Page 1

L’ASE, EL GALL I EL LLEÓ


HI HAVIA UNA VEGADA UN ASE QUE NO ERA MOLT INTEL·LIGENT, I UN GALL QUE ERA MOLT CRIDANER, I QUAN ES LLEVAVA AL MATÍ NOMÉS FEIA QUE CANTAR. ELS DOS ANIMALS VIVIEN EN EL MATEIX ESTABLE, EN UNA CASA QUE HI HAVIA ALS AFORES DEL POBLE.


UN DIA, PER L’ESTABLE VA PASSAR UN LLEÓ QUE FEIA MOLTS DIES QUE NO HAVIA MENJAT RES I BUSCAVA ALGUNA COSA PER MENJAR, TENIA MOLTA GANA. LLEÓ: ─ OH! QUINA GANA QUE TINC! EM MENJARIA QUALSEVOL COSA QUE EM TROBÉS PEL CAMÍ.


EL LLEÓ, TOT PASSEJANT, VA VEURE L’ASE A FORA DE L’ESTABLE I VA PENSAR.

LLEÓ: ─ RENOI, ARA SÍ QUE EM PODRÉ FER UN BON DINAR AMB AQUEST ASE.


GALL: ─ MIRA AQUEST LLEÓ, QUE VA TAN DECIDIT, QUÈ DEU VOLER? L’ASE: ─ NO HO SÉ, POTSER VE A PASSAR L’ESTONA, EL POBRE TÉ CARA D’ESTAR MOLT AVORRIT. GALL: ─ QUE EL CONEIXES? L’ASE: ─ NO, NO L’HE VIST MAI!


EL GALL, EN VEURE QUE S’ACOSTAVA EL LLEÓ AMB AQUELLA CARA DE GANA, VA COMENÇAR A SOSPITAR QUE NO VINGUÉS A PASSAR L’ESTONA, SINÓ A BUSCAR MENJAR.


DIUEN QUE EL CANT DELS GALLS ESPANTA ELS LLEONS. L’ASE: ─ CANTA, GALL CANTA, A VEURE SI PODEM ESPANTAR EL LLEÓ I EVITAR QUE SE’NS MENGI. GALL: ─ QUIQUIRIQUIC, QUIQUIRIQUIC!


LLEÓ: ─ QUÈ ÉS AQUEST QUIQUIRIQUIC? NO SERÀ PAS UN ANIMAL SALVATGE, QUE SE’M VULGUI MENJAR? CREC QUE EL MILLOR QUE PUC FER ÉS DONAR MITJA VOLTA A CORRE-CUITA I MARXAR PER ON HE VINGUT.


L’ASE EN VEURE QUE EL LLEÓ MARXAVA CORRENTS VA DIR:

L’ASE: ─ HAHAHA, MIRA QUE VALENT QUE SÓC, HE ESPANTAT EL REI DE LA SELVA!


LLEÓ: ─ RENOI! QUÈ FA L’ASE EMPAITANT-ME A MI EL REI DE LA SELVA? SAPS QUÈ, LI PREPARARÉ UNA TRAMPA. M’ESPERARÉ DARRERE D’UN ARBRE I QUAN ESTIGUI BEN A PROP SALTARÉ AL SEU DAMUNT I ME’L MENJARÉ TOT D’UNA QUEIXALADA.


AIXÍ VA SER COM EL LLEÓ ES VA MENJAR L’ASE. EN VEURE-HO, EL GALL VA PENSAR:

GALL: ─ AIXÒ ÉS UNA COSA QUE PASSA SOVINT, AQUELLS QUE NO VAN EN COMPTE S’ENFRONTEN A UN PERILL MOLT GRAN AL QUAL NO PODEN VÈNCER I EN PAGUEN LES CONSEQÜÈNCIES.


A LA CRIC-CRIC, EL CONTE JA ESTÀ DIT; A LA CRIC-CRAC, EL CONTE ESTÀ ACABAT.

L’ase, el gall i el lleó