Issuu on Google+

(Declaraciテウ Universal dels Drets Humans)

AINOHA LAHUERTA MUテ前Z 4T.C


DECLARACIÓ UNIVERSAL DE DRETS HUMANS La Declaració Universal dels Drets Humans és un document declaratiu adoptat per l'Assemblea General de les Nacions Unides en la seua Resolució 217 A (III), el 10 de desembre de 1948 a París, que arreplega en els seus 30 articles els drets humans considerats bàsics. Va servir com a base per a la creació de les dues convencions internacionals de l'ONU, el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics i el Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals. Personalment pense que es prou beneficiari tindre una DUDH (Declaració Universal de Drets Humans), ja que d’aquesta manera aconseguim que la societat es respecte mutuament i siga més democrática i igualitària. A més s’aconseguix tindre una major llibertat d’expressió, on les persones poden transmitir (d’una forma ètica i raonada) el que pensen i el que senten. És molt important perque gràcies a açó i a la dedicació de moltes persones, podem arribar a tindre un món millor, on la liberté, iqualité i fraternité siguen les úniques “lleis” que governen al que s’anomena, el nostre planeta. Recorde una vegada on Neli Amstrong va pronunciar la seua frase tan peculiar i captivadora quan l’ésser humà tocà la lluna per primera vegada: “un pequeño paso para el hombre un gran paso para la humanidad”. Crec que per a referir-nos a aquest tema, ixa mateixa frase seria prou acertada, ja que amb aquesta expressió no hem tocat la lluna, pero hem començat a canviar al ser humà, un ser humà que tal vegada en un futur arribarà a ser la persona que sempre a volgut ser; un xicotet però a la vegada gran pas. CONCLUSSIÓ: La DUDH, intenta que la societat progrese i millore en la forma de ser i de pensar, defenent els drets dels ciutadans.


Les dones víctimes de la violència militar, sense justícia un any després de les "proves de virginitat" L'última sessió del juí del metge militar egipci acusat de realitzar "proves de virginitat" forçades a una manifestant, Samira Ibrahim, demostrarà si els tribunals militars egipcis estan disposats a oferir una reparació a les dones víctimes de la violència de l'exèrcit, ha manifestat Amnistia Internacional hui. S'espera que diumenge que ve, 11 de març, un tribunal militar pronuncie la seua sentència en la causa oberta contra un metge militar acusat de "indecència pública" e "incompliment d'ordes militars" per exercir coacció contra dones per a se sotmeteren a proves invasives darrere de la seua detenció en El Caire el 9 de març del 2011. Al principi va ser acusat també de violació, però aquest càrrec es va retirar de l'acta d'acusació formal. L'any transcorregut des de llavors, les manifestacions públiques d'Egipte han estat plagues de violència de les forces de seguretat contra dones participants en elles. “Des que es va produir aquest inacceptable episodi, que no és una altra cosa que tortura, les manifestants no han deixat de patir palisses, tortura i altres maltractaments a les mans de l'exèrcit i les forces de seguretat egipcis”, ha afirmat Hassiba Hadj Sahraoui, directora adjunta del Programa d'Amnistia Internacional per a Orient Mitjà i el Nord d'Àfrica. “El juí de les 'proves de virginitat' ofereix als militars egipcis una oportunitat única d'indicar que la tortura practicada per membres de l'exèrcit no quedarà impune i que els autors de violacions de drets humans que hi haja entre ells hauran de retre comptes." “No obstant això, aquesta indicació no seria més que un primer pas. Els militars han de respectar plenament la decisió, dictada per un tribunal administratiu al desembre del 2011, de prohibir tals 'proves', i és necessari oferir una reparació adequada a les víctimes.” Proves de virginitat" per a atacar específicament les dones El 9 de març del 2011, quan els militars van desallotjar els manifestants de la plaça de Tahrir, es van portar detingudes almenys a 18 dones. Dèsset d'elles van passar quatre dies baix custòdia, i algunes han comptat a Amnistia Internacional que, durant aqueix temps, els soldats les van colpejar, els van aplicar descàrregues elèctriques i els van practicar registres integrals. Després les van obligar a sotmetre's a "proves de virginitat" i les van amenaçar d'acusar-les de prostitució. Abans de deixar-les en llibertat, les van portar davant d'un tribunal militar, que els va imposar condemnes condicional d'un any per diversos càrrecs fabricats. La causa contra el metge es va obrir arran de dues denúncies presentades per Samira Ibrahim, de 25 anys, una de les dones als que van fer les "proves de virginitat". “Cal reconéixer la valentia de Samira Ibrahim i totes les dones que s'han atrevit a demanar justícia, per als que les autoritats egípcies tenen l'obligació de fer retre comptes als responsables en un juí just i transparent”, hi ha assenyalat Hassiba Hadj Sahraoui. La meua opinió: Hem pareix molt fort que s’utilitze la virginidad d’una dona, per a atacar-la, aquesta pensé jo, és de les notícies més cridaneres on pots vore que es violen els drets humans.


Etica