4.
Llibre Blanc de la Cultura a Terrassa
Tal i com ja s’ha comentat, una de les utilitats que han quedat clarament desbordades amb la nova onada de connectivitat ha estat la confecció i manteniment de bases de dades sobre agents i recursos culturals, o les agendes culturals per part d’administracions locals o regionals. L’experiència s’ha encarregat de demostrar que la viabilitat d’aquests dispositius se subordina a la capacitat d’incorporar de forma activa els mateixos prota· gonistes o interessats en la seva dinamització. Per tant, l’articulació de dispositius i entorns de nova connectivitat per part d’organitza· cions públiques, des de les grans institucions culturals fins als serveis locals de cultura de petits municipis, té el repte d’aconseguir generar entorns de participació per part de la ciutadania, convertida així en usuària dels serveis, productora d’objectes i continguts culturals i protagonista d’experiències. La dimensió dels municipis o ens locals no ha de ser un obstacle per a aquest desenvolupament, ja que no falten exemples d’experiències excel·lents protagonitzades per petits municipis i organitzacions culturals de dimensió reduïda. Les estratègies de nova connectivitat es van incorporant de forma generalitzada en or· ganitzacions i institucions culturals tot abastant les diferents baules de la cadena cultural i combinant la dimensió física i la virtual de la connectivitat. Així, els formats on-line / on-site presenten una sèrie de qualitats que es poden traslladar a tot tipus d’intervencions culturals i explícitament a projectes culturals d’àmbit local, entre els quals tot el ventall d’actuacions que abasta l’acció cultural de proximitat i, més concretament, l’entorn del que, en l’àmbit anglosaxó, es coneix com treball socioartístic o creació cultural comunitària. Les propostes culturals i creatives forjades en aquest context acostumen a desafiar els límits temàtics o sectorials i a experimentar amb fórmules i formats de presentació que transcorren per espais de confluència dels promotors amb els receptors, i on les diferents propostes culturals i els diferents llenguatges artístics poden hibridar-se. Aquesta interacció entre la creació o la producció dels projectes culturals i els seus pú· blics o destinataris convertits en partícips-prosumidors es veu reforçada ara pel desen· volupament d’unes propostes que troben en el núvol un entorn propici per a la seva propagació i difusió.
Connectivitat Cultural
47