Issuu on Google+


Sumari  Context Encadenats a l’euro ................. pàg. 5  L’art de viure Comprendre per a ser compresos ............................... pàg. 6  Humor amb Perspectiva

pàg. 8

 Verema Penedès: hem d’emocionar .... pàg. 8  Xarxes 2n Vins&Blogs de la Penedesfera a Subirats .......................... pàg. 8  Parlem de... Design Thinking (3) ................. pàg. 9  Gent de ràdio

pàg. 10

 Gestió empresarial Governar ONGs i entitats benèfiques (2a part) ................ pàg. 12  Estrelles i forquilles Restaurant Cal Padrí, la cuina per excel·lència del Penedès entre vinyes .............................. pàg. 14  La cuina de l’estrès Únics sabors de tardor ........... Cava Salvatge Rosat ............... El rei de Suècia visita Torres, que rep el premi Reina Cristina XXIV edició del Menjar de Tast de Sitges ..................................

pàg. 16 pàg. 16 pàg. 17 pàg. 17

 Gent d’Empresa Joaquim Gay de Montellà: «Som promotors d’una DO que identifiqui la personalitat del Garraf» ............................... pàg. 18  Comunicació L’ADEG estrena programa de televisió a la TDT del Garraf.... pàg. 20  Locus Mundi Sorprenent Auvernia, el cor volcànic de França................... pàg. 22  Infraestructures Foment estudiarà el soterrament de la via del tren a Vilanova i la Geltrú ......................... pàg. 25

Oficina RECREO C. Recreo, 44-46 · Vilanova i la Geltrú Tel. 93 814 83 20 GC-52

 Turisme La campanya Avui fa un dia Sitges dóna el seu fruit ........... pàg. 27  Comunicació Caixa Penedès aposta pels nous canals d’informació ....... pàg. 28  Notícies d'Empresa

pàg. 30

 Comunicació «Economia i Empresa» celebra el seu primer aniversari ... pàg. 33  Innovació Plantem cara a la domòtica .... pàg. 34  L’entrevista Miquel Illa: «El repte més gran és intentar modificar el sistema de venda del peix» ............ pàg. 38  Polígons Els polígons industrials exigeixen una major atenció .. pàg. 40  Medi Ambient L’ambientació d’exposicions i estands: la certificació EcoEspais ................................ pàg. 42  L’empresa Termofriger aposta per créixer entre el sector químic ............. pàg. 44  L’empresa Imperga i Dismacoat, dos projectes un únic objectiu ...... pàg. 46  Nous socis

pàg. 51

 Empreses de l’ADEG • Ibisum ..................................... • Centre d'Oci Vilafranca ......... • Restaurant La Fassina .......... • Business Support Center .....

pàg. 52 pàg. 53 pàg. 54 pàg. 55

 L’ADEG recomana... Guia de restaurant associats a l’ADEG de les comarques del Penedès i el Garraf ............ pàg. 56  Converses d’antara El nou espai de Perspectiva dedicat al vi i el cava

Oficina COLOM C. Colom, 11 · Vilanova i la Geltrú Tel. 93 814 94 94

Edita:

ADEG. Associació d’Empresaris de l’Alt Penedès, Baix Penedès i Garraf  Carrer de la Beneficència, 17  08720 Vilafranca del Penedès  Carrer de l’Àncora, 3  08800 Vilanova i la Geltrú  Tel. 902 106 700 · Fax 938 106 701  adeg@adeg.cat · www.adeg.cat Redacció: ADEG · comunicacio@adeg.cat Publicitat: ADEG · comercial@adeg.cat Foto de portada: Termofriger Impremta: Gràfiques Ferpala · ferpala@ferpala.es Difusió: Gratuïta i personalitzada a empreses, professionals, entitats i institucions de les comarques del Penedès i el Garraf Distribució: Tramesa per correu postal a través d’Unipost. DL B-11279-92 1.400 exemplars El fet de la seva publicació no suposa que l’ADEG comparteixi sempre les idees dels articles d’opinió d’aquesta revista.

pàg. 58

Oficina MACIÀ Av. F. Macià, 63 · Vilanova i la Geltrú Tel. 93 814 33 66 www.vilanovatours.es

3


Context Encadenats a l’euro Davant la impossibilitat d’un canvi a curt termini de l’anquilosat model productiu espanyol la “devaluació interna”, és a dir, els retalls de costos i preus i la immigració es veuen com l’única sortida de la recessió tenint en compte la “camisa de força” que suposa la pertinença a l’euro. Espanya ha esdevingut una de les víctimes propiciatòries de la crisi i, en aquest sentit, s’ha obert un debat en els fòrums econòmics sobre la conveniència de romandre dins de l’àmbit de la moneda única europea. Malgrat que l’economista americà Paul Krugman, Premi Nobel d’Economia l’any 2008, no considera en cap cas la sortida d’Espanya de l’euro, apunta que la permanència a la moneda única està perjudicant l’economia del nostre país. De nou, les darreres setmanes Krugman ha assenyalat que l’euro planteja greus problemes a les regions més deprimides d’Europa, com és el nostre cas, i arriba a la conclusió de la necessitat d’una “forta devaluació interna”, amb retalls de salaris i preus. Per a l’economista americà aquesta sembla ser l’única solució viable ja que l’abandonament de l’euro seria una mesura unilateral tan catastròfica que s’ha de rebutjar. Els partidaris de l’euro defensen que en l’hipotètic cas de la devaluació de la nova moneda nacional adoptada, la mesura comportaria una millora efímera del dèficit exterior, ja que la competitivitat pel que fa a les exportacions seria anul·lada pels països membres de la Comunitat que procedirien ràpidament a adoptar mesures aranzelàries compensatòries que farien ineficaç l’aventura de la deserció de l’euro. No podem perdre de vista la dependència del nostre comerç exterior dels països de l’àrea de l’euro, que és d’un 75% del total. Per altra part, els efectes de la devaluació sobre el conjunt de l’economia espanyola serien demolidors perquè els nostres bancs estan endeutats amb d’altres institucions financeres europees de l’ordre de 400.000 milions d’euros, la qual cosa faria que, per exemple, en el cas d’una devaluació del 20%, induís un ulterior increment de l’endeutament de 80.000 milions addicionals. Això provocaria la “desintegració” del sistema bancari espanyol portant al col·lapse a la resta d’empreses del sistema econòmic que tenen préstecs de bonus emesos per més de 100.000 milions d’euros. La catàstrofe tindria caràcters epidèmics que s’estendrien i contaminarien el sistema financer europeu. A més, els partidaris de la moneda única ens fan memòria sobre els avantatges que ha gaudit l’economia disposant de “fons de cohesió” i d’altres ajudes que han contribuït a accelerar el desenvolupament No és d’estranyar que Krugman desaconselli la sortida del sistema euro i deixi als partidaris en una posició falsa, doncs, malgrat que a curtíssim termini seria un avantatge gestionar i flexibilitzar els tipus d’interès, també és ben cert que una devaluació donaria lloc a un increment de la inflació que propiciaria un increment de tipus per damunt dels europeus. En definitiva, els detractors de la moneda única afirmen que la pertinença a l’euro no ha estat convenient ni durant l’època d’auge de l’economia espanyola ni després quan hem entrat a la crisi. Durant el període d’auge perquè la rigidesa a la baixa dels tipus d’interès ha propiciat un endeutament massiu quan convenia una política monetària més restrictiva. I, al contrari, una sortida de la crisi d’Alemanya i França que sembla estar a la vista pot provocar una pujada dels tipus d’interès que aniria en perjudici de la recuperació espanyola. Així doncs, sospesant els pros i els contres de la pertinença a l’euro la sortida es presenta com a solució pràcticament inviable per la forta càrrega desestabilitzadora que suposaria, no compensada per avantatges que tindrien un abast efímer. Espanya està, doncs, abocada, per tal de sortir de la crisi, a una severa devaluació de preus i salaris o a la immigració. L’altra sortida és fer front a un canvi absolut del model productiu amb un horitzó temporal a llarg termini, però les mesures de reformes estructurals s’han de fer aprofitant períodes de bonança i no pas quan la crisi s’ha instal·lat a l’economia. Les empreses espanyoles es mouen en l’àmbit de l’euro i de la política monetària gestionada pel Banc Central Europeu que està mediatitzada per l’evolució de les “locomotores” econòmiques del continent, Alemanya i França. El fet és que aquesta política -orientada al “pesos pesants” europeus- ha portat, segons l’últim informe de la Comissió Europea, a què des de l’adopció de l’euro Espanya hagi perdut un 20% de competitivitat en preus mentre que Alemanya n’ha guanyat un 13%. I això no es deu només als efectes de la política monetària del BCE però quelcom hi té a veure.

«...Espanya està, doncs, abocada, per tal de sortir de la crisi, a una severa devaluació de preus i salaris o a la immigració...»

L’empresari en època de crisi ha de fer eina de la cultura emprenedora de l’esforç i del risc i tornar a les essències tradicionals que van fer definir l’economia com la ciència de l’optimització dels recursos escassos, doncs, ara que aquests ho són més que mai, la creativitat en la millora de costos sigui l’argument que faci competitives les nostres empreses. Perquè l’euro és una realitat consubstancial a Europa i nosaltres som part indestriable d’Europa. Sobre la realitat de l’euro i la seva relació amb l’economia espanyola no fora bo que fos adient aplicar-li aquella antiga “copla” popular que diu: “Ni contigo ni sin ti tienen mis males remedio. Contigo porque me matas y sin ti porqué me muero”.

Xavier Cardona Torrandell President ADEG 5


L’art de viure Comprendre per ser compresos Comprendre profunda i completament a la persona que tenim davant i a les que ens anem trobant pel camí, des de les seves emocions a les raons que defensa, és el que es denomina escolta activa. Comprendre exigeix un exercici complex d’empatia, en el qual hem de veure els actes des del punt de vista de les persones que els realitzen. Hem de saber que el que comprèn no sempre està d’acord amb l’altra persona, però l’estar en desacord no pot influir a l’hora de la comprensió. Si aconseguim comprendre podrem acceptar altres formes de ser; comprendre és la capacitat d’entendre i acceptar des de l’estimació i l’obertura de la ment i el cor. Comprendre és el primer pas per ser compresos, no al revés. Quan més ens importa l’interlocutor, més interès tenim en què ens entengui i, en moltes ocasions, aquest interès fa que no l’escoltem amb ganes ni cura. Doncs si ens agrada tant que ens entenguin, el primer pas que cal fer és practicar l’escolta empàtica i l’atenció plena. La majoria de les persones no escoltem amb la intenció d’entendre a l’altra, sinó per contestar. Estem parlant o preparats per parlar de nosaltres. Es filtra tot a través dels nostres propis paradigmes, llegim la nostra autobiografia en les vides de les altres persones i és per això que jutgem i aconsellem, fins i tot quan ningú ens ho demana. Tenim tendència a precipitar-nos per arreglar les coses. Ens surt el salvador de dins. Si volem interactuar efectivament ens hem de deixar influir per ell i desactivar el nostre enèrgic ego. Influir no és igual a convèncer. Elements que faciliten una escolta activa: • Disposició per escoltar. Observació de la persona que es vol escoltar: identificar el contingut del que diu, els objectius i els sentiments. • Expressar i mostrar a l’altre que l’escoltes amb comunicació verbal i no verbal. Habilitats per a l’escolta activa: Mostrar empatia Escoltar activament les emocions dels altres és tractar de “posar-nos a la seva pell” i entendre els seus motius. No parlem d’escoltar amb simpatia, quan ho fem amb simpatia establim un judici: “tu ets dels meus” i es pot generar dependència: “necessito que m’escoltis perquè pensem el mateix i em donaràs la raó”. Per demostrar empatia, utilitzarem frases com: “entenc el que sents”, “noto que... “. Parafrasejar Aquest concepte significa verificar o dir amb les pròpies paraules el que ens sembla que l’emissor acaba de dir. És molt important en el procés d’escolta ja que ajuda a comprendre el que l’altre està dient i permet verificar si realment s’està entenent i no es malinterpreta el que es diu. Un exemple de parafrasejar pot ser: “Entenc que passava era que... “, “ Vols dir que et vas sentir...? “. Emetre paraules de reforç Poden definir-se com a verbalitzacions que reforcen el discurs de l’interlocutor i transmetre comprensió davant el que s’acaba de dir.

Resumir Mitjançant aquesta habilitat informem a l’altra persona del nostre grau de comprensió o de la necessitat de major aclariment. Expressions de resum serien: “Si no t’he entès malament... “; “És a dir, que el que m’estàs dient és... “. Una expressió d’aclariment seria: “És correcte?” Elements a evitar en l’escolta activa • No distreure’ns, perquè distreure’s és fàcil. Cal tractar de combatre aquesta tendència fent un esforç especial cap a la meitat del missatge per tal que la nostra atenció no decaigui. • No interrompre el que parla • No jutjar • No oferir ajuda o solucions prematures • No rebutjar el que l’altre estigui sentint: “no et preocupis, això no és res”. • No explicar la teva història quan l’altre necessita parlar-te. • No contraargumentar: si la persona diu “em sento malament” no es deu respondre “ i jo també”. • Evitar la “síndrome de l’expert”: tenir sempre respostes als problema dels altres, abans fins i tot d’acabar l’explicació. S’ha demostrat que quan més s’exercita l’escolta activa millor es fa. No és una manera d’actuar que sorgeixi de forma espontània –l’ego sempre està alerta per “posar cullerada”- és per això que cal posar consciència i voluntat a l’hora de fer-ho. Perquè si no vigilem l’ego buscarà protagonisme i el protagonisme no busca servir, sinó que el serveixin. La confiança i la cooperació de les persones estimades neix del sentiment de comprensió. Si la persona se sent reconeguda i apreciada, és a dir, compresa, la seva actitud vers nosaltres serà més acollidora i comprensiva –que és en definitiva el nostre anhel-; per tant, val la pena deixar de fer cas a les veus del nostre ego per poder SENTIR i ESCOLTAR de veritat, amb majúscules. És com tot, a mida que es practica resulta més fàcil i ofereix el valor afegit de poder sumar maneres diferents de veure, interpretar i escoltar el món. Pilar Garcia

6


Humor gràfic

Verema Penedès: hem d’emocionar

“ANORÈXIA“

El 15 d’octubre es va celebrar l’edició 2009 del Capítol de la Verema que organitza l’Acadèmia Tastavins del Penedès. En el marc del restaurant Ca la Katy de Sant Martí Sarroca, es van reunir més de 50 empresaris, polítics, representants sindicals, patronals, d’institucions vitivinícoles, periodistes i acadèmics per fer balanç de la verema 2009 al Penedès i discutir sobre el seu futur. Paradoxalment a l’ànim general, molt marcat per la crisi i les difícils relacions entre la pagesia, els elaboradors i les administracions, la trobada va venir precedida per l’exposició de les xifres de la collita, amb una significativa millora respecte al 2008, tant en quantitat com en qualitat, molt marcada pel bon comportament de les condicions climatològiques a la zona. Les discusions es van moure en quatre eixos principals: les normatives que regulen l’activitat, els preus i la qualitat del raïm entrat, l’amenaça de les marques blanques i sobretot les mancances a nivell de promoció i notorietat de marca que dificulten les vendes de vi (i no tant de cava) del Penedès, sobretot a Espanya i també a Catalunya. Com a novetat respecte a anteriors edicions del Capítol de la Verema, es va fer notar l’amenaça que suposa per al sector la implantació de les marques blanques o de distribució en el mercat del vi, ja que aquestes es basen únicament en la variable preu, sense tenir en compte orígens i qualitats.

Humor gràfic La Revista Perspectiva inclou, des de l’edició 70, una secció d’humor gràfic elaborada per l���il·lustrador Quim. El recull de Quimèriques el trobareu al web de l’ADEG a www.adeg.cat/cat/publicacions_humorgrafic.php.

L’Acadèmia Tastavins del Penedès, a través del seu president, Joan Tarrada, es va oferir a liderar els canvis que necessita el món vitivinícola penedesenc i es va posar a disposició del sector per fer de “pal de paller” per aconseguir que el Penedès sigui un referent de vins i caves a Catalunya, a Espanya i arreu del món.

«Quimèriques» x Quim#

Xarxes 2n Vins&Blogs de la Penedesfera a Subirats El 2n Vins&Blogs de la Penedesfera, que va tenir lloc el dissabte 3 d’octubre, va ser convocat per Caves Castellroig amb el suport del Patronat de Turisme de Subirats. Els Vins&Blogs són les trobades informals de blocaires al Penedès que impulsa la Penedesfera. El seu format és molt semblant al conegut com a Beers&Blogs i es realitzen segons la convocatòria de cada blocaire organitzador. La primera enquesta del Portal de la Penedesfera va servir per triar el nom entre totes les opcions proposades –relacionant les paraules blogs, vi, vins, cava, most, bacus, etc.– adaptant al Penedès les trobades i d’acord amb un dels objectius de la Penedesfera en fomentar la cultura de la vinya, del vi i del cava, a la xarxa. Principalment es parla de totes les temàtiques que envolten els blocaires de l’Anoia, l’Alt i Baix Penedès i el Garraf amb l’objectiu de compartir una bona estona desvirtualitzant les experiències viscudes en el mitjà internètic.

8

La darrera sessió va tenir lloc el passat 3 d’octubre a les Caves Castellroig del municipi de Subirats. Aquest celler va ser l’amfitrió de la trobada informal de blocaires, interessats en web 2.0 i TIC. La jornada va iniciar-se parlant del que es cou al món blocaire i web 2.0 en general i, a continuació, els participants van poder fer una petita visita al celler de la família Sabaté i Coca on se’ls va explicar la filosofia “Vins de Terrer”. Finalment es va fer el tast diferencial de vins 2009 de diferents terrers i el tast de vins 2008 per veure el destí del vi segons el seu terrer. La primera edició de la Vins&Blogs de la Penedesfera va ser el 14 de febrer i per a la propera encara no hi ha cap calendari predeterminat, però si voleu podeu organitzar el següent, només cal que us poseu en contacte amb la Penedesfera via e-mail, penedesfera@penedesfera. cat, per fer la vostra proposta.


Parlem de... Design Thinking (3)

En la segona part d’aquesta sèrie d’articles vam començar a definir els aspectes més importants i les principals característiques del Pensament de Disseny (PD). Seguim... B. Imaginació, complexitat i pensament crític El PD accepta la complexitat i gestiona la innovació reconeixent dosis raonables d’incertesa i d’ambigüitat. Amb aquest nivell de complexitat, és millor experimentar i provar, abans que fixar constants massa aviat. El que proposa el PD és posar menys èmfasi en els fulls de càlcul o les definicions tancades i deixar espais oberts per explorar. Així mateix, conrear una predisposició a qüestionar-s’ho tot des del principi per a evitar una mirada esbiaixada. En termes operatius, s’intenta evitar una definició verbal o escrita massa prematura perquè de vegades, amb presses i una visió unilateral, els usuaris o l’innovador són incapaços d’expressar amb paraules el que realment pensen o desitgen. El PD és pensament crític perquè advoca sobretot per la imaginació, per “parlar el llenguatge de les possibilitats, i no el de les limitacions”, intentant anar el més lluny possible en el viatge des del que és viable i el que és desitjable. José Luis de Vicente ho explica així: “Un punt de partida común per als nous dissenyadors és pensar que el seu treball no consisteix simplement a crear productes útils i fàcils d’emprar, sinó en qüestionar-se el lloc que els objectes i serveis ocupen en la nostra societat, i a investigar com estan connectats amb les nostres esperances, pors i desitjos. En comptes de limitar-se a fer nous models de mòbils, els practicants del disseny crític intenten imaginar de quina manera dissenyar mòbils diferents podria canviar la nostra manera de relacionar-nos amb els altres. Aquest sa qüestionament de la realitat aposta fins i tot per jugar amb models oposats i conceptes divergents, per a intentar combinar-los. Charles L. Owen anomena a aquesta qualitat: facility for avoiding the necessity of choice (facilitat per a evitar la necessitat de triar entre alternatives), argumentant que els dissenyadors intenten sempre fugir de les limitacions que planteja la definició d’alternatives massa aviat. Segons Owen, ells s’esforcen per combinar el millor de les opcions: en lloc d’això o allò altre, s’obstinen a extreure el millor de les dues. Aquesta forma de pensar entranya un enfocament excel·lent per a avançar-se al mercat, per mirar cap endavant, i no quedar-se en el present, com fan habitualment les tècniques de màrqueting basades en enquestes i que es dediquen a preguntar. Aquí entra un dels avantatges del bon dissenyador: la seva capacitat per a descriure i mostrar idees mitjançant codis menys estrictes que els verbals, com els dibuixos o el modelatge 3D. Són eines que, de vegades, són més eficaces (i més inspiradores i flexibles per a la imaginació) que il·lustrar idees a través de les paraules.

C. Creativitat dins de restriccions La característica anterior té molt a agrair al costat artístic i creatiu que domina la formació, i la personalitat, dels dissenyadors. Però no ens enganyem, Disseny no és Art, i convé insistir en aquesta diferència. Charles Burnette afirma que el Disseny consisteix a expressar el que ha de ser expressat per a aconseguir un objectiu o meta dintre de certes limitacions que no poden ser controlades pel dissenyador. En efecte, el Disseny es diferencia de l’Art precisament perquè introdueix dosis de realisme en forma de certes restriccions per a la solució. L’Art vola sense limitacions però el disseny reconeix i s’acostuma a jugar dintre de certs graus de llibertat, de manera que és una habilitat que fa molt bé a l’empresa on també hi ha restriccions. El dissenyador, dins del creatiu que és, resulta un excel·lent gestor de restriccions. El que intenta fer és anar a la màxima creativitat possible dins d’un entorn de restriccions. Això no contradiu l’aposta per la imaginació i el pensament crític explicat abans. Seria de ximples ignorar les restriccions quan d’innovar es tracta, però el que fa el dissenyador és posposar-les el més possible en el temps per a poder arribar amb la seva imaginació fins a on la realitat li permet. Charles L. Owen explica bé la diferència entre un dissenyador i un artista: el dissenyador ha d’aprendre a governar la seva fantasia amb un sentit pràctic latent (?) un estil de pensament que, en primer pla, explora lliurement, però mantenint en segon pla una percepció dels costos i de la funcionalitat que ha d’aconseguir. Aquesta habilitat per a aprofitar creativament (“volar amb fantasia”) tots els graus de llibertat que deixen les restriccions (“sentit pràctic”) avantatja amb diferència el fred possibilisme de les ciències empresarials. A més, el pensament crític del dissenyador ajuda a destriar entre el que és una restricció real i el que és un prejudici o limitació mental. En el següent número seguirem amb l’anàlisi de conceptes com l’experimentació o el treball en equip. + info: http://www.emotools.com. Articles de Amalio A. Rei. A S.p.S. estem en contínua evolució, i en constant contacte amb les noves tendències i pensaments. Ja hem adoptat el Design Thinking com un nou valor en la nostra agència.

Carles Siles · SPS Comunicación www.spscomunicacion.com

9


Gent de ràdio Empresa Empresari · Onda Cero (96.3FM) · Dimarts 13h00 · Inclou la secció La pregunta de l’expert... amb Marcel·lí Ferrer

29.09.09 · Com seran els cotxes del futur?  Celso Besolí, Automòbils Besolí  Òscar Enguita, La Vola

06.10.09 · Seguretat al Comerç  Gisela Campuzano, Cal Serra  Josep Escalera, Mercè Pastissers  Joan Rius, Finques Rius

20.10.09 · Cultura del cos, cada vegada ens cuidem més?  Judith Tienda, Zeropelo  Juan Diego Romero, Espai Blau

27.10.09 · Què els passa pel cap als nostres emprenedors?  E. Sabaté i J. Quintanilla, Conceptual Factory  M. Sistané, Improvement Consulting

13.10.09 · L’Ètica de l’empresari i l’empresa ètica  Sílvia Puig, Grupo Via  Joan Montaner, ADEG Advising

Gent d’Empresa · Canal Blau FM (100.4 FM) · Dc. 09h30 · Inclou la secció La pregunta de l’expert... amb Francesc Güell

30.09.09 · Empresa familiar  M. Pérez, Bodegues Torre del Veguer  Francesc Güell, TPC Netgrup  A. Pagès, Loteries i apostes Pagès  Jordi Trillas, Negrefum

21.10.09 · El futur dels estudiants  C. Ariño Mons, estudiant de Mecànica  A. Fernández, est. Telecomunicacions  Jordi Farnós, estudiant d’Informàtica  M. N. Arnáez, DMM Internacional

07.10.09 · Persones competitives  Neus Montaner, Formació i Treball  Joan Enric Vallvé, Imperga  Celso Besolí, Automòbils Besolí  T. Tardà, Restaurant La Pedrera

14.10.09 · Parlem de Gastronomia  Josep Cànovas, Joscavi  Montse Ramos, Celler Can Pujol  Josep Aguilar, Cornet 1945  S. Coll, Restaurant Marina Can Coll

Autoescola La Clau 10.02.09 · Al petit comerç hi ha la bona confitura?  Encarna Palau, Enne Núvies Premis Emprendre  E. González i Toni Contreras, IMET

Tota la informació de les emisions radiofòniques de l’ADEG la trobareu a www.adeg.cat, a l’apartat d’agenda.

10


Temps d’Empresa · Ràdio Ribes (107.2 FM) · Dijous de 21h00 a 22h00

Teixits · Maricel (107.8 FM) · Dj 10h00

01.10.09 · Tertúlia  Albert Tubau, Prysmian  Conrad Rovira, A16  Neus Lloveras, Ako  Joan Carles Sánchez, Al seu Servei

08.10.09 · Tertúlia  Conrad Rovira, A16  Marisol Garcia, periodista  Albert Alentorn, enginyer  J. Bastan, Hidromecànica Bastán

18.12.08 · Valoració temporada turística  Josep Maria Matas, Grup Matas  F. Domínguez, Gr. d’Hostaleria Sitges  J. Maria Matas, Grup Matas Arnalot  Joan Ibáñez, Hotels Celimar

15.10.09 · Tertúlia  Isidre Also, ADEG  Guillermo Triay, Asspe  Amèlia Maestre, Joieria Maestre  Pedro Segura, Art i Bodes  Montse Ramos, Rest. La Fassina

22.10.09 · Tertúlia  Francesc Güell, TPC Netgrup  Cristina Mestre, Design 41  Rafel Florenciano, Grup Qualitat  Núria Càmbara, Binari  Verónica Gabriel, Sol de Nit

Cubelles a les 12h · R. Cubelles (107.5 FM) · Dj 12h30

08.10.09 · Vigilància i seguretat als polígons  Antonio Suárez, Active Alarma, Digitecnic  Conxita Juncosa, Transports Ferran

Economia i Empresa · Ràdio Vilafranca (90.2 FM) · Cada divendres 11h30 · Amb la col·laboració de Banc Sabadell

01.10.09 · Autònoms: treballar per un mateix  E. Masdeu, Masdeu Assegurances  Joan Santacana, comercial  Francisco Fernández, Franfer’s

08.10.09 · Empreses del Penedès  Pere Montserrat, Agrosystem  Ventura Alayo, Deixalles i Transports A. Plazas  Josep Cabré, Assessor

22.10.09 · Empresa familiar  Jordi Carbó, Autocam  Albert Pijuan, Mobles Morató  Eva Sintes, Inalvi  Gabriel López, Cuines Gabidec

29.10.09 · La gastronomia del xató i de què més?  Pedro Alonso, Masia Segarrulls  Eric Enguita, Artcava  J. Saumell, Gr. d’Hostaleria Penedès  Lídia Llopart, C. Podològica Llopart

15.10.09 · Els dèficits de la banda ampla  Magali Benítez, Polièdric  Jordi Bastardas, Wi-Fi Penedès  Andreu Batlle, Indret Advocats

Albert Newton

Si voleu participar a les nostres tertúlies envieu un correu a comunicacio@adeg.cat indicat el tema que voleu tractar.

11


Gestió empresarial Governar ONGs i entitats benèfiques (2a part) En el darrer article vam posar sobre la taula els paral·lelismes entre les ONGs i les empreses “convencionals” i el seu entorn altament competitiu. Les bases de tot plegat Les entitats benèfiques es mantenen gràcies a: 1) Aportacions econòmiques que fan particulars i empreses de manera filantròpica. 2) Dedicació en forma de treball no remunerat de moltes persones (per raons que explicaré em nego a parlar de “voluntariat” o “aportació desinteressada”). En el nucli de tot Pla Estratègic ambdós col·lectius haurien d’ocupar el lloc més rellevant, però sovint l’enaltiment de la pròpia missió fa que es tracti només del col·lectiu de persones beneficiades, menystenint el fet que sense aportacions dineràries i força de treball seria impossible subsistir. Algunes entitats creuen que qui aporta diners o treball ho fa des d’una obligació moral o rutina de compromís; que tan sols cal recordar amb campanyes publicitàries “quan toca” col· laborar. Això no funciona al s. XXI. Col·laborar en entitats benèfiques, avui Avui estem més sensibilitzats a contribuir, tenim més opcions que mai, i són moltes les causes que s’ho mereixen. A més, arribat el cas, podem esdevenir nosaltres mateixos una “ONG - unipersonal”, ajudant directament a persones del nostre entorn, passant dels òrgans institucionals. Les persones orientem els nostres esforços vers on més impacte poden causar i alhora més protagonistes ens en podem sentir. No ens calen reconeixements retòrics. Tampoc ens motiven gaire les revistes corporatives amb fotos de colors. Són un instrument de comunicació unidireccional. El que volem són converses obertes, transparència, poder debatre allò que fem, intervenir en el pla d’acció, exposar el que ens funciona i el que no. El sentit del diàleg no el marca l’entitat. Volem ser aquest diàleg. Ser escoltats. Poder discrepar si cal: enviar un mail al director general, i que ens el respongui, aviat. La fi del voluntariat Les entitats benèfiques tradicionals integren el voluntariat en estructures rígides, on se’ls demana una actitud de militància. En alguna fins i tot, l’estructura era directament militar. Considerar el voluntariat com una massa de mà d’obra és el mateix que tractar els

12

treballadors com a unitats productives intercanviables. Afortunadament, avui això s’ha acabat. Les persones volem mantenir el cervell dins del crani sempre, i en funcionament. Això no suposa voler treballar des de models anàrquics, sinó “només” que se’ns tracti com a persones úniques i integrals. Estem motivats i volem contribuir intensament, volem ser activistes. Els voluntaris, arribat el cas, són intercanviables, com ho eren els treballadors de les cadenes de muntatge, els activistes no. Cada activista és únic. Un voluntari obeeix, fa el ranxo pels indigents i no pregunta. Un activista el fa amb passió i creu, potser, que sap com millorar el sofregit. I vol al seu abast mitjans per a poder-ho proposar, un activista vol actuar, explicar i escoltar històries d’experiències de les accions, en temps real i de primera mà, no filtrades per la redacció de la paperassa corporativa o la newsletter mensual. No accepta escriure un comunicat al “superior immediat”. Els activistes poden esdevenir líders. El voluntari era passiu i disciplinat, esperava que li diguessin què fer i ho feia. Generalment esdevenia voluntari per un sentit del deure, o per costum familiar. L’activista no es mou per obligacions ni per tradicions, sempre vol sentir-se actiu i responsable de si mateix, participar a la vida de l’entitat estigui o no “de torn”. La motivació que el mou és la satisfacció personal al sentir-se útil, i anirà allà on pugui sentir-se’n més. L’eina que permet passar de voluntaris a activistes és Internet. El web és quelcom més que una manera d’estalviar-nos segells. Però és tan sols l’eina, l’important de veritat és la decisió valenta d’utilitzar-la. Però no queden altres opcions. Els voluntaris són una raça en vies d’extinció. Les entitats que no ho entenguin són elefants camí del “zoo”. Hi ha una gran diferència entre una entitat que capta voluntaris i una que atrau activistes. Els voluntaris han mort. Visquin els activistes! La fi dels socis i empreses col·laboradores Algunes entitats tradicionals parlen d’aportacions desinteressades de socis i empreses col·laboradores. De nou, igual que en el cas del voluntariat, ens trobem amb un concepte desfassat. Els qui donen diners, com podem dir que no hi tenen interès? En tenen tant que ja no es conformen en ser “col·laboradors”, volen sentir-se patrocinadors. La col·laboració és una contribució perifèrica, si a més la titllem de “desinteressada” ens duu a

un terreny relliscós, quin valor o principi d’actuació satisfà ser un col·laborador desinteressat? De nou la resposta és un cert sentit del deure (que potser té l’origen en una mala consciència de no “col·laborar” prou la resta del any) i de la rutina, o potser interessos menys obvis. Això són més aviat antivalors. El patrocini és una contribució des del core business. El patrocinador vol sentir-se protagonista, es mou empès per la convicció que la seva contribució va a parar a una entitat que encaixa en el seu esquema de valors, en la seva pròpia visió del món i –sobretot- de com millorar-lo. L’antic “col·laborador desinteressat” es mobilitza com a reacció. El patrocinador es mobilitza únicament per una activació de valors. Hi ha una gran diferència entre una entitat que fa col·lectes i capta socis i una que atrau patrocinadors. Els col·laboradors desinteressats han mort. Visquin els patrocinadors! Una nova raça, els activistes patrocinadors L’antiga divisió entre voluntaris i col·laboradors perd sentit, era pròpia d’una societat de classes. Avui, el compromís pot adoptar diferents maneres. Internet permet també una espècie de compromís online que pot donar molt joc. Podem, per exemple, participar en la vida d’una ONG a l’altre punta del món, sentint-nos alhora molt integrats, aportar-hi diners al llarg de l’any i, potser, treballar-hi durant part de les vacances. Cal innovació, creativitat, com a qualsevol empresa que vulgui prosperar. Decàleg per a patronatges 1. Contracteu un bon director general. 2. Qüestioneu-vos l’aportació dels càrrecs honorífics 3. Concreteu bé la missió i el posicionament 4. Serviu-vos intensivament de les tecnologies de la informació i la comunicació 5. Substituïu Voluntaris per Activistes. 6. Substituïu Socis Col·laboradors per Patrocinadors 7. Substituïu polítiques push (empènyer) per d’altres pull (atraure) 8. Afavoriu el lideratge, a tots els nivells 9. Reduïu les campanyes i les col·lectes. Elimineu les campanyes sobre les col· lectes. 10. Sigueu valents. Que tingueu sort. Us la mereixeu!

Ramon Sallés · Consultor rsallessegura@gmail.com


Estrelles i Forquilles Restaurant Cal Padrí, la cuina per excel·lència del Penedès entre vinyes de la cria d’aviram. I amb escorxador propi, el segell dels seus productes ràpidament -però amb molta feina al darrera- es va associar a la qualitat entre les carnisseries i restaurants de la zona.

Del desig familiar i de l’empenta de dues germanes va néixer fa un any i mig el restaurant Cal Padrí, entre els municipis de Castellví de la Marca i La Múnia, un espai acollidor entremig de les vinyes del Penedès des d’on es poden degustar algunes de les receptes més tradicionals de la zona. El projecte gastronòmic de Cal Padrí es va formar al voltant d’uns dels productes més típics i autòctons de l’Alt Penedès, l’ànec i el gall. La família Olivella ha treballat en els darrers 15 anys en el sector

14

Així es va crear la llavor que més tard va donar lloc al restaurant Cal Padrí: «La meva mare és molt bona cuinera, li agrada molt la cuina, i tota la vida ha volgut que muntéssim un restaurant», explica Adelaida Olivella, que és la responsable de la carta del restaurant després d’una llarga trajectòria en el sector de l’hostaleria. Es va formar a l’Escola d’Hostaleria de Cambrils i finalment va donar el salt al negoci propi de mans de la seva germana, Montserrat Olivella, que era la responsable del negoci familiar de l’escorxador. «Teníem la matèria prima a casa i sabíem que era de primera qualitat i ho vam voler aprofitar», expliquen. Pels antecedents, no és d’estranyar que el restaurant s’hagi construït a l’antiga granja d’ànecs de la casa familiar, que s’ha transformat en un restaurant després d’un procés de rehabilitació que ha tingut en compte les estructures originals de la granja ressaltant-les en mig d’un emplaçament de disseny que dóna especial protagonisme a les vinyes de l’entorn a través d’uns generosos finestrals. El disseny i l’artesania es donen la mà al restaurant Cal Padrí, que ja projecta

ampliacions futures, com ara la creació d’una terrassa a l’aire lliure per poder servir sopars a la fresca les nits d’estiu i un sala reservada per a celebracions familiars i convencions. «La gent ens demana que valorem més l’entorn en el que estem, encara que per a nosaltres és una cosa tan assumida que no li donem la importància que mereix». Els protagonistes de la carta de Cal Padrí són, com no podria ser d’una altra manera, el gall i l’ànec mut del Penedès, que es presenten a taula seguint la recepta que ha passat de generació a generació a la família. «L’ànec el fem seguint la recepta clàssica i tradicional, és a dir, el presentem a taula després de rostir moltes hores al forn amb prunes i pinyons. El gall el fem a la cassola, en cocció lenta i amb herbes aromàtiques». Els dos plats són l’emblema de la casa i la millor publicitat que poden tenir les seves propietàries: «Més bo, més natural i més directe, impossible. Nosaltres els criem des de petits, els matem, els plomem i els cuinem». Però la carta del restaurant Cal Padrí ofereix molt més, des d’un foie mi cuit que elaboren a la mateixa casa i se serveix amb un saltejat de daus de mango, fins al carpaccio de vedella, els farcellets de formatges de cabra amb carbassó i fruits secs, els boquerons amb vinagreta de coco i maracuià, el filet de bou amb


Restaurant Cal Padrí Masia Ca la Gori 08732 La Múnia T. 93 891 82 68

ceba caramelitzada i fetge d’ànec a la planxa, el rap amb llit confitat de carbassó i salsa de llimona... La cuina de Cal Padrí és caracteritza per l’elaboració de plats molt treballs però que mantenen, conserven i fins i tot busquen el gust de la cuina tradicional. Durant la setmana, el restaurant obre les portes per oferir menús diaris, sobretot per a una clientela de treballadors de la zona, però durant els caps de setmana, Cal Padrí es converteix en un punt de trobada per al públic familiar i, principalment, per a visitants de la comarca que busquen descobrir el Penedès amb tot el que representa pel què fa a tradicions, gastronomia, cultura i el seu motor econòmic vinculat al vi i el cava. Precisament això ha fet que el restaurant Cal Padrí, juntament amb cases rurals i caves de l’entorn, hagin creat la seva pròpia xarxa de promoció turística gràcies a la qual s’intercanvien clients mitjançant les recomanacions que permeten a l’usuari descobrir àmpliament els aspectes més destacats de la comarca. En l’ambient familiar que envolta tot aquest projecte gastronòmic, Cal Padrí li deu el seu nom a l’avi de les germanes Olivella: «va ser una persona molt important per a nosaltres, ens va portar arreu, ens ajudava en tot i crèiem que li devíem això. Nosaltres mai li vam dir avi, li dèiem

padrí». Així, una foto del “padrí” cultivant les terres de l’entorn del restaurant presideix la sala. I és que si el projecte gastronòmic de Cal Padrí se serveix de la matèria prima que dóna l’escorxador familiar, no és menys important la implicació de l’horta familiar, que subministra des dels tomàquets als enciams que s’utilizen a les cartes, passant per tot tipus de verdures, com les cebes i els pebrots i altres innovacions, com els germinats, molt utilitzats a la cuina moderna.

Fins i tot l’oli emprat al restaurant és de la casa. Així es materialitza la implicació dels seus pares al projecte: el pare experimenta amb els germinats i la mare dóna un cop de mà a la cuina quan es requereix. I és que el restaurant es troba a escassos metres de la casa familiar, la masia Ca la Gori. Laura Marín

15


el comentari

producte

Únics sabors de tardor

Cava Salvatge Rosat

Un cop passat l’estiu, la tardor ens porta els seus sabors que esdevenen quasi únics. Torna a venir el temps de menjar a casa i de recollir-se prest, rera queden els dies d’anar a restaurants a l’aire lliure i de menjar qualsevol cosa per emplenar el pap, coses de caprici i refrescants; ara més aviat ens endinsem en el temps de menjar calent i potent, cal que el cos arreplegui energies per suportar la tardor i l’hivern, que són més freds. També el vi anirà canviant de color, del blanc i rosat fresquets passarem al negre i amb cos quan endrapem menges de caça o similars.

El passat 21 de setembre es va presentar en societat el nou Cava Salvatge Rosat 2007 de Caves Nadal, un Brut Reserva elaborat amb raïm Pinot Noir i d’un color que recorda la pell de la ceba. Els caves rosats actuals no tenen res a veure amb els de fa uns anys, que havien assolit una fama no gaire bona pel que fa al cava i pel que fa a la companyia que tenien els homes al moment de demanar-lo. Avui, són uns caves amb gust gens dolç i que d’aperitiu entren molt bé. Hi ha qui aprofita ja que el té destapat, de fer tot l’àpat amb el mateix cava, que no està gens malament l’atreviment.

Si ens animem i anem a menjar a restaurants de muntanya, de l’interior, serà el moment just per tastar i assaborir els plats de caça, tant és que sigui de ploma o de pèl. Aquelles perdius dins d’un escabetx suau i tebi, els arrossos amb conill de bosc amb bolets o amb cargols, els guisats amb llebre i una punta de xocolata de pedra a la salsa espessa, els civets de porc senglar o de cérvol, marinats dies i dies amb un bon vi de cos del Priorat, amb les herbes corresponents i les hortalisses que li escauen com ara cebetes dolces, pastanagues, alls sencers o una cabeça d’alls, farigola, romaní, llorer... cadascú té la seva gràcia en barrejar-les. Aquests tardans gotims de raïm de moscatell sobremadurat que es tornen mel a la boca, les pomes i peres sense passar per les càmeres de refrigeració, assoleixen uns gustos espectaculars que no tenen res a veure amb aquelles d’importació que acostumem a tenir tot l’any. Les magranes de les bones, d’aquelles que els seus grans no tenen fusta ni gust a fusta, que són dolces i que preparades amb moscatell o malvasia, deixant que reposin el suficient sense que s’emborratxin i canviïn de color. O utilitzades en amanides amb nous i altres fruits i enciams o escaroles que comencen a tenir el seu punt característic d’amargor que les fa tan especials.

A més a més, com a novetat dins l’àmbit vitivinícola nacional, Caves Nadal enceta una nova via de comunicació amb el consumidor final basada en l’ús de les noves tecnologies. Partint d’una verema pròpia i a través del seu web, www.nadal.com, es podrà consultar fins l’últim detall del procés d’elaboració i traçabilitat de cadascuna de les 14.244 ampolles produïdes. El comprador només caldrà que introdueixi el nº de lot que figura imprès a la contra etiqueta de la seva ampolla.

Els reparadors fruits secs, avellanes de Reus, ametlles del Baix Camp i nous de la Noguera Pallaresa o Ribagorçana, que ens aporten energia i quilos de més al cos si abusem més dels compte però que són molt saludables si ens els mengem amb la moderació deguda, acompanyats de figues seques de la Franja i pinyons de l’Empordanet i un glopet de malvasia o moscatell en copa de tieta soltera.

El cava té molts matisos i dins de quasi res ja s’haurà afinat dins l’ampolla i per Nadal aquest cava Salvatge Rosat de Caves Nadal estarà més que bé.

nnn

nnn

saviesa popular “Estiuet de Sant Martí” Sant Martí va ser l’antic patró de Catalunya i la seva festivitat es celebra l’11 de novembre. Al voltant d’aquesta data acostuma a fer uns dies de bonança, amb una temperatura molt agradable, que es coneixen com “l’estiuet de Sant Martí” i que diuen són beneficiosos per a la gent gran : “L’estiuet de Sant Martí revifa els vells” “Treure les castanyes del foc sense cremar-se” Primerament treure les castanyes del foc podríem dir que ées resoldre una situació perillosa i amb risc i que acostuma a sortir bé; sense cremar-se, seria fer una cosa perillosa per mà d’altri i que no ho sembli o ho sigui.

16


La cuina de l’estrès comarca gastronòmica

El rei de Suècia visita Torres, que rep el premi Reina Cristina El Rei de Suècia va visitar Bodegues Torres juntament amb una delegació de la Real Acadèmia d’Engenieria sueca. Els visitants van tenir l’ocasió de tallar alguns gotims de raïm merlot i veure com es desenvolupava la verema i visitar les instal·lacions que tenen les Bodegues a Pacs del Penedès, dinant a la cava Waltraud de vins de Finca. La càmara de Comerç Hispana-Sueca va atorgar enguany el Premi Reina Cristina de Suècia a Bodegues Torres. El concedeix a empreses o personalitats que han destacat pel foment de les relacions comercials entre Espanya i Suècia.

nnn

XXIV edició del Menjar de Tast de Sitges L’any vinent es celebraran els primers 25 anys del Menjar de Tast de Sitges. Sembla com si fos ahir que uns entusiastes agremiats organitzaren el primer a l’envelat del Ral·li amb la finalitat de promocionar la gastronomia sitgetana, bastant malmesa fins aleshores, i també fer més rendible el lloguer de l’envelat vuitcentista, que ja es muntava per acollir el dinar de gala del Ral·li.

que havien preparat els restaurants participants i les delicioses begudes que oferien les bodegues i distribuïdores que any rere any col·laboren en aquesta gran festa de la gastronomia local.

Realment, gràcies al Club de Tast, principalment, Sitges pot estar orgullosa de la seva gastronomia actual, que es fa als seus restaurants, que ha assolit fama a tot arreu i que ha convertit la Vila com la capital gastronòmica del Garraf.

En total hi van participar 18 restaurants, els alumnes de la escola d’Hostaleria de Sitges de l’Institut Joan Ramon Benaprés, cinc pastisseries, una fleca, representants de cuina pirinenca de la Cerdanya, que van ser els convidats d’honor d’aquesta edició del Menjar de Tast de Sitges, i per descomptat totes les caves i bodegues que oferien els seus productes que ajudaven al diàleg dels més de 700 entusiastes que enguany omplien l’Hort de Can Falç.

Enguany, va tornar a ser un èxit i, tot que van caure quatre gotes, la gent no va deturar-se en tastar els magnífics plats

Entre les autoritats locals i presidents del Gremi d’Hostaleria i del Club de Tast, la Generalitat va estar representada pel

Secretari General de la Conselleria d’Innovació, Universitat i Empresa, el senyor Enric Alcoy.

nnn La Cuina de l’estrès és una secció oberta als vostres comentaris i suggeriments Secció coordinada per Josep Maria Matas Arnalot · jmmatas@matasarnalot.com

17


Bodegas Torre del Veguer

Gent emprenedora Joaquim Gay de Montellà: «Som promotors d’una DO que identifiqui la personalitat del Garraf» > Què té el Gran Penedès que no tinguin altres territoris? Té un clima excepcional, amb la influència del mar, i és un espai on hi conviuen iniciatives naturals, com el propi territori i el seu clima, i humanes que han creat un món del vi. A més, el penedesenc té una cultura diferenciada, té una estima important per la seva terra i té iniciativa i esperit d’avantguarda. És molt similar a la Toscana italiana, però amb l’afegit del mar.

Joaquim Gay de Montellà i FerrerVidal, rebesnét del famós vilanoví Josep Ferrer i Vidal, és llicenciat en Dret i diplomat en Direcció general d’empreses. Aquest gran home de negocis i de família burgesa presideix les Bodegas Torre del Veguer i l’Hotel Villa Paulita (Puigcerdà). A més, és conseller de l’Estació Termal Caldes de Boi i vocal al consell d’administració d’Abertis Logística i de Fiatc. També és el vicepresident del Foment del Treball Nacional, vocal a la junta directiva de la Confederación Española de Organizaciones Empresariales i a l’Asociación Española de Directivos. A més, és patró a la Fundación Luis Goytisolo. Al llarg de la seva carrera professional ha estat director general d’Abertis Logística i adjunt al director general d’Abertis Infraestructuras. També ha estat director comercial d’ACESA i a d’altres càrrecs al món de la banca i de les finances.

18

Torre del Veguer, s/n Sant Pere de Ribes Tel. 93 896 31 90 www.torredelveguer.com

es va fer en una altra època i ara ja no té sentit. Així s’anirà recuperant la llibertat d’aquests espais.

> Quines són les principals amenaces d’aquesta comarca? El més important és que la iniciativa del dia a dia no ens porti a fer malbé el territori. A mi em sap molt de greu quan veig aquelles petites edificacions que no aporten res a les persones que les han fet i en canvi ens taquen el territori. Crec que hem de ser molt conscients de l’espai que tenim quan li sobreposem quelcom que sigui immobiliari. S’han de fer coses, però coses de qualitat.

> Pel que fa al sector específic, com valora des de dins l’evolució de la viticultura? Hi ha hagut un canvi vers la qualitat. Ens hem adonat que sense qualitat i sense fer les coses ben fetes no tindrem futur. I això ve des de la vinya. Ara els cellers diem que volem que el nostre raïm sigui reconegut i que la nostra vinya estigui ben cuidada. Aquest discurs no existia fa 15 anys, era la pagesia la que havia dit als anys 60 que volia cuidar bé la vinya. Però la industrialització i la mecanització havia oblidat la cura i la protecció de la vinya i el raïm. Però ara estem en un moment en què tot el que volem és recordar que mai farem un bon vi si no tenim un bon raïm. I també crec que és molt important cuidar molt, a part de l’elaboració del vi, la presentació de les ampolles i els cellers.

> Com serà el futur paisatge del Gran Penedès? Jo crec que el futur és més bo. Pel que fa al paisatge, als efectes lumínics, a la natura, al medi ambient.. aconseguirem no fer coses que no toquen. Perquè som tots més conscients que hem fet construccions que no estaven bé i que desfer-nos d’elles costa molt perquè hi ha interessos familiars o econòmics. I per això, a partir d’ara no farem un mal tan agosarat al territori. Crec que estem recuperant espais, edificacions, les vinyes i l’estima a la terra.

A més, actualment s’ha d’acabar de dissenyar el model d’estructura vitivinícola perquè puguin conviure les grans marques -que no tenen una gran necessitat d’arrelar-se al territori-, amb les bones marques –que no seran grans, però que seran bones i li donaran molta qualitat–. A més, nosaltres des de Bodegas Torre del Veguer promovem que el Garraf pugui estructurar-se a través d’una Denominació d’Origen que identifiqui la nostra personalitat. Però dins de la DO Penedès, sense cap renúncia ni cap pèrdua d’identitat del Penedès.

> Si pogués canviar-ho tot, per on començaria? Jo començaria treient allò que hem fet i no hauria d’estar. Primer hauríem de netejar els boscos, els conreus i els carrers. I després s’ha de reordenar allò que

> Quants anys té l’empresa? Com va començar l’aventura? Realment l’aventura comença quan, al 1878, Josep Ferrer i Vidal, el meu rebesavi, compra la Torre del Veguer i poc després es converteix en un burgès important.


El test de la gent emprenedora Després de passar cinc generacions per part de la meva família materna (FerrerVidal), el 1994 animo a la meva dona, Marta Estany, a fer un màster en Enologia per ser la bodeguera i continuar així la tradició familiar. I és que vaig interpretar que només produint raïm seria molt difícil incorporar valor al conjunt i que la casa es mereixia alguna cosa més que tenir vinyes. I ara mateix la casa ja té sentit. Abans només era una casa per l’ús i goig de la família, però era un espai gran i una mica mort. I ara és una casa viva una altra vegada. Perquè la casa és la façana de la bodega i existeix perquè tenim una bodega, si no la casa s’aniria de mica en mica desfent. > Quins són els principals clients de la bodega Torre del Veguer? Hotels, restaurants i comerços especialitzats. També tenim un parell de grans superfícies, però no volem escampar-nos en els supermercats. I per últim tenim una línea que seria el Club del Veguer, que és per a particulars. I ara, a més, hem obert la divisió, que a través del programa de l’Instituto Español de Comercio Exterior, a partir d’aquest any el meu fill s’ha incorporat per intentar portar a l’exterior les nostres bodegues. Ell com a nou director d’exportació ja és la sisena generació d’aquesta família que portarà la bodega. > Com va ser això de fer-se empresari? Vaig tenir la sort d’estudiar una carrera que em va donar una obertura mental i vaig destinar una sèrie d’anys a treballar en corporacions. M’ha agradat molt pensar en gran i la sistemàtica i l’organització que tenen les grans entitats. He après i gaudit molt treballant en equip, compartint, rebatent i construint idees i projectes. Sempre he dit que hauria d’haver pagat en comptes de rebre un salari perquè he gaudit molt. > Quin és el secret per consolidar i fer créixer una empresa? Treballar, tenir prioritats, organització, innovar, tenir il·lusió, compromís i, segurament, una mica de sort.

> Si tornés a començar, què és el que no faria? Segurament en algun moment hem estat massa conservadors. També hi ha hagut moments en què ens hem relaxat massa. Crec que hem d’escoltar més els altres i hem de tenir més capacitat d’anàlisi i de preparar les decisions. > Com porta un empresari la conciliació de la vida laboral i la vida familiar i social? El món de l’empresa requereix un munt de relacions públiques i humanes que fan que allarguis molt la jornada. Però, al final, la família, els companys i els col·laboradors són el més important. El món empresarial et retalla una mica l’espai personal, però si tu gaudeixes fent la teva feina, tampoc t’estàs limitant, perquè al final és una cosa que surt sola. > En tots aquests anys ha fet més amics que clients o més clients que amics? Jo diria que al començament tots tenim molts amics i després tenim una etapa de tenir molts clients. Però jo ara ja estic en una etapa en que els meus clients són amics i els meus amics són clients.

Javi Polinario

1. El seu vehicle preferit... No tinc una marca preferida, però m’agraden els cotxes de tecnologia alemanya 2. Les seves vacances a... M’agrada més la muntanya que el mar perquè m’agrada perdre’m al bosc 3. La seva ciutat preferida... Barcelona 4. Un llibre que l’hagi marcat especialment... “2020”, de Robert Shapiro. 5. Una cançó que el faci vibrar especialment... “Sota un cirerer florit” de Joan Manuel Serrat. 6. Quantes trucades rep al seu mòbil diàriament? Rebo i faig moltes trucades perquè m’agrada molt la comunicació. 7. Quants missatges electrònics rep diàriament? Entre 50 i 100, aproximadament, però no els obro tots. 8. Qui més contamina, més ha de pagar? No s’ha de contaminar i una vegada feta la contaminació s’ha d’ensenyar a no contaminar. 9. Per què paguem tants de peatges? Pel model de concessió. El que no està bé és que tinguem males carreteres públiques i criminalitzem la concessió. Per tant, les administracions haurien de fer vies ràpides alternatives gratuïtes. 10. Una setmana laboral de 35 hores, és possible? Ho veig difícil. Honestament crec que haurem de mantenir la jornada actual durant els propers anys. 11. Si tornés a la infància, què li agradaria ser quan fos gran? Físic, enginyer de camins o advocat de l’Estat. 12. Es pot ser empresari i romàntic? Perfectament. Això ens humanitza i l’empresari el primer que ha de ser és persona. 13. Es pot ser empresari i polític? És difícil en aquest moment. 14. I per què no hi ha empresaris que vulguin ser alcaldes? Perquè la funció pública és molt intensa i mediàtica i no és fàcilment compatible.

19


Comunicació L’ADEG estrena programa de televisió a la TDT del Garraf «Gent d’empresa» és el títol del nou espai setmanal El 20 d’octubre, Canal Blau TV i Maricel TV van estrenar l’espai setmanal “Gent d’Empresa”, un programa d’economia i empresa pensat per a agradar a tots els públics. La TDT del Garraf i l’ADEG comencen un nou projecte conjunt amb l’estrena de Gent d’Empresa, un programa de 50 minuts que parla de les nostres empreses i de les persones que fan empresa. El programa es composa de diversos espais; la secció “Made in casa nostra” entra a una empresa per a descobrirnos què fa i qui ho fa i la secció “Parada i Fonda” mostra els atractius d’un establiment d’hostaleria. El programa inclou un debat sobre un tema d’interès econòmic o empresarial, amb diferents professionals i experts.

20

També hi ha lloc per a les dades econòmiques més actuals i rellevants i per a repassar l’agenda d’actes. Finalment, la secció “El test de la Gent d’Empresa” ens apropa al perfil més personal d’un empresari o empresària de l’entorn. El programa està dirigit i presentat per Montserrat Parrilla i compta amb la coproducció de l’ADEG. S’emet setmanalment, els vespres dels dimarts, a les 21h00 i a les 23h00, i els dimecres (10h30, 12h00, 15h00 i 17h00). A més, des del mateix web de l’ADEG podeu recuperar els programes emesos per televisió; a l’apartat de premsa, ràdios i televisions trobareu els diferents programes que es poden visualitzar online. En la primera edició, l’espai es va estrenar amb un debat al voltant de les relacions entre la universitat i l’empresa, amb la participació de Pere Andrada, director del Centre Tecnològic de Vilanova i la Geltrú (UPC); Valentí Guasch,

vicegerent de Recerca de la UPC; Xavier Cardona, president de l’ADEG, i José Luís De la Torre, director de l’empresa Redman. La secció “Made in Casa Nostra” ens va endinsar a l’empresa Monocrom, dedicada a les tecnologies del làser, i l’apartat “Parada i Fonda” va seure a la taula del Restaurant La Cucanya.


Jo&Vi

Locus Mundi

Sorprenent Auvernia, el cor volcànic de França esports d’aigua o d’aventura amb parapent o globus. Sempre es veuen les dues varietats de races locals de vaques: l’Aubriac i la de Salers per tots els camps que fan de l’Auvernia la primera regió gala amb cinc formatges amb Denominació d’Origen: Cantal, Salers, Bleu d’Auvergne, Fourme d’Ambert i Saint Nectaire. Els hem tastat tots i són realment exquisits, s’han d’acompanyar amb un bon pa de forn de llenya que encara se’n troba i el vi Saint-Pourçain del departament d’Allier. Departament d’on surten les fustes de roure per fer les bótes de vi de qualitat. Els altres tres departaments que composen la regió són: La Haute Loire, el Puy de Dôme i el Cantal.

Fins fa poc l’Auvernia havia estat una de les regions desaparegudes de França, per la seva orografia principalment. Després de la construcció de l’espectacular viaducte de Millau per on passa la nova autopista A75 que annexa el Sud de França, el Midi, amb la capital París i que travessa l’Auvernia ens és molt més fàcil poder arribar-hi des de Catalunya. Lògicament, també ens hi podem arribar en avió d’Air France des de Barcelona fins a Lió i després llogar un vehicle per fer el recorregut amb bones carreteres que són repletes de petits i encantadors poblets. A Auvernia el més menut i l’immens es fonen dins un paisatge grandiós i sense que t’anguniï, amb unes tonalitats de verds que semblen sortides d’una paleta de pintor. Amb un meravellós respecte cap a l’entorn i gran part de l’arquitectura local històrica amb un patrimoni inoblidable. Paisatges plens de volcans apagats, amb les seves cassoles o calderes amb profundes valls i una orografia important que l’han convertit en un paradís per a les activitats a l’aire lliure, ja sigui en caminades o escalant, ja en bicicleta o

22

Els estudiosos de la zona donen molta importància al fet que quatre personatges de la història de França hagin nascut a la regió de l’Auvernia, quelcom de bo o de dolent tenim, ens explicaven amb una mica de sorna però orgullosos de la seva gent important. Aquests personatges eren: Jacques Chirac, Georges Pompidou, Valéry Giscard d’Estaing i François Mitterand. Ens ho haurem de creure que hi van néixer; la seva família potser sí que era originària de la regió. Si volen conèixer país, els recomano que vagin als hotels de Logis de France a l’Auvergne, en tot França n’hi ha més de tres mil i s’estan escampant per Itàlia i possiblement ho fassin pel nostre país. Són hotels portats directament pels seus propietaris, pous de saviesa. Alguns d’ambient rural, en llocs de repòs, d’altres són més clàssics i altres amb tocs de disseny. La gran majoria han sabut crear en llocs remots unes fortificacions de pau i bon gust, en plena harmonia amb el paisatge que els envolta. Alguns Hotels-Logies estan fets amb diferents cases del poble que es tocaven unes amb les altres i ara es comuniquen interiorment.

És imprescindible parlar de pantagruèlics menjars i plats com la truffade que s’assembla molt a l’aligot de l’Aubrach, amb patates amb formatge de la terra fos al damunt, llardons i pernil salat cru i una acurada selecció de productes de la terra, du terroir, on no hi pot mancar mai el plateau du fromages i rebosteria de zona de fred. Hem de beure vi de la terra i aigua de Chateldon que des de 1650 l’utilitzen i surt d’una petita font de Thiers i que la va fer famosa Louis XIV. La capital de la regió és Clermont-Ferrand i és seu d’una de les multinacionals més famoses i conegudes del món: Michelin. Pel que ha representat i representa aquesta empresa es fa del tot imprescindible visitar el seu museu, el Centre d’Informació Michelin. Ens adonarem que forma part de la història de França del segle XX. No es pensin que només hi ha pneumàtics, car, res més lluny de la realitat. Hem d’escoltar la seva història fins i tot amb passió per part de la guia que la sabrà transmetre si hi ha voluntat d’escoltar, que val la pena. És encisador caminar per la ciutat, quan es fa fosc no queda ningú pels carrers, ni els estudiants, i això que n’hi ha molts. El silenci regna. De dia, s’ha d’anar a veure la Catedral, feta amb pedra negra típica de la regió d’origen volcànic. Seguint una vertiginosa carretera arribem al Puy de Dôme, de 1466 metres, conegut per ser final d’etapa del Tour de France. Des d’allí contemplarem una vista de 360º, més de 30 volcans a sota dels nostre peus i al costat les restes d’un temple romà dedicat a Mercuri. Seguint el viatge arribem a Vichy, la que fou capital de França en temps d’invasió Alemanya i on hi havia el govern francés. És una ciutat que et recorda de prompte la Belle Époque de les ciutats balneari, amb més de 300 fonts medicinals i més de 600 persones que treballen en cosmetologia sota el nom de Vichy-l’Oreal.


Aigües que les van fer famoses la Marquesa de Sévigné, Napoleó III que va ser el gran propulsor de la ciutat i la va ajudar molt econòmicament construint el Casino, l’Església, l’Ajuntament i el JardíBosc Botànic més bonic d’Europa entre altres edificacions; Eugènia de M, el Paixà de Marrakeix, el Xa de Pèrsia i les seves concubines. El 1900 era coneguda la ciutat con Le Petit Paris, havent-hi edificacions modernistes, decò, belgues flamenques i més de típiques i especials. La seva economia actual rau en l’esport ja que té més de 3 quilòmetres de riu dedicat a l’esport d’aigua i un camp de golf de 1908. Després, és important el turisme de negocis, congressos, el casino, el termalisme i els tractaments de bellesa a l’Spa Les Celestins, amb unes banyeres especials de multimassatge que sembla una discoteca cada cop que canvia d’aigua i de pressió, canvia el color i que et fa levitar lleugerament del tractament que et fa. Tot junt crea un magnetisme cap a Vichy que no et deixa indiferent. Moulins és una ciutat simbòlica dins el país dels Borbons. És interessant saber que Gabrielle Chanel a “Le Grand Cafè” de Moulins va ser descoberta com a cantant i li van posar el nom de Coco Chanel. El cafè-bar és emblemàtic i ple de glamour. Dins uns quarters militars s’ha creat el Centre Nacional del Tratge d’Escenari. Més de nou mil vestits, alguns centenaris, de representacions teatrals i operístiques estan, dipositats en el museu. Ara hi ha una exposició de Nureyev, única. A prop es troba el bressol dels Bourbons, el poblet de Bourbon l’Archambault amb el castell i les termes que daten de l’Edat Mitjana. És un lloc ple d’història i de romanticisme. Una sorpresa agradable va ser el centre didàctic del Volcanisme, aixecat dins un cràter de 38

metres i que es diu Vulcania. Es mereix una visita d’un dia, a l’entrar ja rebem el so, els vapors i veiem el foc d’un volcà a punt d’esclatar, després seguim simuladors de terratrèmols i una nau que ens portarà al centre de la terra. Les pel·lícules en 3D sobre la història dels volcans a l’Auvernia i els seients que trontollen fa que sembli que ens trobem al bell mig d’un volcà prop del centre de la terra. És una forma divertida i didàctica de conèixer els efectes del volcans i la història geològica del planeta. El poble d’Issoire ens delecta amb la superba església romànica de Saint Austremoine, una peça única, i al voltant de la capital hi ha dos poblets que no us heu de deixar de visitar. Un és Montpeyroux un dels pobles més bonics de França i l’altre és Thiers, ciutat medieval on encara fan els famosos ganivets i tenen escola perquè no es perdi la tradició; que diuen que el ganivet seria de procedència catalana, introduït pels transhumans que venien amb els animals a pastar per allí. La mitologia diu que una part del mànec era de banya fosca per simbolitzar el brau i l’altra era clara en representació de la vaca; que si la fulla tenia osques simbolitzaven els dies de la setmana, o sia 7, i sabien que era un bon cristià qui així ho tenia. I també diu la tradició que qui regala un ganivet espera rebre un cèntim o moneda a canvi perquè no es talli mai l’amistat.

Per tenir en compte... ATOUT FRANCE EN ESPAGNE www.franceguide.com Fontanella, 21-23 - 4º 3ª 08010 BARCELONA Tel. 93 317 29 71 Fax 93 317 29 71 VULCANIA Tel. 0033820827828 Horari de 9h00 a 19h00

23


UN PALAU ON CELEBRAR les festes de NADAL Els dies 4, 5, 11, 12 , 18 i 19 de desembre a partir de les 21h, vine a celebrar el tradicional sopar de Nadal amb els companys d’empresa i amb els amics a Finca Mas Solers, antic Gran Casino de Barcelona. MENú dEGuSTaCió NadalENC, Ball i MúSiCa dJ

36€ + IVA

GRUP PERALADA

Sant Pere de Ribes 08810 - Tel. 93 893 36 66 - Fax. 93 893 39 12 www.fincamassolers.com - massolers@fincamassolers.com

ADEG.indd 1

29/10/09 12:59


Infraestructures Foment estudiarà el soterrament de la via del tren a Vilanova i la Geltrú El ministeri inclourà als pressupostos generals de 2010 una partida econòmica de 500.000 e u r o s p e r a l a r e d a c c i ó d e l’estudi de viabilitat del projecte. El Ministeri de Foment encarregarà finalment l’estudi sobre la viabilitat del cobriment de la línia ferroviària a Vilanova i la Geltrú, una demanda que durant anys han expressat agents econòmics, socials i polítics per poder donar solució a la barrera històrica que ha representat la via del tren a la ciutat. Una esmena del PSC als pressupostos generals de l’Estat ha permès que el Ministeri de Foment destini l’any vinent 500.000 euros a encarregar l’elaboració d’un informe tècnic que estudiï la possibilitat de fer subterrània la línia ferroviària seguint el traçat actual pel litoral i que planteji també la seva integració a la trama urbana i la possibilitat de desviarlo cap al nord per aprofitar, en aquest cas, el traçat de la futura línia orbital. Així, el soterrament de la via del tren farà el 2010 el seu primer pas amb la redacció d’un document que estudiarà les possibilitats que existeixen per eliminar la barrera física que representa la via del tren a Vilanova i la Geltrú i que separa el barri marítim de la resta de la ciutat. L’alcalde de Vilanova, Joan Ignasi Elena, ha qualificat aquest fet com a molt important per al futur de la ciutat «hem de treballar per avui, per demà i també per passat demà. Si volem que la fractura que suposa per a la ciutat la via del tren sigui el passat, hem de començar a treballar ara». I és que des del govern de Vilanova i la Geltrú s’és conscient que la materialització d’aquest projecte no serà un fet immediat: «Hi ha moltes coses que no veurem però que no seran possible si no es fan passos com aquest».

L’informe que encarregui l’any vinent Foment haurà d’analitzar la viabilitat de fer subterrània la línia seguint el mateix traçat actual, però també estudiarà la possibilitat de desviar la línia pel nord de la ciutat i vincular-la d’aquesta manera al projecte futur del tren orbital. La línia orbital, que unirà per tren les ciutats de la segona corona metropolitana, des de Vilanova a Mataró, ja preveu el seu pas pel nord de la ciutat i fins i tot situa una nova estació ferroviària al llarg de la ronda Ibèrica. Per això, es planteja ara la possibilitat de mantenir dues línies i dues estacions a la ciutat, per diversificar les opcions de mobilitat o unificar-les per minimitzar l’impacte visual i urbanístic. Precisament, sobre la coincidència de dos projectes relacionats amb el tren en el futur de Vilanova, com són el soterrament de la via i la futura línia orbital, l’alcalde de Vilanova i la Geltrú ha dit que la ciutat ha de treballar i analitzar totes les opcions: «No s’ha de descartar la doble via, podem tenir una via soterrada pel centre i una pel nord, més estacions, i tancar el cercle». I és que des del govern municipal es defensa que l’estudi de viabilitat analitzi el cobriment pel traçat actual i el desviament pel nord de la ciutat, malgrat que s’ha pronunciat en

altres ocasions perquè es tingui en compte el desviament del recorregut ferroviari pel nord de la ciutat, fent que desaparegui definitivament el tren per la línia del litoral.

Sitges també estudia el soterrament Per la seva part, el municipi de Sitges ja va aconseguir arrencar l’acord del ministeri de Foment fa mesos i ja s’ha adjudicat la redacció de l’estudi de viabilitat. De moment, s’ha creat una comissió de seguiment que s’encarregarà de tirar endavant la integració ferroviària i que està formada per agents socials, econòmics i polítics. Com en el cas de Vilanova, el soterrament va començar a plantejar-se davant la necessitat d’acabar amb la històrica divisió que pateix el municipi per la via del tren, però també per millorar el medi ambient urbà i l’accessibilitat al servei ferroviari. L’estudi fet per Barcelona Regional proposava soterrar la via del tren en un radi de tres quilòmetres que va de la zona de Terramar fins al port d’Aiguadolç.

Laura Marín

25


Turisme La campanya Avui fa un dia Sitges dóna el seu fruit Sitges és una de les poques localitats turístiques que pot dir que aquest estiu ha tingut una bona temporada des de juny fins al mes de setembre. Malgrat que les previsions per a l’estiu no eren gaire esperançadores, el sector hoteler, restauració i comerciants estan contents amb el resultat fi nal obtingut d’aquesta temporada. Segons dades del Gremi d’Hostaleria de Sitges i referent a l’ocupació hotelera, durant el mes d’agost els establiments han aconseguit un 90% d’ocupació i els càmpings també han fregat el ple arribant a un 85%. Aquesta és una dada positiva si tenim en compte que la mitjana de Catalunya al mes d’agost ha estat d’un 75%. Juny i juliol també han estat dos mesos bons, amb el 75% i el 80% d’ocupació respectivament, mentre que al 2008 l’ocupació va ser d’un 72% al juny i un 74% al juliol. Al mes de setembre de

2009 l’ocupació va ser també del 75%, una xifra significativa ja que la majoria de reserves s’han efectuat a última hora i per tant no era fàcil preveure per avançat com es resoldria el mes.

Avui fa un dia Sitges Durant aquest estiu Turisme de Sitges i l’Ajuntament de Sitges, amb el patrocini de Martini, han fet una campanya per portar a Sitges turistes i ciutadans de Barcelona amb el lema Avui fa un dia Sitges.

La campanya Avui fa un dia Sitges ha estat l’última d’un conjunt d’accions dutes a terme durant el final de 2008 i 2009 per Turisme de Sitges enfocades a atraure mercats propers. Dins d’aquesta estratègia destaquen la trobada amb empresaris i periodistes a Madrid, el novembre de 2008, i una altra presentació a Bilbao, el mes de juny de 2009.

La campanya ha donat bon resultat ja que ha contribuït que Sitges mantingui l’ocupació hotelera respecte al 2008 i ha portat a Sitges un gran nombre de turistes i visitants provinents de Barcelona. I és que Sitges és una destinació turística complerta que ofereix no només sol i platja, sinó una àmplia oferta cultural, una variada cuina mediterrània, comerços singulars i possibilitat de realitzar activitats a l’aire lliure, entre d’altres allicients.

27


Comunicació Caixa Penedès aposta pels nous canals d’informació patrocinant el Videobloc de l’ADEG L’espai audiovisual de l’ADEG a Internet compta des del mes d’octubre amb el suport de Caixa Penedès. L’entitat penedesenca s’implica amb aquest mitjà amb l’objectiu d’entrar més a les noves tecnologies i als nous canals de comunicació. El Videobloc de l’ADEG és una iniciativa que desenvolupa l’empresa gelidenca 3 Interactiva amb la col·laboració de TN Produccions. Es tracta d’un espai de trobada a la xarxa on les empreses poden allotjar els seus vídeos corporatius i espots publicitaris. Es tracta, en definitiva, de crear un espai de referència per a les empreses i la seva competència, un espai de consulta i benchmarqueting. El Videobloc de l’ADEG compta amb un cicle d’entrevistes mensuals a empresaris i directius del Penedès i el Garraf. El mes d’octubre el protagonista ha estat el gerent de l’empresa vilafranquina Joan Cortiada i el mes de novembre és Toni Creixell, gerent de Pimexa. A més, podeu

28

consultar totes les entrevistes que s’han realitzat en el mateix Vídeobloc. El VideoBloc de l’ADEG és el primer espai d’aquestes característiques pel que fa a les organitzacions empresarials del nostre país. A banda de les entrevistes i dels espais propis de l’entitat, el VideoBloc ofereix, en format podcast, bona part dels espais de ràdio i televisió que setmanalment coprodueix l’ADEG amb diferentes emissores del Penedès i el Garraf. A més, el VideoBloc de l’ADEG dóna cabuda a continguts audiovisuals de les empreses associades, com ara spots publicitaris, vídeos corporatius i reportatges d’empresa. Aquest aspecte és del tot novedós i suposa un extraordinari aparador per als establiments comercials, indústries i empreses de serveis. Podeu visitar el VideoBloc de l’ADEG a l’espai http://videoblog.adeg.cat.


Notícies d’empresa Cal Peret Parera a Agrotur 09

La Setmana del Ferrocarril

Es presenta el 7è Ginjoler

Els frares tornen a Le Meridien Ra

L’empresa Cal Peret Parera ha estat present a la 16a edició de la Fira AGROTUR que s’ha fet a Cornellà els dies 6, 7 i 8 de novembre. AGROTUR és l’únic saló del país dedicat de forma monogràfica al turisme rural i les activitats complementàries. Cal Peret Parera ha presentat les noves propostes: rutes en BTT, excursions amb 4x4, trobades, cates de cava, etc.

El Museu del Ferrocarril de Vilanova i la Geltrú ha celebrat aquest mes d’octubre la Setmana del Ferrocarril, amb motiu de la commemoració de la inauguració del primer ferrocarril de la península. Aquest novembre, però, el Museu té altres activitats programades, com la presentació de la programació de la temporada 2009/2010.

L’editorial El Cep i la Nansa ha presentat recentment el setè llibre de la col·lecció Ginjoler. Aquesta col·lecció, adaptada a la llengua de signes catalana, celebra, enguany, dos anys de vida i set llibres de trajectòria. Aquest últim es titula Quin Embolic Còsmic, escrit per Montse Balada i Joan M. Celorio i protagonitzada per l’estrambòtic doctor Estelèrius.

Dins del calendari d’activitats organitzades per l’hotel Le Meridien Ra per commemorar el 80è aniversari del Sanatori, es va celebrar la trobada de frares novicis en l’antic Sanatori de Sant Joan de Déu. La trobada va comptar amb 35frares amb més de 68 anys que van demostrar tenir una memòria extraordinària marcant «in situ» les diferents zones rehabilitades.

La Vola rep el Premi a la Competitivitat 2009 La Vola ha estat guardonada als premis convocats per la Generalitat de Catalunya, ACC1Ó per ser una empresa capdavantera en la divulgació de la sostenibilitat, a través del treball cooperatiu amb diferents associacions i organitzacions nacionals i internacionals. La Vola ha estat premiada en la categoria de Cooperació Empresarial per la seva capacitat d’implicar a diferents actors i organitzacions en el camí de la sostenibilitat empresarial econòmica i social. Aquests premis també van reconèixer la tasca d’altres empreses catalanes que han afavorit la dinamització de la societat catalana i el seu esperit emprenedor.

Els ofereix el

MENÚ EXECUTIU

De dilluns a divendres migdia Els ofereix el

(no festius) MENÚ EXECUTIU

Aperitiu, entrada, plat De dilluns a divendres migdia principal, postres (no festius) entrada, plat 1 copaEls de ofereix vi,Aperitiu, D.O. Penedès el postres principal, ó D.O. Cava 1 copa de vi, D.O. Penedès MENÚ EXECUTIU ó D.O. Cava 22 € (Iva inclòs) 22 € (Iva inclòs)

esperem! migdia De dilluns Els a divendres Els esperem!

(no festius)

de Sant Francesc, 26. 08720 Vilafranca del Penedès, Barcelona Rambla de Sant Francesc,Rambla 26. 08720 Penedès, Barcelona T +34Vilafranca 93 817 47 55 del www.casatorneriguell.com T +34 93 817 47 55 www.casatorneriguell.com

30

Aperitiu, entrada, plat principal, postres


Notícies d’empresa Aqua celebra 4 anys

Noves jornades gastronòmiques

Maestre inaugura Utrillo, disseny de nova botiga virtual Conceptual Factory

El centre esportiu Aqua va celebrar el mes d’octubre el seu 4t aniversari. Amb motiu d’aquesta celebració, tots els socis del centre esportiu van poder gaudir d’una sessió personalitzada i gratuïta de Power Plate®, la famosa màquina que permet definir els músculs gràcies als seus moviments oscil·lants, i els no socis, d’inscripció gratuïta al centre.

El restaurant El Velero de Sitges va celebrar els passats 16, 17 i 18 d’octubre una nova jor-nada gastronòmica. Aquesta ocasió va ser un monogràfic dedicat als primers bolets de la temporada acompanyats pels nous vins del Massís del Garraf. Es van poder degustar plats com el pastís de bolets, rossignols amb botifarra i llagostins o creps de crema amb llimona.

La Joieria Maestre de Vilanova ha inaugurat una nova botiga online. Amb aquesta iniciativa la joieria vol facilitar l’accés dels seus clients a les millors peces i articles. La botiga virtual permet comprar des de casa amb la qualitat de sempre. A més, en aquest espai de la botiga online, els clients podran conèixer de les millors ofertes i les novetats del sector.

La nova agència de publicitat de Sitges, Conceptual Factory, se suma a la commemoració de Miquel Utrillo Morlius, el multidisciplinar promotor artístic. I ho fa amb la conceptualització i el disseny d’un logotip amb clara base modernista. El logotip de la Commemoració Utrillo té com a referent l’exlibris que va dibuixar l’any 1903 Alexandre de Riquer.

La Jove Cambra de Vilafranca del Penedès promou els Premis Penedesencs Aquest projecte presentat per la Jove Cambra Internacional de Vilafranca del Penedès té la finalitat de reconèixer l’actitud emprenedora, l’esforç i la dedicació d’un jove entre 18 i 40 anys, una entitat o empresa i un personatge rellevant de la comarca del Penedès que, amb les seves trajectòries, hagin destacat personalment o professionalment, podent-se considerar models a seguir. Els guanyadors dels Premis Penedesencs es proclamaran en el marc d’un gran sopar de gala, a mitjans del mes de novembre.

43 anys oferint qualitat, servei i innovació!

Av. Roquetes, 13 08812 Les Roquetes Telèfon 93 811 54 47 Fax 93 811 54 49 www.yesosmerino.com info@yesosmerino.com

 Protecció passiva contra el foc

 Guix projectat

 Protecció d’estructura metàl·lica

 Realizació de tot tipus de sostres

 Projecció de ciment

 Instal·ladors oficials de Pladur

 Insonorizació d’establiments

 Sostres d’alumini

 Projecte i anàlisi acústic

 Retirem l’estucat

31


Som una mutualitat. Per això som diferents, perquè per a Mútua Penedès, tots som importants.

un centre d’assistència sanitària molt a prop teu més i millors serveis en els nostres centres • • •

• • • • •

Més de 55 professionals al seu servei Més de 18 especialitats mediques Exploracions complementàries diagnostiques i tractaments ambulatoris Servei d’Assistència Ràpida (SAR) Reconeixements mèdics sanitaris Reconeixements mèdics per a permisos Més de 1.500 m2 d’instal·lacions Servei telefònic d’Orientació Mèdica: 93 891 71 11 (365 dies / 24 hores)

ens pots trobar a: Vilafranca c/ Vidal, 7-9 | T 93 891 71 00 El Vendrell c/ Josep Carner 35 | T 977 66 04 60 (centres oberts i concertats amb altres companyies d’assistència sanitària privada) • •

Previsora General li ofereix el millor producte d’assistència sanitària privada, amb un tracte preferencial en els nostres centres Mútua Penedès

902 28 30 32

www.previsorageneral.com

De tota confiança


Comunicació «Economia i Empresa» celebra el seu primer aniversari El programa d’economia i empresa a la TDT del Penedès El mes d’octubre va fer una any que la TDT del Penedès acull el programa Economia i Empresa que, tal i com diu el seu nom, parla de l’economia comarcal i de les empreses del nostre territori. El programa es composa, des dels seus inicis, per un reportatge on s’entrevisten diverses empreses sobre un tema tranversal i d’una entrevista concreta a una empresa del Penedès.

Economia i Empresa, el programa de l’ADEG a Penedès TV celebra el seu primer aniversari d’emissió. L’estrena va ser el 16 d’octubre de 2008 i va comptar amb la participació de diferents agents del territori que van refl exionar sobre la situació econòmica comarcal d’aquell moment.

En el decurs d’aquest any d’existència; el programa ha donat veu a moltes empreses del territori i ha tractat temes de gran rellevància pel desenvolupament econòmic de la comarca de l’Alt Penedès, com ara... el mercat laboral i la creació d’empreses, el turisme i l’enoturisme al Penedès, les infraestructures i l’estat dels transports al Penedès, les telecomunicacions, què hem de fer a les empreses davant la Grip A o la Vegueria del Penedès des del punt de vista de la Gent d’Empresa.

Economia i Empresa ha comptat amb entrevistats de renom com Josep Piqué, president de Vueling; Josep Huguet, Conseller d’Innovació, Universitats i Empresa de la Generalitat de Catalunya; Jordi Cuyàs, Secretari de Comerç de la Generalitat de Catalunya; Jordi Bosch, secretari de Telecomunicacions i Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya; Manel Nadal, secretari de Mobilitat de la Generalitat de Catalunya; Manuel Villalante i Llauradó, director general del Transport Terrestre de la Generalitat de Catalunya; Jesús Del Hoyo Arjona, degà del Col·legi professional de Disseny Gràfic de Catalunya; Pilar Yague, del Patronat de Turisme de Vilafranca; Joan Capellades, del Patronat de Turisme de l’Ajuntament de St. Sadurní d’Anoia; Frederic Ràfols, gerent de la Mancomunitat Penedès-Garraf.

33


Innovació Plantem cara a la Domòtica En els últims mesos hem assistit a l’increment d’articles en els mitjans de comunicació de divulgació general que tractaven sobre domòtica. Aquest increment no fa més que refl ectir la maduresa d’una tecnologia disponible en el mercat des de fa algunes dècades, però que en l’actualitat està preparada per donar el salt des dels habitatges de luxe i edifi cis corporatius a les llars més humils. No obstant això, encara que els diferents agents implicats (instal·ladors, enginyers, arquitectes, promotors, etc.) s’han anat preparant pel que es considera com l’evolució natural de les instal·lacions tradicionals en habitatges i edificis, no existeix, en general, una demanda de les funcionalitats que la domòtica pot aportar. Podem apuntar dues causes: principalment el desconeixement del públic en general del que la domòtica pot fer per nosaltres, però també la por generada pel cinema i les novel·les de ciència ficció a deixar la nostra llar en mans d’una màquina intel·ligent que pugui tornar-se contra nosaltres. En aquest article intentarem donar solució a les causes anteriorment citades a partir d’una introducció clara de què és i com afrontar la domòtica, deixant per a posteriors ocasions l’estudi detallat de les diferents funcionalitats domòtiques, els possibles sistemes a implementar i els beneficis i inconvenients, tant tècnics com econòmics, de cadascun d’ells. En primer lloc definim correctament què és la domòtica. Molta gent considera que la domòtica és la col·lecció d’automatismes que té un habitatge o un edifici. «Quants més automatismes, ens diuen, més complicat és l’habitatge i més problemes dóna». Res d’això és correcte. Un automatisme com pugui ser el reg

automàtic, les persianes o els tendals motoritzats, l’encesa de llums del jardí, etc, únicament es tracta d’això, automatismes que podem trobar en un centre de bricolatge i instal·lar nosaltres mateixos. No necessitem una paraula diferent per a definir la seva agrupació, i si realment són tan perillosos, com és que els tenim ja instal·lats en la majoria de les nostres cases? La definició correcta de domòtica és la següent: conjunt d’automatismes que actuen de manera coordinada davant una ordre o senyal d’entrada. Un exemple senzill podria ser el següent: arriba el capvespre en un dia d’estiu, el sol ja està molt baix i comencem a notar que falta una mica de llum. El sensor d’il·luminació capta aquesta absència de llum i envia un avís (senyal d’entrada). Com a conseqüència d’aquest avís, s’encén una part dels llums del jardí i s’aixequen les persianes per a deixar entrar la màxima claredat abans que la nit ens obligui a encendre els llums interiors. Al mateix temps, el reg automàtic s’activa per a refrescar el jardí després d’un calorós dia. Com veiem, el reg automàtic, les persianes i els llums del jardí han respost de manera coordinada a un senyal d’entrada: el Sol es pon.

tòpic no és del tot erroni, ja que fins ara la domòtica només ha tingut cabuda en els habitatges de persones d’alt poder adquisitiu, fins al punt que en l’actualitat ja no es conceben habitatges d’aquest tipus que no incorporin com a mínim una pre-instalació domòtica. No obstant això, els fabricants fa temps que van veure que perquè el mercat de la domòtica creixés, aquest hauria de donar accés al gran públic. Aquest fet, a part de generar major competitivitat entre fabricants obligant-los a oferir solucions més atractives, permet que els preus siguin cada vegada més assequibles. En l’actualitat, la majoria dels fabricants disposen de dues versions dels seus sistemes domòtics: el sistema pròpiament dit, i un kit

Combinacions com aquesta, més o menys elaborades, constitueixen la domòtica. Disposa llavors el sistema d’intel·ligència? En certa manera sí, com també la té una rentadora, un rentavaixella o una caldera, i no obstant això aquests electrodomèstics estan presents en totes les llars i no es coneix el fet que una rentadora hagi atacat al seu propietari. El desconeixement de les possibilitats que ofereix la domòtica no són culpa de la seva aparent novetat com a tecnologia, sinó més aviat de certs tòpics que l’acompanyen. Un d’aquests tòpics és l’associar la domòtica al luxe. Aquest

RESTAURANT MAS ROQUER

Tel. 93 893 34 02 • Fax 93 893 55 28 • A/e: info@vilanovapark.es

SALONS ESPECIALS PER REUNIONS D’EMPRESA, PROJECTORS, INTERNET... PÀRQUING PROPI Càmping Vilanova Park, SA Ctra. de l’Arboç, km. 2,5 · Ap. núm. 64 08800 VILANOVA I LA GELTRÚ 34


Un sensor detecta el nivell de l’aigua i tanca l’aixeta per evitar inundacións

bàsic que proporciona una instal·lació domòtica senzilla però suficientment atractiva per a molts habitatges.

Webcams i sensors repartits per la casa permeten la vigilància de familiars i cuidadors

Missatges pregravats eviten que els ancians vagin sols per la nit En cas d’emergència la casa dóna alerta a la família

Un aspecte important és conèixer qui són aquests fabricants. Amb tota seguretat ens sonaran marques com Simon, BJC, Siemens, Bticino, Schneider, Hager, etc, tots ells productors de material elèctric fortament establerts en el nostre país i a la resta d’Europa, fins al punt que és molt possible que la instal· El bany monitoritza cada ús. Les dades lació elèctrica de la nostra casa sigui utilitzades per d’una d’aquestes marques: diferencials, són prevenir problemes d’incontinència magnetotèrmics, interruptors, endolls, etc. Això justifica la visió que la domòtica és l’evolució natural de les instal·lacions Portes automàtiques que s’obren soles tradicionals: electricitat, fontaneria, gas, telecomunicacions. El fabricant que ja Un sensors sota el llit detecten està introduït en un habitatge, ens dóna quan s’aixeca algú i ilumina el la possibilitat d’anar un pas més enllà. camí cap al bany Realment, si la domòtica fos perillosa, es llançarien les grans corporacions de material elèctric a competir per ofeEstà demostrat que la domòtica reprerir aquest servei? Moltes de les cadenes senta una millora en la qualitat de vida de muntatge de les principals empreses d’aquelles persones que pateixen algun europees estan formades per autòmats tipus de discapacitat, permetent fins i tot fabricats per algunes de les emprea algunes d’elles dur una vida totalment ses anteriorment citades. La solidesa autònoma, que d’altra forma seria impend’aquests autòmats, suficientment prosable. No obstant això, és important ser vada i contrastada, ha servit a aquests conscients que, encara que nosaltres no fabricants per a implementar sistemes patim cap tipus de discapacitat, considomòtics basats en el mateix autòmat al derem que tenim tots els nostres sentits qual se li han bloquejat certes funcioafinats i siguem capaços de córrer i salnalitats. tar alegrement, en algun moment de la nostra vida, encara que sigui de manera Un altre tòpic, conseqüència de l’antemporal, tots ens convertim en discaterior, és considerar les funcionalitats pacitats: un refredat, un lumbago, un domòtiques com alguna cosa totalesquinç, una fractura, una operació o ment supèrflua. Si és un article de luxe, simplement l’edat. En aquests moments, no és un article de necessitat. Això és tot allò que ens faciliti realitzar accions cert fins que un dia, tard o d’hora, però tan simples com obrir la porta de casa, que sempre arriba, passa a convertir-se contestar al porter automàtic, avisar un en un article de necessitat. És cert que familiar o simplement encendre el llum, no necessitem un comandament per a passa de ser un luxe a ser una necessiapagar el llum del saló o la cuina quan tat. La domòtica té aquesta facultat, la de estem còmodament asseguts en el nosconvertir en una necessitat allò que initre sofà. Podem aixecar-nos i punt. Però cialment era un luxe. Un altre motiu del llavors, per què no ens aixequem a ajusdesconeixement que podem tenir sobre tar el volum del televisor? aquest tema és conseqüència del nostre

El sistema d’audio i vídeo es controla amb un sol comandament

Llums automàtics, s’encenen a l’entrar

Hi ha sensors a la cuina que apaguen el foc quan està massa calent

Un ordinador amb càmera integrada permet als ancians mantenir una videoconferència amb els familiars

Un sistema de veu dóna instruccions a les persones amb demència per a la gestió a la cuina

Una alarma sona amb el dispensador de medicaments fins que es retiren del suport

comportament davant de la tecnologia. Podem diferenciar tres tipus de comportament respecte a la instal·lació d’un sistema domòtic: el tecnòleg, amant de tot el que sigui tecnologia, i que si la seva economia l’hi permet s’instal·larà el sistema més car i complicat; el que es considera negat per a la tecnologia, que amb prou feines sap manejar el comandament a distància del televisor i que per tant evitarà en la mesura del possible instal·lar qualsevol sistema domòtic en el seu habitatge; i aquell que, sense ser un gran coneixedor de la tecnologia, no li importa aprendre a usar-la en benefici propi. Per donar resposta a aquests tres perfils de comportament, la tecnologia que acompanya a una instal·lació domòtica ha de ser, d’una banda, invisible i confondre’s amb la resta d’instal·lacions a les quals estem familiaritzats; per una altra, donar resposta a les necessitats reals de l’usuari, i finalment, oferir la possibilitat de poder exhibir-la. (Continua a la pàgina següent)

35


Innovació (ve de la pàgina anterior) És responsabilitat de la persona que projecta la instal·lació conèixer el comportament que el seu client tindrà davant del sistema, i assessorar-lo perquè no cometi l’error freqüent i fomentat per aquells que busquen treure el màxim partit del moment, d’instal·lar un nombre considerable de funcionalitats que en la pràctica no seran de cap utilitat, però que han suposat un cost elevat. L’usuari que sent curiositat per saber si un sistema domòtic li serà d’utilitat o no en el seu habitatge ha de tenir en compte la següent piràmide de prioritats a l’hora d’escollir un sistema o un altre: entreteniment, estalvi, confort i seguretat. La base de tota bona instal·lació domòtica és la seguretat que aporta a la nostra llar. Tots concebem la nostra casa com un lloc de tranquil·litat i descans on poder aïllar-nos, si volem, de la resta del món i on tenir els nostres béns ben protegits. Les alarmes tècniques i els sistemes de detecció d’intrusió ens aporten aquesta seguretat: detecció de fuites d’aigua, gas, incendi, alarma mèdica, simulació de presència, etc. Una vegada que ens sentim segurs a la nostra llar, tenim la necessitat, a més, de sentir-nos a gust. Aquí és on la domòtica presenta solucions de gran utilitat, però que han estat considerades fins a ara com un luxe innecessari. Activació de llums, apagades centralitzades, escenes, accés al videoporter des de qualsevol televisor o fins i tot des de l’oficina són algunes de les moltes possibilitats. Tal com ja s’ha comentat anteriorment, segons el moment, una utilitat considerada un luxe pot convertir-se en alguna cosa necessària. És important que l’usuari ajudat pel projectista identifiqui quines funcionalitats li seran d’utilitat ara i en un termini relativament llarg de temps. Ara que ja ens sentim segurs i còmodes, que ja coneixem les bondats de disposar d’un sistema domòtic a la nostra llar, li demanarem que ens ajudi a reduir els

36

nostres costos. Racionalitzar el nostre consum de llum, gas, aigua i calefacció, a més de notar-se en la nostra economia, ajudarà a la conservació del medi ambient. Finalment, una vegada que estan cobertes les nostres necessitats més importants i que fem un ús adequat de l’energia que consumim, és el moment de relaxar-se. En aquest punt, la domòtica deixa pas a la Llar Digital, on les actuals possibilitats de comunicació, tant dintre de la llar com de manera remota, adquireixen especial rellevància. Gaudim en qualsevol estança del cinema i la música, procedents de qualsevol equip, cadena, DVD, PC, etc, sense necessitat de compartir el sempre ocupat saló, de la connexió a Internet des de qualsevol lloc, dels jocs en línia, de la possibilitat d’accedir a la nostra llar i actuar sobre ella des del nostre lloc de treball, el nostre cotxe o la nostra residència de vacances. La domòtica flexibilitza alhora les instal·lacions tradicionals. Les nostres necessitats d’avui segurament no seran les mateixes que quan tinguem vint anys més. El sistema pot i ha d’adaptar-se a aquests canvis sense necessitat d’haver de fer obres, tal com estem acostumats en l’actualitat. Si el sistema domòtic s’ha projectat seguint aquesta piràmide de prioritats, segons les necessitats de l’usuari, i aconsellat per personal especialitzat, podem estar segurs que encara no cobrirà completament les nostres expectatives. El sistema no es tornarà contra nosaltres, no ho faria ni encara

que ho haguéssim dissenyat de manera totalment desordenada; però una cosa és pensar com volem que actuï i altra cosa és viure’l. Amb tota seguretat se’ns hauran passat per alt algunes coses que caldrà anar ajustant. Si programem el sistema perquè aixequi les persianes a les 7 del matí, de dilluns a divendres, perquè és l’hora que ens aixequem, tal vegada ens sentim una mica molests si en un dia festiu s’aixequen. El sistema no es torna boig. El que hem de fer és definir-li correctament què volem que faci. Generalment, aquests ajustaments solen fer-se durant el primer any, per a donar temps a experimentar totes les respostes possibles del sistema a totes les situacions que puguin donar-se. És important, doncs disposar d’un servei d’assessorament que ens faciliti la presa de contacte amb la domòtica d’una manera natural i senzilla, i a on puguem acudir quan les nostres necessitats hagin canviat. Oferir aquest servei pot ser una oportunitat de negoci per a instal·ladors i integradors, però també un valor afegit ofert pel promotor.


L’entrevsita Miquel Illa: «El repte més gran és intentar modifi car el sistema de la venda del peix» El port de Vilanova es consolida com un dels ports més importants de Catalunya. Pel que fa a les captures està clar, només cal mirar els números i veure com és un dels més importants. > En altres aspectes no és així? Pel que fa a les infraestructures hi ha moltes mancances i voldria pensar que en aquest aspecte no som dels més importants. Entre d’altres coses, tenim molts problemes d’espais. > En aquests moments, quins són els principals reptes de la Confraria de Pescadors? En tenim molts. Ara farem una fàbrica de gel nova amb la qual subministrarem el gel per al peix. Pot semblar una cosa petita però té un cost molt elevat, d’entre 700.000 i 800.000 euros. Estem pendents també que la Generalitat subvencioni l’obra. Un altre repte és fer uns dipòsits de combustible per tal que la mateixa Confraria pugui posar el pro-

veïdor de gasoil que ens surti més econòmic i no dependre del preu que ens marca ara Repsol. Ara estem buscant l’espai i subvencions per finançar l’obra. I el repte més gran de tots que és intentar modificar el sistema de la venda del peix, però això és molt més difícil que fer una obra concreta. > Aquest ha estat sempre el repte del gremi, fer-se càrrec de la venda del peix al consumidor. Sí, és la realitat que viu el pescador i a partir d’aquí hem d’anar avançant, encara que sigui donant petits passos. Estem estudiant diferents temes, però encara no hi ha res tancat. Hem de consensuar el canvi entre tot el gremi: és molt senzill i molt complicat, perquè el gremi de peixaters també existeix i hem de comptar amb ells. Això no té res a veure amb les altres obres, que a molt tardar a mitjans de l’any vinent ja estaran fetes. És molt difícil, sobretot quan veus que les altres confraries de Catalunya, amb més anys d’experiència, encara no se n’han sortit.

> De moment, un pas important serà l’adquisició del combustible. És un tema cabdal perquè estem parlant de molts diners de diferència. Quan depens d’una sola empresa que et serveixi un producte, estàs pràcticament venut. La idea seria de fer un dipósit de la Confraria i nosaltres gestionaríem el producte. L’entitat no es quedaria cap cèntim, únicament es cobriria el cost de l’obra que calculem que en un any estaria pagat, i qui sortiria guanyant seria el pescador. A Vilanova tenim un consum de quatre milions de litres l’any i, amb les barques que venen de fora, arribem als cinc milions. I ens podrem estalviar entre 3 i 4 cèntims per litre. Si les coses surten com volem, el sistema serà mot funcional perquè anirà amb targeta magnètica i estar oberta 24 hores al dia, com en qualsevol benzinera. > Aquestes iniciatives tenen com a objectiu reduir les despeses dels pescadors. Com viu el sector aquests moments de crisi? Molt malament, perquè fa anys que arrosseguem aquesta situació. De tenir un nivell adquisitiu prou bo fa vint anys hem anat a menys, any rere any. El sector ha anat a menys perquè tenim un producte que el venem al mateix preu que fa 20 anys, però a nosaltres ens costa qualsevol cosa set o vuit vegades més car que fa 20 anys. Les despeses es mengen els guanys. Som una gent que ens agrada la feina que fem, estem invertint per conservar aquesta feina i el vessant econòmic està de banda. Segurament som una mica tontos. > És una castig que afecta a la majoria d’oficis antics. Sí, com la gent del raïm o del camp en general.

38


Confraria de Pescadors

Zona de Servei del Port de Vilanova i la Geltrú T. 93 815 02 50 www.llotjavilanova.com

> I això posa en perill el futur del sector. A nosaltres ens ha anat malament per moltes coses, com a tots els primaris. La globalització ens ha matat: el nostre peix és el 18% del consum total. La gent acaba comprant mirant els preus, i és normal, però acaba consumint un peix de més baixa qualitat i que ve de més lluny. Hem de competir amb la qualitat, però és difícil amb un producte que és del dia. Això posa en perill la professió perquè ara som 70 barques, quan hem arribat a ser gairebé un centenar. Amb la crisi del totxo, molta gent que havia deixat la pesca per anar a fer de paleta o d’instal·lador perquè guanyava molt més, ara torna a demanar feina, tot i que tenim uns sous molt precaris. Hi ha molta gent que no arriba als 1.000 euros. > I com afecta l’entorn ambiental al sector? Als pescadors sempre ens diuen que no ens podem queixar, però nosaltres veiem que tot els moluscos que vivien a prop de la platja han desaparegut, que no en queda cap. Les closques venen mortes, els cargols petits no creixen,... i si volem trobar-los hem de mirar molt més endins. Segurament s’ha fet molt bona feina per al sector turístic, perquè hi hagi menys algues, que les platges siguin més blaves i transparents, però a nosaltres ens ha afectat i en aquest àmbit ningú pot parlar de sobreexplotació, tot el contrari. No es regenera, així de senzill. És una amenaça brutal per al sector. No entenem com les analítiques que fa l’Administració no valoren mai si hi ha agents contaminants. I ara amb la dessalinitzadora modificarem la qualitat de l’aigua: i això fa que desapareguin de la costa una sèrie d’espècies que ara les hem d’anar a buscar massa lluny, la meitat es moren... Alguna cosa passa i l’Administració hi fa molt poc.

> Què passarà quan es posi en marxa la dessalinitzadora de Cunit? La de Cunit encara va per més llarg, però ara ja està en marxa la del Llobregat i a la llarga quedarem envoltats. Tenim la paraula de la Generalitat que quan es posi en marxa la de Cunit hi haurà mesures compensatòries, com ara la cria de la tallarina, reimplantant-la al territori, però ho veig una cosa difícil. Seria bo, si no hi hagués l’amenaça de la regeneració inexistent actualment. Les aigües ja no són les que eren i només ens faltava la dessalinitzadora: adéu als llagostins i a moltes altres espècies... De barquetes artesanals de Barcelona ja no en queda ni una i aquí encara estem subsistint, però hem de pensar que la dessalinitzadora del Llobregat ara va al 2%, quan estigui a ple rendiment no sé què passarà. > I què passarà amb la polèmica tanca del port? Ports de la Generalitat sempre ens ha dit que farà el que nosaltres vulguem. Sé que l’Ajuntament buscarà un pro-

jecte alternatiu i nosaltres estem oberts a col·laborar amb ells en el que calgui. En general, el pescador està content amb la tanca, perquè des que es va posar no s’han tornat a produir desperfectes a les barques. A mi, visualment tampoc m’agrada la tanca, però crec que té un servei i si vas a qualsevol polígon industrial, les empreses també tenen les seves tanques i només poden entrar les persones interessades. I al port hi ha 75 empreses. > La mesura es va prendre per donar garanties de seguretat al sector. Quina és la situació actual? Amb la crisi tenim una entrada massiva de gent al recinte i ens costa molt controlar això, ens sobrepassa i hi ha tants agents amb competències dins del port que és molt complicat fins i tot trucar als Mossos. I quan trobem gent recollint peix dels nostres contenidors d’escombraries, la policia diu que no pot fer res perquè això no és un delicte, tot i que nosaltres pensem que sí que ho és: en contra de la salut pública.

Laura Marín

39


Polígons Els polígons industrials exigeixen una major atenció Problemes de connectivitat, senyalització deficient, accessos perillosos, inseguretat vial, subministraments d’aigua i llum defi citaris, zones inundables, transports públics que passen de llarg, cotxes abandonats, robatoris, brutícia... Bona part dels nostres polígons industrials pateixen algunes d’aquestes adversitats. L’exemple del polígon Vilanoveta, a Sant Pere de Ribes Els empresaris del polígon Vilanoveta treballen plegats per mirar de resoldre alguns dels aspectes més crítics que afecten el seu dia a dia. En aquesta zona de Sant Pere de Ribes (Garraf) un dels principals problemes és el dèficit de banda ampla, però també la seguretat vial, la senyalització i, en algunes zones, la inundabilitat o la neteja viària. Una primera trobada promoguda per l’ADEG, tot i que oberta a totes les empreses de la rodalia, va servir per indexar tots aquells aspectes crítics i donar el tret de sortida a la ronda de reunions per part d’un grup operatiu de treball, format per representants d’empreses del mateix polígon i coordinat des de l’Associació d’Empresaris del Garraf, Alt Penedès i Baix Penedès. La primera reunió de la comissió de treball va tenir com a interlocutor l’Alcalde de Sant Pere de Ribes, Josep Antoni Blanco. Val a dir que l’Ajuntament ribetà des del primer moment ha estat informat i en tot moment ha fet costat a la iniciativa. En aquesta trobada es van tractar tots aquells temes sotmesos a competències municipals i es van acordar un seguit de solucions que aviat es posaran en marxa.

En una segona reunió es va parlar de seguretat, vigilància i circulació de vehicles, amb la inspectora en cap dels Mossos d’Esquadra a l’ABP del Garraf, el subinspector de la Comissaria de Sitges i el cap de la Policia Local de Sant Pere de Ribes. Hi ha previstes més trobades amb diferents interlocutors que tenen a veure amb els subministraments i els serveis. Per al proper 30 de novembre, a les 19h, a l’edifici municipal de Les Roquetes, hi ha una nova convocatòria oberta a tots els empresaris del polígon per passar comptes de les reunions realitzades i exposar els acords assolits. Aquest mateix model pràctic de funcionament s’aplicarà progressivament a d’altres polígons de la demarcació amb els quals ja s’han iniciat els primers contactes. De fet, en alguns casos hi ha coincidència pel que fa als interlocutors quan es tracta de dèficits de subministrament o de serveis externs.

L’estadística de robatoris és gairebé nul·la als polígons del Garraf Pel que fa a la seguretat, les estadístiques dels darrers anys són del tot positives a la comarca del Garraf atès que la xifra de robatoris denunciats per part dels empresaris és gairebé nul·la en el conjunt dels polígons de la demarcació, segons les dades dels Mossos d’Esquadra. La bona coordinació entre els Mossos d’Esquadra i les Policies Locals, d’una banda, i la planificació del patrullatge per part dels vehicles policials, d’una altra, han contribuït a alleugerir amb escreix les denúncies de robatori.

CAFÈS NOVELL, S.A. POL. IND. ESTACIÓ DE MERCADERIES C/ FONT DE L’AVELLANER, S/N TEL. 93 890 12 11 (6 línies) • FAX 93 817 02 45 08720 VILAFRANCA DEL PENEDÈS www. cafesnovell.com • cafesnovell@cafesnovell.com 40

Tot i això, en la propera reunió d’empresaris del polígon, el 30 de novembre, es dedicarà una part de la sessió a explicar -per part dels Mossos d’Esquadra- diferents consells per a la prevenció de robatoris i furts als establiments industrials de la zona.


Medi ambient L’ambientalització d’exposicions i estands: la certifi cació EcoEspais Recentment s’ha creat un referencial per a la certificació d’exposicions i estands pensats de forma sostenible i que segueixen criteris d’ecodisseny. Els espais poden esdevenir instrument de diàleg, difusió de missatges, formació i conscienciació. Existeixen solucions per al concepte, guió, producció, muntatge, difusió, avaluació i manteniment d’exposicions, estands, centres d’interpretació, etc, totalment sostenibles i reutilitzables per a altres esdeveniments o fires. Els requeriments que defineix el referencial EcoEspais tenen per objectiu aconseguir l’ús racional i l’estalvi de recursos en exposicions i estands, la minimització de materials utilitzats, la priorització dels materials en funció de la seva afectació al medi, la minimització dels residus generats en la construcció i durant el

desmuntatge, i la reducció en l’ús de certes substàncies d’especial impacte ambiental.

la seva efimeritat, pugui seguir acomplint els seus objectius minimitzant els seus impactes.

Alhora, i a banda de totes les millores ambientals que porta associat aquest referencial, per obtenir el reconeixement també és necessari demostrar que l’exposició o estand que es vol certificar compleix amb tota la legislació vigent aplicable, garanteix una qualitat equivalent a la resta de productes existents al mercat i disposa d’un disseny adequat i estèticament correcte.

Podeu trobar més informació sobre l’ambientalització d’estands i exposicions a www.lavola.com.

Tots aquests criteris també poden ser aplicats a estands i exposicions sense la necessitat d’optar a la certificació, senzillament utilitzant els criteris per incorporar paràmetres ambientals en els nostres projectes. D’aquesta manera aconseguirem que una activitat econòmica amb forta incidència ambiental, especialment degut a

Lʼús incorrecte del PC, pot enfonsar la seva empresa

No arrisqui a perdre les seves dades.

rendibilitat, facilitat i seguretat

És el moment de ser més efectiu i rendible. Deixiʼns ajudar-lo.

Comas i Solà, 3 St. Pere de Ribes 08810 Tel.

42

93 896 47 59 www.ontek.net ontek@ontek.net


Termofriger

L’empresa Termofriger aposta per créixer entre el sector químic Termofriger es troba entre una desena d’empreses d’àmbit estatal amb les mateixes característiques. Així que hi ha poques companyies que puguin fer-li ombra. Es tracta d’una empresa ribetana que enguany celebra 30 anys de vida, en els quals han viscut una sèrie de bones notícies fi ns a arribar a l’èxit, tot i que amb molt d’esforç. Termofriger va néixer l’any 1979, en plena transició, una invenció de Daniel Lozano, ja que «necessitava trobar una feina per al meu fill i era molt difícil per la crisi política que es vivia». La seva formació, experiència professional i contactes van provocar que Daniel creés aquesta empresa familiar i que, des de llavors, pare i fills han portat endavant amb esforç i dedicació.

Termofriger fa el disseny, muntatge, fabricació i manteniment de maquinària per a diferents utilitats industrials i treballa en tres branques: • Fred industrial: maquinària especialitzada per refredar i mantenir a baixes temperatures els aliments en els seus processos d’elaboració. • Alimentació: la maquinària necessària per al procés d’elaboració de productes alimentaris també pot ser obra de Termofriger. Les fàbriques de vi, cervesa, oli, vinagre, llet, cítrics, sucs de fruites, aigua... poden tenir entre els seus sistemes mecànics de premsat, concentració, pasteurització, filtrats, intercanviadors, etc. un producte fabricat a Sant Pere de Ribes. • Representació d’altres fi rmes: una altra branca on Termofriger treballa és

C/Pagesia, 4 P. Industrial Vilanoveta Sant Pere de Ribes Tel. 93 811 58 60 www.termofriger.com

la representació de tres cases italianes d’aquest sector tant a l’Estat com als països de l’Amèrica del Sud en exclusiva. De fet, la primera marca italiana del sector és representada per ells en aquests àmbits territorials. Aquesta empresa del Garraf, amb prop de 5.000 màquines instal·lades arreu d’Espanya, només té unes vuit empreses que es puguin equiparar per convertir-se en competència a tot l’estat. Però la qualitat tècnica dels seus productes, el servei d’assistència tècnica postvenda, els coneixements del sector alimentari i el prestigi que han aconseguit els seus aparells, han fet que els clients potencials més reconeguts hagin confiat en Termofriger. Alguns noms que ajuden a créixer a l’empresa del polígon de la Vilanoveta són García Carrión, Faustino, El Coto, Marqués de Cáceres, Berberana, Hijos de Antonio Barceló, Torres, Castellblanc, Segura Viudas, Freixenet, Martini-Rossi, Vallformosa, Marquès de Monistrol, Grupo Rumasa, Licor 43, entre moltes altres. De fet, anualment tracten amb uns 800 clients. Termofriger dóna treball a una vintena de persones al seu taller central, situat a Sant Pere de Ribes, amb uns 1.000 metres quadrats. Però també disposa d’un delegat-comercial per a València, Alacant i Murcia, un altre per a La Rioja i Navarra, un més a Galícia, un a la Ribera de Duero, un altre a Andalusia, i dos més a Sud Amèrica –un a Xile i un a l’Argentina–. També han treballat, puntualment però, venent productes a la Xina i a alguns països de l’est.

Javi Polinario

VIRGILIO BARRIOS LUCENA Agent d‘assegurances - 8/94553 ✓ Assegurances generals ✓ Assegurances d‘assistència mèdica ✓ Plans de pensions ✓ Productes financers

JOSEP COROLEU, 70-74 • 08800 VILANOVA I LA GELTRÚ 93 815 12 20 • MÓVIL 658 543 706 • FAX 93 815 72 01 virgilio.barrios@catalanaoccidente.com

TEL.

44


Termofriger tracta 800 clients anuals i té unes 5.000 màquines instal·lades a tot l’Estat Però com ha afectat la crisi econòmica a Termofriger? Incrementant la facturació en un 4% aproximadament. Amb aquesta sorprenent dada ens adonem que el sector de l’alimentació és un dels pocs que no ha reduït gaire les seves comandes i despeses. I per tant, no ha afectat als seus proveïdors, com és el cas d’aquesta empresa de la família Lozano. A més, segons el fundador, les bases que s’han hagut d’assentar per poder aixecar aquesta gran empresa han facilitat que la crisi no afecti massa. Però sobretot, també ha estat molt important la diversificació de la utilitat de la maquinària. Tot i que en un principi -i actualment de forma principal- es dedicaven als aparells per a la refrigeració, la decisió de dedicar-se al sector alimentari va ser un factor clau, ja que com Lozano recorda això «dóna més llibertat de moviment i més possibilitats de treballar». Fins al punt que Termofriger ja és bastant coneguda per les seves màquines per a l’elaboració de productes alimentaris. A més, per a Lozano ha estat molt important aconseguir la representació d’aquestes tres firmes italianes per les quals «s’ha esforçat al màxim», ja que creu que és «negatiu dedicar-se al 100% a una activitat només». Fins i tot el fundador de Termofriger i pare i assessor dels actuals administradors, encara aposta per una expansió més de cara al futur de l’empresa. Creu que, a poc a poc, s’han d’anar introduint en el sector químic. Prenent com a referència les seves representades italianes, Lozano assegura que el futur d’aquesta companyia del Garraf també ha d’anar per aquest camí.

45


L’entrevista Imperga i Dismacoat, dos projectes un únic objectiu magatzem i aquest tipus de servei facilita la relació client-empresa, doncs es tracta de localitzar el problema o necessitat de cada client per a oferir-li una solució feta a mida, fet que implica el contacte constant entre l’empresa i el sol·licitant del servei, i també més efectivitat i rapidesa.

Tota una vida en el sector Amb l’objectiu de donar un servei més complet, Imperga i Dismacoat han estrenat noves insta·lacions. La nova ubicació, al centre del polígon Torrent de Santa Magdalena de Vilanova i la Geltrú, es va inaugurar el mes de setembre i compta amb més de 300 metres quadrats per a l’exposició i l’emmagatzematge dels seus productes. Quan es localitza un espai en el mercat, es crea una idea. Imperga va sorgir fa 20 anys com a resposta a la falta d’empreses dedicades a la impermeabilització de cobertes i soterranis. Dismacoat es va crear fa només un parell d’anys, també per oferir un espai especialitzat en la indústria química de construcció. Totes dues empreses es diferencien dels grans magatzems majoristes per buscar la solució tècnica i el producte adequat per a cada cas concret. Aquest tipus de

Procés d’elaboració En aquest cas, es va realitzar la impermeabilització d‘una jardinera de dimensions enmormes que està ubicada entre edifcis de pisos. La dificultat del procés i la necessitat de crear un producte de gran qualitat implica la utilització de molts recursos tant tècnics com humans.

46

Fill d’un constructor vilanoví reconegut, Enric Vallvé, propietari d’Imperga i Dismacoat, ha viscut implicat en el món de la construcció des de petit. Va ser treballant a la central nuclear d’Ascó on va descobrir el món de les impermeabilitzacions de manera especialitzada. Arrel del coneixement sobre tècniques i empreses relacionades amb aquest sector que treballaven a la central i del fet que aquest mercat no estava prou estès a la zona de les nostres comarques, va fer sorgir un projecte prometedor que aquest any ha celebrat el seu 20è aniversari de la seva creació, Imperga. La impermeabilització en la construcció s’encarrega de protegir els edificis i construccions de l’erosió de l’aigua. Això implica cobertes, soterranis, sistemes de fuga, pilars deteriorats, etc. Els components utilitzats per aquest tipus de treballs van des de la tela asfàltica fins al cautxú botil (E.P.D.M.) o el PVC. En altres casos més complicats, com cobrir

una superfície difícil a causa de cantonades molt tancades o desnivells, es pot optar per l’aplicació de components líquids, poliuretans.

El nou projecte, Dismacoat Dismacoat en canvi, va sorgir fa un parell d’anys, fruit d’una bona experiència, Imperga, i com a projecte per cobrir un altre espai especialitzat dins del món de la construcció, les indústries químiques. Aquesta jove empresa avalada per una gran experiència en el sector pot presumir de ser una de les distribuïdores oficials de BASF, l’empresa líder del sector de la química industrial, i de pertànyer a l’associació de magatzems de materials BASF, estesa per tot l’estat. Aquest sector implica una constant formació, fet que també fa de Dismacoat un centre de formació dels seus treballadors. També ofereix per als seus clients cursos de monitors i formació especialitzada gràcies a la col·laboració de BASF.

Un referent a tot l’estat Imperga és una empresa puntera en el sector que ha treballat a tot l’Estat, sobretot aquí i al País Valencià, amb construccions com les Jardineres de Vinaròs o l’Hotel Àgora de Penyíscola.


Imperga · Dismacoat

Rambla dels Països Catalans, 10. n22 Pol. Ind. Santa Magdalena 08800 Vilanova i la G. Tel. 93 811 51 46

De les obres més emblemàtiques de les comarques del Penedès i el Garraf figuren les cobertes de l’Hospital Sant Antoni o les Bodegues Torres.

[“Imperga, amb més de vint anys d’experiència en el sector de la impermeabilització, és l’aval de Dismacoat, la nova distribuïdora de químics per a la construcció”]

Tant Dismacoat com Imperga són unes empreses especialitzades que treballen com a empreses subcontractades de la construcció, fet que el seu propietari, Enric Vallvé, agreix, doncs gran part de la trajectòria de l’empresa ha estat fruit de les bones relacions amb el sector. Tot i això, l’empresa també ofereix solucions i productes a particulars cobrint les necessitats més puntuals, ja que l’objectiu principal és oferir efectivitat i solucions ràpides davant un problema concret.

instal·lacions al polígon industrial de Santa Magdalena de Vilanova i la Geltrú. En aquesta nova ubicació compten amb una nau d’uns 300 metres quadrats per a l’emmagatzematge dels materials i la formació dels seus empleats, així com un espai d’oficines per oferir la màxima comoditat als seus clients.

Totes les iniciatives porten darrera il· lusió i visió, components que no falten en aquestes empreses, on el més important es trobar solucions personalitzades als seus clients per no aturar-se mai, per seguir creixent i seguir garantint efectivitat i bon tracte.

El futur, seguir treballant Els nous projectes d’aquestes empreses passen per promocionar i donar més força a Dismacoat, ja que Imperga compta amb els seus propis clients i vint anys d’aval en el sector de la construcció. Així doncs, i malgrat l’estat actual de l’economia, aquestes empreses es volen centrar en promoure la més jove, per aconseguir posicionar-la dintre del mercat dels components químics de construcció. Dins dels seus darrers projectes, Dismacoat i Imperga han estrenat noves

47


Nous socis de l’Adeg  + COACHING Carrer de Sant Fèlix, 31, 3r 2a 08720 Vilafranca del Penedès Tel. 607 982 684 Web: www.pluscoaching.net Activitat: formació i coaching

 CAVES VILARNAU Ctra. d’Espiells, km, 1,4 · Finca Can Petit 08770 Sant Sadurní d’Anoia Tel. 93 891 23 61 Web: www.gonzalezbyass.com Activitat: elaboració de cava i vi

 MARTÍNEX COMUNIC. CREATIVA Carrer d’Amàlia Soler, 144, local C 08720 Vilafranca del Penedès Tel. 93 890 00 33 Fax 93 890 00 33 Web: www.martinex.com A: com. creativa i màrqueting relacional

 ACADÈMIA RESET Rambla Sant Francesc, 21, 1r C 08720 Vilafranca del Penedès Tel. 93 818 10 67 Act.: cursos d’informàtica i oposicions

 CENTRE DE DIA VILAVALL Carrer d’Urgell, 4 08800 Vilanova i la Geltrú Tel. 93 814 53 33 Fax 93 814 53 33 A: centre de dia, serveis per a gent gran

 METAVALOR ASES. INTEGRALES Rambla de l’Exposició, 49 08800 Vilanova i la Geltrú Tel. 93 814 77 77 Fax 93 814 77 77 Web: www.metavalor.es A.: assessoria, laboral, fiscal, comptab...

 ÁNGELA CARDONA RUBIO Avinguda de les Garrigues, 46 08820 El Prat de Llobregat Tel. 93 519 29 36 Fax 93 482 15 01 A: arquitectura, construcció i rehabilitiació

 CERVESERIA LA PARRÒQUIA Plaça de Soler i Gustems, 7 08800 Vilanova i la Geltrú Tel. 93 893 91 31 Activitat: restauració

 MICOLOGIA FORESTAL & APLICADA Rambla d’Arnau de Vilanova, 6 08800 Vilanova i la Geltrú Tel. 93 815 54 55 Fax 93 815 54 55 Web: www.micofora.com A: noves tecn. en cultiu bolets silvestres

 ARTCAVA Masia Can Batlle, s/n 08793 Vilafranca del Penedès Tel. 647906742 Web: www.artcava.com Activitat: vinícola · turisme

 CLÍNICA PODOLÒGICA LLOPART Av. Catalunya, 14, bxos. 08720 Vilafranca del Penedès Tel. 93 819 92 37 Activitat: serveis podològics

 PREMIÀ ASSESSORS Av. Francesc Macià, 10, entr. 5è 08800 Vilanova i la Geltrú Tel. 93 516 92 22 Fax: 901 70 67 77 Web: www.premiavng.com Activitat: assessorament empresarial

 AUDIHISPANA GRANT THORNTON Carrer de les Tres Torres, 7 08017 Barcelona Tel. 93 206 39 00 Fax 93 206 39 10 Web: www.ahgt.es A.: auditoria, assessoria, consultoria

 CÓDIGO DUPV Rambla del Garraf, 26 08810 Sant Pere de Ribes Tel. 667 581 122 Activitat: generació de noves tecnologies

 SERP Av. de Montserrat, 13, local 4-5 43830 Torredembarra Tel. 607 631 310 Web: www.serpcolor.es A: arts gràfiques i retolació

 CADA PASO MÁS... CUENTA CONMIGO Carrer d’Espalter, 32, bxos. 08870 Sitges Tel. 93 810 72 10 Web: www.cadapasomas.com Activitat: serveis d’assistència a domilici

 CONCEPTUAL FACTORY Carrer de Sant Gaudenci, 19 08870 Sitges Tel. 666 666 187 Web: www.conceptualfactory.com A.: comunicació integral, màrquet. online

 SIX INFORMATICS Rambla de la Girada, 101 08720 Vilafranca del Penedès Tel. 93 513 99 27 Fax 93 513 99 27 Web: www.six-informatics.com A.: administr. i venda serveis informàtics

 CAN CHICARRÓ Urbanització Can Xicarró 08800 Vilanova i la Geltrú Tel. 686 489 031 Web: www.canxicarro.com Activitat: turisme i esdeveniments

 CONSTRUCCIONES BELNI 1994 Av. de la Mediterrània, ed. Xaloc, 4-6, 9è 08880 Cubelles Tel. 938952592 Fax 93 8954154 Web: www.belni1994.com Activitat: construcció i reformes

 SOL DE NIT Carrer de Carles Buigas, 61 08810 Sant Pere de Ribes Tel. 649 217 552 Activitat: bar-restaurant

 CAN RÀFOLS DEL CAUS Avinyonet del Penedès, s/n 08739 Avinyonet del Penedès Tel. 93 897 00 13 Web: www.canrafolsdelscaus.com Activitat: elaboració de vi

 DÖC STUDIO · ESTRAT. DE COM. Carrer d’Empar Nadal, 6 43881 Cunit Tel. 977 674 948 Activitat: publicitat · comunicació

 VALOR HUMÀ Carrer de l’Almirall Colom, 7, 1r 3a 08800 Vilanova i la Geltrú Tel. 93 814 32 33 Activitat: consultoria de recursos humans

 CAPSIS VILANOVA Av. Francesc Macià, 55, 1r 08800 Vilanova i la Geltrú Tel. 93 893 06 58 Web: www.capsisvilanova.com A.: centre d’atenció psicosocial i de salut

 IMPROVEMENT CONSULTING Carrer de la Sagrada Família, 16-A 08810 Sant Pere de Ribes Tel. 609 079 515 Web: www.improvement.es Activitat: consultoria d’empreses

 VILANOVA DIGITAL Carrer de Joan Fuster, 16 08800 Vilanova i la Geltrú Tel. 657 949 859 Web: www.vilanovadigital.cat A.: edició de mitjans de comunicació

 CASA RURAL CAN JAPET Carrer de Sant Quintí, 7 08737 Torrelles de Foix Tel. 93 897 14 87 Web: www.calxullat.com Activitat: allotjament · casa rural

 LA LLOTJA · MARISQUERIA Passeig Marítim, 94 08800 Vilanova i la Geltrú Tel. 93 815 56 54 Activitat: restauració

 VIPHONE Ronda d’Europa, 60, 1r 08800 Vilanova i la Geltrú Tel. 670 001 550 Activitat: comercial de Vodafone

51


Empreses de l’ADEG Ibisum, un despatx d’advocats poc comú en el sector, i a peu de carrer a Vilafranca Ibisum, una nova iniciativa d’Assumpció Carbonell que inaugura nova seu a Vilafranca del Penedès, al c/ Migdia, 35. Després de 18 anys d’experiència i en un moment en que tothom parla de crisi, Ibisum fa aquest salt tenint diferents elements consolidats: l’experiència en el món del dret, un equip de col·laboradors experimentat i amb ganes d’assumir nous reptes i creure fermament en el que fan. Nosaltres, precisament, creiem que podem contribuir a ajudar a superar la crisi a molts dels nostres clients que avui tenen problemes, perquè no poden pagar els seus crèdits, han estat acomiadats o a empresaris els quals les vendes els han baixat i han de reestructurar l’empresa, expandir-se a altres mercats emergents, etc... i, per tant, creiem fermament que precisament és en època de crisi en els moments en que s’ha de mirar endavant amb optimisme. L’equip d’Ibisum està format per diferents persones, procedències i pensaments amb un idioma comú, formades en diferents especialitats jurídiques, que treballen des de diverses àrees: Dret mercantil, Dret immobiliari, Dret civil, Dret Penal, Dret Laboral, començant des de l’àrea de gestió del client, sota una mateixa estratègia i amb el màxim rigor. Ibisum compta amb una consolidada trajectòria que els porta a seguir una línia d’expansió. A les principals capitals ja hi tenen presència i tenen l’objectiu de continuar ampliant, per aquest motiu han invertit molts esforços en la nova seu del carrer Migdia, 35 de Vilafranca del Penedès.

Carrer Migdia, 35 · 08720 Vilafranca del Penedès · Tel 93 818 18 33 · www.ibisum.com

52


Empreses de l’ADEG Centre d’Oci Vilafranca, màxima qualitat per a l’oci al centre de Vilafranca del Penedès COV Centre d’Oci Vilafranca és una empresa dedicada a l’oci en general però que degut als últims moviments del mercat l’han portat a donar més importància als videojocs que a cap altre producte. A la botiga, que està situada al carrer Hermenegild Clascar de Vilafranca del Penedès, hi podem trobar una diversificació de productes que van desde els videojocs a peluixos, passan pel lloguer de pel·lícules, venda de productes semi-nous (videojocs, dvd, blu ray), refrescos, aperitius i figuretes de merxandatge, en especial atenció a les sèries de Bola de Drac i de Dr. Slump. Compta amb un ampli estoc de videojocs semi-nous, amb preus molt assequibles, que van des dels 3,95 € als 44,95 € que pot costar una novetat de PS3. A la botiga també podeu gaudir d’una zona habilitada per wi-fi (amb consola o portàtil de l’usuari) i una zona que anomenen zona play que serveix per provar els videojocs de nova generació en una pantalla de 32” de HD. Tenen la Wii, la Xbox 360 i la PS3 per a tots els usuaris del centre. En definitiva, COV intenta donar una nova forma d’entendre el negoci dels videojocs oferint màxima qualitat i bons preus als seus clients.

Carrer Hermenegild Clascar, 27 · 08720 Vilafranca del Penedès · Tel 93 538 56 38 · www.cov.over-blog.com

Si su sueño era tener un Mercedes-Benz, manténgalo S�lo los Talleres Autorizados Mercedes-Benz, le ofrecen en cada servicio de mantenimiento una revisi�n exhaustiva de su veh�culo, a cargo de los profesionales que mejor lo conocen y con la garant�a de utilizar siempre Recambios Originales Mercedes-Benz. www.mercedes-benz.es

Autotaller J.J. S.A. Taller Autorizado Mercedes-Benz, C/ Ronda de Europa, 73, 8800 Vilanova i la Geltrffl (Barcelona), Tel 93 893 86 09, Fax 93 814 04 96, www.mercedes-benz.es

53


Empreses de l’ADEG Restaurant La Fassina, un plaer pels sentits Cuina mediterranea i de mercat Des del mes d’agost es pot gaudir a Vilanova i la Geltrú d’una cuina creada a mida dels millors vins de la comarca. El Restaurant La Fassina està localitzat en un marc incomparable, annex al Celler Can Pujol. Amb aquestes característiques, La Fassina uneix i difon les cultures del vi i del menjar. En aquest restaurant, el procés és el que marca la diferència. Es tracta del BIO (Buy it yourserf), un procés pioner a Vilanova i la Geltrú que s’està estenent per tota Europa. En aquest cas, primer s’escull el vi a degustar. Els clients poden passejar-se pel celler i escollir el millor vi i després degustar el plat que tregui tot el rendiment al sabor i a la textura del vi escollit. Malgrat el pes específic del vi, el menjar no s’ha descuidat en absolut. Una cuina majoritàriament d’origen català, de qualitat i adaptada per a celíacs i vegetarians. També hi ha un protagonisme especial en els formatges, fumats i embotits ibèrics, juntament amb les amanides. Per completar l’oferta gastronòmica de qualitat, el restaurant La Fassina planteja activitats complementàries per a oferir als seus clients, com la música en viu. Aquest espai també acull presentacions i actes promocionals de marques de vins. La Fassina ofereix un menú diari de 12,50 € i un menú de cap de setmana de 20 €. A més, també ofereix menús especials per a sopars d’empresa de cara a les festes de Nadal. Carrer Duc de la Victòria, 9 · 08800 Vilanova i la Geltrú · Tel 93 816 59 59

54


Empreses de l’ADEG Business Support Center, la nova eina pels negocis Un centre amb tots els serveis per al professional i l’empresa Els serveis més complets per a qualsevol professional independent o negoci: des de despatxos i sales de reunions fins a suport administratiu, atenció telefònica o domiciliació comercial i fiscal. Business Support Center és un nou concepte de centre de negocis que es presenta per primera vegada a la comarca del Garraf. Instal·lat al centre de Vilanova i la Geltrú Business Support Center és una organització preparada per oferir a empreses, professionals o associacions tots aquells serveis necessaris per a la gestió i desenvolupament de la seva activitat. Es tracta, sens dubte, d’una eina que pot afavorir tots aquells emprenedors que pensin a iniciar un negoci o activitat empresarial amb inversió mínima. Els recursos que ofereix Business Support Center permeten posar en marxa qualsevol negoci o estalviar la inversió que suposaria la compra o lloguer d’un local, les possibles reformes que requereixi, el mobiliari i les línies telefòniques, entre altres coses. Tenint en compte tots els avantatges que representa aquest nou centre de negocis i la varietat de serveis que pot oferir, Business Support Center pot ser la solució per a tot tipus d’empresa i professionals, tant per aquelles empreses de nova constitució com per a les petites i fins i tot per a aquells treballadors autònoms que no necessiten despatx, però que opten per un domicili fiscal i comercial diferent del de residència. El nou concepte de negoci respon a tots aquells objectius que avui en dia es fixen les empreses i els professionals: comoditat per iniciar l’activitat econòmica, flexibilitat en la contractació de tots els serveis, la tecnologia més moderna a l’abast dels seus clients, personal altament qualificat per a atendre les visites i trucades de la seva empresa i unes instal·lacions que afavoriran la imatge de la seva empresa o negoci. Rambla Josep Antoni Vidal, 11 · 08800 Vilanova i la Geltrú · Tel 93 810 02 70

FIN DE AÑO 2009

CENA DE GALA NOCHEVIEJA 2009

ELIJA SU MEJOR OPCIÓN OPCIÓN A HABITACIÓN DOBLE CENA COTILLÓN DESAYUNO BUFFET BRUNCH 1 DE ENERO 2010 OPCIÓN B HABITACIÓN DOBLE CENA COTILLÓN DESAYUNO BUFFET OPCIÓN C CENA COTILLÓN

LA DE GA 9 MENÚ 00 2 O AÑ FIN DE

198€

Aperitivo de Bienvenida Copa de Cava Frivolidades del chef en mini brochetas Comenzamos….

HAz de estAs fiestAs unA experienciA inolvidAble celebrándolAs en Meliá sitges. bienvenido A Meliá.

Mosaico de Foie Natural con gelee de tomate, virutas de jamón ibérico, lagrimas de oliva virgen y sal volcánica de Hawai Crema suave de hinojo con mandarina y chips crujientes de alcachofa Langosta fileteada sobre ensalada de brotes tiernos, carabineros, perlas de caviar y vinagreta de crustáceos Sorbete de naranja perfumado con vodka en dos texturas Steak de ternera lechal en salsa de cava, colmenillas y trufa indicum Bomba de Chocolate en Mouse sobre coulis de Frangelico

Joan Papasseit, 38 08870 Sitges, Barcelona T. (34) 93 811 08 11 Fax: (34) 93 894 90 34 melia.sitges@solmelia.com

Información y Reservas: 902 14 44 44 melia.com o en tu agencia de viajes

Las uvas de la suerte BODEGA Bodega seleccionada por nuestro sumiller Ferran Pluvins Blanco Atrium Chardonnay de Torres Tinto Rioja La Vicalanda Reserva 2000 Cava Reserva Real de Freixenet Cafés y Licores • Baile amenizado por nuestra Orquesta · Gran Cotillón Fin de Año Barra libre · El típico chocolate con churros y melindros Y muchas sorpresas más… NO SE PIERDA EL ESPECTACULAR BRUNCH DEL 1 DE ENERO

55


L’ADEG recomana... EL VELERO DE SITGES Passeig de la Ribera, 38 08870 Sitges Tel. 938942051 www.restaurantevelero.com Restauració

HOTEL DOMO · DOLCE VITA Carrer Francesc Macià, 4 08720 Vilafranca del Penedès Tel. 938172426 www.domohotel.com Hotel

L’OGANPETIT Carrer Ferrer i Vidal, 16 08800 Vilanova i la Geltrú Tel. 938160847

ELS SENTITS BRASERIA C. Santa Madrona, 11, baixos 08800 Vilanova i la Geltrú Tel. 938930939

HOTEL ESTELA · IRIS Avinguda Port d’Aiguadolç, 8 08870 Sitges Tel. 938114545 www.hoteldelarte.com Hotel-restaurant, banquets, convencions, exposicions d’art

L’OGANQÜIT Carrer Llibertat, 128, baixos 08800 Vilanova i la Geltrú Tel. 938156362 www.loganquit.com Restaurant

ESPAI DE LA CARME Carrer de Sant Antoni, 6 08800 Vilanova i la Geltrú Tel. 938933308 www.espaidelacarme.com Restauració

HOTEL MELIÀ SITGES RESTAURANT NORAY C.de Joan Salvat Papasseit, 38 08870 Sitges Tel. 938110811 www.melia-sitges.com Hotel **** superior

MASIA LA TORRE La Torre del Gall 08798 Sant Cugat Sesgarrigues Tel. 938922929 www.calsoler.com Hostaleria

CAL TALA P. de la Marina de Cubelles, 31 08880 Cubelles Tel. 938969457 www.caltala.com Restauració

FINCA MAS SOLERS Finca Mas Solers, s/n 08810 Sant Pere de Ribes Tel. 938933666 www.fincamassolers.com Reunions, incentius d’empresa, banquets i restauració

HOTEL RESTAURANT SOL I VI Ctra. Sant Sadurní, Km. 4 08739 Lavern Tel. 938993204 www.solivi.com Hotel-Restaurant

MASIA SEGARRULLS Pujada al Castell km. 1 08734 Olèrdola Tel. 938903799 www.masiasegarrulls.com Restauració

CAMPING-RESTAURANT LA RUEDA Carretera C-31, km. 146,2 08880 Cubelles Tel. 938950207 www.la-rueda.com Càmping-Restaurant

GENITO Carrer Sant Joan, 37 08800 Vilanova i la Geltrú Tel. 938932482 www.genil.es Restauració

LA CASA DEL CONILL Plaça Anselm Clavé, 13 08734 Sant Miquel d’Olèrdola Tel. 938902001 www.lacasadelconill.com Restaurant

CNV RESTAURANT Escullera de Ponent, s/n 08800 Vilanova i la Geltrú Tel. 938101330 www.cnvrestaurant.com Restauració

HOSTAL CAN GATELL Carrer de Puigcerdà, 16 08800 Vilanova i la Geltrú Tel. 938930117

LA DEESSA DEL MAR Passeig de la Marina de Cubelles, 17, local 2 08880 Cubelles Tel. 630140406 Restauració

NEGREFUM Plaça de la Mediterrània 08800 Vilanova i la Geltrú Tel. 938153362 www.negrefum.cat Restaurant

DOLCE SITGES · ESMARRIS Av. Camí de Miralpeix, 12 08870 Sitges Tel. 938109000 www.sitges.dolce.com Hotel

HOTEL RESTAURANT CASA TORNER I GÜELL Rambla de Sant Francesc, 26 08720 Vilafranca del Penedès Tel. 938174755 www.casatorneriguell.com Hotel i restaurant

LA LLOTJA MARISQUERIA Passeig Marítim, 94 08800 Vilanova i la Geltrú Tel. 938155654

PIZZERIA EL CISTELL C. Manuel de Cabanyes, 16 08800 Vilanova i la Geltrú Tel. 938140418

Restauració

Restauració

EL RACÓ DE LA CIGONYA Av. Catalunya, 26 08730 Santa Margarida i els Monjos Tel. 938981101 www.elracodelacigonya.com Restaurant

HOTEL CEFERINO Passeig de Ribes Roges, 2-3 08800 Vilanova i la Geltrú Tel. 938151719 www.hotelceferino.com Hoteleria i restauració

LE MERIDIEN RA · VINYA DEL PENEDÈS 43880 El Vendrell Tel. 977694200 www.lemeridien.com/ra Hotel i restaurant

PORT SITGES RESORT Passeig Port d’Aiguadolç 08870 Sitges Tel. 938113177 www.portsitges.com Restauració i allotjament

EL VAIXELL DE VILANOVA Passeig Marítm, 61 08800 Vilanova i la Geltrú Tel. 938152181

HOTEL CÈSAR · LA FITORRA Carrer d’Isaac Peral, 8 08800 Vilanova i la Geltrú Tel. 938151125 www.hotelcesar.net Hoteleria i restauració

LES ONADES C. del Prat, 40 (Platja Llarga) 08800 Vilanova i la Geltrú Tel. 938159568 www.lesonades.com Hoteleria i restauració

PREDILECTUM RESTAURANT Plaça Pau Casals, 4 08800 Vilanova i la Geltrú Tel. 938939931 www.predilectum.com Restauració

Braseria BAR REST. POLIESPORTIU CUBELLES Av. Onze de Setembre, s/n 08880 Cubelles Tel. 938951250 Bar restaurant

Restaurant

56

Hostal i restaurant

Restaurant


RESTAURANT BOCCALINO Carrer Verge del Pilar, 24 08870 Sitges Tel. 938941774 www.accua.com/boccalino Restaurant

RESTAURANT EL JARDÍN Carrer Bonaire, 26 08870 Sitges Tel. 938114442 www.eljardinrestaurant.com Restauració

RESTAURANT MAREJOL Passeig de Ribes Roges, 35 08800 Vilanova i la Geltrú Tel. 938155682

RESTAURANT SITGES BON ESTAR Carrer de ParelladEs, 61-63 08870 Sitges Tel. 938943493

RESTAURANT EL MARGALLÓ PUNTA GOLF Passeig Marítim, 92-94 08870 Sitges Tel. 938948647 www.elmargallo.com Restauració

RESTAURANT MARINA Passeig Marítim, 68 08800 Vilanova i la Geltrú Tel. 938155417

RESTAURANT EL RACÓ DEL PORT Passeig Marítim, 59-60 08800 Vilanova i la Geltrú Tel. 938160990

RESTAURANT PEIXEROT Passeig Marítim, 56 08800 Vilanova i la Geltrú Tel. 938150625

SOL DE NIT Carrer Carles Buigas, 61 08810 Sant Pere de Ribes Tel. 656906174

Restauració

Bar-restaurant

Restauració RESTAURANT CAL PADRí Masia Ca la Gori, s/n 08732 La Múnia Tel. 938918268 Restaurant

Hostaleria

Restauració

Restauració

RISTORANTE ITALIANO PERBACCO Carrer Ferrer i Vidal, 24 08800 Vilanova i la Geltrú Tel. 938158383 Restauració

RESTAURANT CAN LLOSES Carrer Milà, s/n Urb. Can Lloses - Can Marcer 08810 Sant Pere de Ribes Tel. 938960746 www.canlloses.com Bar- Restaurant

RESTAURANT EL VIVERO Passeig Balmins, s/n 08870 Sitges Tel. 938942149 www.elviverositges.com Restauració

RESTAURANT PICNIC Passeig de la Ribera, s/n 08870 Sitges Tel. 938110040 www.restaurantpicnic.com Restaurant

SOLIGÓ RESTAURANT Carrer Racó, 6 08810 Sant Pere de Ribes Tel. 938962777 www.soligorestaurant.com Restauració

RESTAURANT CAN MARTÍ Avinguda Julio César, 2 43881 Cunit Tel. 977163046 www.canmarticunit.com Restauració i càtering

RESTAURANT LA BOTIGA Passeig Marítim, 75, baixos 08800 Vilanova i la Geltrú Tel. 938156078

RESTAURANT QUORUM Passeig del Carme, 23 08800 Vilanova i la Geltrú Tel. 938101883

Restauració

Restauració

THE NIT Carrer Sant Pere, 39 08720 Vilafranca del Penedès Tel. 938901057 www.thenit.es Hostaleria

RESTAURANT EL CAU DEL VINYET Passeig Maritim s/n 08870 Sitges Tel. 93 894 15 50 www.matasarnalot.com Restaurant

RESTAURANT LA CUCANYA Racó de Santa Llúcia, s/n 08800 Vilanova i la Geltrú Tel. 938151934 www.restaurantlacucanya.com Restauració

RESTAURANTE ÓRDAGO Carrer Almogàvers, 52 08812 Les Roquetes Tel. 938148691

RESTAURANT EL BLAU Rambla de la Pau, 68 08800 Vilanova i la Geltrú Tel. 938105544

RESTAURANT LA FASSINA Carrer Duc de la Victòria, 9 08800 Vilanova i la Geltrú Tel. 938165959

Restauració

Restauració

RESTAURANT-HOTEL LA SANTA MARIA Passeig de la Ribera, 52 08870 Sitges Tel. 938940999 www.lasantamaria.com Hosteleria

RESTAURANT EL CREUER Racó de Santa Llúcia, s/n 08800 Vilanova i la Geltrú Tel. 938155967 www.elcreuer.com Càmping turístic, vacances, allotjament, restaurant

RESTAURANT LA FONT Carrer de Sant Antoni, 4 08880 Cubelles Tel. 938950155

RESTAURANT EL GROC Carrer Vapor, 18 08800 Vilanova i la Geltrú Tel. 938141737

RESTAURANT LA PEDRERA Carretera de Vilafranca, 7 08811 Canyelles Tel. 938188194 www.restaurantlapedrera.com Restaurant

Restauració

Restaurant

VILANOVA PARK MAS ROQUER Carretera de l’Arboç, km. 2,5 08800 Vilanova i la Geltrú Tel. 938933402 www.vilanovapark.es Càmping i restauració XIRINGUITO MIRAMAR Platja de Sant Gervasi, s/n 08800 Vilanova i la Geltrú Tel. 938157970 Restauració

Restauració

57


Converses a l’antara es pot aconseguir fer més passes, malgrat que siguin petites petjades de formiga.

Cada vegada que al llarg dels meus anys de professió periodística algú, generalment autoritats polítiques barcelonines, em deia que el Penedès vinícola havia de fer una aposta clara per l’enoturisme, la següent pregunta que els formulava sempre era la mateixa. -Com es pot aconseguir això si la gent del Penedès no creu en la seva terra? El més curiós és que la resposta sempre era la mateixa. Primer hi havia un lleuger somriure, un petit arronsament d’espatlles i seguidament el clàssic discurs de la necessitat de crear oferta. Ningú, mai, em va contradir l’enunciat. Tothom donava per fet que era cert, que no crèiem en la terra on vivim. De fet em fa l’efecte que tot continua igual.

De propostes no en falten i tan sols cal fer un cop d’ull a les programacions d’espais com l’Aula de la Vinya i el Vi, a Sant Pere Molanta; a les activitats que Paddy Mannion organitza des de Torrelles de Foix amb excursions en bicicleta pel Penedès i tota mena de propostes relacionades amb el vi o la luxosa aposta que ha fet Can Bonastre, a prop de Masquefa, per promoure la cultura del vi, la gastronomia i el lleure, entre molts altres exemples. Capítol a part mereixen els cellers que malgrat ser els primers interessats no acaben de sumar-se massivament a l’oferta de propostes enoturístiques i són molts els que encara decideixen tancar les seves portes durant el cap de setmana i gaudir d’un més que merescut descans dels treballadors o propietaris però que deixa els visitants orfes de la visita i amb els calaixos buits de les possibles vendes que es poguessin fer. Entre els que sí que han fet els deures hi ha, òbviament, els tres grans cellers de la zona: Freixenet, Codorníu i Torres, que tot just fa uns mesos van ampliar la seva oferta enoturística amb elements hologràfics i noves instal·lacions. Més modestes però

Imma Pulido

igualment lloables; són iniciatives com les que duen a terme les Caves Castell de Vilarnau, a Espiells, on programen una variada agenda d’exposicions, que complementen amb visites i recorreguts especials durant la verema; o altres com caves Nadal, al Pla del Penedès, Castellroig, a tocar de Sant Sadurní, Massana Noya a Subirats o Jean Leon a Torrelavit, que organitzen actes públics i activitats culturals que permeten acostar el públic als seus cellers amb una certa periodicitat. Cal fer també un esment especial de la firma ArtCava, d’Avinyonet, nascuda a partir de la idea de dos joves emprenedors que, fugint de produccions massives amb marges reduïts, van decidir elaborar caves a mida perquè els clients poguessin fer-se ells mateixos el producte i personalitzarlo. Ara, fins i tot ,acaben d’incorporar a aquesta oferta una interessant proposta de maridatge gastronòmic a càrrec del restaurant Cal Matias, en el qual ofereixen també un curset de cuina amb àpat inclòs al fabulós celler antic de la masia. Moltes i variades propostes a les que tan sols falta afegir-hi el convenciment de la gent d’una terra que caldria que s’enorgullís de ser d’on és, de viure on viu i de consumir productes de casa seva.

Els experts en comunicació interna afirmen que cada missatge directe o indirecte que rebem com a membres d’una comunitat el transmetem a una mitjana de vint persones. S’imaginen quina feina es podria fer si tots plegats ens creguéssim aquest Penedès i que cada cop que en parléssim amb amics o coneguts poguéssim fer de prescriptors en clau positiva d’aquest territori i de les seves activitats o els seus vins? L’efecte publicitari seria fulminant i el boca/orella podria convertir aquesta terra en una zona valorada per la seva cultura, pels seus paisatges i per un dens teixit d’activitats relacionat amb el món del vi. Idíl·lic, oi? Potser utòpic? Suposo que sí, però somiar encara és gratuït i vull pensar que hem avançat una mica i que encara

Un glop de sensacions La meva col·lecció particular de vins i caves preferits és llarga i, malgrat que les descobertes són moltes i la llista s’amplia molt sovint, és difícil tenir sorpreses com les que fa poc vaig tenir amb el cava Nectar Terrenal, un semi dolç de les caves Llopart elaborat amb un 70% de xarel·lo i un 30% de parellada. Varietats autòctones per a un cava cremós, que no acaba sent un dolç empallegós i que conserva unes interessants aromes i una acidesa fresca. Els seus elaboradors el solen recomanar per maridar amb formatges potents, foie o postres. Particularment penso que amb un reguitzell de dolços com els que tastarem aquestes festes, pot lligar perfectament.


Decàleg de l’Ètica empresarial

Una empresa actua d’acord amb l’ètica empresarial quan, a més a més de generar riquesa (valor afegit) i de vetllar per la seva continuïtat, ho fa amb actituds i maneres que garanteixen una missió en què els valors i els objectius prioritaris són:

1. Considerar que el més important són les persones

continuïtat i prestigi a llarg termini, per sobre del benefici immediat a curt termini.

Respectar en tot moment la seva dignitat i seguretat, sense discriminació de cap mena, formin part dels públics interns de l’empresa, dels públics que hi estan en contacte o dels públics de l’entorn.

2. Promoure la integritat, l’honestedat i la justícia

7. Respectar i defensar els drets humans

Com a comportament responsable de l’empresa tot fomentant les activitats educatives i la integració de les persones més desafavorides de la comunitat.

De les persones dins l’organització, pel que fa al seu tracte amb treballadors, clients, proveïdors o d’altres persones, així com pel que fa a la relació amb d’altres organitzacions. Promoure especialment la motivació, la fidelització, l’aprenentatge i la formació permanent de tots i cadascun dels individus.

8. Observar el màxim compromís amb l’entorn

3. Complir amb rigor i puntualitat els compromisos

9. Assegurar la continuïtat de l’empresa

Els adquirits amb treballadors, clients, proveïdors i d’altres persones, així com amb les administracions i d’altres organitzacions, mitjançant el manteniment d’un sistema viu de qualitat global.

4. Mantenir una comunicació i una informació transparent i verídica

És la base de la confiança entre persones, marca la diferència en la capacitat d’interdependència i és l’essència del treball en equip. Ha de ser la que calgui, per a cadascun dels agents econòmics i socials interessats, entre els quals hi ha accionistes, creditors, clients, treballadors i Administració pública.

No degradar-lo i respectar el medi ambient, sense perdre mai de vista la continuïtat de la vida en el nostre planeta.

Tot donant un veritable servei que contribueixi al bé comú i alhora promoure la creativitat compartida, traduïda en innovacions rendibles.

10. Crear riquesa suficient

Generar riquesa (valor afegit) per retribuir adequadament els treballadors (treball) i els propietaris (pel capital i el risc assumit) i atendre els deures fiscals; així com col·laborar en el progrés de la societat civil (país) on està arrelada i viu l’empresa.

5. Superar els mínims que exigeix la legislació

Complir les lleis, els reglaments i les normes que siguin aplicables, tant a l’empresa com pel que fa als seus productes i/o serveis, superant els mínims en seguretat i sostenibilitat, tant o més per convicció que per obligació.

6. Realitzar publicitat comercial verídica i responsable

Sense enganys que falsegin les prestacions reals dels productes i/o serveis. Observar una política de

Aquest Decàleg de l’Ètica empresarial és el resultat de les aportacions i el debat per part de diferents empresaris i empresàries en el marc de l’Any ADEG 2006, dedicat a l’Ètica empresarial i les bones pràctiques. Podeu llegir el text d’aquest document a l’espai www.adeg.cat, on hi trobareu les versions catalana, castellana, anglesa, francesa i italiana.

www.adeg.cat

Carrer de l’Àncora, 3 | 08800-Vilanova i la Geltrú Carrer de la Beneficència, 17 | 08720-Vilafranca del Penedès Tel. 902 106 700 | Fax 938 106 701 | adeg@adeg.cat


Serveis Extra

Nòmina/Professional

i emporti’s un Televisor de 32” i un Portàtil (1)

Caixa Tarragona Avantatges que es noten (1) Per aconseguir aquests articles, caldrà domiciliar una nòmina superior a 800 euros o el rebut d’autònoms i les despeses professionals superiors a 475 euros a Caixa Tarragona durant un mínim de 36 mesos i contractar una línia ADSL (amb trucades nacionals incloses) o 3 G durant 36 mesos. El cost d’aquesta contractació és de 1.849 euros, que caldrà pagar per endavant en efectiu o amb la contractació d’un préstec ICO Plan Avanza a un tipus d’interès del 0%. L’obtenció d’aquests articles té la consideració de retribució en espècie a efectes legals. Promoció vàlida del 22 de maig al 30 de setembre de 2009 o fins que s’exhaureixin les existències.

www.caixatarragona.com


Perspectiva 95