Page 1

Estrelles i Forquilles

L’Hotel Subur celebra el centenari Entrevista a Desembre, 2016 Núm. 134

Xavier Vallès, Entrem-hi Reportatges d’Empresa

Covides, Garraf Maquinària i Sitges Houses Gent emprenedora

Xavier Laffitte, MX10 Entrevista

Xavier Cisa, cònsol de l’ADEPG a Cunit i Sant Pere de Ribes


Sumari Edita ADEPG. Associació d’Empresaris de l’Alt Penedès, Baix Penedès i Garraf · Carrer Beneficència, 17 08720 Vilafranca del Penedès · Carrer Montserrat, 6, 2n 43700 El Vendrell · Carrer Àncora, 3 08800 Vilanova i la Geltrú Tel. + 34 902 106 700 · info@adepg.cat · www.adepg.cat Redacció ADEPG · comunicacio@adepg.cat Publicitat ADEPG · comercial@adepg.cat Subscripció: 60 € Subscripció socis ADEPG: Gratuïta Impremta Gràfiques Ferpala · ferpala@ferpala.es Portada Covides Difusió Enviament personalitzat a empreses, professionals, entitats i institucions de les comarques del Penedès i el Garraf. Distribució Tramesa per correu postal a través d’Entrem-hi i Tegar. DL B-11279-92 1.000 exemplars El fet de la seva publicació no suposa que l’ADEPG comparteixi sempre les idees dels articles d’opinió d’aquesta revista.

5

L’entrevista Xavi Vallès, nou president de Nou Verd presenta els projectes de l’empresa . . .

22

6

L’empresa Covides celebra 50 anys de verema sent una de les cooperatives més grans de Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

26

Medi ambient El benestar de les persones, clau en l’edificació sostenible (1/2) . . . .

8

Finances Banc Sabadell respon a les necessitats d’estalvi per a la jubilació . . . . . . . . . . . .

28

ADEPG Formació Cursos subvencionats . . . . . . . . . . . . . . .

10

Dones d’Empresa Creix el paper de les dones catalanes com a decisores en la nova economia .

30

Laboratori d’idees Millora de la reputació de l’empresa . .

32

Gent emprenedora Xavier Laffiitte «El sector de la construcció està en clara recuperació, però no tornarà el ritme precrisi» . . . . .

34

L’empresa Sitgeshouses estrena una segona oficina . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

38

ADEPG · Nous socis . . . . . . . . . . . . . . . .

41

Context De les infraestructures competitives a l’economia digital . . . . . . . . . . . . . . . . . . Entrevista consular Xavier Cisa «L’ADEPG és un punt de trobada que no pot de passar per alt cap empresari» . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

L’empresa Poliuretà i poliurea de Gama arreu del món . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . La cuina de l’estrés Escudella i carn d’olla . . . . . . . . . . . . . . Terminologia de les varietats vitivinícoles . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Restaurant Lasarte, de Martín Berasategui . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . EDE El Programa de Direcció de Pimes (PDP) arriba a la dotzena edició . . . . . . Estrelles i forquilles Hotel Subur 100 anys liderant el turisme a Sitges . Noves tecnologies El final de la SIM. I ara què? . . . . . . . . .

12

14 15 15

16

18

21

Empreses de l’ADEPG · Instituto Sitges augmenta el rendiment de l’empresa i la qualitat de vida . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . · El grup Instatec inicia any amb imatge nova . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

43 45

Hotel Subur (pàg. 18)

3


Martí Sistané Planella President ADEPG

De les infraestructures competitives a l’economia digital L’Any ADEPG 2016 ha estat dedicat a les Infraestructures competitives. La connectivitat, la logística i la mobilitat han estat els eixos de treball de tot un seguit d’actuacions. Començàrem el passat mes de gener amb la creació de la comissió ‘’Infraestructures competitives” amb l’objectiu de posar èmfasi en la reivindicació del greuge competitiu de l’elevat cost dels peatges que paguem en les nostres comarques per accedir als mercats principals, així com en la solució dels problemes derivats de la insolvència de la N340 entre Torredembarra i Vilafranca del Penedès. En el capítol logístic, el mes de setembre el director de l’Institut Català del Sòl, Damià Calvet, fou el ponent en el cicle Fòrum ADEPG. En la seva exposició va remarcar el potencial del Penedès com a unitat territorial per la situació estratègica en el desenvolupament econòmic del país i va defensar com una oportunitat extraordinària el Logis Penedès, el qual ha d’esdevenir un node que connecti economies, aprofitant el pas del Corredor Mediterrani, la proximitat amb el port i l’aeroport de Barcelona i la connexió per l’interior amb l’Eix Diagonal. Precisament en aquest sentit vull destacar, com a darrer esdeveniment del 2016 relacionat amb les infraestructures, la commemoració aquest desembre del cinquè aniversari de la inauguració de la C-15. Aquesta és una infraestructura que indubtablement ha beneficiat l’economia del Garraf i ha aconseguit unir la Catalunya interior amb el nostre litoral, convertint-se en un eix viari de cohesió territorial. Aquest 2017 l’any ADEPG estarà dedicat a l’economia digital. Podríem dir que passarem de la connectivitat de les xarxes viàries a la connectivitat de les xarxes d’Internet. El terme d’economia digital va aparèixer per primer cop l’any 1995 en el llibre de Don Tapscott, “L’Economia Digital: Promesa i perill a l’Era de la Intel·ligència en xarxes”. Va ser un dels primers llibres que mostra com Internet pot canviar la manera en què es fan els negocis. Tapscott argumentava els avantatges de la modernitat que aporten les xarxes digitals i la infraestructura en comunicació que proporcionen una plataforma global sobre la qual les persones i les organitzacions creen estratègies, interactuen, es comuniquen, col·laboren i busquen informació. Avui per avui és àmpliament acceptat que el creixement de l’Economia Digital té un impacte generalitzat en tota l’economia. A causa de l’alt impacte esperat, les empreses tradicionals estan avaluant activament la forma de respondre als canvis produïts per l’Economia digital. El canvi de paradigma ha transformat el creixement de l’economia, així com l’ocupació i els llocs de treball, que en un futur no molt llunyà podria estar caracteritzada per la independència i la flexibilitat laboral, com destaca l’expert en economia col·laborativa Sundararajan en el seu llibre Crowd-based capitalism. En un informe recent d’Accenture Strategy s’afirma que la transformació digital és una de les grans palanques de creixement econòmic, l’aportació de l’economia digital al PIB espanyol és del 19,4% i al 2020 arribarà al 22%, podent arribar al 24% si es realitza una inversió en acceleradors digitals, potenciant aspectes com l’impuls a l’emprenedoria, un accés més fàcil al finançament o una millor regulació. De ben segur que en aquestes festes nadalenques utilitzarem les infraestructures viàries per reunir-nos amb els que tenim més a prop i Internet per felicitar-nos-les. Jo aprofito aquesta Perspectiva per desitjarvos el millor pel 2017.

« ...les xarxes digitals proporcionen una plataforma global sobre la qual les persones i les organitzacions creen estratègies, interactuen, es comuniquen, col·laboren i busquen informació.»

5


L’entrevista consular · Cunit i Sant Pere de Ribes

Xavier Cisa «L’ADEPG és un punt de trobada que no pot de passar per alt cap empresari» Xavier Cisa és emprenedor per essència, ha liderat diferents empreses en sectors tan diferents sectors com l’automoció, la comunicació, les telecomunicacions i el transport de viatgers. Es va formar en l’àmbit del màrqueting i la comunicació i això l’ha portat a la seva gran passió la ràdio i el doblatge. Avui és el responsable de comunicació i màrqueting a l’empresa familiar Autocars Mon-Bus i a més, membre de la Junta Directiva de l’ADEPG i de l’Estació Nàutica de Vilanova i la Geltrú.

6

Quina és l’activitat de l’empresa? Transport de viatgers per carretera. Oferim solucions de mobilitat eficient i sostenible, connectant les poblacions del Garraf i el Baix Penedès mitjançant línies d’autobús interurbanes, i també solucions de mobilitat tant per a particulars, institucions, associacions, escoles i entitats esportives. · Quins són els principals factors competitius del nostre territori? Sens dubte la localització estratègica. Som la porta sud d’accés a Barcelona i la nord de Tarragona. A més, el paisatge, com a element integral del territori, i el preu del sòl. · Què té Cunit? Quins són els seus atractius per a l’empresa? El preu del sòl és un factor a tenir en compte ja que, juntament amb la bona localització i la possibilitat d’accedir a mà d’obra poc qualificada fan del municipi una bona opció per a l’establiment d’empreses i negocis. · I Sant Pere de Ribes? Sens dubte el principal atractiu que ofe-

reix Sant Pere de Ribes és la seva situació estratègica i ben comunicada mitjançant les infraestructures viàries c-32, Ap7 -a l´’aeroport i als ports de Barcelona i Tarragona, i a Igualada, i Manresa gràcies a la més recent c-15. · Com hauríem d’orientar l’economia del Gran Penedès? Cap a la sostenibilitat amb l’àrea metropolitana de Barcelona i Tarragona, amb la connexió europea amb tren d’alta velocitat, i el corredor mediterrani, potenciant el sector primari amb el sector vitivinícola i turisme. Hem de generar polígons industrials amb sòl a preu atractiu i saber aprofitar els eixos de comunicació i treballar coordinats entre tots els municipis de les tres comarques que configuren el Gran Penedes unificant criteris. · Quin paper juga l’ADEPG en relació amb el Penedès i el Garraf? L’ADEPG, sens dubte, juga un paper molt

important dins del territori pel que fa al món empresarial, on hi té cabuda des de la gran o mitjana empresa fins a l’autònom o el nou emprenedor. Aquests darrers anys s’ha consolidat com l’associació de referència dins del món empresarial de les nostres comarques, sent un punt de trobada que no pot passar per alt cap empresari que vulgui estar recolzat, informat i gaudir del gran ventall de serveis que ofereix; des de formació o assessorament a compartir sinergies amb altres empreses de les comarques del Penedes i Garraf en moltes de les convocatòries que promou. És l’associació més activa del territori, prova d’això són la gran varietat d’actes i sessions informatives que organitza: Fòrum ADEPG, 7x7’, la Nit de l’Empresa, Jornades de Turisme Industrial, Premis ADEPG, etc... sense oblidar els col·lectius Joves d’empresa i Dones d’Empresa.

Consulteu les delegacions de la Xarxa Consular als diferents municipis del territori a www.adepg.cat/cat/associacio_xarxaconsular.php


Gestió de Comunitats | Gestió de lloguers | Consultoria Immobiliària | Assegurances

La gestió més completa per la teva comunitat, al millor preu.

Atenció d’avaries 24 hores

Administrador online

Estalvi en totes les despeses

Millorem les condicions econòmiques actuals de la comunitat. Vilafranca del Penedès

Vilanova i la Geltrú

Comunitats i lloguers Carrer Cal Bolet, 4. Tel. 93 891 55 91

Comunitats i lloguers Carrer Picapedrers, 2. Tel. 93 814 17 51

Administració Pl. Soler i Carbonell, 38, 1-B Tel. 93 814 17 51

Consultoria Immobiliària Rambla Principal, 26. Tel. 93 814 87 18

www.immoserra.cat


Medi ambient

El benestar de les persones, clau en l’edificació sostenible (1/2) El passat mes d’octubre va tenir lloc a Los Ángeles la Greenbuild International Conference and Expo, l’esdeveniment més important a nivell mundial sobre edificació sostenible. S’hi van presentar les noves tendències gestionades pel Green Business Certification Inc. (GBCI). La principal conclusió que en va sorgir és que les mesures de sostenibilitat als edificis -que es contemplen en certificacions com ara la LEED- s’han d’acompanyar amb millores que tinguin en compte la salut i el benestar de les persones que els habiten i també el seu entorn, i que aquestes s’han d’aplicar tant en la fase de disseny i construcció com durant l’ús i la deconstrucció.

8

En l’origen de la certificació LEED, desenvolupada pel United States Green Building Council (USGBC), hi ha l’objectiu de transformar l’entorn construït per a tenir edificis més eficients i més amigables amb el medi ambient. Es tracta d’implantar mesures que permetin, entre d’altres, lluitar contra

l’escalfament global generat per l’activitat humana, en bona part a causa de la construcció i ús dels edificis. En aquest sentit, està clar que el sector de la construcció té un rol important en la disminució dels impactes del canvi climàtic. La certificació LEED posa requeriments que s’han de considerar en l’edificació sostenible, tant en edificis nous com en edificis existents; aspectes que tenen en compte l’entorn, el consum d’aigua i d’energia, l’ús de materials i recursos, la generació de residus, la qualitat ambiental interior, etc. A partir d’ara, amb les noves tendències, es plantegen 4 eixos de millora: • Més exigència dels criteris de la pròpia certificació LEED. • Generar millores en àmbits que van més enllà de la sostenibilitat. • Més tipologies edificatòries objecte de sostenibilització. • Incidir en més fases del cicle de vida de l’edifici, especialment en l’ús.

Pel que fa als nivells d’exigència del LEED, aquests augmenten en pràcticament totes les categories i, a més, se’n generen dues de noves: d’una banda, el procés integratiu, que se centra en aconseguir una alta eficiència i millora del projecte tenint en compte la rendibilitat econòmica a partir d’una anàlisi inicial de les sinergies entre els sistemes de l’edifici. D’altra banda, la ubicació i el transport, criteris que abans estaven inclosos dins la categoria d’emplaçament sostenible. Per millorar la comunicació i preparació de l’edifici, així com per analitzar el seu comportament durant l’ús, s’ha creat la LEED Dynamique Plaque, un instrument que permet mesurar, monitoritzar i anotar el rendiment de l’edifici, i visualitzar-ho d’una forma atractiva. En parlarem en la propera edició de la revista Perspectiva.


DESPRÉS DEL DINAR O SOPAR D’EMPRESA CONTINUA LA VETLLADA A LA NOSTRA SALA DE FESTES

Passeig Ribes Roges, 35 Vilanova i la Geltrú · Tel. 93 815 56 82 www.restaurantmarejol.com

R E S TA U R A N T

9

MAREJOL


Formació ADEPG Cursos subvencionats

w fo... n i s Mé

10

2016 2017

Nova programació

at g.c p e .ad ww

CURS HORES INICI DIES HORARI LLOC MindFulness

30 hores

22/12/2016

dijous

18h a 21h

ADEPG Vilanova

Introducció al posicionament web

16 hores

23/01/2017

dilluns i dimecres 18h a 21h

ADEPG Vilanova

Xarxes socials

30 hores

24/01/2017

dimarts i dijous

ADEPG Vilanova

Nòmines i Seguretat Social l

30 hores

30/01/2017

dilluns i dimecres 18h30 a 20h30

ADEPG Vilafranca

Fiscalitat i altres obligacions per a empresaris i autònoms

25 hores

31/01/2017

dimarts

10h a 13h

ADEPG Vilafranca

Gestió empresarial per a treballadors autònoms

30 hores

01/02/2017

dimecres

10h a 13h

ADEPG Vilanova

Eines de Coaching · Nivell l

30 hores

04/02/2017

dissabtes

9h30 a 13h30

ADEPG Vilanova

Introducció al posicionament web

16 hores

04/02/2017

dissabtes

9h30 a 13h30

ADEPG Vilanova

Anglès A.1.A

75 hores

06/02/2017

dilluns i dimecres 18h a 20h30

ADEPG Vilanova

Anglès A.1.A

75 hores

07/02/2017

dimarts i dijous

18h a 20h30

ADEPG Vilafranca

Comptabilitat bàsica

60 hores

07/02/2017

dimarts i dijous

18h a 21h

ADEPG Vilanova

Fiscalitat i altres obligacions per a empresaris i autònoms

25 hores

08/02/2017

dimecres

18h a 21h

ADEPG Vilanova

Eines de Coaching · Nivell ll

30 hores

22/04/2017

dissabtes

9h30 a 13h30

ADEPG Vilanova

Cursos subvencionats amb el suport de

18h a 21h


L’empresa

Poliuretà i poliurea de Gama arreu del món

Garraf Maquinària es dedica a la producció d’un producte molt concret, amb una tecnologia molt especialitzada: màquines per a l’aplicació d’escuma de poliuretà i pulverització de poliurea.

12

Les seves màquines són molt efectives en el sector de la construcció, ja que amb elles s’aconsegueix donar aïllament tèrmic i impermeabilització. Una de les màquines que dissenyen i fabriquen i que més sortida està tenint al mercat és la G-30. Aquesta és una màquina hidràulica, que en comparació amb les altres que existeixen, treu un millor rendiment. Garraf Maquinària, Gama, va apostar per invertir en aquesta màquina amb l’objectiu de ser més competitius i donar un millor benefici al client. A banda també construeixen màquines pneumàtiques encarades sobretot en la projecció d’escuma i que requereix menys pressió. En tot el món hi ha molts fabricants que poden arribar a realitzar aquest tipus de maquinària, però d’importants només en són quatre, i Garraf Maquinària es troba entre les més destacades. En aquests moments hi ha països que estan creixent de forma considerable com és el cas de

Turquia, Polònia o Orient Mitjà i aquí és on la nostra empresa s’està posicionant amb una certa preferència, competint amb altres empreses, explica Marc Ferré, membre del departament de vendes i màrqueting de Gama. Els orígens Malgrat que Gama com a empresa té deu anys, la majoria dels seus treballadors tenen una experiència de més de dues dècades per pertànyer a una empresa anterior. Per posar-se al dia tecnològicament, Gama ha fet un gran esforç per redissenyar les màquines mantenint la base i el concepte del seu funcionament. Posteriorment aquestes màquines van anar evolucionat i es van anar adaptant a les noves tecnologies per fer-les més competitives i eficients. Arreu del món Cal dir que en el seu moment Gusmer era una empresa potent i la seu de Vilanova i la

Geltrú abastia a gran part d’Europa. Malauradament, en l’expansió i a l’hora de fer-se amb el mercat, la nova Garraf Maquinària va haver de començar de zero. Va lluitar per introduir els seus productes a països sobretot europeus i va ser així com van començar a funcionar a través de distribuïdors. Avui dia, poden dir orgullosos que tenen un distribuidor a cada país, tot i que hi ha alguns que per la seva grandària en necessiten més, com és el cas de Rússia. Las tasca d’aquests distribuïdors és la de promocionar el producte, vendre’l i atendre també la part tècnica de la maquinària que s’ha comprat. Tenir un assessorament tècnic

QUAN ARRIBA LA INSPIRACIÓ, SOM AMB TU! J.D. NÚÑEZ PATENTES Y MARCAS, S.L. info@jdnunez.com Telf. (34) 93 217 88 86 Rambla de Catalunya, 120 Fax. (34) 93 217 83 09 08008 BARCELONA www.jdnunez.com


Garraf Maqui nà C. Guillem Rovirosa, ria Na Vilanova i la G u 9B eltrú T. 938 935 30 2 www.gamapur.co m

Distributor Meeting 2016

és important, explica Marc Ferré. Nosaltres sempre diem que la venda no s’acaba quan el client ha comprat la màquina, sinó quan aquest ja la té a les mans, l’està fent servir i està ja treballant sabent perfectament el seu funcionament. En aquests moments Garraf Maquinària té presència a 54 països de tot el món, i en destaquen alguns distribuïdors com el de Malàisia o el de Dubai, que abracen un gran i potent territori a Àsia. Gama s’encarrega del disseny, de la producció d’equips i accessoris, i és feina dels distribuïdors comercialitzar-los i oferirlos al client final. Aplicacions ben diverses i curioses La maquinària de Gama ha estat present en moments importants de la història recent. Per exemple, tot i que aquestes no són aplicacions comunes amb les màquines de Gama, països com la Xina o la índia han fet els seus coets per llençar a l’espai

utilitzant les seves màquines. Els tancs militars o els cotxes blindats també es fan amb puliurea que surt de les seves màquines. Malgrat aquestes curiositats les aplicacions que sí que són més típiques és la d’aïllar tèrmicament. I això exactament és el que es va realitzar als Jocs Olímpics de Rio de Janeiro o als estadis de futbol que es van construir o renovar per al Mundial de Brasil. Per exemple a Maracanà, a les grades, diu Marc. Després de la gran erosió que provoca el pas de la molta afluència de públic que acull aquell estadi, i de les inclemències meteorològiques, es va decidir que a l’hora d’acollir el Mundial de futbol s’havia de cobrir tot el terra de poliurea per fer-lo més dur i consistent ja que aquesta superfície pot arribar a durar 25 anys. Hi ha un altre exemple curiós: el tren bala que cobreix Shangai-Pekin. Al canal que hi ha entremig de les vies d’anada i tornada i que serveix per fer la canalització de l’aigua, s’ha impermeabilitzat una

estructura de formigó que cobreix aproximadament 1.640 quilòmetres. Pel futur, la intenció de Gama és continuar creixent en distribuïdors arreu del món. Just per aquest motiu cada any, i durant dos o tres dies, celebren el Distributor Meeting a Vilanova i la Geltrú, on es desplacen els 48 distribuïdors que tenen. En realitat aquesta trobada és una ocasió important en la que es presenten productes nous, es dóna a conèixer bé quina és la metodologia i la filosofia de l’empresa i on es porten a terme diferents activitats de team building. Enguany van celebrar una efemèride especial: Garraf Maquinària complia 10 anys d’existència.

Marisol Garcia

Consultoria empresarial en l'àrea d'administració

Us desitgem Molt Bones Festes ! T 670 446 776 T 676 195 911

13


La cuina de l’estrès Josep Maria Matas jmmatas@matasarnalot.com

El comentari

Escudella i carn d’olla En el concurs organitzat per la revista Cuina, que dirigeix Josep Sucarrats, i amb la col·laboració de Catalunya Regió Europea de la Gastronomia i dins el marc del Fòrum Gastronòmic de Barcelona, va resultar proclamat com a plat favorit dels catalans l’escudella i carn d’olla, recepta apadrinada per Joan Roca. Es va imposar al pa amb tomàquet, apadrinat per Ferran Adrià, per un marge molt reduït després de recomptar 120.000 vots populars. Joan Roca va dir: “Si bé és cert que hi ha moltes cuines i moltes cultures que tenen plats similars a l’escudella, la nostra és diferent, és més complexa i és un tret identitari de la nostra cuina i de la nostra cultura”.

14

Aquella flaire inconfusible, a col i a api, a l’entrar a cadascuna de les cases el dia que es cuina l’escudella rememora temps pretèrits, de quan érem petits. Si hem de ser sincers l’olla amb ingredients és tan antiga com la nostra història. Els nostres avantpassats quan van descobrir el foc ja escalfaven pedres rodones i les introduïen dins les pells senceres assecades dels animals, subjectades amb quatre pals i amb aigua, carns i el que s’arreplegava de vegetals al seu interior. Així, les carns es tornaven més tendres i la resta passava de menjarse en cru a bullit. La cocció per ebullició. El fet va servir perquè els primers pobladors del nostre planeta inventessin un dels plats més acceptats de la humanitat: la sopa. La sopa és possiblement un dels pocs aliments culinaris que tenen en comú civilitzacions, societats i religions de la terra. Plat popular on n’hi hagi, fins a tal punt que la carn d’olla o olla, era un menjar que se servia diversos

dies a la setmana i fins i tot tots els dies, també a l’estiu, sàbia pràctica, ja que la suor fa perdre líquids i sal. La paraula escudella a l’edat mitjana es referia al bol al qual es servien les sopes i plats amb salsa que es menjaven sempre amb pa. Més tard, el continent va passar a anomenar el contingut. Per servir la sopa li deien escudellar i aquells que empipaven li deien “fer escudella”. De fet, ha rebut diferents noms al llarg de la història: olla de quatre carns (porc, bou o vedella, gallina i moltó o xai); olla de tota carn; olla major; olla de rei; olla de vint-i-un bull; olla de les quatre ordres mendicants, la dels Quatre evangelistes; olla de frare; olla de capellà; vianda i cuinat, en zones de muntanya; escudella fadrina i escudella vídua; quan només es preparava amb verdures, escudella Gavatxa, que es prenia a les zones pastorals on pel que sembla s’oficiava meitat amb llet meitat amb brou, com l’escudella borratxa, amb un rajolí de vi, o l’escudella mistosaque era la que es menjava reescalfada a la nit, l’escudella d’Argamassa que per espessir-la li tiraven avellanes i ametlles amb pa torrat. N’ hi ha versions particulars fetes amb Blat de moro escairat al Berguedà i Solsonès, blat picat, pelat, molinat i trillat. Segons Joan Amades, l’escudella es feia tres cops l’any: per Nadal, pel sopar de dimecres de Carnestoltes -com una burla de la Quaresma- i pel dia del sant del cap de la casa. Però de totes tres menges, la del dia de Nadal era la més consistent i abundant, versió de màxima festa i solemnitat. Per Nadal, en aquest àpat no s’hi estal-

viava res, era i és la més arrelada, una escudella molt antiga i completa que també la prenien els pobres el dia de Nadal perquè només podien fer aquest desemborsament en un dia especial de reunió familiar. S’acostuma acompanyar la sopa amb galets o colzes que a vegades són farcits de pilotetes petites de carn de la mida d’un raïm, que no són gaire habituals en cap altre moment de l’any mentre que a la resta de l’any sovint es menja amb fideus grossos i arròs. La carn d’olla pot servir-se conjuntament amb les verdures i amb el brou o per separat. Si sobra carn d’olla es pot passar per la paella o bé servir-se freda i amanida i es poden fer canelons o croquetes. El moll de l’ós i la pilota i en moltes cases la botifarra d’ou no poden faltar ni els ous sense sortir que encara no tenen closca. En català es diu raola a la pilota i en català medieval es deia rasola, massa oblonga de carn capolada i fregida després d’arrebossar-se amb ou i farina o pa ratllat. Santiago Rusiñol durant el Modernisme, amb un humor molt mesocràtic, s’hi refereix irònicament proposant la invenció d’un “escudellòmetre”, que haurien de tenir les cuines de totes les cases catalanes, de manera que cada migdia rajara l’escudella per menjar. Gairebé totes o moltes famílies demanen o exigeixen L’Escudella i Carn d’Olla per Nadal. Pels cuiners o cuineres pot ser fantàstic ja que amb un sola olla poden preparar-ne per a vàries persones amb l’avantatge que es pot tenir preparat des del dia anterior. Sense aquest plat no hi ha Nadal.


Sopa de lletres

Estrelles

El Termcat és un consorci públic català creat el 1985 amb la finalitat de garantir el desenvolupament i la integració de la terminologia catalana per l’elaboració de recursos terminològics, la normalització de neologismes i l’assessorament terminològic. Des de llavors no han parat d’estudiar terminologies en molts àmbits i fer les corresponents guies.

Des del passat mes de novembre, Barcelona ja té el seu primer restaurant amb 3 estrelles. Gairebé tothom ho desitjava i esperava i ens congratulem. El mereixedor d’aquest guardó ha estat el restaurant Lasarte, de Martin Berasategui, que és el xef més premiat en la Guia Michelin de tot l’estat, amb 8 estrelles. El restaurant Lasarte està dins l’Hotel Monument (Passeig de Gràcia, 75 Barcelona). A la cuina està el xef italià Paolo Casagrande i a la sala, Joan Carles Ibáñez.

Terminologia de les varietats vitivinícoles

Aquesta obra forma part de la col·lecció de Diccionaris en Línia del TERMCAT, que ofereix més de cent títols dels més diversos àmbits d’especialitat. Aquesta guia la recomano per poder aprendre més i correctament molts dels aspectes que conformen el món del vi, així com una completa explicació dels ceps que es conreen en el nostre país i els vins de les DO catalanes. Per estudiar aquests termes i establir aquests criteris es va organitzar una sessió de normalització amb especialistes de l’àmbit, en què es van fer propostes terminològiques concretes. Posteriorment aquestes propostes han estat estudiades i aprovades en sessions de treball del Consell Supervisor del TERMCAT. Així doncs, tots els continguts d’aquest recull corresponen a termes i criteris normalitzats.

Restaurant Lasarte, de Martín Berasategui, ja era hora de que Barcelona tingués un 3 estrelles

Aquest any la gala va tenir lloc a Girona amb un sopar espectacular, coordinat pel Celler de Can Roca i preparat pels germans Roca, Paco Pérez (Miramar), Fina Puigdevall (Les Cols), Marc Gascons (Els Tinars), Pere Massana (Massana), Albert Sastregener (Bo.Tic), Jordi Juncà (Ca l’Enric) i Màrius i Joan Jordà (Empòrium).

15

Saviesa popular “L’olla destapada, pel gat serà menjada” S’ha de tenir cura en tenir els aliments ben desats i que no quedin al descobert, car els “gats” de dues i quatre potes poden avançarse abans de servir-los a taula i quedar amb un pam de nas.

“Per qui no pot rosegar, l’escudella és el millor menjar” Normalment tot el que està bullit acostuma a ser més tendre i per aquestes dates de fred, quan acostumen a fer mal els queixals, l’escudella ens entrarà al cos sense haver de patir més del compte.


Escola de Direcció d’Empresa

El Programa de Direcció de Pimes (PDP) arriba a la dotzena edició La seu vilanovina de l’ADEPG acollirà la dotzena edició del Programa de Direcció de Pimes, el curs estrella de l’EDE.

16

Des del 2 de febrer i fins al 23 de març, durant set dijous, una quinzena de professors impartiran un programa formatiu que recorre totes les parcel·les de la gestió empresarial: fiscalitat, comptabilitat, finances, laboral, direcció de persones, àrea jurídica, màrqueting, comunicació, xarxes socials, lideratge i gestió del temps, entre d’altres.

El curs compta amb el segell acadèmic de la Universitat de Vic i de l’EDE.

Cadascuna de les set jornades tindrà un horari intensiu, de 9h30 a 18h05.

A l’hora de dinar, els alumnes intervindran en un col·loqui amb un ponent convidat, sempre al voltant d’un tema d’actualitat empresarial. A més, els continguts del curs es completaran amb la casuística d’empreses granpenedesenques.

Si esteu interessats ja podeu formalitzar la vostra matrícula. Per a més informació podeu contactar a info@ede.cat o al telèfon 902 106 700.


GRAN NIT DE

CAP D’ANY FINCA MAS SOLERS 31 DE DESEMBRE 2O16, 21.3Oh Sopar i Ball amb l’Orquestra La Continental

PREU 135€

a partir de les 21.30h

PREU COTILLÓ 45€ a partir de les 23.45h

Sant Pere de Ribes - Tel. Reserves: 93 893 36 66 - www.fincamassolers.com


Estrelles i forquilles

Hotel Subur 100 anys liderant el turisme a Sitges

18

Aquest mes de desembre la família Matas Arnalot està de commemoració. Celebren els 100 anys de vida d’un dels hotels més emblemàtics de Sitges, l’Hotel Subur. Per aquest motiu s’han organitzat diferents actes per commemorar el centenari.

Un dels primers actes que ja han tingut lloc ha estat la presentació del llibre Hotel Subur 1916-2016 Sitges. Cent anys d’història, el passat 10 de desembre, al saló d’Or del Palau Maricel. El llibre, presentat per l’exconseller Joan Maria Pujals, ha estat escrit per Àngel Miguelsanz Matas, exdirector de Turisme de la Generalitat i, a més, cosí-germà dels germans Matas. A més, el llibre va precedit per un pròleg del prestigiós periodista Lluís Permanyer. Hotel Subur 1916-2016 Sitges. Cent anys d’història fa un repàs a tota la història d’aquest significatiu hotel, des dels seus inicis amb la família Urgell i més concretament el senyor Josep Urgell, que va fer-se càrrec del que en aquells moments es coneixia com la Fonda Subur, a finals del segle XIX i després de comprar en uns terrenys ben a prop

del mar per construir el primer establiment fet expressament per hostejar turistes de Catalunya. Segons explica Josep Maria Matas, conseller del grup Matas Arnalot, el senyor Urgell va ser un home visionari que ja en aquell moment va creure en el turisme i va veure el potencial que hi havia en aquesta zona. Va ser el 1956 quan Josep Maria Matas Barceló es va fer amb l’hotel, fins que al 1980 van passar a portar-ho els sis fills, aquest i tots els altres negocis que va deixar el pare. El Subur ha estat un dels establiments més importants de Sitges, acollint esdeveniments culturals i socials rellevants al municipi, a més de personatges llegendaris a la història de la cultura o la societat, des de Cherstelton, San-

CAFÈS NOVELL, S.A. POL. IND. ESTACIÓ DE MERCADERIES C/ FONT DE L’AVELLANER, S/N TEL. 93 890 12 11 (6 línies) • FAX 93 817 02 45 08720 VILAFRANCA DEL PENEDÈS www. cafesnovell.com • cafesnovell@cafesnovell.com


Hotel Subur Passeig de la Ri vera, Sitges T. 938 940 06 www.hotelsubur 6 .com

A les fotografies podem veure les instal·lacions i equipaments de l’Hotel Subur, avui i en el moment de la seva obertura, el 1916.

tiago Rosiñol, Ramon Casas i, per extensió gran part dels modernistes de l’època. Un dels pitjors moments pels què ha passat l’hotel ha estat en el període de la guerra civil ja que va ser desballestat. Després de la guerra la família Urgell va haver de reestructurar-lo totalment fins que el 1956 el va comprar el senyor Matas; un any en què també va adquirir el restaurant Pic-nic i el Cafè Roy. Aquells eren uns moments molt durs, de postguerra. La gent deia al meu pare que estava boig per atrevir-se a comprar en un mateix any els tres establiments, però va ser un gran visionari i va tenir molta fe en el turisme, comenta Josep Maria. De fet, aquests tres espais són tres punts estratègics al municipi que encara avui dia perduren amb bona salut. L’Hotel Subur va ser el primer establiment que Josep Maria Matas Barceló va comprar a Sitges. Després van venir molts més, fins a constituir l’actual Grup Matas Arnalot. La família, a més de reconèixer tot el llegat que va deixar el seu pare, el recorda com un home molt social, amb una gran

visió de futur i molt bolcat en portar a terme iniciatives positives per a Sitges, tant des del Sindicat d’Hostaleria fins a la Creu Roja, passant pel Foment de Turisme de Sitges. Era un home bo i un bon home. El pare va tenir tres famílies: la pròpia, l’hostaleria i la Creu Roja, diu Josep Maria Matas. Els actes de celebració continuen tot el mes de desembre amb la inauguració de l’exposició “Una història de l’Hostaleria”. La mostra és un recull d’objectes, quadres, peces ben antigues i records, tots ells relacionats amb el sector de l’hoteleria. N’hi ha de temps de l’avi Miquel Matas Jorba, que tenia el Cafè Restaurante Suizo de la Plaça Real de Barcelona, fundat en 1961. Aquesta exposició estarà durant sis setmanes a l’edifici Miramar. Per acabar, de moment, aquest 20 de desembre hi haurà una celebració commemorativa i hi haurà més actes dins l’any del centenari que s’estan preparant. Marisol Garcia

L’oferta de l’Hotel Subur d’avui...

19

Avui l’Hotel Subur, situat a primera línia de mar, al centre mateix de Sitges, té 3 estrelles i disposa de 95 habitacions, 7 de les quals són àtics. En clau empresarial, compta amb salons per a reunions i convencions a mida de les necessitats de cada empresa. A l’antic saló menjador hi ha l’Sports Bar que és un veritable museu dedicat a l’esport amb una tipologia de cuina per a tots els gustos.


20


Noves tecnologies

El final de la SIM. I ara què? La SIM és la targeta que coneixem tots des que va sortir la telefonia mòbil. És un tros de cartó on va un xip incorporat i que és totalment necessari per poder tenir accés a la companyia mòbil. Amb el pas del temps l’hem conegut amb quatre mides: l’estàndar, que va ser la primera que va sortir als voltants dels anys 90; la mini SIM; la micro SIM i la nano SIM. És la part del mòbil, quan canviem de companyia, que patim per si el nostre proveïdor no ens la enviarà a temps abans de produir-se el canvi. Fa uns mesos hem conegut que aquesta tarja desapareixerà de les nostres vides per sempre, serà substituïda pel que ara s’anomenarà eSIM, la tarja telefònica virtual. Com funcionarà la eSIM? Primer de tot l’haurem de sol·licitar-la a un operador. Aquest operador ens enviarà una carta amb el pin, el puk i un codi QR.

Connectarem el mòbil a la wifi. Un cop estigui connectat, farem una foto al codi QR i l’enviarem al nostre operador mòbil. D’aquesta manera ens podrem donar d’alta del servei en menys d’un minut. A partir de quan funcionarà? Diuen que a principis del 2017 començaran a sortir els primers dispositius preparats amb aquesta tecnologia. Es creu que les operadores realitzaran el canvi a partir de finals d’any o principis del 2018. La primera operadora a posar-ho en pràctica ha estat Vodafone i ho ha fet a Alemanya.

Funcionaran en els antics dispositius? No, aquesta tecnologia només serà compatible amb els nous dispositius. Servirà tant per als mòbils com per als rellotges intel·ligents, cotxes, o qualsevol cosa que requereixi de dades o veu mòbil. Aquesta nova tecnologia s’està preparant també per a la internet de les coses, la tecnologia que revolucionarà el món, però d’això en parlarem en el pròxim número.

21


L’entrevista

Xavi Vallès, nou president de Nou Verd presenta els projectes de l’empresa Nou Verd, que va celebrar els seus 20 anys el passat 2015, ha canviat de president i de Consell Rector aquesta tardor. El valor diferencial respecte altres Centres Especials de Treball n’és la seva forma jurídica cooperativa, que determina l’ADN de l’empresa i marca el camí a recórrer els pròxims anys.

22

Quatre presidents i vint anys de trajectòria. Com ha estat el recorregut fins aquí? Encara que sembli una trajectòria exitosa -en 20 anys hem crescut de 5 a 100 treballadors; 50 dels quals, socis cooperativistes-, no ha estat gens fàcil. Vam començar en una època, a principis dels 90, on no existien programes d’inserció laboral per a persones amb malaltia mental i els mateixos professionals de la sanitat desa-consellaven treballar a les persones amb diagnòstic. Realment va ser un projecte innovador ideat i construït, per una banda, pels cinc socis fundadors de la cooperativa, que van ser prou valents per no creure’s els missatges invalidants de la societat de l’època, i, per l’altra, pels professionals del departament de promoció econòmica i treball, tant de l’Ajuntament de Vilafranca com de la Diputació, Roberto Labandera, Jordi Cuyàs,

Glòria Vingelmi, Xavier Senabre, Joan Esteve i tants d’altres que ens van recolzar en aquells primers anys i van crear les bases del que som ara. Després vam anar aprenent a ser una empresa, a ser productius i a créixer per donar feina a les persones amb més vulnerabilitat de la nostra comarca fins que la crisi econòmica ens va tornar a posar a prova. Des de fa uns quants anys les ajudes per part de les administracions han minvat i això ens ha obligat a reinventar-nos, a fer molts sacrificis i a patir molt, però gràcies a nova gent que ha cregut en el projecte i sobretot amb l’impuls de Juli Silvestre, que va assumir la gerència el 2010, hem pogut sortir d’aquesta primera rèplica que ha estat el terratrèmol de la crisi econòmica i crec que estem preparats per poder resistir possibles noves rèpliques que vinguin en el futur.

Ara tenim una cooperativa forta i sobretot un equip humà amb experiència i capacitat d’innovació com mai havíem tingut. En aquest sentit, estem dissenyant un pla estratègic 2017-2020 per seguir millorant i avançant. De fet, aquest any hem publicat el llibre Símptomes positius: emprenedoria, cooperativisme i trastorn mental on parlem sobre aquesta iniciativa que nosaltres considerem única i que creiem que és un valor que la gent ha de conèixer perquè defineix perfectament com som ara i com fem les coses. Xavi, ara n’ets el nou president. Juntament amb el Consell Rector, us toca dibuixar una nova etapa de Nou Verd. Quins en són els reptes més importants? Tenim moltes coses a fer i moltes coses per millorar, no som perfectes però tenim la pre-


Nou Verd

tensió de ser-ho, volem sobretot millorar la comunicació, tant interna com externa, volem que els socis i treballadors de la nostra empresa se sentin a gust i per què no, se sentin orgullosos de formar part d’aquest projecte. Sabem que per aconseguir-ho hem de ser propers, transparents i nobles, perquè som una empresa que tractem amb persones que han patit molt i que tenen una motxilla vital més carregosa, així com una situació delicada en l’àmbit social. No volem perdre de vista la nostra missió. Però tampoc volem ser una empresa de segona fila, volem ser els millors en tot el que fem, estar formats i fer bé la feina, oferir serveis de qualitat i poder competir en el mercat i ser valorats pels nostres clients. Per nosaltres el millor premi no és que ens felicitin per ajudar els nostres treballadors, sinó que ens felicitin per les feines que fem i per la qualitat dels serveis que oferim. Quin pes tenen els socis i com el fet cooperatiu determina l’essència de Nou Verd? Com diria aquell: ‘Al soci no se’l pot enganyar’. El fet de ser una cooperativa ens obliga a fer un exercici de democràcia participativa que està escrita en els nostres estatuts fundacionals: les decisions importants es prenen sempre en assemblea i els socis han d’estar permanentment informats de tot. A més a més, nosaltres volem impulsar encara més la participació dels socis creant comissions de treball en aquells aspectes clau que han de definir el nostre futur. I també tenim el repte d’aconseguir que cap soci se senti desinformat en relació al dia a dia de la nostra empresa, que ara que ja té un volum important, genera molta informació que cal saber transmetre. En aquest aspecte una de les iniciatives que em fa més il·lusió personalment és la recent edició d’un butlletí del grup cooperatiu que ens uneix a Nou Set i que ha de servir perquè els treballadors i treballadores de les dues

cooperatives estiguin permanentment informats de tot el que passa a l’empresa i també perquè tot el teixit empresarial del territori ens conegui millor. Parles de Nou Set, sou cooperatives germanes, amb la mateixa finalitat? Sí, Nou Set també és un cas particular de cooperativa perquè a la vegada és una empresa d’inserció. En el seu cas ells es dediquen a ajudar persones amb risc d’exclusió social oferint-los una possibilitat de feina temporal a la vegada que els ajuden a millorar el seu perfil i a tenir més possibilitats de reincorporar-se després en el mercat laboral ordinari. Compartim gerent, compartim instal·lacions, compartim sinergies... Sovint es parla de “Nou Verd i Nou Set, sota el paraigua del Grup Entrem-hi”. Què significa això? Entrem-hi és el concepte que ens uneix com a empreses socials en el territori, però Entrem-hi també volem que sigui un espai de contacte amb altres entitats, altres empreses, altres cooperatives, que vulguin compartir amb nosaltres els objectius socials i crear projectes unint esforços. Parlaríem doncs d’Entrem-hi com a projecte estratègic per crear aliances i sinergies amb empreses del territori? Efectivament. En la vida com en el món empresarial, les aliances i el treball en grup són essencials per a créixer. A més a més, el nostre adn cooperatiu ens porta inevitablement a voler compartir projectes i unir esforços. ‘L’home és un animal social’, ens deia Aristòtil, i jo dic que l’empresa ha de ser també un artefacte social. De fet, qualsevol projecte empresarial, sigui amb o sense ànim de lucre, busca el mateix. Per una banda, aportar solucions i millorar les vides dels seus clients, però per l’altra crear riquesa i benestar a la societat a través de donar feina als seus treballadors, i aquest és un

CONVENCIONS I CONFERÈNCIES FIRES I CONGRESSOS EXPOSICIONS FESTES POPULARS ACTIVITATS ESPORTIVES DESFILADES

C. Solicrup, 21 Nau B · 08800 Vilanova i la Geltrú

P. I. Domenys Camí d’en Mor ató, 4 Vilafranca del Penedès Tel. 938 904 73 2 entrem-hi.com/no u-verd/

objectiu que compartim amb la majoria de les empreses d’arreu. Per tant, també s’han d’implicar ens els afers socials i contribuir al benestar general. Crec que Entrem-hi és l’eina per acostar el nostre know how a les empreses del territori que creguin en això i compartir sinergies de cara a millorar la vida de les persones. El programa Junts trenquem el cercle podria ser la materialització d’aquest fet? Sí, ho és. Amb el programa Junts trenquem el cercle (JTC) oferim a les empreses del territori la possibilitat de col·laborar amb nosaltres a través de diferents fórmules: processos de pràctiques, networking, insercions laborals bonificables, formacions etc... sempre amb la finalitat d’acostar aquestes empreses als col·lectius més vulnerables de la nostra societat. El programa Junts trenquem el cercle, doncs, ofereix a les empreses una estratègia de Responsabilitat Social Corporativa. Com d’importants són aquest tipus d’accions avui? Creiem que molt importants perquè avui en dia els consumidors ens mirem més les etiquetes d’allò que consumim i cada vegada estem més informats de l’origen dels productes que comprem. A la vegada valorem aspectes com la proximitat, la sostenibilitat i també el valor social de les empreses, fent que aquelles que s’impliquen en projectes com el JTC siguin més valorades i alhora més reconegudes que aquelles que no tenen polítiques de responsabilitat social corporativa.

23


L’empresa

Covides celebra 50 anys de verema sent una de les cooperatives més grans de Catalunya Covides

Rbla. Nostra Se nyora, 45 1r Vilafranca del Penedès Tel. 938 172 55 2 www.covides.co m

26

Covides recull anualment 25 milions de quilos de raïm i aplega 550 socis actius de l’Alt Penedès i el Baix Penedès, el Garraf i l’Anoia.

El proppassat 27 de novembre, Covides va celebrar la festa del vi i l’oli novell. Aquest és un dels moments més importants de l’any per a la cooperativa ja que és quan es valora si el vi o l’oli recollit al llarg d’aquell mateix estiu (o de la tardor en el cas de l’oliva) és bo.

La valoració pel que fa al vi ha estat del tot positiva. La collita ha estat més curta a causa de la sequera d’aquest estiu (al voltant d’un 20% menys i un 25% menys en varietats negres) però des del punt de vista de la qualitat ha estat perfecta. La festa és una trobada de socis que arriba a aplegar unes 1.500 persones que gaudeixen de la primera presentació del fruit final de la collita de l’any; en aquest cas, el 2016. Els orígens De festes d’aquest tipus a Covides ja n’han celebrat unes quantes i és que aquesta entitat porta ja més de mig segle al cos-

tat de les vinyes. Va néixer per la voluntat d’un conjunt de pagesos en construir una cooperativa regional (aspiraven a tenir una mirada àmplia i no quedar-se només en l’actuació en el municipi). En un principi aquests pagesos van aplegar socis de diferents poblacions. I d’això ara ja fa 53 anys, ja que concretament es van constituir en assemblea el 19 de gener de 1964 . Avui dia Covides s’ha convertit en una cooperativa de primer grau i una de les que més quilos de raïm aplega a Catalunya. La primera collita va ser el 1966 i aquest any s’ha complert la 50a collita. Malgrat ser la primera, en aquells moments ja va ser

www.pastisserialagranja.com


prou important, es van aplegar 16 milions de quilos de raïm. Per fer-nos una idea de la importància del volum, avui dia la mitjana de raïm que es recull en una collita és de 24 a 25 milions de quilos. Avui la cooperativa aplega una massa social de 550 socis actius; és a dir, de socis que entren raïm a la cooperativa. A això se li ha d’afegir la secció de l’oli i la secció dels socis que ja estan jubilats, anomenats socis associats i que tenen drets a les assemblees, presència a la botiga i en d’altres activitats de Covides. En total es pot parlar d’aproximadament 850 socis distribuïts entre l’Alt i baix Penedès, Garraf i l’Anoia. Covides, des de la vinya fins a la comercialització del vi Covides és una cooperativa de primer grau formada per una assemblea de socis, que delega la gestió en el consell rector, format per nou membres.

estudi de com està la terra, com es troben les vinyes, com s’han tractat, com ha estat l’evolució. Aquesta és una tasca important perquè d’aquesta forma la direcció tècnica, etnologia, pot preparar adequadament els cellers per rebre les quantitats de raïm que sigui i amb les condicions que vindran. És una bona forma de preveure com s’ha de treballar durant la verema.

Posteriorment a la cura de la vinya, aquest producte té una comercialització. A Covides ho realitzen de dues maneres: embotellat o a doll.

El soci està obligat a portar el seu raïm i, alhora, la cooperativa està obligada a recollir aquest fruit. La qualitat dels nostres productes acostuma a ser molt bona, bàsicament perquè tenim un departament de defensa vegetal (ADV), que té un equip que dóna suport al pagès en tot el que és la vinya, explica el gerent de Covides, Ricard Gil. De fet la tasca principal del departament de ADV és donar servei per al tractament de la planta en cada un dels moments de l’any, observant i tenint cura de com està evolucionant la vinya.

Es busca que hi hagi una molt bona qualitat del vi en l’embotellat, tant el vi com el cava, afirma Ricard Gil. Covides ven avui dia set milions i mig d’ampolles (entre vi i cava) de les quals el 70% s’exporta a més de 50 països; entre ells, Bèlgica (que és un gran consumidor), Rússia, Xina i molts d’altres. De la resta, el 30% es comercialitza a l’estat espanyol via distribuïdors o per comercialitzar a supermercats ja sigui amb marques de Covides o amb la marca del distribuïdor.

A més, també gestiona i negocia els preus dels productes fitosanitaris dels socis, i revisa tota la part administrativa que han de tenir i complir tots els pagesos (assegurances, plans de reestructuració, proveïdors, etc. ). Aquest departament també és capaç de preveure com serà la collita (quantitat i qualitat) perquè prèviament ja ha fet un

El fet de tenir cura de la comercialització del producte els distingeix com a cooperativa de primer grau. Finalitzem tot el cercle, diu Gil, que continua explicant: Tot allò que no es comercialitza de forma embotellada es ven a doll o directament amb clients que vénen a les nostres instal·lacions a comprar el producte també a doll.

La competència La venda de 7 milions d’ampolles representa només el 40% del vi de les vinyes que prové dels socis. La potencialitat del que podria vendre encara Covides en ampolla pot arribar als 15 milions. De fet, un dels objectius de la cooperativa seria aquest, donar sortida al 60% restant, augmentant en nombre d’ampolles i també en països on exportar. Però fer-ho no és fàcil. Hi ha una competència molt alta. S’ha de lluitar amb la resta de DO espanyoles i les del mateix país, que són moltes i de molt bona qualitat, diu Ricard Gil. Aposta pel cava ecològic, valor diferencial Des de fa alguns anys, Covides està apostant per cultivar vinyes ecològies. Gil explica amb orgull que en aquests moments alguns dels nostres socis s’estan dedicant a l’agricultura ecològica i a la cultivació de vinya ecològica. Estem veient algunes possibilitats pel que fa a la comercialització, en forma d’embotellat i també a doll, de producte ecològic que ens pot donar moltes satisfaccions. De fet i tal i com continua explicant Gil, els productes que venem depèn molt del tipus de país al què s’exporta. A la Xina, per exemple, es ven més vi que cava, perquè el cava o els vins escumosos els xinesos no estan acostumats a beure’ls. Adaptació constant Covides està intentant adaptar-se a tot. Tecnològicament les seves instal·lacions són molt avançades i això, juntament amb tots els cetificats que han obtingut, dóna una garantia als seus clients pel que fa a la qualitat dels productes que ofereixen. Per tot això se’ls reconeix com una empresa que té uns productes de la millor qualitatpreu possible.

Marisol Garcia

27


Finances

Banc Sabadell respon a les necessitats d’estalvi per a la jubilació El sistema públic de pensions passa una fase d’incertesa. Les causes són diverses: l’augment de l’esperança de vida a Espanya, el descens de la natalitat, una inversió progressiva de la ràtio cotitzants-perceptors, uns sous més reduïts i la cada vegada més tardana incorporació dels joves al mercat laboral.

28

Tot això posa de manifest la importància que adquireix ara l’estalvi privat periòdic, el qual ens permet acumular amb menys esforç un capital per complementar la nostra pensió pública. Això sí, l’estratègia d’estalvi ha de ser adequada a l’horitzó temporal

i al perfil de risc. Per això, Banc Sabadell disposa d’un ampli ventall de productes financers dissenyats per a aquest tipus d’estalvi a llarg termini. En aquest context, Banc Sabadell aposta per reenfocar les necessitats dels professionals i donar prioritat a l’estalvi, oferir solucions a mida i acompanyar-los al llarg de tota la seva vida: des que prenen consciència de la necessitat de l’estalvi fins que, una vegada jubilats, comencen a percebre l’estalvi acumulat. Aquest pla està concebut per adequar-se a cada moment vital del professional i ofereix orientació en els aspectes més rellevants, fiscals, administratius i financers, d’aquests productes. En cadascuna d’aquestes fases el professional es planteja diferents preguntes i té diferents necessitats. Banc Sabadell ha

preparat respostes per a tots i cadascun d’aquests moments. En suma, Banc Sabadell vol fer un pas més enllà de les consideracions purament financeres i fiscals per tal d’oferir als seus col·lectius professionals un servei més global i, sobretot, adaptat a cada moment vital, amb l’objectiu que, en la seva jubilació, es compleixin exactament les expectatives que s’havien plantejat. Per a més informació o trobar el pla d’acompanyament que optimitzarà el seu estalvi, només cal visitar l’oficina més pròxima de Banc Sabadell.


2n Congrés de Dones d’Empresa

Creix el paper de les dones catalanes com a decisores en la nova economia Dones d’Empresa ha celebrat el seu 2n Congrés, amb la participació de més de 150 empresàries i directives i amb ponències que han suscitat el debat però que sobretot han posat en evidència el creixent paper de les directives catalanes en la nova economia. La globalitat i l’economia digital han deixat de ser un repte i han esdevingut el pal de paller de la nova empresa. Aquest nou paradigma arriba de la mà de dones que participen ostensiblement en la governança de la política i les economies europea i munAmb el patrocini de:

30


El 2n Congrés de Dones d’Empresa va comptar amb l’esponsorització de

dial i que progressivament copen els llocs decisors en els consells d’administració de les empreses. A Catalunya, ningú no qüestiona el nivell acadèmic i el currículum professional de les empresàries i directives. La seva presència al pom de dalt dels organigrames corporatius és el resultat de la perseverança. Tot apunta que la dona s’està acoblant més i millor a la revolució digital i que la seva influència en el món dels negocis i la política serà creixent durant les dues properes dècades. Aquestes reflexions han nodrit el capítol de valoracions del 2n Congrés de Dones d’Empresa, que ha tingut lloc els dies 18 i 19 de novembre, a l’auditori de Neàpolis, a Vilanova i la Geltrú. El 2n Congrés de Dones d’Empresa ha rebut el suport de marques com Cultiz Salut Dental, Richmond, Vilamòbil, l’esponsorització d’Agrupació, Bella Bianca, CETIVG, Hotel Dolce, Iluson, Nouclima, Reciclatges González, Sínoca i Venca.

En l’apartat de col·laboració, de BCN Rent a Car, Covenant, Hotel Fonda Neus, Nabrisa, La Granja, Simpàtic, Vilanova Cafès i Vilarnau. En l’àmbit institucional rep el suport de l’ADEPG, Institut Català de les Dones i Ajuntament de Vilanova i la Geltrú. Dones d’Empresa naixia el 2008 de la mà de l’ADEPG, la primera organització empresarial del Penedès Garraf, i de la iniciativa d’unes quantes dones vinculades al món empresarial que tenien inquietuds que volien compartir amb la resta d’empresàries i directives del territori. Avui són 300 sòcies; per tant, 300 possibles clientes o proveïdores, 300 experiències per conèixer i enriquir-se. El 1r Congrés de Dones d’Empresa va tenir lloc el desembre del 2015, amb una participació de més de 120 assistents i 50 ponents (totes dones), amb una acollida tan favorable que va sobrepassar les previsions de l’organització. La valoració va ser igualment positiva per part de les participants.

I el suport institucional de...

31


Laboratori d’idees

Millora de la reputació de l’empresa Existeixen multitud de fronts oberts per configurar la millor versió de la teva empresa. Un dels més potents és sens dubte la millora de la seva reputació. Comença per tu i continua per cada una de les persones que la conformen, independentment de la seva feina, totes donen la veritable dimensió d’ella davant els teus clients.

32

Farem un repàs per algunes de les qüestions més importants que et facilitaran l’atenció i el focus necessaris per tenir cura i polir la teva millor targeta de visita, la imatge que de la teva empresa donaràs. • Comencem per tenir una visió profunda del sector on et desenvoluparàs. Et donarà una dimensió personal i la confiança que necessites per moure’t amb agilitat. • L’experiència és vital, ja que t’ha situat en multitud de situacions i per tant al camí de l’aprenentatge per a la seva millor resolució. • Cal ésser humil i a la vegada ferm reconeixent i lluint les teves habilitats. Requereix d’un equilibri i també de no confondre el que saps i coneixes amb la falsa modèstia. • Els teus més grans avaladors són els teus

clients. Ells són els més capaços de generar en els futurs clients la confiança que els has sabut transmetre. Demana aquest aval després d’haver-lo guanyat. • No cal oblidar-se de la competència i entendre-la com a complement de la teva feina, mai com la teva enemiga. • Viure en xarxa és ja alguna cosa tan habitual com connectar el mòbil o l’ordinador. Les xarxes existeixen i tu has de construir les teves perquè siguin elements valuosos. • Has d’estar viu en el mercat i no mantenir la teva vitalitat únicament amb el que d’altres diguin de tu. Crea missatges potents que deixin una empremta i que serveixin a les persones. No tot el que facis ha de tenir una recompensa immediata. Cal sembrar i facilitar de forma altruista. • Investiga l’opinió pública i demana feedback perquè aquestes dades et donin la millor dimensió del que passa al teu entorn. Això és el que et permetrà afrontar directament com és d’important implementar millores i aconseguir això que coneixes com a millora contínua. • Cada lloc, cada tribu, cada ambient té contextos diferents als què adaptar-se. La

teva capacitat d’adaptació genera una visió clara de quant útils poden ser els teus productes i serveis aen qualsevol ambient i de quina manera pots arribar a ells en les millors condicions. • Realisme versus imaginació. Abans de fer un pas ferm, estudia els valors i les creences d’aquells entre els què et desenvoluparàs i sigues justament arriscat. Si pretens ficar un peu del 43 a una sabata del 40 et farà mal irremeiablement. Com veieu, són molts els territoris on realitzar un treball potent que ens situï en aquest lloc on volem estar. No és només anar-hi, sinó crear les millors condicions on volem desenvolupar-nos per quedar-nos i fluir cap als nostres millors objectius. Un procés de coaching amb el teu equip de treball es una solució eficaç per posar-te en sintonia amb els objectius de creixement que desitges aconseguir ajustant el valor dels membres de la teva organització. Ciprià Pernas Soluciones para las personas

TOLDRÀ 43, S.L.U. Gabriel Guerrero Font

Reformes en general i obra nova Rehabilitacions, reformes, reparació de danys, manteniment i execució d’obres, projectes, direcció d’obres, impermeabilització amb aillaments, enquixats i arrebossats, cerralleria, electricitat, fontaneria, calefacció, pintures, formigó imprès i pulit, etc.

Demani pressupost sense compromís · 639 208 050 · toldra43slu@gmail.com


33


Gent emprenedora

Xavier Laffiitte «El sector de la construcció està en clara recuperació, però no tornarà el ritme precrisi» Xavier Laffitte Fontana va néixer a Barcelona, on es va formar com a enginyer industrial per l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers Industrials de Barcelona (UPC). També va cursar un Màster en Direcció i Organització d’Empreses per la UPC i des de fa sis anys és l’administrador de Constructora MX-10. Les seves passions són la feina, el futbol i els seus dos fills.

34

Què té el Gran Penedès que no tinguin altres territoris? El Gran Penedès per a mi té un gran potencial, degut a la seva ubicació en el territori, la seva xarxa de connexió, en especial la nova C-15, la seva gastronomia, el seu clima, en fi... és un privilegi poder-hi viure i gaudir-lo! Quines són les principals amenaces d’aquestes comarques? Una de les coses que hauríem de canviar és el pagament abusiu de la C-32 que patim per anar a Barcelona a treballar o establir relacions comercials. Tinc entès que el ratio que paguem €/km és dels més cars d’Espanya. Com serà el futur paisatge de la zona? A nivell d’ubicació, estem estratègicament molt ben situats ja que estem en un punt mig entre dos grans ciutats com són Barcelona i Tarragona. Per tant, aprofitar això depèn de nosaltres i el que siguem capaços de fer. Si volem, podem. Només ens ho hem de creure.

Pel que fa al seu sector, com valora des de dins l’evolució? Actualment el sector de la construcció està en clara recuperació. Només cal veure que enguany tornen a haver-hi grues a la nostra ciutat alhora que trobem més bastides en rehabilitacions de façanes que en els darrers anys. Tot i així, penso que mai tornarà a ser com abans de la crisi que va començar el 2007. Quants anys fa de l’empresa? Com va començar l’aventura? L’empresa la vam constituir el maig del 2011, per tant ja estem molt a prop de complir 6 anys. L’aventura neix d’un somni que tenia des de jovenet i que gràcies a la meva formació, decisió i dedicació he pogut aconseguir. Em considero una persona proactiva, molt exigent amb mi mateix i, ho reconec, amant del meu treball. Potser per aquest motiu, fins i tot abans d’acabar la carrera, ja tenia clar que volia ser empresari. És per això que fa gairebé 6 anys vaig crear Constructora MX-10 amb un soci i bon

amic, en Manel Almendros, perquè tot i la immensa crisi que patia el sector de la construcció estava convençut que fent les coses bé podíem aconseguir quelcom important, consolidar una empresa seriosa i generar llocs de treball a la comarca. Qui són els clients de MX10? Tenim un ventall molt ampli de clients, des de particulars a qui podem rehabilitar el seu pis o la seva casa, comunitats de propietaris a qui els hi fem rehabilitacions de façanes, empreses que els hi fem les seves oficines o les seves naus industrials. O bé directament ens encarreguen feines els propis despatxos d’arquitectura o d’interiorisme. Quin és el secret per consolidar i fer créixer una empresa? Sobretot tenir molt clar què vols, com ho vols i què has de fer per aconseguir-ho. Per descomptat cal posar-hi molta passió i molt de treball. També considero vital, rodejar-te de grans professionals i ser capaç d’establir un clima de treball agradable, en el qual, el treballa-


MX10

El test de la gent emprenedora 1. El seu vehicle preferit... tinc un record especial del meu primer cotxe als 18 anys... un Renault Supercinco de 90cv, amb el qual vaig tenir més d’un ensurt...

C. Havana, 14, 1r 3a, Vilanova i la Ge lytú Tel. 930 091 10 8 www.mx10.es

2. Les seves vacances a... de creuer amb la meva familia i amics. La veritat és que quan ho proves enganxa... 3. La seva ciutat preferida... jo que he crescut a Barcelona i he tingut la sort de conèixer moltes ciutats europees, per viure-hi, sens dubte em quedo amb Vilanova i la Geltrú. Aquí és on he fet arrels i a més a més s’hi viu molt bé! 4. Un llibre que l’hagi marcat... un de la meva etapa a l’escola: “La llamada de lo salvaje” d’en Jack Nicolson. Recordo que em va cridar l’atenció l’esperit de superació i lluita del protagonista de la història. 5. Quantes trucades rep diàriament al seu mòbil? Moltes. Val a dir que el mòbil avui dia és una eina fantàstica per treballar, perquè portes l’oficina sempre amb tu, però alhora et treu llibertat perquè sona a totes hores i és més difícil desconnectar. 6. I correus electrònics? Bufff... també molts, intento donar-hi resposta a tots. 7. Qui més contamina més ha de pagar? Sembla lògic pensar que sí. De totes maneres hauríem de mentalitzar-nos tots plegats per contaminar menys. 8. Per què paguem tants peatges? Això mateix em pregunto jo! Si els responsables fossin capaços de baixar-ne els preus, obriríem encara més les portes de la nostra comarca. 9. Una setmana laboral de 35 hores, és possible? Ara mateix en el mercat competitiu en el què ens movem ho veig gairebé impossible. Jo mateix en faig unes quantes més. 10. Si tornés a la infància, què faria? Penso que exactament el mateix, seria empresari. Estic orgullós del que he aconseguit i de la gent que he conegut gràcies a la feina. 11. Es pot ser empresari i romàntic? Sí. Jo m’hi considero. 12. I empresari i polític? No, ja que ambdues professions per manca de temps no les veig compatibles. 13. I per què no hi ha empresaris que vulguin ser alcaldes? Perquè un bon alcalde ha de dedicar tot el seu temps i esforç a millorar la vida dels seus ciutadans i un empresari no disposa de més temps per fer-ho. 14. Què els diria als nostres polítics? Que donin més facilitats als empresaris del conjunt del Gran Penedès per a què puguem continuar generant riquesa, noves empreses i llocs de treball que evitin que les persones hagin de marxar per trobar feina en altres ciutats. 35

dor s’hi trobi a gust i s’impliqui donant el millor d’ell mateix. Tenim molt clar que totes les persones que formen part de l’empresa són importants, per això a MX10 cuidem la nostra gent com ens agradaria que ens cuidessin a nosaltres. Com porta un empresari la conciliació de la vida laboral i la vida familiar i social? De vegades és complicat, sobretot a l’inici de l’empresa per la gran quantitat d’hores que has d’invertir. De totes maneres, amb el temps intento posar-me una hora de sortida per poder gaudir dels fills i també de la pràctica esportiva.

En tots aquests anys ha fet més amics que clients o més clients que amics? Òbviament he fet més clients que amics. Tot i que amb algun client he fet una bona amistat. Del que sí estem orgullosos és que en cap de les obres que hem executat al llarg d’aquests anys no tenim una sola reclamació per part del client. És més, amb la majoria d’ells durant la realització de l’obra hem tingut una relació més que cordial per ambdues parts. Els fills, la continuïtat... Ja veurem, són molt petits encara. En Gerard té 6 anys i la Clàudia, 4. No t’enganyo si dic que em faria molta il·lusió, és clar! Però tinc claríssim que ells han de fer el que els faci feliços.

PROMOCIONS TRIMESTRALS: -Calendaris -Packaging personalitzat -Reclams publicitaris

Per felicitar aquestes festes! www.ggfoix.com

Posi’s en contacte amb nosaltres a foix@ggfoix.com o al tel. 93 890 49 01, veurà com li oferim SOLUCIONS AL MILLOR PREU!


productivitat.

36

Davant els grans reptes, compti amb nosaltres. El món de l’empresa és un desafiament per a emprenedors com vostè. Un camí que requereix envoltar-se de companys de viatge que l’ajudin a assolir els objectius del seu negoci. A Aritmos, volem formar part del seu equip i impulsar la seva organització: optimitzant-ne els recursos, augmentant la productivitat, reduint costos, guanyant en competitivitat... En definitiva, rendibilitzant la seva empresa. 973 188 300 www.aritmos.com


37

Nous avantatges per als treballadors/ores i familiars d’empreses associades a:

NOU PROGRAMA DE PREVENCIÓ: SERVEIS SENSE COST: Higiene bucal (sota prescripció mèdica), Revisió completa, Estudi radiogràfic, Diagnòstic, Primera visita, Revisions, Tècniques de raspallat IMPLANTOLOGIA: 990€ (Implant + Corona) ORTODÒNCIA: 25% de Descompte FINANÇAMENT: Fins a 24 mesos sense interessos DESCOMPTE: 20% de Descompte en tots els tractaments (No acumulable amb altres promocions actives)

Vilanova i la Geltrú C/ Llibertat, 89 T. 938 105 858 27 clíniques dentals pròpies 902 119 321 www.ioa.es

Pregunta’ns per la nova ortodòncia transparent

facebook.com/institutsodontologics @Ins_Odontologic


L’empresa

Sitgeshouses estrena una segona oficina Sitgeshouses està aquests dies en plena expansió del seu negoci. El proppassat 2 de desembre va inaugurar el segon local a Sitges, una oficina totalment nova, moderna i amb un toc molt exclusiu, ubicada a la nova zona de la Bòbila.

38

I és que la seva marca transmet exactament això: luxe, qualitat, modernitat i cases exclusives en llocs privilegiats. La nova oficina, a més d’acollir i atendre els clients, disposa d’una zona de Chill-Out totalment ambientada per donar un valor afegit als clients que visitin les seves oficines i puguin prendre una infusió tranquil·lament, mirarse un catàleg o planificar com faran el trasllat total cap a Sitges.

oportunitat al sector immobiliari fins que el 2011, al pitjor moment de la crisi econòmica, va decidir obrir la seva pròpia oficina. Així és com va néixer Sitgeshouses.

L’ànima de Sitgeshouses, Núria Mir Nuria Mir ha estat l’artífex de tot aquest projecte. Va començar la seva vida professional en un sector totalment allunyat del món de la immobiliària. Va ser infermera i fisioterapeuta a l’Hospital Residència Sant Camil durant 10 anys, però malauradament un problema a l’esquena la va fer allunyarse de la seva professió i va trobar una bona

De fet, la ubicació de la nova oficina de Sitgeshouses respon a una estratègia de posicionament i visibilitat a la nova zona que es preveu ha de créixer, ja que segons explica la pròpia Nuria s’espera que en aquest emplaçament es comencin a construir 350 cases, un centre comercial, una benzinera, entre altres serveis.

Se sent molt orgullosa de tot el que ha aconseguit en aquests darrers anys. Ho he fet tota sola, sense l’ajuda de ningú i he aconseguit posicionar-me entre les primeres immobiliàries de Sitges, diu Nuria Mir.

A més, Sitgeshouses també continua oferint els seus serveis a l’oficina del Passeig Vilafranca, 13 a l’Oasis de Sitges Productes exclusius i de qualitat El mercat de Sitgeshouses és majoritàriament estranger. Quasi el 80% dels seus clients ho són i per aquest motiu té comercials de quasi qualsevol part del món. Treballen per al col·lectiu gai, tot i que també ho fan per a famílies que trien Sitges per uns anys i que vénen a Barcelona o a aquesta zona perquè han estat traslladats per una temporada en el seu lloc de feina. A més, ha treballat a consciència el seu posicionament als cercadors on line i avui dia la seva empresa pot atendre tant a una persona de Londres, que li demana per un lloguer, o a una altra de Moscou, per una casa.


Sitgeshouses

Carrer Bòvila, 1 Sitges Tel. 938 532 91 9 www.sitgeshou ses.com

Your expert in Sitges! 39

Ofereixen expertesa: “Your expert in Sitges!” és el claim que es veu a les seves publicitats. Sóc de Sitges, he viscut al Vinyet molts anys i quan assessoro sobre una venda, no només li estic venent una casa sinó que a més li puc explicar quina serà la seva experiència en aquella localització, perquè li explicaré que si vol anar a la platja, la té a 50 metres, si vol anar a comprar el pa, que millor vagi a tal hora a tal lloc, que si vol portar els amics a dinar, vagi per tal zona. Ofereixo un servei de reallotjament, és a dir els busco escoles, cangurs i altres serveis que puguin necessitar, explica Nuria Mir. La intenció en oferir aquest servei és ajudar a aquestes noves famílies que es traslladen a Sitges a la seva total integració en un nou país. Sitgeshouses també li dóna una especial rellevància la qualitat de les llars que tenen

en cartera i al bon servei que ofereix l’equip de comercials que formen part de la immobiliària. Durant aquests dies, a més, Nuria Mir ha ultimat la publicació d’una revista totalment pròpia on es parla del catàleg de productes que ofereix Sitgeshouses i que es va presentar als seus clients just el mateix dia de la inauguració.

Marisol Garcia


Donem la benvinguda!

Els nous socis de l’ADEPG ADDCOOR SOLUTIONS Carrer Mas de Montombra, 2 08818 Olivella Tel. 651 502 308 www.addcoor.com Assessorament d’empreses i empresaris

FUND. SANT ANTONI ABAT Carrer de Sant Josep, 24 08800 Vilanova i la Geltrú Tel. 938 931 616 www.fundacioabat.cat Prestació d’assistència sanitària i social

COMERÇ DEL FOIX Carrer de Sant Josep, 1 08730 Santa Margarida i els Monjos Tel. 938 186 382 www.comercdelfoix.com Associació de comerciants

JBD SONORITZACIONS Carrer Sis, 27 08794 Les Cabanyes Tel. 938 921 355 www.jbdson.com Lloguer i venda d’equips de so

EMCCAT PEVIMAT Pl. d’Arman Cardona Torrandell, 5, 2n 2a · 08800 Vilanova i la G. Tel. 938 937 776 www.pevimat.cat Venda de materials de construcció

JUAN MÀRQUEZ ROBLES C. dels Comtes de Barcelona, 15 43700 El Vendrell Tel. 634 909 229 Comerç al detall

FIB ASSESSORS Carrer de la Palma, 37, 2n 2a 08720 Vilafranca del Penedès Tel. 938 929 266 www.fibassessors.com Assessoria empresarial

LA BALANÇA Carrer de Sant Pere, 10 08720 Vilafranca del Penedès Tel. 930 172 974 www.labalanca.cat Comerç al detall de productes alimentaris

41


42

Document Publicitari. Data d'emissió: Octubre 2016 Condicions revisables en funció de l’evolució del mercat. S’aplicaran les que estiguin en vigor al banc en el moment de la formalització.

Un compte Pensat per tal que els autònoms, els comerços, els despatxos professionals i les petites empreses es facin grans.

1 /6

Compte Expansió

Aquest nombre és indicatiu del risc del producte. Així, 1/6 és indicatiu de menys risc i 6/6 és indicatiu de més risc.

Negocis Plus PRO

T' abonem el 10 % de la teva quota d'associat*

Banco de Sabadell, S.A. es troba adherit al Fons Espanyol de Garantia de Dipòsits d’Entitats de Crèdit. La quantitat màxima garantida actualment pel fons esmentat és de 100.000 euros per dipositant.

---------------------------------------------------------------------------

0

+

comissions d’administració i de manteniment.

Compte

remunerat

per a saldos superiors a 6.000 euros.1

Fins a

+ 30€ mes bonificació de l’1 % en l’emissió de nòmines i assegurances socials.2

+

Gratis Servei Kelvin Retail, informació sobre el comportament del teu negoci.3.

Truca’ns al 902 383 666, identifica't com a membre del teu col·lectiu, organitzem una reunió i comencem a treballar. * Fins a un màxim de 100 euros anuals per compte, amb la quota domiciliada. L'abonament es farà durant el mes de gener de l'any següent. Aquestes condicions es mantindran mentre es compleixin els requisits establerts en el contracte: -Tenir un ingrés regular trimestral per un import mínim de 10.000 euros (se n’exclouen els ingressos procedents de comptes oberts en el grup Banc Sabadell a nom del mateix titular). -I complir, com a mínim, dos dels requisits següents: un càrrec en concepte d’emissió de nòmina, un càrrec en concepte d’assegurances socials, un càrrec en concepte d’impostos o dos càrrecs en concepte de rebuts. En cas que el titular sigui un comerç, és un requisit obligatori disposar de TPV amb la nostra entitat. Es consideren comerç a l’efecte de la contractació d’aquest compte els que figuren en el llistat publicat a�www.bancsabadell.com/compteexpansionegocisplus. Aquests requisits són de compliment mensual, de manera que si al tercer mes no es compleixen aquestes condicions, automàticament el Compte Expansió Negocis Plus PRO passarà a ser un Compte Professional. 1. Rendibilitat: per a saldos inferiors a 6.000 euros: 0 % TIN, 0 % TAE. Per a saldos superiors a 6.000 euros: 0,10 % TIN, 0,071 % TAE (calculada tenint en compte els dos tipus d’interès per al supòsit de permanència del saldo mitjà durant un any complet). Exemple de liquidació en un any: saldo en compte de 20.000 euros; saldo sobre el qual es remunera: 14.000 euros; freqüència 4 (trimestral); interessos liquidats en l’any: 14 euros. 2.�Si hi domicilies conjuntament l’emissió de nòmines i assegurances socials te'n bonifiquem, cada mes, l’1 %, amb un màxim de 30 euros/mes.


Empreses de l’ADEPG

Instituto Sitges augmenta el rendiment de l’empresa i la qualitat de vida Tens dificultats per gestionar l’estrès i l’ansietat a l’empresa, els conflictes de casa o la vida escolar dels teus fills? Augmenta els rendiments de la teva empresa i augmenta la qualitat de vida familiar. Però… com fer-ho? Invertint en el capital humà. Invertint en tu i els teus. Et sents identificat amb alguns d’aquests ítems? Molt probablement, sí. De fet, tots nosaltres passem etapes a la vida on sorgeixen dificultats que ens provoquen un malestar que no sabem ben bé com gestionar. És per això que neix Instituto Sitges, com un recurs a l’abast de tothom. No és un centre més d’atenció a les persones… És un centre per a les persones.

Instituto Sitges Pg. Vilafranca 2, 2n Sitges Tel. 937 098 06 www.institutositge 8 s.com

La seva premissa és que les dificultats no tenen horari d’oficina, que les relacions s’han de basar en la confiança i que quan sorgeix un problema, la persona que t’acompanya ha de ser atenta, propera i professional. Treballen al despatx però també es desplacen a l’empresa, a la llar o a l’escola, podent produir millores en l’entorn natural de la persona. Quins serveis t’interessen? En l’àmbit familiar… • Psicologia per adults • Psicologia infanto-juvenil • Pedagogia • Orientació i mediació familiar • Coaching personal I en l’empresarial... • Coaching empresarial • Psicologia • Formacions a mida • Inserció laboral

Obre la porta que més t’apropi a millores. Contacte sense cap tipus de compromís. Són la Laura, la Mónica i la Carla i els interessa el benestar de persones com tu.

43


44


Empreses de l’ADEPG

El grup Instatec inicia any amb imatge nova L’empresa familiar Instatec, amb més de 15 anys d’experiència en el camp de les instal·lacions i en el camp de l’enginyeria, en els darrers anys ha creat una altra empresa dins del grup especialitzada en l’eficiència energètica, Instatec Serveis Energètics. Instatec Serveis Energètics ofereix els serveis d’assessorament per a la reducció de la despesa energètica, llum, gas, de les empreses i particulars.

Aquest 2016, el projecte d’Eficiència Energètica al Celler Cooperatiu de Falset-Marçà realitzat per Instatec Serveis Energètics conjuntament amb l’empresa vilafranquina Tècniques Avançades de Mesura i Control, SL (TAMIC) i amb la validació tècnica de la Fundació Parc Tecnològic del Vi (VITEC), va tenir una gran difusió a la premsa i ha estat revisat per l’Institut Català de l’Energia, ha permès a l’empresa posicionar-se en el camp de l’eficiència energètica. L’empresa, animada per aquest reconeixement i amb l’impuls de La Fundació Universitària Martí l’Humà que ha assessorat Instatec dins del Programa Consolida’t de la Generalitat, aposta per aquest 2017

Instatec Rbla. de la Gira da Vilafranca del Pe , 3 nedès Tel. 938 902 07 www.instatec.n 2 et

per la seva consolidació i per l’expansió de l’empresa de serveis energètics. Amb aquest nou any Instatec estrena imatge més actual. Es diferencien les 3 empreses del grup: Instatec Instal·lacions Elèctriques, Instatec Enginyeria i Instatec Serveis Energètics. El nou repte pel 2017, sense perdre l’essència de l’empresa, amb una alta professionalitat i assessorament personalitzat. Instatec us desitja un bon 2017!

45


Perspectiva134  

La Perspectiva de Nadal