FOGALL nº34 any 2017 by EL FOGALL (Agrupació Balls Populars de Sitges)

NÚM· 34

REVISTA DE CULTURA POPULAR

FESTA MAJOR 2017

EL FOGALL

SANT BARTOMEU I SANTA TECLA, FESTA MAJOR DE SITGES. DECLARADA FESTA PATRIMONIAL D’INTERÈS NACIONAL PER LA GENERALITAT DE CATALUNYA.

SUMARI Un any més arriba la Festa Major de Sitges, i un any més ho fa acompanyada d’El Fogall, la revista de cultura popular de l’Agrupació de Balls Populars. Enguany comptem amb la col·laboració de l’Albert Soler i en Blai Fontanals, que ens explicaran el seu punt de vista sobre els temes d’actualitat, d’en Marc Ayala i en Raimon Casals, que ens mostraran les seves opinions des de Valls i Vilafranca, de l’Àxel Neumann i en Celestí Marès, que ens ensenyaran noves coses sobre la nostra Festa, de la Vinyet Duran i la Mariona Gens, amb aportacions per als més petits i de la Marta Carbonell, de la colla de Cintes, que celebren el 35è aniversari i als quals hem dedicat la portada, obra de Vertigo.barcelona. Degut a un problema de força major no hem pogut publicar l’article previst sobre el paper de la dona a la Festa i, en el seu lloc, hem recuperat el del “Txatxi” Gómez de 2016 sobre la mateixa temàtica. Com sempre també podreu trobar-hi informacions relacionades amb l’entitat, l’entrevista a la sòcia homenatjada de l’any passat i el programa de Festa Major de Sant Bartomeu i Santa Tecla.

04 PÒRTIC

16 DIVAGACIONS DE FESTA MAJOR

06 INFORMACIONS BREUS

18 SANT JOAN A VALLS, EPICENTRE FESTIU

10 GLORIA MIRABENT, UNA SENYORA SITGETANA

20 BALLEM LA FESTA

12 EL RESPECTE CAP A LA FESTA VIST DES DE DARRERE DELS CUBANITOS 14 QÜESTIÓ DE GÈNERE

22 DE LA PÓLVORA COM ADICCIÓ 24 CABÒRIES DE FESTA MAJOR

FOGALL Núm. 34 - Festa Major de Sitges. Agost de 2017

Amb el suport de:

Edita Agrupació de Balls Populars de Sitges www.agrupasitges.cat info@agrupasitges.cat Adreça Palau del Rei Moro C/ d’en Bosc, 10-12, 08870 Sitges Tel. 93 894 73 75 Coordina Dani Piques i Ribalta Correccions Pepi Martínez i Font

Hi han col·laborat Xavier Salmerón i Carbonell Loreto Baqués i Almirall Àxel Neumann i Amigó Gabriel Gonzàlez i Miret Pepi Martínez i Font Comissió Municipal de Sant Bartomeu i Santa Tecla Disseny i maquetació Víctor Bregante Disseny portada Vertigo.barcelona Fotografies Arxiu de l’ABPS Ajuntament de Sitges Pere Toda - Ajuntament de Valls (pàg. 19) Joan Tejedor (pàg. 21) Josep Casanova (pàg. 23) Àlex Ferret (pàg. 23)

26 EL GEGANT MORO I LA LLUNA 28 35 ANYS DE CINTES 32 PASSATEMPS DE FESTA MAJOR 33 PROGRAMA D’ACTES OFICIAL DE LA FESTA MAJOR DE SANT BARTOMEU I SANTA TECLA 2017

Impressió Gràfiques del Foix, S.L. Junta de l’entitat Loreto Baqués i Almirall Gabriel Gonzàlez i Miret Pepi Martínez i Font Chari Vilacañas i Vilacañas Adaia Matas Adriana Matas i Casademont Àxel Neumann i Amigó Bàrbara Muntané i Urbano Dani Piques i Ribalta Eduard Sentís i Perelló Maica Díaz i Alcón Raquel Planas Lluís Xavi Huete i Carreras L’Agrupació de Balls Populars de Sitges fa constar que el contingut dels articles publicats reflecteix únicament l’opinió de llurs sotasignats.

PÒRTIC Fem reunions, mailings, cosim floretes, trenem bassetges, preparem cèrcols, repartim còpies de la clau del Palau i quadrem calendaris perquè els assajos no es cavalquin uns amb els altres, atenem consultes, rebem queixes i reclamacions i alguna felicitació. Mica en mica, passat Sant Joan, es comença a flairar aire de Festa Major a les rodalies del Carrer d’En Bosc. Enguany inclús un pèl abans, els nostres balls han anat a pregonar el nostre folklore arreu. Els qui formem la Junta Directiva ens esforcem perquè els Balls de la casa, portin el nom de la Vila i de l’entitat amb la màxima excel·lència possible allà on arribin. Aquest és un dels motius pels que enguany hem volgut que els balladors de les nostres colles tinguessin un homenatge col·lectiu que fos alhora una festa especial per tots ells. En una ocasió única per gaudir tots junts d’una bona estona i un bon àpat i amb l’idea de procurar caliu social a l’entitat. L’Agrupa té 39 anys de vida i encarem els 40 com a entitat més “quarentanyera” que no pas “quarentona”.

la mateixa: Honrar els nostres Sants Patrons amb uns balls tan dignes com ens han ensenyat; seguir el calendari festiu anual gaudint de les tradicions, creant noves celebracions i transmetent tota aquesta cultura de la forma més pedagògica possible, tant als visitants forans com a les noves generacions de sitgetanes i sitgetans. Tot això és possible gràcies a moltes petites aportacions personals i anònimes que fan que la vida al Palau del Rei Moro sigui intensa i continua. Els grans de sorra anònims fan les grans platges. Per cert... el proper 19 d’agost, a més dels actes habituals d’inici de la festa, tindrem el goig d’inaugurar la nova exposició permanent del Palau dedicada a totes les entitats que hi convivim. Us desitgem una Festa Major i Santa Tecla plena de somriures, abraçades, músiques, amics, olors i emocions. Salut i Festa!!!

Tots els companys que estem al capdavant de l’Agrupa ens prenem aquesta tasca amb il·lusió, respecte i sobretot, amb la responsabilitat de continuar treballant pels objectius que van portar els socis fundadors a crear-la. Evidentment hi ha sensibilitats i opinions diferents, però, el que és segur, és que la finalitat és

Junta Directiva de l’Agrupació de Balls Populars de Sitges

INFORMACIONS BREUS EL PALAU ESTRENA EXPOSICIÓ PERMANENT!! El proper dissabte 19 d’agost, coincidint amb el pregó satíric de Festa Major, inaugurarem una nova exposició permanent al vestíbul del Palau del Rei Moro. Aquesta proposta inclou la instal·lació de plafons explicatius de la història de l’edifici i de les activitats que hi desenvolupen les diferents entitats que s’hi acullen.

EN RATXU PREGONER SATÍRIC DEL 2017! Des del passat 2016, l’ABPS ha estrenat un nou format del Pregó Satíric de Festa Major amb pregoners rotatius. L’any passat l’Anton Rafecas ens va meravellar amb un pregó innovador i divertidíssim i enguany la junta ha triat en David Lanau “Ratxu” que de ben segur repetirà l’èxit! Així doncs, us esperem el dissabte 19 d’agost a les 19h a les portes del Palau per donar el tret de sortida a la Festa Major de la manera més satírica i divertida!

LES BARRAQUES FAN 5 ANYS! Les Barraques de Sitges arriben al seu primer lustre de vida amb una oferta musical de gran nivell, per a tots els públics i gratuïta. L’esdeveniment, referent de treball comú entre entitats de la vila, es consolida enguany amb un cartell d’artistes de renom dins l’escena musical del país. Per l’escenari de la Fragata passaran grups amb una llarga trajectòria com Mazoni o Buhos, grups amb projecció internacional com Green Valley o Itaca Band, joves talents com Smoking Souls o grans veus com Judit Neddermann o Joan Rovira entre d’altres artistes. Els dies 18, 19 i 20 d’agost us esperem a la Fragata per gaudir dels 17 grups i artistes que formen part del cartell de les #BarraquesSitges17!!

NOU PUNT DE VENDA DELS LLIBRES DE LA TARLATANA. Des del passat mes de juny podeu trobar els llibres de la col·lecció de l’ABPS “La Tarlatana” al quiosc de La Bel. La col·lecció, que serà ampliada amb noves propostes properament, està formada pels llibres “Els Falcons, pocs i bons” i “Gegants sitgetans” que han tingut una gran acceptació i han estat un èxit de vendes.

L’AGRUPA ESTRENA NOVES ACTIVITATS L’agrupa sempre ha tingut una gran activitat dins el calendari festiu de la vila, participant-hi i generant-ne de noves. Enguany, per primera vegada hem inclòs la canalla dins els actes de les festes de Nadal, proposant l’elaboració d’un pessebre on la mainada hi va confeccionar les figures i les van anar situant lliurement en el mural preparat per a l’ocasió. Una altra novetat dins els actes nadalencs va ser la introducció amb èxit de la gralla dins el ja tradicional Cant de la Sibil·la a la missa del gall. Per altra banda, aquest juliol hem celebrat per primer cop la Festa del Ballador amb l’ànim de fer pinya i teixir relacions entre els balladors i balladores de l’entitat. L’agrupa és una entitat viva i en constant renovació, que en el futur de ben segur seguirà creant noves activitats!

L’AGRUPA FA 40 ANYS D’HISTÒRIA

VOLS FORMAR PART DE LA COLLA CABEÇUTS?

LES VEÏNES PREGONERES DE LA #FMSITGES17!

Aquest proper 2018 promet ser un any trepidant per l’Agrupació de Balls Populars de Sitges. L’entitat, que va néixer l’any 1978 amb la finalitat de conservar i recuperar la imatgeria, els balls i entremesos del cercavila de la Festa Major de Sitges, arriba als 40 anys de vida. Serà un any ple d’activitat i sorpreses que a finals d’aquest 2017 es començaran a desvetllar, ja que tothom qui ha format part d’aquests 40 anys d’èxit i d’objectius complerts mereix aquest any de celebració i homenatge!

La primera referència del Ball de Cabeçuts a Sitges data de l’any 1897 i, juntament amb el Ball de Pastorets, és una de les primeres colles que l’agrupa va recuperar en la seva fundació. En els darrers 30 anys s’hi han anat incorporant noves figures. Des de fa un temps, els protagonistes han estat personatges històrics de la vida cultural de la Vila. L’Agrupació rendeix d’aquesta manera festiva, el seu homenatge als protagonistes que en altres èpoques van mantenir i van fer créixer l’excel·lència del folklore sitgetà. Amb motiu de diverses baixes dins la colla, no tots els cabeçuts poden sortir per la Festa Major. És per això que us animem a participar i formar part de la colla per mantenir viva la història del ball! (poseu-vos en contacte amb nosaltres a través del mail info@ agrupasitges.cat)

Aquesta Festa Major tindrà un pregó molt especial per a l’ABPS, doncs les encarregades de dur-lo a terme són el grup de teatre Les Veïnes format per l’Anna Mataró, la Mariona Gens i la nostra presidenta Loreto Baqués! El trio de veïnes xafarderes conclouran d’aquesta manera el seu 5è aniversari en un any que ha estat molt intens per elles. Sens dubte, serà un pregó d’allò més irreverent, divertit i nostrat! Tota una crida a la festa!

ELS BALLS DE L’ABPS ARREU DEL PAÍS Un dels eixos vertebradors de l’agrupa és la difusió de la cultura popular sitgetana i catalana arreu. Enguany, ha estat un any intens pels balladors i balladores que han voltat pel país amb les seves músiques i danses.

QUAN 30 de desembre (2016)

ON Festival de la Infància Barcelona

QUI Ball de Gitanes infantil Gegantons de Montornés

30 d’abril 11 de juny 17 de juny 25 de juny 30 de juny 1 de juliol

Festa de l’Arbre de Maig de Reus Festa Major de La Trinitat Cornellà Trobada Balls de Gitanes a Ribes Correfoc de Les Cases Noves Trobada 35è aniversari del Ball de Cintes de Sitges Trobada de Gegants a Ribes Festa Major de Campdàsens El Vendrell La Garriga Trobada de Moixiganges a La Geltrú Ballada de Gegants històrics de la Catedral de Santa Maria del Mar

Ball de Cintes Ball de Cintes Ball de Panderetes Ball de Gitanes Diables Ball de Cintes

2 de juliol 2 de juliol 23 de juliol 27 de juliol 13 d’agost 4 de novembre

Gegants Moros Ball de Cintes infantil Ball de Cabeçuts Diables Moixiganga Gegants Moros

#SOMAGRUPA WWW.AGRUPASITGES.CAT

US DESITJA UNA BONA FESTA MAJOR!

GLÒRIA MIRABENT, UNA SENYORA SITGETANA Sòcia homenatjada de 2016 Hem quedat amb la Glòria a l’hora de l’esmorzar i en el mateix lloc on ella acostuma a venir per llegir el diari. És una dona senzilla, discreta, alegre, servicial, i molt fidel a la més important de les festes de la Vila, la Festa Major. Llueix molt orgullosa el penjoll, que representa un barret de moixiganga i que li va obsequiar l’entitat en l’homenatge de l’any passat. Conversar amb ella és un plaer perquè és d’aquelles persones que sempre veuen la part positiva de la vida i la transmeten en el gest i la conversa. Així, quan li demano si s’esperava ser la sòcia homenatjada de l’entitat diu que mai s’ho hagués imaginat, i que no en va ser conscient fins que en glossar la seva persona la Loreto va esmentar que tenia el costum d’anar cada dia a esmorzar i llegir el diari al mateix lloc. La Glòria és, com dèiem, molt fidel a la Festa Major i de fet és per la festa que forma part del que simpàticament alguns anomenen el Ball de les Cosidores. Des de fa més de quinze anys, les tardes de l’estiu les dedica a cosir a la Sala Moixiganga del Palau del Rei Moro. M’explica que en aquest ball entre totes fan la feina i que no hi ha massa especialització. Tot i això, ella és l’experta en “carbassetes” i li fa molta il·lusió quan en mig d’una processó algun pastoret li ensenya una carbasseta trencada com senyal de què l’hi tocarà cosir-ne una altra. També ha cosit una bona colla de barrets de moixiganga i cercolets. Hi té molta traça, però de tant en tant l’agulla va de gairell i el renec sobtat que s’escapa anuncia a les companyes i a tothom qui passi pel carrer d’En Bosc, que s’ha tornat a punxar. Quan li demano si és una feina ben pagada em mira amb cara de sorpresa i m’explica que aquesta és una tasca voluntària, i tant ella com les companyes se senten pagades en veure lluir el vestuari dels balls i escoltar els milers de picarols que han anat cosint durant l’estiu.

Parlant de com vivia la Festa en èpoques d’infantesa i adolescència, la Glòria confessa que malgrat portar la La-hia i en Fa-luch al cor i admirar tots els balls, en especial la Moixiganga i les Gitanes, els seus preferits des de sempre són els Gegants de la Vila; ah! i que el seu drac té escates verdes. Recorda l’emoció que li produí la reacció de la seva mare, malalta d’Alzheimer des de feia uns anys, quan en la visita dels balls a l’Hospital l’any 2011, reconegué la fera de la seva infància comentant que el Drac d’en Ferrer Pino havia tornat. Durant la seva joventut, les dones no sortien amb els balls de festa major i per aquest motiu mai no es va plantejar de participar-hi. Ara viu la festa també prop de l’Òscar, un fill que ha passat de la Moixiganga a les Gitanes, i del que comentem la diferència entre la rigidesa i serietat del primer, i l’alegria i moviment del segon. A més, des de fa un parell d’anys, la Festa de la Glòria torna a tenir un caire infantil car en el paper d’àvia d’en Bernat s’hi troba feliç, i li transmet els sentiments de la festa com correspon a una sitgetana de soca-rel. Abans d’acomiadar-nos em diu que li agradaria d’aprofitar aquesta ocasió per agrair a l’Agrupació, a la Junta Directiva i a les companyes cosidores l’homenatge rebut, i com què a una bona persona no se li pot negar un bon desig, aquí ho deixo escrit.

Pepi Martínez i Font

EL RESPECTE CAP A LA FESTA VIST DES DE DARRERE DELS CUBANITOS Albert Soler i Marcé

Pel simple fet de ser sitgetà i viure en un entorn on gairebé tot l’any es respira Festa Major, és normal trobar-te moltes vegades immers en càlides discusions, tertúlies improvisades, o en alguna sobretaula on els temes principals de conversa són aquells aspectes que afecten la nostra festa. No és gens estrany comentar la jugada aquells dies que et reuneixes amb la teva colla de grallers, ja sigui entre cançó i cançó durant un assaig, o fent temps en alguna de les moltes cercaviles que durant l’any fem arreu del nostre territori. Com tampoc és gens estrany per a mi ser testimoni o, a vegades sense voler-ho, trobar-te al mig d’una apassionada discusió, en un conegut establiment de la plaça més concorreguda, per intentar arreglar totes aquelles coses de la festa que difícilment s’arreglaran. El cert és que en aquestes converses es pot parlar de moltes coses: a vegades es tracta de buscar qui és el culpable que les processons sovint siguin lentes i es tallin, també sorgeix l’etern debat sobre si els grallers han de cobrar o si els diables i les bèsties de foc han de disposar de més carretilles subvencionades per l’administració, les clàssiques especulacions d’inici d’estiu sobre qui seran els personatges de la festa, o aquelles novetats provinents de la Comissió de torn que a vegades no deixen indiferent a ningú, entre d’altres. Tot això ho explico perquè no fa gaires setmanes, vaig presenciar una conversa on vam acabar parlant sobre un aspecte difícil de controlar per la gent que organitza o pels que fem la Festa Major des de dins. Es tracta d’aquelles situacions que provenen directament de la multitud de gent que inunda la vila els dies 23 i 24 d’agost com a espectadors. Cada cop es parla més sobre el respecte del públic cap a la festa i als balladors, sobre aquelles actituds reprovables, per sort d’una minoria, i que ens fan reflexionar sobre com ha de ser la festa i com pot encaixar aquest públic cada cop més nombrós.

Des de la meva posició de timbaler d’una colla dels Marcets, que ocupo sense gairebé interrupcions des de mitjans dels anys 90, i centrada en la majoria d’anys amb els Gegants Americanos, m’ha fet veure com ha evolucionat el públic i la manera de viure la festa durant els més de 20 anys que fa que toco el timbal de gralla. En aquell moment, quan encara era un marrec, potser no hi havia tanta gent com ara, tot i que alguns dels problemes que enumeraré ja es produïen. Recordo sobretot d’aquells primers anys que es començava a parlar de la deriva que estava agafant l’Entrada de Grallers, que ha arribat als nostres dies sense aquella emotivitat i aquell respecte que encara molts demanen. És evident que la manera de viure la festa ha canviat. Cada cop es viu amb més intensitat, i el que ha passat a Sitges fa molts anys que passa en molts altres llocs. Jo sincerament prefereixo una festa ben viva on tothom la gaudeixi i el públic sigui un element plenament vinculat als actes, que no pas veure una festa on els espectadors siguin passius, tal com passa en moltes festes majors d’aquí a la vora. Però també té els seus inconvenients. Actualment que l’Entrada de Grallers es desenvolupi amb el silenci del Cap de la Vila ja és impossible, perquè les noves generacions ja han assimilat aquest acte com un moment plenament festiu i d’inici de les 36 hores més intenses del calendari sitgetà. Però s’ha de recordar que tot s’ha de fer sempre amb un mínim de respecte, i sobretot que el públic no sigui més protagonista que els grallers, i que els balls durant tota la Festa Major. Que el públic cada cop interaccioni més en els diferents actes, cercaviles i processons és una tendència que es produeix per la necessitat que aquests, d’alguna manera també se sentin protagonistes i integrats plenament a la festa. Però moltes vegades aquest excés de protagonisme que agafa el públic no

es gestiona suficientment bé, i a més d’un se li pot escapar de les mans, ja sigui per desconeixement d’allò que està veient, per un excés d’eufòria desmesurada, o directament per un tema d’educació. És llavors quan es produeixen des d’aquells petits incidents entre públic i balladors o músics, moltes vegades sense massa importància, o aquells episodis lamentables, que estan en boca de tothom i que en més d’una ocasió m’ha tocat viure en directe, i que et fa pensar que entre tots hem de treballar per evitar que es tornin a repetir. Des de la meva posició privilegiada al capdavant del seguici, i obrint les cercaviles i processons, t’adones de la dimensió de la festa: carrers cada any més atapeïts i moments més difícils de controlar. I si a tot això li sumes l’allau de visitants que té la vila durant el mes d’agost, i que de manera involuntària es troben tot aquest espectacle que es diu Festa Major, fa que tot encara es compliqui una mica més. Tot això fa que en alguns moments, almenys des de la meva òptica, també tinguis més d’un problema amb el públic per poder tocar o ballar amb un mínim de condicions: pots rebre cops per falta d’espai, en alguns casos de manera involuntària, però moltes altres vegades perquè la gent vol passar per on hi ha els balladors desenvolupant el seu ball, o els músics mentre estan tocant, intentant fer passar cotxets, bicicletes, etc.

correguts, alguns d’ells molt concorreguts tampoc hi ajuda, però no considero que aquests establiments siguin responsables de les actituds d’alguns. I si a això li sumes l’estretor d’alguns carrers, és la perfecta combinació perquè, per exemple, la Sortida de les Dues sigui cada cop més caòtica i problemàtica. I ara em pregunto: hi ha alguna fórmula per corregir tot això? Es pot lluitar contra actituds poc respectuoses cap a la festa? Fem prou per evitar moltes situacions que s’haurien d’evitar, incloses algunes que no he anomenat? Fem servir tots els mitjans que tenim per lluitar-hi? Cal fer més pedagogia de la festa, si és que se’n fa? Totes són preguntes de difícil resposta, però jo crec en general que no fem prou per solucionar molts dels problemes que vénen derivats dels qui viuen la festa des de fora. El que estar clar és que amb això tenim suficient debat per seguir omplint estones d’oci en converses, tertúlies de bar i sobretaules festamajorenques.

Està clar que no totes les sortides són iguals, i que no tots els trams tenen el mateix volum de gent, i que hi ha punts més conflictius que d’altres. L’afluència de molts bars durant els re-

QÜESTIÓ DE GÈNERE

(ARTICLE PUBLICAT A LA REVISTA EL FOGALL DE L’ANY 2016) Joan Ignasi “Txatxi” Gómez

La festa al carrer ha estat patrimoni dels catalans des de fa molts anys i amb l’arribada de la democràcia amb més força que mai, però amb els excessos que comporta, actualment, vivim dies negres. Les notícies que ens arriben des de Pamplona són dolentíssimes, però el bri d’esperança arriba amb, com a mínim, el fet que surtin a la llum. El tracte informatiu sovint és molt morbós -cal recordar, per exemple, el filtrat d’un atestat d’una violació- però és el primer pas. Per a combatre un problema, com a mínim, cal ser-ne conscient. Aquestes agressions i abusos s’han donat durant molts anys amb els mitjans donant l’esquena. Han estat casos exposats a la llum pública com el de la Feria de Màlaga o San Fermín a Pamplona que han format a la opinió pública. Aquí cal repetir el que s’ha dit sempre, tot i que sovint s’oblida: el focus d’atenció no pot ser la víctima. La societat ha d’assumir que els agressors, sempre amb una mínima premeditació, no obeeixen mai al plaer, o a la libido, sinó que és una qüestió d’abús, de corporativisme masclista fruit moltes vegades d’una educació sexual nefasta o inexistent. A tot això, no hi ha mecanismes de solució ràpida. La festa és un marc per examinar aquesta trista realitat, però els grups que la fan possible a la nostra manera d’entendre penedesenca s’han de separar d’aquests comportaments. Amb l’arribada de la democràcia, la cultura popular ha convertit l’associacionisme en un dels seus ideals d’organització. Escassegen, cada dia més, les estructures jerarquitzades -de dalt a baix- per a l’esdevenir de la vida de bestiari, balls blancs, gegants i qualsevol grup humà que duu a terme una manifestació folklòrica a Catalunya. L’associacionisme mou masses al país. Lluny del debat de la capacitat dels grups humans de base d’organitzar o gestionar millor o pitjor part del patrimoni cultural dels nostres pobles i ciutats, ens trobem en un espai que, tradicionalment i en alguns casos, s’ha atorgat als homes. Hereus, gairebé, d’aquella pel·lícula on Lady Viola i William Shakespeare es troben en una il·legalitat. Shakespeare in Love, es deia.

Parlem de balls parlats. Sovint s’ha utilitzat com a argument que, en una obra de teatre, els personatges interpretats per homes els fan homes i els de les dones, dones. A banda, és clar, de la subversió intencionada com la dels experiments reeixits al teatre de Caryl Churchill amb ‘el Setè Cel’ (que els recomano fervorosament), un experiment de perspicàcia artística i intel·lectual. En aquesta obra els personatges són, sempre, interpretats per algun actor o actriu que no compleix les exigències d’edat i sexe del càsting, i la tria és eloqüent. Òbviament, és descartable utilitzar aquestes fórmules teatrals amb l’essència simple i planera que té el ball parlat. De fet, els balls parlats tenen per destí ser, d’una manera simple, l’exercici d’entretenir i res més, encara que siguin utilitzats com un mirall de l’època que els toqui viure. Així que la seva interpretació ha de ser dura i evident. Aquí s’ha d’obrir un altre meló, molt adient i que correspon als temps que corren. Són realment tractats com a teatre, ni que sigui popular? En la majoria dels casos, no. Se salven, d’una manera evident, els Malcasats i Dames i Vells. S’afegeixen a una llarga llista que no dóna importància a la seva actuació parlada els Serrallonga, Gitanes, Diables -que no versos satírics, sinó auto sacramental-, Pastorets, Cercolets i una llarga llista. La part versada o teatral d’aquests balls va perdent pes, any rere any, i està quedant com una part anecdòtica del fet. La inclusió de la dona dins d’aquests grups és evident en els últims vint anys, tot i que encara és un fet noticiable la primera dona, per exemple, que balla l’Àliga de la Patum de Berga. En altres col·lectius, com els Balls de Diables, els castells o els trabucaires, ja fa diverses dècades que respon a una normalitat, només trencada per alguns grups que s’entesten a mantenir la seva interpretació més teatral. Hi ha dos grups històrics de diables que no han trencat aquesta dinàmica: el Ball de Diables de l’Arboç i el de Sant Quintí de Mediona. Curiosament, aquests dos són els únics, dins de la zona tradicional del Penedès-Garraf i Camp de Tarragona, que no han deixat mai d’actuar i no ha fet falta cap recuperació. Aquest fet, sovint, ha estat bàsic per fer el pas a la inclusió del gènere femení. També cal dir que són els dos balls que més fan perdurar la seva representació teatral, anomenada sovint el típic, l’acte o auto sacramental o versos o versots.

El Ball de Diables de l’Arboç ha viscut atacs frontals en forma de campanya a aquesta posició. S’escuden en aquest fet teatral, representatiu i de ‘càsting’. Realment, aquestes dues colles -Sant Quintí i l’Arboç- són les dues que més raons tindrien per a mantenir un elenc purament masculí. L’atac frontal, potser, és un error dins de la idiosincràsia d’aquestes poblacions. No es presenten a l’horitzó solucions o demanda de, per exemple, crear una altra colla. També cal posar al mapa balls protagonitzats únicament pel gènere femení, com podrien ser alguns balls de cercolets, panderos o cotonines. Tot plegat és un debat d’envergadura en què cal ser curós i admetre diferents sensibilitats i, sobretot, abastar el màxim d’informació del que representa aquella manifestació per a la majoria dels pobladors. “Una tradició veritable no és el testimoniatge d’un passat acomplert; és una força viva que anima i informa el present” deia Igor Stravinsky. La Moixiganga de Sitges també ha estat ballada només per homes fins ara. Podem dir que un grup humà ha de ser, per necessitat, l’espai de treball idoni per a un ésser. És una manera d’autorealitzar-se, de treballar i que aquesta feina sigui pel bé comú, tant de moda. L’associacionisme i la cultura popular no poden ser utilitzats com a subterfugi, com a escut. Sí com a espai de llibertat i respecte. Cal conèixer sensibilitats, quin és el lloc de tothom i cada cosa i respectar al màxim les decisions. La cultura popular és un binomi que ha de funcionar com un rellotge suís. Cultura i popular, cap cosa més que l’altre. Després, si volem, li podem afegir l’adjectiu tradicional. Serà també el moment de recordar que la tradició és l’herència dels morts, però també la il·lusió dels vius.

DIVAGACIONS DE FESTA MAJOR Blai Fontanals i Argenter

Darrerament, les paraules amb ressò local que més he sentit han estat: tradició, innovació i sexisme. Les he escoltat sempre en absurds debats de petit comitè, arran de la participació d’una noia en la representació dansada de la Moixiganga en la processó de Corpus. Uns comentaris que, intueixo, no afluixaran fins que les barbes de l’apòstol Sant Bartomeu es passegin de nou pels carrers de la vila. La tradició, tan invocada aquests dies, és segons el diccionari la “transmissió, normalment oral, de pares a fills, de fets històrics, de coneixements, de creences, de pràctiques, de costums, etc.”. En el nostre cas és aplicable a la Festa Major, perquè es tracta d’un llegat folklòric que vam rebre dels avantpassats, amb el compromís moral de transmetre’l íntegre als nostres descendents. Però, pel que sembla, poca cosa podrem traspassar-los, ja que en unes poques dècades ens hem carregat bona part de la gràcia innata que la festivitat tresorejava des de fa més d’un segle. El conjunt que formen la festa folklòrica i els balls populars no és flor d’un dia, sinó que és el fidel retrat d’una època anterior brunyida pel temps. Per això, calia conservar-lo amb tota fidelitat i evitar aberracions com les que s’han fet i que l’han convertit en una cosa que no és ni carn ni peix. Avui el sentiment que transmet, ja és semblant al Carnaval, però sense cuixa. Per tot això, comprendran que em sembli fora de to el parer d’algunes i alguns que titllen de “masclistes” uns balls populars que, com a mínim, fa 150 anys que els venen ballant homes i nens. Jo estaria d’acord amb tots ells, si estiguéssim parlant d`uns balls de recent creació. Posats a ventilar draps vells, hi ha un segon tema discrepant i aquest és el rerefons religiós que hi ha en les nostres danses folklòriques que, sembla, incomoda a alguns practicants. El fet que, en general, avui imperi més l’agnosticisme, no dóna dret a mutilar ni a canviar el guió literari i, molt menys, suprimir algun personatge com ha passat alguna vegada. I és que quan hom accepta el rol de representar un paper qualsevol de la nostra tradició, encara que no li sembli, està reencarnant un personatge històric amb tots el seus atributs: el lèxic, la coreografia i el vestuari. En conseqüència amb el que he dit, penso que estaria molt

bé que la regidoria de Festes donés algun senyal de valentia i, a més de prendre consciència del problema, que no dubto que ja la deu tenir, comencessin a prendre alguna decisió encaminada a restituir a la festa folklòrica-religiosa, de manera gradual si cal, tot el valor i l’esplendor que havia tingut en el passat. Però, si això no passa, tranquils. Sinó podem tornar a tenir aquell folklore que emocionava i enorgullia la gent d’aquí, mala sort. Sempre ens quedarà el consol de seguir regalant-nos l’oïda com fins ara, cantussejant l’eterna cançó que té per títol “Els millors del món”, la lletra de la qual diu: “Som collonuts! Tenim el millor xató, el millor Carnaval i la millor Festa Major”. Què més podem desitjar? Crec que han d’estar preocupats aquells que els agrada mesurar l’èxit de les festes per la gent que ve a visitar-nos. Deixant de banda el baix percentatge de sitgetans que segueixen amb plenitud la festa, cada cop són menys els que venen expressament per gaudir del folklore que exhibim. Els que jo conec que han vingut atrets per la dilatada història que arrosseguem, acaben avorrits per les cercaviles i després ja no tornen, i són els mateixos que pots trobar-te cada any a les festes majors de Berga i Vilafranca del Penedès, llocs on sí que han sabut conservar la identitat del seu folklore perquè, a diferència de nosaltres, encara no han trobat el destraler que se les carregui. L’únic acte que no enganya i que hauria de servir de mirall si un dia es vol reestructurar la festa, és el castell de focs. Aquesta despesa pot considerar-se ben amortitzada perquè tothom en gaudeix, tant els autòctons com els de fora. I, això senzillament és així, per la majestuositat del lloc, pels diners que hi cremem, i sobretot perquè no hi ha ni comissions, ni consells assessors, ni propietaris folklòrics que s’atreveixin a potinejar-lo. Innovació. Aquesta és la mare dels ous. En el tema de les festes, cada cop que sento parlar d’ innovacions, una mena d’esgarrifança em sacseja, perquè gairebé sempre els canvis són negatius. No sé perquè, tinc la sensació que les comissions innoven, no per una necessitat de millorar la festa, sinó per demostrar que la seva administració ho fa millor que l’anterior. Error. Així es canvien coses frívoles que, en el millor dels casos no van enlloc, però, en el pitjor, contribueixen a diluir

alguna cosa que funcionava bé. Llevat d’uns pocs presidents de la Comissió de Festes destacats positivament, la resta de dirigents els recordo com a simples mantenidors d’una festa degenerada, amb alguns desastres amagats sota l’estora, com per exemple, l’Entrada de Grallers. Pel demés, crec que no té cap sentit, avui en dia, continuar presentant una programació per la Festa Major d’un poble que té 30.000 habitants, d’igual manera que es feia l’any 1900 quan n’hi havia 3.000. És a dir, col·locar com a eix del programa els actes folklòric-religiosos quan aquests no tenen, ni de bon tros, el seguiment massiu d’abans. Crec que és aquí on s’hauria d’innovar amb idees i criteris actuals i assenyats. I, no em refereixo solament en el redactat del programa sinó, principalment, als continguts, de manera que els infants, els joves, els grans i els vells tinguessin cadascú una programació més específica i atractiva que l’actual, basada almenys en tres apartats principals: la part folklòrica-religiosa, uns actes de caire més participatiu, i uns actes per a gaudi de l’espectador. Sexisme. Avui que exigim democràcia per a tot, és deplorable la resposta d’alguns que per justificar el que jo diria és un desencert folklòric-tradicional (com el de la Moixiganga per Corpus), s’opti per la via fàcil de la desqualificació, titllant a la lleugera a tots aquells que ens posicionem en contra, de sexistes, misògins etc. És trist, però real. Així, si en tot el que porto dit no he aconseguit explicar-me prou bé, afegiu-me també a la llista i que el ”gloriós Sant Bartomeu, que de Sitges n’és patró”, ens empari... Feliç Festa Major.

SANT JOAN A VALLS, EPICENTRE FESTIU Marc Ayala i Vallvey Regidor de Cultura de l’Ajuntament de Valls

La Festa Major de Sant Joan a Valls significa el tret de sortida de l’estiu, de les grans festes majors del país, de la temporada castellera tradicional i del nostre orgull vallenc més autèntic. És per això que a Valls sempre diem que “Per Sant Joan, tot comença a Valls!”, perquè sentim que a casa nostra arranquen tradicions i costums del país quan s’atansa el solstici d’estiu. Sant Joan a Valls viu un moment dolç actualment. Fruït de la bona feina feta les darreres Festes Decennals de la Mare de Déu de la Candela, que tenen lloc a Valls cada deu anys (els acabats en u), Sant Joan ha experimentat aquests darrers anys un impuls notable, que l’ha anat posicionant, mica en mica, entre els epicentres festius i culturals destacats del país. La feina de les diverses entitats del seguici festiu, de les nostres colles castelleres, de les agrupacions de veïns, d’establiments comercials i de restauració i de tants i tants particulars, ha fet que cada cop Sant Joan creixi en qualitat a la nostra ciutat. En els darrers anys, Valls ha anat perfilant un model festiu on la participació ha estat la clau de l’èxit. Les diverses comissions organitzatives treballen durant tot l’any per anar definint un programa ric i plural que ha acabat sent referència arreu del territori. La recuperació de diversos element festius, l’aposta decidida per una cartellera destacada de concerts, la definició d’espais de petit i mitjà format i de gèneres diversos, una seqüència ritual que es va consolidant amb un patrimoni immaterial valuós o la voluntat de generar novetats sorprenents any rere any han fet del Sant Joan vallenc una cita ineludible del calendari festiu català. Però anem a pams. Un dels elements més destacats de la Festa Major de Sant Joan a Valls és el seguici cerimonial de la ciutat, que participa dels actes més destacats de la celebració, tal i com és habitual en totes les ciutats que compartim aquest valuós patrimoni cultural. A Valls, el conjunt del seguici festiu de la ciutat omple els carrers al complet en la tradicional Nit de Completes, així com en la tarda de Sant Joan en el Tomb del Poble, dos dels actes centrals de la festa pels vallencs i les vallenques. Gegants, nans, balls, bèsties i colles castelleres omplen els carrers del

centre històric i, sobretot, la Plaça del Blat vallenca, Km0 casteller, de les seves melodies i danses, sempre acompanyades de la pirotècnia, morterets, i de l’esclat de colors i sons habitual, que veu en la Nit de Completes, la nit més màgica de l’any, el seu moment de màxima esplendor. Una nit de Sant Joan que a Valls, amb més força fins i tot que en d’altres indrets del país, és una de les més esperades i emocionants de l’any, la Nit de Completes. És en aquest moment, i després de les balladetes del seguici, quan les dues colles castelleres, la Colla Joves Xiquets de Valls i la Colla Vella dels Xiquets de Valls, mantenen el seu primer cara a cara a plaça, amb una actuació castellera a l’antiga, que permet veure, sense rondes, construccions simultànies i que es repetirà l’endemà, Diada de Sant Joan, a pocs metres d’on es basteix el Museu Casteller de Catalunya, a l’indret on es va originar aquesta meravellosa manifestació cultural, ara icona del nostre país i amb una increïble projecció internacional. La feina de les entitats culturals de la ciutat, amb l’acompanyament municipal, ha fet també que des de les darreres Decennals la ciutat recuperi alguns elements que havien quedat en la letargia durant una bona pila d’anys i que recentment han vist la llum, com poden ser el ball de pastorets o el dels cercolets, que tot just s’ha re introduït aquest últim Sant Joan. També la participació dels més menuts en la festa n’és un dels trets característics, amb els diversos actes familiars i amb la sortida al carrer del seguici petit, que també ha incorporat en els darrers anys l’Àliga, el Lladrefaves o el Bou petits. Altres rituals ancestrals com la balladeta de l’Àliga a l’interior del temple la Nit de Completes o l’obertura de la Capelleta votiva de Sant Joan Baptista per part de la Moixiganga, recentment recuperats, han anat fent més rica la seqüència festiva vallenca. Un altre dels aspectes destacats del Sant Joan vallenc és la programació musical en la tripleta d’escenaris al cor del Barri Antic: el gran escenari de l’Aparcament del Barri Vell, l’escena de mitjà i petit format a la porxada Plaça de l’Oli i l’escenari dels ballables i familiars a la Plaça del Pati, en un triangle musical de primer nivell. En els darrers anys noms com La

Gran Pegatina, Aspencat, Els Amics de les Arts, Manel o Txarango (entre tants altres) han omplert de gom a gom les nits de concerts a l’escenari principal, sempre compartint protagonisme amb grups llegendaris com Els Pets o Lax’n’Busto i amb d’altres d’històrics com Los Manolos o Javier Gurruchaga. Per altra banda, la Plaça de l’Oli ha eclipsat amb artistes com Maria del Mar Bonet o Jaume Sisa mentre les revetlles amb les grans formacions orquestrals del país, com la Principal de la Bisbal o la Meravella, han posat els acords a les vigílies de Sant Joan al Pati, i els SP3 del Club Súper3 o la Dàmaris Gelabert hi han fet sonar les notes més familiars. En definitiva, una aposta ferma i decidida per omplir de bona música i formacions de primer nivell els escenaris del Sant Joan vallenc, a mode de cartell de festival de referència.

peluixos i marxandatge divers, o les coques als forns i pastisseries fan que Sant Joan es respiri arreu a Valls des que comença el mes de juny, i és que el bon temps, i la festa en general, si es viuen a algun lloc és al carrer.

El foc ha estat sempre un altre dels elements centrals de la Festa Major vallenca, amb actes com la tronada inaugural o el tradicional correfoc. Un àmbit que enguany ha convertit l’habitual castell de focs d’artifici en un destacat piromusical, aquest Sant Joan a càrrec de la reconeguda Pirotècnia Peñarroja, i que pretén ser un dels atractius de la festa vallenca, diferenciant-se de la resta de celebracions del territori més proper, i que esperem que sigui un bon nou actiu per atraure més espectadors a la cloenda de la nostra festa major, en una celebració on conviuen cívicament i pacífica visitants i vilatans.

Des d’aquestes ratlles us convido a venir i gaudir en primera persona del Sant Joan vallenc, una celebració que vivim amb molta intensitat, màgia i il·lusió; tot agraint-vos que m’hagueu permès parlar-vos, en aquesta publicació, de la nostra festa i costums i desitjant-vos, sitgetans i sitgetanes, una magnífiques festes de Sant Bartomeu i de Santa Tecla, celebracions que he tingut el goig de gaudir i admirar en primera persona els darrers anys. Visca la cultura popular i visca la festa al carrer!

A Valls, com a Sitges, ens estimem la nostra cultura i les nostres tradicions. És per això que vivim Sant Joan amb tanta intensitat, una festa que no seria possible sense l’esforç i la implicació de totes les entitats i associacions, dels diferents elements de la festa, de castellers, sonadors, pirotècnics, productors, tècnics, personal municipal i, en definitiva, de tots els vallencs i les vallenques. Vull aprofitar l’ocasió per agrair a tots ells, i a tants d’altres, la seva generosa feina per fer realitat la nostra festa i per preservar el nostre patrimoni cultural.

El carrer viu amb intensitat els dies de festa. Espectacles familiars, teatrals, literaris o circenses omplen places i carrers, tal i com també ho fan els balls parlats. Les banderes i domassos de festa a carrers i balcons, el so de les campanes des dels campanars del barri antic, la beguda de la festa als taulells dels bars, els aparadors de les botigues plens de samarretes,

BALLEM LA FESTA Raimon Casals i Canalias

Vivim una època fantàstica per la cultura popular. Els grups proliferen arreu del país, i el nostre model festiu, el del Penedès-Camp de Tarragona es va estenent pel territori com qui no vol la cosa. Perquè és un model que funciona, que agrada, que en el seu conjunt és espectacular, que permet la participació de gent diversa en els seus seguicis... Són molts els balls que, amb més o menys encert han estat replicats en altres poblacions, sense que existís cap tradició anterior, perquè els balls de la nostra àrea geogràfica són senzills i llueixen en una cercavila. Són balls ben diversos que aporten al conjunt de la festa diversitat, i aquest és un fet que agrada. I si a sobre hi afegim el fet que els grups que en participen ho fan bé, què més podem demanar? Per què qui és aquell que no gaudeix veient un ball de les gitanes ben ballat? O contemplant el ball de panderos repicant amb aquella gràcia i energia que el fa especial? O bé observant com es construeix la bóta del ball de cercolets i esperant que el rabadà s’hi enfili per recitar-nos el vers? És una sort poder gaudir amb un grup que balla seguint el ritme de la música, que ballen tots a l’hora, fent el mateix punt de ball, que quan toca posar el peu dret a terra ho fan segurs de fer el què toca, que ballen amb un somriure a la cara i no amb cara d’anar a l’escorxador a què els degollin. Però malauradament aquesta no és la realitat al nostre territori i costa molt trobar grups que ballin bé; pot semblar exagerat però no ho és. I en part és normal que això passi perquè no hi ha cap tipus d’exigència en aquest sentit: tot ens està bé. Si s’equivoquen amb el ball, no passa res; si no es salta alhora, no passa res; si el sotacama no sona, no passa res...i així podríem anar enumerant un munt de coses. En canvi, i per sort, quan sentim una colla de gralles que desafina, ens fa mal a les orelles i reaccionem. La qualitat musical als seguicis festius ha millorat i molt. Molts músics ja tenen una formació a base d’anys de treball que fa que escoltar-los sigui un goig. I la pròpia organització de la festa s’ha preocupat de tenir bons músics per acompanyar als balls. Però en canvi, això no passa a nivell de la dansa. He sentit a dir més d’una vegada que com que és dansa popular, no cal ser exigent, que ja està bé, que si una cosa és popular és perquè hi pot participar tothom, i comparteixo aquest darrer aspecte, però sembla que amb aquesta argumentació abandonem el pensament que les coses

populars també poden estar ben fetes. I aquest fet s’accentua si parlem de balls ballats per nens: la cosa ja és més escandalosa perquè llavors ja sí que no importa res, l’únic que valoren molts és poder “disfressar” el seu fill i fer-ne la foto. I el ball acaba sent l’anècdota; i això sí que no! Perquè els balls són un element indispensable del ritual festiu, i sense les danses la festa no seria el que és! A més a més ens oblidem de la gran oportunitat que tenim per formar aquests nens en el món de la dansa i de la cultura popular. Perquè la dansa ens aporta moltes coses per a la formació de la persona, aprenem aptituds bàsiques que ens serviran el dia de demà. Malauradament aquest és un discurs que ja s’ha perdut també en la formació acadèmica a les escoles on la dansa, en totes les seves expressions, és pràcticament inexistent i cada cop més residual, però aquest ja seria un altre tema... Sembla que a vegades oblidem que el balls processionals formen part d’un espectacle, amb una simbologia original que ja hem oblidat però de la que conservem la forma i les seves estructures. El ball és el motiu de ser i si un grup participa d’una cercavila és perquè té una coreografia a realitzar i per tant hauríem de procurar que es faci amb el màxim rigor i qualitat possibles. No hauria de passar que coreografies, algunes d’elles històriques, que ens han arribat per tradició oral, comencin a ser irreconeixibles perquè els mateixos membres les varien sense cap criteri ni coneixement de ball. Si una cosa bona té la dansa popular és que és senzilla i per tant, apte per a gairebé tothom. No obstant això, no treu que sigui necessari l’assaig, però entenem-nos: l’assaig ben fet. Aquell en que hi ha gent al davant que ens ensenya a ballar la dansa com toca, que ens rectifica i ens ajuda a millorar, que es preocupa perquè el conjunt sigui uniforme i per tant, el Ball, llueixi el màxim possible. No vull dir amb aquest comentari que la culpa sigui dels balls, si més no, no tota, sinó que és una responsabilitat de tots: de la societat, dels dirigents de la festa, del mateix consistori municipal, de les agrupacions de balls populars, etc. És responsabilitat nostra donar valor i vetllar per les danses, ja que són un dels elements de la festa més fràgils i més susceptibles de patir canvis considerables. De la música en tenim partitures i músics que vetllen perquè s’interpretin els temes com toquen; els vestuari també es va conservant prou dignament, el propi ritual festiu està proto-

col·litzat, però què passa amb la dansa? Qui ho ensenya? Qui s’encarrega d’explicar perquè una cosa es fa d’una manera i no d’una altre? Qui ensenya a fer un galop, un punteig o un punt de vals? Generalment els mateixos balladors que ho han après d’altres balladors, però si per mala sort ho aprenen malament, ja ho transmeten diferent, provocant que el punt del ball es modifiqui i ens els casos més extrems arribant fins i tot a modificar-ne la coreografia. El ball, la dansa, la coreografia, és l’element més fràgil de la festa i n’hem de prendre consciència. Ja fa temps que vaig pregonant pels llocs que comença a ser necessària la figura del Mestre de Dansa, una persona/persones/col·lectiu que doni suport als grups ajudant-los en els aspectes tècnics del ball que els balladors actuals no tenen. Una figura que asseguri que les coreografies es continuïn fent com les hem rebut, o com s’han coreografiat en el seu moment, i que en definitiva ajudi els grups a ballar millor, a conservar aquest patrimoni immaterial i pugui donar eines per assajar d’una manera més productiva. Perquè assajar millor és possible! No té cap sentit repetir un ball 5 vegades seguides si ningú mira què fem i com ho fem, perquè la percepció que té cada ú no és la visió del conjunt, i les danses del nostre territori són balls de conjunt on generalment ens movem fent figures. Una plasticitat que s’ha de cuidar, perquè si, per exemple, el ball de panderos fa una figura en forma de creu, aquesta ha de ser reconeixible per l’espectador. I la clau per ballar bé en una cercavila és tota la feina que hem fet als assajos: treballant per saltar al ritme de la música, per fer els peus que toquen, per saltar tots alhora, passar els cèrcols amb certa gràcia, fer uns galerons ben ballats o que les cintes pugin i baixin al temps que toca donant l’harmonia del trenat propi de les gitanes.

I amb tot això no estic parlant d’una professionalització dels balls, tan sols vull apuntar el fet que amb una mica més d’implicació el resultat seria millor del que hi ha ara i gaudiríem d’unes cercaviles dignes de ser mirades, perquè, sincerament, en l’actualitat molts grups fan vergonya i contemplar-los és bastant lamentable. Però clar, com que és cultura popular, tot s’hi val! I no! Canviem el concepte, canviem la nostra mirada en aquest sentit, perquè podem fer-ho millor tots plegats però per fer-ho ens ho hem de creure, i donar-li el valor que no li estem donant, el que li pertoca. I com ja he dit abans és responsabilitat de tots: del propi grup, dels espectadors de la festa, dels consistoris municipals, de les agrupacions de balls populars... Si ens ho creiem una mica i treballem en aquest sentit hi haurà un gran canvi i la gran beneficiada en serà la pròpia festa. Ballem la Festa sempre amb un somriure a la cara i amb ganes; que aquells que ens contemplen gaudeixin amb nosaltres. Perquè ens ho mereixem. Bona festa major sitgetans!

DE LA PÓLVORA COM ADDICCIÓ Àxel Neumann i Amigó

El nom “Pólvora” (del llatí “pulver”) és una paraula catalana que en castellà significa “polvos” (obtinguts amb la mà de morter). Segons viquipèdia, la pólvora és una barreja explosiva de diverses composicions. La més antiga és de salnitre, sofre i carbó anomenada pólvora negra i s’utilitza, en altres funcions, per a impulsar projectils en les armes de foc, propel·lir coets, barrinar roques, enderrocar construccions o preparar focs d’artifici. És en aquesta última funció en la qual ens centrarem, ja que, entre altres coses, és la que ens posa més “catxondos”. Sembla ser que els primers a utilitzar la pólvora negra foren els xinesos en els segles VII i VIII juntament amb els bizantins per utilitzar-la en focs d’artifici. Com és sabut per tothom, la pólvora després va tenir un paper protagonista en les guerres, però això són figues d’un altre paner, i és un tema que el deixarem per algun lletraferit expert en episodis bèl·lics. Si examinem la composició de la pólvora, i tenint en compte que el tema que ens ocupa són els focs d’artifici, trobem que el carbó i el sofre cremen gràcies al Clorat de Potassi (KCIO3). El sofre ajuda a la combustió perquè quan es crema produeix diòxid i tri òxid de sofre, que en combinar-se amb les molècules d’aigua de la humitat, es produeix àcid sulfúric (H2SO4) i àcid sulfurós (H2SO3) que reaccionen amb el clorat de potassi. L’actual composició de les pólvores negres fabricades per a usos pirotècnics data del 1780 i les proporcions en pes son: 75% nitrat de potassi, 15% carbó vegetal i 10% sofre, tot i que poden variar segons els països on es fabriqui. La pirotècnia, paraula grega que ve de Piros (foc) i Techne (tècnica), es l’art que tracta el foc, i és un element molt present en la vida dels terrícoles quan volem celebrar un moment especial i sovint utilitzem elements pirotècnics. La barreja de la llum enlluernadora, els colors diversos i el so provoquen emocions i sensacions que donen un sentit molt més alegre i festiu als actes que estem celebrant. No cal ser membre de cap colla de diables, ni portador de cap bèstia de foc per emocionar-se a l’hora de llençar un petard o de que se’t posin els pels de punta tot observant un majestuós castell de foc com el que tenim la sort de presenciar any rere any a Sitges. Precisament al nostre poble, els diables tenim el costum de deixar la maça varies vegades durant el recorregut, a diverses persones del públic assistent que ens ho demanen. La cara de felicitat de la persona des de que es disposa a encendre la carretilla 22

fins que esclata el tró es tot un espectacle, aquests 12 segons es converteixen en un art efímer que ens remou les emocions i ens transporta cap a un sentiment difícilment descriptible. Dins del conjunt d’efectes especials, el color és un dels més importants. Per a cada color s’utilitzen substàncies per aconseguir l’efecte buscat. A mode d’exemple, podem trobar que per aconseguir la llum groga es fa servir Sodi (Na), per la llum vermella Estronci (Sr) o la verda Bari (Ba) entre altres. A Sitges sovint hem volgut tenir un coet de color blau, que representi el “blau Sitges” que tant ens agrada; la substància utilitzada per aquest color es el Coure (Cu), però les pirotècnies sempre ens han expressat la dificultat de crear un petard amb llum blava. Hi ha hagut alguns intents, de fet existeix el “Sortidor Sitges”, però encara no hem trobat un que ens acabi de fer el pes de veritat. Seguirem esperant. Un altre efecte especial molt important és el so, només ens hem de fixar en l’expectació que envolta el castell de foc quan s’apropa la gran traca final. El so és la detonació i la consegüent transformació de l’ona de xoc produïda per l’energia alliberada en l’explosió. Simplement espectacular... Tots aquests elements pirotècnics els podem trobar al ball de diables, que té una tradició arrelada inicialment a Catalunya. Els diables formen part dels anomenats balls parlats, i segons Joan Amades, destacat folklorista català, la primera data registrada d’aquesta representació es el 1150 en el banquet de noces de Berenguer IV amb Peronella d’Aragó. A partir del canvi de règim de finals dels 70, apareixen colles de diables de nova creació com un joc entre el diable, el foc de la carretilla i el públic, i es representa un combat entre el bé i el mal, un combat entre àngels i dimonis. La carretilla és un element pirotècnic utilitzat en els correfocs. És un tub de cartró que mitjançant la combustió dels seus components químics provoca espurnes. La durada varia dels 10 a 14 segons en funció del fabricant. Al final hi ha un tro, que es tracta d’un petit recipient on hi ha pólvora premsada. La carretilla és l’element pirotècnic més utilitzat a les festes majors i correfocs. Actualment existeixen diversos tipus de carretilles de colors i mides diferents. A els diables de l’ABPS ens agrada molt la carretilla xiuladora i la carretilla “normal”, ja sigui blanca o de titani. Anys enrere s’utilitzava la carretilla blanca, però ha anat perdent protagonisme en favor de la de titani. La carretilla blanca és més lluminosa, fa un paraigües més petit però més uniforme,

on les espurnes arriben a terra i crema com un dimoni, també val a dir que es més curta i més cara. La de titani es molt diferent, fa un paraigües més gran i no crema tant, però la “dutxa” de foc es espectacular. Com tot a la vida el debat està servit. A part de la carretilla també fem servir altres tipus de pirotècnia, sobretot a les enceses que fem a les places, on intentem que ens quedi una encesa el més lluïda possible i la gent gaudeixi el màxim de l’espectacle.

Dit això només puc reconèixer amb el cap ben alt que estem malalts de foc, i que duri. Esperem que la Festa Major d’enguany sigui igual o fins i tot millor que les anteriors i que entre tots aportem el nostre gra de sorra per aconseguir que en conjunt tot surti perfecte. Que tingueu una molt Bona Festa Major!

Com he dit anteriorment, les sensacions que ens desperta el so i sobretot l’olor que desprèn una carretilla per qualsevol persona amant de la pirotècnia es indescriptible. Com a diable, puc assegurar que la pólvora crea addicció, és com una droga que t’atrapa i et persegueix durant tota la vida, alliberant endorfines i produint felicitat i excitació, diguéssim que ens transporta per un viatge meravellós de plaer i benestar on els problemes no hi tenen cabuda i l’alegria s’apodera del teu cos i ens retorna a la infantesa. Fins i tot quan està apagada, en moltes ocasions quan agafem la carretilla ens l’apropem al rostre per ensumar-la amb totes les forces per tot seguit exclamar un “oooooooh! m’encanta!” amb aquella cara de babaus amb els ulls clucs, com si oloréssim aquell préssec madur de vinya a principis d’estiu que ens torna boges les glàndules salivals. Necessitem sentir la pólvora, i tant es així que quan un capsigrany encén una carretilla “fora de dates”, ja sigui per celebrar una victòria d’algun equip de futbol o fins i tot per Sant Joan, tenim un sentiment de contrarietat... no ens agrada gaire que s’utilitzin les carretilles fora de context, però alhora ens surt aquell dimoni que roman latent dins el nostre cos i ens dibuixa un somriure d’orella a orella apaivagant per uns instants el síndrome d’abstinència amb el qual convivim durant 10 mesos a l’any.

CABÒRIES DE FESTA MAJOR Celestí Marès

Com saben aquells que em coneixen, no he nascut a Sitges però des de fa molts anys, alguns amics, i familiars d’aquests amics, em conviden a viure de prop algunes festes de la localitat i he arribat al convenciment que quan més les visc menys les conec. Tot i així però, l’any passat, quan en perdre una juguesca em van convidar a escriure una pàgina del Fogall del 2016, vaig utilitzar moltes de les coses que algun d’aquells amics, m’ha anat explicant sobre les seves vivències infantils. El cert és que aquests records de la infància que tots tenim i que hi creiem tan certs i exactes com que ens hem de morir, en realitat resulten, en molts casos, mig inventats sense que el propi protagonista que les explica en sigui conscient. Barrejant records propis i coses que hem escoltat de petits o que hem llegit fa molts anys però ja no recordem clarament, en surt una pasta que anomenem records. Ai, la memòria, quina gran mentidera! Avui el que tinc ganes de fer és plantejar consultes als experts, d’aquelles a les que no és fàcil respondre o potser no hi hagi manera de contestar; sobre la Festa Major i sobre el Patró de la vila que és, en realitat, l’autèntica i potser massa oblidada, raó de ser de tota la bullícia, agitació, cridòria i bullanga que convulsa la vila durant força més temps que les 30 i escaig hores de festa oficial. Per a cap d’aquestes preguntes en tinc resposta clara. Algú sap i potser ho ha posat per escrit en algun lloc però mai ningú m’ha explicat amb claredat, per quina raó Sitges va ser posada sota la protecció de Sant Bartomeu. L’apòstol es va convertir fa molts segles en el patró dels gremis de l’enquadernació, dels adobadors i de tot els que treballaven en relació amb la pell. Segons la tradició, l’apòstol va morir de manera cruel, escorxat viu pels seus enemics. Per aquesta raó totes les imatges que el representen, o gairebé totes, ho fan amb el ganivet d’escorxar a la seva mà i, de vegades, brandant la seva pròpia pell. Tot això és prou conegut però, i aquí ve la primera de les preguntes, per què se’l va fer patró de Sitges?, des de quan? A molts de vosaltres, fatigats lectors, ràpidament els hi han vingut al cap els tallers de sabates, fins i tot fàbriques o alguns senzills tallers de pell que a Sitges hi van haver, fins i tot potser també assaonadors. Des de quan existien aquests tallers? En el s. XIX ho sabem segur. També en el s. XVIII però ja no tan segur ni tan estès. Però en el XVII, quan el comerç amb ultramar no estava autoritzat i era molt més limitat? Eren tan importants aquells tallers en una població petita com Sitges com per posar Bartomeu, primer a l’alçada de Tecla, la tradicional santa protectora de la vila i, a partir del s. XVI, potser XVII, fer-lo passar al davant i convertir-lo en el protagonista 24

principal de la devoció d’una gent que es dedicava principalment, diuen aquells experts, a les feines de la mar i als treballs per a fer productiva la terra? Què va fer o qui li va confiar a l’apòstol màrtir la responsabilitat de protegir Sitges i els sitgetans? Per què a ell concretament? Posats a fer preguntes en vull plantejar-ne unes quantes més. Molts estudiosos, escriptors, historiadors, aficionats i col·leccionistes han escrit, i alguns de manera erudita, sobre els orígens dels ball populars com escenificacions religioses que van néixer per acompanyar la Forma Sagrada en el dia del Corpus. També ens expliquen que més tard van ser “autonomitzats” i destinats a un altre departament: la processó del Sant Patró. Accepto totes aquestes explicacions; també que en aquesta comarca i les veïnes, els balls van prendre formes molt similars, inspirades les unes en les altres i en les de més enllà. Però..., no n’hi va haver cap que fos autòcton? No se sap, sinó ja ens ho haurien explicat per dalt i per baix, i faria anys que en podríem presumir. De tota manera tampoc m’importa massa ja que això, si així fos, què canviaria? Res, em sembla. En canvi sí que m’encurioseixen algunes preguntes més concretes, totes elles centrades en les persones, en els individus concrets, anònims la majoria, que van viure, van patir, van ser feliços, van tenir fills o no i, sobre tot, van tenir alguna idea que va perdurar al llarg dels segles. Per exemple: Qui van ser les persones concretes, els individus que van pensar que, per exemple, era necessari, què dic necessari?, imprescindible el ball de bastons a Sitges. Qui va tenir la primera idea o impuls? Per què? A qui la va explicar? Com va convèncer a d’altres de la necessitat que s’havia d’acompanyar un seguici religiós amb una música elemental, feta per ells mateixos al percudir ben fort trossos de fusta i ballant al mateix temps al so que produïen? I qui va ser el primer que se’n va riure de la idea, seguint la tan nostrada tradició de menystenir tot allò que han impulsat els altres? Qui va ser el sitgetà que va pensar i decidir que per honorar al Cos de Crist o a Sant Bartomeu era imprescindible la pólvora? Quan i on en va parlar amb d’altres persones, on es reunien? Qui portava la veu cantant? Perquè van considerar tan important que sense petards el Sant no els faria tant cas com volien? Potser sabien que es feia en altres poblacions i havia fet efecte. Com van començar a cremar els primers petards? Els encenien amb la ma i els llençaven a terra per advertir de l’arribada de la imatge i del seguici religiós? Els hi feia gràcia aquesta novetat als veïns? Van començar aquí els problemes dels diables amb bona part dels sitgetans? Potser aquí

va néixer l’antic nom de corre-cames per a un tipus de petard llençat per terra sense cura. Potser també per aquesta raó es van veure obligats a subjectar-los a un pal per, com a mínim, obligar cada diable a patir les pròpies cremades. Si fos així, per què aquest pal havia de tenir la forma d’una maça, que no és eina ni de mariners ni de pagesos i sí del ferrer, del picapedrer i del treball a la mina? Aquesta senzilla fantasia sobre l’origen dels diables, encara planteja altres interrogants. Si bé semblaria lògic que per protegir-se de les espurnes es cobrissin amb roba de sac, qui va tenir la idea que aquest recurs protector, afegint-li dues ingènues banyes es transformés en una disfressa de diable? Per què? Què van dir les autoritats religioses tenint en compte que el diable o personificació del mal era el símbol del que l’Església ha tractat al llarg del temps de foragitar de la vida dels éssers humans? O potser van ser elles qui ho van proposar per mostrar en una representació teatral de carrer, el triomf sobre el mal que fuig vergonyosament en presència del Sant? Canviem al “ball de les gitanes”: tan arrelades estaven antigament les famílies gitanes a Sitges que van decidir o van ser convidats a acompanyar els seguicis religiosos? Com és que van ser admesos si tradicionalment aquella pobra gent eren perseguits i foragitats de les poblacions? És conegut que una activitat important a que es dedicaven algunes famílies romanís era la fabricació de carbó vegetal en els boscos del país. Podria ser que aquells que s’hi dedicaven i el baixaven als pobles potser gaudissin d’una certa acceptació social? En tal cas, com a carboner o com a gitano? Aquesta acceptació arribava fins el punt de permetre’ls participar a les festes religioses de les poblacions? Permeteu-me que torni a la idea de recordar el anònims fundadors; qui va formar i crear el

primer grup de “gitanes”? Ho eren de debò? Eren falsos? Per quina necessitat doncs? Podria continuar però ja els he fatigat massa. Ara bé, he deixat la pregunta més important pel final. En la meva gens important opinió, crec que el sitgetà, ja fos de naixement, cosa que no crec, o d’importació, més important de tota la història de la vila, és aquell que va prendre en el seu moment la decisió amb més transcendència per a la història de Sitges. Parlo de qui, al segle IX, potser abans, va assenyalar amb el dit el penyal que després s’ha anomenat el Baluard, i va dir, segur que contrariant opinions adverses: l’aixecarem aquí!. Aixecar, el què? Doncs està ben clar: l’església parroquial. La imatge, la icona, la identitat de Sitges d’una punta a l’altra del món. Sense aquella decisió, sense aquell home, avui potser allà hi hauria, posem per exemple, un casino, un hotel amb barbacoa i “lounge” a la terrassa sobre el mar. Qui va ser aquest gran urbanista del passat, un dels millors de la història, on va néixer, què se’n va fer després? Si no és així, d’on va venir? Fos qui fos, Sitges avui no el recorda, tot i que, em sembla a mi, que estarà permanentment en deute impagable amb aquella persona. Ja fa temps que aquest humil ajunta-lletres que això escriu, dedica periòdicament un mental i silenciós homenatge a aquella il·lustre persona, per a mi tan fill predilecte i adoptiu com el que més. Qui vulgui i pugui contestar alguna d’aquestes peguntes ho té molt fàcil. Que no em busqui que ja procuraré que no em trobi. El que ha de fer és escriure unes línies com aquestes per ser publicades en el Fogall de l’any vinent. Visca Sant Bartomeu, a qui algú va fer de Sitges el Patró!! I bona Festa Major!!

EL GEGANT MORO I LA LLUNA Un conte de Festa Major per als petits de la casa Vinyet Duran

Sabeu per què el gegant moro porta una mitja lluna al seu turbant? És una història molt antiga que només coneixen els nens i nenes de Sitges, perquè només ells saben guardar aquest gran secret. Hi havia una vegada, fa molts i molts anys, un nen sitgetà que es deia Guim i que vivia en una casa de pedra al Carrer d’en Bosch. El petit Guim cada nit, quan tothom dormia i les llums de tot el poble s’apagaven, pujava al terrat a mirar la lluna, i es preguntava meravellat si algun dia podria arribar a tocar-la. El gegant moro, que vivia al seu Palau just al costat de casa d’en Guim, sabia què feia cada nit aquell menut de 6 anys, perquè al ser tant alt, el cap li sortia per sobre del terrat de casa seva. Com que els gegants són màgics i poden ajudar als nens, en Fa-luch va decidir parlar amb en Guim. Una nit d’estiu, mentre estava estirat mirant el cel, va sentir una veu profunda que li deia: - Tssst, tssst, ep! Guiim! Quin ensurt! En Guim va fer un salt i es va posar dret de cop, va encendre la llanterna que duia a la butxaca del pijama i va il·luminar tot el seu voltant, fins descobrir el cap del gegant moro que sobresortia del terrat del costat. -Fa-luch! Què fas despert? Els pares m’han dit que els gegants dormen tot l’any fins que arriba la vigília de Festa Major! –va exclamar en Guim. - Els gegants dormim amb els ulls oberts –va dir en Fa-luch- No ho veus que no els podem tancar? A més, com que sóc tan alt, han hagut de foradar el sostre perquè si no, no hi cabia. I ves, amb el temps, de tant tenir el cap a les altures, m’he fet amic de la lluna... - Ah si? Doncs a mi m’agradaria poder tocar la lluna –exclamà en Guim- M’agrada molt com brilla, i sempre li explico coses quan pujo aquí dalt. - Ja ho sé, per què et penses que m’he saltat les normes i m’he posat a parlar amb tu? Els gegants no podem parlar amb els nens i nenes del poble, però amb tu he fet una excepció... ets el meu veí i et veig tan interessat en.... - Què, què? Em portaràs a la lluna Fa-luch? Siiii, sisplau! - Ufff! Hauríem de construir un coet i fer-nos astronautes, quina feinada! Faré una cosa millor Guim, jo et portaré la lluna a tu -li va dir el gegant moro. En Fa-luch li va demanar que estigués molt atent al cel, perquè hi hauria una nit, per la lluna nova d’agost, que aquesta desapareixeria del cel... i seria impossible veure-la. Just abans de la Festa Major.

“Però com pot ser?” Va pensar en Guim, com podrà el gegant portar-me la lluna? S’acostava la vigília de Festa Major, els balls assajaven pels carrers de Sitges, se sentien gralles i es respiraven nervis i emoció. En Guim continuava pujant al terrat cada nit, però aquella vegada va ser diferent: en Faluc no treia el cap, tot era negre i no trobava la lluna en cap tros de cel. El gegant tenia raó! L’endemà el carrer d’en Bosch s’omliria de gent, pares i mares, tots els nens i nenes de Sitges s’aplegarien davant del Palau del Rei Moro. En Guim no ho sabia, però els gegants moros estrenaven vestits nous, i tot el poble volia veure com n’havien quedat de bonics! En obrir-se les portes del Palau, els geganters van treure en Fa-luch i la La-hia, i amb parsimònia els van anar vestint i pentinant. Quina preciositat de roba, i quines capes! Només quedava un detall per descobrir: el barret del gegant moro. En Guim s’ho mirava des del seu balcó, just a l’alçada de la cara del gegant. Llavors es va enfilar per l’escala un geganter a posar-li un turbant verd i groc, i tothom aplaudia! Però quedava un detall. Van treure una capsa daurada i un altre geganter cridà: “Falta la lluna! Però no hi arribem! Noi, podem pujar al teu balcó?”. En Guim va obrir la porta i aquell geganter li va donar una lluna daurada, grossa i molt brillant, per a col·locar-la dalt de tot del barret d’en Fa-luch. I ho va fer, nerviós però content, mentre tothom aplaudia. Sí, el gegant li havia portat la lluna, i ell l’havia posat, per sempre, al seu turbant. Les gralles van engegar i els gegants s’alçaren a ballar. I mentre tombava, en una revolada, en Fa-luch va picar-li l’ullet. I en Guim va somriure satisfet, feliç. Per això els nens i nenes de Sitges que saben la història del petit Guim, somriuen al gegant mirant cap al cel, sabent que la màgia de la lluna es fa realitat cada Festa Major.

35 ANYS DE CINTES Marta Carbonell. Ball de Cintes de l’ABPS

Tot va començar l’any 1982 quan per Santa Tecla va haver-hi un esdeveniment especial que faria que res tornés a ser com abans; marcaria un abans i un després en les nostres festes tradicionals sitgetanes. Fa 35 anys va néixer el Ball de Cintes de l’Agrupació de Balls Populars de Sitges, amb l’objectiu de contagiar a tots els habitants l’alegria i disbauxa que desprenem amb les cançons i coreografies que tant ens caracteritzen en passar pels carrers del poble. Per això, aquest 2017 és molt especial per tota la colla que formem part del Ball de Cintes de Sitges. Durant aquest any, hem estat presents en esdeveniments i fets importants com Corpus, la trobada de cintes, l’ofrena i xocolatada per la festa de Santa Tecla, i l’estrena d’un ball nou amb motiu del nostre aniversari. Moltes gràcies a totes les persones que han col·laborat perquè hagi estat possible aquest aniversari, en especial, a la colla del Ball de Cintes de Sitges. I per molts més anys siguin! Visca el ball de cintes de Sitges!

SUDOKU DE GEGANTS I BÈSTIES DE FOC

TROBA LES 6 DIFERÈNCIES DE LES CINTES

Mariona Gens 32

PROGRAMA · FESTA MAJOR 2017 DIVENDRES, 18 D’AGOST A dos quarts de vuit del vespre, a la Fragata, INAUGURACIÓ DE LES BARRAQUES, compostes per les entitats sitgetanes: Agrupació de Balls Populars de Sitges, Ateneu Popular, Colla Jove de Castells de Sitges, SACA (Sitgetana de Cultura i Animació), Casino Prado Suburense i Societat Recreativa El Retiro. Acte organitzat pel col·lectiu de les Barraques i amb la col·laboració de la Comissió de Festa Major. Tot seguit, CONCERT de Pacosan, Mazoni i Smoking Souls. A dos quarts de nou del vespre, a l’Ajuntament de Sitges, NOMENAMENT d’Ignasi Maria Muntaner com a Fill Adoptiu de Sitges.

DISSABTE, 19 D’AGOST · EL PREGÓ A partir de les set de la tarda, davant del Palau del Rei Moro (carrer d’en Bosch, 10-12), lectura del PREGÓ SATÍRIC de Festa Major, a càrrec de David Lanau Arias (Ratxu). Tot seguit es presentaran la Pubilla i l’Hereu de l’Agrupació de Balls Populars de Sitges 2017 i es durà a terme el reconeixement al soci. La festa clourà amb un petit refrigeri i una copa de cava. Acte organitzat per l’Agrupació de Balls Populars de Sitges. A dos quarts de vuit del vespre, a la zona de Barraques, CONCERTS amb les formacions Judit Neddermann i Joan Rovira.

A partir de dos quarts de dotze de la nit, FESTA SONORA amb DJ’s Tillo, Render, La Palmera Torta Selectors i Nin b2b Carlos López.

A les deu de la nit, a la plaça de l’Ajuntament, PREGÓ DE LA FESTA MAJOR a càrrec del grup teatral sitgetà Les Veïnes. Aquest any el pregó serà retransmès en directe a la Fragata. En cas de pluja o mal temps, el pregó es farà a l’església parroquial. El pregó serà interpretat en llengua catalana de signes. En acabar, i per celebrar l’inici de la Festa Major, se servirà una copa de cava i cervesa artesana, gentilesa de la vinoteca Perbacco i La Sitgetana Craftbeer. Seguidament, a la zona de Barraques, CONCERTS de Green Valley, Itaca Band, Ebri Knight i DJ SendO. Acte organitzat pel col·lectiu de les Barraques i per la Comissió de Festa Major.

DIUMENGE, 20 D’AGOST A dos quarts d’onze del matí, als Jardins de la Societat Recreativa El Retiro, FESTA INFANTIL. L’animació d’aquest acte anirà a càrrec de la companyia sitgetana de titelles LA TIJA i estarà amenitzat en directe pel grup musical Eufagis. Tots els infants i familiars hi són convidats. Tot seguit, a les dotze del migdia, CONCERT ACÚSTIC amb Sergi Ramírez i Marc Llorià. Acte organitzat amb la col·laboració de la Tija, La Palmera Torta i els Jardins del Retiro. A dos quarts de set tarda, davant del Palau del Rei Moro, VESTIM ELS GEGANTS MOROS, la La-hia i en Fa-luch. Acte organitzat per l’Agrupació de Balls Populars de Sitges.

A les set de la tarda, davant de l’Escorxador, ANEM A BUSCAR ELS GEGANTS DE LA VILA, ELS GEGANTS AMERICANOS, EL DRAC I L’ÀLIGA. A continuació aniran en seguici fins a l’Ajuntament, passant pel carrer Onze de Setembre, Port de n’Alegre, Davallada i carrer d’en Bosch. A les vuit de la tarda, a la zona de Barraques, a la Fragata, CONCERTS amb les formacions Segonamà, Seguirem (Tribut a Obrint Pas), Buhos i DJ OGT.

A les deu de la nit, a l’Hort de Can Falç, CINEMA A LA FRESCA amb la projecció de la pel·lícula Grease -sing along-, la mítica pel·lícula amb karaoke en directe. Venda de tiquets a la taquilla del Casino Prado i a la Botiga de la Bel. Preu 10€ Acte organitzat pel Cine Club Sitges amb la col·laboració del Carrusel Casino Prado.

Acte organitzat pel col·lectiu de les Barraques.

DILLUNS, 21 D’AGOST A les sis de la tarda, des de la Parròquia de Sant Bartomeu i Santa Tecla, TRASLLAT DE LA IMATGE DE SANT BARTOMEU. La Comissió municipal de Festa Major de Sant Bartomeu i Santa Tecla, en representació de les autoritats municipals, recollirà de mans de Mn. Josep Pausas, rector de la parròquia, la imatge del Sant Patró. Tot seguit, acompanyada pel so de l’Agrupació Musical Suburband de El Retiro, la traslladarà fins a l’ indret designat pel Pendonista d’enguany,

el senyor Ramon Soler i Fernández, al número 36 del carrer de Joan Maragall. El trasllat es durà a terme pels carrers: Baluard, Fonollar, Port de n’Alegre i Onze de Setembre. Seguidament, s’inaugurarà L’EXPOSICIÓ DE LA IMATGE DE SANT BARTOMEU que romandrà oberta fins a les nou del vespre.

de l’Espai Jove, que ens faran ballar fins a mitjanit. Acte organitzat pel Servei de Joventut. A les deu de la nit, al Passeig de la Ribera, CONCERT D’HAVANERES amb els Pescadors de l’Escala. Se servirà el típic rom cremat.

A partir de les nou del vespre, a l’Hort de Can Falç, NIT JOVE amb l’actuació dels DJ’s Miku, nOgs i els Dj’s del curs

DIMARTS, 22 D’AGOST EXPOSICIÓ DE LA IMATGE DE SANT BARTOMEU, patró de la Vila de Sitges, al número 36 del carrer Joan Maragall, a partir de les dos quarts d’onze del matí i fins a la una del migdia, i de les cinc de la tarda fins a les vuit del vespre. A partir de la una del migdia, VERMUT DE FESTA MAJOR al local de l’Ateneu Popular de Sitges, al carrer del Sol, número 2. L’Ateneu convida a tots els sitgetans i sitgetanes a compartir aquest moment i a celebrar l’arribada de la Festa amb música en viu a càrrec del grup Carles Belda & Joan Garriga Acte organitzat per l’Ateneu Popular de Sitges.

A dos quarts de nou de la tarda, a la Parròquia de Sant Bartomeu i Santa Tecla, acte de LLIURAMENT DE LA BANDERA amb recital de poemes i cant dels Goigs de Sant Bartomeu, a càrrec del Cor dels Amics de l’Orgue. Enguany el Poema a la Bandera és obra de Marc Hill i Gumà. A continuació, i acompanyats de l’Agrupació Musical Suburband de El Retiro, cercavila ﬁns al domicili del president de la Comissió Cisco Arbonés i Heredia. Recorregut: Baluard, Plaça de l’Ajuntament, Major, Cap de la Vila, Jesús, Francesc Gumà, Hort Gran, pont de sota la via, avinguda de les Flors, Sol, Camí de la Fita i Estalvi.

En arribar la Bandera, a la plaça de Catalunya, NIT FESTAMAJORENCA amb SOPAR POPULAR amb un preu de 5 euros. Venda de tiquets a la pastisseria Calderón, perruqueria Ojeda, cafeteria La Placeta, mobles Yll i La Botiga de La Bel. La vetllada estarà amenitzada pel grup musical El Duet. Acte organitzat per la Comissió de Festa Major amb la col·laboració de la fruiteria Albert i Anna.

DIMECRES, 23 D’AGOST · LA VIGÍLIA EXPOSICIÓ DE LA IMATGE DE SANT BARTOMEU, patró de la nostra Vila de Sitges, al número 36 del carrer Joan Maragall, a partir de dos quarts d’onze del matí fins a dos quarts d’una del migdia, i des de les cinc de la tarda fins que passi la Processó Cívica. A les dotze del migdia, ENTRADA DE GRALLERS pel carrer de Sant Francesc, Cap de la Vila, Major i plaça de l’Ajuntament. Les diverses formacions oferiran les seves peces en homenatge als fundadors de la Festa Major. A les dues en punt del migdia, des de la platja de La Fragata, ENCESA DELS 21 MORTERETS, a càrrec de la Colla de Gitanes de la Vila, en commemoració del seu 40è aniversari, i REPICADA DE CAMPANES. A la mateixa hora, al Cap de la Vila, la Cobla Maricel interpretarà les Sardanes « La Processó de Sant Bartomeu », d’Antoni Català i Vidal, i « La Festa Major », d’Enric Morera i Viura. A la mateixa hora i des de la plaça de l’Ajuntament, SORTIDA DELS ENTREMESOS I DELS BALLS POPULARS: Gegants, Cabeçuts, Drac, Àliga, Diables, Bastons, Cercolets, Panderetes, Pastorets, Cintes, Gitanes i Moixiganga, acompanyats de l’Agrupació Musical Suburband de El Retiro. En arribar al Cap de la Vila, la Moixiganga farà la seva representació completa.

A mesura que arribin a l’Hort de Can Falç -en honor al Batlle, a les autoritats i a tot el poble que hi assisteixi- i a l’Hospital de Sant Joan Baptista, les colles faran una actuació de lluïment i es representaran tots els balls parlats (Ball de Diables, Ball de Cercolets, Ball de Pastorets i Balls de Gitanes). A les sis de la tarda, al Cap de la Vila, ACTUACIÓ CASTELLERA a càrrec de la Colla Jove de Castellers de Sitges. A les set de la tarda, al Carrer Estalvi, número 5, domicili del President de la Comissió de Festa Major, Cisco Arbonés i Heredia, sortida de la PROCESSÓ CÍVICA. Els balls populars, entremesos i músics, acompanyats de l’Agrupació Musical Suburband de El Retiro i de les autoritats, passaran a recollir el tabernacle de Sant Bartomeu a l’indret designat pel Pendonista de la Festa Major 2017, el senyor Ramon Soler i Fernández. El seguici farà el següent recorregut: Estalvi, Cardenal Vidal i Barraquer, Verge de la Llum, travessera Àngel Guimerà, Àngel Guimerà, carretera de les Costes, Aragó, Sant Honorat, Pompeu Fabra, Felip Massó, Mas i Font de Vila, Onze de Setembre, Port de n’Alegre, Fonollar i Baluard. A les portes del temple parroquial els balls rebran la imatge de Sant Bartomeu que, acompanyada per les autoritats, el Pendonista i els Cordonistes, serà col·locada al presbiteri per presidir els actes litúrgics de la diada.

A les onze de la nit, des de la Punta, la Fragata i els espigons, APOTEÒSIC I MONUMENTAL CASTELL DE FOC a càrrec de Pirotècnia Igual SA i amb disseny artístic del pirotècnic Isidre Pañella i Virella, fill predilecte de Sitges. Per viure un CASTELL DE FOC EN CALMA, s’habilitarà amb cadires la zona del Passeig de la Ribera davant del restaurants Pic-Nic (tocant a mar). Durant el majúscul espectacle pirotècnic els assistents gaudiran d’una degustació d’una copa de cava Maria Casanovas Brut de Brut. Les entrades es vendran a la paradeta de la Comissió al Cap de la Vila i a la Oficina de Turisme de Sitges. Preu del tiquet: 5€. Les persones amb mobilitat reduïda entraran de forma gratuïta. Acte organitzat amb la col·laboració de Perbacco i cava Maria Casanovas En acabar el castell de foc, BAIXADA DELS BALLS POPULARS per les escales de la Punta, i desfilada fins al Monument del Greco i tornada pel carrer Nou. A continuació, REVETLLA SARDANISTA, al Cap de la Vila, amb la Cobla Sitgetana. Al Passeig de la Ribera, REVETLLA DE FESTA MAJOR amb l’actuació dels DJ’s Lagarto i Kimberly i Clark, que ens faran ballar fins a dos quarts de cinc de la matinada.

DIJOUS, 24 D’AGOST · DIADA DE SANT BARTOMEU APÒSTOL, PATRÓ DE SITGES A les sis de la matinada, des del Baluard Miquel Utrillo i Morlius, ALEGRE I FESTIVA MATINAL. En despuntar el dia de Sant Bartomeu, els entremesos, els balls populars i els músics tornaran a desﬁlar pels carrers de la vila. Seguint la tradició, la Comissió obsequiarà amb oloroses flors. Tothom que ho desitgi es pot afegir al ball de faixes. Només cal anar vestit de blanc, amb espardenyes de betes i dur una faixa. Recorregut: Baluard, Fonollar, Baluard Vidal i Quadras, Port de n’Alegre, Rafel Llopart, Sant Damià, Sant Sebastià, Jesús, Sant Bartomeu, Sant Gaudenci, Sant Josep, Espalter, plaça del Pou Vedre, Parellades, Cap de la Vila, Major i Ajuntament. A dos quarts d’onze a l’Església Parroquial de Sant Bartomeu i Santa Tecla, SOLEMNE OFICI CONCELEBRAT EN HONOR al qui de Sitges n’és Patró, SANT BARTOMEU APÒSTOL. Presidirà la celebració Mn. Josep Pausas, rector de la parròquia. Enguany farà l’ofrena al nostre Sant Patró la Colla de Gitanes de la Vila, en commemoració del seu 40è aniversari. En acabar la celebració, cant dels Goigs del Sant a càrrec del Cor dels Amics de l’Orgue i veneració de la relíquia. Tot seguit, APOTEÒSICA SORTIDA D’OFICI. Desfilada musical amb la Banda, que acompanyarà les autoritats ﬁns a l’Ajuntament. Seguidament actuaran, alhora, tots els balls i els seus respectius músics, que juntament amb la Cobla Sitgetana i l’Agrupació Musical Suburband de El Retiro, dibuixaran un dels moments més màgics de la nostra Festa Major.

Després de l’actuació dels balls i entremesos, la Banda interpretarà Els Segadors, l’himne nacional de Catalunya. A continuació, a la plaça de l’Ajuntament, EXHIBICIÓ CASTELLERA a càrrec de la Colla Jove de Castellers de Sitges. En acabar l’exhibició, al Palau del Rei Moro, presentació de la Pubilla i Hereu de la Colla Jove de Castellers 2017 que es festejarà amb un pica-pica i cava. Seguidament, als jardins de les nostres centenàries societats, SELECTE CONCERT-VERMUT DE FESTA MAJOR: Al Casino Prado Suburense, actuació de l’Agrupació Musical Suburband de El Retiro. A la Societat Recreativa El Retiro, espectacle “Solistes de la cobla”, interpretat per La Cobla Maricel. A dos quarts de vuit del vespre, des del Baluard, PROCESSÓ EN HONOR DE SANT BARTOMEU. Pas del tabernacle de Sant Bartomeu pels carrers i les places de la vila, acompanyat de tots els sitgetans i les sitgetanes que ho desitgin. Es recorda i s’anima que al seguici religiós hi participin tots els gèneres. Presidirà aquest acte processional el senyor rector de la parròquia, Mn. Josep Pausas i Mas, i hi assistirà l’Il·lustríssim Ajuntament. Com és costum, el tabernacle anirà precedit de tots els balls populars, els grallers i l’Agrupació Musical Suburband de El Retiro. El ganfaró parroquial i el tabernacle de Sant Bartomeu serà portat pel cos de portants del tabernacle de Sant Bartomeu i Santa Tecla. S’ha designat com a Pendonista de la Bandera de Sant Bartomeu

al senyor Ramon Soler i Fernández qui ha nomenat com a cordonistes els senyors: Josep Maria Rosés i Castro, Josep Gràcia i Garcia Jordi Cubillos i Almiñana i Àngel Lorenzo Polo. La Processó de Sant Bartomeu farà el següent recorregut: Baluard, Fonollar, Sant Joan, Davallada, Barcelona, Santiago Rusiñol, Jesús, Sant Bartomeu, Sant Gaudenci, Sant Francesc, Cap de la Vila, Parellades, Bonaire, passeig de la Ribera, Nou, Major, Plaça de l’Ajuntament i Baluard. Al pas de la processó pel passeig de la Ribera, el seguici religiós serà saludat amb salves de morterets i repics de campanes. La Cobla Sitgetana interpretarà les sardanes « Els Gegants de Sitges » del mestre Tomàs Gil i Membrado i « La Processó de Sant Bartomeu », del mestre Antoni Català i Vidal. En arribar la processó al Baluard, els balls i músics envoltaran el tabernacle, fent el darrer homenatge al nostre Patró, mentre esclaten focs artificials i repiquen de valent les campanes durant la més que emotiva ENTRADA DE SANT BARTOMEU A L’ESGLÉSIA PARROQUIAL. A continuació, a dins del temple, pregària de cloenda. Tot seguit, davant de l’Ajuntament, BALLADA FINAL DE LES BÈSTIES DE FOC I DELS GEGANTS, per acomiadar els actes tradicionals de la nostra Festa Major. A partir de les onze de la nit, al passeig de la Ribera, GRAN BALL DE FESTA MAJOR amb Jukebox (Fede Guitar & Marc Vaccaro), el grup musical Kuéntame Como Sonó i el DJ Dani Empa.

DIVENDRES, 25 D’AGOST

DISSABTE, 26 D’AGOST

DIUMENGE, 27 D’AGOST

VOT DE LA VILA A SANT LLI

A dos quarts d’una del migdia, a “El Vall”, tindrà lloc el VERMUT DE SANT LLI, davant del Bar La Guineu. L’acte comptarà amb l’actuació del grup Les Guineus del Dixie i se servirà el vermut l’Indià. Acte organitzat amb la col·laboració del Bar La Guineu. A dos quarts de vuit del vespre, a la parròquia de Sant Bartomeu i Santa Tecla, MISSA EN SUFRAGI DELS DIFUNTS DE LA NOSTRA VILA. Som convidats a recordar els qui, amb nosaltres, visqueren amb goig la nostra festa. Preguem perquè visquin l’alegria que mai s’acaba.

A dos quarts de vuit de la tarda, BALL PER A LA GENT GRAN a l’Hort de Can Falç, a càrrec de Josep Delgado. A les vuit del vespre, al Passeig de la Ribera, MASTERCLASS DE SALSA I EXHIBICIÓ, a càrrec de l’Escola de Ball Marisa Salas. A les deu de la nit, al Passeig de la Ribera, CONCERT de Rum Rain , Calima i The Big Bang DJ’s . A un quart d’onze de la nit a la platja de Sant Sebastià, REVETLLA SARDANISTA DE CLOENDA amb la Cobla Maricel. Acomiadarem la Festa Major amb degustació de coca i moscatell.

A les dotze del migdia, al Passeig de la Ribera RUMBERMUT amb Marcel&Isma i tot seguit BOTIFARRADA POPULAR per als col·laboradors, participants de la Festa Major i tothom que vulgui gaudir d’un fi de festa. Per cloure, ball amenitzat per Veneno en la Piel. Preu 5€, punt de venda: Janio’s Bar. A dos quarts de set de la tarda, a la plaça de l’Ajuntament, EXHIBICIÓ CASTELLERA, actuació de Festa Major amb les colles Minyons de Terrassa, Castellers de Sabadell i la Colla Jove de Castellers de Sitges.

A les nou de la nit, al Palau del Rei Moro ASSAIG ESPECIAL DE FESTA MAJOR. En acabar hi haurà un sopar ambientat obert al públic. Acte organitzat per la colla Jove de Castellers de Sitges. A les deu de la nit, al Passeig de la Ribera, CONCERT BALL DE SANT LLI, amb música de l’orquestra La Chatta i el DJ Miku.

ACTES A LES ENTITATS I ALTRES ACTIVITATS DE FESTA MAJOR Dimecres, 2, 9 i 16 d’agost A les sis de la tarda, al Racó de la Calma, TALLERS FAMILIARS Pintem la Festa Major. Acte organitzat pel Consorci del Patrimoni de Sitges

Dissabte, 12 d’agost A partir de les quatre de la tarda, a l’Escola Esteve Barrachina, VIII EDICIÓ DEL TORNEIG DE FUTBOL SALA de colles de Festa Major. Acte organitzat pel col·lectiu la SACA - Sitgetana de Cultura i Animació A les set de la tarda, a l’Espai Cultural Pere Stämpfli, conferència «Els balls d’antany: les representacions perdudes de la nostra Festa Major», a càrrec de Josep Milán Parellada. En acabar la conferència, celebrarem l’arribada de la Festa Major a la terrassa. Acte organitzat pel Grup d’Estudis Sitgetans Diumenge, 13 d’agost A dos quarts de vuit de la tarda, a l’Edifici Miramar, CONFERÈNCIA «Els gegants moros d’en Querol i els gegants nous. La història mai explicada», a càrrec d’Eduard Tomàs Sanahuja. Tot seguit, s’oferirà una copa de cava per celebrar el 120è aniversari dels Gegants Centenaris. Acte organitzat pel Grup d’Estudis Sitgetans i amb col·laboració de la Pastisseria Roquetes Del 15 al 26 d’agost Als salons de la Societat Recreativa el Retiro, CAMPIONATS SOCIALS DE FESTA MAJOR: trofeu de billar “In Memoriam” Jaume Andreu, trofeu de botifarra “ In Memoriam” Joan Manel Gimeno i trofeu de dominó “ In Memoriam” Inocenci Lucas. Dissabte i Diumenge, 19 i 20 d’agost En horari de les celebracions de la parròquia: EXPOSICIÓ DE LA BANDERA DE SANT BARTOMEU. Divendres, 25 d’agost Dia de PORTES OBERTES als Museu del Cau Ferrat, Museu de Maricel i Fundació Stämpfli. A les vuit de la tarda, al Museu Maricel, presentació de la PEÇA DEL MES: l’Àliga de Sitges. A càrrec de Josep Maria Esteban. Actes organitzats pel Consorci del Patrimoni de Sitges Dissabte, 26 d’agost A dos quarts de deu de la nit, als jardins del Casino Prado Suburense LUNCH de Festa Major acompanyat de l’espectacle Carrusel d’Estiu. Durant la vetllada es presentaran la Pubilla del Casino Prado, i la Pubilla i l’Hereu del Carrusel 2017. Acte organitzat pel Casino Prado Suburense A les deu de la nit, als jardins de la Societat Recreativa El Retiro, SOPAR BALL DE CASATS, amb l’actuació del grup Andreu’s Quartet i Disco Marin. Durant la vetllada nomenament de la Pubilla i l’Hereu d’El Retiro 2017. Acte organitzat per la Societat Recreativa el Retiro

Diumenge, 27 d’agost A les deu de la nit, a la Parròquia de Sant Bartomeu i Santa Tecla CONCERT D’ORGUE de Sant Bartomeu, a càrrec de Loreto F. Imaz (Donostia). Entrada: aportació econòmica voluntària. Acte organitzat pels Amics de l’Orgue de Sitges.

ACTIVITATS ESPORTIVES Diumenge, 20 d’agost A les set de la tarda, Torneig de Festa Major al Camp Municipal d’Aiguadolç: CF Suburense – Joventut Ribetana Organitzat pel Club Futbol Suburense Dissabte, 26 d’agost A dos quarts de vuit del vespre, Torneig de Festa Major al Camp Municipal d’Aiguadolç: UE Sitges – CF Vilanova Organitzat per la Unió Esportiva Sitges

La Xurreria Teruel s’instal·larà al Passeig de la Ribera del 10 d’agost al 3 de setembre. La Fira d’atraccions estarà oberta del 11 al 27 d’agost, al Parc de Can Robert.

BONA FESTA MAJOR! XARCUTERIA CANSALADERIA M.PIQUร V. MERCAT MUNICIPAL

BONA FESTA MAJOR! POLLERIA LA PRINCIPAL Nยบ22 MERCAT MUNICIPAL DE SITGES 676 871 528

PROGRAMA · SANTA TECLA · FESTA MAJOR DE SITGES DIVENDRES, 15 DE SETEMBRE A les vuit de la tarda, a la Sitgetana Craftbeer (c/Sant Bartomeu, 10), INAUGURA-CIÓ DE L’EXPOSICIÓ del Vè Concurs d’Instagram de Festa Major. Durant l’acte es lliuraran els premis als tres primers classificats. Acte organitzat per l’Agrupació de Balls Populars de Sitges. A les nou de la nit, a l’Hort de Can Falç, NIT DE LES PUBILLES I ELS HEREUS 2017. Lunch-Ball amb la proclamació de la Pubilla i de l’Hereu de Sitges 2017. Acte organitzat per Foment de Sitges, amb la col·laboració de Bodegues Torres.

DISSABTE, 16 DE SETEMBRE A les onze del matí, a l’Hort de Can Falç, TROBADA DE GEGANTS, CABEÇUTS I DRACS PETITS. A les dotze del migdia, a La Fragata, VERMUT SOLIDARI, amb reconeguts DJ’s locals, activitats infantils, paradeta solidària a càrrec de l’Associació Més que Surf, i alguna sorpresa més. Acte organitzat per l’Associació Cultural Huerto’s amb la col·laboració de la Comis-sió de Festa Major. A les sis de la tarda, a l’Espai Cultural Pere Stämpfli, INAUGURACIÓ de l’Exposició fotogràfica del XVIIIè Concurs de Fotografia de Festa Major i corresponent LLIU-RAMENT DE PREMIS. Aquesta exposició romandrà oberta fins l’1 d’octubre. Acte organitzat pel Grup d’Estudis Sitgetans, Secció Fotogràfica. A les vuit de la tarda, TIMBALADA. Els timbals de les colles de foc faran el següent recorregut: Plaça del Pou Vedre, Parellades, Cap de la Vila, Major i Plaça de l’Ajuntament. A dos quarts de nou de la nit, des del Baluard, inici de LA NIT DE FOC pels car-rers del casc antic de la vila. Recorregut: Baluard, Fonollar, Port d’en

Alegre, Rafael Llopart, Sant Damià, Barcelona, Davallada, Carrer d’en Bosch, Plaça de l’Ajuntament, amb l’encesa final de l’Espetegafoc, i encesa final conjunta de totes les colles al Baluard. Amb la participació de les colles de diables: Front Diabòlic de La Garriga, Ball d’Enveja de Vilanova i la Geltrú, Guspires de Sants, Ball de Diables Vila-seca, Breto-làs de Sant Andreu, Espetegafoc, les tres colles de Diables de Sitges i l’Àliga de Sit-ges. Actes organitzats per la Nit de Foc. En acabar, a les onze de la nit, a la Fragata, fi de festa amb el CONCERT de Ojo de Buen Cubero, Miquel del Roig i Dalton Bang. Acte organitzar pel col·lectiu La SACA -Sitgetana de Cultura i Animació-.

DIUMENGE, 17 DE SETEMBRE A les deu del matí, concentració de gegants i cabeçuts infantils a la plaça de l’Ajuntament. Seguidament, CERCAVIL A, des de la plaça de l’Ajuntament, tot pas-sant per Major, Cap de la Vila, Parellades, plaça del Pou Vedre, Santa Bàrbara i Parc de Can Bóta. En arribar faran una BALL ADA conjunta. Seguidament, al Parc de Can Bóta, EXHIBICIÓ DELS BALLS INFANTILS: Ball de Bastons, Panderetes, Pastorets, Cercolets, Cintes, Gitanes i Moixiganga. A dos quarts de sis de la tarda, al carrer Sant Francesc, concentració de dracs infantils. A continuació, inici de la CERCAVIL A a la cruïlla del passeig Vilafranca i el carrer Espalter, passant per Espalter i Plaça del Pou Vedre, on faran l’ENCESA final. Seguidament, representació del BALL DE DIABLES INFANTIL, a càrrec de la colla de la Colla Jove, l’Agrupació de Balls Populars de Sitges i la Colla Vella.

DIMECRES, 20 DE SETEMBRE A les set de la tarda, al pati del Centre Cultural Miramar, XERRADA «I tú, els vols portar? » moderada per Alba Gràcia Pañella amb la participació de diferents parts implicades. Acte organitzat per la regidoria de Benestar i Família, servei d’igualtat i inclusió de l’Ajuntament de Sitges. A les vuit del vespre, TRASLLAT de la imatge de Santa Tecla. La Comissió muni-cipal de Festa Major de Sant Bartomeu i Santa Tecla, en representació de les autoritats municipals, recollirà de mans de Mn. Josep Pausas, rector de la parròquia, la imatge de la Santa Patrona. I acompanyada pel so de l’Agrupació Musical Suburband de El Retiro, la traslladarà fins a l’indret designat per la Pendonista d’enguany, la senyora Immaculada Almiñana i Malivern, al carrer Jesús, número 20. El trasllat es dura a terme pels carrers Baluard, Plaça de l’Ajuntament, Major, Cap de la Vila i Jesús. Seguidament s’inaugurarà l’EXPOSICIÓ DE LA IMATGE DE SANTA TECLA, on romandrà fins el dia de la processo cívica.

DIJOUS, 21 DE SETEMBRE De les deu del matí fins a les dues de la tarda, i de les cinc de la tarda fins a les nou del vespre, EXPOSICIÓ DE LA IMATGE DE SANTA TECLA, al carrer Jesús, número 20. A partir de les cinc de la tarda, al Palau del Rei Moro, FESTA INFANTIL, amb tallers, recital d’un conte i XOCOLATADA. Tot seguit, VESTIM ELS GEGANTS MOROS davant el Palau del Rei Moro. Acte organitzat per l’Agrupació de Balls Populars de Sitges. Tot seguit, al Palau del Rei Moro, COMMEMORACIÓ DEL PRIMER ASSAIG de la Colla Jove de Castellers de Sitges, celebrat ara fa 25 anys. Tot seguit, ASSAIG PO-PULAR DE SANTA TECLA de la Colla Jove amb la presència i participació del pú-blic. En acabar hi haurà un sopar i fi d’acte.

A les nou del vespre, al Racó de la Calma, CONCERT DE GRALLES . I tot seguit, els salts i cabrioles de LES GITANES D’ANTES. Acte organitzat per l’Agrupació de Balls Populars de Sitges.

DIVENDRES, 22 DE SETEMBRE LA VIGÍLIA

De les deu del matí i fins a l’hora de la processó cívica, EXPOSICIÓ DE LA IMATGE DE SANTA TECLA, al carrer Jesús, número 20. A les dues del migdia, des de la platja de la Fragata, ENCESA DELS 21 MORTE-RETS, a càrrec de la colla del Ball de Cintes de l’ABPS, amb motiu del seu 35è ani-versari, i REPICADA DE CAMPANES. A les set de la tarda, al carrer Jesús, número 20, domicili escollit per la Pendonista d’enguany, la senyora Immaculada Almiñana i Malivern, acompanyada dels seus cordonistes, sortirà la PROCESSÓ CÍVICA. Els balls populars, entremesos, músics, l’Agrupació Musical Suburband d’El Retiro, i de les autoritats , acompanyaran el Tabernacle de Santa Tecla fins la església parroquial. El seguici farà el següent recorregut: Jesús, Francesc Gumà, Sant Isidre, Ànimes, Sant Sebastià, Sant Damià, Àngel Vidal, Cap de la vila, Major, Plaça de l’Ajuntament i Baluard. En arribar al temple parroquial, els balls rebran la imatge de Santa Tecla, que serà col·locada al presbiteri per presidir els actes litúrgics de la diada. A les onze de la nit, des del Baluard i La Fragata, CASTELL DE FOC a càrrec de Pirotècnia Igual SA i amb disseny artístic del pirotècnic senyor Isidre Pañella i Vi-rella, fill predilecte de Sitges. En acabar, al passeig de la Ribera, CONCERT a càrrec del grup Los 80 Principales, i el DJ Marc Castell. Al mateix temps, al Cap de la Vila, AUDICIÓ-BALLADA DE SARDANES amb la Cobla Sitgetana.

DIVENDRES, 23 DE SETEMBRE DIADA DE SANTA TECLA, PROTOMÀRTIR, PATRONA DE SITGES A partir de les set del matí, esplendorosa, alegre i sorollosa MATINAL INFANTIL, amb la participació dels infants de Sitges, que representaran els balls i els entre-mesos de la nostra vila. Hi haurà dos recorreguts paral·lels: A les set del matí, des del Baluard, sortida de la Matinal Infantil Gran. Els partici-pants més grans faran el següent recorregut: Fonollar, Baluard Vidal i Quadras, Port de n’Alegre, Rafael Llopart, Sant Damià, Sant Sebastià, Jesús, Sant Bartomeu, Sant Gaudenci, Sant Josep, Bonaire, passeig de la Ribera (tocant a mar) fins a la Fragata. A dos quarts de vuit del matí, des de la plaça de l’Ajuntament, sortida de la Matinal Infantil Petita. Els nens més petits faran el següent recorregut: plaça de l’Ajuntament, carrer d’en Bosch, Davallada, Barcelona, Àngel Vidal, Cap de la Vila, Parellades, Sant Pere, passeig de la Ribera (banda de muntanya) fins a la Fragata. En arribar hi haurà esmorzar per a tots els nens i nenes que hagin participat a les cercaviles. A les onze del matí, a l’Església Parroquial de Sant Bartomeu i Santa Tecla, SO-LEMNE OFICI CONCELEBRAT en honor a Santa Tecla protomàrtir. Presidirà la celebració el senyor Mn. Josep Pausas, Rector de la Parròquia. Enguany farà l’ofrena a la nostra Patrona la colla del Ball de Cintes de l’ABPS, amb motiu del seu 35è aniversari. En acabar la celebració, cant dels Goigs a càrrec del Cor dels Amics de l’Orgue. Tot seguit, ESPLENDOROSA SORTIDA D’OFICI. Desfilada musical amb la Banda que acompanyarà les autoritats fins a l’Ajuntament. Seguidament actuaran alhora tots els balls i els seus respectius músics que, juntament amb la Cobla Maricel i l’Agrupació Musical Suburband del Retiro, ompliran de sons i imatges aquest emo-tiu moment de la Festa. Després de l’actuació dels balls i entremesos, la Banda interpretarà Els Segadors, l’himne nacional de Catalunya.

A continuació, a la plaça de l’Ajuntament, ACTUACIÓ CASTELLERA a càrrec de la Colla Jove de Castellers de Sitges. Seguidament, als jardins de les nostres societats, SELECTE CONCERT-VERMUT: A la Societat Recreativa El Retiro, amb l’actuació de l’Agrupació Musical Subur-band d’El Retiro. Al Casino Prado Suburense, amb l’espectacle “Solistes de la cobla”, per la Cobla Maricel. A les sis de la tarda, des del Baluard, PUJADA I BAIXADA DEL PILAR DE LA JOVE DE SITGES per les escales de la Punta, a càrrec de la Colla Jove de Castellers de Sitges. A les set del vespre, des del Baluard, PROCESSÓ EN HONOR DE SANTA TECLA. El tabernacle de Santa Tecla desfilarà pels carrers i les places de la vila, portat per les Pubilles i els Hereus, i acompanyat per les sitgetanes i els sitgetans que ho desitgin. Recordem i animem que al seguici religiós hi participin tots els gèneres. Presidirà aquest acte processional el senyor Rector de la Parroquia, Mn. Josep Pausas i Mas, i hi assistirà l’Il·lustríssim Ajuntament. Com és costum, el tabernacle anirà precedit de tots els balls populars, els grallers i la banda Agrupació Musical Suburband d’El Retiro. El ganfaró parroquial serà portat pel Cos de portants del tabernacle de Sant Bartomeu i Santa Tecla. S’ha designat com a Pendonista del Penó de Santa Tecla la senyora Immaculada Almiñana Malivern, qui ha nomenat com a Cordonistes la senyora Carme Almiñana i Malivern i el senyor Anton Llop i Almiñana. La Processó de Santa Tecla farà el següent recorregut: Baluard, Fonollar, Sant Joan, Davallada, Barcelona, Santiago Rusiñol, Jesús, Sant Bartomeu, Sant Gaudenci, Sant Francesc, Cap de la Vila, Parellades, Bonaire, passeig de la Ribera, Nou, Major, plaça de l’Ajuntament i Baluard. Al pas de la Processó pel Passeig de la Ribera, el seguici religiós serà saludat amb salves de morterets i repics de campanes. La Cobla Sitgetana interpretarà la sarda-na « Els gegants de Sitges » del mestre Tomàs Gil i Membrado i « La Processó de Santa Tecla », de Jordi Pañella i Virella. En arribar el tabernacle al Baluard, ENTRADA DE SANTA TECLA a l’Església

Par-roquial de Sant Bartomeu i Santa Tecla. Els balls i els músics rebran la imatge de la nostra patrona i li retran homenatge quan entri a l’església, enmig de focs artificials i repicada de campanes. A dins el temple, lectura de la pregària « Us he mirat Santa Tecla ». A continuació, a la plaça de l’Ajuntament tindrà lloc la DARRERA ENCESA DE LES BÈSTIES DE FOC i l’ÚLTIMA BALLADA DELS GEGANTS, per acomiadar la Festa Major fins a l’any vinent. En acabar, al Passeig de la Ribera, CONCERT del grup La Golden Beat i els DJ’s Moustache&Maluki.

DIUMENGE, 24 DE SETEMBRE A dos quarts de set de la tarda, al Cap de la Vila, EXHIBICIÓ CASTELLERA DE SANTA TECLA, amb la Colla Jove dels Xiquets de Valls, els Xicots de Vilafranca, els Castellers de Berga i la Colla Jove de Castellers de Sitges. A les set de la tarda, BALL PER A LA GENT GRAN a l’Hort de Can Falç, amb El Duet.

ACTES A LES ENTITATS I ALTRES ACTIVITATS DE SANTA TECLA Dissabte, 2 de setembre A les sis de la tarda, al Palau del Rei Moro, MERCAT DE SEGONA MÀ DE VESTUA-RI INFANTIL, on es podrà intercanviar, comprar o vendre tot el que es necessiti per a la festa petitona. Acte organitzat per l’Agrupació de Balls Populars de Sitges. Divendres i dissabte 15 i 16 de setembre I Open de Bridge « Festa Major de Santa Tecla » amb premis per a la primera parella de la Classificació General i per a la primera parella de Socis del Club. Acte organitzat per el Club Sitges Blau Bridge en col·laboració de la Comissió de Festa Major.

Dissabte i diumenge 16 i 17 de setembre En horari de les celebracions de la Parròquia, EXPOSICIÓ DEL PENÓ DE SANTA TECLA. Diumenge, 24 de setembre Dia de PORTES OBERTES als Museu del Cau Ferrat, Museu de Maricel i Fundació Stämpfli. Als Jardins del Casino Prado Suburense, tradicional Paella Popular, Festa Gimcana Infantil i descoberta de les seccions del Prado. A les sis de la tarda, a la plaça de La Fragata, XXIXè CONCURS NACIONAL DE COLLES SARDANISTES TROFEU VILA DE SITGES: espectacle sardanista de com-petició amb la participació de les millors colles de l’actualitat en les modalitats d’aleví, infantil i juvenil, que lluitaran per assolir la classificació per al campionat de Catalunya. Les colles grans ballaran per assolir el Trofeu VILA DE SITGES. Ame-nitzarà musicalment la competició sardanista l’excel·lent Cobla Maricel. Acte organitzat pels Amics de la Sardana de Sitges. A les sis de la tarda, a la Parròquia de Sant Bartomeu i Santa Tecla, CONCERT D’ORGUE de Santa Tecla a càrrec de Maurizio Salerno (Milà). Entrada: aportació econòmica voluntària. Acte organitzat pels Amics de l’Orgue de Sitges. Divendres, 29 de setembre Representació de l’obra teatral «La memòria de les oblidades ». Idea original i dramatúrgia de Tecla Martorell.

5è

CONCURS FOTOGRÀFIC DE FESTA MAJOR A INSTAGRAM

del 18 al 26 d'agost de 2017 Hashtag del concurs:

#fmsitgesABPS Les 30 millors fotografies s’exhibiran en una exposició del 15 al 24 de setembre a La Sitgetana Craftbeer Consulta les bases del concurs a la web de l’Agrupació de Balls Populars de Sitges: www.agrupasitges.cat

PREMIS

1r 2n 3r Sopar per a dues persones al Restaurant La Salseta + Llibre Gegans Sitgetans + Samarreta de l’ABPS

ORGANITZA:

COL·LABORA:

Sopar per a dues persones al Bar El Cable + Llibre Gegans Sitgetans + Samarreta de l’ABPS

Llibre Gegans Sitgetans + Samarreta de l’ABPS

BAR RAQ UES sitges17

18|19|20 d’agost LA FRAGATA

PASSEIG DE LA RIBERA

5 anys

DE CULTURA GRATUÏTA #BarraquesSitges17

DIVENDRES 18

SMOKING SOULS MAZONI PACOSAN FESTA SONORA DJ TILLO RENDER LA PALMERA TORTA SELECTORS NIN b2b CARLOS LÓPEZ

DISSABTE 19 EL PREGÓ #fmsitges17 EN DIRECTE A LA PANTALLA!

GREEN VALLEY ITACA BAND EBRI KNIGHT JOAN ROVIRA EN SOLITARI JUDIT NEDDERMANN DJ SEND 0 DIUMENGE 20

BUHOS SEGUIREM TRIBUT A OBRINT PAS SEGONAMÀ DJ OGT Organitza

Col·labora

El Retiro