MEMÒRIA 2020
Aigua per al Sahel
Inscrita al Registre d’Associacions de la Generalitat amb núm. 13.912 Inscrita al Registre de ONG per al Desenvolupament de la Generalitat de Catalunya amb el núm. 160 C.I.F: G-60098902
01. Aigua per al Sahel.........................................06 1.1. Qui som.........................................07 1.2. El nostre nom.................................08 1.3. Equip.............................................09 1.4. La manca d’aigua..............................12 1.5. El projecte.........................................13 1.6. Objectius transversals .......................16
02 .Projectes 2020 ................................................20 2.1. Construcció d’un pou.........................22
2.2. Sis rehabilitacions..............................23 2.3. Dos obres hidràuliques ......................24
2.4. Emergència per a la fam................26 2.5. Mapa..................................................28
2.6. Les nostres Contraparts.................32 03. Activitats de Sensibilització...........................34 04. Balanç econòmic ..........................................37 05. Finançadors...................................................40 06. Agraïments....................................................42
01
Aigua per al Sahel
06
1.1. Qui som? Aigua per al Sahel és una ONGD per a la Justícia Global, que des de l’any 1992 treballa amb diversos pobles de Burkina Faso. És una associació sense ànim de lucre, de caràcter no governamental, laica, transparent i independent de tota organització política o sindical i que té com a objectiu la construcció de pous d’aigua potable a Burkina Faso. La manca d’aigua potable és la segona causa de mortalitat infantil al món Forma part també dels nostres Objectius realitzar tasques de sensibilització en el nostre entorn més proper: donar a conèixer la realitat de Burkina Faso , les seves mancances però també la seva riquesa cultural.
07
1.2. El nostre nom Al Sud del Sàhara es troba una extensa regió que va des de l’Atlàntic al Mar Roig i que travessa Mauritània i Senegal, Mali, Burkina Faso, Níger i Txad. El Sahel —paraula que ve de l’àrab i significa ribera, la riba del desert— és una zona de transició entre el desert i la selva, on la manca de pluges, la desforestació, l’erosió del sòl i la sobrepastura han provocat una desertització accelerada. La pluja hi és escassa. Hi trobem arbusts i alguns arbres: acàcies, baobabs i més cap al sud, karités.
08
1.3. Equip La nostra organització està formada exclusivament per Voluntaris . Un grup format per persones de diferents edats , formacions hete -rogènies però que comparteixen el mateix objectiu : unir esforços per a dur a terme els nostres Projectes. La Junta Directiva és l’Òrgan de Gestió . L’Assemblea de Socis és l’òrgan que supervisa les decisions i accions realitzades.
Junta Directiva Presidenta
Mariola Foix
Vicepresidenta
Montse Vallmitjana
Secretària
Rosa Franquet
Vocal Comunicació
Lidia Larrosa
Vocal Lleida
Lluïsa Conejos
Vocal Sensibilizació
Mª Rosa Obiols Mar Joaquinet
Tresorer i responsable Projectes
09
Christian Jacquemot
Voluntaris Laurence Baclet Isabel Guzmán Marina Mir Carles Couso Alexia Rue Alejandra Mileni Montse Clarasó Maria Llorens Pepe Navarro
Comitè Assessor Dr. Lluís Mallart Antropòleg africanista Jordi Rodón Expert informàtic i comptable Carles Couso Enginyer hidràulic Blanca Rigau Veterinària experta a Burkina Faso
10
11
1.4. La manca d’aigua Segons dades actuals de l’ONU de 2019, uns 700 milions de persones, no disposen d’aigua potable1 i dos cinquenes parts de la població mundial – quasi 2.500 milions de persones- no tenen connexió a xarxes de sanejament2. Hi ha una relació directa entre l’aigua no potable i certes malalties, sobre tot les que produeixen diarrees agudes. Les principals víctimes són els nens. UNICEF assenyala que cada dia moren més de 1.000 nens al món per no tenir accés a aigua potable. Això significa més d’un milió de morts a l’any, la majoria nens menors de 5 anys.
que viuen a l’aigua i que provoquen diarrees agudes, que al no poder ser tractades fan que els infants morin per deshidratació. A nivell mundial es va fer un gran esforç amb els Objectius del Mil·lenni, ja que es va passar de 1.100 milions de persones sense accés a l’aigua potable a unes 700. Ha estat però de manera asimètrica i Àfrica subsahariana ha estat la gran oblidada. Actualment, l’accés a l’aigua potable i al sanejament, és el número 6 dels 17 Objectius del Desenvolupament Sostenible.
A part de malalties greus com ara febre tifoide, còlera , etc., hi ha moltíssimes malalties provocades per bacteris, virus i altres paràsits *1. Només el 61% dels habitants de l’Àfrica subsahariana té accés a fonts millorades d’abastiment d’aigua en comparació amb el 90% o més a Amèrica Llatina i el Carib, Àfrica del Nord i gran part d’Àsia. Més del 40% de totes les persones al món que no tenen accés a l‘aigua potable viuen a l’ Àfrica subsahariana Comunicat conjunt: OMS/UNICEF. *2. L’accés a l’aigua va estar estretament vinculat a la consecució de la majoria dels Objectius del Mil·lenni, que pretenien disminuir a la meitat per l’any 2015 l’extrema pobresa i la fam, detenir la difusió del VIH/ SIDA, assegurar l’educació primària a tots els nens i aconseguir la sostenibilitat ambiental. S’està reduint la quantitat de població que no té aigua potable, però no a l’Àfrica Subsahariana.
12
1.5. El projecte Construcció de pous d’aigua potable a Burkina Faso. La construcció de pous respon a la demanda dels que en seran beneficiaris, afavoreix les necessitats primàries de les poblacions destinatàries i és realitzen en col·labora -ció amb diverses contraparts que viuen a Burkina i coneixen les necessitats i els problemes d’aquesta terra. Són una base necessària per altres projectes de desenvolupament sostenible. El tipus de pous i construccions respecten la identitat cultural de les comunitats beneficiàries i estimulen el treball local i els recursos propis, ja que tots els materials i les empreses constructores són de Burkina Faso . Tenen com a beneficiàries principals les dones i les nenes i nens, i contribueixen al desenvolupament mediambiental. El cost dels pous depèn de la fondària a la que es troba la capa freàtica i dels materials que s’han de perforar així com del tipus de bomba, però la majoria de pous amb bomba, en aquests moments ens costen una mitjana de 10.000 euros.
La majoria dels pous són de tipus forage (perforació). Amb una bomba manual poden extreure l’aigua a gran fondària, fins a 70m o més. Són els més higiènics. S’acostumen a fer amb un pis de ciment, amb un rec i un abeurador per que els .. animals puguin beure. 13
14
15
1.6. Objectius transversals Tant a la nostra associació com a les nostres activitats de sensibilització els nostres objectius transversals són: l’enfortiment del teixit social, l’equitat home - dona i la sosteniblitat tant econòmica com ambiental. En els nostres projectes de cooperació volem:
La sostenibilitat ambiental, pel fet de promocionar activitats de planters d’arbres per a la reforestació. L’enfortiment del teixit social, impulsant comitès i grups de gestió.
La promoció i apoderament de la dona, dins de la perspectiva de gènere, pel fet que la possibilitat de tenir aigua a prop li dona més temps i l’allibera per fer altres activitats coma ara formació i comerç.
16
17
18
19
02
Projectes 2020
20
Aquest any 2020 la situació de pandèmia ha donat com a resultat la disminució dels nostres projectes a Burkina Faso. Als efectes derivats de la pandèmia, s’hi ha afegit les conseqüències derivades de les fortes inundacions que es van produir durant la època de pluges . Construcció d’un pou d’aigua amb bomba d’extracció manual. Sis rehabilitacions de pous ja existents i que no eren funcionals . Rehabilitació i ampliació de dos obres hidràuliques, a dos Centres de Salut . Emergència contra la Fam.
21
2.1. La construcció d’un pou El pou s’ha construït a la Província de la Sissili al Departament de Boura, a prop de Bourkom.
Alguns d’ells, de l’ètnia mossi van arribar a Boura i van ser ben acollits per la població local. L’alcalde de Boukom els va cedir un terreny per poder plantar sorgo i blat de moro.
Degut al jihadisme que des de fa poc anys ha arribat al nord i est del país, procedent de Mali i Níger, molta població del nord, migra cap al sud. Són els desplaçats interns, dels que es calcula que n’hi ha més d’un milió repartits per diverses zones.
Hubert Ouédraogo de la nostra contrapart, l’Association Eau de vie Sahel (AEVS), junt amb l’alcalde de la ciutat, ens van fer la sol·licitud d’un forage per als desplaçats. El nou pou , construït en benefici de la població de desplaçats a Bourkom ha estat finançat per Natura
22
2.2. Sis rehabilitacions Kalamtago, barri de Rapouyaç
Cinc rehabilitacions al departament de LaTodin, província del Passore amb la contrapart ACLP (Association Coordination Lutte Contre la Pauvreté). Una rehabilitació a Kolse, barri de Tandaga, es una escola, feta amb la contrapart ASLK.
Kingria, barri de Balou Kingria, barri de Boulzoughou Kingria, escola de Zinguindghin
Han estat finançats per Natura i pels Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet, d’Alella i de Pallejà a través del Fons Català per al Desenvolupament.
Loungo, barri de Koutougou Kokose, barri de Tandaga
23
2.3. Dos obres hidràuliques
Ampliació i millora del sistema de abastiment d’aigua potable del Centre Mèdic del poblat de La Todin, Departament de La Todin, Província del Passore. Aquesta intervenció s’integra dins del Programa Global d’accés a l’aigua potable al Departament de la Toden iniciat per Aigua per al Sahel l’any 2018 . Fa uns anys es van fer noves edificacions al Centre de Salut però no disposaven d’accés a aigua potable. Amb aquest projecte , que ha estat finançat per Natura, s’han dut a terme les següents actuacions : S’ha realitzat la connexió del CSPS ( Centre de Santé et Promotion Social) de La Toden a la xarxa general d’aigua existent. S’ha instal·lat un punt d’aigua exterior amb aixeta per als pacients en espera. S’ha instal·lat una segona aixeta exterior per a les habitacions del personal sanitari. S’han instal.lat punts d’aigua als edificis de la maternitat, sala de medicina i laboratori, sala de cures i dispensari, abans inexistents Amb tot això el centre ha estat reconegut com a Centre Medical.
24
Ampliació i Millora del sistema abastiment d aigua potable en Centre de Salut de Kera Durant la visita de seguiment dels projectes que es va fer el novembre de 2018, el director del CSPS ( Centre de Santé et Promotion Sociale ) de Kera ens va indicar que no funcionava la bomba solar que alimentava en aigua potable el dispensari ja que tenia una potència molt baixa considerant l’elevat volum d’aigua del forage que era de 7m3/h. Amb aquest projecte de millora del sistema d’accés a l’aigua potable al Centre de Salut s’han realitzat les següents actuacions: Canvi del dipòsit d’ aigua augmentant la seva capacitat fins a 4 m3 Elevació del dipòsit d‘aigua de 8 metres d’alçada per a obtenir més pressió. Instal·lació de 3 noves plaques solars que se sumen a les 3 ja existents Refer la instal·lació elèctrica i instal·lar una bomba immersa. Construir una estructura de punt d’aigua amb sostre solar amb 3 aixetes per a la població. Rehabilitar les canalitzacions que alimenten el CSPS. Instal·lar 3 aixetes exteriors : una per als pacients que estan esperant ser atesos i una altre per a les habitacions del personal sanitari Instal.lar 2 aixetes a l’interior de la clínica i de la maternitat. Aquest projecte ha estat impulsat per la nostre contrapart a Burkina Faso ADIR (Association pour le Développement Intégré en milieu Rural)
25
2.4. Emergència per a la fam Desde l’any 2014, grups terroristes instal·lats al sud de Mali i de Níger van començar a penetrar al nord i est de Burkina Faso. Actualment estan plenament instal·lats, fent tancar les esglésies i les escoles d’aquestes zones, atacant les casernes i disparant sobre els militars i la població. Com a conseqüència, molts habitants, a vegades poblats sencers, van fugir de les matances dels terroristes islamistes i actualment ja hi ha un milió de desplaçats interns. Els desplaçats deixen els seus camps, única font d’aliment, i s’està produint una crisi de fam a tot el país. Aquest cop no es tracte d’ una crisi climàtica sinó d’una guerra interna en centenar de punts fronterers per la que l’exercit no està preparat.
26
Hubert Ouedraogo, coordinador de la nostre contrapart AEVS, ens va exposar aquesta situació i ens va presentar un sol·licitud d’actuació d’emergència alimentària per fer fer front a la situació de fam de 525 families de la població desplaçada a Bourkoum. Amb aquesta actuació vam poder entregar 525 sacs de blat de moro ( 100 quilos per sac ) a 525 famílies (al voltant de 7.000 persones) que van poder menjar fins l’octubre, quan ja van tenir les seves pròpies collites de les terres cedides per l’alcalde de Bourkoum. El Projecte ha estat finançat per l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramanet ( a traves del Fons Català de Cooperació) i donacions privades També es va fer una campanya de recollida de diners a través de la venda del llibre “Les veus de l’Aigua” a la llibreria Altair.
27
2.5. Mapa
28
30
31
2.6. Les nostres contraparts Per tots aquests projectes les nostres contraparts han estat: Association Lutte contre la Pauvrette (ALCP) Association Eau de Vie Sahel (AEVS) Association pour le Développement en milieu Rural (ADIR) Association pour le Développement dans le Kouritenga (ADLK)
32
33
03 Activitats de Sensibilització
34
11 de febrer Xarrada a l’escola Sant Gervasi de Mollet del Vallés, a quatre classes d’alumnes de segon d’ESO, per sensibilitzar per el problema de l’aigua en països que no tenen aigua potable i com estalviar-la a Catalunya. 26 de febrer Conferencia per a Quart d’ESO a l’escola Lestonnac de Barcelona per a que els alumnes preparin un vídeo per a Aigua per al Sahel amb el recolzament de Reaccion@.
9 de març Entrevista al nostre voluntari Pepe Navarro, fotògraf, que parla dels seus llibres i d’Aigua per al Sahel
35
11 de març fins al 20 de desembre Exposició a l’Ajuntament del Prat de Llobregat de l’exposició de fotografies de Burkina Faso, de Pepe Navarro, el Camí de l’Aigua. Ha estat vista per a moltes persones, tret el temps del confinament. 17 de març Exposició del llibre d’Aigua per al Sahel, Les veus de l’Aigua a la llibreria Altaïr de Barcelona per recaptar diners dels avançats per a la fam a Burkina Faso. 3 de setembre Entrevista que s’emet diumenge 6 per Radio 3. Descobrint la música dels 70’ i 80’ a Burkina Faso mentre parlem de fam i de les persones desplaçades fugint del yihadisme. 11 de desembre A les 19 hores comença la presentació d’Aigua per al Sahel dins de les jornades de Pau i Cooperació que cada octubre organitza l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet. Aquest any s’han fet d’octubre a desembre i en format digital per causa de la Covid.
36
04 Balanç econòmic
37
38
39
05
Finançadors
40
El forage, s’ha realitzat amb el finançament aportat per Natura. També les rehabilitacions s’han fet amb l’aportació de Natura l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramanet, de Alella y Palleja a través del “Fons Català del Desenvolupament“. Les dues obres hidràuliques s’han finançat amb Natura també.
41
06
Agraïments
42
Al voluntaris, als socis, als donants, i a tots els que d’una manera o d’altre heu col·laborat amb nosaltres per fer un món més just.
43
Aigua per al Sahel pensa que l’aigua és un dret i la base de qualsevol desenvolupament sostenible.
44
45
Via Augusta 20, setè, 08006 Barcelona Tel. +34 609 783 738, +34 637 125 341 http://aiguaperalsahel.org info@aiguaperalsahel.org