Issuu on Google+

BALLARINA NEGRA – Vicent Andres Estellés. Jo toque en tu la ràpida creixença de l'arbre que ets, uns principis de selva, ritus lunars, celeritats de fusta, la sang veloç en allaus successives, la saba en fils de nervis, de tendons pertot arreu florint inesperats. I encara més: com qui veu en el coure el cor del llum, jo toque en tu la música, contagiat i desbordat de sobte, l'ull ancestral, l'originari riu, la noció terrestre de la festa, l'atracció de corrents o vertígens, tu, ritme sols i d'una pell que crema tan sols tocant amb la punta dels dits. En temps antics, gravats minuciosos, hi havia amants, i torres, i merlets, i amor intens de plant irreversible, i rius molt grans, i floretes propícies. Creuava els anys el renill d'un cavall com una font oculta entre les fulles o com un nu de faig sota la lluna. Aquest amor que per tu jo sent, fondo, té en aquell temps l'arrel convulsa encara.


Vicent Andrés Estellés va naixer en Burjassot el 4 de setembre de 1924 i va morir a València el 27 de març de 1993. Va ser un periodista i poeta espanyol. Se'l considera com un dels principals renovadors de la poesia contemporània en català, amb un paper semblant a què van tindre en altres èpoques Ausiàs March i Joan Roís de Corella. La poesia civil troba la seva expressió al “Llibre de Meravelles”. Després la poesia de la quotidianitat narra els esdeveniments de cada dia que afecten a la vida personal del poeta. Una obra representativa es “Horacianes”. I per últim la poesia existencialista poemes existencials, autobiogràfics i de sexualitat. Ens parla de si mateix amb sinceritat, sense defugir terror i satisfaccions. Ens parla de les seues circumstancies, fins convertir-se en un poètic cronista del seu temps . “Pedres de foc”. L'estètica d'Estellés ha sigut descrita com "irada", perquè en ella hi ha una triple opressió. Personal: Descriu una situació vital on la persecució i la humiliació són constants. On autoafirmar-se i actuar en conseqüència implica forçosament esta situació. Mostra l'amor com a possibilitat de salvació i redacció. Col·lectiva: Descriu una vida col·lectiva on hi ha la misèria econòmica, la por de ser représ socialment i una situació d'incultura que assota al poble, del que se sent part. Nacional: Mostra un esgarro, una sensibilitat ferida pel segrest d'una cultura, llengua i país. Sensible a la lluita del poble valencià i per la dignificació de la seua cultura pròpia. La temàtica amorosa. La mort, el seu ritual i les al·legories corresponents constituïxen una temàtica que fascina Estellés i sovint l'obsessiona. Al costat d'esta bellesa de la mort, hi ha també una atracció obsessiva per l'amor, que es convertix en l'espina dorsal de tota la seua lírica, en una gamma diversa de sensacions que van des del sexe directament expressat fins a les manifestacions més sofisticades del desig o fins als sentiments més estrictament espiritualizantes.

PER QUÈ HAS TRIAT AQUEST POEMA DE ESTELLÉS? Hem triat aquest poema, perquè principalment, ens ha cridat l’atenció el títol. Una vegada, ens hem detingut a llegir-lo, ens ha agradat la manera de lèxic que utilitza per a expressar els seus sentiments. El poema tracta d’un home que esta enamorat d’una dona, i al veure-la ell sent com si la terra tornarà a nàixer. Transmet un sentiment de esperança i de il·lució al mateix temps . CONCLUSIÓ: La veritat, es que el poema que hem elegit d'aquest autor, si que podria aportar llums i ombres a la literatura catalana. Aquest escrit de La ballarina negra, ens podria aportar a la societat del segle XX, la manera de expressar l'amor cara una persona, aço podriem dir que serien les llums el ensenyar de nou a donar a entendre el que de veritat sents, i les ombres? Que tindria de mal cara a la societat del segle XX? La veritat, esquè nosaltres no hem trobat cap ombra d'aquest


text, ja que no es un poema pesimista ni trist, ben al contrari, el que expresa es pur sentiment, aleshores aço es positiu, i es per aixó que sera tot una llum per al mon del segle XX. A més, a més, ens agradaria afegir, que ens ha agradat molt aquest poema, ja que nosaltres som molt amoroses, i de la manera que ho relata ens fa ficar-nos en el paper.


Ballarina negra