Issuu on Google+

Aula de Formació d'Adults de Sant Sadurní d'Anoia Treball del Grup d'Informàtica Inicial Nit

Treball del Grup d'Informàtica Inicial Nit

Pàgina 1 de 33


SANT JORDI 2009 TEXTOS DE CICLE MITJÀ COL.LEGI VIROLAI MOLINS DE REI

Fina Miró Vallès

INFORMÀTICA INICIAL afa de Sant Sadurní d´Anoia

Treball del Grup d'Informàtica Inicial Nit

Pàgina 2 de 33


Llengua Catalana 3r P El misteriós cas de l’estrella polar David Oliver 1r Classificat Hi havia una vegada l’estrella polar que anava caminant amb les seves amigues estrelles. Estava desconcentrada caminant i es va entrebancar amb una pedra que era molt misteriosa. Anaven passant els dies i l’estrella es sentia una mica més gran. Passaven els dies i es feia més gran fins que va arribar a un límit, que ja era més gran que el sol! Estava esclafant a tots els planetes. Pobrissona ella! No volia fer mal a ningú, però s’estava cada vegada més gran, no sabia que fer, fins que Plutó va dir: que ell era un científic molt amable i que tenia un medicament. Plutó no sabia si donar-lo o no donar-lo perquè mai el parlaven perquè no era considerat planeta. Plutó li va dir: d’acord us ho donaré! Li va donar i així van poder curar la malaltia. Així doncs, tots els planetes li van parlar i fins tot l’estrella i Plutó van ser els dos millors amics. Els planetes fan un concurs de ball Nil Tolón 2n Classificat Fa molts anys els planetes van convocar una reunió per suggerir coses per millorar l’univers. Júpiter va tenir un suggeriment boníssim: volia fer un ball amb un gran ajut de la NASA. Ràpidament, Saturn es va posar al telèfon per trucar la NASA. _Si, va contestar el capità Joan. _ Hola capità Joan, sóc Saturn, els planetes i jo havíem pensat fer un ball amb la NASA, ens podríeu ajudar? El capità Joan va respondre: - Ho sento molt, va dir el capità Joan, - ens falten coets. _Adéu. Llavors els planetes van enviar més coets. La NASA va venir molt ràpid. Van fer tots els preparatius: Júpiter s’ocupava dels cartells, Saturn i la Terra de l’escenari i els altres de les invitacions. Tots van venir i ballaven i s’ho passaven genial. Inclús van portar les mascotes que tenien. Van tenir un premi cadascú i al final la Terra i Saturn es van enamorar. Conte acabat gos amagat. El cinturó Màgic Joan Margets 3r Classificat Un bon dia en Quim, el nou planeta anava amb la seva mare. Van anar al Corte Planet a comprar un cinturó. Van trobar de tot tipus: pesats, lleugers, petits, grans, gruixuts, Treball del Grup d'Informàtica Inicial Nit

Pàgina 3 de 33


prims. Finalment van trobar el genial. No era ni pesat ni lleuger, ni molt prim ni molt gruixut. Van mirar la talla i era 150. _Mare! Just un de la meva talla! I és molt xulo! _ Vols aquest fill?. _ Si, mare. Quan van passar per la caixa, els van dir: Vigileu, aquest cinturó és d’asteroides i cada cop és fa més gran i més gran. Al dia següent en Quim va anar al col·legi Viroplanet amb el seu cinturó nou. El següent també, el següent i el següent ... Quan va passar una setmana portant el cinturó se li queien els pantalons, es va passar tot el dia pujant-se’ls. A la tarda tenia Educació Física! Havia de saltar molt... Aleshores JA JA JA, JE JE JE, JI JI JI, JO JO JO, JU JU JU!!! Se li van caure!!! Al següent dia, van retornar-los. La seva mare el va consolar i li va dir _ Aquesta experiència m’ha inspirat molt. Faré un llibre!!! Quan el llibre va estar acabat el va compartir molt i ja no es va recordar mai més i tots van quedar feliços i van llegir com micos.

Llengua Castellana El Sol sin anillos Natalia López 1r Classificat Había una vez los planetas: Júpiter, Saturno, Urano, Neptuno, Mercurio, Venus, La Tierra, Marte o así es como los llamaban los humanos. Entre ellos se llamaban, “Júpiter, el grande”, “Saturno, el presumido”, “Urano el azuloso”, “Neptuno el gemelo de Urano”, “Mercurio el pequeñín”, “Venus, la llama”, “Tierra, la que tiene vida” y “Marte como el fuego”. En fin los planetas jugaban mucho entre ellos y el Sol, estaba muy solo porque quemaba los asteroides. Un día estaban jugando con los planetas porque se habían hecho amigos, jugaban al pastel quemado con una estrella chamuscada – ya se, dijo una asteroide- para que no esté triste el sol, jugaremos al pastel quemado con él y no estará sol! A los planetas les pareció genial. Al sol le gustó tanto que aparte de jugar, hicieron una fiesta! Además el sol dio un poco de su luz a cada estrella chamuscada y a los planetas también claro y a los asteroides que se me había olvidado y a todo el universo y a Sant Jordi que este cuento del espacio se ha acabado. La Pelea del Sol y la Luna Clàudia Rosillo 2n Classificat El sol y la luna no paran de pelearse. Llegaron unas estrellas y se pusieron muy tristes porque no les gustaban las peleas. Tea Stilton, una viajera experta del espacio se da cuenta de que las estrellas están muy tristes y se baja de la nave y les pregunta: ¿Porqué estáis tristes? La estrella capitana le dice a Tea_ Porque somos las estrellas de la felicidad y ahora no la estamos viendo porque el sol y la luna se están peleando. Tea se mete en la pelea del sol y la luna y les dice: no veis que estáis causando tristeza a las estrellas de la felicidad! Parad la pelea! – dice Tea y hagamos una fiesta para que seamos amigos. Dicho y hecho, hicieron una fiesta y se hicieron todos amigos, pero…. Treball del Grup d'Informàtica Inicial Nit

Pàgina 4 de 33


¡La sorpresa es que las estrellas le han dado un diamante por ayudarles en la pelea! Tea se ha quedado de piedra. Al final la última sorpresa fue que las estrellas le han decorado muy chula la nave, por su buen comportamiento. Y Tea se ha ido a la tierra de vuelta. El Restaurante Planetario Guillem Linares 3r Classificat Érase una vez un restaurante que estaba en Júpiter. Tenía muchos clientes marcianos y a veces venían astronautas. El menú era muy exquisito. Pero un día inauguraron un nuevo restaurante. El restaurante Plnetario dos. Era mucho más grande que el otro. Durante una semana vinieron pocos clientes. Pero al cabo de una semana vino muchísima gente!! Vino tanta gente que vinieron muchos camareros y más cocineros. El restaurante tenía muchisimo éxito y cada vez había más comida en el menú. No podían tener tantos clientes, porqué estaban a punto de cerrar, ya era de noche.- Hoy hemos hecho muchísima faena. Los camareros y los cocineros estaban agotados. ¡Vamos a casa!! Por fin!! Se marcharon a casa. Se fueron directamente a la cama sin cenar. Estaban explotados.

 Treball del Grup d'Informàtica Inicial Nit

Pàgina 5 de 33


6 TRABAJO DE INFORMATICA

Angie Julieth Rey Gomez

Aula de formación de adultos

AFA Sant Sadurní d'anoia Treball del Grup d'Informàtica Inicial Nit

Pàgina 6 de 33


Faves a la catalana 4 persones 1 hora i 15 minuts

Ingredients: 1 1/4 quilos de faves esgranades 200 g. cansalada viada 300 g. de bisbe (botifarra negra ampla) 200 g. de carn de porc 1 os de pernil 50 g de llard 0,5l. de brou 2 cebes 2 alls 1 pastanaga 2 tomates madures 1 rama de menta fresca 1/2 cullereta de sucre 1 copeta d'aiguardent sal i pebre

Instruccions 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. 10. 11.

En una cassola de terrissa, poseu-hi el llard. Un cop desfet, afegiu les tires de cansalada viada. Deixeu que quedi daurat, tot remenant amb una cullera, si pot ser, de fusta. Afegiu les cebes, tallades fines i els alls amb pell. Quan hom comprovi que comencen a prendre color, afegiu les tomates i la pastanaga, pelades i picades petites. Deixeu-ho submergit uns minuts i poseu-hi l'os del pernil. Incorporeu les faves, ofegueu-ho uns minuts i, a continuació, afegiu-hi l'aiguardent, la menta, mulleu amb el brou. Assaoneu amb sal, pebre i mitja cullereta de sucre. Tapeu; entre la cassola i la seva tapa, cal posar-hi un paper de barba o parafinat; deixeu coure lentament uns trenta minuts, aproximadament. Vigileu la cocció. Quan faltin uns deu minuts per acabar de coure's, afegiu-hi la botifarra negra sencera. Quan les faves estiguin al seu punt, traieu-les del foc, talleu el «bisbe» a trossos i poseu-lo al damunt de les faves. Aquest plat cal servir-lo en la mateixa cassola.

Treball del Grup d'Informàtica Inicial Nit

Pàgina 7 de 33


curs d' iniaciació a la informática Alumne:

escola d' adults de Sant sadurni d' anoia Jose Mª Gonzalez curs: 2008- 2009 Profesor: Jose Luís Paraíso.

Desde l' inici del curs ja em semblava que la cosa no seria gaire fácil donat que els meus coneixaments d' informática eren prácticament nuls. A mesura que les classes anavan avançan ,descubria unas posibilitats infinitas dintre de aquesta tecnología nova per a mi , que em vaig quedar com a molt em el bolígraf i el paper i una mica de máquina d' escriure com a tota la tecnologia a la que vaig poguer accedí alla per las postrimerias dels anys 70. Las Escolas d' Adults es una eine per la formació de aquelles personas que com jo no vam tenir acces a prácticament a cap mena d' estudis a part de lo que va ser la EGB degut a la inmediáta incorporació al mon del traball als catorce anys d' edat. El” nou”mon de la informática requereix un constan i prácticament us diari de l' ordinador, (ja que no és necesari per desemvolupar la feine de una gran majoria de personas que com jo, en el ambit del meu treball no és estrictament necesari el seu us), perque si no és aixi es pert els coneixaments adquirits en el seu dia, a mes també de no entendre els nous accesoris de las novas tecnologias que van apareixen dia rera dia. Desde el punt de vista el”descobriment” de l' maravella,des de la inmensa informació de cuansevol electrónic passant per el fotografía i sense deixar de textos de cuansevol clase ,a nou. Treball del Grup d'Informàtica Inicial Nit

personal meu informática m'asemblat una facilitat de acces a la tipos fins al correu infinit mon de la imatge i vanda els tractaments de sigut per a mi un tot un mon Pàgina 8 de 33


história de l' ensenyament

L'EDUCACIÓ 1. L'EDUCACIÓ ROMANA FINS A LES GUERRES PÚNIQUES Durant els primers temps l'educació romana era una educació de camperols que consistia fonamentalment a fomentar el respecte envers els costums dels avantpassats (mos maiorum). Des de la primera infància els pares infonien als seus infants les inclinacions i els sentiments tradicionals: afecció al treball, ja que, quan fossin grans, havien de continuar la gestió de la hisenda, sense oblidar les virtuts del bon pagès (dedicació a la feina, austeritat i moderació), respecte a les tradicions de la família, pietat envers els déus (pietas) i l'ideal moral roma (sacrifici, renúncia i donació total de la persona a la comunitat, a l'estat). Fins a set anys l'educació dels fills era cosa de la mare; si ella no els podia atendre, buscava una dona venerable, generalment de la família, que en tenia cura. Però quan l'infant arribava a set anys el pare assumia aquesta responsabilitat i es lliurava totalment a les tasques d'educador. Un exemple notable ens el dóna CATÓ (234-139 a.C.) que va redactar llibres fins i tot per educar els seus fills. El pare els ensenyava a llegir, a escriure, a comptar, a conrear la terra, etc. Els nois l'acompanyaven a totes les activitats; les nenes, en canvi, passaven més temps a casa, a prop de la mare; es dedicaven a filar i a altres quefers domèstics. L'educació familiar s'acabava a setze anys amb una cerimònia en què el noi es treia la toga praetexta (toga blanca adornada amb una tira de porpra) i la bulla (boleta que contenia un amulet i que els infants duien penjada al coll) i es posava la toga viril. Amb això arribava a la majoritat i el comptaven entre els ciutadans Però abans d'allistar-se a l'exercit es dedicava un any al tirocinium fori, és a dir, a aprendre què era l'activitat política i judicial.

2. INFLUÈNCIA ROMANA

GREGA

EN

L'EDUCACIÓ

La influència grega en l'educació romana és perceptible des de la caiguda de Tarent (272 Treball del Grup d'Informàtica Inicial Nit

Pàgina 9 de 33


a.C.). Diversos mestres i rètors són duts com a esclaus a Roma i es dediquen a la docència a casa dels seus amos. I si obtenen la llibertat obren una escola. Aquest és el cas de LIVl ANDRÒNIC. Però a partir de les guerres púniques, i a causa de la conquesta de Grècia i d'Orient (146 a.C.), la cultura grega va irrompre a Roma amb tanta empenta que va arribar a establirse el bilingüisme a la capital, amb el grec com a segona llengua. Es van crear nombroses escoles públiques i privades on les beceroles s'ensenyaven en grec. I de tot el món grec hi afluïen mestres; els uns eren esclaus i els altres hi anaven a provar sort. Hi va haver molts intents, entre ells el de CATÓ EL CENSOR, per frenar aquesta proliferació de mestres i de filòsofs grecs que "entabanaven la joventut", i més d'una vegada en van ser expulsats. Però tot va ser inútil. Els joves viatjaven a Rodes o a Atenes per completar els seus estudis; freqüentaven centres escolars i acadèmies de filòsofs i de rètors famosos. És el que van de CICERÓ, CÈSAR, HORACI ¡ molts d'altres.

3. L'ENSENYAMENT PRIMARI Durant els últims anys de la República i durant l'Imperi la instrucció d'un romà que hagués nascut en una família benestant passava per tres etapes: la del litterator (ensenyament primari), la del grammaticus (ensenyament mitja) i la del rhetor (ensenyament superior). L'ensenyament primari ocupava els nens des de set anys fins a onze o dotze. Hi havia alguns infants que estudiaven a casa seva amb professors particulars, però la majoria de nens i nenes (perquè l'ensenyament era mixt) anaven a l'escola del literator (magister ludi). Els esclaus ,joves de les famílies riques també rebien instrucció en una escoli domèstica (paedagogium), on aprenien bona educació, i els més intel·ligents fins i tot filosofia. La jornada lectiva durava sis hores. Era interrompuda el migdia per anar a dinar (prandium); l'àpat que es feia era lleuger. la classe continuava a la tarda. El curs començava el mes de març i a l'estiu feien vacances. L'escola es tancava els dies festius i cada nou dies (nundinae, dia de mercat). Les escoles eren locals molt humils (porxos o tabernae condicionats) on hi havia unes cadires o uns bancs sense respatller per als alumnes, que es posaven les taules sobre els genolls per poder-hi escriure. La cadira del litterator s'aixecava sobre les dels alumnes per mitjà d'una tarima; unes cortines aïllaven el local de l'exterior. Qualsevol persona podia entrar a l'escola i escoltar les explicacions del litterator. Per escriure, els nens empraven unes taules de fusta amb una capa de cera, sobre les quals marcaven els signes amb un punxó o estilet (stilus) que tenia un extrem pla per poder esborrat. Però també aprenien a escriure sobre papir o pergamí amb ploma (calamus) o tinta (atramentum). A l'escola primària els infants aprenien a llegir, a escriure i a comptar amb una disciplina fèrria, i qualsevol falta era castigada amb gran severitat. Des del segle II d.C. la severitat i la violència del litterator va decaure, i l'assistència a les seves classes ja no Treball del Grup d'Informàtica Inicial Nit

Pàgina 10 de 33


esverava tant. Es va passar a una permissivitat i una tolerància excessives que no van permetre assolir els objectius proposats. La figura del magister ludi, que generalment era un esclau o un llibert, cada vegada va ser més desprestigiada.

4. L'ENSENYAMENT SECUNDARI Quan tenien dotze anys si fa no fa, els nois i les noies passaven a l'escola del grammaticus, a la qual assistien fins a setze o disset anys, en què els nois es posaven la toga viril. L'ensenyament secundari se centrava en l'estudi de la teoria gramatical, en la lectura d'autors clàssics llatins i grecs i en el comentari dels aspectes formals dels textos que llegien. En aquesta etapa, a més, s'estudiaven altres disciplines, necessàries per entendre els poetes: música, declamació, oratòria, filosofia i astronomia. Els alumnes feien exercicis senzills sobre els passatges que llegien, indistintament en grec o en llatí (ja hem dit abans que el segle 11 a.C. s'havia establert de facto a Roma el bilingüisme). 3 Els autors que es llegien a l'escola del grammaticus eren exclusivament poetes: VIRGILI, TERENCI NEVI, HORACI..., en aquest ordre. Els prosistes encara no s'estudiaven perquè pertanyien a una etapa superior. El segon ensenyament era menys freqüentat perquè, entre d'altres raons, era més car, ja que la condició de grammaticus era més considerada que no pas la de litterator, i, per tant, cobrava més. Els locals d'aquestes escoles eren estudis generalment al fòrum i estaven més ben dotats que els del magister ludi. En aquesta etapa els càstigs corporals eren poc freqüents i els alumnes solien respondre a l'esforç i a l'interès que demostraven els seus professors. L'ensenyament del grammaticus era especialment una docència de les recte loquendi scientiam et poetarum enarrationem, és a dir, l'estudi de la correcció en l'ús de la llengua i l'explicació dels poetes.

5. L'ENSENYAMENT SUPERIOR Quan havia acabat l'ensenyament grammaticus i havia vestit ja la toga viril el jove que decidia dedicar-se a l'oratòria i a l'activitat pública passava a l'escola del professor de retòrica, el rhetor, generalment un grec. Aquest procurava ensenyar a l'alumne el complex sistema de regles, fórmules i models d'expressió de l'art oratòria i una instrucció universal en arts i ciències i en dret. Una atenció especial mereixia l'estudi de la naturalesa humana, les reaccions de l'esperit i els sentiments i les inclinacions naturals de la persona. Després d'una colla d'exercicis preparatoris, l'alumne feia pràctiques de declamació (declamatio), i de vegades l'exercici era presenciat pels pares i pels amics del jove orador. Hi havia dues menes de declamació: a) Les suasoriae, discursos deliberatius sobre temes històrics. Per exemple: ¿Cèsar travessarà el Rubicó si el Senat s'oposa a la seva candidatura per al consolat? b) Les controversiae, discursos sobre temes judicials fingits, o sobre dos textos legals que es contradiuen. Les suasoriae eren uns monòlegs en què els personatges famosos de la historia o de la mitologia sospesaven els pros i els contres abans de prendre una decisió. Les Treball del Grup d'Informàtica Inicial Nit

Pàgina 11 de 33


controversiae, en canvi, eren discussions entre dos escolars que defensaven punts de vista contraris sobre temes judicials molt diversos. Aquests exercicis van ser la base del gran prestigi que va assolir la jurisprudència a Roma. El rhetor proposava a tots els alumnes el mateix tema i ells l'anaven exposant successivament a la classe. El jove orator restava a l'escola del rhetor fins a dinou o vint anys. jose Mª Gonzalez 25 de Maig del 2009

Escola d' Adults

1 curs informática inicial Sant Sadurni d'Anoia

2008 - 2009

Treball del Grup d'Informàtica Inicial Nit

Pàgina 12 de 33


Un conte curt de Manel Pareja Tendas

Treball de sintesis per: Escola d'adults de Sant Sadurni d'Anoia Treball del Grup d'InformĂ tica Inicial Nit

PĂ gina 13 de 33


L'avi Joan estava assegut a la seva butaca preferida un Dijous a la nit, mes o menys com sempre, mirant les noticies del dia,endormiscat i medit ós va mig obrir un ull al sentir: “Batalla campal a Barcelona pel desallotge ment de les Universitats” Es va incorporar a la seva butaca i afortar el televisor, no hi havia dubte, els Mossos carregaven amb contundència contra tots els Joves que feia dies estaven tancats a la universitat. Els carrers eren un camp de batalla on ni els periodistes es salvaven de les garrotades de la policia, estudiants amb la cara ensangonada i el cos ple de blaus fugien esperitats a posar-se a recer de les successives càrregues sense deixar d´esgrimir els seus eslògans, i un petit somriure se li va dibuixar a la cara, no per què estigués conforme o no amb el que passava sinó Treball del Grup d'Informàtica Inicial Nit

perquè allò que veia li va recordar per un moment la seva joventut. Tenia 25 anys i la rauxa a flor de pell,idees lliberals i una mica àcrates, quant va decidir amb els seus amics que tenien que fer aquell viatge, ara o mai, sortir del estricte règim que els oprimia i viure una aventura que mai oblidarien. Tots tres universitaris i fills de famílies podiens, van esperar un cap de setmana per carregar les motxilles al 2 cavalls, de fet de Barcelona a Paris conduint de nit només es tarda 12 o 13 Hores i som tres per rellevarnos. Amb la il·lusió dels iniciats van enfilar el viatge cap a la ciutat de la llum. Tot un plaer de travessia cap problema, per alguna cosa devia servir que el seu pare treballés a “capitania”. Paris, esplèndida a la sortida de la llum, es dibuixava a l ´horitzó, i van entrar de Pàgina 14 de 33


matinada, cansats Però amb un pessigolleig al cos que no els havia deixat quasi dormir tota la nit que havien conduit, els carrers tenien una olor diferent, es palpava alguna cosa diferent que a la seva estimada Barcelona, tenia una brillantor fora del normal i estava plena de gent pel carrer, la majoria joves o obrers. Passades algunes Hores ja es van trobar al mig d'allò que més tard es va anomenar “Maig del 68”· realment ells no i tenien gran cosa a veure , però els hi va semblar que tenien que ser- hi , per tot allò que havien parlat a les classe, per tot allò que havien debatut a les tertúlies, per tot allò que no els i era permès, i es van deixar arrossegar per la “voragine” humana, i van cridar eslògans

i van llençar pedres, van fer assemblees i van rebre empentes, van pintar parets i van córrer perseguits per la policia. Van tindre la sort dels principia'ns, cap contusionat cap empresonat, cap taca al seu Historial,només l´orgull d' haver fet el que creien que es tenia que fer. Les 11 de la nit, i truquen a la porta era el seu fill i el seu únic net Joan tots vivien a casa seva, Una mala època, fill divorciat i sense pis, un net al qual es te que pagar els estudis encara que a vegades gandulegi més que estudii, Peró que no es fa per la família, Ara els tenia tos dos vivint a casa seva junt amb la seva esposa “Dominic”. Ostres paio, quina cara¡ , t'han fotut de valent, aquest “fi... de ... “ son molt valents amb la canalla.

La pròxima vegada aprèn a córrer mes rapit que la pasma, el va rondinar amb un posat seriós, que no dissimulava un somriure d'orgull, per que per una vegada aquest jovent , tantes vegades passota tantes vegades desmotivat i moltes super protegit s'havien ficat d'acord a fer alguna cosa junts i portar-ho fens les ultimes conseqüències.

Treball del Grup d'Informàtica Inicial Nit

Pàgina 15 de 33


CONTE INFANTIL

TERESA RAVENTÓS Treball del Grup d'Informàtica Inicial Nit

Pàgina 16 de 33


Patufet Vet aquí que una vegada era un pare i una mare,que tenien un fillet tan petit, tan petitet,que li deien en Patufet. Un dia la seva mare,mentre feia coure l’olla,va dir: ”Ai,filla,quina guitza em fa sortir a comprar;el dinar ja bull al foc i no trobo el safrà enlloc. En Patufet que tot ho remenava i que pertot arreu es ficava,de seguida va contestar: “Mare,si no hi ha safrà,jo us en puc anar a buscar.” “On vols anar, on vols anar! No veus que ets massa petitò i la gent et pot trepitjar pel carrer

com un cigró?” “Ja hi aniré cantant, i així,si no hem veuen,bé Treball del Grup d'Informàtica Inicial Nit

prou que em sentiran” “No i no. Els menuts creuen. Hi aniràs quan siguis gran.” “Eh! Eh! Eh! Jo vull anar a buscar safrà!” I com que es va posar a plorar i picar de peus, per fer-lo callar, la seva mare li va dir: “Bé ja n’hi ha prou, Patufet; aquí tens un dineret i vés de seguida a la botiga d’en Josepet.” I carrer amunt s’encamina aquell marrec tan tossut, amb esclops i barretina i unes calces de vellut. “Patim, patam, patum, homes i dones del cap dret, patim, patam, patum, no trepitgeu en Patufet. Content i cantant, en Patufet va arribar a la botiga d’en Josepet, la més bonica d’aquell indret. “!Ep, ep!” “Qui hi ha ?” “Un dineret de safrà. I el botiguer tot era mirar per ací i per allà. “!Ep, ep!” “Qui hi ha? Què voleu?” “Que no em veieu? Ja estic tip de cridar. Vejam si em despatxeu un Pàgina 17 de 33


dineret de safrà” I el botiguer torna a mirar i busca que busca a terra dintre de la botiga, fins que tot d’un cop veu un dineret que es belluga. Aleshores s’ajup i l’arreplega,posant en el

mateix lloc una paperineta de safrà. Tan aviat com en Patufet té el safrà damunt seu,l’agafa ben fort, se’n surt al carrer i deixa badoc el pobre adroguer. “Patim,patam,patum,ho mes i dones del cap dret,patim,patam,patum ,no trepitgeu en Patufet” I de por la gent s’amagava en no veure qui cantava,mentre carrer avall passava una paperina sola,sola,sola,com si anés sobre una bola. I quan en Patufet va arribar amb una paperina de safrà,la seva mare no se’n sabia avenir. Aleshores tot Treball del Grup d'Informàtica Inicial Nit

cofoi va demanar: “Mare,em voleu deixar anar ara a portar el dinar al pare?” “Això si que no, fill meu: el cistell pesa massa i pels camins encara hi ha neu.” “Eh! Eh! Eh! Jo vull anar a portar el dinar!” Tant i tant ho va demanar, que, perquè callés,la seva mare li digué: “Per no sentir-te brama, te el cistell i ja hi pots anar” I en Patufet,que tenia molta força,va agafar el cistell del dinar i, com si res, se’l va carregar a coll. Pel camí, cantava així: “Patim, patam, patum, homes i dones del cap dret, patim, patam, patum, no trepitgeu en Patufet.” En sortir del poble, la gent, esglaiada, tancava portes i finestres,i, pels camins,els pagesos fugien esverats en veure un cistell tot sol caminant com un cargol. A mig camí, en Patufet es va aturar i es va seure a la vora d’un hort per reposar una estona, Pàgina 18 de 33


però heus aquí que tot d’un cop , comença a ploure molt fort. Per no mullar-se va anar tot sol a amagar-se sota una col. Aleshores va venir un bou mig perdut i d’un mos es menjà la col, molt golut, i en Patufet, de propina, amb esclops i barretina i les calces de vellut. Cap el tard, el pare i la mare buscaven el fill per tot arreu,fins que trobaren el cistell tot sol a la vora d’un hort. Aleshores van començar a cridar: “Patufet, on ets? Patufet, on ets?” I en Patufet, de lluny, els contestava: “Sóc a la panxa del bou, que no hi neva ni plou” Com que no el sentien,

els seus pares anaven cridant: “Patufet, on ets? Patufet, on ets? I en Patufet contestava: “Soc a la panxa del bou, que ni hi neva ni plou.” Ai, menuts, que va passar quan van saber on era el Patufet! Sabeu què van fer els seus pares? Doncs van començar a donar força menjar,força menjar al bou, i el bou es va anar inflant, inflant, inflant... Tant i tant es va atipar,que, al capdavall, el bou va i fa: Pam! I com un llampec va sortir en Patufet, molt content i espavilat, com si res no hagués passat. I aquest conte s’ha acabat .

Aquest conte és per la Júlia!!!

Treball del Grup d'Informàtica Inicial Nit

Pàgina 19 de 33


BIENVENIDOS AL PAÍS DEL CAVA…

SANT SADURNÍ D’ANOIA

ANTONIA REYES

Curso 2009 Sant Sadurní d’Anoia Treball del Grup d'Informàtica Inicial Nit

Pàgina 20 de 33


SU HISTORIA La Historia de Sant Sadurní tiene sus orígenes en la antigua parroquia de Santo Sadurní de Subirats, citada documentalmente verso l'año 1080. Formó parte de la baronia del castillo termenat de Subirats, a manos de familias nobiliàries, hasta que l?año 1493 fue incorporada a la corona. Durante siglos, Sant Sadurní de Subirats fue más que un conjunto de casas, a ambos lados del secular camino real de Barcelona en Tarragona. Gracias a su mejor situación geográfica tuvo un desarrollo más rápido que el resto de parroquias que formaban la Universidad de Subirats (Santo Pau d?Ordal, SanSanto Pere de Subirats, SanSanto Pere de Lavern y SanSanto Sadurní de Subirats) hasta conseguir su independencia como municipio l?año 1764. Entonces adoptó el nombre actual, por el río que atraviesa el término municipal. La historia de Santo Sadurní tuvo un tumbo decisivo a final del siglo XIX. Con una agricultura fuertemente orientada a la viticultura, a partir de 1872 s? empezaron a elaborar las primeras botellas de cava. El 1887 sufrió fuertemente la plaga de la fil·loxera, pero supo reaccionar con fuerza y se convirtió en uno de los lugares líderes en la lucha contra la plaga. Superada la crisis, a partir de comienzo de siglo la elaboración del cava se consolidó como industria y des d? entonces ha sido el elemento básico de l?economía local. Demografía Con respecto a la demografía, los primeros datos que se disponen son del 1493, año en el cual la Villa contaba con 455 habitantes. A 1 de enero de 2007 la población era de 11.832 habitantes. A l?apartado de poblicació de esta web, se pueden encontrar datos estadístico de la población y de la evolución de su crecimiento. SUS FIESTAS El municipio de Sant Sadurní d’Anoia celebra en l?año un seguido d?importante fiestas, que cuentan con un arraigo y tradición y con la participación activa de sus habitantes. Ferias y Fiestas Alrededor del día 8 de septiembre, de cada año, es el día grande de las Ferias y Fiestas, que en fechas que coinciden en parte con los trabajos de la vendimia, sirven por l?recreo de los granos y de los pequeños. Fiesta de la Fil·loxera Tambéel 8 de Septiembre, y desde 1983, se

Treball del Grup d'Informàtica Inicial Nit

Pàgina 21 de 33


celebra l?denominada Fiesta de la Fil·loxera. Fiesta de los Barrios Durante l? octava del Corpus de cada año, SanSanto Sadurní vive d?una forma muy particular la Fiesta de los Barrios. Fiesta Mayor Con motivo de Santo Sadurní, el sansanto obispo del que el municipio toma el nombre, el 29 de noviembre se celebra la Fiesta Mayor. Cavatast El 2007 Santo Sadurní d?Anoia está d? aniversario: el Cavatast hace diez años. L?año 1997 l?Ayuntamiento de Santo Sadurní organizó la primera edición del Cavatast y después de que el Patronato de Turismo cogiera el relieve de su organización, l?única feria de degustación de cavas y gastronomía llega a su undécima edición consecutiva. Aquel acontecimiento que inició su camino l?año 97 sin saber demasiado muy bien hacia dónde evolucionaría, s?ha consolidado firmemente como una feria de referencia para el sector y para el público que año tras año visita la muestra. Tanto la visitan profesionales del sector de l?elaboración, la comercialización, l?hostelería como consumidores que demuestran ser unos verdaderos amantes del cava. EL CAVA La tradición atribuye ?l?invento? del vino escumós al fraile benedictíno Dom Pierre Perignon, aun cuando en realidad no puede decirse que l?inventara, pero sí le corresponde el mérito de ser el primer d?estudiar las características detenidamente y mejorar la técnica de preparación. El cava, entonces dicho vino de Champagne, tuvo un éxito comercial fulgurante y s?impuso como vino prestigioso, cosa que no pasó desapercibida a los viticultors y técnicos d?otras comarcas como Catalunya, que hacia final del s. XIX empezó a comercializar las primeras botellas al mercado catalán. Santo Sadurní d?Anoia y sus alrededores se convirtieron en el núcleo d?aquella incipiente industria en expansión y, en l?actualidad, cien cincuenta ?nuevo municipios configuran la Región del Cava, la zona de producción delimitada de la DON. Método d? elaboración El secreto d?un buen cava reside a saber combinar arte y

Treball del Grup d'Informàtica Inicial Nit

Pàgina 22 de 33


tecnología y, desde luego, hace falta una buena materia primera. A la viña es dónde empieza el proceso d?elaboración del cava, con las tradicionales variedades de uva penedesenques: macabeu, xarel·lo y parellada. La recogida, condicionamiento y transporte de la uva hasta las bodegas se hace con toda cura. Allá se procede a prensar las uvas por extraer?n el zumo y obtener el vino baso. Acto seguido, estos zumos, o mostos, se clarifican por eliminar cualquier impureza y, un golpe limpios, se hacen fermentar con levaduras seleccionadas y un riguroso control de temperatura. Cuando la vinificació ha finalizado, empieza la fase del cupatge: los vinos de las diferentes variedades s?acoplan a fino d?conseguir la mescla idónea, el carácter del futuro cava. A continuación, el vino es embotellado añadiendo az��car y levaduras, es el proceso de tirada, que propiciará la segunda fermentación en l?botella y l? aparición de l?espuma característica del producto. Esta segunda fermentación se produce a la cava: las botellas ajagudes, rodeadas de oscuridad y humedad, reponen con tranquilidad a una temperatura casi constante que no sobrepasa los 15ºC; es l?denominada rima. Aquí s?inicia la crianza, que debe durar un mínimo de nuevo meses. Durante este tiempo se lleva a término la removida: pequeños movimientos a l?botella por hacer bajar los restos de levaduras hasta el cuello, así resulta más fácil eliminarlas. D?este proceso de purificación se?n dice desgorjament y algunas casas elaboradores todavía hoy en día lo hacen a mano, cosa que requiere una grande técnica. Finalmente, l?botella se reomple con el licor d?expedición que determinará el tipo de cava d?acuerdo con la cantidad de azúcar que contenga: sucio, extra sucio, extra siento, siento, semisec, dulce y sucio nature, sin adición de azúcar. El cava ya está a punto por salir al mercado.

Treball del Grup d'Informàtica Inicial Nit

Pàgina 23 de 33


VACANCES A FRANÇA

Florinda Rodriguez Alcaraz C/ Dº Planas nº 16 Sant Sadurni d' Anoia Barcelona C.P 08770 Treball del Grup d'Informàtica Inicial Nit

Pàgina 24 de 33


He anat a passar una setmana a França El meu cosí viu a Sete és una ciutat preciosa que té encant, rodejada del mar i pel mig passa un canal d'aigua varem passejar amb una barca i va ser una experiència molt maca. Després al tornar a Espanya varem passar per Roses allà i té un vaixell que va construir ell i es preciós am va portar a donar un tomb per alta mar i es una sensació inoblidable i divertit perquè rèiem molt,quan parlava li cotava pronunciar les vocal i jo li feia gestos amb la boca per ajudar-li a pronunciar bé. He estat molt feliç aquesta setmana que mai oblidaré Al tornar a Barcelona varem passar per Berga i ens van dir que si feien rovellons però el que més hi havia eren moltes vaques algun bou que pasturaven per la muntanya . Total varem trobar uns quants rovellons i mig cistell de altres bolets . Estic molt feliç per que ha vingut la meva cosina M ª Teresa i ens ho em passat tan bé que aquest viatge mai l'oblidarem. Ha estat amb nosaltres un mes que ve que ens ho em passat em els meus fills i nets . Cada dia em anat al camp ens agrada molt caminar quant ens cansem ens estirem sobre l'herba i fem grans xarrades i ens expliquem les nostres penes i alegries. També varem anar a Barcelona a la Vil·la Olímpica ,Parc Güell a Montjuïc tot allò li va encanta per sort ens va acompanyar un amic nostre que es perruquer i viu a Barcelona es diu Manuel i es encantador coneix tots els reco nets de Barcelona a la meva cosina li ha encantat s'emporta un bon record de la nostra preciosa Catalunya i pensa tornar molt aviat. Desprès de tantes sortides ens em quedat a casa per descansar i gaudir de les coses bones de Sant Sadurní ha vingut em mi als Treball del Grup d'Informàtica Inicial Nit

Pàgina 25 de 33


assajos de la coral ella a França també canta amb la seva coral ella fa molts anys que canta . Va venir em mi un dia al curs de informàtica li va encantar el nostra profe per la paciència que tè i es ven cert que la té també va venir a patchword i li va agradar molt i ja li van donar feina per fer i es va animar i ara a França ja hi va. Crec que per setmana Santa vindrà uns dies ja ho estic desitjant perquè ens avenim molt i quan estem juntes som molt felices perquè ens estimem moltíssim. Aquí se acaba la historia de las meves vacances a França i la nostra tornada a Catalunya i esperar que la pròxima sigui fantàstica com aquesta. Una forta abraçada. Florinda

Treball del Grup d'Informàtica Inicial Nit

Pàgina 26 de 33


Sant Sadurni 1 - 4 - 2009 En Marceli És el conta del conill que es deia Marceli,aquell que quan arriba la primavera la sang se li altera,es comença a veure`s les orell i espavilar-se solet. Sempra s'amagava als forats dels marges però resulta que el Marcel-li ès molt especial.mirant'el quan està al mig d'un camp de sembrat assgut i amb les orelles ven dretes ,o fent uns salts que sembla que s'agi menjat un raïm i li hagi fermentat,però ell ben dret.Jo podia intuir el que ell podia pensar si fos com nosaltres, però resulta que es un conill del conte ,amb l'ajuda de la meva imaginació fare la resta. En Marcel-lí va néixer en una casa de pagès i quan tenia uns quans mesos s'adonà de que estava tancat .No li agradava gens, volia sortir al camp i sentirse lliure. Quan la seva mare va tindre un descuit se´n va anar i va ser alashores que va començar a descobrir de veritat la Treball del Grup d'Informàtica Inicial Nit

Pàgina 27 de 33


natura....però se´n adona que n´hi ha d'altres com ell però una mica més valents i que també hi havia perillsUn dia fent de les seves entremaliadures es va trobar un altre individu que no li recordà a ningú de la seva familia .Resulta que era una guineu ,i no li va fer gens de gràcia, no li va fer cap mal però va tindre un comportament molt estrany . Tot d'un plegat li donà l'esquena i l'esquitxá als nassos.El Marcil-li va pensar que malamenthem comrnçat i va entendra que poca broma . Tot just començava a trobar-se amb algun parany. Pocs dies després té un altre ensurt ,es troba cara a cara amb un porc senglar i va pensar ,ara si que cal sortir per potes .Apartir d'aqui s'adona que no tot es tan fàcil,i pensant això ,d'un plegat sent un aire molt fort que li passa per sobre .Va tindre que ajupir-se de cop ,era un esparver molt gran.El Marcel-li,va poder descobrir que els perills també estan a l'aire. Ell no sabia que estar a la natura no tot eren flors i violes ,va tindre que entendre que viure en llibertat ha de ser una Treball del Grup d'Informàtica Inicial Nit

Pàgina 28 de 33


mica dur .Quan estava a la casa de pagès tot era més fàcil ,la mestressa ja se'n cuidava de posar-li el menjarEn Marcel-lí ,que és molt llest ,ràpid es va adonar que si es passa tot el dia fent entremaliadures pot ser que li estirin les orelles ,o els amos dels conreus el facin córrer a devant del seu gos. Marcel-li tinc molta imaginació i molt de conte per poder explicar ,però com tot ha d'haver un final. Una abraçada Florencia

Treball del Grup d'Informàtica Inicial Nit

Pàgina 29 de 33


MANUAL PER A TINTORERIAS I BOGADERIES

Què cal saber? L'etiquetatge tèxtil

Treball del Grup d'Informàtica Inicial Nit

Pàgina 30 de 33


Introducció Antigament, i fins als anys cinquanta, en el mercat pràcticament només hi havia fibres tèxtils naturals. Els nostres avantpassats vestien robes de fibres naturals com el cotó, el lli, la llana o la seda. Generalment, el consumidor sabia distingir, pel tacte o bé per una simple inspecció visual, el tipus de fibra de què es tractaba. La tradició familiar transmesa de mare a filla era el sisteme per a conèixer les propietats de cada article i el mètode per a tractar-lo en la rentada o la planxada. Actualment, a part de las fibres ja esmentades, s'utilitzant cada vegada més les fibres sintètiques i artificials (per exemple: poliester, poliamida, viscosa, etc. ). Aquesta gran varietat de fibres, els diferents acabats que poden rebre els teixits i l'enorme proliferació de les marques comercials, han contribuït a crear una gran confusió i desorientació en el consumidor, tant en el moment de la compra d'un producte tèxtil com en el moment del seu manteniment o conservació. Aquesta confusa situació requereix una resposta de l'industrial a fi d'ajudar a informar el consumidor, Aquesta informació es canalitza principalment per mitjà de l'etiquetatge de consevació.

Espanya pel Reial Decret 928/1987 de 5 de juny, relatiu a l'etquetatge de composició dels productes tèxtils. Segons aquesta disposició, s'ha de detallar, entre altres dades, el nom o la raó social o denominació del fabricant o importador i, si cal, la seva adreça. A més d'aixó, s'ha d'indicar la composició de l'article tèxtil. En els articles confeccionats i en els de punt, ha d'haver-hi una etiqueta de composició, ben fixada a l'article i que tingui la seva mateixa vida útil. Si els productes tèxtils es presenten en un embolcall, l'etiquetatge ha d'apareixer al mateix embolcall, excepte els casos en què es pugui veure clarament l'etiquetatge del producte. Les indicacions o informacions facultatives (<inencongible>, <ignífuc>, etc. ) han d'aparèixer netament diferenciades. L'Etiquetatge de composició es basa en els preceptes següents: ●

Només es podran aplicar els termes <100 per 100>, <pur>, <tot>, seguits de la denominació d'una fibra, per designar productes tèxtils compostos exclusivament per aquesta fibra.

En el cas de productes tèxtils constituïts enterament per fibra de llana, podran ser qualificats com de <llana verge> o <llana d'esquilada>, quan es componguin exclusivament de la fibra esmentada i aquesta de primera utilització. Això no obstant, aquesta denominació es podrà utilizar per qualificar la llana continguda en una mescla de fibres quan: La totalitat de la llana continguda en la mescla respongui a les característiques definides en l'apartat anterior. La quantitat de llana en relació al pes total de la mescla no sigui inferior a 25 per 100. En el cas de mescla íntima, la llana només es mesclarà amb una única fibra.

L'etiquetatge de composició Amb l'etiquetatge de composició s'identifica la matèria o les matèries que componen els productes tèxtils. Aquesta informació permet al consumidor valorar i comprovar el que en realitat compra, i alhora conèixer i recordar els noms de les diferents fibres químiques, que sovint són substituïts per marques comercials (per exemple, tergal, trevira, lycra, terlenka, etc.), o dels quals, en el cas de no constar aquesta informació a l'etiqueta , podem ser informats imprecisament per algun venedor. La manera com s'ha d'indicar aqueta composició, així com altres dades relatives al fabricant, comerciant o importador, es regula a Treball del Grup d'Informàtica Inicial Nit

Pàgina 31 de 33


l'indicació <85 per 100 mínim >. ●

En el cas d'utilitzar-se la paraula <fil> en algun teixit o article confeccionat, haurà d'anar seguida del nom de la fibra tèxtil amb què estigui elaborat. La denominació <seda>, amb qualificatius o sense, s'aplicarà només a la fibra tèxtil que procedeix exclusivament de capolls dels insectes sericígens (cucs de seda ). Mescles de fibres tèxtils. Tot producte tèxtil compost per dues o més fibres, en què una d'elles representa el 85 per 100 del pes total com a mínim, es designarà mitjançant alguna de les formes següents: Amb el nom d'aquesta fibra seguida del percentatge en pes. Amb el nom d'aquesta fibra, seguit de

Amb la composició percentual completa del producte, ordenada de de major a menor. ●

Tot producte tèxtil compost per dues o més fibres, en què cap d'elles no representan el 85 per 100 del pes total, serà desiognat amb la denominació i el percentatge en pes, almenys, de les dues fibres amb percentatges més grans, seguits de l'enumeració de les denominacions de les altres fibres, en ordre decreixent segons el seu percentatge en pes, amb indicació o32 sense d'aquest percentatge.

Exemples d'etiquetes de composició

ARTICLE

EXEMPLE

DENOMINACIÓ

PUR

Article format només per cotó

MESCLA Un component arriba al 85 %

Article format per 86 % de <Cotó 86%>, o bé cotó, 9% de lli i 5% de viscosa <cotó 85% mínim>, o bé <Cotó 86%, Lli 9%, vicosa 5%>(de major a menor)

CAP component no arriba al 85 %

Article format per 50 % de llana, 25 % de poliester, 9 % de viscosa, 8 % d'angora i 8 % de poliamida

Treball del Grup d'Informàtica Inicial Nit

<100 per 100 cotó>, o bé <pur cotó> o bé <Tot cotó>

<Llana 50 %, poliester 25 %, viscosa 9 %, angora 8 %, poliamida 8 %> (de major a menor)

Pàgina 32 de 33


Què preferiu per esborrà una taca? Acetona o unes barres que que de segur que la faran desapareix a?

Treball del Grup d'Informàtica Inicial Nit

Pàgina 33 de 33


Recull treball grup nit