Page 1

NÚM· 30

REVISTA DE CULTURA POPULAR

FESTA MAJOR 2013

EL FOGALL

FESTA MAJOR DE SITGES, EN HONOR AL SER ÍNCLIT PATRÓ SANT BARTOMEU DECLARADA D’INTERÈS NACIONAL PER LA GENERALITAT DE CATALUNYA


#SOMAGRUPA www.agrupasitges.caT


Sumari 04 Pòrtic

19 Llarga vida al Fogall

06 El nostre ADN

20 De la creació del Centre d’Interpretació de la Festa de Sitges

10 Informacions breus 13 Entrevista a Mª Àngels Camps 14 Reportatge: D’Espurnes i Fogalls 17 El Fogall: la iniciativa que va voler ser un pas endavant

21 Vint-i-un anys d’aventures i desventures dels cap-grossos modernistes 23 El trident del Garraf 25 De la gralla a l’audiència

FOGALL Revista de cultura popular Núm. 30 Festa Major de Sitges Agost de 2013 Edita Agrupació de Balls Populars de Sitges www.agrupasitges.cat info@agrupasitges.cat Amb el suport de:

Adreça Palau del Rei Moro c/ d’en Bosc, 10-12, 08870 Sitges Tel. 93 894 73 75 Coordina Xavier Salmerón i Carbonell

27 Fem cultura, reivindiquem Independència 29 Com ha canviat el conte! 30 Justificació de la Festa 32 Il·lustració: La Festa Major pels núvols i dels núvols! 33 Programa d’actes oficial de Festa Major i Santa Tecla 2013

Hi han col·laborat Pepi Martínez i Font Josep Maria Esteban i Pérez Joan Duran i Ferrer Oscar Ortiz i Mirabent Àngels Parés i Corretger Miquel Marzal i Ortiz Núria Corretgé Igea Teresa Prió i Vilaplana Joan Ignasi Gómez Joan Tutusaus i Martí Dani Picas i Ribalta Rita Marzoa i Font Florenci Salesas i Pla Bienve Moya-Domènech

Fotografies Arxiu de l’ABPS Vicenç Morando i Tarrés Sylvia Gómez Ill Dani Morell i Cortés

Il·lustració de portada Xavier Huete i Carreras

El Fogall fa constar que el contingut dels articles publicats reflecteix únicament l’opinió de llurs sotasignats.

Agraïments Maria Junyent i Carbonell Disseny i maquetació Víctor Bregante (www.victorbregante.com) Impressió Impremta L’Eco de Sitges


Pòrtic Un any més grans, una nova Festa Major! Aquest any l’Agrupació de Balls Populars de Sitges compleix 35 anys en un moment força dolç, per la salut de l’entitat, però agre en la conjuntura social i econòmica que com a societat estem vivint des dels últims anys, i de la qual no en divisem un horitzó clar. Ara bé, el dia a dia continua i la gestió d’una entitat com la nostra és d’una enorme responsabilitat, per tal de mantenir, tot i les circumstàncies, la difusió dels valors de la cultura popular que tant ens identifica. Des del passat mes de desembre una nova Junta Directiva que tinc el plaer d’encapçalar, coordina i dirigeix aquesta tasca, on la principal voluntat és mantenir les activitats que actualment es realitzen coincidint amb les festes i tradicions més nostrades. Volem però, treballar per cohesionar especialment els diferents grups que formen els nostres balls. En aquest sentit, procurarem promoure activitats conjuntes per tal de crear vincles més enllà de l’activitat pròpia de cada ball, com hem fet en la 1a Diada de Balladors a la Trinitat. Pel que fa les novetats ens agradaria donar més cabuda als suggeriments de socis i sòcies. La Junta però, també té noves propostes que ens agradaria desenvolupar durant aquests dos anys, com ara la realització d’un Documental sobre la Festa Major, la recuperació, si és possible, de l’activitat de l’Esplai, o el lideratge

4

per a la promoció i creació del Centre d’Interpretació de la Festa, que és el nostre projecte més ambiciós, juntament amb el documental, i en el qual l’entitat hi treballa des de fa més de dos anys. I el futur? A Ca l’Agrupa tenim el repte de superar aquests 35 anys renovant el nostre esperit fundacional i en aquest sentit iniciarem un procés de renovació d’estatuts on l’objectiu principal serà generar més participació i debat entre socis i balladors en l’epicentre de l’entitat i en les nostres tradicions que arribi més enllà de les juntes directives. I per què no, potser ara és moment de plantejar-nos com s’ha d’estructurar la Festa Major del futur; la festa del segle XXI, la festa d’un nou país independent, la festa d’una nova generació de sitgetans. Amics i amigues, socis i sòcies, tenim un futur prometedor i això tot just comença, com cada any, amb una celebració: la de la Festa Major del nostre sant patró. Visca Sant Bartomeu, visca la Festa Major de Sitges, visca l’Agrupació, i visca els 30 números del Fogall!

Xavier Salmerón i Carbonell President de l’Agrupació de Balls Populars de Sitges


5


El nostre ADN:

Repàs a les activitats que s’han dut a terme entre les Festes Majors de 2012 i 2013 Pepi Martínez Secretaria de l’ABPS @peponamf

i Josep Maria Esteban

Segons l’enciclopèdia lliure Wikipèdia la definició d’ADN és: àcid que conté instruccions genètiques utilitzades en el desenvolupament i funcionament de tots els organismes vius coneguts i és responsable de la seva transmissió hereditària. Després de llegir aquesta definició no sabríem dir amb certesa si els col·lectius també en tenen d’ADN, però com que és un terme cada cop més acceptat popularment, mantindrem el títol que ens ha suggerit la lectura tal com raja d’aquestes ratlles. Per a algunes persones, l’Agrupa és un exemple d’entitat sanejada econòmicament; això és cert, però aquesta línia de gestió molt meritòria, no tindria cap sentit en els temps que vivim si els socis, cadascú en la seva mesura, no esmercessin el gruix dels esforços, en el manteniment i adequació a la realitat actual de les nostres tradicions. Aquest és el nostre ADN. Resumirem, com fem a tots els Fogalls, el cicle festiu que va de Festa Major a Festa Major, i tot i que aquest escrit recurrent a cada edició del Fogall, pot semblar una simple relació d’activitats, llegir-lo ens porta a recordar vivències i emocions que per cadascú hauran estat experiències íntimes, úniques i personals. Comencem doncs: la novetat de la festa major 2012 va ser l’organització conjunta amb la Comissió de Festa Major i Santa Tecla, del concert de TXARANGO i SOMA CLUB la nit del pregó, i l’organització de la festa infantil de Festa Major el dia 21. Amb el Palau ben mudat per dins i per fora, i els socis amb ganes de festa assistim al reconeixement a la sòcia Teresa Camps Fabregat que des de fa catorze anys pentina els gegants; la pro6

clamació de Sònia Ramírez i Ballestero com a pubilla de l’entitat per al 2012; el ritual de vestir els gegants; els nostres balls participen als actes de les 36 hores; s’ofereix el sopar a la fresca als balladors el dia 23 i després de la darrera ballada ens relaxem al pati amb el tradicional pica-pica. No ens oblidem del pregó satíric, senzillament volíem documentar la dada amb el número d’edició, però remetent-me al Fogall de l’any 2007 llegeixo com el mateix pregoner ens expressa la seva confusió respecte als seus orígens. Només podem afirmar, sense por a equivocar-nos, que en Jordi Cubillos va llegir el seu pregó. Tal vegada era el numero vint-i-u, o potser no. En mig de tota l’activitat frenètica que cada setembre representa l’organització no hi va haver un moment de pausa: assajos i proves de vestuari dels balls infantils, a la festa de la verema la nostra representant Sonia Ramírez és escollida Pubilla Major de Sitges 2012 rebent la banda de mans de l’Ariadna Oliva, Pubilla Major 2011 que també representava l’Agrupació de Balls Populars. Els nostres trepitjadors participen en el concurs de la verema i l’onze de setembre l’entitat fa l’ofrena a l’estàtua del Dr. Robert. Se celebra també als jardins del Casino Prado Suburense el segon sopar del soci que serveix també d’aparador de les fotos realitzades per Dani Marell durant la Festa Major. Per celebrar la festa de la copatrona, els nostres balls grans i infantils participen als actes que els pertoquen. Les ‘gitanes d’antes’ tornen a omplir de música, dansa i bon humor el Cap de la Vila i la Moixiganga infantil fa l’ofrena a Santa Tecla.


Al desembre va tenir lloc l’Assemblea Ordinària de socis on va ser escollit President per unanimitat Xavier Salmeron i Carbonell, que encapçalava una candidatura unitària de la qual cal destacar la joventut de l’equip directiu. Quasi sense treva arriba el moment de felicitar les festes de Nadal amb una felicitació que, dissenyada per Carles Arola, serveix també per apropar al soci el programa de les activitats nadalenques. Cinquena representació del Cant de la Sibil·la amb la veu de la prestigiosa soprano Gemma Biosca i les sessions de quinto amb un acurat servei de bar i on no hi van faltar els comentaris punyents i encertats dels lloros de la casa. Una altra novetat. El 22 de gener, un dels pocs dies gèlids del darrer hivern, els nostres balls participen en la cercavila commemorativa del 150è aniversari del Vot del Poble de Sitges a Sant Sebastià. Xavier Salmeron, flanquejat pels dos presidents anteriors Joan Molina i Joan Duran porten la bandera de l’entitat al seguici d’estàndards que acompanyava, juntament amb els balls i les autoritats, la imatge del sant. Amb moltes ganes de gresca hem arribat a Carnaval. Per quart any co-organitzem amb l’Ateneu Popular de Sitges, al seu local del Carrer St. Bertomeu, la Xerrada de Carnaval. Aquest cop va tractar dels diferents models de Carnaval de la comarca del Garraf, amb la participació de Pau Gavaldá en representació del Carnaval de Ribes, Carles Aparicio de Vilanova i Francesc Nuñez per Sitges. Joan Duran en va ser el moderador.

Dijous gras, després de l’arribo, el Palau va aplegar un nodrit grup d’incondicionals del xató, del cabaret, dels parlaments de la reina i del predicot d’en Carnestoltes. Enguany també va adreçar unes paraules als assistents un personatge de nom Pierre Nodoyuna amb una veu molt semblant a la del president. Després de llepar-nos els dits amb la fantàstica xatonada de Cal Noi, l’agradable vetllada va acabar amb l’espectacle ‘Eau de Bacalà Return’, protagonitzat per Mercè Garcia i Oriol Nebleza que, amb el seu ‘savoir faire’, ens van delectar amb un espectacle de cabaret en clau d’humor. En l’àmbit internacional, l’Agrupació ha col·laborat a la primera convocatòria del Festival ‘Creative Connections, celebrating the best of irish and catalan culture’ auspiciat per la Unió Europea. La col·laboració va tenir lloc el diumenge 17 de març a la nostra seu social. En concret, la cita va consistir en un taller de ball tradicional, on Jim Monaghan, d’Irlanda, i la colla del Ball de Pastorets i diversos membres de l’Agrupació de Balls Populars de Sitges van dirigir els participants a través de les línies bàsiques de les danses tradicionals irlandeses i catalanes. Per Setmana Santa el Palau s’ornamenta de dol i s’exposa el pas del Sant Sepulcre, que el cos de portants coordinat per l’incombustible Paco Martinez, fa desfilar a la processó de divendres. Enguany va ser-ne pendonista Glòria Pascual i la van acompanyar com a cordonistes Mercè Ramírez i Cristina Pascual. Dilluns de pasqua, amb els domassos blancs a les finestres, el Palau obre les portes al vespre per rebre les colles de caramelles del Prado, Retiro i Sitgetanes. Entre uns i altres, el públic que va assistir 7


puntualment al Palau va poder gaudir d’una acurada selecció de cuplets que ens va oferir la Mercè Garcia, acompanyada al piano per l’Òscar Ferret. No hi va faltar, com sempre, la degustació de mufló i moscatell. El mes de maig ens porta una altra novetat, el primer dinar per balladors i familiars que va aplegar 130 assistents a l’ermita de la Trinitat. Aproximadament un terç dels assistents van voler arribar-hi caminant des de Sitges. Amanides, paella gegant, coques, begudes i cafès, tot a dojo, acompanyat d’una climatologia perfecte i un marc ideal van convertir l’esdeveniment en un moment idoni per començar a escalfar motors i anar fent colla. El grau d’implicació i la col·laboració dels participants va permetre que tota la logística fos muntada i desmuntada de forma ràpida i eficient. Com qui no vol la cosa ja tornem a ser a Corpus, la festa que tota la mainada espera per tornar a veure els gegants. Fins i tot, en Fal·luch ha pogut demostrar el seu domini de les noves tecnologies essent operador d’excepció d’una càmera digital que ens mostrà com veuen els gegants la festa. La gravació, que podeu veure al Facebook de l’Agrupa, ha estat una prova pilot del documental sobre la Festa Major de Sitges. Un projecte que lidera l’ABPS i del qual potser ja n’heu sentit a parlar. A la processó també hi va participar la Moixiganga. El Palau, com

8


no, guarnit per l’ocasió es va encomanar de l’alegria de les joves components del Ball de Panderetes, tot confeccionant la catifa i llençant pètals de flors al pas de la processó. L’Ou com balla ha tornat a ser present, en Gabi Nuñez, en Jaon Molina i la Susanna Guimerà s’han superat en el disseny i la instal·lació de la font, el nombre de visitants s’ha incrementat considerablement respecte l’any passat. A l’apartat anomenat col·loquialment com a ‘bolus’ no hi ha faltat, com és habitual, la presència de l’ABPS a les festes de dos dels indrets emblemàtics del Garraf, la Trinitat amb el Ball de Panderetes i Campdàsens amb els Cabeçuts. S’ha reprès la participació a les festes dels barris del Poble Sec amb els Cabeçuts i les Gitanes i de les Cases Noves amb els Cercolets i els Pastorets, aquests també han alçat la bota a les trobades de Pastorets que s’han fet a Vilafranca i Sant Pere de Ribes. Els Gegants Moros han actuat a Sant Llorenç d’Hortons, les Cintes ho han fet a Les Roquetes i la colla de Diables a Santa Coloma de Gramenet. I.............. Vet aquí un gat Vet aquí un gos Un altre any que ja s’ha fos Vet aquí un gos Vet aquí un gat Sant Bartomeu ja ha arribat.

9


Informacions Breus Xavier Salmerón i Carbonell va ser escollit nou President de l’ABPS en l’última Assemblea General de socis Amb una assistència d’una quarantena de socis i sòcies, l’Agrupació de Balls Populars de Sitges va celebrar, com fa anualment, la seva Assemblea Ordinària que alhora va ser electiva. La reunió es va desenvolupar de forma plàcida i primerament es va fer una lectura de la memòria d’activitats que l’entitat ha realitzat durant l’any 2012, destacant l’espectacle ‘Amanitamour’ que va servir com a presentació del nou cabeçut de l’ABPS dedicat a l’Anita Julian, o la col·laboració amb la Comissió de Festa Major i Santa Tecla en la coorganització del concert del Pregó i la Festa Infantil de Festa Major. Tot seguit es va repassar l’estat de comptes de l’entitat, on el tresorer Dani Picas i Ribalta va anunciar que s’havia tancat l’exercici amb un superàvit de 434,47 € i un saldo positiu de 12.993,24 €, demostrant, així, que el compromís de realitzar activitats que beneficiïn el poble de Sitges i a la vegada divulgar la nostra cultura i folklore local és possible sense haver de tancar en números vermells i, per tant, generar dèficit, tot i la disminució d’ingressos provinents de les administracions públiques i la difícil tasca de vetllar i mantenir les instal·lacions municipals del Palau del Rei Moro. Més crític va ser el punt de l’ordre del dia on es proposava l’augment de quota de soci. Entorn aquesta qüestió es produïren diverses intervencions, on es valorà la conveniència de la mesura. Entre els arguments contraris hi hagué referències a la difícil situació de les famílies amb varis socis dins dels seu nucli familiar. A favor, les retallades presents i futures de finançament públic que pot patir l’entitat, i també el fet de no haver-se aprovat ni proposat cap augment de quota en 10

els darrers set exercicis. Finalment, la majoria dels assistents acordaren fixar la quota anual de socis en 18 Euros. I arribà el moment de la renovació de càrrecs. L’única candidatura presentada fou aprovada per unanimitat. Els nous càrrecs de la Junta Directiva són: President, Xavier Salmerón i Carbonell; Vicepresidenta, Mercè Garcia i Campillo; Tresorer, Daniel Picas i Ribalta; Secretària, Pepi Martínez i Font; Vocals, Carme Comas i Domingo, Bàrbara Muntané i Urbano, Ramón Méndez i Cervera, Joan Coleto i Molina, Judit Virgili i Gabaldà, Raquel Planas i Lluís, Rosa Maria Nebleza i Raventós, Jordi Mir i Carbonell, Guillem Matas i Plass, i Joan Duran i Ferrer. Xavier Salmerón i Carbonell, que exercirà de President durant aquests dos anys, ha estat membre de les dues juntes presidides per Joan Duran i Ferrer. Els primers dos anys exercí de vocal i els següents ocupà el càrrec de Vicepresident. És membre del Ball de la Moixiganga de Sitges des de fa cinc anys i va ser l’impulsor de l’Esplai de Lleure de l’ABPS. L’Assemblea finalitzà en el torn de precs i preguntes, on hi hagué, entre d’altres, intervencions dels membres sortints de la Junta, agraïments, comiats i benvingudes i un detall especial per al president sortint, Joan Durant i Ferrer, que després de quatre anys deixa la tasca de presidir l’entitat.

L’ABPS va col·laborar amb ‘Creative Connexions’ Durant el mes de març Sitges va acollir la primera convocatòria del festival Creative Connexions, celebrating the best of irish and catalan culture, que va tenir lloc gràcies a la iniciativa de Caroline Wynn i de l’agència de gestió cultural Artscope. El festival, que sorgeix arran de les activitats culturals promogudes per la presidència de la Unió Europea, que en el primer semestre de 2013 va correspondre a Irlanda, va comptar amb la participació de molts actius sitgetans, d’entre els quals s’hi suma l’ABPS des de la gestació del projecte. Creative Connexions és un Festival de dos dies en dos països i en diversos espais, una autèntica mostra de les cultures Irlandesa i Catalana. Aquest Festival únic es va dur a terme amb un bon nombre d’escriptors, poetes, artistes i compositors catalans i irlandesos reconeguts arreu, mitjançant exposicions, lectures, tallers, cinema i representacions. Creative Connexions cerca l’establiment de lligams entre ambdues cultures i la creació d’un escenari d’alta qualitat per a les cultures catalana i irlandesa al llarg dels dies en què el Festival es va dur a terme a Sitges (Barcelona) i Dún Laoghaire (Dublin) el 2013. La col·laboració de l’Agrupació en el festival tingué lloc a la seu social, el Palau del Rei Moro. En concret, la cita consistia en un taller de ball tradicional, on Jim Monaghan, d’Irlanda, i la colla del Ball de Pastorets i diversos membres de l’Agrupació de Balls Populars de Sitges dirigien els participants a través de les línies bàsiques de les danses tradicionals irlandeses i catalanes. Tot seguit, des de la Plaça de la Fragata, va tenir lloc un espectacle de música i dansa irlandesa i catalana que aplegarà músics, cantants i dansaires d’Irlanda i Catalunya.


L’Agrupació produirà i enregistrarà un documental sobre la Festa Major de Sant Bartomeu Des de fa uns mesos la Junta Directiva de l’ABPS està treballant per donar forma al documental que té el propòsit de promocionar la vila de Sitges realitzant una peça audiovisual que pretén captar l’ànima i l’esperit de la Festa Major de Sant Bartomeu, la qual els sitgetans i sitgetanes vivim tant intensament. A partir de l’enregistrament d’imatges i punts de vista poc habituals i no mostrats fins ara, es vol fer visible, de manera cronològica, com es prepara, es desenvolupa i es viu la nostra Festa Major. En cap cas es pretén fer una evolució de la festa des dels seus orígens, simplement es vol reflexionar sobre la visió actual de la nostra cultura popular i festiva, d’una manera atractiva, impactant i dinàmica. Nens i nenes, joves, adults i avis, participants de balls o no, alimentaran la història amb els seus comentaris i testimonis, a partir de les pròpies vivències i emocions viscudes, a temps real, durant una Festa Major. No s’obviarà res. Per tal d’enriquir el documental, s’enregistraran moments viscuts a peu de carrer que li donaran un toc humà al conjunt final, que va més enllà de les cercaviles i actes religiosos. La Festa Major també es viu al carrer i s’ha de mostrar.

Per tal de no alentir el ritme audiovisual, s’utilitzarà un llenguatge viu i proper, que fugi del to periodístic i massa narratiu. Es pretén captar aquells comentaris que sorgeixen dels sentiments, de forma espontània, “allò que ens emociona i que diem quan sabem que ningú ens està gravant”. S’utilitzarà un grafisme modern i molt visual per orientar a l’espectador i contextualitzar el desenvolupament i la continuïtat dels actes de la festa. El documental el realitzarà l’equip de ‘BlackMilk’, un estudi independent de comunicació fundat l’any 2011 per tres joves sitgetans que es dediquen a crear, desenvolupar i produir projectes gràfics, audiovisuals i publicitaris. El documental té previst estrenar-se durant la primavera del 2014. El projecte té el suport institucional de l’Ajuntament de Sitges, la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona. Els balls populars, tant de l’entitat com els que no ho són i que configuren el seguici de les cercaviles i processons de la Festa Major, com també els grups de grallers, estan informades i col•laboraran estretament amb l’entitat per a la realització del documental.

En Rusiñol i l’Enric Morera tindran nous Cabeçuts! L’any 1992 Nuria Corretgé i Maite Prió van materialitzar amb motiu del centenari de les festes modernistes de Sitges i per encàrrec de l’Agrupació de Balls Populars la construcció dels cabeçuts de dos dels personatges que, a l’època modernista, més van impulsar la innovació cultural a la nostra vila. Val a dir que la idea inicial era fer-ne dos més que representarien en Ramon Casas i en Miquel Utrillo, però no va ser possible assolir la totalitat del projecte. Aquestes figures foren l’aportació de la ABPS a les festes del centenari. La primera sortida va ser per participar en el pregó de la Festa Major que va escenificar la companyia teatral La Cubana. En aquella època no s’havia popularitzat l’ús del poliuretà per usos artístics. De l’aventura de la creació però, us en parlen les mateixes autores en un altre article d’aquest Fogall. En els darrers anys, les juntes directives de l’ABPS han auspiciat la inclusió al catàleg de cabeçuts locals, de persones amb indiscutible arrelament i popularitat a la vida quotidiana de la Vila. Aquest és el cas de La Cartrona, en Pep Capelles, en Suàrez o l’Anita Julian. Enguany però l’Agrupa vol recuperar aquells artistes brillants que portaren art i brillantor a Sitges amb les seves originals iniciatives i per això s’ha encomanat a l’artista Arnau Codina d’El Taller’ la construcció d’uns cabeçuts més lleugers de pes d’En Morera i En Rusiñol. Amb aquesta actuació tindrem la possibilitat de gaudir dels personatges en totes les sortides, cosa que fins ara es feia difícil per manca de portants prou agosarats per ballar carregats amb 14 kg damunt les espatlles. Això no vol dir però que els originals es jubilin, els continuarem veient com a mínim a la sortida d’ofici.

Així pas a pas, anem convertint el Ball de Cabeçuts de Sitges en una miscel·lània vivent de personatges locals dels quals tots n’hem sentit a parlar, n’hem vist fotografies o potser hem conegut personalment. Un repàs de petites històries que també són una oportunitat per explicar a la mainada un tastet de les petites coses que els ajudaran a entendre d’on venim i què som. Si voleu conèixer i veure de prop els nous Rusiñol i Morera a la seva primera aparició publica ho teniu molt fàcil, veniu el 20 d’agost a quarts de vuit del vespre al Palau del Rei Moro i allà us rebran tot donant-vos la benvinguda a la lectura del pregó satíric, el reconeixement al soci o sòcia i la presentació de la pubilla i l’hereu de l’ABPS 2013. En acabar l’acte brindarem per la festa i els seus personatges.

11


La Junta Directiva de l’ABPS impulsa una modificació d’Estatuts i dels Reglaments de Règim Intern de l’entitat Amb la voluntat d’aconseguir ser una entitat referent dins de la societat sitgetana i millorar la participació entre els associats, la Junta Directiva està redactant una proposta de modificació d’Estatuts i dels Reglaments de Règim Intern de les colles adultes i infantils que es presentarà públicament després de Santa Tecla amb la intenció de ser aprovats a finals d’anys en una Assemblea Extraordinària. La intenció de la Junta Directiva és modificar els Estatuts per reconèixer nous òrgans consultius com poden ser el Consell de Balladors o el Consell d’Experts, i reconèixer noves responsabilitats dins l’organigrama de la Junta com el Coordinador de Balls, tant d’adults, com d’infantils. El Consell de Balladors seria un òrgan que es convocaria un parell de cops a l’any i on hi participarien tots els balladors per a ser consultats i debatre aspectes importants del dia a dia de l’entitat i dels balls dels quals formen part. La intenció del Consell d’Experts és que

sigui el punt de trobada entre expresidents de l’entitat i persones designades per la Junta. Com en el cas del Consell de Balladors, aquest nou òrgan també serviria per debatre aspectes del dia a dia de l’Agrupació. Altres aspectes que també portarà la Junta en la proposta de modificació d’Estatuts serà la possibilitat de no haver de convocar les Assemblees per carta ordinària i així estalviar-se la despesa que comporta l’enviament massiu de cartes. La presentació publica als socis i sòcies de les propostes de modificacions, tant dels Estatus com dels Reglaments, es realitzarà el 19 d’octubre a les 18 hores al Palau del Rei Moro. Posteriorment hi haurà un període de 45 dies abans de l’Assemblea Extraordinària per aprovar-los, perquè es puguin presentar esmenes i propostes.

Estrenem nova pàgina web i disseny del Fogall

La Festa de la Mare de Déu del Carme se celebra també al Palau

Amb motiu del 30è número de la revista de cultura popular que l’entitat edita i que teniu entre mans, El Fogall, l’Agrupació de Balls Populars ha estrenat un nou disseny i maquetació de la revista molt més actual i moderna, on les imatges grans, els espais en blanc, i les columnes, agafen protagonisme. Juntament amb l’estrena del nou disseny d’El Fogall, l’entitat també ha estrenat nou disseny de la pàgina web adaptada a totes les plataformes de navegació a internet i amb gairebé el mateix disseny de la publicació en paper. Amb la nova pàgina web es vol remarcar encara més la secció del Blog, i s’estrena la secció de botiga, on podreu adquirir productes de l’entitat.

Sitges ha viscut aquest any una Festa del Carme amb una agenda d’actes més àmplia que els altres anys i on el Palau ha tingut especial protagonisme amb una exposició fotogràfica ,‘Retalls d’abans’, i una xerrada del gestor cultural Bienve Moya on va parlar sobre les festes de l’aigua del cicle de la Mare de Déu del Carme. La voluntat de l’Agrupació de Balls Populars és col·laborar amb totes aquelles activitats que es vulguin desenvolupar a la seu de la nostra entitat.

12


De conversa amb Maria Teresa Camps Sòcia homenatjada per l’Agrupació durant la Festa Major de 2012

Sóc un absolut ignorant dels intríngulis, les tècniques i, en definitiva, el món de la perruqueria, però estic absolutament convençut de no equivocar-me en dir que ben poques persones –o potser cap, vés a saber!- tenen l’enginy i la paciència de col·locar dos quilos i mig de clips en una perruca de geganta i aconseguir, després d’unes vint hores de tractament estètic, un resultat voluble i elegant. La Maria Teresa Camps ho ha fet. I la melena afortunada que ha gaudit, durant els tretze anys que ens precedeixen, de la destresa de les seves mans és la de la La-Hia, la geganta mora de l’Agrupació. Per a la nostra sòcia homenatjada durant la Festa Major de 2013, el treball incansable i constant de l’Agrupació de Balls Populars de Sitges s’hauria de donar a conèixer amb més amplitud, perquè molts sitgetans ignoren el gran sacrifici amb què l’entitat, any rere any, treballa per al bé de tota la festa. Un sacrifici que es viu, portes endins del Palau, amb molt bon ambient, amb la col·laboració de gent de diverses generacions: “et passen tots els mals, quan véns a treballar a l’Agrupació. Plegats, fem un bon equip”, em confessa la Maria Teresa. La qui no s’esperava per res del món que la junta li retés el senzill homenatge que, any rere any, dedica a una persona que, sovint en silenci, ajuda a tirar endavant el projecte col·lectiu de l’Agrupació, ens explica que fou mitjançant la Carme Comas que acceptà el repte de pentinar la nostra geganta: “se’m va ocórrer preguntar-li si necessitaven ajuda... I la Carme, sense dubtar-ho ni un moment, em va dir: a partir de la Festa Major que ve seràs la perruquera de la La-Hia!”. Però fou gràcies als seus fills -que han fet, a l’Agrupa, tots els papers de l’auca- que la Maria Teresa va començar a conèixer la casa. És clar que per conèixer-la bé, cal viure-la de prop, tal i com ara fa!

Per a la Festa Major d’enguany, ens assegura que tindrem una sorpresa: l’entitat ha decidit canviar la cabellera de la geganta, que estava molt malmesa. “A veure com ens en sortirem! Tot és posar-s’hi. Primer em costarà, acostumar-m’hi...”. N’estem segurs que, gràcies al seu enginy i tot l’esforç que hi dedica –pujant i baixant de l’escaleta i des de la petita bastida que li muntem perquè pugui treballar amb comoditat...-, aconseguirà, com ha fet des de la seva primera provatura, un resultat digne d’admirar. Ella, com cada any, se’l mirarà de lluny quan, ja de nit, el dia 22 d’agost, la La-Hia descansi rere les reixes de l’Ajuntament... És, potser, el moment que, íntimament, més espera de la Festa: “un cop al carrer, el resultat de la feina canvia molt. Llavors ve quan voldries refer alguna cosa, a vegades. Aquests detalls són els que em serveixen per anar pensant el recollit de l’any següent”. A tots ens agrada recórrer, per Festa Major, el nostre particular mapa de records, de llocs, d’instants concrets. A la Maria Teresa l’emociona contemplar la baixada dels balls per les escales de la Punta i viure l’esclat conjunt de tot el nostre folklore durant el punt àlgid de la Sortida d’Ofici. Ah! i veure la processó des de dos llocs, sempre els mateixos: a la Davallada, quan tot comença, i a la Fragata, just abans que enfilin el darrer tram de la Festa. Per sort, tots aquests emplaçaments acaben per fer-nos coincidir, ni que sigui durant uns minuts fugissers, i per recordar-nos que, com a poble, necessitem compartir, retrobar, intercanviar les emocions que ens defineixen. Bona Festa Major a totes i a tots!

Joan Duran i Ferrer Expresident de l’ABPS i vocal de la Junta de l’ABPS

13


D’ESPURNES i FOGALLS: QUAN DE COMUNICAR S’ESDEVÈ LA PUBLICACIÓ. “Amigues i amics: posar data a aquesta circular i numerar-la compromet. Compromet molt. Ens obliga a la constància, que en el nostre segle i a casa nostra és una virtut decadent. Ens hem atrevit a fitar-nos a nosaltres mateixos; el futur de l’Agrupació i del seu butlletí. No assenyalem encara cada quan aquest modest portaveu arribarà a les vostres llars, però us podem assegurar que us tindrà al corrent de les nostres activitats i projectes”.

Corria un xafogós agost de 1978 quan a les bústies d’algunes llars sitgetanes s’hi deixava un full modest però amb una clara i ben intencionada funció. Naixia una publicació sense batejar; qui no recordarà d’entre els qui van tenir la bona pensada de ser-ne els progenitors i els primers a rebre-la, aquella capçalera buida i amb un gran interrogant al lloc on hi havia d’anar el seu nom. A l’interior de les tan sols quatre planes d’aquell butlletí s’hi podia llegir, “No hem volgut batejar aquest primer número, perquè creiem que millor serà buscar-li el nom entre tots. Comenceu doncs a pensar!”. Aquesta crida assembleària a buscar un bonic nom es barrejava en un text escrit amb to distés, en certa manera amistós i familiar, però on sobretot s’hi respirava la complicitat d’allò que s’estava fent. Aquell 1978 naixia l’Agrupació Balls Populars de Sitges amb uns objectius fundacionals molt clars per iniciativa d’un estol de sitgetans que, havent analitzat la Festa i el seu modus celebrandi, cregueren oportú el que van fer. Els principis, com en totes les coses, són difícils i en el primer exemplar d’aquest butlletí mancat de nom que esdevenia primera publicació i canal de comunicació entre els socis, s’hi feia un agraïment a la Sra. Mª Dolors López, vídua de García Munté, qui cedia la planta baixa del Palau del Rei Moro. També s’hi feia un agraïment a l’Eco de Sitges, -“l’informatiu veterà...”- que es feia ressò del naixement de l’Agrupació i...”també volem saludar al Ilm. Ajuntament, que anyalment es desvetlla, perquè Sitges conservi la seva inigualable Festa Major”. Aquest primer altaveu va passar-se la Festa Major i la Santa Tecla del 78 sense nom i no va ser fins al tercer número, al desembre del mateix any, que no li posaren. Com podia llegir-se, “...després de comentar les idees que ens han arribat, hem decidit per fi, com ja heu vist, batejar aquest petit butlletí amb el nom de l’Espurna”. 14

D’aquesta manera naixia l’Agrupació com a entitat i amb ella la seva primera publicació, l’Espurna, que vindria a ser una avançada en el seu temps de la funció que ara compleixen els facebooks, blogs i d’altres en l’era digital i multimèdia enemiga de les publicacions en paper. Amb el naixement d’aquesta primera publicació escrita, l’Agrupació tenia així el seu primer altaveu i es podia fer sentir amb força entre els associats. M’imagino com de rústica, -amb tot el bon sentit de la paraula-, hauria de ser la feina dels qui s’encarregaven d’organitzar, a mena de consell de redacció, el text, maquetació, impressió, repartiment, etc... Tot eren mitjans casolans i fets des del més endins de l’amor i l’estima per uns costums i tradicions; en definitiva per un amor, tot plegat per Sitges. He volgut versar de com va néixer l’Espurna, per ser-ne aquesta la primera publicació i per tant l’antecedent de la publicació a la qual haig de dedicar aquest article. Quan vaig rebre ara fa un temps l’encàrrec de fer aquest text que esteu llegint, de primeres els meus records van retrocedir fins a l’any 2002 i tot seguit en un dur i fatigós exercici mental vaig tornar a fer un salt en el temps fins a l’any 1992; i no pas pel bonic record que tot just em venia d’un divertit gos anomenat Cobi que ens ho va fer passar d’allò més bé l’estiu dels qui aleshores teníem 13 i 14 anys, que eren la meva generació, i perquè no dir-ho també als més grans de casa. Vaig fer un salt en el record perquè l’encàrrec em portava als anys en què sent membre de Junta formava part del consell de redacció del Fogall; i segon, perquè llur encàrrec em feia caure en la consciència de què aquest que teniu a les mans és el número 30 d’una publicació escrita que naixia el desembre de 1992. Després de la primera experiència del butlletí l’Espurna, arribava doncs una nova publicació. L’Espurna feia ja temps que anava perdent força i aquelles paraules del principi en què es deia que


“ficar data i numerar compromet...Compromet molt i ens obliga a la constància”, es feien notar perquè aquesta apareixia cada vegada més distanciada en el temps i amb una periodicitat irregular; tot i els esforços per dur endavant un calendari de publicació. Entrats en aquesta etapa de transició editorial entre l’Espurna i el Fogall, potser un motiu de la desaparició de la primera es degui a l’allargada ombra que cada dia creixia d’una publicació, que per no deixar de dir-ho, n’era la primera a la Vila a fer-se en l’especialització del folklore i les tradicions; en definitiva, tot allò que més recentment la tendència de catalogar-ho tot de tecnicisme a passat a dir-ho Cultura Popular i Tradicional. El Fogall esdevenia doncs la primera revista de Sitges sobre Cultura Popular i Tradicional, que versava temes sobre Sitges i es feia des de Sitges. Val a dir que el primer exemplar portava en part la genètica de la seva predecessora en les ‘Quatre ratlles’, iniciades per Miquel Marzal, que es configurava com una secció també desimbolta i amb to familiar on els associats rebien informacions d’utilitat. Va ser la irrupció de dues seccions fixes el fet que va donar el cos de revista que va acabar agafant el Fogall. Es tractava del ‘Un punt pel record’ escrit per Jordi Cubillos i ‘L’Estintol’ escrit per Àngels Parés. Anava passant el temps i anaven sortint del Palau del Rei Moro nous exemplars d’aquesta revista que de mica en mica anava incloent noves seccions, espais i continguts, com per exemple el que va originar-se per tal de donar veu a les seccions de l’entitat.

Fogall número 1, any 1992.

El seu nom cada vegada agradava més i s’anava consolidant com a publicació. De fet la seva funció es veia completada amb l’exercici de memòria que feia en dir-se Fogall. Aquest és el nom que rebia la figura encarregada d’anar encenent la pirotècnia al centenari Ball de Diables de Sitges, que els acompanyava pel carrer armat amb una metxa que feia voltejar per mantenir encesa. Val a dir que una definició ben diferent podem trobar al Diccionari de la llengua catalana, publicat per l’Institut d’Estudis Catalans, qui en fer-ho ens derivarà a la paraula fogar. Els primers compassos d’aquesta publicació varen ser dirigits amb ofici per l’Àngels Parés i en Miquel Marzal, si bé s’anaven envoltant de col·laboradors i còmplices per tal de fer-la realitat. Aquesta era una bona manera de funcionar, però de mica en mica l’entitat creixia i el Fogall ambicionava de més i millors continguts, i encara més quan va decidir-se potenciar el rol documental de la publicació amb l’encàrrec d’articles més d’investigació, opinió i estudi de la Festa Major i les tradicions populars dels territoris de parla catalana. Com tot, la revista mirava d’evolucionar i adquiria un punt de qualitat com a resultat de la bona tasca que havien fet els responsables fins al moment. Arribava el moment de canviar l’organització i la manera d’editar i és en aquest moment quan apareixia el primer exemplar amb un consell de redacció format en el seu inici per Àngels Parés, Josep Ramon Parés, Francesc Parra i Marta Ferrer. Corria el desembre de 2000 i teníem a les mans el Fogall número 16. A partir d’aquí la ‘professionalització’ del Fogall, -i ho poso en cometes-, anava evolucionant segons l’esperit i l’estratègia que s’hi donava segons les Juntes. Val a dir que la publicació cada

Fogall número 6, any 1994.

15


Fogall número 13, any 1998.

Fogall número 15, any 2000.

vegada agafava més cos en incloure més continguts i ens oferia llegir bones plomes locals i alguna que d’altra “patum” de les que hi havia pel territori del mapa festiu català.

el Fogall va fent-se gran en tot l’ampli sentit de la paraula i el podrem trobar aviat en versió digital fent passes així cap al futur i en definitiva, el present.

Això és el que succeïa l’any 2000 amb l’aparició del número 16 i em puc atrevir a dir que s’encetava una segona època d’aquesta publicació, després d’una primera amb uns anys 90 d’esplendor. Moltes gràcies a tothom qui heu fet possible d’una manera o altra que el Fogall visqui.

La seva evolució cal que segueixi com ho fan la d’altres publicacions en llengua catalana i transmuti segons els temps contemporanis que li toqui viure. De veure’l en paper, el veurem digital en tablets, portàtils i mòbils. Quin serà el següent pas? Veure un Fogall completament multimèdia? Sigui com sigui, veurem amb romanticisme aquesta publicació que sota el format que s’escaigui ens agradarà veure com conserva allò que en el seu moment era tradició oral i ara és tradició escrita en la seva funció del què Heda Jason definia com l’etnopoètica.

Enguany teniu a les mans l’exemplar 30 del qual ha estat i és la principal publicació de l’Agrupació de Balls Populars de Sitges. Aquesta ha de continuar complint la important funció de portar la Festa Major a les nostres cases. Però més enllà, hem de valorar que és una publicació feta des del context amateur dels qui la fan possible, tal com succeeix amb tantes d’altres publicacions d’entitats i associacions. El Fogall, amb els seus articles i reportatges, ha significat una eina de divulgació de la tradició i el folklore. El més important de l’existència d’aquest tipus de publicacions és que recullen uns testimonis vius del passat i de la nostra identitat que quan només romanen en la tradició oral corren el perill de perdre’s o d’acabar en l’oblit. Aquesta és la veritable importància de les publicacions escrites i aquells treballs i llibres que exploren la Cultura Popular i les tradicions. Ara amb el segle XXI i les noves tecnologies, l’edició escrita es troba davant del repte de la digitalització i aquells suports electrònics que poden acabar desplaçant el paper. De moment, 16

Llegir ens fa més lliures com a persones, i publicar el Fogall ha fet més lliure l’Agrupació de Balls Populars. Gaudim-ne 30 exemplars més com a mínim. Bona Festa Major a tothom!

Òscar Ortiz i Mirabent


El Fogall: la iniciativa que va voler ser un pas endavant Malgrat que es considerin publicacions diferents, les històries de L’Espurna i del Fogall aniran per sempre lligades i, sobretot, la segona no es pot explicar sense la primera. El Fogall en el seu context social El novembre de 1990 és elegida en assemblea general ordinària i electiva de socis la candidatura presidida per Josep Ramon Parés i Corretgé. La nova junta directiva, la qual incorpora persones de l’anterior i n’afegeix de noves, té com a principals finalitats continuar la tasca començada per les juntes anteriors i vetllar per la cultura tradicional de la vila. La nova junta es marca dos objectius per a poder-les acomplir: el primer és obrir l’Agrupació al poble de Sitges i el segon ampliar l’abast de l’entitat per a què estigui molt més present en el calendari festiu de la vila. Per a assolir-los s’organitzen activitats en diferents festes del calendari, es constitueixen alguns col·lectius de socis en forma de seccions i es renova l’eina de difusió de la vida de l’entitat als socis, que és la pròpia revista. Per a què l’Agrupació esdevingui una entitat més de les què participen en el calendari festiu sitgetà, es duen a terme diferents iniciatives: és exposat, per primer cop al Palau del Rei Moro, el misteri del Sant Sepulcre (1991), es torna a proclamar la pubilla de l’associació (1991), s’organitza un equip per a participar en el concurs de trepitjadors de raïm (1992), es convoca el primer concurs de pessebres a l’Agrupació (1992), se celebra el Seminari de Cultura Popular i Tradicional (1992) i es crea la Moixiganga infantil (1992). Els col·lectius de socis que es constitueixen en forma de secció són: el Grup Pessebrista (1991), la Colla Jove de Castellers de Sitges (1992), el Grup de Danses (1992) i Setèkrit Teatre (1992). L’aparició d’aquestes seccions comportarà un major aprofitament del Palau del Rei Moro. Per tant, el 1991 es duen a terme una sèrie d’intervencions en l’edifici, com ara el repintat de les habitacions, feta amb la col·laboració dels germans Baqués amb en Ricard al capdavant, i la construcció d’una llar de foc, a càrrec de Gabi Núñez. La darrera iniciativa que la junta directiva emprèn per a culminar aquest procés d’obertura de l’entitat al poble i de presència en el calendari festiu de la vila és la renovació de la revista de l’Agrupació. Aquesta renovació es fa des de la vocalia de premsa i arxiu, aleshores sota la responsabilitat de qui signa l’article, amb l’aprovació de la junta.

L’Espurna L’Espurna és aleshores la revista de l’Agrupació, la qual es publica des de la fundació de l’entitat, el 1978. El desembre de 1990, un mes després del canvi de junta directiva, en surt el número 19. La distribució del contingut i les dimensions continuen com sempre. L’únic canvi -poc significatiu- que s’introdueix està en el quartet de la coberta i contracoberta, el qual té un color diferent al de la resta de l’exemplar. Els números posteriors van sortint mantenint aquesta mateixa estructura. A la reunió de la junta directiva del 26 de març de 1992, el vocal de premsa i arxiu informa que la revista de l’entitat canviarà de format i de nom, aquesta tindrà el títol de Fogall. El canvi es produirà després del número 25 de L’Espurna. Finalment, però, el darrer número d’aquesta publicació ha estat el 23-24, aparegut el juliol d’aquell any. La junta directiva, conscient de la transcendència de la “marca” Espurna, busca la fórmula més adient per a no perdre-la, per a què no desaparegui del tot. El Fogall farà de portaveu de l’entitat, essent una revista de cultura popular editada des de l’Agrupació, i L’Espurna desenvoluparà els papers d’agenda d’activitats i de recull de cròniques puntuals pròpies de l’entitat. En sortiran números per: Carnaval (hivern), Sant Joan (estiu) i la Verema/Santa Tecla (tardor). Aquesta fórmula inclou la publicació Espurnejades, en forma de tríptic i amb el programa d’actes que se celebren a l’Agrupació. Al número 0 de les Espurnejades es fa palesa la presa de consciència abans esmentada: «Com que ‘L’Espurna’ ha esdevingut una part important de la nostra història, no la volem pas arraconar en el record. D’aquesta manera, les actuals separates rebran el nom d’‘Espurnejades’, les quals en forma de tríptic contindran aquella informació que només afecti a la nostra entitat. Normalment apareixerà amb l’exemplar del ‘Fogall’, però en cas d’esdeveniments o notícies importants pot sortir en qualsevol altre moment de forma independent.» El Fogall L’estiu de 1992, la vocalia de premsa i arxiu, amb la col·laboració del president de l’entitat, treballa en paral·lel l’elaboració del darrer número de L’Espurna i l’estructura del què ha de ser el Fogall. Per a desenvolupar aquesta estructura es pren com a model un butlletí de la Universitat Autònoma de Barcelona. Es treballa en la línia de fer un pas endavant en la forma i el contingut de la publicació. 17


D’on ve el nom de la nova revista? Com a títol s’agafa el terme que defineix el diable encarregat d’encendre amb una corda o llibant les carretilles dels seus companys de colla. Amb aquest títol es manté un lligam amb l’anterior, ja que ambdós tenen relació amb el foc de la festa. El subtítol també canvia, passa de ser “Butlletí circular per als associats de l’Agrupació de Balls Populars de Sitges” a ser “Dossier trimestral”. El format serà DIN A4, la capçalera conservarà l’escut de l’Agrupació i els continguts es distribuiran en les següents seccions:

seva la revista i han introduït las modificacions que han cregut oportuns en cada moment. Un servidor té la sensació, però, que el canvi de nom encara és una ferida no del tot tancada. Els qui vàrem “parir” el canvi encara hi donem voltes de tant en tant i els qui el van “patir” -no ho sé- però penso que potser també.

Quatre ratlles: informació sobre l’associació en general, els balls populars, les seccions, els actes organitzats, etc.

Amb el pas dels anys la perspectiva es va ampliant i la revisió de les accions preses feta des de la maduresa és molt més reflexiva. Si fos possible tornar a la primavera de 1992 i sospesar novament el canvi de nom de la publicació de l’entitat, potser la decisió seria una altra. En aquell moment, però, es va veure com un pas endavant, molt agosarat sigui dit de passada, però un pas endavant.

Agenda: “taulell” d’anuncis dels actes que se celebren a l’Agrupació, a Sitges i a la comarca.

Ja està fet i l’orgull de veure on ha arribat i el nivell de qualitat del Fogall és innegable.

Estintol: informació cultural de qualssevol àmbit i població que estigui relacionat amb l’entitat.

Un punt per al record: articles de caire històric al voltant de l’entitat. L’entrevista: sempre que sigui possible inclourà la conversació amb un personatge d’interès per a la cultura i les tradicions locals.

Miquel Marzal i Ortiz

Telèfons útils: i adreces d’entitats culturals del país que siguin d’interès per als socis de l’Agrupació. Passat l’estiu, l’elaboració de l’estructura del Fogall està enllestida. A la tardor de 1992 toca eleccions a l’Agrupació de Balls Populars. La junta directiva presidida per Josep Ramon Parés i Corretgé no es presenta a la reelecció. Molts dels seus membres, inclòs el president, s’afegeixen a la candidatura d’en Josep Maria Vadell i Roca, la qual surt elegida a l’assemblea general i electiva de socis. En aquella assemblea, abans de la votació, la candidatura lliura als assistents una declaració d’intencions de cara al seu mandat, les quals tenien la voluntat de seguir el camí assenyalat per les juntes directives anteriors; procurant, però, anar més enllà. En referència al Fogall el text recull: «edició del ‘Fogall’, amb un format de disseny engrescador i de fàcil i agradable assimilació visual, i amb un contingut didàctic, amè, interessant i profitós, que a més sigui un mitjà d’expressió i difusió de les idees, intencions i projectes de la Junta i de tots els socis.» El primer número de la nova revista va sortir el desembre de l’any 1992. Un títol qüestionat El canvi de nom de la publicació de l’entitat no és unànimement ben acollit. Una veu amb autoritat reconeguda i contrastada dins i fora de l’Agrupació es plany, públicament i amb arguments ben raonats i comprensibles, d’aquest canvi i del fet de no esmentar al primer número de la publicació nova que L’Espurna és la seva predecessora. A més a més, exposa que es trenca amb els catorze anys d’història d’una publicació, el nom de la qual fou sospesat i avaluat abans d’adoptar-lo definitivament i que tenia la seva raó de ser pel que significava l’Agrupació com a entitat. Des de la vocalia d’arxiu i publicació se li va donar resposta exposant els motius i el procés del canvi. La qüestió no va anar més enllà. El Fogall ha anat fent via, arriba al número 30 i celebra el seu vintè aniversari. Sembla que ha arrelat a l’associació, ja que, fins ara, les diferents juntes directives posteriors a la nostra han fet 18

Consulta tots els números del Fogall: http://issuu.com/agrupasitges


LLARGA VIDA AL FOGALL En Xavier Salmeron, actual president de l’agrupa, em convida a recordar els orígens del Fogall, perquè enguany en sortirà el número 30. Déu n’hi do! Trenta revistes al llarg de? Deixeu-me calcular! El primer número sortia el Nadal de 1992 i el Nadal del 2002 festejàvem els seus deu anys primers, per tant 30 números en 20 anys. Bé! Ens podem sentir satisfets perquè no es fàcil mantenir una publicació amb bons continguts com els seus. Com que la memòria és flaca i sobretot si ja ha passat una vintena d’anys, he hagut de fer un bon exercici de recordança. Sort dels CDS on any rere any, en Miquel i jo anàvem guardant els articles i informació de cada número . I de cop m’ha vingut ben present el dinar que fèiem, cap al juny, per planificar i organitzar el Fogall de Festa Major i fins i tot embastar els altres dos, perquè fins no fa massa en sortien entre dos i tres l’any. Les trobades preparatòries del Fogall les recordo molt vivament, a casa, al palau amb l’Òscar, anant a buscar col·laboradors, fent propostes , presentant-les a la junta quan ja només érem els redactors … Certament no ha estat mai complicat organitzar els seus continguts perquè gràcies a déu sempre hem trobat persones disposades a participar-hi. Ah! A més a més de treballar també fèiem un bon parèntesi per debatre si la Festa Major ha de caminar cap aquí o cap allà, si aquell any el pregoner seria…. Bé parlàvem d’aquests temes que mai no canses als amants de la Festa. I dels continguts a les portades fogallenques. De totes les seves portades, la que recordo més bé, perquè ens va fer molta il·lusió, a tota la junta d’en Josep Maria, va ser la del número 6 que coincidia amb la Festa Major de 1994, ja que per primera vegada sortia en color. Que bonica! L’Edu s’hi va lluir, tant, que crec que tots la tenim emmarcada a casa. Després d’aquella portada en van venir d’altres també molt ben fetes, però la primera va permetre que la revista assolís, al menys des de la voluntat de l’equip redactor, una categoria major. També recordo que la nostra idea era demanar la col·laboració d’un o una artista per a cada número nou. Així hi van participar la Núria Corretgé, la Marga Miret, en Pere Ros, en Miquel Marzal, l’Olga Gavaldà entre d’altres que ja em disculparan si no els esmento. Un cop enllestits els continguts, seleccionades les fotografies i il·lustracions o bé quan ja només era responsable de l’Estintol , venia l’àrdua feina de correcció. Si era el Fogall de Festa Major, generalment em tocava llegir tots els textos en plena canícula, i amb presses, moltes presses perquè calia enviar a impremta tot

el material, sinó no estaria a punt pel primer toc de gralla, però malgrat la calor que desprèn l’ordinador i el llum, tenia ben clar que el nostre Fogall també havia de sortir ben escrit, amb elegància i per una revista, la seva elegància és la llengua i tot i que de vegades maleïa el compromís, confesso que en veure’l imprès m’oblidava dels neguits passats i em sentia d’allò més satisfeta . Bé i per acabar que puc dir del meu Estintol!. Doncs que m’ho vaig passar molt bé pensant-lo, redactant-lo i rellegint-lo. El dia que em van proposar d’escriure un apartat específic amb aquest nom, perquè no va ser pas idea meva, no, sinó d’en Parés i d’en Marzal, crec, vaig fer cara d’estorament. Estintol? Què carai vol dir? Tan fàcil i clar que hagués estat fer servir un sinònim no? Doncs no! Ara bé ben aviat me’l vaig fer meu I m’agradava ser-ne l’autora i cercar temes i … I em feia feliç saber que hi havia força persones que se’l llegien i te’l comentaven. Però tot s’acaba, tot i que hi ha maneres I maneres d’acabar les coses, perquè els criteris d’hom són respectables però no costa gens, un correu electrònic, una trucada telefònica, per notificar-te que ja no cal la teva col·laboració, que la nova junta ha decidit, etc, etc Això que és signe de bona educació i sobretot en persones que compartim o hauríem de compartir uns objectius comuns, els de l’agrupació i que fem les coses per “amor a l’art” no van existir en la junta directiva i un any, ni el vull recordar, ni a en Miquel ni a mi se’ns va acomiadar, res. Gràcies! No passa res, però després de tants anys un copet a l’esquena a tothom li agrada. Si l’Estintol ha estat la meva modesta veu en una bona part dels distints números de la revista. El Fogall ha estat, és i voldria creure que serà el bon puntal de l’Agrupació. Pot canviar el format, pot ser digital, o poden canviar les veus i els articulistes però no deixeu mai que l’agrupació es quedi sense un mitja de comunicació propi perquè serveix d’enllaç amb el soci i fa de memòria col·lectiva. Salut i felicitats! PS records a tots els que durant aquests anys hem compartit un espai seu.

Àngels Parés i Corretger

19


De la creació del Centre d’Interpretació de la Festa de Sitges Joan Duran i Ferrer

Pressident de la Comissió redactora del Centre d’Interpretació de la Festa

L’Agrupació de Balls Populars de Sitges, en estreta col·laboració amb les regidories de Tradicions i Festes i de Cultura de l’Ajuntament de la vila i amb el nostre Consorci del Patrimoni, està endegant un projecte ambiciós i de vital importància per al folklore i l’expressió de cultura popular que ens defineixen com a sitgetans: la creació d’un Centre d’Interpretació de la Festa que reuneixi, en un espai ampli, patrimonialment significatiu i funcional, un discurs museogràfic modern i un espai polivalent dedicat a la pedagogia de la tradició, que, a l’ensems, posin de relleu l’extraordinari valor cultural i d’identitat -tant a nivell material com immaterial- de les nostres manifestacions festeres. La fase de creació del Centre en si serà precedida per un període, d’aproximadament un any, en què una Comissió formada per persones vinculades amb el moviment associatiu de la festa, amb l’estudi de les tradicions i la història de la vila de Sitges, amb la gestió cultural, la pedagogia i la museografia –nomenats, per consens, a proposta dels quatre ens patrons que llisto més amunt- idearà, estructurarà, pressupostarà, dissenyarà i escriurà el projecte en base el qual es materialitzarà el Centre d’Interpretació de la Festa. Per a l’Agrupació de Balls Populars de Sitges, que és l’entitat que, des de l’actual Junta Directiva i des de les Juntes que vaig tenir l’honor de presidir, ha impulsat la creació d’aquest Centre, és un repte majúscul vetllar per l’èxit de la proposta. Perquè, com associació cultural que nasqué per a garantir el manteniment i la difusió del folklore popular de la vila de Sitges, creiem que el gaudi, la comprensió i la valorització de les nostres arrels va més enllà de treure al carrer una bona part dels tradicionals balls que configuren el seguici de les nostres Festes Majors, i que dissenyar 20

un Centre d’Interpretació de les característiques que projectem elevarà a les cotes que li corresponen l’immens valor patrimonial de la nostra Festa. Des de l’entitat, volem remarcar el compromís ferm que l’Ajuntament de Sitges, mitjançant les regidories de Tradicions i Festes i de Cultura, ha explicitat en pro del projecte, i que ve donat per l’interès del consistori de protegir, conservar i donar a conèixer les nostres tradicions i el nostre folklore popular. Per la seva part, el Consorci de Patrimoni de Sitges s’ha implicat, des del principi, en el nostre projecte, i ens honora que sigui així perquè és l’ens titular, responsable i gestor d’elements materials de valor artístic i patrimonial cabdals en la nostra festa, com els Gegants de la Vila, obra de Josep Labarta (1987) i el Drac, obra d’Agustí Ferrer i Pino (1922), així com de la representació de la festa en diverses obres d’art. El Centre d’Interpretació de la Festa de Sitges, que neix, a més, amb la voluntat i l’absolut convenciment d’esdevenir transversal i d’interès per al màxim nombre de sitgetans, sitgetanes i visitants, servirà, n’estem convençuts, per a divulgar, exposar i fer pedagogia de la Festa Major de Sant Bartomeu i la de Santa Tecla, tot posant de relleu el seus elements més característics, fent especial èmfasi en la tradició, els balls populars i la imatgeria pròpia i definitòria del folklore sitgetà, sense oblidar, ans el contrari, tot el corpus artístic, literari i bibliogràfic que aquest ha generat. Tenim, ara sí, una gran oportunitat i compromís entre les mans. I procurarem, amb tota la nostra força, estima, coneixement i generositat, reeixir-hi. I ho farem comptant amb tothom. Colze a colze, treballem-hi! Que Sant Bartomeu i Santa Tecla hi intercedeixin... Bona Festa Major!


Vint-i-un anys d’aventures i desventures dels cap-grossos modernistes Núria Corretgé i Teresa Prió

“L’any 1992 dins el pregó de la Festa Major realitzat pel grup teatral La Cubana es van presentar dos cap-grossos nous per part d l’Agrupació. Representaven les figures de Santiago Rusiñol i Enric Morera. Per aquests dos personatges emblemàtics es va disposar una coreografia i música pròpies, essent el centre d’un ball de nana. Aquests dos elements folklòrics eren el centre d’un ball de nana format per dues parelles més i disposant d’una coreografia i una música pròpies.

M’ho vaig estar pensant, i molt…perquè el tema no era si em feia il·lusió o n’era capaç, sinó que l’encàrrec havia d’estar llest en només una setmana de temps. Tot just havia acabat Belles Arts i vaig trucar a la Teresa Prió companya de la facultat per veure si volia embarcar-se en una bogeria com aquella.

Degut a circumstàncies adverses aquests dos cap-grossos no van poder completar la Festa Major d’aquell any i ja no han participat més en els cercaviles de la nostra festa grossa.

Dit i fet, ens vam posar a buscar documentació gràfica sobre els personatges, a fer dibuixos, a esbossar el projecte... però de seguida vam veure que era pràcticament impossible seguir el procediment tradicional: fer els originals en fang, després construir els respectius motllos de guix i posteriorment treballar-los amb paper maché. És per això, que vam decidir provar i arriscar-nos a fer servir un altre tipus de materials.

El 1996 l’Associació d’Artistes Pintors de Sitges i l’Agrupació de Balls populars hem emprès una inicacitava comuna per tal d’aconseguir els diners necessaris per poder portar a terme la restauració dels capgrossos modernistes que representen les figures de Santiago Rusiñol i Enric Morera”

A partir de peces de porex blanc vam modelar els dos caps i posteriorment amb tires d’escaiola i de paper de diari encol·lat anàvem construint les parts principals afegint capes i capes. També vam fer servir altres materials com llanes per la barba de S. Rusiñol i afegits de porex per al cabell d’Enric Morera.

Amb aquesta intenció, al fulletó informatiu publicat a la Festa Major del 1996 la consigna lliurada era la de recaptar diners amb la venda d’apunts d’artistes de l’associació, i així poder sufragar part de la restauració dels dits capgrossos, que finalment vam portar a terme nosaltres mateixes.

Un cop acabats havíem de buidar-los. Vam fer servir rasclets, raspadors i finalment un dissolvent molt potent, alquímia urgent un pèl agosarada i tòxica. Però els havíem d’acabar com fos per ser inaugurats aquella Festa Major de l’any 1992.

L’aventura creativa començà a mitjans del mes d’agost del 1992 quan en Josep Ramon Parés membre de la junta de l’Agrupació em va demanar –a mi, Núria Corretgé- fer els cap-grossos de Santiago Rusiñol i d’Enric Morera.

Recordo amb simpatia que vam estar nit i dia treballant durant set jornades al Palau del Rei Moro, seu de l’Agrupació. Durant el dia, una munió de canalla venien entusiasmats a ajudar-nos. Als vespres en Parés ens donava un cop de mà portant-nos menjar i beure fins que els tres ens adormíem per terra o a qualsevol racó. 21


Arribava el dia en què havien de ser inaugurats; justament el dia del pregó de la Festa Major de Sant Bartomeu per la companyia teatral la Cubana i encara estàvem amb el pinzell en mà. Fent un sprint final se’ls van endur encara molls i tendres. Ens trobàvem amb l’ai al cor, patint per què els pobres que duien els cap-grossos no caiguessin morts en mig del Cap de la Vila degut a l’olor del dissolvent. Per aquest motiu van haver de ser restaurats al cap dels anys i tot això va ser possible gràcies a l’entusiasme i l’estimació de Pere Ros per aquells nans tan emblemàtics per a la nostra vila. Recordem vagament el dia de la inauguració perquè ens trobàvem en un estat d’embriaguesa i cansament que ens feia creure que estàvem vivint dins un somni de corredisses, xarangues, balls, tocs de gralles, carretilles i felicitacions. Sigui com sigui, el record de l’experiència és gratificant, i donada la urgència de l’encàrrec i el repte creatiu que suposava, el resultat va ser prou reeixit. Avui contemplem gratament la possibilitat d’anar un pas més enllà, i agraïm que els nostres capgrossos formin part d’una cultura pròpia i respectada; tot i que deixarem anar una forma , en donarem pas a una altra, amb el mateix esperit. Llarga vida, doncs, a les tradicions que ens uneixen, i al respecte per als seus creadors.

22


El trident del Garraf Joan Ignasi Gómez @txatxigomez

Sempre que em pregunten -no gaires cops, realment- sobre la Festa Major del meu poble no parlo amb un èmfasi bestial. No sé què tenim els vilanovins, que no acabem de creure en la festa Major. Les nostres figues, del nostre paner, es cullen al febrer. En moltes converses, per això, sorgeix l’eventualitat de pensar que estem en una zona privilegiada. Una és el Garraf i l’altra el Camp de Tarragona. Històricament, m’atreveixo a parlar d’un trident dins de les festes Majors del Garraf: Ribes, Vilanova i Sitges, per ordre de calendari, i així ningú s’enfada. En el món que s’ha generat des dels anys 80 on tot poble de Déu havia de tenir una Festa Major amb uns gegants, una bèstia i uns diables i tot plegat com més esperpèntic i innovador millor, han quedat indissolubles tres festes que encara, tret d’algunes esgarrapades, mantenen intacte la seva antiga olor. I és que quan algú va a buscar una tradició -com a mínim, jo- busca l’olor d’antic. No fer-ho seria com voler entrar en un antiquari i no voler sentir l’olor de vell, i de fusta, i de paper. Comencem per Ribes. La infinitat de Balls de Bastons és el primer que pot sorprendre als visitants. L’abolició de la cercavila o processó del dia del patró a la tarda és el segon que pot sorprendre si ja es té consciència de com són les festes al Penedès-Garraf i al Camp de Tarragona. Modernament, la idea sitgetana de vestir-se amb samarretes amb dorsal i barret s’ha estès al poble ribetà. Ribes toca amb Sitges, molt més que Vilanova. A la festa ribetana li falta un protocol i li sobra alguna cosa. La cercavila és excessivament llarga per la demanda i alguns balls, i això ja és una qüestió de gust personal, haurien de revisar allò que els avis en deien “el decoru”. La base a Ribes hi és. Festa mamada per tots els ribetans, dividits com sempre però festius i orgullosos com mai. Ho saben, ho senten.

Vilanova i la Geltrú. Ningú és profeta en sa terra. La Festa Major de Vilanova va ser, durant molt temps, allò que feien alguns mentre d’altres -la majoria, entre els quals m’incloc- estaven a la platja i el dia 5 ja pujarien a veure el Vot del Poble. Hi ha grans culpables que la Festa Major sigui un fet modern, que vol dir que està de moda, i que ompli carrers i places a vessar com no havia fet mai. A més, mou un programa d’actes que no té comparació dins de la comarca. Però, “Ai, pobre Vilanova!” com deia la cançó bastonera. Quan veig el seguici vilanoví tinc la sensació que tot plegat no encaixa i per un moment, en el procés de reconstrucció de la festa, tot s’hi val. Els vilanovins del Foment van recuperar una festa aniquilada per la Guerra Civil a partir del 1947, i a mitjans del cinquanta la cosa ja tirava prou bé. Als vuitanta, a la baixa. A finals dels noranta i principis del segle XXI, arriba el boom i alguns problemes amb el protocol. I l’enveja més gran que puc tenir com a vilanoví? Molt fàcil: a Vilanova encara ningú ha trobat la manera eficaç de fer participar tothom sense distincions. O balles, o res. I l’autèntica mania de duplicar, de pensar que si en surt una cosa, n’ha de sortir una altra d’igual i la permissivitat amb què això s’accepta. A Vilanova li cal, primer, que pugi la generació que ha mamat la festa i la coneix, i després, continuar amb la pedagogia. Tot i això, algú ho pot negar insistentment, però la Festa Major de Vilanova té un nom i el sap tothom: Carnaval. Joia de la corona pel que fa als valors: Sitges. A mi, digueu-me pilota. Tinc la sensació que a Sitges tot funciona i que tot segueix una mateixa línia. Personalment, no m’ha fet mai el pes el fet que una Àliga llenci foc, però entenc que segueix la línia del Drac -que aviat serà centenari- i això m’agrada. Els balls de Diables segueixen el mateix estil, també. Tot lliga. Assignatures pen23


dents: alguns balls que s’allunyen de la seva realitat històrica i algunes localitzacions. Què bo seria, després de la sortida de les dues, escoltar els versos -només de les colles que els canvien any rere any- al Cap de la Vila, com antigament. L’Hort de Can Falç no és un indret preciós. Que no t’agraden els timbals? D’acord, però segueixen un estil, una manera de fer. I poc més, m’agradaria destil·lar seriositat a la Processó de Sant Bartomeu i que una cercavila no entri per una porta i surti per una finestra. Ara, amb els temps que corren, difícilment tindrà remei. Aquestes eren les “cal”. I és que estem en un territori on ens costa tant anar units tots a una com criticar la festa pròpia quan escolta algú de fora. I el ribetà, el vilanoví, el sitgetà de base que no és un exaltat de les tradicions i no les menja totes, només les seves, desconeix les altres. I el pitjor de tot, desconeix que estem en una terra privilegiada i que desconeix les altres festes perquè són identitàries. Qui pot dir que els Dracs dels tres pobles no han esdevingut símbols de cadascun d’ells? No són festes per la festa. Són festes tan ben parides que ningú hi busca un símil enlloc, sinó que s’acontenta amb la seva i li sembla, sempre, la millor. Les tres festes Majors més històriques han esdevingut model i referència. Cubelles, Canyelles, Les Roquetes i Olivella han mamat d’aquestes tradicions. I fora de la comarca, uns quants més. La important Santa Tecla tarragonina va seguir exemples garrafencs i de l’Alt Penedès per a assentar les bases del seu seguici i del seu ritual. I a la resta de Catalunya han donat -i això a força de viatjar és palpable- el model Penedès com el bo i nosaltres, els garrafencs, en tenim bona part de culpa. Ningú pot passar de puntetes per la festa a Catalunya i no esmentar la nostra comarca. I són tan diferents, totes tres personalitats. La unitat que ens queda és la del Ball de Bastons. Tot i que tenim les nostres diferències coreogràfiques, l’estil que va arrelar al Garraf és imitablement preciós. Així mateix, altres colles de nova creació han optat per copiar aquest estil. Picades més lentes, però més bèsties. Al Garraf repudiem “palitroques” i escuradents. L’espectacle de veure les estelles saltant i el públic bramant amb gralles que no es fan sonar amb els pulmons, sinó amb el cor. El Garraf, amb paraules de Jofre Vila, és “una terra màgica”. Agraïts sempre al Massís que ens ha lliurat fins a última hora de les ínfules de Can Fanga i ha preservat la nostra manera de ser. I els Colls ens ha separat també, el just i necessari perquè els del nord i del sud elaboréssim el nostre caràcter diferenciat. I no en som conscients, però no es pot mirar des d’una altra manera que no sigui amb enveja el que tenim dins dels nostres límits comarcals.

24


De la gralla a l’audiència Joan Tutusaus i Martí @jtutusaus

Falten pocs minuts perquè l’estrident so de les gralles ompli cada racó del Cap de la Vila. El sol bat sobre la plaça, i tot de mans sostenen gots de plàstic que vessen cervesa, que refresca l’espera enmig de la xafogor. De manera gairebé anònima, una veu familiar saluda des de la cantonada d’un dels balcons per excel·lència de l’indret. Però la salutació no s’escolta des de la plaça, sinó des de multitud de receptors de ràdio situats a habitacions de persones grans, rere els taulells d’establiments comercials, o a cuines de restaurants. I, els darrers anys, fins i tot a ordinadors o telèfons mòbils situats a qualsevol coordenada del planeta. D’aquesta manera, les sitgetanes i els sitgetans que no volen o no poden ser-hi, sigui per feina, edat, salut o viatge, hi són, i poden retrobar-se amb la sensació íntima del primer moment de la Festa, aquell del nervi a flor de pell i del costum repetit. La ràdio, en aquest sentit, permet des de fa anys agermanar els que hi són amb els que hi voldrien ser, formant la comunió perfecta primer amb les ones hertzianes escampades pels barris de la vila, i d’uns anys ençà, gràcies als bits d’Internet, cap a la resta del món. La tasca dels mitjans de comunicació és interpretar la realitat i explicar-la de manera entenedora. Al mes d’agost, a Sitges aquesta realitat està estretament relacionada amb la petita catarsi col·lectiva de la Festa Major. Per això, les pàgines del setmanari local i els espais de la ràdio comencen a farcir-se d’informacions sobre les novetats i d’entrevistes als protagonistes des de l’instant mateix de la presentació del programa. Tot fa ambient i ens acosta a l’instant gairebé fugaç de les trenta-sis hores. Volem saber com i per què li van dir al pendonista que seria honorat portant el pendó. Volem conèixer interioritats de l’elaboració del pregó i com ens convidarà a la Festa l’única persona que, des de tribuna pública i posada per la casa gran, tindrà l’opció, si vol, de criticar-la. I ho volem saber amb un punt de xafarderia, malgrat que després, la ràdio ens retransmetrà en directe la solemnitat del moment, ens el repetirà més tard, i el

deixarà penjat a la xarxa per qui vulgui degustar amb la pausa merescuda la feina de setmanes o mesos de l’encarregat de pregonar la Festa. I finalment, l’Eco ens permetrà veure, negre sobre blanc, el discurs imprès, que més d’un acaba col·leccionant. La premsa local, la primera que va parlar de la Festa quan Sitges era un raconet agrícola i pescador que calçava espardenyes a peus del Mediterrani, és avui un valuós aliat dels investigadors a l’hora de traçar-nos un recorregut per la història de la nostra principal celebració. Vivim, però, en l’era de la imatge, i amb el temps s’hi va incorporar també la televisió. La presència habitual de càmeres va iniciar-se amb el tombant de segle, quan l’emissora local va ocupar algunes posicions de privilegi per mostrar diferents moments de la festa, en directe o en diferit. A la versió més raonada del paper, se li havia afegit el so de la ràdio, i acabava amb la imbatible veritat que és la imatge: allò que veus és allò que passa, no calen intermediaris. En aquest sentit, la televisió va ser la successora d’aquells esforçats afeccionats que, càmera de vídeo en mà, amb més o menys fortuna i encert es dedicaren durant anys a immortalitzar instants del cercavila o de la Sortida d’Ofici. L’entarimat per a la cobla del Cap de la Vila es convertia en privilegiada talaia per poder captar les evolucions del ram de la geganta o de la maça del Llucifer, moltes vegades prèvia discussió entre els qui lluitaven per assolir la millor perspectiva. Són alguns d’aquests enregistraments els que, gràcies a la pacient tasca d’un grup d’incondicionals i a la seva difusió per les xarxes socials, han estat claus per donar una ullada al passat i per saber d’on venim. Aquests guerrillers de la videocàmera, que van passar dels 8 mil·límetres a la Betacam, i de la cinta a la targeta de memòria, van ser els successors dels quatre acabalats que, amb recursos i valuoses càmeres de fotografiar de l’època, ens van llegar les primeres imatges de la Festa. Avui, quan una mu25


nió de telèfons mòbils permeten enregistraments de dubtosa qualitat des dels vorals, fent circular el cercavila talment com si fossin estrelles de cinema entre una mar d’objectius, aquelles imatges cobren més valor. A diferència de Carnaval, però, l’interès mediàtic extern per la nostra Festa ha estat històricament limitat. Gairebé ningú s’ha interessat per retransmetre al món les evolucions de gegants, foc i balls blancs, que malgrat la seva inqüestionable vàlua, a ulls d’un foraster no són gaire diferents d’altres gegants, foc i balls blancs. La nostra festa d’hivern té un inqüestionable magnetisme per la imatge, una visualitat contra la qual no poden competir, ni volen, les diades dedicades als nostres sants patrons. I la prova és que la primera televisió sitgetana, Telefot, es va articular al voltant del Carnaval i no va tenir continuïtat per Festa Major, de la mateixa manera com la majoria de grans televisions s’acrediten pel primer, i algunes l’han retransmès, però ningú es preocupa del segon. Ni tan sols el castell de foc, emmarcat en un dels millors escenaris que té Catalunya, i que provoca llargues cues a la carretera i aparcaments inversemblants a les voreres de la vila, ha merescut atenció televisiva. I tot plegat és bo. Els mateixos sitgetans que agraeixen l’interès mediàtic per la festa de l’ostentació, respiren quan la ignorància respecte a l’esdeveniment més folklòric permet viure’l d’una manera més reposada, més íntima, més de casa. No tenir el gran germà clavat al front fa que la vivència sigui, malgrat que col·lectiva, més íntima i particular. La inclusió d’Internet i les seves xarxes socials a les nostres vides, que van arribar per no marxar, ha incorporat el darrer element mediàtic a la història de la Festa. De Facebook a Instagram, el primer mitjà de comunicació bidireccional, on l’emissió se situa majoritàriament del receptor cap amunt i no a l’inrevés, viu amb l’esclat festiu de l’agost un moment d’efervescència. Les visites als portals amb fotografies o comentaris es multipliquen, apareixen pàgines amb tota mena de debats, alguns d’ells especialment agres. Aquest nou mitjà, tan lliure com incontrolat, és tan democràtic com la vida mateixa, o més, ja que en la mateixa mesura que facilita la difusió de documents històrics o l’accés gairebé immediat a multitud d’imatges i audiovisuals de la Festa, permet la desqualificació i la manca de respecte a partir d’una mal entesa llibertat d’expressió. El control que per bé i per mal exerceixen els mitjans de comunicació tradicionals desapareix, en benefici d’una anarquia informativa tan saludable com perillosa. Els mitjans s’han convertit, en definitiva, en part indestriable de la Festa. Sigui el paper, la ràdio, la televisió o Internet, han jugat un paper decisiu a l’hora d’interpretar-la, d’acostar-la a qui no pot ser-hi, i de reviure-la quan ja ha passat. I per tot plegat, aquella veu familiar que narra, amb coneixement i respecte, l’arribada al Cap de la Vila dels primers sacs de gemecs, precedint les gralles i els seus timbals, ha esdevingut participant de la Festa.

26


Fem cultura, reivindiquem Independència Dani Picas i Ribalta Tresorer de l’ABPS @Sasso_ Vivim en una època trepidant, per primera vegada en molt de temps la transició nacional cap a l’Estat propi és una possibilitat real i la societat catalana viu amb nerviosisme les noticies que van arribant, tot i que sovint siguin només paraules buides de contingut. El fet de que els catalans puguem percebre l’anhelada independència provoca a la societat sentiments accentuats (i contraposats) per un canvi que significa molt més que un Estat, ja que és una oportunitat per a tots els catalans d’obrir-nos al món i d’obtenir una llibertat econòmica, política i cultural molt important. Aquest canvi de panorama, impensable fins fa pocs anys, es deu a la empenta que ha donat el creixent moviment social de reivindicació dels sentiments nacionals. I si parlem de cultura i de moviments socials, hauríem d’estar parlant també de Festa Major... Però no és ben bé així. Els sitgetans no hem estat mai gaire d’utilitzar la Festa Major com a espai de reivindicació dels nostres drets com a ciutadans o com a nació, com si aquests dies fossin tan sols un aparador cultural que tapessin les demandes ciutadanes, per Festa Major sempre ha estat mal vista l’expressió popular d’una queixa o d’una exigència. Mentre en altres poblacions de grans i populars Festes Majors, sempre s’ha aprofitat per mostrar el desencant o l’expressió d’un col·lectiu, aquest tipus de manifestacions a Sitges han estat un element quasi invisible. Podríem posar els exemples de Vilafranca, Berga o Tarragona per citar-ne els més coneguts, on és difícil no trobar-hi constants referències a clams ciutadans, però fins i tot en les poblacions més petites i amb una Festa Major menys tradicional (Ribes, sense anar més lluny), la reivindicació pràcticament ha estat el motor que ha fet impulsar la Festa i li ha donat sentit. En canvi, a Sitges, mai ha estat així, talment com si la pròpia marca turística marqués un estàndard de comportament immaculat que prohibís qualsevol manifestació pública fora del que és estrictament de la pròpia Festa. I aquests és un comportament, des del meu punt de vista, molt erroni, ja que la utilització de la Festa Major per a reivindicacions ciutadanes dinamitza la festa i la fa més participativa i més actual. I més tenint en compte que la de Sitges surt, com la majoria de festes populars, d’una enorme implicació dels vilatans que la fan possible. Fins ara Sitges ha estat una excepció, però això

potser comença a canviar... Els crits d’Independència a la plaça de l’Ajuntament durant la sortida d’Ofici de l’any passat (que no dubto que enguany es tornaran a repetir), són només una petita mostra de com una festa popular pot servir per expressar un sentiment col·lectiu. I la utilització de la Festa Major per canalitzar aquestes sensacions no és casual, ja que és un espai de trobada de molts sitgetans, a nivell festiu i cultural, però també representa moltes emocions, i per tant és probablement el moment en que ens sentim més alliberats. I utilitzar la sortida d’Ofici per aquesta manifestació no és una falta de consideració vers la festa (com es va sentir dir) sinó més aviat el contrari. És un senyal de respecte a una festa que es manté viva i que permet utilitzar els seus recursos de punt de reunió de la ciutadania. D’alguna manera, el fet de que també a Sitges esdevingui normal expressar-nos en claredat és el resultat d’un treball que diversos col·lectius sitgetans porten fent durant els darrers anys, amb iniciatives com la de penjar l’estelada al balcó per Festa Major o el repartiment d’adhesius, barrets i material divers de simbologia similar. Més enllà d’això, el que hem de tenir clar, és que les Festes Majors són una part clau de la cultura del país, i al representar els seus balls estem defensant, cadascú a la seva manera, els nostres sentiments nacionals més profunds. Les cercaviles de les nostres Festes inclouen un gran grapat d’elements culturals que les fa úniques. I aquesta gran mescla d’elements de diferents orígens (religiosos o pagans), amb major o menor grau de solemnitat o de festivitat, amb més o menys variacions al llarg del pas del temps, és un dels pilars principals de la nostra cultura. I potser fins i tot podria ser considerada una peça fonamental pel creixement del sentiment catalanista i un element de lluita útil durant tot aquests anys per la defensa de les nostres tradicions. La fal·lera actual pels balls populars, que ha significat la recuperació de desenes de balls al llarg de la nostra geografia, la proliferació de gegants o de colles de diables, les llistes d’espera i les rotacions per formar-me part, són elements que a Sitges fa anys que en podem gaudir, però que a moltes poblacions ha sigut una novetat de la darrera dècada. Aquest creixement cultural ha pogut servir de motiu d’arrelament a la cultura catalana per 27


a moltes persones, i ja no només per a gent vinguda de fora, sinó també per a nascuts aquí. El fet de mostrar la cultura d’un país tal com és i sense complexos ni prejudicis (que molts balls populars n’han tingut i alguns en continuen tenint) ha contribuït a augmentar el respecte cap al propi país. Un gran exemple en són els castells, convertits en un autèntic símbol de la cultura catalana, amb valors tant exemplars com l’esforç i la cooperació, que han provocat l’assoliment de fites impensables fins fa poc i també la proliferació de colles arreu, fins i tot en llocs de nul·la tradició. Podríem dir que s’han convertit en un estendard de la cultura popular, desplaçant el que dècades enrere va ser la sardana (molt al meu pesar). Aquesta contribució que els balls populars han aportat al sentiment català és potser només un motiu indirecte, però és fonamental per entendre unes reivindicacions que serien injustificables només per temes culturals o econòmics. Tot i això, no hem d’oblidar que, com el seu nom indica, els balls populars són formats per un conjunt de gent de tota mena, amb ideologies completament diferents, però al final, d’una manera o altra, tots hem d’assimilar que al participar en la Festa, estem defensant el mateix, una cultura pròpia i sobretot una cultura viva, que neix dels nostres avantpassats però que la reivindiquem i la promocionem ara com a símbol del nostre sentiment identitari i com a eina del nostre procés nacional.

28


Com ha canviat el conte! Rita Marzoa i Font @marzoar

Seré un puntet narcisista, i gremialista en aquestes ratlles que m’encarrega el Salme. Vaig pensar que podria explicar-vos la gràcia que em va fer veure, més de 43 anys després que me la fessin, una mena de fotorèplica de la Cinta, la filla del Joan i la Joana, amb el mateix gest que jo ara fa més de 8 lustres. La vaig trobar al facebook, i sa mare la justificava dient “La Cinta fent l’aleta”. Digueu-me si no són gairebé idèntiques. Jo ballava el Porompompero!

Qui no entengui la importància dels canals públics nacionals; qui dins d’aquests canals no entengui la importància d’oferir uns referents, i divulgar un imaginari col·lectiu, no haurà entès com es construeix una identitat. Jo vaig tenir la sort de viure a Sitges i viure Sitges, i per això lo del porompompero va quedar en anècdota. La fortalesa de veure castells en prime time és d’un abast importantíssim. Per això cal exigir que els nostres mitjans públics no es dissolguin en aquesta mena d’estafa que anomenen crisi.

Ara que vingui algú a dir-me que els referents no són importants. Que educar i fer viure la cultura popular no és fonamental. Jo devia estar veient algun programa a l’única cadena de TV que hi havia aleshores, TVE. La Cinta ha tingut la sort de poder tenir, abans de les retallades, un canal exclusiu per a infants en català (ara ja no existeix), i disposa de referents mediàtics molt potents en la seva llengua que malden per omplir el nostre imaginari posant en valor les nostres arrels.

29


Justificació de la festa Bienve Moya-Domènech @BienveMoya

La festa és una malaltia que s’encomana, neix d’un estat rememoratiu (memorial) individual i es trasllada a l’estat col·lectiu. I aquest complex sentiment no és fútil, xaró, ranci o caduc. Crec, com Marc Fumaroli, que la veritable modernitat, la modernitat progressista, és aquella posició crítica respecte a les estratègies de falsa racionalització, d’uniformització a la baixa i banalització universal que caracteritzen la modernitat capitalista i tecnològica. I la festa, la festa popular, és, creu-me, amic lector, un formidable antídot contra els mals de la falsa modernitat que campa entre nosaltres en aquest començament de segle. Hom pot entendre la Festa, com un pacte de no agressió, com un espai mental i físic desconflictivitzat, que la comunitat, la societat local, sector social o d’afinitat d’interessos, utilitza per retrobar-se, reconèixer-se, i fa servir com eina de socialització. Des de la festa popular, les noves generacions tenen l’oportunitat de conèixer les normes i formes pròpies (locals versus nacionals) davall les quals s’hi han reconegut els seus antecessors; i als nous membres arribats ja adults a la comunitat, els ho mostra i inicia per a poder ser acceptats com a membres comuns de ple dret. Però en aquest espai desconflictivitzat, no significa que s’hagi esborrat el conflicte per sempre. El conflicte és un element bàsic de tota dinàmica

social, i precisament en la festa apareix en concurrència amb la competició i en l’ostentació. Però, atenció, hi apareix de forma ritualitzada, simbòlica, amb la seva litúrgia, i per tant desposseït d’agressivitat, d’aquí que parlem de pacte de no agressió. Tota festivitat té necessitat d’una litúrgia medul·lar. Sovint part d’aquesta litúrgia, la més íntima, la més arcana, no és necessàriament coneguda per tots aquells que celebren la festa. Molts d’ells ni tan sols solen assistir a la celebració d’aquest espai medul·lar. A aquesta litúrgia nuclear de la festa, però, no deixen d’assistir-hi (de viure-la) una destacada minoria de ciutadans, que hom podria anomenar mantenidors. Aquests mantenidors solen ser un sector memorial que recorda i detenta els ressorts ‘tradicionals’ de la commemoració: hores adequades, formes, condicions dels dies preliminars que cal complir, etc. Sovint aquest nucli no coincideix necessariament amb els ‘organitzadors’ anuals. Aquest nucli de mantenidors sent i està de festa quan arriba el moment i fa de nunci, portantveu autoritzat i dinamitzador de la festa a la ciutat. Aquest nucli, sens dubte elitista sol ser, en canvi, interclassista, i sol passar força desapercebut per a la majoria de ciutadans. Gaudeix d’un cert anonimat (condició bàsica dels qui mouen la festa), passa


inadvertit, i per tant presenta un cert caràcter exclusivista. Però la festa que perd, o que ja no pot seguir produint, aquest nucli de mantenidors, entrarà indefugiblement en decadència. La festa tradicional, amb tota lògica, s’ha creat durant la llarga etapa humana de l’economia agrària, per tant està , encara avui, marcada per l’avenir del primitiu temps agrari o natural: el pas dels astres pel cel aparent, els fenòmens meteorològics i la seva relació amb l’economia humana han marcat el calendari festiu. Al llarg dels segles, però, al gran cicle festiu relacionat amb el temps natural s’hi han anat afegint les creences religioses i els esdeveniments històrics més cabdals, en definitiva la civilització de cada part del món. La festa també reclama intersectorialitat i intergeneracionalitat. Cada sector, capa o grup, de la societat que la celebra, poden tenir o protagonitzar parts de la festa, però la condició és que aquestes parts es reconeguin com un tot social. Per últim, cal advertir que la festa es desenvolupa en l’espai públic i comú. El necessita. La festa no resisteix en l’espai privat. L’espai privat pot acollir sectors de tota mena d’afinitats, socials, d’edat, sectorials, etc. Però és en l’espai públic on la festa popular pren la seva dimensió social.

31


La Festa Major pels nĂşvols i dels nĂşvols! Florenci Salesas i Pla

32


PROGRAMA · FESTA MAJOR 2013 DIMARTS 20 D’AGOST 18.00h Carrer Garraf, 11 Inauguració de l’exposició de la imatge de sant Bartomeu. A càrrec de Mn Josep Pausas, rector de la parròquia, que romandrà exposada al domicili del Pendonista, el senyor Esteve Ferré i Planas, al carrer de Garraf número 11, fins el dia de la Vigília a l’hora de la Processó Cívica. Després de la inauguració, l’exposició romandrà oberta fins a les nou del vespre.

19.00h Carrers de la Vila PASSACARRERS amb la Sidral Bass Band i INAUGURACIÓ DE LES BARRAQUES, organitzades conjuntament per l’Associació de DJ’s de Sitges, l’Agrupació de Balls Populars de Sitges, l’Ateneu Popular, la Colla Jove de Castells de Sitges, el Casino Prado Suburense i la Societat Recreativa El Retiro, amb el suport de la Comissió. Les Barraques seran emplaçades al passeig de la Ribera, al costat del Monument a El Greco. Des d’allà s’iniciarà el passacarrers, que recorrerà les seus de les entitats organitzadores.

19.30h Palau del Rei Moro Lectura del PREGÓ SATÍRIC de Festa Major a càrrec de Jordi Cubillos, Críptic. Tot seguit es presentarà la Pubilla i l’Hereu de l’entitat i es durà a terme el reconeixement al soci. Els nous cabeçuts d’en Santiago Rusiñol i n’Enric Morera donaran la benvinguda als assistents. La festa clourà amb un petit refrigeri i una copa de cava. Acte organitzat per l’Agrupació de Balls Populars de Sitges.

22.30h Plaça de l’Ajuntament PREGÓ DE LA FESTA MAJOR a càrrec de Xavier Gimeno. El pregó estarà interpretat en Llengua Catalana de Signes. En cas de pluja o mal temps, el pregó es farà a l’església parroquial. En acabar, i per celebrar l’inici de la Festa Major, es servirà una copa de cava.

Tot seguit, davant del Monument a El Greco, CONCERT amb les exitoses formacions Kayo Malayo, Pirats Sound Sistema –a càrrec de l’organització de les Barraques- i de diversos DJ’s, que culminaran amb alegria la primera nit de la Festa.

DIMecres 21 D’AGOST d’11 a 14h / de 18 a 22h Carrer Garraf, 11 Exposició de la imatge de Sant Bartomeu. D’onze del matí a dues del migdia i de sis de la tarda a deu del vespre, EXPOSICIÓ DE LA IMATGE DE SANT BARTOMEU, patró de la nostra Vila, al carrer de Garraf núm. 11.

19.00h Passeig de la Rivera Festa Infantil Davant del Monument a El Greco. Amb mini Festa Sonora, animació i actuacions per a petits i grans. Acte organitzat pel col·lectiu de les Barraques.

19.00h Palau del Rei Moro XERRADA sobre FESTES MAJORS, O NO, PECULIARS DE CATALUNYA, moderada per Joan Ignasi Gómez, i amb la participació de Joan Ribet en representació de la Festa dels Pirates de Premià de Mar, de Paco Cruz en nom de la Festa Major de Blancs i Blaus de Granollers, i d’Edgar Mata com a representant de la Festa de la Fil·loxera de Sant Sadurní d’Anoia. En acabar, s’obsequiarà els assistents amb una copa de cava. Acte organitzat per l’Agrupació de Balls Populars de Sitges.

21.00h Passeig de la Rivera Festa sonora

21.00h Jardins del Retiro Concert BLAUMUT I CATARRES EN CONCERT. Les entrades, al preu de 10€, són a la venda de forma anticipada a El Retiro, al Bar El Cable, al Janio’s Bar i a l’Ateneu Popular. El mateix dia del concert es podran adquirir entrades a taquilla al preu de 15€.

Davant del Monument a El Greco, FESTA SONORA amb DJ’s locals. Funk, rock, electro, new wave, tech house, espectacle de llums i projeccions que ens faran ballar fins la matinada. Acte organitzat pel col·lectiu de les Barraques.

33


DIjouS 22 D’AGOST a partir 14h Carrer Garraf, 11 EXPOSICIÓ DE LA IMATGE DE SANT BARTOMEU, patró de la nostra Vila, al carrer de Garraf núm. 11, des de les onze del matí fins a les dues del migdia i de sis de la tarda i fins que acabi l’acte de lliurament de la Bandera.

13.00h Ateneu Popular A partir de la una del migdia, VERMUT DE FESTA MAJOR al local de l’Ateneu Popular de Sitges, al carrer de Sant Bartomeu núm. 40. L’Ateneu anima a tots els sitgetans a compartir aquest moment i a celebrar l’arribada de la Festa. Acte organitzat per l’Ateneu Popular de Sitges.

22.30h Parròquia de Sant Bartomeu i Santa Tecla LLIURAMENT DE LA BANDERA amb recital de poemes i cant dels Goigs de Sant Bartomeu. Aquest any s’estrenarà un poema de Magda Altabella. A continuació, i acompanyats de la sitgetana Agrupació Musical Suburband del Retiro, cercavila fins al domicili del president de la Comissió: Baluard, plaça de l’Ajuntament, Major, Cap de la Vila, Jesús, Sant Bartomeu, Sant Gaudenci, Illa de Cuba i avinguda d’Artur Carbonell. En arribar la Bandera, SÍNDRIA per a tothom. La Comissió de Festa Major i Santa Tecla us convidarà a una sindriada, celebrant la tradició que acostuma a aplegar la família i els amics després del castell de foc tot refrescant-se amb aquesta fruita. Amb el patrocini de “Fruites i verdures La Sínia” del Mercat Municipal.

18.30h Palau del Rei Moro

23.00h Hort de Can Falç

VESTIM ELS GEGANTS MOROS, la La-hia i en Fa-luch. Acte organitzat per l’Agrupació de Balls Populars de Sitges.

CINEMA A LA FRESCA amb la projecció de la pel·lícula Rocky horror picture show. Acte organitzat per Cine Club Sitges.

18.30h Escorxador

23.30h Passeig de la Rivera

VESTIM ELS GEGANTS DE LA VILA I ELS GEGANTS AMERICANOS.

HAVANERES amb el grup Mar i Vent. En acabar, cremat per a tothom.

DIvendres 23 D’AGOST a partir 11h Carrer Garraf, 11 A partir de les onze del matí i fins a l’hora de la processó cívica, EXPOSICIÓ DE LA IMATGE DE SANT BARTOMEU, patró de la nostra Vila, al carrer de Garraf núm. 11.

12.00h ENTRADA DE GRALLERS pels carrers Sant Francesc, Cap de la Vila, Major i plaça de l’Ajuntament. Les diverses formacions oferiran llurs tocades inaugurals en homenatge als fundadors de la Festa Major.

14.00h A les dues en punt del migdia des de la platja de La Fragata, ENCESA DELS 21 MORTERETS, a càrrec de la Colla Jove de Castellers de Sitges, que enguany celebra el seu 20è aniversari, i REPICADA DE CAMPANES. A la mateixa hora al Cap de la Vila, la

Cobla Sitgetana interpretarà les sardanes La Processó de Sant Bartomeu, d’Antoni Català i Vidal, i La Festa Major, d’Enric Morera i Viura. A la mateixa hora i des de la plaça de l’Ajuntament, SORTIDA DELS ENTREMESOS I ELS BALLS POPULARS: Gegants, Cabeçuts, Drac, Àliga, Diables, Bastons, Cercolets, Panderetes, Pastorets, Cintes, Gitanes i Moixiganga, acompan-

19.30h Palau del Rei Moro ASSAIG DE FESTA MAJOR DE LA COLLA JOVE DE CASTELLERS DE SITGES, obert a tots els sitgetans i les sitgetanes. En acabar l’assaig, es presentarà la Pubilla de la Colla Jove i s’oferirà un concert a càrrec de Wyombo de Ribes.

34

yats de l’Agrupació Musical Suburband del Retiro. En arribar al Cap de la Vila, la Moixiganga farà la seva representació completa. A mesura que arribin a l’Hort de Can Falç -en honor al Batlle, les autoritats i tot el poble que hi assisteixi- i a l’Hospital de Sant Joan Baptista, les colles faran una actuació de lluïment i es representaran tots els balls amb parlaments (Ball de Diables, Ball de Cercolets, Ball de Pastorets i Balls de Gitanes). Algunes colles actuaran, també, davant la residència geriàtrica Les Magnòlies.


18.00h Cap de la Vila

23.00h Castell de foc

ACTUACIÓ CASTELLERA a càrrec de la Colla Jove de Castellers de Sitges.

Des de la Punta, la Fragata i els espigons, APOTEÒSIC I MONUMENTAL CASTELL DE FOC a càrrec de Pirotècnia Igual SA i amb disseny artístic a càrrec dels pirotècnics Isidre Pañella i Xavier Galan.

19.00h Processó cívica A les set de la tarda, des de l’avinguda d’Artur Carbonell número 22, domicili del President de la Comissió de Festa Major i Santa Tecla, Rafel Font i Buixens, PROCESSÓ CÍVICA. Els balls populars, entremesos i músics, acompanyats de l’Agrupació Musical Suburband del Retiro i de les autoritats, passaran a recollir el tabernacle de Sant Bartomeu al domicili del Pendonista de la Festa Major 2013, el senyor Esteve Ferré i Planas, al carrer de Garraf número 11. Recorregut: Artur Carbonell, Illa de Cuba, Jesús, Rafel Llopart, Joan Maragall, Plaça del Dr. Robert, Avinguda Balmins, Travessera Balmins, de Garraf, Port de n’Alegre, Davallada, plaça de l’Ajuntament i Baluard. A les portes del temple parroquial els balls rebran la imatge de sant Bartomeu que, acompanyada per les autoritats, el Pendonista i els i les Cordonistes, serà col·locada al presbiteri per presidir els actes litúrgics de la diada.

En acabar la processó al Palau del Rei Moro SOPAR DE COLLES DE L’AGRUPACIÓ al Palau del Rei Moro. Les persones que no participen en cap ball de l’entitat hauran de reservar i abonar, si hi volen assistir, un tiquet de 5€ a la secretaria de l’ABPS abans del dia 21 d’agost. Acte organitzat per l’Agrupació de Balls Populars de Sitges.

Per viure un CASTELL DE FOC EN CALMA, la Comissió habilitarà amb cadires la zona del Passeig de la Ribera entre els restaurants Pic-Nic i Kansas (tocant a mar). Durant el majúscul espectacle pirotècnic els assistents gaudiran d’una degustació de cava. Preu del tiquet: 5 euros. Les persones amb mobilitat reduïda entraran de forma gratuïta. Amb la col·laboració del Grup Matas Arnalot. Acabat el castell de foc, BAIXADA DELS BALLS POPULARS PER LES ESCALES DE LA PUNTA, desfilada fins al Monument a El Greco i tornada fins al carrer Nou.

A continuació, al passeig de la Ribera, REVETLLA SARDANISTA amb la Cobla Sitgetana. REVETLLA DE FESTA MAJOR amb l’actuació de l’orquestra Allioli i, seguidament, de DJ’s, que ens convidaran a ballar fins que gairebé es faci de dia.

DIssabte 24 D’AGOST 6.00h Alegre i festiva Matinal

anar vestit de blanc, amb espardenyes de betes i dur una faixa. Recorregut: Baluard, Fonollar, Baluard Vidal i Quadras, Port de n’Alegre, Rafel Llopart, Sant Damià, Sant Sebastià, Jesús, Sant Bartomeu, Sant Gaudenci, Sant Josep, Espalter, plaça del Pou Vedre, Bassa Rodona, Joan Tarrida, plaça de la Indústria, Marquès de Mont-roig, Parellades, Cap de la Vila, Major i Ajuntament.

10.30h Església Parroquial de Sant Bartomeu i Santa Tecla Solemne Ofici SOLEMNE OFICI CONCELEBRAT EN HONOR AL QUI DE SITGES N’ÉS PATRÓ, SANT BARTOMEU APÒSTOL. Presidirà la celebració Mn. Josep Pausas, rector de la parròquia. Enguany, a l’ofertori, el Ball de Pastorets de l’ABPS, que celebra el seu 35è aniversari, farà l’ofrena, en nom de tot el poble, al nostre Sant Patró. En acabar la celebració, cant dels Goigs del Sant i veneració de la relíquia. Acabat l’Ofici, APOTEÒSICA SORTIDA D’OFICI. Desfilada musical amb la Banda, que acompanyarà les autoritats fins a l’Ajuntament. Seguidament actuaran, alhora, tots els balls i els seus respectius músics, que junt amb la Cobla Sitgetana i l’Agrupació Musical Suburband del Retiro, dibuixaran un dels moments més màgics de la nostra Festa Major. Després de l’actuació dels balls i entremesos, la Banda interpretarà Els Segadors, l’himne nacional de Catalunya. A continuació, a la plaça de l’Ajuntament, EXHIBICIÓ CASTELLERA a càrrec de la Colla Jove de Castellers de Sitges.

A les sis de la matinada des del Baluard Miquel Utrillo i Morlius, ALEGRE I FESTIVA MATINAL. En despuntar el dia de Sant Bartomeu, que de Sitges n’és Patró, els entremesos, els balls populars i els músics tornaran a desfilar pels carrers de la vila. Seguint la tradició, la Comissió obsequiarà a les senyores amb oloroses flors. Tothom que ho desitgi es pot afegir a l’alegre passada de faixes. Només cal 35


19.30h Processó en honor de Sant Bartomeu Pas del tabernacle de Sant Bartomeu pels carrers i les places de la vila, acompanyat de tots els sitgetans i les sitgetanes que ho desitgin. Presidirà aquest acte processional el senyor rector de la parròquia, Mn. Josep Pausas Mas, i hi assistirà l’Il·lustríssim Ajuntament. Com és costum, el tabernacle anirà precedit de tots els balls populars, els grallers i la Banda L’Espiga d’Or de Deltebre. El ganfaró parroquial i el tabernacle de Sant Bartomeu serà portat pel cos de portants de Sant Bartomeu i Santa Tecla. S’ha designat com a Pendonista de la Bandera de Sant Bartomeu al Sr. Esteve Ferré i Planas, qui ha nomenat com a Cordonistes la Srs. Josefina Planas i Fortuny i Olga Ferré i Planas, conjuntament amb els Srs. Marc Hill i Gumà i Ignasi Rubí i González. La Processó de Sant Bartomeu farà el següent recorregut: Baluard, plaça de l’Ajuntament, d’en Bosch, Davallada, Barcelona, Santiago Rusiñol, Jesús, Sant Bartomeu, Sant Gaudenci, Sant Francesc, Cap de la Vila, Parellades, Bonaire, passeig de la Ribera, Nou, Major, plaça de l’Ajuntament i Baluard. Al pas de la processó pel passeig de la Ribera, el seguici religiós serà saludat amb salves de morterets i tocs de campanes. La Cobla Sitgetana interpretarà les sardanes Els Gegants de Sitges i La Processó de Sant Bartomeu, dels mestres Tomàs Gil i Membrado i Antoni Català i Vidal, respectivament. En arribar la processó al Baluard, els balls i músics envoltaran el tabernacle, fent el darrer homenatge al nostre Patró, mentre esclaten focs artificials i repiquen de valent les campanes durant la més que emotiva ENTRADA DE SANT BARTOMEU A L’ESGLÉSIA PARROQUIAL. A continuació, a dins del temple, pregària de cloenda. Tot seguit, davant de l’Ajuntament, BALLADA FINAL DE LES BÈSTIES DE FOC I DELS GEGANTS, per acomiadar els actes tradicionals de la nostra Festa Major.

En acabar, FI DE FESTA al Palau del Rei Moro. Acte organitzat per l’Agrupació de Balls Populars de Sitges.

36

A la mateixa hora, al passeig de la Ribera, GRAN BALL DE FESTA MAJOR amb l’actuació de l’orquestra La Banda Puig i de diversos DJ’s.

DIUMENGE 25 D’AGOST 11.30h Parròquia de Sant Bartomeu i Santa Tecla MISSA EN SUFRAGI DELS DIFUNTS DE LA NOSTRA VILA. Som convidats a recordar els qui, amb nosaltres, visqueren amb goig la nostra festa. Preguem perquè visquin l’alegria que mai s’acaba.

12.30h Hort de Can Falç VERMUT DE SANT LLI.

18.00h A les escales de la punta Fotografia “20 anys fent Castells”. I a dos quarts de set a la plaça de l’Ajuntament, EXHIBICIÓ CASTELLERA DE FESTA MAJOR, amb les colles Minyons de Terrassa, Castellers de les Roquetes i la Colla Jove de Castellers de Sitges.

18.30h Hort de Can Falç BALL PER A LA GENT GRAN amb el duet musical Josep & Kim.

22.00h Parròquia CONCERT D’ORGUE de Sant Bartomeu, a càrrec de Jordi Cabré. L’activitat s’emmarca dins el cicle Els Orgues de Catalunya, organitzat per l’Associació Catalana de l’Orgue..

22.30h Passeig de la Rivera FES-TE LA PENÚLTIMA, un concert per acomiadar la Festa Major amb so, imatge, llum... i la música d’elTour 2M13, que revoluciona el públic per on passa, amb els DJ’s Ernest Codina, Roger Carandell, Gino Diamantini i moltes sorpreses més.

22.15h Platja Sant Sebastià REVETLLA SARDANISTA DE CLOENDA amb la Cobla Maricel. Amb un vistós joc de pirotècnia i degustació de coca i vi bo, acomiadarem la Festa Major.


Actes a les entitats i altres activitats de Festa Major

Activitats esportives

Dissabte 17 d’agost al vespre i Diumenge 18 d’agost En horari de les celebracions de la Parròquia, EXPOSICIÓ DE LA BANDERA DE SANT BARTOMEU.

Dijous, 15 d’agost De 19.30 h a 21.30 h, Torneig de Festa Major al Camp Municipal d’Aiguadolç: UES (1r equip) - Roda de Barà Organitzat per la Unió Esportiva Sitges

Dissabte 17 d’agost A dos quarts de deu de la nit, LUNCH DE FESTA MAJOR al Casino Prado Suburense. Amb còctel de benvinguda, presentació de la nova Pubilla de l’entitat i amb l’artista Moncho en concert. Reserves a la secretaria de l’entitat. Acte organitzat pel Casino Prado Suburense. Diumenge 18 d’agost A les set del vespre a l’Espai Cultural Pere Stämpfli, CONFERÈNCIA al voltant dels “Aspectes legals de la Festa”, a càrrec del lletrat Nacho Benazet Navarro. Acte organitzat pel Grup d’Estudis Sitgetans.

Diumenge, 1 de setembre De 19.00 h a 21.00 h, Torneig de Festa Major al Camp Municipal d’Aiguadolç: Suburense masculí - Marianao Organitzat pel Club Futbol Suburense La Xurreria Teruel s’instal·larà al Passeig de la Ribera durant els dies de Festa Major. La Fira d’atraccions estarà oberta del 10 al 25 d’agost al Parc de Can Robert. Durant els dies 25, 26 i 27 d’agost s’instal·larà una fira de productes artesanals al passeig de la Ribera.

Divendres 23 d’agost A partir de les nou del matí, ESMORZAR POPULAR a La Lira (als Jardins del Retiro). Acte organitzat per la Societat Recreativa El Retiro. Dilluns 26 d’agost A les deu de la nit, als Jardins de la Societat Recreativa El Retiro, SOPAR-BALL DE CASATS amb l’artista Andreus Quartet i Disco Marín. Reserves a la secretaria de l’entitat. Acte organitzat per la Societat Recreativa El Retiro. Divendres 30 d’agost A les set del vespre a l’auditori de l’edifici Miramar, presentació de la PEÇA DEL MES “La Moixiganga de Sitges”, de Lola Anglada, a càrrec de Joan Duran i Ferrer, poeta i expresident de l’ABPS. Acte organitzat pel Consorci del Patrimoni de Sitges. Del 5 al 26 d’agost Als Salons socials de la Societat Recreativa El Retiro, CAMPIONATS SOCIALS DE FESTA MAJOR: XIX Trofeu Jaume Andreu de billar, I Trofeu Tertúlia Bohèmia de dòmino i XVI Trofeu Joan M. Jimeno de botifarra. Actes organitzats per la Societat Recreativa El Retiro. 37


C/ Ramon Dalmases, 18 08870 Sitges

Tel: 938 949 713 info@iabarcelona.es

www.iabarcelona.com

POLLERIA LA PRINCIPAL Nยบ22 MERCAT MUNICIPAL DE SITGES 676 871 528


Bona festa major!

Avinguda Cami de la Fita, 44 08870 Sitges

T 677 478 415 M fitagar@hotmail.com


PROGRAMA · Santa Tecla, Festa Major Petita de Sitges divendres 13 de setembre 20.00h Ateneu Popular de Sitges INAUGURACIÓ DE L’EXPOSICIÓ “Les 30 millors fotografies del 1r Concurs Fotogràfic de la Festa Major de Sitges a Instagram”. Durant l’acte s’entregaran els premis als tres primers classificats. L’exposició romandrà oberta fins al 29 de setembre. Acte organitzat per l’Agrupació de Balls Populars de Sitges

dissabte 14 de setembre 21.00h NIT DE FOC A les 21.00h des de la plaça de l’Ajuntament, ESPECTACLE PIROTÈCNIC pels carrers del casc antic de la vila a càrrec del Grup Espetegafoc. Seguidament, a la plaça de l’Ajuntament, DEMOSTRACIÓ D’ENCESES de les colles locals de diables i bèsties (Colla Vella de Diables de Sitges, Drac de Sitges, Colla Jove de Diables de Sitges, L’Àliga de Sitges i Colla de Diables de l’Agrupació de Balls Populars de Sitges) i de les dues colles convidades, els Dimonis d’Alaró (Mallorca) i “El Pollo” d’El Prat. A mesura que acabin, les colles baixaran, només amb repicada de timbals, fins al Passeig de la Ribera (Major, Nou). A les 22.30h, CORREFOC des de La Fragata fins als gronxadors, volta fins al Xiringuito i tornada. I encesa final al passeig de la Ribera, davant dels gronxadors. En acabar, al mateix lloc, fi de festa amb el CONCERT de Brams i Rumb al Bar, organitzat per La Saca. 40

diUMENGE 15 de setembre 10.00h Concentració de Gegants i Cabeçuts infantils al carrer Jesús, des de la cruïlla amb el carrer de Santiago Rusiñol. Seguidament, CERCAVILA fins al Parc de Can Bóta (recorregut: Jesús, Cap de la Vila, Parellades, plaça del Pou Vedre, Parc de Can Bóta). En arribar faran una BALLADA conjunta. Seguidament al Parc de Can Bóta, EXHIBICIÓ DELS BALLS INFANTILS: Ball de Bastons, Panderetes, Pastorets, Cercolets, Cintes, Gitanes i Moixiganga.

17.30h A la cruïlla del passeig de Vilafranca amb el carrer Espalter, concentració de dracs infantils. Seguidament, CERCAVILA pel carrer Espalter, Camí de Santa Bàrbara, Joan d’Àustria, Mossèn Joan Llopis Pi i Parc de Can Bóta, on faran l’ENCESA final. Seguidament, representació del BALL DE DIABLES INFANTIL. A càrrec de la colla de l’Agrupació de Balls Populars de Sitges, la Colla Vella i la Colla Jove.

divendres 20 de setembre 18.00h Inauguració de l’EXPOSICIÓ DE LA IMATGE DE SANTA TECLA, Patrona de la Vila, al domicili de la pendonista, al carrer Illes Balears, número 9. La inauguració anirà a càrrec de Mn. Josep Pausas, rector de la parròquia. L’exposició romandrà oberta, aquest dia, fins a les nou de vespre. A les deu de la nit a la Societat Recreativa el Retiro, NIT DE LES PUBILLES. Lunch-Ball amb la proclamació de la Pubilla de Sitges 2013. Reserves a la secretaria de l’entitat. Acte organitzat per Foment del Turisme de Sitges. Amb la col.laboració de Bodegues Torres.

dissabte 21 de setembre D’ 11 a 21h EXPOSICIÓ DE LA IMATGE DE SANTA TECLA, al domicili de la Pendonista, al carrer Illes Balears, núm. 9. Durant l’horari de les celebracions de la parròquia, EXPOSICIÓ DEL PENÓ DE SANTA TECLA.


17.00h Palau del Rei Moro A partir de les cinc de la tarda al Palau del Rei Moro, FESTA INFANTIL, amb la representació de la Llegenda dels Gegants Moros amb titelles, i XOCOLATADA per a tots els nens i nenes. Tot seguit, VESTIM ELS GEGANTS MOROS davant el Palau del Rei Moro. Acte organitzat per l’Agrupació de Balls Populars de Sitges.

21.30h Palau del Rei Moro GRAN ASSAIG de Santa Tecla de la Colla Jove de Castellers de Sitges, amb la presència i la participació del públic.

diumenge 22 de setembre 11.00 h De les onze del matí i fins l’hora de la processó, EXPOSICIÓ DE LA IMATGE DE SANTA TECLA, al domicili de la Pendonista, al carrer Illes Balears, núm. 9. Durant l’horari de les celebracions de la parròquia, EXPOSICIÓ DEL PENÓ DE SANTA TECLA.

14.00 h REPICADA general de CAMPANES i encesa de la salva de 21 MORTERETS a càrrec de membres de l’Agrupament Escolta.

19.00h Des del carrer Illes Balears, número 9, domicili de la Pendonista d’enguany, PROCESSÓ CÍVICA. El seguici del tabernacle de Santa Tecla, format pels balls, la imatgeria, els músics tradicionals i l’Associació Musical Suburband

del Retiro, es concentrarà al domicili de la Pendonista, la senyora Carmen Merlos Mediavilla, des d’on recolliran el Tabernacle de Santa Tecla i es dirigiran a l’Església Parroquial. El seguici farà el següent recorregut: Illes Balears, Aragó, Sant Honorat, Emili Picó, Jesús, Cap de la Vila, Major, plaça de l’Ajuntament i Baluard. En arribar al temple parroquial, els balls rebran la imatge de Santa Tecla que, acompanyada per les autoritats, la Pendonista i les Cordonistes, serà col·locada al presbiteri per a presidir els actes litúrgics de la diada.

Sant Bartomeu, Sant Gaudenci, Sant Josep, Bonaire, passeig de la Ribera (tocant a mar) fins a la Fragata. A les 7:30h, des de la plaça de l’Ajuntament, sortida de la Matinal Infantil Petita, els nens més petits faran el següent recorregut: Plaça de l’Ajuntament, d’En Bosch, Davallada, Barcelona, Àngel Vidal, Cap de la Vila, Parellades, Sant Pere, passeig de la Ribera (banda de muntanya) fins a la Fragata. En arribar hi haurà esmorzar per a tots els nens i nenes que hagin participat a les cercaviles.

23.00h Castell de Foc

11.00 h Església Parroquial de Sant Bartomeu i Santa Tecla

Des del Baluard i La Fragata, CASTELL DE FOC a càrrec de Pirotècnia Igual SA. El disseny de l’espectacle i la supervisió artística del muntatge aniran a càrrec dels pirotècnics Isidre Pañella i Xavier Galan.

En acabar, al Cap de la Vila, BALL DE GRALLES. A la mitja part, l’Agrupació representarà el Ball de Gitanes com es feia antes. Seguidament, CONCERT a càrrec del grup Humareda. Acte organitzat per l’Agrupació de Balls Populars de Sitges i la Comissió de Festa Major i Santa Tecla. També en acabar el Castell de Foc, al Passeig de la Ribera, AUDICIÓ-BALLADA DE SARDANES amb la Cobla Sitgetana.

dilluns 23 de setembre 7.00 h Matinal Infantil Esplendorosa, alegre i sorollosa MATINAL INFANTIL, amb la participació dels infants de Sitges, que representaran els balls i els entremesos de la nostra vila. Hi haurà dos recorreguts paral·lels: A les 7h, des de la cruïlla del carrer de la Davallada amb el carrer Barcelona, sortida de la Matinal Infantil Gran. Els participants més grans faran el següent recorregut: Fonollar, Baluard Vidal i Quadras, Port de n’Alegre, Rafael Llopart, Sant Damià, Sant Sebastià, Jesús,

Solemne Ofici SOLEMNE OFICI CONCELEBRAT en honor de Santa Tecla. Enguany, a l’ofertori, el Ball de Panderetes de l’ABPS farà l’ofrena, en nom de tot el poble, a la nostra compatrona. En acabar, esplendorosa SORTIDA D’OFICI amb tots els balls i entremesos, músics tradicionals, la Cobla Maricel i l’Agrupació Musical Suburband del Retiro. Després de l’actuació dels balls i entremesos, la Banda interpretarà Els Segadors, l’himne nacional de Catalunya. A continuació, a la plaça de l’Ajuntament, EXHIBICIÓ CASTELLERA a càrrec de la Colla Jove de Castellers de Sitges. Tot seguit, selectes CONCERTS-VERMUT A la Societat Recreativa El Retiro amb l’actuació de la Cobla Maricel. Al Casino Prado Suburense amb la Banda La Cala, de l’Ametlla de Mar.

Després de la Sortida d’Ofici, VERMUT DE COLLES DE L’AGRUPACIÓ, al Palau del Rei Moro, reservat als balladors i als col·laboradors de l’entitat. Acte organitzat per l’Agrupació de Balls Populars de Sitges.

41


18.30 h Baluard BAIXADA DEL PILAR CAMINAT per les escales de la Punta, a càrrec de la Colla Jove de Castellers de Sitges

19.00 h Baluard PROCESSÓ EN HONOR DE SANTA TECLA El tabernacle de Santa Tecla desfilarà pels carrers i les places de la vila portat per les Pubilles dels barris i entitats sitgetanes i acompanyat per les sitgetanes i els sitgetans en processó. Obrirà el seguici religiós el ganfaró parroquial portat pel Cos de portants de Sant Bartomeu i Santa Tecla. Els gegants, el bestiari i els balls, amb els seus músics, obriran la processó, que presidirà el senyor rector de la Parròquia, Mn. Josep Pausas Mas, i l’Il·lustríssim Ajuntament, i que tancarà l’Associació Musical Suburband del Retiro. S’ha designat com a Pendonista del Penó de Santa Tecla la senyora Carmen Merlos Mediavilla, qui ha nomenat com a Cordonistes les senyores Asun Montaner Uruen i M. Carmen Garcia Muñoz. El recorregut serà el següent: Baluard, plaça de l’Ajuntament, d’en Bosch, Davallada, Barcelona, Santiago Rusiñol, Jesús, Sant Bartomeu, Sant Gaudenci, Sant Francesc, Cap de la Vila, Parellades, Bonaire, passeig de la Ribera, Nou, Major, plaça de l’Ajuntament i Baluard. Al pas del seguici religiós pel Passeig de la Ribera, la patrona de la Vila serà saludada amb salves de morterets i tocs de campanes. Al pas de la processó pel Passeig de la Ribera, audició de SARDANES amb la Cobla Sitgetana. La cobla interpretarà la sardana Els gegants de Sitges del mestre Tomàs Gil i Membrado i La Processó de Santa Tecla, de Jordi Pañella i Virella, saludant el tabernacle de Santa Tecla. En arribar el tabernacle al Baluard, ENTRADA DE SANTA TECLA a l’església parroquial. Els balls i els músics rebran la imatge de la compatrona i li retran homenatge quan entri a l’església, enmig de focs artificials i campanades. A dins el temple, lectura de la pregària “Us he mirat Santa Tecla”. A continuació, a la plaça de l’Ajuntament tindrà lloc la darrera ENCESA del Drac i l’Àliga i l’última BALLADA de Gegants.

En acabar, FI DE FESTA al Palau del Rei Moro. Acte organitzat per l’Agrupació de Balls Populars de Sitges. 42

dissabte 28 de setembre 18.30h Cap de la Vila EXHIBICIÓ CASTELLERA de Santa Tecla, amb els Castellers de Sants, els Castellers de Terrassa i la Colla Jove de Castellers de Sitges.

Actes a les entitats i altres activitats de Santa Tecla Diumenge 8 de setembre A migdia als Jardins del Casino Prado, TRADICIONAL PAELLA DE CLOENDA DE TEMPORADA D’ESTIU. Amenitzada pel grup d’havaneres Llops de Mar. Reserva de tiquets a la secretaria de l’entitat. Acte organitzat pel Casino Prado Suburense. Diumenge, 29 de setembre A les sis de la tarda, CONCERT D’ORGUE de Santa Tecla, a càrrec de Claudio Astronio (Bolzano, Itàlia). Acte organitzat pels Amics de l’Orgue de Sitges Diumenge, 29 de setembre A les sis de la tarda a la plaça de La Fragata, XXVè CONCURS NACIONAL DE COLLES SARDANISTES “TROFEU VILA DE SITGES” Espectacle sardanista de competició amb la participació de les millors colles de l’actualitat en les modalitats d’ aleví, infantil i juvenil, que lluitaran per assolir la classificació pel campionat de Catalunya. Les colles grans ballaran per assolir el Trofeu “VILA DE SITGES”. Amenitzarà musicalment la competició sardanista l’excel·lent Cobla Maricel. Acte organitzat pels Amics de la Sardana de Sitges


1r

Hastag del concurs:

#fmsitgesABPS del 20 al 27 d'agost de 2013 Les 30 millors fotografies s’exhibiran en una exposició del 13 al 29 de setembre al local de l’Ateneu Popular de Sitges

1r PREMI

Sopar per a dues persones al Restaruant La Salseta + dues samarretes de l'ABPS + dues entrades per a l'estrena del Documental de Festa Major

2n PREMI

Sopar per a dues persones al Restaurat de l'Ateneu Popular de Sitges + dues samarretes de l'ABPS

3r PREMI

Dues samarretes de l'ABPS

Consulta les bases del concurs a la web de l'Agrupació de Balls Populars de Sitges www.agrupasitges.org ORGANITZA:

PATROCINA:

COL·LABORA:

Agrupació de Balls Populars de Sitges

MOUSSE Social Media Flavours PASGRAFIC disseny gràfic

Comissió Municipal de Festa Major i Santa Tecla i l'Ateneu Popular de Sitges


FOGALL nº30 any 2013  

Revista de cultura popular de l'Agrupació de Balls Populars de Sitges

Advertisement