Issuu on Google+

Un vehicle d’hidrogen és un automòbil que utilitza hidrogen com a font primària d’energia per a la locomoció. Aquests cotxes utilitzen generalment l’hidrogen mitjançant un d’aquests dos mètodes: combustió o conversió de pila de combustible. En la combustió, es “crema” l’hidrogen als motors fonamentalment de la mateixa forma que als vehicles tradicionals de gasolina. En la conversió de la pila de combustible, l’hidrogen es converteix en elèctricitat a través de piles de combustible que mouen motors elèctrics. Amb ambdós mètodes, el sobreproducte principal de l’hidrogen consumit és aigua.

La pila o cel·la de combustible és un generador electroquímic d’energia on el treball elèctric s’obté a partir d’una reacció química que només es produeix en un determinat sentit i a la qual els reactius (combustible i oxidant) es troben a l’exterior de la pila pròpiament dita. El treball es produeix mentre hi fagi flux dels reactius. Els típics utilitzats en una cel·la de combustible són hidrogen en el costat de l’ànode i oxigen en el costat


Satèl·lits geostacionaris erquè satèl·lits geostacionaris romanen fixos al cel? Per a un observador terrestre, els satèl·lits geostacionaris son un punt fix en el cel, doncs giren conjuntamen amb la terra en el seu viatge per l’univers. Ara bé, per a que un artefacte d’aquestes característiques romangui constant la seva òrbita sobre el nostre planeta, ha de complir tota una sèrie de requisits bàsics. El primer és que s’ha de llançar a una altura de 36.000 Km, atès que a aquesta distància la força d’atracció terrestre i la centrífuga s’equilibren.També s’aconsegueixen que el satèl·lit que viatja a una velocitat de 10.900 Quilòmetres per hora, acompanyi al nostre planeta en el seu moviment de rotació, que dura 24 hores. A una altura més baixa, la nau s’avançaria al gir terrestre.

En segon lloc, l’orbita del satèl·lit sempre s’ha de situar sobre l’equador terrestre,atés que en aquest nivell s’estableix un llaç o línia invisible que uneix el planeta amb el satèl·lit geoestacionari.


TITÀNIC l RMS Titànic (en anglès: Royal Mail Steamship Titànic, Vaixell Correu Reial Titànic) era el segon de tres transatlàntics de la companyia anglesa White Star Line (junt amb el RMS Olympic i el HMHS Britànic) que pretenien dominar el negoci dels viatges transoceànics a principis del segle XX. El Titànic fou varat el 1911 i entrà en servei l’any següent, essent el vaixell de passatgers més gran i luxós de l’època jutantament amb l’Olympic. Durant el seu viatge inaugurat entre Southamptom (Gran Bretanya) y Nova York, la nit del 14 al 15 d’abril del 1912 topà amb un iceberg, fet que provocà la seva destrucció i enfonsament i la mort de més de 1.515 persones (d’un total de 2.224). Com a conseqüència de les cirscumstàncies que envoltaren la tragèdia i l’atenció pública mundial provocada pel naufragi, el sinistre del Titànic s’ha convertit en un dels naufragis més famosos de la història. El Titànic es va dissenyar emprant algunes de les tecnologies més avançades de l’època, com mampares hermètiques que dividien el buc en 17 seccions independents i que es creia que podien mantenir-lo a la superfície en cas de trencament d’una part del buc; anava dotat de telegrafia, un nou disseny d’hèlix de tres pales i les instal·lacions de primera classe no tenien comparació amb les d’altres vaixells de l’època.


Grans descobriments mèdics Les vacunes Les vacunes tenen els seus orígens remots en l’Índia, o potser a la Xina. El teme deriva del llatí(vacca) i va ser utilitzat per primera vegada per l’anglès Edward Jenner.(1749-1823), després de llargs estudis sobre la cow-pox(verola de les vaques).El 14 de maig 1976 va extreure virus purulent d’una grangera contaminada i el va inocular el braç d’un jove(James Phipps), que al cap d’uns dies va presentar a la vacunació una pústula que es va curar per si sola. Posteriorment va demostrar que el jove no era afectat per la malatia.

Descobriment Descobridor Any

País

________________________________________________________ Vacuna contra la varicel·la Edward Jenner Gran Bretanya 1976 Vacuna antirràbica Lluis Pasteur França 1885 Vacuna anticolèrica Hapfkine Rusia 1892 BCG(Antituberculosa) Calmette i Guérin França 1921 Anatoxina Tetànica Ramon i Zoller França 1927 Vacuna antipoliomielítica Salk EEUU 1954 Vacuna contra el sarampió Engers EEUU 1960 Vacuna contra la Rubèola Weller EEUU 1962 Vacuna contra la Varicel·la Takahshi Japó ____________________________________________________________________


trabajo manel alba y adrián gutierrez