Page 176

la nissaga Caramany

Josep de Caramany

Sant Pere Pescador

  a vinculació de la família Caramany al municipi de Sant Pere Pescador data del segle XIV. Sembla que els orígens d’aquesta nissaga, els hem de cercar a l’entorn dels reis de Mallorca, per als quals exerciren diferents càrrecs. Aquests serveis foren gratificats amb concessions reials i tota mena de donacions que, sens dubte, contribuïren a augmentar les seves possessions. El 1312, Ponç de Caramany fou nomenat baró de Paracolls. El casament de Ponç amb Elionor de Requesens, hereva d’un important patrimoni a l’Empordà, el va portar a prendre la senyoria de Ventalló i a instal·lar-se a Sant Pere Pescador. A partir d’aleshores, els seus hereus anaren adquirint tota mena de drets i possessions a Sant Pere: cortals, terres, cases. El 1370, Francesc de Caramany comprà un alberg i un pati que posteriorment es convertiria en la casa principal, coneguda també com el fort o palau de la família. En poc més de mig segle, els Caramany es convertiren en els grans propietaris del terme. Al llarg del segle XV, el llinatge quedà fragmentat a causa dels enfrontaments polítics entre els membres de la família, els uns partidaris de les institucions catalanes i els altres de la monarquia Trastàmara, és a dir, de la dinastia reial castellana. El cavaller Josep de Caramany fou un dels personatges més rellevants de la nissaga per la seva defensa de les institucions

Mas Cortal Gran, propietat de la casa Caramany de Sant Pere Pescador

L

Membres de la nissaga en una cacera a la propietat de la Casa Caramany

segles XIV - XVIII

catalanes. Era capità de cavalleria del batalló de Catalunya i formava part de l’exèrcit català que recuperà la plaça de Salses el 1640, juntament amb altres membres de l’estament militar empordanès. Per la seva participació a favor del bàndol de la terra enfront de les tropes de Felip IV, fou declarat rebel pel rei d’Espanya. Després de la caiguda del setge de Barcelona, el 1652, va haver d’abandonar les regnes del seu patrimoni, que va ser retingut. Així doncs, s’exilià i va fixar la seva residència a Perpinyà. Allà va seguir la carrera militar en els exèrcits de Lluís XIV, on fou nomenat mariscal i brigadier de camp i coronel del regiment reial del Rosselló. Els Caramany, al llarg del segle XVIII, passaren una etapa de dificultats econòmiques i, finalment, el 12 d’abril de 1731, van vendre part de les possessions i rendes de Sant Pere a l’Almoina del Pa de la seu de Girona.

174

Marisa Roig i Simón Arxivera

Personatges Il·lustres de l'Alt Emporda  

llibre editat per aias editorial

Personatges Il·lustres de l'Alt Emporda  

llibre editat per aias editorial

Advertisement