Page 1

REVISTA 2015


Aire Nou de Bao La Vilbau, av. de l’estadi Bao - Rosselló - Catalunya Nord

www.airenou.cat

airenou@airenou.cat

Creada el 1995, Aire Nou de Bao utilitza la cultura popular, una cultura participativa, inclusiva, per a posar la llengua catalana en boca i orelles de tothom: catalans de soca i d’arrels, com nouvinguts. El 2015 celebrem 20 anys de defensa i promoció de la llengua catalana, única llengua pròpia de Catalunya Nord, el motor de l’entitat.

Un motor que ha permès crear la primera colla castellera nord-catalana, recuperar tradicions descuidades com el Ball d’en Serrallonga o els Balls de Diables.


Mot del President Ja fa 20 anys que un aire nou bufa a Bao Quan el 15 d’octubre de 1995 se va crear l’associació Aire Nou de Bao, els membres fundadors no haurien pogut imaginar tot el recorregut que va fer l’entitat fins avui, 20 anys després la seua creació. Però una cosa era segura, Aire Nou de Bao seria pas una associació com les altres.

Posant la llengua i la cultura catalanes al cap davant de l’associació, Aire Nou de Bao se presentava ja com un OVNI cultural, al moment on altres associacions limitaven la cultura del país a un senzill folklore, fruit d’una cultura morta. El 1995, Aire Nou de Bao va omplir progressivament un domini deixat en mans de folkloristes per fer de la cultura popular catalana, una cultura viva i en perpetual moviment.

1997, hem estat present a l’hora d’ajudar la colla castellera del Vallespir el 2001 o darrerament la colla castellera del Conflent el 2013. Aquests intercanvis i ajudes són indispensables a l’hora de fer país. Ho sabem : Tots junts, i només TOTS junts, fem pinya!

Avui, 20 anys després la seua fundació, pensi que podem afirmar que l’associació Aire Nou de Bao fa part de les entitats fortes de Catalunya Nord, a l’imatge d’altres entitats imprescindibles del paisatge nord-català : Òmnium, l’APLEC, Arrels, la Bressola, el Casal Jaume I, el Casal del Conflent, el Centre Cultural Català del Vallespir...

Així a l’inici, Aire Nou de Bao proposava iniciació a la sardana, cursos de llengua catalana i teatre per la mainada. Oferint diverses activitats en una mateix entitat, els fundadors van crear la línia d’Aire Nou, la seua filosofia ! Les activitats van evolucianar molt en 20 anys però la manera de fer s’ha mantingut. Si avui fem castells i falcons, si toquem gralles i tabals, si cremem caretilles o sortidors, si disparem els trabucs o si juguem al truc, és per una unica raó : mantenir vives la llengua i la cultura d’aquest territori !

Aire Nou de Bao pot pas deixar indiferent i desitgi que l’entitat segueixi aquest camí durant molts anys, la d’una entitat que marca el panorama nord-català gràcies a la seua perpetual mobilització pel territori, per les seues reivindicacions per la llengua, la cultura, el país, per la seua capacitat a organitzar actes. Amb noves aportacions, però conservant la seua filosofia i la seua manera de fer, Aire Nou de Bao ha de continuar el treball iniciat ja fa 20 anys enrere. Per això, cal felicitar tota la gent que ho ha fet possible i cal recordar les persones que nos han deixat de manera prematura i que van treballar molt per l'associació.

Defensar la llengua i la cultura, és també lluitar per una certa visió de país.

Felicitats a TOTS pel que heu fet, pel que feu i pel que fareu a dins de la nostra entitat. Guillem Dalmau

En 20 anys, l’entitat ha actuat en un munt de vilatges nord-catalans, en nombroses regions dels Països Catalans, a fi d’ensenyar la cultura popular a tot arreu i a tothom.

Des de l’inici i fins avui encara, Aire Nou de Bao se compromet al llarg dels anys per defensar aquesta part septentrional de Catalunya. La història de l’entitat ho ensenya que sigui contra la línia de Molt Alta Tensió, que sigui contra l’apel·lació “Septimanie” o encara participant als actes del 2 d’abril i del 7 de novembre, o donant els beneficis de la seua rifla a una causa, Aire Nou de Bao no ha callat mai i continuirà per aquest camí.

Fer país és també donar un cop de mà a les altres entitats del territori. Això també, és l’altra marca de fàbrica d’Aire Nou de Bao : la seua implicació i ajuda als altres. Tal com els Castellers de l’Albera van ajudar a la creació de la nostra pròpia colla castellera el

El 2015, s'obre un any important que nos portarà als 20 anys de l'entitat, 20 anys que celebrarem cada mes !

Els Presidents d’Aire Nou oct 1995/oct 1996: Jaume Verdaguer oct1996/oct 1997: Regina Pla oct 1997/ gener 1999: Martina Figueres gener 1999/oct 2000: Francina Pujol oct 2000/oct 2006: Andreu Dedies oct 2006/oct 2012: Albert Solé oct 2012/... Guillem Dalmau


Trobada Nacional de Falcons de Catalunya 2014

Falcons versus castellers Molta gent els confon...

Adaptació d’una entrevista realitzada pel Joan-Ramon Gordo al Pere Rovira

Els falconers fem figures humanes, a diferència dels castellers, que fan torres humanes. L’origen d’ambdues manifestacions culturals són diferents. Els castellers provenen del ball de valencians (muixeranga) mentre que l’origen del falcons és txèquia; allà en diuen Sòcol, activitat feta per gimnastes. És per aquest motiu que les figures de falcons són més esveltes i acrobàtiques, més sincronitzades que els castells.

Tant els castells com els falcons són plenament integradors, intergeneracionals. Tanmateix, com que no hi ha pinya, els falconers participen més activament dins de la figura.

Els falcons sorgeixen a Catalunya pels volts de 1930,

Pere Rovira

Pst de la Federació de Falcons de Catalunya

la Federació de Joves Cristians de Catalunya s’interessa a l’activitat i inicialment es desenvolupa a diferents gimnasos de Barcelona i d’arreu de Catalunya.

L’esclat de la Guerra Civil representa un fre per a aquesta activitat...de la mateixa manera que ho va ser per a la resta d’activitats de la cultura popular i associativa.

Un cop passada la contesa bèl·lica, els únics grups de falcons que van quedar van ser el de Sant Vicenç dels Horts o el de Sant Pere de Ribes. És gràcies a aquests testimoniatges que podem parlar actualment de falcons a Catalunya.

De totes les colles actuals de falcons, els de Llorenç del Penedès és la colla que més s’assembla al Sòcol de Txèquia, no porten faixa, actuen en sabatilles i no porten casc; desenvolupen unes figures anomenades conjunts de dos, de tres... amb unes connotacions clarament gimnàstiques.

Actualment els falcons no tenen cap connotació religiosa, ni estrictament gimnàstica, s’apropen més al model associatiu...

Falcons Llorenç del Penedès


A les deu colles existents actualment hi ha diferents tipologies i característiques que les diferencien unes de les altres. Hi ha colles que realitzen figures més castelleres i en canvi n’hi ha d’altres que es concreten més en els orígens gimnàstics. Una altra característica dels falcons és la gran varietat de figures que podem realitzar, tant estàtiques com en moviment (pilars, planxes, ventiladors, pilars aixecats per sota, molinets, escales...), moltes més que els castells, tot i reconèixer que aquests darrers actualment estan incorporant una gran varietat de formes i construccions.

El parèntesi de la Guerra Civil va permetre que en el procés de renaixement, els anys quaranta, s’adoptés la forma associativa perquè permetia una major facilitat i s’enllaçava més en la tradició cultural del país: partir de la necessitat de fer pinya juntament amb altres manifestacions culturals (sardanes, centres parroquials, ateneus, teatre amateur, castells...), a partir d’un motiu, d’una activitat, fer coses plegats, compartir, relacionar-se... Malgrat les diferències entre les colles falconeres totes han adoptat el model associatiu com a organització.

No és el mateix, la moixiganga que la muixe-

ranga, no?

La moixiganga són els passos de la Passió de Crist (n’hi ha a Valls, a Sitges, a Vilafranca del Penedès, a Igualada, a Tarragona...). Són anteriors a les muixerangues. Només cal recordar que la moixiganga de Vilafranca acaba de celebrar el seu trescents aniversari.

La muixeranga, és el ball de valencians, al final del ball fan una torreta. Inicialment hi va haver muixerangues a Tarragona i a Valls però ben aviat es concentraren en fer la part final, la de la torreta. I d’aquí sorgiren el castells.

Els falcons esteu federats entre vosaltres...

La Federació de Falcons de Catalunya es va crear l’any 2005. Abans l’única relació que hi havia entre les colles era pel tema de les assegurances i la lideraven els Falcons de Vilafranca. La Federació es crea per iniciativa dels Falcons de Barcelona. En aquest procés constituent com a federació ens va ajudar molt la Confederació d’Agrupacions de Cultura Tradicional Catalana, que darrerament ha estat integrada dins de l’ENS. Una de les propostes inicials fou la realització d’una trobada anual de falcons. Enguany serà la dotzena trobada (cal dir que es compten unes trobades que hi hagueren els anys vuitanta i noranta).

Falcons del Riberal

Els airenovencs descobreixen els falcons de Vilanova el 2001 en el marc del CORRELLENGUA a Perpinyà. L’any següent fan els primers assaigs. És el 2009 que se presenten oficialment. Els caps de colla han estat: 2009/2013 Guillem Dalmau 2014 Lionel Roquelaure els altres anys castells i falcons han compartit tècnica.

Entrada a plaça Falcons del Riberal

Festa Major 2014 Vilanova i la Geltrú

Les gralles, indispensables per a ritmar les

figures de falcons


Castells

i identitat Fer part d’una colla castellera és fàcil.

A vegades cal només un petit “de-clic”. Pot començar a plaça mirant castells o venint a descobrir l’activitat a un assaig. Llegir un article al diari del país, escoltar la ràdio, acceptar la invitació d’un amic que ja fa castells, poden ser altres ocasions per a passar les portes d’un local.

Qualsevol persona pot fer part d’una colla castellera sense condició particular. Poc importa el sexe, l'edat, la classe social, la religió o el color de la pell, només una cosa importa per a fer part d’una colla castellera: les ganes de participar en una activitat física, cultural i social.

Els Castellers del Riberal fan part d’Aire Nou de Bao, una entitat de defensa i promoció de la llengua i cultura catalanes a Catalunya Nord. L’activitat castellera és una cosa més que tenim per ensenyar la nostra particularitat respecte a altres pobles. Als pobles a fora de Catalunya que ens inviten a actuar, demostren a cada vegada un interès més gran. A més els castells promouen valors universals, positius: força, equilibri, valor, seny i respecte. Els castells són una eina d’integració. Tothom s’accepta a la colla, sense cap condicions, sinó la del respecte mutu. Aire Nou és una entitat oberta i inclusiva: tothom hi pot trobar un lloc, tothom hi pot fer aportacions.

Fer castells, és molt més que una activitat física. Ser reconegut des del 2010 com a patrimoni cultural, immaterial de la humanitat per a la UNESCO, n’és una prova flagrant.

Fer castells, és vehicular no únicament els valors del fet casteller, sinó també les nostres cultura i llengua. Dins un món consumidor, on les identitats tendeixen a ser esborrades, els castells ens ajuden a mantenir vives les nostres tradicions, a aixecar ben alt la nostra cultura. Fer de casteller és compartir a plaça moments efímers de plaers, però també enforteix la nostra identitat. GiL

Pilar de 5 per Sant Jordi a Vilafranca del Penedès Un dels 6 P5 del 2014

Pilars de 5 i torres de 6 han estat els màxims castells de la temporada 2014. Dues construccions amb les seues dificultats tècniques.

A polit canvien els horaris d’assaig Els Castellers del Riberal assagen a la VILBAU (seu social d’Aire Nou) cada dimarts a les 19h cada divendres a les 20.30h


El 5de6 amb agulla, un nou castell per la colla. Ara hem descarregat gairebé tots els castells de 6.

Nos falta el 9de6, un castell que requereix una gran quantitat de casteller. Un nou repte?

Els Caps de Colla dels Castellers del Riberal 1997/2008 Hervé Pi 2009/2011 Rafael Renyé 2012/2014 Gil Rius 2015/... Hervé Pi

Enguany, per les Diades Airenovenques hem estrenat el 5de6 amb agulla

Torre de 6 Festa Major Perpinyà Una de les 10 T6 del 2014

Mot del Cap de colla

Castellers, grallers i amics, La dinovena temporada s’obre a nosaltres. Una temporada que serà el que tots plegats en voldrem fer. Sem gent, tenim experiència: dos criteris per fer bons castells. Posem-nos al servei de la colla setmana rere setmana tot al llarg de la temporada. Els assaigs preparen els castells que lluïm quan actuem. Fer bons castells no té més secrets, cal: Posar camisa i faixa, invitar amics i veïns a fer pinya, seguir les decisions de l’equip tècnic. Donar-ho tot per la colla. Hervé


Carretillada Prats de Molló 2015

Creixen els Diables a Catalunya Nord Arran del Tractat dels Pirineus, els Balls de Diables o Diablots varen desaparèixer de les processons religioses dels Antics Comtats.

El 1999 ha estat el renaixement, i ara parlem de consolidació.

Avui Aire Nou de Bao compta amb 100 persones que han seguit la formació de diables (CRE). D’aquestes 100 persones 32 són menors d’edat i formen part del Ball de Banyetes o dels Joves Dimonis. Són 9 responsables, és a dir 9 persones que poden formar gent nova i responsabilitzar-se de la colla. El Drac Hamlet construït el 2006, fa part també d’aquest grup de diables, un drac que va patirt un accident el juliol de 2014. Aviat en lluirem una còpia. El maig enriquirem el grup amb un Drac Infantil.

El 2014 el Ball de Banyetes va sortir 11 vegades: a Bao (Identi'CAT, Festa de les Veremes, Diades), Perpinyà (Festa Major i Gilbert Brutus), Banyuls de la Marenda, Montferrer, Millars, Banyoles, Sant Cebrià,

Taltahull. El 2014 els Diables i Bruixes van sortir 17 vegades i han conquistat 5 vilatges: Prats de Molló, Pesillà, Prada, Sant Cebrià, Espirà de l'Aglí, a més dels llocs on ja havien actuat: Bao, Perpinyà, Bonpàs, Toluges, Millars, Taltahull, Els Angles, Montferrer, La Jonquera, Banyoles...

Però la consolidació passa també per la creació d’una nova colla: Els Nyerros del Conflent, una colla que se presentarà abans de l’estiu 2015 a Prada.

Els caps de colla dels Diables del Riberal

1999/2003 Denis Cortade 2003/2004 Sébastien Lopez 2004/2007 Miquel Moreno 2008 Jorge 2009/2012 Joan Marill 2013/... Pere Loreto i Antoni Ramos


El Món del Foc

Premia Aire Nou

La IV Fira del Món del Foc, una mostra de la riquesa de les tradicions relacionades amb la pirotècnia.

Del 18 al 20 de juliol, Banyoles acollia aquesta gran festa que va començar per la Tronada de Reus, una tronada que s’exportava per primera vegada fora dels límits municipals. Al llarg dels 3 dies, desenes d’actes de foc s’hi varen succeir. Hi van participar més de 2500 persones provinents de 46 colles de diables i dimonis, i uns 30 elements del Bestiari Festiu.

El cap de setmana va ser el teatre de més de 30 hores d’actes i activitats, tres rues, dues cercaviles, dos correfocs, tres exposicions.... La carretillada de totes les colles -una encesa con-

junta espectacular i circular-; la rua de bèsties infantils; l’espectacle “Banyoles i el foc” concebut per la Fira; el correfoc de dissabte amb dos recorreguts; els versots i el Ball de Sant Miquel; i la «mascletà» final han estat alguns dels moments més espectaculars del cap de setmana. Els actes han fet participar els més petits amb les versions infantils de la rua de bèsties, el correfoc i la Patum infantil de Berga, que va tenir l’atractiu que era la segona vegada que sortiade la seva ciutat natal.

La IVa Fira del Món del Foc ha estat organitzada per Gàrgoles de Foc, la Federació de Diables i Dimonis de Catalunya, i l’Ajuntament de Banyoles.

En obertura de la Fira la Federació de Diables i Dimonis de Catalunya ha atorgat 5 premis: El primer guardó l’ha rebut la Tronada de Reus com a millor manifestació pirotècnica de Catalunya per la seva trajectòria històrica. El segon guardó ha estat per Màrius Folch per la trajectòria personal en la construcció de tabals tradicionals El tercer ha estat nostre, volem dir ha estat per Aire Nou de Bao en reconeixement de la lluita en defensa de les tradicions catalanes dins el marc de l’Estat francès El quart se l’ha endut la Generalitat de Catalunya com a representació de totes les colles en defensa de la cultura davant la nova normativa europea. El quint ha estat per a l’Ajuntament de Banyoles per haver acollit la IVa Fira del Món del Foc.


Els Sorollosos podrien passar a ser SOROLLOSES

L’objectiu d’enguany dels Sorollosos és de millorar, per aquesta raó proposem un curs de percussions a càrrec d’un professional els primers divendres de cada mes de les 19h30 a les 20h30 a la Vilbau. Aquest curs nos farà progressar !

Tenim també l'objectiu de tocar més sovint amb les gralles, dos tambors participen cada dimarts a l’assaig de gralles de les 19 h a les 21h i per fi voldríem crear el grup de joves sorollosos per acompagnar banyetes i joves dimonis.

Els sorrollosos podríem canviar aviat de nom per esdevenir "LES SORROLLOSES", el constat és clar: el grup té una majoria de dones (i a vegades una totalitat), el missatge és el següent: la colla no és sexista ACCEPTEM TOTS ELS HOMES l'única condició és que se posin une perruca!!!!!!!!

Dones, homes, nins, nines, podeu venir a assajar els divendres de 19 h a 20h30, vos ho passareu bé !!!!!!! Vos hi esperem.


El català

a la Franja Per Quim Gibert, membre de tallers per la llengua

Molt sovint quan parlem de Països Catalans pensem Principat, País Valencià i Ses Illes. Hi ha més territoris on la llengua catalana hi és la llengua pròpia, la llengua històrica. És el cas de la Franja de Ponent. Un territori sota administració aragonesa. Si no hi cap dubte que la llengua parlada és la catalana, les autoritats aragoneses ho volen esborrar i és així que n’han canviat el nom definint la llengua com a L.A.P.A.O. (Llengua Aragonesa Pròpia de l'Àrea Oriental).

El mite que la Franja de Ponent és el territori on més és parla el català per comparació amb d’altres territoris dels Països Catalans, no és aplicable, ni de bon tros, a Fraga. Temps enrere un amic aragonès de vora Saragossa, que va residir un temps a Fraga, m’ho va fer veure: «encara no t’has adonat que hi ha molta més gent que parla el castellà, tant pel carrer com en els comerços i altres llocs públics, que no pas el català». I, en paral•lel, la senyora Pepeta, fragatina de soca-rel, que ens va deixar ara fa més de mig any, m’havia explicat que fa unes dècades tothom, absolutament tothom, «parlava en fragatí». Deia fragatí perquè no n'acabava de ser conscient que parlava català. I és que la gent de la Franja de Ponent són l’exemple d’aquelles persones que han estat «expropiades de les seves arrels i característiques concretes», que diu Joan Ramon Resina, professor de la Universitat de Stanford (EE.UU.). Tant és així, que bona part dels fragatins no s’identifiquen com a catalanoparlants. Fins i tot, a alguns els fa un cert escrúpol ser confosos per catalans.

L'evident retrocés lingüístic és una qüestió vista amb força indiferència. Per a la majoria de veïns de Fraga, la llengua que compta, la de debò, és el castellà, que suposadament també és nostra. A l'escola, tant abans com ara, s’inculca, amb burles i males cares, que la llengua dels pares és quelcom obsolet i condemnat a l'extinció. No passem per alt que bona part dels habitants de la Franja són analfabets en la llengua que han popat, de la mateixa manera que també ho van ser les generacions catalanes del franquisme. Amb el panorama que hi ha, l'existent manca de consciència lingüística no és gens estrany. Això també explica que aquells aspectes vinculats a la llengua pròpia quedin associats a situacions de conflicte, de les quals ningú

en vol saber res per no picar-se els dits. Ben mirat, el silenci entorn la llengua autòctona, malgrat la seva galopant degradació, és esfereïdor. En rigor, Artur Quintana, filòleg i president d’Iniciativa Cultural de la Franja, apunta que la transmissió del català a Aiguaviva de Bergantes i La Codonyera, viles del Matarranya, està força malament, «Hi ha gent que va deixant de transmetre’l. Diuen que el seu parlar és massa estrany». Quintana afegeix que no diuen mai que parlen català, «però no tenen cap problema a parlar-hi amb la gent que ve de Catalunya o de València. Sembla que antigament el català havia arribat fins més enllà, fins al riu Martín. La toponímia així ho fa pensar». La dinàmica en la qual Espanya ha immers la Franja de Ponent és la mateixa que valdria per tot l’àmbit lingüístic català.

Amb el propòsit d’impulsar les etapes de l’aprenentatge escolar, amb el català com a primera llengua, el projecte Catxapet, un futur centre educatiu infantil, vol fer-se un lloc en aquests verals. A fi i efecte que la iniciativa, actualment en estat embrionari, vagi prenent volada,es fa necessari disposar del nombre màxim de complicitats institucionals i particulars.

Ara és l’hora d’estendre el camp dels possibles, que proposava Jean-Paul Sartre el maig del 68 a París. Sí senyor, ara és l’hora d’eixamplar la visió de les coses. Publicat a ELSINGULAR.CAT el 18 de setembre de 2014


1995 - 2015 1995 1996 1997 1988 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005

2006 2007 2008 2009

20 anys d’història

Creació d’Aire Nou de Bao, l’entitat proposa una iniciació a la sardana, cursos de llengua catalana, teatre per a la mainada i una revista. Aire Nou de Bao produeix el CD de la cantant Martina Figueres Per Sant Joan En Josep Serra proposa la creació d’una colla castellera per a atreure els 15/35 anys. El primer assaig té lloc el novembre amb l’ajuda dels Castellers de l’Albera. Paral·lelament neix la colla de gralles. Per Sant Vicenç, Festa Major de Bao primer pilar de 4 dels castellers nord-catalans. El 15 de juny els Castellers del Riberal se presenten oficialment a Toluges. Primer castell de 6 descarregat. Castellers de l’Albera i Castellers de Barcelona nos acompanyen. L’1 de maig surten per primera vegada els Sorollosos del Riberal. Primer viatge a Mallorca

El febrer els Diables del Riberal fan cremar les seues primeres carretilles. Aire Nou de Bao esdevé un Casal Català de l’Exterior. Neixen les Bruixes del Riberal, s’afegeixen als Diables. Aire Nou participa a la Diada de commemoració del 25 d’abril a València. Un nou conflicte amb la municipalitat té com a conseqüència que Aire Nou de Bao celebrarà la Sant Joan a Vingrau, la Diada de Foc a Sant Esteve i la Diada castellera a Toluges. El desembre se soluciona el conflicte. Aire Nou torna a Bao, la municipalitat accepta publicar els articles d’Aire Nou en català i atorga una part de la Vilbau a l’entitat. Neixen els Angelets del Vallespir Primers castells de 7 pels Castellers del Riberal La municipalitat nos lliura el local Primera edició de la Trobada de la Catalanitat a Catalunya Nord Aire Nou actua el 13 de juliol a Elna, neix una polèmica: podem celebrar un estat que nos ofega? Identi’CAT és el nom que se dóna a la Trobada de la Catalanitat a Catalunya Nord. Aire Nou torna a actuar a Elna el 13 de juliol, la polèmica se transforma en crisi. Se decideix que no s’actuarà mai més per una festa estatal ni francesa, ni espanyola. Se decideix recuperar el Ball d’en Serrallonga

Aire Nou se mobilitza en contra l’apel·lació Septimanie. Maig, primera presentació del Ball d’en Serrallonga a Bao en el marc d’Identi’CAT. Juliol, segon viatge a Mallorca amb l’entitat Fent Carrerany. Primera participació a la Mercè, Festa Major de Barcelona amb totes les activitats: Castells, Ball d’en Serrallonga, Correfoc… Novembre, en el marc de les Diades Airenovenques presentació oficial de la Colla d’en Trinxeria i del Ball d’en Serrallonga amb la participació a Perpinyà de la quasi totalitat de colles d’en Serrallonga. Presentació de l’Auca de la Catalunya Nord. Neix Hamlet el Drac del Riberal. Juliol primer viatge al País Valencià amb La Taranina. Creem dos cap-grossos, representen els dos maxims elegits nord-catalans. Bao acull la Trobada del Bestiari Festiu I Popular del nord de Catalunya. Aire Nou se mobilitza i participa a les manifestacions en contra la molt Alta Tensió.

Creació d’un fons de llibres amb la intenció de fer-ne una biblioteca Un artifice defectuós produeix un accident al correfoc de Millars Arran de la directive europea del 2007, la Federació de Diables i Dimonis de Catalunya mobilitza les colles de diables per a salvar els correfocs. Aire Nou participarà a la manifestació de Berga, de Barcelona i organitzarà una manifestació a Perpinyà el 18 d’abril. Presentació oficial de la colla dels Falcons del Riberal. Primera actuació a Iparralde.


Els airenovencs són rebuts al Parlament Europeu per eurodiputats catalans, hi exposen els proble2010 mes de la directiva europeu i dels correfocs. 50 municipis nord-catalans, el Consell General, el Consell Regional aproven mocions a favor dels correfocs. Els castells entren a la UNESCO. Aire Nou posa els peus a Eivissa.

2011 2012 S'oficialitza el Ball de Banyetes, el grup de correfoc dels 6/12 anys. ministre de l'interior Manel valls, nos confirma que podem continuar a fer correfocs. 2013 El Maig, bateig dels Pallagos, la colla castellera del Conflent. 2014 2015

S'oficialitza el Ball de Dimonis del Riberal el grup de correfoc dels 12/18 anys. Aire Nou de Bao rep un guardó "en reconeixement a la lluita en la defensa de les manifestacions festives amb ús de materials pirotècnics davant la legislació francesa". Un nou any, nous esdeveniments per a escriure la història del futur.

ç

Edita: Aire Nou de Bao (2005) La Vilbau Bao 66540 - Catalunya Nord www.airenou.net airenou@airenou.net

Lletra: Ramon Cuéllar i Sorribes © Assesorament lingüístic: Joan Vilamala i Terricabres Il.lustracions: Jaume Gubianas i Escudé

1. Conflent, Cerdanya, Capcir Rosselló i el Vallespir

2…formen tot un bastió al Nord de nostra nació.

3. A Rià va sorgir un dia del Pilós la dinastia.

4. Bisbe Oliba un món nou vol: “Pau i treva i res de dol“.

5. Pel Tractat dels Pirineus passàrem del cap als peus.

6. Pirineu no és frontera ni per Querol ni Cervera.

.7. Nosaltres sabem prou bé, el que som i volem ser.

8. Al sud tenen monarquia, que suporten cada dia.


Joan-Jaume Prost Pst de l’Associació Pares d’Alumnes

Les classes bilingües català – francès

Balanç obligatori, per tenir un futur escolar Als anys propers, com ho va fer Sant Assiscle a la primavera passada, anem a celebrar els 20 anys de les diferents línies bilingües de les escoles públiques a Catalunya Nord.

Catalunya Nord no va ser precursor, d’altres territoris a nivell estatal ja havien engegat la integració de la llengua en les carreres bilingües. Avui dia no ens podem estalviar una mirada sobre el camí fet. Sense diagnòstic, no trobarem la manera d’ampliar el nombre d’alumnes a classes bilingües i de millorar el nivell de competències. Sense objectius clars, no podrem, en el futur, justificar llur existència.

Avui dia, els alumnes representen un 6% de l’ alumnat escolaritzat a l’escola pública (3-11 anys). El creixement és lent però continu. Queda clar, com s’ha vist en altres regions, que s’ha de superar la ratlla del 10% per una millor visibilitat en el conjunt educatiu de Catalunya Nord. Superat el 10%, els efectes seran notables a nivell de les publicacions pedagògiques com també d’una millor presència dins l’organigrama acadèmic. No quedarà com una pràtica marginal.

Recordem que un terç dels pares desitgen una educació bilingüe per llurs fills, un marge molt important queda per investir. Quan sabem que hi ha grups escolars de 16 classes i més, a l’entorn de Perpinyà, que no tenen ni una classe bilingüe, les futures creacions són fàcils de localitzar. Només obrint en els grups escolars importants, podríem superar el 20% d’alumnes bilingües en el servei públic d’educació.

El temps d’exposició a les llengües català i francès, a l’escola pública va ser determinat en funció de criteris polítics i no pedagògics. L’Estat va descartar imperialment les classes immersives amb l’únic criteri que la llengua francesa no podia tenir un horari inferior a la llengua catalana. Dos exemples poden invalidar aquesta tria: - Les escoles franceses a l’estranger apliquen un horari en llengua francesa que és molt semblant als horaris immersius i expliquen que l’escolarització es fa

sense prejudici per la llengua nacional del país ! - Si considerem el temps d’exposició a la llengua, un alumne de les classes bilingües té només 10% de seu temps anual d’activitats escolars i extraescolars en català ( les classes immersives un 18%). Els territoris amb llengües “regionals” tenen un ús escàs dins la societat i com a conseqüència d’aquest ús insuficient, la llengua “regional” a nivell de les famílies queda molt restringida pel fet de no tenir expressions en l’espai públic. No hi ha cap perill de marginalització de la llengua francesa.

Les competències en llengua són relacionades en part amb el temps d’exposició a la llengua però també amb els nivells de competència previstos. Un nivell baix en llengua catalana per les classes bilingües correspondria a una capacitat prop dels nivells de l’ensenyament de les llengües estrangeres a l’escola primària. L’administració tindria fàcil, llavors, de fondre el dispositiu bilingüe dins un aprenentatge d’iniciació. Un nivell més elevat, amb exigències quantificables, requereix uns mestres motivats, n’hi ha molts, i coordinats des de la maternal fins al final del cicle III. Els nous ritmes escolars generalitzats des de 2014 no faciliten la tasca dels mestres per realitzar la distribució horària de les assignatures.

Si els tres pilars d’un ús de la llengua són l’espai públic, l’escola i les famílies, només realitzant:

un dels tres, la llengua té un passat notable.

Amb dos pilars, la llengua té una presència efectiva

i amb els tres pilars, la llengua catalana tindria perspectives de futur.

Si l’escola no pot realitzar la tasca dels dos altres pilars, hem de fer que totes les condicions siguin reunides per assolir el nivell desitjat, el de donar als alumnes la possibilitat de ser locutors amb una bona competència escrita. Joan Jaume Prost Gener de 2015


Marie Laure Rius

1994/2014

20 anys de fileres bilingües a Perpinyà

Com Airenou les escoles bilingües del barri Sant Assiscle han celebrat els seus 20 anys al mes de juny de 2014. Durant dos dies els alumnes han participat a diverses activitats al voltant de la llengua catalana. El 13 de maig al Palau dels Reis de Mallorca, han vist teatre, han jugat, han ballat i cantat per acabar amb un Flashmob al so de « Tots junts » una cançó revisitada pels alumnes del Liceu Maillol. El 14 de juny la festa ha continuat al barri Sant Assiscle dins una cercavila amb els Sorollosos, Castellers, Gralles del Riberal i Gegants de Perpinyà. Des del 1993 són més de 630 alumnes que han pogut seguir aquest ensenyament bilingüe. Els alumnes aprenen dins les dues llengües i a la fi del primari han vist cada disciplina dins les dues llengües.

Marie Laure Rius

Pilar de 4 dels Castellers del Riberal

al Centre del Món

Cançó del Flashmob TOTS JUNTS

Veniu tots cap aquí, ens anem a presentar: sem alumnes bilingües d’escoles de Perpinyà. Aprenem en francès i també en català, estudiem les dues llengües a la Catalunya Nord. Fa vint anys que vam començar i amb esforç vam arribar a la maternal, a la primària, al col·legi i al liceu. Ara parlem dues llengües el francès i el català. Corre, vine amb nosaltres, que anem a ballar!

I cantarem, ballarem agafats de les mans! Que la llengua ens uneix com si fóssim germans! Avui sem molt contents de parlar català! Tots junts ! Tots junts !! Tots junts !!!


Producció mainadera Per celebrar les 20 ans del bilingüisme francès/català, a l’escola d’Alembert s’ha treballat sobre les tradicions catalanes. Els mainatges han vist vídeos de falcons i de castells i han volgut provar. Els nens es posen de 4 potes. es posen de cara i el Jordan puja sobre l’esquena dels seus companys.

Un nen es posa de 4 potes. Un altre li puja a sobre. Posa els peus sobre la faixa.

Tots s’agafen les mans per fer una pinya i portar un nen perquè no caigui.

El gran heroi. Ha fet moltes coses bé,

Contra el racisme lluità.

Per l’Àfrica ho cal saber, A la presó va anar.

Viure bé ell no podia,

Amb la seva color negra. Això volia canviar,

I la presó va trobar.

Ha tingut dues dones,

Winnie i Graça és diuen.

Eren manyagues i bones, Eren igualement negres.

Ha tingut un premi Nobel

Per haver aturat la Guerra. Era doncs un petit àngel. Era el Nelson Mandela.

Solphé Rius

Visc a Sant Llorenç de la Salanca a la plana i no a la muntanya

Visc a la part que es diu la Salanca a prop de Perpinyà

Visc al Nord de Catalunya que se situa a França

que potser serà un nou país aixins tot no serà per París Visc amb tres germans

i tots nosaltres sem catalans.

Visc a un poble de deu mil habitants a la frontera dels catalans.

Vicenç Casanova El 29/10/2014


Els nadons airenovencs Ilyess JORIO nascut el 6 d’abril.

Quan només m’acabi d’instal·lar a la panxa de la mare, he participat al meu primer Millars, eri a nivell de terç pels meus primers castells: 4de7, 7de6 et 2de6. D’ençà posi la camisa, esperant poder pujar d’enxaneta.

Ilyess enriqueix la família dels Castellers del Riberal com ho varen fer els avis André i Patricia MACABIES i els seus pares.

Joaquim DIDIER CASALS , neixit el 23 de juny de

2014 a l'hora de l'arribada de la Flama del Canigó a Perpinyà, fill de grallera i de casteller, germanet del Fèlix, i nét dels avis Casals.

Ermengol CODINA PARRA

El germanet de l'Azalaïs, l'Ermengol Codina Parra, va néixer el dia 7 d'octubre de 2014 a les 21H49 i pesava 3,380gr i mesurava 51cm. És un nadó de 2013, però ha fet els seus primers passos com a casteller el 2014

Lyssandre Carbonell Chevalier va néixer el dia 19 de marc de 2013 Al cap d’un any d’observació, aquest homenet ha fet els seu primer pilar.

Qui sóc?

Ara fa més o menys 15 anys, llavors en tenia 13, entrava al Fogar amb els meus pares pensant acompanyar la meua germana a la gralla. Acabàvem d’arribar quan un barbut se va apropar. Me demanà de posar una faixa, vaig respondre que no, que tenia el virtigen. No sé com uns minuts més tard pujava al meu primer castell. A partir d’aquí fou com una nova vida ritmada pels assaigs, les actuacions, les acampades d’estiu. Els castells han esdevingut una segona família. Fent-me gran, la vida ha posat sus del meu camí un minyó que ha integrat la meua vida i els castells. Hem preparat el casament, per nosaltres, evidentment els castells havien d’acompanyar aquest esdeveniment. D’ençà hem engrandit la família.


Els airenovencs a Ses Illes

El juliol de 2014, per cinquena vegada Aire Nou de Bao se desplaçava a les Illes Balears. La Primera vegada vàrem ser acollits a Manacor (Mallorca), era el 1998, un intercanvi casteller amb els Al·lots de Llevant.

Els 2005 i 2009 vam tornar a l’Illa, aquestes vegades a Maria de la Salut invitats per Fent Carrerany, una entitat cultural que promou el patrimoni local. El 2011 vàrem anar a Eivissa invitats per l’entitat 8 d’Agost, una entitat que promou llengua catalana, cultura i patrimoni eivissenc.

Quan viatgem, a més de les actuacions castelleres o correfocs,

improvitzem castells i falcons on sigui.


Magí Ferriol

Benvolguts airenovencs: Em demanau que vos faci cinc cèntims de la situació que vivim actualment a les Illes pel que fa a la identitat catalana. Per això permeteu-me que primer vos faci un resum personal de com he viscut el procés lingüístic fins a la situació actual. Vaig néixer en un petit poble del Pla de Mallorca on tothom i a tothora parlava mallorquí, la nostra manera de parlar català. Això canviava radicalment en arribar a l'escola on tot l'ensenyament es feia en castellà. Això passà fent els estudis primaris, els de batxillerat i els de magisteri. L'únic llibre en mallorquí que record haver llegit i rellegit era el Tom 1 de les Rondalles Mallorquines i un petit apèndix, al final d'un llibre d'aritmètica de mon pare, amb un diccionari mallorquí-castellà. Per tot el demés semblava que la nostra llengua escrita no existia. Però la parlada era ben viva i creativa si tenim en compte que tant el meu padrí com el meu pare eren excel·lents glosadors. Ja essent mestre i gràcies a un curs per correspondència amb l'Obra Cultural Balear vaig descobrir i aprendre la llengua escrita catalana. De llavors ençà ha estat un no parar. Perquè quan escrius així com penses tot és més fàcil. I amb el pas del temps i de la feina ben feta invertírem la manera de treballar a l'escola fent que el català, la llengua pròpia de les Illes Balears, fos la predominant a l'escola. I arribam a l'any 2014 que està a punt d'acabar. I amb quina situació ens trobam? L'escola havia aconseguit un excel·lent grau de normalització lingüística gràcies a diferents lleis impulsades pels governs autònoms des de que tenim competències i sobretot gràcies a uns mestres conscienciats de que el que has d'ensenyar és la llengua i la cultura pròpia, no la imposada.

El 29 de setembre de 2013 Palma conegué la manifestació més multitudinària de les Illes.

“Per tant l'escola ha estat i és un factor cabdal per a la recuperació de la nostra identitat. I això no agradava gens al sector del PP que a les darreres eleccions autonòmiques obtingueren la majoria absoluta.”

El govern de José Ramon Bauzà, pensa que una majoria absoluta li dóna llibertat absoluta per fer el que sigui i ha intentat, de totes, totes, capgirar aquesta situació amb l'aplicació del PTIL (Projecte de Tractament Integrat de Llengües), un projecte que, amb l'excusa d'impulsar l'anglès obligava als centres a reduir les hores d'ensenyament en català. Aquest projecte ha trobat un fort rebuig dins el sector educatiu, ha provocat la destitució de dos consellers d'Educació i de nombrosos càrrecs de la mateixa conselleria i la major manifestació que mai s'havia fet a Mallorca. Per una bona salut de la nostra cultura ens aniria molt bé comptar amb mitjans informatius en català imparcials (no és el cas d'IB3 radio i televisió). Gràcies a Déu rebem TV3, Canal 33, el 3/24 i Catalunya Ràdio encara que es tem que se'n perdi algun amb l'actual reordenació dels canals digitals. L'AraBalears en paper ara just es publica els dissabtes i diumenges i les revistes de premsa forana són presents en una trentena de pobles. Però crec que el millor ens aniria és que en les properes eleccions puguem elegir un govern que no treballi en contra de la nostra identitat com ho està fent aquest. La situació lingüística no és igual a totes les Illes i dins Mallorca tampoc és igual a tots els pobles. Menorca sempre ha conservat molt bé la seva identitat i Eivissa ha patit més que les altres illes els estralls del turisme. El mateix ha passat a les zones turístiques de Mallorca i Palma però la part forana, els pobles de Mallorca han sabut conservar l'essència de la mallorquinitat. La part positiva la trobam en la quantitat d'associacions culturals que fan activitats per les Illes, que no aturen i que ens fan créixer com a poble. La força està amb la gent, en el que vol i que junts té una força imparable. Un poble com més es coneix més vol ésser ell mateix i ens trobam en el bon camí.


El País Valencià, present

i futur pròxim Potser no sempre en som conscients, però el moviment és tothora continu. El que passa és que de tant en tant s'accelera i altres voltes redueix la marxa. Sovint necessitem la perspectiva històrica, el pas d'uns quants anys o fins i tot d'algunes dècades, per a acabar de pair el temps que s'ha viscut. Em fa la sensació que això ens passarà amb els anys que estem vivint ara mateix. La societat valenciana fa pràcticament vint anys que una odissea quan amb una miqueta de connexió inviu sota el govern d'un mateix color, i això, idees po- terdepartamental i amb una modernització tecnolòlítiques a banda, encarcara les administracions, crea gica mínima s'eliminaria un gran volum de paperassa. confusió entre el partit i les institucions, que són de Ja no són notícia fets que en altres societats serien tots, provoca foscors i, en certa manera, redueix la autèntics escàndols, com ara que els consellers diqualitat de la democràguen mentides evidents Ja no són notícia fets que en altres societats en públic, que no comcia. Tot sembla indicar que en aquest 2015 els pareguen davant els serien autèntics escàndols, com ara que els ciutadans valencians mitjans o que el debat tenen intenció de mani- consellers diguen mentides evidents en públic polític real no existisca. festar un canvi a l'hora I per descomptat, ja de triar els seus represembla normal la vexasentants a les Corts. Fins no fa tants mesos, el va- ció lingüística que patim en intentar viure amb normalencianisme semblava que podria agafar molta força litat en valencià. De casos, en podríem contar cada en aquest sentit i, després de tants anys de faena, al dia a cabassos. remat, podria demostrar si estava capacitat per a estar al capdavant del Consell. Ara com ara, això ja Però si bé tot això és cert, la societat civil valenciana no es veu tan clar per l'aparició d'una nova força es- ha donat mostra d'una relativa capacitat d'organitzatatal impulsada mediàticament i poc definida pel que ció alternativa i que, en bona part, funciona. I les fa a la manera d'entendre el nostre país. Més que noves tecnologies han sigut una eina cabdal per a cosiga per airejar, qualsevol canvi hauria de ser bo. Així, ordinar-se. La televisió i la ràdio van accelerar en gran entre altres coses, acabaríem de conèixer molts dels mesura el procés de substitució lingüística perquè inassumptes ocults encara i potser es canviaria la di- troduïen un castellanoparlant en moltes de les cases nàmica de funcionar i les relacions entre les adminis- on no n'hi havia cap. En canvi, la Internet ha demostracions i el ciutadà. Fa molt de temps que ens hem trat que, si la utilitzem bé i ens identifiquem cibernèacostumat a què es facen les coses malament i no ticament com a catalanoparlants, ens pot ser de molta passe res. I no és només la qüestió de la corrupció i ajuda. La xarxa s'ha convertit en eixos mitjans de coel saqueig a què ens hem vist sotmesos. Em referisc municació que no tenim. El 2014 ha passat sencer ja a què ja no ens acaba de sorprendre que els depar- sense Radiotelevisió valenciana (sic), i tot i això, taments cometen errades burocràtiques enormes, podem dir que no estem muts ni sords. Si volem, que els administrats no siguem tractats amb correc- podem seguir l'actualitat del país des de diversos mitció, que fer qualsevol tràmit senzill es convertisca en jans. Al degà Vilaweb (per molts anys!) li hem d'afegir


la Internet ha demostrat que, si la utilitzem bé i ens identifiquem

cibernèticament com a catalanoparlants, ens pot ser de molta ajuda. La xarxa s'ha

convertit en eixos mitjans de comunicació que no tenim.

La veu del País Valencià, alguns diaris digitals d'àmbit comarcal i els principatins que ens dediquen alguna secció, si bé reduïda i no tan sovint actualitzada. Açò darrer, pot semblar una queixa des d'un punt de vista valencià, que ho és, però no hauria de ser només així. Aquesta manera de funcionar fa difícil que molts valencians s'identifiquen amb mitjans que parlen la seua llengua però no parlen de la seua realitat i, alhora, fa que els altres catalanoparlants ignoren del tot i no puguen sentir a prop el que ens passa als valencians.

David G. Sirvent

vitalització del sector audiovisual valencià. Però és la part de contribució que ofereix la societat civil per a poder ser informats, entretinguts... en la nostra llengua i sobre qüestions que ens afecten a nosaltres. A més, encara que necessitem d'uns serveis públics i normalitzadors, també hem d'aspirar a què part d'aquesta tasca la faça el sector privat i que una o dues senyals en valencià no siguen l'excepció en un espectre radioelèctric monolingüe castellà.

I si un sector podem dir que destaca al País Valencià és el musical. No és nou perquè ja fa uns quants anys que s'ha anat coent i posant de relleu. Durant l'any que acabem de deixar, una bona colla de grups ens han anat dient adéu: Rapsodes, 121db, Obrint pas, Mugroman, Sant Gatxo, El corredor polonés, Orxata sound system, Odi, Agraviats, Enderrocks... Alguns La ràdio, tantes voltes morta pels qui no hi creien, ha d'aquestos grups han sigut grans (o els grans) refeviscut un reviscolament també amb la xarxa. El fet de rents durant bastant temps i a pesar de la pena de no poder descarregar els programes i escoltar-los quan poder tornar-los a veure en directe, el panorama que un vol i les aplicacions per a aparells mòbils n'han fa- ens queda no és gens trist. Hi ha un relleu generaciocilitat l'accés. I ací podem dir que hem pogut traure'n nal molt important. Encara hi ha referents que contiun poc de profit també. Al dial valencià no hi ha cap nuen al peu del canó, grups de fa poc que segueixen creixent i consolidant-se com ara emissora general però Tardor, El diluvi, Auxili o Smofa difícil que molts valencians s'identila llengua subsisteix a king souls i també grups joves les ràdios locals. Moltes fiquen amb mitjans que parlen la seua acabats d'arribar com Zoo, Mai d'elles també disponibles a Internet i algunes llengua però no parlen de la seua realitat i, mai, Meteor, Égalité... Tant de grup s'ha de veure reflectit en només emetent a la els directes i per això els festixarxa, com la que fem a alhora, fa que els altres catalanoparlants vals continuen naixent i creiSella (Marina Baixa), xent: el Feslloch ja és el festival ignoren del tot i no puguen sentir a prop Cabiló Ràdio. A través de l'estiu junt a l'Aplec dels d'Internet podem escolel que ens passa als valencians. Ports; el Festivern ha fet entar cada mes el proguany 10 anys i amb una consograma 'El mural', gràcies lidació de públic espectacular; l'any passat va nàixer a Escola Valenciana i alguns ex-treballadors de Ràdio el Diània per als dies de Pasqua i enguany ja se n'ha 9. A més, fa uns mesos hem viscut el naixement de Ràdio Terra, una emissora col·laborativa i feta en anunciat la pròxima edició. I una volta més, la xarxa xarxa des de tots els Països Catalans i el 2014 també és el fòrum on informar-nos de tot açò: la revista Tres va ser l'any de l'establiment d'Ona Mediterrània a Ma- deu, Sons de xaloc i d'altres, blogs... llorca.

És clar que tot açò no té la potència que tindria un ens públic, amb tot el que això significa de projecció de cara al gruix de la població, de pressupost i de re-

Com déiem al començament, d'ací a uns anys ens adonarem del que estem vivint ara i ho posarem en valor. Podrem reflexionar-hi amb més coneixement de causa. A més, el procés d'independència que està vivint el Principat ens afectarà a la resta dels Països Catalans. Encara no sabem quins efectes seran a curt termini i quins a llarg plaç ni com ho viurem des dels nostres respectius estats, però el que sembla segur és que tot canviarà en molts sentits. I com que voldrem que eixos canvis ens agraden, cal que seguim en marxa i un poquet uns i un poquet uns altres contribuïm a fer millor les nostres societats.


La Casa de la Generalitat Josep Puigbert

de Catalunya a Perpinyà

El 4 de desembre vam entrevistar el nou director de la Casa de la Generalitat, el Josep Puigbert. És empordanès, periodista coneixia Catalunya Nord gràcies a nuclis excursionistes. Anomenat director de la Casa l’1 de novembre hem volgut conèixer el seu punt de vista sobre la Casa i Catalunya Nord Hem demanat al nou director de la Casa quins en són els objectius.

Josep Puigbert: Des dels inicis, des del 2003 la Casa se va constituir amb dues finalitats, dues àrees bàsiques, que no vol dir que no se facin altres coses.

Una que podríem anomenar “llengua, cultura, comunicació”. Es tracta de difondre la llengua, la cultura catalanes, de tenir relacions amb les entitats que treballen en aquests àmbits.

L’atra seria de pensar amb cooperacions transfronteres, és a dir tot allò que crea sinèrgies entre els dos territoris, tant a nivell cívic, d’entitats, de particulars, d’institucions, d’ajuntaments, consells comarcals, Consell General etc.. A més a més hi ha altres coses, com la promoció de la Catalunya aquí, del turisme, dels valors de Catalunya però el que també vull fer és la promoció del que se fa aquí, a la Catalunya Nord, promoure-ho a la Catalunya del sud.

Avui és molt més alt el coneixement que es té del nord cap al sud que no l’invers. Per donar un exemple, és fàcil que la Casa aculli la presentació del festival del circ de Figueres, però vull ajudar, acompanyar a entitats, fundacions, ajuntaments que fan aconteixements importants, per a fer-los conèixer al sud.

Evidentment «Visa pour l’image» és el més clar, però hi pot haver més coses que se fan a Perpinyà o a altres pobles que s’haurien d’ensenyar a Figures o a Girona; pensant que és molt més factible que després vingui gent més fàcilment de Figueres o Girona que de Barcelona.

La Casa de la Generalitat ha de crear sinergies i tenir bones relacions amb totes les institucions que hi ha aquí, de les més importants a les més petites, és a dir amb les de l’Estat fins a les més petites, és a dir els ajuntaments. La Casa de la Generalitat de Catalunya a Perpinyà: Va ser creada per Acord del Govern de la Generalitat el 4 de febrer de 2003 i inaugurada el 5 de setembre d'aquell mateix any, la Casa de la Generalitat de Catalunya a Perpinyà té com a principals missions la dinamització de les relacions institucionals amb la Catalunya del Nord i la promoció de la cooperació entre els catalans del nord i els del sud en tots els àmbits de la vida social i econòmica: comercial, laboral, lingüístic, cultural, turístic, associatiu, esportiu, etc.


Aire Nou de Bao: Ara fa un mes que seu en càrrec de la Casa, com heu vist Catalunya Nord? JP: He vist una societat molt acollidora, una bona predisposició de les institucions i de les entitats a mirar cap al sud. Mirar cap al sud se pot interpretar de diverses maneres, el grau de compromís pot ser diferent però la predisposició de les institucions que he encontrat: Consell General, municipalitat de Perpinyà, comunitat de municipis, ajuntaments de municipis transfronterers o no, m’ha plagut molt. Com ho pressentia , avui el nord mira molt cap al sud, potser més que el sud cap el nord.

ANdB: Penseu que les nostres institucions polítiques i econòmiques tenen consciència del que s’està passant al sud? JP: Conscients del tot potser no, però estan interessades, pregunten com això canviarà, el nivell d’ informació canvia, estan expectant. En aquest moment tothom veu que està passant alguna cosa, ara per a arribar al final tothom no ho veu tan clar com al sud tampoc molta gent ho sap. És a dir es té clar on se vol arribar, es té clar que estem en un procés per poder arribar-hi, però com fer-ho tothom no ho té clar.

ANdB: Heu sentit les institucions més aviat favorables o desfavorables? JP: Ni favorables, ni desfavorables, adopten una postura més aviat d’observadors.

ANdB: un Estat català pot canviar les relacions entre nord i sud? JP: És una pregunta molt difícil de contestar. Pot canviar unes coses, potser sí però no sabria dir quines, ni com. Una Catalunya Estat seria diferent, i suposo que podria canviar coses en positiu.

ANdB: Aire Nou de Bao no se satisfà de ser reconeguda com una entitat de l’exterior. Considerem que sem una entitat catalana, en territori català i que Catalunya Nord també és Catalunya. Fem part de les diferents federacions nacionals catalanes (castells,

diables, bestiari, falcons), el 1997 vam demanar reconeixement i la sola possibilitat era de demanar l’alta a “Exteriors”, més tard vam passar a dependre de VicePresidència i no d’Exterior, i ara se’ns ha tornat a posar a l’Exterior. Simbòlicament no ens convé. Pensem tenir un paper diferent que un Casal argentí o canadenc amb tot el respecte per a cada Casal i per la feina que porten tots plegats. Pensem que una de les responsabilitats de la Generalitat és de reconèixer i d’ajudar a la reconquesta de la catalanitat en territoris dels Països Catalans. JP: Penso que tot és possible, tot és revisable, ara el procés que viu Catalunya té un marc, i aquest marc ara per ara acaba a la Jonquera i quan passem La Jonquera passem amb una administració, un Estat diferent. Aquest és el marc en què ens hem de moure ara. Ara per la vostra entitat, abans heu fet part de VicePresidència, vau passar a Exteriors, i Exteriors depén de VicePresidència. Tot és revisable.

ANdB: Heu pogut segurament descobrir millor el país i la gent; el tema de la catalanitat és millor o pitjor del que pensàveu? JP: Crec que és el que em pensava, no tinc una opinió molt definitiva, és a dir veig que hi ha sectors de la catalanitat actius, se mouen, hi ha molts ajuntaments que tenen el seu regidor per la catalanitat. El que no tinc clar és el pes d’influència de la resta de la societat, i per parlar de percentatges, quin tan per cent representa aquest moviment en el marc de la població i l’opinió de l’altra gent que no forma part d’aquests grups que no se mouen en els àmbits de la catalanitat. És una mica el que passa allà, al sud, a vegades tenim la sensació que una entitat té molt de pes perquè té història, perquè és o ha estat dinàmica però a vegades veus que això ho diuen els papers i que la realitat no és aquesta. Per tant jo veig que hi ha un moviment de catalanitat aquí però no tinc molt clar el que representa en el context general, en aquest ambit departamental que ens trobem. Quina és la influència, quina és la proporció?


Revista Aire Nou 2015  
Revista Aire Nou 2015  

La revista d'enguany fa la volta als Països Catalans.

Advertisement