tenir canvis. La zona alta i mitjana va consolidar el predomini de les institucions eclesiàstiques; estava en bona part ocupada pels edificis com la Catedral, el Palau episcopal, els ardiaconats, les sagristies, La Canònica de la Seu i altres institucions com els casals de l'abadia gironina de St. Feliu o de les forànies de Breda, Vilabertran i Lledó, a banda de nombroses cases canonicals i d'altres clergues de la Seu. Això no vol pas dir que únicament hi residissin clergues; de fet trobem nombrosos documents que esmenten cases ocupades per laics, però resulta palesa la subjecció d'aquests habitants a l'autoritat eclesiàstica. La prova més evident la trobem als diversos fogatges de la segona meitat del segle XIV que només esmenten uns quants habitants que tributen a la ciutat dins els vells murs, la resta romanien sota jurisdicció eclesiàstica i estaven exempts del pagament de contribucions municipals com la talla. La zona baixa de la ciutat vella visqué una transformació profunda amb l'establiment del Call jueu en un moment no determinat de mitjan segle XII, tot i que trobem jueus que ja residien a les dues bandes del seu carrer Major (l'actual carrer de la Força) des d'abans. La coincidència de la formació d'aquest "gueto" tancat, amb la gran expansió urbanística cap a l'areng meridional és un fet encara no prou aclarit, tot i el seu enorme impacte ciutadà. Cal remarcar que possiblement fou aquest sector '`baix" de la Ciutat Vella el que guardà durant més temps la xarxa ortogonal de la fundació romana. Finalment cal esmentar les transformacions esdevingudes al "Mercadell"; la vella plaça inferior del fòrum romà havia perdut gairebé totes les seves funcions

9


cíviques i comercials; la millor prova la tenim en l'illa de cases que ocupava la seva part occidental i que trobem documentada des del segle XI.

2. La primera expansió, la Girona Nord La primera gran expansió s'inicià l'últim terç del segle XI quan el "mercat" immobiliari de Girona començà a donar senyals d'activitat dins i fora dels límits dels murs de la ciutat antiga. La coincidència d'aquest fet amb el descabdellament del feudalisme no és pas casual. A banda de la nova demanda que representava el creixement demogràfic i econòmic, ben palès des de la fi del segle X, les creixents necessitats de les classes dirigents, especialment de l'església gironina, ampliades pel nou marc feudal, suposaven l'exigència d'activar els mecanismes que permetessin la captació de noves rendes. En aquest sentit la terra, el patrimoni immobiliari al voltant del vell cl os emmurallat, oferia les més grans possibilitats. Al voltant de l'església de St. Feliu i seguint l'eix marcat pel vell camí romà de l'entrada nord de la ciutat (l'actual pujada del rei Martí) es realitzaren pels volts del 1080 els primers establiments; operacions destinades a instal·lar els inquilins o emfiteutes en les parcelles atorgades pels propietaris, que en aquest cas eren la Seu gironina i la canònica de St. Feliu. Tot i que en els primers casos les autoritats eclesiàstiques atorgaven a canonges la realització dels establiments i la percepció d'una part de les seves rendes, ben aviat els documents palesen la intermediació de laics o "burgesos"; va ser sota la seva iniciativa que creix primerament un modest `burg" al voltant de St. Feliu, esmentat per primer cop l'any 1104, tot i que l'existència d'un forn de pa, documentat per primer cop l'any 1064, sembla indicar l'existència consolidada d'aquest nucli amb anterioritat. El màxim dinamisme del nou barri correspon als anys compresos entre 1100 i 1125; les dotzenes d'establiments realitzats entre els murs de Sobreportes i el riu Galligants representen més del 75% de totes les operacions immobiliàries realitzades a Girona en aquells anys. Tenim indicis d'un creixement semblant cap al nord (St. Pere de Galligants i Pedret), tot i que la poca documentació estudiada ens en limita l'anàlisi. En qualsevol cas, a mitjan segle XII la xarxa urbana al nord de la ciutat antiga presentava una fesomia no gaire diferent a l'actual, encara que nous processos de densificació i d'ampliació cap a l'areny de l'Onyar (carrer de la Barca i pont sobre el Galligants) tingueren lloc en temps posteriors (pels volts del 1200).

3. La segona expansió, l'Areny de l'Onyar La segona etapa començà gairebé sense interrupció i en sentit contrari a l'anterior, a partir de l'entrada sud de la ciutat, l'anomenada porta de l'Onyar. A mitjan segle XII, la documentació immobiliària ens diu que l'ampli areny situat entre la riba dreta de l'Onyar i els estreps costeruts de la muntanya de les Pedreres només estava ocupat per masos i horts a més de la vella via romana que anava a trobar el gual de l'Onyar a l'altura de l'actual plaça de Catalunya. La disputa que

10


s'establí entre el comte rei i el bisbe per la propietat de l'areny, resolta per la Concòrdia i el repartiment de 1172 (el comte al nord de l'actual plaça del Vi, el bisbe al sud), mostrava l'afany de control sobre unes terres que es revaloritzaren amb l'establiment del nou mercat a partir de 1160. Des d'aleshores, i amb l'impuls dels avantpassats d'algunes de les futures grans famílies ciutadanes (Sunyer, Bordils, Banyoles, Fàbregues, Puig...), s'urbanitzaren i es parcel . laren centenars de finques que encaixaven en una nova xarxa urbana planificada en forma de quadrícula per les autoritats públiques, com ens mostra l'establiment del mercat abans esmentat. El procés d'ocupació començà pels espais de l'areny més allunyats de la llera de l'Onyar per tal de prevenir les seves inundacions (actuals carrers de Ciutadans, de la Ferreria i de Mercaders), però el volum de la demanda fou tan gran que, pels volts del 1200 ja s'havien ocupat els terrenys fins a les actuals voltes de la Rambla, desplaçant el mercat més cap a la vora del riu. Això va obligar a la construcció d'un nou mur, documentat des de 1221 i establert al llarg de l'areny, des del gual meridional de l'Onyar fins al riu Galligants, passant al llarg de les actuals voltes de la Rambla i el carrer de Ballesteries; la seva funció era protegir tot l'areny de les escomeses de l'Onyar. Aquest nou mur va permetre la consolidació del nou eix situat al nord de l'Areny, al llarg dels aleshores novíssims carrers de Ballesteries i la Barca, i que connectava amb els burgs de St. Pere i Pedret pel pont nou sobre el Galligants, acabat de fer pels volts de l'any 1200. El creixement també va afectar, en la mateixa època, el pendent muntanyós que s'enfila cap a les Pedreres des del carrer de Ciutadans i la plaça del Vi; una zona que era coneguda a la primera meitat del segle XIV com la Vilanova. De fet el topònim de Vilanova va néixer a final del segle XII per designar el nou nucli urbanitzat al sud de la ciutat, aleshores separat de la resta de l'espai urbà de l'Areny per una zona no edificada (el "mas de Poblet") compresa entre l'actual carrer d'Abeuradors, la plaça del Vi i l'accés al Pont de Pedra. Amb l'ompliment dels espais buits, el nom de "Vilanova" es va anar desplaçant cap al pendent costerut de les Pedreres. Els seus eixos foren els vells camins, segurament d'origen romà, que pujaven cap al Portal Rufí i St. Martí Sacosta (la "polleria de St. Martí" esmentada l'any 1211) i també algun de nou com el que va unir la Vilanova amb el cap de l'areny –l'actual carrer del Portal Nou–, carrer que sembla que s'esmenta l'any 1159. Encara que la urbanització d'aquest barri també fou molt ràpida, les dificultats topogràfiques van fer que tingués una densitat urbana molt menor i una fesomia una mica suburbana, que encara conserva, amb patis i horts envoltant els edificis. Al llarg del segle XIII els nous barris de l'Areny i la Vilanova mantingueren la seva primacia en el desenvolupament urbà de la ciutat. Al voltant d'un 60% de totes les operacions immobiliàries gironines van tenir lloc en aquest sector, tot i que les seves conseqüències van anar més en el sentit d'una densificació dels espais urbanitzats que no pas d'una expansió cap a nous terrenys suburbans. Per la seva banda oriental, a la dreta de l'Onyar, la ciutat havia assolit els límits que va mantenir fins a començament del segle XX.

11


4 i 5. La tercera expansió,

el Mercadal

La tercera i la més dinàmica de les etapes del creixement medieval de la ciutat va produir-se des de les acaballes del segle XIII i arribà aproximadament fins als anys que hem situat com a límit del nostre estudi (meitat del segle XIV). Més que no pas una nova etapa, es tracta d'una continuació i ampliació de les línies generals desenvolupades anteriorment, tot i que no cal menystenir l'abast de les destruccions patides a causa del setge francès de 1285. En qualsevol cas, el sud de la ciutat antiga continuà concentrant la major part de les operacions urbanístiques, tot i que ara és la riba esquerra de l'Onyar, el Mercadal, la que acapara el protagonisme principal. Fins a la darreria del segle XIII, l'antiga vila del Mercadal havia captat una part migrada del desenvolupament urbà de la Girona medieval; al llarg d'aquell segle només un 16% de totes les operacions immobiliàries conegudes s'hi havien esdevingut. Això no vol dir que el seu nucli no tingués una activitat suburbana important; l'antiga presència de l'església parroquial de Sta. Susanna, un forn i els molins del Monar, coneguts i documentats des dels segles XI i XII, ens dibuixen un paisatge amb alguns elements urbans, encara que les operacions referides a horts i recs són una part molt majoritària dels documents que afectaven aquest nou barri de Girona. Des de les acaballes del segle XIII i fins poc després de 1360, el Mercadal va representar prop del 30% de tot el volum de documentació immobiliària que coneixem d'aquell període. Les grans vies de comunicació cap al sud –camins de Caldes i de Barcelona–, i cap a l'oest –camins de Sta. Eugènia i del Monar– van ser els eixos principals de vertebració del seu creixement; ens ho demostra el gran nombre de contribuents de la talla de 1360 que vivien en aquests carrers de sortida i els nombrosos establiments realitzats a les seves vores (Bisanya, Vendrell, Provençal, St. Celoni, Corral...). El Mercadal també es va urbanitzar cap al nord, tot seguint la riba de l'Onyar a partir de la plaça i l'església de Sta. Susanna. Aquest paisatge urbà s'anava difuminant a mesura que les cases es barrejaven amb les hortes organitzades per recs com els del Monar, Figueroles, Cadiretes o Cugusacs. No totes les operacions urbanístiques van tenir com a resultat la densificació urbana del nou barri. És el cas del convent de Framenors (St. Francesc) la construcció i engrandiment del qual, especialment a final del s. XIII i començament del XIV, va engolir moltes cases i alguns carrers, tots ells situats al cap de ponent de l'actual Pont de Pedra, i va crear un estrany "tap" que va dificultar el creixement de la ciutat fins al s. XIX. El relatiu retardament urbà del Mercadal respecte d'altres zones de la ciutat ens el demostra la toponímia urbana. No és fins poc abans de l'any 1300 quan trobem noms de carrers com Savaneres, Canaders, Corral, Flassaders o Fontanilles, que aparegueren més tard que els de la resta de la ciutat; per exemple els de l'Areny començaven a portar noms propis des de mitjan segle XIII. El Mercadal va viure el seu moment culminant, com la resta de la ciutat, a mitjan segle XIV, quan s'aixecaren nous establiments com els d'en Vendrell, d'en Bisanya, d'en St. Celoni o d'en Provincial. En aquells moments prop d'un terç de tots els habitants de Girona s'estaven a la banda esquerra de l'Onyar; l'existència

12


dels quatre ponts que els comunicaven amb l'altra banda (el Pont de Pedra o de Framenors, el pont de fusta del Mercadal, el pont d'en Cardonet o de les Peixateries i el d'en Pelegrí) i que no existien encara un segle abans, ens dóna una idea força exacta de l'eixamplament dels límits urbans de la ciutat a ponent de l'Onyar, i també de l'augment de les relacions entre les dues ribes. La importància creixent d'aquest nou burg de la ciutat no ens ha de fer perdre de vista que en aquells anys els processos d'urbanització afectaven també els altres barris, especialment allà on la densitat urbana era més feble. Per exemple al burg de St. Pere s'aixecaren els establiments de la Pobla d'en Vivers (1340), a ponent de la plaça de St. Pere; a la Vilanova els de la trilla d'en Bordils (des de 1331) o els d'en Prats (1337). Aquests i molts altres de més petits són un exemple de la intensa activitat urbanitzadora que va viure la ciutat durant els dos primers terços del segle XIV. Aquesta és, a grans trets, la ciutat que retrata la talla de 1360. Quan els jurats de Girona decidiren l'elaboració del fogatge o cens d'aquell any ens deixaven, sense saber-ho, un testimoni precís d'una ciutat en la fase culminant del seu creixement; una "radiografia" amb molts dels components necessaris per a una reconstrucció exhaustiva, cap al passat i cap al futur, del seu procés històric, que és el nostre.

Creixement urbà de Girona. S. XI-XIV. Eixos d'expansió

13


El fogatge de 1360, una guia medieval de Girona Qualsevol document antic té un gran valor afegit si pensem que la seva redacció també ens diu moltes coses sobre aquells que el van escriure. El cas de l'elaboració del fogatge gironí de 1360 resulta exemplar; els seus redactors ens deixaren una imatge força versemblant de com veien els gironins la seva ciutat fa més de sis-cents anys; de quins eren els recorreguts més usuals pels seus carrers i dels edificis singulars que hom feia servir com a punts de referència. Veure Girona amb els seus ulls també és una forma inèdita d'entendre la ciutat, sense caure en el parany de revisar-la amb una visió " moderna" massa condicionada per l'estructura urbana actual. Els gironins del segle XIV tenien una visió de conjunt de la ciutat força diferent de la nostra. Per a ells Girona era una ciutat orientada de nord a sud, una ciutat allargassada més de dos quilòmetres a les dues bandes de l'eix principal, la via de Barcelona a França (l'antiga Via Augusta) des de l'hospital de Pedret pel nord fins a l'hospital Nou i el Carme pel sud; aquesta llargada contrastava amb la seva amplada est-oest que no arribava al mig quilòmetre gairebé en cap punt. Quan els redactors del fogatge començaren els seus recorreguts s'adaptaren a aquest enfocament; primerament ho feren per Pedret i els burgs septentrionals de St. Pere i St. Feliu per finalitzar amb el Mercadal, el més meridional de la ciutat. Els funcionaris municipals encarregats de la confecció del fogatge havien de realitzar uns recorreguts complexos; calia que seguissin els carrers i les places principals, sovint esmentats amb el seu nom o delimitats amb topònims o antropònims de referència als punts de partida i d'arribada del seu recorregut. La seva identificació actual és senzilla en la majoria dels casos; han quedat "fossilitzats" en els seus recorreguts i, de vegades amb el seus noms originals, en la trama urbana de la ciutat fins avui. En canvi tot es complicava quan a les descripcions també calla incloure les anomenades "traverses", els carrerons més estrets i curts per on es connectaven els carrers principals. Com que moltes "traverses" no portaven cap nom ni de vegades cap referència a la seva localització, sovint resulta d'allò més complexa la seva identificació, fet que encara s'agreuja si pensem que moltes eren privades i van desaparèixer en els segles següents. Un bon exemple de la forma exhaustiva com es va realitzar el fogatge l'ofereix la zona central de l'areny, el territori urbanitzat a partir de l'establiment del nou mercat de la ciutat l'any 1160 i que actualment comprèn tots els carrers situats entre el de Ciutadans i la Rambla. Observarem com es treballava cadascun dels conjunts de carrers fins a tancar cada bloc i seguir amb el més proper, pel que sembla sense deixar cap racó sense incloure en els trajectes. Transitar per aquests recorreguts ens donarà una percepció de la ciutat amb els ulls dels seus habitants fa més de 600 anys. El punt de partida dels recorreguts de l'areny se situa a la riba de l'Onyar. Ens trobem situats mirant cap a llevant (les Pedreres); el fogatge esmenta aquests carrers:


L'Areny de Girona - 1360

1. "Lo carrer que comença del pont d'en Cardonet tro (fins) al portal del Mercadal." 2. "Lo carrer que comença al portal d'en Palagrí e va tro al carrer davant lo portal d'en Llèmena." El primer recorregut ens situa a la sortida de l'actual pont de les Peixateries (pont d'en Cardonet), segueix per fora de les actuals voltes de la Rambla i finalitza a la sortida de l'actual carrer dels Abeuradors, aleshores ocupat per un dels portals (anomenat del Mercadal) que permetia accedir a l'areny travessant el mur que el separava de les edificacions i carrers. No es tractava per tant d'un carrer sinó d'un espai conegut aleshores amb els noms de plaça de les Cols i plaça de la Fruita, i ocupat per les taules del mercat, situades en diverses fileres (probablement tres) i formant carrers entre elles, fora de les actuals voltes de la Rambla. El seu costat de ponent, a tocar l'Onyar, començava a ser edificat amb una filera de patis, cases i botigues que rebien el nom de Peixateria Nova en un dels seus trams i que foren l'origen de l'actual filera de cases entre la Rambla i l'Onyar. El segon recorregut és la continuació cap al nord de l'anterior i també estava ocupat per taules del mercat, uns espais coneguts com les places del Raïm i del Blat. Començava al cap d'amunt de l'actual carrer de l'Argenteria on s'obria el portal d'en Palagrí (o Pelegrí) que donava accés al pont del mateix nom (l'actual pont de St. Agustí); el recorregut finalitzava al mateix punt on començava l'anterior, davant el portal que hi havia sota l'extrem nord de les voltes de la Rambla i al costat de la casa d'en Bonanat de Llémena, per on s'arribava al pont d'en Cardonet. 3. "Lo carrer que parteix del portal de les Ballesteries e va tro a la Pescateria." 4. "La traversa de la Pescateria".

15


5. "Lo carrer que commença del portal del Call e va tro al portal d'en Berenguer Çariera ab les traverses". 6. "Traverses". Aquests recorreguts ens po rt en des del capdamunt dels carrers que davallen de la Força i les Ballesteries cap al sud; el primer és l'actual carrer de la Cort Reial (que aleshores ja era conegut amb aquest nom i incloïa les voltes d'en Rosés fins al començament del carrer de Mercaders, el tram que també s'anomenava de la Pescateria Vella. L'esment del portal de les Ballesteries ens indica que aleshores aquest carrer estava tancat per portals en els seus dos extrems. En arribar a l'actual plaça de les Castanyes és on segurament apareixia la traversa esmentada com "de la Pescateria". El recorregut núm. 5 ens parla d'un carrer avui desaparegut. Començava a l'actual placeta del Correu Vell on s'aixecava la gran porta d'origen romà que aleshores donava accés al Call jueu (situat a les dues bandes de l'actual carrer de la Força) i continuava per un recorregut avui perdut entre els actuals carrers de Carreres Peralta i la Cort Reial. Reprenia el recorregut actual pel tram superior de les Ferreries Velles (darrere l'actual Fontana d'Or), fins al portal de la casa d'en Berenguer Sarriera, el casal d'un dels més distingits ciutadans de Girona situat entre els carrers de les Ferreries i Ciutadans. Finalment el topònim "Traverses" ens recorda que en aquests recorreguts nordsud anaven apareixent nombrosos carrerons, molles vegades sense nom i que quedaven inclosos d'una manera no gaire precisa. 7. "Traversa del forn d'en Serra tro al cantó d'en Berenguer Valls". 8. "La plaça dels Cavallers". 9. "La traversa e carrer que pren la Sabateria veya e puja". El primer d'aquests recorreguts, molt breu, portava des de la cantonada de la Cort Reial i les voltes d'en Rosés fins al forn de pa que hi havia davant del començament de les Ferreries velles just a l'entrada de la plaça de l'Oli. El segon continuava per l'actual plaça de l'Oli (l'antiga plaça dels Cavallers) i alguns dels carrers que s'hi abocaven com ara el tram superior de Ciutadans (aleshores la Draperia), el carrer que puja cap a les escales de St. Martí Sacosta i alguns trams de carrerons com el del Sac i altres de desapareguts. El recorregut núm. 9 partia de la plaça de l'Oli i correspon a l'actual carrer de Carreras Peralta (aleshores Sabateria vella) fins a la placeta del Correu Vell, coneguda en aquells temps com a placeta del portal del Call, també agafava la travessa que s'enfilava cap a sota dels murs del castell dit aleshores de Requesens o de Cabrera i que guardava la porta meridional de la ciutat vella. A partir d'aquest punt el recorregut pujava cap a St. Domènec seguint les seves escales. D'aquesta manera s'havia enllestit tot el sector nord de la zona de l'areny situada actualment entre Ciutadans-plaça de l'Oli-Carreres Peralta per l'est fins a l'Argenteria i el tram final de la Rambla per l'oest. L'actual carrer de Minali, des de Ciutadans fins a la Rambla passant per la plaça de les Castanyes, feia de límit meridional. Un cop retornats de la seva "incursió" pels carrers costeruts de la "Vilanova", els informadors reprenien els trams de carrers de l'areny fins a portar-los a la seva conclusió.

16


15. "Lo carrer de la Merceria". 16. "Lo carrer que parteix de la Pescateria e va tro al carrer qui va al portal de l'aborador ab les traverses qui van vers la Merceria". 17. "Lo carrer de la Ferreria veya que parteix de l'alberg d'en St. Celoni e va tro al carrer de l'obrador". 18. "Lo carrer que parteix de la Draperia e va per la Ferreria nova entro la plaça de les Albergaries". 19. "Lo carrer de l'obrador que va de la plaça de les Albergaries a l'areny". Quatre d'aquests recorreguts pertanyen als carrers principals, situats en direcció nord-sud. El núm. 15, la Merceria, era el carrer format per les actuals voltes de la Rambla, aleshores separades de l'areny i el mercat per un mur encara visible avui dia en els pilars on es recolzen els arcs exteriors. El seguia a continuació (núm. 16) el carrer de la Carnisseria, amb totes les "traverses" que donaven a la Merceria fins a arribar al carrer dels Abeuradors. L'antic i actual carrer de les Ferreries Velles (núm. 17) començava davant el casal del ciutadà St. Celoni fins a la cantonada que fa la plaça del Vi amb el carrer dels Abeuradors. La Draperia i la Ferreria nova (núm. 18) formaven el trajecte de l'actual carrer dels Ciutadans fins a la plaça del Vi. Juntament amb la plaça de les Albergaries (actual plaça del Vi) eren els carrers on s'estaven els ciutadans benestants. Finalment el carrer dels Abeuradors (núm. 19) permetia tancar tots els recorreguts del barri central de l'areny de l'Onyar; el barri que havia encetat el creixement de la ciutat cap al sud, feia aproximadament uns 200 anys.

Els establiments, les urbanitzacions medievals El creixement medieval de ciutats com Girona no va ser només el fruit espontani de la necessitat de sòl urbà per part d'una població en augment. També, i molt principalment, va ser el resultat d'una decisió conscient de les classes dirigents urbanes –eclesiàstics i burgesos– de rendibilitzar al màxim el valor d'una superfície que s'ampliava amb el creixement urbà. Tampoc no cal menystenir el caràcter planificat del procés, que va comportar el disseny d'una tr ama quadriculada de carrers que encara es conserven en molts llocs de la ciutat. La major part de la ciutat i dels seus voltants immediats eren de domini directe d'institucions eclesiàstiques com la Seu, St. Feliu i St. Martí Sacosta. El comterei també havia disposat d'un gran alou a les dues vores de l'Onyar –l'Areny–, però el patrimoni reial va ser en bona part venut al llarg del segle XIV per finançar la costosa política "imperial" de la Corona. Aquestes institucions regentaven el domini o propietat "eminent" sobre la major part del sòl urbà i cobraven moltes de les rendes i drets que generava, però no s'encarregaven de la seva gestió directa. Eren els "ciutadans" i altres burgesos benestants com alguns mercaders que se n'ocupaven i, a canvi, ingressaven una part de les rendes. Els establiments urbans per edificar cases són el millor exemple dels mecanis-

17


mes d'activació de la renda immobiliària; una institució eclesiàstica, com la Sagristia Segona de la Seu, donava permís a un ciutadà o un mercader –com Bonanat de Bordils– que generalment ja havia tingut drets en aquell mateix solar –la trilla d'en Bordils, esmentada des del s. XII–. El "promotor" s'encarregava de parcel . lar i establir-hi els estadants o emfiteutes que tindrien el domini "útil" –és a dir; la possessió efectiva– de les parcel . les i les cases que s'hi aixecarien. Un cop feta l'operació, els beneficiaris –la Sagristia i el "promotor" intermediari– es repartien els censos anuals que pagaven els tinents i altres drets com els terços, lluïsmes i foriscapis que s'abonaven en situacions més excepcionals com ara entrades, vendes, testaments o donacions. Els contractes d'establiment sempre detallaven les proporcions del repartiment de les rendes entre els receptors. Cal advertir que un establiment no era simplement la parcellació d'un solar. El contracte inicial sovint també definia altres característiques urbanes, com ara l'alineació dels carrers, la seva amplada –generalment poca– i el tipus d'activitats que s'hi podien desenvolupar. D'aquesta manera es va anar definint un creixement urbà planificat en funció dels interessos d'uns grups socials molt determinats. Finalment ens cal distingir els establiments i els capbreus; aquests últims eren documents que reconeixien els drets dels propietaris "eminents" sobre cases i horts ja establerts anteriorment. Els capbreus s'acostumaven a fer amb motiu d'algun canvi en la propietat dels censos i altres drets o bé quan canviava el domini útil –com l'establiment de nous emfiteutes–.

Principals establiments a la Girona de la la meitat del s. XIV

18


1. 1304. Establiments de Guillem Sunyer, ciutadà, en el Corral del Mercadal. (ACSG. Arxiv. III, 204). 1336. Establiments d'en Bernat Bisanya, mercader, al Corral del Mercadal (ACSG. Arxiv. III, 209). 1342. Establiments d'en Bernat Net, ciutadà, al Corral del Mercadal (ACSG. Arxiv. III, 239). 1343. Establiments d'en Bernat Bisanya, mercader, al Corral del Mercadal (ACSG. Arxiv. III, 251). 2. 1308. Establiments de Berenguer Renall, ciutadà, al Cap de l'Areny. (ACSG. Arxiv. II, 6). 3. 1313. Establiments de Ricart d'Osca, ciutadà, al carrer de l'Albareda. (ACSG. Arxiv. I, 24). 4. 1319. Establiments d'en Vendrell, mercader, a l'horta de Fontanilles. (AHCG, Not. Girona 5. Reg. 9). 5. 1319. Establiments d'en Serra, al carrer dels Fusers (ACSG. Arxiv. 2, 14). 1344. Establiments d'en Jaume de Bell-lloc, ciutadà, al carrer dels Fusers (ACSG. Arxiv. II, 76). 6. 1331. Establiments als horts de Fontanilles (ADG. Llibre Notularum, núm. 128). 7. 1331. Establiments de Bernat de Bordils, ciutadà, a la Trilla del seu nom (AcG. Arxiv. 144). 8. 1334. Establiments d'Aimeric de la Via, ciutadà, a la Cort reial. (AHCG. Arxiv. Pia Almoina, 161-162). 9. 1336. Notícia dels establiments reials a la Pescateria Nova -Mercat de l'Areny- (AHCG. Pergamins 264). 1355. Establiments reials en el carrer o plaça de Fora. 10. 1337. Establiments de Pere Prat, doctor en lleis, al carrer dels Fusers (ACSG. Arxiv. III, 23). 11. 1340. Establiments d'Arnau de Vivers, ciutadà, al Burg de St. Pere. (Guilleré. op. cit. I, pàg. 461). 12. 1340. Establiments d'en Ramon Provençal, mercader, al Monar del Mercadal (AHCG. Arxiv. 173). 13. 1343. Establiments de Guillem Vengui, ciutadà, a la plaça del Mercadal (ACSG. Arxiv. III, 15). . 1344. Establiments de Joan de Prat al Mercadal.

14. 1346. Establiments de l'Hospital Nou.

19


La restitució planimètrica L'objectiu principal d'aquest treball és presentar la restitució cartogràfica de la ciutat de Girona de la la meitat del segle XIV (1285-1360). Aquesta vegada el punt de partida és el fogatge de 1360 que tanca el període objecte del nostre estudi. Es tracta, sens dubte, del document principal d'aquesta època, car aporta una gran quantitat de dades urbanes, però sobretot, perquè dóna una visió general de tota la ciutat en un moment concret de la seva història. Tanmateix el fogatge de 1360 no és tan explícit com altres documents de caire semblant, per exemple l'estima de 1535 que vam presentar en el núm. 2 d'aquesta mateixa col.lecció. Des del punt de vista d'història urbana el fogatge és més arcaic; de fet es limita a descriure, en un recorregut ordenat, els límits dels carrers o de sectors determinats de la ciutat, avaluant el nombre de cases i els seus respectius estadants. Per tal de cobrir les mancances que presenta el fogatge, s'ha fet necessari afegir-hi els elements més concrets que ofereix el conjunt de documents d'aquesta època. Afortunadament, els arxius del nostre país mostren una riquesa especial i particular envers el segle XIV i principalment la seva primera meitat. Aquesta exuberància documental resulta fins i tot un problema per la dificultat d'abastar tanta informació, que altrament no hem pogut exhaurir ni de bon tros. La planimetria que presentem reflecteix la varietat de totes les fonts; primerament vam decidir elaborar un plànol general sense parcel·lar, atès que no podíem oferir parcelles de tot arreu per a aquest període. Per contra, hem ampliat l'espai cartografiat, tant pel nord –el barri de Pedret–, com pel sud –el raval del Carme i l'Hospital Nou–. Paral . lelament hem dibuixat tota una sèrie de plantes parcials –fins a tretze– on sí podem apreciar els diferents detalls evolutius. La insistència en les plantes parcials venia del fet que ens movíem en un període molt dinàmic en què la ciutat de Girona va créixer físicament i demogràficament fins a arribar a un màxim de més de 10.000 habitants pels volts de 1360. Des de la guerra contra Felip l'Ardit (1285) havien passat setanta-cinc anys de frenètica activitat edilícia i especulativa que van comportar un gran augment de la superfície construïda. Es parcel . laren moltes trilles i honors i es van convertir en solars i patis edificables; molts antics casals també es van compartimentar. El resultat fou que la ciutat va anar comprimint els habitants en cases cada cop més petites –algunes amb només 12 m 2 de planta–, i van haver de créixer aixecant pisos. Tal vegada la propietat canviava ràpidament de mans en un sistema, l'emfitèutic, en què es comptabilitzaven diferents nivells de domini. Així, molta gent posseïa drets i cobrava censos i alhora en pagava als propietaris eminents. Aquest dinamisme dificulta enormement la planimetria, perquè la imatge que hauria estat correcta per al 1300 o 1310, segurament no ho seria per al 1350 o 60. Per a cada racó calia triar una seqüència concreta per acabar dissenyant una ciutat feta de retalls dels instants més representatius al nostre parer. Tècnicament el traçat de la planta general de la ciutat s'ha desenvolupat a partir de l'estudi cartogràfic que es realitzà per a l'estima de 1535. Tanmateix, tot i que l'estructura urbana era idèntica, s'havien de fer correccions que puntualment podien ser profundes, encara més si tenim en compte que la ciutat del segle XIV doblava en habitants la de 200 anys més tard.

20


Les fonts utilitzades han estat les dels arxius i l'arqueologia. En conjunt, el volum documental supera amb escreix el del segle XVI, però els punts de referència física són més escassos. Una de les recerques més reeixides va ser la zona del burg de St. Feliu, car es van poder contrastar eficaçment totes les dades disponibles: l'examen acurat de l'església, la documentació escrita i les excavacions arqueològiques. No obstant això, la major part del treball s'ha centrat en l'estudi de compres, vendes, establiments, testaments i capbreus que són els que veritablement forneixen les dades necessàries per a la definitiva restitució planimètrica. Les 13 plantes parcials agafen una bona part de la superfície urbana de l'època, però hi ha indrets que en resten al marge. Hom va desestimar el dibuix d'alguns sectors dels quals teníem moltes dades aplegades, però finalment hem considerat que el seu estudi oferirà més possibilitats per a altres períodes històrics; llocs com ara el Corral, Canaders, l'Hospital Nou, els establiments d'en Provincial, les Ferreries Noves, La Draperia... També cal reconèixer que alguns indrets no els hem pogut precisar gaire, malgrat que en coneixem el nombre de cases i el nom dels veïns; Pedret, burg de St. Pere, el nord del Mercadal, La Tallada, el Ferragenal de St. Martí... El darrer problema és més específic i fou la representació dels convents religiosos, principalment perquè s'estaven edificant en aquells anys i no sempre hem pogut precisar-ne la fase concreta: St. Francesc, la Mercè o St. Domènec en són exemples representatius; més encara els de Sta. Clara i el Carme que han estat dibuixats des del no-res.

21


La Gerona del siglo XIV

La primera expansión se produjo desde la segunda mitad del siglo XI en dirección norte y tuvo como resultado la formación de dos burgos; los de St. Feliu i St. Pere, que ya aparecen bien conformados a finales del primer tercio del siglo XII. El papel promotor lo tuvieron las instituciones eclesiásticas y sus clérigos; la Catedral, la canónica de St. Feliu y el monasterio de St. Pere. Pero muy pronto, desde comienzos del siglo XII, podemos observar como los burgueses se situaron como intermediarios y acapararon las funciones promotoras del desarrollo urbanístico. Los beneficios obtenidos en estas operaciones significaron la principal fuente de enriquecimiento de las grandes familias burguesas que, en Gerona como en tantas otras ciudades, dominaron la vida urbana medieval. La segunda expansión se inició a mediados del siglo XII cuando la presión demográfica y económica se dirigió en dirección sur; el Areny (Arenal) del río Onyar se convirtió en objeto de las ambiciones urbanizadoras, especialmente desde 1160, cuando el conde Ramon Berenguer IV ordenó el establecimiento de un mercado general y las normas de urbanización de la zona que se extendía entre la ribera del río y las primeras pendientes de la montaña de las Pedreras. Los intereses condales chocaron con los del obispo, que reclamaba la propiedad del mismo alodio, y dieron lugar a un largo contencioso que no se resolvió hasta la concordia de 1172, que otorgó al conde la mitad superior y al obispo la inferior del alodio litigado. La resolución del conflicto dio paso a una etapa de incesante actividad urbanizadora; bajo el impulso de los burgueses, y con el beneplácito de las

La plenitud de una ciudad medieval La Gerona de mediados del siglo XIV se nos muestra como una ciudad que ha culminado un largo ciclo histórico de tres siglos, ciclo caracterizado por un crecimiento prácticamente ininterrumpido, durante el cual multiplicó su superficie por seis y su población por diez. No se trata en absoluto de un hecho excepcional, sabemos que el comportamiento de la mayoría de las ciudades medias europeas fue el mismo, por lo que nuestra ciudad sirve perfectamente de ejemplo acerca de los procesos urbanos que acaecieron en la edad media de nuestro continente. A comienzos del siglo XI Gerona ofrecía la imagen típica de una ciudad de finales del mundo antiguo; un reducido conjunto urbano, apenas cinco o seis hectáreas y poco más de un millar de habitantes, encerrados dentro de un recinto de gruesas murallas de origen romano, cuyo perímetro había sido poco modificado durante el último milenio. El peso de las actividades mercantiles y artesanales era insignificante, en contraste con la importancia de su papel político-religioso (sede obispal y condal). El impulso inicial vino determinado, en la segunda mitad del siglo XI, por el nacimiento y desarrollo de las relaciones feudales; se trataba de un marco ampliado de clases dirigentes que precisaban y impulsaban un crecimiento de las rentas. En este sentido, el mercado inmobiliario ofrecía las mejores perspectivas, aún más si tenemos en cuenta la demanda que suponía el crecimiento demográfico y de las relaciones mercantiles.

22


autoridades condales y eclesiásticas que detentaban el dominio eminente, se pasó a establecer a los nuevos pobladores (enfiteutas o poseedores del dominio útil) en espacios parcelados y urbanizados de forma regular, generalmente respetando el plano en cuadrícula. De esta forma nacieron, a finales del siglo XII, los nuevos burgos del "Areny" al norte y la "Vilanova" al sur que mantuvieron su individualidad en tanto permanecieron separados durante un siglo por el alodio de la masía del abad de Poblet. La tercera expansión se localizó en el margen derecho del Onyar, un territorio llano y muy apto para los cultivos de regadío que se conocía con el nombre del Mercadal al menos desde el siglo X. Se trataba de una antigua villa centrada alrededor de la iglesia de Sta. Susana y que tenía su actividad principal, molinos y regadíos, a lo largo del Monar, un antiguo canal de riego de dominio condal. Las funciones suburbanas de esta antigua zona periférica se vieron modificadas desde mediados del siglo XIII cuando la escasez de suelo urbano en la otra orilla del río obligó a establecer nuevas parcelaciones que ensancharon el barrio en todas direcciones y impulsaron la construcción de puentes que llegarían a ser cuatro en el siglo XIV. La expansión del Mercadal se adaptó a los principales ejes preexistentes; los antiguos caminos que unían la ciudad con las villas de su llano –Sta. Eugenia, Salt, Vilablareix, Aiguaviva, Fornells...– se convirtieron, en sus tramos finales, en las principales calles que sirvieron de ejes del nuevo burgo que se expansionaba, especialmente durante la primera mitad del siglo XIV; en aquella época llegó a contener más de 600

familias, casi un tercio de la población de la ciudad. Al llegar a mediados del siglo XIV Gerona detuvo un crecimiento que no recobraría hasta varios siglos después. Ese instante resulta, por lo tanto, el más indicado para hacer el retrato de la ciudad medieval y explicar su desarrollo durante aquellos siglos. Afortunadamente la ciudad dispone de un valioso instrumento que permite realizar este análisis en profundidad, se trata del "fogatge" o censo de 1360; un extenso y minucioso documento realizado por las autoridades municipales a instancias del rey, con finalidades fiscales. Se trata del recuento de casi todos los habitantes cabezas de familia y el establecimiento de la cuota o "talla" que debían pagar en función de su riqueza. Las necesidades fiscales de la monarquía, aquí como en toda Europa, obligaban a incrementar la presión fiscal y exigían la elaboración de documentos precisos que en épocas anteriores no habían sido necesarios. El documento contiene notables excepciones porque de este tipo de obligaciones fiscales municipales estaban exentos aquellos que vivían dentro del viejo recinto de la "Força" y dependían del dominio feudal de la Seo, además de los judíos que vivían encerrados en su "Cali" y mantenían relaciones directas con el rey a través de su Aljama. Ello hace que su información deba completarse con otras fuentes, afortunadamente existentes, que nos hablen de los pobladores de la "Força Vella", la única parte amurallada de la ciudad en aquellos siglos. Los funcionarios municipales que redactaron el recuento de 1360 realizaron un trabajo cuyo método resulta inapreciable para nosotros; para con-

23


feccionar el censo resiguieron todas las calles de la ciudad y ubicaron los habitantes en función de su residencia, de manera que cada listado de cabezas de familia viene precedido por el nombre y la descripción de la calle donde residían. Aunque en algunas ocasiones la descripción y ubicación de las calles resulta algo confusa, disponemos afortunadamente de millares de documentos depositados en los archivos gerundenses, en donde se escrituraban las operaciones inmobiliarias y se describía el entorno urbano de cada finca. De esta manera disponemos de una planta final que podemos convertir en un plano que nos permite contemplar la ciudad una vez finalizada su larga etapa de crecimiento. Todo ello sin menoscabo que la precisión de los documentos referidos a algunas de las grandes parcelaciones efectuadas en la primera mitad del siglo XIV permite la realización de planos parciales, de gran detalle, de una buena parte de la ciudad. De esta manera podemos presentar la imagen de una ciudad en el momento álgido de su expansión secular, una imagen inédita en la medida en que los nuevos burgos todavía no habían quedado encerrados por las nuevas murallas que se construyeron inmediatamente después y que constituyeron el símbolo de la "fosilización" del crecimiento de Gerona durante los siglos siguientes.

three centuries, a cycle characterised by practically uninterrupted growth, during which it multiplied its surface sixfold and its population tenfold. This is by no means an exceptional case: we know that most mediumsized European cities underwent a similar pattern of growth, and in this respect our city is a perfect example of the urban processes which prevailed in medieval Europe. At the beginning of the 11th centuryGironapestdhyical image of a city in the closing years of the ancient world: a small urban nucleus of barely five or six hectares and little more than a thousand inhabitants, enclosed within an enclosure of thick town walls of Roman origin, whose perimeter had altered little during the previous thousand years. The weight of the city's mercantile and craft activities was insignificant in contrast with its politico-religious role as the seat of the bishopric and the county. The initial impulse was determined, in the second half of the 11th century, by the emergence and development of feudal relationships. The aim was to enlarge the scope of influence of the ruling classes, who needed and promoted a growth in rents. In this respect, the property market offered the best prospects, still more so if we take into account the demand represented by demographic growth and the expansion of commercial relations. The first expansion commenced in the second half of the 11th century in a northerly direction, and resulted in the formation of two boroughs, St. Feliu and St. Pere, which already appear clearly configured at the end of the first third of the 12th century.

Girona in the 14 th century The prime of a medieval city The Girona of the mid-14th century can be seen as a city which has cul -minatedloghistrcalyeof

24


in spaces which had been divided into plots and urbanised in a regular manner, usually respecting the grid plan. This was the origin of the emergence in the late l2th century of the new boroughs of the Areny to the north and the Vilanova (`Newtown') to the south, which maintained their individuality through being separated for a century by the farmland belonging to the Abbot of Poblet. The third expansion centred on the right bank of the Onyar, a flat terrain which was very suitable for the irrigated farmland which had been known as the Mercadal at least since the 10th century. This was an old villa or township centred around the church of Santa Susanna, whose principal activity, milling and irrigated agriculture, was situated along the Monar stream, an old irrigation channel owned by the County. The suburban functions of this ancient peripheral area were modified from the mid-13th century onwards, when the shortage of urban space on the other bank of the river made it necessary to establish new plot divisions, which extended the district in all directions and encouraged the construction of bridges, which would be four in all by the 14th century. The expansion of the Mercadal adapted to the principal preexisting axes: the old roads linking the city to the towns of the plain (Santa Eugènia, Salt, Vilablareix, Aiguaviva, Fornells, etc.) became, on entering the city, the main streets serving as the thoroughfares of the expanding new borough, particularly during the first half of the 14th century – during this period it carne to contain more than 600 families, almost a third of the total population of the city.

The promotional role was played by the ecclesiastical institutions and their clergy: the Cathedral, the canonical congregation of St. Feliu and the monastery of St. Pere. But very soon, from the early 12th century onwards, we can observe how the burghers set themselves up as intermediaries and carne to monopolise the promotional functions of urban development. The profits obtained from these operations constituted the principal source of wealth of the great bourgeois families who, in Girona as in so many other towns and cities, dominated medieval urban life. The second expansion commenced in the mid-12th century, when the demographic and economic pressure sought release towards the south: the Areny (`sandbank') of the River Onyar became the focal point of urbanising ambitions, particularly after 1160, when Count Ramon Berenguer IV ordered the establishment of a general market and the urbanisation regulations of the area which spread between the riverbank and the foot of the hill of the Pedreres. The interests of the Count clashed with those of the Bishop, who claimed the ownership of the same properties, leading to a long-lasting conflict which was not resolved until the pact of 1172 which granted the upper half of the disputed lands to the Count and the lower half to the Bishop. The resolution of this conflict gave rise to a period of ceaseless urbanising activity: under the influence of the bourgeois families, and with the blessing of the local political and ecclesiastical authorities (which were the dominant landowners), there began a phase of new settlement (by leaseholders or holders of use rights)

25


city and recorded their inhabitants on the basis of their place of residence, in such a way that each list of heads of families is preceded by the name and the description of the street where they resided. Although on some occasions the description and location of the streets is a little confusing, we fortunately have at our disposal thousands of documents deposited in the Girona archives, where property transactions were officially recorded and the urban surroundings of each property were described. In this way we have a composite ground plan which we can convert into a map providing a view of the city at the end of its long period of growth. Furthermore, the precision of the documents referring to some of the large plot divisions carried out in the first half of the 14th century allows the drafting of highly-detailed partial plans of a considerable proportion of the city. In this way we can present the image of a city at the peak of a centuries-long period of expansion, an unprecedented expansion insofar as the new boroughs had not yet been enclosed by the walls which were built immediately afterwards and which constituted the symbol of the `fossilisation' of the growth of Girona during the following centuries.

In the mid-14th century the growth of Girona carne to a halt, and it did not recover its momentum for several centuries. This moment is, therefore, the most appropriate for portraying the medieval city and explaining its development during the previous centuries. Fortunately, the city has a valuable instrument which enables this analysis to be made in depth, namely the fogatge or Property Tax Roll of 1360, an extensive and meticulous document drawn up by the municipal authorities by order of the king for fiscal purposes. It constitutes a list of virtually all of the heads of families and the establishment of the quota or rate which they were to pay in accordance with their means. The monarchy's financial needs, here as in the rest of Europe, made it necessary to raise the fiscal pressure and demanded the preparation of precise documents which had not been necessary in previous times. The document contains notable exceptions, since this type of municipal fiscal obligations did not apply to the inhabitants of the Força (the old fortified enclosure), who were under the feudal rule of the See, nor to the Jews, who lived enclosed in their Jewry and had direct relations with the throne through their aljama or community council. This means that our information must be completed from other sources, which fortunately exist, and which tell us of the inhabitants of the Força Vella, the only part of the city which remained walled at that time. The municipal officials who drew up the Tax Roll of 1360 carried out a task whose method is priceless for us today: to prepare this census, they went through all of the streets of the

La Gérone du XIVe siècle La splendeur d'une cite medievale La Gérone du milieu du XIVe siècle se présente comme une ville arrivée à la fin d'un long cycle historique de trois siècles, cycle caractérisé par une croissance pratiquement ininterrompue pendant laquelle sa surface s'est

26


multipliée par six et sa population par dix. Il ne s'agit absolument pas d'un fait exceptionnel car nous savons que l'évolution de la majorité des villes moyennes européennes a été identique, raison pour laquelle notre ville constitue un parfait exemple des processus urbains qui se sont produits au cours du Moyen-âge sur notre continent. Au début du XIe siècle, Gérone

offrait l'image typique d'une ville de la fin du monde ancien, un ensemble urbain réduit, d'à peine cinq ou six hectares et d'un peu plus d'un millier enfermés dans une d'habitants, enceinte d'épaisses murailles d'origine romaine, dont le périmètre n'avait pratiquement pas changé pendant le dernier millénaire. L'importance de ses activités commerciales et artisanales était insignifiante par rapport à l'importance de son role politique et religieux (siège de l'évêché et du comté). L'impulsion initiale se caractérisa au cours de la seconde moitié du XIe siècle par la naissance et le développement des rapports féodaux; il s'agissait d'un ensemble élargi de classes dirigeantes qui nécessitaient et impulsaient la croissance des revenus. Dans ce sens, le marché immobilier offrait les meilleures perspectives si l'on tient compte de la demande que représentait la croissance démographique et celle des rapports commerciaux. La première expansion se produisit à partir de la seconde moitié du XIe siècle dans la direction nord et eut pour résultat la formation de deux bourgs, les bourgs de St Fe li u et de St Pere, qui apparaissent déjà bien consolidés à la fin du premier tiers du XIIe siècle. Leur promotion a été assurée par les institutions écclésiastiques

et leur clergé : la Cathédrale, le chapitre de St Feliu et le monastère de St Pere.

Mais très rapidement, dés le début du XIIe siècle, on peut voir les bour-

geois assumer le rôle d'intermédiaires et accaparer la promotion du déve-

loppement urbain. Les bénéfices obtenus lors de ces opérations représenteront la principale source d'enrichissement des grandes familles bourgeoises qui, à Gérone comme tant d'autres villes, ont dominé la vie urbaine médiévale. La seconde expansion prit place vers le milieu du XIIe siècle lorsque la pression démographique et économique se dirigea vers le sud. L'Areny (partie sablonneuse) du fleuve Onyar devint l'objet des ambitions urbanisatrices, en particulier après 1160 lorsque le comte Ramon Berenguer IV ordonna la création d'un marché general et définit les normes d'urbanisation de la zone qui s'étendait entre la rive du fleuve et les premières pentes de la montagne des Pedreres. Les intérêts du comte se heurtèrent à ceux de l'évêque, qui réclamait la propriété du même franc -alleu et furent à l'ori d'un long contentieux qui ne fut-gine résolu que grâce à l'accord de 1172 qui conceda au comte la moitié supérieure et l'évêque la moitié inférieure du franc-alleu en litige. La solution de ce conflit ouvrit la voie à une étape d'activités d'urbanisation continuelles. Sous l'impulsion des bourgeois et avec l'approbation des autorités comtales et écclésiastiques qui en détenaient la principale propriété, les nouveaux habitants (emphytéotes ou propriétaires du bail) commencèrent à s'établir sur les terrains parcellisés et urbanisés de manière régulière, en respectant


généralement un plan quadrillé. Ainsi furent crees vers la fin du XIIe siècle les nouveaux bourgs de l'Areny au nord et de la Vilanova au sud, qui conservèrent leur personnalité tant qu'ils demeurèrent separes pendant un siècle par le franc -alleu de la ferme de l'abbé de Poblet. La troisième expansion eut lieu sur la rive droite de l'Onyar, territoire plat tres approprié aux cultures irriguées, que l'on connaissait sous le nom de Mercadal au moins depuis le Xe siècle. Il s'agissait d'un ancien bourg entourant l'église de Sta Susanna, dont les principales activités, les moulins et l'i au long-rigaton,sec ritou du Monar, ancien canal d'irrigation appartenant au comté. Les fonctions sub-urbaines de cette ancienne zone périphérique se virent modifiées vers le milieu du XIIIe siècle lorsque le manque de terrain urbain sur l'autre rive du fleuve exigea la création de nouveaux parcellements qui étendirent le quartier dans toutes les directions et impulsèrent la construction de ponts qui allaient atteindre le nombre de quatre au cours du XIVe siècle. L'expansion du Mercadal s'adapta aux principaux axes déjà existants, c'est-àdire les anciens chemins qui reliaient la ville aux villages de la plaine – Sta Eugènia, Salt, Vilablareix, Aiguaviva, Fornells... – dont les tronçons finals devinrent les rues principales qui servirent d'axes au nouveau bourg en voie d'expansion, surtout au cours de la première moitié du XIVe siècle. A cette époque, il compta près de 600 familles, presque un tiers de la population de la ville. Vers la moitié du XIVe siècle, Gérone cessa de s'agrandir et sa croissance n'allait reprendre que plusieurs siècles plus tard. Cette époque est par

conséquent la plus indiquée pour tracer le portrait de la ville médiévale et expliquer son développement au cours de ces siècles. Heureusement, la ville disposo d'un instrument précieux qui permet de réaliser cette étude en profondeur: il s'agit du "Fogatge" (fouage) ou recensement de 1360, document étendu et minutieux rédigé par les autorités municipales sur la demande du roi, dans un but fiscal. Il s'agit du recensement de presque tous les habitants chefs de famille et de l'établissement de la cotisation ou taille qu'ils devaient payer en fonction de leur richesse. Les besoins fiscaux de la monarchie, ici comme dans toute l'Europe, exigeaient l'augmentation de la pression fiscale ainsi que l'élaboration de documents précis dont on n'avait pas eu besoin au cours d'époques precedentes. Ce document presente des exceptions notables paree qu'étaient exempts de ce genre d'obligations fiscales municipales tous ceux qui vivaient dans la vieille enceinte de la Força et dépendaient du domaine féodal de la Cathédrale, ainsi que les juifs qui vivaient enfermes dans leur quartier et maintenaient des rapports directs avec le roi à travers leur Conseil de la communauté. Cela oblige à compléter ces renseignements à partir d'autres sources, heureusement existantes, qui nous parlent des habitants de la Força Vella, unique partie de la ville entourée de murailles au cours de ces siècles. Les fonctionnaires municipaux qui ont rédigé le recensement de 1360 ont réalisé un travail dont le résultat est pour nous inappréciable : pour préparer ce recensement, ils suivirent tomes les rues de la ville et situèrent les habitants en fonction de leur rési-

28


référant à certains grands parcellements effectués au cours de la première moitié du XIVe siècle permet l' obtention de plans partiels extrêmement détaillés d'une bonne partie de

dence, de telle sorte que chaque liste de chefs de famille est précédée par le nom et la description de la rue où ils demeuraient. Bien que dans certains cas, la description et l'emplacement des rues soient un peu confus, nous disposons heureusement de milliers de documents déposés dans les archives de Gérone, sur lesquels étaient notées les opérations immobilières et était décrit le cadre urbain de chaque propriété. Nous disposons ainsi d'un plan qui nous permet d'avoir une vue d'ensemble de la ville une fois terminée sa longue étape de croissance, tout ceci sans préjudice du fait que la précision des documents se

la ville. Nous pouvons ainsi présenter l'image d'une ville au moment le plus important de son expansion séculaire, une image inédite dans la mesure où les nouveaux bourgs n'avaient pas encore été enfermes par les nouvelles murailles qui furent construites immédiatement après et constituèrent le symbole de la "fossilisation" de la croissance de Gérone au cours des siècles suivants.

29


- CANAL J., CANAL E., NOLLA J. M., SAGRERA J. Història Urbana. La primera expansió meridional (s. XI-XII). Annals de l'Institut d'Estudis Gironins (AIEG) XXXIV, 1994. p. 12-29.

FONS DOCUMENTALS ACA. ARXIU DE LA CORONA D'ARAGÓ. - Llibre de les Mulasses. - Cancelleria Reial. - Batllia Reial (Capbreus).

- CANAL J., CANAL E., NOLLA J. M., SAGRERA, J. La ciutat de Girona l'any 1535. Girona 1995. Col. Història Urbana de Girona. Reconstrucció cartogràfica, 2.

ACSG. ARXIU CAPITULAR DE LA SEU DE GIRONA. - Llibre Vert. - Pergamins s. XI i XII. - Llibre Gran de la Sagristia Major. - Llibre d'Arxivacions de la Sagristia Segona. - Repertori Pontich.

- CANAL J., CANAL E., NOLLA J. M., SAGRERA J. Els jueus i la ciutat de Girona. Girona 1995. Col. Història Urbana de Girona. Reconstrucció cartogràfica. 1. - CANAL J., CANAL E., NOLLA J. M., SAGRERA J. Història urbana de Girona. El monar reial de Mercadal de Girona. Annals de l'Institut d'Estudis Gironins (AIEG) XXXV 1995, p. 55-62.

ADG. ARXIU DE LA DIÒCESI DE GIRONA. - Pergamins de St. Feliu. - Pergamins de la Mi tra. - Cartoral de "Rubricis coloratis".

- CANAL J., CANAL E., NOLLA J. M., SAGRERA J. Girona comtal i feudal. Quaderns d'Història de Girona, 1996.

AHCG. ARXIU HISTÒRIC DE LA CIUTAT DE GIRONA. - Catàleg de Pergamins. - Llibre Vert. -',Documents de demografia.

- COLL J. M. Historia sucinta del convento de Sto. Domingo. Anales del Instituto de Estudios Gerundenses (AIEG) XII 1958. p. 5-32.

AHG. ÁRXIU HISTÒRIC DE GIRONA. - Llibre d'Arxivacions de la Pia Almoina. - Pergamins Hospital de Sta. Caterina.

- COSTA I PARETAS. M. MERCÈ. Els antics ponts de Girona. Anales del Instituto de Estudios Gerundenses (AIEG) XXII 1974-75. p. 131-148. FERNÁNDEZ I TRABAL, JOSEP. Una familia catalana medieval.' els Bell' lloc de Girona 1267-1533. Barcelona 1995. Biblioteca Abat Oliva, 161.

BIBLIOGRAFIA - ARXIU HISTÒRIC DE LA CIUTAT DE GIRONA. Catàleg de Pergamins. Girona 1995.

- FREIXES I CAMPS, PERE. L'art gòtic a Girona. s.XIII a XVI. Girona 1983.

BASTIT C., GENÍS M. T., LLORENS J. M, RODRÍGUEZ A. Les intervencions a la plaça de St. Feliu. Tribuna d'Arqueologia 1986-87. Barcelona 1987. p. 91-98.

- GIRBAL, ENRIC-CLAUDI. Estudio histórico artístico acerca de los llamados Baños Árabes de Gerona. Girona 1888. - GUILLERE. CHRISTIAN. Girona al segle XIV. Volum I. Barcelona 1993. Biblioteca Abat Oliva 132.

CALZADA I OLIVERAS, JOSEP. St. Pere de Galligans. La història i el monument. Girona 1982.

- GUILLERE, CHRISTIAN. Girona al segle XIV. Vol. II. Barcelona 1994. Biblioteca Abat Oliva 137.

- CANAL J., CANAL E., NOLLA J. M, SAGRERA J. L'origen de la ' Fontana d'Or". La primera generació de burgesos. Quaderns de Treball 8, 1995. p. 62-74.

- MADURELL I MARIMON. JOSEP M. las obras de las murallas de Gerona (1362-1685). Notas

30


- PRUENCA I BAYONA, ESTEVE. Diplomatari de Sta. Maria d'Amer. Barcelona, 1995.

documentales para su historia. Anales del Instituto de Estudios Gerundenses (AIEG) XVII, 1964-65. p. 331-372.

- PUIG I CADAFALCH J, FALGUERA A. de, GODAY J. L'arquitectura romànica a Catalunya. Vol. II. L'arquitectura romànica fins a les darreries del s. XI. Barcelona 1911.

- MARQUÈS J., MIRAMBELL E., SAGRERA J. Els Banys Àrabs de Girona. Un servei públic de concessió reial en una construcció romànica. Girona 1994.

- RIUS I SERRA J. Cartes antigues de St. Martí Sacosta. Analecta Sacra Tarraconensia 4, 1928, p. 343-394.

- MARQUÉS I CASANOVAS, JAUME. Girona Vella 2. Girona 1979.

- VALLS I TABERNER, F. Els Usatges i Consuetuds de Girona. Anales del Instituto de Estudios Gerundenses (AIEG) XVII, 1964-65 p. 107-160.

- MARQUÉS I CASANOVAS, JAUME. Judíos en Gerona en el siglo XII. Anales del Instituto de Estudios Gerundenses (AIEG) XXII, 1974-75 p. 1-21.

- VILLANUEVA J. Viaje literario a las iglesias de España, vols. XII i XIII. Madrid 1850.

- MARQUÈS I CASANOVAS, JAUME. Casals de Girona (IV). Girona 1984.

- WEBSTER, JILL R. Col·lecció de documents del convent de St. Francesc de Girona (1224-1339). Annals de l'Institut d'Estudis Gironins (AIEG) XXVIII, 1985-86. p. 157-189.

- MARQUÈS JOSEP M. (editor). Cartoral dit de Carlemany del bisbe de Girona (S. IX-XIV). Barcelona 1993.

- WEBSTER, JILL R. Collecció de documents del convent de St. Francesc de Girona (1224-1339), (continuació). Annals de l'Institut d'Estudis Gironins (AIEG) XXIX, 1987. p. 27-86.

- MARTÍ RAMON. Inicis de l'organització de la producció feudal del hisbat de Girona. Tesi doctoral inèdita. Barcelona 1987. - MIQUEL ROSELL, FRANCISCO. Liber Feudorum Maior. Cartulario real que se conserva en el Archivo de la Corona de Aragón. Barcelona 1945. CSIC.

- WEBSTER, JILL R. Col·lecció de documents del convent de St. Francesc de Girona (1224-1339), (continuació). Annals de l'Institut d'Estudis Gironins (AIEG) XXX, 1988-89. p. 141-226.

- PLA CARGOL, JOAQUIM. Gerona arqueológica y monumental. Girona -Madrid, 1946.

31


PLÀNOL DE LA CIUTAT (1285 - 1360)


PLÀNOL DE LA CIUTAT (1285 -1360) PEDRET I SANT PERE SANT FELIU FORÇA VELLA ARENY CAP DE L'ARENY VILANOVA MERCADAL


PEDRET I ST. PERE

1

Pont Major. També conegut amb el nom de Pont Primer (1296). Era d'origen romà i continuava essent el pas obligat del vell camí de França sobre el riu Ter (ADG. Pergamins de St. Feliu 1299). El primer esment documental figura al testament del canonge Arnau Ramon (1066) que fa donació dels seus molins del riu Ter "super ipsum pontem et subtus pontem" (Pruenca, Diplomatari d'Amer, 22).

2 Lloc o Pla de Casals. Amb aquest nom era conegut, almenys des de la darreria del segle XIII, tot l'actual pla de Pont Major que comença més amunt de Pedret i que era creuat pel rec de la Menola (ADG. Pergamins de St. Feliu 1299). 3 Cementiri jueu. Esmentat des del 1207 i conegut també com el "Bou d'or", al peu de la muntanya de Montjuïc. Algunes làpides es conserven al Museu de St. Pere de Galligants (ACSG. Llibre Verd.). (J . Marqués. Girona Vella, Vol. II, p. 36). 4 Molins de la Menola. Surten esmentats per primer cop en el testament de Bernat de Bellmirall (1212). (ADG. Pergamins de la Mitra núm. 95). Encara els trobem al capdamunt del barri de Pedret. 5 Hospital dels malalts. Conegut amb aquest nom des del 1170, i amb el nom d'hospital de Pedret o dels mesells des del 1255. U. Marques op. cit. vol. II, pàg. 30), (AHG. Pia Almoina. Llibre 241, fol 279). 6 Església de St. Jaume. Capella annexa a l'hospital dels malalts. Surt esmentada a moltes deixes testamentàries dels s. XIII i XIV. (AHCG. Catàleg de Pergamins, doc. 294). 7 Font de Pedret. Esmentada com a límit nord de la ciutat en l'alli berament de la intèstia als ciutadans de Girona per Alfons I, l'any 1194 (AIICG. Llibre Verd, fol. 2). 8 Carrer de Pedret. Tram final de la Via Augusta abans de la seva entrada pel nord de Girona. El seu nom pot tenir l'origen en algun vell mil·liari romà. Fins ara els arxius medievals han estat esquerps en relació amb aquest carrer, tot i que aquest topònim surt esmentat en la donació d'alous que va fer el vescomte d'Empúries l'any 1019 per a la restauració de la canónica de Girona (Marquès. Cartoral Carlemany, vol. I pàg. 178 i s.). 9 Carrer que comença al portal de na Torrentana. Amb aquest nom era conegut el carrer que travessava el barri de St. Pere fins a la plaça del mateix nom. El 1535 se l'anomenava carrer de Nostra Dona i actualment l'ocupa el tram superior de la plaça de St. Pere. (AHCG. Fogatge 1360). 10 Torrent. Riera i camí que baixava de Montjuïc i marcava el límit entre Pedret i el burg de St. Pere. Segurament donà nom a la família d'en Torrentà i na Torrentana. Poc després hi va passar pe] damunt la muralla de Pere el Cerimoniós (AHCG. Fogatge 1360). 11 Traversa d'en Bellmirall. L'actual carrer de Sta. Llúcia, aleshores amb un casal de la poderosa familia dels Bellmirall. (AHCG. Fogatge 1360). 12 Costa de Sta. Eulàlia. Vell camí que passava davant l'església del mateix nom i conduïa fins a Campdorà. (veure planta del burg de Sta. Eulàlia). 13 Església de Sta. Eulàlia. Esmentada per primer cop com parròquia l'any 1078. El seu terme parroquial era força extens i arribava fins a Campdorà. (J. Rius i Serra. AST. Vol, IV 1928, pàg. 268-271).

34

1 Pont Major ('Maia Bridge). Also known as the Pont Primer (`First Bridge) (1296). It was of Roman origin and continued to be the obligatory point of passage of the old road to France over the river Ter. (ADG, Pergamins de St. Feliu, 1299). The first documentary mention is in the testament of Canon Arnau Ramon (1066), donating bis mills on the river Ter `s uper ipsum pontem et subtes pontem ' (Pruenca, Diplomalari d Amer, 22). 2 Place or Plain of Casals. 'Ibis was the name given, at least from the late 13th century onwards, to the whole of the present-day plain o f the Pont Major which begins beyond Pedret and which used to be crossed by the Menola stream (ADG, Pergamins de St. Feliu, 1299). 3 Jewish Cemetery. Mentioned since 1207 and also known as the Bou d'or', the 'golden ox', at the foot of the Montjuïc hill. Some gra St. Pere de Galligants-cestonar vdiheMusmof (ACSG, Llibre Verd). (J. Marquès, Girona Vella( Vol. II, p. 36). 4 Mills on the Menola. These are first mentioned in the testament of Bernal de Bellmirall (1212). (ADG, Pergamins de la Mitra, n° 95). They are still , found in the upper part of the Pedret district. 5 Hospital Known as `the hospital for the sick' from 1170, then as the Pedret hospital or `the lepers' hospital' .from 1255. (f. Marqués op. cit., vol. II, p. 3W, (AHG, Pia Almoina, book 241, folio 279). 6 Church of St. Jaume. Chapel adjoining 'the hospital of the sick'. Mentioned in many testamentary legacies of the 13th and 14th centuries. (AHCG, Catàleg de Pergamins, doc. 294). 7 Fountain of Pedret. Mentioned as the northern limit of the city in the decree of 1194 by which Alfonso I released the citizens of Girona from the obligation of tribute to the crown in cases of intestacy. (AHCG, Llibre Verd, folio 2). 8 Carrer de Pedret. The final section of the Via Augusta before it entered Girona from the north. Its name could derive from an old Roman milestone. Until now, the medieval archives have made little mention of this street, even though this toponym is mentioned in the donation qf freeholds made by the Viscount of Empúries in 1019 for the restoration of the canonical congregation of Girona (Marqués, Cartoral Carlemany, vol. I, pp. 178 ff.) 9 Street beginning at the Torrentana gate. This was the popular name of the street which passed through the St. Pere district as far as the square of the same name. In 1535 it was named Carrer de Nostra Dona, and nowadays it constitutes the upper part of the Plaça de St. Pere. (AHCG, Property Tax Roll 1360). 10 Torrent ('watercourse ). A stream and path which descended from Montjuïc and marked the boundary between Pedret and the borough of St. Pere. It probably gave its name to the family of To rrentà and Torrentana. Shortly afterwards it was crossed b y the vall built by Peter III, known as the Ceremonious. (AHCG, Property Tax Roll 1360). 11 Traversa d'en Bellmirall The present-day Carrer de Sta. Llúcia, then with a mansion qf the powerful Bellmirall family. (AHCG, Property Tax Roll 1360). 12 Pujada de Sta. Eulàlia. An old path that passed in front of the church of the same name and led to Campdorà. (See plan of the borough of Sta. Eulàlia). 13 Church of Sta. Eulàlia. First mentioned as a parish church in 1078. Its parish district was quite large and reached as far as Campdorà. (f Rius i Serra, AST, Vol. IV, 1928, pp. 268-271).


BURG DE STA. EULÀLIA

L'advocació de Sta. Eulàlia és antiga i segurament ante rior a la primera registrada de 1078. Servia de parròquia a una munió de masos dispersos fins a St. Daniel i Campdorà, connectats per la vella costa o pujada que surt documentada en la mateixa època. El burg es va consolidar a redós de l'església tot seguint aquest vell camí i a sobre del monestir de St. Pere de Galligants del qual es diferenciava per la seva dependència juridica de la Seu. La configuració d'aquest sector ens la proporciona un capbreu de possessions del bisbe datat entre 1353 i 1360 (ADG. Pergamins de la Mitra núm. 1274).

he dedication of Santa Eulàlia is very old, and probably previous to the first recorded dedication in 1078. It served as the parish church to a large number of dispersed farmhouses as far as Sant Daniel and Campdorà, connected by the old hill or slope which is documented in the same period. The borough was consolidated behind the church following this old path and above the monastery of Sant Pere de Galligants, from which it was differentiated by its legal dependence on the See. The configuration of this sector is provided by a list of possessions of the bishop dated between 1353 and 1360. (ADG, Pergamins de la Mitra, n° 1274).

1 Cases de Bernat Espígul i Arnau Casals. 2 Horts i terres d'en Guillem de Sta. Fe, d'en Prat i d'en Bou. 3 Torre nt utilitzat com a carrer. 4 Costa de Sta. Eulàlia. 5 Església de Sta. Eulàlia. 6 Hortes i terres dels propietaris següents; Francesc Lladó, Pere Quadres, Guillem de Sta. Fe, Guillem Riba, Guillelma Albis, en Ferran i en Bou. 7 Honors d'en Guillem Riba, dels hereus d'en Cuguials, i d'en Pere Heleius. 8 Honor de Blanca, filla de Guillelma de Carmassona i hort d'en Jaume Vinyes. 9 C as a d'en Jaume Vinyes. 10 Cementiri de Sta. Eulàlia Sacosta. 11 Camí. 12 Horts d'en Francesc Corder, d'en Francesc Cervià i del rector de Sta. Eulàlia. 13 C as a d'en Francesc Corder. 14Propietats d'en Pere Thomé. 15 Rectoria i hort de Sta. Eulàlia Sacosta. 16 C as a d'en Barrera de Masnou. 17 C as a d'en Bernat de Cervià. 18 Horts de la rectoria i d'en Bernat Fer rer. 19 C as es de més amunt de St. Pere. 20 Car re r.

1 Houses of Bernat Espígul and Arnau Casals. 2 Gardens and lands of Guillem de Santa Fe, Prat and Bou. 3 Watercourse used as a street. 4 Pujada de Sta. Eulàlia. 5 Church of Sta. Eulàlia. 6 Gardens and lands of the following owners: Francesc Lladó Pere Quadres, Guillem de Santa Fe, Guillem Riba, Guillelma Albis, Ferran and Bou. 7 Properties of Guillem Riba, of the heirs of Cuguials, and of Pere Heleius. 8 Property of Blanca, the daughter of Guillelma de Carmassona, and garden of Jaume Vinyes. 9 House of Jaume Vinyes. 10 Cemetery of Santa Eulàlia Sacosta. 11 Path. 12 Gardens of Francesc Corder, Francesc Cervià and the rector of Santa Eulàlia. 13 House of Francesc Corder. 14 Properties of Pere Thomé. 15 Rectory and garden of Santa Eulàlia Sacosta. 16 House of Barrera de Masnou. 17 House of Bernat de Cervià. 18 Gardens of the rectory and of Bernat Ferrer. 19 Houses beyond Sant Pere. 20 Street.

35


21 Properties of the borough of St. Pere. 22 Two groups of houses separated by an alley. We know some of the owners: Bernat Espígul, Arnau, Cerviana, etc. 23 House of the heirs of Maria de Cellera. 24 Street. 25 and 26.- Houses of Pere Thomé. 27 Garden of Pere Thomé. 28 House of Jaume Vinyes.

21 Honors del burg de St. Pere. 22 Dues illes de cases separades per un carreró. En coneixem alguns propietaris; Bernat Espígul, Arnau, na Cerviana... 23 C as a dels hereus de Maria de Cellera. 24 Carrer. 25 i 26 Cases d'en Pere Thomé. 27 Hort d'en Pe re Thomé. 28 Casa d'en Jaume Vinyes.

14 Borough of St. Pere. The small nucleus situated around the monastery was released , from its feudal jurisdiction and incorporated into the city in 1339 (Calzada, Sant Pere de Galligants, p. 53, 1983). 15 Monastery of St. Pere. Mentioned from the 10th century. The present building was erected in the 12th century and governed the borough of the same name until its incorporation into the city (see Calzada, op. cit.) 16 House of the abbot of St. Pere. (Not documented during these centuries.) 17 St. Nicolau. A church which was rebuilt in the 12th century, adjoining the Priests' Hospital and built over the Roman and preRomanesque remains. It is mentioned, always indirectly, in testamentary donations of that century (Canal et al, Girona comtal i feudal, pp. 82-83, Girona, 1996.) 18 Old Hospital or Priests' Hospital. An institution with very old origins and property of the See (1259), adjoining St. Nicolau and surrounded by a cemetery. (AHCG, [libre Verd, fol. HI.) 19 Path to St. Daniel. Alongside the old pathway leading to the valley of St. Daniel and Monells, mentioned from the 11th century, there grew up a row of houses (18 in 1360), which were affected soon afterwards by the construction of the wall of Peter III, known as the Ceremonious (AHCG, Property Tax Roll 1360). 20 Plain of Sant Pere. A space which remained open and little developed until the construction of the leaseholds situated around it (see Pobla d'en Vivers below). 21 Pobla d'en Vivers. Leaseholds constructed by the freeman Arnau de Vivers (1340) to the west of the plain of St. Pere. In 1360, 26 taxpayers lived there (ACA, Cancelleria Reial 869, fol. 178v.)

14 Burg de St. Pere. El petit nucli situat al voltant del monestir va ser alliberat de la seva jurisdicció feudal i incorporat a la ciutat l'any 1339 (Calzada, St. Pere de Galligants, p. 53. 1983). 15 Monestir de St. Pere. Surt esmentat des del segle X. L'edifici actual va ser aixecat el segle XII i va governar el burg del mateix nom fins a la seva incorporació a la ciutat. (veure Calzada op. cit.). 16 Casa de l'abat de St. Pere. (no documentada en aquests segles). 17 St. Nicolau. Temple reedificat cl segle X11, annex a l'hospital dels capellans i situat damunt de restes romanes i preromàniques. S'esmenta, sempre indirectament, a donacions testamentàries d'aquell segle (Canal et alii. Girona comtal i feudal. pàg. 82-83. Girona 1996). 18 Hospital vell o dels capellans. institució d'orígen antic i propietat de la Seu (1259), annexa a St. Nicolau i amb cementiri al seu voltant. (AHCG. Llibre Verd fol. III). 19 Camí de St. Daniel. Al voltant de l'antiga via que conduïa a la vall de St. Daniel i Monells, esmentada des del s. XI, va créixer una filera de cases (18 el 1360), que van quedar afectades poc després per la construcció de la muralla de Pere el Cerimoniós (AHCG. Fogatge 1360). 20 Pla de St. Pere. Espai obert i encara poc urbanitzat fins a l'edificació d'establiments situats al seu voltant (veure Pobla d'en Vivers). 21 Pobla d'en Vivers. Establiments realitzats pel ciutadà Arnau de Vivers (1340) a ponent del pla de St. Pere. L'any 1360 hi vivien 26 contribuents (ACA. Cancelleria Reial 869, fol. 178v). 22 Riu Galligants. Limit tradicional entre els burgs de St. Pere i St. Feliu.

22 River Galligants. Traditional boundary between the boroughs of St. Pere and St. Feliu.

SANT FELIU 23 Church of St. Feliu. Severely damaged by the French siege óf 1285. Its reconstruction began before 1313 and was still in progress in 1360 (see plan). 24 Borough of St. Feliu. The original nucleus of the district, commenced at the end of the 11th century. It is first mentioned by this name in 1104, and its maximum period of urbanisation was before 1125. (ADG, CCM 191-193), (see plan).

23 Església de St. Feliu. Temple molt danyat pel setge francès de 1285. Des d'abans de 1313 començà la seva reconstrucció, en curs l'any 1360 (veure planta). 24 Burg de St. Feliu. Nucli inicial del barri, començat a finals del segle XI. Surt esmentat per primer cop amb aquest nom l'any 1104 i va conèixer la seva màxima urbanització abans de l'any 1125 (ADG. CCM 191-193), (veure planta).

36


BURG DE ST. FELIU

Due to the proximity of the Sobreportes gate, all of this sector of the city was severely affected by the siege of 1285. At the end of the century, it was necessary to rehabilitate and rebuild demolished walls and fallen roofs of many buildings. The reconstruction was quite fast, as the apse of St. Feliu had already been repaired before 1313 and it was covered in 1318, and by 1326 the new vault of the central nave was well advanced. It should he pointed out that at that time the church was shorter than it is at present: in fact the last two sections of the vault (covered in 1488) represented a late enlargement towards the west, deriving from the instructions of Peter III, who from 1360 onwards ordered the fortification of the enclosure of St. Feliu together with the various medieval enlargements of the city. The construction of two advanced towers to the west of the church of St. Feliu entailed the demolition of a number of houses and the modification of the layout

A causa de la proximitat del port al de Sobreportes, tot aquest sector de la ciutat va patir greument els efectes del setge de 1285. Al final d'aquell segle calla re habilitar i reconstruir murs derruïts i sostres enderrocats de molts edificis. El redreçament va ser prou ràpid, ja que abans de 1313 ja s'havia reparat l'absis de St. Feliu que es va cobrir el 1318 i el 1326 la nova volta de la nau central ja estava força avançada. C al advertir que l'església d'aleshores era més curta que l'actu al ; de fet els dos darrers trams de volta (coberts l'any 1488) representaven una ampliació tardana cap a ponent, derivada de les disposicions del rei Pere III, que des del 1360 en endavant ordena la fortificació del recinte de St. Feliu conjuntament amb els diferents eixamples medievals de la ciutat. La construcció de dues tor re s avançades a ponent de l'església de St. Feliu obliga a enderrocar algunes cases i modificar el traçat d'alguns carrers del burg immediat. La primera d'aquestes torres va ser aixecada sota la direcció de Pe re Sacoma a qui encarregaren la construcció del campanar (el cos inferior de l'actu al) que, corn encara podem observar, fou en estricta observança de les ordenances reials. - P. Freixes. L'art gòtic a Girona. Girona 1983. - J. M. Madurell i Marimont. Las obr as de las murallas de Gerona (1362-1685). Notas document ales para su historia. AIEG. XVII, 1964-65, pàg. 331-372, doc. 1.

of certain streets of the immediate borough. The first of these towers was erected under the direction of Pere Sacoma, who was commissioned to build the belltower (the lower body of the present-day one), which, as we can still observe, strictly observed the royal ordinances.

- P. Freixas, L'art gòtic a Girona, Girona, 1983. - J. M. Madurell i Marimont, Las obras de las murallas de Gerona (1 . 362-1685). Notas documentales para su historia, AIEG, XVII, 196465, pp. 331-372, doc. 1.

1 Planta de l'església de St. Feliu (mitjan s. XIV). 2 Claustre de St. Feliu. El 1357 es començava a construir el claustre gòtic sob re les restes de l'anterior que havia estat destruït al setge de 1285 (doc. any 1300); el 1368 les obres quedaren enllestides. Tanmateix, el 1385 s'enderrocà sota manament reial per qüestions de seguretat mi litar. (ADG. Pergamins de St. Feliu s. n.). 3 Refectori (1300). (ADG. Perg. St. Feliu s. n.). 4 Cementiri. (ADG. Perg. St. Feliu s. n.).

1

Plan of the church of St. Feliu (mid-14th century).

2 Cloister of St. Feliu. In 1357 work commenced on building the

Gothic cloister over the remains of the preceding one, which had been destroyed in the siege of 1285 (doc. year 1300); by 1368 the works had been completed. However, in 1385 the cloister was demolished by royal command for reasons of military security. (ADG, Pergamins de St. Feliu, unnumbered). 3 Refectory (1300). (ADG, P. de St. Feliu, unnumbered). 4 Cemetery. (ADG, P. de St. Feliu, unnumbered).

37


5 C as a d'Arnau Rafart (1286). El 1300 pertanyia a Guillem Roca. (íd. anterior). 6 C as a que el 1286 Pere de Mata va vendre a Arnau Camps. (íd. anterior). 7 C as a d'Arnau Camps (1286). (íd. anterior). 8 Pati (1300). (ADG. Pergamins St. Feliu s. n.). 9 Pe re de Pontós va establir a Joan de St. Antoni en 1/3 d'una antiga c as a (1300). (ADG. Perg. St. Feliu s. n.). 10 Castell de Sobreportes. 11 Carrer actualment desaparegut que encara es conservava el 1535. (Canal et alii. Història Urbana de Girona. Quadern 2, pàgs. 20-21). 12 Escales de St. Feliu esmentades el 1335. Varen ser substituïdes per les actuals. (J. Valls i Taberner. Usatges i consuetuds de Girona. AIEG XVII, p. 111). 13 Illa urbana enderrocada per la construcció del campanar de St. Feliu i ob literada per les escales actuals. (íd. posterior). 14 i 15 Carrer desaparegut i illa de c as es coneguts documentalment i arqueològicament, i que foren parcialment modificats per la construcció del campanar de St. Feliu (Bastit, Genís, Llorens & Rodríguez; "Les intervencions a la plaça de St. Feliu". Tribuna Arqueològica pp. 91-98. 1986-87). Ent re 1353 i 1360 coneixem alguns propietaris de les c as es i patis; Jaume Grau, Ramon Negre, Pe re Poellis, Dalmau Corona i la c as a del benefici de Tots Sants (ADG. Pergamins de la Mitra, doc. 1274). 16 Plaça o planyol de St. Feliu (ADG. Pergamins de la Mitra doc. 1274).

5 House of Arnau Rafart (1286). In 1300 it belonged to Guillem Roca (id. above). 6 House which Pere de Mata sold to Arnau Camps in 1286 (id. above). 7 House of Arnau Camps (1286) (id. above). 8 Courtyard (1300). (ADG, P. de St. Feliu, unnumbered). 9 Pere de Pontós leased one third of an old house to Joan de St. Antoni (1300). (ADG, P. de St. Feliu, unnumbered). 10 Sobreportes Castle. 11 Street which has now disappeared but still existed in 1535. (Canal et al., Història urbana de Girona, book 2, pp. 20-21). 12 Steps of St. Feliu, mentioned in 1335. They were replaced by the present-day steps. (J. Valls i Taberner, Usatges i consuetuds de Girona. AIEG XVII, p. 111). 13 Block of houses that was demolished for the construction of the belltower of St. Feliu and obliterated by the present-day steps. (Id. above). 14 and 1 .5 Street that has now disappeared and block of houses, known through documents and archaeology, and which were partially modified by the construction of the belltower of St. Feliu (Bastit, Genis, Llorens & Rodriguez, Les intervencions a la plaça de St. Feliu, Tribuna Arqueològica pp. 91-98. 1986-87). Between 1353 and 1360 we know some owners of the houses and courtyards: Jaume Grau, Ramon Negre, Pere Poellis, Dalmau Corona and the house whose revenues were allotted to the All Saints' services (ADG, Pergamins de la Mitra, doc. 1274). 16 Square or plain of St. Feliu (ADG, Pergamins de la Mitra, doc. 1274).

25 Carrer del Llop. Antiga entrada a la po rt a nord de la ciutat. Des del segle XI se'l coneixia coma " carrer públic que entra a la ciutat", i només a partir del XIV sera conegut pel nom del Llop. (ADG. Pia Almoina, Llibre Arxivacions, 209). 26 Carrer de la Blanqueria. (1353). També era conegut corn a carrer dels Banys, tot i que sense cap nom ja el trobem al segle XII (ADO. Pergamins de la Mitra doc. 1274). 27 Banys. Antic establiment esmentat des de 1197 i restaurat el 1294. (E. Claudi Girbal, Estudio histórico de los Baños, p. 12), (veure planta).

25 Carrer del Llop. Old entrance to the northern gate of the city. From the 11th century it was known as the public street entering the city', and only acquired the name Carrer del Llop in the 14th century. (ADG. Pia Almoina, Llibre d'Arxivacions. 209). 26 Carrer de la Blanqueria. (1353). Also known as Carrer dels Banys, although we find it, unnamed, in the 12th C. (ADG, Pergamins de la Mitra, doc. 1274). 27 Baths. An old leasehold, mentioned since 1197, and restored in 1294. (E. Claudio Girbal, Estudio histórico de los hallos, p. 12), (see plan).

ILLA DELS BANYS

38


La documentació d'aquest sector és prou notòria. No obstant això, sovint és parcial i fragmentària. Per això hem escollit l'ús preferent d'un document reial datat de 1322. (J. Marquès et alií. Els Banys àrabs de Girona, 1994).

The documentation on this sector is quite prolific: however, it is often partial and fragmented. For this reason we have selected for preferential use a royal document dating from 1322. (j. Marquès et al, Els banys àrabs de Girona, 1994).

1 Cases d'en Gerald. 2 Hort d'en Gerald. 3 Forn de pa d'en Guillem Sunyer (1322). 4 Pati o jardí dels Banys. 5 Cases d'en Guillem Sunyer. 6 Cases d'en Berenguer Roca. 7 C as es d'en Ramon Berenguer de Far. 8 C as es d'en Berenguer de Far. 9 Edifici dels Banys públics. Es van re habilitar entre el 1294 i el 1296 sota eh auspicis d'en Ramon de Toyolà (Marquès, Mirambell, Sagrera. "Els Banys àrabs de Girona" pp. 33 i 34, 1994). 10 C as es de St. P... (illegible).

1 Houses of Gerald. 2 Garden of Gerald. 3. Bakery of Guillem Sunyer (1322). 4. Courtyard or garden of the Baths. 5 Houses of Guillem Sunyer. 6 Houses of Berenguer Roca. 7 Houses of Ramon Berenguer de Far. 8. Houses of Berenguer de Far. 9 Public baths. They were rehabilitated between 1294 and 1296 under the supervision of Ramon de Toyolà (Marqués, Mirambell, Sagrera, Els hanys àrabs de Girona, pp. 33-4, 1994). 10 Houses of St. P... (illegible).

28 Forn d'en Sunyer. Conegut ties de l'any 1078. Era el fom de pa del burg de St. Feliu, propietat del ciutadà Guillem Sunyer (AHG. Hospici, Llibre d'arxivacions núm. 9). 29 C as al de St. Dionis. Residència principal de la família St. Dionís, metges i cirurgians al servei reial. (ADG. Pergamins de la Mitra núm. 1274), 30 Carrer del pont d'amont. Actual carrer cel Pou Rodó. El trobem documentat, encara que sense nom, des ciel segle XII (AHCG. Talla 1360). 31 Pont vell i pont nou. Tot i que pertanyen a diferents moments constructius (el primer Os d'origen romà, el segon s'estava construint l'any 1210), el 1360 formaven part d'una plataforma aixecada sobre el Galligants mitjançant arcs i sobre la qual hi havia dues fileres de cases separades per un carrer central. La construcció de l'actual plataforma sobre el Galligants -els anys setanta- va descobrir els arcs de mig punt que sustentaven la plataforma més antiga.

m

28 Bakery of Sunyer. Known since 1078, this was the bakery of the borough of St. Feliu, owned by the freeman Guillem Sunyer (AHG, Hospici, Llibre d'arxivacions, n° 9). 29 St. Dionís Mansion. Principal residence of the St. Dionís family, doctors and surgeons in royal service. (ADG, Pergamins de la Mitra, n 1274). 30 Carrer del Pont d'Amont. Now Carrer del Pou Rodó. It is documented, though unnamed, from the 12th C. (AHCG, Property Tax Roll 1360). 31 Pont Vell (`Old Bridge') and Pont Nou ('New Bridge'). Although belonging to different building periods (the first is of Roman origin, the second was still being built in 1210), in 1360 they formed part of a platform raised over the Galligants by means of arches, and on which there stood two rows of houses separated by a central street. The construction of the present-day platform over the Galligants in the 1970's revealed the semicircular arches that supported the older platform.

2

Vista meridional de la plataforma sobre el Galligants a partir ciels dibuixos i notes d'excavació de Mercè Ferré (CIAG).

Southern view of the platform over the Galligants ,, from drawings and notes by Mercè Ferré CIAG).

32 Carrer del pont d'avall. Actual carrer de la Barca. La seva urbanització començà poc ahans del 1200 i té relació amb l'obertura del carrer de les Ballesteries en les mateixes dates, permetent estalviar ciutat vella. Tin mur aixecat a començament del-selpar segle XIII el protegia de les inundacions (Marqués. Cartoral Carleman y , I, 412).

32 Carrer del Pont d'AvalL The present-day Carrer de la Barca. It

began to be urbanised shortly before 1200, and is related to the opening of Carrer de les Ballesteries in the same period, enabling the passage through the old town lo be avoided. A wall erected in the early 13th century protected it from floods. (Marquès, Cartoral Carlemany, I, 412). 39


CARRER DE LA BARCA

-

,

Î

-•.,,",^^

9

/

^ xx^^xx..^^

^ ^ _ f. '

^^x\AA.\uxvoi\x\%.\\xxovx^^xo^

Í. •

s^xx^^^^x •

.

°

0

25 m

Planta d'un tram de l'actual carrer de la Barca, tal com queda definit en un capbreu de les possessions reials a Girona de 1350-1353. (ACA Batllia Reial. Girona 166).

Plan of a section of the present-day Carrer de la Barca, as defined in a list of royal possessions in Girona of 1350-1353. (ACA, Batllia Reial, Girona, 166).

1 Carrer de la Barca. 2 Illa de cases. Entre 1353 i 1360 els censos eren possessió, de dalt a baix i d'esquerra a dreta, d'Alamanda, d'en Joan Venaula, d'en Bernat Cauzada, de l'Arnau Frugell, de na Cecilia esposa de Pere Cifré, i altra vegada d'Arnau Frugell. 3 C ases dels hereus de Joan Moner. 4 Dues cases que, en aquells anys, van passar per diferents mans: La del nord per Alamanda, Pere Custeoli i Francesc Corder. La del sud pertanyia a Pe re Huguet. 5 Eixides i c as es situades a l'exterior del mur de contenció de l' Onyar. A mitjan s. XIV eren de Pere Custeoli i Pe re Huguet. 6 Mur de contenció de l'Onyar construït a començament del s. XIII per aguantar les revingudes dels rius. De fet, la primera menció data de 1223 en un document que l'esmenta com de nova construcció. Funcionava com una mena de cinturó que tancava l'eixample urbà del burg de St. Feliu i que s'allargava per la resta de l'Areny, a la dreta de l'Onyar. (J. Marquès. Cartoral Carlemany, I, núm. 412. Girona) 7 Areny i sorrals de l'Onyar. 8 Carrer del Portal. 9 Portal de l'Areny.

1 Carrer de la Barca. 2 Bloc k of houses. Between 1353 and 1360 the leaseholds were in possession of, from top to bottom and left to right: Alamanda, Joan Venaula, Bernat Cauzada, Arnau Frugell, Cecilia the wife of Pere Cifré, and again Amau Frugell. 3 Houses of the heirs of Joan Moner. 4 wo houses which, in those years, passed through different hands: the northernmost one belonged successively to Alamanda, Pere Custeoli and Francesc Corder. The southernmost one belonged to Pere Huguet. 5 Yards and houses situated outside the floodwall of the Onyar. In the mid-14th century they belonged to Pere Custeoli and Pere Huguet. 6 Floodwall of the Onyar, built in the early 13th century to withstand the swelling of the rivers. In fact the first mention is from 1223, in a document which mentions it as a new construction. It acted as a kind of belt which enclosed the urban expansion of the borough of St. Feliu and extended along the rest of the Areny (`sandbanks) to the right of the Onyar. (J Marques, Cartoral Carlemany, I, 412, Girona). 7 andbanks of the Onyar. 8 Gateway to the Areny.

33 Plaça de St. Feliu. D'amplada més reduïda que l'actual a causa de les construccions que emmascaraven la façana de St. Feliu (veure planta). 34 Futur carrer de Perolers i Calderers. Anava des de la plaça de St. Feliu fins a les Ballesteries. El trobem, encara que sense nom, des de començament del segle XIII (AHCG Fogatge 1360). 35 Vall de na Clara. Fossat defensiu que anava des de la torre que hi ha al capdamunt de la pujada de St. Feliu fins a l'Onyar. Va desaparèixer poc després arran de la construcció dels nous murs (AHCG. Fogatge 1360).

40

33 Plaça de St. Feliu. Narrower than the present-day square because of the constructions that concealed the façade of St. Feliu (see plan). 34 Future Carrer de Perolers i Calderers. This street ran from the Plaça de St. Feliu to Ballesteries. We find it, unnamed, from the early 13th C. (AHCG, Property Tax Roll 1360). 35 Vall de Na Cla ra. A defence ditch which ran from the tower at the top of the Pujada de St. Feliu as far as the Onyar. It disappeared shortly afterwards as a result of the construction of the new walls. (AHCG, Property Tax Roll 1360).


36 Mills of St. Pere. First mentioned in 1189 in the will of Pere Poner (ADG, Pia Almoina, n° 91). In 1335 Infante Alfonso gave permission for their reconstruction (ACA, Reg. 576, fol. 1240). 37 Pujada de St. Feliu. This rise went as far as the railing that enclosed the cemetery where the present-day square lies. Between the street and the wall there were the yards of the houses of the inhabitants of the Jewish Quarter, the Mercadell and the Sobreportes Castle. It is first found, with the name of `muntada de St. Feliu', in 1315. (AHG, Pergamins de l'Hospital, 290). 38 Carrer de les Ballesteries. Formerly known as Lloc de Fàbregues (1159) ; before it was built up. Later it was known as Carrer de les Fàbregues (1272), and finally, from 1318, it acquired its presentday name. It was closed by two gateways, that of the same name to the south and the gate of Na Clara or La Font to the north. (AHG, Pia Almoina, Llibre d'Arxivacions 66-68).

36 Molins de St. Pere. Esmentats per primer cop l'any 1189 en cl testament de Pere Doner (ADG. Pia Almoina núm. 91). L'any 1335 l'infant Alfons donà permis per a la seva reconstrucció (ACA. Reg. 576 Fol. 1240). 37 Pujada de St. Feliu. Anava fins al reixat que tancava el cementiri on ara hi ha l'actual placeta. Entre el carrer i la muralla hi havia les eixides de les cases dels habitants del Call, del Mercadell i del castell de Sobreportes. El trobem amb el nom de "muntada de St. Feliu" per primer cop l'any 1315. (AHG. Perg. de l'Hospital 290). 38 Ballesteries. Conegut primerament corn a lloc de Fàbregues (1159), quan encara no estava edificat. Després va portar el nom de carrer de les Fàbregues (1272) i finalment, a partir de 1318, l'actual nom de Ballesteries. El tancaven dos portals; el del mateix nom pel sud i el de na Clara o de la Font, pel nord. (AHG, Pia Almoina.

BALLESTERIES

Planta d'una pa rt de l'actual carrer de les Ballesteries corresponent al tram que va dels actuals núms. 24 a 47. Aleshores la Pia Almoina mantenia el domini directe sobre les cases construïdes a banda i banda del carrer. Les que donaven a la mura ll a romana tenien un origen més antic, algunes su rten documentades des de la darreria del s. XII. Entre el mur i eh edificis hom disposava d'eixides i andrones que eren llocs indicats per ubicarhi eh femers propis i els de les cases del Call que hi abocaven des de dalt de la muralla. Les cases situades a la vora del riu són més tardanes. El 1319 només se n'havien construït unes poques; la major pa rt van ser b as tides entre 1319 i 1353. El seu retard s'explica pel perill que i mplicava la proximitat del riu i que no es va salvar fins a la construcció d'un mur de contenció corn el de l'areny. En tot c as , alguns pa rt iculars tenien c as es a les dues bandes del carrer. Això eh permetia cobrir-lo mitjançant arcs i pilars, però només en trams discontinus perquè calia deixar trams oberts per faci litar la il·luminació i la renovació de l'aire. - (AHG. Pia Almoina, Arxivacions 831, 883, 884) - (ADG. Pergamins de la Mitra. foL 4) -

Plan of one part of the present-day Carrer de les Ballesteries„ corresponding to the section between what are now numbers 24 and 47. At that time the Almshouse had direct control over the houses built on either side of the street. Those giving onto the Roman wall had an older origin, some being documented from the late 12th C. Between the wall and the buildings there were yards and alleys which were used for depositing the wastes of these houses and of those of the Call, which were dumped from the lop of the wall. The houses situated alongside the river are later constructions. In 1319 only a few had been built: the majority date from between 1319 and 1353. This delay is explained by the danger of the proximity of the river, which was not averted until the construction of a floodwall like that of the Areny. Some private individuals had houses on both sides of the street, which enabled them to cover it by means of arches and columns, but only in discontinuous sections, since some sections had to he left uncovered for the purposes of illumination and ventilation. - AHG, Pia Almoina, Arxivacions, 831, 883, 884. - ADG, Pergamins de la Mitra, fol. 4.

1 Sinagoga i Call jueu. 2 Torre i muralla d'origen romà.

1 Synagogue and Jewish Quarter. 2. lower and wall of Roman origin.

41


Boschmonar Postern. This was an open drain hole in the wall. Street running alongside the wall. Carrer de les Ballesteries. Row of 14 houses, of which we know the owners of the leaseholds. From north to south: E. Lopes (1273), Guillem Ulneolis (1353), Bernat Mir (1353), Francesc Ballester (1353) and previously Pere Fuià (1319), Moet (1353) and previously Pere Fuià (1319) and Guillem Colteller (1319), Pere Vilardell (1353), Narcisa the wife of Jaume Ballester (1354) and previously Guillem Camps (1319), Pere Pont (1356) and previously Arnau Pelegrí (1354) and Ramon Sala (1319), Berenguer Company (1354) and previously Pere Ros (1319), Pere Vilardell (1358) and previously Jaume Miquel (1318), Arnau Forabosc (1358) and previously Beltran de Cassà (1356) and Brunissendis the wife of Guillem Puig (1319) and Ramon Gilbert (1318), Pere Crespià (1319 and 1355), Francesc Cerdà (1355) and previously Ramon Cerdà (1346), Francesc Vanosa (1355). 7 Row of 10 houses, with the following owners, from north to south: Guillem Ulneolis (1353), Bernat Mir (1353), Francesc Ballester (1353), Moet (1356), Bernat de Queixàs (1356), Guillem Prin (1356) and previously Guillem Camps (1319), Arnau Pelegrí (1354), Guillem Rovira (1354), Pere Vilardell (1358), Arnau Forabosc (1358).

3 Poterna de Boschmonar. Era una boca de desguàs oberta a la

3. 4. 5. 6.

muralla. 4 Carrer de ronda de la muralla. 5 Carrer de les Ballesteries. 6 Filera formada per 14 c as es de les quals coneixem els propietaris dels censos. De nord a sud: E. Lopes (1273); Guillem Ulneolis (1353); Bernat Mir (1353); Francesc Ballester (1353) 1 abans Pere Fuià (1319); Moet (1353) i abans Pe re Fuià (1319) i Guillem Colteller (1319); Pere Vilardell (1353); Narcisa, esposa de Jaume Ballester (1354), i abans Guillem Camps (1319); Pere Pont (1356) i abans Arnau Pelegrí (1354) i Ramon Sala (1319), Berenguer Company (1354) i abans Pere Ros (1319); Pere Vilardell (1358) i abans Jaume Miquel (1318); Arnau Forabosc (1358) i abans Beltran de Cassà (1356), Brunissendis, esposa de Guillem Puig (1319), 1 Ramon G ilbe rt (1318); Pe re Crespià (1319 i 1355); Francesc Cerdà (1355) i abans Ramon Cerdà (1346), i Francesc Vanosa (1355). 7 Filera formada per 10 c ases. Els propietaris són els següents, de nord a sud: Guillem Ulneolis (1353), Bernat Mir (1353), Francesc Ballester (1353), Moet (1356), Bernat de Queixàs (1356), Guillem Prin (1356) i abans Guillem Camps (1319), Arnau Pelegri (1354). Guillem Rovira (1354), Pere Vilardell (1358) i Arnau Forabosc (1358).

39 Ford over the Onyar. An old track which descended from Gironella, following the northern wall, crossed the Onyar via a ford known as the 'posta Onnare" at least since 980. (ACSG, Pergamins,

39 Gual de l'Onyar. Un vell camí que baixava de Gironella seguint la muralla nord, travessava l'Onyar per un gual conegut corn la "posta Onnare" almenys des del 980 (ACSG. Perg. S. XI-XII. núm. 22).

11th-12th C., n°22).

FORÇA VELLA 40 Mercadell The old indoor market had become very much reduced

40 Mercadell. El vell mercat interior havia quedat molt reduït per la pèrdua de l'antiga funció de centre civic i econòmic de la ciutat del primer mil·lenni. El topònim, un dels niés vells de ta ciutat, es remunta fins al 1035 (ACSG. R. Ma rtí, Inicis de l'organització feudal del bisbat de Girona. (loc. 196. Tesi doctoral inèdita). 41 St. Genis. Petita església, avui desapareguda, documentada des de l'any 949, tot i que la seva antiguitat devia ser més gr an (ACSG. Llibre Sagristia Major, fol. 54). 42 Sta. Maria de les Puelles. Església situada a tocar els murs del castell de Sobreportes. Esmentada per primer cop l'any 993, devia tenir una antiguitat semblant a la de St. Genís; totes dues ocupaven espais oposats de l'antic "fòrum" de la ciutat (Puig et alii. L'arqueologia romànica a Catalunya. vol. II, 1994). 43 C as tell i portal de Sobreportes. Defensa de l'antiga porta nord de la ciutat, d'origen romà. Apareix com a castell a partir de l'any 1057 amb l'homenatge dels seus senyors feudals al comte de Barcelona (Miquel Rosselló, "Liber Feudorum Major" CSIC. Barcelona 1945). El segle XIV la seva senyoria pertanyia als Montcada (des del segle XII) i aquests el tenien sotsinfeudat als Xammar. L'aspecte dels seus murs i torres, aleshores quadrades, va canviar poc després de 1360 quan el rei Pere III va manar les reformes que li varen donar el seu aspecte actual (AHG. Pia Almoina. Llibre d'Arxivacions núm. 192). 44 Forn de Sobreportes. Amb aquest nom sencer el trobem per primer cop l'any 1296, tot i que sens dubte és molt més antic. Estava situat a tocar els murs de les cases jueves de l'extrem nord del Call (AHG. Pia Almoina. Llibre Arxiv. núm. 208). 45 Escales de la Seu. Probablement d'origen romà, les trobem ben documentades a pa rt ir del segle XI (1035). Una o diverses voltes permetien superar el desnivell entre el Mercadell i el pla superior

due to the loss of its old , function of civic and economic centre of the city during the first millennium. The toponym, one of the oldest in the city, dates hack to 1035 (ACSG, R. Martí, Inicis de l'organització feudal del bisbat de Girona, doc. 196, unpublished doctoral thesis). 41 St. Genís. A small church, now disappeared, documented since the year 949, although its origins must have been earlier (ACSG, Llibre Sagristia Major, fol. 54). 42 Santa Maria de les Puelles. A church situated beside the walls of the Sobreportes Castle. First mentioned in 993, its date of construction must have been similar to that of St. Genis: they faced each other across the old forum' of the city (Puig et al, L'arqueologia romànica a Catalunya, vol. II, 1994). 43 Sobreportes Castle and Gate. The defence of the old northern gate of the city, of Roman origin. It appears as a castle from 1057 onwards, with the tribute of its feudal lords to the Count of Barcelona (Miquel Rosselló, Liber Feudorum Maior, CSIC, Barcelona, 1945). In the 14th century it was owned by the Montcada family (and had been so since the 12th C.), who subleased it to the Xammar family. The appearance of its walls and towers, then square in shape, was altered shortly after 1360, when King Peter III ordered the reforms that would give it its current appearance. (AHG, Pia Almoina, Llibre d'Arxivacions, n° 192.) 44 Sobreportes Bakery. Found for the first time with this full name in 1296, although it is doubtlessly much older. It was situated beside the walls of the Jewish houses at the northern end of the Call. (AHG, Pia Almoina, Llibre d'Arxivacions, n 2 208.) 45 Cathedral Steps. Probably of Roman origin, they are well documented from the 11th century onwards (1035) One or more vaults resolved the difference in height between the Mercadell and the 42


davant la façana de la Seu. Hi havia una filera de cases adossades a ríla,soepv.cbitndm194)P(aRlMet també n'hi havia a la galta nord, tot i que les seves noticies, més tardanes, no les hi trobem fins al començament del segle XVII (Marquès; Casals de Girona, IV, pàg. 339 i ss.). 46 Forn de la Ruca. Antic forn de pa documentat amb aquest nom a partir de l'any 1181, tot i que segurament es força més antic. Era propietat de la Seu (ACSG. Llibre Sag. Major, fol. 50). 47 Pia Almoina. Instituciò fundada per Aman d'Escala l'any 1228 i destinada a la caritat alimentària dels pobres. Aleshores ocupava el racó sud-est del que és el gran edifici actual, aixecat el segle XV. (ADG. Pergamins de la Mitra núm. 132). 48 El Padró. Monument i replà clavant la façana de la Catedral; Lloc d'actes cívics com els juraments dels funcionaris públics (ADG. Notularum ITT, fol. 23). 49 La Seu de Girona. La catedral romànica del segle XI havia començat a ser substituïda per una nova de gòtica a partir de 1312. El recobriment de l'absis havia permès la seva consagració l'any 1342. La resta de l'edifici encara era el vell temple romànic, possiblement de tres naus amb els vells campanars (la torre de Carlemany i el cloquer vell), i la galilea o pòrtic cobert de la façana, més retirada que no pas l'actual. (P. Freixas. L'a rt gòtic a Girona. Girona 1983) 50 Palau Episcopal. Començat a aixecar en el seu indret actual poc abans de l'any 1000 a parti r d'unes modestes dependències que ocupaven el seu extrem meridional (ACSG, repertori Pontich I-269). A partir del s. XIII va tenir un procés d'engrandiment cap a l'orient, seguint la pujada de la Gironella, cap a les dependències de la Cúria episcopal (ACSG. Repertori Pontich núm. 267). 51 Cementiri "Vell". Esmentat per primer cop l'any 1020, el segle XIV es trobava molt malmès per la construcció del nou absis gòtic de la Seu (Marques. Cartoral Carlemany. doc. 80). 52 Cementiri "Nou". Documentat des del segle XIII i situat al voltant de l'actual Porta dels Apòstols de la Seu. Estava reservat principalment als canonges (ACSG. Rep. Pontich III fol. 227). 53 Davallada de la Seu. La talla de 1360 anomenava així l'antic carrer que començava a la cantonada del forn de la Ruca i pujava fins a la façana del Palau episcopal. Aquest carrer està documentat des del 1035 (R. Martí. op. cit. núm. 194). 54 Ardiaconat de Rabós o de Girona. Els ardiaconats eren els territoris en què hom dividia l'administració del bisbat. El primer era el de Girona, que tenia la seva seu, almenys des de l'any 1176, al lloc anomenat de Mora o Morera (ACSG. Llibre Sag. Major, fol. 57). 55 Mora o Morera. Indret documentat a partir de l'any 1237. Fins al 1315 hi va haver el casal del monestir de Breda (AHG. Pia Almoina. Llibre Arxiv. núm. 101). 56 Placeta. Documentada des del 1193 (AHG. Pia Almoina, Llibre Arxiv. núm. 23). 57 Sagristia Major. La principal de les institucions dependents de la Seu i que tenia cura de la gestió de bona part del seu patrimoni. Al segle XIV se situava al bell mig de la gran illa de cases situada a la part alta de la Força Vella, envoltada d'altres institucions eclesiàstiques (J. Marquès, AIEG XXII p. 16-18). 58 Ardiaconat de la Selva. Apareix esmentat a començament del segle XIII i es trobava situat a la part alta de la ciutat, prop del castell de Gironella. Aleshores la seva façana probablement donava a l'actual carrer dels Alemanys (ADG. Cartoral "de rubricis coloratis", fol. 70). 59 Carreró del Palau. L'any 1319 surt esmentat un carrer, actualment desaparegut, situat en una zona on es va ampliar el Palau episcopal cap a llevant (ADG. Cantoral "de rubricis coloratis" fol. 146). 60 Carreró. (AHG. Pia Almoina. Llibre Arxiv. núm. 227). 61 Po rtal Ruff. D'origen romà. (veure planta de detall). 62 Carrer de Bellmirall. Sembla que s'utilitzava aquest nom almenys des de 1352 per definir l'actual carrer dels Alemanys. (ADG. Not. 2a, 2158, fol. 27v a 28v.).

upper plateau in front of the façade of the Cathedral. There was a row of houses backing onto the southern side (R. Marti, op. cit., doc. 194), and probably on the northern side also, although references to these are not found until later in the early 17th C. (Marquès, Casals de Girona, I[ , pp. 3.39 ff. 46 Bakery of La Ruca. An old bakery documented with this name from 1181 onwards, although it is probably much older. It was property of the See (ACSG, Llibre Sag. Major, fol. 50). 47 Pia Almoina (Almshouse). An institution founded by Arnau d'Escala in 1228 and destined to feeding the poor. At that lime it occupied the south-east corner of the large present-day building, which was erected in the 15th C. (ADG, Pergamins de la Mitra, n ° 132.) 48 El Padró. Monument and square in front of the façade of the Cathedral: a place for civic acts such as the swearing-in of public officials. (ADG, Notularum, III, fol. 23). 49 The Cathedral of Girona. Work began on replacing the 11th-century Romanesque cathedral with a new Gothic construction in 1312. The covering of the apse had permitted its consecration by 1342. The rest of the building was still the old Romanesque cathedral, possibly of three naves with the old belltowers (the Charlemagne Tower and the old belfry), and the galilee or covered portal of the façade, more retracted than the present one. (P. Freixas, L'art gòtic a Girona, Girona, 1983) 50 Episcopal Palace. This began to be constructed in its current position shortly before the year 1000, starting with a few modest buildings which occupied the southern end (ACSG, Repertori Pontich 1, 269). From the 13th century onwards, it was enlarged towards the east, following the Gironella rise, towards the buildings of the Episcopal Curia (ACSG, Repertori Pontich, n° 269). 51 `Old' Cemetery. First mentioned in 1020 by the 14th century it had been badly deteriorated by the construction of the new Gothic apse of the Cathedral (Marques, Cartoral Carlemany, doc. 80). 52 'New' Cemetery. Documented since the 13th century and situated around the present-day Apostles' Door of the Cathedral. It was mainly reserved for the canons (ACSG, Repertori Pontich ill, fol. 227). 53 Davallada de la Seu. The property tax roll of 1360 gave this name of 'descent from the Cathedral' to the old street which began at the corner of the La Ruca bakery and climbed up to the façade of the Episcopal Palace. This street has been documented since 1035 (R. Mart( op. cit., n° 194) 54 Archdeaconry of Rabós or of Girona. The archdeaconries were the territories into which the administration of the bishopric was divided. The first was that of Girona, which had its seat, at least from 1176 ouncar ds, in the place known as Mora or Morera (ACSG, Llibre Sagristia Major, fol. 57). 55 Mora or Morera. Place documented since 1237. Until 1315 there stood here the manor house of the Monastery of Breda (AHG, Pia Almoina, Llibre d'Arxivacions n° 101.) 56 Small square. Documented since 1193 (AHG, Pia Almoi na, Llibre d'Arxivacions n° 23.) 57 Main Sacristy. the principal institution depending on the See, responsible for the administration of a large part of its estate. In the 14th century it was located in the very centre of the large block of houses situated at the top of the Força Vella, surrounded by other ecclesiastical institutions. (J. Marquès, AIEG XXII pp. 1618.) 58 Archdeaconry of La Selva. This is mentioned early in the 13th century, and was located in the upper part of the city, close to the Gironella Castle. At that lime its façade probably overlooked the present-day Carrer dels Alemanys. (ADG, Cantoral 'de rubricis coloratis'. fol. 70.) 59 Carreró del Palau. In 1319 there is a mention of a street or alley, now disappeared, situated in an area where the Episcopal Palace was extended towards the east. (ADG, Cartoral 'de rubricis coloratis', fol. 146.) 60 Alley. (AHG, Pia Almoina, Llibre d'Arxivacions n" 227) 61 Ruff Gate. Of Roman origin. (See detailed plan). 62 Carrer de Bellmirall It seems that this name was used at least from 1352 onwards to denote the present-day Carrer dels Alemanys. (ADG, Not 2ª 2158, fol. 27v to 28v) 43


SECTOR DEL PORTAL RUFÍ

Planta del sector meridional del mur de la Força Vella i del carrer dels Alemanys. La documentació utilitzada és molt diversa encara que destaquem el Fons Pontich (ACSG. Fons Pontich).

Plan of the southern sector of the wall of the Força Vella and the Carrer dels Alemanys. The documentation used is very diverse, although the Pontich Collection is especially important (ACSG, Fons Pontich).

1 Torre i muralla de la ciutat (Fons Pontich 1319). 2 Dues c as es de clergues; a llevant Ramon M as i a ponent Ramon Església, rector d'Arbúcies (1319). 3 Cases de Pere Roig (1319). 4 C as a d'Antoni Massaller, clergue (1319). 5 C as a d'en Pere Prosufi (1319). 6 Casa amb pati que des de 1105 pertanyia a l'abat de Vilabertran. 7 El 1319 es documenten unes cases canonicals, un tram de la muralla anomenada de "na Valent", c as es propietat d'Hug de Cruïlles, abat de St. Feliu i el c as al dels Bellmirall. 8 Torre i Portal Rufi. 9 Casa de la Sagristia Major de la Seu. 10 Carrer parcialment cobert i actualment desaparegut. 11 Lloc de Mora o Morera. Des del segle XIII hi havia una c as a amb cortals que depenia del monestir de Breda. Entre 1304 i 1316 l'ardiaca Bernat Güell comprà tota la finca. (ADG. Pia Almoina, núms. 104, 107, 111).

1 Tower and city wall (Fons Pontich, 1319). 2 Two houses of clergymen: to the east Ramon Mas and to the west Ramon Església, rector of Arbúcies (1319). 3 Houses of Pere Roig (1319). 4 House of Antoni Massaller, clergyman (1319). 5 House of Pere Prosufi (1319). 6 House with courtyard which since 1105 had belonged to the Abbot of Vilabertran. 7 In 1319 there are documented a number of canonical houses, a section of the wall called na Valent', houses belonging to Hug de Cruïlles, the Abbot of St. Feliu, and the mansion of the Bellmirall family. 8 Ruff Tower and Gate. 9 House of the Main Sacristy of the See. 10 Partially-covered street, now disappeared. 11 Place called Mora or Morera. Since the 13th century there had stood here a manor house with courtyard belonging to the Monastery of Breda. Between 1304 and 1316 the archdeacon Bernat Güell bought all of the property. (AHG, Pia Almoina, nos. 104, 107, 111.)

44


12 C as a al lloc de Mora que l'any 1316 tenia Berenguer Roig, el 1322 Joan Ferrer i el 1326 Berenguer Domingo. Tanmateix, a principi del s. XIV l'immoble estava re partit en dues c as es. Berenguer O lives posseïa la meitat nord fins al 1316, mentre que la part restant la tenia Brunissendis Marial entre 1304 i 1316 i la Claveria de la Seu des del 1316. (ADG. Pia Almoina núm. 108). 13 C asa que Jaume B as tenia entre 1315 i 1316, però que en el segle XIII havia estat dividida en dues c as es. 14 Carrer que puja a Gironella, aleshores conegut corn a carre r de Bellmirall. Es l'actual carrer dels Alemanys. 15 Cases de Bernat Coma i de Bernat de Cabanelles, el 1316 i 1322. (ADG. Pia Almoina núm. 129). 16 C as es del Presbiteriat i c as es del Priorat de Lledó el 1322. 17E1 1322 era la c as a de Bernat de Cabanelles que abans havia estat de Berenguer Domingo. 18 C as a de Galliners i galligà o androna el 1322. 19E11322 hi havia la c as a coneguda corn la de l'Apòstol del clergue Bauna.

12 House in Mora which in 1316 belonged to Berenguer Roig, in 1322 to Joan Ferrer and in 1326 to Berenguer Domingo. However, at the beginning of the same century the building was divided into two houses: Berenguer Olives owned the northern half until 1316, while the rest was owned by Brunissendis Marial between 1304 and 1316 and by the Keeper of the Keys of the See after 1316. (ADG, Pia Almoina, n 2 108.) 13 House owned by Jame Bas from 1315 to 1316, but which in the 13th century had been divided into two. 14 Street running uphill to Gironella, then known as Carrer de Bellmirall. It is the present-day Carrer ciels Alemanys. 15 Houses óf Bernat Coma and Bernat de Cabanelles, in 1316 and 1322. (ADG, Pia Almoina, n 2 129) 16 Houses belonging to the Presbyteriat and to the Priory of Lledó in 1322. 17 In 1322 this was the house of Bernat de Cabanelles which had previously belonged to Berenguer Domingo. 18 House of Galliners, and alleyway in 1322. 19 In 1322 there stood here what was known as the Apostle's House of the clergyman Bauna.

63 C as al d'en Bellmirall. Aquesta antiga família, documentada des de 1212, tenia el seu casal a tocar la muralla del portal Rufí. Pot ser el mateix edifici que al segle XIII portava el nom de Castell de Bellmirall i que es perllongava fins a l'esmentat portal (veure planta anterior). 64 Placeta de Gironella. Diversos documents del segle XIV i la mateixa talla de 1360 ens en parlen. Se situava davant del verger que donava accés al castell (AHG. Pia Almoina, Llibre Arxiv. núm. 190). 65 Portella de Gironella o de St. Cristòfol. Situada al mur nord de la Força Vella, prop del castell de Gironella, va adquirir el seu aspecte actual amb les reformes produïdes en el segle XVIII (ADG. Pia Almoina, Llibre Arxiv, núm. 227). 66 St. Cristòfol. Església consagrada el 1348 al costat del portal de la muralla del mateix nom. Va ser molt reaprofitada en reformar-se el portal al segle XVIII (AHG. Not III 2269, fol. 222). 67 Verger del castell de Gironella. Espai no edificat situat entre les fortificacions del castell i la placeta del mateix nom, situada a ponent. (AHG. Pia Almoina. Llibre Arxiv. núm. 190). 68 C as tell de Gironella. Apareix documentat per primer cop a partir de l'any 994. Sovinteja el seu nom als documents des de mitjan del segle XI, quan els vescomtes de Cardona juraren fidelitat per la seva possessió als comtes de Barcelona (Miquel Rosselló, LFM. CSIC. Barcelona 1945) i també a dotzenes de convenis feudals signats en aquell segle. A mitjan del segle XIV continuava vinculat als Cardona que en tenien infeudada la castlania als Lloret (ACA. Mulasses, Castell de Gironella 659, nota 10). 69 Paret del Call jueu. Recinte format per les muralles de la Força Vella al sud i ponent, i per les parets de les cases a nord i llevant; només s'obria mitjançant alguns po rt als situats en els carrers principals, especialment als extrems del Carrer Major. (AHG. Pia Almoina, Llibre Arxiv. núm. 37). 70 Portal inferior del Ca ll . Més antigament conegut com a Portal de l' Onyar o de l'Areny, situat a l'extrem meridional del carrer de la Força, aleshores carrer Major. La torre quadrada que el protegia va quedar encabida dins d'una nova, cilíndrica, a partir de 1362. (AHG. Notaria 65, vol. 2, P. Massanet, fol. 65). 71 Carre r Major del Call. L'actual carrer de la Força (Veure en aquesta col·lecció; Quaderns d'Història Urbana núm. 1; `Els jueus i la ciutat de Girona" 1995). 72 Sinagoga. Edifici documentat a partir del s. XIV davant la placeta de St. Llorenç. (Quaderns... op. cit. núm. 1). 73 Almoina jueva. Institució caritativa dedicada a la protecció dels indigents de la comunitat jueva. (Quaderns... op. cit. núm. 1).

63 Bellmirall Mansion. This old family, documented since 1212,

had its mansion beside the Rufi Gate. It could he the same building which in the 13th century was known as the Bellmirall Castle, and which extended as far as the mentioned gate (see previous plan). 64 Placeta de Gironella. Several documents from the 14th century and the Tax Roll of 1360 mention this small square, situated in front of the orchard which gave access to the castle. (AHG, Pia Almoina, Llibre d'Arxivacions, n 2190.) 65 Gironella or St. Cristòfol Gate. This small gate, situated in the north wall of the Força Vella near the Gironella Castle, acquired its current appearance with the reforms of the 18th century. (ADG, Pia Almoina, Ilibre d'Arxivacions, n° 227) 66 St. Cristòfol A church consecrated in 1348 beside the gate of the same name in the wall. Its stones were greatly reused in the reforms of the gate of the same name in the 18th century. (AHG, Not. III, 2269, fol. 222.) 67 Orchard of the Gironella Castle. An space free of buildings situated between the , fortifications of the castle and the small square of the same name, situated to the west. (ADO', Pia Almoina, Llibre d'Arxivacions. n" 190.) 68 Gironella Castle. First documented in the year 994. Its name occurs frequently in documents from the middle of the 11th century onwards, when the Viscounts of Cardona swore allegiance to the Counts of Barcelona , for their possession (Miguel Rosselló, LFM, CSI C, Barcelona 1945), and also in dozens of feudal pacts signed in that century. In the mid-14th century it remained linked with the Cardona family, who had subleased the castellany of it to the Lloret family. (ACA, Mulasses, Castell de Gironella, 659, note 10). 69 Wall of the Jewish Quarter. Enclosure formed by the walls of the Força Vella to the south and west, and by the walls of the houses to the north and east. The only openings were a few gateways situated in the main streets, especially at the ends of its main street, Carrer Major. (AHG, Pia Almoina, Llibre d'Arxivacions, n" 37) 70 Lower gateway of the Jewish Quarter. Previously known as the Onyar or Areny Gate, situated at the southern end of Carrer de la Força, then called Carrer Major. The square tower which protected it was contained within a larger, cylindrical tower which was commenced in 1362. (AHG, Notaría 65, vol. 2, P. Massanet, fol. 65.) 71 Carrer Major del Call The main street of the Jewish Quarter, now Carrer de la Força. (Quaderns d'Hi stòria Urbana n" 1, Els pelts i la ciutat de Girona, 1995) 72 Synagogue. Building documented from the 14th century onwards 2 in front of the Placeta de St. Llorenç. (Quaderns n 1, op. Cit.) 45


T al com estava distribuït a diversos capbreus reials dels any 1350-1360. (ACA. Batllia Reial. Girona 1350-1353), (AHCG. Fon Mercader Perg. 1026).

As it was laid out in several royal property lists of the years 1350-1360. (ACA, Batllia Reial, Girona 1350-53; AHCG, Fons Mercader, doc. 1026.)

1 Pedra de les mesures del gra. 2 Plaça dels Raïms. 3 Taules dels canvistes. 4 Pont d'en Cardonet. 5 Voltes de la Merceria. 6 Taules i botigues del Mercat. El capbreu reial de 1354 n'es menta fins a 46. La majoria eren fixes i fetes d'obra. 7 C as a de Margarida Capella el 1350. 8 Casa de Pere D. el 1350. 9 Casa de Jaume Sallent el 1350. 10 Casa de Bonanat Riba el 1350. 11 C as a de Dalmau Ricard el 1350. 12 Pont del MercadaL 13 Riu Onyar.

1 Stone platform of the corn measures. 2 Plaça dels Raïms. 3 Money-changers' tables. 4 Cardonet bridge. 5 Arches of the Merceria (clothmarket). 6 Stalls and shops of the Market. The royal list of 1354 mentions as many as 46 of these. The majority were fixed and made of brickwork. 7 House of Margarida Capella in 1350. 8 House of Pere D. in 1350. 9 House of Jaume Salient in 1350. 10 House of Bonanat Riba in 1350. 11 House of Dalmau Ricard in 1350. 12 Mercadal bridge. 13 River Onyar.

81 Plaça de la Fruita. Era el sector del mercat situat a continuació d la plaça de les Cols fins al límit davant el carrer dels Abeurador (ACA. Cancelleria Reial. fol. 43-47). 82 Carrer de la Cúria. Antic carrer urbanitzat des del segle XII i que va ser conegut amb aquest nom a pa rtir de l'any 1321, després de la instal·lació de la Cúria o Cort Reial en aquest Lloc. Encara é conegut amb el mateix nom (AHG. Pia Almoina. Llibre Arxiv. 124). 83 Cúria o Cort Reial. Edifici destinat a dependències dels funciona ris reials de la ciutat i la vegueria (veguer, batlle, jutges...) i seu de tribunal reial. S'esmenta per primer cop l'any 1321 en el lloc que v. conservar durant segles (doc. anterior).

81 Plaça de la Fruita. This was the fruit section of the market, which continued from the Plaça de les Cols to the end, in front of Carrer dels Abeuradors. (ACA, Cancelleria Reial, fol. 43-47). 82 Carrer de la Curia. An old street, urbanised since the 12th century, and known by this name from 1321 onwards, after the installation here of the Cúria or Royal Court. It is still known by the same name. (AHG, Pia Almoina, [libre d'Arxivacions 124). 83 Cúria or Royal Court. Building enclosing the offices of the royal officials of the city and of its jurisdiction (magistrate, mayor, judges, etc) and seat of the royal court. It is first mentioned in 1321 in the place where it remained for centuries (see previous document).


Partial plan of the sector of the city that includes the sector of the Cúria and carrer- de la Pescateria (now Carrer de les Peixateries Velles).

Planta parcial del sector de la ciutat que comprèn el sector de la Cúria reial i el carrer de la Pescateria -actual car re r de les Peixateries Velles-.

1 Block of houses, with documentation of the freemen Jaume Baier (1293 and 1326) and Aimeric de la Via (1326). (AHG, Pia Almoina, Llibre d'Arxivacions, 134-135). 2 Street now disappeared (id. above). 3 Houses of Pere Colobrant, Bonanat Fresc and Guillelma Suradella in 1326. In 1330 the Crown asked lo buy Pere Colobrant's house in order to install the prison of the Cú ria there: we do not know if this operation was carried out (id. above). 4 Old house or hall which Blanca dArenys bought from her husband in 1293. She is also mentioned as the owner in 1321 and 1323. In 1326 she gave it to her brother, Berenguer de Jonquers, and by 1334 it was owned by Aimeric de la Via, who divided it into four smaller dwellings, which were occupied by: to the north, Berenguer Nadal and Berenguer Gornal in 1334; to the south, Tomàs d'Avellaneda and Guillem Rovirola, also in 1334. Through the middle of the old house, a flagstoned alley was opened, of approx. 1.8 metres width, to give the inhabitants access. (AHG, Pia Almoina, Llib re d'Arxivacions, 159, 160, 161, 162, 169, 189). 5 Houses of Francesc Margarit in 1321 and 1334, Pere Massanet (1321-1334), Arnau Masnou and Guerau Abadia (1321), and Pew Cardonet (1321, 1323, 1345). (AHG, Pia Almoina, Llibre d 'A rxivacions, 124). 6 Royal Court building. 7 Carrer de la Cúria. 8 Caner de la Pescateria. 9 Urban space of which we only know that Pere Tauler and Arnau Cervià had houses there in 1293. (AHG, Pia Almoina, Llibre d'Arxivacions, 78). 10 Rented houses belonging to Guillem de Cabreres, Bonjuhé de Cresques and Joan Masdemunt in 1330. (AHG, Not. Massanet, 1330, ¡dl. 49). 11 Office of the Clerk of Girona in 1330 (id. above). 12 Houses of Pere Puig, Guillem Pere de Cervià, Pere Nadal, Bernal Hospital, Bernat Valldevià and Guillem Mateu in 1323. The houses on the western side had been built partially inside and outside the Onyar floodwall, which dated from the early 13th C. (AHG, Pergamins de l'Hospital 1323). 13 Rented houses belonging to Vivó Raspat, and previously of his father Berenguer Raspat in 1313 and 1323, Ramon Salelles, Ramon Bernat and Nicolau Miars in 1313, 1320 and 1323, Pere Alegre in 1320 and 1323, Bernat Hospital in 1320, Bernat Margarit in 1323, and finally the houses of Bonanat de Cartellà and Ramon de Queixàs in 1323. (AHG, Pergamins de l'Hospital, 274, 349). 14 Stone platform of the corn measures (id. above).

1 Illa de cases on es documenten els ciutadans Jaume Baier (1293 i 1326) i Aimeric de la Via (1326). (AHG. Pia Almoina, Llibre Arxiv. 134-135). 2 Carrer actualment desaparegut. (íd. anterior). 3 Cases d'en Pere Colobrant, Bonanat Fresc i Guillelma Suradella el 1326. El 1330 el rei demanà comprar la c as a de Pere Colobrant per instal·lar-hi la presó de la Cúria. No sabem si aquesta operació es va dur a terme. (íd. anterior.) 4 Antiga c as a o sala que el 1293 Blanca d'Arenys va comprar al seu marit. La mateixa propietària apareix esmentada el 1321 i el 1323. El 1326 la donà al seu germà Berenguer de Jonquers i el 1334 la tenia Aimeric de la Via que la va fraccionar en 4 habitatges més petits on s'hi van establir, al nord, Berenguer Nadal i Berenguer Gornal el 1334. Al sud, Tomàs d'Avellaneda i Guillem Rovirola també el 1334. Pel mig del vell casal s'hi va obrir un carreró enllosat de 10 pams de cana d'amplada (1'80 m. aprox.), per permetre el p as als veins. (AHG. Pia Almoina, Llibre Arxiv. 159, 160, 161, 162, 169, 189). 5 C as es d'en Francesc Margarit el 1321 i el 1334, Pere Massanet (1321- 1334), Arnau Masnou i Guerau Abadia (1321), Pere Cardonet el 1321, 1323 i 1345. (AHG. Pia Almoina, Llibre Arxiv. 124). 6 C as a de la Cúria reial. 7 Carrer de la Cúria. 8 Carrer de la Pescateria. 9 Espai urbà del que només sabem que Pere Tauler i Arnau Cervià hi tenien c as a el 1293. (AHG. Pia Almoina. Llibre Arxiv. 78). 10 C as es a cens de Guillem de Cabreres, Bonjuhé de Cresques i Joan Masdemunt el 1330. (AHG. Not. Massanet, 1330. fol. 49). 11 Escrivania de Girona el 1330. (íd. anterior). 12 Cases d'en Pere Puig, Guillem Pere de Cervià, Pere Nad al, Bernat Hospit al , Bernat Valldevià i Guillem Mateu el 1323. Les c as es de la galta de ponent havien estat construïdes parcialment dins i fora del mur de contenció de l'Onyar que datava de principi del s. XIII. (AHG. Perg. Hospital, 1323). 13 Cases (censos) d'en Vivó Raspat i abans del seu pare Berenguer Raspat el 1313 i el 1323, Ramon Salelles, Ramon Bernat i Nicolau Miars entre 1313, 1320 i 1323, Pere Aleg re el 1320 i 1323, Bernat Hospital el 1320, tres anys després Bernat Margarit i fmalment les c as es d'en Bonanat de Cartellà i Ramon de Queixàs el 1323. (AHG. Perg. Hospital, 274, 349). 14 Pedra de les mesures del gra. (íd. anterior).

84 Peixateria Vella. Esmentada corn a Peixateria des del 1263 fins que la construcció de la Nova va obligar a diferenciar-les. Fa referència als primers establiments per vendre peix a l'antic sector ciel mercat , al final del segle XII (AHG. Pia Almoina. Llibre Arxiv. 55). 85 Carrer del Portal del Call a la Ferreria. Actualment desaparegut. Anava des de la placeta del Correu Vell fins al començament del carrer de les Ferreries (AHG. Pia Almoina, Llibre Arxiv. 78). 86 Placeta del Portal del Call. Actual placeta del Correu Veil. Apareix documentada des del 1322. (AHG. Not. Massanet 1322 vol. III, fol. 65). 87 Carrer de la Sabateria Vella. Segurament surt esmentat en un document de l'any 1188 que parla d'un "carrer en tre dues fileres de cases que entra a la ciutat ", tot i que el seu nom medieval de Sabateria no s'esmenta fins a l'any 1255 (AHG. Beneficència. Capbreus Girona, Llibre 241, fol. 280). 88 Forn de pa d'en Serra. Conegut des de l'any 1160 amb el nom de forn d'en Gerald Tort (Canal et alii. AIEG. XXXIV, 1994. p. 13-29).

84 Peixateria Vella. Mentioned simply as the Peixateria from 1263 until the construction of the new fishmarkel, which required them to be differentiated. The name refers to the first establishments for selling fish in the old section of the market, at the end of the 12th C. (A FIG, Pia Alm oina, Llibre d'Arxivacions 55). 85 Street running from the gate of the Call to the Ferreria. Now disappeared. It led from the Placeta del Correu Vell to the beginning of Carrer de les Ferreries. (AHG, Pia Almoina, Llibre d'Arxivacions 78).

86 Placeta del Portal del Call Now the Placeta del Correu Vell. It is documented since 1322. (AHG, Not. Massanet, 1322, vol. III, fol. 65). 87 Carrer de la Sabateria Vella. This is probably the street mentioned in a document from 1188 as a "street between two rows of houses which enters the city'. although its medieval name of Sabateria ('shoenrurket) is not mentioned until 1255. (AHG, Beneficència, Girona Lists, Book 241, fol. 280).

48


89 Plaça dels Cavallers. La trobem esmentada amb aquest nom des de l'any 1330, tot i que ja existia l'any 1202 (ACSG. Sagr. Major, 78), abans que es comencés a construir la Fontana d'Or. El seu nom feia referència als cavallers, pocs, corn Arnau d'Arenys, que hi vivien al seu voltant (Canal et alii. Ass. Arqueològica de Girona. Quaderns de Treball, 8. 1995. p. 64-68). 90 Carrer de la Draperia. Tram nord de l'actual carrer dels Ciutadans. El nom surt esmentat per primer cop l'any 1247. El seu origen era molt remot, car seguia un dels trams meridionals de l'entrada de la via Augusta a Girona (ADG. Perg. St. Feliu. 1274). 91 Casal d'en Sitjar. (Fontana d'Or). La residència de la poderosa família ciutadana dels Sitjar -una de les que niés cops ocuparen el càrrec de jurat de la ciutat-, fou començada l'any 1220 i constitueix un dels pocs exponents conservats del nivell de vida de l'alta burgesia gironina (íd. 89). 92 Casal d'en Sarriera. La residència principal d'una antiga família de ciutadans que van ser set vegades jurats de la ciutat al llarg del s. XIV (AHCG. Fogatge 1360). 93 Casal d'en St. Celoni. Era una antiga famila de ciutadans, potser d'origen jueu (1210) que va donar 12 vegades jurats a la ciutat al llarg del s. XIV. Aquest casal ja existia cap a l'any 1247. (ADG. Hospici. Llibre d'Arxivacions núm. 46). 94 Ferreria Nova. El tram meridional de l'actual carrer dels Ciutadans portava aquest nom almenys des de l'any 1292. Significa una ampliació posterior al naixement de la Draperia, que podem datar de començament del segle XIII. (AHG. Pia Almoina. Llibre Arxiv. 77). El 1353 estava porticada la seva cantonada amb la plaça de les Albergaries (ACSG. Llibre Arxivacions I núm. 53). 95 C as als de ciutadans. Des del segle XIII trobem una filera de casals de ciutadans -Bordils, Net, Pabia, Tornavell, Camps...- situats al llarg de la galta oriental del carrer de la Ferreria Nova i la plaça de les Albergaries (AHG. Hospital Nou. Llibre Arxiv. 72-76). (ADG. Vestuari 6). 96 Ferreria Vella. L'inici de la urbanització d'aquest carrer es produí en l'ordenació del mercat general de l'any 1160. El seu nom actual apareix documentat des de l'any 1246 (AHG. Pia Almoina. Llibre Arxiv. 44-45). 97 Carnisseria interior. Des de molt antic (1206) apareix un espai ocupat del primer mercat de l'Areny amb el nom de Carnisseria i que actualment correspon a la continuació cap al sud de les Peixateries Velles. L'any 1360 calia distingir-la de les taules de la Carnisseria exterior situades al Mercat, (l'actual Rambla (AHG. Pia Almoina, Llibre Arxiv. 28) 98 Carnisseria de la Boqueria. Un dels espais de la Carnisseria interior era l'anomenada Carnisseria de la Boqueria que apareix el mateix any 1206 (íd. anterior). 99 Carre r de la Merceria. Actuals voltes de la Rambla. Surt amb aquest nom des de 1252 encara que els primers edificis es començaren a bastir a final del segle XII i els primers arcs i voltes són de començament del segle XIII (1203) i es recolzaven sobre el mur de l'Areny, aixecat pels volts de l'any 1200. Sota les seves voltes s'arrengleraven les taules ciels botiguers del mateix carrer (Canal et alii AIEG. XXXIV 1994. p. 13-29). 100 Carrer dels Abeuradors. Antic i actual carrer de l'Areny que havia estat un dels limits de la zona del Mercat General quan aquest es va ordenar cap al 1160. El seu nom apareix el 1325 i s'obria a l'areny mitjançant un po rt al que també portà els noms del Mercadal i d'en Bonaventura, i que donava accés al pont de fusta del Mercadal (AHG. Not. Massanet, 1325). 101 Plaça de les Albergaries. Nom que s'esmenta per primer cop l'any 1242 tot i que ja trobem indicis de la seva urbanització des de 1229. El nom fa referència als casals de ciutadans construits als seus voltants ("albergs"). Les actuals voltes aleshores ja hi eren aixecades (ADO. Pia Almoina. Vestuari. Albergaries núm. 30). 102 Carrer d'en Serra. L'any 1321 trobem esmentat amb aquest nom un carrer que anava de la plaça del Vi a la Rambla i que ha quedat fossilitzat, en pa rt , en l'actual carreró d'Álvarez de Castro que dóna a la Rambla, en el tram de les antigues Taverneries. Feia cantonada

88 Serra's bakery. Known since 1160 as Gerald Tort's bakery. (Canal et al, AIEG XXXIV, 1994, pp. 13-29). 89 Plaça dels Cavaliers. Mentioned by this name from 1330 onwards, although it already existed in 1202 (ACSG, Sagristia Major, 78), before the commencement of building of the Fontana d'Or. Its name refers to the `knights', few in number, who lived around it such as Arnau d'Arenys. (Canal et al, Assoc. Arqueològica de Girona, Quaderns de Treball n° 8, 1995. pp. 64-68). 90 Carrer de la Draperia. Northern section of the present-day Carrer dels Ciutadans. The name is first mentioned in 1247. The origins of the street are very old, as it followed one of the southern sections of the entrance of the Via Augusta into Girona. (ADG, Pergamins de St. Feliu, 1274). 91 Sitjar Mansion (Fontana d'Or). The residence of the powerful Sitjar family of freemen - one of the families who on most occasions occupied the position of municipal magistrate - was commenced in 1220 and constitutes one of the few surviving manifestations of the standard of living of the high bourgeoisie of Girona (idem n° 89). 92 Sarriera Mansion. The principal residence of an old family of freemen who were seven times municipal magistrates during the 14th century. (AHCG, Property Tax Roll 1360). 93 Sant Celoni Mansion. An old , family of freemen, possibly of Jewish origin (1210), who provided magistrates . for the city 12 times during the 14th century. This mansion already existed around 1247. (ADG, Hospici, Llibre d'Arxivacions, n° 46.) 94 Ferreria Nova. The southern section of the present-day Carrer de Ciutadans bore this name at least from 1292. This extension came later than the Draperia, and can be dated in the early 13th century. (AHG, Pia Almoina, Llibre dArxivacions, n° 77.) By 1353 porches had been built at the corner with Plaça de les Albergaries. (ACSG, Llibre d'Arxivacions I, n°53.) 95 Freemen's mansions. From the 13th century onwards we find a row of mansions of freemen - Boras, Net, Pahia, Tornavell, Camps, etc. - along the eastern side of Carrer de la Ferreria Nova and Plaça de les Albergaries. (AHG, Hospital Nou, Llibre d'Arxivacions, 72-76.) (ADG, Vestuari, 6). 96 Ferreria Vella. The urbanisation of this street began with the layingout of the general market in 1160. Its present name is documented from 1246. (AHG, Pia Almoina, Llibre d'Arxivacions, 44-45) 97 Inner meat market. From an early date (1206) there appears a space occupied by the first market of the Areny with the name of C arnisseria, now corresponding to the continuation to the south of the Peixateries Velles. In 1360 it became necessary to distinguish it from the stalls of the `outer' meat market situated in the Market (the present-day Rambla). (AHG, Pia Almoina, Llibre d'Arxivacions, 28.) 98 Boqueria meat market. One of the spaces of the inner meat market was the so-called Boqueria meat market, which appears in the same year, 1206 (id. above.) 99 Carrer de la Merceria. The present-day arches in the Rambla. This name ('clothmarket) appears in 1252, although the first buildings were commenced in the 12th century and the first arches and vaults are from the early 13th (1203) and were supported on the wall of the sandbank, which was erected around the year 1200. The shopkeepers of the street set out their stalls under these vaults. (Canal et al, AIEG XXXIV, 1994, pp. 13-29) 100 Carver dels Abeuradors. Old and present-day street of the Areny, which was one of the boundaries of the area of the General Market when this was laid out around 1160. Its name appears in 1325, and it opened to the Areny through a gateway which also bore the names Mercadal and Bonaventura, and gave access to the wooden bridge of the Mercadal. (AHG, Not. Massanet, 1325 ) 101 Plaça de les Albergaries. A name which is first mentioned in 1242, although indications of its urbanisation are , found from 1229. The name of this square refers to the freemen' mansions (albergs or lodges) built around it. The present-day arches were already standing al that time. (ADG, Pia Almoina, Vestuari, Albergaries n° 30.) 102 Carrer d'en Serra. In 1321 we find mentioned by this name a street which led from the Plaça del Vi to the Rambla and which has

49


amb un altre carreró anomenat d'en Sunyer i que anava fins al d'Abeuradors. Actualment desaparegut. (ADG. Pia Almoina. Vestuari. Girona núm. 7). 103CaredlsTvni. continuació de l'antic mercat s'allarA gava aquest carrer porticat, esmentat amb el seu nom des de 1321 (ADG. Pia Almoina. Vestuari. Censals, rotlle).

been fossilised in part by the present-day Carreró d Alvarez de Castro which meets the Rambla in the section of the old Taverneries. It made a corner with another alley, called Carreró d'en Sunyer, which led to Carrer dels Abeuradors. Now disappeared. (ADG, Pia Almoina, Vestuari, Girona, n° 7). 03 Carrer de les Taverneries. This porticoed street led off from the old market, and is mentioned by this name from 1321 onwards, (ADG, Pia Almoina, Vestuari. Censals, rotlle)

SECTOR DE TAVERNERIES I LA MERCERIA

Planta que correspon al sector central i meridional de la galta esquerra de la Rambla. La urbanització i els primers establiments en el sector meridional de la Merceria es van realitzar el 1252 amb una parcel•lació de cases de planta molt petita, però que tenien l'avantatge de poder ampliar l'espai edificant sobre el carrer mitjançant arcs i pilars fonamentats damunt el mur de contenció de l'Onyar (les actuals voltes de la Rambla). El segle XIV la situació era la mateixa, l'únic que havia canviat eren els noms dels propietaris (Canal et alü. AIEG XXXIV, 1994. p. 13-29). En el segle XI II, a les Taverneries es van edificar nombroses cases i taules. Amb anterioritat, només existia un mas que des del 1180 pertanyia a l'abat de Poblet. La consolidació definitiva de les Taverneries es va produir a partir de 1285 quan l'esmentada masia es va arruinar com a conseqüència del setge francès. El 1295 el monestir de Poblet encarregà a Berenguer Duran que reparés els desperfectes, al mateix temps que es parcel.lava l'antiga finca i s'hi realitzaven nous establiments. (AHG. Pia Almoina, Llibre Arxiv. 88).

Plan corresponding to the central and southern sector of the left-hand side of the Rambla. The urbanisation and the first leaseholds in the southern sector of the Merceria were effected in 1252 with a plot division of houses of a very small ground plan, but which had the advantage of being able to enlarge the space by building out over the street by means of arches and columns standing on the Onyar floodwall (the present-day arches of the Rambla) In the 14th century the situation was the same, the only change being the names of the owners. (Canal et al, AIEG X)OIV, 1994, pp. 13-29) In the 13th century, numerous houses and stalls were built in Taverneries. Previously there had only existed a farmhouse belonging to the Abbot of Poblet from 1180. The definitive consolidation of Taverneries came about after 1285, when this farmhouse was ruined as a result of the French siege. In 1295 the Monastery of Poblet commissioned Berenguer Duran to repair the damage, the old property being divided up into plots and new establishments being built. (ATIG, Pia Almoina, Llibre dArxivacions, 88.)

1 Carrer actualment desaparegut. 2 Pere Bertí. (ADG, Pergamí 1323). 3 Pere Marcó. (íd.) 4 Ramon Puig. (íd.) 5 Pere Puig. (íd.) 6 Bonanat Bertí. (íd.) 7 En Massa. (íd.) 8 Carrer i voltes de la Merceria. 9 Mur de contenció de l'Onyar que fou bastit a principi del s. XIII per evitar les rivades i que s'estenia per tot l'areny. Va resultar fonamental per a la urbanització de tot aquest eixample urbà.

I Street now disappeared. 2 Pere Bertí (ADG, Perg amí 1323). 3. Pere Marcó (id). 4. Ramon Puig (id). 5. Pew Puig (id). 6 Bonanat Bertí (id). 7 Massa (id). 8 Street and arches of the Merceria. 9. Onyarfloodwall, built at the beginning of the 13th century and extending all along the sandbank. It was fundamental to the urbanisation of the whole of this urban extension. 10 Carrer dels Abeuradors.


11 Abeuradors Gate. 12Rented houses belonging to Vidal Bosch in 1313, Vidal Vinyes, Ramon Vinyes and Berenguer Renal! in 1325, Duran in 1341. 13 Andreu Olot in 1323, Nicolau Campllonch in 1341 and Pere Campllonch in 1343. 14Pere Oliveres in 1313, Vidal Bosch in 1315, Bernat Vidal in 1321, Ferrer Tarats in 1321, 1323 and 1341, Feliu Gener in 1342. 15Jaume Ramon and Bonanat de Bordils in 1313, Marçal in 1321, Francesc Prat in 1341 and Bernat de Bordils and Bernat de Bertí in 1342. 16Jaume Ramon and Bonanat de Bordils in 1313, Marçal in 1321, Pere d'Escala in 1321, Guillem Ferreres in 1323, Joan Prat in 1323, Francesc Prat in 1341, Bernat Bertí and Bernat de Bordils in 1342. 17 Guillem Fuster in 1313, Ramon Provençal, Bonanat de Bordils and Vidal Bosch in 1315, Jaume Jonquera in 1321, 1323 and 1341, Bernat de Bas in 1341. 181aume Miquel in 1313 and 1321, Joan Prat in 1323, Jaume Serra or Serrat in 1341 and 1342. 19 Vicens Guimerà in 1313, Vicens Nadal in 1321 and 1323, Francesc Viader and Bernat Sampsó in 1341. 20 Vicens Guimerà in 1313, Jaume Campllonch in 1321 and 1323, Nadal Palma in 1341. 21 Vicens Guimerà in 1313, Ramon Cases in 1321, 1323 and 1341. 22 Heirs of Vicens Guimerà in 1315, Guillem Massana in 1321, 1323 and 1341. 23 House of the freeman Guillem Sunyer in 1360. It was the Sunyer family which occupied the position of magistrate of the city on most occasions during the 14th century. 24 In 1294 this was part of the Poblet farmhouse, with the cellar owned by Berenguer Duran. It was divided into two plots, and in the same year Ponç Pinya acquired the eastern half which then passed to Pere Vall-llohera in 1296. Ramon Albert bought the westernn half in 1318 and the eastern part in 1323. By 1341, Joan Albert owned all of the property. 25 In 1294 this was an estate leased by the Monastery of Poblet to Berenguer Duran and Brunissendis, the wife of Bernat Duran. Berenguer d'Olot acquired the *** western part in 1296, and it passed to his son Bere nguer in 1298. That same year it was bought by Pere Vall- Llobera. The *** western part of the property was acquired by Ramon de Montcal in 1298. By 1341 Jaume Mitjavila owned the whole property. 26Estate and pond of the Poblet farm, which in 1298 was owned by Berenguer Duran. In 1318 it was occupied by Ramon Albert, who by 1322 had a house and garden here, which he maintained until 1341 when he gave it to his son Joan Albert. The latter must have sold it, because in 1350 it had three owners: Ponç Madrenes, Pere Casadevall and Pere de Bordils. 27In 1294 this formed part of the estate leased to Berenguer Duran. Between 1323 and 1341 Pere Bisbal had a house here. Later on we find there Clara, the wife of Guillem Bisbal, and Pere de

10 Carrer dels Abeuradors. 11 Po rt al dels Abeuradors. 12 Censos de Vidal Bosch el 1313, Vidal Vinyes, Ramon Vinyes i Berenguer Renall el 1325, Duran el 1341. 13 Andreu Olot el 1323, Nicolau Campllonch el 1341 i Pe re Campllonch el 1343. 14 Pe re Oliveres el 1313, Vidal Bosch el 1315, Bernat Vidal el 1321, Ferrer Tarrats el 1321, 1323 i 1341. Feliu Gener el 1342. 15 Jaume Ramon i Bonanat de Bordils el 1313, Marçal el 1321, Francesc Prat el 1341 i Bernat de Bordils i Bernat de Bertí el 1342. 16 Jaume Ramon i Bonanat de Bordils el 1313, Marçal el 1321, Pere d'Escala el 1321, Guillem Ferreres el 1323, Joan Prat el 1323, Francesc Prat el 1341, Bernat Bertí i Bernat de Bordils el 1342. 17 Guillem Fuster el 1313, Ramon Provençal, Bonanat de Bordils i Vidal Bosch el 1315, Jaume Jonquera el 1321, 1323 i 1341. Bernat de Bas e11341. 18Jaume Miquel el 1313 i 1321, Joan Prat el 1323, Jaume Serra o Serrat el 1341 i 1342. 19 Vicens Guimerà el 1313, Vicens Nadal el 1321 i 1323, Francesc Viader i Bernat Sampsó el 1341. 20 Vicens Guimerà el 1313, Jaume Campllonch el 1321 i 1323, Nadal Palma el 1341. 21 Vicens Guimerà el 1313, Ramon C as es el 1321, 1323 i 1341. 22 Hereus de Vicens Guimerà el 1315, Guillem Massana el 1321, 1323, 1341. 23 C as a del ciutadà Guillem Sunyer el 1360. La familia Sunyer va ser la que va ocupar més vegades el càrrec de jurat de la dutat al llarg del segle XIV. 24E1 1294 era pa rt del mas de Poblet amb el celler que tenia Berenguer Duran. Es va dividir en dues finques i el mateix any Ponç Pinya tenia la meitat de llevant que va anar a mans de Pere Vall-llobera el 1296. La meitat de ponent fou comprada per Ramon Albe rt el 1318 i la de llevant el 1323. Jo an Albe rt tenia tota la propietat el 1341. 25E1 1294 era un honor que tenien Berenguer Dur an i Brunissendis -esposa de Bernat Duran- pel monestir de Poblet. Berenguer d'Olot va obtenir la pa rt de ponent el 1296 que passà al seu fill Berenguer el 1298. El mateix any ho comprà Pe re Vall-llobera. La pa rt oriental de la finca la va adquirir Ramon de Montcal el 1298. El 1341 Jaume Mitjavila regentava tota la propietat. 26 Honor i bassa del m as de Poblet que el 1298 posseïa Berenguer Duran. El 1318 hi havia establert Ramon Albe rt que el 1322 tenia un c as al amb jardí que va mantenir fins al 1341 quan el va donar al seu fi ll Joan Albert. Aquest la devia vendre perquè el 1350 hi coneixem t re s propietaris; Ponç Madrenes, Pere Casadevall i Pere de Bordils. 27 E1 1294 formava pa rt de l'honor de Berenguer Duran. Entre 1323 i 1341 hi tenia c as a en Pe re Bisbal Més tard hi trobem Clara, muller de Guillem Bisbal, i Pere de Bordils. 28 Des del 1340 hi tenia residència en Pe re de Torre. El 1350 hi trobem en Jaume de Torre. El mateix any també s'esmenten Margarida, muller de Jaume Cervera i en Ponç Madrenes. 29 El 1294 hi havia una c as a que pertanyia a Nicolau Colteller. El 1323 en Pere Nicolau, el 1340 Berenguera Riuclar i Bernat Riuclar que també apareix e11341. 30 Carre r d'en Sunyer. 31 Car re r d'en Serra o en Serrat. 32 Plaça de les Albergaries. núms. 12 a 31 veure; - 1294; AHG. Pia Almoina, Llibre Arxiv. núm. 82-84. - 1296; AHG. Pia Almoina, Llibre Arxiv. núm. 85. - 1298; AHG. Pia Almoina, Llibre Arxiv. núm. 86. - 1313; AHG. Vestuari, rotlle 1301.

Bordils.

28 From 1340 onwards this was inhabited by Pere de Torre. In 1350 we find Jaume de Torre. The same year there are also mentions of Margarida, the wife of Jaume Cervera, and Ponç Madrenes. 29In 1294 there was a house here belonging to Nicolau, Colteller,; in 1323 Pere Nicolau, in 1340 Berenguera Riuclar and Bernat Riuclar, who also appears in 1341. 30 Carrer d'en Sunyer. 31 Carrer d'en Serra or Serrat. 32Plaça de les Albergaries. Numbers 12 to 31, see: - 1294: AHG, Pia Almoina, Llibre d'Arxivacions, n° 82-84. - 1296: AHG, Pia Almoina, Llibre d'Arxivacions, n° 85. 2 - 1298: AHG, Pia Almoina, Llibre d'Arxivacions, n 86. - 1313: AHG, Vestuari, rotlle 1301.

51


- 1315; AHG. Vestuari, censals. rotlle 1301. - 1318; AHG Pia Almoina, Llibre Arxiv. n. 87. - 1321; ADG Vestuari, Girona 7. - 1323; ADG. Vestuari, Girona 8. - 1323; AHG. Pia Almoina. Llibre Arxiv. n. 131. - 1325; AHG. Not. Massanet 1325. - 1341; ADG. Pia Almoina, 1341. - 1341; ADG. Vestuari, Girona, s. n. - 1341; AHG. Pia Almoina. Llibre Arxiv. n. 181-182. - 1342; ADG. Vestuari, rotlle 1301. - 1343; ADG. Vestuari, Girona s. n. - 1350; ACSG. Llibre Arxiv. I, n. 46.

- 1315: AHG, Vestuari, censals, rotlle 1301. - 1318: AHG, Pia Almoina, Llibre d'Arxivacions, n 9 87. - 1321: ADG, Vestuari, Girona 7. - 1323: ADG, Vestuari, Girona 8. - 1323:: AHG, Pia Almoina, Llibre d'Arxivacions, n9131. - 1325.: AHG, Not. Massanet, 1325. - 1341: ADG, Pia Almoina, 1341. - 1341: ADG, Vestuari, Girona, unnumbered. - 1341: AHG, Pia Almoina, Llibre d'Arxivacions, n 9 181-182. - 1342: ADG, Vestuari, rotlle 1301. - 1343: ADG, Vestuari, Girona, unnumbered. - 1350: ACSG, Llibre d'Arxivacions I n 9 46.

CAP DE L'ARENY 104 Carrer de les Albergaries al po rt al d'en Banyoles. Actual carrer de l'Albareda, tot i que aleshores encara no portava aquest nom. Es tracta del primer tram del recorregut de l'antiga Via Augusta a la vora dreta de l'Onyar. Es començà a urbanitzar des de final del segle XII, encara que sense cap nom conegut i fou l'eix del nou barri del Cap de l'Areny (ACSG. Sagristia Mitjana L núm. 225). 105Carrer i c as al de n'Aurich. Actual carrer de l'Auriga. Era el nom de la familia propietària del casal del capdamunt del carrer (ACSG. Llihre Arxiv. II, 201). 106Carrer d'en Provincial. El casal gran de la família ciutadana dels Provincial (d'origen jueu), documentat des de començament del segle XIII (1210), va acabar clonant nom a aquest carrer que ells mateixos havien urbanitzat, com explica un document de 1249. (ACSG. Llibre Sagristia Mitjana I, núm. 230). Es un carrer desaparegut. 107Carrer dels Oilers o d'en Serra. Nom d'un carrer que no apareix fins a l'esment de la Talla de 1360, encara que la seva existència ens és coneguda des del segle XIII (1249) i que actualment ha desaparegut. (AHCG. Talla 1360). 108Carrer de l'Albareda. El nom és molt antic i es remunta a una antiga família esmentada en aquest lloc des de 1177 (època fundacional del barri). Aleshores aquest carrer corresponia a una de les travesses, avui desapareguda, que baixava des de la Mercè fins a l'actual carrer Albareda (AHG. Pia Almoina. Arxiv. 51). S'esmenta amb aquest nom a partir de 1252 (ADG. Llibre Arxivacions. Pia Almoina núm. 51). 109Carrer d'en Ricart d'Osca. Nom originat en un ciutadà esmentat a mitjan del segle XIII (1253) i que va urbanitzar aquest carrer aleshores. Actualment desaparegut (veure planta).

104 Street running from Albergaries to the Banyoles Gate. The present-day Carrer de l'Albareda, although it did not have this name at that time. It is the first section of the route of the old Via Augusta along the right bank of the Onyar. Its urbanisation began at the end of the 12th century, though with no known name., and it formed the axis of the new district of Cap de l'Areny. (ACSG, Sagristia Mitjana I, n 9 225). 105Carrerde n'Aurich and Aurich mansion. The present-day Carrer de l'Auriga formerly bore the name of the family which owned the mansion at the top end. (ACSG, Llibre d'Arxivacions IL 201.) 106 Carrer d'en ProvinciaL The principal mansion of the Provincial family of freemen (of Jeurish origin), documented from the early 13th century (1210), finally gave its name to this street which they themselves had urbanised; as is explained in a document of 1249. (ACSG, Llibre Sagristia Mitjana 1, n 9 230). The street has now disappeared. 107 Carrer dels Oilers or d'en Serra. A street name which does not appear until the Property Tax Roll of 1360, although its existence is known from the 13th C. (1249). It has now disappeared. (AHCG, Property Tax Roll 1360.) 108 Carrer de l'Albareda. The name is very old and dates hack to an old family mentioned in this place since 1177, the period of foundation of the district. At that time this street, which has now disappeared, corresponded to one of the cross-streets which descended from the Merce to the present-day Carrer de 1 Albareda (AHG, Pia Almoina, Llibre d'Arxivacions, 51). It is mentioned with this name from 1252 onwards (ADG, Llibre d'Arxivacions, Pia Almoina, )1951). 109 Carrer d'en Ricart d'Osca. A name deriving from a freeman mentioned in the mid-13th century (1253) who urbanised this street at that time. Now disappeared (see plan).

SECTOR DEL CAP DE L'ARENY

52


Pl an ta d'un sector de la ciutat situat a l'extrem meridional de l'actu al carrer de l'Albareda.

Plan of a sector of the city situated at the southern end of the presentday Carrer de l'Albareda.

1 Carrer Albareda. 2 Illa urbana que tenia Ricart d'Osca (s. XIII) per la sagristia Segona de la Seu. El 1313 Agnès, filla de Ricart, va rebre el permis per fer-hi establiments sobre els casals i el jardí que havien estat del seu pare, aleshores difunt. De pocs anys després coneixem alguns propietaris; Guillem de Fàbregues, Arnau Salenc i Bernat Dalmau el 1318, Guillem Boschons i na Jaquerna el 1325, na Bateda, Arnau de Puig, Ramon Anglada i Francesca, filla d'Arnau Corretger, el 1330. El 1381 el sector estava densament edificat, tal corn ens mostren uns capbreus d'aquell any. (ACSG. Arxiv. I, Albareda 240), (ACSG. Arxiv. I, Albareda 249), (ACG. Notaria Deleuras, p. 33, 1324), (ACSG. Arxiv. I, 251). 3 Antiga c as a de Ricart d'Osca (1313). (ACSG. Arxiu. I, 240). 4 Carre r d'en Ricart d'Osca. Documentat a bastament i també a la Talla de 1360. (doc. anterior). 5 Illa urbana amb poca informació abans de 1360. Se sap que hi havia establiments com els d'en Guillem Busquets i en Benvengut Bellshom el 1313. Tanmateix documents de 1369 i 1372 acrediten que tot l'àmbit estava densament edificat i que en destacava una propietat principal; la d'en Bonanat Geronès, que hi tenia la c as a major i jardins. (doc. anterior). 6 Carrer d'en Banyoles o de Mora. C al deslligar-lo del lloc de Mora o Morera que estava localitzat a la Força Vella. El nom de Mora apareix poques vegades (1323, 1349), però la seva localització és segura. (ACSG. Arxiv. II, 283). 7 Actu al car rer Albareda. Al llarg dels temps medievals no rebia cap denominació específica. El seu nom mode rn és una traslació del nom mediev al d'un altre carrer. 8 Illa de c as es sobre arcs cobrint el car re r. Les reduïdes dimensions de les c ases féu que els propietaris demanessin permis per construir sobre el carrer mitjançant pilars i arcs. A principi del segle XIV l'especulació i el desig de sòl urbanitzable es contraposava amb la necessitat d'espai públic i encara més a la zona de l'Areny utilitzada com a Mercat des de feia segles. Així Alfons Xifreu va veure revocada la seva llicència per construir-hi arcs el 1313 i no va obtenir el permis definitiu fins al 1321. Finalment el 1345 els jurats de la ciutat v an permetre avançar sobre el carrer les façanes de les c as es als propietaris que encara no ho havien fet, fins a la línia de les que ja hi estaven bastides, entre les quals hi havia les d'Alfons Xifreu, Ramon Ferrer i Jaume Calvet. Per altres documents podem completar la llista dels propietaris restants i alguns de temps abans; en Pe re Cercià el 1332; Berenguera, filla d'en Ramon Feliu, Benvengut Bellshom i Ramon Mayanoni el 1311, i en Pere Serra el 1332, 1345 i 1360, el qual estava situat a l'extrem sud i que donà nom al veí portal obert al mur de contenció de l'Onyar. (ACSG. Arxiv. I, Albareda 238), (Guilleré op. cit. vol. I, pàg. 442), (AHCG. Cat. Pergamins, 315). 9 C as a sobre arcs i pilars propietat d'en Guillem Busquets el 1311. El 1348 havia passat a Jaume Calvet. Pel nord s'obria un carre ró i més enllà altres cases, com la d'en Jaume Miquel, esmentada el 1311, 1313 i 1314.

1 Carrer Albareda. 2 Urban block leased by the Second Sacristy of the See to Ricart d'Osca (13th C). In 1313, Ricart's daughter Agnès received permission to lease the buildings and garden that had belonged to her father, then deceased. From a few years later we know some of the owners: Guillem de Fàbregues, Arnau Salenc and Bernat Dalmau in 1318, Guillem Boschons and Jaquerna in 1325, Bateda, Arnau de Puig, Ramon Anglada and Francesca, the daughter of Arnau Corretger, in 1330. By 1381 the sector was densely built-up, as is shown by property lists from that year. (ACSG, Arxiv. L, Albareda, 240; ACSG, Arxiv. I, Albareda, 249; ACG, Deleuras Notary's Office, p. 33, 1324: ACSG, Arxiv. I, 251). 3 Former house of Ricart d'Osca (1313). (ACSG, Arxivacions L 240.) 4 Carrer d'en Ricart d'Osca. Amply documented and also included in the Property Tax Roll of 1360 (previous document). 5 Urban block about which we have little information before 1360. It is known that there were leaseholds such as that of Guillem Busquets and Benvengut Bellshom in 1313. Documents from 1369 and 1372 reveal that all of the block was densely built-up and that there was one notable property, that of Bonanat Geronès, who owned the largest house and gardens (previous document). 6 Carrer d'en Banyoles or Carrer de Mora. Not to be con fused with the place called Mora or Morera situated in the Força Vella. The name Mora appears on few occasions (1323, 1349), but its locution is certain. (ACSG, Arxivacions IL 283.) 7 Present-day Carrer de l'Albareda. Throughout the medieval period it had no specific name. Its modern name is the transferral of the medieval name of a different street. 8 Block of houses built over arches covering the street. Due to the small dimensions of the houses, the owners requested permission to build out over the street by means of columns and arches. In the early 14th century, speculation and the desire for building land ran contrary to the need for public space, particularly in the area of the Areny which had been used as a market-place for centuries. Thus, in 1313 Alfons Xifreu saw his licence for building arches revoked, and he did not obtain definitive permission until 1321. Finally, in 1345, the city magistrates allowed owners who had not yet done so to project the façades of their houses over the street as far as those which had already been built, including those of Alfons Xifreu, Ramon Ferrer and Jaume Calvet. From other documents we can complete the list of the remaining owners and some former ones: Pere Cercià in 1332, Berenguera, the daughter of Ramon Feliu, Benvengut Bellshom and Ramon Mayanoni in 1311, and Pew Serra in 1332, 1345 and 1360. The last-named lived at the southern end and gave his name to the nearby gate in the Onyar floodwall. (ACSG Arxivacions I, Albareda, 238; Guilleré op. cit. vol. 1, p. 442, AHCG, Catàleg de Pergamins, 315.) 9 House on arches and columns belonging to Guillem Busquets in 1311. By 1348 it had passed to Jaunie Calvet. An alleyway opened to the north, and beyond it there were other houses, such as those of Jaume Miquel, mentioned in 1311, 1313 and 1314.

110 Street running from the Framenors Bridge to the Banyoles Gate. This is the present-day row of houses on the eastern side of Plaça de Catalunya. At that time it had recently been porticoed thanks to the royal privilege of 1345. The arches were erected between the houses and the foodwall separating them from the Onyar; which is documented from 1252. (ACSG Llibre d'Arxivacions I, n° 23.) 111 Leaseholds of Llémena. A document from 1244 refers to the first leasehold properties, built by Arnau de Llémena from 1198 onwards,

110Carrer del pont de Framenors al portal d'en B anyoles. Es l'actual filera oriental de cases de la Plaça de Catalunya. Aleshores era un carrer acabat de porticar gràcies al privilegi reial de 1345. Els arcs s'aixecaren entre les cases i el mur de l'areny que el separava de l'Onyar i que suit documentat des de 1252 (ACSG. Llibre Arxivacions I, núm. 23). 111 Establiments d'en Llémena. Un document de 1244 fa referència als primers establiments, fets per Arnau de Llémena a partir del

53


between Carrer Albareda and the Onyar sandbank. (ACSG ; Llibre dArxivacions I, 115.) 112 Banyoles mansion. Mansion of an old family of freemen who are mentioned in this sane neighbourhood at least from 1153 onwards. (ACSG, Arxivacions II, 1.) 113 Placeta and Carrer Primer d'en Banyoles or de Mora. From the Banyoles mansion and the small square in . front of it there led a street which is now called Carrer del Vern but which had been known as first Banyoles street' since 1220 or earlier. (ACSG, Arxivacions II, 281.) 114 Carrer Segon d'en Banyoles. From the other side of the Banyoles mansion there led another street, known as `second Banyoles street', which has maintained its name to the present day. (AHCG, Property Tax Roll 1360. ) 115 Carrer Primer dels Albadiners. The presence of tanners workshops in this area is documented from before 1250, although this street name does not become evident until the mid-14th C. (AHCG, Property Tax Roll 1360.) .1 16 Carrer Segon deis Albadiners. (AHCG, Property Tax Roll 1360.) 117 Carrer Porcher. The southern end of the Cap de l'Areny was a street which led from the Banyoles mansion to the beginning of Carrer del Carme (Guilleré; op. cit., vol. I, 460). It seems that this was the only section of the entire Onyar sandbank area not protected by a floodwall. 118Carrer del Carme. The old road which led to the Carmelite convent and then continued, as now, to the coast, is mentioned from 1130 onwards with the name of 'strata' or road leading to Sant Feliu de Guixols. The road from Girona to the coast was very old: a document from 1047 referring to the village of Llambilles speaks of the 'strata ... per ipso plano ... vel que pergit ad Gerundam' (R. Martí, op. cit., doc. 233). By 1360 it was a street formed by a long row of 43 houses. (ACSG, ,Sagristia Major, 86.) 119 Traversa d'en Rupit. This may have been the cross-street leading from Carrer del Canne to the convent of the same name. (AHCG, Property Tax Roll 1360.) 120 El Carme. The Carmelite convent is first documented in 1323, and since then it appears in numerous bequests. It was situated in the area now known as Vista Alegre. (ACSG, Llibre dArxivacions, 17I, 4.) 121 Bec Eixut. At least since 1198 there is documentation of this place name, situated between the Cap de l Areny and the Pont Trencat ('broken bridge), and which now corresponds to the Vista Alegre area. (ACSG, Llibre dArxivacions, VII, 1.) 122Resclús. Weir and section of the Onyar sandbank, situated to the south of the ford across the river, and documented since 1130, at the same time as the future Carrer del Canne (id. n° 117).

1198, entre el carrer Albareda i l'areny de l' Onyar (ACSG. Arxiv. I, 115). 112Casal d'en Banyoles. Casal "pairal" d'una antiga família ciutadana que apareix esmentada, en aquest mateix barri, almenys des de 1153 (ACSG. Arxiv. II, 1). 113Pllaceta i carrer primer d'en Banyoles o de Mora. Del casal d'en Banyoles i de la placeta que hi havia al seu clavant sortia un carrer que porta actualment el nom de carrer del Vern, i que duia el nom de Banyoles des de 1220 o ahans (ACSG. Arxiv. II. 281). 114Carrer segon d'en Banyoles. A l'altre costal del casal d'en Banyoles sortia un altre carrer que ha conservat aquest nom fins a l'actualitat (AHCG. Fogatge 1360). 115 Carrer primer dels Albadiners. La presència d'a rtesans del gremi dels albadiners en aquesta zona està documentada des d'ahans de 1250, tot i que el nom del carrer no se'ns fa evident fins a mitjan s. XIV (AHCG. Fogatge 1360). 116Carrer segon dels Albadiners. (AHCG. Fogatge 1360). 117Carrer Porcher. L'extrem meridional del Cap de l'Areny era un carrer que anava des del casal d'en Banyoles fins al començament del carrer del Carme (Guilleré op. cit. Vol. I, 460). Sembla que constituïa l'únic train no protegit per un mur de tot l'areny de l'Onyar. 118Carrer del Carme. El vell camí que aleshores po rtava al convent del Carme i seguia, com ara, cap a la costa apareix esmentat des de 1130 amb el nom de "strata" o camí que portava a St. Feliu de. Guixols. El camí que portava de Girona a la costa era molt antic; un document de l'any 1047 referit a Llambilles parla de la "strata... per ipso plano... vel que pergit ad Gerundam" (R. Martí. op. cit. doc. 233). El 1360 era un carrer format per una llarga filera de 43 cases (ACSG. Sagristia Major, 86). 119Traversa d'en Rupit. Possiblement es tractava de la travessa que des del carrer del Carme portava fins al convent del mateix nom (AHCG. Fogatge 1360). 120E1 Carme. Convent documentat per primer cop l'any 1323 i que des d'aleshores apareix a nombroses deixes testamen t àries. Es trobava a l'actual indret de Vista Alegre. (ACSG. Llibre Arxiv. VII, 4). 121 Bec Eixut. Almenys des de 1198 surt documentat aquest topònim que se situa aleshores entre el Cap de l'Areny i el pont trencat i correspon a la zona de Vista Alegre (ACSG. Llibre Arxiv. VII, 1). 122Resclús. Resclosa i tram de l'areny de l'Onyar, situats al sud del goal que travessava el riu i que apareixen documentats des del 1130, al mateix temps que el futur carrer del Carme. (íd. núm. 117).

VILANOVA 123Pujada dels Predicadors. Les actuals escales de St. Domènec són esmentades d'aquesta manera al Fogatge de 1360 (AHCG. Fogatge 1360). 124Escales de St. Ma rt í. Havien estat aixecades pels volts de 1330. El testament de Blanca d'Arenys (1329) fa una deixa per a la seva construcció (Guilleré, op. cit. Vol. I pàg. 493). 125Carrer de la Tallada. L'actual Costa de la Llebre, també coneguda com Escala de la Tallada. Era el_ recorregut d'un antic torrent que baixava fins a l'Onyar i havia estat utilitzat corn a línia divisòria des de temps antics; la qual cosa explica el seu nom (ADG. Pergamins St. Feliu 1241). 126Carrer de St. Domènec a la Tallada. Era el tram superior de l'actual carrer del Portal Nou. El sector de l'actual plaça de St. Domènec aleshores era conegut com la Rambla de St. Domènec (AHCG. Fogatge 1360). 127St. Ma rtí Sacosta. El vell recinte monàstic ja surt esmentat des de final del segle IX (896). Era una de les institucions propietàries de la Vilanova, especialment del sector nord (1. Rius. Ca rtes antigues de St. Ma rt í Sacosta. AST. pàg. 355).

123 Pujada dels Predicadors. The present-day steps of St. Domènec are given this name in the Property Tax Roll of 1360. (AHCG, Property Tax Roll, 1360). 124 Steps of St. Martí. These were constructed around 1330, following a bequest by Blanca d'Arenys in 1329. (Guilleré, op. cit., vol. L 493) 125 Carrer de la Tallada. The present-day Costa de la Llebre, also known as Escala de la Tallada. It was the route of an old watercourse that descended to the Onyar and had been used as a boundary line since ancient times, thus explaining its name ('cut). (ADG, Pegamins de St. Feliu, 1241.) 126 Street leading from St. Domènec to La Tallada. This was the upper section of the present-day Carrer del Portal Nou. The area of the present-day Plaça de St. Domènec was then known as the Rambla de St. Domènec. (AHCG, Property Tax Roll, 1360). 127 St. Martí Sacosta. The old monastery complex is mentioned from the late 9th century (896). It was one of the proprietary institutions of the Vilanova, especially of the northern sector. (J. Rius, Cartes antigues de St. Martí Sacosta, AST, p. 355) 54


128 Ferragenal de St. Martí. This space, situated between the rise leading to the church of the same name and the Plaça dels Cavaliers, has been urbanised since the end of the 12th C. (AHCG, Property Tax Roll, 1360). 129 Pujada de St. Martí. The route leading up from the sandbank to the church of St. Martí has been documented since an early date (930). (I.. Rius, op. cit., p. 396.) 130 Predicadors (St. Domènec). A monastery built in the mid-13th century (1253). Its new Gothic church was built in the early 14th C. (Coll. AIEG, XII, 1958, p. 5) 131 Carrer dels Fusers or Vallnegra. The name of Fusers appears al the beginning of the 14th century (1304) (ACSG, Llibre d'Arxivacions 77, n° 2), and alternates with the name Vallnegra, which appears in 1311 (ACSG, Llibre d'Arxivacions II, n° 10). The establishment of people with this surname, meaning `spindle-maker' (Joan Fuser, 1255), may be the explanation of the street name. 132 Carrer de la Polleria de St. Martí. Since 1211 this name (poultry market) is used to designate a large section of the presentday Carrer del Portal Nou, which ran , from the corner of the presentday Carrer de St. Josep (then Carrer d'en Rossinyol) to the church of St. Martí. (ACSG; Sagr. Mitjana, VII, 217.) 133 Trilla d'en Bordils. An urbanisation commenced by the Bordils, a long-established family of freemen already recorded in this spot in 1153. It was begun shortly after 1330 and entailed the creation of the streets situated around the top of the present-day Carrer Nou del Teatre. A property list from 1356 mentions over 40 houses here (see detailed plan).

128Ferragenal de St. Ma rt i. Espai urbanitzat des de finals del segle XII, situat entre la pujada de l'església del mateix nom i la plaça dels Cavallers (AHCG' Fogatge 1360). 129Pujada de St. Martí. Des d'una data molt reculada (930) trobem la via que pujava des de l'areny cap a l'església del mateix nom (J. Rius, op. cit. pàg. 356). 130Predicadors (St. Domènec). Monestir aixecat a mitjan segle XIII (1253). La seva nova església gòtica va ser bastida a començament del segle XIV (Coll. AIEG. XII, 1958. pàg. 5). 131 Carrer dels Fusers o de Vallnegra. El nom de Fusers va aparèixer a començament del segle XIV -1304- (ACSG. Llibre Arxiv. II, núm. 2), i va alternar aquest nom amb el de Vallnegra que surt des de 1311 (ACSG. Llibre Arxiv. II, núm. 10). L'establiment de gent d'aquest cognom -Joan Fuser, 1255-, sinùnim d'ofici, potser ens aclareix l'origen d'aquest topònim. 132Carrer de la Polleria de St. Martí. Des del 1211 s'esmenta amb aquest nom un bon tram de l'actual carrer del Portal Nou que començava des de la cantonada de l'actual carrer de St. Josep (alesbores d'en Rossinyol) fins a l'església del mateix nom (ACSG. Sagr. Mitjana, Llibre VII, 217). 133Trilla d'en Bordils. Urbanització encetada per la família Bordils, ciutadans des de temps molt reculats i que ja apareixen esmentats en aquest lloc l'any 1153. Es va començar poc després de 1330 i va comportar el naixement dels carrers situats al capdamunt de l'actual Carrer Nou del Teatre. Un capbreu de 1356 hi esmenta més de 40 cases (veure planta de detall).

TRILLA D'EN BORDILS

An urban space now occupied by municipal buildings and the upper section of Carrer Nou del Teatre.

Espai urbà ocupat actualment per dependències municipals i tot el sector alt del carrer Nou del Teatre.

55


El nom prové d'una antiga trilla sota domini directe de St. Feliu que, des del segle XII, era de domini útil de la familia Bordils. Des de 1330 Bernat de Banyoles va començar a fer-hi els primers establiments en solars o patis. Un capbreu de 1356 ens mostra que la zona havia estat totalment urbanitzada. (AHG. Hospici, Llibre Arxiv. núm. 199, 203, 235, 887-900, 902-924, 947 i 1110).

The name comes from an old threshing floor which was owned directly by the church of St. Feliu and exploited from the 12th century by the

Bordils family. In 1330 Bernat de Banyoles began to create the first leaseholds in open spaces or courtyards. A property list from 1356 shows that the area had become totally urbanised. (AHG, Hospici, Llibre d'Arxivacions n° 199, 203, 235, 887-900, 902-924, 947 and 1110.)

1 Illa de cases on trobem els propietaris següents; Bernat Jofre, Pere Roig, Arnau Puig, Elisenda Gornal, Bernat O liva, Berenguer Llull, Francesc Valdoví, Bartomeu Clotó, Guillem Terrades i Guillem Ferrer. 2 Illa de 4 cases; Guillem Illa, Pere Roig, Ramon Reiner i Pere Cervià. 3 Illa de cases; Berenguera Calvera, Bonanat Llorens amb 3 c as es, Guillem Pixarelles amb 2 c as es, Bernarda, muller de Bernat Grau, Margarida, muller de Berenguer Pujol, Ramon Vil a i Guillem Comelles amb 2 c as es. 4 C as a de la muller de Francesc de Vilafreser, al sud l'eixida de Guillem Clota. 5 C as a d'en Peranta i al sud l'eixida d'en Guillem Clota. 6 C as a d'en Pere Blanch, al sud l'eixida d'en Ramon Molet. 7 C as a d'en Ferer Oliva que afronta pel sud amb part de l'eixida d'en Santmartí. 8 C as a de Jaume Pabia. 9 C as a de Benet Maiell. 10 C as a de Bernat de Queixàs. 11 C as a de Benet Maiell. 12 C as a de na Dolça Maiell i al sud una c as a d'en Jaume de Bordils. 13 Casa de Jaume de Bordils i al sud c as a d'en Benet Maiell. 14 Carrer Nou. Actual car re r Nou del Teatre. 15 Carrers. 16 Conjunt de 10 propietats; els horts dels hereus d'Arnau Net, d'en Francesc Pabia, de l'hereu d'Arnau Perpinyà i d'en Pere de Bordils i les cases de Jaume Sabandí, de Joan Canet, de Brunissenda Tor re nt, de la muller d'en Batlle i de la Margarita Albanyà. C as a i hort de Guillem Jordà. 17Eixida per entrar als horts. 18 Filada de 7 c as es; Jaume Sabandí, Berenguera Calvera Francesc Amorós, Pere Cifré, Alamanda Roig, Pe re Pla i Francesc Illa. 19 Hort d'en Guillem Jordà. 20 Casa i hort d'en Jaume Compte. 21 Pati i c as a d'en Galceran Ferrer. 22 C as a i hort d'en Guillem Jordà.

1 Block of houses where we find the following owners: Bernat Jofre, Pere Roig, Arnau Puig, Elisenda Gornal, Bernat Oliva, Berenguer Llull, Francesc Valdovi, Bartomeu Clotó, Guillem Terrades and Guillem Ferrer. 2 Block of four bouses: Guillem Illa, Pere Roig, Ramon Reiner and Pere Cervià. 3 Block of houses: Berenguera Calvera, Bonanat Llorens with 3 houses, Guillem Pixarelles with 2 houses, Bernarda the wife of Bernat Grau, Margarida the wife of Berenguer Pujol, Ramon Vila and Guillem Comelles with 2 houses. 4 House of the wife of Francesc de Vilafreser, and to the south the yard of Guillem Clota. 5 House of Peranta, and to the south the yard of Guillem Clota. 6. House of Pere Blanch, and to the south the yard of Ramon Molet. 7 House of Ferer Oliva, adjoining the yard of Santmartí to the south. 8 House ofJaume Pabia. 9 House of Benet Maiell. 10 House of Bernat de Queixàs. 11 House of Benet Maiell. 12 House of Dolça Maiell, and, to the south, house ofJaume de Bordils. 13 House ofJaume de Bordils, and to the south, house of Benet Maiell. 14 Carrer Nou, now Carrer Nou del Teatre. 15 Streets. 16 Series of 10 properties: vegetable gardens of the heirs of Arnau Net, of Francesc Pabia, of the heir of Arnau Perpinyà and of Pere de Bordils, and houses of Jaume Sabandí, of Joan Canet; of Brunissenda Torrent, of the wife of Baille and of Margarita Albanyà. House and vegetable garden of Guillem Jordà. 17 Yard giving access to the vegetable gardens. 18 Row of 7 houses. Jaume Sabandí, Berenguera Calvera, Francesc Amorós, Pere Cifré, Alamanda Roig, Pere Pla and Francesc Illa. 19 egetable garden of Guillem Jordà. 20 House and vegetable garden ofJaume Compte. 21 Courtyard and house of Galceran Ferrer. 22 House and vegetable garden of Guillem Jordà.

134Carrer d'en Rossinyol. L'actual pujada de St. Josep apareix amb

134 Carrer d'en Rossinyol The present-day Pujada de St. Josep appears under this name from 1273 (AHG, Hospici, Llibre d'Arxivacions, 75) due to a family who had long owned properties here: we know that the name Rossinyol is documented here from 1183 (ADG, Pergamins de St. Feliu, 1183). It was the first section of the old mount, probably of Roman origin, which led from the Areny up to St. Marti and the Rufi Gate. 135 Carrer Nou. The present-day Carrer Non del Teatre is first mentioned in 1337, shortly after its opening, as it was urbanised at the same time (1330) as the Trilla d'en Bordils, to which it gave access from the Plaça de les Albergaries. It was for this reason that it acquired the name which it has maintained until today. (ACSG, Llibre d'Arxivacions Il, n423). 136 Leaseholds of Pere Prat. The spaces situated between the present-day streets Portal Nou and Nou del Teatre (then Fusers and Nou) were the object of significant urbanisation from 1337 onwards. (ACSG, Llibre d'Arxivacions IT, 32).

aquest nom des de 1273 (AHG. IIospici, Llibre Arxiv, 75) a causa duna familia que hi tenia propietats des de molt ahans, car sabem que el nom de Rossinyol ja es documenta en aquest lloc des de 1183 (ADG Pergamins St. Feliu 1183)• Era el primer tram de l'antiga pujada -segurament d'origen romà- que, des de l'areny, portava fins a St. Martí i el Portal Kufi. 135Carrer Nou. L'actual Carrer Nou del Teatre suri esmentat per primer cop l'any 1337, poc després de la seva obertura, car havia estat urbanitzat al mateix temps (1330) que la Tri lla d'en Bordils, a la qual donava accés des de la plaça de les Albergaries. Per això va començar a portar el nom que s'ha mantingut fins avui. (ACSG. Llibre Arxiv. II núm. 23). 136 Establiments d'en Pere Prat. Els espais situats entre els actuals carrers del Portal Nou i Nou del Tatre (aleshores Fusers i Nou) van ser objecte d'una urbanització important a pa rtir de 1337 (ACSG. Llibre Arxiv. II 32).

56


4 Upper end of Carrer d'en Rossinyol (idem). 5 House of Pere Pont in 1337 (idem n 2 38). 6 House of Berenguer Bellshom in 1337 (idem). 7 House and yard of Arnau Deucosalli in 1337 (idem n° 32). 8 House of Pere Serra in 1337 (idem). 9 House of Bernat Boada in 1337 (idem n 2 36). 10 House of Pere Romanyà in 1337 (idem). 11 House of Fabrés in 1337 (idem). 12 Properties which had initially been leased by the Second Sacristy to Pere Martí and Andreu d'Olot and where the Hostoles family also received rents . forfive terraces of land. By the beginning of the 14th century, the properties had passed into other hands. Between 1311 and 1327, we have Ramon Serrat and then his son Jaume Serrat, Bonanat Puig, Pere Martí, Andreu Olot, Arnau Serra, Pere Serra, Pew Nicolau, Estruc Bernat and Jaume Puig. 13 Alley documented in 1322 (ACSG, Llibre d'Arxivacions II, n217). 14 Carrer dels Fusers, also known as Carrer de Vallnegra (1311, 1327). (ACSG, Llibre dArxivacions II, n° 2). 15 Path documented in 1273 as `leading to the Hostoles houses. (A CSG, Llibre dArxivacions II, n 2 281). 16 Path documented in 1321. (ACSG, Llibre Sagristia Mitjana VII, 250.) 17 Property of Pew Serra in 1321 (idem). 18 Garden of Estrac Bernat in 1319. (ACSG, Llibre d'Arxivacions II, 16-17). 19 House of Guillem Camós in 1305 and of Guillem Duran in 1319. To the south there was, in 1305, part of the property of Ramon Martí which was later acquired by the Order of Our Lady of Mercies for the building of the new convent. (ACSG, Llibre d'Arxivacions II, n 2 6.) 20 House of Guillem Camós in 1305 and of Bernat Vidal in 1319 (idem). 21 Houses of Parés in 1305 (idem). 22 Bernat de Madremanya sold a h. ouse to Arnau Serra in 1304. In 1319 Andreu Olot incorporated it into his property and still owned it in 1327. By 1343 it had been bought by Jaume de Bell-bloc. (ACSG, Llibre d'Arxivacions II, 20, 48 and 77.) 23 Part of the old property which Ramon Martí owned in 1304. By 1319 there was a house owned by Pere Serra, who leased it to Bernat Vidal, who was still there in 1346. (ACSG, Llibre dArxivacions II, nos. 14, 43, 48 and 77.) 24 Entrance yard of the Mercè in 1343. (ACSG, Llibre d'Arxivacions II, n 2 48,) 25 In 1319 this was the farmyard of Guillem Duran. In 1343 there stood here the house of Bernat de Cases. (ACSG, Llibre d'Arxivacions II, 16 and 48.) 26 House of Pere Grau in 1343. (ACSG, Llibre d'Arxivacions II, 48.) 27 House of Blanca, the daughter of Pere Grau (idem). 28 House of Ponç Roca (idem). 29 Convent of the Mercè. 30 Street mentioned from 1304, which disappeared between 1346 and 1360 due to the building of the Mercè. (ACSG, Llibre dArxivacions II, n22.) 31 In 1304 there were the houses and gardens of Bosca. The same year, we find here Jaume Cassanyes. In 1311 the same Cassanyes appears along with Pere Martí. In 1322 the houses passed to Elisenda Brocarda. (ACSG, Llibre d'Arxivacions II, n 2 10.) 32 Houses of Bonanat Puig and Solà in 1311 (idem). 33 Lower square mentioned in 1311 (idem). 34 tipper square.

4 Cap d'amunt del carrer d'en Rossinyol (íd.). 5 Casa d'en Pere Pont el 1337 (íd. núm. 38). 6 Casa d'en Berenguer Bellshom el 1337 (íd.). 7 Casa i pati d'Arnau Deucosalli el 1337 (íd. núm. 32). 8 Casa de Pere Serra el 1337 (íd.). 9 Cas a de Bernat Boada el 1337 (íd. núm. 36). 10 Casa d'en Pere Romanyà el 1337 (íd.). 11 Casa d'en Fabrés 1337 (íd.). 12 Honors que havien estat inicialment d'en Pe re Martí i Andreu d'Olot per la Sagristia Segona i on els Hostoles també cobraven censos per cinc feixes de terra. A principi del s. XIV, les finques havien passat a altres propietaris. Entre el 1311 i el 1327 tenim Ramon Serrat i després el seu fill Jaume Serrat, Bonanat Puig, Pere Mart í, Andreu Olot, Arnau Serra, Pe re Serra, Pere Nicolau, Estruc Bernat i Jaume Puig. 13Carreró documentat el 1322 (ACSG. Llibre Arxiv. II núm. 17). 14 Carrer del Fusers, també anomenat de Vallnegra (1311, 1327). (ACSG. Llibre Arxiv. II núm. 2). 15 Camí documentat el 1273 corn el "que va a les cases d'Hostoles" (ACSG. Llibre Arxiv. II núm. 281). 16 Camí documentat el 1321 (ACSG. Llibre Sagr. Mitjana VII, 250). 17 Honor d'en Pere Serra el 1321 (íd.). 18Hort d'Estruc Bernat el 1319 (ACSG. Llibre Arxiv. II 16-17). 19 Casa d'en Guillem Camós el 1305 i d'en Guillem Duran el 1319. Al sud hi havia, el 1305, pa rt de l'honor de Ramon Ma rt í que seria adquirit pels mercedaris per bastir-hi el seu convent (ACSG. Llibre Arxiv. II núm. 6). 20 Casa d'en Guillem Camós el 1305 i d'en Bernat Vidal el 1319. (íd.). 21 Cases d'en Parés el 1305 (íd.). 22 Bernat de Madremanya va vendre una casa a Arnau Serra el 1304. El 1319 Andreu Olot la incorporava al seu honor encara la retenia el 1327. El 1343 l'havia comprada Jaume de Bellloch (ACSG. Llibre Arxiv. II núm. 20, 48 i 77). 23 Part de l'antic honor que Ramon Ma rt í regentava el 1304. El 1319 hi havia una c asa propietat d'en Pere Serra i on va establir-hi en Bernat Vidal que encara es mantenia el 1346. (ACSG. Llibre Arxiv. II núm. 14, 43, 48 i 77). 24Eixida de la Mercè el 1343 (ACSG. Llibre Arxiv. II núm. 48). 25E1 1319 era el corral d'en Guillem Dur an. El 1343 hi havia la casa d'en Bernat de Cases (ACSG. Llibre Arxiv. II 16 i 48) 26 Casa d'en Pere Grau el 1343 (ACSG. Llibre Arxiv. II 48). 27 Casa de Blanca, filla d'en Pere Grau (íd.). 28 Casa de Ponç Roca (íd.). 29 Convent de la Mercè. 30 Carrer esmentat des del 1304 i que va desaparèixer entre 1346 i 1360 per les ob re s de la Mercè (ACSG. Llibre Arxiv. II núm. 2). 31 El 1304 hi havia les c ases i els horts de na Bosca. El mateix any hi trobem en Jaume Cassanyes. E11311 apareix el mateix Cassanyes i en Pere Martí. El 1322 les c ases van passar a Elisenda Brocarda (ACSG. Llibre Arxiv. II núm. 10). 32 Cases d'en Bonanat Puig i d'en Solà el 1311 (íd.). 33 Plaça inferior esmentada el 1311 (íd.). 34 Plaça superior.

MERCADAL 141 Camí de la Creu de Gornal (Camí de Caldes). An old road of Roman origin which was the predecessor of the present-day Carrer de la Rutlla. In the 14th century we find it mentioned as the 'road to

141 Camí de la Creu de Gornal (Camí de Caldes). Antiga via d'origen roma que va ser el precedent de l'actual carrer de la Rutlla_ En el segle XIV la trobem esmentada corn cl carai de Caldes i estava for-

58


Caldes', and it was .formed by a long row of houses overlooking the Onyar sandbank (Gaeilleré, op. cit.. 1, pp. 218-222). In 1332 the royal bailiff gave permission lo erect arches in the houses situated along the final section of the street, between the Cugusacs stream and the end of Carrer- de Canaders. (ACSG, Llibre d'Arxivacions 111, n° 69.) 14'2Fountain of the Hospital In 1345 there Ls a mention of this fountain, which stood at the corner of the Cam- de Caldes and the road to the .New Hospital. (AHCG, Catàleg de Pergarins, doc. 315.) 143 Camí barcelonès. The 'Barcelona road' - the present-day Gamer Migdia - was the main southern exit from the city, and is first mentioned in 1211 (AHG, Hospital Nou, n° 19). In fact it was a much older rout, probably of Roman origin, as is shown by a document from 1032 referring to the parish of Fornells, where there is a freehold property between the Onyar and "ipsa via que peigil ad Gerundam". (R. Martí, op. cit., doc. 185.) 144 New Hospital In 1211 a plot was sold to build the New Hospital situated between the Onyar and the (laud Barcelonés, between the present-day streets Rutlla, Ultònia and Migdia (AHG, Hospital Nou, ti ll 19). In 1225 authorisation was granted fir the construction of the church and cemetery of Sta. Caterina (AHG, Hospital Nou, n" 26). 't he hospital was transferred to its current location shortly after 1653. 145 Camp dels Tixadors. In 1334 the Franciscans acquired a royal privilege which prohibited the tanning of cloth between the Cugusacs and Fontanilles streams - in effect, all of the Mercadal area (f Webster, AIEG vol. XXX, 1988-89, p. 180). This made it necessary to establish a closed area, situated further to the south and named Camp (leis Tixadors, now the covered market. (AHG, Hospital Nou, Parchments 1081-1090). 146 Ford over the Onyar. An old passage over the Onyar that was conserved until the beginning of the 20th century. A footbridge crossed the Onyar to connect the southern entrance of the city with the crossroads at the southern end of the Mercadal which led to all points of the Girona plain. (ACSG, Parchment 369.) 147 Cugusacs stream and street. This place is mentioned with this name as early as the year 10. 30 (ACSG, R. Martí, op. cit. n° 181). It was an area jwith vegetable gardens, frequently mentioned in documents of the 13th and 14th centuries, which was not urbanised until around 1330. (ACSG, Llibre dArxivacions ITT, ra°304.) 148 Streets leading to the gardens. Ira the early' 14th century, the space between the Cugusacs stream and Carrer del Corral was occupied mainly by vegetable gardens belonging to the freeman Guillem. Sunyer. In 1336 he authorised Pere Net and Bernat Bisanya lo create leaseholds and to open streets to urbanise the area. the documents specified that the streets must be about 3 metres in width. (ACSG, Llibre d'Arxivacions IIL n° 203, 209.1 149 Carrer del Corral or dels Flassaders. It is . found documented as Lloc del Corral, not yet urbanised, from 1267 onwards (ACSG, Llibre d'Arxivacions Ill, n° 4.) It was converted into an urbanised street before 1300 and was first recorded with the name Flassaders in 1302 (ACSG, Llibre d'Arxivacions III, n" 306) the name Corral continued to be used for all of the sector stretching from the Cugusacs stream to Carrer de Canaders, The most intense phase of its urbanisation began around 1336 with the leaseholds of Bisanya and Net (idem above). 150 Carrer de Canaders. One of the most populated streets in the city - 94 taxpayers in 1360 - led from the Onyar sandbanks to the convent of Santa Clara. The street was already urbanised before 1286, although its name did not appear until 1304. It corresponds to the present-day façade of the Hospital of Santa Caterina in Carrer Pompeu Fabra. (ACSG, Llibre d'Arxivacions HI, 62, 64, 204.) 151 Santa Clara. In 1319, Bishop Pere de Rocabertí authorised the construction of this convent, built under the protection of Infante John, the son of James II. It was situated at the western end of Carrer de Canaders, at the beginning of the road to the Girona plain. It was after 1653 that it was transferred to the street that still hears its name. u. Fla i Cargol, Gerona arqueológica y monumental, pp. 250-251.) 152 Carrer de les Savaneres. This street is documented with this name from 1275 onwards. It passed in front of the present-day faça-

ma cl a per una llarga filera de cases que donaven a bareny dc l'Onyar (Guillere, op. cit, I, pàg. 218-222). L'any 1332 el batlle reial va donar permís per aixecar voltes a les cases situades al llarg del tram final del carrer, entre el rec de Cugusacs i el cap del carrer de Canaders (ACSG. Llibre Arxiv. III núm. 69). 142Font de 1'HospitaL L'any 1345 sort esmentada aquesta font que es trohava a la cantonada del camí de Caldes amb la via que portava a l'Ilospital Nou. (AHCG. Catàleg de Pergamins, Doc. 315). • 143Camí barcelonès. Era la via principal de sortida pel sud de la ciutat -l'actual carrer Migdia-. Ens su rt esmentada per primer cop l'any 1211 (AHG. Hospital Nou núm. 19). De fet era una via força més antiga, segurament d'origen romà, com ho demostra un document de l'any 1032 referit a la parròquia de Fornells, on s'afronta un alou entre l'Onyar i "ipsa via que pergit ad Gerundam` (R. Mar ti op. cit. doc. 185). 144Hospital Nou. L'any 1211 horn va vendre un solar per edificar l'Hospital \ou, situat entre l'Onyar i e1 camí barcelonés -entre els actuals carrers RutIla, Ultònia i Migdia- (AHG. Hospital Nou núm. 19). L'any 1225 s'autoritza la construcció de la seva església i cementiri de Sta. Caterina (AITG. Hospital Nou doc. núm. 26). L'hospital fou traslladat al seu emplaçament actual poc després ciel 1653. 145Camp dels Tixadors. L'any 1334 els franciscans aconseguiren un privilegi reial que prohibia les activitats d'adobament dels teixits entre els recs de Cugusacs i de Fontanilles -de fet, tot el Mercadal- (J. Webster. AIEG vol. XXX, 1988-89, pàg. 180). Aix () va obligar a establir una zona tancada, situada més al sud, i que va rebre el nom de Camp dels Tixadors -Mercat actual- (AHG. Hospital Nou, Perg. 1081-1090). 146Gua1 de l'Onyar. Antic pas del riu Onyar que es va conservar fins a començament del S. XX. Una passera creuava l'Onyar per connectar l'entrada meridional de la ciutat amb la cruIlla dc camins situada a l'extrem sud del Mercadal i que portaven cap a totes direccions del pla de Girona (ACSG. perg. 369). 147Riera i carrer de Cugusacs. L'indret ja sort esmentat amb aquest nom des de l'any 1030 (ACSG. R. Mar ti , op. cit. núm. 181). Era una zona d'hortes molt esmentada en documents dels s. X111 i XIV i que no es va urbanitzar fins pels volts del 1330 (ACSG. Llibre Arxivacions, vo l. III, núm. 304). 148Carrers de les hortes. A començament del s. XIV , l'espai situat entre el rec de Cugusacs i el carrer del Corral era un lloc ocupat principalment per hortes que pertanyien al ciutadà Guillem Sunyer. L'any 1336 va autoritzar Pere Net i Bernat Bisanya que hi fessin establiments i obrissin carrers per urbanitzar la zona. Els documents especificaven que els carrers havien de tenir 14 pams d'amplada -uns tres me tr es- (ACSG. Llibre Arxiv. III, 203, 209). 149Carrer del Corral o dels Flassaders. Corn a lloc del Corral, encara sense urbanitzar, el trobem documentat des de 1267 (ACSG. LLibre Arxiu. III, 4). Es va convertir en carrer urbanitzat abans del 1300 i començà a portar el nom dc Flassaders l'any 1302 (ACSG. Llibre Arxiu. III. núm. 306). El nom del Corral es continuà utilitzant per a tot el sector que anava des del rec de Cugusacs fins al carrer dc Canaders. L'etapa niés intensa de la seva urbanització començà cap a 1336 amb els establiments d'en Bisanya i d'en Net (íd. anterior). 150Carrer de Canaders. Tin dels carrers més poblats de la ciutat -94 contribuents l'any 1360- portava des de l'areny de l'Onyar fins al convent de Sta. Clara. El carrer ja estava urbanitzat des d'abans de 1286, tot i que no apareix amb el seu nom fins al 1304. Correspon a l'actual façana de l'Hospital de Sta. Caterina del carrer Pompeu Fabra (ACSG. Llihre Arxiv. III , 62, 64, 204). 151Sta. Clara. L'any 1319 el bisbe Pere de Rocabertí autoritzà la construcció d'aquest convent, aixecat sota la protecció de l'infant Joan, fill de Jaume 11. Es va situar a l'extrem dc ponent del carrer de Canaders, a l'inici del camí que portava cap al pla de Girona. Va ser després dc 1653 quan es va traslladar al carrer que encara porta el scu nom (J. Pla i Cargol. Gerona arqueológica y monumental. pàgs. 250-251). I S2Carrer de les Savaneres. El trobem documentat amb aquest nom des de 1275 i passava davant l'actual façana de la Casa dc' Cultura

59


de of the Casa de Cultura (ACSG, Llibre Pabordia de Desembre, n° 78 ff). It was the final section of an old road which led from the Onyarford to the west and which, after crossing the river Güell, split off towards the farmhouses of the Girona plain. This street is mentioned, for example, in the 11th century (1056) as the "strata que pergit de Gerundam ad Stum Iohannem Aquaviva" (R. Marti, op. doc. 250). Some of its branches extended to Santa Coloma and Vic.: this is affirmed by a document from 1258 which speaks of an expanse of rich farmland situated in the Girona plain between the roads to Salt and to Vic (ADG, Pia Almoina, n° 223). 1.53 Main Gate of Carrer de les Savaneres. Gate which closed the upper end of this street. (ACSG, Llibre Pabordia de Desembre, n° 113). 154 Carrer dels Tixadors. The present-day Carrer den Ginesta. It is not documented with any certainty before the Property Tax Roll of 1360. (AHCG, Property Tax Roll 1360). 155 Carrer del GuaL This street led from the Camí Barcelonès to the Onyar ford, and coincides with the present-day Travessia de C'anaders. (AHCG, Taula del Mercadal, 1379). 156 Carrer de Fontanilles. This name is documented . from 1249 onwards in reference to an area of gardens crossed by a road leading from the plain to the Mercadal farmhouse. The leaseholds which urhanised it commenced in 1331 (ADG, Notularum, n° 128). 157Leaseholds of Sant Celoni. We have not found any certain reference before the Property Tax Roll of 1360: these properties must have been created only a few decades before, if we take into account the evolution of the neighbouring leaseholds. This was a mixed area of houses and gardens, situated on what is now the site of the Casa de Cultura. (AHCG, Property Tax Roll 1360). 158 leaseholds of Vendreli Urbanisation promoted by the merchant Andreu Vendrell from 1319 onwards. It comprised one street and a cross-street, and was situated between the present-day Carrer de St. Francesc, Carrer de Fontanilles and the Casa de Cultura. (Guilleré, op. cit., vol. I, p. 445.) 159 Pla or Plaça de Framenors. Now the final section of Carrer de St. Francesc leading to Plaça de Catalunya. It is mentioned with this name at least from 1323 onwards (ACSG, Pabordia de Maig, n° 535). The houses which occupied its southern façade wereporticoed and were known as the porxa d'en Calvet' (J. Webster, AIEG, Vol. XXIX, 1987, p. 61). 160 Royal granary. Since before the year 1300 there are mentions of the existence of a royal granary near the mills of the Monar stream. Its location is rather uncertain, although it was probably located close lo what would later be known as the Plaça del Gra (grain square). (ACSG, Llibre d'Arxivacions 7, n° 347). 161 Calvet mansion. (j Webster, AIEG, Vol. XXIX, 1987, p. 63). 162 Framenors (Sant Francesc). From 1232 onwards, the central area of the Mercadal (to the south of the Monar stream) was occupied by the monastery of St. Francesc or Framenors, which underwent successive enlargements, particularly in the late 13th century (Canal et al, AIEG, XXXV, 1995, pp. 64-68). The large area which it occupied divided the district into two parts until the 19th century. The building played a very important civic role: it was the site of the meetings of the University or Council of city elders, and on January 1st the election of the municipal magistrates was held here. (J. Webster, AIEG, Vol. XXIX.) 163 Plaça de l'Areny. The present-day western façade of Plaça de Catalunya was formerly a row of houses which directly overlooked the sandbank. In 1345 a royal privilege permitted it to be totally porticoed, as some of its sections now show us (AHCG, Catàleg de Pergamins, ra° 315). Towards the end of the 14th century it began to he known as Plaça d'en Vila. 164 Pont Major. The `main fountain' is mentioned in the year 1349. It was (and still is) located on the present-day corner of Carrer Ginesta (then Tixadors) with Plaça de Catalunya. (AHCG, Catàleg de Pergamins, n° 315.) 165 Car rer del Pont de Framenors. The construction and enlargement of the Framenors monastery progressively defined a street which is documented very frequently from the late 13th century

(ACSG. Llibre Pabordia de Desembre núm. 78 i s.). Era el tram final d'un an tic camí que sortia del gual de l'Onyar cap a ponent i, després de travessar cl Güell, es bifurcava cap a les villes del Pla de Girona. El trobem esmentat, per exemple, al segle XI (1056) amb el nom de "strata que pergit de Gerundam ad Stum Iohannem Aquaviva" (R. Marti op. cit. doc. 250). Alguna de les seves branques s'allargava cap a Sta. Coloma i Vic; així ens ho diu un document de l'any 1258 que parla d'una coromina del pla de Girona situada entre els camins de Salt i de Vic (ADG. Pia Almoina, núm. 223). 153Portal comú Major del carrer de les Savaneres. Portal que tancava el cap superior de dit carrer (ACSG. Llibre Pabordia de Desembre núm. 113). 154Carrer dels Tixadors. Actual carrer d'en Ginesta. No el trobem documentat amb seguretat abans del Fogatge de 1360. (AHCG, Fogatge 1360). 155Carrer del Gual. Era el carrer que anava des del camí barcelonès fins al gual de l'Onyar i coincidia amb l'actual travessia de Canaders (AIICG. Taula del Mercadal 1379). 156Carrer de Fontanilles. Aquest topònim apareix documentat des de 1249 per referir-se a una zona d'hortes travessada per un camí que anava des del pla fins a la villa del Mercadal. Els establiments que el van urbanitzar van començar el 1331 (ADG. Notularum, núm. 128). 157Establiments d'en St. Celoni. No hem trobat cap referència segura ahans del fogatge de 1360; es devien fer poca decennis ahans si tenim en compte l'evolució dels establiments veïns. Es tractava d'una zona mixta -cases i horts- situada a l'actual indret de la Casa de Cultura. (AHCG. Fogatge 1360). 158Establiments d'en Vendrell. Urbanització endegada pel mercader Andreu Vendrell a partir de 1319. Comprenia un carrer i una travessa i es trobava situada entre l'actual carrer de St. Francesc, el carrer de Fontanilles i la Casa de Cultura (Guilleré, op. cit. vol. I, pàg. 445). 159P1a o Plaça de Framenors. Actual tram final del carrer de St. Francesc fins a la plaça de Catalunya. La trobem esmentada amb aquesta denominació almenys des de 1323 (ACSG. Pabordia de Maig, 535). Les cases que ocupaven la seva façana meridional estaven porticades i eren conegudes corn la "porxa d'en Calvet" (1. Webster, AIEG. Vol. XXIX, 1987, pàg. 61). 160Graner Reial. Des d'abans del 1300 tenim esment de l'existència d'un graner reial prop dels molins del rec Monar. la seva situació ens és una mica fosca, tot i que és versemblant que se situés prop de la que després seria coneguda com la plaça del gra (ACSG. Llibre Arxiv. 7, 347). 161Casal d'en Calvet. U. Webster, AIEG, XXIX, 1987 pàg. 63). 162Framenors (St. Francesc). Des de l'any 1232 la zona central del Mercadal (al sud del rec Monar) va ser ocupada pel convent de St. Francesc o de Framenors que va tenir successives ampliacions, especialment a final del segle XIII (Canal et alü, AIEG, XXXV 1995, pàg. 64-68). El gran solar que ocupava va dividir el barri en dues parts fins al segle XIX. El seu recinte jugava un paper civic molt impo rt ant; era la seu de les reunions de la Universitat o Consell de prohoms de la ciutat 11'1 de gener hi tenia floc l'elecció dels jurats de la ciutat (J. Webster, AIEG vol. XXIX). 163 Plaça de l'Areny. L'actual façana occidental de la plaça de Catalunya era una filera de cases que donaven directament a l'areny. L'any 1345 un privilegi reial va permetre que quedés totalment porticada, tal com encara ens mostra algun dels seus trams actuals (AHCG. Catàleg de Pergamins 315). Des de final del segle va ser coneguda corn la plaça d'en Vila. 164Font Major. Esmentada l'any 1345. Estava situada (de fet encara ho està) a l'actual cantonada del carrer Ginesta (aleshores dels Tixadors) amb la plaça de Catalunya (AHCG. Catàleg de Pergamins 315). 165Carrer del Pont de Framenors. La construcció i ampliació del convent de Framenors va anar definint un carrer que surt molt sovint, des de final del segle XIII, amb la denominació de "carrer que va al pont" i que correspon al tram meridional de l'actual carrer de Sta. Clara. (Canal et alii. AIEG. Xal, 1995. Pap. 55-68).

60


166Pont de Framenors. Era el més antic de tots els ponts medievals que unien la ciutat amb el Mercadal; el trobem documentat des del 1237, quan Arnau d'Escala deixà diners per a la seva constricció. També era conegut corn el "pont de pedra" car era l'únic d'aquestes caracteristiques a la ciutat (ADG. Pergamins de la Mitra, 161). L'any 1311 un testament esmenta la seva reconstrucció després d'un fort aiguat (AHCG. Fons Mercader núm. 127). 167 Casal de l'Abat d'Amer. A tocar el riu Onyar i el molí d'en Guillem de Vinyoles, al costat del braç nord del Monar, hi havia el casal de l'Abat d'Amer, utilitzat pels monjos i servidors d'aquell monestir en les seves estades a Girona (Canal et alü, AIEG )XXV. 1995. pàg. 5568). 168Molins del Monar. Tenim documentada l'existència de molins en aquest indret almenys des del 1015. El capbreu reial de 1356 ens permet conèixer el nombre i la distribució de tots aquests molins –situats entre l'església del Mercadal, el convent de Framenors i el riu Onyar–. Els molins aleshores encara pertanyien al rei, però estaven atorgats a les principals institucions i a alguns ciutadans benestants (Canal et alü, AIEG )0XXV. 1995, pàg. 55-68).

onwards, with the name 'street leading to the bridge', corresponding to the southern section of the present-day Carrer de Sta. Clara. (Canal et al, AIEG, XXXV,, 1995, pp. 55-68.) 166Framenors Bridge. This was the oldest of all of the medieval bridges which linked the city with the Mercadal. It is documented , from 1237, when Arnau d'E'scala left money for its construction. It was also known as the 'stone bridge' because it was the only one of this 2 type in the city. (ADG, Pegamins de la Mitra, n 161) In 1311 a will mentions its reconstruction after a severe flood (AIICG, Fons Mercader, n° 127). 167House of the Abbot of Amer . Close to the river Onyar and the mill of Guillem de Vinyoles, beside the northern arm of the Monar, there stood the house of the Abbot of Amer, used by the monks and servants of that monastery during their stays in Girona. (Canal et al, AIEG, XXXV, 1995, pp. 55-68.) 168 Mills on the Monar. There are mentions of the existence of mills in this area at least since 1015. T yre royal property list of 1356 enables us to know the number and the distribution of all of these mills, which were situated between the church of the Mercadal, the Framenors monastery and the river Onyar. At that time the mills belonged to the king, but were ceded to the principal institutions and certain wealthy individuals. (Canal et al, AIEG, XXXV, 1995, pp. 55-68 )

SECTOR DEL MONAR I DEL MERCADAL


Planta de detall corresponent al tram foral de la sèquia Monar on, des de molt antic (segle XI), es documenta l'existència de molins. A migdia s'obrien les terres i els edificis dels framenors que abastaven una bona extensió del Mercadal. A tramuntana l'església i el cementiri de Sta. Susanna que, en aquells anys, estava iimnersa en la nova obra gòtica que havia de substituir la romànica. Ben a prop se situava el barri de la plaça del Mercadal; moltes de les seves c as es foren aixecades al principi del segle XIV sota els auspicis d'en Ramon Venguí, que realitzà nombrosos establiments.

Detailed plan corresponding to the final section of the Monar stream, where the existence of mills is documented since an early date (11th C). To the south were the lands and buildings of the Framenors monastery, which occupied a large area of the Mercadal. To the north stood the church and cemetery of Santa Susanna, which at that time was immersed in the new Gothic building which was to replace the Romanesque one. Close by was the neighbourhood of the Plaça del Mercadal: many of its houses were built in the early 14th century under the auspices of Ramon Venguii who created numerous leaseholds.

1 Convent de St. Francesc o de framenors (Canal et alií. AIEG XXXV, 1995. pàg. 66-67). 2 C as a de l'Abat d'Amer (íd.). 3 Rec dels molins -un dels braços del monar- (íd.). 4 Rec Monar (íd.). 5 Molins del Mercadal. Un capbreu reial del 1354 n'esmenta els propietaris següents; Guillem Vinyoles, Caterina Call, Gui llem Riera, Miquel de Truyàs, Bernat de Vic, Arnau Camps, Pere de Torre, Ramon Calvet, Isaac Salomó, Berenguer Riera, Pere Prat, el comanador de St. Llorenç de les Arenes, el capellà de l'església del Mercadal, Ramon Venguí, Berenguer Ferrer, Bonjué de Cresques, Jaume Verdera, l'Hospit al Nou i la c as a d'Aiguaviva (íd.). 6 Pont de pedra que travessava la sèquia en el Hoc on ara hi p as sa el carrer de Sta. Clara (íd.). 7, 8 i 9 Carrers esmentats al capbreu de 1354 (íd.). 10 Carrer que re presenta el tram fin al del camí que resseguia la vora del rec Monar en tot el seu curs fins a la plaça del Mercadal (ACA. Batllia General, Girona 11, 166). No ens hauria d'estranyar que aquest tram fos l'anomenat carrer dels fusters, ja que s'hi concentrava un cert nombre de membres d'aquest ofici (Fe rnan dez i Trabal, op. cit, 1995, pàg. 34, nota 21). 11111a de cases corresponent als establiments d'en Venguí. D'aquesta època en coneixem alguns propietaris; Bernat Llarder, els hereus d'en Terrades, Bernat Torra, Francesca de Torroella, Nicolau Fuster... (ACA. Batllia General, Girona ll. 166). 12 Carrer tallat, esmentat el 1320 i 1350 (íd.). 13 C as a de na Bertrana el 1325 (ACSG. Llibre Arxiv. HI, 14). 14 Illa de c as es. En coneixem alguns propietaris; Francesc Surell, na Torrona, hereus d'en Guillem Foixà, Ramon de Sala i Arnau Manlo, tots e ll s el 1350 (ACA. Batllia General, Girona 11, 166). 15 Carreró obert per accedir a les c as es del sector. Apareix mencionat el 1350 (id). 16 Carrer (id). 17 C as es d'en Pe re Closelles, Joan Taberner i els hereus d'en Terrades (id). 18 C as es d'Ermessendis i de Grahia Prujà el 1325 (ACSG. Llibre Arxiu. I II, 14). 19 Carrer del Forn, esmentat com un carreró el 1350 (ACA. Batllia General, Girona ll. 166). 20Casa dels tres arcs de pedra que entre el 1325 i el 1350 pertanyia a la família Masoliver (ACSG. Llibre Arxiu. III, 14). 21 Església de Sta. Sus an na del Mercadal. 22Cementiri parroquial de Sta. Susanna (ACA. Batllia General, Girona ll, 166). 23 Plaça del Mercadal. 24 C as a d'en Ramon Venguí. 25 Font del Mercadal. 26Forn del Mercadal (ACA. Batllia General, Girona ll. 166).

1 St. Francesc or Framenors monastery (Canal et al, AIEG, XXXV 1995, pp. 66-67.) 2 House of the Abbot of Amer (idem). 3 Molins stream (millstream), one of the branches of the Monar (idem). 4 Monar stream (idem). 5 Mills of the Mercadal. A royal list, from 1354 mentions the , following owners: Guillem Vinyoles, Caterina Callí Guillem Riera, Miquel de Truyàs, Bernal de Vic, Arnau Camps, Pere de Torre, Ramon Calvet, Isaac Salomó, Berenguer Riera, Pere Prat, the Knight commander of St. Llorenç de les Arenes, the priest of the church of the Mercadal, Ramon Vengut. Berenguer Ferrer, Bonjué de Cresques, Jaume Verdera, the Hospital Nou and the house of Aiguaviva (ídem). 6 Stone bridge which crossed the stream at the place where Carrer de Sta. Clara now passes (idem). 7, 8, 9 Streets mentioned in the property list of 1354 (idem). 10 Street which represents the final section of the path running alongside the Monar stream as far as the Plaça del Mercadal (ACA, Batllia General, Girona, 11,166). It should come as no surprise that this section was the so-called 'carpenters' street', as a certain number of members of this trade were concentrated he re . (Fernandez i Trabal, op. cit., 1995, p. 34, note 21.) 11 Block of houses corresponding to the leaseholds of Venguí. We know a number of owners from this period: Bernat Llarder, the heirs of Terrades, Bernat Torra, Francesca de Torroella, Nicolau Fuster, etc. (ACA, Batllia General, Girona, 11,166). 12 Dead-end street, mentioned in 1320 and 1350 (idem). 13 House of Bertrana in 1325 (ACSG, Llibre d'Arxivacions IIL n 9 14). 14 Block of houses, of which we know a number of owners: Francesc Surell. Torrona, heirs of Guillem Foixà, Ramon de Sala and Arnau Manlo, all in 1350. ('ACA, Batllia General, Girona, 11,1664 15 Open alleyway giving access to the houses of the sector. It is mentioned in 1350 (idem). 16 Street (idem). 17 Houses of Pere Closelles, Joan Taberner and the heirs of Terrades (idem). 18 Houses of Ermessendis and of Grahia Prujà in 1325 (ACSG, Llibre d'Arxivacions III, n° 14). 19 Carrer del Foot, mentioned as an alley in 1350 (ACA, Batllia General, Girona, 11,166). 20 House with three stone arches which belonged to the Masoliver family between 132.5 and 1350. (ACSG, Llibre d'Arxivacions III, n° 14) 21 Church of Santa Susanna del Mercadal. 22 Parish cemetery of Santa Susanna (ACA, Batllia General, Girona, 11,166), 23 Plaça del Mercadal. 24 House of Ramon Venguí. 25 Mercadal fountain. 26Mercadal bakery (ACA, Batllia General, Girona, 11,166).

169Pont del Monar. Un pont d'arcs de pedra permetia superar els braços que abocaven l'aigua del rec Monar a l'Onyar (ACSG. Llibre Arxiv. CITI, 322).

169Monar bridge. A stone-arch bridge made it possible to pass over the arms of the Monar that flowed into the Onyar. (ACSG, Llibre d'Arxivacions VIII, 322).

62


170 Plaça del MercadaL It seems probable that this is the square that is already mentioned in 1247 (ACSG, Llibre d'Arxivacions III, n° 2), although its name is not found until 1325 (ACSG, Llibre d'Arxivacions III, 14). 171 Mercadal fountain. On the corner of the Plaça del Mercadal with the northern section of the present-day Carrer de Sta. Clara, there is a fountain mentioned since the year 1343. (ACSG, Llihre d Arxivacions III, 15). 172 Mercadal bridge. Old wooden bridge that crossed the Onyar from the Plaça del Mercadal, where a gateway opened, to the end of the Areny market, meeting Carrer dels Abeuradors. (AHCG, Catàleg de Pergamins, 315.) 173 Mercadal bakery. This is documented since 1106, when Count Ramon Berenguer III sold his villa in the Mercadal to the See of Girona (ACSG; Llihre Gran Sagristia Major, fol. 2). The documents from the 14th century mention it at the corner of a street which has now disappeared (ACA, Batilia Genera( Girona, 11,166). 174 Santa Susanna del MercadaL This has existed on its current site at least since 1081, when it is mentioned in the will of the sacristan Bernat Guillem. Its southern wall overlooked a cemetery (R. Martí, op. cit., doc. 345). During the mid-14th century the new Gothic structure was under construction. 175 Carrer del Monar (Camí de Salt). This was the final part of the old road that ran alongside the stream to the Plaça del Mercadal. It is mentioned with this name in 1244, although it had existed long before then: it is found in a document from 1076 that speaks of "ipsa strata publica qui pergit iuxta regum de comiti usque ad ipsum Mercadal" (R. Martí, op. cit., doc. 329). In 1360 it was a long .street with 76 residents mentioned in the Properly Tax Roll, and it continued alongside the stream to Santa Eugènia, Salt, Montfullà, Bescanó and further. (ACSG, Llibre Pabordia de Desembre, n ° 148.) 176 Venguí mansion. Residence of the freeman Ramon Venguí, who created several leaseholds next to the Plaça del Mercadal around 1343-44. (ACSG, Llibre d'Arxivacions ill, 15). 177 Street running from the Plaça del Mercadal to Figueroles. This name was applied to what is today the northern section of Carrer de Sta. Clara, which at that time went as far as the gardens and stream of Figueroles, where now there is the Plaça de St. Agustí. (AHCG, Property Tax Roll of 1360.) 178 Carrer del Forn del Mercadal Some documents, in addition to the Property Tax Roll of 1360, describe a street which ran parallel to Carrer de Sta. Clara and behind the Mercadal church, and which has now disappeared. (ACA, Batilia General, Girona, 11,166). 179 Leaseholds of Provençal In 1340 the Almshouse of the See permitted the merchant Ramon Provençal to build and lease houses on a large area of farmland, including a farmhouse and gardens, which the latter owned opposite the Mercadal church. The work was done very soon, and by 1356 there were some 15 houses, distributed into three blocks and inhabited mainly by the millers of the nearby Monar area. (ADG, Pia Almoina, Llibre d'Arxivacions, 1022-1034.) 180Travessa dels Escorxadors. A name mentioned, with no further details, in the Property Tax Roll of 1360. 181 Street running from the Cardonet bridge to the vegetable gardens. The present-day Carrer de les Hones, which begins at the Peixateries bridge, has this name in the Property Tax Roll (AHCG, Property Tax Roll of 1360). 182 Cardonet or Peixateries bridge. The present-day Peixateries Velles bridge had a predecessor, mentioned since 1339, when king Peter III ordered its reconstruction after a severe flood. (M. Costa, AIEG XXII, 1975, pp. 145-146.) 183 Carrer del Pont d'en Pelegrí. This led from the present-day St. Agustí bridge along the southern side of the Plaça de St. Agustí and of Carrer d'Anselm Clavé. (AHCG, Property Tax Roll of 1360). 184 Pelegrí bridge. This stood at the present-day site of the St. Agustí bridge. It is also mentioned in 1339 with the clarification that it was `the bridge leading from the Pelegrí gale to the Figueroles gardens'. (M. Costa, AIEG XXII, 1975, pp. 146-147.) 185 Vegetable garden of ProvençaL The sector included between the

170Plaça del Mercadal. Sembla probable que sigui la plaça que ja surt esmentada l'any 1247 (ACSG. Llibre Arxiv. III, 2) tot i que no la trobem amb el seu nom fins al 1325 (ACSG. Llibre Arxiv. III. 14). 171Font del Mercadal. A la cantonada de la plaça cel Mercadal amb el tram nord de l'actual carrer de Sta. Clara hi trobem una font esmentada des de l'any 1343 (ACSG. Llibre Arxiv. III, 15). 172Pont del Mercadal. Vell pont de fusta que travessava l'Onyar des de la plaça del Mercadal, on s'hi obria un po rtal; fins al límit del mercat de l'Areny, a l'alçada del carrer dels Abeuradors (AHCG. Catàleg de Perg. 315). 173Forn del Mercadal. Està documentat des del 1106, quan el comte Ramon Berenguer III va vendre la seva villa del Mercaclal a la Seu de Girona (ACSG. Llibre Gran Sagr. Major, fol. 2). Els documents del s. XIV l'esmenten a la cantonada d'un carrer actualment desaparegut (ACA. Batilia general. Girona II. 166). 174Sta. Susanna del Mercadal. Existeix en el seu emplaçament actual almenys des del 1081, quan surt esmentada en el testament del sagristà Bernat Guillem. La seva paret meridional donava a un cementiri (R. Martí, op. cit. doc. 345). En els anys centrals del segle XIV s'estava aixecant la nova estructura gòtica. 175 Carrer del Monar. (Camí de Salt). Era la part final de l'antiga via que seguia al costat del rec fins a la plaça del Mercadal. Surt esmentat amb aquest nom l'any 1244, encara que existia des de molt abans, car el trobem en un document de l'any 1076 que parla de "ipsa strata publica qui pergit iuxta regum de comiti usque ad ipsum Mercadal" (R. Marti op. cit. doc. 329). L'any 1360 constituïa un carrer allargassat amb 76 veïns esmentats al Fogatge, i continuava al costat del rec fins a Sta. Eugènia, Salt, Montfullà, Bescanó i mes enllà (ACSG. Llibre Pabordia de Desembre núm. 148). 176Casal d'en Venguí. Residència del ciutadà Ramon Venguí, que va fer diversos establiments a tocar la plaça del Mercadal pels volts de 1343-44 (ACSG. Llibre Arxiv. III, 15). 177Carrer de la plaça del Mercadal a Figueroles. Aquesta denominació s'aplicava a l'actual tram nord del carrer de Sta. Clara, que aleshores anava fins a l'horta i el rec de Figueroles, on ara hi ha la plaça de St. Agustí (AHCG. Fogatge de 1360). 178Carrer del Forn del Mercadal. Alguns documents, a més del Fogatge de 1360, defineixen un carrer que seguia en parallel a Sta. Clara i darrere l'església del Mercadal. Avui desaparegut (ACA. Batilia General. Girona 11. 166). 179Establiments d'en Provençal. L'any 1340 l'Almoina de la Seu va donar permís al mercader Ramon Provençal per establir cases en el gran alou, format pel seu casal, jardins i horts, que aquest posseïa davant l'església del Mercadal. Els establiments es van fer molt aviat i l'any 1356 hi havia una quinzena de cases, distribcüdes en tres illes i habitades majoritàriament per moliners de la veïna zona del Monar (ADG. Pia Almoina, Arxivacions 1022-1034). 180Travessa dels Escorxadors. Carrer esmentat, sense cap altra precisió, al Fogatge de 1360. 181Carrer del pont d'en Cardonet a les hortes. L'actual carrer de les Hortes -que comença al pont de les Peixateries- surt definit cl'aquesta manera al Fogatge (AHCG. Fogatge 1360). 182Pont d'en Cardonet o de les Peixateries. L'actual Pont de les Peixateries Velles tenia un avantpassat, esmentat des de 1339 quan el rei Pere IIt va ordenar la seva reconstrucció després d'un fort aiguat. (M. Costa, AIEG. XXII, 1975, p. 145-146). 183Carrer del pont d'en Pelegrí. Anava des de Factual pont de St. Agustí, al llarg de la galta meridional de la plaça de St. Agustí i del carrer d'Anselm Clavé (AHCG. Fogatge 1360). 184Pont d'en Pelegrí. Era a l'actual lloc del pont de St. Agustí. També surt esmentat l'any 1339 amb l'aclariment que era el "pont que va del portal d'en Pelegrí a l'horta de Figueroles" (M. Costa, AIEG. XXII, 1975, p. 146-147). 185Horta d'en Provençal. Sector comprès entre el rec de Figueroles al nord i els establiments del mateix nom al sud. Era la part nord de l'alou d'en Ramon Provençal que no va ser edificat arran dels establiments posteriors a 1340 (AHCG. Fogatge 1360).

63


186Horta d'en Xammar. (AHCG. Fogatge 1360).

Figueroles stream to the north and the leaseholds belonging to Ramon Provençal to the south. 'Ibis was the northern part of the area óf farmland of Provençal which was not built up as a part of the leaseholds created after 1340. (AIICG, Property Tax Roll o f 1360). 186 Vegetable garden of Xammar. (AHCG, Property Tax Roll of 13601. 187 Figueroles stream and vegetable garden. Documented since 1194. It was located along the route of the present-day street of the same name and continued along what is now the northern side of Plaça de St. Agusti as far as the Onyar. (AHCG, Llibre Verd, fol. 1.) 188 Vegetable garden of St. Celoni. (AHCG, Property Tax Roll 1360). 189 Cugusacs vegetable garden. As old as the stream of the same name, mentioned since 1030 (see 147). 190 Monar stream. It appears documented with the name 'rego comitale' from 1015 onwards. Subsequently we find it mentioned dozens of times, usually in relation with the mills of the Mercadal. Its , final section split into three arms, whose mouths are still visible beneath the houses over the Onyar. (Villanueva, Viaje Literario..., vol. XII ., 323.) 191 River Ter. 192 River Onyar. 193 River Güel1 194Camí de Gironella. An old road connecting the castle of this name and the upper part of the Força Vella with the Monells road and the valley of Sant Daniel. 195 Gamer de l'Hospital Nou. Documented in 1346. It connected the hospital with the Cam! Barcelonès. (AHCG. Pergamins de l'Hospital, 754.).

187Horta i rec de Figueroles. Documentades des de 1194. Se situava al llarg del recorregut de l'actual carrer del mateix nom i seguia per on ara hi ha la galta nord de la plaça dc St. Agusti fins a l'Onyar (AHCG. Llibre Verd. fol. 1). 188Horta d'en St. Celoni. (AHCG. Fogatge 1360). 189Horta de Cugusacs. Tan antiga corn el rec del mateix nom, esmentat des cel 1030 (veure 147). 190Rec Monar. Apareix documentat amb el nom de "rego comitale` a partir de l'any 1015. Des d'aleshores el trobem esmentat dotzenes de vegades, generalment en relació amb els molins del Mercadal. El seu tram final es dividia en tres braços, les boques dels quals encara són ben visibles sota les cases de l'Onyar (Vi ll anueva. "Viaje Literario... " Vol. XII. 323). 191 Riu Ter. 192Riu Onyar. 193 Riu Güell. 194 Camí de Gironella. Antiga via que connectava el castell d'aquest nom i la part alta de la Força Ve ll a amb el cami de Monells i la vall de St. Daniel. 195Carrer de l'Hospital Nou. Documentat l'any 1346. Comunicava l'hospital amb el cami barcelonès (AIICG. Perg. Hospital 754).

64


Índex

Introducció. .................................................................................................... ...... 5 Les línies mestres del creixement urbà. ......................................................... ...... 7 El fogatge de 1360. Una guia medieval de la ciutat. .................................... 12 Els establiments, les urbanitzacions medievals ................................................ 15 La restitució planimètrica. ............................................................................. 18 La Gerona del siglo XIV ................................................................................ 20 Girona in the 14th Century ........................................................................... 22 La Gérone du XIVe siècle ............................................................................. 24 Fons documentals i bibliografia. .................................................................... 28 Plànol de la ciutat (1285 - 1360) .................................................................... 33 —Pedret i St. Pere. ......................................................................................... 34 —St. Feliu.

36 42 —Força Vella. .................................................................................................. —Areny. ......................................................................................................... 46 —Cap de l'Areny. ........................................................................................... 52 —Vilanova ......................................................................................................... 54 —Mercadal. .................................................................................................... 58

65


Edita: Ajuntament de Girona Autors: Josep Canal i Roquet, Eduard Canal i de Diego, Josep M. Nolla i Brufau, i Jordi Sagrera i Aradilla (EHU/Girona). Realització cartogràfica: J. Sagrera © J. Canal, E. Canal, J.M. Nolla i J. Sagrera. Ajuntament de Girona © Disseny: Joan Casanovas Fotocomposició: Imatge i Lletra, s.l. I mpressió: Gràfiques Alzamora, s.a. Dip. legal: GI-2/98 ISBN: 84-86837-68-5


La ciutat de Girona la 1a meitat del segle XIV  

Edita: Ajuntament de Girona