Page 19

LLARGA VIDA AL FOGALL En Xavier Salmeron, actual president de l’agrupa, em convida a recordar els orígens del Fogall, perquè enguany en sortirà el número 30. Déu n’hi do! Trenta revistes al llarg de? Deixeu-me calcular! El primer número sortia el Nadal de 1992 i el Nadal del 2002 festejàvem els seus deu anys primers, per tant 30 números en 20 anys. Bé! Ens podem sentir satisfets perquè no es fàcil mantenir una publicació amb bons continguts com els seus. Com que la memòria és flaca i sobretot si ja ha passat una vintena d’anys, he hagut de fer un bon exercici de recordança. Sort dels CDS on any rere any, en Miquel i jo anàvem guardant els articles i informació de cada número . I de cop m’ha vingut ben present el dinar que fèiem, cap al juny, per planificar i organitzar el Fogall de Festa Major i fins i tot embastar els altres dos, perquè fins no fa massa en sortien entre dos i tres l’any. Les trobades preparatòries del Fogall les recordo molt vivament, a casa, al palau amb l’Òscar, anant a buscar col·laboradors, fent propostes , presentant-les a la junta quan ja només érem els redactors … Certament no ha estat mai complicat organitzar els seus continguts perquè gràcies a déu sempre hem trobat persones disposades a participar-hi. Ah! A més a més de treballar també fèiem un bon parèntesi per debatre si la Festa Major ha de caminar cap aquí o cap allà, si aquell any el pregoner seria…. Bé parlàvem d’aquests temes que mai no canses als amants de la Festa. I dels continguts a les portades fogallenques. De totes les seves portades, la que recordo més bé, perquè ens va fer molta il·lusió, a tota la junta d’en Josep Maria, va ser la del número 6 que coincidia amb la Festa Major de 1994, ja que per primera vegada sortia en color. Que bonica! L’Edu s’hi va lluir, tant, que crec que tots la tenim emmarcada a casa. Després d’aquella portada en van venir d’altres també molt ben fetes, però la primera va permetre que la revista assolís, al menys des de la voluntat de l’equip redactor, una categoria major. També recordo que la nostra idea era demanar la col·laboració d’un o una artista per a cada número nou. Així hi van participar la Núria Corretgé, la Marga Miret, en Pere Ros, en Miquel Marzal, l’Olga Gavaldà entre d’altres que ja em disculparan si no els esmento. Un cop enllestits els continguts, seleccionades les fotografies i il·lustracions o bé quan ja només era responsable de l’Estintol , venia l’àrdua feina de correcció. Si era el Fogall de Festa Major, generalment em tocava llegir tots els textos en plena canícula, i amb presses, moltes presses perquè calia enviar a impremta tot

el material, sinó no estaria a punt pel primer toc de gralla, però malgrat la calor que desprèn l’ordinador i el llum, tenia ben clar que el nostre Fogall també havia de sortir ben escrit, amb elegància i per una revista, la seva elegància és la llengua i tot i que de vegades maleïa el compromís, confesso que en veure’l imprès m’oblidava dels neguits passats i em sentia d’allò més satisfeta . Bé i per acabar que puc dir del meu Estintol!. Doncs que m’ho vaig passar molt bé pensant-lo, redactant-lo i rellegint-lo. El dia que em van proposar d’escriure un apartat específic amb aquest nom, perquè no va ser pas idea meva, no, sinó d’en Parés i d’en Marzal, crec, vaig fer cara d’estorament. Estintol? Què carai vol dir? Tan fàcil i clar que hagués estat fer servir un sinònim no? Doncs no! Ara bé ben aviat me’l vaig fer meu I m’agradava ser-ne l’autora i cercar temes i … I em feia feliç saber que hi havia força persones que se’l llegien i te’l comentaven. Però tot s’acaba, tot i que hi ha maneres I maneres d’acabar les coses, perquè els criteris d’hom són respectables però no costa gens, un correu electrònic, una trucada telefònica, per notificar-te que ja no cal la teva col·laboració, que la nova junta ha decidit, etc, etc Això que és signe de bona educació i sobretot en persones que compartim o hauríem de compartir uns objectius comuns, els de l’agrupació i que fem les coses per “amor a l’art” no van existir en la junta directiva i un any, ni el vull recordar, ni a en Miquel ni a mi se’ns va acomiadar, res. Gràcies! No passa res, però després de tants anys un copet a l’esquena a tothom li agrada. Si l’Estintol ha estat la meva modesta veu en una bona part dels distints números de la revista. El Fogall ha estat, és i voldria creure que serà el bon puntal de l’Agrupació. Pot canviar el format, pot ser digital, o poden canviar les veus i els articulistes però no deixeu mai que l’agrupació es quedi sense un mitja de comunicació propi perquè serveix d’enllaç amb el soci i fa de memòria col·lectiva. Salut i felicitats! PS records a tots els que durant aquests anys hem compartit un espai seu.

Àngels Parés i Corretger

19

FOGALL nº30 any 2013  

Revista de cultura popular de l'Agrupació de Balls Populars de Sitges

Advertisement