Issuu on Google+

Arantxa Arnau Rodríguez Adriana Díaz Martín-Zamorano 3r de Periodisme – 02 Semiòtica de la comunicació Anàlisi del tractament de l’homosexualitat al cinema des dels anys 90 fins l’actualitat


ÍNDEX

1. Introducció...................................................................................................................3 2. Context.........................................................................................................................5 2.1. Breu contextualització dels drets dels homosexuals i de la seva mobilització al llarg de la història.................................................................................................5 2.2. Panoràmica de la presència de l’homosexualitat al cinema.................................7 2.3. Sobre els directors................................................................................................8 2.3.1. Aluisio Abranches: Do començo ao fim....................................................8 2.3.2. Tomás Gutiérrez Alea i Juan Carlos Tabío: Fresa y chocolate.................9 2.3.3. Ang Lee: Brokeback Mountain................................................................10 2.3.4. Gus van Sant: Mi nombre es Harvey Milk..............................................10 3. Estructura...................................................................................................................12 3.1. Anàlisi dels personatges.....................................................................................12 3.1.1. Fresa y chocolate (1994).........................................................................12 3.1.2. Brokeback Mountain (2005)....................................................................16 3.1.3. Mi nombre es Harvey Milk (2008)..........................................................20 3.1.4. Do començo ao fim (2009)......................................................................23 3.1.5. El programa narratiu de Greimas a través dels personatges....................26 3.2. Axiologia............................................................................................................29 3.2.1. Valors.......................................................................................................30 3.2.1.1. Llibertat............................................................................................30 3.2.1.2. Religiositat........................................................................................32 3.2.1.3. Importància de la imatge exterior.....................................................34 3.2.2. Temes.......................................................................................................35 3.2.2.1. Homosexualitat.................................................................................35 3.2.2.2. Sexe..................................................................................................37 3.3. Temporalitat.......................................................................................................40 3.4. Espacialitat.........................................................................................................43 3.4.1. Espai utòpic pel seu amor........................................................................43 3.4.2. El bar com a eina social...........................................................................46 3.5. Construcció de la versemblança.........................................................................48 3.5.1. Basada en fets reals..................................................................................48 3.5.2. Basada en un llibre..................................................................................49 3.6. Perspectiva narrativa..........................................................................................51 4. Interpretació...............................................................................................................54 1


4.1. El rebuig a l’homosexualitat...............................................................................54 4.2. Signes que identifica l’espectador......................................................................55 4.3. Pàgines oficials, fòrums i crítiques.....................................................................56 5. Bibliografia................................................................................................................62 ANNEX 6. Fitxes tècniques i sinopsis.........................................................................................64 6.1. Brokeback Mountain..........................................................................................64 6.1.1. Fitxa tècnica.............................................................................................64 6.1.2. Sinopsi.....................................................................................................64 6.2. Do començo ao fim.............................................................................................66 6.2.1. Fitxa tècnica.............................................................................................66 6.2.2. Sinopsi.....................................................................................................66 6.3. Fresa y chocolate...............................................................................................67 6.3.1. Fitxa tècnica.............................................................................................67 6.3.2. Sinopsi.....................................................................................................67 6.4. Mi nombre es Harvey Milk.................................................................................68 6.4.1. Fitxa tècnica.............................................................................................68 6.4.2. Sinopsi.....................................................................................................69

2


1. Introducció

“Los sonetos de Shakespeare, las obras de Miguel Angel o de Leonardo, lo que de más sublime tiene del arte de Occidente no se puede entender ni disfrutar si no se reconoce primero que es el fruto del amor entre varones; por eso siento que se odia al arte cuando se finge alabarlo al mismo tiempo que se vilipendia ese amor sublime.” Federico García Lorca

La sensibilitat artística s'ha atribuït habitualment als homosexuals (estereotip que encara actualment és molt present a la nostra societat), però, què ha explicat l'art al llarg del temps sobre els homosexuals? Ha posat sempre l'accent en els mateixos temes que afecten aquest col·lectiu? Ha caracteritzat sempre els homosexuals de la mateixa manera? Amb aquest treball ens disposem fer una anàlisi diacrònica del tractament de l'homosexualitat al cinema des d'una perspectiva semiòtica, centrant-nos sobretot en l'estructura del relat però parlant també de la seva interpretació. Com a mostra, hem utilitzat les pel·lícules Fresa y Chocolate (1994), de Tomás Gutiérrez Alea i Juan Carlos Tabío; Brokeback Mountain (2005), d'Ang Lee; Mi nombre es Harvey Milk (2008), de Gus Van Sant, i Do començo ao fim (2009), d'Aluizio Abranches. Aquesta mostra respon a una voluntat de contrastar el tractament de l'homosexualitat a les pel·lícules més recents sobre aquest tema amb el d'un film que ha esdevingut un referent pel cinema i que es va estrenar fa més de quinze anys. Per tant, la nostra voluntat és analitzar l'evolució del tema que ens ocupa, però posant èmfasi en el tractament que se n'ha fet durant els darrers cinc anys. Partim de la hipòtesi que a l'hora de tractar el tema de l'homosexualitat sempre s'han utilitzat molts tòpics i estereotips i que, malgrat que actualment s'ha matisat l'ús d'estereotips, encara hi són molt presents. Així mateix, creiem que aquest tipus de pel·lícula sempre té una voluntat pedagògica i social, i és per això que la necessitat que l'espectador s'identifiqui amb els personatges i amb els fets, això com la necessitat de versemblança, adquireix un paper molt rellevant en aquestes obres. 3


D'acord amb aquestes premisses, hem posat especial èmfasi en el tractament dels personatges i de l'axiologia a les pel·lícules analitzades, però també ens hem fixat en la temporalitat, l'espacialitat, la perspectiva narrativa i la construcció de la versemblança per acabar d'entendre l'estructura del relat des d'una perspectiva semiòtica. Així mateix, hem tingut en compte la importància de la interpretació en un tipus de pel·lícules que, sens dubte, volen influir en la societat i que volen que aquesta respongui positivament al seu missatge.

4


2. Context 2.1. Breu contextualització dels drets homosexuals i de la seva mobilització al llarg de la historia L’homosexualitat és una condició sexual que ha existit tota la història de la humanitat. Tot i això no sempre ha gaudit del mateix grau d’acceptació que té avui dia en alguns països. De fet, l’homosexualitat ha estat perseguida, prohibida i discriminada durant gran part de la història, des de la persecució per part de la Inquisició i l’Església durant l’Edat Mitjana fins a la duta a terme pel govern nazi alemany d’Adolf Hitler o la dictadura espanyola de Francisco Franco. Tot i això, els homosexuals no s’han mobilitzat sempre en contra d’aquesta societat opressora, sinó que històricament es considera que ho han fet arran dels disturbis d’Stonewall del 28 de juny de 1969. Aquests incidents van consistir en un seguit de manifestacions violentes espontànies per part de la comunitat LGBT (Lesbianes, Gais, Bisexuals i Transexuals) la matinada del 28 de juny contra una batuda policial al concorregut pub Stonewall Inn al barri de Greenwich Village de Nova York (Estats Units). Era la primera vegada a la història dels EUA que la comunitat homosexual s’enfrontava a l’oposició governamental vers la seva condició. Arran d’aquests disturbis, es van crear als EUA un parell d’organitzacions que lluitaven pels drets homosexuals, Gay Liberation

Front

(GLF)

i Gay

Activists

Alliance (GAA).

Aquestes

organitzacions d’origen novaiorquès van servir d’inspiració per múltiples entitats d’arreu del món que es van anar fundant amb els mateixos objectius que el GLF i el GAA. Arran dels disturbis d’Stonewall es considera que va néixer el que avui es coneix com el moviment de liberalització LGBT. Aquest moviment social és l’encarregat de defensar els drets de la comunitat LGBT i garantir la seva igualtat a la societat. A més, els homosexuals també compten avui dia amb el seu dia internacional oficial, el Dia de l’Orgull Gay, celebrat anualment el 28 de juny per commemorar els incidents d’Stonewall del 1969. Durant aquesta celebració internacional la comunitat homosexual organitza desfilades a les diverses ciutats d’arreu del món. A l’actualitat els ordenaments jurídics de cada país legislen sobre la legalitat o il·legalitat de l’homosexualitat i sobre els seus drets. En general, els països occidentals segueixen el consell del Parlament Europeu, institució que 5


lluita constantment contra l’homofobia, però tot i això hi ha diferents graus d’acceptació arreu del món respecte l’aprovació de l’homosexualitat. Per això, d’una banda, tenim països amb un nivell d’acceptació molt elevat, que aproven tant el matrimoni com l’adopció homosexual, com ara Noruega, Espanya, Islàndia i alguns estats dels Estats Units. Altres que només aproven el matrimoni homoparental com és el cas de Portugal. I finalment, casos extrems de restriccions amb països com Irán, Iemen o Aràbia Saudí que castiguen encara avui dia la condició d’homosexual amb la pena de mort. A continuació, veiem un mapa elaborat per la ILGA (International Lesbian, Gay, Bisexual, Trans and Intersex Association) amb la situació dels drets LGBT al món.

En aquest mapa trobem en colors roses, liles i blaus, els països que persegueixen l’homosexualitat –essent el rosa l’extrem amb la pena de mort- i en 6


colors vermell, taronja, verd i groc, els països que reconeixen la unió entre persones del mateix sexe –essent el vermell, l’acceptació del matrimoni homosexual-. El color gris al mapa denota cap legislació específica referent a l’assumpte.

2.2. Panoràmica de la presència de l’homosexualitat al cinema És el cinema homosexual un gènere cinematogràfic en sí? Aquesta és la pregunta que els experts en cinema i crítics han provat de respondre des que van començar a néixer les primeres pel·lícules de gais i que encara no ha trobat resposta per part de la comunitat cinematogràfica. En aquest sentit, resulta també difícil establir un inici concret de la història del cinema homosexual ja que, com és d’imaginar, moltes obres han estat censurades al llarg de la història a causa del seu contingut gai trencador. Tot i això, és possible mencionar alguns cineastes nord-americans qui van ser els primeres a introduir aspectes homosexuals als seus films. Cal destacar obres com Fireworks de Kenneth Anger (1947), Té y simpatía de Vincente Minnelli (1956) o Tempestad sobre Washington d’Otto Preminger (1962). Pel que fa al cinema europeu, es poden considerar els primers directors en abordar la temàtica homosexual cineastes com ara Rainer Werner Fassbinder (Las amargas lagrimas de Petra von Kant – 1972, La ley del más fuerte – 1975), Luchino Visconti (Muerte en Venecia – 1970) o Pier Paolo Pasolini (Teorema – 1968, El Decamerón – 1971) . Tots aquests directors van situar a gran part de les seves obres a persones homosexuals com a personatges centrals. Cal dir per això que va costar anys i anys que les pel·lícules amb temàtiques homosexuals fossin publicades o lleugerament censurades, ja que sempre havien de superar una estricta censura que retirava tots aquells detalls referents a l’homoerotisme. Tota la filmografia publicada fins el moment amb homosexualitat pel mig l’havia publicat només de manera extremadament subtil. Així doncs podem dir que la permissivitat del cinema homosexual va començar a augmentar progressivament del 1970 en endavant, fins el punt extrem que als Estats Units el cinema pornogràfic dur gai es va començar a expandir en aquesta etapa. A Espanya, per exemple, directors polèmics com ara Eloy de la Iglesia (amb El diputado) i Pedro Almodóvar (amb La ley del deseo) van lluitar en 7


aquesta període també per poder publicar el seu punt de vista homosexual convertit en cinema ara ja en democràcia espanyola. Aquesta tendència a la permissivitat del cinema gai arreu del món va remarcar-se amb la presentació dins del comunisme cubà de Fresa y chocolate (1993) dels directors Tomás Gutiérrez Alea i Juan Carlos Tabío. Poc a poc, va anar sorgint pel·lícules de qualitat referents a la temàtica homosexual a nivell internacional, com ara Brokeback Mountain (2005) d’Ang Lee, film guanyador de tres Òscars, i Mi nombre es Harvey Milk (2008) del reconegut Gus Van Sant. Els films que tractin la temàtica gai i lèsbica ha anat creixent en els darrers anys fins arribar a l’actualitat. Entre pel·lícules d’homosexuals d’avui dia trobem algunes com Los testigos (2007) d’André Téchiné, Chuecatown (2007) de Juan Flahn o Do començo ao fim (2009) d’Aluizio Abrances. Aquest augment ha estat gràcies a la creixent acceptació per part de la societat en general de la condició de l’homosexualitat, fins el punt d’aprovar els matrimonis del mateix sexe a molts països europeus com ara Espanya, Suècia o Bèlgica. A més, cada any se celebren cèlebres festivals de cinema homosexual arreu del món com ara el Festival Internacional de Cine Lésbico y Gai de Madrid o el Festival Internacional de Cinema Gay i Lèsbic de Miami.

2.3. Sobre els directors 2.3.1. Aluisio Abranches: Do començo ao fim Aluisio Abrances és un director i productor de cinema brasileny qui es va estrenar com a director a Um Copo de Cólera (1999). Després va dirigir també As Tres Marias (2002) i finalment, la pel·lícula analitzada Do començo ao fim (2009). Tot i tenir una carrera professional com a director curta, Abranches també acumula experiència a com assistent

del director a pel·lícules com ara

Presidente por accidente (1988) o Kuarup (1989).

8


2.3.2. Tomás Gutiérrez Alea i Juan Carlos Tabío: Fresa y chocolate D’una

banda,

tenim Tomás Gutiérrez Alea (1928 – 1996), qui probablement va ser el director de cinema més reconegut de Cuba. Les seves pel·lícules tenen una

importància

influència del neorealisme italià i tenen una important influència ja que moltes aborden la temàtica de la Cuba post-revolucionària. Gutiérrez Alea destaca juntament amb altres joves cineastes cubans per la creació del Instituto Cubano de Arte e Indústria Cinematográfico (ICAC), escola que confiava en el cinema com a millor mitjà per difondre la ideologia revolucionària entre la població. Entre les pel·lícules més destacades de Gutiérrez Alea, trobem Historias de la revolución (1960), Muerte de un buròcrata (1966), Memorias del Subdesarrollo (1968) y Fresa y chocolate (1993). D’altra banda, tenim Juan Carlos Tabío (1943 - ), escriptor, guionista i director cubà, qui va començar a treballar a l’ICAC el 1961 com a assistent de director, ajudant de producció, ajudant de càmera, entre d’altres, i finalment, director. A partir d’aquí va començar a dirigir pel·lícules com ara Se permuta (1988), Demasiado miedo a la vida (1993) o la co-direcció amb Gutiérrez Alea a Fresa

y

chocolate

(1994), fins a l’actualitat on com

segueix a

treballant

director

de

cinema. La seva darrera pel·lícula ha estat El cuerno de la abundancia (2008). Tomás Gutiérrez Alea i Juan Carlos Tabío van treballar conjuntament a Fresa y Chocolate (1994) i van repetir co-direcció a 9


Guantanamera (1995), darrera pel·lícula de Gutiérrez Alea abans de passar a millor vida.

2.3.3. Ang Lee: Brokeback Mountain Ang Lee (1954 -) és un director cinema nascut i crescut a Pingtung (Taiwan), però educat als Estats Units. Ang Lee es va graduar el 1975 a la Universitat Nacional d’Arts de Taiwan i a continuació, va marxar als Estats Units per estudiar un grau de Direcció de Teatre a la Universitat d’Illinoirs i un màster de Producció Cinematogràfica a la Universitat de Nova York. Després de treballar com a assistent de direcció d’Spike Lee, va dirigir la seva primera pel·lícula Manos que empujan (1992) i un any després la seva segona, El banquete de boda (1993). A partir d’aquí la seva carrera cinematogràfica va anar augmentant de qualitat any rere any, dirigint films de renom com El tigre y el dragón (2000), Hulk (2003) i finalment

Brokeback

Mountain

(2005),

llargmetratge que li va fer guanyar un Òscar com a millor director. Brokeback Mountain també va guanyar dos Òscars més, millor guió adaptat (Larry McMurtry y Diana Ossana) i millor música original (Gustavo Santaolalla).

2.3.4. Gus van Sant: Mi nombre es Harvey Milk Gus van Sant (1952 - ) és un reconegut director de cinema, escriptor, productor i guionista nord-americà. Van Sant es declara homosexual obertament i per això, aquesta temàtica, juntament amb altres subcultures considerades marginades socialment, han estat freqüentment abordades a la seva filmografia. La primera pel·lícula de Van Sant va ser Mala Noche (1986), però el seu gran èxit com a director no va venir fins a El indomable Will Hunting (1997), film que va rebre 9 nominacions als Òscar i en va 10


guanyar 2: millor guió original, Matt Damon i Ben Affleck, i millor actor secundari: Robin Williams). Després de El indomable Will Hunting, ha dirigit pel·lícules reconegudes com Descubriendo a Forrester (2000), Elephant (2003) –que el va fer guanyar la Palma d’Or al millor director del Festival de Cannes- o Mi nombre es Harvey Milk (2008).

3. Estructura 3.1. Anàlisi dels personatges 11


L'anàlisi dels personatges és, en el cas que ens ocupa, el punt clau per entendre de quina manera es personifica l'homosexualitat en el cinema i per observar si es repeteixen una sèrie d'estereotips al llarg del temps o, pel contrari, es defuig dels estereotips i dels tòpics. A continuació exposem una descripció dels diferents personatges de les pel·lícules analitzades per ordre cronològic, amb l'objectiu d'observar l'evolució i les constants en aquests personatges.

3.1.1. Fresa y Chocolate (1994) Segons Ken Dancyger i Jeff Rusch, “'El moment' és el punt en el qual l'espectador pot unir-se a la història de la pantalla”1. “El moment” de Fresa y Chocolate equival a la seqüència de la gelateria on es coneixen. Aquest és el punt on es presenten les característiques inicials dels personatges. En aquest punt ja podem percebre clarament que el David i el Diego són antagonistes i es complementen mútuament. Per altra banda, el desenllaç de la pel·lícula, en què els dos personatges principals s'abracen, és un punt clau en la seva relació, en tant que és la culminació de l'evolució dels dos personatges. Aquesta abraçada simbolitza l'amistat dels que estan a punt de separar-se, però també el fet que “tots dos van ser víctimes de la intolerància -de la pròpia i de l'aliena– i han perdut davant de la societat”2. Aquesta abraçada, però, mostra sobretot l'evolució dels dos protagonistes cap a la tolerància, en tant que fins llavors el David mai no havia volgut abraçar el Diego. Pel que fa al conjunt de personatges de Fresa y Chocolate, podem classificar-los, d'acord amb les categories dels actants de Greimas de la següent manera:  Subjecte: és el David, en tant que és el protagonista de la història.  Objecte: el trencament dels prejudicis ocasionats per una societat molt rígida, simbolitzada per la tolerància amb Diego i per l'iniciació de David en les relacions sexuals, després d'una

experència traumàtica.

1

K. DANCYGER i J.RUSCH, Alternative scriptwriting; a RESTOM PÉREZ, Marcela Patrícia. “Hacia una teoría de la adaptación: cinco modelos narrativos latinoamericanos”. Dirigida per la Dra. Meri Torras. Tesi Doctoral. Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Filologia Espanyola. 2

VIRIDIANA a RESTOM PÉREZ, Marcela Patrícia. “Hacia una teoría de la adaptación: cinco modelos narrativos latinoamericanos”. Dirigida per la Dra. Meri Torras. Tesi Doctoral. Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Filologia Espanyola.

12


 Destinatari: és el David, perquè obtindrà allò buscat o, en aquest cas, temut (l'objecte).  Donador: és la Nancy, perquè és el personatge que inicia el David en les relacions sexuals.  Ajudant: és el Diego, perquè ajuda al David a trobar allò que busca. En aquest cas, li diu a

la Nancy que iniciï el David en les relacions sexuals.

 Oponent: és el Miguel, perquè constitueix l'obstacle per aconseguir l'objecte i representa els valors de la societat. Mentre que tots els altres personatges són rodons, el Miguel no evoluciona durant la pel·lícula.

Diego i David El cartell que van penjar els cinemes d'Espanya quan es va estrenar la pel·lícula, mostra com es presenten en un principi els dos personatges principals de la pel·lícula: el Diego simbolitza els valors positius, en tant que és un personatge actiu, que pensa, que és culte, crític,

etc.;

mentre

que

el

David

simbolitza els valors negatius, ja que és un personatge passiu que es deixa arrossegar per la societat. Aquests valors contraris

els

converteixen

en

antagonistes a la pel·lícula. Però si bé en un principi representen el binomi bodolent,

al

llarg

de

la

pel·lícula

evolucionen convertint-se en bo-bo (tot i representar sempre valors diferents). Aquest binomi també ve simbolitzat per la maduixa i la xocolata: “la maduixa pot significar segons alguns 'la debilitat ideològica' i l'homosexualitat del Diego, però també la ingenuïtat del David, mentre que la xocolata pot ser interpretada com la sensualitat tropical del Diego, de la seva força eròtica, així com de l'heterosexualitat o el color de la pell del

13


David. Tot i així, del títol se'n determina la seva funció complementària, ja que la maduixa i la xocolata acostumen a combinar-se”3. L'evolució dels dos personatges també es fa evident en el canvi en la manera de vestir: en un principi, el David vesteix més aviat antiquat, amb una vestimenta estreta més pròpia dels 70 que dels 80. En canvi, el Diego vesteix molt més modern i de forma molt més atrevida. Tot i així, de mica en mica el David va tendint cap a una vestimenta més moderna i cap a l'espontaneïtat a l'hora d'actuar. Tot plegat, al mateix temps que progressivament va prenent més consciència del món. Per la seva banda, el Diego es presenta al principi com un home molt afeminat. En aquest moment inicial és molt important el llenguatge gestual, que és molt accentuat en el cas d'aquest personatge. De fet, la caracterització del Diego respòn a l'estereotip de l'homosexual refinat, amb molta sensibilitat artística, afeminat i molt amanerat. Però, si bé aquesta caracterització és constant durant tota la pel·lícula, va perdent força cap el final, quan l'espectador no percep tant la importància de la seva homosexualitat com la de la seva marginació per la seva condició d'homosexual i de disident. Això es fa evident, sobretot, quan el Diego explica que va estar a la UMAP4 i que va voler ser mestre però la Revolució no li ho va permetre. Respecte Diego cal destacar també que és un personatge molt format, en contraposició amb la ignorància del David, i que té la casa plena de detalls, de llibres i d'elements que van en contra de la revolució (fet que s'encarrega de fer notar l'enunciador extern). L'evolució dels dos personatges es fa del tot evident a la seqüència final, en què els dos tornen a menjar gelat i el David imita el Diego. Aquesta seqüència vol mostrar explícitament l'evolució, comparant el principi amb el final5. Les dones: Nancy 3

RESTOM PÉREZ, Marcela Patrícia. “Hacia una teoría de la adaptación: cinco modelos narrativos latinoamericanos”. Dirigida per la Dra. Meri Torras. Tesi Doctoral. Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Filologia Espanyola. 4 Les Unidades Militares de Ayuda a la Producción (UMAP) van ser camps de treballs forçats que van existir a Cuba entre el 1965 i el 1968 i on hi anaven els homes en edat militar que eren rebutjats a les Fuerzas Armadas Revolucionarias per la seva condició d'homosexuals. 5 Vegeu l'exemple 1 de l'apartat de temporalitat (CD).

14


Com mencionat

hem anteriorment,

segons les categories dels actants de Greimas, la Nancy és la donadora del relat perquè exercirà de catalitzadora sexual, però també permet la profundització en l'amistat entre el Diego i el David. És veïna i amiga del Diego i és una dona plena de contradiccions: “estima la vida, però intenta suicidar-se; està dotada de bon humor, encara que el seu passat deixa entreveure una frustració; és una dona madura (interpretada per Mirtha Ibarra), que posseeix el físic d'una joveneta; pícara en el seu tracte amb el David però vulnerable sentimentalment”6. Ella i la Vivian, la novia inicial del David, són les dues úniques dones del relat i ambdues, un cop s'han lliurat sexualment, busquen mecanismes de purificació. D'aquesta manera, l'espectador percep que la repressió està més integrada en les dones que en els homes. Tot i així, malgrat que la Nancy és un personatge que s'oposa a la societat, és en certa mesura hipòcrita, ja que duu a terme moltes accions que es consideren pecat i tot seguit resa sense parar per purificar-se. Miguel Segons les categories de Greimas, Miguel és l'oponent del relat. La seva única funció a la pel·lícula és

la

de

representar

el

convencionalisme i els valors caducs de la revolució. S'oposa a l'homosexualitat i té por de tot el que vingui de l'exterior perquè pot suposar una amenaça pel comunisme.

6

RESTOM PÉREZ, Marcela Patrícia, op. Cit.

15


Al principi, aquest personatge és molt amic del David i el vol fer servir per denunciar el Diego, però mentre que el Miguel no evoluciona al llarg de la pel·lícula, el David sí que ho fa (cap a la tolerància), fet que fa que s'allunyi del Miguel, que és el símbol de la intolerància. Com a representant de l'homofòbia, el Miguel és caracteritzat com un personatge extremadament masculí i viril, fet que a vegades fa pensar a l'espectador que porta una armadura per ocultar la seva veritable debilitat.

3.1.2. Brokeback Mountain (2005) Cal destacar que, si bé a Fresa y Chocolate s'expliquen els antecedents del per què el David i la Nancy són així però no per què el Diego és homosexual, a Brokeback Mountain, amb les converses sobre els seus pares els dos personatges, s'insinua un per què de la seva homosexualitat i de les seves pors.

D'acord amb les categories de Greimas, podem establir els següents rols actancials pels diferents personatges: 

Subjecte: Ennis Del Mar. És el protagonista de la història.

Objecte: la llibertat és el que busquen tant l'Ennis com el Jack, malgrat que el Jack n'és més conscient que no pas l'ennis.

Donador: La natura és el que ofereix a l'Ennis i al Jack l'espai de llibertat.

Destinatari: Ennis Del Mar i Jack Twist. Són els que momentàniament reben la llibertat,

però al final de la pel·lícula venç l'oponent, que és la societat.

Oponent: La societat, representada per la ciutat i per les dones de l'Ennis i del Jack.

Ajudant: Jack Twist. És el que incita l'Ennis a buscar la llibertat i el que fa que fialment se

n'adoni que la llibertat té un preu que es paga de totes formes.

En termes globals, podem dir que en aquesta pel·lícula els dos personatges homosexuals ja no són gens afeminats, sinó tot el contrari: són homes molt masculins i virils que en un principi no accepten la seva homosexualitat. Tot i així, el Jack és el que té un paper més pròxim a la dona dins de la relació (si prenem les relacions heterosexuals com a referència) i de fet és el que insisteix a mantenir una relació amb normalitat amb l'Ennis. 16


Ennis Del Mar Podríem definir el personatge de l'Ennis com un estoic, és a dir, és caracteritzat com una persona que es mostra indiferent envers els plaers i els dolors externs i que dóna poca importància als seus desitjos. Segons els estoics, el cosmos està governat per una llei universal que determina el destí, de manera que l'home no pot controlar les situacions i no té cap més remei que resignar-se. Així doncs, els estoics consideren, tal com ho considera l'Ennis, que ells no poden decidir sobre el curs de la seva vida, i que en front de l'esdevenir que contradiu els seus desitjos no poden fer res més que resignar-se. El personatge de l'Ennis és un personatge de poques paraules, que coneixem bàsicament a través dels seus actes. Mentre que el Jack no hi veu cap problema en ajuntar-se i viure junts, l'Ennis és més racional i considera que la societat els podria arribar a fer molt mal perquè la dent de l'època és molt conservadora. Aquesta creença, es deu, en gran mesura, a una experiència del seu passat, quan el pare li va mostrar com havien assassinat un home homosexual apallissant-lo. Amb això, el seu pare volia advertir-lo que si tenia desitjos homosexuals acabaria com aquell home. Per altra banda, cal remarcar que l'Ennis explica que va perdre els seus pares en un accident de cotze quan era jove i que va créixer amb el seu germà gran i la seva germana. Aquest fet condicionarà la seva vida i el seu caràcter. L'Ennis Del Mar està caracteritzat com un home molt masculí i viril, que en un principi rebutja la seva pròpia homosexualitat (fet que mostra que ell mateix té molt interioritzats els valors conservadors de la societat). Cal dir que aquesta caracterització de l'homosexual viril i masculí que no accepta la seva tendència sexual també respòn a uns estereotips molt presents a la societat. Malgrat que al final de la pel·lícula qui mor a causa de la seva homosexualitat és el Jack, és l'Ennis qui se'ns presenta com la veritable víctima, ja que finalment, per ser incapaç de lluitar pels seus desitjos es queda sol: sense una relació convencional amb la seva dona i sense una relació desitjada amb el Jack.

17


Jack Twist Aquest personatge és molt més parlador i és el personatge més actiu de la pel·lícula, el que promou el canvi i lluita pel que vol, sense resignar-se a l'esdevenir inexorable de les coses. Tot i així, cal tenir en compte que ell també acaba pres d'una relació convencional amb la seva dona, el seu fill i els seus sogres. Li costa molt més que a l'Ennis reprimir els seus impulsos i és per això que també li costa més mantenir la seva vida de casat que li imposa la societat conservadora (està casat només per diners). Així mateix, mentre que l'Ennis només manté relacions sexuals amb el Jack, aquest busca altres vàlvules d'escapament pel seu desig i, per exemple, sovint va a Mèxic per mantenir relacions amb prostituts. Tot i que el Jack lluita per aconseguir el que vol, mai ho aconsegueix. Ell mateix, en un moment de la pel·lícula diu: “nothin never come to my hand the right way”. Finalment, quan l'Ennis sospita que hi ha gent que coneix la seva homosexualitat, el Jack li assegura que no, però el cert és que el Jack acaba morint. Diuen que és un accident, però queda l'ambigüetat que potser l'han assassinat per la seva condició d'homosexual.

Oposició dels personatges Podríem dir que l'Ennis Del Mar

és

el

principal

protagonista i que el Jack Twist

actua

antagonista.

com

a

D'aquesta

manera, la parella simbolitza els pols oposats: a l'Ennis li agrada estar sol, mentre que el Jack necessita gent al seu voltant; l'Ennis és un gran estalviador, mentre que el Jack s'ha casat per diners; l'Ennis és un estoic que accepta amb resignació la seva vida, mentre que el Jack proposa constantment el canvi. En resum, ambdós personatges representen dues maneres diferents de viure l'homosexualitat: resignar-se a la repressió que imposa la societat o lluitar per ser lliures. 18


En qualsevol cas, ambdós personatges evolucionen al llarg de la pel·lícula en el sentit que en un principi cap dels dos reconeixia la seva homosexualitat i al final acaben admetent-la. Podem dir que en un principi la repressió exterior esdevé per a ells una repressió també interior. A més, al principi mai no parlen de les relacions que mantenen, i quan ho fan acaben discutint. Això simbolitza la impossibilitat del seu amor, que mai passarà de les relacions sexuals. És important remarcar el fet que els dos personatges siguin caracteritzats com a cowboys, en tant que l'estereotip del cowboy és el d'un home fort, molt masculí i viril i un representant de cap a peus dels valors conservadors de la societat. En el cas de Brokeback Mountain, aquesta caracterització permet mostrar amb més claredat el conflicte interior dels personatges, més enllà del conflicte amb la resta de la societat.

Les dones Les dones que apareixen a Brokeback Mountain equivaldrien al rol actancial d'oponent en el sentit que el casament amb elles és fruit d'una imposició de la societat. Per tant, a grans trets hem de dir que l'oponent és la societat, que és la que impedeix que els dos amants vagin a viure junts i fa que hagin de mantenir en secret la seva relació. Per una part trobem l'Alma Beers, que és l'esposa de l'Ennis. És una dona baixeta, prima, rossa, que vesteix de manera

molt

d'aparença

dèbil.

clàssica Ella

i és

conscient de la relació entre els dos homes perquè els veu petonejant-se, però mai no diu res per por a l'abandonament. És quan es divorcien que li confesa a l'Ennis que ho sap. A partir de llavors l'Ennis es nega a tornar-la a veure. Per altra banda, trobem la Lureen, que és l'esposa del Jack. És una dona molt atractiva i amb molts diners, degut al negoci de màquines del seu pare. És en definitiva, el prototip de noia que, d'acord amb les convencions socials, tot 19


home voldria per ell. Quan al final de la pel·lícula l'Ennis truca per preguntar-li què li ha passat al Jack, el seu to fa pensar que la Laureen ja ho coneixia tot sobre la relació dels dos homes. En conclusió, la repressió es manifesta des del silenci, tant per part de les dones com per part d'ells mateixos a l'hora de parlar sobre la seva relació. La mostra està en el fet que quan trenquen aquest silenci, sempre acaben discutint. L'espectador s'emporta la idea, doncs, que la llibertat té un preu. 3.1.3. Mi nombre es Harvey Milk (2008) Segons les categories de Greimas, a Mi nombre es Harvey Milk hi trobem els següents rols actancials: 

Subjecte: el Harvey és el subjecte i protagonista de la història.

Objecte: l'objecte de la pel·lícula és l'esperança que necessita el movimant gay.

Donador: és el Harvey, que amb les fites que aconsegueix, aporta esperança al moviment i,

de fet, evita alguns suïcidis.

Destinatari: el moviment gai és el destinatari d'aquesta esperança.

Oponent: a grans trets, l'oponent està constituït pels valors conservadors i homòfobs de la

societat, aquests estan personificats pels polítics Anita

Bryan i Dan Brown, que finalment

acabarà assassinant el Harvey.

Cal puntualitzar que en aquesta pel·lícula els personatges tampoc són efeminats, sinó més pròxims a la masculinitat. Tot i així, quan hi apareix algun personatge molt amanerat que respon als estereotips que hi ha a la ment de la gent, es fa per emfatitzar la seva vulnerabilitat.

Harvey La seva evolució al llarg de la pel·lícula és molt evident i passa per tres fases bàsiques: En un principi, no ha sortit de l'armari, vesteix molt clàssic, va amb traju i engominat, és molt formal, etc. Quan marxa amb l'Scott cap a San Francisco es deix els cabells llargs, va amb barba i vesteix molt més informal, amb texans i samarreta. Finalment, tornarà a l'estètica formal del principi amb la voluntat de no accentuar les seves diferències amb la resta de la gent pel fet de ser

20


homosexual. D'acord amb aquesta evolució, a petita escala podríem dir que ell és el destinatari de la seguretat que li dóna l'Scott. El Harvey és caracteritzat com una persona segura de si mateix, amb les idees clares, lluitador i amb molta sensibilitat artísitica. Un exemple és que és un gran amant de l'òpera, element que esdevé un leit-motiv durant tota la pel·lícula. Aquest personatge és un símbol per l'esperança i ell n'és conscient: anteposa el moviment per davant de la persona i és conscient que pot morir en qualsevol moment (de fet, per això fa la gravació sobre la qual s'articula tota la pel·lícula). Ell s'enfronta a aquesta mort que és conscient que li espera precissament perquè creu que és més important el moviment que la seva pròpia vida.

Scott

L'Scott, la primera parella del Harvey que apareix a la pel·lícula, és molt més informal i jove que el Harvey. A diferència del protagonista, l'Scott ja ha sortit de l'armari i li diu al Harvey que ell també hauria de fer-ho. És l'oposició

més evident

als valors

convencionals, però, a diferència del Harvey, ell prioritza l'individu per sobre del moviment i és per això que es cansa de la vida del Harvey. És, per una banda l'antagonista del Harvey i, al mateix temps, el donador de la seguretat que necessita el Harvey per iniciar la seva tasca.

Jack Quan l'Scott deixa el Harvey, aquest comença a sortir amb el Jack. És un personatge totalment oposat a l'Scott: és molt efeminat, idolatra el Harvey, és molt insegur de sí mateix i creu que l'ataquen constantment. 21


Els altres components del moviment no el suporten, precisament per la inseguretat que desprèn i per la gran exageració dels seus gestos i del seu caràcter. De fet, és el personatge més estereotipat de la pel·lícula. Finalment, aquest personatge es suïcidarà, fet que mostra la seva debilitat.

Les dones: Diane La Diane és la directora de campanya del Harvey. És una noia i vesteix de manera moderna, més aviat bohèmia i porta un pentinat força extremat. Quan arriba, els companys del Harvey la rebutgen per ser dona, ja que identifiquen les dones amb el convencionalisme i el rebuig, tal com passava a les dues pel·lícules que hem comentat anteriorment. El Harvey els diu als seus companys que és una dona que li agraden les dones i que això és “estrany”. Aquest comentari mostra que les relacions homosexuals entre dones encara eren més ocultes a l'època dins de la societat, ja que, com hem comentat anteriorment, estaven encara més sotmeses als valors morals de la societat. De mica en mica aquest personatge serà acceptat pels seus propis mèrits: els seus mèrits personals fan que deixin de pensar en ella com a “dona” per pensar en ella com a “persona”.

Dan Brown

Aquest personatge és l'oponent i és el personatge que matarà el Harvey. Està caracteritzat amb una vida convencional, casat amb una dona, amb una filla batejada, etc. A més, vesteix de manera convencional. Ell també és una víctima de la societat, en tant que el que li demana la societat està a un nivell que a ell li costa molt assolir. Se'ns presenta com un personatge molt dèbil. Per exemple, en una escena apareix despullat al sofà, simbolitzant que només quan es “vesteix” té força. A més, mai no aconsegueix les coses pels seus propis mèrits, sinó pels actes dels 22


altres. La mostra és que constantment necessita el suport del Harvey per tirar endavant les seves propostes. Finalment, mata el Harvey Milk per gelos, pel fet que és capaç d'aconseguir tots els objectius que es proposa. 3.1.4. Do començo ao fim (2009) D'acord amb les categories de Greimas, podríem classificar els personatges de Do començo ao fim en els següents rols actancials: 

Subjecte: Tomaso. És el protagonista de la història, que de fet narra els seus records.

Objecte: Felicitat. Els dos personatges principals busquen la felicitat.

Ajudant: Julieta (mare). Tot i que és percebuda pel Tomaso i el Francisco com l'oponent, en realitat l'espectador la percep com l'ajudant.

Oponent: la dificultat bàsica que troben els dos personatges és la distància entre ells, ocasionada pel fet que el Tomaso ha de marxar a Rússia.

Donador: la família, que sempre estan d'acord amb allò que fa feliços al Francisco i al

Tomaso, i, en gran mesura, també ho és el Francisco

envers el Tomaso. 

Destinatari: el destinatari principal és el Tomaso, però el Francisco també se'n beneficia

d'aquesta felicitat.

Tomaso És el narrador de la història. Comença explicant que quan va néixer va trigar molt a obrir els ulls, però quan els va obrir el primer que va veure va ser el Francisco. Això marcarà la seva relació amb el seu germà i, de fet, el Tomaso idolatra el Francisco ja des de petits: durant la infància, el Tomaso sempre intenta cridar l'atenció del Francisco i quan són més grans aquesta necessitat que el Francisco estigui per ell es converteix en gelosia. El Tomaso és caracteritzat com un nen innocent, dèbil, de pell molt blanca i que constantment és el centre d'atenció de tothom. Necessita sentir-se protegit sempre: tant per la mare com pel Francisco. Una frase clau a la pel·lícula es produeix quan el Tomaso li diu al Francisco que se l'estima perquè mai podran acusar-los per aquest amor i perquè

23


per entendre aquest amor cal capgirar el món. Aquesta frase resumeix el sentit global de la pel·lícula. Però aquest amor troba la seva principal dificultat quan el Tomaso ha de marxar a Rússia per entrenar per les Olimpíades. En un principi no vol marxar perquè no es vol separar del Francisco, però finalment marxa. De totes maneres, a Rússia no serà capaç de relacionar-se amb ningú.

Francico És el germà gran del Tomaso. Des de petits li encanta sentir-se admirat pel Tomaso i sentir que ell protegeix el seu germà petit. De fet, quan

mantenen

les

primeres

relacions sexuals, li diu al Tomaso que l'estima perquè el Tomaso necessita amor i perquè el fa sentir un heroi. Està caracteritzat com un nen més fort i independent que el Tomaso i de pell més fosca i moreno. El fet que és més independent que el Tomaso es mostra perquè quan proposen al seu germà petit marxar a Rússia ell l'anima i, un cop ha marxat, el Francisco està deprimit, però enlloc de quedar-se a casa surt de festa i coneix una noia. Amb aquesta noia comencen a apropar-se cada cop més, però quan estan a punt de mantenir relacions ell li diu que no ho pot fer. La noia li veu l'anell i entén que hi ha algú altre. Finalment, el Francisco anirà a buscar el Tomaso a Rússia.

Julieta (mare)

La mare del Tomaso i el Francisco apareix divinitzada durant

tota la

pel·lícula. És representada com una dona jove, atractiva, carinyosa, dolça, etc., fent referència a l'estereotip de la 24


mare afectiva dels homes homosexuals i a la bona relació entre les mares i els fills homosexuals, més que no pas entre els pares i els fills homosexuals. El primer cop que apareix va vestida de blanc, la imatge està sobreexposada i comencen a sonar violins mentre la imatge està relentitzada. El fet que es vesteixi de blanc es mantindrà durant tota la pel·lícula, excepte quan, després que hagi mort, el Tomaso se la imagina banyant-se amb els dos germans a la platja. En aquest moment, la Julieta porta un banyador negre7. Si bé la mare és percebuda pels dos germans com l'oponent, perquè fins que ella no mor no consumen la seva relació sexual. De fet, la veu en off del Tomaso reconeix que la mort de la seva mare va ser en certa mesura alliberadora. Però en realitat, l'espectador ha d'entendre la mare com l'ajudant, perquè malgrat que és conscient que l'amor dels seus fills sobrepassa els límits del que socialment és acceptat com a normal, ella els deixa fer. Ho veiem en els següents exemples: En primer lloc, al principi de la pel·lícual el Tomaso explica que va tribar molt a obrir els ulls quan va néixer, però que la seva mare mai no es va preocupar i diu que va ser en aquells primers dies que el Tomaso va aprendre el que era el “lliure albir”8. Més endavant, la mare li diu al Francisco que tot a la vida té dues cares: una de bona i una de dolenta, i que a vegades només volem veure una de les dues. Aquesta conversa és una metàfora del fet que, per una banda, és molt positiu que els dos germans es portin tan bé, però, per l'altra, no poden ignorar que aquesta relació va més enllà d'això. Malgrat que això respon al fet que la mare li està insinuant que, d'acord amb el que la societat considera, això és negatiu (és incest), no li diu explícitament cap a on hauria d'anar. Finalment, un altre exemple es produeix quan el pare del Francisco, el Pedro, li diu a la Julieta si no creu que els haurien de dir alguna cosa i ella diu que, malgrat que està preocupada per aquesta qüestió, fer-ho seria massa ruïnós, fet que mostra que la mare els permet tot allò que els faci feliços.

7 8

Vegeu axiologia. “LLIURE ALBIR: Facultat de la voluntat per decidir lliurement. El lliure albir es distingeix de la llibertat en el fet que aquesta és orientada al bé, mentre que el lliure albir és la capacitat de decidir independentment dels valors de la cosa elegida.” (ENCICLOPÈDIA CATALANA)

25


Les dones A banda de la mare, la noia de la discoteca que coneix el Francisco, desperta, en un principi, antipatia a l'espectador perquè va molt decidida a aconseguir directament el que vol: mantenir relacions amb el Francisco sense ni tan sols conèixer-lo. Després, però, quan veu l'aliança del Francisco i no li posa cap entrebanc, sinó que l'entén de seguida, l'espectador sent simpatia per ella en el sentit que admira la seva empatia. Podem dir, doncs, que el paper de la noia de la discoteca és, principalment, actuar de mirall de l'espectador, és a dir, de la societat. 3.1.5. El programa narratiu de Greimas a través dels personatges En termes globals, a partir de les pel·lícules analitzades veiem que a totes hi ha dos personatges principals, el protagonista i l'antagonista, que es coneixen al principi del film: el David i el Diego a una terrassa, l'Ennis i el Jack a la muntanya de Brokeback, el Harvey i l'Scott al metro i el Francisco i el Tomaso a l'hospital quan neix el Tomaso. A més, sempre n'hi ha un que actua de contrapunt l'altre, ja sigui oposant heterosexualitat i homosexualitat o bé exposant dues maneres diferents de viure l'homosexualitat. Així ho veiem a la següent taula: PROTAGONISTA

ANTAGONISTA

David → heterosexual, valors conservadors.

Diego → homosexual, valors progressistes.

Ennis → homosexual resignat a la seva vida Jack Twist → homosexual que lluita pel canvi. convencional. Harvey (primera part) → homosexual que no ha sortit de l'armari. Harvey (segona part) → homosexual que lluita pels drets homosexuals sense accentuar les diferències.

Scott → homosexual declarat. Jack → homosexual que és dèbil per lluitar i que accentua les seves diferències amb la manera de comportar-se.

Tomaso → homosexual dependent, que idolatra Francisco → homosexual independent que li i necessita protecció. agrada sentir-se admirat i protegit. Per altra banda, podem observar que en les pel·lícules més antigues (principalment a Fresa y Chocolate), els personatges exageren el seu comportament afeminat i sobreactuat, seguint els estereotips presents a la societat, mentre que a les altres pel·lícules els personatges tenen comportaments molt masculinitzats, com qualsevol altre home heterosexual, defugint dels tòpics. Cal dir, però, que a Mi nombre es Harvey Milk el Jack sí que és molt afeminat i estravagant, però el 26


personatge queda ridiculitzat (de fet, no cau bé a ningú) i es presenta com una persona dèbil i poc intel·ligent9. En relació amb això, cal dir que, independentment que es mostrin més afeminats o més masculinitzats, sempre hi ha un dels membres de la parella que actua com l'equivalent a la dona en una relació heterosexual, és a dir, que d'alguna manera no s'han deslliurat del tot de les influències de les convencions de la societat. Per exemple, a Brokeback Mountain, l'equivalent a la dona seria el Jack, mentre que l'Ennis, representat com a més viril, seria l'equivalent a l'home. Per altra banda, cal dir que a Brokeback Mountain i a Do començo ao fim s'insinua una explicació del per què de l'homosexualitat dels personatges a partir de les seves experiències familiars. En canvi, a Fresa y Chocolate i a Mi nombre es Harvey Milk això no queda plasmat perquè en aquests dos casos no és tan important explicar que l'homosexualitat és un fet natural com explicar la marginació que han hagut de patir els homosexuals i la lluita que han hagut de dur a terme. Tot i així, cal dir que quan a Fresa y Chocolate el David li pregunta al Diego per què és homosexual i el Diego no li dóna cap explicació concreta, es vol fer entendre que l'homosexualitat és una cosa natural i que, per tant, no té explicació (o té la mateixa que ser heterosexual). Amb tot, podem abstreure un programa narratiu comú que es repeteix a totes les pel·lícules, independentment de l'època en què van ser rodades. D'aquesta manera, d'acord amb les categories de Greimas, podem dir que el subjecte sempre és el protagonista i que l'objecte és sempre la llibertat en un sentit ampli (incloent-hi la felicitat, l'esperança, etc.). Per altra banda, l'oponent és sempre la societat i, en relació amb aquesta, l'homofòbia; mentre que l'ajudant acostuma a ser l'antagonista i, en alguna ocasió, les dones, com és el cas de Mi nombre es Harvey Milk i de Do començo ao fim. Finalment, el destinador pot ser el mateix ajudant o la parella antagonista, mentre que el destinatari és sempre el protagonista, excepte en el cas de Mi nombre es Harvey Milk, en què el destinatari és el moviment gai en el seu conjunt, seguint en la línia d'anteposar el moviment per sobre de la persona. En resum, els rols actancials del conjunt de les pel·lícules analitzades segueixen el següent esquema:

9

Vegis quadrat semiòtic a Axiologia.

27


Dones Antagonista

Homofòbia Protagonista homosexual

Societat

AJUDANT --------------------- SUBJECTE ------------------------------------- OPONENT DESTINADOR ---------------- OBJECTE ----------------------------------- DESTINATARI Dones

Llibertat

Protagonista homosexual

Antagonista

Moviment gai

28


3.2. Axiologia Tota producció cinematogràfica conté uns valors i judicis valoratius, ja siguin més o menys evidents. Els personatges, les tècniques cinematogràfiques o la perspectiva narrativa són elements essencials per analitzar una pel·lícula, però segons el valor axiològic d’aquesta l’espectador visualitzarà el film des d’una vessant o una altra. Segons Greimas, l’espectador percep els elements d’una obra com ara són els personatges, els esdeveniments, les accions o els espais, i en canvi, aquest mateix espectador infereix els valors i els temes de la pel·lícula. En aquest sentit, Greimas explica el sistema de valors a través d’una figura senzilla com és un quadrat. Greimas pren el concepte de “quadrat lògic” d’Aristòtil i el transforma en el “quadrat semiòtic”. Aquesta forma li serveix per construir un sistema significatiu a partir d’un terme de valors. Aquest terme es composa del que Greimas anomena categories. El quadrat semiòtic és l’estructura fonamental de la significació, en el sentit que és la representació visual de les articulacions possibles d’una categoria sèmica. D’aquesta manera, s’organitza un univers de sentit a partir d’un concepte de relacions contràries, contradictòries, sub-contràries i de deixis. En el nostre cas, hem aplicat el concepte del quadrat semiòtic de Greimas al concepte de sexualitat. CONTRARIS HERMAFROFIT FEMENÍ

DEIXIS

DEIXIS

MASCULÍ

NO-FEMENÍ

NO-MASCULÍ ÀNGEL SUB-CONTRARIS 29


En aquest quadrat semiòtic podem veure exemplificats els diferents valors referents a l’homosexualitat: 1. En primer lloc, tenim com a contraris: masculí i femení, i com a sub-contraris: nomasculí i no-femení. 2. En segon lloc, s’estableixen deixis entre masculí i no-femení i entre femení i no-masculí. 3. Finalment, trobem una relació de contradictoris entre masculí i nomasculí i entre femení i no-femení.

Basant-nos en la concepció de Greimas d’inferència de valors i temes per part de l’espectador, podem extreure’n diversos de les pel·lícules analitzades en el nostre cas.

3.2.1. Valors 3.2.1.1. Llibertat La llibertat és un valor present en les quatre pel·lícules analitzades ja que aquesta és la meta màxima de la figura homosexual. Els protagonistes gais dels quatre films busquen sempre el poder mostrar la seva sexualitat lliurement en una societat que difícilment ho accepta. Així trobem que a Brokeback Mountain, Ennis i Jack porten una relació homosexual secreta que només poden viure en llibertat quan són a l’espai de la muntanya. De la mateixa manera, a Fresa y chocolate, Diego es

queixa

constantment

de

l’opressió social que pateix per ser homosexual i per aquest motiu precisament al final ha de marxar del país per poder desenvolupar la seva carrera política lliurement. També, en Harvey de Harvey Milk basa la seva vida en una lluita per la llibertat i els drets homosexuals. I finalment, a Do començo ao fim, els dos germans Tomaso i Francisco es marquen com a finalitat també poder viure el seu amor homosexual i incest en llibertat. 30


Aquest valor de llibertat pren un paper axiològic especialment rellevant a Brokeback Mountain. El propi títol de la pel·lícula és un crit de la llibertat ja que és precisament i únicament a la muntanya de Brokeback on Ennis i Jack poden gaudir del seu amor homosexual lliurement. Des de la segona seqüència del llargmetratge, podem començar a veure com Brokeback des de l’inici fins al final serà l’espai que els dos protagonistes sentiran com més seu. La muntanya pren una simbologia d’espai sagrat i pur on podran desenvolupar les seves personalitats i la seva sexualitat amb llibertat i naturalitat. A Brokeback és on Ennis i Jack descobreixen la seva homosexualitat gràcies l’un a l’altre i on es mostren tal qual són sense por a ser rebutjats per una societat que oprimeix aquesta llibertat sexual. Cal tenir en compte que inicialment se situa l’espectador al 1963 a Wyoming (Estats Units) i en aquella època l’homosexualitat no era encara acceptada socialment. Brokeback Mountain es presenta com un espai natural, rodejat de fauna i flora, on els dos protagonistes troben la seva estreta connexió amb el seu entorn, una relació només assolible en un espai de llibertat. Aquest fet es veu realçat per la idea que es banyen i segueixen els seus rituals d’higiene personal al riu totalment despullats i sense cap vergonya per mostrar la seva nuesa. Des el punt de vista de l’espectador, a Brokeback només hi són Ennis, Jack i el seu amor. A mesura que la pel·lícula va avançant la muntanya anirà prenent cada cop més la importància simbòlica de llibertat. Jack i Ennis tenen una vida matrimonial que no desitgen, que no els permet mostrar la seva sexualitat lliurement, i per poder relaxar-se i gaudir del seu amor homosexual han d’escapar els caps de setmana sempre a Brokeback Mountain. La seva relació, tot i ser molt intensa i passional, no es mostrarà mai fora d’aquest espai. La muntanya Brokeback es convertirà mica en mica en el seu refugi fins al final de la pel·lícula. La seqüència 20, una de les darreres de la pel·lícula té una especial simbologia en aquest sentit. Aquesta seqüència presenta a més un indici, ja que Jack afirma que està convençut que ningú sospita la seva homosexualitat, i contràriament és precisament ell qui és assassinat al final del film per 31


aquesta sexualitat. A Brokeback pot dir el que pensa sense necessitat d’haver-se d’amagar, però això al final li passarà factura. 10 A més, la idea de Brokeback Mountain com a espai de llibertat es veu reforçada pel fet que aquest emplaçament és fictici. D’aquí es pot deduir que la llibertat homosexual que Ennis i Jack tant desitgen és fantàstica, irreal, impossible. D’altra banda, també cal destacar l’aparició de Ciudad de México, ciutat que visita Jack a la seqüència 20 del film després que Ennis i la seva dona Alma s’hagin divorciat i tot i això encara no puguin mostrar el seu amor lliurement. En aquest sentit, apareix Mèxic com a lloc de llibertinatge, ja que Jack va allà en cerca de favors sexuals, i com a escapatòria, perquè és un país on tot és permissible a comparació amb els Estats Units on els dos protagonistes resideixen.

3.2.1.2. Religiositat La religiositat és també un valor molt present a les quatre pel·lícules, tot i que no de manera equitativa. En general, a les pel·lícules analitzades, a excepció de Fresas y chocolate es presenta la religiositat, i per extensió la institució de l’Església com a opressora d’aquesta llibertat que cerquen tots els personatges homosexuals. La religió més pura, pròpia del conservadorisme, no ha acceptat mai les relacions homosexuals, de fet aquesta és una concepció encara vigent avui dia. En primer lloc, a Brokeback Mountain, veiem com els dos protagonistes en el seu moment del casament ho fan a través de l’Església i la religió cristiana, en cap cas es tracta d’un casament únicament civil. En segon lloc, a Fresa y chocolate, trobem una constant aparició d’elements religiosos amb una simbologia especial que es detallarà a continuació. En tercer lloc, a Mi nombre es Harvey Milk, trobem que els principals líders polítics de l’oposició de Harvey són conservadors i per tant, cristians. D’una banda, tenim com a oposició a l’Ajuntament a Dan Brown, qui té com a principals votants la comunitat irlandesa, que és molt catòlica. D’altra banda, com a oposició a nivell estatal, tenim a Anita Bryant, qui

10

Vegeu CD (Axiologia, exemple 1)

32


en una de les seves campanyes presenta una proposta contra l’acceptació dels homosexuals. Finalment, a Do començo ao fim, trobem la figura de la mare de Tomaso i Francisco presenta com a figura impol·luta gairebé divinitzada.

La religiositat té un especial significat a Fresa y chocolate. D’una banda, se’ns presenta la figura de Diego, l’homosexual del film, qui a l’inici de la pel·lícula té el seu pis decorat amb símbols i imatges religioses i també encoratja al seu amic Germán –també homosexual- a treballar en les seves escultures religioses. En canvi, cap a la meitat del llargmetratge, a la seqüència 8, després que la relació d’amistat entre Diego i el revolucionari David s’hagi fet més estreta, Germán en un atac de ràbia trenca aquestes figures i les esmicola en trossos molt petits, fet que dóna una imatge decadent d’aquest trencament amb la religiositat, que no deixa als gais viure la seva sexualitat lliurement en societat. D’altra banda, trobem el personatge de Nancy, qui és catòlica practicant, tot i que després dugui a terme actes considerats pecats per la religió cristiana. Veiem que Nancy resa sempre a la petita representació de Santa Bàrbara que té al seu pis abans i després d’haver fet una acció que ella considera un pecat i per la qual s’ha de disculpar com ara el tràfic il·legal o l’enamorament que sent cap a David. Així ho veiem exemplificat a aquesta escena de la seqüència 7. 11 En aquesta vessant religiosa de Nancy, veiem com ella –a la seqüència 14- decideix consultar un vident extremadament religiós –qui

11

Vegeu CD (Axiologia, exemple 2)

33


té el seu espai ple de creus cristianes i imatges de Jesús i la Verge- per explicar-li els seus problemes i consultar-li el seu futur.

3.2.1.3. Importància de la imatge exterior La imatge exterior és molt important per als personatges homosexuals de les pel·lícules analitzades. Aquesta rellevància de l’aspecte físic queda sobretot palès a Fresa y chocolate i Mi nombre es Harvey Milk. D’una

banda,

Diego,

el personatge

homosexual

de

Fresa y chocolate, el protagonista de tots

els

films

analitzats que té més deixos efeminats, és una persona que cuida de la seva imatge molt. Diego procura colors que li afavoreixin com ara el lila o blau cel, porta el cabell sempre engominat cap enrere i la barba i la pell ben cuidades. D’altra banda, és en el personatge de Harvey de Mi nombre es Harvey Milk que veiem la importància de l’aspecte exterior elevat en el seu màxim exponent. Harvey canvia el seu aspecte al llarg de la pel·lícula. Inicialment, quan encara no ha declarat a la societat la seva homosexualitat, Harvey vesteix molt formal, amb el cabell curt i molt engominat, mentre que l’Scott, el que serà el seu company de pis i qui és homosexual declarat, vesteix informal i amb el cabell més llarg. Després d’una conversa amb l’Scott sobre l’aspecte físic, Harvey en sentir-se un homosexual antiquat, decideix declarar obertament la seva condició d’homosexual i vestir com sí res. Aleshores, Harvey comença a deixar-se el cabell més llarg i vestir de manera informal com l’Scott. De totes maneres, a la seqüència 9, quan Harvey s’inicia en la seva carrera política, de nou torna a vestir de manera formal i amb americana, per tal

34


de

no

desentonar

al

costat

dels

altres

polítics.

3.2.2. Temes 3.2.2.1. Homosexualitat L’homosexualitat és evidentment el tema principal dels films seleccionats. A totes elles apareix la figura de l’homosexual, tot i que no sempre es tracta d’una parella protagonista. Trobem parelles gais protagonistes a Do començo ao film i Brokeback Mountain, però no en el cas de Mi nombre es Harvey Milk –qui té dues parelles- ni Fresa y chocolate –on un dels dos protagonistes és heterosexual-. Generalment, tots els personatges homosexuals de les pel·lícules presenten un seguit de trets comuns –de fet, tenen més punts propis de la categoria “femení” del quadrat semiòtic de Greimas- que perfilen un tractament de la temàtica gai específic. Primerament, trobem certa sensibilitat femenina com a principal característica. Tomaso, Francisco, Diego, Jack, Ennis i Harvey són persones sensibles i certament vulnerables

qui

se

senten

oprimits per una societat que no respecta

la

seva

condició

homosexual. En aquest sentit, Harvey Milk i Diego són els més revolucionaris i lluitadors. Dins d’aquesta vessant sensible, veiem que l’apreci i l’amor mostrat per part dels homosexuals a través del contacte físic és molt present a tots els films. Així s’exemplifica amb 35


els múltiples petons passionals i abraçades afectives que veiem entre Ennis i Jack a Brokeback Mountain, Harvey i Scott a Mi nombre es Harvey Milk i Tomaso i Francisco a Do començo ao fim. A més, cal destacar el fet que dos dels films, Fresa y chocolate i Do començo ao fim acaben la seva darrera escena amb una abraçada dels dos protagonistes. L’abraçada és un símbol d’estima, de companyia i de sensibilitat sense ser vulgaritzada.12 Aquesta sensibilitat dels homosexuals també es veu palesa a través de la influència que la meteorologia té sobre les seves vides i les seves actituds envers a ella. D’aquesta manera, un dia assolellat representarà un dia alegre i festiu a la vida del personatge, un dia de pluja significarà un dia gris i depriment i un dia previ a la neu o la tempesta, l’acostament d’un canvi important en el curs de la pel·lícula. Per exemple, el film de Brokeback Mountain inicia amb una escena on els protagonistes es coneixen i on hi bufa un vent violent. Aquest temporal significa una alerta de la tempestuosa i complicada relació amorosa que emprendran Jack i Ennis. Un altre exemple es veu a Fresa y chocolate, on a la seqüència 15, se’ns mostra un dia assolellat tot just quan David li explica a Diego que tirarà endavant la seva relació amb Nancy. Aquest és un moment viu i de caire positiu per la vida de David, però sobretot ho significa també per la vida de l’homosexual Diego qui es va marcar com a objectiu unir aquesta parella d’amics seus. Finalment, un altre exemple d’aquesta influència meteorològica la veiem a Mi nombre es Harvey Milk, a la seqüència 16, quan Harvey detalla que Anita Bryan deia en la seva campanya que els gais havien portat la sequera i en canvi, en el precís instant quan aquests triomfen comença a ploure. En segon lloc, trobem que sovint a la cinematografia se’ns presenta la figura de l’homosexualitat com a persona refinada i amb interès per la cultura. Aquest personatge homosexual culte el veiem sobretot reflectit en Diego i Harvey Milk. D’una banda, Diego és una persona formada amb l’objectiu de dedicar-se a la vida diplomàtica, qui té un interès molt gran per la literatura i per la música òpera. A més, es

12

Vegeu CD (Axiologia, exemple 3)

36


tracta d’una persona sofisticada qui fuma cigarrets de forma estilosa i beu whisky importat d’Anglaterra i te de l’Índia. D’altra banda, Harvey és una persona amb estudis qui vol tenir una carrera política important i qui sent una gran admiració per l’òpera Tosca de Puccini. En tercer lloc, cal destacar l’aparició de la beguda alcohòlica del whisky. En línies generals, el whisky ha estat vist socialment com una beguda per homes, però tot i això apareix en dues de les pel·lícules consumit per homosexual, per tant, el whisky prendria un rol d’ambigüitat masculina-femenina dins del quadrat de Greimas. Trobem d’una banda que Diego de Fresa y chocolate consumeix com a beguda refinada whisky anglès sempre i d’altra banda, Ennis i Jack de Brokeback Mountain beuen sovint whisky junts, beguda que els porta a trencar la vergonya i les prohibicions socials de la seva relació. Finalment, també és important destacar el paper que té la mare en la vida d’un homosexual. En general, és una concepció social força acceptada que les mares dels gais tendeixen a veure amb millors ulls la seva condició homosexual que la dels pares. Aquesta idea es veu representada a Brokeback Mountain, a la penúltima seqüència, quan Ennis visita els pares de Jack i parlen de la seva mort. En aquesta escena es veu com la mare de Jack acceptava molt millor l’homosexualitat de Jack que el seu pare. Però aquesta importància de la figura materna es veu clarament a Do començo ao fim on se’ns presenta constantment una mare gairebé divinitzada, vestida amb robes blanques i acompanyada d’una il·luminació clara i uns moviments a càmera lenta. En canvi, quan la mare ja és morta i els joves tenen una visió d’ella, la mare apareix a la platja amb un banyador de color negre.

3.2.2.2. Sexe La pràctica del sexe té un paper rellevant a les quatre pel·lícules analitzades, ja sigui sexe homosexual o heterosexual. Per començar, la pel·lícula Fresa y chocolate inicia amb una escena de sexualitat entre David i la seva novia del moment, fet que demostra que el film tractarà temes trencadors i encara certament tabús per l’època. Aquesta escena es mostra en un espai fosc d’una habitació d’alberg, la llum està apagada i 37


de fons sona una música inquietant, això mostra que el sexe era un tema bastant prohibit i forçat en el moment que va sortir la pel·lícula al cinema. 13 També trobem escenes de sexe a Brokeback Mountain, tant a la muntanya entre Ennis i Jack com a les seves respectives cases cadascun amb la seva respectiva muller. D’una banda, trobem que les relacions sexuals entre Ennis i Jack han de ser sempre secretes. Per exemple, la primera vegada que Ennis i Jack tenen relacions és a una tenda de campanya a Brokeback, de manera amagada i a la foscor de la nit. A més, en aquesta escena, veiem com la metereologia pren un paper important en les relacions entre els homosexuals, en el sentit que quan mantenen relacions, a fora fa molt fred i per això Jack entra a dormir a la tenda amb Ennis. D’altra banda, les relacions sexuals entre els dos matrimonis es mostren més obertament però també amb una càrrega simbòlica important. Per exemple, a la seqüència 9, la primera vegada que Ennis i Alma tenen relacions sexuals, el moment de l’orgasme d’ella es veu trencat per la següent escena, que és una imatge de Jack treballant al rodeo. També, a la seqüència 12, Jack i Lureen tenen la primera relació sexual al cotxe d’ella i Lureen apareix en imatge superior a ell tota l’estona a través de l’ús de contrapicats, fet que ja mostrarà que en el futur ella serà una esposa dominant i qui portarà la relació i els comptes de la família. A Do començo ao fim també trobem presència de les relacions sexuals, tant homosexuals entre Tomaso i Francisco constantment com heterosexuals entre la mare d’ells i el pare de Tomaso. Destaca precisament un acte sexual que mantenen la mare i el pare de Tomaso a la seqüència 4 davant del mirall i on es presenta tota l’estona la mare en primer pla i el pare en segon pla. A més, la mare es troba a un nivell més elevat que al pare, fet que realça la importància de figura materna a la vida dels dos germans Tomaso i Francisco.

13

Vegeu CD (Axiologia, exemple 4)

38


Finalment, a la pel·lícula Mi nombre es Harvey Milk també apareix la sexualitat, tot i que poc realçada. Es mostra una relació sexual entre Harvey i Scott però no s’ensenya a l’espectador res específic de l’acte més enllà de Primeríssims Primers Plans de les expressions dels dos personatges per insinuar el plaer d’aquests.

39


3.3. Temporalitat En termes generals, cal destacar que cap de les pel·lícules analitzades està ambientada en el període de temps en què es va rodar: Per una banda, Fresa y Chocolate està ambientada a finals dels anys 70, malgrat que es va estrenar l'any 1994. Per altra banda, l'acció de Brokeback Mountain comença l'any 1963 i el temps representat és d'uns vint anys, malgrat que la pel·lícula es va estrenar l'any 2005. Mi nombre es Harvey Milk també està ambientada als anys 70, tot i que va ser rodada l'any 2008 i, finalment, Do començo ao fim s'ambienta als anys 90, malgrat que es va estrenar l'any 2009. El motiu que les pel·lícules estiguin ambientades en èpoques anteriors, és que la societat hi té molt pes en aquest tema i reflectir un període històric de referència que l'espectador identifica com una època de repressió permet reflectir aquests valors coactius de la societat. Així mateix, se li està dient a l'espectador que les coses no han canviat tant des d'aquells temps i que els homosexuals segueixen essent rebutjats, de manera que encara avui en dia han de seguir lluitant per la seva llibertat. Podríem dir que, d'alguna manera, és més fàcil que l'espectador percebi la repressió si té un cert distanciament amb els fets, ja que, probablement, la seva immersió en el present li impedeix veure la repressió actual. Un altre aspecte que s'observa a partir de l'anàlisi diacrònica de la mostra triada, és el fet que a les pel·lícules més antigues l'estructura temporal és més simple i a mesura que avançem en el temps aquesta esdevé més complexa: En primer lloc, a Fresa y Chocolate hi domina la linealitat temporal amb el·lipsis. En aquesta pel·lícula només hi ha una seqüència en què es produeixen dues accions en simultaneitat temporal, de manera que mentre el David apareix en escena, es veu com la Vivian i el seu marit arriben a un altre lloc amb cotxe. L'únic aspecte que podem destacar com a interessant en relació amb la temporalitat és el fet que la pel·lícula acaba tal com comença: amb el David i el Diego menjant un gelat al port. Però aquesta escena no constitueix un flashback, sinó una escena completament nova en què el David imita el Diego en el moment en què es van conèixer.14 En segon lloc, a Brokeback Mountain el tractament de la temporalitat segueix essent senzill però

utilitza alguns recursos més que l'anterior. En aquest cas, el temps

representat del relat és d'uns vint anys, fet que implica un treball en els personatges, en l'espai, etc. per plasmar aquest pas del temps. A més, malgrat que hi domina la 14

Vegeu CD (Temporalitat, exemple 1)

40


temporalitat lineal amb el·lipsis, ja hi trobem més presència dels paral·lelismes temporals, bàsicament per plasmar la vida en família que duen a terme cadascun dels personatges, i s'hi introdueix una anacronia: hi ha una analepsis que representa un record de l'Ennis de la seva infància, quan un pastor que mantenia una relació homosexual amb un altre pastor va ser torturat i assassinat bruscament pels altres treballadors15. Això va passar quan l'Ennis tenia nou anys i el seu pare el va portar a veure el cadàver, com advertint-lo del que passaria si ell també mantenia relacions amb homes. Quan apareix aquest flashback, es ralentitza la imatge perquè l'espectador entengui que això forma part d'un record. Cal esmentar, també, que en aquesta pel·lícula es juga molt amb el contrast nit-dia, ja que durant la nit és quan mantenen relacions i es coneixen més a fons (la nit els fonfereix intimitat) i durant el dia s'han d'amagar. Pel que fa a Mi nombre es Harvey Milk, aquesta és la pel·lícula que presenta una estructura temporal més complexa. El film comença amb el Harvey (en pantalla apareix la indicació de l'any: “1978”) anunciant que explicarà la seva pròpia experiència amb una gravadora. Aquest moment podríem dir que és el grau 0 i, a partir d'aquí, va explicant tota la seva història que, en el seu conjunt constitueix un flashback respecte aquest grau 0. Tot i així també hi ha alguns flasforwards respecte aquest grau 0: els que expliciten la mort del Harvey. De fet, al principi de la pel·lícula ja se'ns anuncia l'estructura temporal de la pel·lícula, amb imatges del Harvey des del grau 0, alguns flashbacks respecte aquest punt i alguns flashforwards16. Després, al final de la pel·lícula torna a aparèixer un altre flashforward, ja que es mostra com el Dan assassina el Harvey. Finalment, cal dir que Do començo ao fim no presenta una estructura temporal tan complexa com l'anterior però és més innovadora, en el sentit que s'hi inclouen paralepsis. El aquest cas, el temps representat també és d'uns vint anys, com en el cas de Brokeback Mountain, fet que s'intueix per l'edat dels nois. El relat s'articula a partir de la narració del Tomaso, de manera que el que el relat pertany al passat. En general hi domina la linealitat temporal amb el·lipsis, en ocasions de molts anys, com quan es presenta la mor de la mare, després que hagin passat 15 anys17. A banda d'això, hi ha algunes paralepsis, és a dir, sortides del relat que sempre acostumen a tenir un sentit simòlic:

15 16 17

Vegeu CD (Temporalitat, exemple 2) Vegeu CD (Temporalitat, exemple 3) Vegeu CD (Temporalitat, exemple 4)

41


En primer lloc, hi ha una escena en què el Tomaso i el Francisco s'estan banyant a la platja que de cop apareix la mare, que ja ha mort, amb un banyador negre i que juga amb ells i els abraça18. La funció d'aquesta paralepsi és remarcar el fet que la mare és, per una banda, el que els ha unit però al mateix temps el que els separa, així com fer referència al tòpic que la relació entre la mare i el fill homosexual sempre és molt bona. Un altre exemple es produeix quan el Francisco està somiant i es veuen imatges de quan eren petits, que el Tomaso s'enfonsava a l'aigua i el Francisco el treia de l'aigua i a continuació imatges ja de més grans fent el mateix. Després es veu el Francisco de gran intentant treure de l'aigua el Tomaso però aquest no hi és19. La funció d'aquesta sortida del relat és mostrar a l'espectador el neguit del Francisco per l'absència del Tomaso, fet que farà que a continuació el vagi a buscar a Rússia. Finalment, hi trobem un últim exemple, quan el Francisco s'imagina ballant un tango despullat amb el Tomaso20. La funció d'aquesta paralepsi és transmetre a l'espectador la passió que sent el Francisco pel Tomaso. En aquesta escena s'utilitza el fum de fons per puntualitzar que no es tracta d'un fet diegètic, sinó extradiegètic a la narració. Amb tot, a partir de la temporalitat podem observar una evolució de les pel·lícules cap a una major complexitat i una major experimentació que culmina amb Do començo ao fim, que trenca tabús i posa a prova a l'espectador fent treballar la imaginació, en gran mesura, a partir de les paralepsis.

18 19 20

Vegeu CD (Temporalitat, exemple 5) Vegeu CD (Temporalitat, exemple 6) Vegeu CD (Temporalitat, exemple 7)

42


3.4. Espacialitat A les pel·lícules triades apareixen multiplicitat d’espais, des de la cuina on Harvey Milk fa les seves gravacions, passant per l’hospital on treballa la mare de Tomaso i Francisco a Do començo ao fim, el rodeo on treballa Jack de Brokeback Mountain i fins a la universitat on estudien David i el seu amic de Fresa y Chocolate. Tot i aquesta diversitat d’espais, apareixen un parell d’emplaçaments comuns a tots els llargmetratges: d’una banda, un espai utòpic on els homosexuals poden gaudir del seu amor lliurement, i d’altra banda, el bar com a espai on els gais se socialitzen.

3.4.1. Espai utòpic pel seu amor Greimas entenia l’espai utòpic com aquell on la manera de fer de l’home pot triomfar sobre la permanència de l’ésser. Aquest concepte aplicat als films d’homosexuals es concep com aquell espai on els dos enamorats poden manifestar les seves idees i els seus sentiments lliurement sense por dels tabús ni de l’opressió social sobre la seva condició sexual. Aquesta concepció d’espai utòpic es materialitza a aquestes quatre pel·lícules en espais molt dispars. En primer lloc, a Mi nombre es Harvey Milk, trobem com a espai utòpic el barri del Castro de San Francisco. En aquest districte de la ciutat nord-americana és on hi viuen gran part dels membres de la comunitat homosexual i per això, trobem que fins i tot alguns habitatges i botigues es troben decorats amb la bandera multicolor de l’orgull gai. Harvey té situat el seu pis amb l’Scott al barri del Castro i també hi té situada la seva botiga de fotografies –Castro Camera, com es veu a la imatge-. És per això que aquest és l’espai on Harvey Milk sent que pot mostrar-se tal qual és, no només perquè és on hi té la seva vivenda o el seu negoci, sinó especialment pel fet que es tracti d’un barri homosexual essencialment. En segon lloc, a Brokeback Mountain, l’espai utòpic clar és la mateixa muntanya de Brokeback. La muntanya com a espai natural, amb arbres i animals

43


com ara ovelles i cavalls, i també com a espai axiològic

21

es converteix en

l’emplaçament principal de la pel·lícula -que fins i tot li dóna títol- i en l’emplaçament utòpic on Ennis i Jack poden viure el seu amor. De fet, és l’únic lloc on els dos enamorats homosexuals podran mostrar els seus sentiments, ja que quan siguin fora de Brokeback –espai on es van conèixer i on va sorgir el seu amor- sempre se sentiran oprimits per la societat –qui en aquella època condemna l’homosexualitat- i per les seves vides matrimonials. També cal destacar la qualificació positiva i negativa que s’ha fet d’aquest espai a la versió nord-americana del film i a la versió espanyola. D’una banda, trobem que a la versió americana, el subtítol de la pel·lícula és “Love is a force of nature” (“L’amor és una força de la naturalesa”) establint així un vincle positiu entre la relació dels protagonistes i el seu vincle amb l’entorn natural que els envolta. En canvi, d’altra banda, a la versió espanyola, el subtítol del llargmetratge és “En terreno vedado” atorgant així un caràcter prohibit i negatiu a la relació amorosa d’Ennis i Jack.

En tercer lloc, a Fresa y chocolate, l’espai utòpic és el pis de l’homosexual Diego. Tot i això, com en aquest film només hi apareixen dos homosexuals, Diego i Germán, i aquests són amics entre sí i no pas parella,

21

Vegeu a Axiologia 3.2.1.1. Llibertat dins de l'apartat dels valors

44


aquest pis no és l’emplaçament utòpic on, a diferència de les altres pel·lícules, els personatges poden mostrar el seu amor homosexual lliurement, però sí que és el lloc on poden expressar les seves idees lliurement. En aquest espai és on David i Diego comencen a establir una forta amistat i on Diego declara la seva homosexualitat de forma oberta. Al pis de Diego és on els dos amics parlen de tots aquells temes que els interessen com són la literatura o la música, que estaven relativament prohibits a l’època de la “revolución cubana”. Per això, és també en aquest espai quan parlen lliurement del comunisme i d’aquest període de la “revolución cubana”. Nancy, la veïna de Diego i futura parella de David, també s’incorpora a vegades a aquestes converses privades dels dos companys, però tot i així el vincle d’intimitat i complicitat no és tant present quan ella hi és. Finalment, l’espai utòpic per a Do començo ao fim és la casa de Brasil on Francisco i Tomaso han crescut. Els dos germans han viscut sempre amb la seva mare i el pare de Tomaso en aquesta casa. Francisco i Tomaso van mostrar des de petits el seu amor suposadament fraternal l’un per l’altre en aquest espai, però és precisament amb la mort de la mare i el desplaçament del pare a un altre lloc que mantenen la seva primera relació sexual a la casa. Fins el moment, les mostres d’apreci entre els dos germans s’havien limitat a actes afectius no sexuals, per això Tomaso mentre narra la història admet que la mort de la mare va ser en certa manera “alliberadora”. La casa on creixen Tomaso i Francisco és un habitatge gran, amb molta lluminositat i propi d’una família adinerada, però aquestes condicions són només externes ja que és més important la concepció d’aquesta casa com a espai utòpic on poden manifestar el seu amor homosexual de forma veritable.

45


3.4.2. El bar com a eina social També trobem que un espai comú als quatre films és el bar com a lloc de socialització i de coneixença, però mai assolint el nivell d’intimitat i privacitat d’un habitatge. De fet, l’homosexualitat dels personatges a un espai públic com el bar es veu certament limitada per les convencions socials. En primer lloc, el bar té un paper important a Fresa y chocolate ja que apareix a l’inici de la pel·lícula –a la seqüència 2- i de nou, a la darrera seqüència. Al bar és el lloc de L’Havana on Diego i David es coneixen i on consumeixen el gelat de maduixa i xocolata. És un fet destacat que al principi del film és només Diego qui consumeix el gelat i en canvi, al final d’aquest són els dos ara amics qui prenen el gelat. Així s’exemplifica el creixement de la seva amistat al llarg de la seva història que comença en la completa desconeixença i en els prejudicis precisament en aquest espai. 22 En segon lloc, el bar apareix recurrentment a Brokeback Mountain també. De fet, quan els protagonistes no es troben a la muntanya o a les seves respectives cases, estan a algun bar de la seva ciutat. Es concep el bar com un espai on els dos protagonistes es socialitzen pel seu compte. Els bars que es presenten a la pel·lícula són els típics bars antics on hi van els homes a consumir alcohol a la barra, idea certament contradictòria amb la concepció de la figura d’homosexual. Trobem exemples de diferents aparicions de l’espai del bar al llargmetratge, com ara és en un bar on Jack intenta flirtejar amb un altre home 22

Vegeu CD (Espacialitat, exemple 1)

46


diferent d’Ennis i és rebutjat i alhora també és en aquest mateix lloc on coneix la que serà la seva futura esposa, Lureen. També és precisament en un bar on Ennis coneix la seva xicota per un temps Cassie, després d’haver-se divorciat d’Alma. En tercer lloc, la importància de l’espai del bar a Do començo ao fim és relativa. Veiem que dos moments clau de la pel·lícula és desenvolupen a un bar. D’una banda, el tango que Francisco s’imagina ballant despullat amb Tomaso es produeix en un bar de la capital argentina.

23

I també d’altra banda, quan un

entrenador li ofereix la possibilitat d’anar a treballar a Rússia a Tomaso es troben en un bar a l’aire lliure de Brasil. Tot i això, apart d’aquests dos moments importants, on l’aparició de l’espai bar no està relacionada amb l’homosexualitat dels protagonistes, el bar no apareix com a espai de socialització en aquest cas. Finalment, a Mi nombre es Harvey Milk, el bar té un valor simbòlic en el sentit que apareix especialment a les imatges històriques reals de la vida de Harvey Milk que el director va intercalant al llarg de la pel·lícula. En aquestes reproduccions del passat, es mostra en diverses ocasions com es feien batudes als bars de la ciutat per part de la policia i es detenien als homosexuals. Així doncs, veiem una imatge del bar com a espai on inicialment podria semblar que els gais poden relaxar-se i socialitzar-se, però que en realitat es tracta d’un lloc insegur i on, de nou, les prohibicions socials fan el seu paper.

23

Vegeu CD (Espacialitat, exemple 2)

47


3.5. Construcció de la versemblança Tot espectador estableix sempre un contracte fiduciari amb la pel·lícula que visualitza en tant que el receptor busca com a mínim versemblança en els fets que mira. Per això, a tota producció es procura sempre establir un mínim de versemblança a través de diferents estratègies. En el cas de les pel·lícules que hem analitzat, trobem que essencialment s’han usat dues tècniques: basar el film en fets reals o basar-lo en un llibre ja publicat. El primer és el cas de Mi nombre es Harvey Milk i el segon el de Brokeback Mountain i Fresa y chocolate. Do començo ao fim és l’excepció, ja que es tracta més aviat d’una pel·lícula experimental basada en l’amor incest. Des de la direcció d’aquest llargmetratge s’ha provat a veure quin impacte tenia aquesta idea en l’espectador. Per això és precisament l’única de les quatre que conté paral·lepsis, és a dir sortides del relat, quant a recursos de temporalitat. 24

3.5.1. Basada en fets reals L’estratègia que ha usat Mi nombre es Harvey Milk per establir aquest contracte fiduciari amb l’espectador sobre la versemblança ha estat basar la pel·lícula

en

fets

reals.

Harvey Milk va ser un personatge

històric,

un

polític i activista gai nordamericà, com el protagonista del film. A més, també va viure al barri del Castro de San Francisco i obrir la botiga Castro Camera, tal i com es relata a la pel·lícula. Per tant, trobem que tant la història, com els espais, com el temps són basats en la realitat. A més, el director del llargmetratge ha optat per incloure fragments històrics reals de la carrera política de Harvey Milk –com ara als crèdits de presentació de la pel·lícula- per donar encara més aquesta versemblança que tot espectador cerca en la visualització d’un film. La figura de Harvey Milk va ser tan rellevant pel moviment homosexual a la ciutat de San Francico que avui dia 24

Veure l’apartat de Temporalitat per més detalls de les paral·lepsis de Do començo ao fim.

48


trobem homenatges a la seva persona a la ciutat com ara una plaça, Plaza Harvey Milk, o una escola, Harvey Milk High School.

3.5.2. Basada en un llibre Els lectors de literatura en general són més permissibles amb la inversemblança que els espectadors de cinema. És per això que les adaptacions cinematogràfiques que provenen de novel·les o relats curts sovint han d’adaptar aspectes dels llibres perquè siguin més creïbles alhora que tenen en compte la llargada i la possible audiència del film. D’una banda, tenim Brokeback Mountain, on la versemblança pren un paper important ja que l’espai en sí de Brokeback Mountain és inexistent a la realitat, així que s’havia de construir el relat de manera que fos versemblant per l’espectador. De fet, si un no coneix a la perfecció la geografia nordamericana, és fàcil creure que l’espai de Brokeback podria existir a la realitat ja que no es tracta d’un indret surrealista o on hi succeeixin fets fantàstics. Brokeback Mountain es tracta d’un relat curt –d’unes 30 pàgines- escrit per Annie Proulx i publicat el 1997 a la revista The New Yorker. Tot i que els fets que s’expliquen al relat siguin ficticis, l’autora es va basar en els costums i tradicions de l’entorn rural per atorgar versemblança al relat. La història va ser adaptada a pel·lícula el 2005 de la mà del director Ang Lee. 49


D’altra banda, Fresa y chocolate també es tracta d’una adaptació cinematogràfica d’un conte de l’escriptor i guionista de cinema cubà Senel Paz de 1990, titulat ‘El bosque, el lobo y el hombre nuevo’. Per això, va ser el propi autor qui va escriure el guió del film també. La història de la pel·lícula demostra la seva versemblança no només a través dels espais reals de L’Havana, però sobretot a través de la narració històrica. El film se situa als anys 70 a la capital cubana i aquesta es trobava en ple comunisme i dictadura és per això que se’n fan múltiples referències. A través d’aquesta contextualització sociopolítica la idea de versemblança queda més arrelada a l’espectador.

A més, Paz també va procurar que el guió quedés ben adaptat a la realitat creïble. Així per exemple, trobem que al principi de la pel·lícula, quan Diego coneix a David a una terrassa d’un bar, el convida al seu pis per deixar-li un llibre de Mario Vargas Llosas i a més ensenyar-li unes fotografies d’ell actuant a la seva darrera obra. En canvi, al conte, no es fa cap referència a aquestes imatges. L’afegiment d’aquestes fotografies al film és perquè a l’espectador no li sembli irreal que David se’n vagi directament sense dubtar massa al pis d’un home que acaba de conèixer i que sembla voler flirtejar amb ell, en canvi, a la literatura com totes les accions són certament més justificables només es menciona el llibre de Vargas Llosas.

50


3.6. Anàlisi de la perspectiva narrativa A partir de la mostra analitzada, podem veure que a les pel·lícules més antigues hi pesa més la perspectiva narrativa d'un enunciador extern i, a mesura que passa el temps, cada cop hi pesa més la perspectiva narrativa i l'explicació autobiogràfica d'un dels personatges de la pel·lícula. En primer lloc, a Fresa y Chocolate hi domina la presència d'un enunciador extern durant la major part de la pel·lícula. És un enunciador força objectiu, encara que en algunes ocasions guia la interpretació de l'espectador. Així, per exemple, podem percebre una petita panoràmica al cinema, quan el Miguel i el David seuen per separat, per fer evident a l'espectador el distanciament entre els dos amics25. Un altre exemple, el trobem quan el Diego deposita la carta a la bústia, fet important en el relat perquè marcarà el seu futur com a diplomàtic i és el que farà que finalment marxi i s'hagin de separar amb el David. Un cop ha tirat la carta, la càmera s'atura en una frase de José Martí escrita al costat de la bústia que diu: “Los débiles respeten, losgrandes adelante: esta es una tarea de grandes”26. A banda d'aquestes llicències de l'enunciador, també hi trobem alguns desembragues cap els personatges, especialment cap el David i en alguns casos també cap al Diego. Un exemple el trobem el primer cop que el David va a casa del Diego i comença a observar els objectes de decoració del pis27. Aquest moment de desembrague ens ajuda a conèixer més coses de la caracterització del Diego però també a entendre que el David no és insensible respecte tot el que al Diego li agrada. Això queda emfasitzat per la música del piano. En l'exemple assenyalat al peu de pàgina podem observar un primer desembrague de l'enunciador cap el David, un embrague tornant a l'enunciador, un segon desembrague cap el David i, finalment, un darrer embrague cap a l'enunciador. En segon lloc, a Brokeback Mountain, també hi domina l'enunciador extern durant la major part del relat. Cal dir que és un enunciador molt objectiu, que només s'aproxima una mica més als personatges per mostrar les seves expressions o per senyalar escenes que després tindran una certa importància, com per exemple quan a l'Ennis li surt sang del nas i es taca la camisa del Jack28 (aquesta camisa tornarà a aparèixer al final de la pel·lícula, després de la mort del Jack). A banda d'això, l'enunciador hi posa molt

25 26 27 28

Vegeu CD (Perspectiva narrativa, exemple 1) Vegeu CD (Perspectiva narrativa, exemple 2) Vegeu CD (Perspectiva narrativa, exemple 3) Vegeu CD (Perspectiva narrativa, exemple 4)

51


d'èmfasi en el paissatge, que té molta importància en aquesta pel·lícula pel seu simbolisme. A la pel·lícula també hi trobem alguns desembragues, normalment cap a l'Ennis, quan es vol posar èmfasi en la desgràcia d'aquest personatge. Així ho veiem, per exemple, quan a l'Ennis li retornen una postal que li havia escrit al Jack amb l'estamp de “Fallecido” i aquest personatge ho llegeix interiorment. De fet, per fer més evident el desembrague, la càmera es situa primer darrera del personatge i després li cedeix la perspectiva29. Tot i així, hi trobem un exemple en què el desembrague es fa cap a Aguirre, el contractant dels dos cowboys, quan descobreix que mantenen una relació i els veu pels binocles30. En aquest cas, la seqüència comença amb la perspectiva narrativa d'Aguirre i a continuació es produeix un embrague cap a l'enunciador. Si ens centrem en Mi nombre es Harvey Milk, el tractament de la perspectiva narrativa comença a adquirir més complexitat. En aquesta pel·lícula hi trobem un narrador, el Harvey, que explica la seva pròpia història, i que constitueix el grao 0 de la perspectiva narrativa. Aquest narrador, però, en ocasions cedeix la seva perspectiva a un dels personatges de la història (principalment a l'Scott) o a un enunciador extern. Aquest enunciador extern, però, mai no és objectiu, ja que guia molt a l'espectador. Un exemple de desembrague cap a l'Scott el trobem quan el Harvey fa un canvi d'imatge i el primer cop que el veiem, ho fem des de la perspectiva de l'Scott, que no li agrada gens el nou aspecte. Després es produeix un embrague cap a l'enunciador31. Per altra banda, un exemple que l'enunciador extern mai no és objectiu el trobem quan al principi de la pel·lícula apareix un zoom in i un primer pla de la dona que anuncia la mort del Harvey32. Cal destacar també que sovint s'utilitzen imatges amb aparença històrica per posar èmfasi en la veridicitat dels fets. Nogensmenys, no podem considerar que això impliqui l'objectivitat de l'enunciador perquè precissament s'està guiant la interpretació de l'espectador. Finalment, el domini de la perspectiva del Harvey es fa evident en el moment de la seva mort, en què es ralentitza la imatge i l'espectador veu el cartell de l'òpera Tosca que el Harvey està veient per la finestra33. Finalment, pel que fa a la pel·lícula Do començo ao fim, també hi trobem la presència d'un narrador que explica la seva pròpia història: el Tomaso. La perspectiva 29 30 31 32 33

Vegeu CD (Perspectiva narrativa, exemple 5) Vegeu CD (Perspectiva narrativa, exemple 6) Vegeu CD (Perspectiva narrativa, exemple 7) Vegeu CD (Perspectiva narrativa, exemple 8) Vegeu CD (Perspectiva narrativa, exemple 9)

52


narrativa està bàsicament en mans d'aquest personatge, però sovint també la cedeix al Francisco o a un enunciador extern. Un exemple de desembrague cap el Francisco el trobem quan el Tomaso està ballant un tango amb una argentina i el Francisco ho està mirant. En aquesta escena hi ha contants embragues i desembragues i finalment lliga amb una paralepsi que pertany a la imaginació del Francisco34. També són significatius els desembragues que es produeixen cap al pare i la mare en algunes ocasions per mostrar la preocupació d'aquests. Un exemple d'aquest tipus es produeix quan els dos nens estan a l'hospital i la mare els mira pel vidre. En aquesta escena es barregen embragues i desembragues d'un enunciador subjectiu, que mostra la preocupació de la mare amb primers plans, cap a la mare, que observa els seus fills35. Amb tot, podem dir que el tractament de la perspectiva narrativa és cada cop més complex i tendeix, amb el pas del temps, a mostrar una perspectiva cada cop més individual dels fets, posant progressivament més èmfasi en els sentiments i menys en els fets en sí. En qualsevol cas, totes les pel·lícules tenen l'objectiu d'aconseguir que l'espectador s'interrogui a ell mateix, fet que s'aconsegueix, sobretot amb els diferents tractaments de la perspectiva narrativa.

34 35

Vegeu CD (Perspectiva narrativa, exemple 10) Vegeu CD (Perspectiva narrativa, exemple 11)

53


4. Interpretació Cal dir que ens trobem davant de quatre pel·lícules que han tingut una àmplia difussió pels cinemes d'arreu del món, excepte pel que fa a Do començo ao fim, que és una pel·lícula de caràcter independent i que, de fet, ni tan sols s'ha doblat en castellà. En qualsevol cas, són pel·lícules molt vistes que, en general han tingut força bona rebuda i que han donat lloc a múltiples interpretacions. 4.1. El rebuig a l'homosexualitat Per analitzar la interpretació de les pel·lícules analitzades hem de tenir en compte, en primer lloc, l'època en què es van estrenar. D'aquesta manera veiem que, mentre que a Fresa y Chocolate la gent no estava acostumada a aquest tipus de temàtica, i això va provocar un cert rebuig; actualment l'homosexualitat ja està més acceptada a la societat, però tot i així encara continuen havent-hi molts tabús, fet que demostra la incomoditat que sent l'espectador en veure Do començo ao fim. D'acord amb això, trobem que Fresa y Chocolate va tenir dificultats per exhibirse en el seu moment a causa de la censura. A més, a partir d'aquesta pel·lícula en ocasions s'ha utilitzat la “maduixa” per referir-se als homosexuals i la “xocolata” per referir-se als heterosexuals36.Així mateix, amb les pel·lícules més recents podem trobar comentaris respecte a aquestes que rebutgen l'homosexualitat. Ho veiem, per exemple, al blog de Brokeback Mountain, amb diversos comentaris de rebuig envers l'homosexualitat. Per exemple, hi trobem una notícia que a Internet Hispanidad es va fer una crítica de la pel·lícula titulada “galardonar un petardo por miedo al lobby gay” qualificant-la com "la historia de Ang Lee sobre dos vaqueros cacorros". Respecte a aquesta mateixa pel·lícula, a aquest blog es diu que tant els protagonistes, com el director Ang Lee, com la mateixa autora del relat original, insisteixen que els personatges de la pel·lícula no són gays. Degut a això, els activistes gays es van molestar amb l'equip de la pel·lícula per la seva insistència en negar l'homosexualitat dels personatges,

ja que deien que ho feien per motius

comercials, ja que tenien por al rebuig del públic heterosexual. Aquest fet demostra que la interpretació pot tenir diverses direccions i que no sempre coincideix, sinó que depèn, en gran mesura, del background de cada persona. http://www.brokebackmountain.es/brokeback_mountain/2006/01/index.html

36

CAPARRÓS, J.M.; El cine de nuestros días: 1994 – 1998; Madrid: Ed. Rialp, 1999.

54


4.2. Signes que identifica l'espectador En el procés d'interpretació de les pel·lícules analitzades també s'ha de tenir en compte que totes elles estan situades en períodes històrics que l'espectador identifica de seguida a partir de diversos signes, com ara els signes relacionats amb la revolució de Fresa y Chocolate o la manera de vestir a Mi nombre es Harvey Milk. Això facilita a l'espectador la interpretació del missatge. Per altra banda, és significatiu també el cartell de cada pel·lícula als diferents països. Així, per exemple, la diferència entre el cartell original i el cartell que es va utilitzar a Alemanya mostra les diferències en els valors del moment de cada país i condiciona la interpretació dels espectadors.

Cartell original

Cartell a Alemanya

Així mateix ho veiem en els cartells e Brokeback Mountain, que en la seva versió original posen èmfasi en els valors positius de la llibertat, mentre que en el cartell espanyol s'emfasitzen els valors negatius d'allò que és prohibit37. En qualsevol cas, d'acord amb el coneixement d'aquestes èpoques de referència en què s'ambienten les pel·lícules i amb algunes pistes que se'ns van donant al llarg de les pel·lícules, l'espectador pot preveure el desenllaç de cadascuna d'elles. Per exemple, a Fresa y Chocolate podem identificar l'exili com un fet normal de l'època, 37

Vegeu espacialitat.

55


tot i que en certes ocasions l'espectador pot pensar que el David acabarà reconeixent la seva homosexualitat i acabarà amb una relació amb el Diego, mentre que finalment acaba amb la Nancy. Per altra banda, a Brokeback Mountain el flasbhack de l'Ennis en què es plasma l'assassinat d'un pastor per mantenir una relació homosexual amb un altre pastor esdevé com una premonició del destí del Jack. Així mateix, quan l'Ennis li diu al Jack que creu que la gent ho sap, s'està anunciant aquest final. A Mi nombre es Harvey Milk, en canvi, la mort del protagonista ja s'anuncia des del prinicpi, fet que no provoca una disminució de l'interès de l'espectador perquè, de fet, es tracta d'una història que aquest ja coneix. Finalment, a Do començo ao fim és previsible que els dos germans acabin junts perquè durant tota la pel·lícula no hi ha un conflicte real i perquè la història en sí té un paper secundari: preval el fet de posar a prova a l'espectador, que sent incomoditat davant de la pantalla. Per tant, podem dir que la previsibilitat de les pel·lícules es deu al fet que no pesa tant la voluntat d'explicar una història concreta com la de que l'espectador es posi a la pell dels personatges.

4.3. Pàgines oficials, fòrums i crítiques Fresa y Chocolate és l'única pel·lícula de les quatre analitzades que, per l'època en què es va estrenar, no té pàgina oficial. A les pàgines oficials de les altres tres hi podem trobar les sinopsis, imatges, els premis, dossiers de premsa, etc.

Brokeback Mountain: http://focusfeatures.com/film/brokeback_mountain

56


Mi nombre es Harvey Milk:http://focusfeatures.com/focusfeatures/film/milk/

Do començo ao fim: http://www.docomecoaofim.com.br/

Cal dir que, si bé Fresa y Chocolate es va estrenar molt abans del sorgiment de la web 2.0., aquesta s'ha comentat molt als diferents blogs d'Internet, a banda de les múltiples crítiques que hi podem trobar. Així doncs, podem dir que a Internet podem trobar una interpretació actual del missatge de Fresa y Chocolate, i hem pogut veure que, en els comentaris més antics es posa èmfasi en el tractament de l'homosexualitat a la pel·lícula, però, en canvi, en els més recents, l'homosexualitat passa a un segon pla i s'emfasitza el “nacionalisme” cubà i el tema de l'exili. 57


En el següent enllaç, amb comentaris del 2005, es posa èmfasi en el tema de l'homosexualitat

a

la

pel·lícula:

http://cine.mysofa.es/pelicula/fresa_y_chocolate/criticas En canvi, en el següent enllaç, amb comentaris de l'any passat, prenen més protagonisme

el

país

de

la

pel·lícula,

Cuba,

i

el

tema

de

l'exili:

http://cinecuba.blogspot.com/2007/08/fresa-y-chocolate-1993.html Pel que fa a Brokeback Mountain, és el film del qual hem trobat més blogs i fòrums. N'hem seleccionat concretament dos: http://www.blogdecine.com/criticas/brokeback-mountain-el-exilio-emocional http://brokebackmountain.mforos.com/935379-vidas-paralelas/ Al primer hi ha una crítica comentada per molta gent. Les persones que comenten la crítica es pregunten, sobretot, si la pel·lícula hagués arribat als Òscars si no tractés el tema de l'homosexualitat, perquè diuen que és un tema políticament correcte i que això ven molt. Destaquem, però, un comentari del 9 de juny del 2010 d'una noia que diu que, malgrat que ella sent un cert rebuig cap els homosexuals, aquesta història li va semblar que era una història d'amor universal.

"Bety Vargas | 
Confieso que no tenía nada de ganas de verla aunque no me considero homofoba ni nada por el estio (soy más del estilo "Live and let live") pues no se, creo que a veces aún se me hace raro ver a 2 hombres besándose, no se, cosas mías supongo. Pero bueno, a lo que voy es que la fuí a ver porque ya se venían los Oscares, entonces al salir, lo único que pude pensar es que es una gran historia de amor, el amor de 2 personas que no pueden estar juntas. Un amor trágico, de esos que no son cursis ni derraman miel, simplemente son 2 personas que deberían estar juntas pero la vida no los deja. 
Así que lo mismo me dío que las 2 personas fueran 2 hombres o 2 mujeres o 1 y 1 o 1 mujer y vampiro (y hablo de Drácula no de crepúsculo, aclaro, jaja) el caso es que esas historias te conmueven y por eso creo 58


que independientemente del sexo de la pareja, es una gran historia.” També hi trobem en aquest mateix blog gent qe manifesta obertament la seva homofòbia. Per altra banda, al segon fòrum, la gent hi explica els paral·lelismes entre la pel·lícula i la seva pròpia història. Destaquem d'aquest fòrum un noi que explica que va viure una experiència semblant a la de Brokeback Mountain: mantenia una relació amb un home i un dia es va assabentar que l'home estava casat i tenia un fill. Llavors van continuar mantenint la relació en secret, però un dia l'home li va dir al noi que no s'acostés mai més ni a ell ni a la seva família. Aquest noi diu que l'home amb el que va mantenir aquesta relació era l'equivalent a l'Ennis. Es pot llegir la història complerta

des

del

següent

enllaç:

http://brokebackmountain.mforos.com/935379/6719529-a-veces-t-echo-tanto-demenos-ke-no-lo-soporto-mi-historia/ . En aquest mateix fòrum, també hi ha discusions sobre el final de la pel·lícula: discuteixen sobre si realment el Jack va ser assassinat o la seva mort va ser un accident i sobre si va deixar l'Ennis i se'n va anar amb l'altre ranxer del seu poble o no.

Podeu

veure

la

discusió

sencera

al

següent

enllaç:

http://brokebackmountain.mforos.com/935347/4531492-dejo-a-ennis/ . En el cas de Mi nombre es Harvey Milk, en el mateix blog que hem mencionat anteriorment sobre Brokeback Mountain hi podem trobar també algunes crítiques sobre aquesta pel·lícula que insinuen que els premis sempre els donen als més "desafavorits". Destaquem el següent comentari:

“¿Películas de homosexuales? Claro, se me olvidaba que Spielberg ganó el Oscar por judío, Sofia Coppola por mujer, Denzel Washington por negro, mientras otros, por mediocres, simples e intolerantes serán unos ignorantes toda su vida."

59


Aquest comentari, però, rep força crítiques per part dels altres comentaristes. Es poden

llegir

la

resta

de

comentaris

al

següent

enllaç:

http://www.blogdecine.com/criticas/mi-nombre-es-harvey-milk-la-brillante-historiade-un-martir#to-comments. En un altre blog, a http://cine.mysofa.es/pelicula/mi_nombre_es_harvey_milk, hi trobem el següent comentari: “Yo la fui a ver al pre-estreno y porque me regalaron la invitación, pero me pareció una película bastante aburrida y me quedé con la sensación de que la faltaba algo. 

Reconozco que Sean actua genial en esta película, pero a la película en si le falta carisma. 

 Además, sigo sin entender el papel de Diego Luna38 ni su implicación en la película... 

 Creo que es una película cargada de buenas intenciones pero poco más que eso...” Podem dir, a partir d'aquest comentari, que el personatge més amanerat i que segueix els estereotips més arrelats, ja no permet que la gent s'identifiqui amb ell. Sobre la pel·lícula de Do començo ao fim, hem trobat un fòrum en el que bàsicament es discuteix sobre si la reacció de la mare enfront de l'amor dels dos germans hauria d'haver estat més dramàtica o, pel contrari, la funció de la mare a la pel·lícula és correcta. Hi ha gent que pensa que s'hauria d'haver posat èmfasi en la part dramàtica de la pel·lícula, que s'hagués aconseguit amb l'oposició de la mare, i d'altres que creuen que precisament el que vol el director és que no hi hagi conflicte en una relació que considera natural. El drama és l'impacte que la pel·lícula exerceix sobre

el

mateix

espectador:

http://www.intheclubchile.cl/foro/index.php?topic=9034.0 . D'aquesta pel·lícula també hi trobem alguns vídeos al youtube que són muntatges dels mateixos usuaris, com per exemple el de l'enllaç següent: http://www.youtube.com/watch?v=tltJy06g0QA&feature=related Tots els comentaris posen èmfasi en “la història d'amor”, de manera que podem dir que l'objectiu del director, d'alguna manera, s'ha complert. 38

Diego Luna interpreta el Jack, la segona parella del Harvey Milk.

60


En resum, podem dir que, independentment de l'època en què es van estrenar, totes elles han donat lloc a molts debats de tot tipus i totes han estat molt presents a la web 2.0. Cal dir que, de fet, totes elles compten amb un grup al Facebook. Però, en qualsevol cas, destaca l'impacte de Brokeback Mountain, en part perquè és la primera pel·lícula de les que hem analitzat estrenada en l'època de la web 2.0 i, en part, perquè és la que ha tingut més ressò.

61


5. Bibliografia Llibres -

CAPARRÓS, J.M.; El cine de nuestros días: 1994 – 1998; Madrid: Ed. Rialp, 1999.

-

DYER, Richard; Cine y homosexualidad; Barcelona: Laertes, DL 1982.

-

LECHÓN, Manuel; La Sala oscura: guía del cine gay español y latinoamericano; Madrid: Nuer, cop. 2001.

-

MIRA, Alberto; Miradas insumisas: gays y lesbianas en el cine; Barcelona, Madrid: Egales, 2008.

-

VILLALBA, Susana M.; Grandes películas del cine gay; Madrid: Nuer, cop. 1996.

Articles i tesis doctorals -

De Benito, Emilio. “Cinco países mantienen la pena de muerte para los homosexuales”, El País, 29/09/2009. http://www.elpais.com/articulo/sociedad/paises/mantienen/pena/muerte/homose xuales/elpepusoc/20090929elpepusoc_10/Tes

-

“Derechos de los homosexuales”, secció d’Euronews. http://es.euronews.net/tag/derechos-de-los-homosexuales/

-

Gubern, ROMÁN. “La taquilla y la mirada homosexual”, El País, 12/08/2010. http://www.elpais.com/articulo/revista/agosto/taquilla/mirada/homosexual/elpep irdv/20100812elpepirdv_2/Tes

-

“Hacia una teoría de la adaptación: cinco modelos narrativos”  Encara que el tema principal no estigui relacionat amb el nostre treball, conté elements d’anàlisi de la pel·lícula “Strawberry and chocolate” que ens poden ser útils.

-

“Like two skins, one inside the other: Dual unity in Brokeback Mountain”, de David Willbern.

-

“Los derechos de los homosexuales”, secció de El País online: http://www.elpais.com/todo-sobre/tema/derechos/homosexuales/123/

-

RESTOM PÉREZ, Marcela Patrícia. “Hacia una teoría de la adaptación: cinco modelos narrativos latinoamericanos”. Dirigida per la Dra. Meri Torras. Tesi 62


Doctoral. Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Filologia Espanyola. Recursos web -

Base de dades IMDb: http://www.imdb.com

-

Brokeback Mountain blog: http://www.brokebackmountain.es/

-

Do començo ao fim: http://www.docomecoaofim.com.br/indexm.html

-

FilmAffinity: http://www.filmaffinity.com/es/main.html

-

GusvanSant.com: http://gusvansant.com/

-

Homocinefilius  Conté un article que planteja l’existència o no d’un gènere de cinema gay: http://homocinefilus.com/52155/

-

Hoycinema.com: http://www.hoycinema.com/

-

ILGA - International Lesbian, Gay, Bisexual, Trans and Intersex Association: http://ilga.org/

-

Indepedence Gay: http://www.independencegay.com/lgtb/stonewall.html

-

Portal de la Comunicació d’Incom-UAB  Conté diversos articles sobre homosexualitat i mitjans de comunicació: http://www.portalcomunicacion.com/esp/dest_homo.html

-

Youtube  Documental sobre l’homosexualitat al cinema: “El celuloide oculto” http://www.youtube.com/watch?v=pJNohjQgoLg

63


ANNEX 6. Fitxes tècniques i sinopsis 6.1. Brokeback Mountain 6.1.1. Fitxa tècnica Títol original

Brokeback Mountain

Director

Ang Lee

Guió

Larry McMurtry Diana Ossana Annie Proulx

Repartiment

Health Ledger – Ennis Del Mar Jake Gyllenhaal – Jack Twist Randy Quaid – Joe Aguirre Michelle Williams – Alma Anne Hathaway – Lureen Newsome Linda Cardellini - Cassie

País

Estats Units

Idioma

Anglès

Estrena

9 de desembre del 2005 (Estats Units)

Producció

Universal Pictures Studio

6.1.2. Sinopsi Brokeback Mountain explica la història d’amor de dos joves, Ennis del Mar, qui treballa a un ranxo de Wyoming i Jack Twist, un cowboy de rodeo. Aquests dos es coneixen l’estiu de 1963 quan els dos acudeixen a Joe Aguirre perquè els hi ofereixi treball com a cuidadors d’ovelles

a

la

muntanya

de

Brokeback. Durant aquests mesos d’aïllament en aquest ambient rural Ennis i Jack es va coneixent mica en mica, fins que una nit finalment tenen una trobada passional, descobrint així la seva homosexualitat. Un cop acaba l’època de treball a Brokeback, els dos protagonistes tornen a la seva vida real sense saber què fer amb el que ha succeït aquests mesos d’estiu entre 64


ells. En acabar la feina d’estiu, Ennis es casa amb la seva promesa, Alma, amb qui té fills i Jack també troba a la que serà la seva futura muller, una cowgirl del rodeo, Lureen. Els anys van passant i les seves vides es van assentant. Tot i això, Ennis i Jack s’adonen que no poden oblidar el que va passar entre ells a Brokeback Mounain i comencen a enviar-se correspondència i finalment, retrobar-se diversos caps de setmana, que ells encobreixen sota viatges de pesca amb un antic company de feina. Malgrat que Jack insisteixi, Ennis se sent incapaç d’abandonar la seva família i consolidar així la seva relació homosexual amb Jack. Així van passant els anys i els respectius matrimonis d’Ennis i Jack es van tornant més complicats fins el punt que Alma sol·licita el divorci a Ennis. Vist el panorama, Jack torna a insistir en consolidar la seva relació, però de nou Ennis s’hi nega per por a perdre les seves filles. La correspondència entre Ennis i Jack continuava, fins que un dia Ennis rep de tornada una postal que havia enviat a Jack i dedueix que alguna cosa no funciona. Ennis truca a Lureen per saber què ha succeït i ella li explica que Jack ha mort a causa d’una explosió quan canviava una llanta, però Ennis imagina que el motiu real de la seva mort ha estat un assassinat per condemnar la seva homosexualitat. Lureen expressa a Ennis els desitjos de Jack d’escampar les seves cendres a Brokeback Mountain, per això decideix visitar els pares de Jack per poder dur-ho a terme. En la visita a casa dels pares de Jack, el pare s’oposa al desig de Jack, però Ennis visita per primera i darrera vegada l’habitació de Jack. A l’armari d’aquest descobreix una camisa d’Ennis, que ell creia haver perdut, tacada de sang després d’una baralla a la muntanya entre els dos enamorats, i demanant permís a la mare de Jack, decideix emportar-se-la. Finalment, la història acaba amb la visita de la filla d’Ennis a la seva caravana, quan aquesta li informa que es casarà properament i el convida a l’esdeveniment. Ennis accepta i la pel·lícula culmina amb una darrera mirada d’Ennis al seu armari on guarda la seva camisa tacada de sang i una de Jack juntament amb una postal de Brokeback Mountain, l’espai que va veure créixer el seu amor. 65


6.2. Do començo ao fim 6.2.1. Fitxa tècnica Director

Aluisio Abranches

Guió

Aluisio Abranches

Repartiment

Júlia Lemmertz - Julieta Fabio Aussançao - Alexandre Jean Pierre Noher - Pedro Louise Cardoso - Rosa Lucas Cotrin - Francisco de petit Gabriel Kaufmann - Tomaso de petit Rafael Cardoso - Tomaso Joao Gabriel Vasconcellos - Francisco

País

Brasil

Idioma

Portuguès

Estrena

27 de novembre del 2009 (Brasil)

Producció

Pequena Central de Produçoes, Lama Filmes

6.2.2. Sinopsi Do començo ao fim és una història d'amor entre dos germans. La pel·lícula comença amb el naixement del Tomaso, que durant els seus primers dies de vida va trigar molt a obrir els ulls i quan ho va fer el primer que va veure va ser el seu germà Francisco. A partir d'aquí, els dos

germans

esdevindran

inseparables i es professen un amor mutu

que

supera

les

fronteres

habituals d'un amor fraternal entre dos germans. El Tomaso admira el Francisco

i constantment

intenta

cridar-li l'atenció i el Francisco se sent important protegint el seu germà petit. La mare viu amb preocupació la relació entre els dos germans, però mai no els hi ho diu obertament i els deixa fer sempre que ells siguin feliços.

66


Després de la mort de la mare, els dos germans comencen a mantenir relacions sexuals i comencen una nova vida junts com a parella. Però més tard, el Tomaso haurà de marxar a Rússia per entrenar per les Olimpíades. Això suposarà un fort daltabaix pels dos germans, que no poden viure separats. La tristesa inundarà el Tomaso, i el Francisco intenta superar-la sortint de festa. Precisament en una discoteca coneix una noia, però quan estan a punt de mantenir relacions el Francisco li diu que no ho pot fer. Després d'aquesta experiència, el Francisco anirà a buscar el Tomaso a Rússia que, en veure'l, es llançarà als seus braços.

6.3. Fresa y chocolate 6.3.1. Fitxa tècnica Títol original

Fresa y chocolate

Director

Tomás Gutiérrez Alea y Juan Carlos Tabío

Guió

Senel Paz

Repartiment

Jorge Perrugoria – Diego Vladimir Cruz – David Mirta Ibarra – Nancy Francisco Gattorno – Miguel Joel Angelino – Germán Marilyn Solaya - Vivian

País

Cuba, Espanya, Mèxic

Idioma

Espanyol

Estrena

México: 30 de setiembre de 1994; Argentina: 6 de octubre de 1994; España: 15 de enero de 2006.

Producció

Miramax Films, BIM Distribuzione, Foreign Technical Distributor.

6.3.2. Sinopsi Fresa y chocolate és una història d’amistat entre un homosexual, Diego, y un heterosexual, David, en l’època de la post-revolució cubana i en plena dictadura castrista a L’Havana. D’una banda, tenim David, un estudiant universitari amb conviccions comunistes qui inicia la pel·lícula encara enamorat de la seva ex-novia, Vivian, qui l’ha deixat per casar-se al cap de poc amb un home adinerat. I d’altra banda, tenim Diego, un homosexual declarat qui cultiva el gust per la cultura –des de la literatura 67


fins la música- i la política. Els dos protagonistes es coneixen a una terrassa d’un bar de L’Havana quan Diego s’asseu a la taula de David per seduir-lo mentre menja un gelat de maduixa i xocolata. Després d’aquesta primera trobada de coneixença, Diego convida al seu pis a David amb l’excusa de deixar-li un llibre de Vargas Llosas i d’ensenyarli unes fotografies d’ell actuant a una obra de teatre. Al pis de Diego, David descobreix

una

porta

oberta

al

coneixement. Arran

d’aquesta

primera

trobada, l’amic i company de pis de David, Miguel, l’alerta d’anar amb compte de l’homosexualitat del nou conegut Diego, però David, sense volerho acceptar del tot, segueix visitant a Diego ja que se sent intrigat per la manera especial de ser de Diego i alhora també se sent seduït per la seva veïna, Nancy. El temps va passant i l’amistat entre David i Diego es va enfortint de manera que es complementen de manera molt positiva. Al mateix temps, David s’inicia en la sexualitat amb Nancy i sembla que la seva relació avança de manera favorable. El film finalitza amb la partida de Diego fora del país per iniciar la seva carrera diplomàtica. David se sent molt trist per la seva marxa però es queda amb un bon record de l’amistat que han construït. La pel·lícula acaba amb una abraçada sentimental dels dos amics en forma de comiat.

6.4. Mi nombre es Harvey Milk 6.4.1. Fitxa tècnica MILK Títol original Director

Gus Van Sant

Guió

Dustin Lance Black

Repartiment

Sean Penn – Harvey Milk 68


Emile Hirsch – Cleve Jones Josh Brolin – Dan White Diego Luna – Jack Lira James Franco – Scott Smith Alison Pill – Anne Kronenberg Victor Garber – Mayor Moscone Denis O'Hare – John Briggs Joseph Cross – Dick Pabich Stephen Spinella – Rick Stokes Lucas Grabeel – Danny Nicoletta Brandon Boyce – Jim Rivaldo País

EUA

Idioma

Anglès

Estrena

28 d'octubre del 2008 (San Francisco)

Producció

Focus Features, Axon Films, Grundswell Productions

6.4.2. Sinopsi Harvey Milk va ser el primer polític obertament homosexual escollit per ocupar un càrrec públic als Estats Units i va ser assassinat un any després d'haver aconseguit aquest càrrec. Mi nombre es Harvey Milk comença amb aquest personatge disposant-se a fer una gravació explicant tot el que ha fet durant la seva carrera com a activista polític i per què ho ha fet. A partir d'aquest punt, la pel·lícula explica la història de Harvey Milk. En

un principi, el dia que el

Harvey fa 40 anys, coneix l'Scott, que l'ajuda a sortir de l'armari, i decideixen marxar cap a San Francisco. S'instal·len al barri d'El Castro, i allà obren una tenda de fotografia. Aquest espai es convertirà aviat en el punt de trobada dels homosexuals del barri, amb els quals començaran a lluitar pels drets gays. Milk es converteix en el portaveu del moviment i, per tal de defensar els seus drets, no dubta a enfrontar-se amb empresaris, sindicats, etc. 69


Però la lluita pels drets homosexuals l'absorveix tant que l'Scott no és capaç d'aguantar aquest ritme de vida, en què l'atenció del Harvey cap a la seva pròpia persona i cap a la relació de l'Scott queden en un segon terme, i decideix deixar el Harvey. Més tard, Milk coneixerà un jove dèbil que l'idolatra: el Jack, i començaran una relació que acabarà amb el suïcidi del Jack. Finalment el Harvey aconseguirà un càrrec a l'Ajuntament i això li permetrà obtenir alguns èxits en matèria dels drets homosexuals, però això durarà poc temps perquè el seu oponent a l'Ajuntament, el Dan Brown, acabarà assassinant-lo a ell i a l'alcalde per gelosia.

70


Anàlisi semiòtic del tractament de l'homosexualitat al cinema des dels anys 90 fins l'actualitat