Page 1

Visió econòmica

Estrelles i Forquilles

Sitges Bon Estar Reportatges d’Empresa

El Casal Sia Biosca La Granja Foods Setembre, 2017 Núm. 138

El Comerç de la FEGP

CEX Vilanova Economia

Informe FEGP de Conjuntura Econòmica


M

CM Y

MY

CY

MY

K

NOVES INSTAL·LACIONS DE MOTOR MUNICH A VILANOVA I LA GELTRÚ

C


M

CM Y

MY

CY

MY

K

NOVES INSTAL·LACIONS DE MOTOR MUNICH A VILANOVA I LA GELTRÚ

C


Visió econòmica

Estrelles i Forquilles

Sitges Bon Estar Reportatges d’Empresa

El Casal Sia Biosca La Granja Foods Setembre, 2017 Núm. 138

El Comerç de la FEGP

CEX Vilanova Economia

Informe FEGP de Conjuntura Econòmica


Sumari Edita Consorci de Serveis Empresarials Gran Penedès SL · Carrer Beneficència, 17 08720 Vilafranca del Penedès · Carrer Montserrat, 6, 2n 43700 El Vendrell · Carrer Àncora, 3 08800 Vilanova i la Geltrú Tel. + 34 902 106 700 · info@consorci.eu Redacció CSE · info@consorci.eu Publicitat CSE · info@consorci.eu Subscripció: 60 € Subscripció socis FEGP: Gratuïta Impremta Gràfiques Ferpala · ferpala@ferpala.es Portada Sitges Bon Estar i La Granja Foods Difusió Enviament personalitzat a empreses, professionals, entitats i institucions de les comarques del Penedès i el Garraf. Distribució Tramesa per correu postal a través d’Entrem-hi i Tegar. DL B-5290-2017 1.400 exemplars El fet de la seva publicació no suposa que la FEGP comparteixi sempre les idees dels articles d’opinió d’aquesta revista.

Context Entre vinyes i vinyetes . . . . . . . . . . . . . . Recursos Humans La FEGP i el Consorci de Serveis Empresarials Gabinet de gestió i desenvolupament de persones . . . . . . . Medi ambient L’auditoria energètica, eina d’estalvi energètic i econòmic . . . . . . . . . . . . . . . . El Bloc de la FEGP Mirada turística tot l’any . . . . . . . . . . . . Estudi La FEGP i l’Institut d’Intangibles analitzen la Cultura d’Empresa . . . . . . . L’empresa familiar La Granja Aposta per una nova línia de productes per a infants . . . . . . . . . . . . . La cuina de l’estrés Què mengen els rics? . . . . . . . . . . . . . . . La Carretera del Vi, Premi Enoturisme de Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . La Vilanova i la Geltrú mar -de la via per avall- Ranxos i Ranxaires . . . . . . . . . . . .

L’empresa SIA Biosca estrena exposició a Vilafranca del Penedès amb moltes novetats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

26

El Bloc de la FEGP Enlloc regalen res . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

28

Informe FEGP de Conjuntura Econòmica El Gran Penedès evoluciona favorablement . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

30

La Nit de la FEGP La FEPG reconeix divuit empreses del Gran Penedès . . . . . . . . . .

32

FEGP · Cursos subvenionats . . . . . . . . .

35

Formació No perdeu el crèdit formatiu La FEGP us pot gestionar les accions .

37

14

El Comerç de la FEGP CEX Vilanova, compra, venda i intercanvi amb dos anys de garantia . .

39

15

FEGP · Nous socis . . . . . . . . . . . . . . . . . .

40

15

Escola de Direcció d’Empresa Programació del 4t trimestre L’Escola de les empreses . . . . . . . . . . . .

42

5

6

8

9

10

12

Internet, màrqueting i publicitat digital Els avantatges de treballar al núvol . .

16

Estrelles i forquilles Sitges Bon Estar, un equip consolidat treballant per a la comoditat del client

18

Dones d’Empresa A punt, el 3r Congrés de Dones d’Empresa Regina Llopis serà la ponent central . .

20

L’empresa El Casal de Vilafranca porta una tardor farcida d’activitats per a tota la familia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

24

Hotel Subur (pàg. 18) Premis FEGP 2017 (pàg. 32)

3


Martí Sistané Planella President FEGP

Entre vinyes i vinyetes Em costa fer aquesta editorial sense referir-me breument als atemptats de Barcelona i Cambrils. Qualsevol atemptat sigui on sigui és execrable i totalment condemnable, però quan et toca de tan a prop a aquesta condemna i rebuig se suma un plus emocional que et concedeix el fet de reconèixer els llocs on han succeït els atemptats com a propis, llocs lligats a les teves vivències, per on has passejat multitud de vegades, sovint bocabadant de manera despreocupada. Però els experts en aquests casos ens diuen que la millor manera de fer front a aquesta barbàrie és seguir la vida amb normalitat. I en aquesta època de l’any seguim amb la normalitat o potser hauríem de dir amb l’anormalitat de la normalitat:

... seguim circulant pel territori entre carreteres obsoletes o amb elevat cost de peatges...

- Avancem la verema. El motiu, els baixos nivells de pluja registrats durant els mesos de la primavera, juntament amb la calor intensa de juny i juliol, que han fet que la collita s’iniciï uns dies abans del que és habitual. Tot sembla que aquest fenomen pot ser habitual els propers anys i que en definitiva és una evidència més del canvi climàtic. - Ens reincorporem a la feina amb un increment del nombre d’aturats registrats a Catalunya, que ha pujat en 10.072 persones a l’agost, xifra que suposa un augment del 2,6% respecte al mes anterior. Després de sis mesos seguits de creixement ens topem amb les pitjors dades d’atur d’un mes d’agost dels darrers 6 anys. - Tornem als eterns debats del model econòmic i territorial. A l’Alt Penedès la ubicació estratègica de la comarca la converteix en un lloc ideal per a la indústria, però també per potenciar l’aposta de l’enoturisme, i els actors actuals no surten de l’entrellat per tal de definir un model de compatibilitat i complementarietat basat en el doble creixement. Semblen ancorats en una dicotomia de dos models enfrontats on apostar per un és destruir-ne l’altre. Al Garraf i al Baix Penedès encara ens queda molta feina en aquest camp i si parlem de polígons el primer pas és sens dubte dotar els existents de millors infraestructures i serveis per tal de fer-los més atractius a les empreses tant del territori com d’extramurs. I per concloure seguim circulant pel territori entre carreteres obsoletes o amb elevat cost de peatges. El 22 d’agost vam patir talls a la C-31 per demanar la gratuïtat dels peatges, amb cues quilomètriques entre Calafell i el Vendrell. Recordo una reunió de la Taula de Mobilitat - Àmbit Penedès Marítim, al Vendrell, a finals del mes de juny, en què el conseller Rull insistia en que la solució definitiva a aquest problema s’acabaria amb la implantació de la vinyeta, el 2019. Ell mateix es comprometia a que, si veia dificultats en aquesta implantació, aquest mateix mes de setembre tornaria a convocar la Taula de Mobilitat per cercar micro solucions locals que mitiguessin el problema. Com veieu, tot dins la mes absoluta “normalitat”.

5


Recursos humans

La FEGP i el Consorci de Serveis Empresarials Gabinet de gestió i desenvolupament de persones

Avaluació i anàlisi de competències • Identificació de les competències en relació amb l’organització • Anàlisi de la qualitat d’atenció al client • Determinació de perfils competencials per a diferents col·lectius • Sistema d’avaluació de l’acompliment i/o avaluació de 360º Borsa de treball La borsa de treball de la FEGP funciona des de fa vint anys i la seva operativa sempre ha destacat per la immediatesa i la fiabilitat. Com a valor diferencial i característic,

les a v o Ren PETES CAR RGETES i TA

250 Carpetes

personalitzades

ara!

El servei de borsa de treball del Consorci de Serveis Empresarials (CSE) s’ofereix gratuïtament a les empreses associades a la FEGP, de la mateixa manera que fins ara, tot procurant dotar-lo de major qualitat pel que fa als perfils curriculars.

Gabinet de selecció El gabinet de selecció del Consorci de Serveis Empresarials ofereix dues línies de servei de selecció de persones: el servei Exprés i el servei Premium.

Les empreses no associades a la FEGP també poden fer ús del servei de la borsa de treball, sota l’aplicació de tarifes. Banc de currículums La borsa de treball de la FEGP serveix de base per a la confecció d’un banc de dades que conté una major diversitat i selectivitat de perfils curriculars. Aquest banc nodreix els processos de selecció del Consorci de Serveis Empresarials (CSE), de manera que redueix amb escreix els terminis habituals, fins al punt de poder respondre amb la major urgència.

La realització té una durada màxima estimada d’una setmana. El preu del servei de Selecció “Exprés” és de 900 eu per procés. Selecció “Premium” Es tracta d’una selecció ben bé a mida de la demanda expressada per l’empresa. El procés de selecció s’ofereix en tota la seva extensió: definició de lloc, recerca de candidatures (amb publicació d’anuncis en premsa), aplicació de tests psicotècnics, rondes d’entrevista, informes i presentació de candidats. El procés té una durada màxima estimada de quatre setmanes.

El banc de currículums es gesta a partir de diverses fonts, directes i indirectes, amb participació d’altres entitats i institucions, públiques i privades, i amb la captació de perfils demandants mitjançant les xarxes socials, en les què la FEGP hi té un posicionament remarcable.

Per a més informació, poseu-vos en contacte amb la FEGP al 902 106 700.

Diferents convenis amb mitjans de comunicació supracomarcals -tant impresos com digitals- afavoreixen la publicació

500 Carpetes

troquel Gratuït

+

Selecció “Exprés” Es seleccionen els candidats a partir del banc de currículums de la borsa de treball de la FEGP. S’elegeixen 3 o 4 persones que s’ajusten més i millor al perfil requerit per l’empresa demandant. Els seleccionats són citats a una sessió psicotècnica i les conclusions de l’estudi són redactades en un document que s’envia, confidencialment, a l’empresa.

A més, es mantenen les consignes de màxima diligència i immediatesa quant als terminis de resposta a les demandes realitzades per les empreses usuàries.

Gratis

1000

Targetes

249 € 415 € abans

personalitzades

ara!

troquel Gratuït

+

HORES S

E

onar Vols md pressió? bona i

R ÉS

6

El gabinet de RRHH estén la seva consultoria des de la formulació de plans de recursos humans fins a les polítiques corporatives i la gestió del canvi organitzatiu, així com el disseny dels itineraris formatius i els plans de carrera individualitzats.

d’anuncis en les seccions de mercat de treball; d’aquesta manera es garanteix un flux constant pel que fa a l’entrada de currículums. És el cas del DV, El Cargol i l’Eix Diari.

P

Gabinet de RRHH El gabinet ofereix a empreses i entitats un acompanyament en la gestió de persones i en la millora de la seva eficiència, ajudantles a dissenyar, organitzar i coordinar les activitats i serveis de l’àrea de Persones i d’Organització en funció de les seves necessitats concretes.

el servei que ofereix la FEGP està enfocat a la demanda de perfils i no tant a l’oferta. Avui dia és un dels principals facilitadors d’ocupació de les nostres comarques.

X

El Consorci de Serveis Empresarials ha posat en servei una àrea especialitzada en la gestió i el desenvolupament de persones. La consultoria incorpora un gabinet especialitzat en l’organització de departaments de RRHH i assessorament extern per a empresaris i directius en matèria de direcció de persones i gestió d’equips. A més, ofereix expertesa en la provisió, selecció i avaluació de persones, així com en l’anàlisi i tractament de riscos psicosocials.

RV EI

E

Gratis

2000

299€

Targetes

515 €

abans

IMP REMTA - RETOL ACIÓ

ferpala.es

T. 93 893 70 11

Segueix-nos:


Medi ambient

L’auditoria energètica, eina d’estalvi energètic i econòmic Una auditoria energètica és una anàlisi puntual i en detall d’una instal·lació per conèixer quins són els seus consums i identificar com es distribueixen en les seves instal·lacions. Amb l’auditoria es detecten i es proposen recomanacions de millora energètica que s’avaluen tècnica i econòmicament amb l’objectiu d’estalviar energia i, en definitiva, reduir els costos d’explotació de l’empresa.

8

Fases de l’auditoria energètica L’auditoria energètica s’inicia amb la recopil·lació de la informació relativa al consum energètic i instal·lacions. Un cop tenim aquestes dades ja podem fer la visita tècnica. La seva durada i complexitat variarà en funció de la tipologia i dimensions de les instal·lacions. Durant la visita utilitzem el laboratori energètic mòbil de Lavola per prendre mesures d’aquells punts interessants a analitzar. Al despatx s’analitzen els resultats i s’elabora un informe que recull propostes de millora energètica basades en

l’estalvi, l’eficiència energètica i les energies renovables. Finalment, l’informe es presenta a l’empresa. Retorn econòmic de l’empresa després de l’auditoria Un cop presentada, els resultats estan en mans de l’empresa. Si mirem les últimes auditories realitzades, el potencial d’estalvi energètic mig detectat és del 20%, amb el què es cobreix de sobres el cost de l’auditoria. Però el retorn dependrà del calendari que estableixi cada empresa per implantar les recomanacions proposades. Per exemple, el sector industrial sol ser un sector molt actiu en la implantació de les mesures i normalment incorpora de forma ràpida les propostes amb períodes de retorn baixos, fins a dos anys. Les que tenen períodes de retorn més llargs es solen planificar a mitjà termini. La tendència de les empreses En els darrers temps no ha estat un dels productes més sol·licitats, però en l’últim

any, arran del Reial Decret 56/2016, hi ha hagut un gran increment de la demanda. Aquesta normativa obliga a grans empreses a fer auditories cada 4 anys, pel què serà un aspecte recurrent. Fer una auditoria energètica és importat per poder conèixer el balanç energètic de l’empresa i detectar els punts crítics i aspectes a millorar. Perquè sempre es pot millorar alguna cosa i qualsevol actuació proposada té un retorn econòmic. A més, la visió d’un expert energètic extern és important. Berta Riba Responsable d’Energia de Lavola


Maria Batet Rovirosa Valors d’Emprendre

El Bloc de la FEGP Mirada turística tot l’any Quan fem de viatgers, sigui en un lloc proper o llunyà, en una sortida d’un dia o de quinze dies, adoptem quasi de forma immediata el que podríem anomenar una “mirada turista”. Detalls que passarien inadvertits en el nostre entorn habitual passen a ser objecte de la nostra atenció quan estem “mode viatge”. Michael Michalko, un dels experts en creativitat més prestigiosos del món, diu “Canvia la forma de mirar les coses i les coses que mires canviaran”. I justament aquesta és la meva proposta, un petit repte que no és altre que aconseguir mantenir la mirada turista durant tot l’any i en la nostra quotidianitat. I de què parlo? Doncs de 10 actituds que poden ser molt i molt vàlides per aconseguir incorporar unes bones dosis de creativitat en el nostre dia a dia:

1. Afrontar sense por allò que és desconegut. Justament amb la mateixa naturalitat amb què ho fem quan arribem a una nova ciutat, amb decisió i ganes de descobrir. 2. Disposats a abandonar la rutina, a sortir-ne per experimentar i aprendre. 3. Deixar-se sorprendre per les petites coses, posant atenció en els detalls i en tot allò que crida la nostra atenció. Ja s’encarregarà el nostre cervell de fer associacions i aportarnos noves idees. 4. Actitud curiosa, de voler saber, de voler descobrir. 5. Fixar-nos i interessar-nos en com actuen les persones dels altres indrets. Com resolen problemes comuns i situacions senzilles o complexes. 6. Immortalitzar els moments a través d’una fotografia (de fet, de moltes fotografies)... de la mateixa manera que resulta molt convenient immortalitzar aquelles idees que de vegades apareixen de forma fugissera i que si no recollim, desapareixen.

7. I molt sovint aquestes fotografies es comparteixen i és també aquesta una bona actitud a mantenir, la de compartir i explicar aquells projectes que emprenem i tirem endavant. 8. Sovint la nostra sortida respon a una planificació. Aquesta capacitat d’anticipar-se al futur és també una actitud molt recomanable de mantenir perquè esdevé clau per millorar la nostra productivitat personal. 9. Però les coses no sempre surten com les havíem previst i per tant la necessitat d’adaptació que cal en qualsevol sortida és la mateixa que ens cal en el treball dels nostres projectes. 10. I, per últim, afrontar els reptes amb una mirada il·lusionada, que tanta energia i emoció positiva ens aporta. Deia l’escriptor Arthur Koestler que res no és més trist que la mort d’una il·lusió. A veure si aconseguim, mantenint aquestes 10 actituds de la mirada turista, continuar amb aquesta energia quan el treball més feixuc s’imposa.

9


Estudi

La FEGP i l’Institut d’Intangibles analitzen la Cultura d’Empresa Amb la col·laboració de la Federació Empresarial del Gran Penedès (FEGP), l’Institut d’Intangibles acaba de presentar un primer estudi sobre la cultura d’empresa. Aquest observatori és del tot innovador, per la metodologia, per la combinació dels factors analitzats i pel fet que, per primera vegada, una demarcació empresarial es sotmet a una una anàlisi de qualitats intangibles.

10

L’Institut d’Intangibles neix amb la vocació d’efectuar un diagnòstic integral de l’organització, aplicant un model de gestió simultània (t + i = tangibles més intangibles), mitjançant una metodologia pròpia.

La gestió simultània implica la incorporació dels actius i valors intangibles a la gestió tradicional. A la immensa majoria dels casos, els resultats tangibles tenen per la seva naturalesa sistèmica el seu origen en valors i recursos intangibles, els quals s’han de valorar aplicant una visió integral.

la gestió de les seves necessitats, requeriments, anhels, reclamacions i fins i tot la seva participació en el desenvolupament dels productes i/o serveis. Constitueix una gran oportunitat de futur el constatar la importància de la quantificació i valoració dels valors intangibles com a recursos no financers (capital humà, capital relacional i capital organitzacional) a la nostra disposició per a ser usats de forma intel·ligent per a optimitzar i amplificar la seva eficiència cap a resultats més globals i sostenibles.

Un dels programes que desenvolupa l’Institut és “Cultura d’Empresa” en el qual es té en compte tot el que succeeix a l’interior de l’organització, des del propi govern corporatiu i el procés de presa de decisions, passant per la gestió del personal, la gestió sostenible (incorporant els impactes mediambientals, ètics, laborals, de respecte als drets humans i socials generats), i els processos i procediments interns que valoren la qualitat i la innovació.

Els cinc aspectes que defineixen la cultura organitzacional impliquen veure com l‘organització desenvolupa la seva activitat pel que fa referència a:

És un programa que, aplicat en la seva extensió, sempre té present que les pimes es dirigeixen i es focalitzen en el client, amb

· La gestió estratègica: estratègia i objectius, estil de lideratge i estructura organitzacional.


Podeu consultar l’informe complet al web www.fegp.cat.

· La gestió del capital humà: anàlisi de les preocupacions i necessitats internes. · La gestió sostenible: anàlisi de l’impacte de l’activitat, la seva monitorització i comunicació. · La gestió de la qualitat i la innovació: orientació cap a la millora contínua de tots els seus processos, l’excel·lència i la creativitat. · La gestió del client: l’epicentre on conflueixen els esforços anteriors és la gestió activa i permanent del client. El programa “Cultura de Empresa” ha efectuat en el primer semestre del 2017 un estudi preliminar d’auto-diagnòstic dirigit a la direcció de les empreses i realitzat en col·laboració amb la FEGP. En concret es va contactar amb deu empreses que representen els diversos sectors d’activitat i que es consideren representatius de l’espai empresarial del Gran Penedès. A partir dels diàlegs amb els diversos representants de la direcció de les empreses analitzades es van obtenir una sèrie de resultats.

Els elements de l’entrevista són: comunicació estratègica i objectius; lideratge i presa de decisions; alineament inter-departamental i gestió d’equips; formació continua i desenvolupament humà; autonomia i participació (empowerment cultural); integració, motivació i compromís; responsabilitat Social; rendició de comptes; qualitat, millora contínua i innovació i orientació al client. En les conclusions, l’element més ben valorat és l’orientació al client. En concret, l’aspecte més ben valorat és la gestió regular de queixes, reclamacions, etc. L’element pitjor valorat és la responsabilitat social. En concret, l’aspecte menys valorat és l’anàlisi dels grups d’interès interns. No tothom fa rendició de comptes per la seva activitat ni estudis de satisfacció ni de clima laboral. No és del tot coneguda l’estratègia i objectius per tothom, sobretot a llarg termini. Fa falta aplicar metodologia a la governança i presa de decisions. Fa falta fer més reconeixement als empleats per les seves iniciatives; s’’evidencia que la gestió del client “és la que mana”.

L’àrea de gestió més ben valorada és la gestió del client i, en concret, l’aspecte més ben valorat és la gestió regular de queixes, reclamacions. Per contra, la pitjor valorada és la gestió sostenible i l’aspecte menys valorat és la responsabilitat social. En la gestió estratègica no sempre tothom coneix els objectius, no sempre hi ha un estil de lideratge definit ni tampoc un mètode per resoldre conflictes. En la gestió del capital humà no sempre existeix un pla de formació general i adaptat ni tampoc s’implica als treballadors a tot arreu. En la gestió sostenible encara els queda un llarg recorregut per incorporar-la. Els resultats fets amb aquestes empreses referents ens marquen un enorme potencial de millora en resultats i sostenibilitat. Aquest model pot ajudar a prioritzar i establir criteris de decisió a la resta de pimes del Gran Penedès. Esteban Sitges, Emili Moral i Marius Calvet Institut d’Intangibles

11


L’empresa familiar

La Granja Aposta per una nova línia de productes per a infants La família López Martín va començar en el món de l’empresa amb una granja de gallines i una botiga de queviures. Gairebé per casualitat, es van veure immersos en l’elaboració de magdalenes i, avui en dia, conviuen la segona i tercera generació, venent els seus productes a 7 països.

12

Per tal d’innovar i de continuar creixent, La Granja està treballant des de fa dos anys en una nova línia adreçada als més petits. De la mà de la Fundació Alícia, han col·laborat per tal de marcar les direc­trius per millorar el producte final que ha de menjar l’infant, atenent a les quantitats de greixos, sucres i els nutrients adequats. La presentació oficial d’aquesta nova línia es realitzarà el proper 2018. Paral·lelament, l’equip de La Granja Foods també està treballant en una línia sense gluten, amb uns productes diferents i innova­dors. En aquest cas, treballen conjuntament amb l’Associació de Celíacs de Catalunya, que els assessora en quin tipus de productes hi ha al mercat i què és el que cal millorar. Els productes de La Granja acostumen a ser habituals a la nostra taula d’esmorzar: magdalenes, galetes o pa de pessic que suquem a la llet.

És la bolleria de sempre, com la que feia l’àvia, però al darrera, quan indagues en la història de com ha arri­bat a la nostra taula, hi ha una trajectòria d’innovació, de contínua lluita per millorar en la qualitat i de mostrar un ampli ventall de productes que s’ajusti als gustos de tots els paladars. Els orígens Darrera La Granja hi ha un nom i un cog­ nom, Celestí López, un d’aquells homes discrets i treballadors que amb la seva tenacitat, intuïció i intel·ligència han portat la seva empresa a tenir una marca destaca­ble i distingida dins el mercat de la brioxeria. La Granja va néixer, com molts negocis, des de la família, des del pare i la mare que es van decidir per aquesta activitat l’any 1959. Els pares del Celestí tenien una gran­ja de gallines i una botiga de queviures a Gavà on, entre altres moltes coses, hi venien magdalenes.

La història del nego­ci té darrera un procés de superació, explica Celestí, director general. Els meus pares van començar a vendre les seves pròpies magda­lenes arran d’un problema que va sorgir en un moment concret. Va ser quan el distribuï­dor que els proporcionava les magdalenes que venien a la botiga es va posar malalt i, davant de la demanda dels clients, els pares van decidir que en continuarien venent, oferint les magdalenes que la mare faria amb una recepta de l’àvia Amparo. Les magdalenes van agradar tant i van tenir tan bona acceptació entre els clients que, quan el distribuïdor es va reincorporar, va optar per seguir venent les nostres magdalenes i es va convertir en el primer comercial de la història de La Granja. Posteriorment, va ser l’any 81, quan de manera prematura per malaltia del pare, el seu fill, Celestí, va deci­dir continuar el negoci.


La Granja Carrer Trepat, 1 P. I. Clot de Moja Olèrdola T. 938 991 179 www.lagranjafood s.com

La Granja Per conèixer la història de la marca, cal inci­ dir en dos moments importants d’inflexió. Un primer va ser l’any 1987, quan va sor­gir l’oportunitat d’apostar per realitzar un producte dietètic. Endinsar-nos en un projecte que en aquell moment era tan innovador va sorgir també de moments de superació, tal i com recorda el mateix Celestí. Va venir per la petició d’un client distribuïdor que ens va demanar si li podíem fer unes magdalenes integrals. En aquella èpo­ca nosaltres no n’havíem fet mai, però lluny de dir-li que no, li vaig proposar que em donés unes setmanes per presentar-li una mostra. Així va ser com en Celestí de seguida es va posar a treballar, va posar-se en contacte amb un metge nutricionista perquè l’assessorés. Quan la magdalena ja va estar perfeccio­ nada després de diversos retocs i millores, La Granja va creure que era el moment de dissenyar tota una línia dietètica. Sembla simple, però no tot van ser

flors i violes, perquè precisament per ser un producte tan inno­vador, aquella magdalena no va ser rendible fins 10 anys més tard de la seva creació, però vam veure l’oportunitat de diferenciar-nos dins del nostre sector. Celestí destaca: estic seguríssim que si no hagués aguantat aquella magdalena, sinó hagués apostat per aquell producte, avui no tindríem una línia de productes dietètics que és tan important dins del nostre negoci. Ens aporta un valor diferencial en el nostre catàleg i és bàsica en el ventall dels nostres productes, conclou el director general. Nova imatge renovada Un altre punt d’inflexió a l’empresa va ser el 2011, quan va venir tot un replantejament del seu branding. L’empresa continuava creixent a un bon ritme, però van veure que tant el logo de la marca, com el packaging, presentació, imatge i, en definitiva, posi­ cionament en el mercat de la marca, s’havia de renovar. Així que, gràcies a una empre-

sa externa especialitzada en branding, van començar a treballar-hi. De les primeres coses que vam fer va ser diferenciar les 3 línies amb què treballem, vam donar-li colors i característiques diferents a la línia orgànica, la dietètica i la tradicional, perquè el mercat sabés bé que pertanyien a La Granja, però que tenien components diferents. Va ser un canvi total de tota la imatge i comunicació de la nostra marca, que va suposar un pas més en el nostre negoci, explica Celestí. L’efecte de la renovació visual i d’imatge de les tres línies i treballar el bon posiciona­ ment de la marca La Granja, és el que l’ha fet avui dia un negoci rendible, amb unes expectatives de creixement continu de més del 16 %, perquè La Granja per si sola, ja és imatge d’una bona marca en qualsevol punt de venda.

Marisol Garcia

13


La cuina de l’estrès Josep Maria Matas jmmatas@matasarnalot.com

El comentari

Què mengen els rics?

14

M’han comentat diverses vegades que, els rics, aquests sí que mengen bé! No sé si amb admiració o amb menyspreu i amb certa dosi d’enveja. Possiblement quedaríem estorats del que mengen els rics ja que no tots són igual. El més segur és que dins a cada casa, com sabem és un món, cadascú fa i menja el que vol. Altra cosa podria ser quan es desplacen a llocs públics concorreguts, a restaurants de renom, on saben d’antuvi que seran contemplats per ulls aliens i que, de ben segur, podran ser criticats per tot el que demanin o de com es comportin. La dita ja ho diu: “En la taula i en el joc, es coneix al senyor”.

li costava més que el menú, per al seu gos, quan aquests podien entrar a les sales menjador de tot arreu i a més demanava que el filet fos tallat a bocins petits i li donava al gos amb tot l’amor del món. Moltes persones riques avui dia tenen la dèria de cuidar el seu cos i tenir força salut. Prefereixen productes frescos i a poder ser de proximitat i sobretot dels coneguts com “Bio”. No sé si es podria dir que és una menja austera o saludable. Cert que quan arriben les ocasions saben endrapar de tot el bo i millor i al mateix temps saben acompanyar el menjar amb begudes que per molts ens seria impossible beure perquè solen ser molt cares.

Hi havia una senyora que cada dia del món anava a menjar al Restaurant Louis XV de Monaco, a l’Hotel de Paris, d’Alain Ducasse. Aquest té 22 estrelles Michelin repartides per tot el món. La senyora havia de ser molt gran i rica ja que demanava el menú que costava molts euros, però la pobre amb prou feines podia tastar el primer plat, tot i que seguia anant-hi i demanant el menú, perquè sempre ho havia fet. Una altra senyora demanava cada dia el seu menú al maître de l’Hotel Manantial de Caldes de Bohí i a més un filet de vedella al punt que

Hi ha productes que abans eren cosa de rics i que ara estan a l’abast de quasi tothom, com ara el foie i el salmó fumat, que potser s’han desprestigiat una mica en l’ambient dels més rics, senzillament perquè ja no són exclusius. En queden alguns de particulars que sí que ho són. El salmó salvatge del Canadà o d’Escòcia segueix sent molt apreciat. Amb el caviar encara hi ha categories i preus on no tothom hi pot arribar, ni menjar-se’l a cullerades amb cullera de nàcar. I la llagosta vermella segueix sent cosa de rics si es menja habitualment; aquella llagosta

que els pescadors de la zona n’estaven farts ja que no la venien i se l’havien de menjar tant si vols com si no. Els xeics àrabs, considerats dels més rics del món, també tenen dues parts. Una, quan són al davant del públic i segueixen fidelment els principis del bon musulmà a l’hora de menjar i beure. Altra ben diferent és quan ho fan a l’interior dels seus palaus i en privat. Ens trobem amb rics que són gasius de mena, que no gasten per no gastar i que no mengen per no gastar però són feliços així i pot ser per això tenen les fortunes que tenen. Ja se sap que hi ha persones que són felices guanyant diners i altres gastant-los, que gaudeixen de la seva fortuna sense cap tipus de límits i inclús tenen metges privats per quan els hi agafa l’atac de gota, la diabetis, o sucre o hipertensió... els sanen en la mesura que poden. De tota manera, el meu avi deia que “és millor tenir que desitjar” i amb el que tenim ho hem de saber administrar tot invocant a la Mare de Déu del Roser: “Verge Santa del Roser, feu que en aquesta casa no n’hi hagi ni poc ni massa, però sí el just per viure bé”.

Saviesa popular “A garbí ni pa ni vi” Dóna a entendre que a ponent; la gent, la manera de viure, el menjar, les coses en general, no són tan bones.

“Ser del ranxo de prua (proa) o de popa” Aquesta dita i l’anterior surten al llibre que avui es recomana i l’explicació ens diu què vol dir: Pertànyer a una o altra colla, generalment antagòniques o enemigues. Si ho traslladem a temps actuals i en un altre sentit, veurem que n’hi ha moltes de colles o partits polítics a l’inrevés de “ser del mateix ranxo”, que vol dir : pertànyer a la mateixa colla o tenir afinitat dues persones.


Premis

La Carretera del Vi, Premi Enoturisme de Catalunya

Sopa de lletres

La Vilanova i la Geltrú mar -de la via per avall- Ranxos i Ranxaires Ens congratulem molt que l’editorial El Cep i La Nansa, de Vilanova i la Geltrú, sota la batuta de Francesc Mestres, segueixi endavant després dels temps tan difícils per a les edicions en paper. Ara ens ofereix aquest llibre, un petit tresor, un llibre per fruir-ho de cap a peus;, no s’ha de desaprofitar, dels records a la realitat de la Vilanova i la Geltrú de baix a mar.

La ruta enoturística de La Carretera del Vi ha rebut el Premi d’Enoturisme de Catalunya 2017 en la categoria d’Experiències i Innovació dins de la tercera edició de la Nit de l’Enoturisme de Catalunya. Aquest és un reconeixement que atorga la Direcció General de Turisme del Departament d’Empresa i Coneixement de la Generalitat de Catalunya a les millors iniciatives turístiques del territori català. L’edició 2017 ha tingut lloc al Castell de Perelada. El director general de Turisme, Octavi Bono, ha estat l’encarregat de fer l’entrega del premi a la presidenta de l’associació, Mireia Tetas, que va agrair el premi tot dient: Per a nosaltres rebre aquest reconeixement ens reafirma en el nostre esforç per a consolidar un projecte on hi hem abocat molta il·lusió. El nostre objectiu és transmetre als visitants la nostra passió pel nostre entorn i els nostres vins. Fa uns dies l’associació recollia el premi de la Federació Empresarial del Gran Penedès 2017 a la promoció de l’Enoturisme en l’Àmbit de la Sostenibilitat de mans del president de la Generalitat, Carles Puigdemont, qui en va destacar les singularitats de la ruta, un recorregut per la història vitivinícola, cultural i gastronòmica del Penedès potenciant la mobilitat sostenibles entre els seus visitants. La Carretera del Vi és la primera wine road de l’estat. Un traçat que transcorre per 7 municipis del Penedès i el Garraf, que recupera la històrica via comercial que utilitzaven els romans per a transportar el vi elaborat a peu de vinya fins als ports i d’aquí distribuir-lo per tot el Mediterrani.

Temps de pescadors i dels seus ranxos que s’han anat conservant gràcies a la voluntat popular dels mateixos mariners que no han parat d’elaborar aquells platillos mariners amb tot el que es pescava, molts cops cuina de supervivència: “tal pescarem, tal menjarem”, amb quatre ingredients bàsics: alls, tomàquets, peix (el que sigui) i patates, de vegades amb pa sec i una punta de bitxo, comptant amb aigua bona o aigua de mar i una bona dosi de paciència, si és que hi havia temps, es preparaven uns deliciosos plats, per llepar-se els dits. El llibre compta amb vivències personals i receptes de molta gent coneguda que no acabaríem mai de nombrar, i pels més estudiosos hi ha un recull del vocabulari o metàfores vilanovines de baix a mar, emprat per la gent que la seva vida era gràcies a la Mediterrània i a la barca. Records en blanc i negre que es tornen actuals gràcies a aquest llibre.

15


Noves tecnologies

Els avantatges de treballar al núvol Imagineu-vos una empresa que té externalitzat al núvol el servidor, la centraleta telefònica i el correu electrònic. Aquesta empresa ha guanyat en gestió, ha estalviat temps, ja que pot gestionar-ho tot des de qualsevol lloc del món. Ha guanyat en recursos, ja que no cal que tingui personal propi per mantenir els serveis. Ha guanyat en espai, ja que no cal que l’empresa tingui el servidor ni la caixa de la centraleta, i també haurà guanyat en preus, atès que surt més rendible llogar un espai al núvol que tenir-ho a casa.

Recordeu els disquets, els discos i cassets que utilitzàvem abans i gairebé podríem dir també ja dels CD’s i DVD’s? Gosaria a dir que d’aquí a poc temps les memòries USB entraran també dins d’aquesta llista nostàlgica dels records.

16

Avui en dia ja no té cap sentit malgastar espais físics per guardar dades. Recordo que de jove tenia, com molts dels meus amics i amigues, tota una vitrina o moble on posava cassets i cd’s. Això amb el núvol avui ja no és necessari, perquè amb un sol clic ho podem guardar tot a un servidor. Els grans avantatges de treballar al núvol, amb un servidor, requereixen també de la cura dels seus usuaris a l’hora de contractar aquest espai. Cal saber que les lleis de dades que hi ha a Europa són diferents de les de la resta del món. Hi ha empreses d’emmagatzematge que realment són molt econòmiques, però s’ha d’anar molt en compte ja que el servidor el tenen fora de la Unió Europea, no donen garanties i poden fer amb la informació el que vulguin ja que no es regeixen per cap llei o reglament.

Quan busquem aquest servei també és important informar-nos que l’empresa que ho gestiona ho guardi a dos llocs diferents en ciutats distintes, d’aquesta manera et poden garantir una seguretat total i que no es perdrà la informació encara que hi hagi, com a vegades passa, un problema al servidor. Emmagatzemar-ho tot al núvol fa que no ens haguem de preocupar més de la informació, i ens estalviem un dels mals de cap que generacions anteriors han tingut durant molt de temps. El magatzem al núvol ja no només és una qüestió d’espai, també de costos. És molt més econòmic tenir-ho tot al núvol que no pas invertir en un servidor propi i haver de fer el manteniment requerit. Un altre avantatge bastant considerable és que no cal que estiguem sempre en el mateix lloc físic per entrar a veure la informació, podem estar en qualsevol lloc del món, només ens cal un dispositiu i, això sí, la connexió a Internet.

Com passa sovint amb les grans innovacions, als inicis moltes empreses no veien clar l’ús del núvol ja que tenien la sensació que perdien el control en no tenir el servei a l’oficina. Però aquesta sensació a poc a poc es va superant com ho demostra el fet que cada cop són més les empreses que fan servir el núvol i estant comprovant que, si s’usa bé, és totalment segur i amb garanties d’èxit i efectivitat. Falta ben poc perquè ja tot funcioni així. Amb la Internet de les coses ja no hi haurà res que no estigui al núvol, tot estarà interconnectat. Estem tan sols vivint els primers anys d’una nova era i els últims anys d’una manera de fer que se’n va per no tornar. Tot l’esforç i el temps que la empresa dediqui a aprendre i a posar-se al dia es traduirà en més eficàcia i eficiència per a l’empresa i per als seus usuaris.


Eix Diari @eixdiari · 1 h Benvinguda @FEGP, felicitats per la iniciativa i molta sort en aquesta nova etapa! Treballarem plegats pel creixement i la cohesió territorial del #Penedès

#

EXPERTS EN PUBLICITAT I MÀRQUETING DIGITAL A INTERNET

Truca’ns ara! 672 615 856 | 672 615 852 publicitat@eixdiari.cat


Estrelles i forquilles

Sitges Bon Estar, un equip consolidat treballant per a la comoditat del client

18

La família Suñé porta al capdavant d’aquest projecte més de 40 anys i sempre amb un mateix objectiu: que el client s’hi sentí bé, com a casa, servit, i amb una sensació de… bon estar; simplement.

Quan entres al restaurant, la sensació és precisament la d’entrar en el saló de casa teva, en un menjador qualsevol envoltat de prestatgeries i llibres, i de butaques ben confortables. La remodelació del restaurant per aconseguir aquest ambient es va realitzar ara fa 7 anys. Les parets es van revestir de fusta blanca, es va ornamentar amb il·luminació i prestatgeries buscant un ambient càlid. Constantment estem renovant la imatge del restaurant, explica Manel Suñé, gerent. Sabem que al client li agrada tenir la sensació que periòdicament s’hi troba coses noves, que

inverteixes en el local. És una forma també d’atendre’l perquè millores i ho fas perquè s’hi senti millor. Pel restaurant és important que el seu client se senti a gust en el seu espai i que després d’un bon àpat pugui quedar-se xerrant en un ambient acollidor, amb un bon servei perquè busquem que sigui una extensió de casa seva. A més d’oferir un ambient confortable, un altre dels pilars que cuiden molt en el seu negoci són els plats que ofereixen i la qualitat dels productes que porten a taula. Si abans t’explicava que ens agrada fer millores en l’aspecte físic del local, a la cuina tampoc

CAFÈS NOVELL, S.A. POL. IND. ESTACIÓ DE MERCADERIES C/ FONT DE L’AVELLANER, S/N TEL. 93 890 12 11 (6 línies) • FAX 93 817 02 45 08720 VILAFRANCA DEL PENEDÈS www. cafesnovell.com • cafesnovell@cafesnovell.com


Sitges Bon Es ta C. Parellades, 63 r Sitges T. 938 943 49 www.sitgesbones 3 tar.com

volem ser menys. Evolucionem i ens adaptem a les tendències que hi ha en el mercat. Per exemple sabem que els tartars estan molt de moda i els que elaborem tenen molt èxit i molta demanda. En aquest sentit potser fa uns anys aquest plat no ens l’haguéssim ni plantejat perquè no hi havia demanda. Per tant estem molt alerta de quins són els plats que els clients voldrien tastar al nostre restaurant, diu Manel Suñé. Malgrat tot, a Bon Estar són conscients que la cuina tradicional que ofereixen des dels seus principis mai passa de moda i de les seves cuines continuen sortint arrossos, paelles, fideuades. Per exemple a la nostra carta hi ha el Clàssic Bon Estar, que està compost d’una amanida verda i un arròs i que es diu precisament clàssic perquè és un plat que el tenim de sempre i segueix funcionant moltíssim. Per tant, no deixem enrere els nostres plats de sempre que segueixen agradant molt, però no ens tanquem a innovar a la cuina oferint noves propostes, respectant sempre una base tradicional. Segons explica Suñé, anualment fan canvis en els seus plats i atenent a la temporada de l’any s’ofereix un tipus de menjar o un altre, respectant els

productes de temporada i els gustos del client. I és que atendre al client en un lloc com a Sitges, on el tipus de persona que hi entra és tan variat, a vegades resulta una tasca un pèl complicada. Sitges Bon Estar, però, i malgrat estar en una de les zones més transitades de la localitat, té un client molt local que coneix bé el restaurant. I no només el de Sitges pròpiament sinó de tota la zonade la C15: Vilafranca, Manresa o Igualada. És curiós com aquest client habitual a l’estiu el deixes de veure perquè t’arriba el client que és turista i molt més internacional.

gust, i som molt conscients que a aquest personal se l’ha de cuidar perquè transmeti al client la qualitat que volem reflectir. Sitges Bon Estar és un restaurant que entre les seves prioritats busca que el client es trobi còmode en el seu espai amb un bon servei, que el menjar sigui de qualitat a un bon preu i que al local s’hi respiri un ambient innovador i actualitzat. Marisol Garcia

Restaurant familiar El Sitges Bon Estar és un restaurant familiar, amb un equip ben consolidat que porta molts anys ja treballant plegats. Som 7 germans i d’una forma o una altra tots estem vinculats al restaurant, des que en els anys 90 vam agafar el relleu del meu pare. En aquests moments només som 3 els germans que estem al negoci. A més, a la cuina també hi tenim familiars; per exemple el cap de cuina és el cunyat. El personal que hi treballa per nosaltres és gent de fa molt anys, que hi treballen a

Taller planxa, pintura i mecànica Dedicats a millorar l’estètica de el vehicle C. Rabassaires, 9B · Sant Pere de Ribes · T. 93 814 85 58

19


Dones d’Empresa

A punt, el 3r Congrés de Dones d’Empresa Regina Llopis serà la ponent central El 20 i 21 d’octubre tindrà lloc la 3a edició del Congrés de Dones d’Empresa, a l’auditori de Neàpolis, a Vilanova i la Geltrú. El Congrés de Dones d’Empresa es consolida com un referent en l’àmbit congressual empresarial a Catalunya, amb la peculiaritat que el fa diferent de qualsevol altre: les ponències són composades només per dones, líders en la seva àrea. A més, és un mix perfecte entre els 5 elements principals: dona, empresa, avantguarda, xarxa i experiències. Un dels objectius d’aquest esdeveniment és la posada al dia de les matèries que envolten l’empresa: des de temes més de gestió, laboral, prevenció de riscos o fiscalitat, fins a màrqueting, recursos humans, finançament o tendències.

20

El Congrés de Dones d’Empresa 2017, en el moment de tancar l’edició, compta amb

el patrocini de Richmond i Vilamòbil i amb l’esponsorització de Deixalles i Transports A.Plazas, Cocacola, Go on Training, Nouclima i Verbal no verbal. A més, diferents marques han volgut sumar-se amb la seva col·laboració a l’esdeveniment, com Atenea Park, Covenant, Fonda Neus, La Granja, Marsal Mestres, Pinord, Patates Piqué, Torres, Vilanova Cafès i Vilarnau. En l’àmbit institucional cal remarcar el suport d’Acció, la FEGP, l’Institut Català de les Dones i l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú.

Tot just l’acaben de reconèixer amb el premi Ada Byron a la Dona Tecnòloga 2017, de la Facultat d’Enginyeria de la Universitat de Deusto.

Regina Llopis, primera convidada Regina Llopis farà la ponència marc de la jornada del dissabte del 3r Congrés de Dones d’Empresa. Llopis és doctora en Matemàtiques Aplicades a la Intel·ligència Artifical per la Universitat de Califòrnia a Berkeley i llicenciada en Matemàtiques amb alts honors per la Universitat de Maryland. El 1988 va ser fundadora i CEO d’AIA.

Imatges de la 2a edició, el 2016


Congrés patrocinat per

Programa Divendres 20 d’octubre 09h30

Rebuda i acreditacions

Finançament alternatiu Esther Rubio, directora de Relació amb Inversors Loanbook Capital Responsabilitat social corporativa Imma Pérez, directora de RSC, comunicació i xarxes d’innovació a Nottopic

Dissabte 21 d’octubre

13h00 Ponència marc Dona – Empresa – Economia 13h45 Dinar a peu dret

11h15

9h45

Recepció

10h00 Taula dinàmica de Creativitat · Olga Turró, professora de la UOC

09h45 Obertura 10h00 Direcció de persones Reputació digital en la selecció · Alicia Linares, Monday Happy Monday, Personal Brander & Pedagoga Digital Currículums cecs · Sonia Ramos, Managing Partner TuAlly Robots, el treball del present · Alícia Casals, directora de la Divisió de Robòtica del Centre de Recerca en Enginyeria Biomèdica (UPC) Weelbeing · Laura Tornay, directora de RRHH d’AKO 11h15

Pausa cafè

11h45 Taula bàsica La nova llei d’autònoms · Sandra Zapatero, presidenta de la Unió de Treballadors Autonoms de Catalunya

15h00 Cultura innovadora Surt de la zona de confort Augmenta la creativitat a l’empresa Estratègies per innovar La intel·ligència de les dades · Gemma Sebares, Premi Pioner 16h15 Taula d’experiències · Isabel Vidal, ecoagricultora · Carla Martí, vocalista a Keys of Soul i criminologa · Anna Mercadé, directora de l’Observatori Dona, Empresa i Economia de la Cambra de Comerç de Barcelona · Maravillas Rojo, presidenta d’Abacus Cooperativa

Pausa cafè

11h45 Tendències Servificació Economia Blava · Marta Subirà, secretària de Medi Ambient i sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya El màrqueting de la generació Z · Atrevia 13h00 Ponència marc Dona – Empresa – Economia · Regina Llopis, Doctora en matemàtiques aplicades i Premi Ada Byron a la Dona Tecnòloga 2017 13h10 Cloenda · Núria Balada, presidenta de l’Institut Català de les Dones · Martí Sistané, president de la FEGP

21


L’entitat

El Casal de Vilafranca porta una tardor farcida d’activitats per a tota la familia

El Casal

Rbla Nostra Se nyora, 35 Vilafranca del Penedès Tel. 938 901 24 8 www.casal.org

Al llarg de tot l’any el Casal és un punt de trobada per a tota la família; ja no només per gaudir de tot tipus d’espectacles, teatre, música o dansa, sinó també per fer esport, lleure o formar-se. Un ampli ventall que busca cobrir tots els hobbies o motivacions d’una família sencera; començant per l’infant i acabant per l’avi. Espectacle “Il·lusions” de l’Escola de dansa Assumpta Trens del Casal, secció del Casal. 24

Al Casal la tardor arriba farcida d’activitats de tots tipus, des d’un espectacle d’humor amb en Dani Mateo, passant per sortides a l’opera, una festa de Halloween, conferències o un curs acadèmic d’humanitats. La idea és tocar totes les disciplines perquè el soci del Casal s’hi senti atès. Ens devem al soci de Vilafranca i la comarca, explica el president de l’entitat, Miguel Ángel García, reescollit en el càrrec el passat mes de maig amb una junta totalment renovada; tot i que amb els anys hem passat d’un model de soci passiu, molt vinculat a l’esbarjo, a un soci que és usuari de les propostes que oferim i que, per tant, és molt més exigent, amb tots els seus drets. Amb això el que vull dir és que fa 10 anys teníem una massa social més heterogènia amb interessos molt diversos i menys ús de l’entitat i avui ens trobem que els socis que

tenim són gent activa, que està gaudint d’una forma o altra de tot el ventall d’activitats que fa el Casal, i ja no és aquell soci que ho és per raons purament sentimentals. En constant adaptació a la societat Segons explica el president de l’entitat, el Casal s’ha hagut d’adaptar als canvis que està patint la societat, no només en la forma de consumir l’oci i la cultura en temps de crisi sinó amb l’entrada de les noves tecnologies en la vida quotidiana. L’arribada d’Internet o els telèfons mòbils ha fet replantejar-nos moltes activitats que abans funcionaven molt bé. Un dels exemples claríssims és el cinema o les discoteques. Abans a qualsevol poble n’hi havia i avui dia pràcticament han desaparegut. I nosaltres hem de percebre aquests canvis per ajustar-nos i canviar de forma ràpida per oferir el que realment

el nostre soci està demanant; en el cas concret del cinema, aquesta transició s’ha fet mitjançant una aliança amb Cineclub Vilafranca, que no tan sols ha mantingut la oferta sinó que l’ha enriquit i potenciat. Hi ha altres activitats que són molt preuades pels socis i molt seguides, com és el cas del ball, la dansa o el bàsquet, que arrosseguen a un ampli col·lectiu de famílies. Des de la junta del Casal sempre s’intenten oferir fórmules creatives, com l’ha anomenat el propi president. Avui dia hem d’oferir activitats que siguin interessants però equilibrades econòmicament, perquè si no hi ha aquest equilibri anirem pel mal camí. Per tal de portar a terme les nostres activitats no depenem de les subvencions, sinó de la gestió eficient dels recursos.


25

Una de les fórmules que ha ajudat a que el Casal sigui molt dinàmic és el fet de dividir la seva oferta entre activitats i seccions. Les seccions són les que el mateix soci s’ha agrupat per fer l’activitat i és el soci qui gestiona l’activitat. Així és com funcionen per exemple el bàsquet, la dansa o les belles arts, en les que hi ha una junta directiva pròpia, formada per socis, que s’encarrega de la seva gestió. I després existeixen les activitats, que són propostes que el Casal organitza i que qualsevol soci pot participar com els casals d’estiu, les sortides al teatre o els Clubs family o sènior. En els últims mesos el Casal ha estat invertint en adaptar les seves instal·lacions centenàries. Abans de l’estiu ja havien acabat de renovar els lavabos, també buscant solucions imaginatives per no gastar més del

compte, explica Miguel Ángel García. I en els propers mesos s’estan plantejant, per abans de final d’any, d’instal·lar un ascensor per pujar als pisos superiors de l’edifici principal. A més, com que hi ha diversos espais distribuïts entre diferents edificis, també es vol centralitzar el control de totes les activitats. Necessitem mantenir plenament actualitzades totes les instal·lacions per poder assolir els reptes de futur. Volem que els espais siguin polivalents i eficients i que tant hi puguem fer activitats per als socis com obrirho a les empreses de la vegueria que busquen espais còmodes i singulars per als seus actes corporatius. Som el Casal de les famílies, però també hem de ser el de les entitats de la comarca i el de les empreses del Gran Penedès. La nova junta del Casal, on estan representades totes les disciplines, s’acaba

CONVENCIONS I CONFERÈNCIES FIRES I CONGRESSOS EXPOSICIONS FESTES POPULARS ACTIVITATS ESPORTIVES DESFILADES

C. Solicrup, 21 Nau B · 08800 Vilanova i la Geltrú

d’estrenar; de fet va ser escollida el passat mes de maig per dirigir l’entitat fins l’any 2022. Som un equip de treball de 6 persones molt potents i vàlides, que comencem una etapa amb molta il·lusió i que volem lluitar pel Casal del futur, conclou el president, Miguel Ángel García.

Marisol Garcia


L’empresa

SIA Biosca estrena exposició a Vilafranca del Penedès amb moltes novetats

26

Exposició de la botiga de Vilanova i la Geltrú

La nova exposició, que s’obre aquest mes d’octubre, a la botiga de Vilafranca del Penedès mostrarà, en 1.200 m2 d’espai, des de banys, cuines, il·luminació fins a productes de domòtica, un ampli ventall tant per a professionals com per a particulars.

Una altra manera de mostrar els productes En els 18 anys d’existència de la darrera exposició han canviat completament tant la forma de mostrar el producte com els gustos o costums del consumidors. Segons explica el gerent de SIA Biosca, Xavier Montserrat, per exemple, ara la gent ja no compra tantes banyeres, es decanten més pels plats de dutxa. Ara, amb la forta crisi que hem viscut, les cases es pensen d’una altra manera i es busquen solucions molt pràctiques.

Amb aquest canvi en l’exposició dels productes, el que SIA Biosca ha volgut és oferir un model de presentació enfocat als gustos; en com el client tria els productes i orientat a anticipar-se a allò que demana com a solució per a la seva llar, per a facilitar la decisió de compra. Abans les exposicions es feien mostrant els productes que aquella marca o botiga tenia, i ara ens hem replantejat diversos punts de vista, des de com el client vol trobar-se el pro-

www.pastisserialagranja.com


SIA Biosca

Carrer de Cube lles, 7 Vilafranca del Pe nedès Tel. 938 901 61 1 www.siabiosca .com

Aquest tipus d’exposició és força innovadora en aquest territori: simplifica la mostra de productes i la fa més pràctica gràcies als ambients ducte, de manera que l’ajudi a decidir-se de forma més fàcil, simplificant-ho, ajudant-lo. I ho hem fet exposant per temàtiques perquè sigui senzill triar el producte que vol i necessita, explica Xavier Montserrat. Així doncs, la ruta de l’exposició està molt organitzada i tematitzada que es complementa amb l’assessorament d’una persona especialista que ajuda a buscar solucions als problemes que plantegen els clients. A més, també es recreen ambients; per exemple de com podria quedar un lavabo en 5m2 o una cuina de 10m2. És una manera de donar idees als clients de com podria quedar el seu lavabo o cuina amb solucions aplicables a la seva pròpia realitat, conclou Montserrat. L’exposició s’ha dissenyat atenent a l’escolta activa del client, sondejant-lo i estudiant què és el que demana i quin tipus de necessitat té, amb la col·laboració també dels proveïdors que l’han avalat. Aquest tipus d’exposició és força innovadora en aquest territori. A més, aquesta forma de mostrar el producte de manera més innovadora està exportada del Grup alemany GC, companyia mare, líder destacat a Alemanya, que ja porta uns anys experimentant amb aquest tipus de mostres. I els funciona molt bé. Ja fa un temps que vaig anar allà personalment, a

veure com ho feien, i vaig creure que aquí això també podria encaixar bé, diu Montserrat. Innovació des de la imatge corporativa al personal La renovació d’aquesta mostra forma part d’una actualització de la seva marca. Primer es va començar amb el canvi de logo, ara fa dos anys, que va suposar tota una modernització de la marca en el seu mercat. És molt més modern i fresc i ha agradat molt. Estem molt contents dels resultats. A més, a aquest canvi vam continuar amb un canvi de reestructuració interna pel que fa al personal, i ara volem continuar amb la innovació i la modernització amb la mostra dels nostres productes. És un pas més”, explica el gerent de SIA Biosca. A la mostra hi haurà cinc àrees diferenciades, fet que també la fa diferent de la resta. Per una banda, hi haurà els productes de ceràmica, els de cuina, i els de bany, després els d’il·luminació, i per últim els de domòtica. En aquesta última àrea hi haurà tota una planta perquè el client pugui veure in situ com funciona aquell aparell electrònic que està comprant.

Més enllà del Gran Penedès Avui dia, SIA Biosca té botigues repartides a tot el nostre territori: a Vilanova i la Geltrú on també podem visitar una àmplia exposició de banys; al Vendrell, a Sitges, a Martorell i a Vilafranca del Penedès, d’on és originària la marca i on hi haurà habilitada aquesta gran exposició. SIA Biosca és un dels distribuïdors principals de Roca, distribuïdor oficial tant a Catalunya com a Espanya, i comercialitza material de primeres marques tant a instal·ladors professionals com a particulars. Ofereix servei per a fontaneria, material elèctric, il·luminació, calefacció, aire condicionat, energies renovables, banys, cuines i electrodomèstics, ceràmica i ferreteria. De fet SIA Biosca va ser pionera, fa anys, en oferir tots aquest productes i un servei global de forma conjunta de productes d’aigua i d’electricitat al professional amb personal expert en una mateixa botiga. Marisol Garcia

27


El Bloc de la FEGP

Enlloc regalen res Més enllà del perímetre de la meva fàbrica hi veig un paisatge antròpic que rodola des de la Talaia i turons adjacents. D’aquesta perspectiva en selecciono la postal que enquadra el mosaic de vinyes del Padruell, la masia en Cabanyes, la fàbrica de MAHLE i la mar. És una foto que sustenta el relat d’una part important de la història de Vilanova. Dels ceps que curullaven bótes de vi i aiguardent per escampar mar enllà, dels Cabanyes que en feien comerç a l’Europa atlàntica o els Puig i altres socis que travessaven fins a Cuba per, un cop feta la butxaca, aixecar

28

fàbriques cotoneres com cal Xoriguer, la primera llavor de la FISA i la MAHLE. Les fàbriques i la Masia no hi serien sense la mar i els ceps, i aquests no hi serien sense una terra eixuta i antipàtica. Però la mar, la terra, els ceps o els vins no haurien fet tanta feina sense l’empenta i el talent de molta gent. De pagesos amb moltes hores d’aixada, d’obrers d’aquí i d’allà i d’emprenedors arriscats que reemplaçaren les mancances amb enginy, treball i diners. De prohoms il·lustres i d’una classe treballadora que havia de pencar de valent amb moltes angúnies i un malviure.

No va ser fàcil per a ningú. No era senzill ni planer pels masovers i propietaris, ni pels navegants i comerciants, ni tampoc pels capitans d’indústria, les filadores i teixidores. Però van construir un futur que ara és el nostre present. La terra, el comerç i la indústria exigeixen dedicació i molts esforços per veure’n el resultat. Hi ha altres models d’efectes més immediats i de diner fàcil, però no generen riquesa de llarg recorregut per al conjunt de la societat. Albert Tubau


29


Informe FEGP de Conjuntura Econòmica

El Gran Penedès evoluciona favorablement La consultora Actíva Prospect i la Federació Empresarial del Gran Penedès han presentat l’Informe FEGP de Conjuntura Econòmica. L’estudi semestral es publica des de 2005 i analitza les dinàmiques socioeconòmiques i dels sectors empresarials a les tres comarques del Gran Penedès, una per una.

30

El Baix Penedès segueix entre les comarques més dinàmiques de Catalunya, mentre que l’Alt Penedès i el Garraf moderen el seu creixement S’intensifica lleugerament la creació neta d’ocupació a Catalunya durant el primer semestre de 2017, situant la taxa interanual durant el segon trimestre en el 4,0%, la xifra més elevada des de l’inici de la recuperació, el 2014. La comarca del Baix Penedès segueix sent la més dinàmica de les penedesenques, amb una variació interanual de l’ocupació del 6,7%, la més alta registrada des de 2014. Per contra, tant l’Alt Penedès com el Garraf registren creixements més moderats que la mitjana catalana, amb el 3,5% i 2,7% respectivament, registrant les dues comarques una moderació en el seu creixement respecte a trimestres anteriors. D’entre el conjunt de comarques catalanes el Baix Penedès és la 3a més dinàmica, mentre que l’Alt Penedès ocupa la posició 25a i el Garraf la 34a.

La pèrdua d’ocupació a les Immobiliàries i serveis empresarials i a la Indústria moderen el creixement al Garraf

7,7% interanual. Per contra, la Indústria i les Immobiliàries i serveis empresarials, registren contraccions importants durant els primers sis mesos de l’any.

La creació de llocs de treball localitzats a la comarca se situa en el 2,7% interanual a mitjans de 2017, lluny del 5,0% amb el que va tancar el 2016. La moderació es deu principalment al comportament del treball assalariat, que es redueix fins el 3,5% interanual el segon trimestre, lluny del 7% interanual registrat el segon semestre de 2016. En canvi, el treball autònom es manté a ritmes moderadament positius similars als de trimestres anteriors (del 0,8%).

L’Alt Penedès modera el seu creixement respecte al 2016

Aquest menor dinamisme també es trasllada al teixit empresarial. Així, la creació neta d’empresa se situa també en el 2,7%, igual que l’ocupació, i lluny del 5,4% amb que tancava el 2016.

Dins el conjunt de comarques catalanes, la creació d’ocupació registra una posició discreta (la 25a) mentre que la reducció de l’atur se situa en el 16,7% el segon trimestre, la xifra més elevada des de l’inici de la recuperació i molt per sobre de la catalana (12,8%). Igual que l’ocupació, el teixit empresarial també mostra una desacceleració important, es passa de creixements d’entre el 2-3% durant el 2016 al 0,9% interanual a finals de juny.

Pel que fa a la resta d’economies comarcals, el Garraf perd el 6è lloc en creació d’ocupació registrada a finals d’any i se situa entre les menys dinàmiques, la 34a posició. L’atur, al seu torn, manté la dinàmica de reducció de semestres anteriors, amb una taxa negativa interanual del 12,0%. Per sectors, els Serveis són els principals generadors d’ocupació a la comarca, on destaca l’Hoteleria, però també la Sanitat i Serveis Socials, l’Educació i les Altres activitats socials i altres serveis. També cal destacar el bon comportament de la Construcció, que se situa en creixements del

Els ritmes de creació d’ocupació se situen en el 3,5% a mitjans d’any, lleugerament per sota dels registrats el 2016, que eren més propers al 4%. L’impuls de l’ocupació segueix sustentant-se en el treball assalariat, que s’incrementa en un 4,4% interanual, mentre que l’autònom només experimenta un 0,1%.

Per sectors, el sector Serveis és el més dinàmic, amb un creixement del 4,2%, a continuació de la Indústria, que se situa en el 3,0%, mentre que la Construcció registra un creixement molt moderat, de l’1,1%. És precisament aquest darrer sector el que registra una moderació més important del seu creixement, juntament amb la Indústria, sobretot durant el segon trimestre.


el ... b de. Am ort p su

Estudi realitzat per

El Baix Penedès registra el major dinamisme des de l’inici de la recuperació, impulsat sobretot pels Serveis

riat, que s’incrementa un 8,8% interanual, mentre que l’autònom ho fa molt moderadament (un 0,8%).

Si a finals de 2016 el principal impulsor de la recuperació de l’economia comarcal era la Indústria, en aquest inici de 2017 el relleu el pren el sector Serveis.

El teixit empresarial, al seu torn, entra per primer cop en xifres negatives i moderades de creixement, deixant de banda els creixements experimentats durant el 2014 i 2015. Així, el primer trimestre es redueixen els centres de cotització en un 1,5% i augmenten un 0,9% el segon. La reducció de l’atur es manté a ritmes elevats (del 10,8%) però cada cop menys intensos, sobretot si es comparen amb els que registra el conjunt del país.

La creació neta d’ocupació al Baix Penedès durant el segon trimestre se situa en el 6,7% interanual. Aquesta xifra és la més alta registrada des de l’inici de la recuperació en un segon trimestre, que és quan es genera més ocupació a la comarca i la 3a més alta del conjunt de comarques catalanes. La creació neta d’ocupació es fonamenta com en semestres anteriors en el treball assala-

Síntesi d’indicadors principals De nivell o volum Llocs de treball Centres de treball Atur registrat Taxa excedent laboral (%) Taxa atur estimada (%) Contractacions

sector Serveis, sobretot de les immobiliàries i serveis empresarials (20,7%) i l’Hoteleria (7,7%). Amb tot, cal assenyalar que el sector de serveis empresarials que més creix és el de serveis d’ocupació (que inclou ETTs), difuminant el caràcter sectorial final d’aquest increment. Diversos sectors superen els nivells d’ocupació pre-crisi, com són els Transport i comunicacions, les immobiliàries i serveis empresarials, l’Educació, la Sanitat i Serveis Socials i les Altres activitats socials i altres serveis. Per contra, el Comerç segueix la seva tendència a la contracció.

Durant el segon trimestre l’ocupació ha estat impulsada pel bon comportament del

Garraf

Alt Penedès

Baix Penedès

Gran Penedès

1r sem. 17

1r sem. 17

1r sem. 17

1r sem. 17

36.223 4.223 8.684 24,0 12,8 13.185

37.941 3.474 5.596 14,8 10,9 10.759

25.860 2.710 7.762 30,0 16,9 7.990

100.024 10.407 22.042 22,0 n.d 31.934

2,7 2,7 -12,0 4.4

3,5 0,9 -16,7 4,6

6,7 0,9 -10,6 13,0

4,0 1,6 -12,8 6,5

· Mediació finan. · Act. socials i altres · Sanitat i Serv.

10,8 6,9 6,8

· Immobiliàr. 20,7 · Hoteleria 7,7 · Administ. i Seg 7,1

· Administ. i Seg 8,0 · Act. socials i altres 6,6 · Immobiliàr. 6,6

· Agricultura · Construcció · Comerç

-1,1 1,1 2,1

· Agricultura -2,2 · Comerç -1,1 · Mediació finan. -0,8

· Agricultura · Indústria · Comerç

Dinàmica (variacions interanuals) Llocs de treball (%) Centres de treball Atur registrat Contractació Sectors més dinàmics (%)

· Administ. i Seg 11,1 8,3 · Act. socials i altres 7,7 · Construcció Sectors mensy dinàmics (%) · Indústria · Immob. i serv. · Mediació finan.

-5,9 -2,7 -2,6

-1,4 1,5 1,9

31


PREMIS FEGP 2017

1a Nit de la FEGP

La FEPG reconeix divuit empreses del Gran Penedès La Granja Foods és l’Empresa de l’Any 2017 al Gran Penedès El 22 de juny, en el decurs de la primera Nit de l’Empresa de la FEGP, a la Finca Mas Solers, es va fer públic el palmarès dels Premis FEGP 2017. Carles Puigdemont, president de la Generalitat de Catalunya, i Jordi Baiget, l’aleshores conseller d’Empresa i Coneixement, van ser els primers testimonis de la presentació de la imatge corporativa de la Federació Empresarial del Gran Penedès. La primera Nit de la FEGP va aplegar fins a 600 comensals, representants d’empreses i institucions de l’Alt Penedès, el Baix Penedès i el Garraf.

L’Empresa de l’any 2017 La Granja Foods · Olèrdola

Premi FEGP 2017 en l’àmbit de la Innovació Descoberta · Banyeres del Penedès

Premi FEGP 2017 en l’àmbit de la Innovació Instatec · Vilafranca del Penedès

Premi FEGP 2017 en l’àmbit de la Comunicació Patates Piqué · Vilanova i la Geltrú

Premi FEGP 2017 en l’àmbit del Compromís Social Formació i Treball Fundació Privada · Vva i la Geltrú

Premi FEGP 2017 en l’àmbit de laCultura d’Empresa Manel Rueda Bordón · Olivé Rueda · Vilanova i la Geltrú

Premi FEGP 2017 a la Iniciativa de Nova Creació La Balança · Vilafranca del Penedès

Premi FEGP 2017 Enoturisme amb sostenibilitat La Carretera del Vi · Penedès Garraf

Premi FEGP 2017 en l’àmbit de la Internacionalització Bardinet · Gelida

Premi FEGP 2017 en l’àmbit del Medi Ambient Ramaderia Farràs · Sant Llorenç d’Hortons

32


Patrocini Star

Patrocini Comet

Fotografia dels guardonats amb els Premis FEGP 2017

Munné CONSTRUCCIONS

Patrocini Planet

Premi FEGP 2017 en l’àmbit de l’Enoturisme Albet i Noya · Sant Pau d’Ordal

Premi FEGP 2017 al Comerç més dinàmic Autocam · Vilafranca del Penedès

33

Premi FEGP 2017 al Servei més dinàmic Serveis Mèdics Penedès · Vilafranca del Penedès

Premis FEGP 2017 a la Prevenció de Riscos Cafès Novell | Dekra Empleo ETT | Cevipe

Col·laboradors

Sponsor Mapping Premi Jove Emprenedor 2017 · Joves d’Empresa Xavier Laffitte Fontana · Constructora MX10 · Vva i la G.

Premi Dona Estela Emprenedora 2017 · Dones d’Empresa Maria Esteban · M2Studio


34


FEGP Formació

Cursos subvencionats Eines Coaching · Nivell 2 Aprofundir en les eines de coaching per aplicar-les a les empreses Inici . . . . 02.10.17 – 30 hores Dies . . . . Dilluns i dimecres Horari . . De 18h a 21h Preu . . . . Subvencionat* Lloc . . . . FEGP Vilanova

Fiscalitat per a autònoms Totes les obligacions fiscals per a empresaris i autònoms Inici . . . . 11.10.17 – 25 hores Dies . . . . Dimecres Horari . . De 9h a 13h Preu . . . . Subvencionat Lloc . . . . FEGP Vilafranca

Fiscalitat per a autònoms Totes les obligacions fiscals per a empresaris i autònoms Inici . . . . 20.10.17 – 25 hores Dies . . . . Divendres Horari . . De 16h a 20h Preu . . . . Subvencionat Lloc . . . . FEGP Vilanova

Eines per a formadors Aprendrem les eines i els instruments que millor resultat donen als formadors Inici . . . . 06.10.17 – 30 hores Dies . . . . Divendres Horari . . De 9h a 13h Subvencionat* Preu . . . . Lloc . . . . FEGP Vilafranca

Personal branding La importància d’una bona gestió de la marca personal i els seus resultats Inici . . . . 11.10.17 – 30 hores Dies . . . . Divendres Horari . . De 16h a 20h Preu . . . . Subvencionat* Lloc . . . . FEGP Vilanova

Sumilleria i maridatge Tècniques i habilitats de l’art de la comunicació per a ser efectius Inici . . . . 06.11.17 – 30 hores Dies . . . . Dilluns Horari . . De 15h a 18h Preu . . . . Subvencionat* Lloc . . . . FEGP Vilafranca

Gestió empresarial Aprendrem les normes bàsiques de la gestió empresarial de la figura de l’autònom Inici . . . . 10.10.17 – 30 hores Dies . . . . Dimarts Horari . . De 9h a 13h Preu . . . . Subvencionat Lloc . . . . FEGP Vilanova

Servei en restaurants i bars Aprèn les normes bàsiques de l’atenció a client en l’àmbit de la restauració Inici . . . . 13.10.17 – 30 hores Dies . . . . Divendres Horari . . De 16h a 20h30 Preu . . . . Subvencionat* Lloc . . . . FEGP Vilanova

Seguretat alimentària Curs de manipulació i control d’aliments, especial hostaleria i restauració Inici . . . . 08.11.17 – 10 hores Dies . . . . Dimecres Horari . . De 17h a 19h30 Preu . . . . Subvencionat* Lloc . . . . FEGP Vilanova

Cursos subvencionats pel Consorci per a la Formació Contínua de Catalunya i el Servicio Público de Empleo Estatal * Cursos organitzats per Foment Formació (Actividades Formativas Empresariales, SL) centre de formació de Foment del Treball Nacional.

+ info i inscripcions a www.fegp.cat o al telèfon 902 106 700

35


Formació

No perdeu el crèdit formatiu La FEGP us pot gestionar les accions El 31 de desembre acaba el crèdit formatiu disponible que tenen les empreses, de l’exercici anterior. No el llenceu.

Totes les empreses disposen d’un calaix de diners destinats a la formació dels treballadors. Aquests diners els gestiona la Fundació Tripartita i omple els calaixos d’any en any. Per això és tant important que no deixeu passar aquestes darreres setmanes per formar la vostra plantilla. En el decurs de 2017 s’estan gastant els diners acumulats de 2016 i amb el final de l’any, si no s’utilitzen, es perden. La FEGP pot ajudar-vos a gestionar aquest saldo a favor que teniu.

Potser amb cursos de la programació estàndard que ha elaborat o potser amb cursos a mida a casa vostra. Formació a casa vostra Qualsevol de les accions formatives previstes en el repertori docent de la FEGP la podem impartir a la vostra empresa, en exclusiva per als vostres col·laboradors; com també podem dissenyar-vos cursos taylor made.

professors que entenen les particularitats de la formació in company, que són seguidors dels models casuístics i de la praxi com a referència obligada. Ara és el moment d’aprofitar aquest crèdit, consulteu quin saldo teniu disponible a través de la responsable de Formació de la FEGP, Susanna Gómez.

Amb més de 29 anys d’experiència en la formació orientada a tots els segments de l’empresa, així com per a directius i executius, ens oferim per a la producció i l’organització de cursos que es poden realitzar a les vostres instal·lacions o en diferents escenaris alternatius. Com a argument rellevant, disposem d’un quadre docent amb experts reconeguts en totes les àrees funcionals i estratègiques,

37


38


El comerç de la FEGP

CEX Vilanova, compra, venda i intercanvi amb dos anys de garantia Fitxa de l’empresa > Adreça

Avinguda Francesc Macià, 86 Vilanova i la Geltrú

> Correu e

mrafols@webuy.com

> Activitat

Compra, venda i intercanvi d’electrònica, telefonia, informàtica, vídeoconsoles, so, imatge, pel·lícules en DVD i Blu-ray, documentals i series, i videojocs

> Contacte

Maria Ràfols Mitjans

> Quin és l’origen de l’empresa? L’empresa es va fundar el 1992 a Londres. Funciona pel sistema de franquícies, hi ha botigues a Anglaterra, Espanya, Irlanda, Holanda, Estats Units, Polònia, Mèxic, Portugal i Itàlia. La botiga de Vilanova la vam obrir el juny del 2014. > Qui són els clients de Cex? El nostre client és de totes les edats, ja que tenim productes per a tothom, DVD infantils, DVD de pel·lícules, documentals, series, videojocs, càmeres de fotografia, televisors, telèfons mòbils... i molt més. > Què els fa diferents a la resta de comerços del sector? La nostra gran diferència és que les compres dels nostres productes les fem dels nostres mateixos clients. Això vol dir que els nostres proveïdors són els nostres clients. Quan el nostre client-proveïdor ens porta un producte perquè li comprem, li podem pagar en efectiu o el pot intercanviar per un altre producte, pot anar guardant els vals d’intercanvi que li anem donant pel valor dels productes que ens ha portat i així poder-los intercanviar per un producte d’un cost elevat. A més, a tots els nostres productes els donem 2 anys de garantia. > Quines són les fortaleses i les febleses del comerç de Vilanova i la Geltrú? El punt fort del comerç vilanoví es el gran esforç que fa per poder sobreviure, ja que tot està focalitzat en el “centre”, l’eix Rambla – Caputxins, totes les fires i esdeveniments. En canvi, el comerç de barri és el gran oblidat per les entitats.

39


Donem la benvinguda!

Els nous socis de la FEGP

40

ACCIÓ PREVENTIVA Gran Via de les Corts Catalanes, 1176 bis 3r-6 08020 Barcelona Tel. 933 146 366 www.acciopreventiva.com Serveis de prevenció

EL DINOU Carrer del Comerç, 2n 1r 08800 Vilanova i la Geltrú Tel. 938 143 302 www.eldinou.cat Restaurant

CARNS ROMEU Camí de Can Valls, 24 Pol. Ind. Can Panyella 08790 Gelida Tel. 937 793 880 www.carnsromeu.com Carns, xarcuteria i elaborats

GLÒRIA MONCLÚS ARGANY Carrer d’Amàlia Soler, 179 08720 Vilafranca del Penedès Tel. 688 968 908 Assessorament econòmic financer

CUGAT RESIDENCIAL Carrer de les Xarxes, 17 08800 Vilanova i la Geltrú Tel. 938 952 499 www.cugatresidencial.com Residència i serveis per a la gent gran

FARMÀCIA DE L’ESTACIÓ Carrer de la Llibertat, 93-101 Vilanova i la Geltrú Tel. 938 532 729 Farmàcia i parafarmàcia

DECORACIÓ PATIÑO Carretera de Barcelona, 53 43882 Segur de Calafell Tel. 977 150 281 www.patino-decoracio.com Decoració, roba per la llar, cortines...

IBERCASSEL C. de l’Arquitecte Gaudí, 10-16 08800 Vilanova i la Geltrú Tel. 938 100 342 www.ibercassel.com Comercial maquinària, detector de metalls i recanvis


alguna Coneixeu e encara u q empresa FEGP? part de la no formi al s o -n Truqueu 00 7 6 0 1 2 90

MAS LLAGOSTERA GRUP Carrer del General Manso, 8 43717 La Bisbal del Penedès Tel. 605 808 936 www.masllagostera.com Allotjaments rurals, activitats per a empreses ... RIBET DENTISTES Carrer de Miquel Guansé, 32 08800 Vilanova i la Geltrú Tel. 938 939 657 www.ribetdentistes.com Clínica odontològica RIUS & RIUS ASSESSORS Av. de Tarragona, 37-71, 4t 08720 Vilafranca del Penedès Tel. 900 898 098 www.riusirius.com Consultoria vinícola integral

Only members

Les empreses de la Federació Empresarial del Gran Penedès disposen d’un espai exclusiu d’informació a la pàgina web de l’entitat: www.fegp.cat. Prèvia identificació amb el codi individual, podreu accedir als més de 500 currículums actualitzats de la Borsa de Treball de la FEGP, podreu consultar el titulars diaris de la informació econòmica i empresarial amb el Què·De·Nou i accedir a la FEGPèdia, el recull d’informacions d’àmbits molt diversos d’actualització diària i interès per a les empreses. Si encara no disposeu del vostre password o per a més informació dels serveis i activitats que us ofereix l’entitat, poseu-vos en contacte amb la FEGP, per telèfon al 902 106 700, via internètica a la direcció web www.fegp.cat, o a través del correu electrònic de l’entitat: comunicacio@fegp.cat.

Welcome

La FEGP acaba d’engegar una campanya perquè totes les empreses no associades que teniu al votre voltant s’afegeixin a la xarxa empresarial més gran del Gran Penedès. Demaneu tots els detalls a l’oficina de la Federació a comercial@fegp.cat o al telèfon 902 106 700.

41


Escola de Direcció d’Empresa

Programació del 4t trimestre L’Escola de les empreses L’Escola de Direcció d’Empresa ens proposa pels darrers mesos de l’any una bona programació per a empresaris i directius.

42

EDE Management Gestió Intel·ligent de clients Com gestionar la cartera de clients i millorar la rendibilitat · Calendari: dimarts 10 d’octubre i dimarts 17 d’octubre · Horari: de 9h30 a 13h30 (dues sessions de 4 hores) · Lloc: FEGP · Vilafranca del Penedès · Professor: Josep Pey

EDE Innovació Visual Thinking al servei de les empreses · Calendari: dilluns 6 de novembre i dimecres 8 de novembre · Horari: de 9h30 a 13h30 (dues sessions de 4 hores) · Lloc: FEGP · Vilafranca del Penedès · Professora: Maria Batet · Més informació

Tots els cursos són bonificables Totes les empreses disposen de crèdit formatiu per a la formació contínua dels seus treballadors. L’Escola de Direcció d’Empresa pot gestionar de manera gratuïta aquest crèdit per tal d’abaratir els costos de la formació. Consulteu tots els detalls a info@ede.cat o al telèfon 902 106 700.


Visió econòmica

Estrelles i Forquilles

Sitges Bon Estar Reportatges d’Empresa

El Casal Sia Biosca La Granja Foods Setembre, 2017 Núm. 138

El Comerç de la FEGP

CEX Vilanova Economia

Informe FEGP de Conjuntura Econòmica


M

CM Y

MY

CY

MY

K

NOVES INSTAL·LACIONS DE MOTOR MUNICH A VILANOVA I LA GELTRÚ

C

Perspectiva 138  
Perspectiva 138  

La Perspectiva de la tardor

Advertisement