Page 1

Mirades

II FESTIVAL DE FOTOGRAFIA: ELLS I ELLES

Abril 2011

Abril 11


Abril 2011

Mirades

II FESTIVAL DE FOTOGRAFIA: ELLS I ELLES

SUMARI FOTÒGRAFS PARTICIPANTS

XEVI JAIME NOVO ................................................... 4-5 MARIA ABRAS ......................................................... 6-7 DAVID SIMON .......................................................... 8-9 MAITE GONZALEZ ................................................ 10-11 ÀNGEL VILÀ .......................................................... 12-13 PUNTS EXPOSITIUS ............................................. 14-15

Edita: Amics de la fotografia Impressió: Gràfiques Agustí Disseny: www.genisrovira.eu


XEVI JAIME NOVO www.xevinovo9.com

Patriarcas de  los  Jilgueros     Una  tarda  qualsevol  de  juny,  quan  amai-­ QDODFDORULODPLJGLDGDHVGyQDSHU¿-­ nalitzada,   les   famílies   surten   al   carrer.   Les  dones  amb  els  nens  que  juguen  i  els   homes   treuen   a   “passejar”   els   ocellets   engabiats.   A   l’ombra   dels   arbres   es   re-­ uneixen  els  ocellaires  amb  les  seves  gà-­ ELHVHQIXQGDGHVDPEURED(OUH¿OHWGHOV ocells   és   la   banda   sonora   de   fons   en   la   conversa  dels  seus  amos.   Tío   Juan     an   i   Tío   José   asseguts   en   un   muret  de  pedra  amb  les  seves  gàbies  al   costat.  Són  els  patriarques.   (QYROWDWV GH OD VHYD QpWD L HO VHX ¿OO )D més   de   40   anys   que   es   dediquen   a   la   cria   d’aquests  fringíl.lids.  Per  a  ells  no  es  pot  en-­ tendre  la  cultura  gitana  sense  els  seus  ocells.   La  captura  dels  mascles  es  realitza  ma-­ joritàriament  amb  xarxes  de  forma  con-­ trolada.  Havent  d’  alliberar  les  femelles  i   altres  classes  d’ocells.  També  es  dóna  la cria  en  captivitat.  I  és  el  mateix  criador  o  

silvestrista qui   educa   en   el   cant   als   exemplars  més  joves.   Al  local  de  l’associació  Societat  Ocellai-­ re   de   Salt   es   donen   cita   cada   dissabte   un   nodrit   grup   de   socis   per   participar   en   una   competició   social,   mentre   no   V¶LQLFLD HO FDOHQGDUL R¿FLDO GH FRPSH-­ ticions   o   simplement   per   entrenar   als   seus  ocells.  Contrasta  l’ambient  mascu-­ lí,  rude  en  algun  cas,  d’alguns  tatuatges   i  pírcings,  amb  l’exquisida  delicadesa  de   tracte  a  l’animal.   Cadascun   porta   les   seves   gàbies   enfun-­ dades   en   teles   de   diferents   dissenys,   adornades  amb  brodats  referents  sobre-­ tot  al  món  del  futbol  o  l’inefable  cantaor   ÀDPHQF&DPDUyQGHOD,VOD És   una   passió   d’ells:   mascles   que   can-­ ten,  homes  que  escolten.  Elles  no  hi  són:   ni  dones  ni  femelles.  

sobre Xevi Jaime Novo Vaig néixer a París el gener 1968. Em vaig iniciar en la fotografia amb la càmera rèflex que em va prestar el meu germà Jordi per realitzar el projecte de fi de carrera dels meus estudis d’arquitectura tècnica. Des de llavors la meva formació fotogràfica ha estat totalment autodidacta. Participant en tallers amb mestres com Tino Soriano, Navia, Cristina García Rodero o Pep bonet. Per a mi la fotografia és el mitjà “sine qua non”, l’excusa, per conèixer el món que m’envolta, fruit d’una insaciable curiositat. Fent-me preguntes amb la mirada i de vegades trobant la resposta en la fotografia. El meu treball no vol demostrar res. Simplement sóc jo qui rep la lliçó.

xevi@novo9.com


MARIA ABRAS

www.mariaabras.blogspot.com Farah )DUDK QR GHL[DYD GÂśHVSHUDU HO GLD TXH el  seu   prĂ­ncep   encantat   arribaria   sense   avisar,   li   arrabassaria   el   cor,   i   s’anirien   junts  a  conquerir  el  mĂłn.  Als  13  anys  li  va   explicar  al  seu  pare  que  era  homosexual.   Va  acabar  llançada,  desprĂŠs  d’una  brutal   pallissa,   per   les   escales   des   d’un   tercer   pis.   Des   d’aquell   dia   va   viure   al   carrer,   va   començar   a   vestir-­se   de   dona   i   fer   tot   tipus   de   treballs   per   sobreviure.   La   van  empresonar  a  la  PresĂł  Nacional  de   Colmenar   de   l’Est   per   “ostentaciĂł   a   la   YLDS~EOLFD´)DUDKYDSDWLUODVHYDVROH-­ GDWHQVLOHQFL,QWHQWDYDMXVWLÂżFDUHOTXH IHLDÂżQJLQWVHUIRUWDTXDQVHVHQWLDPROW IHEOH ÂżQJLQW VHU IHEOH TXDQ VH VHQWLD mĂŠs  forta  ...  havia  renunciat  a  qualsevol   SDVVLy $O FDUUHU /ODFXQD KDELWD OD )D-­ UDKDOÂżQDOGÂśXQIRVFFRUUHGRU'LQVGH l’habitatge  vaig  trobar  un  home  postrat   en  un  llit-­sofĂ ,  davant  del  televisor.  Era   HO SDGUDVWUH GH OD )DUDK -RUJH WDPEp homosexual,  la  va  trobar  al  carrer  i  li  va   cedir   una   habitaciĂł   a   casa   seva.   Vestia   samarreta   blava,   al   costat,   una   bombo-­ na   d’oxigen   apaivagava   el   seu   cĂ ncer   de   fetge.   Al   costat   d’ells   feia   tasques   domèstiques   un   altre   noi   de   complexiĂł   cubĂ -­soviètica,   que   no   va   somriure   ni   un  instant.  A  ell  tambĂŠ  l’havia  acollit  en   -RUJH)DUDKHPYDSRUWDUDOHVJROIHV

Unes  miserables  golfes  on  tenia  el  dormi-­ WRUL VHQVH FDS ÂżQHVWUD (V YD DUUHJODU HO OOLW HP YD HQVHQ\DU IRWRJUDÂżHV DQWLJXHV dels  seus  pares  i  dels  seus  antics  nuvis  ...   però  el  que  mĂŠs  destacava  era  la  col¡lecciĂł   de   perruques   que   penjaven   de   la   paret,   aranyes   incloses.   En   una   gĂ bia   hi   havia   una   espècie   de   gallina,   mig   morta,   que   agonitzava  donant  voltes  sobre  si  mateixa.   L’olor   era   nauseabunda.   Jo   estava   com   posseĂŻda  del  sentiment  de  que  la  situaciĂł   era  insuportable,  que  ara  calia  aconseguir   HQWXVLDVPDUOD)DUDKRTXHSHUFRQWUDQR DFRQVHJXLULDUHĂ€HFWLUDPEOHVPHYHVIRWR-­ JUDÂżHVODVHYDSDUFHOÄ ODGHYLGD(VWUHQ\LD amb  la  mĂ   dreta  l’obturador,  entusiasma-­ da  amb  els  seus  moviments.  Tan  aviat  em   sentia  en  el  cel  (adrenalina  a  cent  per  les   fotos  que  sortien)  com  en  l’infern  (pensant   en  la  seva  crua  realitat).  La  majoria  de  ve-­ gades   en   els   dos   llocs   al   mateix   temps.   Sabia   molt   poc   sobre   aquesta   classe   de   FULDWXUHV 8QD YHJDGD PpV IRWRJUDÂżDYD aquestes   vides   estranyes,   innocents.   Els   meus  punts  de  vista,  el  meu  gust,  la  meva   manera  de  pensar,  estaven  ara  entre  dos   mons.  Aquella  nit,  abans  d’anar  a  dormir,   YDLJ PLUDU SHU OD ÂżQHVWUD GH OÂśKDELWDFLy L vaig  pensar  en  el  trist  que  Ês  que  una  dona   no   disposi   d’una   altra   opciĂł   que   envellir   pobre  i  absurdament.

sobre Maria Abras Nascuda a La Bisbal d´Empordà el 31 de desembre del 1978. Ha rebut formació fotogràfica amb Cristina García Rodero, Alex Webb, Navia (Magnum), i Tino Soriano (National Geographic) amb el que treballa actualment. Ha treballat en el Diari Empordà, i col.laborat en diaris com Diario As, Diari de Girona, Enderrock, El Triangle, Superfoto, Entrejovenes, entre d´altres. Ha realitzat la foto fixa de diferents grups musicals com tambÊ el Makking off de l´anunci de la National Geographic de Tino Soriano amb la nova càmara Sony. Ha exposat a la X Biennal de Fotografia Xavier Miserachs amb la sèrie de retrats Empordanesos. Ha exposat fotografies sobre la immigració en la exposició i catàleg La immigració, aquí i ara al Palau Robert de Barcelona. Actualment està treballant en projectes personals com Dones d´Acer i Un dia a la vida de... La darrera feina ha estat treballar com a assistent de fotografia amb el novaiorquès Landon Norderman de la National Geographic.

mariaabras@yahoo.es


DAVID SIMON

www.davidsimonphoto.com “Relacions”

“Relacions” mostra   la   relació   que   s’estableix   entre   els   homes   i   les   dones   -­entre   els   sexes   oposats-­   al   llarg   de   les   diferents   etapes   de   la   vida,   dins   de   la   nostra   societat   monoparental;;   sent   aquestes   etapes   la   infància,   infantesa,   adolescència,  maduresa  i  vellesa… La  infància,  l’etapa  d’exploració  del  nos-­ tre   propi   ser,   i   dels   altres;;   l’etapa   de   la   indiferència   entre   tots   dos   sexes.   Nens   i   nenes   prefereixen   com   a   companys   d’aventures   als   del   seu   mateix   gènere,   seguint  els  estereotipats  rols  adults.  Per   comoditat,   imposició   social   o,   simple-­ ment,  timidesa  o  por  davant  el  diferent. I   després   arriba   l’adolescència   amb   el   seu   pas   previ,   la   preadolescència.   Rebutgem   tot   el   que   té   a   veure   amb   la   nostra  infància.  Entrem  en  un  procés  de   canvis,  especialment,  físics  i  una  recerca   de  la  pròpia  identitat.  Aviat  comença  la   curiositat   pel   sexe   oposat;;   les   relacions   entre  nois  i  noies  es  fan  més  freqüents.   Es   desenvolupen   relacions   basades   en   l’amistat  i  en  l’atracció  sexual.

'H¿QLGD OD SHUVRQDOLWDW L DFRQVHJXLW DO màxim el   desenvolupament   emocional   i   intel.lectual,   arriba   la   maduresa.   Ple-­ nament   responsables   dels   nostres   actes   i  trobat  el  nostre  estil  de  vida  pròpia  que   triem  compartir  amb  una  persona  al  nos-­ tre  costat  i  construir  amb  ella  un  projecte   familiar  amb  el  qual  consolidar-­nos. (OV ¿OOV FUHL[HQ L GHVHQYROXSHQ OD VHYD pròpia  vida.  Arriba  el  moment  en  el  qual   ens  qüestionem  els  aspectes  que  envolten   la  nostra  vida,  sense  oblidar  que  el  temps   comença  a  córrer  en  la  nostra  contra;;  he   LQWHQWHPDSUR¿WDU³HOWHPSVSHUGXW´ L’última  de  les  etapes,  la  vellesa;;  la  pèrdua   del   company   de   vida,   un   canvi   de   vida.   Arriba   la   solitud,   l’aïllament   social   .   Ens   separem   del   nostre   grup   social,   dismi-­ nueixen  les  nostres  relacions  personals  en   quantitat  i  intensitat.  Esperem  que  arribi   OD¿GHOVQRVWUHVGLHVLWRUQDUDHVWDUDOFRV-­ tat  del  nostre  company.    

sobre David Simon David Simon Martret ha cursat la carrera de fotografia en el IEFC (Institut d’estudis fotogràfics de Catalunya), complementant la seva formació amb diferents cursos i Workshops amb fotògrafs de renom com Pep Bonet. En l’àmbit professional ha participat en diferents revistes i cobert diferents esdeveniments culturals. Ha estat el representant d’Espanya en la competició d’universitats de la World Photography Awards Cannes 2oo8, així com ha obtingut premis tals com el Concurs de Fotografia i Creació dels espais del Incàsol 2OlO o el Concurs de Fotoperiodisme Jove CLIC’2OlO.

simondedavid@gmail.com


Ă€NGEL VILĂ€ Doble  parella “Els   biòlegs   i   neuròlegs   han   arribat   a   la   conclusiĂł  que  no  es  pot  prendre  una  de-­ cisiĂł  sense  emociĂł  i  que  totes  les  decisions   suposadament  lògiques  i  raonables  estan   contaminades  per  una  emociĂł.  O  existeix   emociĂł  o  no  existeix  decisiĂłâ€? Eduard  Punset 'HVGHÂżQDOVGÂśHVWLXPÂśKHGHGLFDWDIRWR-­ JUDÂżDU TXDOVHYRO DFWLYLWDW KXPDQD DPE XQD~QLFDPLUDGD/HVIRWRJUDÂżHVPRVWUHQ ODYHULWDWGHOÂśDFFLyÂżOWUDGDSHUOÂśDUWLVWDIR-­ WzJUDITXHXWLOLW]DODIRWRJUDÂżDFRPDPLWMj expressiu.   /D YROXQWDW  GÂśDJHUPDQDU OD IRWRJUDÂżD de   caire   artĂ­stic   amb   la   documentalista   crea  una  incertesa  a  les  imatges  que  pre-­ sento  en  aquesta  mostra.  Capturar  per-­ sones   en   l’àmbit   d’actuaciĂł,   bĂŠ   sigui   al   carrer  o  en  espais  tancats,  hem  permet

jugar  amb  l’atzar  en  el  desenvolupament   de  l’activitat,  serveixen  per  mostrar  l’Êsser   humà  en  la  seva  mÊs  completa  versatilitat. /DSHUFHSFLy¿QDODSDUWLUGHUHWDOODUOHV imatges  capturades,  el  que  he  estat  fent  Ês   empènyer  els  límits  del  que  es  pot  acon-­ seguir  amb  la  càmera.    Centrant  l’atenció   HQ OD ¿JXUD KXPDQD D WUDYpV GœXQD DFX-­ rada   composició,   la   intensitat   del   color   i   l’abstracció.  La  meva  formació  autodidàc-­ tica   dóna   a   les   imatges   un   caràcter   mes   personal  i  atrevit. La   mostra   recull   mÊs   d’una   vintena   d’obres  a  partir  de  les  quals  hom  pot  ras-­ trejar  les  diverses  mirades  fetes  als  perso-­ QDWJHVGHVGHODIRWRJUD¿DGLJLWDOLDSOLFDQW diverses   tècniques   de   manipulat.   Totes   DPEOD¿JXUDKXPDQDFRPD¿OFRQGXFWRU motivat  pel  tema  d’aquesta  convocatòria.

sobre Àngel Vilà L’Àngel neix a Riudellots de la Selva el maig del 1963, de formació autodidacta, comença a treballar professionalment en el camp de la fotografia el 1983. Ha participat en nombroses exposicions col¡lectives i no fou fins el 1992 que va presentar-nos la seva primera exposició individual Festes. En seguiren d’altres La Selva, mÊs de 2000 anys d’història, el 1995; En Moviment, el 1999; Tradicions Gironines, el 2002; Què hi ha darrera la porta verda?, el 2005; Girona, Temps de Flors, el 2006. Des d’aquestes dates ha participat mÊs activament en concursos de fotografia i ha reduït les exposicions; l’any 2008 mostrà Escenaris transitables. El 2009 va participar en aquest festival amb la serie Santa Caterina. Actualment les seves fotografies formen part d’una exposició col¡lectiva en itinerància anomenada Catalunya Terra Pagesa. Anna Boadas, febrer de 2011

angelvila2007@yahoo.es


MAITE GONZÁLEZ

Soy él...  soy  yo...  soy  ella... Soy  él…  soy  yo…  soy  ella…  Es  el  planteamiento  de  un  proceso  identita-­ rio,  de  un  construir  y  de-­construir  en  relación  al  género,  expresado  a   través  de  autorretratos.  Es  una  puesta  en  escena  cotidiana  y  desdibuja-­ da  sobre  lo  masculino  y  lo  femenino,  un  jugar  a  ser  y  no  ser,  a  parecer   y  no  parecer,  a  querer  y  no  querer.  Es  el  proceso  de  un  cambio,  de  un   cambio  individual  y  social  que  viene  marcado  por  el  carácter  ambiguo   y  transitorio  de  la  identidad,  del  género  y  del  ser/estar.

sobre Maite González Estudió sociología en Venezuela. Interesada por el mundo de la imagen, comienza sus estudios de fotografía en el Institut d`Estudis Fotogràfics de Catalunya (IEFC), donde actualmente realiza cursos de especialización. Ha participado en diversas exposiciones colectivas: en el IEFC, en la sala del Foment de les Arts i del Disseny (FAD) y también en el Sony World Photography Awards (Cannes), en el Visa OFF de Perpinyà y en la Tretzena Mostra d`Art Jove d`Horta-Guinardó: Stripart.

gl_maite@yahoo.com


PUNTS EXPOSITIUS Abril  2011

Torroella  de  Montgrí

([FHSWHOD&DSHOODGH6DQW$QWRQLÂżQVHOGÂśDEULOLHO&RQVHOO0XQLFLSDOGHOÂś(VWDUWLWÂżQVDOGÂśDEULO

2 MARIA ABRAS

1 XEVI JAIME NOVO

Capella  De  Sant   Antoni

3 DAVID SIMON

Museu  de  la Mediterrània

Biblioteca Pere  Blasi

Torroella  de  Montgrí  

Torroella  de  Montgrí  

Torroella  de  Montgrí  

. Pl. de la vila, 1 . Tel. 972 75 73 01 . Fax 972 75 74 37 . casapastors@torroella.org

. c UllĂ , 31 . c Porta Nova . Tel. 972 75 51 85 . Tel. 972 75 99 19 . Fax 972 75 51 82 . info@museudelamediterrania.org

4 ANGEL VILĂ€

2 3

1

5 MAITE GONZĂ LEZ

Claustre  de l’Hospital

Consell  Municipal de  l’Estartit

Torroella  de  Montgrí  

L’Estartit Â

. c Hospital, 2 . Tel. 676 04 28 74

. c Del port, 25 . Tel. 972 75 25 33 . Fax 972 75 25 15 . consell@estartit.org

4

L’Estartit

HORARIS: Punts expositius

1 Capella de Sant Antoni *Festius

tancats

2 Museu de la Mediterà nia   *10 i 13 d’abril de 10 a 14h

dilluns

dimarts

11-14h 17-20h

Tancat

10-14h 17-20h

Tancat

3 Biblioteca Pere Blasi 16-20.30h

16-20.30h

dimecres

dijous

divendres

dissabte

11-14h 17-20h

11-14h 17-20h

11-14h 17-20h

11-14h 17-20h

11-14h

10-14h 17-20h

10-14h 17-20h

10-14h 17-20h

10-14h 17-20h

10-14h

1030-1330h 16-20.30h

1030-1330h

Tancat

1030-1330h 16-20.30h

16-20.30h

diumenge

4 Claustre de l’Hospital

10-20h

10-20h

10-20h

10-20h

10-20h

10-20h

10-20h

5 Consell Municipal de l’Estartit

Tancat

10-14h 17-21h

10-14h 17-21h

10-14h 17-21h

10-14h 17-21h

10-14h 17-21h

10-14h

5


ACTIVITATS COMPLEMENTARIES 1 D’ABRIL a les 19H

Inauguració de  l’exposició  a  l’Estartit. Consell  Municipal

2 D’ABRIL a les 12H

Inauguració de  les  exposicions  a  Torroella  de  Montrgí. Claustre  de  l’Hospital

23 D’ABRIL a les 11.30H

9LVLWDJXLDGDLJUDWXLWDGHOD)XQGDFLy9LOD&DVDV 30 D’ABRIL

7DOOHUG¶HGLFLyIRWRJUj¿FDDFjUUHFG¶HQ'DYLG$LURE Informació activitats: tlf 676 042 874 http:// fototorroella.blogspot.com

Amb el suport de:

Amb la col.laboració de:

MIRADES. II FESTIVAL DE FOTOGRAFIA: ELLS/ELLES  

Festival de fotografia.