Page 1

140 milions menys per a Universitat...això és el canvi? Editorial El passat 28 de novembre es van celebrar les eleccions al parlament de Catalunya. Els guanyadors van anunciar una nova etapa plena de canvis. El que no van dir és que els canvis serien a pitjor. No enganyem a ningú si critiquem al govern de la Generalitat. Tampoc farem d’aquest butlletí un órgan d’expressió de la oposició, només critiquem allò que ens perjudica com a estudiants i com a joves. En aquest cas ho farem amb la sonada retallada d’uns 140 milions del pressupost d’Universitat. Si si, 140 milions d’euros que deixen de rebre les universitats públiques catalanes, és a dir, 140 milions menys per a desenvolupar correctament els plans d’estudi, per a un millor acondicionament de les facultats, per pagar als treballadors i treba-

lladores docents, investigadors fet que accelerarà la mercantio d’administració i serveis, etc. lització i privatització de la universitat pública (les empreses Però no només significa això. A no són germanetes de la caritat). més, com que les universitats públiques no tindran prou diners El govern del senyor Artur Mas per continuar amb el ritme que està escanyant la universitat es portava fins ara d’investigació pública, retallant el finançai docència, que de per si ja és més ment i agitant les banderes de lent que la d’altres països, hauran la governança; un nou atac que de buscar finançament per altres veureu a continuació. Per si fos vies. La que caurà, si o si (i així ho poc, la Generalitat encara deu ha declarat el Conseller en qües- uns 185 milions d’euros que, tió), serà una pujada de taxes. De de moment, no reconeix. I a somoment, diuen, pujaran els preus bre diran que l’estudiant no als repetidors, i ho diuen com si paga tot el que hauria de pagar. a molt poca gent li quedés algu- Però algú es pot pagar una mana, fet que no és gens real. És a tricula de més de 6.000€ cada dir, aquesta mesura repercutirà a any? Possiblement si, però estamolta gent, tot i que ens intentin ríem parlant d’algú com l’Artur enganyar. A banda d’això, també Mas; que vingués d’una familia suposarà la necessitat de buscar d’industrials o banquers. Això era finançament per la via privada, el canvi? Doncs que se’l quedin.


Facultats El gran dilema de menjar de tupper a la facultat o el cost de la jornada partida

A la nostra facultat tenim una sèrie de problemes: alguns són realment difícils i complicats, ja que en ells intervenen multiples factors , altres venen donats per circumstàncies alienes a les competències de la facultat. El problema del qual parlarem avui no és de cap d’aquests dos tipus. Es tracta d’una cosa més aviat senzilla, l’odissea que suposa haver de quedarse a dinar a la nostra facultat. Des del tancament de La Sala de Tuppers els i les estudiants que volen escalfar la carmanyola amb menjar de casa s’han vist exiliats a un petit racó de la cafeteria on hi ha 3 microones, un dels quals ni tan sols funciona i els altres dos estan en mal estat, el que comporta que a l’hora de dinar hi hagi unes llarguíssimes cues que suposen una gran pèrdua de temps, i de paciència, pels i les estudiants. Segurament estareu pensant ¿I no seria molt senzill comprar un parell de microones nous i posar una taula més per així fer més àgil el fluxe d’estudiantat i dinars?

¡Quanta raó teniu! Però per a que això es faci primer cal una cosa, una de les grans mancances del nostre deganat: Voluntat. Amb una mica de voluntat i poquísims recursos podríem tenir una solució a la primera part de l’homèric viatge que pateixen els estudiants amb jornada partida. Si, heu llegit bé, primera part, perquè això no és tot. Per una banda tenim els i les estudiants que decideixen endur-se menjar de casa però ¿Que passa amb els que decideixen comprar menjar a la cafeteria? Amb això tenim dos problemes, preu i qualitat. A la nostra cafeteria un menú de primer i segon plat costa més de 7 euros, un preu assequible si es tractes d’un establiment privat, però no oblidem que el menjar a una facultat ha de ser un servei, un dret al cap i a la fi. També hem de tenir en compte que vivim a un dels barris més barats de Barcelona i que a un bar de les rodalies de la nostra facultat podem trobar un menú semblant per un o dos euros més i d’una millor qualitat.

Això ens porta a l’altre problema; la qualitat del dinar. Malgrat la simpatia i esforç de la immensa majoria de empleats i empleades de la cafeteria, el menjar no es precisament “pecato di cardenali”, aquest problema seria comprensible si de debò fos assequible. Per tant:,el menjar ni és bo ni és barat. Potser penseu que em queixo molt per un tema que no sembla tenir gaire transcendència, però aquests problemes de caire alimentari no venen caiguts del cel. La cafeteria de la nostra facultat, i la de totes, està externalitzada, és a dir portada per una empressa privada quan allò lògic i millor per garantir la qualitat del servei seria que estigués administrada per l’autoritat pública pertinent. Per tant, no només tenim un mal servei i un munt d’estudiants irritats i alimentats pobrement sinó també l’externalització dels serveis de la universitat. - Juanjo-


Universitat El setge secret (o no tant) a la Universitat Pública Ara el normal seria dir que no s’espanti el lector amb un títol així, però si ho fes, no seria estrany. Potser es una metàfora massa bèl·lica i exagerada, però també es massa certa. La Universitat pública , que ja ha patit prou cops, es troba amb que ja li estan preparant el següent. Un perill darrere d’altre, i veient la dinàmica dels fets, és molt possible que esdevingui real i s’imposi si no es fa res amb temps.

Aquest perill es encara un esborrany, 50 folis, simplement, carregats de propostes per “adaptar la Universitat als temps actuals.”, quin es el seu origen? El forat d’on ha sorgit aquest document “Proposta del model de sistema universitari català” son els Consells Socials (i està firmat per tots els presidents d’aquests organismes a la UB, UAB, UPF, UPC, UVic). Aquest ens, presents en totes les Universitats públiques, el formen grups de pressió lligats a grans empreses, escollits per la Generalitat, que participen del Govern de la institució i aspiren cada cop a tenir més influencia. La justificació de l’existència d’aquest consell és que actua com “un vincle entre la institu-

ció universitària i la societat.” Es a dir, el Banc Santader (com a exemple), per extensió, representa a tota la societat, a ti, a mi, i a totes les persones, tots i totes som el Santader Central Hispano.

transparència i responsabilitat en els comptes per adaptar-se a l’entorn, fent-ho tot de forma progressiva, i estar en un estat de debat i consens, etc... No es hem d’enganyar. A la pràctica, és un intent de dur a terme una privatizació quasi sense que ens adonem. El ja poc democràtic sistema de govern de la Universitat acabarà convertint-se en un sistema on el poder de facto i de iure l’exercirà el Consell Social, que designarà el rector i tindrà múltiples atribucions. I el professorat, PAS (Personal d’Administracio i Serveis), i l’alumnat, quedaran reduïts a un “Consell Universitari”, que només tindrà caràcter consultiu, sense cap tipus de poder de decisió; podrem parlar el que vulguem, però el que ve a ser decidir, res de res. Una Universitat sense democràcia, al servei dels interessos financers, simplement.

Un document anterior a aquest (Estrategia Universidad 2015), i del qual se’n extreuen les propostes del document abans esmenat, comença amb un próleg firmat (casualitat?) per Patricia Botín, filla del director del Banc ja esmentat. I enumeren totes les causes-excuses per proposar aquestes reformes en el govern de les Universitats: adaptar-se a la societat del coneixement, a la “economia del coneixement”, contribuir a les empreses amb I+D+i, fer una Universitat flexible , continuar i culminar les reformes de Bolonya, i després, si sobra temps, atorgar uns valors als estudiants, cívics i humans, per això conclouen en que s’ha de canviar la governança, una Que fer? Ni idea. Però si aquesparaula que no apareix a cap ta estratègia deixa de ser un diccionari de llengua catalana. esborrany algun dia, acabarem tots estudiant, en el nostre cas, Segons aquesta gent el que bus- a la meravellosa e inigualable: quen és més agilitat en la presa Universitat de Barcelona, S.A. de decisions, relació societat- - Andrés i Josemiuniversitat, millor planificació,


Drets d’examen -Sandra-

EL PROFESSORAT: -Ha la les la

la contraportada

L’ESTUDIANT:

de comunicar a l’alumnat - Sempre pot acollir-se al dret de data de publicació de la prova final en les condicions en notes el mateix dia de què aquesta figuri en el pla docent. realització de l’examen. - Tot l’alumnat matriculat a una - Ha de fer públiques les qua- assignatura té dret a presentar-se lificacions dels exàmens (par- a totes les proves i exàmens que es cials o finals) i dels treballs realitzin i a ser qualificats segons com a màxim 15 dies naturals el que es preveu al pla docent. després de la seva realització. - Té dret a la revisió de totes - Ha de fer públic l’horari, el lloc les proves, exàmens i treballs, i la data en què se’n farà la revi- tant parcials com finals, objecsió. No es pot tancar el període te d’avaluació. La revisió ha de de sol·licitud de revisió dels exà- ser individualitzada i implica mens fins a 3 dies hàbils després tant els criteris utilitzats com de la publicació de les qualifica- la qualificació corresponent. cions. Les revisions s’han de fer, com a màxim, dintre d’entre els - L’alumnat de llicenciatura té 10 o 12 dies següents a la pu- dret a una segona convocatòria. blicació de les qualificacions. Els i les estudiants de grau no. AQUESTS I ALTRES DRETS I DEURES ELS POTS CONSULTAR A LA NORMATIVA D’AVALUACIÓ. A LA VOSTRA DISPOSICIÓ A LA WEB DE LA UB I A aep-ub.blogspot.com.

La tira ravalera...

-Andreu-

Raval Març  

Nº2 del Butlletí d'informació estudiantil del Campus UB-Raval

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you