Page 1

'18 ABRIL 91 CONTACTE: burgos, 18 08214 Badia del Vallès / www.aebadia.org / comunica@aebadia.org

Seguirem fins a aconseguir el món que volem! T E M E S D'AQ U E S T NÚ ME RO Vaga Feminista· Què fem de Badia· Immersió a la immersió No hi ha canalla a Badia?· Mapa de l'amiant · Lluita per les pensions L'atur és emergència · Ordenança de civisme · Pressupost


GRUP MUNICIPAL DE L’ALTERNATIVA D’ESQUERRES treballant dia a dia per Badia Quim Duran

El grup municipal de l’Alternativa d’Esquerres sorgit de les últimes eleccions, està format per cinc regidores que actualment no tenen responsabilitats de govern, sinó de proposta, oposició i control. Són a disposició de tota la ciutadania i des d'aquestes pàgines anirem informant periòdicament dels seus posicionaments al ple de l'ajuntament. Gener ‘18

Badia pregunta ¿Por qué quitan los huertos?

E

2

Pepe | C. Bética

fectivamente está prevista la eliminación de los huertos establecidos en el lecho del Riu Sec con motivo de las obras de ampliación de la C58 en dirección Barcelona. De hecho, el ayuntamiento hace muchos años que tenía prevista la eliminación de estos huertos para recuperar el rio y sustituirlos por unos espacios de cultivo públicos y más ordenados como los que existen en otras localidades cercanas. Diversos han sido los planes aprobados por el pleno con este objetivo, pero los sucesivos gobiernos del PSC nunca se han atrevido a ejecutarlos. Ahora, unas obras decididas desde fuera de la ciudad, como ya pasó cuando se amplió el otro sentido de la autopista, obligan a poner en marcha un proyecto de nuevos huertos para la ciudad que, de momento, están generando polémica entre los actuales usuarios de los huertos.

• Ens abstenim a la reforma del cartipàs municipal en la que Ivan Sanz i Encarna Rodrigo, regidors del PSC, incrementen les seves retribucions treballant menys. • Subscrivim el protocol de concessió de la llicència d’obra amb risc d’amiant i de mesures per a pal·liar la problemàtica de l’amiant: un greu problema de salut pública i de gestió de residus a Badia. Tot i això critiquem la tardança en l’aprovació del protocol. • Donem suport a la proposta per un sistema públic de pensions amb major capacitat de redistribució i reducció de les desigualtats. • Presentem moció per configurar una oferta d’activitats adient i completa per a infants i joves durant les vacances de Nadal. La proposta és rebutjada amb el vergonyant vot de qualitat de l’alcaldessa sense cap justificació possible. • Presentem una altra moció per a la reducció i millora en la recollida selectiva dels residus del mercat setmanal. En el decurs del debat, el tinent d’alcalde Rafael Moya va difamar l’AEB acusant-nos sense proves d’embrutar la ciutat amb llaços grocs. • Donem suport a la proposta per instar al Govern de la Generalitat a resoldre amb caràcter general els compromisos adquirits per al cofinançament de les escoles bressol municipals.

Teresa Carceller

Ruben Toro

• Preguntem sobre el procediment interventora i tresorera sense informar l’oposició i sobre la desestimació de subvencions de la Diputació per baixa puntuació dels projectes. • Finalment, lamentem les greus i falses acusacions fetes per l’alcaldessa al sindicat CATAC. L’alcaldessa va mentir dient que desconeixia denúncies del sindicat CATAC contra l’ajuntament

Febrer ‘18

• Subscrivim el Manifest del Dia Internacional de les Dones. • Votem en contra de la Revisió de preus del contracte de gestió del servei públic de recollida i transport al centre d'eliminació de les diverses fraccions de residus municipals, de la neteja viària i altres serveis complementaris. • Donem suport a la vaga feminista del 8 de març. • Recolzem les treballadores de l’empresa Conduent. • A més, en un ple extraordinari, votem en contra d’uns pressupostos que no han estat negociats amb l’oposició i denunciem la manca de transparència i cultura democràtica de l’equip de govern

Álvaro Pacheco

Elena Malysheva

(vegeu article contraportada). S'aproven amb els vots de PSC i PP.

Març ‘18

• El PSC vota en contra d’una moció en defensa dels drets civils i polítics i per la llibertat dels empresonats de manera preventiva a causa del conflicte polític a Catalunya. • Donem suport a la declaració Institucional en suport a Proactiva Open Arms davant la immoral criminalització de qui lluita per la vida de les refugiades a la Mediterrània. • Recolzem una proposta per a la millora de la implementació de la renda garantida de ciutadania actualment paralitzada per l’aplicació de l’article 155 a Catalunya. • Subscrivim dues propostes sobre el Sàhara Occidental per a la defensa dels DDHH del poble saharauí i per a la reactivació i l’impuls de programes de desenvolupament i sensibilització de la situació en el Sàhara Occidental i en els camps de refugiats a partir de l’agermanament de Badia amb Boujdour. Es vol que el programa “Vacances en Pau” sigui protagonista amb l’acolliment d’infants saharauís per part de famílies badienques. • Preguntem sobre el protocol de retirada d’amiant en les obres d’ampliació de la C58.

Recorda que per queixes, idees o propostes als regidors de l'AEB pots fer-ho els dimarts a la tarda al Casal de l'Esquerra, per telèfon al 931809421 o per e-mail a grupmunicipal@aebadia.org


E

ditorial

l dia 8 de març van can viar moltes coses. Les dones van pujar uns quants nivells en la lluita per unes reivindicacions més que justes. És hora de deixar enrere el capitalisme patriarcal i masclista que ens explota amb una falsa expectativa de riquesa i llibertat. Ens explota a totes pel guany d'unes poques persones, però a les

dones més. A l'Alternativa estem contentes i orgulloses d'aquest 8 de març i tot el que se'n deriva i per això li dediquem la portada i les reflexions que acompanyen aquesta editorial. Però, com és habitual, no volem limitar-nos a una de les moltes cares de la nostra realitat i per això parlem d'immersió lingüística a l'escola de Badia, d'atur, de civisme, d'amiant,

de pressupostos, de les també justes reivindicacions dels pensionistes i també inaugurem una sèrie d'articles reflexionant sobre les assignatures pendents del nostre poble. En aquest primer parlem d'aquells indrets de Badia que fa molts anys que esperen una solució que a més podrien ser part de la solució del nostre poble en el seu conjunt.

8M, vaga feminista Teresa Reverter

E

nguany 41 països han convocat a la vaga feminista coincidint amb el 8 de març. La vaga com a tal va néixer fa tres anys a Argentina per reivindicar igualtat de drets i oportunitats, i el fi de totes les formes de violència masclista.

manifestació a la ciutat pels drets de les dones . Des de l'any 1976 pioneres del feminisme es manifesten pels mateixos carrers. Moltes veïnes i veïns de Badia ens vàrem sumar a les manifestacions. Les que vàrem anar a Sabadell, ens sorpreníem gratament, de trobar-nos,

Una sociedad libre de violencias contra las mujeres y niñas. Si ens toquen a una, ens toquen a totes! Exigimos las pensiones que nos hemos ganado. Queremos poder movernos en libertad por todos los espacios y a todas horas.

Les mobilitzacions s'han estès per tot el món. Algunes molt importants com a Argentina, Turquia i altres poc nombroses però molt significatives com la protesta d'Aràbia Saudí. España ha estat un exemple de mobilització. Els mitjans internacionals van recollir les imatges de milers de dones manifestant-se, en una jornada que van qualificar com a històrica. Més de sis milions de persones, majoritàriament dones, però també molts homes, es van sumar de diverses maneres a la vaga. Manifestacions de ciutats com Madrid, Barcelona, València, Bilbao, Sevilla, van paralitzat durant hores el transport públic i el trànsit. A Barcelona la manifestació de la Vaga Feminista va reunir 600.000 persones . Però aquesta no va ser la primera

sense haver quedat. Fórem tantes que valoràvem la possibilitat de l’any que ve, manifestar-nos per la nostra ciutat. A les pancartes d'arreu hem pogut veure reflectits quins són els motius que ens porten a aquesta explosió reivindicativa, Prou! D’agressions, humiliacions, marginacions o exclusions Queremos tener los mismos derechos y ejercer las mismas responsabilidades

PROU!​de discriminació salarial Una de les frases més impactants deia, NO ESTAMOS TODAS, FALTAN LAS ASESINADAS Però aquesta explosió reivindicativa, no és fruit de la casualitat, ni de les xarxes socials, que hi han ajudat. Al darrere hi ha molts anys de lluita, treball i patiment de les dones , feministes, sufragistes, sindicalistes, lluitadores, que

generació darrera generació i en mig de la incomprensió de companys i a cops també companyes han anat conquerint drets darrera drets. No oblidem que fins l'any 585 l'església catòlica discutia si les dones, teníem la mateixa ànima que els homes, i encara avui alguns jueus ortodoxes ho neguen, o que, a España, el dret a vot per a les dones no es va aconseguir fins a la república... Encara resta molt per fer: les diferències salarials en són un dels molts exemples que podríem citar. Arreu del món, ser dona és la principal causa de pobresa. La precarietat és encara pitjor si ets dona migrada i encara més si ets negra o d'una cultura diferent a la del país. Aquest gran suport a la Vaga és el termòmetre d’un clam que s’hauria de traduir en un canvi social i estem segures que tindrà conseqüències a curt i mig termini. El dia 8 , la vaga feminista no es va acabar: ¡SEGUIREM LLUITANT FINS CONSEGUIR EL MÓN QUE VOLEM! 3


Què fem amb Badia?

LLOCS

Badia té una curta història, encara més curta com a poble amb capacitat d'autogestionar els seus recursos, però els 24 anys passats des de la independència municipal tampoc són quatre dies i en canvi, en moltes coses sembla que ens vam quedar encallats allà. Hi ha problemes endèmics, clàssics, que haurien de resoldre's des de l'acció política, però ben al contrari sembla que són esquivats pel govern a l'ajuntament sempre controlat pel PSC. Iniciem aquí una sèrie d'articles per posar sobre la taula aquests assumptes pendents que, 24 anys després d'aconseguida la independència, encara no tenen solució. Comencem amb alguns dels llocs que el 2018 encara són assignatures pendents.

El Poli. El 1996 es va paralitzar, per iniciativa de l'alcalde del PSC i d'esquena als seus encara socis de AEB i ICV, una remodelació prevista i pressupostada en el poliesportiu. L'argument era el seu pròxim trasllat per construir en el seu lloc un polígon industrial que mai es va construir i al qual el mateix PSC ja ha renunciat actualment. Com a conseqüència de tant abandonament la piscina coberta, el pavelló, el gimnàs i les pistes poliesportives exteriors ofereixen un estat deplorable i majoritàriament irrecuperable. Se salva de manera precària la piscina d'estiu perquè s'ha anat obrint un parell de mesos cada any.

4

Machado i Empordà. Fa més de 20 anys van tancar les portes les escoles públiques Antonio Machado i Empordà. La primera va albergar durant un temps l'activitat d'associacions culturals i cíviques de la ciutat i la segona el dipòsit de la brigada d'obres fins avui. Els diversos governs municipals, sempre amb la direcció del PSC, han evitat trobar una utilitat a aquests magnífics edificis en un municipi amb el dèficit d'espais del nostre. Des de 1998 la zona estava reservada per a la construcció de les instal·lacions esportives exteriors que substituïssin al vell poliesportiu, però la realitat han estat molts anys d'abandó i deteriorament no només dels edificis sinó també de la zona, perduda per als badiencs i donant una pèssima imatge de la població.


La Muñeira. L'any 2016 va desaparèixer com a escola pública La Muñeira, una de les quatre escoles originals de la ciutat i de les vuit que vam arribar a tenir en funcionament, tot i que encara alguns alumnes la fan servir. Més enllà de la mala gestió que es va fer d'aquest tancament, l'edifici està pendent de definir els seus usos futurs, però els exemples anteriors a la ciutat no ens fan ser molt optimistes. Quan es discutia el tancament de l'escola es parlava que pogués acollir l'institut Frederica Montseny, però no ha passat de ser un rumor.

Residència. No va arribar ni a existir però va ser reclam electoral del PSC. Un cartell va anunciar durant anys la imminent construcció d'una residència privada amb places públiques per a la qual el govern municipal va signar un conveni que no va arribar a executar-se. En aquest espai ara es preveuen edificis comercials i de la residència ni rastre (gent gran que la necessita sí que hi ha).

Equipament cultural. Després de 14 anys d'obres aturades i de convertir el teatre en un súper per sufragar l'operació el centre Cívic es va obrir el 2002. 16 anys després, la part municipal del centre cívic continua en estat d'abandonament (excepte un petit auditori infrautilitzat) incloent la primera planta i els soterranis amb espais que s'han promès a associacions de la ciutat en innombrables ocasions.

Parcs infantils inexistents. Són moltes les zones de la ciutat que albergaven zones de jocs infantils que han quedat reduïdes a un joc o a zero sense remodelació ni alternativa.

Abocador. Associat a l'abandonament dels edificis escolars i a la deixalleria de residus oberta en aquest carrer, ha crescut un abocador il· legal en els marges de la ciutat. Brutícia i contaminació durant anys en un espai perdut per al poble.

5


A 36 anys de l'inici de la immersió lin

"A las familias de aho piensen en el futuro d

En aquests dies en que es posa en dubte el model d’immersió no polítics, hem volgut parlar amb algunes mares que van tri el curs 1981/1982. A través de la Teresa Reverter una de les m en la qüestió, ens trobem amb quatre mares d’aquells nens i n Millan i la Carmen Sánchez nascudes a Catalunya, Sant Seb

Redacción

cribía con be baja y yo que eso no existía hasta que hablé con la señoSiendo el castellano vuestra rita. La gente con la que me he relalengua materna qué os llevó a cionado siempre hemos hablado en elegir en 1981escuela en cata- castellano y no conocía el catalán, lán para vuestros hijos? entonces me apunté a aprender lo -El simple hecho de pensar que esta- básico de catalán. ba en un sitio donde la lengua materna era el catalán. Si han nacido aquí ¿Y no teníais miedo que perdieran porqué no iban a aprenderlo. el castellano que era vuestra len-Yo porqué no quería que mi niña gua? fuera una niña de segunda. Quería que fuera una niña de Catalunya que aquí nació. Un dels documents que conserva la Teresa

¿

-Yo porqué por fin podía expresarme como siempre había querido y que mis hijos fueran uno más de aquí, cuando me comunicaron que si quería que mi hijo fuera a clase en catalán fue decir “jo, que guay, yo vivo en Catalunya, mis hijos viven en Catalunya porqué no?” ¿Qué creeis que les aportó? -Que hoy en día sean ciudadanos de primera. -Les aportó mucho a ellos y a nosotros. Cuando ayudas a tus hijos tú también aprendes cosas nuevas. Yo tengo una anécdota, un día vino mi 6 hija diciéndome que una cosa se es-

-Una cosa que has aprendido desde que has nacido no la pierdes aunque aprendas otra.

do la palabra, però que la yaya Maria se la dijo y ya está. Tenían cuatro años, aún no la mía y ese personaje les servía para comunicarse en castellano cuando era necesario. -Si, era una titella que parlava en castellà per resoldre situacions de difícil comprensió pels infants, ja què ens havien dit que en aquesta metodologia les mestres al començament no haviem de dir cap paraula en castellà, i d'aquesta manera els infants farien l'esforç de comunicar-se en català. -En la zona donde vivimos es todo castellano, era impensable que lo perdieran. -Nosaltres, les mestres, teníem por que els nens s’endarrerisin en aprenentatges respecte de la clase que ho feia en castellà. Era una gran responsabilitat. Programàvem conjuntament i estàvem molt pendents. L’alegria era veure que no s’endarrerien en res. -Al contrario saben escribir catalán y castellano.

-En absoluto. Lo único que pensaba -No solo escribir sinó comprender. es que iba a enriquecer su cultura. -A mi me daba miedo que ella se sintiera mal en el cole por no entender. Enseguida se me pasó. Un día volvió explicándome que quería decir una palabra y no le salía, ahora no recuer-

¿Hoy volveríais a hacer lo mismo o reclamaríais una escuela que solo fuera en catalán a ratos? -Sí, sin duda. Menudas preguntas


ngüística a Badia

ora yo les diría que de sus hijos"

[

lingüística en català a l’escola pública, no per motius lingüístics ni culturals si iar aquest model per als seus fills i filles el primer cop que es va oferir a Badia mestres d’aquells primers grups i que reivindica que a Badia vam ser pioneres nenes que ara fan 40 o 41 anys, la Carmen Garrigós, l’Encarna Zapata, l’Elisa bastià, Badajoz i Almería totes elles amb el castellà com a llengua materna.

immersió

La és l'exposició intensiva a una segona llengua, vivint en una comunitat que la parli de forma habitual, per tal d'aprendre-la més ràpidament i assolir així el bilingüisme dels aprenents. En el cas de l'escola catalana la immersió lingüística s'ha fet convertint el català en llengua vehicular de l'ensenyament, de forma que la majoria de matèries s'imparteixen en aquest idioma. Aquesta immersió garanteix un coneixement suficient del català encara que els alumnes parlin altres idiomes fora de l'escola.

]

nos haces. Ahora tengo nietos y or- n’Oriach. Si se quita de la escuela los yo hablo castellano, però no pienso niños de estos barrios tendrán menos como los políticos que defienden el gullosísima que estudien en catalán castellano, como Rajoy. -Hoy más aún. Hoy sin ningún mie- posibilidades hasta para trabajar. -Yo creo que también podrían aprender catalán porqué mis hijas mayores que no hicieron inmersión también lo aprendieron.

-Lo lógico es que si están en Catalunya es que aprendan el idioma de aquí y no tienen que dejar el suyo tampoco por eso.

-Sí, pero porqué en casa le disteis importancia ya que no se garantiza-Lo está discutiendo la misma gen- ba que salieran hablándolo. Es más te que años atrás, es mínimo, lo que difícil que lo utilicen. pasa es que le dan mucho bombo. Cap al cole, com 36 anys enrere

-Yo les diria que el saber no ocupa lugar. Yo no les diria otra cosa.

do

¿Porqué creeis que ahora se está discutiendo ese modelo de escuela? -Porqué se está retrocediendo.

-Yo pienso que es una represalia simplemente, es como un castigo a la situación política. -Yo creo que es un retroceso porqué gastarse el dinero del contribuyente en contra de una cosa tan lógica es de gili...

-Claro, es que eso no tiene nada que ver con la ideologia. -Ara veus nens marroquins que parlen molt bé el català, parlen l’àrab i el castellà, però també el català i això si no fos per l’escola no seria possible. -Y los chinos igual. -Yo les diria que piensen en el futuro de sus hijos. ¿Queréis añadir algo más?

-Estaría bien que se hiciera alguna cosa en Badia para dar importància a este hecho, para dejar memòria. No sé, un documen-Eso sería una involución para la ¿Qué le diríais a padres y madres tal, un libro, una jornada... cultura catalana y para las personas castellanohablantes para recomendarles vuestra opción? -De hecho, no lo sabíamos ni las claro. maestras, però hay por ahí un estu-Le haríamos mucho daño a estos ni- -Siempre es mejor tenir una ampli- dio en inglés que habla de esta expetud de cultura que una reducción. ños para sus estudios Reducir tu cultura porqué una cierta riència y se utiliza en algunos paises. que no hablarían catalán política no te gusta es una tonteria. -Habéis hecho siempre de ello una -Sería dar menos oportunidades a Aprender catalán no quiere decir cosa normal, però es verdad que fue 7 niños de Badia o Campoamor o Ca que seas independentista. Igual que un merito. ¿Qué pasaría con los actuales niños de Badia si se hiciera catalán solo unas horas?


A Badia no hi ha canalla? Álvaro Pacheco

A

ra ja fa uns mesos, però tot just acabades les festes nadalenques i amb els nens i les nenes tornant a l'escola vaig fer aquesta petita reflexió. Em quedava lluny aquell 22 de desembre, que era quan començaven les vacances. En total els nostres nens van estar 15 dies sense escola, que es diu aviat. Al principi d'aquests dies festius, tant adults com nens, totes, estem emocionades i contentes d’estar tants dies de vacances. Però a mesura que van passant els dies els adults veiem com els nostres nens ja troben a faltar els companys i les companyes, les mestres, l’hora del pati, la classe que tant els agrada i espais on compartir jocs amb els seus amics... i és quan es troben a faltar al nostre municipi activitats pels nostres infants que els tregui d'estar davant d'una consola o tablet, més quan veus que als municipis del voltant aquests espais d'esbarjo on es realitzen activitats enfocades per als més menuts existeixen, fent que

els dies de vacances siguin realment un temps per gaudir, aprendre, jugar i compartir, organitzat en espais amb aquesta finalitat. Però a Badia aquest dies de vacances han passat més feixucs i avorrits al no tenir, els nostres nens, activitats d'aquest tipus, tret d'anar al parc infantil tot passant fred. Clar que es pot pensar que

de 8000€, reconvertint un espai que al seu dia també va costar força calers. La política del fer i desfer, se'n diu. Ens trobem, doncs, davant d'un problema a l'hora de triar prioritats? O ens trobem davant d'una manera de fer política del "pollastre sense cap"? És una veritable llàstima veure com la regidoria d’in-

oferir aquests tipus d'activitats als menuts costa diners. I certament és així. Parlem de contractar personal que vetlli per la seguretat dels nens en aquests espais i que dinamitzi els espais de joc. I és veritat, té un preu. Però no farem demagògia si diem que convertir la font de la Plaça Major en una jardinera gran també costa diners. En concret prop

fància ha perdut una altra oportunitat al no organitzar res en aquestes dates. Això sí, després es publiquen fotos i articles a la web i al diari municipal anunciant a “bombo i platillo” que s’ha creat el Consell d’Infants. I certament, aquest Consell és una gran iniciativa, ja que se li dona veu als nostres nens per tal de contribuir a una Badia

millor, més adaptada als infants, però per això mateix te l’has de prendre seriosament. Què tal si fem polítiques adreçades a les persones, als més menuts, per a que en gaudeixin, més en aquestes dates tan assenyalades? Hauria de ser una prioritat per l'equip de govern que els nostres nens vegin aquest municipi com un bon lloc on passar les vacances, amb ofertes d'esbarjo interessants, i fer, així, que no siguin ells mateixos qui demanin als seus pares o avis que els portin al municipi veí a jugar a uns espais preparats que aquí no s'han ofert, no se sap perquè, ja que espais hi ha: tenim un auditori que porta sense activitat totes les festes i més, tenim una jugateca al Parc Joan Oliver que no s'ha obert des de fa mesos. Jocs populars? Espais per fer-ne n'hi han: les escoles podrien estar obertes per vacances per poder fer-ne ús dels seus espais... Què tal si es posen en pràctica maneres de recuperar la ciutat per als infants utilitzant els recursos que hi ha?

La Asociación de vecinos planea un mapa del amianto Redacció

8

Con la finalidad de saber con exactitud cual es la degradación del amianto instalado y visible en los edificios de nuestra ciudad, desde la Comisión del amianto, impulsado por la Asociación de Vecinos y a propuesta del técnico que los asesora, Lluís Mallart, se va a llevar a cabo un estudio que permita hacer un mapa del amianto en Badia. Para ello prevén contar con la colaboración de los vecinos tal i como ha decla-

rado Juan José Diaz su presidente. Por ello han convocado a una reunión organizada con los presidentes de escalera en la que se ha explicado la propuesta de trabajo para que ellos puedan realizar reuniones con los vecinos para explicar como se va a llevar a cabo la medición y obtener el permiso para ejecutarla. Estas mediciones permitirán hacer un análisis de los datos aportados y redacción de las conclusiones, todo ello con la colaboración de un equipo internacional de expertos en el tema.

Las conclusiones de este estudio formaran parte del documento marco de referencia para poder recibir las ayudas necesarias para la descontaminación de los edificios.


Pensiones de hoy, pensiones del mañana... La Política del Miedo Rosa Albarracín Teresa Reverter

D

esde hace tiempo se viene hablando de las pensiones: - “Que si no se van a poder pagar”, “que llevan cinco años subiendo sólo un 0,25%,”- “que nos tenemos que hacer un plan privado de jubilación,” etc...En definitiva meten miedo a los jubilados y van mentalizando a los que lo serán en el futuro y ellos siguen con su política de beneficiar a los que más tienen.

tuvo lugar en la Biblioteca de Badia una conferencia informativa a cargo del Sr. Domiciano Sandoval miembro de La Marea de Pensionistas sobre la situación real en la que nos encontramos . Damos las gracias a la Asociación de Vecinos y a su presidente por tratar y acercar temas que nos afectan a los ciudadanos directamente.

trar una solución al sistema público de pensiones. Los pensionistas han contribuido con su trabajo a la riqueza del país, con esa riqueza se pagan gastos colectivos inútiles para la población como: la casa Real, el Ejército, rescate a Bancos, construcciones de aeropuertos y autopistas no viables, etc, i otros necesarios como son :

Con este miedo pretenden convencer a los jóvenes que puedan costeárselo, que deben hacerse un plan de pensiones, en lugar de luchar por una solución digna al sistema publico de pensiones, beneficiando de este modo a los banqueros.

Las Pensiones de hoy están en juego solamente si los ciudadanos nos contentamos con quejarnos y protestar en pequeños grupos o en el ámbito familiar. HAY SOLUCIÓN PARA LAS PENSIONES

El Sr. Sandoval hizo una exposición muy instructiva sobre lo que enmascara el Pacto de Toledo en el que se protege el gobierno, acotando nuestra capacidad económica. Por tanto hemos de dejar a un lado sus discursos y mentiras.

El pasado viernes 9 de marzo,

Es posible y necesario encon-

enseñanza, sanidad, infraestructuras .... Acaso no es necesario que los jubilados de hoy y los de mañana puedan vivir dignamente?. Vemos pues que no hay un problema de dinero como nos pretenden hacer creer, es un problema de voluntad política.

DESDE EL SOFÁ NO LO CONSEGUIREMOS, HAY QUE SALIR A LA CALLE. Debemos luchar por recuperar el mercado de trabajo, sueldos dignos para que las pensiones sean viables hoy y mañana. P.P. y Ciudadanos han vetado la discusión en el congreso de un proyecto de ley que pretende replantear el sistema de pensiones. Debemos movilizarnos, no bajar la guardia y estar "Alertas". Se acercan nuevas elecciones y el gobierno del PP puede querer salvar su mandato queriendo poner parches y darnos migajas que no alcancen nuestras perspectivas y mucho menos nuestras necesidades. No debemos conformarnos y estar siempre pendientes de si hay o no elecciones para que jueguen con lo que es nuestro, por derecho, queremos un replanteamiento total del sistema de pensiones que las garantice definitivamente. Luchemos por un trabajo digno hoy, defendamos las pensiones públicas de hoy y del mañana. 9


L'atur a Badia és emergència Redacció

D

es de l'observatori del Vallès Occidental han publicat les dades d'atur del mes de març als municipis de la comarca com fan habitualment. Quan llegiu aquest article potser ja sabrem les dades d'abril, però la variació d'un mes a l'altre no és gaire significativa i menys per constatar la situació de Badia en aquest tema que, per desgràcia, ja fa molt que és alarmant.

llar (per necessitat, no per omplir el seu dia) no tenen garantit el seu dret a una feina. Aquest fet és greu, però és més greu quan sabem que a molts municipis de la comarca i de la resta de Catalunya el problema afecta a la meitat de persones, 1 de cada 10. Si entrem una mica en detall veurem que és més greu entre les dones amb una taxa del 20% i arriba a xifres dramàtiques del 35% en la població de més de 55 anys, persones que s'apropen a la jubilació en una situació de risc social ja

L'informe ens diu que el nostre municipi compta amb una taxa d'atur del 18,7%, amb 1173 persones que voldrien treballar i no poden (i que es mantenen inscrites a les oficines d'ocupació) És la taxa d'atur més alta de tota la comarca que té una mitjana d'atur de l'11,9% que ja està per sobre de la mitjana de Catalunya que és d'un 11,6%. Aquestes dades diuen que gairebé dues de cada 10 persones que volen treba-

abans d'enfrontar-se a la misèria de les prestacions que els esperen. Aquesta és la situació i ja fa molt que dura, així que tothom ho sap. Ara falta emprendre algun tipus d'acció que pugui ajudar a donar un tomb a la situació afavorint que moltes d'aquestes persones a l'atur trobin una feina digna que els permeti fer front a les seves necessitats vitals diàries. Potser la Generalitat o el Gobierno d'Espanya o el Consell Comarcal o la Diputació o fins i tot l'Àrea Metropolitana haurien d'invertir en la solució d'aquest problema, però el que és segur és que l'ajuntament hauria d'encapçalar la recerca de solucions. A qualsevol altra administració li cauen a sobre moltes dades i li preocupen molts municipis, a l'ajuntament de Badia li han de preocupar les dades dels seus ciutadans i per tant és qui ha de començar a moure cel i terra per aconseguir algun pla especial que faci front a una situació que és especial.

Nova ordenança de civisme Quim Duran

E

10

l passat 10 d'abril va tenir lloc la presentació ciutadana de la nova Ordenança de Convivència i Civisme de Badia del Vallès. Com vaig dir en aquell moment, aquesta Ordenança ha estat fruit d'una llarga sèrie de reunions entre els diferents grups municipals al llarg d'un any per arribar a un consens i, evidentment, des de l'AEB esperem que, com a document viu, s'enriqueixi amb les aportacions dels veïns i veïnes així com d'associacions i entitats més enllà de la participació d'al-

gunes d'elles com a part directament implicada. Cap norma no suplirà l'autoregulació individual que implica que la meva llibertat com a ciutadà acaba on comença la llibertat de l'altre. Al nostre entendre, tot i que la norma contempla elements punitius (pensats per aquells que creuen que el carrer és seu i que poden fer allò que els dona la gana), res no su-

plirà elements tan fonamentals com l'educació i el respecte al pròxim. És per això que hem incidit al llarg de les negociacions en els aspectes de sensibilització ciutadana i de promoció de polítiques per a la bona convivència. Caldrà dedicar esforços a aquests aspectes i fer campanyes informatives d'allò que es pot fer i d'allò que no

s'hauria de fer segons l'Ordenança i per què no dir-ho, també des del sentit comú. Durant el procés de gestació de l'ordenança hem fet èmfasi en una pregunta recurrent: "Qui farà complir aquesta norma?" "El personal de l'ajuntament" ha estat la resposta del govern davant la incredulitat d'un representant de l'oposició com servidor. L'Ajuntament haurà de vetllar pel compliment de la norma òbviament i nosaltres li reclamarem una i altra vegada tot desitjant que siguin les veïnes que se la facin seva i vetllin efectivament per aquest compliment. Des de l'AEB, esperem que així sigui.


Si esto es un hombre | Primo Levi

El riu habitat [POSITIU] El Riu Sec al seu pas per Badia, que havia tingut tots els colors, comença a recuperar la vida. [NEGATIU] Mai ha estat un espai natural a gaudir per la gent de Badia. Totalment desconnectat del poble, tot i que podria ser ideal per visitar, passejar i jugar ara que no sembla tant una claveguera.

foto noticia

Per fi marquesina

[POSITIU] El muntatge de les marquesines a les parades de l'autobús a Badia que permetran aixoplugar-se i seure mentre esperes. [NEGATIU] Que una cosa tan senzilla i evident hagi trigat tants anys a fer-se realitat al nostre poble. Per què tot costa tant a Badia?

Gràcies Treze

Ustedes que viven seguros En sus cálidos hogares Ustedes que al volver a casa Encuentran la comida caliente Y rostros amigos Pregúntense si es un hombre El que trabaja en el lodo El que no conoce la paz El que lucha por medio pan El que muere por un sí o un no Pregúntense si es una mujer La que no tiene cabello ni nombre Ni fuerza para recordarlo Y sí la mirada vacía y el regazo frío Como una rana en invierno Piensen que ésto ocurrió: Les encomiendo estas palabras. Grábenlas en sus corazones Cuando estén en casa, cuando anden por la calle Cuando se acuesten, cuando se levanten; Repítanselas a sus hijos. Si no, que sus casas se derrumben Y la enfermedad los incapacite Y sus descendientes les den la espalda. Primo Levi (1919-1987) fue un escri-

[POSITIU] Que Badia compti en els seus carrers amb una obra d'un artista (escritor) de projecció internacional com Treze. [NEGATIU] La mort d'aquest artista de Sabadell el passat mes de gener. Podríem pensar en alguna mena de record...

tor italiano, sobreviviente de Auschwitz conocido sobre todo por las obras que dedicó a dar testimonio sobre el holocausto, concretamente este fragmento pertenece a una de las obras más destacadas del siglo XX, un relato escrito entre diciembre de 1945 y enero de 1947, en el que se cuenta la experiencia cotidiana propia del autor, de ascendencia judía, durante su cautiverio en el campo de exterminio nazi de Auschwitz. Vale la pena recordar de qué es capaz el fascismo si no se le pone freno.

11


E

l passat 14 de febrer es va presentar i votar el pressupost municipal per a l'any 2018. D'entrada ja és estrany que la previsió del que es pensa ingresar i gastar aquest any es presenti al febrer perquè, amb el període d'exposició i al·legacions, no entra rà en vigor fins al març, quan el pressupost del 2017 finalitzava el 31 de desembre. Es podria pensar que l'endarreriment és pel fet que s'ha treballat a fons i fins al límit des del govern de la ciutat per negociar amb l'oposició i buscar suport per poder aprovar-lo, aconseguint així un pressupost consensuat i que dóna resposta a les diferents inquietuds de la majoria dels grups que formem l'ajuntament. Però, com us podeu imaginar, res d'això. L'equip de govern del PSC no creu que sigui un document prou importat per a consensuar-lo i treballar-lo de forma transversal entre partits de l'oposició, entitats i, el més importat i imprescindible, la ciutadania, ni tan sols per aprovar-lo a temps. També és cert que si fos un pressupost participatiu no podrien fer i desfer al seu gust i en comptes de ser un pressupost al servei del PSC, potser seria un pressupost per atendre i respondre a les necessitats dels veïns i les veïnes del nostre municipi. Com va anar tot el procés de pressupostos? Doncs molt fàcil, el 7 de febrer, només una setmana abans del ple on havien decidit que s'aprovés, es va fer una reunió per facilitar-nos l'esborrany del pressupost. Un cop passada la setmana, el van aprovar en ple amb els 8 vots del PSC i les abstencions de la imprescindible cros-

Pressupostos Álvaro Pacheco

sa del PP i de la regidora no adscrita Eli Ruiz, front els 7 vots contraris de l'AEB i BeC. No ens sobta que el regidor del PP els hi voti el pressupost i tot el que li posin per davant. Aquest regidor ha faltat a més plens que no pas assistit i el govern del PSC es sent molt còmode amb que no hagi vingut a fer política. Tampoc ens sorprèn l'abstenció de la regidora no adscrita que,

d'ençà que va deixar el seu grup municipal (BeC), ha estat divagant tant en sentit metafòric com en sentit real ple rere ple. Com és possible que s'abstinguin d'uns pressupostos dels quals han estat exclosos? Com és possible que s'abstinguin d'un document del que no han participat, del que no han aconseguit cap concessió? Com poden donar llum verda a un pressupost que els ha estat materialment impossible estudiar amb deteniment (una setmana)? En fi, suposo que serà la comoditat de no representar a ningú més que a tu mateix. El grup de l'AEB va demanar reunions per treballar el pressupost des de la comissió informativa del mes de maig fins darrera hora i, no només això, sinó que sempre vam manifestar que nosaltres no aprovarí-

em cap pressupost que no comptes amb la participació ciutadana com havien promés fer. Però s'ha demostrat, un cop més, que el PSC no creu en la participació, pensen que la ciutadania no té capacitat per aportar als pressupostos. A sobre, al ple tenen la poca decència de dir que l’AEB no ha participat dels pressupostos i que no han fet cap aportació. Nosaltres ens prenem la gestió municipal molt seriosament i no participarem d’aquets frau, no avalarem aquesta manera opaca i gens transparent de fer. Quins nous projectes de ciutat vol impulsar aquest pressupost 2018? Doncs cap, l'equip de govern del PSC no té cap idea engrescadora i de futur, fa molts anys que governa la ciutat i el seu projecte, si és que mai l'han tingut, estaàtotalment esgotat. Les principals actuacions que contempla aquest pressupost són intervencions puntuals i de conservació de la via pública, asfaltat d'algun punt de la ciutat molt deteriorats algun panot i poca cosa més, tot en clau electoralista, no oblidem que les eleccions estan a tocar. Però ja no és només que no s'inverteixi en projectes de futur, sinó que perdem en el dia a dia amb places de treballadores que no es cobreixen o edificis i equipaments malmesos. Això sí la proposta estrella per aquest 2018 al capítol 1 (graella de personal) és la creació de places de "Director d'àrea". I, com s'accediria a aquestes noves places? Doncs amb l'estil PSC, a dit, sense concurs ni accés públic. Com ja hem dit abans això de la transparència i la participació no va amb ells.

Per a qualsevol proposta, idea o col∙laboració ens trobaràs a

El Perich murió en 1995 y ya había dibujado esto. Lo queremos dedicar a los raperos, a los de Altsasu, a los consellers, a los CDR, a los de Murcia, a los titiriteros, a los de la huelga general, a los libertarios del caso Pandora, a los que quemaron fotos del rey y a los que vengan

av. Burgos,18 / tel. 931809421 comunica@aebadia.org / www.aebadia.org

L'Alternativa 91. Seguirem fins a aconseguir el món que volem!  

Vaga Feminista· Què fem de Badia· Immersió a la immersió No hi ha canalla a Badia?· Mapa de l'amiant · Lluita per les pensions L'atur és eme...

L'Alternativa 91. Seguirem fins a aconseguir el món que volem!  

Vaga Feminista· Què fem de Badia· Immersió a la immersió No hi ha canalla a Badia?· Mapa de l'amiant · Lluita per les pensions L'atur és eme...

Advertisement