Page 25

De la gralla a l’audiència Joan Tutusaus i Martí @jtutusaus

Falten pocs minuts perquè l’estrident so de les gralles ompli cada racó del Cap de la Vila. El sol bat sobre la plaça, i tot de mans sostenen gots de plàstic que vessen cervesa, que refresca l’espera enmig de la xafogor. De manera gairebé anònima, una veu familiar saluda des de la cantonada d’un dels balcons per excel·lència de l’indret. Però la salutació no s’escolta des de la plaça, sinó des de multitud de receptors de ràdio situats a habitacions de persones grans, rere els taulells d’establiments comercials, o a cuines de restaurants. I, els darrers anys, fins i tot a ordinadors o telèfons mòbils situats a qualsevol coordenada del planeta. D’aquesta manera, les sitgetanes i els sitgetans que no volen o no poden ser-hi, sigui per feina, edat, salut o viatge, hi són, i poden retrobar-se amb la sensació íntima del primer moment de la Festa, aquell del nervi a flor de pell i del costum repetit. La ràdio, en aquest sentit, permet des de fa anys agermanar els que hi són amb els que hi voldrien ser, formant la comunió perfecta primer amb les ones hertzianes escampades pels barris de la vila, i d’uns anys ençà, gràcies als bits d’Internet, cap a la resta del món. La tasca dels mitjans de comunicació és interpretar la realitat i explicar-la de manera entenedora. Al mes d’agost, a Sitges aquesta realitat està estretament relacionada amb la petita catarsi col·lectiva de la Festa Major. Per això, les pàgines del setmanari local i els espais de la ràdio comencen a farcir-se d’informacions sobre les novetats i d’entrevistes als protagonistes des de l’instant mateix de la presentació del programa. Tot fa ambient i ens acosta a l’instant gairebé fugaç de les trenta-sis hores. Volem saber com i per què li van dir al pendonista que seria honorat portant el pendó. Volem conèixer interioritats de l’elaboració del pregó i com ens convidarà a la Festa l’única persona que, des de tribuna pública i posada per la casa gran, tindrà l’opció, si vol, de criticar-la. I ho volem saber amb un punt de xafarderia, malgrat que després, la ràdio ens retransmetrà en directe la solemnitat del moment, ens el repetirà més tard, i el

deixarà penjat a la xarxa per qui vulgui degustar amb la pausa merescuda la feina de setmanes o mesos de l’encarregat de pregonar la Festa. I finalment, l’Eco ens permetrà veure, negre sobre blanc, el discurs imprès, que més d’un acaba col·leccionant. La premsa local, la primera que va parlar de la Festa quan Sitges era un raconet agrícola i pescador que calçava espardenyes a peus del Mediterrani, és avui un valuós aliat dels investigadors a l’hora de traçar-nos un recorregut per la història de la nostra principal celebració. Vivim, però, en l’era de la imatge, i amb el temps s’hi va incorporar també la televisió. La presència habitual de càmeres va iniciar-se amb el tombant de segle, quan l’emissora local va ocupar algunes posicions de privilegi per mostrar diferents moments de la festa, en directe o en diferit. A la versió més raonada del paper, se li havia afegit el so de la ràdio, i acabava amb la imbatible veritat que és la imatge: allò que veus és allò que passa, no calen intermediaris. En aquest sentit, la televisió va ser la successora d’aquells esforçats afeccionats que, càmera de vídeo en mà, amb més o menys fortuna i encert es dedicaren durant anys a immortalitzar instants del cercavila o de la Sortida d’Ofici. L’entarimat per a la cobla del Cap de la Vila es convertia en privilegiada talaia per poder captar les evolucions del ram de la geganta o de la maça del Llucifer, moltes vegades prèvia discussió entre els qui lluitaven per assolir la millor perspectiva. Són alguns d’aquests enregistraments els que, gràcies a la pacient tasca d’un grup d’incondicionals i a la seva difusió per les xarxes socials, han estat claus per donar una ullada al passat i per saber d’on venim. Aquests guerrillers de la videocàmera, que van passar dels 8 mil·límetres a la Betacam, i de la cinta a la targeta de memòria, van ser els successors dels quatre acabalats que, amb recursos i valuoses càmeres de fotografiar de l’època, ens van llegar les primeres imatges de la Festa. Avui, quan una mu25

FOGALL nº30 any 2013  

Revista de cultura popular de l'Agrupació de Balls Populars de Sitges

Advertisement