__MAIN_TEXT__
feature-image

Page 1

Col路lecci贸 ppt.breus

(8)

L L E G U M S

Llavors nutritives per a un futur sostenible

Josep Montasell i Dorda. 15 de gener de 2016


Llavors nutritives per a un futur sostenible L'ONU ha declarat el 2016 Any Internacional dels Llegums (1) ja que els cultius lleguminosos com les llenties, les mongetes, els pèsols, els cigrons són un element fonamental de la cistella d'aliments de la dieta mediterrània. Els llegums són una font essencial de proteïnes i aminoàcids d'origen vegetal per a la població de tot el món, i s'han de consumir com a part d'una dieta saludable per combatre l'obesitat i prevenir i ajudar a controlar malalties com la diabetis, les afeccions coronàries i el càncer; també són una important font de proteïna d'origen vegetal. Els conreu de lleguminoses té la propietat de fixar el nitrogen i reduir la petjada de carboni la qual cosa contribueix a augmentar la fertilitat del sòl, amb efectes positius en el medi ambient (2). Menjar, un fet cultural No podem veure el menjar com simplement combustible per al nostre cos. El menjar és molt més. És un fet cultural que determina com som. Prendre una decisió sobre el que (1) (2)

http://www.un.org/en/ga/search/view_doc.asp?symbol=A/RES/68/231&referer=http://www.un.org/en/events/obser vances/years.shtml&Lang=S http://www.fao.org/pulses-2016/resources/audio-video/es/


mengem té un impacte sobre nosaltres, en el nostre cos, en la nostra salut, en la nostra família, pel territori on es conrea, per a la comunitat on vivim, etc. Alimentar-nos és un fet biològic conformat per la tradició que heretem, pel que vivim i fem dia a dia, pels aliments que produeix el nostre entorn i com els cuinem i com elaborem els plats. És impossible parlar de la cultura d’un poble sense referir-se sobre el que menja. Els sabors uneixen, creen llaços de pertinença, enforteixen vincles. Aquest fet cultural fins i tot és capaç de condicionar la globalització de l’alimentació que amb tanta força penetra en la societat a través del “fast food”. Hi ha un “fast food” global però que s’adapta als gustos locals als quals no intenta anul·lar sinó integrar donant com a resultat mixticitats, que no per això deixen de superar els problemes propis d’aquest tipus d’alimentació. El problema es planteja quan arriba la industrialització en la cuina, quan es comença a produir en massa i per tant amb uniformitat de plats, quan el que es busca és la durabilitat i es perd la noció del cicle de les estacions, dels cicles naturals dels productes, del menjar productes propers i frescos, la noció del gust i l’olor propi de cada aliment, quan el que busquem és allò que és més fàcil de fer i és més barat, quan no ens adonem que no es cert que tenim moltes opcions per escollir, i en realitat no és així.


«Si a un ingredient li afegim cultura tenim un plat. Si a un ingredient li aportem valor afegit tenim un producte. Estem menjant productes». Els productes uniformitzen i per tant minimitza la cultura que aporta el menjar. Mengem “idees” i no “qualitats”. Mengen la “idea de tomàquet” perquè el trobem tot l’any al mercat i es conserva fàcilment a casa, i no pel seu sabor, perquè es sucós, perquè és dolç, pel seu color, etc. qualitats que només es poden aconseguir amb la estacionalitat del producte local. Si així ho fem, no comprarem la “idea” de tomàquet sinó que cercarem “varietats” de tomàquet. La opció de la “varietat” per sobre a “l’idea” recolza el fet cultural del menjar. Menjar, un acte que no és neutre Menjar té un clar component social, ambiental, econòmic i territorial i a la vegada és el resultat d’una opció personal i d’una opció política. Si “som el que mengem”, no és menys cert que també “som d’on mengem”. La disponibilitat dels productes que es poden trobar en un mercat, el temps que s’està disposat a esmerçar per realitzar la compra, factors culturals, religiosos, econòmics i de salut, tradició familiar i tipus de família (jove, amb fills o sense fills, monoparental, gent gran, nombrosa, etc.) i el compromís personal de tipus social (preu just, pertinença a una cooperativa o grup de consum, compra de proximitat, etc.) configuren una o altre relació de tipus personal amb el producte que consumim.


La disponibilitat d’aigua per regadius, la presència de sòl per conrear en un municipi, la facilitat que un ajuntament atorga a la producció i a la comercialització de productes de proximitat, el model d’empresa agrària per la qual es pren opció en fomentar, la sensibilitat que es té respecte a la petjada alimentària derivada de la mobilitat del menjar, etc. Són components, derivats d’una política alimentària concreta d’àmbit nacional i de gobernança alimentària realitzada des de la política pública local, que tenen una incidència directa sobre el menjar de la ciutadania. Res és neutre al acte de menjar. Catalunya, un país ric amb varietats locals Localitzar i impulsar el conreu de les varietats locals és un esforç que estan fent a Catalunya diferents grups de persones organitzades o no en una entitat intentant que es conreïn i es pugui trobar als mercat per gaudi del consumidor descobrint la diversitat cultivada front a la uniformitat que ha volgut guanyar, per raons diverses, allò que era de casa i donava la personalitat distintiva a un indret, a un municipi i fins i tot a un pagès. En el cas de les llegums tenim la Mongeta del Ganxet i el Fesol de Santa Pau, amb Denominació d’Origen Protegida, així com, el Pèsol de Llavaneres, el Pèsol Negre del Berguedà, el Cigró d'Oristà, el Cigronent de l'Alta Anoia, la Mongeta o Fesol (de Castellfollit del Boix, Collsacabra, carai, bitxo, neu, sastre, Sant Jaume, confit, banyolí, ...) són, entre altres, varietats amb llarga tradició que es produeixen a Catalunya.


Sensibilitzats amb el problema de la pèrdua de varietats agrícoles A Catalunya hi ha diverses persones que es dediquen a recuperar i conservar varietats locals tant d’hortalisses com de fruiters. De forma organitzada tenim la Xarxa Catalana de Graners (https://graners.wordpress.com/qui-som/) que són un grup de persones que des del 2004 treballen per crear una xarxa de graners locals autogestionats i fomentar el lliure intercanvi de llavors i informació. Formen part de la Xarxa: • EcoLlavors (la Garrotxa, Girona) ecollavors@gmail.com • Triticatum (Garrotxa) triticatum@gmail.com • L’Almaixera (Tarragona) almaixera@mundoalternativo.org • Banc de llavors Orientals (Vallès Oriental) llavorsorientals@gmail.com • Esporus, centre de conservació de la biodiversitat cultivada. Un projecte de l’associació L’Era, espai de recursos agroecològics. (Bages) esporus@associaciolera.org • Les Refardes (Bages) lesrefardes@gmail.com • Banc de llavors Pirineus de Lleida (Alta Ribagorça) agropauenaccion@yahoo.es • Arboreco (Baix Empordà) info@arboreco.net • La Caseta (Alt Penedès) henk.fonville@hotmail.es • Banc de llavors de Collserola (Barcelonès) masiacalmando@gmail.com • La panotxa hortalapanotxa@gmail.com A nivell de l’Estat Espanyol hi ha la “Red de Semillas Sebrando e Intercambiando” (http://www.redsemillas.info/)


En l’àmbit de la recerca cal fer menció a la Fundació Miquel Agustí per a la conservació, millora i promoció de varietats agrícoles tradicionals. És una entitat sense ànim de lucre creada per la Universitat Politècnica de Catalunya i l’Ajuntament de Sabadell, amb la finalitat d’utilitzar el potencial gastronòmic i nutricional de varietats tradicionals com a font de valor afegit que dinamitzi les explotacions agrícoles, especialment en els espais periurbans. (http://fundaciomiquelagusti.com/)

La Fundació ha presentat la Primera proposta de l’Atles de les varietats hortícoles locals catalanes que inclou una llista de les varietats hortícoles locals d’interès agrari de Catalunya i cartografia les zones històriques de producció de cada varietat. El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural a l’octubre de 2012 regula per Decret el Registre oficial d’empreses proveïdores de material vegetal i crea el Catàleg de varietats locals d’interès agrari de Catalunya.


El Departament d’Agricultura crea el Catàleg de varietats locals d’interès de Catalunya

http://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/6240/1266466.pdf


Tomaliers, un projecte d’educació a través de les varietats tradicionals La Fundació Miquel Agustí amb la col·laboració de l’Escola Superior d’Agricultura de Barcelona ESAB-UPC impulsa el projecte d’aprementatge-servei que és una proposta educativa que combina processos d’aprenentatge i de servei a la comunitat en un sol projecte. És una metodologia que opta per l’adquisició del coneixement a través de la vivència i la praxi i que convida l’alumne a comprometre’s a través de l’acció amb les problemàtiques específiques del seu context social.

Es tracta d’un model de solidaritat horitzontal que posa en relació dues comunitats, dues parts actives que aprofitaran el seu coneixement per complementar-se: El grup de joves que és beneficiari d’una formació vivencial en agricultura i comunicació gràcies a la qual podrà aportar al municipi algunes de les llavors tradicionals més adequades als seus sòls . Amb l’aprenentatge-servei el col·lectiu de joves aprèn alhora que contribueix a millorar el seu entorn en benefici de tots. Amb aquest objectiu neix Tomaliers, un projecte d’educació i recerca que estudia l’adaptació d’un centenar de varietats de tomàquet als sòls de Sant Vicenç dels Horts. (http://tomaliers.cat/)


El projecte neix de la voluntat compartida entre tres agents: un grup de joves del municipi atrets per l’agronomia; l’Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts, preocupat pel teixit agrícola, l’ocupació i la formació dels vicentins; la Fundació Miquel Agustí, que té per objectiu fer reviure les varietats tradicionals en una nova agricultura de proximitat. Tomaliers persegueix tres objectius complementaris: • Donar formació en agronomia, horticultura i agrobiodiversitat. • Treballar la comunicació social amb el municipi, fent protagonistes als joves de tot el procés i dels missatges generats; • Assolir l’objectiu de recerca consistent en seleccionar les varietats tradicionals més idònies per oferir-les als agricultors.


Profile for Agr_Catalunya

Llavors nutritives per a un futur sostenible LLEGUMS  

Col·lecció ppt.breus (8) Josep Montasell i Dorca

Llavors nutritives per a un futur sostenible LLEGUMS  

Col·lecció ppt.breus (8) Josep Montasell i Dorca

Advertisement

Recommendations could not be loaded

Recommendations could not be loaded

Recommendations could not be loaded

Recommendations could not be loaded