__MAIN_TEXT__

Page 1

::::::::LA ::::::::LA CASA NOUCENTISTA:::::::: CASA NOUCENTISTA:::::::: ARQUITECTUR A UNIFAMILIAR ARQUITECTURA UNIFAMILIAR A CATALUNYA (1913-1932) :::::::: (1913-1932) A CATALUNYA

:::::::: ::::::::THE NOUCENTISTA HOUSE:::::::: ::::::::THE NOUCENTISTA HOUSE:::::::: SINGLE-FAMILY ARCHITECTUR E IN CATALONIA (1913-1932)

SINGLE-FAMILY ARCHITECTURE IN CATALONIA (1913-1932)


© Edició: © Edition: Fundació Rafael Masó www.rafaelmaso.org Úrsula Llibres www.ursulallibres.cat

Disseny: Design: Joan Colomer Maquetació: Layout: Vador Minobis

Edició de: Edició de les imatges: Edited by: Image editing: Jordi Falgàs, Mercè Vidal i Jansà Jordi Puig Primera edició, Edició de textos: Girona, maig de 2018 Copy editing: First edition, Eva Vàzquez Girona, May 2018 Traducció a l’anglès: Autors: English translation: Authors: Traduccions Link Jordi Falgàs, Mireia Freixa, Impressió: Rosa M. Gil i Tort, Raquel Lacuesta, Joaquim M. Puigvert Printed by: Gràfiques Alzamora i Solà, Jordi Sans, Alícia Suàrez, i Mercè Vidal i Jansà

Imprès a Girona Printed in Girona

Agraïments: Acknowledgements: Antoni Mayans, Arxiu Comarcal de la Garrotxa; Roser Dolors Visa i Anna Pérez, Arxiu Municipal del Districte de Sarrià-Sant Gervasi (Ajuntament de Barcelona); Antoni Reyes i Aitor Roger, Arxiu Municipal de Blanes; David Iglésias, Centre de Recerca i Difusió de la Imatge (Ajuntament de Girona); Assumpció Puig, Fernando Marzá, Andreu Carrascal, Núria Masnou i Montse Viu, Arxiu Històric de la Demarcació de Barcelona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya; M. Carme Piulachs, Biblioteca de la Demarcació de Barcelona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya; Sílvia Musquera i Fèlix Bota, Arxiu Històric de la Demarcació de Girona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya; Santiago Alcolea, Fundació Institut Amatller d’Art Hispànic; Pilar Vélez, Teresa Bastardes, Rossend Casanova i Laia Callejà, Museu del Disseny de Barcelona; Consol Bancells, Jordi Bonet Armengol, Mariona Bonet, Pep Canaleta, Lluís Casals, Aleix Catasús, Josep M. Claparols i Pericas, Marta Cervelló, Josep Ensesa Viñas, Maite Gibert, Anna Gudiol, Manel MasBagà Blanc, Beneta Oromí, Pauline Puig, Jordi Puigoriol, Miquel Rocabruna, M. Carme Solanas, Roser Soliguer Valls, Quim Turón, Antoni Vilanova i Lydia de Zuloaga.

ISBN: 978-84-946417-4-9 DL: GI-513-2018 Fotografies de: Photographs from: Ajuntament de Girona, Centre de Recerca i Difusió de la Imatge: 109, 110, 116, 117. Arxiu Comarcal de la Garrotxa: 195. © Arxiu Mas, Fundació Institut Amatller d’Art Hispànic: 27, 38, 39, 43, 45, 52, 53, 90a, 91, 92, 93, 94a, 121. Arxiu Mercè Vidal: 87, 90b. Col·lecció particular: 64, 65a. Arxiu Municipal de Blanes: 146, 147, 148, 150. Arxiu Municipal del Districte de Sarrià-Sant Gervasi, Barcelona: 84. © Consol Bancells: 66, 67, 71, 160, 167, 168, 169, 176, 177, 179, 180. © Lluís Casals: 44, 47, 51, 72, 73, 75, 76, 77, 79, 86, 120, 129, 130, 140, 141, 142, 143, 151, 152, 153, 158, 170, 171, 172, 173, 192, 200, 201, 202, 206. © Museu del Disseny de Barcelona: 16. © Jordi Puig: 4, 6, 9, 10, 18, 23, 24, 26, 35, 36, 37, 40, 41, 42, 54, 55, 56, 57, 59, 62, 63, 65b, 80, 81, 85, 88, 89, 94b, 96, 97, 101, 102, 103, 104, 105, 106, 107, 113, 114, 115, 118, 119, 124, 125, 127, 128, 131, 134, 136, 137, 139, 156, 161, 163, 164, 184, 185, 187, 188, 190, 191, 196, 197, coberta, contracoberta i solapes. © Quim Turón: 193, 208.

Coberta i solapes: detalls d’una porta, d’un vitrall i d’un capitell de la Casa Masramon, de Masó. Contracoberta: Perspectiva del Xalet Tey, de Puig i Gairalt (AHCOAC). Cover and flaps: details of a door, a stained glass window, and a capital from Casa Masramon, by Masó. Back cover: Perspective of Chalet Tey, by Puig i Gairalt (AHCOAC). Aquest llibre no podrà ser reproduït totalment ni parcialment per cap mena de procediment, inclosos la reprografia i el tractament informàtic, sense l’autorització escrita del titular del copyright. Tots els drets reservats a tots els països. This book may not be totally or partially reproduced by any method, including reprography and computerised treatment without the written authorisation of the copyright holder. All rights reserved in all countries.

:::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::


::::::::LA CASA NOUCENTISTA:::::::: ARQUITECTURA UNIFAMILIAR A CATALUNYA (1913-1932)

:::::::: ::::::::THE NOUCENTISTA HOUSE:::::::: SINGLE-FAMILY ARCHITECTURE IN CATALONIA (1913-1932) Edició de :::: Edited by JORDI FALGÀS · MERCÈ VIDAL I JANSÀ Textos de :::: Texts by JORDI FALGÀS · MIREIA FREIXA · ROSA M. GIL I TORT · RAQUEL LACUESTA JOAQUIM M. PUIGVERT I SOLÀ · JORDI SANS · ALÍCIA SUÀREZ · MERCÈ VIDAL I JANSÀ


::::::::LA CASA NOUCENTISTA::::THE NOUCENTISTA HOUSE::::::::


::::::::SUMARI::::SUMMARY:::::::: :::::::: ::::::::PREÀMBUL::::PREFACE:::::::: Pàg. / Page 7 ::::::::INTRODUCCIÓ::::INTRODUCTION:::::::: 11 :::::::: ::::::::CASA MASR AMON:::::::: 27 ::::::::TORRE AMATLLER:::::::: 45 ::::::::CASA FREIX A:::::::: 57 ::::::::MAS RUSQUELLES:::::::: 67 ::::::::TORRE NOVA DE LA COROMINA:::::::: 73 ::::::::CASA ANTONI CARBÓ:::::::: 81 ::::::::CASA LLUÍS GUARRO:::::::: 87 ::::::::CASA ADOLF FLORENSA:::::::: 97 ::::::::SENYA BLANCA:::::::: 107 ::::::::X ALET ASSUMPCIÓ TEY:::::::: 121 ::::::::TORRE R AMON PUIG I GAIR ALT:::::::: 131 ::::::::CASA SALADRIGAS:::::::: 143 ::::::::CA L’OROMÍ:::::::: 153 ::::::::TORRE SOLANAS:::::::: 161 ::::::::CASA DEL DIRECTOR DE LA CLÍNICA MENTAL DE TORRIBER A:::::::: 171 ::::::::CAN SOLIGUER:::::::: 177 ::::::::VILLA TERESITA:::::::: 185 ::::::::VIL·LA ANTÒNIA:::::::: 193 :::::::: ::::::::BIBLIOGR AFIA::::BIBLIOGR APHY:::::::: 203


::::::::LA CASA NOUCENTISTA::::THE NOUCENTISTA HOUSE::::::::


::::::::PREÀMBUL ::::PREFACE :::::::: ::::::::

::::::::

Si el Noucentisme és un moviment cultural en- If Noucentisme is a cultural movement that is cara poc conegut entre els catalans, i ja no di- still barely familiar among the Catalan people, guem fora de Catalunya, encara ho és més l’ar- not to mention outside Catalonia, noucentista quitectura noucentista. En les últimes dècades architecture is even less so. In recent decades hem vist com l’arquitectura del Modernisme we have witnessed how Catalan Art Nouveau català assolia el reconeixement i l’admiració architecture has won international recognition internacionals, però aquella generació d’arqui- and acclaim, yet the generation of architects tectes que va venir després encara no ha rebut who followed have yet to receive the attention it l’atenció que es mereix. Per això la Fundació deserves. The priority of Fundació Rafael Masó, Rafael Masó, fidel a la seva voluntat de promou- loyal to its commitment to promoting the study re l’estudi i el coneixement de l’arquitectura and knowledge of modern architecture, is theremoderna, té com a prioritat donar a conèixer fore to raise awareness of the work of Rafael l’obra de Rafael Masó i la seva generació. Masó and of his generation. Durant els últims anys s’han començat a puRecent years have seen the first publications blicar monografies sobre alguns dels principals on some of the main noucentista architects, arquitectes noucentistes, així com treballs so- as well as works on specific aspects and types bre determinats aspectes i tipologies de l’obra of public buildings (such as schools, hospitals pública (per exemple, escoles, hospitals i biblio- and libraries), yet private projects, houses and teques), però l’encàrrec privat, la casa i el bloc blocks of flats have yet to be analysed properde pisos encara no han estat prou analitzats. ly. This overview of single detached housing Per això era urgent fer aquest estudi global de during Noucentisme was therefore urgently la casa unifamiliar durant el Noucentisme. La required. Single detached houses formed an escasa unifamiliar va ser una part essencial de sential part of noucentista attempts to modern-

::::::::

Pàg. 4, 6 i 9: Un vitrall de la Casa Masramon, un detall de la decoració de Senya Blanca, i ceràmica de la Casa Masramon, obres de Rafael Masó.

::::::::

Pages 4, 6 and 9: Stained glass window of Casa Masramon, detail of the decoration of Senya Blanca, and ceramics of Casa Masramon, all works by Rafael Masó.

7


::::::::LA CASA NOUCENTISTA::::THE NOUCENTISTA HOUSE::::::::

l’intent noucentista de modernització del país, ise the country, to bring culture and technology d’acostament cultural i tècnic a les formes de into line with the lifestyles and domesticity of vida i de domesticitat dels països europeus més Europe’s most developed countries, and to ordesenvolupats, d’ordenació del territori i del ganise the territory and the growth of cities. At creixement de les ciutats, però al mateix temps the same time, however, they were also buildera un edifici que reivindicava la cultura verna- ings that championed vernacular culture and cla i es volia fondre en el paisatge que l’envol- were designed to blend in with the surrounding tava. Així doncs, va ser la personificació dels landscape. These houses were therefore the emvalors propugnats pel Noucentisme. bodiment of the values upheld by Noucentisme. Per dur a terme aquest projecte, una vegada In this project, the Fundació Rafael Masó has més, la Fundació Rafael Masó ha comptat amb again worked in close collaboration with the la col·laboració essencial del Col·legi d’Arqui- Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC), tectes de Catalunya (COAC), que ha catalogat which has catalogued and conserves a large part of i custodia bona part dels fons d’aquells arqui- the collections of these architects in its Historical tectes en el seu Arxiu Històric i els ha cedit per Archive and has loaned them for the exhibition. It a l’exposició. Per això també era important que, was therefore important not only to present the a més de presentar-la a la Casa Masó, seu de la collection at Casa Masó, the Foundation’s headFundació, la mostra es convertís en un projec- quarters, but also for the exhibition to become te itinerant per diferents sales d’exposició del an itinerant project that travels to the COAC’s COAC. També volem expressar el nostre agra- different exhibition rooms. We would also like ïment a la Dra. Mercè Vidal i Jansà, comissà- to thank Dr Mercè Vidal i Jansà, the exhibition ria de l’exposició, que des de fa dècades es de- curator, who has been studying and disseminatdica a estudiar i difondre el Noucentisme, així ing Noucentisme for decades, as well as all those com a totes aquelles persones i institucions que people and institutions that have collaborated on han col·laborat en l’exposició i el catàleg. the exhibition and on the catalogue. ::::::::MARTA MADRENAS I MIR:::::::: Alcaldessa de Girona i presidenta de la Fundació Rafael Masó Mayor of Girona and president of Fundació Rafael Masó ::::::::NARCÍS REVERENDO I HOSPITAL:::::::: President de la demarcació de Girona del COAC i vicepresident de la Fundació Rafael Masó President of the Girona section of the COAC and deputy president of Fundació Rafael Masó

8


9


::::::::LA CASA NOUCENTISTA::::THE NOUCENTISTA HOUSE::::::::

::::::::

::::::::

Josep Danés i Torras (1891-1955) Francesc Folguera i Grassi (1891-1960) Primer premi del III Concurs d’arquitectura del Centre Excursionista de Catalunya. “Tema VII: Estudi complet d’una vil·la d’esbargiment en un poble veí de Barcelona”. “Projecte d’una vil·la d’esbarjo a Horta”, c. 1914 Llapis i aquarel·la sobre paper, 61 × 89,5 cm

Josep Danés i Torras (1891-1955) Francesc Folguera i Grassi (1891-1960) First Prize in the III Architecture Contest of the Centre Excursionista de Catalunya. “Subject VII: Complete Study of a Recreational House in a Neighbouring Town to Barcelona”. “Project for a Recreational House in Horta”, c. 1914 Pencil and watercolour on paper, 61 × 89.5 cm

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya – Arxiu Històric (AHCOAC)

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya – Historic Archive (AHCOAC)


::::::::INTRODUCCIÓ ::::INTRODUCTION:::::::: MERCÈ VIDAL I JANSÀ

::::::::

::::::::

Quan hom parla de Noucentisme, es refereix al Noucentisme refers to the phenomenon closely fenomen estretament lligat al desenvolupament associated with the very specific development molt concret de la cultura i la política a  Cata- of culture and politics in Catalonia —at the lunya —en el tombant del segle xx— que coin- turn of the nineteenth and twentieth centucideix amb un període històric força eminent ries— that coincides with a rather important per al país, ja que s’oposa al poder de l’Estat historical period for the country, when the espanyol la força d’un sentiment nacional power of the Spanish state was opposed by a “aglutinador”. Altrament, s’ha tendit a  consi- “unifying” national sentiment. There has also derar que és l’època dels grans equipaments been a tendency to consider this as the period arreu, des de cases consistorials, biblioteques, of great projects everywhere that range from escoles, museus i oficines de correus i telègrafs, town halls, libraries, schools, museums, post fins a escorxadors, mercats, cellers cooperatius office and telegraph buildings, to slaughteri centres socials i associatius. En canvi, el relleu houses, markets, cooperative wineries and soque prengué la casa unifamiliar, suburbana, ha cial and associative centres. The significance quedat més difús. No obstant això, era i és un of the suburban single-family house is, howpatrimoni que va donar un tret característic a la ever, a lot vaguer. However, it was and still is fesomia de molts pobles i ciutats, i el fet d’infra- heritage that left a very characteristic mark valorar el seu valor cultural, al qual se sumari- on the physiognomy of many towns and citen les transformacions urbanes i especulatives ies. Underestimation of its cultural value, and —que s’han succeït des dels anys seixanta—, the urban change and speculation that have ha fet desaparèixer molts d’aquells testimonis, occurred since the nineteen-sixties, have deque eren fruit de les orientacions que cercaven stroyed many of these testimonies, which were convertir-se en signes d’identitat propis, sense the result of designs to turn them into signs of restar al marge de les modernes arquitectures national identity, while also embracing modnacionals europees. ern European national architectures. La selecció que ara es presenta vol ser una The selection presented in this exhibition is a mostra que es contraposa al que es qualificà, lla- sample that acts as a counterpoint to what at the vors, com “l’escanyolida elegància modernista time was referred to as “the feeble Art Nouveau 11


::::::::LA CASA NOUCENTISTA::::THE NOUCENTISTA HOUSE::::::::

Puig i Cadafalch crearia, al cap de dos anys, la did traditional building methods. The work was primera Càtedra d’Història de l’Art Català. El somewhat influenced by Hippolyte Adolphe resultat va ser la realització del treball erudit Taine and by Eugène Emmanuel Viollet-le-Duc. L’arquitectura romànica a  Catalunya, publicat The shortcomings of official studies made a entre 1909 i  1918 conjuntament amb Antoni deeper knowledge of Catalonia necessary and de Falguera i  Josep Goday, dos dels arquitec- this led to the creation of Estudis Universites de la “nova escola catalana”. L’apreciació taris Catalans in 1903, after which, two years del patrimoni no se cenyia tan sols al d’època later, Puig i Cadafalch created the first Chair medieval, sinó que es remuntava fins al món of the History of Catalan Art. The result was

::::::::

::::::::

Antoni Badrinas Escudé (1882-1969) Projecte per al Concurs “Per la Bellesa de la Llar Humil”, 1923 Aquarel·la i llapis color sobre paper, 18 × 80,8 cm i 16,5 × 82 cm

Antoni Badrinas Escudé (1882-1969) Project for “Per la Bellesa de la Llar Humil” (For the Beauty of the Humble Home) Contest, 1923. Watercolour and coloured pencil on paper, 18 × 80.8 cm and 16.5 × 82 cm

Museu del Disseny de Barcelona. Donació de la família Badrinas Vancells

Museu del Disseny de Barcelona. Donation of the Badrinas Vancells family

16


::::::::INTRODUCCIÓ::::INTRODUCTION::::::::

romà. Encara, en aquest seguit d’orientacions que anaven generant un pòsit propi, en el si de la Junta de Museus Puig i Cadafalch prengué el 1907 la decisió d’adquirir els terrenys i  iniciar les excavacions d’Empúries, que molt aviat donarien com a resultat la descoberta de l’Esculapi o Asclepi —avui considerat la representació de Serapis— i la testa de l’anomenada Venus. La troballa, comentada per Xènius —l’ideòleg que va encunyar el terme Noucentisme— a la glosa “Petita oració”, motivà un cant d’exaltació a  la “vella Catalunya grega”, que li donava el “sentit clàssic” per revelar, més enllà del passat medieval, quelcom de “nou”: l’afirmació de la llatinitat, del classicisme, del Mediterrani, de l’origen mític en el qual el programa noucentista s’afermà. En arquitectura, es traduiria en el nou classicisme, en l’ordre, de la simplicitat del qual també era deutor l’arquitecte vienès Josef Hoffmann, que mostrà un gran interès per l’arquitectura popular mediterrània (Amalfi, Capua, Caserta, Nàpols i, sobretot, Capri). Alguns historiadors han vist en aquest rerefons el que després es manifestarà en les seves obres per l’aplicació geomètrica, fent una síntesi de classicisme i simplicitat, de tradició i modernitat. Hem volgut incloure en aquesta exposició l’àlbum que elaborà Josep Puig i  Cadafalch intitulat L’œuvre de Puig Cadafalch, architecte, 1896-1904. Architecture. Décoration. Mobilier. Serrurerie. Carrelages & &, publicat per l’editor Miquel Parera i que l’historiador oferí als assis-

the publication of the scholarly work L’arquitectura romànica a Catalunya (Romanesque Architecture in Catalonia), which appeared from 1909 to 1918 and also involved Antoni de Falguera and Josep Goday, two architects from the “new Catalan school.” Appreciation of heritage was focused not only on the medieval period, but also on the Roman world. In order to further enhance efforts to reappraise the country’s own heritage, in 1907 Puig i Cadafalch, who was on the Museums Board, took the decision to purchase land and to initiate excavations at Empúries. This would soon lead to the discovery of the Asclepius —now considered as the representation of Serapis— and the head of what is known as Venus. The find, which is mentioned in the article entitled “Petita oració” (Small Oration) by Eugeni d’Ors, Xènius —the ideologist who coined the term Noucentisme—, led to impassioned praise for the “old Greek Catalonia,” which conferred “classical sense,” thus underlining not only the medieval past, but also something “new”: an assertion of Latinness, of classicism, of the Mediterranean, of the mythical origin upon which the noucentista programme was founded. In architecture, this was expressed as new classicism, in order, and in a simplicity that also inspired the Viennese architect Josef Hoffmann, who showed a great interest in popular Mediterranean architecture (Amalfi, Capua, Caserta, Naples and, above all, Capri). From this context, some historians have 17


::::::::LA CASA NOUCENTISTA::::THE NOUCENTISTA HOUSE::::::::

::::::::

Porta lateral, decorada amb cerà mica de La Gabarra. ::::::::

Side door, decorated with ceramics from La Gabarra.

36


::::::::CASA MASRAMON::::::::

::::::::

Vitrall del Gegantàs (il·lustració del conte de Polzet) de la Casa Masramon, produït per Rigalt, Granell & Cia. ::::::::

Stained glass window of the Giant (illustration from the popular tale Hop-o’-My-Thumb) at Casa Masramon, produced by Rigalt, Granell & Co.

37


::::::::LA CASA NOUCENTISTA::::THE NOUCENTISTA HOUSE::::::::

::::::::

Vistes de la casa i el jardí. Arxiu Mas, Fundació Institut Amatller d’Art Hispànic, Barcelona ::::::::

Views of the house and the garden.

Arxiu Mas, Fundació Institut Amatller d’Art Hispànic, Barcelona

52


::::::::TORRE AMATLLER::::::::

53


::::::::LA CASA NOUCENTISTA::::THE NOUCENTISTA HOUSE::::::::


::::::::MAS RUSQUELLES ::::::::

::::::::Remodelació c. 1920::::Refurbishment c. 1920:::::::: ::::::::Afores, s/n, VILADRAU:::::::: ::::::::JOAQUIM BOFILL I NOGUER (1846-1923)::::JAUME BOFILL I MATES (1878-1933):::::::: Amb artesans de Barcelona i Viladrau::::With craftsmen from Barcelona and Viladrau MERCÈ VIDAL I JANSÀ

::::::::

El Mas Rusquelles és un cas excepcional, ja que es tracta d’una antiga masia que, per iniciativa de Jaume Bofill i Mates, va rebre, en els anys vint, un agençament interior basat en la sobrietat, el confort i el classicisme noucentistes, sense trair el caràcter vernacular. Va pertànyer al llinatge Rusquelles, fins que l’adquirí Joaquim Bofill i Noguer, com figura en la inscripció de la llinda de la porta: “Ave Maria Puríssima / Joquim Bofill i  Noguer mdccclxxxviii.” Durant generacions ha estat la casa familiar dels

::::::::

Mas Rusquelles is an exceptional case as it is an old farmhouse or masia that, upon the initiative of Jaume Bofill i Mates, was subject to an interior refurbishment in the nineteen-twenties based on noucentista sobriety, comfort and classicism, which did not betray its vernacular character. It belonged to the Rusquelles family until it was purchased by Joaquim Bofill i Noguer, as indicated in the inscription on the lintel over the door: “Ave Maria Puríssima / Joquim Bofill i Noguer mdccclxxxviii.” For

67


::::::::LA CASA NOUCENTISTA::::THE NOUCENTISTA HOUSE::::::::

Bofill, que hi feien i hi fan llargs sojorns. És generations it has been the home of the Bofill a través del poeta, escriptor i polític Jaume Bo- family, who stayed and still stay there for long fill i  Mates, conegut pel pseudònim literari de periods. It was through the poet, writer and Guerau de Liost, que el mas es convertí en un politician Jaume Bofill i Mates, known by the espai especial per acollir-hi amics, alguns d’ells literary pseudonym of Guerau de Liost, that the literats, que en més d’una ocasió l’evocaven. house became a special place for gatherings of Fruit d’aquests records i  amistats, hi hagué la friends, some of whom were men of letters and iniciativa, per part de Ventura Gassol i de Marià made reference to it on more than one occasion. Manent, de remodelar la font que hi havia molt These gatherings and friendships gave rise to a prop i que solia freqüentar el poeta. Va ser la the initiative, devised by Ventura Gassol and coneguda Font de l’Oreneta, arranjada el 1936 by Marià Manent, to remodel the nearby founper l’escultor Joan Rebull i  l’artista jardiner tain that the poet often visited. This was known Joan Mirambell, amb l’estela que recull els ver- as the Font de l’Oreneta (Sparrow’s Fountain), sos de Bofill i Mates i acaba amb el dístic de Jo- which was renovated in 1936 by the sculptor sep Carner: “Filla del cel jo so Font de l’Oreneta, Joan Rebull and the landscape gardener Joan em descobrí l’ocell i em corona un poeta.” Tot Mirambell, with a stele featuring verses by en conjunt augmentava la seva significació. Bofill i Mates and the couplet of Josep Carner: Marià Manent defineix el Mas Rusquelles “Filla del cel jo so Font de l’Oreneta, em descobrí com una casa històrica, nodrida pel pelegri- l’ocell i em corona un poeta” (Daughter of the natge literari, i en fa un símil amb les cases de sky I am the Sparrow’s Fountain, discovered by Keats o de Goethe. I és el mateix Guerau de Li- the bird and crowned by a poet). All these facost qui la descriu com “una casa solitària, però tors together enhanced its meaning. perfectament confortable i burgesa”, amb la gaMarià Manent defines Mas Rusquelles as a leria que a la part del darrere s’obre de cara al historic house, nourished by literary pilgrimage, Montseny i on solia treballar el poeta i, amb Jo- and compares it to the houses of Keats and of sep Carner, hi compartia inquietuds i creacions, Goethe. It was Guerau de Liost himself who deamb el plaer, alhora, de contemplar des d’allà scribed it as “a house that is solitary yet perfectel Matagalls i el santuari de Sant Segimon. Per ly comfortable and bourgeois”, with the gallery tant, per l’indret i pel fet que no ha sofert cap al- at the rear that looked out onto the Montseny teració amb el pas dels anys, podem considerar massif, where the poet usually worked. There, el Mas Rusquelles com una excel·lent mostra de with Josep Carner, he also shared concerns and Noucentisme. creations, while at the same time enjoying the 68


::::::::MAS RUSQUELLES::::::::

El conjunt del Mas Rusquelles l’integren dos edificis allargassats de dues plantes, amb coberta a dues vessants de teula àrab i amb les obertures de llinda de pedra que contrasten amb el paredat rústec de la resta del parament. Al bell mig de la zona boscosa, la seva volumetria no sobresurt gaire. Va ser decisió del mateix Bofill i  Mates portar a  terme la decoració de la casa, el disseny dels mobles, les làmpades i els petits detalls com ara la sanefa que en algunes estances hi ha pintada a la paret. La personalitat del poeta, dintre d’una gran austeritat i exquisidesa, s’hi retroba. L’accés a l’interior, un cop traspassada la porta dovellada d’arc escarser, deixa pas a un cancell distribuïdor amb la xemeneia acampanada de línies simples, situada en un dels costats, que amb la seva senzillesa se suma als dos arcs de mig punt que descansen sobre llindes amb una columna toscana a  la part central, i  a la part superior figura pintada la benvinguda amb el “Salve Regina” centralitzat pel tondo de ceràmica vidriada de ressons florentins de Della Robbia. D’entre els espais interiors destaca la gran sala, com la que podem trobar en qualsevol masia, però en aquest cas el caràcter burgès es reflecteix en la calidesa que transmeten el terra de fusta i  l’embigat amb una gran jàssera travessera. Encara en petits detalls hi retrobem la qualitat: en els porticons, en les fallebes de curiós disseny o  en les diverses portes empla-

view of Matagalls mountain and the sanctuary of Sant Segimon. Because of the site itself and the fact it has not been altered over the years, Mas Rusquelles can therefore be considered an excellent example of Noucentisme. The Mas Rusquelles ensemble is formed by two elongated buildings of two floors, a curvedtile gable roof and openings with stone lintels that contrast with the rustic rubblework of the facing. Its volumes do not stand out a great deal because it is surrounded by woodland. Bofill i Mates himself decided to decorate the house and to design the furniture, the lighting and the small details such as the ornamental border painted on the wall in some of the rooms. The poet’s personality re-emerges there, within a great austerity and delicacy. Access to the interior is through the segmental-arch voussoired door, which is followed by a vestibule with a simple bell-shaped fireplace, on one side, which complements the two semicircular arches resting on lintels with a Tuscan column in the centre, while at the top a painted welcome sign reads “Salve Regina” centred by the glazed ceramic tondo with the Florentine echoes of Della Robbia. Of interest on the interior is the large lounge, which resembles that of any country house, although here bourgeois character is reflected in the warmth conveyed by the wooden floor and the beams with a large cross-strut. Quality is evident even in the tiny details: in the shutters, 69


::::::::LA CASA NOUCENTISTA::::THE NOUCENTISTA HOUSE::::::::


::::::::TORRE NOVA DE LA COROMINA:::::::: ::::::::1920-1921:::::::: ::::::::Camí de la Coromina. Colònia la Coromina, TORELLÓ:::::::: ::::::::JOSEP MARIA PERICAS (1881-1966)::::Titulat el 1906::Qualified in 1906:::::::: RAQUEL LACUESTA

::::::::

La Torre Nova, coneguda també com Torre Pericas, té aspecte senyorial i s’alça aïllada en un context rural, amb jardí i  bosc al voltant. Fou bastida com a  residència temporal de la família de l’arquitecte Josep Maria Pericas dins del recinte de la colònia tèxtil de la Coromina, situada en un meandre del riu Ter, on hi havia la fàbrica de filatures del segle xix, que l’any 1882 posaren en funcionament els seus pares, Josep Pericas i Comella i Carme Morros i Gomis, després de comprar la finca als Espona de Vic.

::::::::

Torre Nova, which is also known as Torre Pericas, has a stately appearance and an isolated location in a rural setting, with a surrounding garden and woodland. It was built as a temporary residence for the family of the architect Josep Maria Pericas within the compound of the Coromina textile colony, which is located on a bend of the River Ter. Here, there was a nineteenth-century spinning mill, which was set in operation in 1882 by his parents, Josep Pericas i Comella and Carme Morros i Gomis, after they

73


::::::::LA CASA NOUCENTISTA::::THE NOUCENTISTA HOUSE::::::::

::::::::

::::::::

Alçat de la façana de migdia, c. 1921 Tinta i llapis sobre paper, 47,5 × 91 cm

Elevation of the South Façade, c. 1921 Ink and pencil on paper, 47.5 × 91 cm

AHCOAC

AHCOAC

també en forma de galeria porticada però tan- level of the garden (because of the slope), also cada, està destinada a botigues. in the form of an arcaded but, in this case, enEn conjunt, la planta es disposa en forma de closed gallery, is intended for shops. U, creant així un jardí semitancat que Joan MiThe overall floorplan is U-shaped, which rambell (1882-1989) tingué cura d’agençar amb gives rise to a semi-closed off garden that Joan brolladors, estanyols, pèrgoles i emparrats, molt Mirambell (1882-1989) carefully arranged with en la línia dels endreçats jardins catalans que Jo- fountains, ponds, pergolas and arbours, very aquim Folch i Torres defensava a La Veu de Ca- much along the lines of the orderly Catalan gartalunya. L’habitatge principal (avui molt mutilat dens that Joaquim Folch i Torres championed i modificat, convertit en escola) constava de so- in La Veu de Catalunya. The main residence terranis dedicats a carbonera, rebost i altres usos, (which has now been disfigured, modified and 88


::::::::CASA LLUÍS GUARRO::::::::

::::::::

::::::::

Alçat de la façana de ponent, c. 1921 Tinta i llapis sobre paper, 58 × 90 cm

Elevation of the West Façade, c. 1921 Ink and pencil on paper, 58 × 90 cm

AHCOAC

AHCOAC

planta baixa, dos pisos i golfes, aquestes darreres, turned into a school) had basements for coal en un cos més elevat de l’angle nord-est. storage, a pantry and other uses, a ground floor, La planta baixa estava destinada a les funci- two upper floors and an attic, the latter of which ons de dia, i hi havia la cuina, el menjador amb was a raised body in the north-eastern corner. el racó de la llar de foc amb escons (un element The ground floor was destined for daytime use de l’arquitectura popular) i la peça més des- and included a kitchen, a dining room with a tacada, la gran sala de música, decorada amb fireplace with settles (an element of popular arpintures de Josep Obiols (1894-1967), que són chitecture) in the corner and the most remarkarepresentacions al·legòriques. I, en aquest sen- ble room, the large music room, which was dectit, sembla emparentar-se amb vil·les i palaus orated with allegorical paintings by Josep Obiols renaixentistes. L’interès de Lluís Guarro per la (1894-1967). It therefore resembles Renaissance 89


::::::::LA CASA NOUCENTISTA::::THE NOUCENTISTA HOUSE::::::::

140


::::::::TORRE RAMON PUIG IÂ GAIRALT::::::::

141

Profile for Ajuntament de Girona

La casa noucentista: arquitectura unifamiliar a Catalunya (1913-1932) [llibre]  

Extracte del catàleg imprès de l'exposició "'La casa noucentista: arquitectura unifamiliar a Catalunya (1913-1932)", que es pot veure a la C...

La casa noucentista: arquitectura unifamiliar a Catalunya (1913-1932) [llibre]  

Extracte del catàleg imprès de l'exposició "'La casa noucentista: arquitectura unifamiliar a Catalunya (1913-1932)", que es pot veure a la C...

Advertisement