Page 1

Visió Visióeconòmica econòmica

Reportatges Reportatges

Joieria JoieriaMoner Moner Calçats CalçatsPlanas Planas Olivé OlivéRueda Rueda Instal·lacions Instal·lacionsRequejo Requejo Febrer, Febrer,2018 2018 Núm. Núm.141 141

Estrelles Estrellesi forquilles i forquilles

ElElCigró Cigród’Or d’Or Economia Economia

Informe InformeFEGP FEGPdedeConjuntura Conjuntura Econòmica Econòmica


Sumari Edita Consorci de Serveis Empresarials Gran Penedès SL · Carrer Beneficència, 17 08720 Vilafranca del Penedès · Carrer Montserrat, 6, 2n 43700 El Vendrell · Carrer Àncora, 3 08800 Vilanova i la Geltrú Tel. + 34 902 106 700 · info@consorci.eu Redacció CSE · info@consorci.eu Publicitat CSE · info@consorci.eu Subscripció: 60 € Subscripció socis FEGP: Gratuïta Impremta Gràfiques Ferpala · ferpala@ferpala.es Portada Joieria Moner i El Cigró d’Or Difusió Enviament personalitzat a empreses, professionals, entitats i institucions de les comarques del Penedès i el Garraf. Distribució Tramesa per correu postal a través d’Entrem-hi i Tegar.

5

FEGP · Formació subvencionada Nova programació . . . . . . . . . . . . . . . . . .

6

La cuina de l’estrés Ens ha deixat Paul Bocuse . . . . . . . . . . . Malvasia vermella de Sitges . . . . . . . . . Formatges dels Pirineus. Els 50 millors

10 11 11

L’empresa familiar Joieria Moner, Premi a la Millor Trajectòria Comercial . . . . . . . . . . . . . . . Estrelles i forquilles El Cigró d’Or, exquisidesa en la qualitat dels plats i en el tracte personal . . . . . . L’empresa Instal·lacions Requejo obre una nova seu a Palma . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Informe FEGP de Conjuntura Econòmica El Gran Penedès modera la creació d’ocupació; al quart trimestre creix un 2% . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . L’empresa Olivé Rueda presenta Bossa Bona®, 100% compostable, biodegradable i orgànica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

12

14

16

L’empresa Calçats Planas Artesania a les sabates . . . . . . . . . . . . .

22

Medi Ambient ISO 14001:2015: de l’enfocament a l’anàlisi de cicle de vida en les organitzacions (1/2) . . . . . . . . . . . . . . . .

24

Vins i caves Convocatòria d’ajuts a inversions en el sector vitivinícola . . . . . . . . . . . . . . . . . .

26

Noves tecnologies Centraleta virtual de trucades per millorar la gestió d’una l’empresa . . . . .

28

Nous socis Benvinguda als nous socis de la FEGP .

31

Escola de Direcció d’Empresa Nova programació L’escola de les empreses . . . . . . . . . . . .

33

Recursos humans Les empreses no troben persones amb qualificació tècnica . . . . . . . . . . . . .

34

18

20

3

Internet, màrqueting i publicitat digital Facebook prioritzarà els mitjans locals en el seu ‘News Feed’ . . . . . . . . . . . . . . . .

36

Empreses de la FEGP Salut i Treball . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

38

Visió econòmica

DL B-5290-2017 1.400 exemplars El fet de la seva publicació no suposa que la FEGP comparteixi sempre les idees dels articles d’opinió d’aquesta revista.

Context Predicció, previsió i prevenció . . . . . . . .

Reportatges

Joieria Moner Calçats Planas Olivé Rueda Instal·lacions Requejo Febrer, 2018 Núm. 141

Estrelles i forquilles

El Cigró d’Or Economia

Informe FEGP de Conjuntura Econòmica

Calçats Planas (pàg. 22)

Hotel Subur (pàg. 18)


Martí Sistané Planella President de la FEGP

Predicció, previsió i prevenció Fa uns quants anys, corria la primavera del 2001, tot just iniciant el nou segle XXI i el III mil·lenni, vaig assistir a Girona a una conferència de models econòmics de futur impartida per un catedràtic en Economia que en aquell moment ostentava un alt càrrec directiu d’una coneguda entitat financera. Si posem en context aquell any 2001 recordarem que va ser l’any que va tenir lloc el brutal atemptat de les torres bessones de Nova York, mentre que a l’estat espanyol José Maria Aznar continuava amb la “Espanya va bien”, s’acabava la mili obligatòria i a Catalunya feia 21 anys que governava Jordi Pujol i tot just havia anomenat Artur Mas com el seu successor. Entre d’altres prediccions, recordo que ens va fer una dissertació on preveia una societat que treballaria de dilluns a dijous al migdia i la resta de la setmana ens dedicaríem a l’oci. Aquest fet comportaria un creixement del sector serveis. Ho argumentava fent una projecció des del principi de l’era industrial en la què es treballava dissabtes i com aquestes jornades es varen anar reduint. En el moment de la conferència ja ho situava en què divendres a la tarda ja s’havia incorporat al cap de setmana i que, en poc temps, aquest llarg cap de setmana abraçaria tot el divendres per arrabassar, en no gaires anys més, la tarda del dijous, incorporant-la al cap de setmana. Més o menys venia a dir que estaríem mitja setmana treballant i mitja d’oci, per la qual cosa considerava que la inversió en el futur estava en el sector serveis, oci i lleure. Avui, més de quinze anys després, podem assegurar que els caps de setmana no s’han allargat i, malauradament, si hi ha molta gent ociosa no és per redistribució de la jornada laboral sinó perquè ostentem una de les xifres d’atur més elevades d’Europa. I, d’ençà de la crisi, amb el temor que això augmenti el sostre de l’atur endèmic com a conseqüència dels canvis de model productiu i la manca de readaptació del aturats als perfils que demanden els llocs de treball actuals. Però si actualment a Catalunya hi ha més superfície destinada a àrees comercials d’esbarjo i oci no ha estat perquè gaudim d’un nivell de renda més alt sumat a més temps lliure, sinó a costa de transformar naus, on abans hi havia indústries, per centres de pàdel o requalificant usos de sòl industrial per a polígons comercials. Vagi per endavant que han de ser benvingudes totes les iniciatives que generin riquesa, llocs de treball i creixement als municipis en particular i a la comarca en general. Però cal una estratègia de promoció econòmica ben definida i amb visió de futur, amb un teixit empresarial divers en sectors i dinàmiques econòmiques que aportin creixement econòmic i llocs de treball de manera estable i continuada en el temps. En el nou escenari de globalització i pugna competitiva entre territoris, cal que les municipalitats transcendeixin aquestes competències tradicionals i, sense deixar de prestar serveis públics eficients, assumeixin un paper promotor del desenvolupament integral que inclogui la dinamització de l’economia local.

... cal una estratègia de promoció econòmica ben definida i amb visió de futur, amb un teixit empresarial divers en sectors i dinàmiques econòmiques que aportin creixement econòmic i llocs de treball de manera estable ...

5


FEGP Formació subvencionada

Nova programació Autònoms · Com reduir costos

Autònoms · Gestió d’impostos

Contractació

Ampliar el marge i l’activitat són alguns dels conceptes que es tractaran en el curs.

Coneixerem les obligacions fiscals per a començar l’activitat i també per seguir-la.

Aprendrem les condicions legals, les modalitats dels contractes de treball...

Inici . . . . Dies . . . . Horari . . Preu . . . . Lloc . . . .

Inici . . . . Dies . . . . Horari . . Preu . . . . Lloc . . . .

27.0.18 – 8 hores dimarts de 16h a 18h Subvencionat FEGP Vilafranca

Inici . . . . Dies . . . . Horari . . Preu . . . . Lloc . . . .

27.02.18 – 20 hores dimarts i dijous de 18h a 20h Subvencionat FEGP Vilanova

Estratègies de màrqueting digital

Mindfulness

Comerç a les xarxes socials

Introducció al màrqueting digital, comerç electrònic i a les eines 2.0.

Augmentar els nivells de consciència, contribuint a gestionar millor els canvis, ...

Tènciques i eines per vendre a les xarxes socials i a través de comunitats.

Inici . . . . Dies . . . . Horari . . Preu . . . . Lloc . . . .

6

26.02.18 – 8 hores dilluns de 16h a 18h Subvencionat FEGP Vilanova

01.03.18 – 50 hores dimarts i dijous De 18h a 20h Subvencionat FEGP Vilanova

Inici . . . . Dies . . . . Horari . . Preu . . . . Lloc . . . .

02.03.18 – 30 hores divendres De 16h a 19h Subvencionat FEGP El Vendrell

+ info i inscripcions a www.fegp.cat o al telèfon 902 106 700

Inici . . . . Dies . . . . Horari . . Preu . . . . Lloc . . . .

05.03.18 – 30 hores dilluns i dimecres De 18h a 20h Subvencionat FEGP Vilanova


Sumilleria i maridatge

Actualització fiscal i comptable

Introducció al posicionament web

Teòrica i pràctica del tast a partir d’un àpat amb maridatge.

Aprendrem totes les novetats legals i necessàries per a la gestió empresarial.

La importància d’un bon posicionament orgànic (SEO) per aconseguir més visites.

Inici . . . . Dies . . . . Horari . . Preu . . . . Lloc . . . .

05.03.18 – 20 hores dilluns i dijous de 15h30 a 17h30 Subvencionat FEGP Vilanova

Inici . . . . Dies . . . . Horari . . Preu . . . . Lloc . . . .

06.03.18 – 15 hores dilmarts i dijous De 18h a 20h Subvencionat FEGP Vilanova

Inici . . . . Dies . . . . Horari . . Preu . . . . Lloc . . . .

09.03.18 – 16 hores divendres De 16h a 20h Subvencionat FEGP Vilanova

Anglès Bàsic · Especial Turisme

Enologia

Commuity manager

Iniciació a l’anglès especialper al sector del turisme i l’hostaleria.

Els alumnes s’iniciaran en el món del vi, des del raïm, les varietats i el producte final.

S’ensenyaran les eines de les diferents xarxes per poder-les gestionar adequadament.

Inici . . . . Dies . . . . Horari . . Preu . . . . Lloc . . . .

12.03.18 – 30 hores dilluns i dimecres De 16h a 18h Subvencionat FEGP Vilanova

Inici . . . . Dies . . . . Horari . . Preu . . . . Lloc . . . .

17.03.18 – 40 hores dissabte de 9h30 a 13h30 Subvencionat FEGP Vilanova

Inici . . . . Dies . . . . Horari . . Preu . . . . Lloc . . . .

19.03.18 – 50 hores dilluns i dimecres de 16h a 18h Subvencionat FEGP Vilanova

Comerç electrònic i botiga virtual

Actualització socio-laboral

Eines de Coaching · Nivell 2

Iniciació a la venda online i a les estratègies i tàctiques per a assolir l’èxit.

La importància d’estar al dia també passa pel departament de gestió de l’empresa.

Aquest curs, de continuïtat, avança en les tècniques de coaching per a les empreses.

Inici . . . . Dies . . . . Horari . . Preu . . . . Lloc . . . .

24.03.18 – 45 hores dissabte de 9h30 a 13h30 Subvencionat FEGP Vilanova

Inici . . . . Dies . . . . Horari . . Preu . . . . Lloc . . . .

03.04.18 – 15 hores dimarts de 15h30 a 18h Subvencionat FEGP Vilafranca

Inici . . . . Dies . . . . Horari . . Preu . . . . Lloc . . . .

04.04.18 – 30 hores dilluns i dimecres de 18h a 20h Subvencionat FEGP Vilafranca

Las escapadas de invierno salen mejor cuando puedes ir y volver sin preocupaciones. En tu Mercedes-Benz. Con el chequeo de invierno de Mercedes-Benz, disfruta del invierno. Gracias a la revisión de invierno de Mercedes-Benz, tu Mercedes-Benz estará preparado para la estación más fría del año. Este chequeo incluye la comprobación de las luces, el anticongelante del radiador, los frenos, la calefacción y mucho más, para garantizar que tú y tu Mercedes-Benz paséis el invierno sin ningún contratiempo.

Autotaller J.J. S.A. Taller Autorizado Mercedes-Benz.

C/ Ronda de Europa, 73. 08800 Vilanova i la Geltrú. Barcelona. Tel.: 93 893 86 09. Fax. 93 814 04 96. www.mercedes-benz.es

7


Autònoms · Màrqueting digital

Parlar en públic

Aparadorisme

Especialment per a professionals lliberals, aquest curs els inicia en el món 2.0.

Guanyar la batalal a la por i aconseguir l’atenció del públic són els objectius del curs.

Com decorem el nostre aparador i l’interior de l’establiment per fer-lo més atractiu.

Inici . . . . Dies . . . . Horari . . Preu . . . . Lloc . . . .

Inici . . . . Dies . . . . Horari . . Preu . . . . Lloc . . . .

07.04.18 – 20 hores dissabte de 9h30 a 13h30 Subvencionat FEGP Vilanova

Inici . . . . Dies . . . . Horari . . Preu . . . . Lloc . . . .

09.04.18 – 35 hores dilluns i dimecres de 15h a 17h Subvencionat FEGP Vilanova

Habilitat directives

Analítica web i màrqueting 2.0

Emmagatzematge, estocs i trameses

Eines i recursos per ser més eficients i aconseguir l’alt rendiment del nostre equip.

La importància d’analitzar els resultats per aconseguir millor rendiment de l’estratègia.

Els alumnes s’iniciaran en el món de la distribució, emmagatzematge i picking.

Inici . . . . Dies . . . . Horari . . Preu . . . . Lloc . . . .

8

05.04.18 – 5 hores dijous de 16h a 17h30 Subvencionat FEGP Vilanova

13.04.18 – 20 hores divendres de 16h a 20h Subvencionat FEGP Vilafranca

Inici . . . . Dies . . . . Horari . . Preu . . . . Lloc . . . .

13.04.18 – 30 hores divendres de 16h a 19h Subvencionat FEGP Vilanova

Inici . . . . Dies . . . . Horari . . Preu . . . . Lloc . . . .

16.04.18 – 25 hores dilluns i dimecres de 16h a 18h Subvencionat FEGP Vialfranca

Google analytics i Google metatags

Logística integral

Lideratge d’equips

Conèixer millor el trànsit al web, l’audiència, la ubicació, el tipus de dispositius, ...

Conèixer diferents models per a la planificació de les operacions logístiques.

Eines i tècniques per a ser un millor lider i aconseguir resultats.

Inici . . . . Dies . . . . Horari . . Preu . . . . Lloc . . . .

24.04.18 – 30 hores dimarts i dijous de 16h a 18h Subvencionat FEGP Vilanova

Inici . . . . Dies . . . . Horari . . Preu . . . . Lloc . . . .

24.04.18 – 30 hores dimarts i dijous de 18h a 20h Subvencionat FEGP Vilafranca

Inici . . . . Dies . . . . Horari . . Preu . . . . Lloc . . . .

03.05.18 – 30 hores dilluns i dijous de 18h a 20h Subvencionat FEGP Vilanova


La cuina de l’estrès Josep Maria Matas jmmatas@matasarnalot.com

El comentari

Ens ha deixat Paul Bocuse Prop de complir 92 anys, ens ha deixat el prestigiós xef francès Paul Bocuse, reconegut mundialment per la seva contribució a la revolució de la nova cuina francesa, que s’havia quedat un xic estancada des dels temps de l’altre gran cuiner nascut a la Niça, llavors italiana, Auguste Escoffier que va saber recopilar la gran cuina francesa de sempre en llibres perquè no quedés mai en l’oblit, la cuina tradicional que tot el món hostaler la va fer servir i encara hi és present en molts establiments, fins que la Nouvelle Cuisine va entrar en acció provocant un canvi important.

10

Els veritables pares d’aquesta nova tendència culinària van ser els prestigiosos crítics gastronòmics Henri Gault i Christian Millau i la seva famosa guia gastronòmica “Gault & Millau”, que fomentava la creativitat culinària al temps que defenien la cuina tradicional, una cosa no excloïa l’altra, i vivien per tot allò que realment estimaven i els produïa plaer; la bona gastronomia sobretot, la resta de coses no tenien domini per sobre d’ells. Així van fer despertar la cuina francesa en 1973 promulgant les bases del moviment de la “Nouvelle Cuisine” destinades a que tots els xefs que volguessin seguir-la tinguessin una línia i que són: - No couràs massa - Utilitzaràs productes frescos i de qualitat, la que fou coneguda com a cuina de Mercat - Reduiràs la carta - No seràs sistemàticament massa modern.

No obstant això, cercaràs tot el que et puguin aportar les noves tècniques. - Evitaràs adobs, marinar, fermentar... - Eliminaràs les salses riques. - No ignoraràs la dietètica. - No faràs trucs amb les teves presentacions i, finalment... - Seràs Inventiu. Malgrat el controvertit llegat de la nova cuina, és innegable que molts dels seus èxits s’han integrat a la cuina actual i en tot el món: els productes han de ser frescos i d’alta qualitat. El temps de cocció ha de ser curt i precís. Les salses han de ser lleugeres. L’estètica ha d’estar present tant en el sabor com en la dietètica. El producte només és la veritat. El producte només és l’estrella i no el cuiner que només fa que respectar-lo, va dir Alain Chapel, que, juntament amb Paul Bocuse, els germans Troisgros, Alain Senderens, Roger Verge; Gerard Vie, foren els veritables impulsors de la Nouvelle Cuisine. Realment, però, va ser quan Gault i Millau van anar a menjar al restaurant de Paul Bocuse, a Lyon, quan es van adonar de que la cuina estava canviant, que hi havia una revolució en la cuina, descobrint en la de Paul Bocuse una simplicitat, un refinament, una lleugeresa, un atreviment que fins aleshores havia passat desapercebut. Fou l’any 1964 i a partir de llavors quan els crítics es van convertir en els principals avaladors d’aquella cuina que havia sorgit.

Sens dubte, Paul Bocuse era el principal responsable, dins del seu famós “L’Auberge Paul Bocuse”. Aquells cuiners treballaven els productes que havien escollit ells mateixos en els mercats abans de cuinar-los. Van començar a preparar les julianes de verdures tallades en petit, cuinant-les ràpidament i a baixa temperatura per respectar el sabor original dels aliments i mantenir-los amb les seves vitamines i minerals i feien estimular els cinc sentits donant molta importància la visual pel que feia a les presentacions dels plats i la qualitat dels aliments, que a vegades eren minsos, per combinar cuina i dietètica. Bocuse va escriure el llibre base del moviment “La cuisine du Marché (1976)”. Va assessorar Disney en la pel·lícula Ratatouille. Al 1987 va promoure un concurs internacional i biennal de gastronomia sota el nom de “El Bocuse d’Or”, veritable trampolí per a nous xefs. Als anys 80 el terme “Nouvelle Cuisine” va caure molt per rellançar la cuina nacional de cada territori abans d’arribar a les noves tendències de les cuines tecnoemocionals. Hem de reconèixer que hi va haver un abans i un després dels xefs Escoffier, Bocuse i Ferran Adrià i la seva influència encara continua i continuarà.


Sopa de lletres

Malvasia vermella de Sitges Vaig quedar impressionat quan en van donar a provar un vi a mig fer de malvasia vermella de Sitges, car encara li queden uns quants mesos per a la seva presentació oficial, que Jordi Raventós, l’enòleg i pagès de Clos dels Guarans, de la Masia Cal Vicari a Sant Margarida i els Monjos, vol fer pel juny d’aquest any. Realment, era un beuratge que mai abans l’havia tastat i notava la seva acidesa, la seva frescor, la seva complexitat i la seva llarga durada en boca, el post gust que li diuen. El Jordi m’explicà que el que diferencia la Malvasia de Sitges Blanca i Vermella és que la vermella té un enzim anomenat PAL (Fenilanina moni liasa) que li dóna la coloració vermella. És el mateix cas que el xarel·lo vermell. El projecte de recuperació d’aquesta varietat el va iniciar l’any 2011-2012. El seu avi ja l’havia cultivada a Subirats. És gràcies a ell que va descobrir aquesta varietat i que l’ha pogut recuperar. Actualment, a la finca tenen uns 700 ceps de Malvasia vermella. Han anat empeltant any rere any fins aconseguir la xifra actual. L’any que ve ja en disposaran de 1.700 i el proper 2019 arribaran a la xifra de 3.000 ceps, si tot es desenvolupa com està previst. Els passaports, “perfil genètic”, de la malvasia blanca i vermella de Sitges. L’ha extret de la base de dades més important del món de varietats de raïm, el “Vitis international variety catalogue”. On es pot veure que tots dos són idèntics. Hi ha una doctora especialitzada en catalogacions de varietats a l’estat que va analitzar la blanca i la vermella i ho va fer comparant 21 microsatèl·lits. Tots coincideixen i per tant es pot dir amb tota tranquil·litat i seguretat que són la mateixa varietat. Estic ansiós perquè arribi el juny per tastar i beure el resultat final d’aquest vi, blanc de “rouges”, fet amb malvasia vermella de Sitges.

Saviesa popular “Qui no mata es porc, no té sobrassada” Aquesta dita mallorquina és ben expressiva i ara que és temps de fer la matança del porc, els que la fan ja saben que s’han de fer concessions per a obtenir alguna cosa que sembla és el que vol dir la dita.

“De les sopes de l’infantesa, bons records a la vellesa” Ara que ha de ser temps de fred què bé que cauen unes bones sopes, d’aquelles d’all, amb pa i ou remenat de dolços i sentits records familiars al costat de les llars de foc, ai! D’aquelles sopes que volen dir que cada persona recull allò que ha sembrat.

Gestionar personas Mejorar recursos Superar objetivos

http://tually.me

Tu socio estratégico en Recursos Humanos

Comarca gastronòmica

Formatges dels Pirineus. Els 50 millors

Natàlia Nicolau Villellas i Laia Pont Diez, grans enteses per tot el que fa i olora als formatges, han tingut la gosadia i gran sort de poder recórrer tot el Pirineu, de dalt a baix, de muntanyes a valls, per anar a tastar els grans formatges que es fan en aquelles contrades. Han donat la classificació segons els seus punts més intimistes tenint en compte les característiques que es van prefixar al primer moment en voler realitzar aquest llibre. Diuen que van mantenir converses amb ovelles, cabres, vaques, pastors i formatgers i així poder fer una selecció dels 50 millors formatges segons el seu parer. Desglossant les seves característiques i les històries que envolten a cada formatge i a cada persona que hi ha al seu darrera. Per realitzar aquesta Bíblia dels formatges dels Pirineus, com li han dit, les autores han recorregut moltes formatgeries, trenta-una a la vessant francesa i les altres dinou entre Navarra, l’Aragó i Catalunya. Els amants dels formatges, que són molts, a la tercera setmana del proper octubre podran arribar-se a la Fira de Sant Ermengol a la Seu d’Urgell on hi haurà la fira dels formatges del Pirineu, fira que està documentada des de l’any 1048. Aquest llibre servirà per prendre el primer contacte i voler conèixer els 50 millors formatges i com es fan.

11


L’empresa familiar

Joieria Moner Premi a la Millor Trajectòria Comercial 100 anys d’història famíliar i empresarial que reconeixen la feina ben feta de la família Moner darrera del taulell de Joieria Moner. Quatre generacions de joiers amb ganes d’estar al dia i oferir els productes de millor qualitat i més innovadors que hi ha al mercat, sense perdre el taller propi.

12

El passat 1 de desembre la Joieria Moner, de Vilafranca del Penedès, va rebre el Premi a la millor Trajectòria Comercial atorgat pel Col·legi Oficial de Joiers Orfebres Rellotgers i Gemmòlegs de Catalunya, en el sopar que el Col·legi va tenir lloc a la sala Moragues, d’El Born Centre de Cultura i Memòria.

Per a la Joieria Moner, aquest no és el primer reconeixement que els fan des d’una entitat de prestigi. L’any 2013 ja van rebre de mans del president de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, el guardó que la Generalitat atorga a totes aquelles botigues que compleixen 100 anys de vida.

Aquest premi valora la trajectòria professional de Joieria Moner al llarg dels seus 100 anys d’història i els reconeix l’experiència i la dedicació a aquest sector en el camp comercial. Per a la família Moner aquest premi els omple de satisfacció perquè és un premi del seu gremi, dels professionals que hi treballen dia a dia. És un reconeixement d’una entitat important dins el nostre sector, com el Col·legi Oficial, el JORGC, i aquest any ens han premiat a nosaltres per la nostra tasca, la nostra evolució i les perspectives de futur, explica Gena Soler, quarta generació de la família Moner, avui dia al capdavant de l’empresa.

Una joieria a la última no només en producte, sinó també en servei al client Segons explica Gena Soler, han estat diverses les persones de la seva família involucrades en aquest projecte i reconeix la seva vàlua a l’hora de portar a terme aquesta tasca. Tal i com ens van remarcar precisament a la nit que ens van oferir el premi des del Col·legi, evidentment si no s’hagués fet una bona feina al llarg de tots els anys d’història, avui dia no seríem on som. Som conscients que hi ha un treball constant, des de fa molts anys, d’aconseguir arribar on estem en aquests moments. I avui dia tenim

nous handicaps i nous reptes, perquè és una forma diferent de treballar. Si abans ens havíem de preocupar per comprar producte, saber quins clients teníem i vendre, avui dia tot això ha canviat. Ara has de preocupar-te per buscar el client, has d’estar constantment renovant-te, oferint coses noves de molt alta qualitat, creativitat, actualitzar-te en matèria de màrqueting, de comunicació amb el client. En aquest aspecte, el nostre sector ha evolucionat molt. De ben segur aquest últim ha estat un dels aspectes que ha decantat el Col·legi a premiar la joieria. En aquest sentit Moner està molt activa a les xarxes socials, modernitzant la imatge de la seva pàgina web i adaptant-se a les noves tecnologies per poder arribar al client per altres canals que no siguin la mera exposició física, a través d’una aparador cridaner que el faci entrar a la botiga per poder oferir el seu producte. Aquesta vessant juntament amb el tracte al

QUAN ARRIBA LA INSPIRACIÓ, SOM AMB TU! J.D. NÚÑEZ PATENTES Y MARCAS, S.L. info@jdnunez.com Telf. (34) 93 217 88 86 Rambla de Catalunya, 120 Fax. (34) 93 217 83 09 08008 BARCELONA www.jdnunez.com


Joieria Moner C. La Parellada Vilafranca del Pe , 16 nedè T. 938 922 97 s www.joieriamon 3 er.com

client, amb un bon servei, i amb la intenció de fidelitzar-lo oferint-li de forma personalitzada allò que realment cerca, és una de les actituds que més es valora. Compromís i arrelament al territori Joieria Moner intenta oferir una gran varietat de producte; des dels clàssics anells, aliances, solitaris, anells de compromís, fins a joies per a gent més jove, modernes, amb una alta creativitat i molt bé de preu. Mirem d’abastar-ho tot, dins del nostre gust, perquè al final cadascú ven allò que li agrada i defensa, des d’anells de plata de 12 € fins a peces de 10.000 €”. En aquests moments l’empresa s’ha compromès en un projecte solidari; i és que, en col·laboració amb el projecte Santa Maria 2020, han creat una col·lecció de joies en què part dels beneficis de la seva venda es donaran per ajudar a la restauració de la Basílica de Santa Maria, de Vilafranca del Penedès. Aquestes joies estan totes fetes a mà al taller propi i hi ha diferents peces des d’or rosa 18kt fins a peces de plata de Llei 925Kt.

De fet, la família Moner ha estat sempre molt vinculada a la capital de l’Alt Penedès. Gena Soler és la quarta generació que està a la botiga; anteriorment, l’avi del seu avi, gran rellotger de l’època a la ciutat de Barcelona, va ser dels primers en importar recanvis de Suïssa per al seu taller de fornitures i ferramentes de rellotges a la ciutat comtal. Va ser la seva filla i el seu besavi, Jaume Moner i Pla, qui va decidir traslladar-se fins a una botiga de Vilafranca del Penedès, que un bon amic de la família traspassava: la rellotgeria del Sr. Rosal. Així va ser com, l’any 1926, Jaume Moner va desembarcar a Vilafranca per fer-se càrrec, definitivament, de la joieria portant el negoci conjuntament fins a la seva mort.

De totes maneres, cal dir que uns anys abans de traslladar-se oficialment, Jaume Moner ja havia fet visites i ja estava al corrent de tot el que s’esdevenia a la joieria. Gràcies a la bona feina i a les ganes de ferho bé, van anar consolidant una clientela i fent-se un nom dins la ciutat de Vilafranca i tota la comarca. Avui dia, l’experiència, les idees, l’atenció de l’àvia i de la mare continuen sent un pilar fonamental per la Gena Soler que, tot i que tira d’un negoci amb molt bones perspectives de futur, sempre té la seguretat de que l’àvia i la mare continuen al peu del canó.

Marisol Garcia

13


Estrelles i forquilles

El Cigró d’Or, exquisidesa en la qualitat dels plats i en el tracte personal Situat just sobre del Mercat de la Carn de Vilafranca del Penedès i amb tot el que implica tenir tan a l’abast els millors productes en un instant, hi trobem el Cigró d’Or, un restaurant modern, a l’avanguarda de la cuina i amb un segell molt personal; el que impregna el seu cuiner i ànima d’aquest espai: Oriol Llavina.

14

Segons explica el mateix xef, des del 2 de juliol de 2002 que encén cada dia els fogons del Cigró d’Or, no ha estat fàcil. Abans d’iniciar aquesta aventura amb un establiment propi Llavina havia estat aprenent de la Joviat de Manresa, passant després per complir les seves primeres jornades professionals en diversos restaurants de la comarca i posteriorment passant tot un any al costat de Fermí Puig, al Drolma de Barcelona. Però això són records dels seus inicis i avui dia pot dir que el Cigró d’Or és

la seva gran aposta; aquella per la que lluita i per la que somia Aquest 2018 toca assentar el Cigró. Cal convertir el restaurant en un lloc de referència; però una referència gastronòmica, de preus diversos, no un restaurant de luxe, explica Oriol. El Cigró d’Or és un restaurant que treballa amb productes de proximitat, tenint una especial cura en la qualitat que ofereix, amb productes molts propers en el territori i cultivats pels pagesos de la zona. Ens agrada

treballar amb productes de proximitat i de qualitat, amb productes que ens fan il·lusionar. El que ens diferencia de la resta de restaurants és que estem situats a sobre d’un mercat, i per tant les característiques del Cigró són les d’un restaurant que desitja fer-ho el millor possible. Som uns romàntics que volem fer-nos-ho tot nosaltres, menys el pa i el vi! exclama el cuiner. A la conversa, i en el moment en què parlem sobre les característiques del restaurant, li

IMPRESSIÓ OFFSET I DIGITAL digital@ggfoix.com Tel. 93 890 49 01 www.ggfoix.com

Llibres Catàlegs Tríptics Postals Papereries Targetes Desplegables Filigranes

Relleus Plastificats Estampacions Troquelats Vernissos Impressió digital Tot tipus d’acabats


El Cigró d’Or Plaça de l’Oli, 1 Vilafranca del Pe nedè T. 938 905 60 s www.elcigrodo 9 r.com

faig una pregunta que molt em temo li han fet més d’una vegada... I quina importància tenen les llegums a la cuina del restaurant? De seguida em deixa clar que Pel que fa als llegums no en volem ser especialistes. Els usem amb moltes ganes però no en fem un tema principal. Potser pel nom del restaurant algú pot pensar que el llegum és la nostra especialitat però no és pas així. I de la mateixa forma que al Cigró d’Or cuiden els productes de la terra, la qualitat del menjar que posen a taula, l’Oriol Llavina també posa un especial èmfasi en promoure un altre producte ben típic del Penedès: el vi. Igual que treballo els productes de la terra, també intento promoure la tradició vinícola d’aquesta zona. Vull defensar una cuina que faci del Cigró d’Or un restaurant fidel al Penedès. A més, tampoc deixen de costat la gran importància que té cuidar el client i oferir un bon servei. Llavina en aquest sentit defensa la idea que l’objectiu de qualsevol restaurador hauria de ser el d’aconseguir el màxim gaudi del seu client. Nosaltres intentem complaure el client al màxim; cal aconseguir que passin la millor estona possible al restaurant. El menjar és molt important, igual que ho és el tracte, afirma.

I en aquest sentit, la forma de tractar el client i la seva satisfacció al llarg de la seva experiència no ha canviat gaire. El que sí ha canviat, però, és el seu ofici. El restaurador explica que des que vaig començar l’ofici fins avui dia hi ha hagut molts canvis; la cuina ha evolucionat potser massa ràpid. No tenim temps de pair cada canvi com es mereix. Quan el Bulli existia, sobretot els últims anys, era un no parar en recerca dins les cuines. A les cuines hi bullia unes ganes boges de canvis. Actualment, potser també perquè la crisi ens va deixar un xic adormits, però avui els canvis van per un altre costat. Ara qui ha canviat és el cuiner, ara vol ser estrella! De fet, al llarg de la seva carrera no cal menysprear que Oriol Llavina ha guanyat diversos premis, com el de Millor Cuiner, que va rebre l’any 2009. El cert és que quan li menciono no li dóna gaire importància i malgrat reconeix que haver rebut algun que altre reconeixement és una gran satisfacció personal, per ell, el millor premi que pots guanyar és veure el menjador ple de clients. I sembla que d’aquests no en falten.

15

que ens faci passar una gran estona. I un cop tinguem aquest objectiu aconseguit en farem un altre. De fet busco mecenes per muntar un refugi personal; una espècie de restaurant que no donarà gaires beneficis econòmics però sí emocionals. Doncs aquí queda la proposta. Marisol Garcia

Quan li pregunto com veu el Cigró d’Or en uns anys, la seva resposta és ben clara Vull que al Cigró s’hi mengi molt bé; tant sigui per 20 euros o per 50. Vull que hi hagi una carta de vins molt ben parida. Vull que hi hagi un equip


Instal·lacions Requejo

L’empresa

Instal·lacions Requejo obre una nova seu a Palma

C. Montsià, 2-4, n 11-12 P. I. Les Salines Cubelles Tel. 938 142 22 3 www.requejo.n et

L’empresa cubellenca dedicada a la instal·lació, manteniment i revisió d’instal·lacions, Instal·lacions Requejo, ha ampliat els seus horitzons i s’ha traslladat a treballar també a les Illes Balears. En concret l’empresa d’instal·lacions ha obert una nova oficina a Palma de Mallorca, una seu des d’on podran donar un servei molt més proper a la resta d’illes que formen les balears.

16

Requejo acaba de celebrar 25 anys de la seva fundació. Des del seu naixement el negoci ha evolucionat molt; el que en un principi havia estat una empresa dedicada a la instal·lació de gas elèctric i fontaneria ara s’ha convertit en un gran grup d’empreses que ofereix un servei d’execució i manteniment i supervisa tot tipus d’instal·lacions, orientada sobretot al sector terciari. El que era una simple instal·ladora s’ha convertit en un grup empresarial amb tres societats. L’empresa, que actualment compta amb 34 treballadors, es divideix en tres departaments que conformen el Grup Requejo. D’una banda existeix RQJ (Instal·lacions Integrals), que, com el seu propi nom indica, realitza tot tipus de instal·lacions, des d’electricitat, fontaneria, clima, domòtica, protecció contra incendis, etc. Tal i com indica el gerent del grup, José Alonso, estem orientats a instal·lacions de gran envergadura, com hotels, oficines, hospitals, col·legis, grans superfícies i també en el sector del retail i la restauració. A més,

Instal·lacions Integrals Requejo tampoc ha volgut deixar de banda el client particular i s’ha especialitzat en habitatges d’alt standing ja que aquests requereixen de coneixements similars. L’altre servei dins el grup és QTM (Quality Technical Maintenance), un departament de manteniment que es mou en el mateix sector que la instal·ladora, però en aquest cas es dedica al manteniment multitècnic normatiu de totes aquestes instal·lacions, que per la seva tipologia i reglamentació necessiten revisions periòdiques per al compliment de la normativa vigent. Segons Alonso QTM es va crear per cobrir una necessitat dels nostres clients, i és que ràpidament vam veure que requerien d’una especialització

amb tècnics formats específicament i amb un nivell de servei més exigent, com el servei 24 hores. Actualment treballem per a quasi tots els ajuntaments del nostre entorn i també per a moltes empreses privades, cadenes hoteleres, estacions de servei i d’altres. All4shops és l’últim servei del grup. És com una mini constructora, que gestiona íntegrament la realització en temps rècord de locals comercials tipus franquícia, explica el gerent. Fargi, Hard Rock Café, Udon, Zeeman, McDonals, Burguerking, Lavazza i d’altres han dipositat la seva confiança en nosaltres per dur a terme l’execució d’aquestes franquícies. Amb la creació d’aquestes societats, l’empresa d’instal·lacions pot diversificar els


seus serveis, com diu gràficament Alonso, la diversificació ens permet «repartir los huevos en distintas cestas» i a més de complementar-nos, augmentem el rendiment del personal en moments de baixa activitat d’alguna d’elles. Per això hem creat un espai idoni per treballar a les nostres oficines de Cubelles, ampli i organitzat. Sens dubte cada cop som un equip millor format i més professional. Amb bones perspectives Tot i la bona conjuntura que s’augura per als propers mesos, José Alonso no oblida els anys difícils que s’han passat amb la crisi econòmica, que just en el seu sector ha estat especialment dur. Crec que la nostra versatilitat va ser un punt clau” explica el gerent d’Instal·lacions Requejo, que continua recordant, ha estat una etapa molt dolenta en la qual hem hagut de negociar tant amb clients, com amb proveïdors i treballadors, apurant fins els límits, en moltes ocasions. Per fer front a aquesta conjuntura, l’empresa va haver de reduir estructura i abaixar costos a totes les àrees. En aquests moments estan treballant amb marges molts petits. Han estat uns anys en els què hem hagut de fer un gran esforç per adaptar-nos a la situació precària en la què es trobava el sector, però també hem après molt d’aquesta etapa i això ens ha servit ara per ser més professionals. Oferim preus més competitius, sabem rendibilitzar els nostres recursos més ràpidament i també hem après a ser més efectius, fent una feina de qualitat en menys temps. Agraïm molt a tota la gent que ha confiat en nosaltres i que ens ha ajudat en aquesta difí-

cil etapa, clients, proveïdors i sobretot els nostres treballadors, que han entès la dura situació per la què passava l’empresa i que han sigut pacients i fidels a la nostra marca. Gràcies a això i al gran esforç que hem fet, hem aconseguit sortir de la crisi reforçats i amb la capacitat de seguir creixent. Aquesta situació ha canviat en els últims mesos i, davant les bones expectatives de creixement del grup, ha estat la pròpia empresa la que ha desembarcat en un nova zona per expandir el seu negoci i donar-se a conèixer. Ara l’empresa està invertint en el seu propi creixement, apostant per zones on creiem que hi ha moltes oportunitats de feina, com és el cas de Mallorca, explica José. Així doncs, la idea és bàsicament repetir el model de negoci que ja tenen a Cubelles. Les illes, diu el gerent d’Instal·lacions Requejo, ens ofereixen moltes oportunitats, sobretot per a QTM. La demanda d’alguns dels nostres clients, unit al fixatge de la Clara, la nostra delegada per a QTM Balears, ens faculta per a emprendre un emocionant assalt a un mercat molt necessitat dels nostres serveis, segons l’estudi que hem realitzat. De fet, Instal·lacions Requejo ja ha treballat a les Illes, a Mallorca i a Eivissa, concretament. El problema per a ells era que treballar des de la península els resultava complicat per tot el que suposa de despeses extres en transport, dietes i hostalatge. Amb l’obertura d’aquesta nova delegació el seu servei podrà ser més competitiu i a més estendre’s a altres zones de les illes. Marisol Garcia

17

Fotografia de la Nit de l’Empresa 2017 Homenatge al 25è Aniversari d’Instal·lacions Requejo


Informe FEGP de Conjuntura Econòmica

El Gran Penedès modera la creació d’ocupació; al quart trimestre creix un 2% La consultora Actíva Prospect i la Federació Empresarial del Gran Penedès han presentat l’Informe FEGP de Conjuntura Econòmica. L’estudi semestral es publica des de 2005 i analitza les dinàmiques socioeconòmiques i dels sectors empresarials a les tres comarques del Gran Penedès, una per una. Tal i com succeeix en el context català, el Penedès-Garraf registra un alentiment en la creació d’ocupació, si bé aquest resulta més marcat 18

La creació d’ocupació a Catalunya continua registrant un ritme elevat en el segon semestre de 2017, especialment en el tercer trimestre de l’any, amb un increment interanual del 5,2%, la xifra més elevada en la sèrie analitzada. Però es modera el quart trimestre, tot i que encara continua sent elevat, del 3,5% interanual. En el conjunt de les tres comarques la moderació en el ritme de creixement és també significativa. En el tercer trimestre de l’any l’ocupació va créixer un 3,6% interanual, increment que cau fins el 2,1% en el quart trimestre, 1,4 punts percentuals per sota del conjunt català. En aquest darrer trimestre, totes tres comarques presenten una evolució per sota de la mitjana del país. La primera de les tres comarques pel que fa referència a l’evolució de l’ocupació

és el Baix Penedès, que en tancar l’any 2017 creix el 2,6% i se situa en la 23a posició del rànquing comarcal. Després apareix l’Alt Penedès, amb un increment del 2,1%, i el Garraf, amb un 1,8%, ocupant la 31a i la 34a posició del rànquing, respectivament. El Baix Penedès manté un bon ritme de creixement a la Indústria i la Construcció, però modera el dinamisme general dels darrers semestres per l’evolució dels Serveis La comarca del Baix Penedès, que els semestres anteriors se situava entre les capdavanteres en dinamisme de l’ocupació, modera el seu creixement de forma significativa, passant d’una variació interanual del 6,7% en el tercer trimestre, al 2,6% en el quart. L’evolució era 1,5 punts superior a la mitjana catalana en el tercer trimestre, i en canvi està 0,9 punts per sota durant el quart trimestre. El comportament del treball assalariat experimenta una moderació, passant de l’elevat creixement del 8,8%, el segon trimestre de 2017, al 3,9% en el quart. Contràriament, el treball assalariat trenca la tendència positiva i registra una pèrdua d’ocupació del 0,8% en el quart trimestre de l’any, després de 4 anys ininterromputs de moderada expansió. El menor dinamisme també és palès en el teixit empresarial, amb un increment discret del 0,4%, per sota de la variació registrada un any abans (2,3%). Tanmateix, l’atur consolida la seva reducció, però a un ritme menor. En tancar l’any es comptabilitzen un 6,8% menys de persones aturades, per sota del -8,9% del mateix trimestre de 2016, i del -10,6% del segon trimestre de 2017. Per sectors, la Indústria i la Construcció són els que mantenen

una considerable dinàmica positiva en termes d’ocupació, amb un augment del 3,8% i del 4,8%, respectivament. Els Serveis, per la seva banda, presenten un creixement moderat, del 2,1%, amb avanços destacats en activitats de Transport i comunicacions i en Educació, que contraresten les pèrdues en Altres activitats socials i altres serveis, i en l’Administració i Seguretat Social. El retrocés de l’ocupació industrial del Garraf llastra el bon comportament de la resta de sectors La creació d’ocupació del Garraf és la més baixa entre les tres comarques, amb un increment interanual de l’1,8%, lluny del 5,0% que es donava un any abans. El principal alentiment en el dinamisme de l’ocupació prové del treball assalariat, que registra un creixement del 2,4%, 4,4 punts percentuals per sota del quart trimestre de 2016. El treball autònom, que ja partia d’un creixement molt més moderat, es manté amb una sensible tònica positiva, augmentant un 0,4% els llocs de treball. L’alentiment dels ritmes de creixement també es deixa notar al teixit empresarial, que en el quart trimestre de 2017 registra una variació interanual del 0,8%, quan un any abans s’incrementava en un ritme del 5,4%. De la mateixa manera, l’atur presenta un important ritme de destrucció, que se situa en el 8,6% interanual en les acaballes de 2017, però que resulta inferior a la de semestres anteriors, que voltaven el 12%. Entre els grans sectors d’activitat, el més gran, el de Serveis, registra un increment interanual del 2,2%, amb especial incidència sobre l’Administració i Segure-


el ... b de. Am ort p su

Estudi realitzat per

tat Social, el Transport i comunicacions, i l’Hoteleria, que creixen el 5,6%, el 4,7% i el 4,4%, respectivament. En canvi, les activitats Immobiliàries i serveis empresarials, que tenen una presència destacada a la comarca, mantenen una tendència negativa, i davallen l’1,1% dels llocs de treball. La Construcció lidera el creixement entre totes les activitats, amb una variació interanual del 7,9%. Però l’evolució positiva dels grans sectors queda contrarestada pel descens de l’ocupació a la Indústria, repetint el comportament del primer semestre de l’any, amb un descens del 5,2%. L’Alt Penedès registra un creixement moderat, però equilibrat entre els grans sectors

Síntesi d’indicadors principals De nivell o volum Llocs de treball Centres de treball Atur registrat Taxa excedent laboral (%) Taxa atur estimada (%) Contractacions

El nombre de llocs de treball localitzats a l’Alt Penedès en tancar el 2017 és un 2,1% superior a un any enrere; un dinamisme inferior al de semestres anteriors, quan es registraven increments del 3,5% o superiors. El treball assalariat esdevé el motor d’aquest creixement, ja que tot i l’alentiment en el seu impuls encara registra una variació interanual del 2,8%. Mentrestant, el treball autònom, que ja mostrava un ritme molt lent de creació d’ocupació, deixa enrere els valors positius per caure un 0,7% en el quart trimestre de l’any. Per la seva banda, el teixit empresarial experimenta també un comportament negatiu, amb un retrocés del 0,6% interanual. L’evolució de l’atur s’allunya dels importants descensos registrats els darrers semestres, al voltant del

15%, però encara manté una remarcada davallada en el nombre de persones desocupades, del 10,4% en finalitzar l’any. Entre els grans sectors d’activitat, els que tenen un major pes, que són els Serveis, la Indústria i la Construcció, registren una evolució similar en termes d’ocupació, amb un increment que va del 2,0% de la Indústria al 2,5% de la Construcció. L’Agricultura, en canvi, registra un sensible descens, del 0,6%. Entre els subsectors dels Serveis, el més dinàmic és el de la Sanitat i serveis socials, que experimenta un increment interanual del 7,7%. Per contra, les activitats de Transport i comunicacions registren una evolució negativa, amb la pèrdua del 2,2% dels llocs de treball localitzats.

Garraf

Alt Penedès

Baix Penedès

Gran Penedès

2n sem. 17

2n sem. 17

2n sem. 17

2n sem. 17

34.940 4.089 8.891 25,4 13,9 11.056

37.936 3.423 5.746 15,1 11,4 10.442

23.484 2.540 8.406 35,8 19,7 5.397

96.360 10.052 23.044 23,9 n.d. 26.895

1,8 0,8 -8,6 8,6

2,1 -0,6 -10,4 3,8

2,6 0,4 -6,8 -2,0

2,1 0,2 -8,4 4,5

Dinàmica (variacions interanuals) Llocs de treball (%) Centres de treball Atur registrat Contractació Sectors més dinàmics (%) · Construcció · Administ. i Seg · Transport i com.

7,9 5,6 4,7

· Sanitat i Serv. · Hoteleria · Construcció

7,7 2,7 2,5

· Indústria · Mediació finan. · Immob. i serv.

-5,2 -1,5 -1,1

· Transport i com. · Agricultura · Educació

-2,2 -0,6 0,3

· Mediació finan. · Transport i com. · Educació

8,3 7,0 5,3

· Construcció · Sanitat i Serv. · Hoteleria

5,3 5,0 3,6

Sectors mensy dinàmics (%) · Act. socials i altres -2,3 · Administ. i Seg -0,9 · Comerç -0,1

· Agricultura -0,3 · Act. socials i altres 0,1 · Indústria 0,8

Taller planxa, pintura i mecànica Dedicats a millorar l’estètica de el vehicle C. Rabassaires, 9B · Sant Pere de Ribes · T. 93 814 85 58

19


L’empresa

Olivé Rueda presenta Bossa Bona®, 100% compostable, biodegradable i orgànica Amb el lema «No les pagues tu ni el medi ambient», l’empresa Olivé Rueda ha posat en marxat una campanya de bosses totalment respectuoses amb el mediambient: 100% orgàniques, compostables i ecosostenibles, que fan que siguin reutilitzables i totalment respectuoses.

20

La iniciativa s’ha portat a terme arran de l’obligatorietat, per lleis promulgades tant des de la Generalitat de Catalunya (vigent des de març de 2017) com des del Ministerio de Agricultura y Pesca, Alimentación y Medio Ambiente (que entrarà en vigor l’1 de juliol de 2018), de pagar les bosses de plàstic de nanses a tots els comerços, i minimitzar així l’impacte ambiental que suposa el consum de les bosses de pàstic de caixa. A més, s’estima que l’1 de gener del 2020 la legislació espanyola prohibirà la fabricació d’aquestes bosses. De fet, les dades parlen per si soles. Segons un estudi realitzat pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya i l’Agència de Residus, s’estima que el 2015 el total de bosses de plàstic no

compostable a domicilis va ser de 1.409 milions d’unitats. Davant d’aquest mal ús de la bossa de plàstic, totes les normatives mediambientals vigents han establert criteris de reducció de residus donant una gran importància a les accions de prevenció promovent la minimització dels impactes ambientals. Olivé Rueda dóna resposta a l’oferiment de bossa gratuïta al supermercat Segons el director de comunicació i màrqueting d’Olivé Rueda, Orlando Palacios, l’empresa ha volgut donar resposta i cobrir una necessitat després que tant la Generalitat com el Ministeri promulguessin lleis que fan que les bosses de nansa ara s’hagin de pagar en els supermercats. Les bosses sota l’epígraf Bossa Bona® que ofereix Olivé Rueda estan

fetes amb matèries primeres biocompostables i renovables. Són 100% orgàniques, reutilitzables i ecosostenibles i podran oferir-se per comerços i establiments com fins ara, però sense risc de continuar posant en perill el medi ambient. I és que un dels objectius d’Olivé Rueda és que s’hi continuï utilitzant la bossa, que l’ofereixi l’establiment, però sense contaminació ambiental. Perquè pel comerç donar aquesta bossa era una forma de fer branding. Amb la bossa de plàstic de tota la vida, l’establiment acostumava a plasmar la seva imatge, el seu logo o fins i tot una frase identificativa del comerç, que els servia per a fer publicitat. I això, diu el director de màrqueting i comunicació d’Olivé Rueda, afecta considerablement qualsevol botiga.


Olivé Rueda

C. Roser Dolce t, 19-21 PI Santa Magda lena Vilanova i la Ge ltrú Tel. 938 922 02 3 www.olive-rued a.com

La imatge és molt important i amb aquesta Bossa Bona® volem donar solució per tal que l’establiment no es quedi sense la possibilitat d’oferir la bossa al seu client i a més que li continuï servint per promocionar el seu negoci.

Aquesta és una campanya exclusiva, registrada i patentada per Olivé Rueda que porta molt temps buscant la manera de donar solució a la promulgació d’unes lleis restrictives i a un problema ambiental.

Dues propostes diferents Bossa Bona® es presenta en dues opcions; d’una banda en material biocompostable i d’una altra en format paper reciclat. La primera està fabricada amb midó de blat de moro, és 0% matèria plàstica, 100% biodegradable i totalment compostable. La de paper és 100% feta amb fusta de boscos plantats per a la seva fabricació; no es toquen boscos comuns ni naturals. És un material 100% reciclable.

Més de 30 anys fent bosses Amb Bossa Bona® s’ha aconseguit ajustar els costos fins a un 40% respecte d’una bossa normal. De fet Olivé Rueda és especialista en produir tot el material necessari

Amb Bossa Bona® volem aconseguir donar una imatge de sostenibilitat, de qualitat, de compromís amb el medi ambient i a un molt bon preu. Sabem que hi ha hagut establiments que els seus clients els hi ha deixat de comprar degut al cobrament de la bossa; si a aquests establiments els oferim un producte compromès amb el medi ambient i molt econòmic per a ells, els hi podrà continuar oferint un altre cop al seu client, sense fer-li pagar i amb la possibilitat de portar un altre cop el logo o la imatge de la botiga, com fins ara, explica Orlando Palacios.

per als supermercats, productes de neteja per a la indústria, productes per embolcallar per la indústria alimentària; packaging; i treballa tant el paper, com el plàstic o el cartró. I un dels productes que ofereix des de fa molts anys són bosses de tots tipus. Tant és així que fa 30 anys que treballa fent bosses i és un dels productes que més pot associar-se a la marca. Marisol Garcia

21


L’empresa

Calçats Plan

as

Calçats Planas Artesania a les sabates

Carrer Guix, 4 P. I. Masia Barre res Vilanova i la Ge ltrú Tel. 938 930 86 0

Calçats Planas és una empresa familiar, que sempre, des de l’any 1927, s’ha dedicat a la fabricació de sabates. Avui totes les sabates de Kokua i Sitges Sandàlies passen per les seves mans.

22

Trobar avui dia una fàbrica que faci sabates a mà i de forma artesanal és, si més no, difícil. No ja per la dificultat de subsistir en una època econòmica difícil sinó perquè el més rendible és fer-ne una producció gran, en sèrie, i de forma automatitzada. A les nostres comarques existeix una d’aquestes fàbriques difícils de trobar i és ben particular assistir a la seva producció. És Calçats Planas, ubicada en una nau del polígon industrial de Masia Barreres, a Vilanova i la Geltrú. Calçats Planas és una empresa familiar que sempre, des de l’any 1927, s’ha dedicat a la fabricació de sabates. Per descomptat és fàcil imaginar-se que en aquests 90

anys d’història el sector ha canviat, molt, moltíssim. La introducció de la maquinària va ser un d’aquests canvis que, malgrat ser un producte artesanal, va ajudar en el desenvolupament i rapidesa de la fabricació de la sabata. En l’actualitat Calçats Planas està treballant en dues línies de producte; una primera línia, en la qual l’empresa fa molts anys que hi treballa: la fabricació de les ballarines, col·loquialment anomenades manoletines, que comercialitza la marca Kokua, i una segona línea, molt més novella, que és la realització de les sandàlies de la marca Sitges Sandàlies. El 80% de la producció de les seves línies de treball va enfocada cap a la marca Kokua, ja que Calçats Planas és una de les marques

associades. És una marca pròpia on intervenim diferents comerciants de Barcelona que ens dediquem a la fabricació i comercialització d’aquest producte específicament; és a dir, les ballarines artesanals i d’una gran varietat de colors, explica Albert Planas, gerent de la fàbrica. A Barcelona existeixen 5 botigues distribuïdes per la ciutat, sobretot en zones turístiques, on només es venen manoletines fetes a la fàbrica vilanovina. Aquest tipus de sabata es ven molt al client estranger, que valora molt l’artesania de la sabata, i no li costa tant com al client d’aquí pagar per aquest calçat. Aquest és un producte fet íntegrament a Catalunya; nosaltres ho comprem tot aquí; des de la pell fins els teixits (a Terrassa). Podríem dir que fem una producció de proximitat i això té un cost; des de 40€ en endavant, que el client d’aquí és més reticent a pagar, comenta Planas.

CONVENCIONS I CONFERÈNCIES FIRES I CONGRESSOS EXPOSICIONS FESTES POPULARS ACTIVITATS ESPORTIVES DESFILADES

C. Solicrup, 21 Nau B · 08800 Vilanova i la Geltrú

www.pastisserialagranja.com


Les tres fotografies d’aquesta pàgina corresponen al projecte d’Equador de les plantes de reciclatge.

Possiblement per aquest motiu, i amb l’arribada dels anys de la crisi, es va apostar per vendre les manoletines en botigues molt especialitzades, dedicades exclusivament a la venda d’aquesta sabata, i des del 2009 que poden afirmar que aquesta estratègia els hi està anant força bé. Nosaltres li diem botigues de colors, perquè en pots trobar de 300 colors diferents, diu el gerent de la planta. A l’estiu del 2007, quan veiem que es podria apropar una crisi, vam fugir del comerç tradicional. Vam veure que les botigues de sabates, com les de camises, per exemple o la de qualsevol altre producte artesanal i tradicional, acabarien patint i el que vam decidir és especialitzar-nos molt i vendre només el nostre producte. Perquè el concepte de botiga és totalment diferent al d’un comerç tradicional. De fet les sabates Kokua tenen una filosofia molt definida en vendre la sabata, que, a més, s’asseguren de fer-ho saber al seu client. Aquesta és una ballerina compromesa amb el respecte al medi ambient, ja que allà on compren les pells es respecta l’entorn, cap el consumidor, oferint unes pells i teixits de qualitat que durin en el temps i compro-

mesos amb els seus treballadors, amb unes condicions laborals adequades. Sitges Sandàlies és l’última adquisició de Calçats Planas per fabricar a les seves instal·lacions, ja que l’última fàbrica de sabates que hi havia a la localitat va tancar i, abans de desaparèixer per complert aquest tipus d’artesania, Planas va decidir absorbir-la i portar endavant la seva producció. Des de fa 3 anys que hi estem lluitant per portar-la endavant; a veure si aconseguim salvar la marca i mantenir-la. Aquestes sabates són només sandàlies per a la dona decorades sempre per abaloris de la marca Swarovski. La tasca que es realitza en aquest calçat és molt manual i artesanal, fent cada peça de sabata, una per una, i enganxant els abaloris quasi com si fos un joier. Es tracta doncs d’un calçat exclusiu i fet a mà. Sitges Sandàlies fabrica sandàlies de diferents models i categories. Ja pot ser un calçat baix, més càsual, com un de taló o fins i tot de luxe; i també es dissenyen models

per a núvies. En definitiva, es tracta d’un producte fet a mà, exclusiu, de gran qualitat, que busca la comoditat i l’elegància. Contràriament a la línea de Kokua, aquesta sandàlia sí que es ven a les botigues tradicionals, no només de Sitges, que dóna nom a la marca, sinó a la resta de l’estat espanyol. De fet, aquesta sandàlia és molt venuda i reconeguda a les Canàries. Per Calçats Planas l’especialització del producte ha estat essencial a l’hora de subsistir. Fins i tot a la fàbrica i en la fabricació hi existeix l’especialització, perquè cada treballador fa només aquella tasca que li correspon. Així és la manera de fer una bona feina, oferint un producte de la millor qualitat possible que passa per unes mans expertes. I sembla que el negoci és pròsper perquè, tal i com apunta el gerent de Calçats Planas, el 2017 l’han valorat de forma molt positiva, amb un creixement del 8%, i pel 2018 aspiren a tenir una facturació que sobrepassi el milió d’euros. Marisol Garcia

23


Medi ambient

ISO 14001:2015: de l’enfocament a l’anàlisi de cicle de vida en les organitzacions (1/2)

Per fi

arribael GranDia

call

photo

Photocall o

85

IM P REM TA - RETOL AC IÓ

Per a Celebracions: Festes Privades, aniversaris, Casaments, comunions...

Per només

+ IVA

Roll-Up

s

Aban

175

HORES S

Ampliació 100x70 cm nc!

De Fra

En el proper número ens endinsarem en els motius de perquè és recomanable anar de l’enfocament a l’anàlisi de cicle de vida.

RÉ S

Què vol dir adoptar un enfocament de cicle de vida? Adoptar una visió o enfocament de cicle

D’aquesta manera coneixerà quin és el paper que juga en el cicle de vida dels productes i/o serveis relacionats amb les seves activitats, ja sigui com a fabricant responsable de la seva posada en el mercat, com a productor de matèries primeres o components, com a operador logístic o com a gestor dels residus gene-

Fins ara, moltes organitzacions s’han centrat únicament en aquella parcel·la d’activitat sobre la què tenen control directe, que sovint coincideix amb el perímetre físic de les seves plantes productives. Adoptar una visió més àmplia, de cicle de vida, expandeix l’abast del sistema de gestió ambiental per incloure aquelles activitats sobre les què es pot influir.

Segueix-nos:

E

P

24

Tal i com remarca la pròpia norma, això no implica necessàriament que calgui desenvolupar un estudi d’anàlisi de cicle de vida (ACV) detallat. Però sí requereix d’una reflexió acurada sobre les etapes del cicle de vida que puguin estar sota el control o influència de l’organització. Quin és l’abast d’aquesta reflexió? Quins beneficis pot aportar al sistema de gestió ambiental?

rats. Per tant, l’organització tindrà control i influència sobre activitats concretes relacionades amb l’adquisició de matèries primeres, el disseny, la producció, el transport, l’ús i/o el fi de vida dels productes i serveis. En aquestes activitats concretes, l’organització tindrà una oportunitat de prendre decisions que afavoreixin la minimització d’impactes negatius i en fomentin de positius.

X

Un dels canvis que introdueix la norma internacional UNE-EN ISO 14001:2015 és el requisit que les organitzacions adoptin un enfocament de cicle de vida a l’hora d’identificar “els aspectes ambientals de les seves activitats, productes i serveis que pot controlar i d’aquells en els què pot influir” (apartat 6.1.2).

de vida (life cycle perspective) implica que l’organització: • Estableixi controls per assegurar-se que els requisits ambientals s’aborden en el procés de disseny i desenvolupament del producte o servei. • Determini requisits ambientals per a la compra de productes o serveis. • Comuniqui requisits ambientals als proveïdors i a les subcontractes; o informació rellevant al consumidor final.

roll-up

En aquest número abordem els canvis en la ISO 14.001 i com millora la seva implicació a les empreses.

R V EI

ferpala.es

E

T. 93 893 70 11

Av. Eduard Toldrà 111 • Vilanova i la Geltrú


25


Vins i caves

Convocatòria d’ajuts a inversions en el sector vitivinícola El BOE del passat 13 de gener va publicar el Reial Decret 5/2018 del Ministeri d’Agricultura, sobre el programa d’ajuts al sector vitivinícola espanyol per al període 2019-2023. El Decret precisa com sol·licitar els ajuts, els quals es destinen a 5 blocs: promoció de vins en tercers països; reestructuració i reconversió de vinyes; destil·lació de subproductes; poda en verd i inversions. Concretament, la quantia dels ajuts a la inversió és del 40% –a fons perdut– i la presentació de sol·licituds finalitza el proper 16 d’abril. Sens dubte, el Reial Decret brinda una excel·lent oportunitat als cellers i caves, i cal posar fil a l’agulla a la tramitació dels expedients.

26

En aquest sentit, cal tenir en compte el següent: Els ajuts. Els ajuts es destinen als 4 blocs esmentats però el que pot tenir més interès és el de les inversions en indústries vitivinícoles, sense menystenir la resta de blocs. L’objectiu. Pel que fa a la concessió d’ajuts, l’objectiu del Reial Decret és millorar el rendiment global de les empreses del sector, la seva adaptació a les demandes del mercat i augmentar la competitivitat. En què invertir. Són ajuts a inversions tangibles i intangibles en instal·lacions de transformació i infraestructura vinícola, en estructures i en instruments de comercialització, incloent aspectes de millora en l’estalvi i l’eficiència energètica global i la sostenibilitat.

Jordi Melendo i Miquel Rius

Què es subvenciona. Les inversions en cellers i caves en obra civil, maquinària i instal·lacions, així com les despeses generals vinculades fins a un màxim del 8%. Les despeses no subvencionables tenen excepcions, com ara l’increment del parc de botes o altres envasos de fusta destinats a la criança; la reparació de maquinària per ampliar-ne la capacitat o les prestacions productives. Tramitació. La confecció d’expedients de sol·licitud és complexa, i més en aquest cas, tant per l’augment del rigor administratiu com pels controls posteriors que arriben fins a 5 anys després del pagament. A més, les sol·licituds es cursen telemàticament a cada Comunitat Autònoma i han d’incloure el projecte de l’operació d’inversió, a més d’informació econòmica, financera, social, comercial i tècnica.

Imprescindible. Estar atent als criteris de priorització en elegir els projectes perquè cada un se sotmet a 2 puntuacions: en funció dels requisits dels sol·licitants, i en funció de les actuacions a fer. És fonamental, doncs, aconseguir el màxim de puntuació en cada concepte perquè no es consideraran els expedients que no assoleixin el mínim de 20 punts. Consideracions finals. Sens dubte, és una excel·lent oportunitat per als cellers i caves que tinguin previstes inversions per al període 2019-2023 –amb el 40% a fons perdut per garantir al màxim l’èxit de les sol·licituds, és vital la correcta elecció d’especialistes qualificats per a l’estudi, tramitació i seguiment de les peticions formulades. I el compte enrere de la convocatòria ja està en marxa.

Tramitació d’ajuts al sector vitivinícola · · · · · Des de 1960 liderant els serveis al sector vitivinícola

Inversions i millores en indústries vitivinícoles Promoció de mercats en tercers països Innovació: processos i productes Reestructuració i reconversió de vinyes Deduccions fiscals per a inversions en R+D+I i/o mediambientals

www.riusirius.com · Tel. 938 172 051


27


Noves tecnologies

Centraleta virtual de trucades per millorar la gestió d’una l’empresa La imatge d’una empresa és de capital importància per al seu desenvolupament i progrés. Els clients no tan sols es fixen en els preus d’un producte, sinó també en la facilitat i la rapidesa amb què són atesos i resolen els seus dubtes o necessitats. En les últimes dècades les empreses s’estan promocionant per mitjà de nous canals que abans no existien, com són pàgines web, xarxes socials, revistes online, botigues online, buscadors, posicionament web... I cada vegada usen menys canals com anuncis a les revistes, pàgines grogues, diaris, ràdio, televisió...

28

altra empresa. Cal tenir present que el primer contacte que es té d’una empresa és a través d’una trucada, i aquesta trucada serà la primera sensació que tindrà el client de l’empresa.

diu que les empreses petites i mitjanes, que són la gran majoria del nostre país, fan servir molt poc aquestes possibilitats, i ni tan sols pensen que això pot ser important per a la seva empresa.

Les empreses avui tenen un recurs al seu abast per millorar en aquest aspecte i fins i tot per guanyar clients. Es tracta de les centraletes virtuals d’última tecnologia, que donen molt de joc a l’hora de configurar missatges per atendre amb eficàcia els clients. Per donar un bon servei al client es poden gravar missatges de benvinguda, en el cas que les línies estiguin ocupades; es pot informar si el client està trucant

El sentit comú ens diu que, un cop la trucada ja ha entrat a la centraleta i ja s’ha donat un missatge, és important no marejar el client, que la trucada sigui al més directa possible per arribar a la persona indicada. Que els departaments estiguin ben definits o que la persona que passa les trucades ho tingui fàcil per fer-ho. No és aconsellable que la locució estigui dividida per molts departaments, això no sol agradar els clients, ja que fa que la trucada sigui molt lenta.

Però hi ha un canal al qual, paradògicament, ni ara ni abans, l’empresa hi dedica cap recurs, per bé que és un canal que dóna molta imatge i servei a l’empresa i no costa diners. Només cal una empresa de comunicacions que t’informi i que t’ho gestioni adequadament. Aquest canal és el de la trucada telefònica. Imagineu-vos que truqueu una empresa i ningú no agafa el telèfon. Sona el típic ring, ring, ring, fins que la trucada es penja. Quina imatge rep el client d’ aquesta empresa? Doncs això passa sovint en moltíssimes empreses. Pot ser que l’empresa perdi un possible client pel fet que no hi hagi un contestador de benvinguda en la centraleta. Podria ser que un possible client que estigués cercant pel buscador d’Internet una empresa i que, pel fet que no hi hagués un missatge, el client es podria pensar que s’ha equivocat o que ha tancat, i seguiria buscant una

Les centraletes virtuals d’última tecnologia també permeten que en acabar una trucada la centraleta faci una enquesta al client. La iniciativa està agradant molt als clients i fa pujar la credibilitat de les empreses, sempre que estiguin ben fetes i no maregin el client.

fora d’horari, en un dia festiu, etc. Donen la possibilitat de gravar molts missatges i programar-los en diferents hores i dies, i també existeix l’opció de canviar aquests missatges molt àgilment. Hi ha empreses que també estan donant un altre servei afegit, quan el client truca i les línies estan ocupades. La centraleta activa un àudio que dóna informació de l’empresa, sobre alguna novetat, un nou producte, descomptes, canvis... L’experiència d’Ensertia Comunica ens

Abans aquests serveis només els podien tenir les grans empreses a causa del seu cost elevat; però avui això ha canviat molt, ara pot ser que truquis un autònom i et pensis que és una gran empresa, o et pot passar a la inversa. Avui tothom sap que és tan important aconseguir clients com saber-los mantenir. Les centraletes virtuals d’última tecnologia t’ofereixen, a més d’un màxim estalvi, solucions fàcils i productivitat eficaç, que els clients se sentin ben atesos i, en conseqüència, que siguin més fidels a l’empresa.


Document Publicitari. Data d'emissió: Octubre 2016 Condicions revisables en funció de l’evolució del mercat. S’aplicaran les que estiguin en vigor al banc en el moment de la formalització.

Un compte Pensat per tal que els autònoms, els comerços, els despatxos professionals i les petites empreses es facin grans.

1 /6

Compte Expansió

Aquest nombre és indicatiu del risc del producte. Així, 1/6 és indicatiu de menys risc i 6/6 és indicatiu de més risc.

Negocis Plus PRO

T' abonem el 10 % de la teva quota d'associat*

Banco de Sabadell, S.A. es troba adherit al Fons Espanyol de Garantia de Dipòsits d’Entitats de Crèdit. La quantitat màxima garantida actualment pel fons esmentat és de 100.000 euros per dipositant.

---------------------------------------------------------------------------

0

+

comissions d’administració i de manteniment.

Compte

remunerat

per a saldos superiors a 6.000 euros.1

Fins a

+ 30€ mes bonificació de l’1 % en l’emissió de nòmines i assegurances socials.2

+

Gratis Servei Kelvin Retail, informació sobre el comportament del teu negoci.3.

Truca’ns al 902 383 666, identifica't com a membre del teu col·lectiu, organitzem una reunió i comencem a treballar. * Fins a un màxim de 100 euros anuals per compte, amb la quota domiciliada. L'abonament es farà durant el mes de gener de l'any següent. Aquestes condicions es mantindran mentre es compleixin els requisits establerts en el contracte: -Tenir un ingrés regular trimestral per un import mínim de 10.000 euros (se n’exclouen els ingressos procedents de comptes oberts en el grup Banc Sabadell a nom del mateix titular). -I complir, com a mínim, dos dels requisits següents: un càrrec en concepte d’emissió de nòmina, un càrrec en concepte d’assegurances socials, un càrrec en concepte d’impostos o dos càrrecs en concepte de rebuts. En cas que el titular sigui un comerç, és un requisit obligatori disposar de TPV amb la nostra entitat. Es consideren comerç a l’efecte de la contractació d’aquest compte els que figuren en el llistat publicat a�www.bancsabadell.com/compteexpansionegocisplus. Aquests requisits són de compliment mensual, de manera que si al tercer mes no es compleixen aquestes condicions, automàticament el Compte Expansió Negocis Plus PRO passarà a ser un Compte Professional. 1. Rendibilitat: per a saldos inferiors a 6.000 euros: 0 % TIN, 0 % TAE. Per a saldos superiors a 6.000 euros: 0,10 % TIN, 0,071 % TAE (calculada tenint en compte els dos tipus d’interès per al supòsit de permanència del saldo mitjà durant un any complet). Exemple de liquidació en un any: saldo en compte de 20.000 euros; saldo sobre el qual es remunera: 14.000 euros; freqüència 4 (trimestral); interessos liquidats en l’any: 14 euros. 2.�Si hi domicilies conjuntament l’emissió de nòmines i assegurances socials te'n bonifiquem, cada mes, l’1 %, amb un màxim de 30 euros/mes.

29


30


Donem la benvinguda!

Els nous socis de la FEGP 1918 CUINA DE MAR Passeig Marítim, 56 08800 Vilanova i la Geltrú Tel. 938 532 355 www.restaurant1918.cat Restaurant

ENRIQUE CONCHES Carrer Major, 16, 2a 43711 Banyeres del Penedès Tel. 626 849 435 www.enriqueconches.ninja Design thinking with Lego Serious Play

ALB SISTEMAS C. de Montmell, 2 · Pol. Ind. L’Albornar 43710 Santa Oliva Tel. 977 169 104 www.alb.es Climatització per terra radiant, geotèrmia...

ESPAI D’ART LES QUINTANES Casa Mas, 1 43712 Llorenç del Penedès Tel. 670 212 625 www.artquintanes.com Galeria d’art

ARRELS Carrer de Sant Josep, 14 08730 Santa Margarida i els Monjos Tel. 938 981 031 www.arrels.cat Restaurant

HOTEL MIM SITGES Avinguda Sofia, 12 08870 Sitges Tel. 938 113 500 www.hotelmimsitges.com Hotel · spa wellness · restaurant

CAVES MASACHS Ctra. St. Martí Sarroca, km. 7 s/n 08737 Torrelles de Foix Tel. 938 990 017 www.cavasmasachs.com Elaboració de vins i caves

MASIA OLIVERA Masia Can Julià 08739 Subirats Tel. 630 929 058 www.masiaolivera.com Allotjament i lloguer d’espais

COMPOSITES TORLOP Pl. Beatriu de Claramunt, 5, 2n 1r 08800 Vilanova i la Geltrú Tel. 617 638 844 www.compositestorlop.com Fabricació i reparació en fibra de vidre i carboni

PRIVADESA Passeig de Vilanova, 54 A, 2n 2a 08880 Cubelles Tel. 681 195 276 www.privadesa.cat Protecció de dades personals

CUÑAT ENGINY. DE PROCES. C. Vinyets, p. 4, Nau B · P. I. Els Vinyets 08777 S. Quintí Mediona Tel. 938 988 383 www.maquinariapelcava.com Fabricació de maquinària pel vi i el cava

RIBES Carrer del Correu, 89, 2n 2a 08800 Vilanova i la Geltrú Tel. 630 082 747 www.lluisgarciaribes.com Disseny gràfic i art digital

DELICA 3 Carrer de la Muralla, 16 43720 L’Arboç Tel. 667 467 515 Distribució i venda online de tes i infusions

SALUT I TREBALL Carrer Boule, 2, 4t 43201 Reus Tel. 977 346 080 www.sitprevencio.cat Servei de prevenció de riscos laborals

Agència de viatges online " Som apassionats per els grans viatges, descobrir cultures, costums i llocs amb màgia especial."

www.elexavoyages.com

info@elexavoyages.com

688386990

31


32


Escola de Direcció d’Empresa

Nova programació L’Escola de les empreses EDE Jornades d’economia digital

EDE Direcció de persones

Captació i fidelització de clients Inici . . . . . . Dies . . . . . . Horari . . . . Lloc . . . . . . Professora

06.03.18 – 4 hores dimarts de 9h30 a 18h30

FEGP · Vilanova i la Geltrú Laia Morales

Nous canals de distribució

13.03.18 – 4 hores dimarts de 9h30 a 13h30

FEGP · Vilanova i la Geltrú Sonia Ramos

Gestió del talent

10.04.18 – 4 hores dimarts de 9h30 a 18h30

FEGP · Vilanova i la Geltrú Laia Morales

Inici . . . . . . Dies . . . . . . Horari . . . . Lloc . . . . . . Professora

EDE Direcció de persones

EDE Jornades d’economia digital

Inici . . . . . . Dies . . . . . . Horari . . . . Lloc . . . . . . Professora

Empresa i estratègia

Inici . . . . . . Dies . . . . . . Horari . . . . Lloc . . . . . . Professora

25.01.18 – 4 hores dimarts de 9h30 a 13h30

FEGP · Vilanova i la Geltrú Sonia Ramos

EDE Comercial

Més sintonia, més clients Inici . . . . . . Dies . . . . . . Horari . . . . Lloc . . . . . . Professora

21.03.18 – 4 hores dimecres De 9h30 a 13h30

FEGP · Vilafranca del Penedès Jordi Mayol

EDE Turisme

Els nous reptes del nou turisme Inici . . . . . . Dies . . . . . . Horari . . . . Lloc . . . . . . Professor .

26.04.18 – 4 hores Dijous De 16h a 20h

Sitges Josep Donaire

Per a més informació podeu trucar al 902 106 700 o bé enviar un correu a info@ede.cat.

Reformes en general i obra nova Rehabilitacions, reformes, reparació de danys, manteniment i execució d’obres, projectes, direcció d’obres, impermeabilització amb aillaments, enquixats i arrebossats, cerralleria, electricitat, fontaneria, calefacció, pintures, formigó imprès i pulit, etc.

Demani pressupost sense compromís · 639 208 050 · toldra43slu@gmail.com

33


Recursos humans

Les empreses no troben persones amb qualificació tècnica 2018 ha començat en positiu pel que fa a les expectatives del mercat laboral. El servei de borsa de treball de la FEGP està registrant una major demanda de perfils professionals i d’oficis. El darrer trimestre de 2017 va aplanar-se la tendència creixent que s’havia observat durant els trimestres precedents. Així i tot, el nombre total de sol·licituds presentades per les empreses va igualar l’exercici anterior.

34

En el decurs de 2017, la FEGP va atendre devers 200 sol·licituds de perfils per part de les empreses associades; dels quals se’n van cobrir un 80%. Els quadres curriculars de major demanda corresponen, per aquest mateix ordre, a administratius, comercials,

comptables i atenció al client. Per sectors, s’observa una tendència a l’alça en tots ells, per bé que són les indústries i les companyies de serveis a empreses les que marquen la pauta del creixement. Amb tot, al Penedès i el Garraf es constata una major dificultat en la cerca d’enginyers i perfils amb qualificacions tècniques. Aquest és un dels gran dèficits a les nostres comarques, la qual cosa influeix en la pèrdua de competitivitat. En el seu entorn més proper, les companyies de component tecnològic no troben persones amb qualificació adient. Com a indicador més expressiu, els centres de Formació Professional ofereixen un bon nivell docent i estan treballant força bé les modalitats dual i de pràctiques en alternança però, tot i els esforços, no arriben a cobrir ni tan sols el 40% de la demanda latent. Són les empreses les que no tenen opcions dins la formació dual. El sistema no cobreix

l’expectativa. El problema principal no és altre que la falta d’alumnes que vulguin cursar la FP, tot i que tenen garantides l’ocupació i una bona trajectòria laboral. Sent així, les empreses que requereixen treballadors amb formació professional o universitària -sobretot, en graus d’enginyeria- han de contractar residents d’altres procedències, amb tot el que això suposa. Davant d’això, la FEGP procura establir aliances amb institucions i centres acadèmics d’arreu per tal d’atraure l’interès dels joves -i no tan joves- que vulguin desenvolupar la seva carrera professional en l’entorn del Gran Penedès, avui considerat com un dels districtes econòmics de major projecció al sud d’Europa. Per a més informació contacteu amb Susanna Gómez a info@fegp.cat.


Sentir-te protegit és quelcom més que quatre parets

20% de

descompte en la teva Assegurança de Llar* Descobreix la #segurtranquil·litat

Fins al 30/4/2018 * El 20% de bonificació es manté mentre no tinguis sinistres. La prima s’actualitza segons escalat de bonificacions per sinistralitat del contracte.

SUSANA ALARCÓN susana.alarconlobig@gacm.es Tel. 696 535 852

Pl. Soler Carbonell, 32 08800 Vilanova i la Geltrú www.agrupacio.es 35


Internet, màrqueting i publicitat digital

Facebook prioritzarà els mitjans locals en el seu ‘News Feed’ Mark Zuckerberg creu que les publicacions dels mitjans de proximitat fomenten la comunitat i assegura que els usuaris de Facebook demanen veure més noticies locals en els seus murs. Facebook acaba d’anunciar que ajusta novament el seu algoritme per prioritzar la presència de notícies d’àmbit local en el seu News Feed, identificant els mitjans de comunicació que són visitats per usuaris d’una regió geogràfica determinada. Aquesta novetat ha estat implementada inicialment als Estats Units i es desplegarà a tots els països durant el 2018.

36

El mateix Mark Zuckerberg, fundador de Facebook, ho ha publicat en el seu mur: Facebook no és només diversió, sinó que també aposta pel benestar i la societat. Estem fent canvis per mostrar més notícies de qualitat i contrastades. I continua

dient: anem a mostrar més històries de fonts de notícies de la teva ciutat o àmbit local. Si segueixes a un mitjà local o si algú comparteix una història local, aquesta pot aparèixer en la part més destacada del teu mur. I acaba dient les notícies locals ajuden a construir la comunitat, tant dins com fora de línia.

Aquests canvis formen part de la lluita de Facebook contra les notícies falses, i l’intent de frenar la manipulació de la seva plataforma per propagar-les. Sens dubte, una lluita que mai s’havia pres seriosament

la principal xarxa social, amb més de 2.000 milions d’usuaris. Els últims canvis anunciats del seu algoritme no han agradat als mitjans de comunicació. Cap mitjà arreu del món comparteix que privilegiar els continguts d’interacció personal, en detriment dels distribuïts per empreses periodístiques, sigui una bona estratègia. Molt al contrari, aquests canvis poden refor-çar la tendència de veure només contingut amb certa afinitat, afavorint les bombolles d’opinió, que precisament faciliten la propagació de notícies falses. Per això celebrem que Facebook posi en valor la feina dels mitjans locals i prioritzi les noticies de proximitat en els murs personals. Esperem que aquests canvis de l’algoritme ens arribin el més aviat possible al nostre territori, de ben segur que els prop de 80.000 seguidors del facebook d’Eix Diari ho agrairan.


37


Empreses de la FEGP

Paco Lari, gerent de Salut i Treball: “A l’empresa, la salut ha de ser sempre el primer” 2020 en què, a més de contemplar possibles noves obertures, apostarem per implementar el concepte d’Empresa saludable.

Salut i Treball, Servei de prevenció de riscos laborals, impulsa el concepte #somsaludables Salut i Treball és una empresa jove, dinàmica i proactiva. En poc més de cinc anys ha aconseguit posicionar-se a Tarragona i Reus com un clar referent al sector. Recent-ment ha replicat la seva fórmula d’èxit a Barcelona amb la inauguració de la que ja és la seva tercera delegació a Catalunya. Al capdavant de la firma s’hi troba Paco Lari, el seu director general.

38

I després de Barcelona, quins projectes té Salut i Trebal? Estem ultimant el pla estratègic 2018-

En què consisteix? La nostra marca ja va deixar clar des dels seus inicis quines eren i són les prioritats pel que fa als serveis de prevenció de riscos laborals: la salut i el treball. La salut per davant ja que entenem que a l’empresa, a totes les empreses, la salut ha de ser sempre el primer. Amb el concepte Empresa saludable abundem en la idea que les empreses han de ser saludables i han de ser-ho per molts motius. Com quins? D’entrada li diré que les empreses seran saludables o no seran. Al segle XXI l’empresa que no tingui en compte els aspectes lligats a la salut dels seus equips veurà compromesos els seus objectius de creixement.

Salut i Treball Carrer Boule, 2 4t Reus Tel. 977 346 08 www.sitprevencio 0 .cat

Què els diuen als clients per convèncer-los que han de donar el pas i convertir-se en empreses saludables? Més que teoria, els hi oferim pràctica. Els hi demostrem els beneficis de donar el pas: guanyaran en la qualitat, benestar i motivació dels equips i això, sens dubte, redunda en una millora en l’atenció al client, la producció, la consecució dels objectius i un augment de la productivitat. Com es poden assolir aquests objectius? Seguint una sèrie de pautes en l’organització del treball i la planificació d’objectius a curt, mitjà i llarg termini. Una empresa saludable és aquella que motiva els seus treballadors, aposta per la conciliació, es preocupa de la salut i seguretat de l’equip, afavoreix un ambient de treball positiu i proactiu, fomenta els hàbits saludables i es compromet amb la comunitat.

Plaça Soler i Carbonell, 38, 2n B · 08800 Vilanova i la Geltrú · Barcelona · T. 900 802 435 · hola@protenergia.com www.protenergia.com


INSTAL·LACIONS MOTOR MUNICHAA VILANOVA VILANOVA I LA GELTRÚ NOVESNOVES INSTAL·LACIONS DEDE NIKKO CENTER I LA GELTRÚ

http://red.nissan.es/nikkocenter

N

R A


Nou concessionari Nissan

Ronda Europa, 70 • 08800 Vilanova i la Geltrú • Tel. 938 930 804 Av. Tarragona, 106 • 08720 Vilafranca del Penedès • Tel. 938 172 255


Generalitat de Catalunya

Departament de Treball, Afers Socials i Famílies

Programa CONSOLIDA’T Consolidació, enfortiment i reinvenció del treball autònom Ets autònom/a i vols fer créixer el teu negoci?

coaching professional a prop teu!

Vols reprendre com a autònom/a?

NAT O I C N E V B U 100% S ES D A T I M I L S PLACE 57 57 4 1 8 3 9 : A TRUC

✓ ✓ ✓

T’acompanyem!

Programa CONSOLIDA’T del Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials Alt Penedès-Garraf

SANT SADURNÍ D’ANOIA

VILAFRANCA DEL PENEDÈS

VILANOVA I LA GELTRÚ

www.cetivg.cat a/e: cetivg@cetivg.cat @cetivg

@CETIVG

iEnginyTV

CETIVG


Perspectiva 141  

La revista de la FEGP

Perspectiva 141  

La revista de la FEGP

Advertisement