Page 1

ALUMNES DE CATALÀ LLINDAR AFA SANT SADURNÍ TARDOR 2012


Tardor Sol de tardor que comences a esgrogueir tants jardins, que endolceixes fulla a fulla tots els recers i els camins, que omples de melangia els passadissos del cor tendrament la seva mort, fes-me entrar a la teva dansa, sol de tardor complaent, ves mirant sense recança els poders que tÊ la ment, apilona'ls amb les filles que cansades del seu sol, amb un esclat incendies i es perden en fumerol. Narcís Comadira


LA TARDOR A LA TARDOR COMENÇA EL FRED SE’N VA LA CLAROR ELS OCELLS NO CANTEN, BUSQUEN EL SOL. A LA TARDOR CAUEN LAS FULLES EL PAISSATGE QUEDA TRIST, PERÒ ELS NENS JUGUEN I EL POSEN FELIÇ. A LA TARDOR MENGEM CASTANYES, FEM PANALLETS, I AMB LA FAMÍLIA , JUNTS ENS ELS MENGEM. TOT ÉS MOLT MACO, MOLT BONIC, ENCARA QUE EL PAISSATGE, SIGUI TRIST. LA GENT ÉS FELIÇ, AIXÒ ÉS EL QUE IMPORTA, A CASA ENS FIQUEM, RIEM AMB AMICS DE COSES BONIQUES FINS L'HORA DE DORMIR. OBRES ELS ULLS ÉS UN ALTRE DIA, RECORDES EL D'AHIR AMB MOLTA ALEGRIA. AIXÒ ÉS LA TARDOR UNA BONICA ESTACIÓ.

Mª Carme Albesa Llovet.


Goig de tardor La tardor és avançada, al novembre anem a entrar i en la tarda assolellada a l´indret de la finestra, els ocells sento cantar. Són rossinyols o són merles? o potser són uns pinçans ? però el missatge que ens envien, aquest sí, el sento ben car S´esforcen cara a la terra per dir-li a la humanitat que el tresor de la natura l´aprenguem a disfrutar. Veure un vol d'unes ocelles o un prat d'un verd molt clar, o un riu, o unes estrelles, i mirar-se un a elles i de la pau disfrutar.

Joan Barceló Subirana


TARDOR Els boscos de tardor ploren llàgrimes daurades com l'ambre. Pinzellades de blaus i i malves es barregen a l'horitzó de l'albada.

Primavera de l'hivern els vespres de tardor regalimen taronges i vermells, quan se'n va la tarda, i la melangia esclata.

El cel del capvespre de color de magrana i préssec ens porta records llunyans: la flaire de castanyes torrades i pomes al forn que omplien la casa. La presencia enyorada de persones estimades, de tantes i tantes persones que falten... I els matins arriben, i les tardes passen, i el meu cor us enyora cada jorn, cada tarda. Amb aquests cels de tardor plens de colors que esclaten com la magrana i el préssec, com la taronja i l'ambre.

EVA BASSÓ. Cor literari del Garraf


LA TARDOR Els arbres es muden de roig i de groc, les fulles tremolen sote un sol de foc. El vent les fa caure les duu fins al port. Quan surtis de casa, trepitja路les fort. Les mosques s'amaguen l'hivern 茅s a prop. Les flors espantades, es tanquen de cop. Bofill, Puig, Serrat


Cançó de tardor Ja ha arribat la tardor vestida de groc i marró, cauen branques, cauen fulles que després trepitgem tots. Ja ha marxat la calor, vent i pluja se l’han endut, nits més llargues, més silenci, flaires que recordem tots. La natura ens dur pomes i raïm del bo, molts bolets, també castanyes que ens agraden molt a tots. Ja ha arribat la tardor vestida de groc i marró, ara anem a passejar que això agrada a tothom.

Noé Rivas


Malenconia Tomba l'octobre i mimva la llum.. El crepuscle és de color malva. Llarga és la nit i temoreca l'alba. L'autumne ha traspasat la portalada del gran casal del tems. A la vinya li han robat els fruits una colla de collidors garlaires. La pomera enyora les pomes que ha perdut. Penja a la braca l'ultima figa secallona. El codonyer ja té els codonys daurats. El plugim amoixa la ribera. La solitut és muda d'ocells cantaires. Fronda endins s'esmuiny, trista salmòina, el vent fressant les fulles seques. L'esquirol s'afanya omplint el seu rebost. I la rata cellarda s'arregla el jaç per passar l'hivern al cort del bosc. Cada tardor se m'esberla el sentiment com el cor madur de la magrana. Temorórs com la fulla que arrosega el vent, ressegeixo els camins de la recança que m'acosten a l'hora dels adéus. Ton Mir i Suriol


La tardor Ja cauen les fulles i les flors es marceixen. Les vinyes estan ben curulles i la tardor ja fa abrigar la gent. Les castanyes peten al foc a poc a poc. Ja hi ha panallets els que més m’ agraden són els de pinyonets. La tardor es vesteix de marró, vermell, verd i ataronjat. De bolets en pots agafar un bon feix però has de córrer perquè si no ja te’ls han agafat. Les orenetes se’n van, hi ha silenci al niu però, com sempre, tornen a l’ estiu. Amb la tardor pots escoltar la remor d’una confusa tempesta que no fa gens de gresca NEUS CASTANYER


Tardor: Temps i ritme Plou grisament i lleugera, i una gota, com els ulls, es tiny de verd, a una fulla que és com un cor i que es gronxa. Cau la gota que fou cor com un plor i regalima, i la fulla, sense pes, alleujada ja, es redreça. Ara tu, envidreït, dius cor verd, mirada verda, gota verda, verd record, i saps de la meravella de quan la gota i el cor foren la mateixa cosa. Un temps altre esdevé el temps i batec i escletxa i ritme.

Antoni Català


La tardor Aquells arbres plens de fulla verda on els ocells dormien el seu color va cambiant sense fulles es van quedant i els ocells van marxant és la tardor. El vent bufa les fulles seques al terra van caient i una catifa groga van fent quan per sobre hi passegem les petjades fan crec crec quan el plugim de la tardor les va mullant cada petjada va relliscant és la tardor. panellets i castanyes i es fan bolets Mengem magranes a les muntanyes els dies són més curts el sol escalfa poc el fred comença i ja ens hem d'abrigar és la tardor. ISABEL COLOMA


EL PLANY DE LA TARDOR El cel és gris i plou amb mansuetud; és com el plor, és com el plany de les hores lluminoses que se’n van per camins d’infinit sense retorn. El temps ha marcit, el vent s’ha endut les ufanoses roses de l’estiu. Ja no ens brillen els ulls com aquell temps, ja no tenim els llavis encesos com abans. Enyorem la tendror dels blats primaverals, les daurades espigues d’aquells junys, les diürnes hores radiants, Les orenetes gronxant-se en el cel blau I l’encís dels nocturns de l’estiu. Ha arribat la tardor, recollim els seus fruits que s’acosta l’hivern fred i mai més recobrarem la perduda joventut; Per tu i per mi ara plou amb mansuetud; i és com el plor, és com el plany, per l’enyor d’aquells dies radiants que la llosa del temps ha sepultat. Ton Mir i Soriol


Ball de tardor Avui, he vist un ball que mou a la tardor, ballaven mil dansaires tots de semblant color Uns baixen molt de pressa, altres, a poc a poc, uns semblen neguitosos, els altres sense por. És un ball que comença amb un sol ballador, ell marcarà el camí, després aniran tots. La dansa serà lliure, el temps indefinit i, amb l’últim compàs, jauran, pleats, all lilt.

Isabel Barriel


Cançó de tardor Patina per l’aire, rellisca, ja és vent, arriba i es lladre del sol estiuenc. Carrega magranes, bolets i castanyes, s’amaga pels núvols, escurça els dies i estira les ombres. Es vesteix de pluja, pinta al cel la tristor quan dicta als seus mots el poema de tardor. Isabel Barriel


Catifa de fulles Asseguda a la vora del riu, sobre una catifa de fulles daurades al costat, un arbre, gairebé desfullat, li cauen les fulles. La tardor, ja arribat. Quin paisatge més bonic! ple de colors, daurats, vermells, grocs, verds... Els ocells, cantant, esquirols, saltant, l’olor de bosc, de bolets... Pel riu i baixen fulles que venent de més allà. Un sol radiant escalfador, però, amb fred de tardor. Lluna 14 Octubre 2012


LA TARDOR

L’estiu ja se’n va, comença la tardor, el fred, la foscor, però s’ha de prendre amb molta il·lusió. Els panellets, les castanyes, Tot Sants …. Un traspàs d’estació. Els ocellets ja se’n van a buscar més escalfor I la pluja tant esperada ja cau amb remor. Així tindrem bolets que son tant bons I també els fruits de la tardor I moltes estones de foscor I a esperar l’hivern que de seguida hi serem

Mercè Torrents, 16-10-2012.


Vinya de tardor Contemplo la irisada vinya en la seva lenta davallada; ha complert el seu cicle, ha parit els seus fruits. Es resisteix al novembre en una lluita no volguda contra el temps implacable, en clar desavantatge. Contemplo el paisatge I ella, encara és agraïda, vestida amb fulles tenyides d’un rogenc color salvatge. Es resisteix al vent, al temps, amb por d’aquell que amb tisores aviat li mutilarà les llongues tiges trencant aquest màgic paisatge. Els pàmpols cauran a terra, haurà perdut la batalla, però no es donarà per vençuda; esperarà, pacient, la primavera, I s’aixecarà amb nova embranzida, cobrint-se d’un suau vestit maragda per borronar, joiosa, una nova vida. PAU FLETA LÀZARO


LA TARDOR Ja cauen les fulles I les flors es marceixen, Les vinyes estan ben curulles I la tardor ja fa abrigar la gent. Les castanyes peten al foc a poc a poc. Ja hi ha panallets els que mes m´agraden son els de pinyonets. La tardor es vesteix de marró, vermell,verd i ataronjat. De bolets en pots agafar un bom feix Peró has de córrer perqué si no ja te´ls han agafat. Les orenetes se´n van, Hi ha silenci al riu pero, com sempre, tornen l estiu. Amb la tardor Pots escoltar la remor d´una confusa tempesta que no fa gens de gresca.

Bofill, Puig,Serrat


fi

Recull de poemes de tardor  

recull de poemes de tardor dels alumnes de català

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you