Page 17

El Fogall: la iniciativa que va voler ser un pas endavant Malgrat que es considerin publicacions diferents, les històries de L’Espurna i del Fogall aniran per sempre lligades i, sobretot, la segona no es pot explicar sense la primera. El Fogall en el seu context social El novembre de 1990 és elegida en assemblea general ordinària i electiva de socis la candidatura presidida per Josep Ramon Parés i Corretgé. La nova junta directiva, la qual incorpora persones de l’anterior i n’afegeix de noves, té com a principals finalitats continuar la tasca començada per les juntes anteriors i vetllar per la cultura tradicional de la vila. La nova junta es marca dos objectius per a poder-les acomplir: el primer és obrir l’Agrupació al poble de Sitges i el segon ampliar l’abast de l’entitat per a què estigui molt més present en el calendari festiu de la vila. Per a assolir-los s’organitzen activitats en diferents festes del calendari, es constitueixen alguns col·lectius de socis en forma de seccions i es renova l’eina de difusió de la vida de l’entitat als socis, que és la pròpia revista. Per a què l’Agrupació esdevingui una entitat més de les què participen en el calendari festiu sitgetà, es duen a terme diferents iniciatives: és exposat, per primer cop al Palau del Rei Moro, el misteri del Sant Sepulcre (1991), es torna a proclamar la pubilla de l’associació (1991), s’organitza un equip per a participar en el concurs de trepitjadors de raïm (1992), es convoca el primer concurs de pessebres a l’Agrupació (1992), se celebra el Seminari de Cultura Popular i Tradicional (1992) i es crea la Moixiganga infantil (1992). Els col·lectius de socis que es constitueixen en forma de secció són: el Grup Pessebrista (1991), la Colla Jove de Castellers de Sitges (1992), el Grup de Danses (1992) i Setèkrit Teatre (1992). L’aparició d’aquestes seccions comportarà un major aprofitament del Palau del Rei Moro. Per tant, el 1991 es duen a terme una sèrie d’intervencions en l’edifici, com ara el repintat de les habitacions, feta amb la col·laboració dels germans Baqués amb en Ricard al capdavant, i la construcció d’una llar de foc, a càrrec de Gabi Núñez. La darrera iniciativa que la junta directiva emprèn per a culminar aquest procés d’obertura de l’entitat al poble i de presència en el calendari festiu de la vila és la renovació de la revista de l’Agrupació. Aquesta renovació es fa des de la vocalia de premsa i arxiu, aleshores sota la responsabilitat de qui signa l’article, amb l’aprovació de la junta.

L’Espurna L’Espurna és aleshores la revista de l’Agrupació, la qual es publica des de la fundació de l’entitat, el 1978. El desembre de 1990, un mes després del canvi de junta directiva, en surt el número 19. La distribució del contingut i les dimensions continuen com sempre. L’únic canvi -poc significatiu- que s’introdueix està en el quartet de la coberta i contracoberta, el qual té un color diferent al de la resta de l’exemplar. Els números posteriors van sortint mantenint aquesta mateixa estructura. A la reunió de la junta directiva del 26 de març de 1992, el vocal de premsa i arxiu informa que la revista de l’entitat canviarà de format i de nom, aquesta tindrà el títol de Fogall. El canvi es produirà després del número 25 de L’Espurna. Finalment, però, el darrer número d’aquesta publicació ha estat el 23-24, aparegut el juliol d’aquell any. La junta directiva, conscient de la transcendència de la “marca” Espurna, busca la fórmula més adient per a no perdre-la, per a què no desaparegui del tot. El Fogall farà de portaveu de l’entitat, essent una revista de cultura popular editada des de l’Agrupació, i L’Espurna desenvoluparà els papers d’agenda d’activitats i de recull de cròniques puntuals pròpies de l’entitat. En sortiran números per: Carnaval (hivern), Sant Joan (estiu) i la Verema/Santa Tecla (tardor). Aquesta fórmula inclou la publicació Espurnejades, en forma de tríptic i amb el programa d’actes que se celebren a l’Agrupació. Al número 0 de les Espurnejades es fa palesa la presa de consciència abans esmentada: «Com que ‘L’Espurna’ ha esdevingut una part important de la nostra història, no la volem pas arraconar en el record. D’aquesta manera, les actuals separates rebran el nom d’‘Espurnejades’, les quals en forma de tríptic contindran aquella informació que només afecti a la nostra entitat. Normalment apareixerà amb l’exemplar del ‘Fogall’, però en cas d’esdeveniments o notícies importants pot sortir en qualsevol altre moment de forma independent.» El Fogall L’estiu de 1992, la vocalia de premsa i arxiu, amb la col·laboració del president de l’entitat, treballa en paral·lel l’elaboració del darrer número de L’Espurna i l’estructura del què ha de ser el Fogall. Per a desenvolupar aquesta estructura es pren com a model un butlletí de la Universitat Autònoma de Barcelona. Es treballa en la línia de fer un pas endavant en la forma i el contingut de la publicació. 17

FOGALL nº30 any 2013  

Revista de cultura popular de l'Agrupació de Balls Populars de Sitges

Advertisement