Page 1

Golany 39

Núm. 39 - 1r semestre 2016 - Exemplar gratuït

OBSERVATORI DEL PAISATGE. Els micropobles, un futur esperançador GENT DE CASA. Entrevista a la Isabel Casals de l’Hostal de Sant Miquel CELEBRACIÓ CULTURAL. 20è aniversari del Grup de Caramelles de Sant Miquel de Campmajor 1996-2016 DES DE L’ESCOLA. L’escola del poble, notícia a TV3 RETALLS D’HISTÒRIA. El projectat embassament de Sant Miquel


FOTO DE LA PORTADA

Golany 39

CISTELL DE LES CARAMELLES Davant d’un paisatge clarament santmiquelenc, amb la muntanya de Golany al fons, hem reproduït un detall del cistell de les caramelles amb les cintes que, any rere any, s’hi van col·locant fins que enguany hem arribat a la vintena. Així mateix, representen els vint anys que fa que es canten caramelles a la Vall, els quals hem celebrat i us recordem en aquesta publicació.

LS A I C O S FOTOS

1

2

3

1. El Grup de Caramelles de Sant Miquel, l’any 2014. Foto: Ramon Santacana. 2. Inauguració de l’espai Família, el dia 2 de novembre de 2015. Foto: arxiu Isabel Torres. 3. Foto en la festa d’homenatge a la gent gran de Sant Miquel de Campmajor, el diumenge 8 de novembre de 2015. Foto: Kito Pau. G o l a n y

3 9


Editorial

2. FOTO DE LA PORTADA FOTOS SOCIALS 3. EDITORIAL 4. DES DE LA CASA GRAN. Actuacions municipals. 5. ELS CONSELLS DEL DR. CARRERAS. Càncer de còlon. per F. Xavier Carreras. 6.

PLANTES I FLORS SILVESTRES. Dent de lleó,

per Isabel Torres. 7.

OBSERVATORI DEL PAISATGE. Els micropobles,

per Joan Nogué. 8.

GENT DE CASA. Entrevista a Isabel Casals i Monell,

per Àlex Navarro. 11. CELEBRACIÓ CULTURAL. 20è aniversari del Grup de Caramelles de Sant Miquel 1996 - 2016, per Josep Estarriola. 12. NOTÍCIES BREUS. Novembre 2015-abril 2016. 16. SENGLARS I SENGLANAIRES. Què passa amb els senglars?, per Josep Fort. 17. DES DE L’ESCOLA. L’escola del poble, notícia a TV3, per Paula Pagès. 18. RETALLS D’HISTÒRIA. El projectat embassament de

Sant Miquel, per Joan Anton Abellan.

20. CURIOSITATS LINGÜÍSTIQUES. Particularitats i curiositats

lingüístiques de la Vall de Campmajor (XVIII), per Elisabet Saus.

22. OCELLS DE LA VALL DE CAMPMAJOR. Àguila marcenca, per Albert Escriu. CULTIUS ECOLÒGICS. Remeis ecològics per a l’hort casolà,

per Oriol Serrà.

24. LLEGENDES DE LA VALL. Romeria al Santuari de la Mare de Déu del Collell, per Elisabet Saus. ELS NOUVINGUTS. En David, l’Afra i “els peques” de la

Cadamont, per Elisabet Saus.

25. CUINA DE CASA. Crema de coliflor amb xuia, oli de llimona i encenalls de parmesà, per Albert Escriu. JOCS PER A SER UN GENI, per Àngels Navarro. 26. MOVIMENT DEMOGRÀFIC. Novembre 2015-maig 2016. RECORD D’HOMENATGE. Recordant el meu pare, en els 100 anys del seu naixement, per Joan Fort. TELÈFONS I HORARIS. 27. FOTOS ANTIGUES. Veïnat de Sant Martí de Campmajor i festes de l’Aplec de Santa Quitèria.

Golany 39

3

A

l llarg de l’any, al nostre poble, es realitzen moltes activitats que anem publicant a les notícies breus. Una de les que s’ha dut a terme darrerament ha estat l’acolliment del seminari Els micropobles: paisatge, urbanisme i identitat territorial, organitzat per l’Observatori del Paisatge de Catalunya, del qual és director Joan Nogué, de Collferrer de Falgons. Ell mateix ens explica més detalladament el desenvolupament del seminari, les conclusions i ens proposa un enllaç que permet seguir tot el procés, que es va enregistrar durant la jornada. Els paisatges de Catalunya han variat molt en les darreres dècades. La forta migració cap a nuclis concrets buscant altres formes de vida va provocar l’abandonament d’extenses zones rurals. El nostre poble no en queda exclòs, i l’escola Roqueta de Sant Miquel, que intenta assolir el mínim d’alumnat per no haver de tancar, en pateix les conseqüències. En podrem descobrir més detalls amb la Paula Pagès, que ens en parla en representació del grup de mares i pares dels futurs alumnes de l’escola. En l’entrevista hem convidat una persona jove del poble que ens explica amb entusiasme l’època en què va estudiar a l’escola de Sant Miquel i, entre altres coses, comenta que quan va començar eren 14 alumnes i, quan va acabar, eren 6. Ella, la Isabel Casals de l’Hostal, en guarda un molt bon record i en va treure molt de profit; aquestes i altres coses, les anirem descobrint gràcies a l’entrevista que li ha fet l’Àlex Navarro. Reprenent l’evolució dels paisatges, costa imaginar el projecte aprovat el 1954 que volia construir un gran embassament al fons de la cubeta de Sant Miquel de Campmajor. Sortosament per als habitants de la Vall, no es va dur a terme, tal com ens explica de manera exclusiva en Joan A. Abellan. El que és cert és que, en cas d’haver-se dut a terme, la dent de lleó ja no hauria tornat a florir més al fons de la Vall, ni els senglars s’hi haurien pogut rebolcar, ni molts amfibis i rèptils haurien tret el cap amb por de ser engolits per l’àguila marcenca, que planeja damunt seu. Totes aquestes idees enllacen amb altres seccions que parlen de la fauna i de la flora de la nostra Vall. Entre molts altres articles, i com a novetat, hem incorporat un apartat de cultius ecològics, una idea original de l’Oriol Serrà que, en aquest i en els propers números, parlarà dels remeis ecològics per a l’hort casolà. Tanquem la revista amb les portades i els seus interiors, amb imatges de la Vall que mostren el ric patrimoni natural, arquitectònic, cultural i social que s’hi pot trobar. Bona lectura! Josep Estarriola Borrell Coordinador de la revista Golany

Normes per a la publicació de cartes i articles. Golany agraeix les cartes i articles dels seus lectors, i escull amb preferència per a la seva inserció les cartes breus, d'unes 17 línies mecanografiades, i els articles d'unes 45. Tots hauran d'anar signats amb nom i cognoms, encara que si es desitja, es publicaran amb pseudònim. L'únic responsable del seu contingut és l'autor. Els articles s'hauran de lliurar, a ser possible, amb suport informàtic. L'adreça és: revistagolany@gmail.com. Queda prohibida la reproducció total o parcial de la revista sense autorització prèvia de l'Ajuntament de Sant Miquel de Campmajor o els autors.

Redacció: revistagolany@gmail.com. Edita: Ajuntament de Sant Miquel de Campmajor. Tel. 972 57 46 26 - ajuntament@santmiqueldecampmajor.cat Veieu Golany on line a: www.santmiqueldecampmajor.cat. Coordinació i disseny: Josep Estarriola. Equip de redacció: Àlex Navarro, Elisabet Saus i Josep Estarriola. Compaginació i impressió: Impremta Palmada - Banyoles. Dipòsit Legal: GI-033/1997. Portada: Cistell de les Caramelles. Foto. E. Saus. Contraportada: Paisatge amb flors. Foto. J. Estarriola. Tiratge: 500 exemplars


Des de la Casa Gran

Golany 39

4

ACTUACIONS MUNICIPALS APROVACIÓ DEL PRESSUPOST PER A L’EXERCICI 2016 En el Ple Ordinari Municipal del 3 de desembre de 2015 es va aprovar el pressupost municipal per a l’any 2016, amb un total de 285.707,08 euros. Les inversions que es duran a terme durant l’any 2016 seran l’arranjament del camí del collet de Guixeres mitjançant àrid reciclat amb marcatge CE, amb un total de 14.483,70 euros, subvencionat per l’Agència Catalana de Residus per un import de 6.095,25 euros. El pressupost també recull el condicionament de la planta baixa de l’Ajuntament per un import de 74.662,90 euros, subvencionat per la Diputació de Girona amb 70.000,00 euros dins el programa específic de cooperació municipal del Pla únic d’obres i serveis de Catalunya. Per les taxes d’escombraries es preveuen uns ingressos de 15.300,00 euros, mentre que la despesa de recollida i tractament de residus és de 18.000,00 euros. ELECCIONS GENERALS 2015 El diumenge 20 de desembre es van celebrar les Eleccions Generals 2015, amb un cens electoral de 176 persones, de les quals 102 van anar a votar (57,95 % de participació, 42,05 % d’abstenció), amb el següent resultat: Esquerra Republicana de Catalunya-Catalunya Sí (ERC-CATS), 39 vots; Democràcia i Llibertat, Convergència. Demòcrates. Reagrupament (DL), 38 vots; En Comú Podem (En Comú), 12 vots; Ciutadans-Partido de la Ciudadanía (C’s), 5 vots; Partido Popular (PP), 3 vots; Unió Democràtica de Catalunya (Unió.cat), 1 vot; Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE), 1 vot. Vots nuls: 0; vots en blanc: 3. Recordem que les llistes són obertes perquè el municipi no supera els 250 habitants. ELECCIONS A LES CAMBRES AGRÀRIES 2016 El diumenge 28 de febrer es van celebrar les Eleccions a les Cambres Agràries 2016, amb un cens electoral de 16 persones, les quals van anar a votar totes (100 % de participació), amb el següent resultat: UP (Unió de Pagesos de Catalunya), 10 vots; JARC (Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya), 4 vots; ASAJA (Asociación Agraria – Jóvenes Agricultores), 0 vots. Vots en blanc: 2 vots. CONDICIONAMENT DEL CASAL DE LA GENT GRAN A la sala annexa al Casal s’hi ha adaptat un lavabo per poder donar el servei de massatges que ofereix el Casal de la Gent Gran de Sant Miquel de Campmajor. WI-FI AL SINDICAT Des del mes de febrer d’enguany, el local social El Sindicat disposa de xarxa Wi-Fi gratuïta. APARCABICICLETES S’han instal·lat tres aparcabicicletes entre l’Ajuntament i el Casal de la Gent Gran.

DIMECRES, 27 D’ABRIL, REUNIÓ DEL CONSELL SOCIAL MUNICIPAL La reunió va tenir lloc a la Sala de Plens de l'Ajuntament, on es va presentar la memòria d'actuació de l'Àrea de Benestar Social del 2015. Les dades més destacables són les següents (totes comparades amb el 2014): La població del municipi ha disminuït en 13 persones; la població actual és de 219 persones censades, de les quals un 52,51 % són homes i un 47,49 % són dones. Durant el 2015 ha augmentat lleugerament l’índex d'envelliment i ha disminuït l’índex de sobreenvelliment. En el programa d'Atenció Social Bàsica ha disminuït el nombre d’usuaris atesos (5 persones) així com el nombre d'actuacions (8 actuacions). Pel que fa als sexes, el 80 % han estat dones i el 20 %, homes. En relació amb les actuacions, 5 han estat per motius de salut, 2 per discapacitat i 1 per mancances socials; el 40 % han estat per a persones de més de 85 anys. Aquesta disminució d'actuacions (principalment en la franja de més de 75 anys) s'interpreta com una millora en la qualitat de vida de la gent gran del nostre municipi. No hi ha hagut cap actuació en la franja de 0 a 18 anys. En el programa d'Atenció a la Infància, a la Família i a les Dones s'han atès 2 usuaris. En el programa de Promoció de l'Autonomia i Atenció a la Dependència s'han atès 3 usuaris. La taxa d'atur registrat al municipi és de l’11,58 %. Dins el programa Fem Companyia, s'ha fet el seguiment a 12 persones (33,33 % homes i 66,66 % dones), sense que hagi sigut necessària cap visita a domicili. Dins el programa de Dinamització (Fem Memòria, Fem Català, Fem Clic i Fem Ruta) hi ha hagut un total de 40 sessions amb un total de 36 assistents. HORARIS DELS PLENS MUNICIPALS Us recordem que les sessions dels plens municipals ordinaris d’aquest any tindran lloc el primer dijous no festiu dels mesos de març, juny, setembre i desembre, a dos quarts de nou del vespre. Els plens són públics. MOVIMENT CENS A 30 d’abril de 2016, la població censada a Sant Miquel de Campmajor era de 233 persones.


Els Consells del Dr. Carreras

D

Golany 39

5

CÀNCER DE CÒLON esprés de les malalties cardio-

és la predisposició genètica.

vasculars (infarts, feridures i

Fins no fa gaires anys no teníem gaire

altres), els càncers són la se-

estudiada la forma de prevenir i fer proves

gona causa de mort més fre-

que poguessin detectar aquest tipus de

qüent. I de càncers, els de pulmó i de la

càncer i quan els símptomes portaven

mama són els primers. La sanitat moder-

el pacient al metge i es descobria, ja

na s’ha organitzat per mirar de prevenir-

solia estar bastant avançat, la qual cosa

los a base de lluitar contra el tabac, principalment, i fent mamografies a totes les dones entre els 50 i 65 anys. Però en el segon lloc de la llista, els càncers de còlon i recte representen una causa de mort preeminent entre la població general, tant en homes com en dones.

dificultava el tractament global. Les anàlisis que buscaven sang amagada a la femta tampoc eren gaire predictibles, ja que s’havien de fer dos o tres cops i no era eficient fer-les a tota la població adulta perquè sí. Ara, però, sí que ja tenim un reactiu que ens permet fer una prova fiable a les persones “diana”, la població que té més risc, que són els majors de 50 anys i totes les persones amb història personal o d’algun familiar

volen fer aquest test de femtes modern.

Què són el còlon i el recte? Són l´últim

d’haver tingut pòlips de còlon, càncer

tram dels budells on s’emmagatzema tot

diagnosticat o malalties inflamatòries del

el que un cop digerit per l’estómac i el

budell.

fer una colonoscòpia directament sense

D’aquí ve que el Servei Català de la

sobrecarregar el sistema.

budell prim ja no serveix i cal expulsar en forma de femta. Diguem que aquesta matèria “bruta” és millor que es pugui treure sovint, ja que el tipus de dieta i els residus que conté sembla que poden ser una causa dels tumors malignes al còlon. Un altre factor implicat i avui dia conegut

Salut hagi posat en marxa el programa de detecció precoç d’aquest tipus de càncer a través d’un programa que es du a terme amb la col·laboració de les farmàcies i que consisteix a enviar una carta als majors de cinquanta anys per si

En cas de sortir positiu es procedeix a haver d’anar als metges de família i

Es tracta d’un pas més cap a la prevenció i el fet de poder tractar precoçment aquest tipus de càncer. Però, com sempre, abans que passi res de tot això, com s’ha de viure per evitar-ho? La forma de viure occidental té aspectes que hauríem de canviar, ja que l’alt consum de carns vermelles i derivats, i els cereals refinats i sucres es relacionen amb aquest càncer. Hauríem de menjar més

carns

blanques,

peix,

cereals

integrals, llegums, fruites i vegetals. Com sempre, caldria deixar el tabac, prendre amb moderació l’alcohol, evitar l’obesitat i l’estrenyiment i fer més activitat física. Ja veieu, sempre acabem amb el mateix i com n’arriba a ser de difícil dur-ho a terme. A veure si a través de les diverses generacions anem aconseguint aquest canvi alimentari pensant en la humanitat i no en el negoci. F. Xavier Carreras


Plantes i flors silvestres Golany 39

6

DENT DE LLEÓ

P

UNA PLANTA PER LA PRIMAVERA

er què per la primavera? Doncs perquè és durant la primavera que es fan les cures depuratives i la dent de lleó és un tònic amarg que estimula la secreció dels òrgans de la digestió.

Noms comuns: Pixallits, dent de lleó, xicoia, angelets, apagallums, cama-roja, lletsó d'ase, llumenetes, pixacà, queixals de vella. Nom en Llatí: Taraxacum officinalis Weber. Família: Compostes. Descripció: Planta perenne molt variable de fins a 40 cm d'alçada amb tiges que sostenen les flors sense fulles. Fulles basals en roseta, que varien bastant des d'enteres fins a dividides en lòbuls triangulars i amb els marges dentats com bé diu el seu nom. La flor és composta (en forma de margarida) i d'un color groc daurat. Hàbitat: És una planta molt comuna a Europa i apareix de manera abundant a la nostra vall, on la trobem en prats, camps, vores de camins, etc. També es cultiva, ja que la roseta de fulles basals és comestible. Floració: De febrer a maig. Recol·lecció i conservació: Les fulles es recullen a la primavera (just abans que la flor s'obri del tot) i les arrels, a la tardor. Un cop recol·lectades hauran d'assecar-se i conservarse en un lloc sec. Components actius: Oli essencial, alcaloides (taraxina), asparagina, tanins, vitamines B i C, inulina, colina, levulina, sacarosa, taraxecina i taraxecerina, gluten, saponina, potassi i cautxú (en el làtex). Propietats medicinals: És una planta tònica amarga que estimula els òrgans del sistema digestiu. És aperitiva, laxant,

hepàtica (estimula la funció hepàtica i biliar) i diürètica (estimula la producció d'orina, fins al punt que un dels seus noms comuns és pixallits). És molt interessant en aquells casos en què sigui necessari eliminar aigua o toxines de la sang i afavorir l'excreció de les pedres dels ronyons. També és indicada per a l'anèmia, ja que les fulles contenen ferro, i per a la pell, ja que aplicada en forma de cataplasma amb les fulles matxucades sobre una ferida n’afavoreix la cicatrització. Parts emprades: Les fulles i les arrels. Usos: Les fulles crues en amanides aporten vitamines i ferro, a part de les propietats diürètiques i depuratives que hem comentat anteriorment. Les arrels torrades es poden fer servir com a substitutiu del cafè. Es pot utilitzar en forma de cataplasmes amb les fulles matxucades per cicatritzar ferides; en tintures, per preparar un remei depuratiu, i en infusió, per a ús intern. Com preparar una tintura depurativa: Una tintura és una maceració de plantes amb alcohol de 60º. Per preparar una tintura depurativa es fan servir plantes que estimulin el sistema digestiu, com podrien ser la dent de lleó, l'ortiga, el card marià, la carxofera, etc. Les plantes, la proporció de les quals és de ¾ parts, es deixen macerar 40 dies amb l'alcohol de 60º, en un lloc fosc i fresc, dins una ampolla, que es sacseja cada dia. Al cap de 40 dies la tintura estarà llesta per prendre. Un cop feta, es passa en goters de 15 ml i es prenen 20 gotes diluïdes en un got d'aigua 3 cops al dia abans de cada àpat durant 1 mes. Isabel Torres Pérez Dents de lleó en el mig de la vall. Foto: Josep Estarriola.


Observatori del paisatge

Golany 39

7

ELS MICROPOBLES, UN FUTUR ESPERANÇADOR

E

l passat 15 d’abril d’enguany, Sant Miquel de Campmajor va tenir el privilegi d’hostatjar el seminari “Els micropobles: paisatge, urbanisme i identitat territorial”, organitzat per l’Observatori del Paisatge de Catalunya, amb la col·laboració de l’Associació de Micropobles de Catalunya i l’Ajuntament de Sant Miquel. Més d’un centenar de persones d’arreu de Catalunya varen debatre al llarg de tot el dia sobre els reptes, les potencialitats i les perspectives de futur dels micropobles, entenent per aitals aquells municipis amb ajuntament propi inferiors als 500 habitants. I varen decidir de fer-ho al nostre poble, la qual cosa ens ha de satisfer enormement, no només perquè va representar una ocasió única per donarnos a conèixer, sinó pel que això implica de reconeixement de la nostra capacitat logística per respondre a una trobada d’aquesta magnitud i rellevància. En aquest sentit, cal fer un esment i agraïment especial al nostre Ajuntament, que es va desviure per tal que tot anés sobre rodes. Dels detalls del seminari no en parlaré perquè molts dels lectors del Golany hi varen assistir personalment, i aquells que no vàreu poder-ho fer teniu l’oportunitat de veure i d’escoltar les intervencions dels ponents entrant al lloc web de l’Observatori del Paisatge de Catalunya (www.catpaisatge.net), atès que tot va ser enregistrat i, un cop editat, penjat a l’esmentada web. Aprofitaré, en canvi, aquest breu article per oferir una reflexió de caràcter més general sobre la temàtica tractada. Sovint sentim a dir que els petits municipis són inviables a tots els efectes i que, per tant, cal eliminar-los tot fusionant-los amb altres municipis veïns més grans, o bé creant del no-res un municipi de major dimensió i entitat que provindria de l’agregació d’uns quants petits municipis

preexistents. Aquesta és la música de fons que sentim a tort i a dret i, de tant sentirla, sembla haver-se convertit en una veritat irrefutable. Permeteu-me que en discrepi. És cert que la prestació de serveis que poden oferir els micropobles és limitada, atesos els escassos recursos econòmics amb què compten. No ho discuteixo, però hi ha solucions, que ja s’estan posant en pràctica en molts indrets, com mancomunar serveis, crear centrals de compra, delegar serveis a entitats supramunicipals com els consells comarcals, etc. És més que discutible que, davant d’una realitat objectiva -això és, la limitació de recursos de les petites hisendes locals-, no hi hagi cap altra via de solució que la supressió pura i dura de l’autonomia política. I, pel que fa al suposat estalvi que per a l’erari públic representaria aquesta supressió, el cert és que, amb la boca petita, la majoria dels experts reconeixen que seria més aviat migrat, per no dir insignificant. Allà on realment s’estalviaria –i molt–, tant en xifres absolutes com relatives, és en la racionalització d’altres nivells de l’Administració... per no parlar de l’enorme estalvi que implicaria eliminar els continus solapaments i duplicitat de funcions i competències amb l’Estat espanyol. Però aquest és un altre tema. Per què, doncs, s’insisteix tant en aquesta dràstica via? Senzillament, perquè és la més fàcil, la més ràpida, la més visible i la que té un cost electoral menor, atesa la poca població que viu en els micropobles. S’oblida, però, tot el que es pot perdre pel camí, que és molt més que el que es guanyaria: el paper fonamental i cabdal dels micropobles en la vertebració del territori, la seva presència capil·lar en els racons més allunyats del país, el manteniment d’uns paisatges (en general) de gran qualitat o el fet d’haver esdevingut autèntics laboratoris de noves formes de vida i de govern del territori, així com impulsors d’innovadores estratègies de desenvolupament local,

sovint acompanyades de nous models energètics. Aquests dos últims aspectes són avui de rabiosa actualitat i ho estem veient arreu, cada dia: la societat està demanant –exigint– noves formes de govern dels territoris, més participatives i participades, més transparents i, sobretot, molt més properes al ciutadà. Els micropobles podrien ser el paradigma d’aquesta nova manera d’entendre el govern dels espais de la vida quotidiana. I, pel que fa al tema energètic, exactament el mateix: la vida al planeta es complicarà en el futur per culpa d’un canvi climàtic provocat per la contaminació procedent d’unes fonts energètiques que s’han de deixar de banda d’una vegada i ser substituïdes per energies renovables, netes, descentralitzades i autogestionades. De nou, no en podrien ser el paradigma, els micropobles? Jo n’estic convençut i per això visc a Sant Miquel. Crec en el futur dels micropobles i el seminari que hem comentat me’n va acabar de convèncer. Joan Nogué. Collferrer (Falgons)

Un moment de l’acte en el local social El Sindicat. Foto: Joan Comalat.


Gent de casa

Golany 39

8

ISABEL CASALS i MONELL La petita de l’Hostal

E

ls joves de la Vall tenen moltes coses en comú, però destaca el fet que tots són obertament sincers i de mirada clara. Aquest semestre hem volgut parlar amb una noia i hem escollit la Isabel Casals per saber de la seva vida i inquietuds. Il·lusions, entrega i futur serien les paraules clau per definir aquesta adolescent nascuda i criada en el nostre poble.

Sorprèn veure com es mou entre els homes i nois de l'equip de futbol i ens crida l'atenció tanta dedicació a un tema que, fins fa poc, semblava més propi del gènere masculí. Sentim, a més, que l'anomenen «president» i pràcticament es comporta com un alt dirigent. I encara que és ben coneguda per molts de nosaltres des de la seva infantesa, ens desperta l'interès per conèixer-la una mica més. La Isabel va néixer el 10 de juny del 1998 i és la segona filla d’en Melcior Casals -en Sió- i la Isabel Monell de l'Hostal; viuen a cal Lol. La seva germana, la Mònica, un cop s'ha preparat professionalment per la restauració, ja treballa en el negoci familiar. Ens explica que va anar a l'escola la Roqueta fins a sisè de primària. L'ESO i el

batxillerat ja els ha fet a l'Institut Pere Alsius de Banyoles. I quan li preguntem quins records en té, de l'època d'alumna de l'escola de Sant Miquel, ens diu entusiasmada:

l'Aleix, potser perquè vivien aquí, van ser amb els que més vaig conviure de petita. La Marina i la Cèlia eren com les meves dues nenes. I en acabar ja només quedàvem sis alumnes. Començar a l'Institut va ser fort perquè era l'única del meu curs aquí. Passar d’una classe de quatre gats a una de 25 o 30 alumnes va ser un canvi gran.

- M'ho vaig passar molt bé. Quan vaig començar érem bastant nens, més dels que quan vaig acabar. N'érem uns catorze; encara hi havia els més grans del poble. He coincidit, a la nostra escola, amb la meva germana Mònica, la Sara i la Laia de Can Plana de Falgons, la Mireia Colomé, el meu cosí David, l'Evaldas, l'Ukar i l’Odra de Can Cargol, l'Aram de Can Cargol nou, en José David, la Inès, en José Ramon i en Carlitos del Casal, la Cristina de Ca la Rossa, l'Aleix de Cal Fuster, la Goda, la Marina i la Cèlia de Puig Mitjà, l'Arnau de Can Guardabosc, la Júlia i la Paula Serrà...

Per tot el que ens comenta, durant els anys de la seva estada, l'escola de la Vall ha funcionat com en l'actualitat. Com a totes les escoles rurals, aquí la mainada estan junts a la classe amb una professora titular, i cada alumne segueix la matèria del curs que li correspon en grups de la mateixa edat. Tenen professors visitants per diverses matèries i fan activitats de lleure amb l'escola el Frigolet de Porqueres.

Ens confirma que va tenir com a professors la Paqui Badosa, durant els primers quatre anys, després la Cati Salamia, en Raimon Fuentes, la Raquel Padrós i, l'últim any, la Sara Planagumà junt amb la Mariona Vila. - Me'n recordo molt, de la Goda. Quan va arribar de Lituània ens vam fer súper amigues i sempre més ens vam comportar com si fóssim germanes. Ella i

«

Passar d’una classe de quatre gats a una de 25 o 30 alumnes va ser un canvi gran. (De la Roqueta a l’Institut Pere Alsius)»


Gent de casa

Golany 39

- Ara ja acabes al Pere Alsius i, a partir d'aquest moment, com penses enfocar el teu futur?

l'activitat, fins que des de fa tres anys hi treballa com a premonitora. M'agrada molt aquest món; aquest any ja hauré fet els divuit i podré fer de monitora titular, comenta amb aquest gran somriure que la caracteritza. Una altra de les entitats amb què col·labora apassionadament és amb el Club de Futbol Sant Miquel. Intuíem que preguntar-li per com es va veure involucrada en aquest grup seria delicat, però tot i així era obligat de parlar-ne. En principi, li preguntem quina havia estat la seva relació amb el difunt Joan Batlle, l'anterior president del Club.

- Sí, ara acabaré el batxillerat i m'agradaria estudiar Educació Social. El treball de recerca de l'últim curs ja el vaig fer sobre aquest tema. He tingut l'oportunitat d'anar a dos centres diferents de nens amb discapacitat intel·lectual per fer-lo i realment em va agradar. Pots treballar amb drogoaddictes, nens hiperactius o amb diferents problemes... I parlem que Educació Social és un grau de quatre anys i l'ha de fer a Girona. Hem vist, segons la mateixa UdG, que a la Facultat d'Educació i Psicologia aquest grau «apareix vinculat a les noves professions [...] és una resposta a la necessitat que l'educació esdevingui un procés al llarg de tota la vida de les persones i una activitat que no pot restar emmarcada únicament en el context escolar [...] té més a veure amb la vida quotidiana de les persones o amb el lleure, que amb els continguts del sistema educatiu reglat». La nota per entrar-hi és bastant alta; l'any passat, però, es demanava un 7,4 (sobre 14, ja que a la Selectivitat es poden triar dues assignatures per ponderar que sumen nota). Això ho converteix en el que vindria a ser un 6 de mitjana. No dubtem que aconseguirà l'ingrés a la universitat! A la pregunta de si és bona en els estudis diu que va fent, que de moment els porta bé. I quant a les assignatures preferides ens comenta: - No tinc cap assignatura preferida, però sempre m'han agradat les ciències. Vaig fer tot l'ESO de ciències, però en el

9

batxillerat ja vaig escollir socials pensant a fer el grau de què parlem. D'entre les moltes sortides que proporcionen aquests estudis, la Isabel escolliria treballar en centres de joves especials, com podrien ser el Coiet, a Banyoles, o el Joan Riu de Sant Gregori, encara que considera, per experiència pròpia, que els nens del Joan Riu necessiten molta més atenció. En comentar-li que aquest tipus de treball pot ser molt difícil per la seva complexitat en el tracte, diu que ho té ben present. El més important és saber separar el temps de treball de la vida personal i agafar distància. Però té la contrapartida que et fa créixer molt com a persona, ens comenta convençuda. Ens consta que la Isabel és una activista social des de molt joveneta. Quan ja no podia anar al casal d'estiu de Sant Miquel per edat, va començar a fer d'ajudant de

«

- Un dels motius per què estic al futbol és per ell, per en Joan, contesta sobtadament després d'eixugar-se les llàgrimes i fem una curta pausa fins que, entre sanglots, ens diu: Sí, vull parlar d'ell perquè és molt important per mi. Sempre estava aquí, a casa, i em portava pertot arreu, era com de la meva família. Quan va morir, vaig dir que el futbol no es podia acabar, que havia de seguir per ell. Vaig dir-me a mi mateixa que havia de fer tot el possible perquè el futbol seguís endavant. I per això m'hi he posat tant. Tots coneixem, i en aquesta revista ho hem manifestat diverses vegades, que la mort d'en Joan Batlle va ser una gran pèrdua per a la comunitat. Havia sigut president i pal de paller del Club durant més de 30 anys i era una gran persona; sempre disposat a tot, mai tenia un no per a ningú. La Isabel va perdre alhora un amic íntim i un mentor. Desviem l'atenció a un tema menys personal i li preguntem quina és actualment la seva missió dins de la Unió Esportiva Sant Miquel. - Bé doncs, la meva tasca és encarregarme del tema Internet, la comunicació

Un dels motius per què estic al futbol és per ell, en Joan (Batlle)... Em portava pertot arreu, era com de la meva família. Quan va morir, vaig dir que el futbol no es podia acabar, que havia de seguir per ell. Vaig dir-me a mi mateixa que havia de fer tot el possible perquè el futbol seguís endavant.» La casa de l'Isabel des del costat del camp de futbol. Foto: Josep Estarriola.


Gent de casa

Golany 39

en general, fer les fitxes a principi de temporada... bàsicament això, tot i que si fa falta sempre estic disposada per tot, ja que el principal objectiu és que tot tiri endavant i vagi bé. Cal agrair a tota la Junta l'esforç i treball que fan, perquè si ja és difícil portar un equip de futbol, encara ho és més fer-ho en un poble tan petit i, a vegades, hi ha mil tasques amagades que no es veuen i que si ningú les fes les coses no anirien bé. És cert que es passen moments en què costa trobar sortides, i en tots aquests anys n'hem viscut alguns, però, almenys per mi, és una satisfacció i orgull veure que, després de la feina, tot ha sortit bé. Tots i cada un de nosaltres formem el Sant Miquel; som un equip on tots som igual d'importants, del primer a l'últim. Em sento molt afortunada de formarne part; són persones meravelloses. Nosaltres sabem que la Isabel s'ha convertit en una peça imprescindible a l'equip i és clau per a la seva organització i cohesió. Ara comprenem allò de dir-li «president».

«

Tots i cada un de nosaltres formem el Sant Miquel, som un equip on tots som igual d’importants, del primer a l’últim. Em sento molt afortunada de formar-ne part; són persones meravelloses.» El meu pare ara també forma part de la Junta; va ser jugador i després entrenador, ens puntualitza. I continuem parlant de l'equip pel qual lluita. Sembla que cada vegada és més difícil cobrir les despeses que comporta la fitxa anual federativa dels jugadors, els àrbitres i altres, ja que els socis escassegen i tot puja molt. Es fan quines per Nadal i Cap d'Any i loteria, però s'han d'anar buscant altres mitjans. La Isabel diu que és molt important que els joves de Banyoles i Porqueres vulguin venir a jugar a un poble tan petit. Aquest any comptem

10

amb en Jep José com a entrenador i en Ferran Darné com a segon entrenador. En Ferran ho havia deixat, però sempre que hem passat moments difícils ell ha estat disposat a col·laborar. No acabaríem mai la conversa i no sabem ben bé si és la bonhomia de la Isabel, l'agradable jardí rere l'Hostal sota arbres que fan del sol formes enigmàtiques, la tranquil·litat ambiental... tot ha contribuït que l'entrevista se'ns fes curta, malgrat donar-nos tanta informació personal i col·lectiva. Tenim sort de comptar amb jovent com ella!

El jovent d'entre 15 i 24 anys representa prop del 10 % de la població de la Vall i la tendència és a l'alça. És a dir, sembla que d’aquí a 5 anys podrien ser un 15 %, si res no canvia. Cal tenir en compte aquest col·lectiu. Els joves haurien de poder trobar a casa, al seu entorn, molt d'allò que fa falta per créixer socialment i culturalment parlant. Àlex Navarro de la Cadevall d'Oliveres

La Isabel mare, en Sió, la Mònica i la més petita. Foto d’arxiu familiar.


Celebració cultural

Golany 39

11

20è ANIVERSARI DEL GRUP DE CARAMELLES DE SANT MIQUEL 1996-2016

E

n els dies propicis a cantar caramelles i corrandes, el dissabte i el diumenge de Pasqua de Resurrecció, que aquest any han estat els dies 26 i 27 de març, el Grup de Caramelles de Sant Miquel ha celebrat els 20 anys de la seva formació. Fent un breu repàs de la seva trajectòria, recordarem que l’espurna que va empènyer a formar el grup ve de l’any 1996, gràcies a la iniciativa d’una persona vinguda de Barcelona, el senyor Josep Maria Riera. Ell era el director d’una coral que cantava caramelles al barri del Coll de la ciutat Comtal. En aquella època, venien a estiuejar uns dies a la nostra Vall i el Sr. Riera es va interessar per recuperar les caramelles que s’hi havien cantat en els anys cinquanta. La proposta es va dur a l’escola de Sant Miquel i es va parlar de crear un grup de cantaires. Faltava un director i, llavors, una de les mestres, la Pilar Planella, va proposar que aquest fos en Gerard Capdevila, que ja dirigia el Cor Parroquial de Sant Miquel. Aleshores tenia tan sols 15 anys, però actualment en continua essent el director. L’any següent, el 1997, va ser quan el Grup, format per 25 veïns d’entre 7 i 45 anys, va agafar forma i va fer la primera actuació el dia 5 d’abril amb un recorregut a peu pels veïnats de Campmajor i Santa Quitèria, acompanyats pel grup El Coll de Barcelona a fi de cantar les primeres caramelles i corrandes per les cases. De seguida es va intentar unificar-lo amb un vestit adient i amb el corresponent escut que els identifiqués i, al cap d’uns anys, el 2003, amb el penó que havia de presidir les cantades. Des del començament, a més de caramelles, també han assajat havaneres, algunes sardanes, cançons populars, patriòtiques i de gresca i també religioses i de Nadal, entre altres, a fi d’atendre, per una banda, les celebracions litúrgiques del poble i dels que els ho sol·liciten i, per l’altra, els concerts, anant-hi sols o acompanyats d’altres corals, tant en el poble com arreu de les nostres contrades. La majoria dels municipis on han actuat es troben a les comarques del Pla de l’Estany, el Gironès, la Garrotxa i, entre altres, també han estat al Bages i a Barcelona, tant en espais a l’aire lliure com en múltiples i variats interiors. De manera cronològica, cal destacar que l’any 2000 el director del Grup de Caramelles de Sant Miquel va crear amb lletra i música la caramella: Himne dels caramellaires de la Vall de Campmajor. L’any 2001, es pren la iniciativa d’organitzar anualment i de manera itinerant una trobada de grups cantaires del Pla de l’Estany, la qual es continua fent. L’any 2006, es crea una nova caramella, La Pasqua, amb lletra d’una component del grup, Carme Compta, i amb música de Gerard Capdevila. L’any 2010, s’estrena l’himne Campmajor, la Vall daurada, amb lletra de Josep Maria Boix, Zum, i música de Gerard Capdevila. L’any 2011, es decideix fer una vetllada musical al poble cada any i convidar-hi una coral, en forma d’intercanvi. El mateix any, un equip de televisió del canal 33 es desplaça fins a Sant Miquel per enregistrar el Grup cantant caramelles per al programa GR, emès diverses vegades per TV3. El 2014, es decideix inscriure’l al Registre d’Associacions de la Generalitat de Catalunya i la primera assemblea general ordinària es celebra el 31 d’octubre. En resulten elegits Josep Fort, president; Josep Estarriola, secretari, i Isidre Batlle, tresorer. El 2015, es decideix fer una jornada a l’any d’assaig intensiu en un santuari del Bisbat de Girona, amb l’acompanyament de mossèn Joan Prat. El 2015 es realitzaren 23 actuacions musicals repartides entre concerts i acompanyaments litúrgics. Actualment el Grup es

compon de 15 membres, entre els quals hi ha 3 sopranos, 4 contralts, 4 tenors, 3 baixos i el director. Cada any s’ha anat ampliant el repertori musical fins a arribar a tenir prop d’unes 200 cançons actualment. Per acabar, cal dir que la constància i l’esforç de cadascú assajant una hora i mitja a la setmana i l’experiència en els concerts realitzats al llarg d’aquests 20 anys, han fet que el Grup de Caramelles evolucionés molt positivament. Ara es troba més cohesionat, amb més capacitat d’aprenentatge i d’entrar més en la melodia, s’atreveix a cantar amb èxit cançons a quatre veus i, el que és més important, a sentir-se per igual. També cal dir que tot això ha estat possible gràcies al fet que tenim al capdavant un director que des del principi ha sabut treure les màximes possibilitats de cadascú en benefici del conjunt. Per molts anys al Grup de Caramelles!

Josep Estarriola Borrell Membre del Grup de Caramelles de Sant Miquel

Seguidament, com fem a cada edició, detallem les actuacions dutes a terme en el darrer semestre, novembre 2015 - abril 2016: Diumenge 8 de novembre de 2015: acompanyament en la celebració eucarística d’Homenatge a la Vellesa a l’església de Sant Martí de Campmajor, Diumenge 22 de novembre: acompanyament en la missa de celebració dels 50 anys de matrimoni de Josep Simon i Carme Compta, del Molí d’en Plana, al Santuari del Collell. Dissabte 19 de desembre: participació en la cantada de nadales a la Casa Cultural d’Andalusia de la Garrotxa, a Olot, junt amb la coral de la Gent Gran d’Olot i el cor Casa d’Andalusia. Diumenge 20 de desembre: participació en el concert de Nadal a l’església de Cornellà del Terri, junt amb la coral Vall del Terri. Dilluns 24 de desembre: acompanyament en la Missa del Gall al Santuari del Collell. Dilluns 28 de desembre: concert de Nadal a l’Asil Maria Teresa Jornet de Banyoles. Dissabte 27 de febrer de 2016: 6a vetllada musical a l’església de Sant Miquel amb el Grup de Caramelles i la coral convidada, el cor Indika de l’Escala. Dies 26 i 27 de març: cantada de caramelles i corrandes i celebració del 20è aniversari del Grup de Caramelles de Sant Miquel. Diumenge 24 d’abril: acompanyament en la missa de l’aplec de Santa Maria del Freixe.

Cantant caramelles en una de les cases. Foto: Joan Oliver.


Notícies breus Golany 39

12

NOVEMBRE 2015 - ABRIL 2016

Dilluns, 2 de novembre 2015. Nou espai Família. En el local polivalent El Sindicat, vam inaugurar l'espai Família, on vam portar material educatiu de casa i la mainada s'ho va passar molt bé descobrint l'espai i jugant molt. Cada dilluns espontàniament es creen diferents dinàmiques: hem cantat cançons amb la guitarra, hem celebrat aniversaris, hem pintat i hem fet un munt de coses més. L'espai està assolint l'expectativa que teníem de convertir-lo en lloc de trobada, punt de diversió per a la mainada i entorn per compartir experiències entre pares i mares. /I.T. Diumenge, 8 de novembre. 19è Homenatge a la Gent Gran. L'església de Santa Quitèria es va omplir de gom a gom per celebrar una missa cantada en honor de la gent més gran de la Vall. Els nens de l'escola Roqueta van acabar la festa religiosa amb els seus cants en un clar reconeixement a la vellesa, un fet anual que, potser per repetit, no se li ha donat la importància que té quant a lligam intergeneracional. Es tracta d'un homenatge que l'Ajuntament organitza cada any per a tots els avis del poble, que sempre acaba amb un bon dinar. El 2015 va tenir lloc al Casal Sant Miquel, on els més vellets van fer els honors de tallar un pastís. A l’acte també hi van assistir alguns membres del consistori que oferia l'àpat. Entre rialles, obsequis, música i ballarugues es va acabar el dia, una jornada en què tots vam ser més conscients dels que ens havien precedit en el treball i estima a la Vall. Tots van rebre, també, el nou exemplar del Golany de tardor que, uns dies abans, acabava de sortir d’impremta. /A.N.

el cicle de films que l’Associació la Vall havia preparat sobre ciutats europees: Dublín, París, Roma i Viena, que es van anar projectant durant l’any 2015. I per iniciar la temporada cinematogràfica del 2016, a la sessió de l’abril es va projectar Blade Runner, rodada el 1982, dirigida per R. Scott i amb música de Vangelis, un mític film de ciència-ficció. L’assistència fou molt migrada, amb tot just sis persones; no obstant això, van gaudir primer d’una estona de sopar i xerrada, i després d’aquesta pel·lícula que, com en els altres casos, es va projectar amb unes dimensions de pantalla i un so més que acceptables. Ja s’estan preparant els títols per al proper estiu. /R.S. Dissabte 28 de novembre. Sopar de col·laboradors. Després de la Festa Major, l'última festa de l'any a Sant Miquel i que obre la finestra a l'hivern, té lloc la darrera i potser més especial activitat: el sopar de col·laboradors. Aquest sopar té lloc de forma anual per agrair la implicació a tots aquells que d'una manera o altra ajuden que les festes del nostre poble es puguin dur a terme amb èxit. Al cap de l'any tenim moltes activitats, i en un poble petit com el nostre, on els recursos són limitats, el més valuós de tots és el capital humà; la mostra és que un centenar de persones van col·laborar en les activitats al llarg del 2015. El sopar té lloc al local del Sindicat, enmig d’un ambient distès i festiu, la qual cosa permet conèixer millor altres veïns del poble i gent nova, ja que no oblidem que entre els col·laboradors, a més de veïns de la Vall, n'hi ha de Mieres, d’altres municipis del Pla de l'Estany, de Girona, de Barcelona... Gràcies a tots i us esperem aquest 2016! /O.S.

Divendres 4 de desembre. Assemblea de l'Associació de la Gent Gran. La vital Associació de la Gent Gran de la Vall va reunir-se per la seva assembla anual, de la qual destaquem la renovació d'alguns càrrecs de la Junta i la planificació de les activitats del proper any. És gratificant copsar la participació activa de molts dels seus membres amb suggeriments i consultes. Després, i com no podia ser d’altra manera, ho vàrem celebrar amb un bon àpat a l'Hostal, en el qual la germanor i l'alegria van ser protagonistes. /A.N. Divendres 4 de desembre. Inauguració de la 51a Exposició de Pessebres de Banyoles. Aquesta celebració nadalenca al monestir de Sant Esteve de Banyoles acull, cada any, un

Dissabte 21 de novembre de 2015 i dissabte 16 d’abril de 2016. Sopar i cinema al Sindicat . A la sessió del novembre, es van reunir vuit adults i tres mainades al local del Sindicat per sopar plegats i després gaudir en pantalla gran de la magnifica pel·lícula El tercer hombre, de C. Reed, filmada en blanc i negre el 1949. Un bon film de cinema negre per passar la primera nit de tardor en què vam tenir fred intens. Aquest títol tancava


Notícies breus Golany 39

concurs de pessebres de la ciutat i de la comarca i, per segona vegada, presenta també una mostra de pessebres escolars que els alumnes realitzen amb materials reciclats. Al mateix temps, els diferents col·lectius de gent gran de la comarca ofereixen una mostra de postals elaborades manualment. La vall de Sant Miquel hi va tenir una destacada participació amb els treballs dels nens i nenes de l'escola Roqueta, amb molta creativitat. L'Associació de la Gent Gran, per la seva banda, va exposar els seus treballs de roba brodada, que van encantar al públic. /A.N. Diumenge 6 de desembre. Caça de tions al Càmping La Vall; Marató de TV3. El 2015 va ser el quart any que el Càmping organitzava la caça de tions. Es tracta d’una activitat solidària en la qual tots els diners van destinats a la Marató de TV3. És una activitat molt màgica, en què la il·lusió dels nens i nenes fa d’aquest dia una gran festa. Tots els nens reben una carta anunciant que el seu tió s’ha perdut i que el Sr. Soca l'acompanyarà fins al Càmping La Vall de Campmajor, on els infants els hauran de buscar. El 2015 varen arribar 133 tions que, repartits per la muntanya, feien molt i molt de goig. Vàrem tenir una assistència de 460 persones, més 26 voluntaris. Durant tot el dia es varen fer activitats, tallers, voltes en poni i vàrem decorar el Nadal amb missatges molt bonics que tots els nens i nenes dedicaven als malalts de diabetis. Tots els assistents fan un donatiu de 8 € que inclou les activitats, una botifarra amb pa amb tomàquet i una xocolata desfeta per postres. En aquesta ocasió vàrem recollir 2.510 €. Un any més ens sentim molt orgullosos de poder aportar aquests diners a la Marató de TV3. També ens omple d'alegria veure com els més petits s’emocionen en veure el seu tió. És una festa preciosa que volem repetir cada any i a la qual esteu tots convidats. /E.E.

13

es va pujar a la roca dels Capellans, a la baga d’en Gifre, on en Josep Estarriola explicà els fets ocorreguts en la guerra del 36 a partir d’uns testimonis que ho van viure. Tot seguit, es desplaçaren a l’ermita de Sant Nazari, on J. Bosco Plana va comentar-ne la història. Per acabar, el biòleg Salvador Sarquella, col·laborador d’aquesta revista, exposà la part geològica en la formació dels xalions que hi ha al costat de can Sagnari i les pirites que s’hi troben. /J.E. Diumenge 20 de desembre. Eleccions generals 2015. Vegeune més informació a la pàgina 4 (Des de la Casa Gran). Dies 25 de desembre de 2015 i 1 de gener de 2016. Quina de la UE Sant Miquel. Va ser un èxit i cal destacar la gran assistència de públic. El dia 25, el local estava ple de gom a gom i, a diferència d'anys enrere, el dia 1 també va haver-hi molta gent. Per tant, donem les gràcies a totes aquelles persones que van venir per passar una bona estona i col•laborar amb nosaltres. Esperem tornar-vos-hi a veure. Tots junts fem més gran el Sant Miquel! /I.C.

Dilluns 7 de desembre. Encesa de llums. La instal·lació feta al pi que hi ha davant el trencall del Collell va ser la primera encesa de llums del poble. Va ser un acte senzill i acollidor, amb el qual s'iniciaven les festes nadalenques. Com sempre, vam aprofitar l'esdeveniment per fer petar la xerrada una estona mentre els infants jugaven i tots plegats gaudíem d'una bona xocolata calenta i un tros de coca. /I.T. Diumenge 13 de desembre. 14è cicle de sortides Conèixer el Pla de l’Estany. La sortida cultural organitzada pel Centre d’Estudis Comarcals i el Centre Excursionista de Banyoles es va fer al matí en el sector sud de la vall de Campmajor, entre Falgons i Sant Miquel. Amb l’assistència d’unes 35 persones,

Dimarts 5 de gener. Visita dels Reis de l'Orient. Sobre les nou d'una nit freda, tot estava a punt per rebre la visita reial que cada any tenen a bé fer-nos els Tres Reis de l'Orient. Porten regals, somnis i esperances a tota la mainada de la Vall. Aquest any també han carregat algun obsequi per als més grans, que s'han portat molt bé. Tot era alegria i emoció quan els més petits, armats amb els seus fanalets per il·luminar el camí, van veure aparèixer la brillant comitiva i, ja a dintre el Sindicat, els van donar la benvinguda. Prèviament, el diumenge 27 de desembre, el Carter Reial va venir a la plaça de les Escoles a recollir les cartes en les quals els nens i nenes explicaven les seves demandes per a aquesta diada. Un Carter, amb majúscules, que cada any es desplaça de lluny per ajudar Ses Majestats i recollir els desitjos de la mainada d'aquesta petita Vall. /A.N. Divendres 22 de Gener. Presentació de la novel·la Más allá de la frontera de Christian Betanzos. La presentació va tenir lloc a la sala d'actes de l'Ajuntament de Sant Miquel de Campmajor a les 7 h de la tarda. La sala es va omplir amb


Notícies breus

la presència aproximada d'una cinquantena de persones. L'alcalde, Josep Fort, va donar la benvinguda i el regidor Oriol Serrà va fer una breu introducció a l'acte. El veí Albert Escriu, de Can Ripoll, va presentar l'obra d'en Christian, i va compartir algunes reflexions personals sobre aquesta novel·la. Tot seguit, l'autor, veí de Can Bertran, va expressar què representava per a ell aquesta primera obra i tot el que hi havia abocat. Va compartir amb els assistents el recorregut personal que havia fet des de la idea inicial fins a tenir l'obra editada. La novel·la, d'autoedició, ha comptat amb micromecenatge. En acabar la presentació, en Chris va estar una llarga estona signant llibres mentre se servia un refrigeri per a tothom. Us animem que la llegiu, ja que totes les impressions d'aquells que l'han pogut gaudir són molt bones. /O.S.

Dissabte 13 febrer. Inauguració d’una exposició de Josep Estarriola. A la cèntrica sala d’exposicions Art 32 de Torelló, tingué lloc la primera exposició individual de Josep Estarriola a la comarca d’Osona, amb una mostra de 17 quadres a l’oli. La inauguració va ser presentada per la comissària i crítica d’art Raimonda Coll i hi van assistir una trentena de persones. Els quadres estaven disposats en dues parts: paisatges, copsats del natural, amb una gran riquesa cromàtica i extensa gamma de verds; i bodegons i flors, també del natural, amb alguna connotació surrealista. L’èxit de la mostra, que acabava el dia 12 de març, va fer que es prorrogués fins al dia 18 del mateix mes. /E.S.

Golany 39

14

Dissabte 20 de febrer. 2a Calçotada popular. Enguany s'ha celebrat amb una quarantena de persones, que es van reunir en un dia assolellat a la zona de lleure i esportiva per menjar els calçots. L'esperit d'aquest dinar és que sigui familiar i realment popular, una excusa per trobar-se i passar una jornada festiva i de pícnic. Els assistents es porten carn i verdures que es couen ells mateixos en les diferents graelles que es preparen, a més dels estris necessaris per al dinar (got, plat, coberts...). N'hi ha que porten dolços i licors, que comparteixen amb la resta de veïns. L'organització hi posa la llenya, els calçots i el vi. Després del cafè, alguns van improvisar uns xuts i algun altre joc que va ajudar a fer pair el dinar. D'altres van aprofitar el dia calorós per reposar i fins i tot fer alguna becaina. Va ser com obrir una porta avançada a la primavera. /O.S.

Dissabte 27 de febrer. 6a Vetllada musical a Sant Miquel. Seguint amb la tradició de convidar una coral, en aquesta ocasió va ser el cor Indika de l’Escala. El programa va començar a 2/4 de 7 del vespre a l’església de Sant Miquel amb una missa cantada pel Grup de Caramelles. Tot seguit, dins el mateix temple, s’oferiren als assistents dos concerts: un a càrrec del Grup de Caramelles, amb un repertori de cinc cançons, i l’altre del cor Indika, amb un altre repertori semblant. En acabar, els dos grups s’uniren per cantar dues havaneres: El llop de mar i Vell pescador. L’acte va concloure amb forts aplaudiments i amb la cantada de l’himne al nostre poble: Campmajor, la vall daurada, per part del Grup de Caramelles. /J.E.

Diumenge 28 de febrer. Eleccions agràries 2016. Vegeu-ne més informació a la pàgina 4 (Des de la Casa Gran).

Dissabte 5 de març. Dia de la Dona Treballadora. Totes les dones de la Vall som treballadores, i molt. I per això celebrem aquest dia amb diverses activitats. Enguany vam organitzar una caminada al matí, en la qual, després de passar per la font de


Notícies breus

la Teula, al camí de Roca, es va arribar a Briolf. Vàrem gaudir d'un temps assolellat i una mica càlid que va contribuir a fernos passar una bona estona juntes. I a la nit, com cada any, els homes del poble van preparar un bon sopar amb productes autòctons. Va ser una vetllada molt divertida per si mateixa, però va contribuir a fer-la encara millor l'actuació amb trucs i màgia que, per sorpresa, ens va oferir un mag que ens feia veure allò dret del revés quan no ho era. Totes les activitats van contribuir que fos una diada molt senzilla i, alhora, molt nostra i alegre. /A.N.

Dissabte 12 de març. Reportatge televisiu. La televisió de la Federació Catalana de Fútbol (FCF) va visitar la UE Sant Miquel per fer un reportatge sobre la història del Club, els anys que fa que es juga a futbol, com va començar tot... És un gran detall per part seva que es fixin en equips petits com el nostre; tot un orgull per nosaltres! Els ho agraïm de tot cor. Aquí us deixem l'enllaç perquè el pugueu veure i omplir-vos d'orgull com vam fer tots nosaltres: http://youtu.be/Id5AYdht9kY Llarga vida, Santmi! /I.C. Dimarts 15 de març. Entrevista televisiva a l’escola Roqueta de Sant Miquel. Vegeu-ne més informació a la pàgina 17 (Des de l’escola). Dies 26 i 27 de març. 20a Cantada de caramelles. Es va celebrar el 20è aniversari del Grup de Caramelles amb un recorregut per cantar caramelles i corrandes en diverses cases, enguany repartides entre Falgons i Sant Miquel, i va continuar en el local polivalent on, a més, es projectà un vídeo retrospectiu amb imatges de cadascun d’aquests 20 anys. L’endemà, a l’església de Sant Miquel, s’oferí el mateix repertori acabada la missa de Pasqua. / J.E. Dilluns 28 de març. Aplec de Loreto. El darrer dia de les festes de Setmana Santa se celebra aquest tradicional aplec a la nostra Vall. Enguany, unes 40 persones, de les quals 23 eren antics estadants dels veïnats de Roca i de Briolf, es retrobaren i se saludaren com de costum. A les 12 del migdia, dins la capella, se celebrà una missa oficiada per mossèn Joan Prat amb l’adoració i el cant dels goigs a la Mare de Déu. En sortir, i després de la foto de grup, tots els assistents es desplaçaren

Golany 39

per anar a dinar: els antics estadants, a l’Hostal, i la resta d’assistents, als paratges del passeig Dr. Rovira, on gaudiren d’una arrossada popular i de germanor. /J.E.

Dijous 31 de març. Premi Sambori de narrativa en català. Durant aquest curs, els alumnes de l'escola Roqueta han participat al concurs Sambori organitzat per Òmnium Cultural. És un concurs de narrativa en català dirigit a joves de primària, secundària i batxillerat de les comarques de Girona i de la Catalunya del Nord. En aquesta edició, la Cèlia Carandell i Fàbrega, que cursa 5è de primària, va ser premiada ja que va quedar en tercer lloc de la seva categoria. L'entrega de premis es va fer el passat 31 de març a l'auditori del Museu del Suro de Palafrugell. /M.A.

Divendres 15 d’abril. Seminari a Sant Miquel de Campmajor sobre els micropobles de Catalunya: paisatge, urbanisme i identitat territorial. Vegeu més informació a la pàgina 7: “Els micropobles, un futur esperançador”. ANECDOTARI METEORÒLOGIC El darrer resum per al Golany fou escrit el 15 d’octubre, evidentment sense preveure que durant els dies 2 i 3 de novembre tindríem una llevantada que, tot i que només va aportar 120 l/m2, va deixar 40 l/m2 entre les dues i dos quarts de tres de la matinada del dia 3 amb intensitats superiors als 160 l/m2 per hora. Pel que fa a la campanya boletaire, es pot dir que va ser més o menys normal gràcies a aquestes pluges intenses. I després, en 112 dies només van ploure 16 litres, 7,5 dels quals en el mateix moment de la cavalcada de reis. Aquest període d’escassa pluviometria va acabar-se el mes d’abril passat, quan es van recollir 132 l que han tornat a portar aigua a les nostres assedegades rieres i han reverdit camps i boscos. El total de pluja recollida durant el 2015 va ser de 874 l/m2, aproximadament uns 100 litres per sota la mitjana. Quant a les temperatures de la tardor i l’hivern passats, aquestes sempre van ser superiors a les habituals, molt benignes, i es van reduir els dies més freds (per les seves mínimes) a una setmana al gener, una al febrer i una altra al març; són destacables com a baixes les temperatures dels dies 17 de gener i 16 de febrer: -7 i -6 graus respectivament. (resum escrit el dia 1 de maig) / R.S. A.N. Àlex Navarro; E.E. Ester Escamilla; E.S. Elisabet Saus; J.E. Josep Estarriola; I.C. Isabel Casals; I.T. Isabel Torres; O.S. Oriol Serrà; R.S. Ramon Santacana; M.A.C. Maria Àngels Carandell.


Senglars i senglanaires Golany 39

16

QUÈ PASSA AMB ELS SENGLARS?

D

onant un cop d’ull a les publicacions que han anat sortint a la llum en aquesta revista en l’apartat “Senglars i senglanaires”, en les quals s’han donat les xifres dels senglars morts per la colla de caçadors del nostre poble, ens adonem del canvi sofert en poc temps en el nombre d’animals abatuts en els diferents períodes de caça i, en conseqüència, de l’augment d’aquest animal en el nostre territori.

la carn i aprofita petits vertebrats com amfibis, rosegadors (ratolins, talpons, talps...), conills acabats de néixer, invertebrats (cucs, insectes, bivalves, cargols...), ous d’ocells que fan el niu a terra, carronya, etc. Això comporta que tingui més bona salut, cosa que, de retruc, pot influir que les mares tinguin més descendència.

És molt freqüent sentir en les converses dels conciutadans que els ha passat un senglar per davant tot conduint el cotxe, o veure per la tele aquests animals passejant al seu aire pels carrers de qualsevol poble, i ja no parlem dels pagesos, que es queixen de les destrosses que sofreixen en els seus conreus.

També pot haver influït en la seva proliferació el tancament sanitari de les granges de porcs domèstics. D’un temps no gaire llunyà fins avui en dia, hi ha unes normes sanitàries més estrictes que poden ajudar que no es traspassin amb tanta facilitat les infeccions i malalties més corrents.

Quina pot ser la causa de tant d’augment en la cabana de porc senglar? Els raonaments que tot seguit exposaré són de collita pròpia; això vol dir que no provenen de cap estudi fet per algun expert en la matèria, sinó que és una argumentació personal fruit de les vivències del dia a dia i els intercanvis d’informació quan la gent parla del problema. La primera pregunta que es fa la gent quan surt el tema és: “Com és que hi ha tants senglars?” I tot seguit diuen: “És clar, com que s’han creuat amb porcs domèstics ara tenen més cries.” La resposta pot ser certa. És veritat que les cries de senglar han crescut en nombre: sovint es troben mares amb 8 i més garrins, quan no fa gaire temps eren 4 com a màxim. És veritat que això pot ser fruit del creuament amb el porc domèstic fet en anys en què no hi havia gaire control. El que és clar és que aquesta no és l’única raó per la qual hagin proliferat tan excessivament. Quines poden ser, doncs, si és que hi són, les altres causes? És sabut per tothom que l’abandó del món rural i, sobretot, del forestal, ha portat el senglar a ser amo i senyor dels nostres boscos, on troba el refugi i l’aliment necessaris. A més, és un animal molt intel·ligent i ha après a baixar als camps de conreu a menjar tot el que li ve de gust. Tot i ser omnívor, la seva dieta és sobretot vegetariana. És un gran consumidor de glans, fages, castanyes, baies, arrels, bulbs, fruita, patates, cereals cultivats (com blat i blat de moro), etc. Però també li agrada

Una de les altres raons pot ser que és un animal que no té depredadors que el molestin i, en canvi, ell sí que ho és.

A més, és un animal que té molta facilitat per curar-se les ferides que es fa. Sovint, en les batudes, es cacen senglars amb lesions curades totalment gràcies als banys de fang on es rebolquen. Però crec que hi ha una justificació més important. Amb tota seguretat, totes les raons que he exposat han portat a la crescuda de la ramada en si. Com a exemple, no és el mateix que pareixin 20 truges fent 4 godalls, que 20 amb 6 o 8. Aquesta multiplicació en poc temps serà molt més extensa. Les truges poden tenir 3 parts en un període de 2 anys; això vol dir que una mare pot portar al món una vintena de senglars més i que, d’aquests, la meitat poden ser femelles que també pariran. Així mateix, val a dir que els petits tenen molta força de subsistència: als pocs dies d’haver nascut ja mengen una mica de tot, si per qualsevol causa la mare es mor. I també és fàcil que altres mares es facin càrrec de cuidar porcs adoptius. En resum, encara tenim molt per parlar sobre aquesta problemàtica. La qüestió és que a hores d’ara el senglar ja es pot considerar una plaga i en poc temps serà un problema greu i d’àmbit nacional. Els pagesos ja han començat a tancar els camps amb filats elèctrics però, a part que costen un dineral, no és que siguin un mètode del tot efectiu. A les carreteres, els accidents amb aquests animals estan a l’ordre del dia. A les ciutats, es poden trobar contenidors d’escombraries tombats perquè ja han après que hi troben menjar. Les mesures a prendre per disminuir-ne l’abundància no les veig per enlloc, i poden ser cares i perilloses. A vegades passa que la gran massificació porta a una regulació natural en forma de malalties o altres situacions. Aquesta segurament seria l’única mesura totalment efectiva. Per acabar, només voldria afegir que la Colla del senglar de Sant Miquel ha abatut uns 464 senglars durant el període 2015/2016, cosa que no havia succeït fins ara. Veurem la temporada que ve què passarà. Josep Fort, Membre de la Colla del senglar de Sant Miquel de Campmajor Els 36 porcs morts en una batuda a Sant Miquel. Foto: J. Fort.


Des de l’escola

Golany 39

L’ESCOLA DEL POBLE, NOTÍCIA A TV3

L

'escola Roqueta fa molt temps que està pendent cada abril, quan s'obren les preinscripcions, de si hi entren alumnes nous. Aquesta incertesa continua fins al setembre, just abans de començar el curs, ja que com que hi ha places, si alguna família s'hi volgués inscriure fora del termini establert, podria. D'uns quants anys ençà, el nombre d'alumnes és molt just i això fa que l'escola estigui a la corda fluixa del tancament. Però fins ara, sempre se n'ha salvat. Enguany, quatre famílies dels nous alumnes que entraran a P3 aquest curs 2016-2017 han reprès la idea que l'AMPA de l'escola ja havia portat a terme a les vigílies d'alguns cursos anteriors: fer publicitat de l'escola per captar noves famílies i les seves mainades. Es va crear un cartell, amb el vistiplau de la directora de l'escola i l'AMPA, i se'n va fer publicitat a les revistes gratuïtes de la comarca i també per diverses xarxes socials. El cartell va arribar a una periodista, corresponsal de TV3 a la província de Girona, que va creure interessant fer-ne una petita notícia per al Telenotícies Comarques de TV3, coincidint amb l'inici del procés de preinscripció. Es va posar en contacte amb l'Ajuntament per concretar dia i hora i van venir al poble a gravar la notícia. Van fer una petita entrevista al regidor d'Educació, a la directora, a dos alumnes, a un pare d'un estudiant actual de l'escola i a una mare d'un futur alumne. La notícia va posar èmfasi en el petit nombre d'alumnes i en el gran avantatge que això suposa per a l'atenció individualitzada. Però també va insistir en l'obstacle que representa per a la planificació de cada curs el fet d'estar pendent de si hi haurà suficients alumnes per seguir endavant amb l'escola.

TV3 a la carta o a través del següent enllaç http://www.ccma. cat/tv3/alacarta/telenoticies-comarques/escoles-rurals-queperillen-per-falta-dalumnes/video/5591949/). Un cop acabat el període de preinscripció ordinari, els inscrits són tres alumnes del poble, i el nombre de nenes i nens torna a ser el mínim per la continuïtat de l'escola. Es podria donar la situació que algun infant s'inscrivís fora de termini al setembre o durant el curs ja en marxa. Per al poble, l'escola és molt important. Significa seguir endavant amb un centre de llarga tradició a la Vall, i no es vol perdre. Farem el possible perquè arribi aquell curs en què tots puguem dir que no hem de patir en uns quants anys per la vida de l'escola. Perquè l'escola també és vida per al poble.

La notícia es va gravar el 15 de març de 2016 i es va emetre el 30 de març, coincidint amb el dia en què començaven les preinscripcions a tot Catalunya (es pot visualitzar a la web de

Alumnes de l’escola Roqueta amb el seus mestres Mariona i Lluís, el 10 de maig de 2016.

Paula Pagès Grup de mares i pares de futurs alumnes de l’escola Fotos: Josep Estarriola

Posant en el pati de l’escola.


Retalls d’història

Golany 39

18

EL PROJECTAT EMBASSAMENT DE SANT MIQUEL

D

es de finals del segle XVIII i fins a la primera meitat del segle XX, foren molts els projectes hidràulics que, amb l'objectiu d'aconseguir una millora agrària mitjançant l'augment de regadiu a la plana de l'Empordà, tenien per protagonista el riu Fluvià. Però a finals de la dècada dels quaranta aquest objectiu va canviar. I el motiu va ser que a conseqüència de la poca pluja caiguda entre 1947 i 1949, Barcelona i el seu cinturó, que estaven en fase d'expansió, varen haver de fer front a una gran sequera que els va dur molts problemes de subministrament. Fou aleshores quan va caldre buscar una solució urgent, i aquesta passava per fer un transvasament de les aigües del Ter. Es varen estudiar diferents projectes, però el de la regulació dels cabals de la conca del riu Fluvià va arribar com a segona alternativa després del frustrat intent de construcció de la presa de Crespià, desestimat el 1944. Per aquest motiu, per decret del 31 de març de 1950, s'ordena la redacció d'un avantprojecte d'abastament d'aigües a la ciutat de Barcelona i rodalies, amb cabals derivats del riu Ter. Una decisió que provocà una forta oposició dins les comarques gironines, i que va dur el govern a donar llum verda a altres estudis d'embassaments com eren els d'Esponellà (Fluvià), Boadella (Muga) i Ginestar (Llémena). Pel que fa a aquest article, ens fixarem només en l’Avantprojecte de Regulació per al riu Fluvià, de l'any 1953, elaborat per la Dirección General de Obras Hidráulicas del Ministerio de Obras Públicas, un projecte de gran complexitat tècnica i tot un exemple de fontaneria hidràulica entre rius, tal com explica en David Pavón en la seva tesi doctoral: La gran obra hidràulica a les conques de la Muga i del Fluvià: dels projectes a les realitzacions (1850-1980). En línies generals, l'obra implicava derivar les aigües del riu Fluvià a un seu tributari, el Ser, a l'alçada del municipi de Sant Miquel de Campmajor, on estava previst construir-hi un embassament, de manera que una part dels cabals servirien per irrigar la plana del baix Fluvià i l’altra,

la del baix Ter. Per aquest motiu, calia aleshores fer una nova conducció fins al riu Llémena, tributari del Ter, amb la possibilitat d’emmagatzemar l'aigua en un altre nou embassament, el de Ginestar. D'aquesta manera s’alliberaven part dels cabals del Ter per als regadius de la plana i es podria abastar l'àrea metropolitana de Barcelona.

El primer embassament El primer dels tres embassaments consistia en una presa de 15 metres d'alçada que embassava les aigües del Fluvià a prop de Castellfollit de la Roca. S’havia de situar a uns 2 km aigües amunt d'aquesta població, al límit amb el municipi de Sant Joan les Fonts, sota la muntanya de Vivers, des d'on s’havia d’enviar la «major quantitat d’aigües possible» cap al riu Ser, per mitjà d’un túnel d’11.495 metres. Un cop deixat enrere l’embassament, i en direcció sud-est, havia de seguir en línia recta fins al punt on convergeixen els termes municipals de Santa Pau, Sant Ferriol i Sant Jaume de Llierca, passant per sota d’indrets com Pocafarina, Santaló o la muntanya de Canemàs. A partir d'aquest punt el túnel s’orientava més decididament cap al sud fins a desguassar al riu Ser, una mica més avall de la seva confluència amb el Ritort, un petit afluent del Ser per la riba dreta, a l'alçada del camp de sota Els Segalars.

El segon embassament La segona de les preses, que hauria inundat la vall de Campmajor, tenia unes dimensions similars al desestimat de Crespià, de 50 metres d'alçada. Se situava al riu Ser, poc després de l’aiguabarreig amb el Ritort, sota del coll de Salom, i tot i que estava previst que s’omplís amb les aigües del Fluvià, com a complement calia afegir-hi les que arribessin del Ritort. Des d'aquest punt i per mitjà d'un conjunt de túnels i canals es creuaven els contraforts de la muntanya de Rocacorba, la qual cosa permetia portar les aigües del Ser al Llémena, afluent del Ter. La conducció es componia de dos túnels de 5.682 i de 6.150 metres i un canal dividit en dos trams, un de 9.315 m i un altre

de 4.694 m amb tres sifons intermedis de 1.050 m. La longitud total de la conducció era de 26.891 metres, dels quals 11.832 eren túnels, 14.009 eren canals i els 1.050 restants, sifons. L’inici del túnel-canal tenia lloc al punt comprès entre el serrat de Boquià, a l’est, i la serra de Cadamont, a l’oest. Des d’allà la conducció es dirigia, en forma de túnel, cap a Banyoles fins a prop de la zona de la Font Pudosa. Des d’aquest indret, en forma de canal, la conducció s’orientava cap al sud, travessava la carretera de Banyoles a Pujarnol fins al peu del serrat de Cal Gall. Des d’aquí i, resseguint pel peu de la serra de Camós, tornava a prendre rumb sud-est passant per Sant Vicenç de Camós i Palol del Revardit, des d'on el canal descobert tornava a ser soterrat, fent un gir de 90º en sentit sudoest i passant per sota Sant Dalmau, pel veïnat de Montcal.

El tercer embassament Al Pla de Montcal la conducció tornava a transcórrer en forma de canal a cel obert i s’orientava cap al sud, enfilant per les rodalies de Canet d’Adri i arribava fins a l’agregat de Ginestar. La conducció desguassava al riu Llémena, a les proximitats del veïnat de Ginestar, on tot el cabal s'havia d'emmagatzemar en un tercer embassament que consistia en una presa situada a prop d'aquest veïnat, d'una alçada de 45 metres. D'aquesta manera es transvasava l'aigua sobrant de la conca del Fluvià al Ter.

Principals conseqüències projectats embassaments

dels

La construcció dels embassaments, com en altres ocasions, suposava fer front a una sèrie d’expropiacions. En el cas de Castellfollit de la Roca calia expropiar les 8 hectàrees que es preveia que quedarien inundades, bàsicament terreny forestal de poc valor. Majors eren les despeses originades per l’embassament de Sant Miquel de Campmajor, amb un vas que envaïa 400 hectàrees, és a dir, 4 km². Pel fet que l’embassament ocupava el fons de la vall de la cubeta de Sant Miquel de Campmajor, la majoria dels terrenys afectats corresponien a terres de conreu.


Retalls d’història Golany 39

A part d’això, calia afegir-hi les masies disseminades i el nucli de Sant Miquel de Campmajor, que també quedava sota les aigües. I de fet, en Josep Fort encara recorda un dia en què va anar a casa seva un «senyor castellà» que li va dir al seu pare, aleshores alcalde de la població: «cuando el pantano esté hecho, podrá pescar sin moverse de casa». L’embassament de Sant Miquel, com que es trobava en un emplaçament aïllat de nuclis habitats, necessitava de la construcció d’una carretera de servei a la presa que, partint de la carretera de Banyoles a Olot per Mieres, vorejaria el fons de la vall fins a arribar a les instal·lacions. Complementàriament quedava inundat bona part del tram de carretera comprès entre Sant Miquel de Campmajor i el santuari del Collell, poc més d’1km de la carretera de Banyoles a Olot passant per Mieres. En total, quedaven afectats uns 5 km de carretera que s’haurien de reposar,

necessàriament, per sobre de la cota de màxim embassament. La fi del projecte En Joan Fort, en el llibre: La Vall de Campmajor, diu: «Els enginyers encarregats de la seva realització van notificar al meu pare que el començament dels treballs era imminent», i de fet, el projecte, aprovat el 25 de juliol de 1954, va arribar a sortir publicat en el BOE, malgrat que no se n’havia informat els veïns perquè s’esperava a tenir els resultats dels sondejos per saber quin tipus de sòl era el que havia de suportar el pes de l'aigua. Per fi, quan es varen decidir a fer-los, es varen trobar amb importants pèrdues subterrànies per filtracions, uns resultats encara més desoladors que en el cas del pantà de Crespià, com segueix explicant en Joan, que diu que «es trobaven amb el fet que sovint se'ls esfumaven els tubs en trobar grans concavitats en el

guix, fet que evidenciava la inutilitat del projecte». Al final, els enginyers varen comunicar el resultat dels seus estudis en un informe, emès el 31 de gener de 1957, en el qual es desestimava la construcció de l’embassament de Sant Miquel de Campmajor ja que «el subsòl, de guix, no hauria retingut l'aigua, sinó que s'hauria filtrat». És aquesta l’única explicació de la desestimació del projecte? Doncs sembla que no, ja que com acaba explicant en Joan, un antic vicari de Sant Miquel va proposar que de la mateixa manera que anys reculats, mitjançant les oracions, s'havia aconseguit destruir «la presa del diable», ara es podria fer el mateix per aconseguir evitar la realització del pantà. I sembla que així ho va fer. Sigui com sigui, el projecte no va tirar endavant i es va poder aturar allò que hauria significat la total desaparició de la vall de Sant Miquel. Joan Anton Abellan


Curiositats lingüístiques Golany 39

20

Particularitats i curiositats lingüístiques de la Vall de Campmajor (XVIII) ALGUNS NOMS DE RÈPTILS I D’AMFIBIS (continuació) ALGUNS NOMS DE RÈPTILS

Rèptils són els animals de sang freda que tenen la pell coberta d’escates. Algunes serps: COLOBRA LLISA. SERP LLISA (1): màxim uns 70 cm., ventre amb coloració uniforme, solen tenir una ratlla fosca des del forat del nas fins a l’ull. No verinosa. SERP BORDELESA: fins uns 85 cm., ventre amb taques fosques disposades en dues faixes paral·leles no ben regulars, pot tenir una dèbil línia fosca des del forat del nas fins a l’ull. No verinosa. SERP NEGRA. SERP D’ESCULAPI (2): màxim uns 2 m., el cap és petit i estret, pupil·la rodona, taca negrosa darrera l’ull. No verinosa. SERP TAUPERA. SERP RATERA. SERP ROSSA (3): pot fer més de 1,60 m., adults amb dues faixes longitudinals fosques paral·leles al dessobre, de vegades unides per línies transversals (sobretot en els joves) que sembla una escala. No verinosa. SERP DE MONTPELLER (4): màxim 2,40 m., coloració blavosa als costats, tot al llarg del tronc, ventre groc. Poc verinosa. SERP D’AIGUA. SERP ESCURÇONERA D’AIGUA (5): màxim 1 m., pupil·la rodona. Molt sovint amb dibuix dorsal en zig-zaga i taques rodones laterals. No verinosa. SERP VERDA D’AIGUA (6): pot arribar als 2 m., de color verd-blavós o gris-verdós, amb ESCURÇÓ. ESCURÇÓ PIRINENC (7): uns 50 cm., pupil·la vertical. Part superior del cap amb escates petites, de mida irregular. Cap en forma d’esclop, nas arremangat. Verinosa.

(2) (3) (4)

(5) (6) (7)

ALGUNS NOMS D’AMFIBIS

Amfibis són els animals que fan la metamorfosis, de nèixer i viure a l’aigua passen a viure a la terra, tot hi que no se’n allunyen molt. Algunes granotes i gripaus: GALÀPUT GRANOTER (8): uns 7cm., pupil·la en forma de cor, triangular o arrodonida. Timpà gairebé invisible. TÒTILA. TITOT. CÒBIC. TÒTIL (9): uns 5 cm., pupil·la vertical, tres tubercles a la palma de les mans. GALÀPUT D’ESPERONS (10): gros, uns 9 cm., de pell llisa, esperó negre als peus posteriors, ulls sortits, amb pupil·la vertical. GALÀPUT PUNTEJAT (11): de 4 a 5 cm., taques petites de color verd que formen una X a la part superior del dors. ESGLÀPUT. CALÀPUT. GALÀPET. ESGLÀPET. GALÀPUT COMÚ (12): molt gros i rabassut, de 10 a 15 cm. o més, pell amb berrugues i d’aspecte molt aspre, glàndules paròtides molt sortides, i situades obliquament l’una de l’altra. Per desplaçar-se ho fa saltant. GALÀPUT CORREDOR (13): gran, màxim 10 cm., glàndules paròtides situades paral·lelament l’una de l’altra. Línia longitudinal clara al centre del dors. Per desplaçar-se no salta, sinó que camina.


Curiositats lingüístiques Golany 39

21

RENOC. REGINA (14): petita, uns 5 cm., de color verda clar, taca fosca des del nas fins el timpà. Potes llargues amb ventoses als dits. GRANYOTA. GRANOTA VERDA (15): grossa, fins a 15 cm. Pupil·la horitzontal. Membrana als dits de darrera. GREIXANDOS. CALAPUTINS. CALABUTINS. GALAPUTINS. CAP-GROSSOS (16): per arribar a l’estat adult i després d’haver sortit de l’ou, els amfibis passen per una sèrie de fases en llur desenvolupament.

(8) (9) (10) (11)

(12) (13) (14) (15)

(16) Algunes salamandres i tritons: SALAMÀNDRIA. SALAMANDRA (17): de 16 a 19 cm., la pell amb dibuix groc intens damunt de negre, les glàndules paròtides són apreciables. TRITÓ PIRINENC (18): de 14 cm., la pell aspra i berrugosa, de color fosc, de vegades amb marques o ratlla groguenca longitudinal al dors. SALAMANDRA VERDA. TRITÓ MARBRAT (19): de 14 a 16 cm., la pell llisa, amb colors verdosos i negres. Línia dorsal taronja, en femelles i joves. Cresta al dors i la cua en època de reproducció. SAGRANTANA D’AIGUA. TRITÓ PALMAT (20): de 7 a 9 cm., la pell llisa, membranes interdigitals als peus posteriors. Cua acabada en una mena de filament en els mascles. Cresta en els mascles quan arriba l’època de l’aparellament. Color general marró.

(18) (19) (20) Recull, classificació i numeració: Elisabet Saus Imatges: http://museudelter.cat/coneixelriu Fundació Territori i Paisatge

Agraïments: Josep Mª Massip


Ocells de la Vall de Campmajor Golany 39

22

ÀGUILA MARCENCA (Circaetus gallicus) Castellà: Culebrera europea / Anglès: Short-toed eagle Descripció i identificació L’àguila marcenca és una au rapinyaire diürna de l’ordre dels accipitriformes. D’aquest ordre, a Europa, en trobem dues famílies: Accipitridae (voltors, àguiles, milans, arpelles, aligots, esparvers i astors) i Pandionidae (format únicament per una espècie: l’àguila pescadora). La família Accipitridae es caracteritza per tenir les ales amples i amb “dits” (plomes primàries llargues i separades unes de les altres en planejar). Pràcticament totes les espècies capturen les seves preses amb les urpes, potents i afilades, abans de menjar-se-les, a excepció dels voltors, que són carronyaires i mengen bàsicament les restes del que han caçat altres espècies o animals morts per altres causes. Les àguiles són les espècies rapaces més grans de la família Accipitridae. Tenen el bec i les urpes potents, per capturar i arrencar la carn de les preses, i poden arribar a fer més de 2 m d’envergadura d’ales (l’àguila daurada arriba a fer 2,25 m). A la zona del Pla de l’Estany es poden observar bàsicament 2 de les 9 espècies d’àguiles europees: l’àguila calçada i l’àguila marcenca, aquesta última més gran i comuna en aquesta zona.

L´àguila marcenca és una àguila mitjana, d’uns 70 cm de bec a cua i de fins a 180 cm d’envergadura d’ales. Les plomes del cap i de la part superior del cos són prominentment marrons, amb un jaspiat més fosc. En vol, des de sota, es veu principalment blanca amb mentó i gola característics, de color marró, que limiten bruscament amb el blanc del pit. Els exemplars joves poden tenir el mentó i la gola més blanquinosos. Unes ratlles discontínues marrons la travessen de punta a punta d’ales, ratllant també el pit, el ventre i la cua. Els “dits”, les plomes rèmiges, són clars i acabats amb un blanc-gris a les puntes. Les principals diferències amb els aligots comuns (Buteo buteo) són: la mida, ja que la marcenca és força més gran; les plomes rèmiges clares; l’absència d’una mitja lluna fosca a la seva base (on comencen els “dits”), i finalment l’envergadura i la forma més allargada de les ales. La cua també és blanca amb tres ratlles marrons longitudinals, quadrada quan està plegada i en forma de ventall quan està oberta. Les ales són llargues, amples, rectes de la part posterior i amb una mica d’angle a la zona carpiana (frontal), acabades amb els dits pronunciats típics d’Accipitridae. Principalment se l’observa planejant, però és, conjuntament amb el xoriguer, de les poques espècies que fa l’aleta: mou ràpidament les ales per quedar-se immòbil a l’aire per poder observar bé la presa abans de llençar-s’hi a sobre. La gran diferència de mida entre la marcenca i el xoriguer ens permetrà identificar-la clarament. Quan està parada se li veu el cap gros perquè se li estarrufen les plomes de darrere. Els ulls són grossos, força frontals i amb un iris de color groc-taronja intens. Les potes no tenen calces sinó escames, és a dir, no tenen la cama recoberta de plomes sinó de les mateixes escames que té als dits. Aquests són especialment curts en comparació amb altres espècies d’àguiles (d’aquí segurament el seu nom en anglès). No presenten dimorfisme sexual, tot i que les femelles són més grosses que els mascles. Població, hàbitat i distribució És un rapinyaire migrador estival a Catalunya, on es calcula que hi ha entre 800 i 1.600 individus madurs distribuïts al llarg de tot el territori. Es comencen a veure els primers exemplars pels volts de març (d’aquí el nom de marcenca) i entre setembre i octubre torna a migrar cap a les sabanes tropicals africanes per passar-hi l’hivern. Durant l’època que passen a les latituds més septentrionals és quan té lloc l’aparellament i la cria. La posta, d’un únic ou, la fa habitualment en nius arboris entre el maig i el juliol i tenen un període d’incubació d’un mes i mig. La cria tarda aproximadament 2 mesos i mig més a poder començar a volar. Des de 2002 ha augmentat la seva presència a Catalunya, tot i que actualment encara se la considera propera a l’amenaça. S’alimenta bàsicament d’ofidis (tant colobres com escurçons), altres rèptils (com sargantanes i llangardaixos), amfibis, petits


Ocells de la Vall de Campmajor Golany 39

23

mamífers, altres aus o fins i tot insectes. Les potes escamoses la protegeixen de les mossegades de les seves preses abans de ser engolides. Abunda en zones forestals de tot tipus des del nivell del mar fins als 1.400 m d’altura, tot i que prefereix el bosc mediterrani d’alzines i sureres, i pastures amb alguns arbres que li ofereixin cobertura. L’ús de productes químics en cultius ha reduït substancialment la presència dels animals dels quals s’alimenta i en algunes zones europees la seva població ha disminuït considerablement. Al nostre poble es pot observar de forma habitual, sobretot a les hores de més sol, planejant sobre prats, camps i boscos, entre març i octubre. Bibliografia SVENSSON, Lars: Guía de aves. Edicions Omega. Barcelona: 2001. Enllaços http://www.sioc.cat/ http://www.nius.cat/ http://www.ornitho.cat/ http://www.seo.org/listado-aves/ http://www.birdingmalaga.eshttp://www.flickr.com/

Albert Escriu abril de 2016

Figura 4: Adult engolint una serp. Fotografia extreta de Birdingmalaga.es Autors Eduardo Alba Padilla i Javier Alba Córdoba.

Cultius ecològics

REMEIS ECOLÒGICS PER A L’HORT CASOLÀ El tomàquet (la tomata) 1a part

L

a millor manera de combatre qualsevol tipus de problema (fongs, insectes, virus...) és la prevenció. Tots els productes que es suggereixin en aquesta secció els podreu trobar fàcilment en centres especialitzats. En aquest capítol parlarem de dos dels fongs que més afecten cada any el cultiu de la tomatera: La necrosi o cul cagat: són aquells fruits que aparentment són sans per dalt i, de sota, estan negres, com cremats. Les cèl·lules de la pell del tomàquet estan formades bàsicament per calci; en el moment de la formació del fruit una manca d'aquest mineral farà que, en engreixar-se, aparegui aquest problema. El color negre són fongs que creixen sobre els teixits necrosats. Com que les plantes sovint tenen dificultat per sintetitzar el calci de la terra, la solució és donar-los-en una dosi extra. Ho farem afegint calci (en pols) a la terra en el moment de preparar el terreny (d'origen mineral, no animal). En trobarem a les fàbriques de pinsos o centres especialitzats. També anirem polvoritzant les plantes al llarg

de la temporada amb una barreja de llet desnatada (pot ser líquida o en pols) a raó de 250 ml de llet per litre d'aigua.

El míldiu: aquest fong és dels pitjors enemics del tomàquet. En 48 hores les nostres plantes poden quedar totalment seques. El míldiu es desenvolupa quan hi ha molta humitat ambiental i altes temperatures. La rosada és una gran aliada d'aquest fong. Si podem tenir la plantació coberta per sobre ens ajudarà molt a evitar-lo (tipus hivernacle o simplement un plàstic). Polvoritzarem la terra amb calç en el

moment de preparar el terreny, abans de trasplantar les tomaqueres (en trobarem a les empreses de material d'obra). L'acidesa que provoca dificultarà que es desenvolupi el fong. Quan les plantes siguin petites, farem un tractament amb una dissolució de coure (amb una concentració màxima del 4%). Cal evitar aplicar-lo quan hi hagi fruits, ja que el coure ingerit és tòxic per a les persones. Quan les plantes tinguin 2 o 3 pisos de flors farem un tractament amb un preparat de sofre (en pols), que asseca i resta humitat a les fulles, la qual cosa fa que el fong no pugui proliferar. Antigament s'arrossegaven els peus per provocar pols que s'adheria a les plantes i, per tant, assecava les fulles. A Sant Miquel no convé tenir pressa a plantar les tomaqueres, ja que les nits del mes d'abril són humides i amb temperatures baixes (que fan que el creixement de les plantes sigui més lent). És millor esperar al maig: acabarem collint tomàquets al mateix temps i les plantes seran més fortes i resistents. Oriol Serrà


Llegendes de la Vall Golany 39

24

ROMERIA AL SANTUARI DE LA MARE DE DÉU DEL COLLELL A Vilademuls hi ha una llegenda que parla d'un mas de les nostres contrades, Can Sagnari. Curiosament, Can Sagnari també té una altra llegenda que parla del mateix tema però amb diferent versió. L'he trobada digna d'exposar perquè és la raó d'una romeria que encara es fa i que va de Vilademuls al Collell.

S

egons la tradició, diuen que fa molt temps, mentre la gent ballava en una festa de Bàscara, va caure un corb negre al mig de la multitud que es divertia. Va caure mort per la pesta bubònica, tots els assistents van quedar infectats i, de retruc, tota la contrada. A Besalú, la pesta va causar 120 víctimes i a Banyoles, 200 (tinguem en compte que, en aquella època, Banyoles tenia 3.000 habitants). Aquests fets lamentables succeïen l'any 1652. L'any següent, la malaltia va delmar tota la població de la parròquia de Terradelles i el 1654, la del Collell; a la vall de Campmajor van morir tots els habitants del Mas Sagnari. Impotents davant la tragèdia, el batlle de Vilademuls, Jaume Geli, va fer el vot de poble d'anar anualment en romeria al Collell a donar gràcies a la mare de Déu si els deslliurava d'aquell terrible flagell. Així va ser, i els pobles de la baronia, juntament amb altres dels seus contorns, han anat complint fidelment la promesa dels seus avantpassats fins avui en dia. Durant molts anys aquesta romeria es va fer el dia 8 de setembre, festa del naixement de la Verge; després, es va traslladar al dissabte següent i, a partir de l'any 1993, es fa el primer dissabte de setembre per evitar la coincidència amb la Diada de Catalunya. Elisabet Saus i Sala

Els nouvinguts

E

EN DAVID, L’AFRA I ELS “PEQUES” DE LA CADAMONT

n David és carter des de fa onze anys: ara reparteix per Esponellà, Crespià i Lladó, però també ho ha fet per Mieres i Sant Miquel de Campmajor; va canviant de zona. És fill de Santa Coloma de Farners. L’Afra treballa d’educadora a la Fundació Autisme Mas Casadevall. És filla de Cassà de la Selva. En Roger i l’Oriol són els seus fills, tenen vinti-un mesos i quatre anys. Han viscut a molts llocs, fins que van voler tornar a la vida del camp. Vivien a Vilavenut, a Cal Paleta. La casa era molt petita i en buscaven una de més gran, sense pressa. Llavors, en David repartia cartes per la zona de Mieres. Un dia un senyor va anar a correus i va demanar que li guardessin les cartes de la Cadamont. Parlant amb ell es van posar d’acord i llogaren la casa. No és una sola casa, sinó que són tres: la Cadamont, la Casa dels Estudiants i la Casa dels Masovers. El mes de gener de l’any passat van signar el contracte i a poc a poc van posarla a punt: pintar, augmentar el nombre de radiadors, connectar-se a Internet... i al juny-juliol ja hi vivien. Estan molt tranquils, però tenen molta feina a netejar i desbrossar els voltants de la casa; i la feina es nota ja que tot està molt bonic. Tenen el plaer de veure com els cabirols passegen pels prats de prop de la masia... i són els que fan disbarats, més que els senglars! És una casa plena de relíquies: les quadres, el molí de l’oli, les

eines escampades arreu, les piques, la gran taula del menjador...i, fins i tot, els tarongers, les oliveres i les figueres que hi ha pels volts del mas. Dins el gran menjador, hi ha una capella amb la imatge d’una santa o una verge. Va ser tot un repte saber qui era, però ho van trobar: és santa Engràcia. En Roger, a vegades, demana que obrin la porteta per veure-la i dir-li bona nit al vespre abans d’anar a dormir. Troben molt interessant l’esperit de poble que hi ha en un lloc tan disseminat, ja que encara que molta gent és de fora, tots estan molt implicats en les activitats que s’hi realitzen i se senten orgullosos de ser santmiquelencs. El que troben més molest són els viatges que han de fer cada dia a Banyoles (per la feina, pel col·legi dels nens..), ja que triguen quasi mitja hora per desplaçament i no poden anar junts. Però tot això queda compensat per la pau i la tranquil·litat que hi ha i, també, per les vistes tan esplèndides de què gaudeixen des de la gran terrassa. Com diuen: “Aquí, al matí, quan t’aixeques, veus la boira a baix, que cobreix tota la vall i per sobre el sol que despunta; tens la sensació d’estar en una olla. Que n’és, de bonic!” A finals d’estiu tenen invitats sorpresa: milers de marietes! Es posen al marc de la finestra i de la porta d’una habitació que donen a la terrassa i allà passen tot l’hivern en espera de l’arribada del bon temps. Elisabet Saus i Sala


Cuina de casa

Golany 39

25

CREMA DE COLIFLOR AMB XUIA, OLI DE LLIMONA I ENCENALLS DE PARMESÀ

C

om ja és costum a la vall, per celebrar el Dia de la Dona Treballadora, els homes del poble ens varen preparar un sopar deliciós. Hem escollit el primer plat de l’àpat a manera de reconeixement de la generositat de tots aquests veïns. A la cuina i en el servei hi van col·laborar gent jove, gran i de qualsevol professió, amateurs que van fer possible una vetllada

molt festiva i alegre. La crema de coliflor va ser elaborada per Albert Escriu de Can Ripoll. Gràcies, Albert. Gràcies a tots. Ingredients per a 4 persones: • 1 coliflor (800 g aproximadament) 750 ml de brou de carbassa i porro 300 g de patata sal, pebre i oli d'oliva 4 talls de xuia encenalls de parmesà escames de sal marina Per fer l'oli de llimona: 100 ml d'oli d'oliva 1 pela de llimona ratllada Elaboració: Primer fem un brou de verdures amb carabassa porro. Pelem i trossegem la carabassa i el porro i ho deixem bullir en un litre d'aigua una bona estona fins que la carabassa es comenci a desfer. Colem el brou i el reservem (aproximadament 750 ml). La carabassa i el porro els podem aprofitar per fer una crema de carabassa més endavant.

Passem les xuies per la paella amb oli ben calent. Un cop cuites, les tallem a trossets i les reservem. Per fer l'oli de llimona, escalfem l'oli en un cassó petit i el retirem del foc abans que bulli. Aleshores hi tirem la pela de la llimona ratllada i ho remenem. Deixem que es refredi i ho reservem. Per emplatar, primer posarem els talls de xuia al fons del plat, ho reguem amb la crema de coliflor i ho amanim amb l'oli de llimona, escames de sal i els encenalls de parmesà. Albert Escriu, abril 2016 Recollit per Àlex Navarro

A continuació netegem i escaldem la coliflor en una olla amb aigua bullent i la reservem. Aquesta aigua no l'aprofitarem per fer la crema. Pelem i esqueixem les patates i les posem en una olla amb el brou de verdures i la coliflor escaldada. Ho deixarem bullir uns 15 minuts fins que la patata es comenci a estovar. Aleshores ho passem per la batedora i l'hi posem sal, pebre i un raig d'oli d'oliva.

Jocs per a ser un GENI Llenguatge

Solució


Golany 39

26

MOVIMENT DEMOGRÀFIC NOV. 2015-MAIG 2016 http://www.santmiqueldecampmajor.cat/

El 12 de novembre de 2015, va néixer GABRIEL RAMÍREZ BLUM, fill d'en Víctor Ramírez i de Lara Blum, de la Coma de Falgons.

Ajuntament 972 57 46 26 ajuntament@santmiqueldecampmajor.cat

El 28 de desembre, a l’edat de 70 anys, va morir JOAN A. REINON GÜEGUEN. Era natural de Barcelona i actualment vivia al Truis de Falgons.

Ambulatori Banyoles 972 57 24 74 972 57 25 10 Mieres 972 68 04 62 Ambulància 972 41 00 10 Ambulància Urgències 061 Creu Roja 972 57 24 50 Emergències 112 Escola 972 57 59 24 Mossos d’Esquadra 088 Hostal ( tel. públic ) 972 57 07 12 Elèctrica Curós ( gratuït ) 900 70 50 50 ( avaries 24 hores) 972 26 01 50 Consell Comarcal Pla de l’Estany 972 57 35 50 Deixalleria Comarcal Puipalter 972 58 18 58 Megatró 972 59 43 25

El 20 d’abril del 2016, a l’edat de 70 anys, va morir CARME CUNÍ CAMPS. Era natural de Barcelona i actualment vivia al Truis de Falgons.

Ajuntament: de dilluns a divendres, de 10 a 2. Metge: Demanar hora anticipada al CAP de Banyoles Banyoles: cada dia. Mieres: Dimecres, de 2/4 de 3 a 2/4 de 5 de la tarda. Infermeria: Dimarts i divendres, de 8 a 10 matí. Urgències Clínica Salus Infirmorum, cada dia, de 8 nit a 8 del matí, i festius les 24 hores. TEISA: Dimecres i dissabtes, a les 8 i a l’1. Missa, estiu: Sant Miquel: dissabtes a 2/4 de 9 del vespre. Falgons: l’últim dissabte de cada mes, a 2/4 de 9 del vespre. Deixalleria Mòbil: cada tercer divendres no festiu de mes. Lloc: sector de la bàscula. Horari: de 9 a 13h. Deixalleria Comarcal de Puigpalter a Banyoles: l’horari és de dilluns a dissabte de 9 a 14h. (dimecres matí tancat), i a les tardes de 15 a 18h. (hivern) o de 16 a 19h. (estiu) (dissabte tarda tancat). És un servei completament gratuït.

DEIXALLERIA MÒBIL PER L’ANY 2016

El 8 de maig, a l’edat de 65 anys, va morir PILAR BUCH VILANOVA. Era natural de la Quintana de Campmajor i actualment vivia a Olot. NOTA: Per tal de facilitar la publicació del moviment demogràfic, agrairíem que ens ho féssiu arribar per correu electrònic: revistagolany@gmail.com o bé trucant al telèfon: 972 57 46 26 de l’Ajuntament de Sant Miquel de Campmajor.

RECORD D’HOMENATGE

E

n Joan Fort, de can Planaferrana estat, ens recorda els 100 anys del naixement del seu pare, Josep Maria Fort i Poch. Transcrivim el petit record d’homenatge que ens ha transmès: DILLUNS, 25 D’ABRIL DE 2016 Recordant el meu pare, en els 100 anys del seu naixement Avui, dia de sant Marc, fa 100 anys que va néixer el meu pare. El seu record és viu encara entre tots aquells i aquelles que el vam conèixer i estimar, al poble, a la província, i fins i tot més enllà. L’educació rebuda al Collell i el record en la família i en ell mateix de molts episodis històrics i vicissituds familiars i col·lectives, de la Revolució Soviètica, de les dues guerres mundials, la Guerra Civil espanyola i la guerra d’Indoxina, entre moltes altres, amb les consegüents postguerres, enfrontaments i penalitats, de ben segur que va deixar en ell un pòsit molt important, que es va traduir en el seu tarannà i formes d’educar, actuar i estimar. Tots els qui vam estar al seu costat vam aprendre moltes coses d’ell, i encara que potser no les hem sabut aplicar correctament, ens han guiat per camins de pau, de servei i de conservació d’aquells valors i actituds que realment valen la pena. Aquí només vull deixar aquests versos, escrits fa una mica més de 4 anys, perquè l’havia vist plorar sovint, com a testimoni de record entranyable i senzill, com era ell. Llàgrimes apàtrides He vist les llàgrimes del pare, la tristesa Més amarga que pugui existir al món; he escrit Versos d’elogi a l’arada, al cereal, al terròs. He volgut que transcorri el temps de pressa Que vinguin els fruits de la feina, que s’eixugui El rostre patern i desaparegui el gep, per rebre El moment de la joia i del retorn de la terra. (Deomisis, “Llàgrimes apòcrifes”, seguint a L. T. Marcel) Jo també vaig veure les llàgrimes del meu pare i les de tots quan ens va deixar. Però el tinc aquí al davant i són sement que no puc oblidar. ©Joan Fort i Olivella Recordem que en Josep Maria Fort, va ser alcalde de 1961 a 1966 i va dur a terme tres projectes importants per al municipi, entre altres, la inauguració de les escoles el 1953, l'explanació i engravat de la carretera de Falgons el 1955, i la instal·lació del telèfon el 1961.


FOTOS ANTIGUES Golany 39

1

2

VEÏNAT DE SANT MARTÍ DE CAMPMAJOR I FESTES DE L’APLEC DE SANTA QUITÈRIA 1. Veïnat de Sant Martí de Campmajor en la dècada dels anys 70, aprox. Foto: Mn. Pius Masvidal. 2. Pabordesses portant les coques de Santa Quitèria l’any 1982. Foto: arxiu família Estarriola Borrell. 3. Ballant sardanes a l’era de la Canova per l’Aplec de Santa Quitèria l’any 1946. Foto: arxiu família FortDe Puig.

3

G oo ll aa nn yy G

33 97


Golany 39

Golany 39  
Golany 39  
Advertisement