Page 1

OCTUBRE '17 89 CONTACTE: burgos, 18 08214 Badia del Vallès / www.aebadia.org / comunica@aebadia.org

L'1 d'octubre

Badia també va votar!

T E M E S D'A QU E S T NÚ ME RO Democràcia i llibertat · Prostitució · Serveis públics · Relleu a l'AEB Vaga · Belinda Sánchez, campiona del món · L'hort de la Sardana No juguin · Consell municipal d'educació ∙ No posem més morts


••

GRUP MUNICIPAL DE L’ALTERNATIVA D’ESQUERRES treballant dia a dia per Badia Quim Duran

El grup municipal de l’Alternativa d’Esquerres sorgit de les últimes eleccions, està format per cinc regidores que actualment no tenen responsabilitats de govern, sinó de proposta, oposició i control. Són a disposició de tota la ciutadania i des d'aquestes pàgines anirem informant periòdicament dels seus posicionaments al ple de l'ajuntament.

Badia pregunta Per qué els contenidors d'escombreries estan sempre tan malament?

Miquel| C. Porto

P

erquè l'empresa CESPA no esta fent la feina que hauria de fer, també es del tot cert que els responsables de l’ajuntament no estan fent tot el que cal perquè aquesta empresa compleixi el que diu el conveni signat. Segons el conveni que va signar CESPA amb l’ajuntament, l’empresa es l’encarregada de fer la recollida de les escombraries i mantenir els contenidors. Però la realitat és que, tal i com denuncies, pràcticament tots els contenidors del poble estan en mal estat. O bé tenen malmès el mecanisme per obrir correctament o presenten forats o cops.

2

Abril ‘17

• Ens abstenim en el nomenament del Jutge de Pau per falta de publicitat de la convocatòria. • Ens oposem a la modificació del contracte amb l'empresa de neteja d'edificis municipals. Ja vam votar contràriament a la renovació del contracte perquè apostem per recuperar com a públic el servei. • Votem a favor de la transformació de l'Impost sobre l'Increment del Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana per a que no es pagui la plusvàlua quan no no hi ha hagut un benefici real en la venda d'un pis. • Votem a favor de la revisió i seguiment de l'actual protocol contra les agressions sexistes als grans esdeveniments d'oci o festius de Badia. • Recolzem el suport als treballadors i treballadores de la restauració de l'aeroport del Prat. • Donem suport a la plataforma “Trans*forma la salut”, per a un nou model sanitari. • Preguntem si el govern té previst fer al·legacions al projecte d'ampliació de la C58, sobre l'adequació del monòlit del parc de Joan Oliver, sobre plaques de fibrociment a la via pública i sobre el procediment judicial d'una treballadora municipal.

Maig ‘17

• Votem en contra de la pròrroga del contracte del servei de recollida i transport de residus municipals. No hi ha cap auditoria del servei ni estudi per a possibles

Teresa Carceller

Ruben Toro

internaliltzacions. • Votem a favor de proposta per la millora en la prevenció i en la gestió dels residus municipals. • Donem suport a la proposta sobre l’aigua com a bé públic. ​• S’aprova per unanimitat la moció de l’AEB a favor d’una campanya a​c​tiva per la salut alimentària infantil.​ • Qüestionem que el Consell Municipal d'Educació no s'hagi reunit en tot el curs (amb greus amenaces de retallades) i p ​ reguntem quan es convocarà la taula sobre les clàusules socials dels contractes i el Pla d’inversions.

Juny ‘17

• S'aprova un acord contra la llista de centres educatius qualificats de màxima complexitat del departament d’ensenyament que pot comportar la pèrdua de recursos educatius a Badia. ​• S'aprova un acord per fomentar entre els joves la sensibilització i prevenció de la violència masclista així com l’associacionisme feminista. ​• Recolzem el rebuig i combat dels comportaments corruptes a les administracions públiques, el projecte “Caravana. Abriendo fronteras” i ​la sol·licitud dels béns immatriculats de la jerarquia catòlica. • Tornem a preguntar per l’ampliació de l’autopista i la necessitat de fer front comú en el moment de formular al.legacions.

Juliol'17

• Renúncia del regidor de l’AEB Miguel Rodríguez per motius

Álvaro Pacheco

Elena Malysheva

personals. El substituirà Elena Malysheva. • Festes locals de 2018 pel 10 de setembre i el 21 de maig. Aquestes dates no van ser consensuades. •​ S’amplia la delegació de la recaptació de tributs cap a la Diputació de Barcelona. ​• A fi d’evitar despeses a l’ajuntament, es produeix l’aplanament a un recurs contenciós administratiu contra un acord de Ple de 2013 de Boicot contra Israel per una moció de l’AEB. Ja estem preparant una nova moció amb majors garanties jurídiques. •​ Votem contràriament a una proposta que nega el dret democràtic a decidir. •​ No subscrivim una proposta en caire abolicionista de la prostitució. ​• Lamentem una nova pròrroga del contracte de neteja d’edificis i dependències municipals i apostem clarament per la recuperació del servei. •​ Votem a favor d’una moció en defensa de l’escola inclusiva davant les agressions a l’escola pública. ​• Votem favorablement a la moció per la denúncia i eradicació del transfuguisme. • Tornem a preguntar ​per la taula sobre clàusules socials als contractes municipals, per l’annex del quadre d’inversions i pel desenvolupament del procés participatiu de les inversions. Preguntes sense resposta.

Recorda que per queixes, idees o propostes als regidors de l'AEB pots fer-ho els dimarts a la tarda al Casal de l'Esquerra, per telèfon al 931809421 o per e-mail a grupmunicipal@aebadia.org


E

ditorial

l número 89 de l'alter nativa obre amb el referèndum per l'autodeterminació de Catalunya del dia 1 d'octubre del

que parlem en aquesta mateixa pàgina, però des de l'anterior número han passat prou coses de les que també intentem compartir la nostra visió.

Potser algun dels temes ha quedat una mica antic, però vivim temps convulsos i els aconteixements es succeeixen amb un ritme vertiginós.

1 d'octubre, democràcia i llibertat Redacció

E

l diumenge 1 d'octubre bona part de la ciutadania va sortir a votar, a donar la seva opinió respecte a l'autodeterminació de Catalunya. Tot i les amenaces, tot i les multes, els registres i les detencions, el poble va anar a dir sí o no. I Badia no va ser una excepció, a Badia es va votar, tot i que alguns s'entestin en mostrar una imatge del nostre poble molt allunyada de Catalunya i tot el que hi tingui a veure. El nivell de participació va ser una mica més baix, aproximadament del 20%, per sota del 30% que es va aconseguir a municipis semblants en composició com Barberà del Vallès, Cornellà de Llobregat o Sant Adrià del Besós, però els resultats van ser semblants, va guanyar el sí amb un 73% dels vots (Barberà 78%, Cornellà i Sant Adrià 80%). Aquest important vot del no del 23% (front el 10% general) i les converses que vam poder mantenir, amb alguns veïns d’aquesta postura demostren que hi ha persones que estan començant a trencar amb les consignes dels partits polítics que diuen representar-los. Volen expressar la seva legítima voluntat de seguir formant part d’Espanya i es neguen a continuar amb el bloqueig i la prohibició a afrontar la qüestió. És democràcia. Més enllà dels resultats, la jornada de diumenge va deixar imatges inesborrables a la nostra memòria col·lectiva. Tot i que alguns responsables polítics volien que el referèndum no es celebrés, va ser un dia inoblidable per a totes les persones que van votar o que ho van fer possible. Perquè aquest referèndum el va fer possible la gent. Tot i la negativa de l’ajuntament que no hi va destinar funcionaris a fer de representants de l’administració ni va cedir els espais habituals de votació, els punts de votació van obrir amb tot a punt i no va ser

per art de màgia. Feia dies que força persones treballaven per a que el referèndum fos possible. Van portar les urnes, les paperetes, la documentació, també van ocupar l'institut i el centre cívic, i els van defensar amb els seus cossos durant tot el diumenge. Tot de forma voluntària i fins i tot clandestina. Al ple municipal del dimecres anterior, el grup municipal de l'AEB va demanar explicacions a l'alcaldessa per no haver-se pocicionat en contra de la repressió que estava desplegant l'estat espanyol i va apro-

buig a la vulneració dels drets cívics, polítics i democràtics que estem patint aquests dies en que l’estat, emparant-se en lleis caduques i hereves del franquisme que sempre hem rebutjat, està silenciant webs, confiscant cartells, revistes i paperetes, amenaçant ciutadans i alcaldes, i fins i tot, maltractant els seus ciutadans a través de violència policial no justificada. També rebutgem les detencions de membres del govern legítim de Catalunya, un govern amb el que, sigui dit de pas, mai hem coincidit, ni en

fitar per afirmar que a Badia es votaria, i la nostra organització va fer tot el possible per contribuir, conjuntament amb moltes altres persones de la nostra ciutat, a que així fos. Alguns ens pregunten per què ens vam implicar en aquest referèndum i ens felicitem que sortís tan bé si l’AEB no és una organització independentista com hem explicat en més d'una ocasió, però treballem en un àmbit local en el que aquesta diferencia no genera cap problema i a més, totes creiem en el dret d’autodeterminació dels pobles (també del català). És aquest punt de partida comú el que ens va empenyer a ajudar a fer possible l'1 d'octubre. A més, no ser una organització independentista no és excusa per a que mirem cap a una altra banda davant del que està passant a Catalunya. Volem manifestar el nostre enèrgic re-

les polítiques impulsades en general, ni molt menys en les desenvolupades per a Badia, però això tampoc pot ser excusa per a mirar cap a una altra banda quan estan patint uns atacs que considerem antidemocràtics. Justament haver-los combatut sempre, dona valor al nostre actual suport. S'ha dit que era un referèndum sense les necessàries garanties. Nosaltres vam intentar dotar-lo de totes les possibles, donat que l'estat espanyol estava clarament decidit a no permetre que en tingués. Allò que va faltar, ho va fer per responsabilitat d'aquest estat que volia negar les garanties, dels ajuntaments com el de Badia que no es van implicar per dotar el referèndum de normalitat, i d'aquells partits que han triat bloquejar i prohibir en comptes de promoure l'opció del no i posar els seus interven-

tors a les taules per donar totes les garanties al procés de votació. També s'ha dit que aquest referéndum era il·legal a la vista de les lleis espanyoles, però nosaltres creiem que quan una llei frena els desitjos del poble, la nostra obligació és desobeir-la fins aconseguir la seva modificació. La història ens demostra que és així. Sense desobediència encara existiria la segregació racial als estats units, les dones no podrien votar a Espanya i encara existirien esclaus legals per tot el món per exemple. Ni l'opinió del PP, ni la de ciutadans o el PSC, ni la de la banca o la premsa del règim poden treure legitimitat al referèndum. Igualment no són les nostres opinions les que li donen aquesta legitimitat, són els ciutadans que van decidir anar a votar sí o no a la independència de Catalunya. Van ser molts i no tots independentistes. Com a mostra, a Badia 1107 persones van votar el 2015 per opcions independentistes en unes eleccions amb totes les garanties i molta més participació, al referèndum ho van fer 2055, gairebé el doble. Tot i el bloqueig dels partits als que alguns han votat sempre, tot i les acusacions de no tenir garanties i ser il·legal i tot i la por que infundia l'estat amb les seves porres, els ciutadans van anar a votar i en molts casos a defensar els col·legis electorals. Estem orgulloses i felices pel resultat a Badia, un dia sense un sol incident remarcable, tot i que tristes i enrabiades pel que les forces represores de l'estat van fer a persones com nosaltres que feien el mateix que nosaltres. Aquesta història no acaba amb l'1 d'octubre i possiblement quan llegeixis això hauran passat altres coses i per això cridem els nostres veïns i veïnes de Badia a participar de totes les convocatòries a la mobilització popular pacífica que es facin per defensar la democràcia i la llibertat.

3


Abolim la prostitució sense comptar amb les prostitutes?

Ruben Toro

E

l passat ple del mes juliol es va debatre al ple de l'ajuntament de Badia la moció per a l’adhesió a la Xarxa de Ciutats Lliures de Tràfic de Dones, Nenes i Nens destinades a la prostitució. L'AEB va votar en contra i jo en vaig exposar-ne els motius, més o menys així. Primer de tot manifestar la nostra ferma posició en contra de qualsevol tipus de tracta de persones, independentment de la finalitat. Segón, el més que ferm compromís per part del grup de l’AEB en participar activament en la deconstrucció del model patriarcal des del feminisme, la raça i la classe. Entrant a la moció, cal mencionar que el títol ja és un tant trampòs ja que el contingut està farcit d’atacs a l’autonomia del col·lectiu, amb una redacció que emana un paternalisme ben evident. Sobretot, aquesta moció no ha comptat amb la participació en la seva elaboració de cap persona que representi o formi part del col.lectiu de treballadores sexuals i per això des de l’AEB varem voler aportar la seva opinió mitjançant diverses trobades amb dones i ONG’S que donen suport al col·lectiu, a les seves families i a l’entorn inmediat.

4 Sabem que la nostra posició

pot generar certa controvèrsia i per aquest motiu intentem aportar arguments. Cal buscar les formes d'oposar-nos al tràfic de nens, dones.. i a l'explotació de les persones migrades, però al mateix temps hem de recolzar els drets de les treballadores sexuals perquè puguin treballar en condicions segures, i que puguin aconseguir un salari digne i una jubilació. En aques-

ta recerca d'empoderament d'aquestes treballadores elles han de ser al centre. Creiem que és indispensable la seva perspectiva per tal de defugir de construccions pensades i executades des de les nostres talaies de privilegi. I remarquem que, evidentment, no volem que la prostitució sigui l’única sortida o mode de subsistència possible per a cap persona. Aquest podria haver estat el tema central d'aquesta moció: Incloure al col.lectiu de treballadores sexuals, analitzar-ho des d'una perspectiva feminista i prenent consciència dels nostres privilegis, i avançar juntes cap a la construcció d'una estimació cap a aquest col.lectiu que acabi d’una vegada amb la criminalització i l’estigma que plana

sobre aquestes persones tractades com a ciutadanes de tercera sense poder de decisió. Però clar, això ens hagués portat a la necessitat d'analitzar la construcció social dels rols femení i masculí. Que com tot allò que afecta majoritàriament a les dones, sovint s'acostuma a voler controlar amb teories i pràctiques hereves d'un sistema heteropatriarcal, que front l'oportunitat d'haver pogut construir plegades ha preferit no comptar amb la major part del col.lectiu, inclus arribant a vetar la participació en aquests foros a grups que ja estaven organitzats i que van quedar sense veu en aquest procés. S'ha perdut una bona ocasió per poder generar espais de cures, assessorament i empoderament del col·lectiu i del seu entorn inmediat. Desde l'AEB posem sempre que podem el nostre granet de sorra per acabar amb les relacions patriarcals, la violència de gènere i l'explotació de qualsevol mena, però no creiem que ignorar i criminalitzar un col.lectiu de persones que exerceixen la prostitució sigui el camí. Si alguna vol saber el posicionamentt que van fer públic les companyes del col.lectiu “Prostitutas indignadas” el podeu consultar a la seva pàgina web: prostitutasindignadas.wordpress.com

Grup Municipal

T

ots els ajuntaments tenen atribuïdes unes competències ben definides per l’ordenament legal de compliment obligatori en el servei que presten als ciutadans. A partir d’aquí, cada ajuntament, o més ben dit, cada equip de govern, decideix com prestarà aquest servei, si de manera directa, mixta o externalitzant el servei. A parer de l’AEB, la millor manera de prestar un servei públic és que, en la majoria dels casos, l’administració competent presti aquest servei de forma directa. D’aquesta manera apareixen beneficis ben clars per a la ciutadania i per les treballadores. Per a la ciutadania perquè es pot vetllar amb més claredat per la qualitat del servei i per l’estalvi que suposa per a les arques públiques no haver de pagar el benefici empresarial o l’IVA, per exemple. Per a les treballadores que presten el servei també hi ha un benefici clar ja que les seves condicions laborals sempre seran millors al si de l’administració que a l’empresa privada. ​Darrerament som coneixedors d’un munt de governs del canvi en el nostre entorn més immediat que estan apostant de forma clara i decidida per les internalitzacions dels serveis públics, per la recuperació directa de la gestió (aigua, neteja viària,neteja d’edificis municipals, etc). Des del govern central s’intenta per mitjans regulatoris abortar qualsevol possibilitat de


Servei públic o negoci privat? recuperació de la gestió directa del servei ja que això repercuteix directament​en el compte de resultats i beneficis de les grans empreses privades. Què està passant a Badia amb un govern suposadament d’esquerres? S’estan fent passos per recuperar la gestió directa dels serveis públics? La resposta és clara, NO. Durant molts anys es va apostar per l’externalització (privatització dels serveis) i ara s’escuden en una normativa interpretable que requereix per a mantenir les coses com estan, per a no moure un dit. A tall d’exemple, aquest mes de juliol s’aprovarà al ple la prorroga del contracte de neteges d’edificis municipals. Hi ha hagut control de la qualitat del servei que presten les empreses privades als ciutadans (neteja carrers, etc)? Hi ha hagut seguiment dels plecs de condicions de les diferents concessions a aquestes mateixes empreses? Hi ha hagut preocupació per les condicions laborals dels treballadors? S’ha estudiat seriosament la recuperació de la gestió? Massa preguntes amb resposta negativa que repercuteixen directament en el servei que rep la ciutadania. Des de l’AEB hem fet diverses propostes via mocions i creació de comissions específiques d’estudi que acaben en via morta per la manca de voluntat política del govern socialista. Seguirem insistint i proposant per tenir uns serveis públics que siguin veritablement públics i de qualitat.

Relleu al grup municipal de l'AEB Elena Malysheva, número 8 de la candidatura de l'AEB a les últimes eleccions municipals s'ha incorporat al grup municipal de l'AEB en substitució d'en Miguel Rodríguez Rosillo que ha hagut de deixar el càrrec per qüestions personals. Hem parlat amb ella per conèixer una mica més la seva visió de Badia i de l'ajuntament. Redacció

M

2015. Un pas més en el compromís amb Badia. Ara que li ha tocat veure's de regidora dos anys després de les eleccions argumenta que no és cap sorpresa per ella haver d'entrar a formar part del consistori ja que "des del moment que vam fer la candidatura ja vam parlar de la possibilitat que hi haguessin relleus durant la legislatura, clar que tot depenia dels resultats i del que els ciutadans consideres-

8 regidors que massa sovint s'acaba recolzant en el vot del PP per arribar a la majoria absoluta. Un aspecte que no escapa a la valoració de la nova regidora que afirma que "realment crec que és la opció més fàcil, sense la necessitat d'esforçar-se per fer les coses bé, sense debatre-les, ni fer participar als ciutadans, però no vol dir que sigui la manera més correcta ni el que realment significa ser d'esquerres".

iguel Rodríguez es va acomiadar del ple municipal en la sessió del passat mes de juliol rebent l'agraïment de part dels diferents portaveus per la feina feta en favor de la ciutat durant aquests 2 anys. La seva renúncia ha donat pas a l'Elena Malysheva. Nascuda el 1986, arriba a Badia el 2004 quan comença a estudiar Dret a la UAB. L’any 2008, amb la Per l'Elena el inauguració finançament del Casal de del municipi l’Esquerra cocontinua sent mença a parel principal ticipar a l’Ofirepte a afroncina de Drets tar pel govern Socials per municipal i la donar un cop resta de l'ajunde ma posant tament. "De els seus coneifet crec que Malysheva al centre, entre els seus companys de grup municipal xements legals no ha canviat a disposició dels qui més els sin que havíem de fer durant gaire de les anteriors legislanecessiten. D'aquí a donar aquesta etapa" tures", afirma, senyalant que suport a l’assemblea local no s'està actuant com caldria dels Afectats per la Hipote- Un cop a l'ajuntament i pre- en aquest tema. ca (PAH) que se'n derivà. parada per encarar la segoTambé ha col·laborat amb na part d'aquesta legislatura A nivell personal es planteja l’Associació d’Acollida de considera que és un repte sobretot intentar donar veu a Nens Sahrauís de Sabadell i representar a l'ajuntament les persones que han confiat és membre de la cooperativa l’opinió dels ciutadans i ciu- en l'AEB com a primer pas de consum responsable La tadanes i que no serà fàcil ja per aconseguir la participaCistella de Badia i del Banc que "no oblidem que el PSC ció real dels ciutadans i ciudel Temps Concha Hurtado. segueix tenint una majoria tadanes, objectiu principal de important al consistori. Espe- l'Alternativa d'Esquerres per D'aquesta implicació social ro fer-ho de la millor manera Badia com recorda per acabar al nostre municipi sorgeix la possible dins de les possibili- l'entrevista. proposta de formar part de tats reals en aquest ple". Cal la candidatura de l'AEB a recordar que l'ajuntament és les eleccions municipals de governat per un PSC amb 5


Sergio Escribano

E

xplícanos en qué consiste y desde cuando se está disputando este campeonato. Se llevan organizando desde 1993. En aquella ocasión se celebraron en Chicago. Yo lo conocí hace poquito a través de la asociación Sports PTB, que lleva Joan Pahisa, que es el primer español que participó en estos campeonatos. Lo conozco a través de la asociación AFAPAC (Asociación de familiares y afectados de patologías de crecimiento) de la cual yo soy vocal. Hicimos un acto deportivo donde colaboró Sports PTB y allí se daba información sobre estos campeonatos. Pahisa me preguntó directamente si yo practicaba algún deporte y le dije que hacía natación, pero sin participar en ninguna competición. El haberme operado en varias ocasiones durante mi infancia y el hecho que nuestra afectación lleva relacionado un problema de hipotonía (musculatura debilitada) me había alejado de cualquier forma de práctica deportiva competitiva. También que algunas recomendaciones

médicas no nos animan demasiado a practicar deporte. Carles Millera, entrenador de natación, participante en esta modalidad en las paraolimpiadas de Barcelona 92, y amigo de Pahisa me dijo que estaban intentando montar un equipo de natación adaptada. Me lo pensé y, dado que el entrenador es de Terrassa, empecé a prepararme allí. De esto hace 2 años. Llevo

mejorando mis tiempos y cada vez me sentía mejor. El deporte te inyecta una motivación que va eliminando esas etiquetas que te han ido colocando a lo largo de tu vida. Yo intento no etiquetar a nadie porque siempre acaba condicionando a la persona. Qué modalidades de competición hay en estos campeonatos? El estilo que se ha pretendido

1 año compitiendo. La experiencia ha sido realmente buena porque me ha hecho superar algunas ideas sobre mi misma, como que no era capaz o que mi discapacidad no me permitía determinadas prácticas. Entrenando vi enseguida que era capaz, puesto que día a día iba

imitar es el de unas paraolimpiadas, se hacen cada 4 años, pero no contamos con tantas disciplinas. Hay voleybal, natación, tiro con arco, atletismo, boccia (una petanca adaptada), curling, bádminton, disparo, arterofilia, tenis de mesa, baloncesto, hoquey y fútbol. Yo aposté por natación,

Vaga general! Redacció

E 6

l dia 3 d'octubre vam viure una jornada de vaga general convocada per la CGT, IAC i altres sindicats en defensa dels drets i llibertats del poble. Segons els sindicats convocants, "ja feia setmanes que véiem com la repressió s’intensificava i afectava directament a milers i milers de

porque era para lo que me preparé, iba un poco justa de preparación pero Pahisa me aconsejó ir, ver y vivirlo. Y sinceramente aconsejaría a todo el mundo con este tipo de discapacidad que aprovechara que esto existe e intentara vivirlo como mínimo una vez en su vida. Qué te ha aportado a nivel personal participar en estos campeonatos? Aquello era el mundo al revés. Yo ya sabía por mi misma que éramos capaces. Pero allí he visto todo tipo de personas con diferentes displasias óseas practicando todo tipo de modalidades. Cualquier altura, cualquier problema óseo... era un claro “sí se puede”. Superando las recomendaciones de muchos médicos que desaconsejan casi cualquier práctica deportiva a personas con displasia ósea. Es una de las cosas que quisiera explicar a todas las personas con acondroplasia, que es mi displasia, que están en casa con muchos dolores y no quieren hacer nada. Pienso que mi experiencia les podría ayudar. Qué te ha supuesto a nivel personal prepararte para estos campeonatos? treballadors i treballadores" i per això van convocar la vaga preveient que aquesta repressió aniria a més el propi 1 d'octubre. El dia del referèndum es van confirmar aquestes suspites i vam veure com es superaven omplint-se les nostres retines amb imatges de cops de porra, estirades de cabell, bales de goma, ferits i destrucció. Disturbis provocats pels antidisturbis i per aquells que els van enviar aquí i els van donar les ordres. Davant d'això, la necessitat de la vaga ja convocada


Una badiense campeona del mundo

Belinda Sánchez Sánchez, badiense de 37 años, ha vuelto de los últimos campeonatos del mundo de personas de talla pequeña nada menos que con 7 medallas. Nuestro compañero Sergio Escribano ha hablado con ella para dar a conocer estos campeonatos que para muchos de nosotros son totalmente desconocidos. Un objetivo importante y más teniendo una campeona viviendo en nuestra ciudad. Entrenaba 2 veces por semana con unos monitores del club, con mi entrenador (Carles Millera) no coincidía por horarios de trabajo, a no ser que fueran los sábados, y luego intentaba ir uno o dos días más durante la semana. Al principio estaba muy cansada y llegaba a casa y me iba a dormir directamente. Pasadas un par de semanas la cosa cambió y el cuerpo me pedía ir a entrenar. Y cada día mejor. A nivel económico, has recibido algún tipo de ayuda institucional para poder participar en los campeonatos? Ninguno. Me he tenido que costear más de la mitad de los gastos de los mundiales, y el 100% de los gastos de equipación, entrenos, todo. Un mundial de un colectivo minoritario no se visibiliza en absoluto y lo que hemos hecho es pedir una ayuda para costear los gastos del viaje que nos ha llegado desde una asociación que ha dado una subvención a Sports PTB. Hemos ido 7 representantes de España. El participante más joven ha sido un chaval valenciano de 12 años que ha vivido una experiencia muy bonita e impactante. Se ha relacionado con

todo el mundo sin saber inglés y se ha hecho famoso. Jugó con el equipo de USA de baloncesto y ganaron. La lástima es esa, la falta de visibilidad de los campeonatos. Esta falta de ayuda, es generalizada en todos los paises? No igual. En USA, por ejemplo, tienen más medios detrás. Sus asociaciones y estos campeonatos son más conocidos. Han lle-

esto no se ha acordado nadie. Falta mucho por hacer. Allí en Canadá nos encontramos con muchas cosas que pueden parecer una tontería, pero que facilitan la vida a las personas con discapacidad. Por ejemplo un botón en todos los edificios que pulsándolo habría la puerta de entrada. Entre nosotros también tenemos que movernos más y dar a conocer estas iniciativas.

vado a mucha gente. Inglaterra, Australia... también tienen más medios. Seguramente tienen otro concepto del deporte para personas con discapacidad. Fíjate que el pasado día 3 de agosto hacía 25 años que se inauguraron los juegos paralímpicos del 1992 de Barcelona, pero de

También dar este ejemplo a todas las personas con una discapacidad, que puedan ver que realmente somos capaces. En que modalidades has competido? Me he presentado a bádminton, a lanzamiento de disco y peso. También participé en boccia y

quedava més que confirmada per denunciar la militarització i la repressió que estem patint per part de l’estat espanyol, que tot mostrant la seva cara més crua i autoritària, vol imposar la seva voluntat fins a les darreres conseqüències. A última hora i vist com havia anat l'1 d'octubre altres forces, i organitzacions no convocants de la vaga van sumar-s'hi anomenant-ho aturada. Més enllà d'aquests detalls de convocatòria, centenars de milers de persones van aturar la

seva activitat habitual conformant la vaga general més massiva dels últims 25 anys i sortint al carrer a mostrar la seva indignació. La vaga i les seves mobilitzacions van anar més enllà de l'independentisme i els participants del referèndum. Rajoy va dir algo així com "no me obliguéis a hacer lo que no quiero hacer" i alguns catalans no independentistes li van començar a tornar la mateixa frase. Gent amb banderes espanyoles i amb estelades manifestant-se junts

pels carrers de Catalunya contra un estat que maltracta els seus ciutadans per voler votar. Moltes persones que per pertinença, per sentir-se tan espanyols com catalans no volien donar suport al moviment per l'autodeterminació s'estan veient empesos a fer-ho. No volen marxar d'Espanya, però senten que els fan fora. Des de Badia vam participar a la manifestació a Sabadell durant el matí, acompanyats de badiencs i badienques que compartien aquesta sensació. Perso-

baloncesto (teníamos que apuntarnos a un deporte de equipo). Gané dos de oro en los lanzamientos de disco y peso, 4 platas en natación: 3 en mi categoría (estilo libre, braza y espalda) y otra en el open de estilo libre. Además un bronce en relevos 4X50. En los relevos acogimos en nuestro equipo a una chica de Kazajistán que venía sola, y también porque éramos 3 en el equipo español. Qué te sorprendió más de los campeonatos? Todo fue una sorpresa y entusiasmo constante, pero destacar en la ceremonia de inauguración el discurso que se hizo. Se mencionó cuántas veces hemos escuchado que somos demasiado pequeños para hacer determinadas cosas. Literalmente dijeron: “La edad, la altura, el peso...son solo números. Es todo lo que son. Llevamos toda la vida escuchando como nos dicen los demás que somos demasiado bajos para hacer esto... pero miradnos ahora: la mitad de estatura, pero el doble de hombres, el doble de mujeres”. [para saber más: http://afapac.org/ http://joanpahisa.com/es/sports-ptb/]

nes que no havien anat a votar l'1 d'octubre, però que no podien acceptar el que havien vist a la tele o als seus whatsapps. Al marge de la postura de cadascú davant la possible independència de Catalunya no podem permetre els abusos de poder i la violència d'estat indiscriminada. Cal dir prou i des d'aquí animem a tota la ciutadania de Badia a participar de quantes mobilitzacions es convoquin en defensa dels drets fonamentals i contra la violència policial.

7


Consell Municipal d'Educació, per a què? Teresa Reverter mestra a Badia del 1975 al 2012

D

esprés de molts temps reclamant que el Consell Municipal d'Educació es reuneixi, preguntant per quin motiu no es convoca, de polèmiques diverses i utilitzacions, volem explicar perquè insistim en el tema.

Que ha de ser un consell municipal d'educació El consell municipal d'educació, hauria de ser , segons el criteri de l'AeB, un punt d'encontre entre els representants de la comunitat educativa: usuaris, professionals de l'educació, i representants polítics, que teixís una xarxa forta i eficient que vetllés per l'escolarització i educació de qualitat que els nostres infants es mereixen. Per a què ha de servir un consell municipal d'educació? Aquesta xarxa de persones que es reunís amb periòdicament i prengués decisions, possibilitaria la coordinació i unitat dels centres escolars badiencs, a l'hora que bus8 caria recursos per a millorar

els resultats educatius dels nostres infants i podria fer front a les envestides de l'administració sempre a punt, hi hagi o no crisi, per retallar en materia de recursos a l'escola pública. Un consell amb aquestes funcions empoderaria la nostra comunitat educativa, i faria sentir forts i protagonistes de la tasca a fer, a tots els components del Consell.

el consell municipal d'educació? No ha de ser i ara ho és , un espai per a lluïment de les polítiques educatives (si és que es poden dir així) de l'equip de govern, on l' única funció dels assistents és escoltar i mirar un PowerPoint molt ben fet, on s'explica la bona feina que fa l'ajuntament . Aquest mal funcionament impossibilita prendre decisi-

ningú més, vàrem fer front a dificultats enormes en el terreny educatiu: manca de centres, de mestres, de menjadors escolars. Altes ràtios d'alumnes per classe...etc. No os creguèssiu pas que el que ara tenim i que mica a mica anem perdent ens-ho van regalar. No pas. Ens manifestàvem si calia, fèiem xerrades, signàvem documents, participàvem als

Que no ha de ser el consell municipal d'educació El Consell Municipal d'educació, no ha de ser el que ara és : Una reunió de persones que es troben només el dia que a l'equip de govern de l'ajuntament li convé o quan hi ha un greu problema que sovint ja no té solució. Reunió en la que degut a la falta d'eficàcia per la no periodicitat de trobades i a vegades per les dates poc oportunes, hi manquen part dels seus membres i que els qui hi van, ho fan sense gaire convenciment en els resultats, més aviat perquè se senten responsables del compliment d'una convocatòria que ja veuen per endavant estèril en els seus resultats.

ons, facilita l'aïllament dels centres escolars badiencs, fa inviable la cerca de nous recursos per a millorar els resultats educatius dels nostres infants i impedeix fer front a les agressions de l'administració sempre a punt per a retallar en matèria de recursos a l'escola publica. Aquest Consell, ens fa sentir sols, com a AMPAS, com a centres i com a professionals en aquesta engrescadora però difícil tasca de donar un ensenyament digne als infants de la nostra comunitat.

Consells escolars, ens implicàvem. Però el més important, era una feina de tots per tots, no mirava cadascú pel seu nen , si era mare-pare o pel seu centre, si era mestre. Els guanys eren per a tots i això era el que ens feia fortes. I ara que tenim una bona eina, que és un ajuntament propi, que podria facilitar aquest encontre de la comunitat educativa, ara no s'utilitza . Varis dels regidors i regidores que ara tenim a l'equip de govern i a l'oposició i també alguns dels que van van ser-hi en el passat , han pogut gaudir d'una escola de qualitat a la nostra ciutat gràcies a aquesta forma de fer. Crec que això els hauria de fer pensar, !

a l o c s e s t

Per a què no ha de servir

c u d e a i d a b

Fem una mica d'història Temps era temps, a la vil·la de Badia del Vallès, quan encara s'anomenava Ciutat Badia, hi havia una comunitat educativa, forta i coordinada, pares i mestres sense necessitat de


Estima't l'hort Teresa Carceller

C

om és que vau triar la idea de l'hort com a nou projecte? L’agricultura ha estat una activitat molt important al llarg de la historia de la humanitat. De fet constitueix la base de la nostra cultura. Avui dia, l’hort a l’escola ens pot ajudar a apropar aquesta activitat a les noves generacions. En un entorn diferent a l’aula i amb una activitat molt propera a la natura, els alumnes es mostren més receptius i tenen més interès per aprendre i per col·laborar. Aquesta aula verda permet treballar conceptes i procediments, i ens permet treballar actituds i valors de progrés sostenible, de respecte a la natura, de socialització de l’entorn, de l’esforç i del treball en equip. L’hort pot servir de suport a la majoria de les assignatures que els alumnes treballen a l’escola ja que pot tenir un caràcter interdisciplinari i, a la vegada desenvolupa nombrosos eixos transversals, especialment aquells relacionats amb l’educació ambiental, l’educació per a la salut i l’educació del consumidor. L’Escola la Sardana fa aproximadament 40 anys que manté el seu projecte de l’hort i ha anat passant per diferents períodes i proves a la recerca de l’èxit adaptant-se sempre a les necessitats de cada moment. Des de el curs 2013-14 ens vam instaurar com a la primera Escola Verda de Badia del Vallès sent l’hort un pilar bàsic d’aquest compromís envers el medi ambient. Ara tot just fa dos cursos vam cercar un nou punt de vista, respectant l’ essència de l’hort però incorporant i prioritzant altres aspectes com la integració social, l’educació emocional i l’educació en valors.

Entrevistem Cari Lozano perquè ens expliqui el nou projecte “Estima't l'hort” que es desenvolupa a l'escola La Sardana i que ha gaudit d'un èxit espectacular de participació tant d'escolars com de les seves famílies.

Sardana va optar per enfocar la participació a l’hort d’una forma diferent. “Estima’t l’hort” vol ser un espai diari obert als infants on puguin entrar en contacte amb la natura i on els alumnes siguin un agent actiu en el seu propi procés tot d’una manera espontània i voluntària. Feu altres activitats dins d’aquest projecte? Fem l’hortimecres . Amb aquesta activat volem cercar les connexions amb la part més lúdica i divertida, tot realitzant tallers de caire medi ambiental i proporcionant a més a més alternatives de joc als nostres infants

a les hores d’esbarjo per contribuir també en la diversitat d’opcions de joc ,en la disminució dels conflictes del pati i en millora de la cohesió de la comunitat educativa ja que participen famílies, alumnes i mestres. Per assolir aquests nous reptes hem instaurat l’hortimecres , és a dir que el dimecres serà un dia molt especial on els alumnes estaran convidats a participar en un taller. Una oferta oberta a tothom on hi participa qui vol. Les classes disposen d’una programació mensual amb les diferents propostes on s’encabeixen activitats amb diferents tipologies: manualitats reciclades,utilització d’instruments, jocs de taula, , jocs de llengua, recuperació de jocs tradicionals, fabricació de jocs amb material reciclat...

i c a c

Com has encarat aquest repte Cari? A nivell personal haig de dir que ha suposat un gran repte i què alhora m’ha sobtat veure que m’aportava molt més beneficis dels que esperava. Fins ara , sortia a “vigilar” pati i ara vaig a compartir pati. No us podeu imaginar com és de gratificant establir aquest contacte espontani i el potent vincle que s’estableix amb tots els nens i nenes que participen que fins i tot encara no són alumnes amb els que tingui classe. Per tot això, vull aprofitar per donar les gràcies a totes les persones que ho estan fent possible: L’Escola la Sardana per obrir les portes a totes aquelles propostes innovadores ,al grup impulsor que s’encarrega de fer que tot rutlli, al claustre de professors que també ho gaudeixen i ho aprofiten , a les famílies que hi participen per què sumen i especialment als nens i nenes que són el motor de tota acció educativa. Que “Estima't l'hort” és un projecte d'èxit escolar a hores d'ara és una realitat. Quina repercussió està tenint? Doncs, realment ens ha sorprès l’èxit del projecte i l’interès que està generant més enllà del nostre propi centre o de la nostra població. L’any passat al mes de juliol ens van convidar a presentar aquest projecte al II Simposi de professorat a ESenRED en el Centre Nacional d’Educació ambiental situat a Valsain (Segòvia). Era una trobada a nivell estatal on hi participaven mestres que desenvolupen programes d’educació ambiental centrats en la sostenibilitat. Es tractava de fer un intercanvi d’experiències i de bones pràctiques i el nostre projecte “Estima’t l’hort” va ser un dels 10 seleccionats a nivell de Catalunya. Com pots veure és un projecte que ens està donant a conèixer com una de les escoles més actives en promoure els valors de sostenibilitat i de conscienciació del medi, i que està fent que la ciutat de Badia del Vallès ressoni en la Xarxa d’Escoles Verdes.

b a l o c s e ts

n a f n i s e i l i m a of

Com influeix l'hort als nens que hi participen? El futur del nostre hort. El per què d’aquesta nova mirada! Els nens i nenes d’avui dia passen la major part del seu temps en espais tancats, asseguts, mirant una pantalla i pràcticament ja no gaudeixen de moments a l’aire lliure. Els infants necessiten la natura. Són espontàniament atrets per ella i, en el seu contacte, es desenvolupen de manera més saludable a tots els nivells: físic, emocional, mental, social i espiritual. Sent conscients d’aquesta nova realitat, la

és voluntària. Actualment, tenim una mare que cada dimecres està amb nosaltres i s’ha convertit en una persona molt important dins del projecte. També són molts els que han vingut esporàdicament i han gaudit de l’experiència. És molt bonic viure aquesta connexió entre alumnes, famílies i mestres.

Com poden participar les famílies? Estima’t l’hort i l’hortimecres també pretenen obrir les portes a la participació de les famílies que poden donar un cop de mà dins l’hort, participar en alguns dels tallers programats o proposar un taller a portar a terme. Totes les famílies estan convidades a participar tots els dies i també la seva intervenció

9


No juguin. Guanya la banca, perd Badia Ruben Toro

J

a tenim el que ens faltava a Badia, una sala de jocs i apostes, bravo. Fent aquest article m'assabento que una empresa d'aquest tipus, intenta obrir un parell de locals en dos barris de la perifèria de Barcelona, amb els índexs de pobresa més elevats de la ciutat. De moment estan picant pedra, però s'ha d'estar al cas, ja que la prevenció és la millor estratègia per fer front a aquests tipus d'amenaces. Però bé no és cap secret que el capitalisme de casino té com a objectiu oferir totes les seves formes i per a tots tipus de gustos i consumidors. La proliferació d'aquest tipus d'establiments participats per enormes corporacions que fan negoci del joc, és tot un fenomen preocupant, sobretot als barris i perifèries de les grans ciutats. És vox populi, que la transparència d'aquestes empreses no acostuma a ser el seu fort i les formes amb les quals normalment operen solen ser subjectes de polémica, ja que estan acostumats a instaurar el seu model de negoci independentment de qui governi o qui mani allà on es pretenen instal·lar. Tampoc des-

cobrirem res de nou, remarcant que molt sovint s’ha vinculat el joc amb suposats blanquejos de capitals i perquè no, amb diverses organitzacions que operen amb pràctiques de caràcter mafiós, tal i com recull el treball d’investigació periodística de Quico Alsedo i Pablo Herraiz del qual us possem l’inici amb la pregunta del periodista i la resposta d’un corredor d’apostes: Empecemos por lo más importante: ¿se amañan partidos en Primera División? Hombre, por supuesto. Es muy difícil, porque hay muchos ojos observando, pero se hace. Y no sólo arreglos deportivos a final de temporada: arreglos por dinero y en noviembre. Este año, por ejemplo, yo he tenido información de varios partidos. Pero lo que es sangrante es lo que pasa en Segunda B y Tercera. Aquí podeu llegir l’informe de l’ONG Fairer Gambling que fa referència a la proliferació de cases d’apostes a barris obrers d’Anglaterra. Los británicos intentan ganar al desempleo y la pobreza con apuestas multimillonarias. El informe de la ONG Fairer Gambling (Apuestas más Justas) que publica este sábado el matutino «The

Guardian» muestra que en las 50 zonas electorales de Inglaterra con mayor nivel de desempleo hay unas 1.251 casas de apuestas en las que el año pasado se apostaron 5.600 millones de libras esterlinas (unos 6.800 millones de euros). En comparación, las 50 zonas electorales con los niveles más bajos de desempleo solo tenían 287 casas de apuestas y el total jugado era una cuarta parte, 1.400 millones de libras. Según Fairer Gambling la diferencia entre ambas zonas muestra una política deliberada de la poderosa industria de las apuestas en un país con fuerte inclinación hacia el juego de azar. Però bé, moltes ens preguntem perquè a Badia, ja que ens toca a prop. Doncs perquè entra altres moltes coses més, fa temps que al nostre municipi no existeix una aposta clara pel comerç de proximitat que representi una alternativa real a la salvatge competència del model de les grans superfícies comercials. Així com s'ha omplert la boca amb la participació ciutadana, sabent que aquest tipus de negocis són un perill per a la salut i l'economia de les famílies, es podria haver consultat al poble si realment vol això a tocar de casa. I clar al-

gunes de les respostes seran que la desregularització del sector permet la proliferació d’aquests locals, o que aporten impostos a les arques municipals...Etc. Resumint, no tot si val per obtenir recursos, i no, la ciutadania de Badia no s’ho mereix. Mentrestant i com a exemple més proper, només a Madrid capital s’han obert 207 locals els últims 6 anys. Això ens explicava el periodista britànic Andy Robinson al diari La Vanguardia on va comparar les similituds de l’esclat d’aquest negoci als barris obrers de les grans ciutats espanyoles amb les del Regne Unit. On hi havia els botiguers del barri, ara es troben cartells amb noms en anglès i pantalles perquè puguis apostar en partits de lligues que no sabies ni que existien, d'esports que ni coneixes... És la globalització que facilita el camí perquè el ric acabi menjant-se el jornal del treballador, fent-li veure que "quien no juega no gana". Sí, es podien posar més coses però el mal ja està fet i ara toca conviure amb un monstre que tal com hem dit al principi de l'article, creix i es fa gegant quan la crisi i la misèria estan més a prop dels seus caus.

Què els passa als responsables de cultura del nostre ajuntament ? Teresa Reverter

N

10

o sé pas que els passa als responsables de cultura de l'ajuntament de la nostra ciutat que els impossibilita dur a terme qualsevol actuació (havia posat iniciativa, però ja no els demanem tant, les iniciatives si volen, ja les hi suggerirem el poble ras) que doni a conèixer algun tret identitari cultural. Aquest és el tercer article que publiquem sobre l'abandonament que té per part de l'equip de govern qui va ser mereixedor de portar el nom del parc més gran i cèntric de la nostra ciutat, en Joan Oliver. En un ple, es va aprovar per unanimitat: Fer una actuació que ressalti les lletres dels 40 anys d'exili, la col·locació d'un ornament floral que pugui donar relleu al monument, i sobretot, i nosaltres posem esment, la programació i la difusió de l'obra de Joan Oliver, entre els diferents ciutadans de Badia, sigui amb programació de teatre, música o altres, a les diferents festes, Festa major o les festes de Sant Jordi.

A l'article anterior dèiem potser els nostres governants ens tenen reservada una sorpresa i durant aquesta Festa Major, veurem el monòlit amb les lletres pintades i unes flors al seu voltant posant-lo de relleu. Potser fins hi tot al tornar a l'escola els nostres estudiants trobaran una edició del Bestiari sobre les seves taules, per poder conèixer i treballar l'il·lustre literat i sabran el perquè del nom del parc. O potser l'11 de setembre es llegeixin uns poemes a l'entorn del monòlit.... Doncs, ni ornament floral, ni difusió de

l'obra de Joan Oliver, ni programació d'alguna de les seves obres de teatre, ni per Sant Jordi, ni per la Festa Major, ni l'onze de setembre. No us ho creureu, però, he esperat per fer aquest article, a que passes l'onze de setembre, amb la cega esperança que aquest any es fes al parc, l'ofrena floral. Components de l'equip de govern, què els passa? No valoren la cultura? Desconeixen l'obra de Joan Oliver? Passen de tot ?... Em temo que la resposta sigui afirmativa a totes tres preguntes i ho dic amb una gran pena! A l'article citat també deia: responsables de cultura de l'ajuntament, us prometo que si aquest somni es fa realitat, les pàgines del proper número seran per posar-hi un M'AGRADA. Doncs només puc posar un: “M'AGRADA UNA MIQUETA”, perquè una cosa sí que han fet, posar de relleu les lletres del fragment de poema que figura al monòlit i que ara es poden llegir fàcilment, tot i que no sé si respectant l'esperit inicial de l'escultura. Ara, de la resta, res de res.


Que no te engañen. Vendrán, claro que vendrán, todas las posibles alternativas que no escogimos. Primera del plural. Punto. Claro que vendrán. Harán sus apariciones estelares en forma de oasis, de delirium tremens, de paraíso fiscal y opulencia.

[POSITIU] Que cada any hi hagi mes persones que hi assisteixen. [NEGATIU] Que l'ajuntament no prevegui un espai més digne on tothom hi càpiga, sense entorpir el pas de vianants, cotxets, cadires de rodes...etc.

L'antic Antonio Machado en ruina

Vendrán | Gata Cattana

Ofrena de la Diada a Badia

Vendrán en diversas formas, todas exquisitas, casi regaladas, suculentas, hipnóticas imágenes de fronteras sin dios y sin orden, todos los caminos descartados, todos los errores no cometidos a pedir explicaciones. Y traerán lenguas como sogas al pescuezo y retórica implacable y discursos vencedores incitando a arrepentirse.

foto noticia

Jugarán fuerte. Subirán la apuesta. Cuando eso pase, llámame. Doble o nada. Nosotros ganamos. Que no te engañen. [POSITIU] La quantitat d’edificis públics que disposa el nostre municipi per poder fer quantitat de coses. [NEGATIU] Que l’equip de govern prefereixi deixar-los morir en ruïnes en comptes de buscar usos o entitats que es puguin fer càrrec d’ells.

Brutícia post-mercadillo

[POSITIU] La bona feina que fan els encarregats de netejar el nostre poble per poder intentar restablir la normalitat el més aviat possible. [NEGATIU] Que no es faci feina per tal d’evitar la gran quantitat de brossa que es genera setmana rere setmana als nostres carrers.

Ana Isabel García, coneguda artísticament com a Gata Cattana, es definia com a "rapera de nit, poeta de dia i politòloga a estones", i tant les seves rimes com els seus versos projectaven una personalitat gairebé única en el panorama estatal. Després d'un primer EP titulat 'Los siete contra Tebas' (2013) va publicar 'Anclas' (2015), l'EP amb què va començar a ser coneguda, i el 2016 va aparèixer el poemari 'La escala de Mohs'. Va morir el passat març als 26 anys a causa d'una "complicació cardíaca". Aquest any tenia previst publicar un nou àlbum anomenat 'Banzai'.

11


P

No volem posar més morts

enso que és una injustícia i una merda que aquelles persones que passejaven per Barcelona i Cambrils siguin avui mortes, víctimes inocents de la guerra. Perquè, encara que ningú ens hagi demanat opinió, estem en guerra. Víctimes innocents com les de Guernika, les de Nagasaki, Berlín, Londres, Sarajevo, Bagdad, Damasc... La majoria de persones mortes en el passat en aquestes i altres ciutats víctimes d'atacs contra civils, no estaven allà disposades a morir pel seu pais, ni per cap ideal o religió. S'ho van trobar i van ser víctimes innocents. A totes les guerres hi ha carn de canó enviada a matar i morir pels promotors de la guerra i també víctimes innocents rehens del seu propi bàndol. Davant d'aquesta injustícia, a les que volem la pau se'ns gira feina. D'una banda intentar evitar noves injustícies de resposta i d'una altra continuar lluitant contra els que promouen i els que fan aquesta guerra, així com contra els que se'n beneficien, tinguin el passaport que tinguin, tinguin la ideologia que tinguin i tinguin la religió que tinguin. També és veritat que encara hi deu haver qui pensa que no estem en guerra, que es tracta d'actes de terrorisme aïllats. A veure, és cert que a l'actual guerra els bàndols són difusos i canviants, els interessos diversos i els motius (reals i ficticis) també, els fronts de guerra múltiples, els que són aliats en un moment, lluiten pel repartiment després

Albert Díez

de “la victòria”, l'enemic que uns diuen combatre és el seu amic, i inclús persones i grups d'aquí, d'ideologia propera discuteixen sobre quins són “els bons” en un determinat episodi d'aquesta guerra. Però coses molt semblants no podien dirse vivint qualsevol de les últimes grans guerres? Uns parlen de guerra contra els infidels d'occident, altres de guerra de la demo-

cràcia contra el terror, però tots demonitzen l'enemic. El terrorisme doncs, és un arma de guerra més, utilitzada per tots els bàndols i les víctimes sempre són civils innocents. Així que jo crec que clarament hi ha una guerra i que hi som immersos, ens agradi o no. Ara, ja ho hem vist, som en un dels fronts de guerra, però molts no tenim res en contra d'aquest enemic al que han declarat la guerra en el nostre nom. Per això no volem la guerra. No és cap guerra d'alliberament, és una guerra imperialista i no la volem. Volem la Pau. Justament per ser en un dels fronts no declarats de

la guerra, buscar la pau és més difícil que quan es tracta de guerres a l'altra punta del món. Ara no és suficient (de fet, mai ho és!) amb manifestacions massives com vam fer contra la guerra a Irak (de fet, no és la mateixa guerra?), ni amb enviaments d'ajut humanitari com vam fer a la guerra dels Balcans. Ara calen accions decidides en la nostra vida diària i després d'entendre-ho i dirho, hem de començar a concretar-ho, però ja hi ha gent dient i fent coses en aquest sentit. Evitar reaccions injustes contra l'entorn familiar o religiós d'aquests "carn de canó" enviats a matar i a morir, no gaire diferents dels soldats nordamericans enviats a torturar, humiliar i fer desaparèixer persones, culpables o innocents. Treballar per intentar evitar que més joves catalans es vegin en aquest paper, potser esforçar-nos en facilitar la barreja (no integració) amb els nostres conciutadans d'altres cultures, intentant també que ells vegin la necessitat d'aquesta barreja acceptant i respectant la diferència. Denunciar la hipocresia d'alguns que ara diuen estar de dol, però són actors clau d'aquesta guerra que consideren necessària i de la qual els morts de Barcelona i Cambrils són "daños colaterales" encara que ara no s'atreveixin a anomenar-los així. Continuar oposant-nos a la guerra. No en el nostre nom. Perquè a totes les guerres qui posa els morts sempre és el poble i aquesta no és una excepció.

Per a qualsevol proposta, idea o col∙laboració ens trobaràs a

av. Burgos,18 / tel. 931809421 comunica@aebadia.org / www.aebadia.org

L'Alternativa 89  
L'Alternativa 89  

L'1 d'octubre Badia també va votar!

Advertisement