Església, societat i poder a Girona. Segles XVI-XX

de l’Església amb el règim polític i econòmic que la feien odiosa als partidaris de la República. En general, però, la convivència fou respectuosa. Tret d’alguns col·lectius, altres sectors cada cop més importants de la població anaren assumint el règim de llibertats que s’imposava amb el liberalisme, i una certa tolerància que tot just encara era incipient.

El carlisme, tot i conservar la seva força dins l’Església, va ser cada vegada més marginal socialment. El catalanisme va aconseguir crear un espai polític i cultural que va poder reunir republicans i catòlics, però que obriria una guerra en el si de l’Església catalana.

El cas de Girona obliga a matisar la idea que l’anticlericalisme era una resposta necessària al clericalisme, per ser. Precisament, doncs, en una ciutat on el pes clerical era potser més elevat que en altres llocs, aquest anticlericalisme quedà esmorteït. En canvi, els brots més violents d’anticlericalisme es produïren allà on l’Església no va poder deixar sentir prou bé la seva influència: les grans ciutats, les barriades obreres, la intel·lectualitat... A Girona, doncs, l’anticlericalisme va sortir poc de la retòrica periodística i en certs espais de confrontació política. Les diferents manifestacions de fe secularitzadora foren tímides i vacil·lants, per les creences religioses de la població i la força de l’Església. Calen encara molts estudis locals per comprendre realment el significat de l’anticlericalisme en el nostre país, que va arribar a cotes molt altes de virulència i, fins i tot, de violència contra els béns i persones de l’Església.

El despertar cultural de Girona no vingué, doncs, de l’esperada derrota del “monstre” en el qual alguns havien intentat condensar tots els mals de la societat, ni tampoc de la 176