l'empresari pioner de la indústria paperera
Paulí Torras i Domènech Sant Joan les Fonts, 1869 - La Garriga, 1953
forma el paper. Aquí la societat Paulino Torras Domènech va passar a ser Juan y Francisco Torras Hostench. El 1944 ja era el primer fabricant provincial, amb 3.790 tm anuals de paper d’impressió (seguit de Torras Juvinyà, 2.920 tm). El 1953 foren 10.000 tm. Més enllà, el 1977, la companyia tenia vuit factories arreu de l’Estat i 2.900 treballadors. El nostre biografiat va morir el 1953 al balneari mèdic de la Garriga. En homenatge seu, el grup d’unes cent cases construïdes per als treballadors a partir de 1952 es va denominar Colònia Paulí Torras. A més, el 1970 va crear-se la Fundació Paulí Torras, dedicada als estudis migratoris.
107
Pere Sala i López Doctor en història econòmica
Sarrià de Ter
aulí Torras i Domènech, pioner de la indústria moderna del paper, va néixer en el si d’una família de llarga tradició paperera, de més de dos-cents cinquanta anys. El seu rebesavi, Manuel Torras Pagès, en feia a Cerdanyola cap al 1750; el besavi, Melció Torras Ferrés, a Ripollet; i l’avi, Salvador Torras Ricart, a Sant Joan les Fonts, on arribà entorn de 1820 i on tingué quatre fills. Els quatre nois varen disposar, cadascun, d’un molí paperer. El 1854, però, varen sumar esforços i aixecaren una fàbrica gran (“L’obra nova”), que el 1862 era la principal productora gironina de paper comú (dit també manual o full a full, enfront del fet a màquina –paper continu o de cilindres). El 1872 constitueixen Torras Hnos., amb dos gerents: Joan Torras Corominas (pare de Paulí) i Miquel Torras Corominas (director de l’oficina de vendes de Barcelona). El 1877 munten una màquina contínua, la sisena de les comarques de Girona. En morir Miquel el 1888, nasqué Sucesores de Torras Hnos. El cosí Rafael Torras Juvinyà va substituir el seu difunt pare al despatx barceloní, mentre que el pare de Paulí va cedir la direcció industrial de Sant Joan les Fonts al seu fill gran, Salvador Torras Domènech, i la subdirecció al mateix Paulí, el fill menor, que aleshores tenia vint anys, vint-i-set quan va passar a ser-ne soci, el 1896. El segle XX va començar malament. Els cosins no s’entenien. Fins al punt que qualsevol espurna podia calar foc. En un dia gris de 1901 una discussió sobre l’ús d’una tartana per anar a les festes d’Olot va pujar de to i va esclatar. Varen separar-se. Però, qui es quedava la fàbrica? La varen subhastar, a plica tancada. En obrir els dos sobres, la xifra més alta va ser la dels Torras Juvinyà: 230.000 ptes. Els Torras Domènech hagueren de marxar, i amb la dita quantitat bastiren una nova indústria, a la Colònia Bonmatí (prop d’Anglès). S’engegà el 1903. El disseny tècnic va ser de Paulí, el director. Salvador s’ocupava de la part comercial a Barcelona. Altre cop, el 1932, l’empresa torna a escindir-se. Paulí se n’anà. El 1935 obre una nova factoria a Sant Julià de Ramis; i, seguidament, s’instal·la al poble veí de Sarrià de Ter, on el 1941 inaugura –al costat dels seus dos fills i del financer Enric Grebler– una planta d’alt rendiment, tant de paper com de cel·lulosa –que és la pasta d’on es
Retrat de l‘empresari Al costat, Paulí Torras amb els seus fills Joan i Francesc
P