Page 1

Desembre, 2011 Núm. 108

Entrevista

Estrelles i forquilles

Salvador Casals, gerent del Casal de Vilafranca

Restaurant La Fitorra

Reportatges d’empresa

Gent emprenedora

• Gestingral, una assessoria d’acompanyament

Judith Antolín «Ens manca cultura emprenedora»


Sumari Edita ADEG. Associació d’Empresaris de l’Alt Penedès, Baix Penedès i Garraf · Carrer de la Beneficència, 17 08720 Vilafranca del Penedès · Carrer de l’Àncora, 3 08800 Vilanova i la Geltrú Tel. 902 106 700 Fax 938 106 701 · adeg@adeg.cat · www.adeg.cat Redacció ADEG · comunicacio@adeg.cat Publicitat ADEG · comercial@adeg.cat Impremta Gràfiques Ferpala · ferpala@ferpala.es Portada El Teatre del Casal de Vilafranca Difusió Gratuïta i personalitzada a empreses, professionals, entitats i institucions de les comarques del Penedès i el Garraf. Distribució Tramesa per correu postal a través d’Unipost. DL B-11279-92 1.400 exemplars El fet de la seva publicació no suposa que l’ADEG comparteixi sempre les idees dels articles d’opinió d’aquesta revista.

Context C-15 i vertebració del territori . . . . . . .

5

L’art de viure Prendre les regnes de la vida . . . . . . . .

6

Humor amb Perspectiva . . . . . . . . . . . . .

8

Gent de ràdio . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

10

Gestió empresarial Crisi per Nadal. Temps de pessebre . . .

12

L’entrevista El Casal de Vilafranca, tota una institució per al Penedès . . . . . . . . . . . .

14

Estrelles i forquilles La Fitorra, plats d’aquí amb essències d’allà per menjar sols o per compartir .

16

Comunicació Feliç consum, perdó, volia dir Nadal . . .

18

La cuina de l’estrès Xefs del G9 signen la “Declaració de Lima”, carta als cuiners del demà . . . . . “Los postres de Jordi Roca” . . . . . . . . . . La nova Ruta . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . La Guia Michelin no s’ha portat gaire bé aquest any amb Catalunya . . . . . . . . . . .

20 21 21

ADEG · Bitàcola . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

22

Formació ADEG . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

23

L’empresa Amadeu Pujol «Hem d’aprendre a emprendre, positivar la cultura emprenedora i la figura de l’empresari»

21

24

La iniciativa Empreses amb innovació d’origen . . . .

26

Gent emprenedora Judith Antolín «El que manca és cultura emprenedora, que la gent s’atreveixi a emprendre» . .

30

Locus mundi La Colònia Güell ben val una visita . . . .

32

Economia Informe ADEG de Conjuntura 3r trimestre de 2011 Al Gran Penedès no es crea ocupació i s’encomana un major pessimisme . . . .

34

El cara a cara . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

36

Laboral Jornada de debat La prevenció de riscos psicosocials en una conjuntura de crisi . . . . . . . . . . . . . .

39

Empreses de l’ADEG • Conversia Consultoria, auditoria i externalització del procés d’adaptació a les Lleis LOPD i LSSI-CE . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . • Sínoca El primer i únic referent al territori realitzant espectacles de vídeo-mapping Converses a l’antara Aprendre a escollir . . . . . . . . . . . . . . . . .

40

41

42

3


Xavier Cardona Torrandell President ADEG

C-15 i vertebració del territori En moments de sequera de bones notícies, la inauguració, el passat 2 de

Si creguéssim que el desllorigador d’aquesta situació negativa soferta els

desembre, del tram de l’Eix Diagonal, de dinou quilòmetres d’autovia entre

darrers anys s’esvaeix amb la construcció del tram d’autovia que s’acaba

Vilanova i la Geltrú i Vilafranca del Penedès, és una aportació d’optimisme i un

d’inaugurar, erraríem de mig a mig. Al nostre entendre, la infraestructura -una

esdeveniment de gran abast econòmic i social.

obra tècnicament impecable realitzada magistralment en un temps rècordés només la condició necessària per obtenir la mobilitat que es precisa. En

Finalment s’ha fet realitat l’antiga aspiració de disposar d’una infraestructu-

la mesura en què no s’aprofiti l’avinentesa per organitzar immediatament un

ra moderna que comuniqués per carretera la faixa costanera del Garraf amb

servei públic de transports de persones entre les viles del territori, consistent

les viles de les comarques interiors properes. L’Eix Diagonal acosta les capitals

en línies d’autobús ràpides, confortables i freqüents, haurem fet la feina a mit-

de les comarques del Garraf, l’Alt Penedès, l’Anoia i el Bages i farà possible la

ges. L’objectiu no és només facilitar la mobilitat de camions i automòbils, sinó

mobilitat necessària per aglutinar i fer créixer l’activitat econòmica d’aquestes

transvasar part del trànsit de l’automòbil individual a l’autobús públic, amb una

estratègiques comarques de la província de Barcelona. La mobilitat de perso-

doble finalitat d’estalvi econòmic i de millorament d’impacte mediambiental.

nes i mercaderies és el brou de cultiu que promou interaccions i sinergies dels sectors i dels agents econòmics i socials d’àmbit públic i privat, factors acce-

No considero que espatlli la festa dels qui celebrem aquesta anhelada dispo-

leradors del creixement.

nibilitat de comunicació entre les nostres viles si dic que no n’hi prou gaudint

L’acabament de l’Eix Diagonal és un gir copernicà en les relacions

ri, i Vilanova i Sitges com a terminals costaneres en particular, han de portar

socioeconòmiques entre les quatre comarques, que gaudeixen d’una posi-

a terme un esforç d’adaptació a l’increment de trànsit que, presumiblement,

ció central i estratègica tot contribuint de forma significativa al PIB català.

hauria de portar l’autovia si féssim les coses bé. Però ja sabem que fer-ho bé

El flux d’intercanvis que propiciarà la facilitat de la comunicació impactarà

vol dir encertar les solucions i això significa esforç, creativitat i una mica de

favorablement sobre els sectors secundari, els serveis i el comerç de la zona,

talent, ingredients que per separat o en el seu conjunt no solen ser massa

implantant-se noves activitats i generant noves iniciatives.

freqüents. No és senzill canviar el que jo defineixo com a metabolisme de la

la mobilitat que ens brinda la magnífica infraestructura. Les viles del territo-

ciutat, per adaptar-se a rebre i canalitzar amb èxit el trànsit de vehicles i ciutaPerò per damunt de l’esponjament i la vertebració territorial que la C-15 pro-

dans forans, fent que quan deixin les nostres viles ho facin amb recança i amb

vocarà sobre aquest bloc de comarques properes, la infraestructura és un

el desig de tornar-hi ben aviat.

vector no radial que facilita l’accés a les comarques centrals de Catalunya més allunyades. Per damunt de Manresa, l’Eix Diagonal, amb el darrer tram Sant

Optimitzant els pocs recursos disponibles, cal immediatament activar pro-

Salvador de Guardiola-Manresa, convergeix amb l’Eix Transversal i obre la

jectes que adaptin el metabolisme de l’organisme ciutadà a la nova situació.

porta de la Catalunya centre-nord a les nostres comarques.

El ciutadà forà que ens visita s’ha de sentir còmode i orientat en entrar a les nostres viles, fet que significa senyalització clara, abundant i entenedo-

L’any 1992 el Garraf, territori tradicionalment aïllat per l’entrebanc del Massís,

ra; zones estratègiques d’aparcament perifèriques amb tarifes baixes o de

va fer un pas de gegant amb l’obertura dels túnels per tal de reduir els proble-

cost nul; eventuals minibusos llançadores que portin el visitant al barri de mar

mes de comunicació per carretera amb la capital. A partir d’aquesta data, amb

o a les avingudes comercials; un sistema intel·ligent de distribució i gestió

l’autopista del Garraf, l’antiga carretera de les Costes, una mica posada a punt,

dels embuts de trànsit, entre d’altres. Tots aquests condicionaments faran

i el ferrocarril, la comarca disposava d’infraestructures que es completarien

humà el trànsit de la ciutat contribuint a l’activitat econòmica, la generació

cap al sud amb l’autopista Pau Casals. Amb això es facilitava la mobilitat de

d’iniciatives emprenedores, el ritme d’activitat de la Universitat Politècni-

persones i mercaderies en el sentit longitudinal nord-sud, paral·lel a la costa.

ca i del Centre Tecnològic, el desenvolupament del comerç, el creixement i la diversificació del turisme i de la cultura, aprofitant, en aquest cas, dos trumfos

Des de temps immemorials la comunicació transversal del territori havia estat

tan importants com són la disponibilitat de la mar i el ric inventari museístic,

menystinguda i oblidada i anar a Vilafranca, a Igualada o a Manresa era una

urbà i folklòric de viles històriques com Vilanova i la Geltrú i Sitges.

aventura llarga, perillosa i poc confortable. Fins a principis dels anys noranta, quan es fan les modificacions que van donar a la carretera la fisonomia

Les condicions objectives per l’assoliment de l’èxit han augmentat d’una

que coneixem avui, l’accés a Vilafranca es feia per l’antic camí de tartana que

manera considerable amb la disponibilitat de l’autovia. El nou paradigma pre-

comunicava les dues viles el segle XIX, que posteriorment s’havia asfaltat

sent en la C-15 ha de ser aprofitat pels agents socials de les nostres viles fent

somerament i endegat per permetre l’escàs trànsit de vehicles del moment.

que sigui la tija sobre la qual giri el desenvolupament econòmic i social dels propers anys.

A partir dels anys vuitanta l’acceleració del creixement econòmic, que exigeix mobilitat de persones i mercaderies, fa insostenible la situació i la carretera

No oblidem que estem obligats a fer-ho perquè la construcció de l’autovia no ha

d’accés a Vilafranca i Igualada esdevé un coll d’ampolla que escanya les possi-

estat un fenomen de generació espontània, sinó fruit de quantioses inversions

bilitats de creixement econòmic. A l’estiu la confusió és indescriptible i posa en

que, a partir d’aquest moment, han començat a generar despeses del nostre

qüestió el desenvolupament futur de l’activitat comercial i turística procedent

sector públic. Els propers vint anys, inexorablement, a cada pas d’un vehicle, el

de les comarques veïnes que pateixen l’embut d’un trànsit asfixiant.

comptador de l’autovia acumularà despeses que pagarà l’administració catalana. D’aquest “peatge a l’ombra” que, d’alguna manera, paguem els ciutadans en forma d’impostos, n’hem de ser conscients i responsables.

5


L’art de viure Pilar García

«Som nosaltres els que determinem les nostres vides. És un procés que mai acaba i en el que tota elecció i decisió només té un resultat: nosaltres». Eleonor Roosevelt

Prendre les regnes de la vida Quan parlem de persones responsables dels seus actes i de les conseqüències negatives o positives de les seves actuacions diem que han pres les regnes o el timó de la seva vida. Resulta, sens dubte, una bona metàfora d’una manera de ser coherent i compromesa. Un trop molt visual per a expressar que, malgrat les condicions o les circumstàncies externes, les onades més o menys fortes a les què estem exposats, no es poden aconseguir els objectius que perseguim si no determinem el rumb de la nostra nau i actuem amb energia i tenacitat. Vam saber a través de la pel·lícula Invictus que Nelson Mandela va resistir els vint-i-set anys de presó pel coratge que l’inspirava el contingut d’un poema del britànic William Ernest Henley que diu “... agraeixo als déus la meva ànima inconquistable… Sóc el mestre del meu destí. Sóc el capità de la meva ànima”. Aquesta ha de ser l’engrescadora afirmació que faci de guia, de far dels nostres pensaments i comportaments.

6

Resulta temptador responsabilitzar els altres quan les coses no ens van bé o com a nosaltres ens agradaria. És una opció còmoda identificar fora el factor desencadenant de les nostres inquietuds, carències, angoixes o tristors. Sempre hi ha algú a qui mirar per carregar-li la culpa o les responsabilitats del nostre malestar: des de la parella, als caps, als socis, als empleats, a les ex parelles, a la feina o als polítics... Els pensaments obsessius que, en moltíssimes ocasions, alimentem contra la persona o persones que identifiquem com responsables del dolor o de la ràbia que sentim generen un malestar que es va enquistant entre la pell i l’anima. Un malestar crònic que, encara que pot alleugerir-se momentàniament a través de l’atac a l’altre o de l’autocompasió victimista, desvia o xucla l’energia necessària per actuar i fer-nos càrrec de la nostra posició al món. A vegades és fa tan penós assumir la responsabilitat que tenim en la creació de determinades situacions problemàtiques o en la interpretació mental de fets o persones, que acabem culpant a la maldat dels altres, a la mala sort, a les conjuncions astrals o als encanteris de qualsevol succés o situació mal resolta o dissonant amb els que desitgem. La qüestió és alimentar el nostre ego i no fer-nos responsables de les nostres tries, decisions o manca d’elles; no acceptar que podem conduir el nostre pensament per camins nutritius i vèncer la tendència estèril a la queixa o a l’envestida. En realitat aquesta manera de fer és còmoda, però resulta molt poc útil per a introduir canvis estructurals, buscar la satisfacció i plenitud de llarga durada i prendre les regnes de la vida. Si es dóna la culpa als altres, ja no cal actuar, ni comportar-se de manera diferent, no cal esbiaixar el rumb de la nau... Els professionals anomenen aquesta actitud com “el paradigma del TU” –tu tens la culpa del que sento- , enfront “el paradigma del JO” –jo em faig responsable del que sento. És una forma d’actuar que es descriu com mancada de maduresa, però malauradament molt comuna i en la què tots acabem caient en algun moment. La clau és saber-ho i actuar amb consciència responsable, que no vol dir portar el control de la vida –ja que és impossible-, si no conduir-nos sabent que es troba al nostra abast

decidir la posició que adoptem en cada situació. Actuar sobre el que som per aconseguir el que volem, sense judicis interns ni externs, amb confiança i generositat. Alguns dels ingredients necessaris són: autoconeixement, domini personal, voluntat, automotivació, passió o energia. L’experiència relatada en el llibre “L’home en busca de sentit” pel doctor en psiquiatria Víktor Frankl és reveladora d’aquest comportament estratègic i responsable. El prestigiós metge va estar internat durant tres anys en diferents camps de concentració nazi per la seva ascendència jueva i durant aquest internament va morir la seva dona –embarassada del primer fill-, els seus pares i el seu germà. En les seva autobiografia remarca que a l’home se li pot prendre tot, llevat d’una cosa: l’elecció de l’actitud personal davant de les circumstàncies, la capacitat de decidir la manera de fer front a les vicissituds de la vida. Segons la seva experimentació, a l’ésser humà li afecta el que passa al seu entorn, però sempre hi ha un espai interior per cultivar la llibertat espiritual, la dignitat i la independència mental. Una actitud d’independència a la què no es pot renunciar ni en les més adverses situacions psíquiques i físiques. Aquestes reflexions són vàlides en les situacions més límit o en les més comunes, des de la mort o la malaltia d’una persona estimada, els problemes econòmics o a la feina, una ruptura de parella, les relacions amb persones difícils, amb els pares o amb els fills. Rumiar sobre les mancances o debilitats dels altres, sobre les possibles desconsideracions o injustícies o el que considerem comportaments equivocats o mal intencionats no serveix més que per crear fugues d’energia i generar emocions negatives que són perjudicials a l’hora d’establir el nostre nou pla d’acció i tornar a recuperar equilibri i les ganes de ser, fer i sentir. Aquest tipus de comportament posa el nostre benestar a l’exterior nostre, ens mans dels altres. Un premi, un reconeixement, els diners, l’estima d’algú, l’aprovació... donen satisfacció passatgera, però no de llarga durada. D’igual manera, una pèrdua, les complicacions, les actuacions dels altres, hauran de donar un malestar passatger que hem de gestionar. En moltes ocasions, quan ens creiem injustament tractats dediquem massa temps a donar-li voltes a l’ofensa i poc a acceptar els fets i a construir. Els pensaments disfuncionals no són profitosos per un mateix, serveixen per fer-nos mal. Per tant, no són els altres els que ens fereixen o ens ofenen, som nosaltres els creadors i mantenidors del propi dolor al nodrir-lo en els nostres discursos interiors. Es possible està content només amb una actitud d’agraÏment, de confiança, d’interès pel món, per les coses i les persones. La conducta de la gran majoria de les persones no busca ferir, fer mal ni és provocadora. Actuem com podem, segons la nostra història, valors, la ment inconscient, les creences o el moment en què ens trobem. No resulta sanador jutjar l’essència dels altres ni la nostra, cada un de nosaltres som éssers únics i molt valuosos. La satisfacció estable la trobarem en la nostra actitud oberta cap a la vida i en una interpretació conscient, benvolent, lleugera i enlairada del que ens passa i sentim.


Humor

Quimèriques, per Quim#

“...I la rosa amb espines va abordar inversions estructurals...” 8

La Revista Perspectiva inclou, des de l’edició 70, una secció d’humor gràfic elaborada per l’il·lustrador Quim. El recull de Quimèriques el trobareu al web de l’ADEG, a www.adeg.cat/cat/publicacions_humorgrafic.php.


Gent de ràdio Empresa Empresari Onda Cero (96.3FM) · Cada dimarts, a les 13h15

08.11.11 · Fira de Novembre - Susana Alarcón, Agrupació Mútua - Jordi Carbó, Autocam

15.11.11 · La prevenció de riscos en una conjuntura de crisi - Enrique Villegas i Xavier Langa, Risk Prevent - Antoni Ollé, Tesa - Rafael Martí, Servei de Prevencio Gaudí

22.11.11 · La indústria del pa - Josep Ballart, Cal Ballart Flequers / Ballbeni - Jordi Morera, Forn de pa i pastisseria l’Espiga d’or - Josep Escalera, Mercè Pastissers

Gent d’empresa Canal Blau (104.0 FM) · Cada dimecres, a les 9h30

02.11.11 · Nous emprenedors - Mari Carmen, Ayatana - Sebastià Riera, Riera Arquitectes - Toni Ramírez, Globality Tic 10

09.11.11 · Prevenció de Riscos Psicosocials en context de crisi - Mar López, Preconlab - Javier Calderón, Genars - Eusebio Lison, Previntegral - Rafa Segovia, Segovia consultors

16.11.11 · La indústria de la salut - Manel Nieto, Institu mèdic estètic Dr. Nieto - Ximena Soto, Centre Dental Vilanova - Romà Caba, Grup Mèdic Garraf

Temps d’Empresa Ràdio Ribes (107.2 FM) · Cada dijous, a les 21h

03.11.11 · Temps d’empresa - Jorge García, Ozono Barcelona - Lluís Maria Gras, Isaser - Trini Merino, Protocol d’empresa

10.11.11 · Temps d’empresa - Gemma Montero, Sepes - Jordi Campamà, Consorci de Serveis a les Persones - Raúl Ramos, Cocolia

17.11.11 · Temps d’empresa - Queta Domènech i Carles Gala, Masia Vallformosa - Conrad Rovira, A16 Sistemes Informàtics

Teixits Ràdio Marciel (107.8 FM) · Els dijous, quinzenalment, a les 10h

06.10.11 · Valoracions de la temporada turística - Joan Ibáñez, Hoteles Celimar - Josep Daranas, Blau Sitges

20.10.11 · Parlem de formació - Joaquim Carbonell, Neos Training - Jordi López, Confort Time Project - Francesc X. Esquiu, Mecabit

06.10.11 · ADEG Autònoms - Sílvia Ysamat, Herbes del món de la A a la Z


Gestió empresarial Ramon Sallés. Consultor rsallessegura@gmail.com

Crisi per Nadal. Temps de pessebre. Enguany la crisi sembla que ens allunya del Nadal més comú. Em refereixo a la parafernàlia habitual de quan s’acosten aquestes dates: llum, fanfàrria, regals obligats i obligació d’estar contents. Sembla, d’altra banda, que Nadal és l’època de demostrar que les coses ens han anat bé al llarg del any i ara sigui el moment de demostrar-ho. Però aquest Nadal pot ser diferent. És obvi que econòmicament les coses no han anat gaire bé per a la majoria de les empreses o directament han anat molt malament. Aleshores cal que ens plantegem què volem fer aquestes festes. Podem dissimular, fer com si no passés res i actuar com sempre (guarniments, discursos, lots, tiberis,...) o podem mostrar-nos ensopits -tothom ho entendrà- i suprimir tota la gresca. Tenim més opcions? Jo diria que sí. Aquest Nadal us proposo...

12

Repasseu la vostra missió. Si en algun moment de l’any heu pensat en baixar la persiana, ara és el moment per replantejar què dimonis pinta la vostra empresa en aquest món. Si no se us acut una resposta ràpida, deixeu-vos il·luminar, invoqueu un estel que us marqui un camí. Definiu els propis valors. Què us impulsa a seguir endavant, malgrat “la que está cayendo”? Traieu-vos del cap per sempre més que treballeu per fer diners o per mantenir posicions de lideratge o d’altres xorrades èpiques. Com algú va dir: aquells que sàpiguen el seu perquè, sempre trobaran un com. Si us costa definir-los, els valors, deixeu-vos ajudar per un àngel.

les coses i on heu anat a parar. Alhora que anuncieu amb realisme com continuareu endavant. No feu com els politics d’aquí, sisplau, no doneu falses esperances. Feu com Winston Churchill i demaneu o anuncieu sang, suor i llàgrimes. Tothom us agrairà la sinceritat. Necessiteu gent arremangada, no gent enganyada. Gent disposada a passar fred i a fer pinya, com els pastors dels pessebres, il·lusionats en camí dels seus objectius. Si enlloc de pastors en moviment teniu melancòlics de les vaques grasses, esteu perduts, no hi teniu res a munyir. Poseu els clients al mig de tot. Com si la clientela fos l’arbre de Nadal al mig de la sala d’estar. No li disputeu cap honor ni li regategeu cap present. Nadal és un bon moment per a fer regals a la clientela, però res de quincalleria o de xarcuteria. Penseu què podeu regalar a la clientela d’allò que feu tot l’any. Sentiu-vos com un Rei Mag, oferint quelcom de la vostra pròpia producció. (Si voleu, rellegiu el meu article a Perspectiva 105, sobre la conveniència de fer coses gratis). Imagineu un escenari d’èxit. Personalment crec que el món no tornarà a ser mai més el que era. És el moment de les epifanies, de la imaginació al poder. El moment de deixar que sorgeixi un nou futur, de confiar en que els sistemes acaben per trobar sempre el desenllaç més adient. Deixeu que la intuïció us guiï, pareu-vos una mica i escolteu-vos, ateneu el vostre instint i la vostra saviesa interna. No vulgueu formular una teoria de tot plegat. Estem davant de quelcom gran que ens reclama humilitat, sentim-nos afortunats per rebre l’anunciació.

Pressuposteu en base a zero. Oblideu-vos de les projeccions, dels augments (o decrements) percentuals en base a les xifres del any passat. No. Desenganyeu-vos, res serveix. Preneu-vos-ho com una oportunitat: torneu a començar! Possiblement a l’establia, amb una mà davant i una altra darrera, però no sembla un mal lloc, oi?

Caganer. Em resulta entranyable la imatge del qui no pot més i decideix buidar-se, descansar. Humilment es descorda els pantalons i s’ajup darrera un pi. Lluny de la desesperació i de qualsevol mena d’indecència contempla el paisatge esperançat i lleuger, reconciliat amb la terra, els budells, el cor i el sentir-se part d’un destí comú, del què en som els nous artesans.

Reuniu a la plantilla. Com d’altres anys, sí, però aquest cop no per fer una fartanera. Sinó per explicar amb franquesa com han anat

Arriba un temps exquisit i fi, ple de sobrietat i autèntic. Que tingueu un bon Nadal.

RESTAURANT MAS ROQUER

Tel. 93 893 34 02 • Fax 93 893 55 28 • A/e: info@vilanovapark.es

SALONS ESPECIALS PER REUNIONS D’EMPRESA, PROJECTORS, INTERNET... PÀRQUING PROPI Càmping Vilanova Park, SA Ctra. de l’Arboç, km. 2,5 · Ap. núm. 64 08800 VILANOVA I LA GELTRÚ


L’entrevista

El Casal

El Casal de Vilafranca tota una institució per al Penedès

Rbla. Nostra Seny ora, 35-37 Vilafranca del Pe nedès T. 93 890 12 48 www.casal.org

Cada temporada afegeix noves propostes i activitats a la seva programació El Casal de Vilafranca neix l’any 1904 amb una vocació molt clara: ser un punt de trobada per a tothom. En aquella època hi havia altres ateneus a la ciutat, l’Agrícol, el Casino, l’Ateneu, però tots estaven molt vinculats a un sector de treball o a una classe social. El Casal era l’únic lloc que, pagant una quota, s’hi podia accedir lliurement, sense tenir en compte les classes socials.

14

Salvador Casals és el gerent de la Societat La Principal des de 2002. Aquest és el nom autèntic de l’entitat però és més conegut com el Casal. Des de ben petit havia estat vinculat a la vida cultural del seu municipi, Gelida, i sempre li havia agradat participar de totes les iniciatives. D’alguna manera, ser el gerent del Casal és l’extensió laboral de la meva vocació. Salvador Casals també és president de la Federació d’Ateneus de Catalunya des del mes de febrer.

L’any 1921 es va construir el gran teatre on estem ara mateix, que a la Vilafranca del anys 20 era un transatlàntic. Això va permetre a l’entitat créixer; encara més, quan el 1928 va tocar el tercer premi de la Loteria Nacional. Això va fer que moltes de les famílies vinculades a l’entitat es puguessin fer cases i així va néixer el barri del Poble Nou. Està clar que Vilafranca no seria la mateixa sense el Casal. El premi de la loteria va ampliar el patrimoni de l’entitat amb la casa que dóna a la Rambla, on ara hi ha el vestíbul del teatre. Cap als anys 70 es va construir l’edifici del carrer Migdia. El fet que tinguem equipaments propis fa que ens mantinguem en aquesta època tan adversa ja que no hem d’anar a lloguer. Com han canviat les coses des d’aquell any 2002 quan va entrar al Casal? Quan jo vaig entrar era poc habitual que entitats com la nostra tinguessin una gerència, en aquest cas sí perquè el Casal era un cinema i requeria una estructura administrativa. Però a més el Casal era només un cinema, quan li preguntàvem a la gent “què fa el Casal?” responien que res. El 2002 ni es cobrava en targeta, encara. Era tot molt diferent... L’any 1997 s’havia

construït la sala 2, on ara es fa el Cinefòrum, però a principis dels anys 2000 ja començava a baixar el públic del cinema. Vam veure que havíem de canviar les coses perquè el cinema no avançaria. Coincidint amb el centenari, el 2004 vam començar a canviar, vam eliminar el cinema de la sala gran i s’incorpora el ball de saló, sense eliminar les seccions, l’escola de bàsquet i dansa i els idiomes. El Casal sobreviu a tots els canvis Hem recuperat activitats que s’havien deixat de fer. Aquesta és la tercera temporada que tenim una programació estable de teatre, que s’havia perdut per centrar-se en el cinema. Fins fa tres anys tot era manual, avui en dia tot està informatitzat i fins i tot venem les entrades per internet. L’any 2004 també vam arreglar l’escenari del teatre i comencem a crear una estructura pròpia per sonoritzar, il·luminar i poder acollir qualsevol funció a casa nostra. L’evolució de l’entitat ha suposat també ampliar l’administració; ara som nou persones i vint-i-cinc col·laboradors externs, comptant els professors. El Casal ofereix una activitat diària molt diversa Sí, al teatre tenim activitat gairebé diària; si no és amb l’escola de teatre és amb funcions. També tenim l’escola de dansa i l’àrea de les belles arts.


En l’àmbit de la formació som escola oficial d’Anglès i l’únic centre acreditat per als examens oficials al Penedès i al Garraf. També impartim tallers, reforç escolar, tastos de vins i tallers de manualitats. I pel que fa als esports, tenim l’escola de bàsquet, de judo i taekwondo. A més, dins d’aquest àmbit també fem cursos de ioga i pilates. A part, vam crear el Club Cultural, que organitza sortides al teatre per anar a veure les grans produccions, com “Los miserables”, que no podem portar aquí. I quant al teatre, oferim productes que no tenim possibilitat de tenir al nostre voltant. La gran cultura està coberta als teatres municipals i nosaltres ens hem especialitzat en l’oferta que ells no exploten. Com s’autofinança El Casal? Hi va haver un canvi molt important amb la nova Junta Directiva. Es van portar a terme una sèrie d’accions per eixugar el deute que arrossegava el Casal, com ara la venda del parc de les afores, que només comportava despeses, i enfocar l’entitat en una gestió molt més com si fos una empresa. El model dels ateneus és molt més eficient que les administracions públiques ja que

hem de ser autosuficients. Depenem dels nostres socis i de mecenatges amb empreses, sobretot per als grans espectacles. Les subvencions només suposen el 3 o el 5% del nostre volum total, que anualment pot rondar el milió d’euros. Els ateneus ens hem obert també a les persones no associades, fem activitats socioculturals transversals amb vocació de servei públic per les quals es pot pagar només per aquella activitat concreta. De la mateixa manera que tenim contacte o descomptes exclusius per a col·lectius concrets. El Casal està establint una sèrie d’acords i convenis de col·laboració, amb entitats, com per exemple l’ADEG, perquè els seus públics vinculats gaudeixin de condicions preferents. Quin és el vostre referent? Hi ha altres ateneus de les vostres característiques o volum? A Catalunya hi ha actualment uns 400 ateneus, dels quals només 160 estan federats. A Espanya també n’hi ha però amb la força que existeixen a Catalunya, enlloc. Neixen de la gent que tenia ganes de fer coses i una clara vocació per a la cultura i n’hi ha de més grans o menys en funció de cada municipi i

de les seves característiques i necessitats. Per exemple, semblant al nostre trobem els “Lluïsos de Gràcia” o l’”Ateneu Igualadí”. Amb la Federació estem treballant en un projecte conjunt de 17 ateneus anomenat “Espai A” per poder fer que produccions de qualitat d’esbarts, corals, teatre amateur i bandes de música puguin fer ronda pels diferents ateneus. Ja existeixen concursos en les diferents disciplines però fins ara no podien visitar i representar-se en espais diferents. Això permetrà que a partir del mes de gener tinguem espectacles amateurs fora de temporada però d’alta qualitat i la temporada que ve tindran un pes molt important dins la programació. Com s’imagina el Casal d’aquí a vint anys? Doncs no gaire diferent. És un lloc on tothom s’hi troba a gust i on hi troben el seu espai, obert a la gent amb empenta. Tenim molts joves que participen de les nostres activitats i això ens fa tenir confiança en el futur de l’entitat. El Casal evoluciona amb la societat i ho ha de seguir fent. Hem de seguir invertint i mantenint els nostres equipaments i, això sí, pel centenari del teatre, el 2021, ens agradaria remodelar-lo.

Catàlegs, llibres, revistes, cartells, retolació, etc. Demani'ns pressupost sense compromís. ferpala@ferpala.es · Tel. 93 893 70 11

15


Estrelles i forquilles

La Fitorra, plats d’aquí amb essències d’allà per menjar sols o per compartir Fotografies realitzades per Carles Castro

Aquestes festes, noves propostes per a incentius d’empresa al Taller La Fitorra engega una nova etapa al centre dels jardins de l’Hotel Cèsar on trobarem una carta variada amb el Menú dinàmic, basat en el mercat diari i plats pensats per compartir.

16

Enguany és temps de renovació. Hem traslladat el restaurant al jardí del nostre hotel. Des de sempre, La Fitorra ha estat el centre del nostre negoci i avui més que mai, explica Joanaina Escalas, la cinquena generació d’una família d’emprenedors. Aquest canvi es deu a que hem detectat un canvi en el mercat: el consumidor busca preu però a més busca cuidar-se, ja no vol “afartar-se”, com antigament, vol menjar bé però amb seny. Per tant, apostem per uns productes de màxima qualitat, més assequibles. Afegim el lema “per compartir”, un altre concepte que creiem que és molt innovador perquè a tots els fa “cosa” demanar al cambrer si podem compartir aquell plat, i amb aquest adjectiu ja ho donem per fet. Els nostres clients poden compartir els plats sense sentir-se malament i fins i tot se’ls poden menjar sencers!

La demanda dels clients ha fet que d’aquest nou hàbit de compartir n’haguem fet bandera a La Fitorra. Avui en dia no mengem tant i a més hi ha una reducció de la despesa dels clients, fem sopars més lleugers, fins i tot plats vegetarians i aptes per a celíacs. Hem d’adaptar-nos al que ens demana el client. El dia 11.11.11, una data prou recordable per ella sola, el Restaurant La Fitorra engega una nova etapa amb els menús dinàmics. La idea sorgeix dels mateixos clients, ells ens demanaven més varietat i rotació i també ens dóna suport als clients de l’hotel que contracten pensió completa o mitja pensió. Aquest dia també vam estrenar la carta de tardor hivern amb moltes propostes diferents. A més, la cuina de La Fitorra fa un gir cap a una carta internacional, però no com les que coneixem fins ara sinó un concep-

te molt diferent. Volem obrir un punt cap a la internacionalització, amb productes i complements molt concrets. Volem aconseguir que els nostres clients estrangers reconeguin algunes de les seves espècies, salses, aromes o condiments, que no se sentin en un país estrany i, a més, hagin de menjar diferent, productes que no coneixen. El fet és que a l’hotel acollim moltes persones diferents i de molt diverses procedències i volem oferir-los una nova línia de barreja de productes mediterranis. Oferim plats concrets, productes reconeixibles tant pels clients de fora com pels d’aquí, sempre adaptats a la nostra temporada. Les estrelles Podríem dir que el nostres plats estrella són els arrossos, com mana la tradició en una ciutat pesquera com és Vilanova. Però també

CAFÈS NOVELL, S.A. POL. IND. ESTACIÓ DE MERCADERIES C/ FONT DE L’AVELLANER, S/N TEL. 93 890 12 11 (6 línies) • FAX 93 817 02 45 08720 VILAFRANCA DEL PENEDÈS www. cafesnovell.com • cafesnovell@cafesnovell.com


La Fitorra Hotel Cèsar

Carrer d’Isaac Pe ral, 8 Vilanova i la Geltr ú T. 93 815 11 25 www.hotelcesa r.net

Podem degustar els plats de La Fitorra de dimarts a divendres per dinar amb un menú dinàmic de 12,50 euros i de dimarts a dijous per sopar amb una proposta de 15,50 €. Els divendres, dissabtes i diumenges els menús són tant de migdia com de nit de 19,50 €.

tenen molt renom els postres de la meva tieta, el pastís de formatge i les merengues amb sorbet de llimona. Els orígens L’any 1889 neix l’Hotel Cèsar i el restaurant La Fitorra. Són l’àvia i l’avi els qui comencen aquesta aventura empresarial que va iniciar-se a la carretera principal de Vilanova i la Geltrú, on hi havia el turisme en aquella època, explica Joanaina. L’àvia li va posar al negoci el nom del seu marit, Cèsar. Temps més tard, cap als anys 50, l’avi va veure una oportunitat al costat de la platja i va comprar la casa on estem ara, intuïnt que tard o d’hora els turistes vindrien cap aquí. Es tracta d’una casa d’indianos del 1850 que quan la va adquirir la família Nolla la va reformar per convertir-la en hotel però conservant al màxim la seva essència. Hem aconseguit que es vegi antic però no vell. Hem adaptat totes les habitacions de l’hotel a somniar en base als grecs. I les nostres instal·lacions també compten amb piscina climatitzada, hidromassatge, sauna i servei de massatges. L’hotel disposa de 33 habitacions i 3 suites.

i disposa de cuina pròpia, per tant és molt polivalent fins i tot per a reunions i incentius d’equips de treball. En aquest cas es pot llogar bé en torn de dia, de les 11h a les 18h, o bé de nit, de les 19h a les 1h. Es pot llogar amb el càtering o sense i també es poden llogar els estris i utensilis per elaborar i servir el propi menjar. Es poden fer moltes combinacions, fins i tot servei tipus bufet. Aquesta opció és poc corrent, crec que no hi ha cap altra proposta a tota la comarca que es llogui també la cuina. Es poden fer classes de cuina, reunions, maridatges, tastos, etc. En aquest espai nosaltres oferim els cursos de cuina que fa la meva tieta, Maite Nolla. Per aquest Nadal hem preparat tallers de galetes americanes, de torrons, galetes austríaques... En diem els Cursos de la il·lusió perquè sempre fem receptes originals i molt bones!

Amb exclusivitat... L’Hotel Cèsar i el Restaurant La Fitorra ofereixen diferents possibilitats per a reunions d’empresa i celebracions. La Sala dels Arcs és una biblioteca amb piano amb una capacitat per a 90 persones. El lloguer de l’exclusivitat és de 75 euros i per a grups superiors als 50 començals, gratuït. És ideal per a sopars d’empresa per aquestes dates. Una altra opció és el Taller. Aquest espai està ubicat on antigament hi havia el restaurant

NETEJA GENERAL GOPAIM - Comunitats - Pàrquings - Oficines - Obra nova - Consultoris - Anti-acars C. de l’Aigua, 199, 1r 3a · 08800 Vilanova i la Geltrú · T. 619686234 · F. 938101391

La tercera opció és l’anomenada Sala Blanca, amb vistes al mar i ubicada a l’àtic de l’hotel. Perfecte per a reunions. Noves propostes Per a les dates de Nadal tindrem els menús tradicionals per als hostes, els clients de La Fitorra i per a tots aquells qui vulguin gaudir dels plats tradicionals sense haver de cuinar, podent venir-los a buscar, per encàrrec. Enguany celebrarem el Cap d’Any per a Nens. Farem una festa infantil on els pares estan a la mateixa gala però els nens poden gaudir d’un menú especial, cotilló i festa especial. A més, tant per aquestes festes com per cada cap de setmana i festius tenim menús per a nens i monitors de lleure.

17


Comunicació

Feliç consum, perdó, volia dir Nadal

18

El Nadal és probablement la campanya de comunicació global per excel·lència. A la majoria se’ns desperta el desig de tenir objectes que en realitat no necessitem “per a ser més feliços”. Ens veiem induïts en aquest fenomen a través dels milers d’impactes que rebem amb missatges publicitaris tractant que la gent s’identifiqui amb ideals de persones properes al nostre aspiracional, i associats als productes que ens pretenen vendre.

En comunicació publicitària fem l’esforç de connectar de forma intel·ligent amb el teu costat emocional. Quan construïm els missatges per vendre un producte, en realitat el que fem és infondre la il·lusió de la felicitat a través de la identificació amb el producte, per aconseguir que els nostres clients potencials puguin jugar un rol, tractar d’encaixar en un grup social, pertànyer a alguna cosa diferent, ser acceptat, ser un altre... potser millor. 


La primera idea, transportar Quan ens ocupem de crear missatges publicitaris procurem fer-ho amb creativitats simplistes, emocionals i extremadament plàstiques. Treballem perquè la publicitat del producte et faci sentir bé, t’oblidis de tot i t’integri en una irrealitat còmoda i fascinadora,... perfums, moda, alimentació, rellotges,.. La mecànica és sempre la mateixa, només canvia el valor i el benefici específic que t’aportarà la compra del producte. La primera idea és aconseguir traslladar, transportar-te a un pla emocional amb l’objectiu de condicionar la teva predisposició al consum.

Ahir els mitjans, avui el diàleg Tot i que el missatge és sempre el mateix, els mitjans per arribar als clients han canviat, la comunicació ha deixat de ser unidireccional: Marca>Consumidor, amb estratègies de comunicació 360º basades en la repetició d’un missatge únic de manera insistent, per establir les bases d’una comunicació social i basada en el diàleg: Marca> <Clientamic “fan”. Les empreses es dirigeixen amb més afecte al consumidor, ara l’estil és directe, col·loquial, amigable. Naturalment això dependrà del perfil dels nostres clients potencials.

L’emoció de la teva marca la condicionen els teus clients El posicionament de la marca es construeix sobre l’esquema social ideal del target a qui pretenem vendre. Sempre hi ha la família feliç, parella amb fills, i tot s’adapta en funció dels públics, adolescents líders, gent gran sana, nens divertits... Tots perfectes, segons el nostre ideal infundat. La comunicació per Nadal apel·la sempre a l’emoció. Els missatges publicitaris mai es renoven, només aparentment d’acord amb les noves tendències de vida. En realitat, la teatralització i els copys sempre són els mateixos, només canvia l’escenari.

Influir Abandonar la racionalitat i activar les emocions del receptor de manera que no sigui conscient fa que aquest deixi de qüestionar coses tan importants com el preu, sense advertir, per exemple, que el consum d’un producte no és la clau per sentir-se bé. Aquest efecte no només el produeixen els missatges subliminals, disseny gràfic, fotografia, estilisme, copys, tot treballa en aquest sentit. Del jingle a la cançó tradicional nadalenca La música, per definició emocional, és un altre dels detonadors comunicatius. Les cançons produeixen un ressò en el consumi-

dor i són una excel·lent forma identificativa de comunicar, sempre tenen un efecte de memoritzar i augmenten la retenció dels missatges i el record de la marca. Quants jingles publicitaris s’han convertit en cançons nadalenques? Al mundo entero quiero dar un mensaje de paaaaz!!, y junto al arbol reviviiiir… Coses que no pots vendre, però que et faran més ric L’honestedat, l’autenticitat de la nostra marca és probablement el major valor intangible que podem transmetre als nostres clients. No parlo de programes de reputació corporativa, de plans de reciclatge o de polítiques de qualitat; parlo de coherència i comunicació amb sentit comú. Dir una cosa però fer tot el contrari no és el millor camí per merèixer la confiança dels nostres clients, la seva fidelitat o la seva recomanació. Cal complir el que publicitem. La veritat és una cosa que no pots vendre, però farà a la teva marca més gran. Si el teu producte promet fer a la gent feliç, crea un producte feliç. Molt més que una postaleta... El nostre to de comunicació per Nadal també ha de reforçar la singularitat de la teva marca. No ho oblidem, especialment quan felicitem aquestes dates als nostres, amics, clients i col·laboradors. Leonardo da Vinci va dir: el que mou el món no són les màquines sinó les idees. Sabem que les felicitacions de Nadal on el tipus de missatge més llegit de l’any, així que penseu, investigueu, sigueu creatius i, sobretot, que tingueu tots un feliç Nadal! Jordi Corella ADN Studio


La cuina de l’estrès Josep Maria Matas jmmatas@matasarnalot.com

El comentari

Xefs del G9 signen la “Declaració de Lima”, carta als cuiners del demà Per acabar l’any he cregut que estaria bé una reflexió, com persones que som enamorades del nostre futur i del futur dels nostres descendents i semblants, que res millor que una declaració per tots els xefs i per nosaltres que som uns “cuinetes”, o sia, uns xefs en potència dins de cada casa nostra. Aquesta carta oberta és força expressiva i entenedora. Va per tots vostès:

20

“La reunió a Lima (Perú) del Consell Assessor Internacional del Basque Culinary Center –l’anomenat Grup G9– té com a objectiu posar en comú opinions, reflexions i treballs que transcendeixen l’àmbit de la cuina per intentar repercutir en aspectes socials, tendències i formació de les noves generacions. Vuit dels nou xefs més influents del món com: Àlex Atala (Brasil), Massimo Bottura (Itàlia), Dan Barber (EEUU), Yukio Hattori (Japó), Rene Redzepi (Dinamarca), Ferran Adrià (Catalunya), Michel Bras (França) i Gastón Acurio (Perú), van signar la “Declaració de Lima” sabent que el document no és pas absolut i que està subjecte als suggeriments dels nous xefs i estudiants mundials de gastronomia. “Considerem que la cuina és quelcom més que la resposta humana a la necessitat d’alimentar-se, és més que la recerca de la felicitat. La cuina constitueix una poderosa eina de transformació i pot canviar l’alimentació

del món gràcies al treball conjunt dels cuiners, productors i comensals”. ”Entenem la cuina com un món d’oportunitats que ens permet expressar-nos lliurement i fer realitat les nostres inquietuds i aspiracions”. ”Nosaltres somniem en un futur on el cuiner i la cuinera estiguin compromesos, conscients i responsables de la seva contribució a una societat més justa, solidària i sostenible”, especifica el text. Primer Punt. En relació amb la Natura: “El teu treball depèn dels fruits de la natura. Com a resultat tens la responsabilitat de defensar la natura i utilitzar la teva cuina i la teva veu com a mitjà de recuperació i promoció de determinades varietats i espècies”. Aquest alineament cerca que els nous cuiners promoguin i practiquin un sistema de producció sostenible a la terra i a la cuina. Segon Punt. En relació amb la societat: “Ets el resultat de la cultura i, per això, ets hereu d’un llegat de sabors, costums gastronòmics i tècniques de cuina”. Pretén que el cuiner no sigui un actor passiu i que a través de la seva pròpia cuina, ètica i conceptes estètics, contribueixi a la cultura i la identitat d’un poble. A l’ensems, demana que es comprometi amb el desenvolupament econòmic de la seva societat i els productors propers, generant una cadena productiva que també beneficiï a la seva comunitat.

Tercer punt. En relació amb el saber: “Si bé l’objectiu principal de la teva professió és oferir felicitat i provocar emocions, a través del teu treball o col·laborant amb experts en la matèria de l’àmbit de la salut i de l’educació, tens una oportunitat única per transmetre aquest coneixement al públic, ajudant-lo, per exemple, a adquirir bons hàbits culinaris i a aprendre a prendre decisions saludables respecte del que mengem”. “Tens l’oportunitat de generar nous coneixements, sigui desenvolupant noves receptes o participant en projectes de recerca profunds. I com t’has beneficiat de l’ensenyament d’altres, tens la responsabilitat de compartir el teu aprenentatge”. Està força clar que ningú neix ensenyat i que sempre hi ha hagut algú pel davant per poder aprendre d’ell. Quart punt. En relació amb els valors: “Vivim en un temps en el qual la cuina pot ser una manera bonica d’autorealitzar-te. La cuina és avui dia un camp en constant evolució on intervenen múltiples disciplines, per això és important que encaris les teves inquietuds, sentiments, somnis amb autenticitat, humilitat i, sobretot, passió”. ”En definitiva, guiat pels teus principis ètics i els teus valors” Amén.

Saviesa popular “Per Nadal, ric i pobre mengen gall” Almenys aquest és el meu desig per a tots vostès. Com veuen, dins de les possibilitats de cadascú de nosaltres, un dia és un dia i en aquest cas Nadal i el seu àpat familiar, mal que ens pesi per les èpoques que ens ronden, ho hauríem de celebrar el millor possible, tots plegats. Bon Nadal!

“Alegra’t, panxeta, que Nadal ja ve; menjarem carneta i arrosset també” Bé, prenguint-s’ho com vulguin. Però hauríem de mirar que tothom pogués endrapar quelcom de calent per aquestes diades. Som i hem de ser solidaris el màxim possible, una miqueta d’ací i una altra d’allà, quan van mal dades, farem que sempre es tingui un bocí de carn i un grapat d’arròs per dur-se’n al pap.


Sopa de lletres

“Los postres de Jordi Roca” Vostès saben de la meva debilitat pel Celler de Can Roca i per la família Roca des de fa molts anys. Sempre he dit, i molt abans que tinguessin tres estrelles Michelin en el seu restaurant de Girona, que per a mi era el millor restaurant de Catalunya pel que fa a la relació preu-qualitat. I ho segueixo mantenint en aquest moment, sobretot ara després de conèixer els integrants en la Guia Michelin 2012. El tercer germà, després d’en Joan i d’en Pitu, és el Jordi, que s’encarrega de les postres. És el “postrero”, com ell mateix diu, i diria molta mentida si no digués que penso que és un geni de les postres. Tenim grans professionals o no tants pel que fa a les postres i dolços en el nostre país, molt perfeccionistes i acurats en la seva feina. En Jordi, a més a més, és un geni. Un creador nat, després de rumiar-ho força. D’ell són els invents del cigar “puro” comestible i el gol de Messi interpretat en un plat, divertit i on explica una història dins d’un plat. A l’Hotel OMM de Barcelona, l’editorial Océano Àmbar (www.oceano.com) va presentar el llibre “Los Postres de Jordi Roca”. Ell, amb aquell aire de despistat, ens va comentar moltes coses. Va ser curiós quan ens va explicar que al lloc de la feina s’havien penjat una pissarra per poder anotar les noves idees que sorgien en el moment més impensat per després estudiar-les i mirar de realitzar-les, sempre tenint cura al moment d’anotar-les que no es cremessin les postres que estava realitzant en aquell moment. D’aquest recull de receptes, unes vuitanta, que conté el llibre, moltes d’elles es poden preparar a casa per neòfits o poc assabentats de l’assumpte pastisser per a celebrar-ho en moments íntims o gastro-lúdics. N’hi ha d’altres, però, que són més aviat per a professionals, o sia que interpreto que són un xic més complicades de preparar. S’ho passaran d’allò més bé quan tinguin el llibre a les mans, el llegeixin, l’interpretin i sobretot quan confeccionin alguna de les receptes que hi són explicades amb ploma de mestre. Aprofitem que ens traspassen un xic del saber de Jordi Roca i fem-lo servir tot preparant unes postres úniques per moments únics si es vol.

Curiositats

La Guia Michelin no s’ha portat gaire bé aquest any a Catalunya Les retallades han arribat fins i tot a la Guia Michelin a Catalunya. Sempre he cregut que hi ha interessos que mouen la classificació d’estrelles a tot arreu però aquesta darrera ha estat, crec, bastant injusta amb Catalunya. Pel que es pot deduir, els responsables de la Guia Michelin 2012 volen potenciar altres indrets, ara que ja ho han fet amb els restaurants de Catalunya en aquests darrers anys. Què hi farem! Paciència. De tota manera, hem d’estar força orgullosos dels nostres restaurants i de les cuines que es practiquen avui dia a Catalunya. El Bulli ha tancat i no han sabut trobar un substitut. En Santi Santamaria ens ha deixat i s’ha emportat una de les tres estre-

lles que tenia el seu Racó de Can Faves, com bé ha dit la seva filla Regina, responsable juntament amb el xef Xavi Pellicer, que de ben segur els esperonarà per recuperarla l’any que ve. El Celler de Can Roca, de la família Roca de Girona, manté les seves tres i també la Carme Ruscalleda, amb el seu restaurant de Sant Pau, a Sant Pol de Mar. Catalunya és un dels territoris que el 2011 té una presència més nombrosa a la Guia Michelin, amb un total de 57 estrelles repartides entre 46 restaurants, i que en la pròxima edició de la guia revaliden gairebé en la seva majoria.

Comarca gastronòmica

La nova Ruta

En el marc del Palau Robert de Barcelona, es va presentar la 15a edició de la Ruta del Xató, la temporada gastronòmica que les comarques de l’Alt Penedès, el Baix Penedès i el Garraf dediquen a un dels seus plats més internacional: el xató; que any rere any per aquestes dates, i fins el mes d’abril, es pot degustar en els quasi 70 restaurants recomanats d’aquestes comarques. La Ruta del Xató, a més, tal i com s’ha reflectit en la presentació d’aquesta 15a temporada, per part dels responsables de la Ruta, va molt més enllà, fins al punt d’haver-se convertit en una proposta de turisme gastronòmic, que ofereix als turistes i visitants la possibilitat de descobrir i gaudir dels diferents atractius d’aquestes 3 comarques, propostes que engloben des de l’enoturisme, el mar, els espais naturals, el patrimoni, la cultura, i com a novetat d’aquest any, les seves festes d’arrel tradicional. S’impulsarà la Ruta del Xató a través de les xarxes socials i a la resta de canals digitals tant propis com de tercers, que tant bon resultat han donat en les darreres edicions. En l’acte es va nomenar el xef Joan Roca, del Celler de Can Roca, com a ambaixador de la campanya i ha agafat així el relleu a la xef Carme Ruscalleda, que s’ha compromès a ajudar a difondre el plat del xató i les seves virtuts allà on vagi i ha remarcat el fort lligam de la seva cuina amb els plats de cuina típica catalana entre els que el xató n’és un clar exponent. La Ruta del Xató és una iniciativa conjunta i un exemple d’èxit de col·laboració entre entitats públiques i privades de 3 comarques diferents i 2 províncies, que sota el mateix paraigües treballen per fomentar el coneixement i generar valor al territori, impulsant l’activitat turística.

21


ADEG · Bitàcola

22

26.10.11 · L’ADEG signa un conveni de col·laboració amb l’Ajuntament de Cunit amb l’objectiu d’emprendre actuacions.

09.11.11 · L’ADEG signa un conveni amb SOM Sant Sadurní que suposa el començament d’un seguit d’actuacions conjuntes.

15.11.11 · L’ADEG signa un acord amb l’OAP Víctor Balaguer per apropar els àmbits museístics i de l’empresa.

Any ADEG 2012 · Es presenta la imatge que representarà les accions i convocatòries emmarcades en l’Any ADEG 2012.


Formació Adeg · 2012 * Coaching Inici . . . . . . . . . . . Dies . . . . . . . . . . . Horari . . . . . . . . . Preu Socis . . . . . . Lloc . . . . . . . . . . .

Anglès · Intermediate 3B 18.01.12 – 60 hores Dilluns i dimecres De 19h a 22h Subvencionat ADEG Vilanova

Fulls de càlcul · Excel Nivell avançat Inici . . . . . . . . . . . Dies . . . . . . . . . . . Horari . . . . . . . . . Preu Soci . . . . . . . Lloc . . . . . . . . . . .

18.01.12 – 60 hores Dilluns i dimecres De 19h a 22h Subvencionat ADEG Vilanova

Ofimàtica Inici . . . . . . . . . . . Dies . . . . . . . . . . . Horari . . . . . . . . . Preu Soci . . . . . . . Lloc . . . . . . . . . . .

24.01.12 – 60 h. Dimarts i dijous De 15h30 a 18h30 Subvencionat ADEG Vilanova

27.01.12 – 60 hores Divendres De 16h a 20h Subvencionat ADEG Vilafranca

Anglès Upper Intermediate 5B Data . . . . . . . . . . . Dies . . . . . . . . . . . Horari . . . . . . . . . Preu Soci . . . . . . . Lloc . . . . . . . . . . .

13.02.12 – 60 hores Dilluns i dimecres De 16h a 18h30 Subvencionat ADEG Vilanova

Photoshop Data . . . . . . . . . . . Dies . . . . . . . . . . . Horari . . . . . . . . . Preu Soci . . . . . . . Lloc . . . . . . . . . . .

18.01.12 – 60 hores Dilluns i dimecres De 19h a 22h Subvencionat ADEG Vilafranca

Francès Pre Intermediate 2A Inici . . . . . . . . . . . Dies . . . . . . . . . . . Horari . . . . . . . . . Preu Soci . . . . . . . Lloc . . . . . . . . . . .

18.01.12 – 60 hores Dilluns i dimecres De 19h a 22h Subvencionat ADEG Vilanova

Fulls de càlcul · Excel Introducció

Direcció i conducció d’equips de treball Inici . . . . . . . . . . . Dies . . . . . . . . . . . Horari . . . . . . . . . Preu Soci . . . . . . . Lloc . . . . . . . . . . .

Inici . . . . . . . . . . . Dies . . . . . . . . . . . Horari . . . . . . . . . Preu Soci . . . . . . . Lloc . . . . . . . . . . .

Inici . . . . . . . . . . . Dies . . . . . . . . . . . Horari . . . . . . . . . Preu Soci . . . . . . . Lloc . . . . . . . . . . .

24.01.12 – 30 hores Dimarts i dijous De 19h a 22h Subvencionat ADEG Vilanova

Programació neurolingüística Inici . . . . . . . . . . . Dies . . . . . . . . . . . Horari . . . . . . . . . Preu Soci . . . . . . . Lloc . . . . . . . . . . .

28.01.12 – 60 hores Dissabtes De 9h30 a 13h30 Subvencionat ADEG Vilanova

Anglès Intermediate 3A Data . . . . . . . . . . . Dies . . . . . . . . . . . Horari . . . . . . . . . Preu Soci . . . . . . . Lloc . . . . . . . . . . .

14.02.12 – 60 hores Dimarts i dijous De 16h a 18h30 Subvencionat ADEG Vilanova

Anglès Elementary 1B 24.02.12 – 60 hores Divendres De 18h a 22h Subvencionat ADEG Vilafranca

Data . . . . . . . . . . . Dies . . . . . . . . . . . Horari . . . . . . . . . Preu Soci . . . . . . . Lloc . . . . . . . . . . .

27.03.12 – 60 hores Dimarts i dijous De 19h a 22h Subvencionat ADEG Vilanova

Comptabilitat · Nivell avançat Inici . . . . . . . . . . . Dies . . . . . . . . . . . Horari . . . . . . . . . Preu Soci . . . . . . . Lloc . . . . . . . . . . .

18.01.12 – 60 hores Dilluns i dimecres De 19h a 22h Subvencionat ADEG Vilanova

Anglès Pre Intermediate 2B Inici . . . . . . . . . . . Dies . . . . . . . . . . . Horari . . . . . . . . . Preu Soci . . . . . . . Lloc . . . . . . . . . . .

19.01.12 – 60 hores Dimarts i dijous De 19h a 22h Subvencionat ADEG Vilafranca

Nòmines i Seguretat Social Nivell avançat Inici . . . . . . . . . . . Dies . . . . . . . . . . . Horari . . . . . . . . . Preu Soci . . . . . . . Lloc . . . . . . . . . . .

24.01.12 – 60 hores Dimarts i dijous De 19h a 22h Subvencionat ADEG Vilanova

Anglès Fist Certificate 6B Inici . . . . . . . . . . . Dies . . . . . . . . . . . Horari . . . . . . . . . Preu Soci . . . . . . . Lloc . . . . . . . . . . .

13.02.12 – 60 hores Dilluns i dimecres De 16 a 18h30 Subvencionat ADEG Vilanova

Anglès Intermediate-plus 4B Inici . . . . . . . . . . . Dies . . . . . . . . . . . Horari . . . . . . . . . Preu Soci . . . . . . . Lloc . . . . . . . . . . .

14.02.12 – 60 hores Dimarts i dijous De 16h a 18h30 Subvencionat ADEG Vilanova

Com puc inscriure’m? Si esteu interessats en alguns dels cursos que us proposem podeu gestionar la vostra inscripció al web www.adeg.cat o bé trucant al 902 106 700. En breu disposarem de la programació de seminaris i tallers bonificables.

* Curs finançat pel servei públic d’ocupació estatal. La resta de la programació de cursos està cofinançada pel Consorci per a la Formació Contínua de Catalunya.

23


L’empresa

Amadeu Pujol «Hem d’aprendre a emprendre, positivar la cultura emprenedora i la figura de l’empresari Pujol va fundar Gestingral el 1989, una assessoria d’acompanyament mateixos clients en ho demanaven, comenta Pujol. Avui en dia t’has de diferenciar de la resta amb més que un bon servei i oferir tot el que pot necessitar una empresa i més.

24

Gestingral va néixer, ara fa 22 anys, amb l’objectiu de donar tots els serveis en l’àmbit de la gestió i l’assessorament que necessiten les empreses, des del moment de la seva creació fins a la seva mort, si és el cas. Tot va començar de la mà de dos socis fundadors però els camins de la vida han portat que un d’ells sigui avui l’únic administrador de l’empresa. Amadeu Pujol va decidir fundar la seva pròpia empresa l’any 89 quan va veure l’oportunitat de fer realitat el seu projecte empresarial que feia molt de temps que coia. Va deixar la seva estabilitat com a empleat en una entitat bancària de més de 12 anys per emprendre una nova aventura com a empresari. Als inicis els serveis eren els bàsics de qualsevol gestoria, però de mica en mica hem anat incorporant més àrees de treball perquè els

A banda dels serveis fiscals, comptables i laborals, també oferim serveis mercantils, assegurances, etc. La conjuntura també ha fet que oferim a les empreses assessorament en concurs de creditors, en conflictes societaris, fusions d’empreses, compres, etc. Els nostres clients ens demanen solucions als seus problemes: fer front al concurs de creditors, negociar deutes amb bancs, ajornar pagaments amb els organismes públics, rebaixar plantilla... El que realment volen de nosaltres els clients és aquell consell professional, la visió global i l’empatia que ens permet tenir el fet de ser un despatx multidisciplinar: podem assessorar l’empresari o empresària i ens posem a la seva pell. Com han canviat les coses? Vam començar amb una fusta i dos cavallets i avui tenim les instal·lacions que tenim gràcies a molt d’esforç i molt de treball. Hem anat creixent de mica en mica. De totes maneres ens hem hagut d’adaptar també per la situació; ara som 19 persones en plantilla, però vam arribar a ser 25. El 2005, en el punt més àlgid econòmicament, vam ajudar a crear 20 societats limitades, no comptem ni autònoms ni altres formes jurídiques, i l’any passat en vam crear 4; aquest any ja en portem 5, és una bona notícia. Avui en

dia el que més creix és l’autoocupació, se’ns moren empreses però ens entren autònoms, això sí, emprenedors per necessitat. Avui en dia la dificultat de finançament extern és la principal barrera. El 1989 no era fàcil aconseguir-ne, però avui és pràcticament impossible. Per altra banda, per iniciar una empresa els nivells de requeriments previs a la constitució ara són molts més que abans: LOPD, Prevenció de riscos... Però, per contra, el que no ha canviat és la il·lusió amb què vénen els emprenedors. És la part més positiva de tot plegat, tenen il·lusió de muntar el seu propi negoci i alhora, siguem realistes, potser una petita dosi d’inconsciència. I el futur... Volem seguir donant serveis de més valor afegit. Més consells que gestió, ser més assessoria que gestoria, acompanyar l’empresari en les seves decisions, acompanyar-lo en la solitud d’aquestes decisions. Ara mateix es crea autoocupació per necessitat, tornem enrere. En els anys de bonança era més fàcil treballar per altre i avui és més difícil. Jo em vaig fer emprenedor per convenciment i avui ho fan per necessitat, però tota aquesta fornada d’empreses que es creen d’aquí a cinc anys seran regeneradores del teixit empresarial destruït. Per això cal que l’administració cuidi molt els emprenedors, que les subvencions que s’atorguen arribin en el moment d’obrir l’empresa i no al cap d’un any i mig. Hem d’ajudar i motivar la creació d’empreses i que l’emprenedor vegi en l’administració


Gestingral

C. Sant Sebastià, 18 Vilanova i la Geltr ú Tel. 93 814 16 87 www.gestingral .com

Les instal·lacions de Gestingral estan al bell mig de Vilanova i la Geltrú i ocupen les tres plantes de l’edifici que veiem a la fotografia de l’esquerra. A sota, la recepció.

un aliat imprescidible. I no es tracta tant de donar diners sinó de no posar tants obstacles. Acompanyar a emprendre Quan ens ve un emprenedor que té per davant la tasca de constitució d’una empresa nosaltres hi tenim una sensibilitat especial, bé sigui perquè fa molts anys ho vaig fer jo mateix i sé com de difícil és. En el procés emprenedor el podem ajudar en tots els tràmits, a triar la millor forma jurídica, quin és el millor mètode, què ha de tenir en compte, quines són les dificultats administratives... L’emprenedor normalment té una idea més o menys clara del negoci però no té ni idea de ser empresari i les obligacions que comporta ser-ho: laborals, fiscals, mercantils... I això és una mancança com a país, no hi ha cultura empresarial i això moltes vegades fa que hi hagi mortaldat d’empreses abans dels tres anys. Aquest forat l’omplim nosaltres amb l’assessorament. El nivell d’exigència de compliment fiscal i de tot tipus de normatives és més gran a Catalunya que a altres llocs, i això desanima l’emprenedor perquè passa molt de temps des que pren la decisió fins que pot obrir el seu negoci.

Una vegada constituïda l’empresa des de Gestingral podem seguir treballant colze a colze amb l’empresari o l’empresària. Seguim el seu camí agafats de la mà. I si, pel que sigui, el projecte no tira endavant, no passa res! La millor experiència ens l’emportem a nivell personal, hem d’aprendre que no sempre tot funciona. En aquest país hem de canviar aquest xip que tenim contra el fracàs. Jo mateix, a nivell personal, he engegat altres projectes empresarials independents que després no han funcionat, però dels errors se’n aprèn. Promovem l’emprenedoria per a provocar el canvi de cicle L’Administració ha fet molt en els últims anys pel que fa a facilitar el compliment de tots els elements a nivell informàtic i telemàtic però encara queda molt per fer. El que està clar és que cal una profunda renovació del sistema administratiu. L’empresari hauria de ser vist per l’administració com un col·laborador i no com un enemic. Som recaptadors, hem de fer embargaments, cotitzacions i tantes altres coses sense rebre res a canvi; al contrari, no se’ns reconeix.

En aquests moments, una altra reforma molt important que cal fer és sobre la legislació laboral i tributària. Per exemple, jo defenso sempre aferrissadament- que els beneficis de les empreses que són reinvertits en el negoci no haurien de tributar. D’això en parlen tots els polítics en campanya però mai ho han aplicat quan són al govern. Com tampoc és lògic que els empresaris i els autònoms financiïn l’administració pública, hem d’avançar l’IVA de les factures que encara estan pendents de cobrar i a sobre la majoria dels clients morosos són la mateixa administració, en qualsevol nivell. Hem de fer complir la llei de Morositat que es va aprovar. Per altra banda, la reforma laboral. Crec que una bona empenta a la creació d’ocupació seria crear un contracte anticrisi bonificat a la Seguretat Social en un 25% pels contractes temporals i un 75% en els indefinits. A més, hem de simplificar la metodologia de contractació i d’acomiadament, els nous contractes (per no afectar els fets fins ara) haurien de tenir només 12 dies d’indemnització.

25


La iniciativa

Empreses amb innovació d’origen Al mateix recinte urbà de la Fira de Novembre, a la carpa-auditori instal·lada a la rambla de la Pau, a Vilanova i la Geltrú, va tenir lloc un cicle de presentacions per part d’empreses de l’entorn local i comarcal que tenen en comú el fet d’aplicar el valor afegit de la innovació. El context firal es va obrir enguany a la participació d’empreses innovadores i del sector industrial que també hi van trobar un aparador idoni per a la difusió de les seves realitats i els seus projectes. Es tracta d’activitats empresarials que ben bé podrien emmarcarse en l’àmbit de la tecnologia i la creativitat, però sobretot es tracta d’empreses que aporten valor i un extraordinari segell d’innovació d’origen.

26

Ako Electròmecànica Regulació i control de temperatura www.ako.com · 93 814 27 00 · Sant Pere de Ribes

Durmi Graduació, protecció solar i seguretat www.durmi.com · 93 893 27 54 · Sant Pere de Ribes

Divendres 11 de novembre, a partir de les 17h, i per espai de 30 minuts cadascuna, van exposar les empreses: Anxanet, Ako Electromecànica, Durmi, Garraf Maquinària, Prysmian, Redman i Kuka Robots. Dissabte 12 de novembre, a partir de les 10h30, també per espai de 30 minuts, l’una darrere de l’altra, es van presentar Permeatia, Vilanova Gran Marina, Service2Media, Monocrom, Jaton Ribes i Hidromecànica Bastan. «Empreses amb innovació d’origen» és una idea de l’ADEG, alhora productora i organitzadora de les dues sessions, al costat de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú i amb la col·laboració de la Cambra de Comerç de Barcelona al Garraf.

Anxanet Operador de telecomunicacions a mida www.anxanet.com · 902 585 465 · Vilanova i la Geltrú

Garraf Maquinària Màquines per a la projecció d’escuma de poliuretà www.gamapur.com · 93 811 40 00 · Sitges

Prysmian Indústria de cables i sistemes d’alta tecnologia www.prysmian.es · 93 811 60 00 · Vilanova i la Geltrú


Redman Serveis i assessorament TIC www.redman.es · 93 810 03 30 · Vilanova i la Geltrú

Kuka Robots industrials i solucions per a automatització de fàbriques www.kuka-robotics.com · 93 814 23 53 · Vilanova i la Geltrú

Permeatia Enginyeria de l’aigua, tractaments i depuració www.permeatia.es · 93 893 26 31 · Vilanova i la Geltrú

Vilanova Grand Marina Marina per a súper-iots i mega-iots www.vilanovagrandmarina.com · 93 810 56 11 · Vva i la G.

27

Service2media Aplicacions per a smartphones www.service2media.com · 627 91 33 69 · Vilanova i la Geltrú

Monocrom Disseny, fabricació i venda de productes làser www.monocrom.com · 93 814 94 50 · Vilanova i la Geltrú

Jaton Ribes Disseny i confecció en arquitectura tèxtil www.jatonribes.com · 93 814 14 61 · Sant Pere de Ribes

Hidromecànica J. Bastán Fabricació i manteniment industrial www.bastan.es · 93 893 02 05 · Sant Pere de Ribes

www.pastisserialagranja.com


Gent emprenedora

Judith Antolín «El que manca és cultura emprenedora, que la gent s’atreveixi a emprendre» A més, el Gran Penedès té poblacions molt diferents, més grans, d’altres més petites, i totes tenen el seu encant per poder-se fer un lloc en l’àmbit del turisme, per exemple.

30

Judith Antolín és dissenyadora gràfica i va fundar la seva pròpia empresa quan només tenia 26 anys. Després d’acumular una llarga experiència en diferents agències i estudis del sector va veure l’oportunitat de constituir-se pel seu compte i poder treballar els projectes íntegrament, des de l’inici fins al final, que és el que realment li agrada fer. · Què té el Gran Penedès que no tinguin altres territoris? Ens permet tenir costa i tenir interior a l’abast amb només 20 minuts de trajecte, i això també implica poder accedir a dues potències econòmiques ben diferents com són el turisme i el sector vitivinícola. A més, estem entremig de Barcelona i Tarragona i li hauríem de treure tot el suc. Les empreses ens hem d’aprofitar de la nostra ubicació privilegiada que tenim.

· Quines són les principals amenaces d’aquestes comarques? Crec que ens falten empreses industrials. Tenim molts polígons nous pero estan buits. Tenim molta empresa petita i de serveis però també ens falta empresa de producció que ofereixi llocs de treball. També és molt important a la nostra zona el sector pesquer que crec que està poc valorat i empobrit. · Si pogués canviar-ho tot, per on començaria? M’agradaria que, ja que tenim una molt bona situació de centralitat, es pogués potenciar més per treballar amb l’exterior i amb les capitals de Catalunya i no tant a l’àmbit local.

podem oferir. L’ús d’Internet també ens ha ajudat a donar-nos a conèixer. Les empreses avui saben que han de treballar la seva imatge, el problema és si valoren prou el fet de contractar un professional perquè els la cuidi. A vegades des de les mateixes empreses es fa i no es va a buscar un professional extern. Encara no es valora prou que ho faci un dissenyador i els resultats no són mai els mateixos. · Com comença la seva aventura empresarial? Tots tenim una mica la sensació que “no som empresaris”. És una paraula molt gruixuda i jo estic jo sola com a freelance. Sí que és una forma de ser empresària, però la més modesta i petita.

· Com valora des de dins l’evolució del seu sector: el disseny gràfic? Als anys 80 es comencen a conèixer més els estudis de disseny, sobretot per les Olimpiades i Mariscal, però en els 2000 ha entrat amb força tota la comunicació per Internet.

Vaig acabar d’estudiar Disseny gràfic i vaig començar a treballar en diferents estudis des del 2000. Vaig tenir la sort de poder treballar en les diferents disciplines que toca el disseny en diferents empreses, fins i tot vaig estar a un estudi de Barcelona però allà em vaig adonar que hi havia un sostre com a assalariada, que no podria progressar més pel tipus d’estructura que tenen els estudis.

Per una banda, l’evolució ha estat positiva ja que ha fet que la gent conegui aquesta disciplina. Hi havia una desconeixença i ara tenen una idea més pràctica del què és. Les petites empreses, fa uns anys, ni es plantejaven contractar serveis de disseny. Avui en dia es coneix més la nostra feina i què els

Després de fer el postgrau de Direcció d’Art, el 2008 vaig començar el meu propi projecte perquè vaig creure que era la manera amb què podia fer tot el procés de disseny, tenir el contacte amb el client i fer els projectes en la seva totalitat i en totes les disciplines que necessiten.


Judith Antolín Studio

Em vaig atrevir perquè vaig pensar “o ara o mai”. En aquell moment no tenia ni hipoteca ni obligacions familiars, només depenia de mi mateixa i sabia que potser més endavant no podria fer-ho. · Què ha sigut el més difícil? Per mi, fer-te una cartera de clients. Començar de zero és el més difícil i el que fa més por. Vaig començar a Vilanova i encara no em coneixia ningú, havia estat en estudis però no era visible. Pels temes administratius no em feia tanta por. Jo tenia molt de coneixement de la meva professió però em mancava el tema comercial. · Creus que hi ha suficient suport a l’emprenedor? Hi ha molts llocs on anar a preguntar i t’assessoren, però una vegada ja vols donar el pas. El que manca és cultura emprenedora, el fet que la gent s’atreveixi a emprendre, però les persones de la societat d’avui prefereixen l’estabilitat d’estar assalariades. · I el seu entorn, com ho va viure? A la meva família no hi ha empresaris, per a ells era una aventura i un risc innecessari perquè jo tenia feina. No ho entenien, no entrava en els seus esquemes. Per part dels amics, amb molta sorpresa, però positivament, amb una mica d’admiració, potser. · Com valora aquests quatre anys d’empresària? Estic molt contenta pequè he aconseguit fer-me un lloc. Certament, ha anat millor del que m’esperava. Això sí, amb petits passets però sempre cap endavant i cap a millor. · Quin és el secret per consolidar i fer créixer una empresa? Has de començar amb moltes idees i energia però es necessita constància i veure la part positiva del que s’aconsegueix. · I la fórmula per emprendre? Energia, positivisme i constància. Una fra-

se que em va marcar molt d’un llibre que vaig llegir és “Si et tires, no entris a provar, entra apostant-ho tot”. Evidentment, has de tenir els coneixements de la professió i també anar fent contactes ja no només per aconseguir clients sinó també perquè et puguin aportar experiències, assessorament, coneixement... · Qui són els clients de Judith Antolín Studio? Doncs són bastant variats, per sort. Tant en dimensió d’empresa, altres autònoms, pimes o grans empreses com en sectors diferents. La meva col·laboració amb cadascun d’ells és diferent. L’àmbit d’actuació habitualment és Garraf, Penedès i Barcelona. · En tots aquests anys ha fet més amics que clients o més clients que amics? Depèn del grau d’amistat que entenguem. He conegut molta gent amb qui tinc bon tracte sense ser clients i amb la majoria de clients tinc una relació molt bona, de confiança. La meva feina requereix molta implicació amb cada client per poder extreure’n el millor i explicar-ho utilitzant el disseny i per això també he fet molt bones relacions. · Si tornés a començar què és el que no faria? Res. No m’hagués atrevit mai a emprendre si no hagués passat abans per altres empreses. Ha sigut tot molt natural. · Com porta la conciliació de la vida laboral i la vida familiar i social? El fet és que treballar pel teu compte implica dedicar-hi moltes hores i més quan la feina que fas és una vocació no et molesta, al contrari, i per tant no n’ets prou conscient. Intento fer una jornada molt concreta, s’ha de ser conscient que quan dius plego, he plegat. Hem de poder separar molt bé la vida professional de la social o familiar.

C. Antoni Mestre s Jané, 33 Vilafranca del Penedès T. 651 509 www.judithanto338 lin.com

El test de la gent emprenedora

1. El seu vehicle preferit... Si puc, a peu. Sinó, amb un cotxe petit i de baix consum. 2. Les seves vacances a... No a un lloc concret, per descobrir 3. La seva ciutat preferida Londres 4. Un llibre que l’hagi marcat especialment... “El món sense rodes” d’Albert Casals 5. Una cançó que la faci vibrar especialment... “Dreams”, The Cranberries 6. Quantes trucades rep diàriament al seu mòbil? No gaires, entre 5 i 10. 7. I quants correus electrònics? Vint o vint-i-cinc. 8. Qui més contamina més ha de pagar? Crec que sí. 9. Per què paguem tants peatges? El perquè no ho sé, però em fa pensar que es considera un luxe disposar de carreteres bones. 10. Una setmana laboral de 35 hores és possible? M’agradaria pensar que sí. Com a autònoma, no, però podríem condensar la jornada sense fer tantes pauses. 11. Si tornés a la infància què li agradaria ser quan fos gran? Quan era petita m’imaginava venent fruita. 12. Es pot ser empresària i romàntica? Sí 13. I empresària i política? Crec que sí però una de les dues coses s’ha de sacrificar 14. I per què no hi ha empresaris que vulguin ser alcaldes? Sí que n’hi ha.

31


Locus mundi Jo&Vi

La Colònia Güell ben val una visita finca Can Soler de la Torre, situada al terme municipal de Santa Coloma de Cervelló. Allà va traslladar la indústria tèxtil que tenia a Sants. L’interès d’allunyar-se dels conflictes socials existents a la ciutat va fer que la nova indústria equipada amb la més moderna tecnologia de l’època es plantegés en el marc d’una colònia industrial, amb les cases dels obrers al costat de la fàbrica integrades en la mateixa propietat, constituint un nucli urbà amb personalitat pròpia i amb la seva vida social i econòmica tutelada per l’empresa. Fins i tot van arribar a tenir la seva moneda pròpia que només servia per dins la Colònia.

32

Ja feia temps que hi tenia ganes d’anar a visitar la Colònia Güell. Està relativament a prop, a Santa Coloma de Cervelló, de fàcil accés des de les nostres comarques. Molta gent em comentava la seva actualitat i recuperació després d’alguns anys quasi a la deriva, vaja, des que va deixar de funcionar. De mica en mica s’ha anat arranjant tota la Colònia i segueixen fent-ho tot i els temps actuals. Gaudí està de moda a tot el món, s’ha recuperat l’esperit de Gaudí i sobretot amb la Cripta que potser és la millor obra que va fer, i en va fer moltes i úniques. Segueixo opinant pels meus endins que encara no se li ha fet la justícia que comporta tota la seva obra i que es mereix un reconeixement més gran si cap Picasso, Dalí i Miró van ser importants i també Gaudí. Fem una mica d’història per entrar en matèria. La Colònia Güell va començar a formar-se el 1890 a iniciativa de l’empresari Eusebi Güell, fill d’”Americano”, a la seva

A diferència de la gran majoria de colònies industrials de Catalunya, Eusebi Güell va procurar millores socials per als treballadors i va aplicar la seva condició de mecenes de la cultura. Així doncs, va dotar la Colònia Güell d’equipaments culturals i religiosos i va incorporar el corrent modernista a les noves construccions, deixant una varietat de cornises i detalls en les façanes força interessants. Les colònies industrials estaven concebudes com una organització socioeconòmica que tenia com a finalitat primera la producció industrial. La fàbrica ocupava la major part del temps dels homes i dones de la colònia i també dels seus fills, per a ells i elles era la garantia de tenir un salari regular en uns temps de precarietat econòmica. A l’inici de la confrontació, el 1936, la fàbrica va ser col·lectivitzada i gestionada pels seus treballadors. El 1939, va ser restituïda a la família Güell, que el 1945 la va vendre a la família Bertrand i Serra. Durant els anys següents la colònia continuà la producció.

La Colònia Güell es va mantenir al marge del creixement urbanístic descontrolat dels anys 60 i 70 al conservar-se com una propietat quasi compacta. En el marc de la crisi del sector tèxtil, el 1973 la fàbrica va cessar la seva activitat, produint un gran impacte social a la Colònia. Durant els anys següents la propietat es va anar venent la fàbrica en fraccions a empreses diverses, les cases als seus habitants i els equipaments i terrenys de l’entorn a institucions públiques. El 1990 el conjunt de la Colònia Güell va ser declarat Bé d’interès culturalConjunt Històric i es va establir la protecció dels edificis més rellevants, així com de les característiques generals d’edificació. En els anys del canvi de segle, del XX al XXI, va començar la rehabilitació dels edificis de la fàbrica, l’església, l’antiga cooperativa de consum i la plaça Joan Güell i encara queden edificis per reformar.

A dalt a l’esquerra veiem la casa del mestre. Just sobre aquestes línies, el pou d’aigua, i sota, l’estàtua en honor del Baró de Güell.


La imatge de l’esquerra correspon a diversos detalls de la cripta. Al costat veiem una de les cases. A sobre, una finestra de l’exterior de la cripta.

Dades d’interès i Més informació www.gaudicoloniaguell.org Horaris d’hivern: laborables, de 10 a 17h. Dissabtes, diumenges i festius, de 10 a 15h.

De l’aparcament gran i gratuït que hi a la entrada del poble de la Colònia i tot davallant s’arriba al Centre d’Interpretació de la Colònia Güell que era l’antiga Cooperativa de Consum i davant per davant dels Cellers també antics. Es fa un petit recorregut per a prendre possessió mental i fer-te la idea d’on et trobes i què va significar tot el que veus, un vídeo interactiu et posa al seu lloc, a la seva vida diària de llavors, la gràcia i la por juntes, gràcia per poder viure allí i por perquè no et fessin fora ja que estaves en un poble dins un altre poble, amb totes les seves virtuts i mancances i en una època on van començar les revolucions industrials i d’altres. Hi havia l’escola, la casa del mestre al costat i que no hi faltés de res. La casa del metge, la Cooperativa per anar a buscar el més necessari del dia a dia i pagar-ho de setmana en setmana, la casa del secretari, de l’administrador, l’ateneu per a reunions d’esbarjo i d’oci... que consti que les menys hores possibles ja que no hi havia temps per a tot. I al seu costat el teatre per expressar les virtuts artístiques de cadascun que hi anava, sempre a fora d’hores de la feina de la fàbrica de filats i tèxtil, que era la principal causa que s’hagués fet la colònia allí, tot defu-

gint de l’antiga fàbrica establerta a Sants. Com no, cada família tenia la seva caseta i el seu jardinet o hortet, n’hi havia per a tots els gustos i totes les cases diferents una de l’altra i una sempre al costat de l’altra entre carrers que eren espaiosos perquè la gent no se sentís més angoixada del compte. Tot el comentat ho van realitzar dos arquitectes deixebles o coetanis de Gaudí: Francesc Berenguer i Mestres i Joan Rubió i Bellver, per encàrrec del Baró de Güell, el senyor Eusebi Güell, i perquè Gaudí tenia altra feina en aquells moments i va recomanar als dos esmentats. Després de tot això, quedava el més important en un poble tradicional, l’església, que va ser encarregada a Antoni Gaudí amb la total llibertat que fes el que volgués que el Baró pagaria. Gaudí va trigar 10 anys en preparar la maqueta polifunicular ideada per ell mateix per a visualitzar en tres dimensions l’estructura de l’església i es pot contemplar una rèplica en l’exposició permanent que està al centre d’acollida. Va fer els experiments arquitectònics que mai s’havien realitzar abans, va muntar la maqueta de l’església cap per avall amb fils i saquets de sorra o perdigons per trobar un equilibri contrapesat i per mostrar la seva obra d’art mancaven uns miralls posats a terra perquè reflexessin

la majestuositat d’aquells 10 anys d’estudi. Seria com la maqueta de la Sagrada Família pel que fa als invents gaudinians. Es va començar a construir i el 1916 es va acabar quan els fills del Baró que ja manaven van tallar l’aixeta dels diners, em guardo per a mi el que devien pensar que els va fer obrar d’aquella manera. La Cripta restaurada, que és l’únic que es pot veure construït de l’ampli i ambiciós projecte preparat per Gaudí, és un dels monuments més admirats i més estudiats d’ell perquè sembla ser que allà es troba la solució dels nombrosos desafiaments arquitectònics que posteriorment es van utilitzar per construir la Sagrada Família. També les ceràmiques, moltes restes cremades de bòviles, els trencadissos, els vitralls, els bancs de ferro forjat i fusta aprofitada d’unes capses que es rebien sovint amb carregament per la Colònia, dissenyat tot per Gaudí. Una peça mestra pels amants de l’art modernista. La Cripta va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 15 de juliol del 2005. I ara que els hi he posat una mica la mel als llavis, ho tenen fàcil, facin una escapada que s’ho val.

33


Economia

Informe ADEG de Conjuntura 3r trimestre de 2011

Al Gran Penedès no es crea ocupació i s’encomana un major pessimisme La consultora Actíva Prospect acaba de presentar l’Informe ADEG de Conjuntura Econòmica per a les comarques del Penedès i el Garraf, corresponent al 3r trimestre de 2011. Les tres comarques granpenedesenques continuen amb indicadors que no conviden a l’optimisme; entre elles, però, hi ha diferents comportaments que s’analitzen en l’estudi i que, amb poques excepcions, ens aboquen a un panorama de major preocupació. 34

A Catalunya, l’economia obté un creixement intertrimestral del 0,1% i la taxa interanual del tercer trimestre se situa en un 0,6%. La intertrimestral va ser del 0% el primer i del 0,2% el segon, amb el que es desprèn que, després del creixement pràcticament nul (0,1%) registrat per l’economia catalana el 2010, el procés de recuperació no acaba d’afermar-se. Segons CatalunyaCaixa les previsions de creixement de l’economia catalana pel 2011 són d’entre el 0,6% i el 07% del PIB. Molt per sota de la previsió del juliol de l’1,1%, i que responia a les bones dades registrades en les exportacions i el turisme durant el primer semestre. La crisi de desconfiança amb el deute públic esclatada a l’estiu n’és la principal causa, ja que la demanda interna experimenta un retrocés agreujat pels efectes de la consolidació fiscal de les administracions públiques catalanes. També hi incideix la desacceleració que pateix l’economia comunitària, destinació

principal de les exportacions catalanes, que dibuixa un escenari en què es podria frenar la continuïtat del motor exterior els propers mesos. Amb tot, el sector industrial creix un 1,1% interanual el tercer trimestre. El 2010 el sector va assolir els millors resultats dels darrers nou anys i el 2011 la indústria continua avançant però de manera més pausada. Al seu torn, la construcció continua baixant, arran de la caiguda de l’habitatge i l’obra civil (-4,7%). Són menors a les d’anys anteriors, ja que s’ha produït l’ajust principal de l’activitat en el subsector de l’habitatge, però ara la disminució es concentra en l’obra civil, atès la contundència de l’ajust pressupostari que afecta principalment a la inversió pública. Pel que fa al terciari, la contracció dels serveis públics està provocant una desacceleració del sector (1,1%) per la debilitat de la demanda interna (front el 1,7% del segon i 1,8% el tercer). Tot i així, s’estan obtenint millors resultats durant el 2011 gràcies a l’evolució positiva del sector turístic, que mostra una bona dinàmica gràcies al creixement de l’afluència de turisme estranger i per l’augment de la despesa diària. Els turistes estrangers han fet 47.719,5 milers de pernoctacions a Catalunya al tercer trimestre del 2011, un 7,4% més que un any enrere. Per marques, les que enregistren un increment més destacat de les pernoctacions són les de Costa Daurada (10,1%) i la de Barcelona (8,8%). No obstant això, el bon comportament del turisme no compensa el conjunt de reduccions en sectors com el serveis financers, l’Administració pública i les activitats sanitàries. Així, el conjunt d’indicadors laborals tornen a mostrar una evolució negativa: retrocés en el nombre d’afiliats a la Seguretat Social. L’EPA ho corrobora. La població ocupada a Catalunya ha estat de 3.076,6 milers

de persones al tercer trimestre del 2011, dada que mostra una variació interanual negativa del 3,1%. Les dades d’atur registrat també han empitjorat, ha tornat a repuntar. Segons l’EPA, la població desocupada a Catalunya ha estat de 742 milers de persones, xifra que es tradueix en un increment interanual del 10,8% i en una taxa d’atur del 19,4%, que en el cas dels joves de 16 a 24 anys assoleix el 43,1%. De cara al proper trimestre, l’enquesta de clima empresarial de Catalunya, presenta unes expectatives més negatives per a tots els sectors, dels quals els menys negatius són pels serveis a les empreses (-7,1 punts) i el sector industrial (-8 punts). S’intensifica el procés de destrucció de llocs de treball a Catalunya per tercer trimestre consecutiu. Fet que reforça cada cop més la probable recaiguda en la recessió de l’economia catalana. A més, en aquest darrer trimestre la taxa interanual negativa s’ha enfilat fins un -2,6%, molt per sobre dels -1,3% i -1,5% del primer i segon trimestre. Així, un cop eliminat l’efecte estacional de la Setmana Santa, que dificultava l’anàlisi de l’evolució de l’economia catalana els dos primers trimestres, es va confirmant el punt d’inflexió en la recuperació de l’economia detectat a finals de 2010. Aquest comportament negatiu de l’ocupació és generalitzat i es trasllada al conjunt de comarques catalanes. Així, només dos comarques aconsegueixen crear ocupació, de les set que en varen crear el trimestre passat. Aquestes són el Ripollès (3,6%) i el Maresme (0,4%). Així, l’Alt Penedès, que en els tres darrers trimestres havia enregistrat creació neta d’ocupació, aquest trimestre s’endinsa altre cop en taxes negatives (-0,9%).Amb tot, és la quarta comarca catalana amb un millor comportament.


el ... b de. Am ort p su

Podeu consultar el document íntegre a www.adeg.cat/cat/indicadors_adeg.php

El Garraf, al seu torn, tot i que segueix destruint ocupació en termes interanuals (-1,5%), continua millorant dins el context comarcal i passa de l’11a posició a la 8a. Cal recordar que a finals de 2010 el Garraf era de les comarques catalanes amb majors ritmes de destrucció d’ocupació. El Baix Penedès segueix millorant posicions (passa de la 33a a la 27a) però manté encara un dels ritmes de destrucció de llocs de treball més elevats de Catalunya (-3,4%). El sector en el què hi ha més comarques creant ocupació és el terciari. En total són 13 comarques amb registres positius. Tanmateix, s’observa un deteriorament molt important respecte a la situació tres mesos abans, on el total de comarques catalanes en positiu era de 27 (14 més). Això és degut, sobretot, al mal comportament de sectors com l’Administració pública (de crear ocupació 34 comarques passen a 14), la Sanitat i serveis socials (de 24 a 17, 7 menys), les Altres activitats socials (de 18 a 11) i el Comerç (de 20 a 16). En canvi, Transports i comunicacions millora la situació (15 en positiu, 5 més) i l’Hoteleria (21, una més). La Indústria perd una comarca (se situa

en 11 en positiu) i la Construcció perd l’única que tenia. Després que el darrer trimestre els centres de cotització enregistressin un empitjorament a Catalunya i a l’Alt Penedès, durant el tercer es recupera la tendència de desacceleració dels ritmes de destrucció a les tres comarques i també al conjunt del Principat. El treball autònom crea ocupació per segon trimestre consecutiu al Garraf, mentre a l’Alt Penedès s’intensifica la destrucció i a la resta del Penedès-Garraf i Catalunya es modera. El terciari perd ocupació per primer cop en un any al conjunt de Catalunya. Els tímids avenços en l’ocupació que mostrava el sector des de principis d’any s’han convertit finalment en un retrocés interanual de l’1,2%. Aquesta mateixa dinàmica s’observa al conjunt del PenedèsGarraf. Amb tot, a l’Alt Penedès encara hi ha una lleugera creació d’ocupació (0,4%), que s’encadena des de principis de 2010, mentre que al Baix Penedès i al Garraf es destrueix ocupació, un 0,8% i 0,3% respectivament. Després d’un període llarg de millores en les expectatives d’evolució del sector, la Indústria enregistra un retrocés en l’ocupació al conjunt

del Principat (-2,8%) i també a l’Alt Penedès (-1,4%). De fet, en aquesta comarca havia experimentat un creixement el darrer semestre. En canvi, al Garraf la Indústria enregistra un creixement molt intens amb un increment de l’ocupació del 5,5% interanual. Al Baix Penedès, la dinàmica és de desacceleració dels ritmes de destrucció d’ocupació (-2,2%). La Construcció, al seu torn, intensifica la destrucció d’ocupació per tercer trimestre consecutiu i de forma generalitzada. Aquesta situació ve a confirmar la dinàmica negativa observada a principis d’any, després d’un període llarg de moderació en la destrucció d’ocupació. Al conjunt de Catalunya l’ocupació cau un 14,4% en termes interanuals. La dinàmica és més negativa en les comarques costaneres on l’ocupació cau un 19,3% al Baix Penedès i un 17,3% al Garraf. En canvi, a l’Alt Penedès la taxa interanual és del 7,1%. Estudi realitzat per

35

Síntesi d’indicadors principals

Garraf

Alt Penedès

Baix Penedès

Gran Penedès

3r trim. 11

3r trim. 11

3r trim. 11

3r trim. 11

32.888 3.835 12.266 37,3 15,7 9.831

39.357 3.370 8.016 20,4 14,5 10.706

22.042 2.551 10.182 46,2 n.d 6.188

94.287 9.756 30.465 32,3 n.d 26.725

-1,5

-0,9

-3,4

-1,7

De nivell o volum Llocs de treball Centres de treball Atur registrat Taxa excedent laboral (%) Taxa atur estimada (%) Contractacions Dinàmica (variacions interanuals) Llocs de treball (%) Sectors que més creixen (%)

5,5 4,1 2,3

· Educació · Transport i com. · Comerç

12,3 5,1 3,2

-17,3 · Construcció · Administrac. i SS -6,4 -3,5 · Educació -1,9 6,8 -3,6

· Mediació financ. · Construcció · Agricultura

-12,3 -7,1 -5,3 -0.9 6,0 -1,7

· Indústria · Mediació financ. · Hoteleria

· Educació · Altres ac. socials · Immob. i serveis

5,6 2,0 2,0

· Educació · Transport i com. · Immob. i serveis

4,1 2,9 1,8

Sectors amb major pèrdua (%)

Centres de treball Atur registrat Contractació

Anselm Clavé, 13 Tel. 93 890 20 01 - Fax 93 890 46 50 08734 St. Miquel d’Olèrdola Barcelona

· Construcció -19,3 · Mediació financ. -7.0 · Sanitat i Serv. s. -6,4 -1,8 7,1 -2,9

· Construcció -14,7 · Mediació finan. -10,9 · Agricultura -4,4 -1,5 6,7 -2,7


El cara a cara

Querido gastrónomo... Dichosa crisis... No sé donde iremos a parar. Ayer por la mañana me dirigí a ejercer mi derecho de voto y busqué entre las papeletas electorales por si había alguna de la Virgen de Lourdes o de la Moreneta, o de la Blanca Paloma, me daba igual, lo que yo buscaba era alguien capaz de hacer un milagro y que pudiera sacarnos de este pozo en el que los “mercados” y los políticos nos han echado. (Ya me contará Vd. que tiene más entendederas que un servidor, que es esto de los mercados). Alguien más madrugador que yo debió arrasar con todas estas papeletas, pues cuando fui, ya no quedaban más que las de los políticos. Qué pena! Ya sé que en tiempos difíciles hay que apretarse el cinturón, pero no cree Vd. que lo que están haciendo algunos restaurantes de bajar a niveles de menú por debajo de los 20 €

por persona, cuando antes de la crisis, el precio medio de estos establecimientos se situaba alrededor de los 60 €, puede ser un error del que será difícil salir en momentos de una mayor alegría económica? Sobretodo tratándose de restaurantes de prestigio, en los que se valoraba la calidad de los productos y la calidad del servicio y en los que ambas cosas eran solicitadas por la clientela que tenían. Estoy de acuerdo en que en momentos de crisis hay que revisar escandallos de materia prima y de gastos generales, pero de ahí a apostar por precios casi de “derribo” hay un abismo. ¿No lo cree Vd? La verdad es que desde que me jubilaron, estoy un poquito al margen y no me llega suficiente información, pero aunque con productos de muy buena calidad, aunque de una categoría comercial más baja se puedan lograr buenos menús, creo que el prestigio es otra cosa, que se debe defender y mantener a ultranza, y por otro lado.

es tan fácil de perder.... Espero su como siempre iluminada respuesta, pues me parece que de no poner remedio, ponemos en juego el prestigio culinario de este pequeño pero maravilloso país que tantos esfuerzos ha costado a los buenos profesionales. Siento en el alma este tono de desaliento que pueda transmitir mi misiva, estoy preocupado, pero confío en su buen criterio para aclararme este dilema, aunque para ello deba mostrarme su más duro desacuerdo, lo aceptaré humildemente por ser Vós quien sois. Gracias por su paciencia. Quedo siempre a su entera disposición. El cocinero “jubilat”


Mi querido maeztro... Me tiene que mu preocupao con sus apresiasiones. És veritat que estem en un temps en que no eztà l’horno pa bollos ni pa hexar coete. Però li he de dir que “després de la tempesta torna la calma”, encara que no serà mai més com ha estat fins ara, segons el meu entendre i tant de bo que l’erri, o zea que m’equivoque. La reflexió que es fa vostè sobre els preus dels menús dels establiments, personalment me l’he feta moltes vegades. Uzté zabe que hai muxas bocas pa’limentar i que del orguyo no ze vive. Ja sap aquella dita, que no sé si és veritat o no, que la va pronunciar l’Almirall Méndez Núñez i que era com un suïcidi “Más vale honra sin barcos que barcos sin honra”. Doncs el mateix es podria aplicar a molts restaurants que no han volgut baixar el seu nivell i els seus preus i finalment han hagut de sucumbir davant la imperiosa necessitat de sobreviure car tampoc tots els clients que tenien i que podien pagar ara es troben en posicions no gaire favorables per a poder anar a aquests tipus

de restaurants tan sovint com ho feien en altres temps. També és cert que encara en queden alguns, molt pocs, cazi espèsies únicas, unas raras avis i a quien Dios ze la de, que San Pedro se la bendiga. Amb molta cura i molt control encara funcionen com poden, però funcionen quasi com abans de la crisi. Tampoco creo, maeztro, que se suprima la calidad, en too caso seran productos distintos. Es poden fer molts tipus de menús amb productes de primeríssima qualitat i amb un savoir faire ben típic dels nostres xefs actuals, amb imaginació, creativitat, professionalitat, producte, encara que sigui del globalitzat i el peix encara que sigui de piscifactoria. A lo mejó ze tarda un poco má, pero y què, ze come mu bien i a buen presio. Mi querido maeztro, los tiempos estan difísile. Avui dia ens hem d’adaptar a les circumstàncies, no tenim cap més remei i a ezperar a tiempos mejores que no sabem quan arribaran. Nosaltres hem de seguir endavant per poder atendre els nostres clients el

millor possible, que també ho sabem fer i sens dubte que els nostres restaurants ho fan. Le veo asín como un poco preocupao, ma preocupao que jodío. Pensi que hem de fer el cor fort entre tots i no val ese baile de lágrimas que no para. Estem preparats i sortirem endavant! Ánimo, Maeztro, que entre toos lo vamos a zuperar. Un aprenent de filòsof de la gastronomia.

dal, Sant Obert per Na ’any i Reis Esteve, Cap d

Platja de Sant Gervasi, s/n - Vilanova i la Geltrú Telf: 93 815 79 70

37


38


Laboral

Jornada de debat La prevenció de riscos psicosocials en una conjuntura de crisi El passat 22 de novembre vam celebrar una jornada que va girar al voltant de la gestió dels riscos psicosocials i organitzatius en una conjuntura de crisi. En un entorn bucòlic, el Molí de Mar de Vilanova i la Geltrú, vam tenir l’oportunitat de poder intercanviar informació; es va obrir un espai per a la reflexió i es van exposar línies d’actuació per poder crear entorns de treball saludables. M’agradaria compartir amb vosaltres algunes de les conclusions, un pèl desordenades, a les quals vam arribar. • Estar exposat a unes condicions psicosocials i organitzatives inadequades incrementa el risc de poder patir estrès, desgast professional o incrementa la probabilitat dels actes de violència o assetjament.

• Unes condicions de treball favorables afavoreixen el desenvolupament individual, organitzatiu i social. Millorar les nostres organitzacions permet millorar la nostra societat. • No tot problema psicològic que es manifesti en un entorn laboral té el seu origen en ell. • Els factors associats a una conjuntura de crisi poden afectar la nostra percepció del risc en el treball. • El fet de no gestionar de forma adequada els riscs psicosocials pot derivar en infraccions de l’ordre civil, penal i/o administratiu, entre d’altres. • Gestionar de forma adequada els factors psicosocials es relaciona positivament amb el compromís, motivació, i estima dels treballadors i treballadores respecte a les seves empreses. • La gestió ètica de les persones disminueix la probabilitat de casos d’assetjament laboral.

• La conducta assertiva és incompatible amb la conducta d’assetjament. La formació en habilitats interpersonals és una mesura preventiva de primer ordre. • La gestió de la violència laboral és responsabilitat de tots els membres de l’organització, no tan sols de la persona que rep les agressions. • L’estrès en la seva justa mesura afavoreix els mecanismes d’adaptació al nostre entorn i afavoreix el desenvolupament de la persona. • La gestió dels riscs psicosocials, a banda de ser una obligació legal, l’hem d’entendre com un valor afegit i un senyal de respecte i generositat envers els nostres col·laboradors. • Encara ens queda molt camí per avançar, no deixem escapar l’oportunitat de començar ara mateix. Rafa Segovia · Segovia Consultors

La jornada va comptar amb la col·laboració de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú i el CETIVG i el patrocini de Cafès Novell i Pastisseria La Granja.

39


Conversia

Empreses de l’ADEG

Conversia Consultoria, auditoria i externalització del procés d’adaptació a les Lleis LOPD i LSSI-CE Conversia Consulting Group proporciona serveis de formació a les empreses mitjançant pràctics i operatius suports, perfectament adaptats a les necessitats de les empreses. Des de Conversia el guien i assessoren permanentment en el procés d’adaptació a la LOPD i els ofereix les eines i el suport necessari per fer-ho possible:

40

La solvència de la metodologia formativa de Conversia es basa en quatre punts clau, que aporten professionalitat, qualitat i valor afegit a les seves accions formatives: qualitat didàctica, formació a distància tutoritzada, seguiment i avaluació. La seguretat de les dades dels vostres clients és a les mans de tots i cadascun dels membres

de la vostra empresa que facin ús i tractament de dades. La conscienciació i formació en matèria de Protecció de Dades és imprescindible per garantir una correcta aplicació de les recomanacions i pautes d’actuació necessàries. A més, aquests cursos són 100% subvencionables. Les empreses que compten amb crèdit formatiu poden sol·licitar la bonificació d’aquestes accions formatives davant la Fundació Tripartita. Conversia a més assumeix el servei de tramitació dels cursos. La Llei indica que les empreses han d’auditar-se cada dos anys. Conversia, per tenir una major garantia d’adaptació, realitza aquesta tasca anualment i disposa d’un protocol de controls que permet detectar els possibles canvis a l’empresa que afectin a la protecció de dades, actualitzarlos al Document de Seguretat i definir les recomanacions d’actuació a implantar.

Av. Mas Pins, 15 0, 3a Pl. Ind. Polinge sa, Riudellots de la Selva T. 902 877 19 2 www.conversia .es

La seva política de servei integral inclou Assessorament Jurídic especialitzat en matèria de protecció de dades, assumint l’assistència jurídica de la vostra empresa davant d’inspeccions de l’Agència Espanyola de Protecció de Dades, així com per reclamacions o denúncies de terceres persones físiques o jurídiques, per un supòsit de vulneració de la LOPD. Conversia compta a més amb una Assegurança de Responsabilitat Civil que cobreix les possibles sancions que us pugui imposar l’Agència Espanyola de Protecció de Dades, ocasionades per deficiències en el servei prestat. Conversia ofereix una solució integral d’adequació a la LOPD, amb un servei adaptat a les necessitats de cada client, formació, controls de seguiment, auditoria anual, assessorament jurídic i assegurança de responsabilitat civil. Per tant, la màxima garantia d’una veritable adaptació.


Empreses de l’ADEG

Sínoca

Sínoca El primer i únic referent al territori realitzant espectacles de vídeo-mapping SÍNOCA és un estudi interdisciplinar de fotografia i visuals que van des del vídeo publicitari fins a la creació d’instal·lacions i espectacles interactius. Un projecte conduït per la fotògrafa i artista visual Sílvia Isach que, alimentant-se de les noves tecnologies en la cultura contemporània, ofereix una imatge i resultats tan innovadors com professionals. Cal destacar que, al corrent de les possibilitats d’expressió avantguardistes, Sínoca és el primer i únic referent a la comarca realitzant espectacles de vídeo-mapping i

aplicant aquesta tècnica en un ampli ventall de possibilitats com en arquitectura, instal·lacions, fotografia humana, etc. Per a molts la paraula mapping és desconeguda degut als seus pocs anys d’història. Es tracta d’una tècnica de projecció de vídeo que pot convertir gairebé qualsevol superfície en una pantalla de vídeo dinàmic tenint-ne en compte la seva morfologia. El mitjà del videojockey es porta més enllà animant volums que perden la seva estabilitat estàtica i el patrimoni arquitectònic esdevé un suport complementari i majestuós protagonista, adquirint un nou significat conceptual i estètic que el converteix en laboratori per l’hibridació d’experiències. Una de les intervencions de Sínoca més recents d’aquestes característiques de la que hem pogut gaudir va ser el passat 1

C. St. Francesc ,1 Vilafranca del Penedès Tel. 626 309 50 2 www.sinoca.cat

de setembre a la façana de la Basílica de Santa Maria durant el Ball de Foc de Festa Major. No era la primera vegada que la Sílvia realitzava un espectacle d’aquestes característiques, en el camp dels visuals en directe ha actuat a nivell nacional i internacional, passant per països com Itàlia, Suïssa i Bielorússia.

41


Converses a l’antara Imma Pulido

Aprendre a escollir Comprar una ampolla de vi, obrir-la i servir-la a taula és, mecànicament parlant, una seqüència d’una simplicitat extrema. És a dir que no cal ser Einstein per encadenar accions i moviments que ens conduiran a degustar un vi dins una copa. Però, ai las!, com dirien les àvies. L’assumpte té gat amagat perquè si realment fos tan fàcil no veuríem sovint els compradors amb cara d’espant mirant i remirant els lineals de vi de les grans superfícies o les prestatgeries de les botigues especialitzades. A mi també m’agrada aturar-me davant d’aquestes correlacions de vins i observar què fan la resta de compradors, especialment aquells que no tenen una opció de vi predeterminada.

42

Primer, un cop d’ull general; després, s’acosten a l’ampolla; l’agafen; la sospesen i la giren per llegir la contra etiqueta. Jo també ho he fet moltes vegades de forma inconscient però no serveix de gran cosa. Primer perquè és molt difícil que les etiquetes ens aportin massa informació més enllà de les varietats, l’anyada i la zona d’origen. Segon perquè sospesant-la poc podrem saber del vi, i més quan alguns cellers que han detectat aquesta inèrcia han fet ampolles més gruixudes perquè pesin més i donin sensació d’un vi de més qualitat a l’agafar-les. I tercer, perquè per molta estona que la mirem, continuarem sense saber si aquell és el vi que ens anirà bé o ens agradarà. I és que, enllaçant amb l’article que publicava en aquesta mateixa secció de la revista del passat mes de novembre, el consum de vi és un fet cultural que va més enllà del simple gest de comprar una ampolla i posar-la a taula. Cal que abans d’escollir tinguem clar què ens agrada i què pot agradar als nostres comensals, en cas que haguem de servir el vi en un àpat amb convidats. Està molt bé i està molt de moda pensar en maridatges però per molt que a un plat li vagi bé un vi negre amb molt de cos, si a nosaltres ens agraden els vins més aviat afruitats i joves, posem-li aquests darrers, sense dubtar-ho, perquè seran els que realment gaudirem. És cert que hi ha un seguit de pautes que ens poden ajudar, tot i que la gastronomia, l’enologia i les recomanacions de molts bons sumillers ens descobreixen cada dia noves possibilitats. Per tenir una guia bàsica cal tenir presents les següents claus i combinacions: • Els maridatges funcionen per contrast o per afinitat i per gust o color. Davant d’això les possibilitats són infinites perquè podem maridar per contrast de colors, per contrast de gustos, per afinitat de colors o per afinitat de gustos. O per tots plegats.

• Els que solen funcionar millor són els maridatges per contrast de gust. És a dir, que si tenim una carn forta greixosa estarà bé que li posem un vi amb cos i amb un taní força marcat (és a dir d’aquells vins que s’enganxen al paladar) perquè això ens eixugarà la sensació de greix. Més enllà de l’exemple clàssic de la carn i el vi negre, podem aventurar-nos també amb un cava de criança ja que el carbònic de les seves bombolles ens ajudarà a netejar aquesta sensació de greix. O fins i tot amb algun tipus de vi blanc de llarga criança, tot i que en aquest cas caldria estudiar bé les característiques del vi per encertar-la realment. • Per les pastes i els arrossos solen recomanar els vins blancs o rosats però els aconsello que algun dia facin també la prova amb un negre jove, d’aquells que semblen fruita madura, perquè el resultat pot ser espectacular. • I si parlem de peix, el clàssic és el vi blanc, però quin vi blanc? Aquí “tants caps tants barrets”. És a dir que el ventall és tan ampli que es fa difícil fer alguna recomanació. De tota manera cal tenir en compte que si el plat és un suquet de peix d’aquells contundents ens caldrà un blanc amb cos que pugui aguantar-li l’estructura ja que, al contrari, ens podria semblar que bevem un vi aigualit. • La guia ràpida la podem acabar amb les postres on les possibilitats són infinites tenint en compte l’ampli ventall de vins dolços, misteles, rancis, etc. que tenim al mercat. L’única recomanació que em permeto fer-los és la del cava. Si us plau, abandonin la idea de treure l’ampolla de cava brut nature per prendre les postres. Molt poques vegades funciona i l’únic que podem provocar és la destrossa del plat de postres i del cava perquè el contrast entre la dolçor del menjar i la sensació seca del vi solen fer-se mal. El cava millor a l’aperitiu o durant tot l’àpat. Sobre maridatges i sobre consells per l’elecció d’un vi se’n pot fer un llibre. De fet, si us agrada el tema trobareu una gran quantitat de bibliografia al mercat. Si no voleu o no teniu temps de posar-vos-hi us recomano que consulteu els professionals de les botigues especialitzades o dels restaurants perquè ens poden ajudar a escollir. De tota manera tinguem sempre en compte que cal ser valents per expressar els nostres gustos o preferències, siguin quines siguin; cal ser aventurats a tastar coses noves i deixar-nos guiar i sobretot, cal tenir en compte que el millor vi serà sempre aquell que més ens agrada a nosaltres i no pas el que ens marca el preu de l’ampolla.


Profile for FEGP Penedès Garraf

Perspectiva 108  

La revista de l'ADEG

Perspectiva 108  

La revista de l'ADEG

Profile for adeg
Advertisement