__MAIN_TEXT__

Page 1

Casa Mas贸 Casa

Vida i arquitectura noucentista Mas贸

Vida i arquitectura noucentista


Casa Masó Vida i arquitectura noucentista Edició a cura de Jordi Falgàs Amb textos de Narcís-Jordi Aragó Masó Jordi Falgàs Rosa M. Gil Tort Fotografies de Jordi Puig

123


© Edició Fundació Rafael Masó Triangle Postals Primera edició, abril de 2012, Girona i Sant Lluís. Edició a cura de Jordi Falgàs Textos Narcís-Jordi Aragó Masó Jordi Falgàs Rosa M. Gil Tort © Fotografies Jordi Puig, excepte quan s’indica un altre autor, procedència o propietari. Disseny Joan Barjau Maquetació Vador Minobis Correcció lingüística Dani Vivern Totes les obres reproduïdes són de Rafael Masó Valentí, excepte quan s’indica el contrari. Impresió Tallers Gràfics Hostench SA Imprès a Barcelona Dipòsit Legal: GI-277-2012 ISBN: 978-84-8496-167-3 Fundació Rafael Masó Girona Tel. +34 972 413 989 info@rafaelmaso.org Triangle Postals SL Sant Lluís, Menorca Tel. +34 971 150 451 triangle@triangle.cat

www.rafaelmaso.org www.triangle.cat

Aquest llibre no podrà ser reproduït totalment ni parcialment per cap mena de procediment, inclosos la reprografia i el tractament informàtic sense l’autorització escrita dels titulars del copyright. Tots els drets reservats a tots els països.


Sumari Preàmbul . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

9

L’arquitectura de Rafael Masó a la Catalunya noucentista . . . . 11 Jordi Falgàs Història dels Masó a la seva casa pairal . . . . . . . . . . . . 23 Rosa M. Gil Tort Viure a la Casa Masó . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Narcís-Jordi Aragó Masó

37

La llar noucentista: l’obra de Rafael Masó a la Casa Masó . . . . . 49 Jordi Falgàs Casa Masó: un recorregut . . . . . . . . . . . . . . . . . Jordi Falgàs

71

Els autors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

190


ser un vehicle idoni per a la plasmació dels ideals noucentistes, ja que estava connectada al creixement de les ciutats, a la creació d’infraestructures i equipaments públics (biblioteques, escoles, parcs, cementiris), a la producció artística i artesana (pintura mural i escultura pública), i a la voluntat de cohesió social per tal de consolidar l’hegemonia burgesa. A remolc del que havia passat a Barcelona, amb el canvi de segle Girona també iniciava la construcció del seu eixample enderrocant muralles i obrint carrers que havien de permetre la construcció d’edificis per encàrrec d’un nou grup d’empresaris i terratinents. D’aquells primers anys de professió de Masó destaquen obres encara marcades pel gaudinisme i l’organicisme modernista, com la farmàcia Masó-Puig de Girona (1908, fig. 1). En el projecte de reforma d’un bloc d’habitatges per a Lluís Batlle, a Girona (1909), ja hi apareixen les primeres mostres d’una monumentalitat i una ornamentació més austeres (fig. 2).

Fig. 5 Athenea, Girona, façana, 1913, en una imatge de 1916. Arxiu Mas, Fundació Institut Amatller d’Art Hispànic.

16

Les obres de reforma del mas El Soler (1909, fig. 3) van donar-li l’oportunitat d’intervenir de forma global en una gran masia, dialogant amb l’arquitectura vernacla i introduir-hi nous elements d’organització dels espais i de decoració dels interiors. L’estilització geomètrica de les formes, la sobrietat cromàtica dels materials, el despullament dels espais i la preponderància de tècniques artesanals que Masó havia descobert estudiant l’obra d’arquitectes com


Charles F. A. Voysey, Mackay Hugh Baillie Scott i Charles Rennie Mackintosh van anar guanyant protagonisme en obres com la farinera Teixidor de Girona (1910, fig. 4), l’altar per a l’església de Sant Salvador de Bianya (1911), el magatzem Ensesa de Girona (1911), i la reforma de la Casa Masó (1911); així com en el mobiliari que va dissenyar per a la casa Coll de Borrassà (1909) i per a la seva pròpia llar (1910-1912). El 1911 Ors va reblar el seu lideratge promovent la publicació de l’Almanach dels Noucentistes (en el qual Masó era present com a poeta), i comptant amb les opinions ben informades sobre art i decoració de Joaquim Folch i Torres com a redactor de la «Pàgina Artística» de La Veu de Catalunya. Pintors com Joaquim Torres García i Joaquim Sunyer, escultors com Enric Casanovas i poetes com Josep Carner i Josep M. López-Picó també van assolir moments àlgids de la seva creació en perfecta sintonia amb els postulats noucentistes. El lideratge polític de Prat de la Riba, primer com a president de la Diputació de Barcelona i a partir de 1914 de la Mancomunitat de Catalunya, va fer possible engegar un programa de creació i modernització d’infraestructures públiques, culturals i educatives on es va fer més present l’arquitectura noucentista, de la mà d’altres arquitectes com Josep Puig i Cadafalch, Lluís Planas Calvet, Josep M. Pericas, Josep Goday, Ignasi Mas, Eduard M. Balcells, Francesc Folguera, Ramon Puig Gairalt i Josep Danés, entre d’altres. En el cas de Masó va ser decisiu el viatge que va fer el 1912 amb motiu del seu casament amb Esperança Bru. En un recorregut que el va portar, entre d’altres llocs, a la Colònia d’Artistes de Darmstadt i a la ciutat-jardí de Hellerau, als afores de Dresden, Masó va poder experimentar de primera 17


nombrosos encàrrecs per a tot tipus d’edificis i reformes. Un dels seus projectes més ambiciosos, que no va poder veure acabat, va ser la ciutat-jardí de s’Agaró, una urbanització d’estiueig en plena Costa Brava en la qual va treballar des de 1923, a partir d’una idea original de 1917 (fig. 7). Masó va voler unir la tradició de l’arquitectura vernacla amb noves idees sobre l’estructura i l’ornamentació d’edificis, la decoració d’interiors i el disseny de mobiliari. Malauradament, sovint va topar amb la incomprensió o el rebuig a les seves propostes, i els seus projectes no passaven del paper o quedaven inacabats. A més, després de la seva mort alguns edificis es van enderrocar o alterar de forma irreparable, la qual cosa ha dificultat l’estudi i interpretació de la seva obra. Tanmateix, la seva aportació va ser decisiva per a la introducció a Catalunya de conceptes moderns en el disseny d’habitatges, la planificació i el creixement urbà (el xalet de vacances, la ciutat-jardí), la renovació de l’artesania (nous mètodes de producció i ús), la conservació del patrimoni històric, i la necessitat de democratitzar l’estudi i l’accés a les arts (amb la creació d’Athenea i una Escola d’Arts i Oficis a Girona).11 L’obra de Masó es distingeix per la plena identificació amb els postulats noucentistes d’una modernitat que defensava el classicisme més auster i alhora integrava formes, colors i materials de la cultura pròpia, reivindicant la noblesa i valor moral de l’artesania. Per això es pot afirmar que, en la seva intenció de desenvolupar una arquitectura vernacla moderna, Masó personifica l’intent del Noucentisme de reconciliar la tensió creada per l’adopció del modernisme internacional i la preservació de la identitat i de la tradició local.

20

Fig. 7. L’Hostal de la Gavina, s’Agaró, amb el xalet Domus Nostrum al fons. Fotografia d’Adolf Zerkowitz, c. 1932. Arxiu Històric del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya–Demarcació de Girona, núm. reg. 7539 c.3 c.155.


1  Eugeni d’Ors [Xènius, pseud.], “Elogi de Girona”, 3 de novembre, 1911, a Ors, Glosari 1910-1911, ed. Xavier Pla (Barcelona: Quaderns Crema, 2003), 774.

California, 1989). Els treballs de Kenneth Silver i Romy Golan també son essencials per a l’estudi de determinats fenòmens culturals en l’art de principi del segle xx.

2  Aquest article incorpora fragments de la meva tesi doctoral. Vegeu Jordi Falgàs, “Modernity and Tradition in Catalan Noucentisme: Rafael Masó’s Regionalist Architecture, 1911-1917”, University of Wisconsin-Madison, 2011.

5  Vegeu Martí Peran, Alícia Suàrez, i Mercè Vidal, eds. El Noucentisme: un projecte de modernitat (Barcelona: Generalitat de Catalunya / Enciclopèdia Catalana / Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, 1994); i Oriol Bohigas et al., El Noucentisme, Història de la cultura catalana, vol. 7 (Barcelona: Edicions 62, 1996).

3  Vegeu Marshall Berman, All That Is Solid Melts into Air: The Experience of Modernity (Nova York: Penguin, 1988, 2a. ed.). 4  Vegeu Carl E. Schorske, Fin-de-Siècle Vienna: Politics and Culture (Nova York: Knopf, 1980), i Debora L. Silverman, Art Nouveau in Fin-de-Siècle France (Berkeley:

6  Vegeu Joan Tarrús i Narcís Comadira, Rafael Masó: arquitecte noucentista (Girona: Brau / Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, 2007, 2a ed.). La monografia de Tarrús i Comadira és el recull més complet sobre la vida i obra de Masó.

7  Vegeu el catàleg de Raquel Lacuesta et al., Rafael Masó i Valentí: Arquitecte (18801935) (Barcelona: Fundació “la Caixa”, 2006). 8  Vegeu Anthony Alofsin, When Buildings Speak: Architecture as Language in the Habsburg Empire and Its Aftermath, 1867-1933 (Chicago: University of Chicago Press, 2006). 9 

Tarrús i Comadira, 172.

10  Vegeu Narcís-Jordi Aragó, Rafael Masó i els noucentistes: Epistolari (Girona: Diputació de Girona, 2007). 11  Vegeu Falgàs, “A Catalan Werkstätte? Arts and Crafts Schools between Modernisme and Noucentisme”, Journal of Modern Craft 2 (novembre 2009): 285-93.

21


Fig. 7 Dinar familiar a la Casa Mas贸, 2007. Autor desconegut.

44


havia enriquit amb la seva intensitat emotiva i afectiva i amb la capacitat que tenia de transformar qualsevol moment de la convivència en una font renovada d’art i de bellesa. Tot responia, com va deixar dit Eva Vàzquez, «a una determinació de celebrar la vida minúscula de la llar, tan important en els detalls, en la petitesa quotidiana».5 L’arquitecte Joan Roca Pinet i l’aparellador i interiorista Ferran Ventós van fer a l’immoble les mínimes reformes indispensables per facilitar la vida mig compartida dels dos matrimonis: els pares, al primer pis, i els fills al segon. Jo em vaig instal·lar al despatx d’advocat de l’oncle Santiago i la Mercè va muntar el taller de pintura a les antigues habitacions del servei al tercer pis, accessibles per una escala interior de cargol. El pare va improvisar un despatx de procurador a la sala d’estar: allà hi va rebre puntualment la inacabable clientela de masovers, pagesos i menestrals que venien a resoldre els seus problemes. Retirat també de tota activitat política, l’antic regidor de cultura de l’Ajuntament va ser vicepresident diocesà dels homes d’Acció Catòlica. Els seus companys el van elegir reiteradament com a degà del Col·legi de Procuradors, i ell sí que, en complir cinquanta anys d’exercici de la professió, va rebre la Creu distingida de primera classe de Sant Raimon de Penyafort, imposada personalment pel ministre de Justícia. Vam compartir amb els pares, en aquells anys, les angúnies de les últimes inundacions gironines, despertats de nit pels xiulets dels serenos i els crits exaltats dels veïns. L’Onyar baixava espès i enfollit; llepava els baixos de les cases i entrava per les finestres dels soterranis mentre els botiguers s’afanyaven a pujar el gènere a l’altell o al pis de dalt (fig. 6).

45


Fig. 7 Disseny per als vitralls de la cambra de bany i altres vidrieres de la segona planta de la Casa Masó, Girona, c. 1918. Llapis, tinta i aquarel·la sobre paper, 22 x 27 cm. Arxiu Històric del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya–Demarcació de Girona, núm. reg. 9517-55.

L’aparença de vell casal Masó va aconseguir-la amb carreus de cara tosca a la part baixa de la façana, un portal d’entrada dovellat, de mig punt, característic de les masies i dels casals gòtics, i una entrada amb un segon arc de mig punt, bigues de fusta descobertes, i elements ceràmics i de forja d’inspiració medieval i popular (fig. 1). Per a l’arrambador de l’escala, per exemple, va dissenyar dinou petits cairons de ceràmica, per a cadascun dels quals es va inventar motius heràldics relacionats amb els cognoms i els oficis dels seus avis, pares i germans. A l’entrada, creant un fort contrast cromàtic, va utilitzar la tradicional rajola de cartabó en verd i blanc, que també era freqüent en l’arquitectura vernacla catalana des de feia segles (fig. 2). L’aspecte robust i antic de la façana i de l’entrada canvia en entrar al vestíbul del primer pis, on les dimensions i la 56


Fig. 8 Disseny per al brodat del volant de la làmpada del menjador de la Casa Masó, Girona, 1915. Llapis i aquarel·la sobre paper, 16 x 20,5 cm. Arxiu Històric del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya– Demarcació de Girona, núm. reg. 9517-93.

decoració dels espais són les d’un habitatge modern que no renuncia al regust vernacle. Masó es va basar en la combinació de materials propis de les grans masies catalanes, símbols de la tradició: la fusta, el vidre de color, el metall decoratiu i la ceràmica vidriada. Els sòcols i arrambadors interiors estan recoberts per diferents peces de ceràmica dissenyades expressament per l’arquitecte, totes de colors palla i caramel. A l’escala interior que porta al segon pis, banyada per la llum natural filtrada per una claraboia, l’arrambador és de ceràmica vidriada, i a la part interna Masó va utilitzar un recurs freqüent en els interiors de Voysey i Mackintosh —per exemple Broadleys, The Orchard, la Hill House i la Willow Tea Room— consistent a crear un mur format per biguetes de fusta estretes i allargades, des dels esglaons fins al sostre (fig. 3). Masó també havia previst repetir el mateix recurs a l’escala interior que havia d’unir 57


72


La façana En els períodes 1911-1912 i 1918-1919 Rafael Masó va fer-hi dues reformes importants fins a donar-li el seu aspecte actual. De la primera intervenció, els elements més notables són la gran portalada d’entrada i la tribuna de la tercera planta, amb la data 1912, any del seu casament amb Esperança Bru. En la reforma de 1918 Masó va reforçar l’aspecte d’antic casal de l’edifici tractant la façana de la planta baixa amb carreus poc treballats i obrint tres grans finestrals amb arcs de mig punt, un dels quals seria convertit en porta després de la seva mort. També destaca el balcó de la primera planta, que ha estat un veritable mirador de la vida i de les festes de la ciutat durant un segle. Als baixos de la casa, el seu pare i després el seu germà Joan regentaven la impremta Masó, des de la qual es va imprimir el Diario de Gerona de avisos y noticias entre 1889 i 1936, i va continuar funcionant com a impremta fins el 1992.

73


La ceràmica vidriada és un dels elements decoratius més abundants i variats en els edificis de Masó, i la seva casa natal n’és una bona mostra. Ell dissenyava les peces que eren confeccionades pels germans Coromina a la fàbrica La Gabarra de la Bisbal d’Empordà.

74


75


88


El vestíbul A la porta del primer pis hi ha una placa amb el cognom de la família en lletres majúscules i una creu llatina dins un cercle, dues peces dissenyades per Masó. En entrar al vestíbul, el predomini de la fusta i dels colors crema i xocolata transmeten una sensació de calidesa per donar la benvinguda a la casa. Amb la repetició de formes geomètriques allargades verticals (sanefa, arrambadors, fusteria de l’escala) i la llum que baixa de la claraboia, al fons, Masó també va aconseguir crear una sensació d’espai ampli, ordenat i sobri, totalment d’acord amb l’estètica de la llar noucentista. Destaca el rellotge de fabricació francesa, de mitjan segle xix, i també les quatre aquarel·les de Guillem Roca, de final del mateix segle. Per a la tarja de la porta de la sala d’estar, a la dreta, Masó va encarregar a l’escultor Fidel Aguilar un relleu en fusta d’una figura típicament sinuosa d’aire clàssic.

89


90


91


Al menjador s’exposa una notable col· lecció d’albarels, antics pots de farmàcia de ceràmica, possiblement provinents de l’antiga Farmàcia Masó-Puig que regentava Joan Masó. Els que tenen la inscripció en diagonal podrien ser del segle xvi, i la resta de finals del segle xvii o del xviii.

104

Sobre el trinxant destaca l’obra de l’escultor noucentista Enric Casanovas (1882-1948), Dona del farcell, c. 1906. Porcellana de gran foc realitzada al taller del ceramista Antoni Serra i Fiter, 38,5 x 19,5 x 18 cm. Fundació Rafael Masó, núm. reg. 0315.


105


128


La biblioteca i el despatx Santiago Masó (1878-1960), el germà gran dels Masó Valentí, va ser qui va heretar la casa familiar a la mort dels seus pares. Es va doctorar en dret el 1903 i va tenir una destacada trajectòria professional com a advocat i polític. El 1918, el seu germà Rafael va dissenyar part del mobiliari del seu despatx d’advocat, on destaca l’ampla llibreria. Més endavant, a la sala d’espera, que feia les funcions de despatx del passant, hi va fer instal·lar una prestatgeria dissenyada per l’arquitecte terrassenc Bartomeu Llongueras. La biblioteca i hemeroteca de la Casa Masó és una mostra rica i diversa dels interessos literaris, polítics i professionals de la família, i actualment està a disposició dels investigadors.

129


152


Adolf Fargnoli (1890-1951) i Jaume Busquets (1904-1968), Crucifix, 1924. Fusta, metall, ceràmica i pintura, 36 x 21,4 x 3 cm. Fundació Rafael Masó, núm. reg. 0318. El Crist de Busquets s’hi va incorporar a posteriori en substitució de l’original de ceràmica de Fargnoli.

153


Façana posterior de la casa Masó, en un autocrom de Joan Masó de l’any 1923. Centre de Recerca i Difusió de la Imatge, Arxiu Històric Municipal, Ajuntament de Girona, núm. reg. 25949.

180


181


Els autors Narcís-Jordi Aragó Masó, nebot de l’arquitecte Rafael Masó, és llicenciat en dret i diplomat en periodisme. Va dirigir el setmanari Presència (1967-1979) i la Revista de Girona (19852009). Ha estat vicedegà del Col·legi de Periodistes de Catalunya i president dels Amics del Museu d’Art de Girona. És autor d’una vintena de llibres sobre temes gironins. Acadèmic corresponent de la Reial de Belles Arts de Sant Jordi, és president d’honor de la Fundació Rafael Masó.

La façana de la casa Masó sobre l’Onyar, fotografia d’autor desconegut realitzada després de la reforma de 1911 i abans de la de 1918. Fundació Rafael Masó, núm. reg. 1158.

190


Jordi Falgàs és doctor en història de l’art, i des de 2008 dirigeix la Fundació Rafael Masó. Va ser adjunt a gerència de la Fundació Gala-Salvador Dalí (19962003) i Cleveland Fellow al Cleveland Museum of Art (2004-07). És autor de llibres i articles sobre art modern i contemporani a Catalunya, i ha treballat en nombroses exposicions. El 2006 va formar part del comissariat de Barcelona & Modernity: Picasso, Gaudí, Miró, Dalí, que es va presentar a Cleveland i al Metropolitan Museum de Nova York.

Rosa M. Gil Tort és Jordi Puig, fotògraf i editor, llicenciada en geografia és autor d’una quarantena i història, i màster en de libres d’art, arquitectura arxivística. Entre 1993 i i paisatge, com: Dalí: El 2011 va ser cap de l’Arxiu Triangle de l’Empordà, de la Demarcació de Girona Barcelona Alta Costura, del Col·legi d’Arquitectes Jocs i Joguets, La Garrotxa de Catalunya. Membre del i La travessa de la Costa Consell de Redacció de la Brava. També ha exposat i Revista de Girona, ha escrit col·laborat amb alguns dels diverses monografies i principals museus i centres articles sobre l’arquitectura culturals de Catalunya, i el seu context social. En com Arts Santa Mònica, la mateixa línia també la Fundació Gala-Salvador ha comissariat diverses Dalí, el MUHBA, el Museu exposicions i, des del juliol del Joguet de Catalunya, de 2011, és la responsable de el Museu de Montserrat, Documentació i Activitats el CCCB, i la Fundació de la Fundació Rafael Masó. ”la Caixa”, entre d’altres.

> A la pàgina següent, autoretrat de Rafael Masó recolzat en una calaixera, c. 1907. Arxiu Històric del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya–Demarcació de Girona, núm. reg. 23613.

191


192

Profile for Ajuntament de Girona

Casa Masó: vida i arquitectura noucentista (mostra)  

Selecció de mostra del llibre editat per la Fundació Rafael Masó sobre la casa museu situada a Girona.

Casa Masó: vida i arquitectura noucentista (mostra)  

Selecció de mostra del llibre editat per la Fundació Rafael Masó sobre la casa museu situada a Girona.

Advertisement