Page 1

Visió econòmica

Reportatges d’Empresa

Durmi El Ventall Pellisa Ràfols

Estrelles i Forquilles

El dinou Novembre, 2017 Núm. 139

El Comerç de la FEGP

Charter Vedegust Gent Emprenedora

Maria Sánchez, directora del Centre d’Estètica Sbelt


Sumari Edita Consorci de Serveis Empresarials Gran Penedès SL · Carrer Beneficència, 17 08720 Vilafranca del Penedès · Carrer Montserrat, 6, 2n 43700 El Vendrell · Carrer Àncora, 3 08800 Vilanova i la Geltrú Tel. + 34 902 106 700 · info@consorci.eu Redacció CSE · info@consorci.eu Publicitat CSE · info@consorci.eu Subscripció: 60 € Subscripció socis FEGP: Gratuïta Impremta Gràfiques Ferpala · ferpala@ferpala.es Portada Durmi i El Dinou Difusió Enviament personalitzat a empreses, professionals, entitats i institucions de les comarques del Penedès i el Garraf. Distribució Tramesa per correu postal a través d’Entrem-hi i Tegar. DL B-5290-2017 1.400 exemplars El fet de la seva publicació no suposa que la FEGP comparteixi sempre les idees dels articles d’opinió d’aquesta revista.

Context Les vies endògenes: confrontació o negociació . . . . . . . . . . . Fiscalitat La FEGP promou un estudi comparatiu de taxes i impostos aplicats pels ajuntaments del Gran Penedès . . . . . . . Medi ambient Quina afectació tindrà la nova llei catalana de canvi climàtic en les empreses? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

5

Finances personals Quin és el futur de les nostres pensions? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

30

L’empresa Ventall o com sensibilitzar sobre la vàlua dels més vulnerables . . . . . . . . . .

32

L’empresa La pèrgola bioclimàtica de Durmi evoluciona captivant els seus clients . .

34

El Bloc de la FEGP Qui pot parlar en nom de les pimes? . . .

36

La Factoria de la Fira La FEGP promou la Factoria de la Fira La Fira de Novembre més industrial . . .

38

42

6

8

Dones d’Empresa El Congrés de Dones d’Empresa es consolida en la seva edició més internacional . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

10

Gent de Ràdio Recull de participacions . . . . . . . . . . . . .

12

El Bloc de la FEGP El carreró del “Gato” . . . . . . . . . . . . . . . .

16

Gent Emprenedora Maria Sánchez «El secret de consolidar una empresa és conèixer molt bé el que fas, sinceritat i sobretot professionalitat» . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

18

Energies La FEGP impulsa el Grup de Compra Conjunta d’Energies .

44

L’empresa familiar Pellisa Ràfols innova amb sensors i càmeres en els seus rètols . . . . . . . . . . .

20

Formació No perdeu el crèdit formatiu La FEGP us pot gestionar les accions . .

47

La cuina de l’estrés Viure sense presses . . . . . . . . . . . . . . . . . Vilafranca inaugura un ‘camí del vi’ . . . Barcelona a peu de porc . . . . . . . . . . . . .

22 23 23

El Comerç de la FEGP Charter Vedegust, molt més que un supermercat, una experiència amb molt de gust . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

49

FEGP · Nous socis . . . . . . . . . . . . . .

50

Finançament Cercle Local d’Inversors Es convoquen inversors de “km 0” . . . .

52

Escola de Direcció d’Empresa Nova programació L’Escola de les empreses . . . . . . . . . . . .

54

Grup d’Opinió Enquesta de Clima Empresarial La marxa dels negocis és “bona” . . . . .

Noves tecnologies Alarma en la seguretat del Wifi a tot el món . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Iniciatives El nou Fòrum Film Clúster convoca les empreses locals . . . . . . . . . Estrelles i forquilles El Dinou, un restaurant de proximitat que et transporta al segle XIX . . . . . . . .

24

26

28 Hotel Subur (pàg. 18)

3


Martí Sistané Planella President FEGP

Les vies endògenes: confrontació o negociació L’empresari ha de prendre decisions i, en conseqüència, assumir riscos. La seva recompensa és el benefici empresarial si la seva gestió ha estat l’adequada o la pèrdua empresarial si no ho ha estat o no ha sabut realitzar-la correctament. Ser empresari quan l’economia de la nació és de bonança, quan l’estabilitat política està assegurada, quan el mercat respon a les expectatives empresarials, és, diríem, gratificant i agradable. Però ser empresari quan hi ha crisi econòmica, quan l’estabilitat política no està assegurada, quan els mercats oscil·len en forma brusca i inesperada, resulta dur i inquietant. És en aquestes situacions quan es veu l’autèntica i veritable vocació empresarial dels gerents que estan al capdavant de l’empresa, en el moment de prendre decisions en situacions de risc o amb alts índexs d’incertesa. Al llarg de la història, les decisions empresarials s’han pres sobre la base de criteris estrictament econòmics i en un horitzó de curt termini. D’aquesta forma, l’empresari assumeix el risc comercial de l’activitat, però no els riscos socials que genera en forma d’externalitats negatives. Avui per avui, però, les empreses estan immerses en un procés d’entroncament amb la realitat social, no només de viure i conviure amb aquesta realitat sinó de formar-ne part activa; fins i tot de transformar-la positivament, incardinant el benefici empresarial amb la millora de la societat, la sostenibilitat i les persones. Lluny queden els escenaris proteccionistes de la incipient industrialització del segle passat, quan naixien en zones rurals a prop del riu les antigues colònies tèxtils. Eren petits pobles equipats amb els serveis bàsics per mantenir autònomament una població dedicada de ple a la fàbrica, a fi de garantir-ne els avantatges derivats de la pau social, els salaris baixos i la consolidació de la colònia com a projecte a llarg termini. Des de la Responsabilitat Social Empresarial s’han introduït certs aspectes de filosofia d’un nou model de gestió i relació empresa - entorn. Els empresaris estan cada vegada més convençuts que l’èxit comercial i els beneficis duradors per als seus accionistes no s’obtenen únicament amb una maximització dels beneficis a curt termini, sinó amb un comportament orientat pel mercat, però responsable. Les empreses són conscients que poden contribuir al desenvolupament sostenible orientant les seves operacions a fi d’afavorir el creixement econòmic i augmentar la seva competitivitat, alhora que garanteixen la protecció del medi ambient i fomenten la responsabilitat social, inclosos els interessos dels consumidors. Sigui com sigui, una empresa depèn inevitablement de la relació que estableix amb l’entorn. Les empreses presten molta atenció al diàleg amb els seus clients i mercats i cada cop més atenció als entorns geogràfics on es produeix la seva activitat. Aquest nou model de governança a les empreses demana tenir molt més en compte aquests entorns geogràfics i sociològics en els què impacta la seva activitat. Esdevenen empreses més sensibles a l’entorn social i polític, més compromeses amb el territori, més dialogants amb els agents, tant interns com externs, de l’organització. En aquest moment la pau social no s’imposa per la força ni amb privacions de llibertat per ideologies contràries ni legitimant unes ideologies en front de les altres ni forçant les lleis per obtenir mesures repressores. Cal prendre consciència que l’únic camí per la resolució dels conflictes és el diàleg i quan més oposades i allunyades es trobin les posicions el que cal és molt més diàleg.

... empreses més sensibles a l’entorn social i polític, més compromeses amb el territori, més dialogants amb els agents, tant interns com externs, de l’organització ...

5


Fiscalitat

La FEGP promou un estudi comparatiu de taxes i impostos aplicats pels ajuntaments del Gran Penedès

Una altra dificultat estava en l’estudi de les quaranta-set realitats municipals de les tres comarques del Gran Penedès. Per això, es va optar per fer una selecció en la què es tinguessin en compte aquelles poblacions de major dimensió o relleu empresarial i que, a més, fessin possible l’anàlisi a partir de les dades actualitzades en els seus espais internètics.

Taxes i preus públics i impostos objecte d’estudi • Taxa per la prestació dels serveis d’intervenció administrativa de les activitats i instal·lacions de les empreses, a través de la submissió a prèvia llicència, comunicació o declaració responsable, i pels controls posteriors a l’inici de les activitats, els controls periòdics i les revisions periòdiques. • Taxa per l’ocupació d’espais i sòl d’ús públic (exemple, ocupació de la via pública amb taules i cadires) • Taxa per la prestació del servei de gestió de residus urbans • Tarifes del servei de subministrament d’aigua potable i servei de clavegueram • Impost sobre Activitats Econòmiques • Impost sobre vehicles de tracció mecànica • Impost sobre Béns Immobles • Impost sobre l’increment dels terrenys de naturalesa urbana

Explicat d’una altra manera i per a major comprensió, resulta molt complicat fer entendre amb tan poc temps i amb un exercici d’obligada síntesi, una part tan complexa i important com són els tributs de les hisendes locals, què comporten, com són i com s’apliquen les ordenances fiscals corresponents a les taxes i impostos municipals.

Els 11 municipis que han estat objecte d’estudi

Per a més informació, poseu-vos en contacte amb la FEGP al 902 106 700.

Per aquest motiu, les dades exposades en aquest estudi reflecteixen només una comparativa d’algunes taxes i impostos, dins d’una àmplia diversitat de paràmetres i valors -de difícil equiparació- aplicats per cadascun dels ajuntaments.

Baix Penedès • Calafell • El Vendrell • L’Arboç

La Federació Empresarial del Gran Penedès (FEGP) va fer encàrrec d’aquest estudi a l’assessoria Qualitat i Gestió, amb oficines al Penedès i al Garraf i, per tant, coneixedora per proximitat i per expertesa de les singularitats de la nostra demarcació. Gabinet de RRHH De bon principi, des de l’assessoria es va fer constar la complexitat de realitzar un treball comparatiu, ateses les dissemblances de criteris, la disparitat de barems d’aplicació i la diversitat de precedents en cadascuna de les municipalitats. Així, aquest estudi s’ha centrat en la realització d’un treball complex, amb fitxes de difícil comparança, però amb el propòsit d’obtenir una visualització de les diferències dels tributs locals que apliquen els ajuntaments. 6

L’Import de Béns i Immobles En relació amb l’Impost de Béns Immobles (IBI), la comparació s’ha fet sobre una

hipotètica base impositiva de 1.000 €, igualitària per a tots els municipis. Això no vol dir que una indústria, comerç o qualsevol altra tipologia d’empresa, amb la mateixa superfície i característiques iguals, tingui el mateix valor cadastral en els diferents municipis analitzats. Aquest valor dependrà dels valors resultants de les ponències cadastrals fetes per cadascun dels municipis i del seu any d’aprovació; per tant, les bases liquidables també són diferents, encara que sigui pel mateix concepte.

Alt Penedès • Gelida 7.238 habitants (*) • Olèrdola 3.529 habitants (*) • Sant Sadurní d’Anoia 12.654 habitants (*) • Sta. Marg. i els Monjos 7.360 habitants (*) • Vilafranca del Penedès 39.365 habitants (*)

El Garraf • Sant Pere de Ribes • Sitges • Vilanova i la Geltrú (*) Any 2016

24.289 habitants (*) 36.482 habitants (*) 5.520 habitants (*)

29.842 habitants (*) 28.478 habitants (*) 69.972 habitants (*)


Medi ambient

Quina afectació tindrà la nova llei catalana de canvi climàtic en les empreses? El canvi climàtic està a l’agenda política i empresarial de les principals organitzacions i líders mundials, com un dels reptes al què cal fer front per garantir la sostenibilitat i supervivència de la societat que coneixem. Davant aquest fet, es fa indispensable que totes les parts interessades disposin d’eines i directrius clares de com actuar, per reduir les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle (GEH) i la vulnerabilitat als impactes del canvi climàtic.

8

En aquest escenari i continuant amb el lideratge que fins ara ha mantingut Catalunya en els fòrums internacionals en el camp de l’acció climàtica, des del passat 1 d’agost ha entrat en vigor la llei catalana de canvi climàtic (Llei 16/2017). Un nou instrument pensat per afavorir la governança en relació al canvi climàtic i potenciar el desenvolupament econòmic del país i de les seves institucions, tant privades com públiques, que afavoreixi la transició cap a una

economia neutra en emissions de GEH, competitiva, innovadora i eficient en els recursos. Amb aquesta voluntat d’afavorir la transició cap a un nou model productiu circular i d’accés als recursos naturals i energètics, la llei incorpora diversos mecanismes i solucions innovadores que han de permetre al sector empresarial català ser part activa d’aquesta transformació. Algunes de les iniciatives o solucions són: • Aposta per l’autoconsum energètic

• Disposar de plans de mitigació i adaptació al canvi climàtic • Creació de nous impostos ambientals • Promoció de productes agroramaders ecològics i de proximitat • Avaluació de la petjada de carboni de productes i materials de la construcció • Fixació d’un percentatge mínim de consum final d’energia elèctrica procedent de fonts renovables Des de la perspectiva del teixit empresarial català, la nova llei catalana de canvi climàtic és un instrument que cal veure com un motor de canvi i lideratge per treballar de la mà amb les administracions públiques catalanes i amb corresponsabilitat amb la ciutadania i agents socials, per consolidar Catalunya a nivell internacional com un país capdavanter en la lluita contra el canvi climàtic.

T’esperen amb els seus superpoders…

SuperDiagnòstic

SuperAgilitat

SuperPropers

SuperSomriure

… i amb superofertes per a la teva assegurança mèdica

Promoció vàlida fins al 30 de gener de 2018

VILANOVA i la GELTRÚ Pl. Soler Carbonell, 32 08800 - Vilanova i la Geltrú

Tel: 938 147 244 sucvilanova@agrupacio.es www.agrupacio.es


9

CONGRESSOS I CONVENCIONS EN UN ENTORN EXCLUSIU

En els nostres salons i jardins podrà celebrar tot tipus d’esdeveniment: presentacions de producte, sopars de gala, esmorzars corporatius… A 30 minuts de Barcelona i 5 de Sitges.

08810 Sant Pere de Ribes · 93 893 36 66 · www.fincamassolers.com · massolers@fincamassolers.com


Dones d’Empresa

El Congrés de Dones d’Empresa es consolida en la seva edició més internacional l’esdeveniment més enllà del Gran Penedès convertint-lo en tot un referent en l’àmbit de la gestió d’empresa i les tendències en management, amb més d’un centenar i mig de participants. Una de les característiques del Congrés de Dones d’Empresa és que les ponents són totes dones. Enguany representaven empreses tan reconegudes com Abacus, Atrevia, Roca Junyent, Loan Book Capital, Nottopic, Kainova i entitats com la Universitat Politècnica de Catalunya, la Universitat de Barcelona, la Universitat Oberta de Catalunya, la Confederació de Ttreballadors Autònoms de Catalunya i diverses representants de la Generalitat de Catalunya.

10

Regina Llopis, arribada expressament de Silicon Valley, va posar la nota més internacional del programa congressual amb una ponència excel·lent al voltant del futur tecnològic de les empreses i del mercat laboral.

Més de 30 ponents van passar per l’auditori de Neàpolis, a Vilanova i la Geltrú, els passats 20 i 21 d’octubre en el marc del 3r Congrés de Dones d’Empresa. La tercera edició del Congrés de Dones d’Empresa de la FEGP consolida

L’altre dels valors diferencials del congrés és l’avantguarda en els continguts i es van tractar tendències, com els xatbots, l’economia blava, coolhunting i com vendre a la Generació Z; però també la nova llei d’autònoms o el control telemàtic dels empleats.


Congrés patrocinat per

A la part d’experiències, la més emotiva de les dues jornades, es van conèixer les trajectòries de Maravillas Rojo, al capdavant d’Abacus; Anna Mercadé, directora de l’Observatori Dona Empresa Economia; Carla Martí, vocalista i criminòloga amb un gran esperit de superació personal, i l’ecoagricultora Isabel Vidal. La gran acceptació i valoració de les participants posa un gran repte al grup impulsor

de Dones d’Empresa per a l’organització de la 4a edició, que ja té data: 26 i 27 d’octubre de 2018. El 3r Congrés de Dones d’Empresa ha rebut el patrocini de Richmond i Vilamòbil i l’esponsorització de Deixalles i Transports A. Plazas, Coca-Cola, CETIVG, Esofitec, Go on Training, Nouclima i Verbal No Verbal.

En l’apartat de col·laboració hi van ser presents Atena Park, Covenant, Hotel Fonda Neus, La Granja, Marsal Mestres, Patates Piqué, Pinord, Servihostel, Torres, Vilanova Cafès i Vilarnau. En l’àmbit institucional el 3r Congrés de Dones d’Empresa ha rebut el suport d’ACCIÓ, la FEGP, l’Institut Català de les Dones i l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú.

11


Gent de ràdio Gent d’empresa Canal Blau (104.0 FM) · Cada dimecres, a les 9h30

21.06.17 · Expectatives d’estiu · David Martínez, Tempo Tourisme Services · Lucas Contreras, Roc Roi

27.06.17 · La conciliació del temps a la feina · Carmen Pérez, EDE · Elena Trilla, coach · Mar Maestre, Tu gestión laboral

Gent d’Empresa és l’espai radiofònic setmanal de la FEGP a Canal Blau Ràdio. S’emet tots els dimecres, a les 9h30, pel 100.4 de la FM i també per internet a www. canalblau.cat.

18.10.17 · Congrés de Dones d’Empresa · Núria Lucas, El Dinou · Conxi Martínez, Codmar · Laura Tornay, Ako

25.10.17 · Tendències en recursos humans · Esther Arbonès, ASM · Daniel Lafuente, Incognos

És un programa de 25 minuts amb la col·laboració de la FEGP i la participació d’empresaris de l’entorn granpenedesenc.

12 ADEPG-june-halfp-vector.pdf 1 12/06/2017 14:39:27

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

/


Gent de ràdio Baix Penedès Empresa Ràdio El Vendrell (107.1 FM) · Els dimarts, quinzenalment, a les 10h

27.06.17 · La conciliació del temps a la feina · Pascu Fernández, Sensación Activa · Jose Papiz, Addcoor

10.01.17 · Valoracions de la temporada turística · Mar Galeano, Ajuntament del Vendrell · Cristina Bundó, Mas Llagostera

24.10.17 · El sector de la construcció · David Máiquez, SIA Biosca · Àlex Pomar, Dinor

07.11.17 · La importància dels estudis empresarials · Sonia Ramos, TuAlly · Xavier Jiménez, CITEP

10.10.17 · Congrés de Dones d’Empresa · Marisol Garcia, Marisol Comunicación · Glòria Planas, Aloy Planas Gestió

Si teniu interès en participar en qualsevol dels programes periòdics de la FEGP, només cal que envieu un email a comunicacio@fegp.cat i en breu ens posarem en contacte amb vosaltres.

13


Gent de ràdio DO Calafell Ràdio Calafell (107.9 FM) · Els dilluns, quinzenalment, a les 10h

.tv 107.9 FM

18.09.17 · Valoracions de la temporada turística · Jordi Guillem, Lo Mam · Xavier Mestres, Mestres Cuiners · Carles Mera, Mandala Apartaments

02.10.17 · Expectatives d’estiu · Xavier Mestres, Mestres Cuiners · Glòria Planas, Aloy Planas Gestió · Toni Oliver, Gintonic Comunicació · Isabel Serisier, CEMPTA

DO Calafell, nou programa de ràdio de la FEGP a Calafell Ràdio

16.10.17 · Congrés de Dones d’Empresa · Jezabel Ruiz, Vilarenc Zenit · Sonia Ramos, TuAlly · Eva Santos, Cosmonou Cosmètics

14

30.10.17 · El comerç de Calafell · Kelly Breton, Calafell Ràdio · Sandra Masdeu, Charter Vedegust

La graella radiofònica de la FEGP acaba de créixer amb la incorporació de l’espai quinzenal DO Calafell, que s’emet des del 8 de maig, sempre en dilluns, a les 10h, a Calafell Ràdio (107.9 FM).


Gent de ràdio Economia i empresa al Gamma Extra Ràdio Vilafranca (90.2 FM) · Els dijous, quinzenalment, a les 10h

29.06.17 · Cultura d’Empresa · Emilio Moral, Institut d’Intangibles · Sílvia Delgado, Ràdio Vilafranca

21.09.17· Expectatives de tardor · Núria Sala, Enoturisme Penedès · Sebastià Serdà, Restaurant Fogons · Núria Carbó, Gremi Hostaleria Alt Penedès

19.10.17 · Congrés de Dones d’Empresa · Cinta Fondarella, CYP Assessors · Judith Antolín, Judith Antolín Studio · Míriam Vera, Vinyals Associats

22.04.17 · Premis ADEPG 2015 · Marta Vivas, Centre Vila · Josep Vidal, La Balança · Noemí Martínez, Òpera Joies

05.10.17 · Tendències en RH · Àngels Duran, FEGP · Elena Trilla, coach · Marcos Pérez, FIB Assessors

Si teniu interès en participar en qualsevol dels programes periòdics de la FEGP, només cal que envieu un email a comunicacio@fegp.cat i en breu ens posarem en contacte amb vosaltres.

15


Isidre Also FEGP

El Bloc de la FEGP El carreró del “Gato” En el septenni i escaig de crisi econòmica ens hem llegit, uns i altres, tota mena de retrets i escarafalls en relació amb la praxi dels negocis; què passa amb l’ètica empresarial quan vénen mal dades i els balanços trontollen. Fins a quin punt en cicles depressius i en períodes de turbulència econòmica, quan els directius han de salvar els mobles, són permissibles actituds indolents amb les persones i l’entorn social? És l’ètica empresarial un vestit de temporada que cal desar a l’armari quan no toca?

16

Sempre hi ha retrucs econòmics, és cert, però aquesta vegada han estat motius polítics els que han porfiritzat els codis de l’ètica empresarial. L’octubrada ens ha abocat una seqüència d’anuncis de deslocalització fiscal per part de corporacions fàtues i companyies pròdigues. On queda aquell compromís amb la terra i les persones? On s’amaguen els valors fuetejats en els vídeos de la RSE? A més d’un directiu li han petat les costures

dels menyspreu i la ranciesa. Tèrboles imatges, deformes com les d’aquell valleinclanesc carreró del Gato, les d’un màxim representant d’una de les nostrades -així ens ho havien fet creure- grans corporacions bequetejant amb el president valencià. Ens ha fet mal, francament. No ens la mereixíem, aquella escena. La promiscuïtat de les companyies s’allunya de qualsevol patró ètic, perquè revela un compromís de cartró pedra amb la comunitat que les ha acollit i, individualment, amb les persones que hi havien confiat. El decàleg de l’ètica empresarial de la FEGP proposa “generar riquesa per retribuir adequadament els tre-

balladors i els propietaris i atendre els deures fiscals; així com col·laborar en el progrés de la societat civil on està arrelada i viu l’empresa.” Si no hi ha un retorn, hi ha usura. Si es perden les estètiques del compromís el resultat és pornogràfic. I és clar, una vegada més, seran les petites empreses, aquelles que no es poden allunyar dels seus mercats ni declarar-se fiscalment irresponsables, les que es mantindran en el seu lloc, callades i anheloses de temps millors.


Grup d’Opinió de la FEGP

Enquesta de Clima Empresarial La marxa dels negocis és “bona” Els resultats de la tercera onada del 2017 de l’Enquesta de Clima Empresarial revelen una lleugera frenada en la tendència de millora de la marxa del negoci que els empresaris havien manifestat en trimestres precedents. És pràcticament el mateix el nombre de directius que manifesten que la marxa del negoci és ‘Bona’ i els que manifesten que és ‘Normal’. Tot i que hi ha un canvi molt petit, ja no són majoria els que la defineixin com a “Bona”.

Segueix la percepció de millora en els negocis entre els empresaris de la FEGP

18

Els resultats de la segona onada del 2017 de l’Enquesta de Clima Empresarial conclouen

que els empresaris segueixen apreciant una tendència de millora de la marxa del negoci. Són ja més del 48% dels empresaris els que manifesten una bona marxa del negoci i baixa fins al 6,9% els que la veuen dolenta. Aquests resultats s’equiparen als del

segon semestre del 2016, que fins aquest moment són els màxims de les 6 onades de l’enquesta desplegades. Preguntats sobre l’evolució del negoci respecte el trimestre anterior, es manté com


Podeu consultar l’informe complet al web www.fegp.cat.

a opinió més compartida que el negoci ha millorat, amb una petita correcció a la baixa. En qualsevol cas, és escassa la proporció dels que manifesten que ha empitjorat. Un comportament similar s’aprecia quan es consulta sobre la facturació i els preus de venda. En canvi sí que augmenta significativament el nombre d’empresaris que manifesten que el nombre d’empleats ha augmentat respecte al trimestre anterior, assolint gairebé la meitat de les opinions expressades. La inversió, per contra, recula lleugerament. Pel que fa a les perspectives pel proper trimestre, tots els indicadors manifesten

més prudència que els indicadors sobre l’evolució viscuda. Amb tot, s’esperen bones

xifres d’augment de facturació, inversió i ocupació, i en pocs casos es donen perspectives pessimistes. Quant a l’ECE L’Enquesta de Clima Empresarial, plantejada com un panell d’opinió i prospecció, ofereix trimestralment dades de l’opinió

dels empresaris representats per la FEGP en relació amb la marxa del seu negoci. Els panellistes, que han estat triats com una mostra representativa del teixit empresarial del territori, responen a un total d’onze preguntes en relació amb tres aspectes de la marxa del negoci: la situació actual, l’evolució respecte el trimestre anterior i la previsió de cara al proper trimestre. Podeu llegir els resultats complets a www.fegp.cat a l’apartat de les publicacions del Grup d’Opinió o bé demanar-les a comunicacio@fegp.cat. 19


L’empresa familiar

Pellisa Ràfols innova amb sensors i càmeres en els seus rètols

20

Apostar per la tecnologia avui dia és garantia de creixement per a les empreses i Pellisa Ràfols això ho sap i ho porta a terme des que va néixer com a negoci ara fa gairebé 60 anys. Un dels últims projectes en els què l’empresa està treballant és en un software informàtic que s’incorpora en els rètols, a través de petits sensors i càmeres incorporades, amb la finalitat de recollir dades sobre la gent que passa per davant dels establiments. El que es pretén és comptabilitzar les persones que entren, surten, compren, si són

dones, homes o nens i moltes altres dades que poden ajudar al negoci amb dades veraces, sempre respectant la privacitat del client. L’anàlisi d’aquestes dades recollides permet a l’establiment donar estímuls immediats, com ara reproduir imatges o vídeos en pantalles digitals, o reclams lluminosos en els rètols. Aquestes estadístiques es poden convertir d’aquesta forma en objecte d’estudi per a ajudar a orientar el màrqueting que cal dur a terme en cada moment determinat. Aquesta no és l’única vegada que Pellisa Ràfols aposta per renovar-se i introdueix en el mercat innovacions tecnològiques o formes de treballar diferents.

Empresa familiar per excel·lència L’origen de l’empresa es remunta a finals dels anys 50 però hem d’anar una mica més enrere per entendre el seu èxit. Just després de la guerra civil, Ignasi Pellisa fuig a França per no ser empresonat pel règim franquista. Allà aprèn l’ofici de xapa i pintura i ho fa amb una sèrie de tècniques molt noves que no s’utilitzaven a España. Aquí l’avi ja va començar a introduir innovació, perquè va introduir una manera de treballar diferent a la que aquí es feia, explica Xavier Pellisa, gerent de l’empresa Pellisa Ràfols. Sobre l’any 1955, Ignasi Pellisa decideix tornar a Catalunya on començarà a treballar de pintor com a assalariat. La seva forma de treballar és molt diferent a la què hi havia aquí i els resultats de la seva pin-

QUAN ARRIBA LA INSPIRACIÓ, SOM AMB TU! J.D. NÚÑEZ PATENTES Y MARCAS, S.L. info@jdnunez.com Telf. (34) 93 217 88 86 Rambla de Catalunya, 120 Fax. (34) 93 217 83 09 08008 BARCELONA www.jdnunez.com


Pellisa Ràfols Ctra. Moja km .1 Moja T. 938 170 42 www.pellisaraf 6 ols.com

tura són espectaculars; tant que això fa que pocs anys després decideix emprendre un negoci pel seu compte. És així com l’any 1959 neix, a Vilafranca del Penedès, l’empresa de pintura Pellisa. Al 1970 s’incorpora la secció de planxisteria i les seves habilitats en xapa i pintura el porten a ser molt reconegut i moltes persones volen reparar i pintar el seu vehicle a Pellisa. L’any 1972 ja tenia 6 treballadors, que acabaran convertint-se en els nous socis de la futura empresa Pellisa Ràfols; dos dels quals eren els seus fills i un d’ells en Joan Ràfols, que acavaria contribuint al nom de l’empresa. En la part de pintura es van començar a fer rètols a mà alçada i en la part de xapa, veient la fama que hi havia a Anglaterra els anys 80 pels cotxes amb sostre solar i que aquí no n’hi havia, es van començar a instal·lar sostres solars als cotxes. L’any 1986 es va incorporar un plotter de tall amb 4 tipus de lletra, que permetia fer amb adhesiu part de les lletres que fins ara es pintaven a mà alçada. Amb la nova màquina s’entra de ple en el sector del rètol, tot i que la part de xapa i pintura encara representa un 80% del negoci de l’empresa. I en aquest moment l’empresa va enlairar-se perquè d’una empresa de “xapa i pintura” es va convertir en una empresa d’unes certes dimensions que ja no només es quedava en això, sinó que començava a fer rètols amb maquinària molt nova per l’època”, explica Xavier Pellisa. L’any 1988 es forma la S.C.C.L. Pellisa Ràfols, amb els germans Pellisa com a principals accionistes, juntament amb el Joan Ràfols i els altres 3 socis que

eren treballadors de l’empresa. Es construeix una nau de més de 3.000 m2 a la carretera de Moja, a 1 km de l’antiga seu, les instal·lacions actuals. Al nou equipament s’hi crea un departament de retolació amb una altra màquina de tall de vinil, on es munten dues cabines de pintura, una d’elles per a vehicles de gran tonatge, una zona per planxisteria de vehicles de gran tonatge, una zona per serralleria i una per planxisteria de vehicles. L’any 1989 l’empresa s’expandeix i es munta una sucursal a Sant Sadurní per fer adhesius i l’anomenem “Tot lletres”. Amb aquesta segona seu el negoci passa a dedicar-se en un 70% al món del rètol, deixant la planxisteria en segon terme però aprofitant aquests coneixements per a la construcció d’estructures. Posateriorment l’any 1993 aquesta seu es trasllada a Vilanova. La part de pintura segueix sent rellevant però ara més centrada en pintura de rètols. En tots aquests anys l’empresa ha anat incorporant les últimes novetats en tecno-

logia i centrant la seva activitat en el món del rètol que, avui en dia, ja ocupa el 90% del negoci, deixant el servei de planxisteria de cotxes com un servei residual però que encara s’ofereix perquè, tal i com explica Xavier Pellisa, valor afegit i ens permet donar un servei integral en els canvis d’imatge corporatius. Avui dia Pellisa Ràfols realitza rètols de façanes, terrats, vehicles, corporis, tanques i banderoles, monòlits, senyalització i impressió digital. Marisol Garcia

21


La cuina de l’estrès Josep Maria Matas jmmatas@matasarnalot.com

El comentari

Viure sense presses Ens hem acostumat a viure esclaus de la pressa. Pressa per tot. Ens llevem amb pressa per fer callar el desvetllador i comencem a accelerar-nos perquè anem justos de temps per començar a córrer. Esmorzem amb pressa, si és que se’n pot dir esmorzar, agafem el cotxe, la moto, el tren amb pressa per arribar de pressa, a tota velocitat, al lloc on passarem més hores que a casa nostra, a la feina, al lloc de treball, i començarem de pressa a fer les tasques que es creuen s’han de fer de pressa. A punt per la marató diària en què vivim immersos i més d’un cop hem d’anar a contrarellotge per por de fer tard. D’aquesta manera anem perdent part de la nostra essència de la vida i perdent el gaudi de viure i pensar en nosaltres mateixos i dels que ens envolten. 22

Amic, pressa mata, aquesta és una filosofia de gent del desert que no veu passar gairebé a ningú en molts dies. I podria ser el pensament bàsic del moviment Slow Life que defensa un canvi de vida cap a la desacceleració i un major i millor gaudi de vida. És un corrent cultural d’abast mundial que es proposa aconseguir controlar el temps

abans que viure sotmesos a la seva tirania. Què bonic és poder menjar amb amics o amb la família sense haver de mirar el rellotge i a la nova perdició dels humans a la taula com és el telèfon mòbil, perquè no som capaços d’enterrar-lo encara que sigui tan sols el temps de menjar acompanyat. Sembla més aviat que mengem amb l’estri que no pas amb els que ens acompanyen, a part de ser una falta de respecte cap a ells, se’ns denota una incapacitat de poder controlar els nostres impulsos. Personalment he estat a punt d’aixecar-me d’una taula i tocar el dos, amb la seguretat i certesa que ningú s’hauria adonat de la manca de la meva presència fins passat un temps determinat ja que tots estaven capficats dins l’aparell en qüestió, que és la cosa més important de la vida per a ells, més que la seva parella, més que els fills si és que en tenen i que els pares si és que encara viuen.

El moviment Slow life es qüestiona el perquè vivim amb tanta pressa, com podem apaivagar aquesta autèntica pertinença i dependència davant del temps i si ens és possible fer les coses d’una altra manera més lenta, més solemne si es vol. Hauríem de ser capaços de transmetre aquesta filosofia o part d’ella als que ens venen al darrera i no al contrari com sembla que està succeint que, ja, als més petits perquè ens deixin tranquils i puguem controlar el nostre mòbil, els hi plantifiquem una tablet o cosa semblant al damunt la taula mentre assaborim un àpat familiar.

Saviesa popular “A tot arreu se’n fan, de bolets, quan plou” És condició quasi obligatòria que plogui per poder anar a caçar bolets, però aquest refrany es refereix a que certes coses, inconvenients o defectes no són exclusius d’un lloc o d’una persona en concret.

“Per Tots Sants, les llebres corren pels camps” Ja ha començat el temps de caça, que molts caçadors l’esperen amb deliri. Abans era un tema de quasi supervivència, ara és més aviat un esport i a voltes una trobada per fer bons tiberis entre companys.


Comarca gastronòmica

Vilafranca inaugura un ‘camí del vi’ Consta d’un agradable i senzill recorregut de 3,5 quilòmetres, des de l’Oficina de Turisme a la Torre de les Aigües, que antigament abastia a gran part de la ciutat, i que transcorren entre vuit parades o estacions que conviden a reflexionar sobre l’enologia en un privilegiat entorn vitivinícola com el Penedès, per experimentar amb els cinc sentits. Passejar entre vinyes, descobrir la influència del pas del temps, respirar l’olor de la terra i percebre el rastre de la història en el paisatge. Amb aquests condiments sensorials, Vilafranca del Penedès ha maridat una nova i original proposta batejada com ‘Camí del vi’. Les vuit parades interpretatives ajuden a entendre com generació rere generació han après aquest ofici i treballat aquestes terres; un itinerari que parla del pas del temps lligat als homes i la natura. 1. Botes de Vi. Parla del vi de criança, reserva o gran reserva, en funció del

temps d’envelliment en bota i, més tard, en ampolla. 2. Rellotge solar. Tracta d’explicar el cicle de la vinya, que es repeteix cada any: letargia hivernal, plor de la vinya, sortida de les fulles, floració, pol·linització i quallat, verol, maduració, caiguda de les fulles ... i retorn a la letargia hivernal. 3. Generacions. Dels ibers als romans, que ja conreaven la vinya al Penedès, passant pels segles XVIII i XIX, en què es converteix en referent vinícola de Catalunya, o el segle XX, quan s’instal·len els primers sistemes de control de temperatura. 4. La poda. Des que es planta la vinya fins que comença a produir passen tres o quatre anys, en els quals es realitzen dos tipus de podes que condueixen el seu creixement: en got o copa, que li dóna aspecte d’arbust baix; o emparrada, amb pals i filats, per mecanitzar de la verema. 5. Barraca de vinya. Servia per guardar les eines -aixades, podalls, tisores, sulfatadora, ...- amb les què es realitzaven antigament les tasques a les vinyes. Avui

dia, moltes d’aquestes tasques s’han mecanitzat, amb tractors i màquines de veremar. 6. Món rural / urbà. Mostra la convivència entre camp i ciutat. El paisatge del Penedès s’ha anat modelant amb masies entre vinyes i Vilafranca, la capital, lligades amb els camins que uneixen ciutat i vinya formant part d’una mateixa realitat. 7. La DO Penedès. La seva ubicació geogràfica -en una depressió prelitoral, entre la serralada i el litoral- ha generat variats microclimes que, sumats a la varietat de sòls, afavoreixen una producció de vins rica i diversa. 8. Les quatre estacions. Generadores d’un paisatge ple de matisos cromàtics durant l’any. A la primavera, el verd tendre dels primers brots; a l’estiu, el verd fosc; a la tardor els ocres i carmesins; i a l’hivern, la nuesa de la fusta i el silenci.

Sopa de lletres

Barcelona a peu de porc Com a subtítol porta: “Un recorregut per les cases de menjar de la ciutat”, aquelles cases populars on hom hi anava i encara hi va quan es troba en llocs desconeguts i que no té gaire temps per entaular-se. La solució més recorrent és anar a parar a una casa de menjars i que jo hi afegeixo: aquelles cases que fan menú a bon preu, amb gènere fresc i productes del mercat del costat i a més, aquesta és la meva, són cases de vi amb gasosa, perquè encara no tenen resolt, moltes d’elles, és el vi que et serveixen en patacons. Tot i això hem pogut fruir de cuina casolana popular i tradicional, com uns peus de porc estofats sensacionals, unes faves a la catalana amb el toc de menta corresponent, uns potatges amb tot el que han de portar, els llegums de cullera i pandereta de bons que estan i així no pararíem. Ricard Martín ha tingut la paciència d’explicar la seva experiència en 47 d’aquestes cases de menjar a preus de menú més aviat populars, que sense estovalles, ni tovallons de fil i a vegades sense cartes impreses, plats que són cantats a viva veu i servits amb força rapidesa, alegren els nostres records gastronòmics d’una cuina que a les cases particulars ja s’està perdent, com s’han perdut les àvies i les iaies que amb paciència conventual ens els preparaven. Unes quantes d’aquestes receptes també han estat recollides en el llibre. Aconsello anar fent el recorregut que ens indica quan es pugui.

23


Noves tecnologies

Alarma en la seguretat del Wifi a tot el món Cada dia que passa s’escolten més veus que qüestionen la seguretat del wifi. És fiable aquesta tecnologia? Fins ara ha estat una eina tecnològica bastant segura, ja que era molt difícil d’accedirhi si no es coneixia l’accés.

24

exposades a l’atac, ja que són els objectius preferits dels cibercriminals, per bé que també és probable que no representi cap perill per als usuaris comuns. Per ara el que sabem és que l’única manera segura per connectar-se per wifi és fent-ho a través de xarxes mòbils 3G i 4G. Aquestes xarxes no estan afectades per aquests atacs. També és segur si et connectes per webs que estan xifrades amb algorismes matemàtics; és a dir, encriptades amb el protocol HTTPS.

Tanmateix tot ha canviat amb la publicació d’un informe d’experts en la matèria de la universitat de Lovaina (Bèlgica), que ha fet que el món de la tecnologia visqui un nou ensurt. Aquest informe afirma que el wifi amb protocol WPA2 (protocol de seguretat per a les xarxes sense fil) ja no és tan segur, perquè han descobert que s’hi pot accedir fàcilment enganyant el sistema. I això és molt greu, perquè el WPA2 ha estat fins ara un protocol que es considerava fiable.

Els fabricants dels routers ja estan treballant per solucionar aquest problema; també Microsoft ha tret un pegat per buscar-hi una solució.

Molts hackers, intrusos o cibercriminals enganyen el sistema i accedeixen a aquestes xarxes per robar informació sensible, interceptar correus electrònics, comptes de bancs i números de targetes de crèdit, contrasenyes, conversacions de xat, etc., diu Frank Piessens, un dels autors de l’informe. En aquest sentit, les empreses són les més

Alguns consells n Actualitzeu totes les versions de hardware. Assegureu-vos que ja teniu l’última versió, ja que s’estan fent canvis i molts programes ja ho estan resolent. n Si teniu opció de treballar per cable no ho feu per wifi. n Pregunteu al vostre informàtic o persona

de confiança sobre aquest tema a fi que us digui si ja ho teniu resolt. Per disposar d’una bona seguretat i el reglament correcte del vostre wifi, també us aconsellem: n Canviar el password un cop al mes i que no sigui fàcil, que porti números i lletres majúscules i minúscules. Un mínim de 10 caràcters. n Si teniu clients que fan servir el wifi, que mai no sigui el mateix; penseu que si no es té dividit i algun cop un client fa una il·legalitat, la responsabilitat seria de l’empresa. No cal tenir dues connexions per tenir dos wifis, podem crear-ne dos en el router amb dos passwords diferents, un per a l’empresa i l’altre per als clients. n Si detecteu que el senyal és molt just, el nostre consell és que poseu un router que no sigui el que ve de fàbrica, solen ser molt justos. Sovint només canviant el router l’efectivitat augmenta molt. Si fent això tampoc no acaba d’arribar bé el senyal i el local és molt gran, caldria d’anar pensant en instal·lar-hi repetidors de wifi.


anticipeu-vos i reserveu amb avantatges la vostra reunió a Dolce Sitges

Reunions i esdeveniments Maig - Juny 2018

T +34 938 109 057 Ana.Otalora@dolce.com Consulti la disponibilitat i les condicions d’aquesta oferta vàlida per a noves reserves fins al 18 de febrer del 2018

Av. Camí de Miralpeix, 12 Sitges 08870

DOLCESITGES.COM

Gaudiu de l’experiència Dolce Sitges: la seva tranquil·la i exuberant ubicació, les seves còmodes i modernes instal·lacions per a reunions i esdeveniments, la seva àmplia oferta gastronòmica i el seu Equip altament professional. Reviseu el vostre calendari de maig a juny del 2018 i comenceu a programar el vostre esdeveniment amb els següents avantatges exclusius:

1 Còctel de benvinguda 1/2 hora amb Cava, cervesa i vi amb aperitius 1 Habitació gratuïta per cada 25 habitacions de pagament per dia 1 millora de categoria d’Habitació per cada 25 habitacions de pagament per dia

@dolcesitges

dolcesitges


Iniciatives

El nou Fòrum Film Clúster convoca les empreses locals Posada en marxa i consolidació d’un programa de promoció, dinamització i coordinació d’activitats derivades, directament i indirecta, de rodatges de produccions cinematogràfiques i audiovisuals, així com de reportatges fotogràfics, en escenaris de la demarcació de Costa Barcelona.

La iniciativa obeeix a la demanda creixent en la demarcació de Costa Barcelona per part dels professionals que es dediquen a la localització d’indrets que puguin servir com a escenaris per a l’enregistrament de petites, mitjanes i grans produccions.

26

Les opcions que ofereix aquest gran plató territorial són cada dia més preuades pels productors, que valoren sobre manera els factors de diversitat, complementarietat, accessibilitat, assequibilitat, permissibilitat, mobilitat, connectivitat, facilitació, proximitat a les principals infraestructures viàries i de transport i ubicació geoestratègica, molt especialment en relació amb la regió metropolitana. Les característiques ambientals i climàtiques, així com la lluminositat que instil·la la Mediterrània són coadjuvants superlatius. A més, les característiques climàtiques aporten fiabilitat, atesa la pluviometria escassa i una evolució mai sobtada de les condicions meteorològiques. Els productors accentuen molt aquest factor de ponderació en relació amb les condicions tempestives que envolten els rodatges.

Alhora, Costa Barcelona Film Clúster donaria resposta organitzada i factual a les necessitats paleses per les municipalitats de l’entorn, que, sobretot aquests dos darrers anys, veuen com es multiplica l’activitat de rodatges. Els ajuntaments valoren molt favorablement aquesta tipologia d’activitats pel seu factor contributiu, en forma de taxes i tributs directes, i també per la seva repercussió econòmica en el mosaic comercial, turístic i de serveis, en general. La iniciativa endegada des de l’Agència de Desenvolupament NODE Garraf té el propòsit d’estructurar una estratègia de màrqueting que aplegui els interessos de tots i cadascun dels municipis que composen la demarcació Costa Barcelona. Des del film clúster de Costa Barcelona es podria bastir una agència de suport als professionals del sector, particularment els localitzadors i els realitzadors de produccions comercials i cinematogràfiques. La missió del Film Clúster Costa Barcelona seria consolidar un entorn altament facilitador de l’activitat de rodatges, atrau-

re més produccions i propiciar un nou sector d’activitat que impliqués la participació d’oficis, especialitats, professionals, empreses, escoles i acadèmies; és a dir, un econosistema al voltant dels rodatges. Antecedents Sens dubte, Sitges ha estat inspirador i instigador d’un fenomen que des de fa molts anys ha evolucionat fins a esdevenir, avui dia, una activitat habitual en el dia a dia de la població. Sitges és cinema. El Festival Internacional i la qualitat escenogràfica de nombrosos indrets de la vila li confereixen una atractivitat excepcional, com molt poques altres localitzacions arreu de la regió euromediterrània. Sovint i amb escreix, l’anomenada Blanca Subur serveix d’escenari a produccions audiovisuals, tant publicitàries com cinematogràfiques. Els alentorns De la mateixa manera que Sitges s’ha posat de moda entre els localitzadors, Costa Barcelona conté altres localitzacions de gran singularitat i de màxim interès per als creatius de les productores.


Exemples de rodatges d’espots publicitaris al territori

La feina ben feta per les diferents film office que es troben a les comarques de l’Alt Penedès, el Baix Llobregat, el Garraf, el Maresme, el Vallès Occidental i el Vallès Oriental, com també per algunes de les municipalitats, ha generat un onatge continuat. Cal orquestrar aquest cicle favorable, coordinar esforços i promoure sinergies des del sector públic i de la mà de la iniciativa privada si volem erigir el gran plató de referència en la regió euromediterrània. Com a exemple, que es pot extrapolar a la resta de la demarcació Costa Barcelona, des de 2015 la necessitat de complementar els atractius de Sitges, d’una banda, i el descobriment de localitzacions del tot singulars i atractives també en els municipis alentorns, com ara Vilanova i la Geltrú, Sant Pere de Ribes, Canyelles, Cubelles i Olivella, van donar pas a la creació de l’empresa Garraf Film Commission. En un altre replà de l’escala, mentre es bastia la iniciativa, s’apuntaven els atractius de l’entorn vitivinícola del Penedès, amb postals de gran bellesa i recursos paisatgístics d’excepció. El mateix centre tradicional de Vilafranca del Penedès resulta suggerent per als localitzadors, com també bona part de les viles penedesenques. Aquestes complementarietats de mar i terra, marina i vinya, massís i platges, història i paisatge, patrimoni cultural i tradicions, aboquen en la conveniència d’un

embolcall de marca més poderós i de major calat. A més, pels nombrosos factors coadjuvants i facilitadors, aquest gran plató que és Costa Barcelona és del tot competitiu i dia a dia consolida la seva atractivitat a escala internacional. La conseqüència El creixement vertical de l’activitat, la necessitat de coordinar les actuacions i, ensems, la detecció de nombroses oportunitats han posat en evidència la peremptorietat d’una plataforma promocional que actuï des del sector públic i que tingui com a objectiu gestionar els potencials, multiplicar la repercussió i promoure la indústria i els oficis relacionats amb el cinema, la videoproducció i les arts escèniques, així com vitalitzar les empreses de serveis complementaris i d’acompanyament, com ara les del sector de l’hostaleria i el turisme. En síntesi L’activitat relacionada amb els rodatges audiovisuals i cinematogràfics justifica la seva conjugació com a “projecte estratègic” per a tota la demarcació de Costa Barcelona, atesa l’exposició de factors de proclivitat, atenent a l’expectativa creixent per part dels ajuntaments i tenint en compte la demanda sostinguda dels localit-

zadors, principals avaladors de la iniciativa d’un film clúster. Aquest seria el primer film clúster a Catalunya i un dels de major referència a l’euroregió mediterrània i a la resta d’Europa. El Fòrum Film Clúster és una plataforma de negoci per a empreses, professionals i entitats del Gran Penedès que puguin comercialitzar localitzacions, productes i serveis per a tot tipus d’enregistraments; pot ser el cas d’activitats de càtering, jardineria, fusteria, instal·lacions, retolació, impremtes, lloguers de cotxes i maquinària... com també escoles d’arts escèniques i tècniques de videoproducció. La FEGP participa activament en aquesta iniciativa i us pot donar més informació al 902 106 700 o bé a fegp@fegp.cat.

27


Estrelles i forquilles

El Dinou, un restaurant de proximitat que et transporta al segle XIX Pujar d’un dels carrers més transitats de Vilanova i la Geltrú i entrar en el restaurant El Dinou és com passar abans per la màquina del temps. Posar els peus al restaurant és traslladar-te a la tranquil·litat, la cultura, l’essència del segle dinou. La cuina del Dinou La seva cuina es caracteritza per la combinació ben portada de la tradició i la modernitat. 28

La propietària, i també cuinera, Núria Lucas, és una ferma defensora dels productes de proximitat, apostant per una cuina casolana portant als plats el producte local i de temporada. Segons ella mateixa explica, s’hi troba molt còmoda amb la cuina de l’àvia oferint la seva pròpia visió als plats tradicionals i portant aquest tipus de cuina tradicional al seu terreny per convertir les receptes de tota la vida en cuina d’autor, i per tant ben moderna. Així que no seria estrany demanar uns peus de porc (amb el seu cep i la carbassa) però desestructurats o qualsevol altre plat de sempre però utilitzant la tècnica de baixa temperatura.

personalitzades

ara!

+

Gratis

1000

Targetes

249 € 415 € abans

personalitzades

ara!

troquel Gratuït

+

HORES S

E

onar Vols md pressió? bona i

R ÉS

250 Carpetes

500 Carpetes

troquel Gratuït

Donar valor al producte de proximitat A més, Núria Lucas explica que, a Vilanova, en aquests moments és l’únic restaurant

P

les a v o Ren PETES CAR RGETES i TA

va i la Geltrú. I aquí es respecta curosament tots els detalls que ajuden a transportar-te a aquella època benestant que van gaudir algunes famílies vilanovines.

X

El restaurant es troba situat en una de les cases més emblemàtiques de la capital del Garraf; a la llar que va veure néixer el poeta Manel de Cabanyes, fill il·lustre de Vilano-

RV EI

E

Gratis

2000

299€

Targetes

515 €

abans

IMP REMTA - RETOL ACIÓ

ferpala.es

T. 93 893 70 11

Segueix-nos:


El Dinou Carrer del Comer ç, Vilanova i la Ge 2 ltrú T. 938 143 30 2 www.eldinou.c at

km 0. Pertanyo a Slowfood i un dels nostres objectius és donar a conèixer els productes de proximitat, que se’ls ha donat poc valor. Fa uns anys parlaven dels espigalls però ara també li estem donant importància i reconeixement al peix senzill; per exemple, tenir maires. Perquè el que vull és que la gent que passi pel meu restaurant sigui conscient que vindrà a menjar el producte que la temporada ens dóna. Així que els menús i plats que es cuinera El Dinou s’ajusten molt als productes que la terra i el mar ofereixen en cada moment de l’any, que no esperin que els posi una amanida de tomàquets a partir d’ara, perquè a l’hivern no n’hi ha. Però el que sí podré oferir en aquests mesos, fins al novembre, són unes gustoses sardines, que ara sí que és l’època. Núria Lucas és molt conscient de la part pedagògica que li pertoca. Pel que sembla, ens hem acostumat tant a anar al supermercat a servir-nos de qualsevol cosa i en qualsevol moment. Que hem perdut la consciència de quins són els productes autòctons de les nostres terres i quins són els millors mesos per assaborir-los. És que, a més, si consumim el producte en el moment que toca és de millor qualitat i també

és més econòmic. Si ens acostumem a consumir producte de temporada i de proximitat segur que guanyem en qualitat i economia. D’altra banda, per a la propietària de El Dinou és molt important la relació del seu restaurant amb els petits productors locals, amb els què li agrada tractar de forma personal i establir una relació de confiança. És una forma de conèixer de primera mà el producte que ofereix. El Dinou ofereix menús diaris tots els migdies i en prepara un d’especial per al cap de setmana. Intento oferir un menú diferent cada dia. I la carta la canviem cada temporada. Per exemple, si ara és temps de carbassa, doncs segur que trobaràs més plats amb aquest ingredient i aviat que ja vindrà la carxofa, doncs l’ajustarem per incorporar-la. I així canvio els plats de la carta en funció de la temporada, segons el producte. En aquests moments, i de cara als propers mesos, els espigalls, que són presents fins en tres plats diferents. La carbassa, els bolets i, de seguida que vingui més el fred, la carxofa, seran els productes bàsics amb els què treballa la Núria Lucas a la seva cuina i ofereix als seus comensals.

Una curta trajectòria però ben reconeguda Fa tres anys que aquesta restauradora i cuinera va obrir les portes d’aquest espai ubicat a la casa de Manel de Cabanyes. Dos anys abans havia tancat el Negre Fum, el seu origen, i de fet, avui dia encara té clientela molt fidel que ja la seguia a l’anterior restaurant del barri marítim. El Dinou té ànima i és ben especial. La casa, com es pot veure a la porta, és del 1803 i els frescos que es poden veure a les parets són els originals de l’època. A més, està catalogada com a patrimoni municipal i jo no puc tocar res. L’haig de respectar tal qual està i el cert és que no cal tocar res perquè jo estic enamorada del lloc, explica la propietària i cuinera de El Dinou, Núria Lucas. En definitiva, un restaurant on podràs trobar plats pensats des dels productes de proximitat i la cuina de mercat, amb una carta on retrobar els gustos de tota la vida, acompanyat per un celler amb el què es marida aquesta cuina amb vins de Catalunya.

Marisol Garcia

Taller planxa, pintura i mecànica Dedicats a millorar l’estètica de el vehicle C. Rabassaires, 9B · Sant Pere de Ribes · T. 93 814 85 58

29


Finances personals

Quin és el futur de les nostres pensions? Durant molts anys, el sistema públic de pensions ha funcionat sobre la base de les quotes empresarials i dels treballadors. Ara bé, les perspectives en l’evolució de l’esperança de vida i el descens progressiu de la natalitat ens projecten un escenari en el qual hi hauran cada cop més pensionistes per treballador en actiu, i per tant les pensions públiques podrien tenir dificultats per atendre totes les prestacions de jubilació. Tot i que el Pacte de Toledo continua vigent, i té per objecte garantir el cobrament de les pensions en un entorn de descens de les aportacions i d’increment de les despeses del sistema, la situació social que vivim crea la incertesa de si hi haurà prou recursos per mantenir el percentatge de cobertura actual.

30

Esperança de vida El 2030 serà de 84 anys per a homes i 88,7 anys per a dones. Font: Institut Nacional d’Estadística

El que s’ha fet fins ara L’Estat ha posat en marxa reformes per al sosteniment del model de pensions actual. • Augmentar l’edat de jubilació ordinària de manera progressiva. • Es necessiten més anys de cotització per obtenir el 100% de la pensió. • Els anys de càlcul per al pagament de la cotització passen de 15 a 25 anys. • Per revalorar les pensions es farà servir un factor de sostenibilitat, que entrarà en vigor a partir de 2019 i que es calcula a partir de l’esperança de vida de la població, en lloc d’estar vinculat a l’IPC. Tot això permet, en principi, garantir el futur de les pensions a mitjà termini. Però cal tenir en compte que actualment, fins i tot complint tots els requisits, la pensió pública no permet mantenir el mateix nivell d’ingressos anteriors a la jubilació. Criteris per dissenyar el nostre futur El nostre grau de benestar futur depèn de les decisions que prenem avui mateix. Si hem assumit això, podem avaluar cadascuna de les opcions disponibles. En aquesta

tessitura, Banc Sabadell està exercint un important paper a l’hora d’ajudar els clients a traçar el trajecte cap a la seva jubilació. Per a això, ha dissenyat un vehicle únic al mercat; el primer pla de pensions a Espanya que combina el cicle de vida del client amb el seu nivell d’adequació al risc conegut com Sabadell Plans Futur. Els 12 plans diferents que neixen a partir d’una combinació de dues variables: la data estimada de jubilació, on es barregen quatre horitzons temporals, i tres perfils de risc. En aquests plans, l’exposició a la renda variable disminueix a mesura que s’acosta la data estimada de jubilació, incrementantse les posicions en renda fixa, amb diferents nivells de renda variable i duració de la renda fixa segons el perfil referit. Si desitgeu ampliar informació o trobar el pla d’acompanyament que optimitzarà el seu estalvi, consulteu a l’oficina més propera de Banc Sabadell, on un gestor especialitzat us atendrà


L’entitat

Ventall o com sensibilitzar sobre la vàlua dels més vulnerables La Fundació Santa Teresa del Vendrell, o com popularment és coneguda aquesta entitat: Ventall, és una entitat d’economia social, sense ànim de lucre, que treballa per millorar la qualitat de vida i aconseguir la felicitat de les persones amb discapacitat i/o trastorn mental, de persones en risc d’exclusió, de persones grans i les seves famílies, dins de la comarca del Baix Penedès. Espectacle “Il·lusions” de l’Escola de dansa Assumpta Trens del Casal, secció del Casal. 32

Tenir una discapacitat, un trastorn mental, dificultats d’inserció o fer-se gran, suposa necessitar uns suports, però també tenir unes capacitats diferents que es poden aportar a la societat. Des de la Fundació donem suport a les persones i sensibilitzem la comunitat sobre les valuoses contribucions que aquestes mateixes persones en fan, permetent-les participar activament i viure una vida el més saludable i satisfactòria possible, explica el director general de la Fundació Santa Teresa del Vendrell, José Carlos Eiriz. Per portar a terme aquesta missió, des de la Fundació s’han creat nombrosos centres i serveis, alguns d’ells destinats a un col·lectiu específic i d’altres on les persones d’un determinat territori s’agrupen en funció dels seus interessos o necessitats.

La Fundació realitza més de 30 tipologies de serveis diferenciats, que podrien agrupar-se entorn a tres grans àrees: el serveis de suport i inserció social, que engloba centres i serveis com ara els centres de dia, els centres ocupacionals, les diferents tipologies de serveis residencials i de suport a la vida autònoma i el centre d’esport i lleure. Els serveis d’integració laboral compten amb l’Escola de Turisme del Baix Penedès, el Servei Prelaboral, el Servei d’Intermediació Laboral i la creació directa d’ocupació dins del Centre Especial de Treball, que porta a terme múltiples activitats entre les què es poden destacar la jardineria, els serveis ambientals, els serveis industrials i les activitats turístiques. En tercer lloc, el suport a altres entitats d’economia social, on s’ofereix suport en

diverses àrees, com la gestió administrativa i laboral, la gestió de la qualitat i les tecnologies de la informació. Per fer funcionar les àrees anteriors, la Fundació disposa de 320 treballadors, amb tasques molt diverses, que van des del treball d’oficines fins a jardiners o operaris de serveis industrials, passant per enginyers, treballadors socials o psicòlegs, per citar alguns perfils laborals. Entre tots, actualment donen serveis a més de 900 persones. Pel que fa als voluntaris i segons explica Eiriz, aquests últims anys el voluntariat s’està convertint en un dels pilars del nostre treball. Hem creat, conjuntament amb les Fundacions Onada, de Tarragona, i Ginac, de Valls, el projecte Vols? Aquesta iniciativa consta de cinc programes específics: Vols? Aportar Coneixements;


Ventall

Av. Santa Oliva , 20-22 El Vendrell Tel. 977 667 11 1 www.fundaciosanta teresa.org

33

Vols? Quedar; Vols? Acompanyar; Vols? Conviure; i Vols? Col·laborar en família i ofereix l’oportunitat a qualsevol ciutadà de trobar la raó personal per moure’s i implicar-se, si així ho desitja, amb una finalitat social i en la construcció d’una societat més justa. Actualment, més de 70 persones són voluntàries de la Fundació, compartint el seu temps, però sobretot les seves aficions i la seva sensibilitat amb un centenar de persones amb diversitat funcional i/o trastorn mental i amb la gent gran.

A més, afegeix: cadascú comparteix allò que vol compartir: les seves aficions per la música, l’art, els esports..., el seu temps de lleure i esport, anar a caminar a la muntanya, sortir al cinema, anar a la discoteca, ... els seus coneixements, es creen tantes oportunitats de voluntariat com persones voluntàries. Des de la Fundació volem incidir en l’actitud vital del voluntariat. Però no només com a experiència individual, com a manifestació personal i lliure que sorgeix de voler respondre de manera activa davant les necessitats del nostre entorn, que percebem desajustades, sinó també d’una tasca col·lectiva, una veritable experiència social; conclou el director general de la Fundació.

w w w. c a rt i g r e . c o m i n f o c a rt i g r e . c o m

Ventall també ha creat una important xarxa d’aliances amb altres entitats del seu entorn, per tal d’establir sinergies que permetin millorar la gestió i avançar cap a la seva missió orientada a aconseguir la felicitat de les persones i de les seves famílies. De cara el futur, i tal i com explica José Carlos Eiriz, estem treballant en diversos projectes, però per la seva envergadura, destacaria un complex residencial que ha de cobrir les necessitats de persones molt diverses, adequant-se a les necessitats de suport de cada persona i potenciant diferents tipologies de serveis i d’unitats de convivència, que permeti una vida el més autònoma possible i al mateix temps garanteixi els serveis i suports que cadascú necessita. Marisol Garcia


L’empresa

La pèrgola bioclimàtica de Durmi evoluciona captivant els seus clients

34

Des de fa uns anys Durmi s’ha posicionat en el mercat amb un producte que els hi està donat moltes satisfaccions: la pèrgola bioclimàtica. Un producte que utilitza el mínim d’energia possible gràcies a l’ús que fa dels recursos naturals i basant-se sempre en el disseny ecològic. La seva principal funció és la d’aïllar l’espai de la pluja, el sol, el fred, la calor i altres factors meteorològics.

Amb aquest producte, Durmi ha aconseguit arribar al mercat de l’hostaleria, la restauració i el càtering, però també al client particular que viu en un pis o en una casa i que en el seu habitatge té les característiques adequades per posar una pèrgola bioclimàtica. De fet, just amb aquest producte, Durmi ha pogut arribar més directament al client final, perquè de sempre aquesta empresa, fabricant de lames i gelosies, havia tingut un tracte més directe amb intermediadors, tal i com explica el gerent de Durmi, Jordi Adell. El nostre model de negoci sempre ha estat lligat a la prescripció del nostre producte: als arquitectes, promotors i constructors en fires nacionals i internacionals, per donar solucions de pro-

tecció solar als seus projectes arquitectònics. No ha estat fins que hem tret la pèrgola bioclimàtica quan hem començat a interaccionar més directament amb el client o consumidor final. Aquest està molt ben informat, és sobirà i vol sempre el producte més evolucionat possible. En el nostre cas la il·luminació led i RGB ha captivat a molts clients. La pèrgola bioclimàtica orienta les lames en la posició més adequada en cada moment. Les diferents funcions que disposa com l’orientació, el plegat, la llum a més d’un comandament a distància, fa que aquest utensili sigui molt pràctic i còmode. La pèrgola bioclimàtica és una solució efectiva per a tots els mesos de l’any, ja que a més de

CONVENCIONS I CONFERÈNCIES FIRES I CONGRESSOS EXPOSICIONS FESTES POPULARS ACTIVITATS ESPORTIVES DESFILADES

C. Solicrup, 21 Nau B · 08800 Vilanova i la Geltrú

www.pastisserialagranja.com


Durmi

Carrer del Bage s P. I. Vilanoveta Sant Pere de Ri bes Tel. 938 932 75 4 www.durmi.com

Indústries Durmi és una empresa dedicada al disseny i fabricació d’elements de protecció solar, seguretat i estalvi energètic per a edificis i habitatges. Fabrica i dissenya sistemes d’obertura i tancament, amb lames orientables, fixes i contínues que s’adapten a qualsevol necessitat del projecte de l’arquitecte.

ser molt funcional amb un disseny atractiu, els mesos més freds les lames es tanquen completament (impedint que entri el vent, l’agua o la neu, creant un efecte hivernacle) i a l’estiu frena la calor. Els anys de crisi han servit a Durmi per explorar nous mercats i nous productes. Jordi Adell explica que sempre hem estat una empresa exportadora i durant aquests anys de crisi l’empresa ha crescut sobretot en exportacions a França. Ens vam adonar que aquest creixement exponencial no era suficient, així que vam haver de buscar nous productes i nous mercats i creiem que ho hem aconseguit amb la nostra pèrgola bioclimàtica. I és que com a indústria auxiliar del món de la construcció, i com ha succeït en moltíssimes empreses que d’una manera o altra depenien de la construcció, els últims anys han estat molt durs. S’ha patit molt, explica el gerent de Durmi. El que no ha pogut o sabut buscar nous nínxols de mercat ho ha passat realment malament. Diuen que tota crisi és una oportunitat per avançar; només en moments de crisi surten grans idees i nosaltres en podem donar fe, ja que amb la pèrgola bioclimàtica en bona part ens hem reinventat. Com a empresa que ofereix solucions en

protecció solar, el fet de poder oferir el servei de qualificació energètica dels edificis ha estat per a Durmi també ha estat una oportunitat magnífica per créixer, hi ha estudis que confirmen el potencial d’estalvi d’un edifici ben pensat és mes del 23%. L’experiència ens indica que cal aprofitar les fonts d’energia natural que ens proporciona el sol, la llum, la ventilació i la calor, i per nosaltres aquesta consciència de producte energèticament eficient ha de ser el futur de la nostra empresa, diu Jordi Adell. La pèrgola bioclimàtica ha donat moltes satisfaccions a Durmi, en els últims anys l’hem exposada a moltes de les fires sectorials que es fan a Catalunya i precisament aquest contacte amb el particular és el que més satisfaccions ens ha donat, que s’interessin pel producte, que ens diguin el molt que els agrada. Amb això en tenim prou. Si el lector desitja al novembre ens podem saludar a la fira de Vilanova, convida el gerent de Durmi, Jordi Adell. Marisol Garcia

35


Isidre Also FEGP

El Bloc de la FEGP Qui pot parlar en nom de les pimes? Les institucions econòmiques i empresarials de major llinatge s’han manifestat. Davant la situació política que engoleix Catalunya les summitats patronals han estat poc sensibles amb els parers dels ciutadans. No han entès res del que està passant, segurament perquè leviten molt per damunt de la gent del carrer, entre la què també s’hi troben els empresaris i directius de les petites i mitjanes empreses, com també aquells que treballen pel seu compte.

36

Un té la sensació que la indolència palesa aquests dies per les entitats empresarials més poderoses -que no vol dir que siguin les més representatives- s’ha fet al dictat de les grans companyies o sota les influències dels interessos més abrivats. No tinc la impressió que s’hagi auscultat el pensament de l’empresariat de debò, sigui quina sigui la seva opinió. Les al·locucions i els comunicats de premsa han engrandit encara més l’abisme

entre els portaveus i la gent d’empresa, la de veres. Pensin d’una manera o d’una altra, potser a favor o potser en contra, bona part dels empresaris de la factoria, del taller, de la botiga, de l’obrador, de l’establiment i de l’oficina no se senten còmodes davant les asseveracions dels dirigents patronals, perquè no se senten representats. Vet aquí l’escletxa cada vegada més accentuada. Els moments polítics que estem vivint des de fa mesos no han estat aprofitats per la majoria d’organitzacions empresarials, que han perdut l’oportunitat de sintonitzar amb les bases i recollir el seu estat d’opinió, en tota la seva diversitat.

rat un cert lideratge, que a hores d’ara només es manté pel comensalisme d’alguns mitjans de comunicació que no acaben d’entendre que ja fa temps que les patronals antigues ja no representen l’empresariat modern. Cada vegada més les entitats territorials, com ara la FEGP, fem bona la nostra proximitat amb els polígons, els centres comercials i els negocis a peu de carrer per identificar-se amb els anhels i els renecs de l’empresariat.

Si totes les associacions, les cambres i els cercles més influents s’haguessin manifestat favorables al dret a decidir l’efecte hauria estat molt contundent. Avui molt pocs discutirien el seu ascendent i la capacitat de representar el mosaic empresarial. Fins i tot haurien recupe-

Reformes en general i obra nova Rehabilitacions, reformes, reparació de danys, manteniment i execució d’obres, projectes, direcció d’obres, impermeabilització amb aillaments, enquixats i arrebossats, cerralleria, electricitat, fontaneria, calefacció, pintures, formigó imprès i pulit, etc.

Demani pressupost sense compromís · 639 208 050 · toldra43slu@gmail.com


37

Tienen un horario fijo: 24 horas al día. Una furgoneta Mercedes-Benz siempre trabaja duro, sea en el turno de mañana o haciendo horas extras. Una construcción de gran calidad y robustez consigue reducir al mínimo los tiempos de inactividad y distancia las revisiones al máximo. Por eso decimos que cuando las cosas se ponen feas, ahí está nuestra furgoneta. Para más información consulte a su Concesionario Oficial Mercedes-Benz o visite www.mercedes-benz.es/furgonetas Consumo de combustible: Sprinter: (l/100km): ciudad: 8,5 / carretera: 6,1 / mixto: 6,9; emisiones de C02 (diésel combinado): 179 g/km. Vito: (l/100km): ciudad: 7,6 / carretera: 5,1 / mixto: 6,1; emisiones de C02 (diésel combinado): 149 g/km. Citan: (l/100km): ciudad: 4,7 / carretera: 4,2 / mixto: 4,3; emisiones de C02 (diésel combinado): 112 g/km. *Las cifras no se refieren a emisiones ni a un consumo específico de cualquier vehículo en particular, ni forman parte de una oferta; solo se especifican para facilitar la comparación entre diferentes tipos de vehículos.

AUTOTALLER J.J., S.A. (560) Ronda de Europa, 73 · 08800 Vilanova i la Geltrú E-Mail: autotallerjj@mercedes-benz.es · Tel.: 93.893.86.09 http://www.mercedes-benz.es/


el ... b de. Am ort p su

La Factoria de la Fira

La FEGP promou la Factoria de la Fira La Fira de Novembre més industrial La Factoria de la Fira és un espai obert a tots els visitants de la Fira de Novembre en el què es poden conèixer els productes fabricats per algunes de les principals indústries del Garraf. Promogut i realitzat per la FEGP, la iniciativa compta amb el suport de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú.

38

Amb l’objectiu de donar visibilitat i recuperar en essència la Fira de Novembre, la mostra multisectorial del Garraf, la Federació Empresarial del Gran Penedès ha ideat la Factoria de la Fira. En aquest espai es pretén que empreses del sector més industrial de la comarca del Garraf hi tinguin cabuda per exposar què fa i com. A més, aquesta gran Factoria també inclourà, en el decurs de la Fira d’enguany, tot un seguit d’activitats i presentacions així com tallers per als més menuts amb l’objectiu de divulgar els projectes més genuïns del nostre territori.

Les empreses que participen i mostren bons indicis de la seva producció són aquestes: AKO, Bastan Tecnologies, Canopack, CIE C. Vilanova, Garraf Maquinària, Mahle, Monocrom, Persianes Garraf, Prysmian, Serradora Campamà, Sorbcontrol i Venca. Tot seguit es recullen les fitxes de cadascuna de les seves activitats. La Factoria de la Fira està ubicada al capdamunt de la rambla Principal i comptarà amb la col·laboració de Jardiland, Vilanova Cafès i XTA.Cat. També cal destacar la col·laboració especial de l’Escola d’Hostaleria de l’Institut Joan R. Benaprès de Sitges i el patrocini de Banc Sabadell.

La Factoria de la Fira compta amb la col·laboració de

PROMOCIÓ ESPECIAL foix@ggfoix.com Tel. 93 890 49 01 www.ggfoix.com P. I. Estació de Mercaderies - Font Sant Llorenç, 38 08720 · Vilafranca del Penedès

- Calendaris - Packaging personalitzat - Reclams publicitaris

Per felicitar aquestes festes!


39


40

Coaching Lideratge Formació en habilitats personals i directives Desenvolupament i cohesió d'equips En què et podem ajudar? Trucan's i en parlem! www.espaicoaching.com

info@espaicoaching.com

Tel: 699 94 90 87

Perquè el recurs més important d'una empresa són les persones


41

RECICLATGE INDUSTRIAL DESTRUCCIÓ CERTIFICADA

Tel. 93 816 54 81 DESTRUCCIÓ DE DADES I DOCUMENTS

www.reciclatgesgonzalez.com


Gent emprenedora

Maria Sánchez «El secret de consolidar una empresa és conèixer molt bé el que fas, sinceritat i sobretot professionalitat» Maria Sánchez ve de l’àrea comercial. Durant més de 16 anys va ser representant de productes ben diferents, des de finestres fins a cuines, però casualitats de la vida la van portar a endinsar-se en els productes cosmètics. Es va sentir tan atreta per aquest món que va decidir estudiar estètica, amb 28 anys, amb l’anhel que en algun moment constituiria el seu propi centre. Maria està celebrant enguany el 10è aniversari del Centre d’Estètica Sbelt.

42

Què té el Gran Penedès que no tinguin altres territoris? El Penedès és un territori estratègic on es podria trobar l’equilibri entre indústria i enoturisme, ja que hi és la DO. Quines són les principals amenaces d’aquesta comarca? La manca d’estructures que puguin potenciar aquest equilibri. Com serà el futur paisatge del Gran Penedès? El paisatge serà intentar tenir un producte més selecte i més sostenible; això vol dir, caps de producció més especialitzats. Si pogués canviar-ho tot per on començaria? Afavorir l’emprenedor amb les estructures necesaries per poder obtenir aquests productes ecològics, sostenibles i excel·lents.

Pel que fa a l’activitat específica, com valora des de dins l’evolució del seu sector? És un sector en el qual hi ha molt d’intrusisme i s’ha de tenir molt en compte que tractem amb persones i és necessari molt de respecte i molt bona formació. Quants anys de l’empresa? Com va començar l’aventura? Doncs fa 10 anys. Era una idea molt madu-

rada de feia molt de temps. M’atreia la idea de tractar amb persones i poder motivar la seva estètica. Qui són els clients de Sbelt? Són persones que busquen professionalitat, sinceritat, resultats, novetats i un lloc on sentir-se relaxades durant el seu temps lliure.


Centre d’Estèt ica Sbelt

Carrer Amàlia So ler, 22 Vilafranca del Penedès Tel. 935 385 66 4 www.esteticas belt.com

El test de la gent emprenedora 1. El seu vehicle preferit... El cotxe 2. Les seves vacances a... Un creuer 3. La seva ciutat preferida... Salzburg 4. Un llibre que l’hagi marcat... Los 4 acuerdos, de Miguel Ruiz 5. Una cançó que la faci vibrar especialment... I will always Love you (Whitney Houston)

Com va ser això de fer-se empresària? Doncs, molt per casualitat. Una bona amiga em va introduir en el sector dels cosmètics com a comercial i no me’n vaig poder estar de voler saber més i més. Em vaig posar a estudiar estètica i, amb l’objectiu de muntar el meu propi centre, primer vaig estar treballant en una perruqueria i en un centre a Sant Sadurní, fins que em vaig tirar a la piscina. Tenia molt clar el que volia oferir als meus clients. Tot i això, la veritat que al principi anava una mica perduda i una mica espantada, perquè mai t’acabes de fer a la idea d’on et poses fins que estàs a dins. Però ara ja fa deu anys i, en la perspectiva, ho tornaria a fer. Quin és el secret per consolidar i fer créixer una empresa? Crec que el meu secret és conèixer molt bé la meva feina, sinceritat i sobretot professionalitat.

Si tornés a començar, què és el que no faria? No trigar tant en demanar suport en els àmbits que no tenen a veure directament amb la meva feina; en l’administració, el màrqueting publicitari, xarxes, etc. Com porta una empresària la conciliació de la vida laboral i la vida familiar i social? La veritat és que és bastant complicat però amb l’ajuda de la família i les xarxes pots estar en contacte. En tots aquests anys ha fet més amics que clients o més clients que amics? Jo diria que he fet més amics que clients. De totes maneres, de vegades es barreja tot una mica. Els fills, la continuïtat... Tinc un fill de 13 anys, encara és molt jove per saber cap a on tirarà, però el negoci mai se l’ha mirat com per continuar-lo ell.

6. Quantes trucades rep diàriament al seu mòbil? Cap, una o dues... 7. I correus electrònics? Bastants 8. Qui més contamina més ha de pagar? Si 9. Per què paguem tants peatges? Teòricament per manteniment de les nostres carreteres 10. Una setmana laboral de 35 hores, és possible? Hauria de ser possible 11. Si tornés a la infància, què faria? Periodista 12. Es pot ser empresari i romàntic? Sí 13. I empresari i polític? No 14. I per què no hi ha empresaris que vulguin ser alcaldes? Si ja és complicat conciliar vida d’empresari i familiar, més complicat seria conciliar les tres coses. 15. Què els diria als nostres polítics? Diàleg

43


Energies

La FEGP impulsa el Grup de Compra Conjunta d’Energies Amb el propòsit d’assolir major competitivitat i reduir la factura energètica de les empreses associades, la FEGP promou un grup de compra d’electricitat i gas. La iniciativa prové d’un precedent ja exercit els dos anys anteriors per part de la UEP. Aquesta vegada es podria depassar el centenar i mig de companyies, de manera que es composaria un grup de compra amb major capacitat de negociació i millors opcions en les operacions de subhasta. 44

La FEGP és prou coneixedora que una de les despeses més importants i que afecta gairebé per un igual a totes les empreses. És el cost del subministrament energètic. Per aquest motiu, des de la FEGP, i amb la intenció de cercar la seva màxima competitivitat, s’ha proposat reduir el cost de l’adquisició de l’energia mitjançant el Grup de Compra Conjunta d’Energia per a la contractació (via subhasta) de l’energia, tant del gas com de l’electricitat. Per assolir aquest propòsit i generar una plataforma de compra el més amplia possible cal la col·laboració del màxim d’empreses, ja que quantes més empreses més alta serà la possibilitat d’obtenir un important estalvi en el cost de l’energia mitjançant la subhasta.

La FEGP ha estat treballant en aquest tema amb una de les empreses capdavanteres en aquest tipus de gestions. L’empresa compta amb una dilatada experiència en la creació de diversos grups de compres amb empreses i col·lectius tan importants com Mercabarna, Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya, Generalitat de Catalunya, Hospitals i Sanitat de Catalunya, Euromadi, l’Associació Empresarial de Fruita de Catalunya i ara també amb la FEGP. Després de diverses reunions i estudis de viabilitat, la FEGP ha pres la decisió d’iniciar el procés d’informació, consulta i pre-adhesió (sense cap tipus de cost, compromís i/o obligació vers la decisió final) amb tots els associats que hi estiguin interessats. En aquesta fase, des de la Federació es busca conèixer la realitat del consum energètic de les empreses interessades per avaluar quin seria el seu estalvi anual si formés part del Grup de Compra. Per poder realitzar aquest estudi, inicialment només cal analitzar les darreres factures de gas i electricitat, en el cas

Assessoria Jurídica, Fiscal, Laboral i Comptable C. Bonaire, 12, entresòl 08870 Sitges T. 93 894 1602 Fax 93 894 1300 e-mail sitges@farreras.net

C. Sitges, 67 08810 Sant Pere de Ribes T. 93 896 1706 Fax 93 896 1709 e-mail ribes@farreras.net

d’utilitzar les dues energies, o bé només la factura de l’energia. Una vegada feta la primera avaluació, la FEGP convocarà una reunió informativa on s’exposarà amb el màxim detall el procediment a seguir. Com adherir-se? n Facilitant la darrera factura de gas i electricitat de l’empresa n Després de la subhasta, farem una simulació de l’estalvi real que individualment es pot aconseguir amb els preus fixats n Si les condicions de la subhasta s’ajusten a les previsions individuals, l’empresa es pot integrar en el Grup de Compra Conjunta d’Energia de la FEGP i així contractar el servei amb la comercialitzadora adjudicatària. Aquesta gestió serà complimentada i facilitada des de la FEGP. n Servei exclusiu per a les empreses associades a la Federació Empresarial del Gran Penedès.

Per a més informació, truqueu al 902 106 700 o bé envieu un email a direccio@fegp.cat.


FEGP Formació

Nova programació Gestió del temps Aprèn a organitzar-te per fer el teu temps més rendible per tu i per la feina Inici . . . . 11.11.17 – 6 hores Dies . . . . Dissabte Horari . . De 10h a 13h Preu . . . . 100 € Bonificable Lloc . . . . FEGP Vilanova

Lideratge d’equips Converteix-te en un bon líder pel teu equip, la clau és teva. Inici . . . . 17.11.17 – 4 hores Dies . . . . Divendres Horari . . De 16h a 20h Preu . . . . 70 € Bonificable Lloc . . . . FEGP Vilanova

Intel·ligència emocional Aplicar la intel·ligència emocional a les diferents àrees de l’empresa per millorar Inici . . . . 24.11.17 – 4 hores Dies . . . . Divendres Horari . . De 9h30 a 13h30 Preu . . . . 70 € Bonificable Lloc . . . . FEGP Vilafranca

Anàlisi de balanços Les tècniques d’anàlisi poden servir-nos per prendre millors decisions Inici . . . . 28.11.17 – 8 hores Dies . . . . Dimarts Horari . . De 16h a 20h Preu . . . . 120 € Bonificable Lloc . . . . FEGP Vilafranca

Excel · Avançat Aprofundir en les eines de programa de fulls de càlcul per excel·lència Inici . . . . 14.11.17 – 8 hores Dies . . . . Dimarts i dijous Horari . . De 9h30 a 13h30 Preu . . . . 120 € Bonificable Lloc . . . . FEGP Vilanova

Excel · Macros Aprendre macros ens pot fer ser més eficients en la gestió diària Inici . . . . 20.11.17 – 8 hores Dies . . . . Dilluns i dimecres Horari . . De 15h30 a 19h30 Preu . . . . 120 € Bonificable Lloc . . . . FEGP Vilanova

Com ser un venedor efectiu Aprendrem tècniques de l’àmbit comercial per millorar el nostre rendiment Inici . . . . 16.11.17 – 4 hores Dies . . . . Dijous Horari . . De 9h30 a 13h30 Preu . . . . 70 € Bonificable Lloc . . . . FEGP Vilafranca

Mindfulness Redueix l’estrès i augmenta l’autoestima amb tècniques bàsiques de mindfulness Inici . . . . 23.11.17 – 8 hores Dies . . . . Dijous Horari . . De 17h a 21h Preu . . . . 120 € Bonificable Lloc . . . . FEGP Vilanova

Excel · Taules dinàmiques Perquè serveixen i com ens poden ajudar les taules dinàmiques de l’Excel Inici . . . . 27.11.17 – 8 hores Dies . . . . Dilluns i dimecres Horari . . De 15h30 a 19h30 Preu . . . . 120 € Bonificable Lloc . . . . FEGP Vilanova

Càlcul de marges Com caluclar els marges per optimitzar les vendes del nostre negoci Inici . . . . 13.12.17 – 4 hores Dies . . . . Dimecres Horari . . De 9h30 a 13h30 Preu . . . . 70 € Bonificable Lloc . . . . FEGP Vilanova

+ info i inscripcions a www.fegp.cat o al telèfon 902 106 700

45


Formació

No perdeu el crèdit formatiu La FEGP us pot gestionar les accions El 31 de desembre acaba el crèdit formatiu disponible que tenen les empreses, de l’exercici anterior. No el llenceu.

Totes les empreses disposen d’un calaix de diners destinats a la formació dels treballadors. Aquests diners els gestiona la Fundació Tripartita i omple els calaixos d’any en any. Per això és tant important que no deixeu passar aquestes darreres setmanes per formar la vostra plantilla. En el decurs de 2017 s’estan gastant els diners acumulats de 2016 i amb el final de l’any, si no s’utilitzen, es perden. La FEGP pot ajudar-vos a gestionar aquest saldo a favor que teniu.

Potser amb cursos de la programació estàndard que ha elaborat o potser amb cursos a mida a casa vostra. Formació a casa vostra Qualsevol de les accions formatives previstes en el repertori docent de la FEGP la podem impartir a la vostra empresa, en exclusiva per als vostres col·laboradors; com també podem dissenyar-vos cursos taylor made.

professors que entenen les particularitats de la formació in company, que són seguidors dels models casuístics i de la praxi com a referència obligada. Ara és el moment d’aprofitar aquest crèdit, consulteu quin saldo teniu disponible a través de la responsable de Formació de la FEGP, Susanna Gómez.

Amb més de 29 anys d’experiència en la formació orientada a tots els segments de l’empresa, així com per a directius i executius, ens oferim per a la producció i l’organització de cursos que es poden realitzar a les vostres instal·lacions o en diferents escenaris alternatius. Com a argument rellevant, disposem d’un quadre docent amb experts reconeguts en totes les àrees funcionals i estratègiques,

47


48

Document Publicitari. Data d'emissió: Octubre 2016 Condicions revisables en funció de l’evolució del mercat. S’aplicaran les que estiguin en vigor al banc en el moment de la formalització.

Un compte Pensat per tal que els autònoms, els comerços, els despatxos professionals i les petites empreses es facin grans.

1 /6

Compte Expansió

Aquest nombre és indicatiu del risc del producte. Així, 1/6 és indicatiu de menys risc i 6/6 és indicatiu de més risc.

Negocis Plus PRO

T' abonem el 10 % de la teva quota d'associat*

Banco de Sabadell, S.A. es troba adherit al Fons Espanyol de Garantia de Dipòsits d’Entitats de Crèdit. La quantitat màxima garantida actualment pel fons esmentat és de 100.000 euros per dipositant.

---------------------------------------------------------------------------

0

+

comissions d’administració i de manteniment.

Compte

remunerat

per a saldos superiors a 6.000 euros.1

Fins a

+ 30€ mes bonificació de l’1 % en l’emissió de nòmines i assegurances socials.2

+

Gratis Servei Kelvin Retail, informació sobre el comportament del teu negoci.3.

Truca’ns al 902 383 666, identifica't com a membre del teu col·lectiu, organitzem una reunió i comencem a treballar. * Fins a un màxim de 100 euros anuals per compte, amb la quota domiciliada. L'abonament es farà durant el mes de gener de l'any següent. Aquestes condicions es mantindran mentre es compleixin els requisits establerts en el contracte: -Tenir un ingrés regular trimestral per un import mínim de 10.000 euros (se n’exclouen els ingressos procedents de comptes oberts en el grup Banc Sabadell a nom del mateix titular). -I complir, com a mínim, dos dels requisits següents: un càrrec en concepte d’emissió de nòmina, un càrrec en concepte d’assegurances socials, un càrrec en concepte d’impostos o dos càrrecs en concepte de rebuts. En cas que el titular sigui un comerç, és un requisit obligatori disposar de TPV amb la nostra entitat. Es consideren comerç a l’efecte de la contractació d’aquest compte els que figuren en el llistat publicat a�www.bancsabadell.com/compteexpansionegocisplus. Aquests requisits són de compliment mensual, de manera que si al tercer mes no es compleixen aquestes condicions, automàticament el Compte Expansió Negocis Plus PRO passarà a ser un Compte Professional. 1. Rendibilitat: per a saldos inferiors a 6.000 euros: 0 % TIN, 0 % TAE. Per a saldos superiors a 6.000 euros: 0,10 % TIN, 0,071 % TAE (calculada tenint en compte els dos tipus d’interès per al supòsit de permanència del saldo mitjà durant un any complet). Exemple de liquidació en un any: saldo en compte de 20.000 euros; saldo sobre el qual es remunera: 14.000 euros; freqüència 4 (trimestral); interessos liquidats en l’any: 14 euros. 2.�Si hi domicilies conjuntament l’emissió de nòmines i assegurances socials te'n bonifiquem, cada mes, l’1 %, amb un màxim de 30 euros/mes.


El comerç de la FEGP

Charter Vedegust, molt més que un supermercat, una experiència amb molt de gust Fitxa de l’empresa > Adreça

Ctra. Barcelona, 190 Segur de Calafell

> Activitat

Supermercat

> Contacte

Sandra Masdeu

49

> Quin és l’origen de l’empresa? Els avis van venir a parar a Segur de Calafell per casualitats de la vida. Era un municipi sense gairebé cases ni vida en aquella època. Van posar una botigueta a peu de carretera amb quatre productes per als alemanys que venien durant l’estiu. Abans era una zona de turisme alemany que s’ha anat perdent gairebé del tot. Va anar creixent però al principi era un supermercat que només obria de Setmana Santa fins al Pilar; és a dir, sis mesos l’any, i on només hi havia treballadors per col·locar i cobrar. No hi havia producte fresc i no es despatxava. Actualment hi ha fruita, carnisseria, xarcuteria, peix fresc, forn i fins i tot cuina, on oferim diversos plats per emportar i on també fem conills, “codillos” i pollastres a l’ast, també hi ha una zona de degustació de cava on es poden fer tapes del que hi ha de venda a la cuina. Quins són els clients de Charter · Vedegust? A grans trets, tenim dos tipus de client. Per una banda, la gent del barri que ve a fer la seva compra diària. Per l’altra, la gent de cap de setmana que ve a disfrutar; per tant, no vol perdre temps a la cuina i fa més despesa de plats que elaborem a la nostra cuina. Que el fa diferent a la resta? Per una banda, la qualitat del producte fresc amb el què treballem en totes les seccions i, per l’altra, l’atenció personalitzada. Fem safates de canapés i d’embotits variats. Aconseguim gairebé tot el que ens demanen pel que fa a producte fresc, ... Som el primer supermercat del municipi i anem per la tercera generació; som un supermercat familiar, en essència. Quins són els punts forts i els punts dèbils del comerç calafellenc? Quant als punts forts, la varietat i diversitat de comerços que hi ha actualment però també té punts dèbils; la falta de llocs d’aparcament, la netedat dels carrers i el mal estat de les voreres.


Donem la benvinguda!

Els nous socis de la FEGP

rètols & impressió digital

50

9 ASSESSORS Carrer del Dr. Fleming, 27, bxos 08800 Vilanova i la Geltrú Tel. 938 934 611 www.9assessors.com Assessoria comptable, fiscal i laboral

ESPAI COACHING Carrer de Sant Roc, 27 08720 Vilafranca del Penedès Tel. 699 949 087 www.espaicoaching.com Formació · Coaching

ADET ADHESIUS C. Pas de Piles Nau 19 Polígon Industrial Lavernó 08739 Subirats Tel. 938 913 368 www.adhesiusietiquetes.cat Etiquetes autoadhesives

MKTEL C. St. Antoni Ma Claret, 122, loc. 08025 Barcelona Tel. 935 081 100 Serveis de telecomunicacions

DENEON C. dels Carboners, 45 Polígon Industrial La Cometa 43700 El Vendrell Tel. 977 662 867 www.deneon.es Disseny i fabricació de rètols

NEUMEC Z2 Pol. Ind. Cidesa · C. Pous, 24 08740 Sant Andreu de la Barca Tel. 936 534 306 Taller de reparació de vehicles

ENOPLASTIC MED Pol. Ind. Lavernó · Naus 9 i 10 08770 Sant Sadurní d’Anoia Tel. 931 022 137 www.enoplastic.com Càpsules per al sector vitivinícola

PIMEXA Av. Diagonal, 523 Ed. Atalaya · Planta 21 08029 Barcelona Tel. 902 555 502 www.pimexa.com Instal·lacions contra incendis


alguna Coneixeu ra que enca empresa FEGP? la e d rt pa no formi -nos al Truqueu 700 0 902 1 6

SALVADOR SPINA · ECONOMIST. AUDITORES C. de l’Almirall · Urb. Can Lloses 08810 Sant Pere de Ribes Tel. 938 960 521 www.sspina-auditores.es Consult. empresarial · auditories

TINTORERIA JUNCOSA Carrer de La Parellada, 61 08720 Vilafranca del Penedès Tel. 938 920 298 www.tintoreriesjuncosa.cat Rentatge i neteja de peces tèxtils i de pell

SERVEIS D’ASSESSORAM. INTEGRAL GUICAR Ronda Ibèrica, 82 08800 Vilanova i la Geltrú Tel. 938 16 Assegurances SPARKLING Carrer d’Alacant, 17 08770 Sant Sadurní d’Anoia Tel. 938 913 721 www.sparklingnet.es Serveis de neteja SPECTRUM INFORMÀTICA Carrer de la Torreta, 25 08810 Sant Pere de Ribes Tel. 931 886 384 www.spectruminformatica.com Informàtica

Welcome La FEGP promou una campanya fins al 31 de desembre perquè totes les empreses no associades que teniu al votre voltant s’afegeixin a la xarxa empresarial més gran del Gran Penedès. Demaneu tots els detalls a l’oficina de la Federació a comercial@fegp.cat o al telèfon 902 106 700. 51


Finançament

Cercle Local d’Inversors Es convoquen inversors de “km 0” La FEGP participa en la iniciativa del Cercle Local d’Inversors. L’objectiu és afavorir la creació d’empreses i la posada en marxa de noves línies de negoci. El propòsit és que els projectes germinin en el nostre entorn més proper. La clau és el finançament i la intenció no és altra que aplegar inversors particulars que vulguin apostar per iniciatives empresarials que es podrien desenvolupar a prop de casa.

52

Els indicadors econòmics palesen un repunt de l’activitat empresarial i el revifament d’iniciatives. El mercat de treball reflecteix la millora de l’estadística laboral, tot i la precarietat contractual. L’incipient dinamisme dels polígons d’activitat econòmica mostra ensems l’emergència d’un cicle favorable. Alhora, la demanda de sòl i sostre industrial i de superfícies per a l’ús comercial revela que la demarcació del Garraf i el Penedès guanya posicionament estratègic i es fa un lloc al costat de la regió metropolitana. El repte és millorar l’atractivitat i la retentivitat, pel que fa a inversions, coneixement, talent i iniciatives empresarials. Objectiu El Cercle Local d’Inversors (Cercle) és un projecte de l’àrea d’Empresa de l’Agència

de Desenvolupament NODE Garraf per propiciar el finançament de plans de negocis per part de nous iniciadors, com també el finançament per a l’ampliació i la diversificació d’activitats ja existents. D’una banda, el Cercle informa en relació amb les fonts de finançament existents i aconsella la fórmula més adequada per a cadascun dels projectes. D’una altra, avalua la possibilitat de presentar-los al pool d’inversors particulars adscrits al mateix Cercle. Els dos eixos cartesians del Cercle són la cerca d’inversors particulars -individuals o col·lectius- i la prospecció d’iniciatives empresarials. El propòsit és relacionar els projectes amb els recursos financers per tal que les millors idees de negoci germinin en l’entorn més proper. Precedents El Cercle recull l’experiència desenvolupada en el període 2012-2015 per l’Associació d’Empresaris del Garraf, l’Alt Penedès i el Baix Penedès (ADEPG) com a promotora del Fòrum Local d’Inversors. Les intencions del FLINV eren ben bé les mateixes del Cercle Local d’Inversors, tot i que no disposava d’un servei de consultoria i acompanyament. Funcionament El Cercle Local d’Inversors es gestiona des de l’àrea d’Empresa de NODE Garraf i compta amb el suport d’un servei extern. Així, el Cercle es dota d’una oficina d’assessorament i acompanyament per als iniciadors d’activitat i per als inversors.

A manera de consultoria, el servei és atès per un gabinet de professionals amb el què s’ha convingut la fase inicial del projecte, fins a la seva consolidació. Els mateixos experts aporten criteri i coneixement en relació amb el sector financer, les possibles fonts de finançament i les modalitats contractuals que es poden establir entre l’inversor i el promotor del negoci. Entre altres actuacions de suport i mediació, el Cercle promou sessions formatives i informatives adreçades als inversors particulars, d’una banda, i als promotors o iniciadors d’activitat, d’una altra. En aquestes sessions s’expliquen els requeriments i els condicionants dels processos de venture capital i s’ofereixen con-sells a manera d’orientació. L’inversor La figura de l’inversor particular és una de les claus del Cercle. La captació d’inversors és un dels reptes majúsculs que planteja el projecte. El perfil de l’inversor El perfil idoni correspon a un ciutadà o ciutadana que vulgui apostar per projectes empresarials que es desenvoluparan a l’entorn més proper. No és necessari que l’inversor sigui resident a la comarca. Haurà de disposar d’uns estalvis o de capacitat financera per invertir en un pla d’empresa aliè o bé en una iniciativa aliena de creixement o diversificació d’un negoci ja existent.


No és necessari que l’inversor tingui experiència com a financer particular. Els experts del Cercle l’assessoraran des de bon principi. Capital a invertir Pel que fa a les quantitats disponibles per a invertir, no hi ha limitació. En el moment d’adscriure’s al pool d’inversors l’inversor haurà de fer constar el capital que estaria disposat a cedir, previ conveni de finançament amb un promotor. En cap cas hi haurà un dipòsit inicial o una quota d’afinitat a favor del Cercle. Adscriure’s al Cercle El document d’adscripció al grup d’inversors exigeix la rúbrica de confidencialitat i reserva pel que fa a totes les informacions que li siguin trameses a l’inversor. En la inscripció caldrà indicar la tipologia de projectes i els sectors d’activitat que considerarà preferentment. Admissió d’inversors L’oficina gestora del Cercle rebrà les propostes d’adscripció i, cas per cas, comprovarà que s’ajusten als propòsits i compleixen els requeriments. Operacions de finançament mancomunat En funció dels projectes a finançar i segons la seva dimensió, es podrà suggerir a determinats inversors, prèviament seleccionats amb criteris de compatibilitat, que participin en una operació financera de manera mancomunada.

Propostes a finançar El Cercle Local d’Inversors admet sol·licituds de finançament per part d’iniciadors o promotors, persones físiques o empreses, residents o no al Garraf.

comunicades, en primer lloc, als seus promotors i tot seguit es posaran a disposició del pool financer, de manera selectiva, tot atenent les indicacions de preferència dels mateixos inversors.

Els plans de negoci hauran de tenir escenari d’activitat -emplaçament contributiu- en qualsevol dels municipis de la comarca; excepcionalment, també en el veïnatge més proper.

Els plans de negoci no validats inicialment seran comentats als respectius promotors per tal de suggerir determinades millores en el projecte de viabilitat.

Servei d’assessorament El Cercle posa a disposició dels demandants de finançament el servei d’assessorament i acompanyament, fins al moment de signar l’operació de finançament, si és el cas. El mateix servei orientarà als iniciadors d’activitat a l’hora de redactar el seu pla de negoci, particularment en aquelles qüestions d’índole financera. Sessions informatives El Cercle organitza sessions informatives en les què s’exposen diferents modalitats de finançament i diversos tipus de contractes amb inversors particulars. Els business plans Els plans de negoci i les propostes d’iniciatives empresarials s’enviaran a l’oficina del Cercle, a la seu de NODE Garraf. Els business plans seran avaluats en reunions periòdiques amb el concurs d’un grup d’experts. Les propostes validades pel Cercle seran

Fòrum d’inversors De manera periòdica, cada sis mesos, es convocaran els inversors i els iniciadors en un únic escenari en el què es presentaran les propostes de negoci. Els projectes seran seleccionats amb prou antelació per tal que els inversors potencials coneguin el seu abast i puguin valorar la seva viabilitat. L’espai de presentació estarà reservat exclusivament a inversors adscrits al pool del Cercle o bé convidats acreditats prèviament, aquest en nombre molt limitat. En tots els casos, els assistents hauran de signar un document de confidencialitat i reserva. Si teniu interès en rebre més informació sel Cercle Local d’Inversors, sense cap compromís, contacteu amb la secretaria general de la Federació a fegp@fegp.cat.

53


Escola de Direcció d’Empresa

Nova programació L’Escola de les empreses EDE Innovació

EDE Turisme

Lideratge Visual Inici . . . . . . Dies . . . . . . Horari . . . . Lloc . . . . . . Professora

Els nous reptes del nou turisme

13.11.17 – 8 hores Dilluns i dimarts De 9h30 a 13h30

FEGP · Vilafranca del Penedès Maria Batet

EDE Internet

54

15.11.17 – 4 hores Dimecres De 16h a 20h

Sitges Josep Donaire

EDE Internet

SEO 2017 i la web semàntica Inici . . . . . . Dies . . . . . . Horari . . . . Lloc . . . . . . Professora

Inici . . . . . . Dies . . . . . . Horari . . . . Lloc . . . . . . Professor .

16.01.18 – 4 hores Dimarts De 10h a 14h

FEGP · Vilanova i la Geltrú Montserrat Peñarroya

Personal Branding per empreses Inici . . . . . . Dies . . . . . . Horari . . . . Lloc . . . . . . Professora

25.01.18 – 4 hores Dijous De 10h a 14h

FEGP · Vilanova i la Geltrú Helena Casas

EDE Comunicació

Encantar amb el discurs Inici . . . . . . Dies . . . . . . Horari . . . . Lloc . . . . . . Professora

28.11.17 – 4 hores Dimarts De 9h30 a 13h30

FEGP · Vilanova i la Geltrú Lourdes López

EDE Internet

Analítica web Inici . . . . . . Dies . . . . . . Horari . . . . Lloc . . . . . . Professora

30.01.18 – 4 hores Dimarts De 10h a 14h

FEGP · Vilanova i la Geltrú Montserrat Peñarroya

Podeu consultar temaris i fer les inscripcions a www.ede.cat o bé trucant al 902 106 700


Perspectiva 139  
Perspectiva 139  

La Perspectiva de la Fira

Advertisement