DESEMBRE 2016
38/
Ara fa 80 anys...
L’argument amb què el delegat fonamentava la seva petició ens fa creure que la propietat de la mateixa era un assumpte poc clar. Diu el delegat: “... ja que així s’evitaran desavinences i rezels que serien perjudicials en aquests moments que cal més que mai l’unió i la concòrdia de tots els elements antifeixistes”. Segons sembla els jafrencs tampoc van fer cas al delegat i es
van quedar l’Antònia la qual cosa, com és natural, no va agradar gens als foixanencs. Aquest fet alimentaria, durant dècades, l’enemistat entre els veïns d’ambdues poblacions. Encara avui hi ha qui recorda com els seus pares o avis repetien en to burlesc l’expressió “la barca és nostra!” que s’atribueix al veïns de Foixà, reclamant la seva barca.
El Comitè Antifeixista El dia 21 de juliol de 1936 el president Lluís Companys signà un decret per mitjà del qual es creaven les Milícies Ciutadanes de Catalunya. Aquestes milícies, sempre sota el comandament del govern, havien de Segell del Comitè servir per defensar Antifeixista de Jafre la República i lluitar (juliol-octubre de 1936) contra el feixisme. En l’apartat cinquè d’aquest decret, s’especificava que arreu de Catalunya s’havien de constituir els Comitès Locals de Defensa que havien d’actuar d’acord amb el que disposés el Comitè Central. Una de les primeres coses que va fer l’òrgan creat per la Generalitat (on els sindicats tenien majoria) va ser canviar-ne el nom (es va fer desaparèixer els termes Ciutadanes i de Catalunya que es varen substituir per Antifeixistes). D’aquesta manera el Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya es va atribuir funcions de vigilància i de control d’ordre públic que en teoria corresponien a la Conselleria de Governació. Així fou com els comitès, creats arreu, es feren amb el control de la situació i esclatà una nova onada de violència que aquesta vegada afectà fins i tot els pobles més petits del país. Les víctimes d’aquesta violència foren les persones considerades contràries a la República. Sense exèrcit (els soldats havien estat enviats a casa) i amb les forces d’ordre públic dispersades, sovint confraternitzant amb les forces sindicals i altres tancades a les seves
casernes (la guàrdia civil havia rebut l’ordre d’abandonar els pobles i concentrar-se a les capitals de província) es produí un buit de poder. Aquest va ser aprofitat pels sindicats i organitzacions obreres que havien assaltat les casernes i s’havien fet amb l’armament de l’exèrcit. Això els donà una gran força i cada organització política i sindical organitzà les seves pròpies milícies. No coneixem la data exacta de la creació del Comitè Antifeixista del nostre poble, però hi ha constància que a principis del mes d’agost s’havia creat un comitè format per vuit membres: Salvador Ferrer de Can Raimundo (24 anys), Joan Vilert de Can Vilert (23 anys), Joan Teixidor Alabau de Can Sarà (22 anys), Martí Teixidor “Tassis” (36 anys), Isidre Alabau Esteve de Can Quelillo (30 anys), Josep Germillach Pagès de Cal Tit (34 anys), Narcís Domènech Massot de Can Bacaina (22 anys) i Juli Musquera Alberni (20 anys) de Can Modesto. L’única font de què disposem assenyala a Narcís Domènech de Can Bacaina i Joan Alabau Teixidor de Cal Curt (president del síndicat agrícola de Jafre) com inspiradors i dirigents del Comitè tot i que aquest darrer no en formava part. Aquest Comitè, en els seus tres mesos d’existència, va dur a terme tot un seguit d’accions que, tot i seguir les tesis revolucionàries, prioritzaren el respecte per la vida de les persones. El 10 d’agost requisen i incauten els cotxes de Jaume Teixidor Oller (en Met Tià) i el del seu germà Pere (en Pere de Ca la Xica). El dia 13 incauten el camió de Martí Batlle Perich (de Can Feliu). El dia 20, el camió de la Bòbila de Martí Birulés que regentava Jaume Teixidor Oller (en Met Tià). El dia 24, el camió del flequer Josep Font Sais (de Can Diego) i el cotxe de Josep Grau Lloveras (de Can Serra).