Issuu on Google+

Abril, 2011 Núm. 104

Estrelles i forquilles

Locus Mundi

Clos la Plana, turisme rural de luxe

Un mos de la Cerdanya

Reportatges d’empresa

Gent emprenedora

· Anxanet · Foment Vilanoví

Maria Batet, “Valors d’emprendre”


EMPRESAS

Necessites finançament? Ets a la pàgina adequada. A BBVA som experts en ajudar empreses com la teva. Per això, si busques liquiditat per al teu negoci, suport per a la internacionalització de la teva empresa o finançament per a un projecte d’inversió, no ho dubtis. Estem a la teva disposició per ajudar-te a aconseguir la Línea ICO que necessites.

Aprofita el teu banc.

Més informació a: Oficina BBVA | 900 33 55 88 | www.bbva.es | empresasycorporaciones@grupobbva.com

adelante. Concessió del finançament subjecta als sistemes d’anàlisi i risc de BBVA.


Sumari Edita ADEG. Associació d’Empresaris de l’Alt Penedès, Baix Penedès i Garraf · Carrer de la Beneficència, 17 08720 Vilafranca del Penedès · Carrer de l’Àncora, 3 08800 Vilanova i la Geltrú Tel. 902 106 700 Fax 938 106 701 · adeg@adeg.cat · www.adeg.cat Redacció ADEG · comunicacio@adeg.cat Publicitat ADEG · comercial@adeg.cat Impremta Gràfiques Ferpala · ferpala@ferpala.es Portada Clos la Plana Difusió Gratuïta i personalitzada a empreses, professionals, entitats i institucions de les comarques del Penedès i el Garraf. Distribució Tramesa per correu postal a través d’Unipost. DL B-11279-92 1.400 exemplars El fet de la seva publicació no suposa que l’ADEG comparteixi sempre les idees dels articles d’opinió d’aquesta revista.

Context Angúnies. A curt o a llarg termini? . . . .

5

L’art de viure La gestió de l’ansietat . . . . . . . . . . . . . .

6

Humor amb Perspectiva . . . . . . . . . . . . .

7

Turisme Es presenta l’estudi per a la creació d’una marca turística comú per a les costes veïnes de Barcelona . . . . . . . . .

8

Gent de ràdio . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

10

Gestió empresarial El via crucis del finançament . . . . . . . . .

12

L’empresa El Foment Vilanoví, un edifici històric a l’abast de tothom . . . . . . . . . . . . . . . . . .

26

14

Nous socis de l’ADEG . . . . . . . . . . . . . . .

29

Gent emprenedora Maria Batet, «Es pot ser emprenedor des de dins de l’empresa i de l’administració» . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

30

Locus mundi Un mos de la Cerdanya . . . . . . . . . . . . .

32

El cara a cara . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

34

Comerç Entra en vigor el Codi de Consum . . . . Responsabilitat social corporativa Pimes, amb una gran responsabilitat envers la societat (1) . . . . . . . . . . . . . . . Estrelles i forquilles Clos la Plana, turisme rural de luxe . . . Medi ambient Lavola obté la certificació LEED-EBd per l’Ecoedifici de Manlleu . . . . . . . . . . . La cuina de l’estrès Ens ha deixat un gran creador: Santi Santamaria . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Dolços de Vilafranca . . . . . . . . . . . . . . . . Monembàsia, el nou de Malvasia . . . . . 1a Mostra professional . . . . . . . . . . . . . Inauguració de l’Aula Gastronòmica de Sitges . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Sostenibilitat Les tecnologies netes ofereixen noves oportunitats de negoci i nova ocupació L’empresa Anxanet, les telecomunicacions de la teva empresa, a prop de casa . . . . . . . .

Postals de Clos la Plana

8

15

16

18

20 21 21 21 21

Empreses de l’ADEG • Secretariat Online, la seva secretària virtual que l’ajudarà a rendibilitzar el seu temps . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . • Confort Garraf, totes les solucions per a la protecció solar . . . . . . . . . . . . . . . . • Grafyprint, la nova botiga de disseny gràfic i impressió digital integral . . . . . • Topo es renova convertint-se en molt més que un estudi de disseny . . . . . . . . • Web Garraf. El present i el futur de l’empresa a Internet . . . . . . . . . . . . . . . .

37 38 39 40 41

22

24

Converses a l’antara www.dogarraf.cat . . . . . . . . . . . . . . . . . .

42

Formació ADEG . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

43

3


Xavier Cardona Torrandell President ADEG

Angúnies. A curt o a llarg termini? La crisi és un fet incontrovertible. La veiem, la toquem i la patim i les connotacions que afecten a tots els ordres de la vida estan tenint un abast temporal que sembla inexhaurible. Lluny resta aquell agost de 2007 quan vàrem escoltar els trons d’una tempesta que semblava remota i que en poc temps escombrà esperances i projectes embolcallant-nos dintre d’un torrent desfet de dificultats que amb prou feines alguns aconsegueixen de gestionar per sortir-se’n. Els esdeveniments han superat l’aspecte positiu de les crisis com a reguladores de la ineficiència generada en els períodes d’auge del cicle econòmic, doncs dissortadament la gravetat dels fets actuals ha destruït també teixit sa i fèrtil de l’empresariat que tancant i encongint activitat empresarial ha enviat un corrent impetuós de treballadors a l’atur. Ara, presoners d’aquesta realitat de la qual cal sortir, els agents socials, tots sense fissures, han de dedicar intel·ligència i esforç a assolir aquest objectiu, treballant de manera solidària i generant les sinergies que es deriven d’aquest objectiu comú. Això és prioritari i indiscutible per sortir del malson que ens té atrapats a tots. Assolir la sortida de la crisi és primordial, d’això no en dubtem gens ni mica i no cal gastar la pólvora en salves pensant en altres amenaces que, com espasa de Dàmocles, pengen sobre els nostres caps o els de les generacions que vindran. Malgrat tot, potser la crisi és el moment de reflexionar cap a on ens conduïa el model de depredació i indiferència que ha presidit l’economia mundial dels darrers cinquanta anys, com si el planeta fos la bóta de sant Ferriol amb la seva aixeta generosa i inexhaurible. La veritat és que tal vegada, més que la crisi immediata de la que encara disposem d’instruments per neutralitzar-la, ens hauria de preocupar i ocupar més la crisi d’ordre superior que afecta al planeta, incapaç cada vegada més de donar resposta a les exigències d’una demografia galopant -6.500 milions d’habitants l’any 2005, 9.500 l’any 2050, segons estimacions de l’ONU –és a dir, com si des d’ara, cada any, fins al 2050, el món donés la benvinguda a un país amb els habitants actuals de França. I, ep! amb exigències de creixement sostingut de la riquesa per càpita que obligaran a ulteriors esforços depredadors d’un planeta exhaurit per la sobreexplotació i la indiferència mediambiental. Els vaticinis, millor dit, la certesa de la que parlem, pot accelerar-se, ja que els senyals que es fan visibles en forma de crisis periòdiques petrolieres i l’interrogant afegit de les catàstrofes nuclears, fan concebre grans sotracs de la sostenibilitat energètica del sistema.

Caldria ja una gestió escrupolosa dels recursos naturals, perquè el món ha entrat en dèficit ecològic des de l’any 1986. Segons els estudis realitzats per la NEF, “New Economics Foundation”, organisme independent d’especialistes de l’ecologia amb seu a Londres, el planeta no pot suportar la depredació de béns i l’absorció de contaminants a què el venim sotmetent. En aquest moment, per donar resposta als estralls del consumisme desbocat es precisarien les capacitats d’una Terra i mitja i, en no disposar-ne més que d’una, quelcom radical s’ha de fer si volem

« ... En aquest moment, per donar resposta als estralls del consumisme desbocat es precisarien les capacitats d’una Terra i mitja i, en no disposar-ne més que d’una, quelcom radical s’ha de fer si volem evitar el desastre ...» evitar el desastre. Per entendre la magnitud del problema, si la resta del món volgués assolir el nivell de depredació actual -benestar, en diuen- dels Estats Units, es precisaria la disponibilitat de cinc o sis planetes com el nostre. Aquest despropòsit aplicat al cas del nostre país, si es fes extensiu a la resta del món, ens portaria a la necessitat de disposar dels béns i de la capacitat d’absorció de contaminants equivalent a tres planetes com el nostre. Ara mateix, abril de 2011, Espanya hauria consumit ja la seva quota anual d’accés als béns naturals límit que pot oferir el nostre planeta si no volguéssim agreujar el seu dèficit ecològic. Fixem-nos-hi bé si n’és de necessària i urgent la disminució de la depredació i com, de no fer-ho, ens passarà factura de conseqüències irreversibles a les generacions futures. Així doncs, el nostre problema actual de superar la crisi és greu, però sent, malgrat tot, una circumstància de curt termini serà superada com un episodi més, tanmateix prou important però finalment reconduible. Però pensem que la reconducció ens hauria de portar a poc a poc a un nou model que no fes veritat l’adagi popular de “Pan para hoy y miseria para mañana”.

5


L’art de viure Pilar García

En els moments d’ansietat no tracteu de raonar, doncs el vostre raonament es tornarà contra vosaltres; és millor que intenteu fer aquestes elevacions i flexions de braços que s’ensenyen a les escoles, fer exercici; el resultat us sorprendrà. Així, el professor de filosofia us envia al de gimnàstica. Alain

La gestió de l’ansietat L’ansietat és un patiment davant la percepció d’un possible perill. Pensaments temeraris que provoquen emocions negatives indesitjables, la intensitat de les quals no guarda proporció amb les possibles amenaces que ho causen. Es caracteritza per aprehensió, incertesa i por. Aquesta forma de pensament negatiu pot arribar a aguditzar-se i allotjar-se en nosaltres ocasionant el que s’anomena un trastorn d’ansietat. Una de les malalties més esteses en aquest moment de la història. Abans de la crisi econòmica, o del que també es denomina canvi de cicle, ja s’havia instal·lat amb força a la vida de moltes persones i en aquest moment reina tant com els remeis químics per combatre-la. En moltes ocasions es confon amb la depressió i és que un estat d’ansietat durant molt temps causa un desgast que pot derivar en una depressió aguda.

6

Per altra banda, una situació d’estrès continuat també facilita l’aparició de l’ansietat. Una pertorbació que provoca una sèrie de reaccions físiques (ganes de vomitar, taquicàrdies, mals de cap, rigidesa cervical, mareig, vertigen, diarrees, desordre alimentari i, fins i tot, problemes cardiovasculars) i mentals (obsessions o angoixes, irritabilitat, pèrdues de control, sentiments de culpa, por a la por...) que poden alterar i perjudicar definitivament la vida dels qui les pateixen i del seu entorn més proper. Cal subratllar un fet bàsic per entendre i gestionar l’estrès o l’ansietat, no són les conductes, fets o persones les que causen l’angoixa, sinó les interpretacions interiors que es formulen d’aquestes conductes, fets o persones; les frases que interiorment es diuen -o ens diem- en relació amb els diversos successos de la vida i, en especial, les exigències pròpies o pels altres. La realitat és que davant d’un mateix fet les reaccions de cada persona són diferents en funció de les creences, educació, valors, caràcter o tendència genètica. En definitiva, la font de les emocions negatives o positives no es troba en els esdeveniments o en el comportament dels éssers humans que es troben en el camí, sinó en els comentaris i explicacions internes sobre ells. De fet, hi ha molts cops que la persona afectada es mostra hostil amb determinada gent del seu voltant. És dur reconèixer que un és responsable d’edificar la seva angoixa. Hi ha una conducta força generalitzada que és atribuir la causa de l’ansietat als comportaments i les opinions de les altres persones. Com l’ansietat és un sentiment molt dificultós d’aguantar, la conseqüència és que els protagonistes es tornen hostils cap a qui, equivocadament, identifiquen com a causant del seu mal. Hostilitat que genera un bucle d’agressivitat que els pot acabar retornant i reforçant encara més la situació de por, d’inseguretat i fins i tot d’aïllament. En tot cas, per alleugerir la possible culpabilització de les persones afectades, direm que una investigació realitzada dins del marc del programa d’investigació en neurociència de l’Acadèmia de Finlàndia per científics de diversos països per determinar la influència dels gens en el comportament humà ha demostrat que existeix una relació entre els gens i alguns desordres per ansietat. Els investigadors assenyalen que aquesta predisposició genètica suposa que hi ha persones que davant determinats factors ambientals pateixen d’una major predisposició a patir ansietat que unes altres. El següent pas de la investigació serà comprendre els processos moleculars i cel·lulars que relacionen els gens amb la regulació de l’ansietat.

Un major coneixement de les causes genètiques i neurobiológiques de l’ansietat segur que ajudarà a millorar els tractaments d’aquest trastorn. El cas és que, sigui per tendència genètica o com a conseqüència de l’educació, les creences o un mal hàbit, l’ansietat és una malaltia cada cop més estesa i que perjudica la qualitat de vida de les persones que la pateixen. Gestionar-la és fer-se responsable de la pròpia vida; cal viure en consciència cada moment i evitar els pensaments catastrofistes o tristos que són els desencadenants de la por. Per tant, si es vol canviar les emocions que ens són perjudicials, s’ha de flexibilitzar la ment, lluitar contra les rigideses, escoltar de forma activa i canviar les idees que les ocasionen. Fàcil no és, però si es vol deixar de patir és fonamental introduir nous costums per desenganxar els pensaments fixes, dramàtics i obsessius. Els millors aliats: fer esport amb regularitat, les tècniques de relaxació, la pràctica de hobbies, les sortides a la natura i cultivar les relacions socials i afectives amb voluntat d’aprendre, acollir i confiar en els altres. Sols o amb l’ajuda de professionals s’ha de fer una anàlisi de les idees i dels pensaments que dirigeixen la vida, la finalitat és conèixer i desmuntar els malentesos interns i les especulacions que produeixen pors arbitràries, desordre i confusió; si la crisi ho requereix el metge pot prescriure fàrmacs que cada cop són més eficaços. L’escriptora Rosa Montero va publicar un article fa poques setmanes en un setmanari on expressa la sorpresa que no deixa d’ocasionar-li el comportament humà. L’argument era que davant de situacions extremes els humans fan gestes realment inimaginables per aferrar-se a la vida i per vèncer a la mort; però en la quotidianitat occidental, quan les necessitats bàsiques estan assegurades, és quan homes i dones ens podem trencar; quan no som capaços de gestionar ni liderar la nostra vida, quan ens sentim incapaços d’aconseguir l’objectiu més important, el nostre benestar. Segons escriu la periodista, que també és llicenciada en psicologia; “Es como si los terrores bàsicos de la existencia, a saber, la ausencia de sentido de tu vida, la frustración emocional, el peso de las responsabilidades, el miedo al fracaso, pudieran ser más aterradores que todos los espantos extraordinarios”. Sembla que així, quan ja no cal lluitar per la supervivència, és quan hi ha més riscos que la ment prengui el comandament i amb els seus mandats obsessius i les seves exigències anul·li la capacitat d’intuir, de crear en positiu, d’estimar –en majúscules-, de gaudir cada moment del privilegi de viure amb intensitat. En aquesta línia, l’escriptora catalana Maruja Torres, en el mateix setmanari que la madrilenya, diu que ara ja és capaç de reconèixer els privilegis que la vida li ofereix i que vol compartir amb els lectors: “Disfruto más que nunca cuando tengo un encuentro con un amigo, una comida, una copa y una conversación. Me despierto y corro las cortinas. Qué bien, llueve. Qué bien, hace sol. Qué bien: me he despertado y he descubierto las cortinas. Tengo cortinas, tengo cama en la que dormir a cubierto y de la que salir para dirigirme al balcón y descubrir el día. Estas cosas las pienso mientras mi mente también disfruta de otras. Qué leeré hoy, a quién veré hoy, con quién me cruzaré por la calle. Qué escribiré. Quién me leerá. Dónde lo hará. ¿Le gustaré? Una frase mía, ¿ayudará a alguien en algo?”. El delit pel miracle que representa la vida i l’acceptació del que ens regala cada dia –inclús del que ens treu-, és un bon remei per anticipar i gestionar l’ansietat de forma intel·ligent i a favor nostre.


Anem a Almeria. Què podem visitar?

Emissores de ràdio

Guies de viatge

Telèfons d’informació

el camí més curt.

Per què preguntar primer a altres si pots preguntar-nos directament? Si vols planificar el teu viatge, pregunta-li a qui sap. A autopistas.com hi trobarás la informació més completa, detallada, exacta i actualitzada, per planificar els teus desplaçaments. Informació del trànsit en temps real • Consells de seguretat viària • Guies turístiques • Servei per compartir cotxe • Facturació electrònica • Via T • Serveis en ruta • Meteorologia • Propostes de lleure.


Humor

Quimèriques, per Quim#

“És un pou de petroli...? És un gratacels de disseny...? És un compàs d’espera...!!!” (Cuba wait and see) La Revista Perspectiva inclou, des de l’edició 70, una secció d’humor gràfic elaborada per l’il·lustrador Quim. El recull de Quimèriques el trobareu al web de l’ADEG, a www.adeg.cat/cat/publicacions_humorgrafic.php.

Turisme

Es presenta l’estudi per a la creació d’una marca turística comú per a les costes veïnes de Barcelona 8

En el marc del Saló Internacional de Turisme de Catalunya (SITC), les associacions d’empresaris turístics de les comarques del Maresme, Baix Llobregat, Alt Penedès i Garraf han presentat l’estudi a favor de la creació d’una nova marca turística comú per a les costes de la província de Barcelona. La nova marca englobaria i substituiria les dues marques costaneres existents a la província: Costa de Barcelona-Maresme, situada al nord de la capital i que inclou la comarca del Maresme; i Costa de Garraf, al sud i incloent les comarques del Baix Llobregat, Penedès i Garraf. L’estudi ha estat realitzat per la Delegació de Turisme de la Diputació de Barcelona. Respecte a les xifres, la nova marca entraria en el grup de destinacions turístiques que reben més d’1,5 milions de visitants estran-

gers i més de 15 milions de pernoctacions de turistes estrangers, com són Mallorca, Tenerife o Costa del Sol, per exemple. L’objectiu és iniciar la promoció turística basada en la nova marca de cara a la temporada 2012. Promocionalment, la temporada turística 2012 s’inicia amb la propera edició de la fira World Travel Market (WTM) de Londres, el mes de novembre d’enguany. L’estudi inclou tres aspectes claus: la voluntat del sector, que uneix la iniciativa dels agents públics i privats -institucions i empresaris relacionats amb el turisme-, d’actuar de forma coordinada per la construcció de la nova marca turística que inclogui tota la costa de la província de Barcelona. El treball conjunt té com a objectius potenciar la suma de valors de les dues zones, crear sinergies i afavorir un posicionament clar de l’oferta turística de la zona costanera situada al vol-

tant de la ciutat de Barcelona. El resultat esperat és connectar millor amb la demanda i arribar de forma més clara als públics, tant els de proximitat com els llunyans a través d’intermediaris i operadors turístics. El plantejament és que la nova marca convisqui amb les diverses marques locals o comarcals, donat que una i les altres no són excloents i que la feina feta per les marques locals a favor dels seus posicionaments respectius és notable. La proposta de la nova marca es presentarà properament a la Direcció General de Turisme de la Generalitat per a convertirla en marca oficial. L’estudi posa de relleu el potencial turístic i la millora de posicionament de l’agrupació territorial de recursos i serveis turístics inclosos en el litoral de la província de Barcelona.


Gent de ràdio Empresa Empresari Onda Cero (96.3FM) · Cada dimarts a les 13h00

08.03.11 · Joves emprenedors - Albert Moreno, Feedback - David Andreu, ADQA

15.03.11 · Comunicació en temps de crisi - Josep Novell, Disseny... - Cristina Puigpinós, ADN Studio - Judith Antolín, Judith Antolín Studio

22.03.11 · Serveis a persones - Raúl Piñera i Paul Murga, Piñera del Olmo - Judith Arnabat, Més que estil - Ramon Pérez, Clínica Dental del Vinyet

29.03.11 · Noves propostes gastronòmiques de primavera - Pedro Alonso, Masia Segarrulls - David Delgado, Cal Matías

11.01.11 · Preparant la Setmana Santa - T. Tardà, Restaurant La Pedrera - L. Salmerón, Outlet Vva Viatges - J. Escalera, Pastisseria Mercè - R. Burcet, Hotel Ribes Roges

05.04.11 · Nous emprenedors - Pere Ayora, Globrider - Franck Massard, Epicure Wines - Marcel·lí Ferrer, ADEG Advising

Gent d’empresa Canal Blau (104.0 FM) · Cada dimecres a les 09h30

10

09.03.11 · Joves emprenedors - A. Maestre, Joieria Maestre - J. Ventura, Conversia - M. Ticó, Publimedia Garraf - À. Soteres, Artrivity

16.03.11 · Comunicació en temps de crisi - Àlex Soteres, Artrivity - Raúl Ramos, Cocolia - Javi Polinario, Sintagmes Audiovisuals

23.03.11 · Assessorament per a empreses - Josep A. Vallès, Advocat - Fermin Ortega, Vázquez & Barea - Tomàs Garcia, Grup 4

30.03.11 · Noves propostes gastronòmiques de primavera - Joan Planella, Can Lloses - Ambrosio Alcover, Restaurant La Cucanya

06.04.11 · Preparant la Setmana Santa - Sara Vela, Mooi Restaurant - Montse Domingo, Over Vilanova Tours - Pere Gatell, Hostal Can Gatell

13.04.11 · Nous emprenedors - Rita Miralles, Clean & Iron - Jordi Solé, Kreedit - Ramon Camacho, ADEG Advising

CAFÈS NOVELL, S.A. POL. IND. ESTACIÓ DE MERCADERIES C/ FONT DE L’AVELLANER, S/N TEL. 93 890 12 11 (6 línies) • FAX 93 817 02 45 08720 VILAFRANCA DEL PENEDÈS www. cafesnovell.com • cafesnovell@cafesnovell.com


Gent de ràdio Temps d’Empresa Ràdio Ribes (107.2 FM) · Cada dijous a les 21h00

03.02.11 · Temps d’Empresa - Ramon Sallés, Institut Gestalt - Lluís Chacón, Materials Chacón - Francesc Güell, TPC Netgrup

10.02.11 · Temps d’Empresa - Jorge Garcia, Teycuber Madera - Josep Maria Agell, Finca Mas Solers - Conrad Rovira, A16 Sistemes Informàtics

17.02.11 · Temps d’Empresa - Jaume Gol, Domus Consulting Arquitectura - Jaume Pujol, Celler Can Pujol - Lluís Garcia, Ribes Mondéjar

24.02.11 · Temps d’Empresa - Xavier Rodríguez, Needsports - Cristina Mestre, Design 41

03.03.11 · Temps d’Empresa - Gustavo Vitriago, Grafyprint - Queti Vinyals, C. Normalització Lingüística - Conrad Rovira, A16 Sistemes Informàtics

09.03.11 · Temps d’Empresa - Martí Sistané, Improvement Consulting - Lluís Gómez i Enric Vallvé, Construccions 2S - Francesc Güell, TPC Netgrup

11

17.03.11 · Temps d’Empresa - Ramon J. Fonte, Eurosite - Guillermo Triay, Asspe - A. Yuste i E. González, Cons. Sanitari Garraf

24.03.11 · Temps d’Empresa - Montserrat Falguera, Fundació Redós - Josep Maria Agell, Finca Mas Solers - Cristina Mestre, Design 41

31.03.11 · Temps d’Empresa - Lluisa Rosillo, Distribucions Yové - Ernest Freixas, Ontek - Eva Hervera, Capsis Vilanova

Teixits Ràdio Maricel (107.8 FM) · Els dijous a les 10h00 (quinzenal)

17.02.11 · Models d’empresa familiar - Lluis Chacón, Materials Chacón - Isidro Torregrosa, Alumini Vidre i PVC - Manel Suñé, Restaurant Sitges “Bon Estar”

03.03.11 · Empresàries i conciliació - Cristina Mestre, Design 41 - Mireia Bertran, Artrivity - Dunya Von Derschau, Hotel Estela - Araceli Billoch, Mima’ns

17.03.11 · Formar-se millora la competitivitat - Joan Perayre, J. Perayre i Associats - Maria Gràcia, Hola Sitges - Joaquim Carbonell, Neos Training


Gestió empresarial Ramon Sallés. Consultor rsallessegura@gmail.com

El via crucis del finançament Contemplen el client que hi va a demanar diners com un sospitós i el que va a deixar-n’hi com un babau. Fixeu-vos com fins i tot el sector bancari manté un lèxic centrat en si mateix, així als qui demanen diners els anomenen clients “d’actiu” i als qui n’hi porten “de passiu”, just al inrevés de lo que suposen aquestes operacions per als propis clients. Sembla que el màrqueting en aquest sector no va molt més enllà de fer calendaris per Any Nou...

12

Escric aquest article dilluns de Setmana Santa. Reflexiono. Darrerament jo també he anat de processó, he passat un via crucis. Us explico. A l’empresa on treballo hem demanat un préstec ICO per a finançar una inversió. Ha estat un calvari. He viscut un petit malson i -alhora- he vist els peus de fang d’una entitat extraviada en les seves cabòries, davant les quals ha girat l’esquena a la clientela. He de dir-vos però que finalment vam aconseguir el préstec. En anar a signar a cal notari, aquest va demanar-nos si ens havien fet fer el pi per a concedir-nosel. Inaudit que els fedataris públics comentin obertament que demanar finançament avui signifiqui posar-se en una situació d’humiliació! Un país que vol tirar endavant ha de donar suport el seu teixit empresarial. Aquest suport no passa per les ajudes directes o les subvencions, sinó per la generació d’un entorn que afavoreixi l’esperit emprenedor. Dins d’aquest entorn l’accés al finançament és bàsic. El sistema financer té una missió clara i un paper determinant en el desenvolupament d’un país. Avui, a Espanya –i a Catalunya molt en particular per la proliferació de caixes d’estalvis– el sistema financer està mirant-se el melic. Uns (la gran banca) parapetats a redós de la gran empresa, l’activitat al voltant del finançament públic i l’expansió internacional a països emergents on creuen que hi tenen plataformes de desembarcament. Les pimes no podem comptar amb aquests, ens miren per damunt de les espatlles i d’una bufada ens fan fora de les seves llustroses sucursals. La resta del sistema financer (els bancs petits i mitjans i les caixes) estan en una altra guerra, amb l’atenció segrestada pels seus projectes de fusió i reestructuracions internes.

Si un govern d’un país (Espanya) posa en funcionament una línia de crèdit oficial per a finançar inversions a les pimes i aquesta queda estrangulada pel sistema financer responsable de la distribució és evident que quelcom no rutlla. En el nostre cas, després de suar sang al llarg del via crucis, ens vam obligar a pignorar el 50% de l’operació. Davant d’això, vam decidir adquirir bons de la Generalitat per la seva alta rendibilitat i -oh sorpresa!- resulta que els bons no són bons per a ser pignorats. Si les caixes catalanes després d’obligar a pignorar les operacions de crèdit oficial que el govern d’Espanya ha posat en funcionament, resulta que –a més a més- no consideren prou segur l’endeutament públic de Catalunya...¡Apaga y vámonos! Ens trobem davant d’una situació esperpèntica. On la desconfiança i la por substitueixen l’anàlisi assenyada. Veiem empleats de banca que sembla que els paguin per dir “no”, uns departaments de riscs amb petitesa de mires que només analitzen el passat. Com conduir un cotxe mirant el retrovisor, i se’n senten cofois! Quin respecte hi ha aquí envers l’esperit emprenedor, projectat necessàriament cap el futur? Crec que les entitats que avui actuen així no subsistiran. Han perdut massa la sintonia amb els clients. Sé que això resulta agosarat dir-ho, però personalment no en tinc cap dubte. Les empreses són entitats vives i subsisteixen si estan en rapport –com diríem als nostres cursos de programació neurolingüística a l’ADEG- amb el seu entorn. Quan es perd aquest rapport no hi ha remei. Les empreses moren, o esdevenen zombis, morts en vida rescatats per “fons de solidaritat” o pels governs de torn o pel Banc d’Espanya, però morts al cap i a la fi. Però no perdem cap esperança. Els sistemes sempre s’autoregulen (també això ho diem a les classes de programació neurolingüística) i quan una part del sistema no és prou eficaç un altre element ve a ocupar el seu lloc. Encara és aviat, doncs el proteccionisme i les conxorxes dels grans tenen molt pes, però a l’arrogància i incompetència dels bancs i caixes ja els hi surten substituts. Fixeu-vos sinó en petites iniciatives com www.sociosinversores.es. Tot és qüestió de temps, no massa.


La salut té un nom:

la Mútua! Un centre de tota confiança, obert, amb bons especialistes i atenció personalitzada Especialitats mèdiques • • • • • • • • • • • • • • •

SAR- Servei d’assistència ràpida Angiologia Aparell digestiu Cardiologia Cirurgia general Dermatologia Medicina general Medicina interna Ginecologia i obstetrícia Oftalmologia Otorinolaringologia Pediatria Rehabilitació Traumatologia Urologia

Centre Mútua Penedès:

obert als socis, particulars i altres companyies Proves diagnòstiques: anàlisis clíniques d’hematologia, bioquímica i microbiologia, radiologia, audiometries, citologies i biòpsies, eco-doppler, ecografies, electrocardiograma, espirometria, fluxometria i mamografia. Companyies concertades: Adeslas • Aegon • Agrupació Mútua • L’Aliança • Assitència Sanitària Col·legial • AXA Winterthur Salud • Cigna • DKV Seguros • HNA • HNA SC • Mapfre Familiar • Sanitas • Previsora General

Vilafranca del Penedès c/ Vidal, 7-9 | T 93 891 71 00


Comerç

Entra en vigor el Codi de Consum La norma amplia, actualitza i millora els drets de les persones consumidores El Codi de Consum de Catalunya parla dels drets de les persones consumidores i usuàries i, per tant, estableix quins són els drets lingüístics que cal respectar. D’altra banda, especifica les obligacions de les empreses en àmbits com ara la publicitat i l’atenció al públic. En concret, pel que fa als requisits lingüístics, les persones consumidores, en les seves relacions de consum, tenen dret a ser ateses oralment i per escrit en la llengua oficial que escullin.

les factures i els altres documents que hi facin referència o que se’n derivin. 2. Les informacions necessàries per al consum, l’ús i el maneig adequats dels béns i serveis, d’acord amb les seves característiques, amb independència del mitjà, format o suport utilitzat, i, especialment, les dades obligatòries relacionades directament amb la salvaguarda de la salut i la seguretat.

D’altra banda, les persones consumidores tenen dret a rebre en català:

3. Els contractes d’adhesió, els contractes amb clàusules tipus, els contractes normats, les condicions generals i la documentació que hi faci referència o que es derivi de la realització d’algun d’aquests contractes.

1. Les invitacions de compra, la informació de caràcter fix, la documentació contractual, els pressupostos, els resguards de dipòsit,

El Codi de Consum es pot consultar al web de l’Agència Catalana de Consum: www.consum.cat/index.html.

14

Experiencia demostrada y avalada ISO 9001:2008, 14001:2004, OHSAS 18001:2007

Servicios de Limpieza Profesional Servicio de limpieza especial Abrillantado de suelos Limpieza de moqueta Desinfección, desinsectación y desratización Limpieza de mantenimiento Limpieza industrial y de maquinaria Limpieza de espacios en construcción

Confí

clean r a M n ee

La profesionalidad y la maquinaria adecuada hace de nuestra empresa que seamos la opción adecuada en cualquier circunstancia, por difícil que sea

C/ Amàlia Soler n.132 - 08720 Vilafranca del Penedès (Barcelona) Tel.93.817.25.97 Fax.93.169.42.64. - Email: marclean@marclean.net


Responsabilitat social corporativa

Pimes, amb una gran responsabilitat envers la societat (1) Comencem aquí una sèrie d’articles per fascicles que Josep Maria Canyelles, expert en Responsabilitat Social Corporativa i promotor de Responsabilitat Global ha volgut aportar a Perspectiva. Malgrat que l’RSE pugui haver alentit el seu desenvolupament, en absolut està minvant. Les empreses compromeses continuen amb les seves polítiques i altres s’hi van afegint. Com era previsible, s’han retallat pressupostos en totes les àrees i, per tant, han disminuït les accions socials. Ja es recuperaran. Però la lectura fonamental és clara: aquells que, un lustre enrere, deien que a la primera crisi que aparegués totes aquestes polítiques d’RSE es desfarien com un bolado van errar. La profecia no s’ha complert perquè l’anàlisi era incorrecta. L’RSE no era una mera filantropia feta de manera més complexa ni era un màrqueting evolucionat, sinó que estem davant d’un estil de gestió empresarial que no té marxa enrere.

Ens ha de preocupar que encara siguin poques les empreses compromeses? Segons el nostre parer, respondríem que relativament. És evident que l’RSE avança lentament i que la crisi li ha posat les coses més difícils. Però sovint es comet un error de magnitud que consisteix a comparar el nombre d’empreses presumptament implicades amb el total de les empreses del territori corresponent, obtenint un percentatge ínfim que no té cap mena de sentit atès el raonament que tot seguit exposarem. L’RSE és un enfocament apte per a empreses ben gestionades i amb una cultura organitzativa avançada. Dit d’una altra manera, no hi ha empreses mediocres que parlin d’RSE! Les empreses que opten per l’RSE són organitzacions que abans han treballat molt en la qualitat, en els processos ambientals, en la qualitat laboral, i hi ha un moment que fan el pas d’un model d’excel·lència empresarial clàssic a un model d’excel·lència social.

El nombre d’empreses que fan aquest pas és cada cop més important entre les que compleixen les condicions bàsiques que hem esmentat, a les quals encara hi afegiríem altres condicions necessàries com un lideratge intern sòlid, una orientació a la gestió del canvi guiada per una visió, una orientació missional a la creació de valor que no s’entengui únicament en clau de beneficis immediats... Per saber si l’RSE avança de manera sòlida hem de mirar el percentatge sobre el total de les que compleixen aquests requisits ja que aquest és el terreny sobre el que floreix l’RSE. Fer-ho d’una altra manera –a banda de frustrant- no té sentit perquè l’objectiu no pot ser que totes les empreses acabin fent RSE. Posar com a objectiu que les millors empreses vagin abraçant l’RSE és el veritable objectiu, i no solament en termes de realitat sinó també perquè aquesta ha de ser l’estratègia.

15


Estrelles i forquilles

Clos la Plana turisme rural de luxe Clos la Plana és una luxosa vila convertida en establiment turístic molt polivalent, flexible, adaptable i exclusiu. Es pot llogar com a allotjament o per a un esdeveniment, sempre sense oblidar l’entorn de naturalesa tan relaxant. L’encant de la casa i l’entranyable entorn fan que Clos la Plana sigui una de les millors opcions per acompanyar un esdeveniment. De fet, segurament que l’acollidor ambient el fa inoblidable.

16

No només són atractives les prop de vuit hectàrees de vinya que envolten la casa o la pròpia arquitectura artística d’un deixeble de Gaudí, sinó que de Clos la Plana també destaca la seva exclusivitat i polivalència. El distintiu de Compromís de Qualitat Turística, atorgat pel SICTED, deixa clar que Clos la Plana és el lloc ideal. Serveis A Clos la Plana s’ofereixen tres serveis bàsics. D’una banda, l’allotjament: la casa es pot llogar sencera per passar-hi uns dies relaxants i vivint amb tot tipus de luxe. El palauet, adaptat per a persones amb cadira de rodes i amb ascensor- compta amb deu habita-

cions amb accés directe a les terrasses, bany i banyera d’hidromassatge. Totes elles tenen llum natural, aire condicionat i calefacció, Internet... Com a espais comuns, la casa també disposa d’una biblioteca, una sala d’estar amb televisió de plasma, DVD, equip de música, zona de jocs i cuina totalment equipada... I l’exterior de Clos la Plana es composa per diverses terrasses, solàrium, jardins, piscines i molt de terreny per practicar qualsevol tipus d’esport. Per altra banda, la vila també es pot llogar per celebrar qualsevol acte personal (com ara casaments), empresarial (com presentacions de producte, formació o coaching) i social (conferencies, trobades...). La màgia de llogar Clos la Plana és la polivalència dels espais. A banda de tenir

zones de diverses característiques, és important l’adaptació i flexibilitat que es pot fer segons les necessitats del client tant pel que fa en la distribució de taules i cadires com en la decoració. A més, Clos la Plana ofereix exclusivitat en l’ús, és a dir, quan algú lloga la casa per desenvolupar el seu acte, serà només per a ell, sense compartir amb d’altres llogaters. I com a serveis addicionals, Clos la Plana també disposa d’un equip humà que es dedicarà a assolir tot el que es requereixi perquè l’estància en la casa sigui perfecta. El personal està preparat per a oferir resposta a tot tipus de necessitats. I és que, paral·lelament al lloguer, també es podrien contractar altres serveis, si és que així es requereix. D’aquesta forma, Clos la Plana es converteix en una agència d’organització d’esdeveniments, ja que poden facilitar -segons les necessitats del client- tot tipus de serveis addicionals: càtering, material audiovisual, cadires i taules, personal de seguretat, aparca-cotxes, hostesses, transfers a l’aeroport, transports, animacions i espectacles, xofers, cangurs, guies turístics... Espais Per poder celebrar qualsevol acte a l’exterior, la casa disposa d’un ampli jardí i d’una piscina. A més, les diferents terrasses donen més varietat als espais a l’aire lliure de la finca. A més dels espais interiors o coberts, la vila compta amb una carpa per a unes 360 persones, d’un gran menjador i de l’antic celler, amb capacitat per a unes 140 persones com a banquet.


Clos La Plana

C. Vell a Vilano va, 17 Sant Pere de Ri bes T. 670 584 41 4 www.closlaplan a.net

Can Xuriguera (o Xoriguera) és un magnífic casal modernista construït el 1913 sobre la base d’una antiga masia documentada des del segle XIII, quan Arnau de Xoriguera era síndic de Sant Pere de Ribes. Durant els segles XVI i XVII va pertànyer als Puig de Xoriguera i posteriorment als Mironet. L’edifici, de reminiscències castelleres, té estructura asimètrica, amb diversos cossos entre els quals sobresurt la torre-mirador, amb fantàstiques vistes als quatre vents, coronada amb un pinacle piramidal de ceràmica vidriada, material que s’utilitza també com a element decoratiu tant a les cobertes i façanes com a la tanca exterior. Les finestres estan emmarcades amb maó vist, amb el perfil superior escalonat. Davant la porta hi ha un original porxo sostingut per columnes helicoïdals de maó vist. L’edifici consta com edifici protegit pel govern català.

Clients En total a Clos la Plana se celebren una mitjana d’uns 50 actes l’any. A banda de les famílies estrangeres que passen les seves vacances a Clos la Plana, la casa també ha acollit diversos casaments i actes privats. I d’empreses que hagin confiat en el luxe ribetà també en trobem moltes, com ara Vueling, Land Rover... o actes concrets que s’han fet, com el lliurament de diplomes de Compromís de Qualitat Turística del SICTED o el sopar-degustació com a cloenda del programa de l’Ajuntament de Sant Pere de Ribes “Sopar i Tasts de Vins del Massís del Garraf”, a més de comptar amb una exposició que per primera vegada reunia tots els vins de la comarca. D’entre els actes dels últims mesos, també destaca la inauguració del Sitges - Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya, on la terrassa de l’entrada es va convertir en el photocall per on van desfilar els directors i protagonistes de pel·lícules més importants del moment; i on el jardí els va servir per prendre el còctel. Futur Millorar contínuament és la premissa de l’equip que gestiona Clos la Plana. Però sobretot volen donar més força als productes locals i de la terra, a l’enoturisme i a l’anomenada Slow Food. I és que Clos la Plana forma part dels cellers del Garraf, ja que de les vinyes de les seves hectàrees ja es pot provar un vi més del Massís: Clos la Plana de Ribes. Javi Polinario Sintagmes Audiovisuals Clos la Plana, una vila única per oblidarse del temps, entrar en contacte amb la naturalesa i viure experiències gràcies a un equip humà dedicat a aconseguir que el vostre esdeveniment es convertixi en un somni fet realitat.

17


Medi ambient

Lavola obté la certificació LEED-EBb per a l’Ecoedifici de Manlleu L’Ecoedifici aplica criteris sostenibles per a l’estalvi d’energia i de recursos, fets que es valoren cada vegada més per la situació econòmica actual. El LEED és un segell de prestigi mundial promogut pel United States Green Building Council (USGBC), inclòs dins el World Green Building Council (WGBC), organització d’abast internacional que aglutina diferents consells nacionals dedicats a promoure la construcció d’edificis sostenibles. L’Ecoedifici de Lavola forma part de la categoria LEED-EB (existing buildings), que es lliura als edificis ja existents, i és el primer que s’atorga a l’estat espanyol.

18

lavola, capdavantera en sostenibilitat L’Ecoedifici és la millor carta de presentació de Lavola i dels seus serveis per a la sostenibilitat, ja que s’hi han aplicat els coneixements tècnics i de responsabilitat social empresarial. L’esforç de Lavola per a

la consecució dels compromisos a què respon l’Ecoedifici s’emmarca dins la política de l’empresa d’implantar els projectes de manera interna, veure’n l’èxit i oferir-los posteriorment als seus clients amb l’experiència del projecte previ. Per exemple, el Centre 112 de Reus, Centre d’Atenció i Gestió de Trucades d’Urgència (CAGTU), ha obtingut la certificació LEED el passat mes de desembre, esdevenint el primer edifici públic de nova creació de l’estat espanyol en rebre aquesta certificació, i el primer públic i privat de nova creació de Catalunya. La certificació d’edificis sostenibles amb segells tipus LEED està en fase d’expansió i s’ha desenvolupat en els últims anys. Actualment, a l’estat espanyol hi ha 10 edificis més amb la categoria LEED, i 3 a Catalunya. El segell amb més reconeixement internacional El LEED és un sistema de certificació d’edificis que s’ha desenvolupat als EUA i

que paulatinament s’ha implantat en altres països, tant d’Europa com d’arreu del món, i que valora diferents aspectes relacionats amb la implantació de l’edifici a la parcel·la, l’eficiència en l’ús de l’aigua i l’energia, la selecció dels materials constructius i la gestió dels residus, la qualitat de l’aire interior o la incorporació de criteris d’innovació. L’objectiu final és aconseguir que els edificis incorporin instal·lacions més eficients, que minimitzin els impactes sobre els ecosistemes existents, que utilitzin racionalment els recursos. L’Ecoedifici de lavola, que és la seu central de l’empresa, situada a Manlleu, ha aconseguit la qualificació d’or – entre la certificació normal, plata, or i platí. A més, també ha estat reconegut amb el Premi a la Sostenibilitat 2004 (Col·legi d’Enginyers Tècnics i Industrials de Barcelona), el Premi UPONOR 2007, el Premi Solar 07 i el Premi Greenbuilding 08.

Un buen servicio a un mejor precio. Servicio de Mantenimiento Mercedes-Benz. Mantenga en perfecto estado su furgoneta con el Servicio de Mantenimiento Mercedes-Benz. Nuestros profesionales revisar�n a fondo su Sprinter, Vito o Viano. Contar� con la garant�a de la marca, adem�s de la seguridad y fiabilidad de los Recambios Originales Mercedes-Benz, todo ello a un precio muy ajustado. Una gran noticia para usted y su furgoneta.

Autotaller J.J. S.A. Taller Autorizado Mercedes-Benz, C/ Ronda de Europa, 73, 8800 Vilanova i la Geltrffl.Barcelona, Tel.: 93 893 86 09, Fax : 93 814 04 96, www.mercedes-benz.es


La cuina de l’estrès Josep Maria Matas jmmatas@matasarnalot.com

El comentari

Ens ha deixat un gran creador Santi Santamaria El primer cop que vaig estar amb ell era en una taula rodona parlant, com no, de gastronomia. Sempre, des de llavors, ha estat fidel a la seva filosofia, agradarà o no, aquest no és el meu problema, Era un gran tipus i un autodidacta excepcional.

20

Per més que es digui que una persona quan ha estat dins d’una cuina treballant ja és considerat cuiner i ho serà sempre, com en va dir Pedro Subijana una vegada, Santi Santamaria no havia estat cuiner en els seus inicis, gaudia d’un bon prestigi en la seva professió i de cuina, com sempre, havia filosofat amb més o menys encert de cara els demés companys de professió. Jo el tenia com un gran filòsof dins d’aquest món culinari i gastronòmic. Es va endinsar dins del món de la cuina en el seu taller del Racó de Can Fabes, al Montseny, i els bolets el van al·lucinar. Feia una gran combinació amb els bolets i la tòfona. No sóc ningú per dir, com tenia la fama, que era un restaurant car, tot depèn del que es mengés i es begués i del que hom considerés car o barat ja que cadascú té la seva pròpia definició i estima del que es pot considerar car o barat, i depenent sempre del moment en què la butxaca somriu o plora.

El trobarem a faltar. Dins la seva règia ignorància, com algú pretenia, va ser el primer cuiner català en obtenir les preuades per a molts tres estrelles “Michelin” i ara, si no falla la memòria, en tenia 7 en total, de tots els restaurants que dirigia o regentava, essent, crec, el que tenia més estrelles de tot el territori. Ha estat un home polèmic per voluntat pròpia, ja que ha fet sempre el que li ha donat la gana, a vegades sense pensar en les conseqüències del que ha dit o ha escrit, conseqüències que podien desprestigiar a alguns companys de la professió. En això potser no va estar massa encertat, cosa que no vol dir que tingués tota o part de raó en les seves apreciacions. El que sí que he sabut apreciar ha estat la seva manifesta voluntat de crear, era un autèntic creador nat. Amb la manca que en tenim de creadors! I en aquest precís moment de crisi on els veritables creadors són els que probablement triomfaran, ell en aquest aspecte va dir que: “La crisi ens dóna l’oportunitat de corregir el que està o hem fet malament, però no s’aconseguirà si no hi ha un esperit crític o si no hi ha un sentit de pertinença a la cultura pròpia”. Una gran

veritat sens dubte, llàstima que ell ja no podrà corregir més allò que cregué que havia fet o realitzat malament. El proppassat 31 de març, a Madrid, la Ministra d’Exteriors, Trinidad Jiménez, va fer l’entrega de la Gran Creu de l’Ordre del Mèrit Civil, a títol pòstum, a Santi Santamaria. La seva vídua Àngels i el seu fill Pau la van recollir tot dient que gràcies a aquell reconeixement la figura de Santi Santamaria seria millor compresa.

Saviesa popular “L’aigua fa fang i el vi fa sang o el vi fa sang i l’aigua fa fang” “Tanto monta, monta tanto Isabel como Fernando” com ens van ensenyar a l’escola d’aquell temps. Quan se’ns queia una dent lletada, o sia de les primeres, i ens sortia un rajolinet de sang, els avis i la mare ens donaven un gotet de vi tot dient que “el vi fa sang” i així recuperaríem la que havíem perdut.

“Déu ens guardi del vi dolent i del violí d’un aprenent” I ja saben que ho va dir un savi, per tant una mica de raó havia de tenir; l’aprenent el pots tenir prop de casa, en canvi el vi dolent pot ser una sorpresa inesperada, gràcies a Déu avui dia cada cop hi ha menys assassins de vi.


Sopa de lletres

Producte

Dolços de Vilafranca

Monembàsia, el 1a Mostra nou de Malvasia professional

Per Pasqua ens agraden força les llepolies i les mones en forma de garlandes, aquelles clàssiques mones d’ou que regalaven els padrins a llurs fillols. En aquest llibre podrem trobar-ne les fórmules, així com de moltes altres d’aquelles que ens agraden als amants dels dolços, sobretot al Penedès. Joan Solé i Bordes i Joan Cercó i Rimbau, autors del llibre, s’ho deuen haver passat força bé tot cercant receptes i fórmules que després ens les han facilitat en aquest llibret.

Després d’esperar uns quants anys, des que s’ha posat de moda o més de moda el tema de vins, ara tothom en sap i jo cada cop en sé menys. El dirigent del L’Hospital de St. Joan de Sitges, juntament amb els pagesos, l’enòleg i els comercials, ens han presentat el nou cava, perdó escumós, elaborat amb raïms del cep amb D.O Malvasia de Sitges, amb el nom de Monembàsia. Diuen que és un producte enològic i jo me’ls crec. Solament es posaran a la venda aquesta primera producció 485 ampolles.

Vilafranca sempre ha tingut fama per les seves coques i com no per les seves Catànies, considerades com a peces úniques d’inventiva. Unes ametlles, cacau de dos colors, fan que no en tinguem mai prou, se’ns escapen els dits i les anem cruspint unes darrera les altres, i a vegades fem veure que no ho fem tot dissimulant, com fent els distrets per més que vulguem amagar la realitat; no en tenim mai prou de menjar Catànies de Vilafranca i no valen règims possibles, caiem en la temptació. No hi manquen les postres conegudes antigament com “la fi de taula”, el moment dolç per acabar un bon àpat i per acabar de llegir aquest llibre quan el tingueu entre les mans.

El nom de Monembàsia ve, es creu, d’una illa amb aquest nom, situada en el Mar Egeu. Sembla ser, segons la llegenda que en Jofre de Les Escales, un almogàver del Garraf, va ser el que va portar els primers sarments per empeltar als ceps que conreaven amb la seva família, naixent així el futurs vins de Malvasia que han arribat fins als nostres dies de moment. Benvingut aquest nou vi escumós, s’haurà de tastar, no creuen?

Vins del Massís

A l’Edifici Miramar de Sitges va celebrarse la primera mostra professional de vins del Massís del Garraf, essent forçament concorreguda per restauranters, empresaris, autoritats, distribuïdors, sommeliers i periodistes, entre d’altres convidats. Es van poder conèixer i tastar les referències dels cellers que integren el col·lectiu, que són: Can Ràfols dels Caus, Montau de Sadurní, Finca Valldosera, Finca Viladellops, Torre del Veguer, Vega de Ribes, Valldolina, Arç Blanc i Caseta de Fusta, que van ser els organitzadors de l’acte amb la col·laboració de l’Agència de Promoció Turisme de Sitges i el programa Els productes del mar i la terra del Garraf del Consell Comarcal del Garraf. Personalment, crec que aquest pot ser el camí per donar a conèixer els nostres vins i repetir l’acció promocional en altres indrets.

Comarca gastronòmica

Inauguració de l’Aula Gastronòmica Mercat Sitges Finalment s’ha posat en funcionament l’Aula Gastronòmica del Mercat de Sitges i ens hem de sentir cofois per diversos motius. Primerament perquè vaig tenir el plaer de col·laborar amb Montse Arnau i Claes Akerblom en la confecció d’un pre-programa de possible funcionament de l’Aula i en segon lloc perquè el Mercat ha de ser un espai de formació per a tots i a través de l’Aula molta gent se sentirà més propera al mercat i en els cursos es pot ensenyar a entendre i conèixer els

productes i aliments i la manera com es poden utilitzar a casa. Tots els mercats haurien de tenir una iniciativa com aquesta que s’ha posat en marxa. A part dels bons professionals que hi col·laboraran, hi ha la Carme de l’empresa Cuinetes i l’Escola d’Hostaleria de l’Institut Joan Ramon Benaprés que estan davant dels primers cursos programats, a més dels que puguin anar sorgint. L’Aula Gastronòmica acull aquests cur-

sos, però des de l’Agència de Promoció Turisme de Sitges també es posa l’espai a disposició d’altres col·lectius per organitzar activitats que puguin dinamitzar el Mercat Municipal i promocionar la gastronomia sitgetana i general. Per apuntar-se a qualsevol d’aquestes activitats s’ha de fer a l’Oficina d’Informació Turística de la Plaça Eduard Maristany, 2; o bé trucant al 93 894 4251.

21


Sostenibilitat

Les tecnologies netes ofereixen noves oportunitats de negoci i nova ocupació Ens trobem aquí, al Gran Penedès, tres comarques que configuren una terra de gran bellesa i que ofereix una elevada qualitat de vida a la seva gent. Això ens ha de motivar per trobar millors formes de fer les coses. Però aquests són moments difícils, caracteritzats per una complexa desacceleració econòmica i una elevada desocupació. Després de la davallada de la construcció i de sectors industrials de baix valor afegit, les tecnologies netes (Cleantech) podrien convertir-se en una oportunitat de futur.

22

Però, què són les tecnologies netes? Una tecnologia neta és la tecnologia que, al ser aplicada a processos, productes i serveis, millora l’ecoeficiència i minimitza o elimina els impactes ambientals negatius. Els beneficis aconseguits són evidents en forma de reducció d’emissions contaminants, reducció del consum energètic i d’aigua... Va ser Bill Joy, fundador de Sun Microsystems, qui va afirmar que el desenvolupament de tecnologies netes generarà una revolució molt més important que l’aconseguida per Internet. Les tecnologies netes constitueixen un sector ampli i amb diferents possibilitats, com l’eficiència energètica, les energies renovables, l’aigua, els residus, el programari per a la gestió energètica en habitatges i negocis... El desenvolupament de tecnologies netes esdevé un nínxol de negoci important, amb projectes apassionants que marcaran el futur del nostre entorn. Tecnologies netes per a un món net Ens trobem immersos en una redefinició del model productiu, i hem de posar especial interès per les activitats del sector industrial, on sorgeixen noves oportunitats en els Mercats del Medi Ambient. El model econòmic actual, basat en la indústria tradicional, ha de donar pas a un altre focalitzat en el coneixement i en la producció de béns i serveis que generin valor afegit. Hem d’apostar per potenciar el desenvolupament de les tecnologies netes, convençuts

que seran l’eix de la tercera revolució industrial i que proporcionaran noves oportunitats de negoci, nova ocupació i major qualitat de vida. Alemanya vol ser cent per cent renovable l’any 2050. I nosaltres? Aprofitarem el nostre potencial? Serem capaços d’aconseguir que la capacitat de generació energètica provingui de fonts renovables com la solar, la geotèrmica, l’eòlica i la biomassa? Algunes de les millors i més sòlides oportunitats les trobem a les àrees de les energies renovables, eficiència energètica, residus, biocombustibles, gestió i tractament de l’aigua i indústria agroalimentària sostenible, entre d’altres. Tecnologies netes per a empreses més competitives La consciència ecològica està augmentant entre els consumidors, i a l’hora d’adquirir algun producte cada vegada ens decantem més per un consum més responsable i sostenible. En el futur, el major o menor èxit de les empreses estarà associat directament a les seves inversions en tecnologies netes i en

desenvolupament sostenible, ja que potenciarà la seva imatge i generarà preferència en el mercat pels seus productes. Posem com a exemple una indústria tan important com la de l’automòbil. El primer pas seria fer ús de les tecnologies ja existents, desenvolupant models de vehicles més petits i energèticament eficients. A continuació, haurien d’adaptar les tecnologies netes a la cadena de producció. Una opció podria ser una aposta més ferma pels vehicles híbrids, que són parcialment elèctrics. I com a objectiu final, desenvolupar tecnologies innovadores i radicals. Això, sens dubte, representa una oportunitat de negoci, que es podria aprofitar per crear un clúster d’empreses que treballin en diferents mercats del medi ambient. Aquesta concentració empresarial hauria d’actuar com una veritable xarxa col·laborativa, que integri diferents actors de l’economia: empreses, administracions, professionals, universitat i centres d’investigació. José Luis Morales · Compostadores SL www.mediambientdigital.com


Business English Communication Presentations and Public Speaking in English Legal English English for Secretaries English for Personnel Department English for Networking and small talk English for Hotels and the Service Industry

Business English Seminars / Workshops Les ofrecemos la possibilidad de seminarios/workshops intensivos con temas specializados en Inglés dentro de su empresa (In-House) o fuera. Somos una sociedad Inglesa con sede en Alemania que trabaja a través de Europa ayudandoles a perfeccionar su Inglés. En este mundo Globalizado el Inglés ES importante. Llaménos para mayor información. Alemania + 49 208 302 3907 - España 637 581 623

www.languageseminars.com

Efficient Language Coaching Ltd.


L’empresa

Anxanet, les telecomunicacions de la teva empresa, a prop de casa El nou operador actua des de principis d’any des de Girona i el Garraf Anxanet és l’operador de telecomunicacions a la vostra mida. Apropa serveis d’Internet a empreses i institucions oferint solucions d’estesa de xarxes de fibra òptica, Wi-Max i Wi-Fi, i servei de banda ampla, gestió de xarxes i telefonia IP.

24

Anxanet és la proximitat i l’agilitat que espereu en un operador de telecomunicacions, el compromís i la qualitat que els vostres projectes necessiten i la garantia tècnica que les telecomunicacions exigeixen. Per tot això, Anxanet és senyal d’èxit. D’aquesta manera es presenta el nou teleoperador que s’instal·la al nostre territori amb la voluntat de donar serveis de comunicacions a les empreses de l’entorn amb garantia. Des de sempre les nostres comarques han estat mancades de serveis de connexió de suficient qualitat i rapidesa per cobrir les necessitats de les empreses, explica David Andreu, soci fundador d’ADQA, membre de la nova empresa Anxanet. En veure aquestes mancances i amb l’experiència que acumula la nostra empresa en el subministrament de hosting i serveis internètics, vam detectar la possibilitat de poder començar a treballar en l’aplicació d’un sistema de transmissió de dades diferent. M’explico. Tot va començar amb les necessitats que tenien els

dos hospitals de la comarca del Garraf, separats en l’espai, però que necessitaven treballar amb fitxers informàtics compartits. La solució que vam oferir-los des d’ADQA va ser la connectivitat amb ràdioenllaç, i avui treballen de manera natural amb aquest sistema. Aquest va ser el primer pas per a la creació d’un nou operador de telecomunicacions que operés des del territori amb tots els avantatges que això comporta: proximitat, confiança... Un pas conjunt cap al futur Anxanet és la unió de les forces, l’experiència i la capacitat tècnica de dues empreses amb una llarga trajectòria en els sectors de la tecnologia i les telecomunicacions: Megatró i ADQA. Amb aquesta aliança, constituïda formalment com una societat limitada, es reforcen els lligams i s’unifica una estratègia per a poder assolir objectius més amplis i ser un operador de comunicacions integral. Megatró és un referent en comunicacions sense fils i té l’experiència en el camp de la informàtica des de fa més de vint anys, i des de 2003 és operador acreditat per la CMT. Opera més de 2000 clients d’accés a Internet i telefonia a les comarques de Girona. ADQA té una llarga experiència i una àmplia base de clients corporatius en el camp de la informàtica i les tecnologies de la comunicació. Desplega la seva àrea d’influència entre Barcelona i Tarragona. Des de principis d’any Catalunya disposa del primer operador de telecomunicacions,

amb capital i direcció catalans i orientat únicament al mercat del país. Anxanet pretén millorar el servei d’internet especialment allà on no arriba banda ampla suficient per a cobrir les necessitats bàsiques per a la competitivitat dels negocis. A les empreses, polígons industrials i institucions, Anxanet els ofereix accés a banda ampla sense fils adaptada a les necessitats de cada client amb total fiabilitat i sense necessitat de línia telefònica. Anxanet: l’operador de xarxes a la vostra mida Anxanet és un concepte d’operador de telecomunicacions diferent, amb una visió orientada a clients que necessiten tractar amb una empresa que resolgui les seves necessitats de forma centralitzada, amb un sol interlocutor. La seva proposta és la d’oferir els serveis d’un operador de telecomunicacions des de la proximitat, apostant per l’agilitat, la rapidesa i la capacitat d’adaptació. Construir xarxes i ser operadors Aquesta és la seva divisa. Perquè Anxanet construeix físicament les xarxes, públiques o privades, que el client necessita, i després en gestiona la seva operació, les manté tècnicament i les dota de serveis. D’aquesta manera aconsegueix donar una solució “claus en mà” a clients de tipus corporatiu i de tipus institucional, a tot aquell que necessita construir xarxes de telecomunicacions, i a més dotar-les de serveis d’Internet, de telefonia, i de tot tipus de servei que es transmeti per xarxes de banda ampla.


El puig Montgrós acull les antenes d’Anxanet que donen servei al Penedès i al Garraf

Anxanet

Masia Notari, 23, nau 3 Vilanova i la Ge ltrú Tel. 902 585 46 5 www.anxanet.c om

Edifici ecoeficient, de construcció ecològica, de Lavola, ubicat a Manlleu.

Anxanet operarà abans de final d’any la fibra òptica que la Generalitat està instal·lant a diferents polígons de Vilanova i la Geltrú en un pla pilot conjunt amb l’operador vilanoví. A més, des de fa uns mesos les empreses del Penedès i el Garraf poden contractar Internet de banda ampla d’alta qualitat a través de la xarxa Wi-Max d’Anxanet. Aquesta és la solució per resoldre els problemes de cobertura d’adsl de les empreses ubicades als polígons industrials amb reconegudes mancances, com és el cas del polígon Vilanoveta. Fibra òptica i ràdio-enllaços Wi-Max Anxanet treballa amb diferents tecnologies per a estendre les seves xarxes, però la seva especialitat és la construcció de xarxes de fibra òptica i ràdio-enllaços. Treballa colze a colze amb Motorola, referent mundial en tecnologia sense fils, per al desplegament de xarxes Wi-Max i amb els líders europeu en solucions de fibra òptica per a la construcció d’enllaços i instal·lacions FTTH.

Internet de banda ampla i telefonia IP Subministra Internet a mida de les seves necessitats, en la quantitat i la qualitat que requereixi el client, i el fan arribar on sigui necessari. Operen ells mateixos el senyal, de manera que podem adaptar-lo a les necessitats de cada client, en cada moment. Ofereixen el servei de telefonia IP com ningú, perquè coneixen la realitat de les empreses i institucions, i poden adaptars’hi. Saben com necessiten gestionar el tràfic de trucades internament i com aquest s’ha d’encaminar cap a Internet per aconseguir un rendiment de la telefonia amb alta qualitat i a un cost extraordinàriament inferior al de la resta de companyies telefòniques convencionals. Una aposta de garanties Nombroses empreses i institucions ja confien en Anxanet. Tenen experiència i casos d’èxit que són un referent en solucions per a fer arribar Internet de banda ampla i telefonia on no hi arriba en condicions.Un equip de més de 40 persones està preparat per assolir els reptes que es presenten.

A la fotografia de sota veiem la presentació que es va fer el passat 5 d’abril d’Anxanet a Girona davant els mitjans de comunicació. Més avall, les obres als polígons que estan portant a terme a Vilanova i la Geltrú per passar el cablejat de la fibra òptica que Anxanet operarà.

25


L’empresa

El Foment Vilanoví, un edifici històric a l’abast de tothom El Foment Vilanoví és un espai emblemàtic i polivalent, ideal per celebrar qualsevol esdeveniment envoltat de cultura i història

26

Al centre de Vilanova s’aixeca un edifici prestigiós i amb més de 150 anys d’història. Es tracta del Foment Vilanoví, la seu dels intel·lectuals del segle XIX. Actualment aquest equipament social i cultural de la ciutat continua amb uns interessos similars als que va començar: promoure la cultura vilanovina en tots els seus aspectes (literatura, festes, actes populars, art, fotografia, pintura...). I ara, qualsevol entitat, empresa o particular pot sentir-se privilegiat per poder celebrar el seu esdeveniment en aquest insòlit ambient, un entorn que esdevé un valor afegit a la celebració.

Una fundació al capdavant La fundació que gestiona l’equipament treballa dia a dia per mantenir les instal·lacions en perfecte estat, per augmentar l’activitat cultural a la ciutat i per facilitar la celebració d’actes a l’edifici. Amb poc més de 300 “Amics del Foment”, la fundació ha tirat endavant una reforma integral de l’edifici –que està contemplat al Pla de Catàleg Municipal- al veure la degradació que patia i el risc de perdre’s que corria. La fundació, com a entitat, organitza diversos esdeveniments al Carnaval, al Nadal, per Festa Major... Però també lloguen els espais perquè siguin altres els que promoguin actes. I els diners de l’explotació dels espais repercuteixen en el manteniment i les millores del propi edifici històric. Per tant, qui reserva una sala al Foment, en

part, contribueix a una acció social, ja que aquest edifici és molt important per a la ciutat i per als vilanovins. Reviure la història L’entitat neix el 1853 gràcies a l’impuls de Joan Samà i Martí, germà del famós indiano Salvador Samà, i a tot un seguit de personatges vinculats a la societat i a la cultura local. L’objectiu dels fundadors és bastir una entitat que doni cabuda a diferents sensibilitats i amb un clar interès per la cultura local i la del país. La seu de l’entitat, obra de l’arquitecte Josep Oriol Bernadet, s’instal·là des d’un primer moment a la plaça de les Cols. Ara, més de 150 anys més tard, el Foment manté l’esperit inicial i es manté com una cruïlla de les diferents sensibilitats socioculturals de la Vilanova i la Geltrú del segle XXI. I és que el Foment Vilanoví és, des de la seva fundació, un punt de referència de la societat vilanovina i catalana per on desfilen part dels artistes i intel·lectuals del moment. A partir dels anys 20 del segle passat, l’entitat acull famosos personatges, com ara els músics Eduard Toldrà i Pau Casals; el ballarí Joan Magrinyà; els actors Joan Borràs i Margarida Xirgu; els escultors Josep Cañas i Joan Rebull, i els màxims exponents de les lletres i la intel·lectualitat catalana de l’època, com Josep M. de Sagarra, Eugeni d’Ors i Francesc Pujols, entre d´altres. És en aquest context que quatre dels més prestigiosos pintors catalans dels anys 20 i habituals de l’entitat, Joaquim Mir, Alexandre de Cabanyes, Enric C. Ricart i Martí Torrents, decideixen decorar les parets de la cafeteria del Foment amb olis de gran format.

La teva llibreria especialitzada en llibres d’economia i d’empresa. Vine a consultar les novetats a la seu de l’ADEG o bé entra a www.adeg.cat/adegbooks

AULA ció a m r o f


Foment vilano ví C.

Santa Madrona ,1 Vilanova i la Ge ltrú Tel. 93 893 10 10 www.fomentvilan ovi.cat

Les sales estan batejades amb noms d’il·lustres vilanovins i assidus a les tertúlies i reunions d’intel·lectuals que se celebraven al segle XIX.

Els espais La fundació ofereix la possibilitat de llogar aquests espais on fan els actes socials i culturals que promou, perquè particulars, empreses i entitats organitzin els seus propis actes de caràcter privat o públic. Les sales s’adapten perfectament a les diverses necessitats per la seva àmplia capacitat: des de sopars d’empresa a cursos de formació, passant per reunions, conferències, exposicions, concerts, representacions teatrals de petit format, celebracions familiars o presentacions de llibres. En total, l’edifici compta amb uns 750 metres quadrats, entre les sales i el restaurant –que també està a disposició per celebrar un esdeveniment-. Així que l’amplitud de les sales permet, a més, una àmplia versatilitat en la composició de l’espai, que es complementa amb els corresponents equips de so i retroprojecció. Així doncs, el Foment Vilanoví compta amb sales d’exposicions o presentacions, sales de reunions privades, grans espais polivalents... Tot plegat s’ofereix amb la totalitat

dels serveis necessaris per no trobar cap inconvenient per anar-hi: accessibilitat completa (tot i l’antiguitat de l’edifici, totes les plantes tenen ascensor), sistema antiincendi, calefacció, aïllament acústic... Les sales, a més, estan batejades amb noms d’il·lustres vilanovins i assidus a les tertúlies i reunions d’intel·lectuals que se celebraven al Foment: Sala Mir, Sala Amics del Foment (espai destinat sobretot a reunions de treball, cursos, etc.), Sala Joaquim Mir (té una àmplia capacitat i una decoració de principis del Noucents), Sales Martí Torrents i EC Ricart (setrilleres), són adients per a les presentacions de petit format, així com actes de caràcter més reservat; i Sala Alexandre de Cabanyes, zona pensada per a exposicions, tot i que –per la seva capacitat– també és ideal per a la presentació de llibres o per a impartir cursos. Prestigi fins i tot entre els clients Els clients que ha tingut la fundació a l’hora de cedir els espais per acollir esdeveniments han estat diversos. Destaquen, però, alguns que incrementen el prestigi propi de l’equipament: l’Ajuntament de Vilanova, la Generalitat, Comissions Obreres per

27

a formació, el Festival Internacional de Música Popular i Tradicional, els diferents partits polítics de la comarca... Les parets del Foment han viscut i presenciat molts moments, com ara un dinar amb el President de la Generalitat, José Montilla, o la presentació a la comarca de La Vanguardia en català. Javi Polinario Sintagmes Audiovisuals


Donem la benvinguda!

Els nous socis de l’Adeg ALIANÇA Plaça de la Fàbrica Nova, 2 08800 Vilanova i la Geltrú Tel. 93 893 18 74 Fxa 93 893 36 90 www.alianca.es assegurances de salut i personals

INFORSA Carrer de Pau Clarís, 180, 6è 08037 Barcelona Tel. 93 488 32 32 Fax 93 487 00 85 www.inforsa.es Estudis de mercat · informes comercials...

ALTIMIR ASSESSORIA Carrer del Bosc, 8 08380 Blanes Tel. 972 33 21 05 Fax 972 33 08 77 www.altimir.com Consult. tècnica higienicosanit. i laborat.

KREEDIT Rambla de la Generalitat, 29, 1r 08770 Sant Sadurní d’Anoia Tel. 93 891 24 93 Fax 93 891 24 93 www.kreedit.com Asses. en gestió i accés a crèdit bancari

CLEAN AND IRON Carrer del Dr. Zamenhof, 34 08800 Vilanova i la Geltrú Tel. 93 188 64 67 www.cleaniron.net Serveis de netejai planxa a domicili

PIMETIC INFORMÀTICA Carrer de Sant Honorat, 32-34 08870 Sitges Tel. 629 717 398 www.pimetic.com Informàtica · sistemes i desenvolup.

RESTAURANT IL PICAROLO Carrer de la Indústria, 56 08770 Sant Sadurní d’Anoia Tel. 93 891 05 27 www.ilpicarolo.com Restaurant

EPICURE WINES Carrer de Gallifa, 57 08880 Cubelles Tel. 93 895 65 41 www.epicure-wines.com Exportació de vins i caves

PRINT ESTUDIO Avinguda de les Flors, 11 08870 Sitges Tel. 93 811 08 48 www.imprimoeconomico.com Disseny i impressió

RESTAURANT Ú Carrer de Montjuic, 18 08793 Avinyonet del Penedès Tel. 93 899 29 71 www.u-restaurant.com Restaurant

EUROFIRMS Rambla de l’Exposició, 83 08800 Vilanova i la Geltrú Tel. 93 814 77 84 Fax 93 893 72 41 www.eurofirms.es Treball temporal, selecció de personal...

PUBLICONGRESS COMERCIAL Carrer del Rec, 28 08790 Gelida Tel. 93 779 35 22 Fax 93 779 05 17 www.publicongress.es Publicitat, merchandiisng

TEQMA Plaça de Catalunya, 4 08810 Sant Pere de Ribes Tel. 93 896 48 52 Fax 93 896 42 72 www.teqma.com Venda d’equips i enginyeria de l’aigua

GLOBALITY TIC Rambla de l’Exposició, 59-69 · Ed. Neàpolis 08800 Vilanova i la Geltrú Tel. 93 815 86 10 www.globality.com Consult. i assessoria informàtica i formació

PUNTO E Carrer de Xixell, 9, urb, Cal Surià 08818 Olivella Tel. 635 254 996 www.puntoe.es Formació, consultoria

TEULES 2001 Carrer d’Ildefons Cerdà, 58-60 08810 Sant Pere de Ribes Tel. 93 896 28 46 Fax 93 893 81 79 Rehabilitació de cobertes

HERBES DEL MÓN Carrer Major, 41 08870 Sitges Tel. 675 475 158 www.azmonherbs.com Venda de plantes medicinals i activitats

RAÍZ DE DOS Carrer de l’Església, 24 08770 Sant Sadurní d’Anoia Tel. 93 891 47 45 www.raizdedos.com Disseny i comunicació

TOC TOYS Plaça de la Fàbrica Nova, 12, loc. 10-12 08800 Vilanova i la Geltrú Tel. 93 393 96 30 Fax 93 393 96 31 www.toctoys.com Comerç al major de joguines

Cone empre ixeu alguna sa no for que encara la ma mi part de ssa so l’AD cial de Truqu EG? eu 902 1 -nos al 06 70 0

Trobareu tot el directori d’empreses associades a l’ADEG a l’espai web www.adeg.cat/cat/empreses.php. També podeu sol·licitar la base de dades, exclusiva per socis de l’ADEG, al correu socis@adeg.cat.

29


Gent emprenedora

Maria Batet «Es pot ser emprenedor des de dins de l’empresa i de l’administració»

L’empresa en un conte Maria Batet Rovirosa

30

Maria Batet ha gestionat el viver d’empreses de Vilafranca durant 20 anys, és tutora de projectes empresarials a Esade i ha estat tota la seva carrera professional al costat dels emprenedors. Ara ha aplicat la seva experiència en el seu propi projecte, Valors d’Emprendre, una empresa que amplia el concepte d’emprenedoria a les escoles i a les persones grans.

· Què té el Gran Penedès que no tinguin altres territoris? Un paisatge cuidat, perquè algú el cuida, és clar. Un paisatge molt únic a prop de zones amb molt potencial, les regions metropolitanes de Barcelona i Tarragona. És un paisatge que genera riquesa i tot el que l’acompanya. És un territori dinàmic i viu.

· Si pogués canviar-ho tot, per on començaria? No sé si canviaria res, potser que la gent s’entengui per tirar endavant el territori. Que tots puguem entendre els diferents actors que hi intervenen. Hi ha un pilar fonamental que és el tema educatiu. És l’eina que permetrà que siguem millors en el futur.

· Quines són les principals amenaces d’aquestes comarques? En aquest moment, les amenaces pròpies de la conjuntura econòmica, i no se’n salva ningú. No ens podem quedar només amb la imatge bucòlica del territori, s’ha de poder preservar i alhora donar-li moviment econòmic. Ha de ser compatible. Tenim models a altres regions eropees que funcionen. El Penedès i el Garraf són comarques que per la seva situació geogràfica han demostrat que són territoris emprenedors.

Per altra banda, el millor que li pot passar a un territori és que generi oportunitats en tots els àmbits. A vegades veiem paisatges idíl·lics i no generen oportunitats, alguna cosa hem de canviar perquè ens aporti més oportunitats.

· Com serà el futur paisatge del Gran Penedès? M’imagino un paisatge en moviment, canviant, adaptant-se contínuament. Encara que no féssim res es mouria només amb les mogudes d’infraestructures que hi ha actualment. Hem de ser conscients, però, que ho hem de reendreçar, ha de ser tot compatible amb els diferents usos que té el territori. Hem de ser prou hàbils per saber-ho endreçar bé. El paisatge vitivinícola el tindrem igualment ja que a més de paisatge també és un motor econòmic, però serà diferent.

· Com valora des de dins l’evolució del seu sector: l’assessorament a emprenedors? El sector en el qual estic treballant, realment, és molt nou. Per a mi és fruit de l’experiència de molts anys en la docència i en l’ajut a la creació d’empreses. En aquests moments, tot el que fa referència a l’emprenedoria està una mica de moda però té els seus riscos. Però malgrat tot és un fet positiu i per tant ens hem aferrat a ell i va en alça. De fet, tots podem ser emprenedors, que no té perquè voler dir ser empresaris, és un tema d’actitud. Es pot ser emprenedor des de dins de l’empresa i de l’administració. · Com comença l’aventura de fer-se empresària? Fa un any i mig. L’aventura meva comença per necessitat. Tenia el meu lloc de tre-


Valors d’emprendre

ball a l’Ajuntament de Vilafranca, però quan vaig entrar en el món polític, tornar a la feina no era compatible. Vaig decidir emprendre, el que portava predicant durant tants anys. Tota la vida he parlat d’emprenedoria però ara me’n sento més capaç perquè ara a més sóc emprenedora; amb tot el que això implica: inseguretat, pors... · Quins són els principals clients de Valors d’Emprendre? És molt novedós en aquest sentit perquè són des de les escoles de Primària, els joves o bé la gent gran. La meva empresa vol apropar els valors de l’emprenedoria a les escoles; ara mateix estem treballant a Vilanova i la Geltrú, Mollet del Vallès i tenim altres projectes tancats per al curs que ve. També als joves (o altrament anomenats ninis), si els podem demostrar que són capaços d’emprendre un projecte virtual, potser també ho poden fer a la realitat, és una manera molt motivadora. I també a la gent gran amb el programa “Emprendre quan ens fem grans” a les aules d’extensió universitària. Formem els mestres perquè per a tenir nens i nenes emprenedors hem de tenir mestres emprenedors. · I quina és la formula per a emprendre? Per a poder emprendre hi ha d’haver tres coses: una idea. Aconseguir que les aules despertin la creativitat dels nens. El sistema educatiu encasella i deixa poca lloc per a la creativitat. Hem d’alliberar la imaginació. El segon element és un projecte. Triem una idea per tirar endavant durant tot el curs; es tracta d’un pla d’empresa encobert. I per últim, la persona, és a dir, els valors de l’emprenedor: responsabilitat, paciència, iniciativa, audàcia. Tot això, sembla un joc, però és una bona manera per ensenyar els valors, que, al final, és el que ens

interessa. Fins i tot hem editat un llibre que és el material que utilitzem a les aules, “L’empresa en un conte”, que relata una aventura emprenedora d’uns nens i nenes de Primària que, de la mà d’uns mestres sensibles i molt emprenedors, aconsegueixen fer l’explotació d’un hort per aconseguir els diners necessaris per anar-se’n de colònies sense que els seus pares n’hagin de pagar el cost. Per ferho, segueixen els passos, de la mateixa manera que els emprenedors ho fan quan construeixen el seu pla d’empresa.

Carrer Santa Cl ara, 42 Vilafranca del Penedès T. 618 315 18 0 www. valorsdempren

El test de la gent emprenedora

dre.org

1. El seu vehicle preferit... La bicicleta per al lleure 2. Les seves vacances a... De turisme rural 3. La seva ciutat preferida

· Quin és el secret per consolidar i fer créixer una empresa? La meva experiència és fer-les néixer... Crec que hi ha dues bàsiques: tenacitat, constància, esforç i treballar molt i molt. I fer-ho amb una actitud molt oberta, curiosa, creativa; és a dir, no quedar-se encallat amb el que funciona. · Si tornés a començar, què és el que no faria? Intentaria engoixar-me una mica menys. Si es dóna el treball, fer coses imaginatives i creatives i parlar amb molta gent, fer contactes i moure’t en entorns que et poden aportar idees, acaba sortint.

Roma 4. Un llibre que l’hagi marcat especialment... “El món groc” d’Albert Espinosa 5. Una cançó que la faci vibrar especialment... “Y sin embargo”, de Joaquín Sabina 6. Quantes trucades rep diàriament al seu mòbil? Molt poquetes 7. I quants correus electrònics? Centenars 8. Qui més contamina més ha de pagar? Efectivament 9. Per què paguem tants peatges?

· Com porta la conciliació de la vida laboral i la vida familiar i social? Molt millor que quan era política. Tot i que cada empresa és diferent, jo el que faig és treballar a hores que no són hores de nens, sempre que es pot. Per a mi és molt important poder conciliar.

Perquè no ho hem negociat bé

· En tot aquest temps ha fet més amics que clients o més clients que amics? Més amics que clients. He redescobert el món de les escoles i m’he trobat mestres absolutament emprenedors i això és un alè d’esperança per al país.

12. Es pot ser empresària i romàntica?

10. Una setmana laboral de 35 hores és possible? Avui, no 11. Si tornés a la infància què li agradaria ser quan fos gran? Mestra

Absolutament 13. I empresària i política? I tant! 14. I per què no hi ha empresaris que vulguin ser alcaldes? Qui ho diu?

31


Locus Mundi Jo&Vi

Un mos de la Cerdanya En altres temps pretèrits la Cerdanya es feia llunyana i pesada per accedir-hi. Avui dia, amb els avenços, se’ns ha posat a prop. Potser es perd una mica l’encant de passar pel mig dels poblets on abans se’ls hi donava un xic més de vida, que ara les autovies, autopistes i túnel del Cadí els hi ha pres per descobrir-ne d’altres que també abans estaven amagats. És cert que a hores d’ara estem esperant ansiosament que s’acabi el nou ramal que portarà de la costa del Garraf cap a Igualada i Manresa amb molta més facilitat que no pas ara. De tota manera, el que cal des d’aquest moment, tant si vas per la via Martorell-Manresa o per Terrassa cap al Tunel del Cadí, a ambdues possibilitats que

32

les indicacions siguin molt millors car semblen com el riu Guadiana que els senyals per anar al Túnel del Cadí tan aviat apareixen com desapareixen i indueixen a errors en la conducció per agafar el camí més procedent. I sempre tenint en compte les limitacions de velocitat car hi ha radars escampats per molts llocs. De mica en mica hom s’endinsa cap a paratges diferents i lluny es van albirant els pics de les muntanyes nevats. El verd en aquesta època primaveral és el color dominant i amb tots els matisos. A la tardor s’hi poden trobar tota la gamma d’ocres, terrosos i vermells, fent un conjunt inigualable al voltant de l’alta

Vall del Segre i les Serres del Cadí i Moixeró. Un cop travesses el túnel del Cadí, un dels més llargs d’Europa, sembla que accedeixis a un altre territori i fas cap a Puigcerdà, la capital de la Cerdanya Catalana. Pots fer estada al familiar Hotel del Prado (www.reserves@hoteldelprado.cat) o accedir a una de les vàries cases rurals o apartaments que hi ha per tots els poblets al voltant de Puigcerdà (www.cerdanya.org/). Al costat mateix trobem l’enclavament d’Espanya dins del territori de França després del Tractat dels Pirineus del 1659. Allà s’hi troba el restaurant de sempre, de quasi visita obligada, “Can Ventura” (www.


Esquerra, entrada a la muralla Mont Louis. Dreta, plaça de Santa Maria de Puigcerdà.

canventura.com) i la Pizzería Taller de Fabián Martin (www.fabian-martin.com), que ha estat campió mundial de pizzes en diverses ocasions. Si passem a la Cerdanya Francesa, per la frontera de Bourg-Madame, ens podem arribar fins els Banys de Llo, a l’aire lliure. Són ben curiosos ja que a ple hivern pots prendre el bany en aigües termals calentes i estar envoltat de neu per tot arreu. Després, pots anar a menjar a l’hotel restaurant Planes a Sallagosa (Saigallouse) i anar a comprar productes de la terra i embotits a la fenomenal xarcuteria Bonzom-Bernard; quedaran meravellats del que poden trobar en aquest establiment. Seguint el viatge s’arriba a la clàssica Font Romeu, que en altres temps era la joia de la zona, amb el seu Casino. I a pocs quilòmetres hi ha la Ciutadella emmurallada de Mont Louis, que poden visitar a peu tranquil·lament. També val la pena fer una visita guiada pel Forn Solar. Quedaran meravellats de les possibilitats del poder dels raigs de sol, una energia que ara per ara som incapaços de fer-la servir adequadament i que és força ecològica. Si no ho han fet mai, els recomano que vagin amb el tren groc (le train jaune). El poden agafar a Sallagosa o a Mont Louis i arriba a Vilafranca de Conflent, amb vagons a l’exterior i passant pel mig de l’arbrat i dels ponts que hi ha en el trajecte.

No se’n penediran. Si en lloc d’anar cap a França anem cap a la Seu d’Urgell, trobem uns poblets que enamoren i que són ideals per tenir un cau, ja sigui per temps de neu perquè estan al bell mig d’estacions d’esquí, tant catalanes, com franceses com andorranes, o en temps d’estiu per fer salut de muntanya, caminades, jugar a golf en els camps de la Cerdanya o Fontanals i menjar productes típics, com ara el trinxat de la Cerdanya amb col de fred i una rosteta o bé carn de la vedella bruna dels Pirineus o una bona llonza de poltre de la Cerdanya, tan recomanat per a les persones que pateixen anèmia. Si són amants d’anar a caçar bolets la zona permet trobar-ne de diferents tipus, des dels Ceps o Siurenys, passant pel rovelló i les llenegues blanca o negra. Poden anar a menjar a Cal Jet (972 894 016) a Ger, on gaudiran de bona cuina catalana a la seva manera.

dels bars que hi ha a la Plaça de Santa Maria, mentre contemples les restes del campanar de Puigcerdà destruït en les guerres carlines. La gran Cerdanya no s’acaba mai i sempre tens ganes de tornar-hi i descobrir nous indrets amb tota la calma i tranquil·litat que s’encomana un cop arribes al seu territori. Tot és qüestió d’animar-se i anar fent escapades al llarg de l’any que prou que un s’ho mereix. Campanar de Puigcerdà

Finalment, és imprescindible un tomb per Puigcerdà, que s’ha regenerat o reviscolat des que van posar en funcionament el túnel del Cadí. És la veritable capital econòmica de la Cerdanya i aixopluga tots els pobles que hi ha al voltant. El sector terciari vinculat al comerç és el que domina en l’actualitat. Els carrers comercials tenen vida pròpia i estan a la moda de tot el que surt, hi ha facilitat en aparcament i en accessos mitjançant elevadors que et porten al centre de la ciutat. Pots prendre una beguda reconfortant en un

RESTAURANT MAS ROQUER

Tel. 93 893 34 02 • Fax 93 893 55 28 • A/e: info@vilanovapark.es

SALONS ESPECIALS PER REUNIONS D’EMPRESA, PROJECTORS, INTERNET... PÀRQUING PROPI Càmping Vilanova Park, SA Ctra. de l’Arboç, km. 2,5 · Ap. núm. 64 08800 VILANOVA I LA GELTRÚ

33


El cara a cara

Querido gastrónomo... Agradezco su respuesta, que deja traslucir unos impresionantes conocimientos en el tema de la gramínea que nos ocupaba. No sé que le parecerá, pero le propongo, si es de su agrado, que en una próxima ocasión profundicemos un poco más en el tema, pues aunque personalmente todavía no nos conocemos, me consta por referencias de un amigo común, que Vd. es generoso a la hora de compartir su saber. Pero hoy, le propongo un tema diferente, un alimento que pasó de ser un partícipe omnipresente en las mesas importantes hasta principios del siglo pasado, a ser un simple integrante de desayunos y aún no por nuestros lares, sino en culturas más anglosajonas. Hablemos de huevos. ¿Le parece bien?

34

Como Vd. recordará, más por su interés por la gastronomía que por edad, al releer algunos menús antiguos, siempre aparecía un entrante de huevos: a la florentina, al plato, brouillés, mollets, pochés, a la flamenca, con salsa mornay, al gratin, etc. ¿Por qué, pues, han dejado de ser platos de nivel? En mis modestas luces, lo atribuyo a varios factores, a saber: los huevos eran un alimento escaso, pues las gallinas tenían sus épocas de puesta natural, durante la cual sí los podía haber en más cantidad, pero el resto del año, la puesta era muy modesta. ¿Quizás era éste un motivo para que fueran más solicitados? Ya sabe Vd que hay gente a la que lo difícil, lo escaso, lo raro, les incita a desearlo y tenerlo aunque sólo sea para aparentar y poder contarlo para darse importancia. Ahora a las pobres gallinas ponedoras (aquí también la ciencia ha metido baza y ha creado razas especialmente preparadas para este cometido) las tienen prisioneras en lo que llaman baterías, que les encienden la luz por la noche para que sigan comiendo y poniendo huevos, todo lo cual redunda en una producción mucho mayor y por tanto a la socialización del producto. Ahora tenemos huevos todo el año en cantidad abundante y a precios asequibles, lo cual me parece de perlas desde el punto

de vista social, pero me temo que ya no es tan atractivo para estos buscadores de motivos con los que puedan “Épater les bourgeois”. ¿Puede ser porque antiguamente se desconocían todo los efectos negativos del exceso de colesterol? O puede que al tratarse de un alimento al abasto de todos los españolitos de a pie ya ha perdido su interés gastronómico. Pues aunque si bien es verdad que un huevo serrano, de gallinas que andan sueltas en los cortijos de la sierra y se van buscando la vida para complementar el grano o pienso que les arroja la cortijera, tiene un sabor muy superior a un huevo de gallina de batería alimentada con pienso compuesto, quizás no sea justificación suficiente para una tan grande pérdida de interés. Porqué, vamos a ver. Imagínese Vd. que una mañana fría de invierno, viajando por estas carreteras, entra en una venta a la hora del desayuno y pide un par de huevos fritos. Se sienta en una mesa y al cabo de un rato aparece la camarera con un plato en el que destacan un par de huevos fritos como Dios Ios manda, es decir con sus puntillitas crujientes, la yema todavía líquida y caliente y para colmo aparece a su lado una loncha de panceta dorada. Vd. les echa un poquito de sal, toma un poquito de pan que todavía huele a tahona, lo moja en esta yema, seguidamente rompe un trocito de clara y se lo lleva todo a la boca mientras se mira la panceta. Cierra los ojos y piensa ¿Colesterol? De qué colesterol me está Vd. hablando. O bien en otoño, cuando las setas aparecen en nuestros montes, Vd. coge un puñadito de estas, las limpia bien y las saltea en una sartén con un chorrito de aceite virgen, hasta que rindan toda su agua. Mientras tanto bate un poco un par de huevos, solo un poquito, justo para que clara y yema se mezclen, como Vd. ya sabe, los sazona con una pizca de sal y los echa a la sartén, afloja la intensidad del fuego y lo va mezclando con cariño justo hasta el momento en que el huevo empieza a cuajar. ¡Ni un segundo más! Luego lo dispone en un plato precalentado y lo acompaña con unos picatostes tostados o fritos, como Vd. prefiera. No me negará que puede resultar un verdadero placer! Con unos elementos tan sencillos se puede hacer una obra maestra. Y si no hubiera setas, con un buen tomate o samfaina, o con esta maravilla de butifarra negra que tienen

Vds. aquí en Cataluña, cuya gracia está en que no es demasiado perfumada, como suelen hacer en otras partes de la península, veo que aquí sólo llevan sal y un toque, a veces generoso de pimienta negra, simplemente magnífico! Alimentos humildes para platos de categoría. Seamos todos un poco más humildes. Ojalá la actual situación económica nos lleve a replantearnos si el sistema de vida de nuevos ricos “millonetis” que habíamos llevado estos últimos años no era una falacia y por fin toquemos de pies en el suelo e intentemos consolidar lo que tenemos, y a partir de aquí ya volveremos a crecer. Lo mismo les recomiendo a los jóvenes cocineros, algunos cargados de talento, pero con demasiada prisa por llegar. Y es que no se puede hacer una tortilla sin antes cascar los huevos. Como buen gastrónomo debe ser Vd. también forzosamente un tanto hedonista, y es que el placer es como el amor, empieza por uno mismo. Le agradezco la paciencia que tiene con mis misivas. Su seguro servidor El cocinero jubilat


Apreciat Mestre de cuina jubilat... “Qué güevos, Maeztro! Valga’m Déu quins ous!” Estimat Maestro, Vostè “me abruma” amb els seus elogis del tot immerescuts. És cert que el poc que sé m’agrada compartir-ho si és que algú hi està interessat i que “se aproveche” perquè “no me servirà de na en el otro barrio”. “Bien, vamos a por el tema que nos ocupa hoy: los huevos”. No estic del tot d’acord “con usté”. Si que és veritat que els ous s’han desprestigiat i molt, en les darreries del segle passat, però, “usté estará conmigo” que un parell d’ous ferrats i ben ferrats, no passaran mai d’actualitat i, a més, són boníssims i en privat ens agrada menjar-los sense coberts, amb un bocí de pa a cada mà, anant sucant el rovell i fent de pinça amb el bocí de pa de l’altra ma, o una truiteta amb bacallà o amb alls tendres ben feta, no té preu. “Hablando de tortillas, usté ya lo sabrà porque sabe muxo” que un cuiner havia de passar la prova, per poder entrar a formar part d’una brigada de cuina d’un hotel o restaurant amb més o menys prestigi i categoria, la prova que li posaven i consistia en fer una truita a la francesa -que és la que està embolicada a diferència de l’espanyola que és plana i sense embolicar- doncs depenia de la manera i la forma en què feia i com feia la truita que fos acceptat o no per la feina. “De verdad que era de gran importància la tortilla de huevos en sí y la manera de hacerla”. “Amigo Maestro, me permite que le llame amigo, me ha hecho recordar platos insuperables hechos con huevos”. A la Florentina amb espinacs i beixamel, dintre d’un plat d’ous o de canelons, com també es deia, d’aquells de ceràmica blanca, o de terrissa marró o més modernament metàl·lica, normalment els ous eren “poché” que “por aquí les llaman: escaldats” i el truc consistia en que la clara embolcallés el rovell dins una olla amb aigua calenta, amb un punt de sal i unes gotetes de vinagre quedant la clara cuita i el rovell quasi cru, no com un ou dur, si més no, la textura era més tova i amb perill que es trenqués. Quins ous mestre, quins ous! I aquells ous al plat a la mallorquina que portaven sobrassada, o a la riojana amb xoriço que emprant la mateixa cassoleta els ous es coïen per dessota i pel damunt, ajudant-nos de la planxa de la cuina i del forn o de la salamandra, tenint compte que no quedés el rovell massa cuit ni cremat. ”Qué palabra ha escogio maestro, oeufs brouillés, Scrambled eggs, huevos revueltos” és el remenat d’ous tan nostre. Els que

estan ben fets requereix que els ous estiguin trencats, no pas batuts, i quan dic trencats vull dir trencats, normalment fèiem servir una “barilla” o batedora a mà i com si clavéssim un clau l’anàvem fent caure damunt de l’ou trencant-lo i sense que s’estimessin la clara i el rovell, o sia que s’ajuntessin “mui juntos, pegaos” i quan els posàvem a la paella, sols o acompanyats, hi trobàvem dos colors el blanc de la clara i el groc del rovell, ambdós cuits i separats. “También los servíamos en la bandeja de huevos acompanyados por dos costrones en forma de triángulo que normalmente eran fritos y se utilizaba el pan inglés sin la corteza, se les llamaban “picatostes” como vd. recuerda”. He escrit anglès, no els succedanis de pa mal dits anglès. Com vostè diu, es feien de mil maneres que no acabaríem mai de saborejar dins la nostra memòria, a la flamenca, a la coque, mollets… “Maestro, me gustaria entrar un poquito en el protocolo para comer huevos”. Mai es posa un ganivet per menjar ous i menys encara si es tracta de nens petits, es posa una forquilla a l’esquerra i una cullera a la dreta del plat, també he vist servir els ous dins la seva safata rodona en “sous-tasse” o sia amb un plat de postres al dessota i un altre plat més gran al dessota de l’altre plat i entre els dos plats una cullera solament per menjar els ous, realment n’hi ha més que suficient. Tots aquests plats segueixen sent plats de gran nivell en un moment en què els ous estan en baixa forma, desprestigiats, amb mala fama i considerats plats barats. “Maestro, ahora le voy a explicar una historia o un cuento, como ustè quiera”. El més important és que els ous siguin frescos i a poder ser de l’era millor que de granja. “Hasta aquí estaremos en perfecto acuerdo”. Llavors per què no es poden utilitzar aquests ous per fer truites, ni salses, ni cremes als restaurants? Estem en un país on es permet que els usuaris es puguin intoxicar a casa seva però no en un restaurant, ”por qué uzté los puede comprar al igual que un restaurante, uzté se pué hasé una tortiya en su casa con esos güevos, pero el restaurante no, poqué lo tiene mui prohibío. ¿Qué pasa pué? La meva opinió és que hi ha un problema de control sanitari del Ministeri o Conselleria corresponent i aquest problema el trasllada al restaurant fent-lo culpable en cas que els ous estiguin contaminats principalment amb salmonel·la, podent causar salmonelosi als clients i causar un efecte contraproduent per a l’hostaleria i pastisseria en general. Em consta que al País Basc tenen uns ous

homologats per a l’ús culinari i que poden fer truites, salses i cremes amb ells. “Por qué nosotros en Catalunya no podemos? Quizá uzté con su experiencia otro día, va y me lo cuenta porqué hay algo raro que se me escapa”. I per acabar, “me permitirà vd una licencia”, la d’adaptar part d’una tesi doctoral sobre la paraula “ous, o pebrots o dexonses” que és molt preciosa i que en castellà la va escriure Arturo Pérez Reverte. Ous és una paraula senzilla que es refereix sovintment als atributs del “mascle”. Si va acompanyada d’un número té diferents significats. Així doncs, 1 significa car, costós: Costava un ou. 2 significa valentia: té un parell d’ous, 3 significa menyspreu: m’importa tres ous. Un nombre molt gran de “parells” significa dificultat aconseguir-ho m’ha costat mil parells d’ous. El verb canvia el significat; tenir, significa valentia: aquella persona té ous, per més que amb signes exclamatius pot significar sorpresa: “té ous!”. Posar, significa un repte, especialment si es coloquen en alguns llocs: Va posar els ous damunt la taula. També s’utilitzen per fer apostes: Em tallo els ous o per amenaçar: Et tallo els ous. El temps del verb que utilitzi canvia el significat de la frase. El present significa molèstia o Em toca els ous. El reflexiu significa vagància: Es tocava els ous, però l’imperatiu significa sorpresa: Toca’t els ous!. Per expressar voluntarietat: Ho faré per ous. Fins, significa límit d’aguant: Estic fins els ous. Amb, significa valor: Era un home amb ous i sense, significa covardia: era un home sense ous. És diferent el color, la forma, la tersura, finor o mida. El color violeta, significa fred: Se’m van quedar els ous morats. La forma, significa cansament: Tenia els ous quadrats. Però el desgast implica experiència: Tenia els ous pelats de tant repetir-ho. És important la mida i la posició: Té dos ous grans i ben plantats. Tanmateix hi ha una mida màxima: Té els ous com els del cavall de l’Espartero, que no es poden superar perquè llavors indica matusseria o vagància: li pengen, se’ls trepitja, s’asseu damunt d’ells i fins i tot necessita un carretó per emportar-se’ls. Una interjecció, significa sorpresa i quan hom es troba perplex ho sol·licita: Ves quins ous!. En aquell lloc resideix la voluntat i d’allí sorgeixen les ordres: Em surt dels ous. En resum, serà difícil trobar una paraula amb més gran nombre d’accepcions i prou perquè m’exposo a acabar “penjat pels ous”. “Hazta la pròxima, Maeztro, un abraso” Un aprenent de filòsof de la Gastronomia

Catàlegs, llibres, revistes, cartells, retolació, etc. Demani'ns pressupost sense compromís. ferpala@ferpala.es · Tel. 93 893 70 11

35


Anúnciate a lo grande, que no te vean pequeño. La publicidad en cine es muy efectiva. La pantalla es 150 veces más grande que la TV. En el cine no hay zapping ni saturación publicitaria. Y el recuerdo de tu spot es 7 veces superior a otros medios.

Port Ginesta, 221 - Sitges - Tel. 93 665 44 66 - Móvil 637 555 077 - www.creativity.es


Empreses de l’ADEG

Secretariat Online, la seva secretària virtual que l’ajudarà a rendibilitzar el seu temps Secretariat online és una empresa que ha nascut amb l’objectiu de complementar totes aquelles funcions que les empreses, per diverses raons, no poden cobrir. Són un grup de professionals amb més de 10 anys d’experiència en diferents sectors que s’han unit per prestar els diferents serveis que les empreses puguin necessitar. Una secretària virtual és la persona que s’encarrega de realitzar totes les funcions corresponents a l’administració i secretariat de qualsevol empresa. Ajuda a millorar el funcionament de

l’activitat professional de les empreses, cobrint una sèrie de serveis sense la necessitat d’assumir el cost d’una secretària presencial. Dins dels seus serveis es pot trobar l’atenció telefònica personalitzada, un número de fax on els seus clients poden rebre els seus faxos, una agenda, també ofereixen el seguiment de cobraments, la facturació, l’elaboració de pressupostos, l’organització de viatges i esdeveniments d’empresa, traduccions, presentacions de Power Point, recerca de proveïdors i d’informació, l’elaboració de mailings... és a dir, intenten cobrir qualsevol mancança administrativa que una empresa pugui tenir. Els seus clients tenen a la seva disposició una àrea privada dins el web de

Secretariat Online

Vilanova i la Ge ltrú T. 610 080 88 3 www.secretariato nline.es

Secretariat online per poder veure les seves trucades, missatges i l’agenda en qualsevol moment, en contacte continu. En contractar Secretariat online millorareu la vostra imatge corporativa ja que les vostres trucades sempre seran ateses per una secretària professional, podreu realitzar les gestions que necessiteu sabent que els temes administratius s’estan fent eficaçment, sense que s’acumuli la feina. I tot això pagant només pels serveis que necessiteu ja que es factura per servei prestat. Entre els seus clients podem trobar pimes, autònoms i professionals liberals que pretenguin millorar la imatge del seu negoci i alhora generar més ingressos, a més de millorar la conciliació professional amb la personal.

SOM PERSONES AL SERVEI DE PERSONES.

Som Caixa Penedès, un equip de milers de professionals distribuïts en una àmplia xarxa d’oficines i amb un sol objectiu: donar-te solucions que s’adaptin a les teves necessitats. Per a nosaltres, tu ets Caixa Penedès.

www.caixapenedes.com

37


Empreses de l’ADEG

Confort Garraf Totes les solucions per a la protecció solar Confort Garraf és una empresa moderna, dinàmica i funcional, dedicada a la protecció solar i la fusteria d’alumini des de 1988

38

Confort Garraf és una empresa que aposta fermament per les noves tecnologies i les noves demandes de mercat, que amb l’ús d’Internet com a plataforma de màrqueting online. La pàgina web www.confortgarraf.com, com a imatge d’empresa, li ha permès reduir els costos fixos estructurals, la qual cosa li atorga un avantatge competitiu molt rellevant en el sector, al mateix temps que beneficia als seus clients oferint millors preus.

Actualment té dues pàgines web per donar a conèixer els seus productes i n’estan desenvolupant una tercera que saltarà a la xarxa en breu. La primera que es va crear va ser www.confortgarraf.com, on es poden veure treballs realitzats amb productes com: tendals, para-sols, fusteria d’alumini, mampares de bany/dutxa, gelosies i mallorquines, pèrgoles, estufes de terrassa i paravents. A causa de la gran demanda de paravents de terrassa, han creat una segona pàgina dedicada única i exclusivament a aquests productes www. paravientosterraza.com. Els seus productes estrella en l’actualitat són Paravents Terrassa i io-homecontrol® de Somfy. Els paravents rendibilitzen al màxim la terrassa tot l’any és un sistema que permet al restaurant

Confort Garra

f

C. Magatzems No us, 9 Vilanova i la Ge ltrú T. 661 007 68 5 www.confortgar raf.com

donar als seus clients major confort i privacitat. Amb els paravents Terrassa controla en tot moment a la clientela, dóna una solució als fumadors. Confort Garraf s’encarrega de les gestions amb l’administració, si són necessàries. La gamma io-homecontrol® de Somfy és la domòtica sense cables en un sol comandament. Controla la llar sencera. Un únic comandament a distància permet controlar totes les obertures de la casa, persianes, porta de garatge, porta principal... calefacció, aire condicionat, il·luminació, etc. Io-homecontrol® ofereix retorn d’informació: per primera vegada, el comandament a distància indica el moviment en curs i confirma que l’ordre s’ha dut a terme.

Ets una petita o mitjana empresa que encara no ha descobert el potencial d’Internet? Anuncia’t per només

90€

a l’any

T’oferim la nova secció:

Cada dia 5 empreses anunciades a la pàgina d’inici

La Guia del Garraf El teu directori comarcal d’empreses i serveis www.laguiadelgarraf.cat

www.laguiadelgarraf.cat publicitat@vilanovadigital.cat T. 655 633 329 / T. 608 064 029

Gastronomia

Les dades de la teva empresa, fotos i ubicació a Google Maps

Cada matí el Menú del dia al Butlletí Bon Dia Garraf

Gastronimia Comercial Lleure i oci Serveis

Mitjà de comunicació associat i adherit:


Empreses de l’ADEG

Grafyprint, la nova botiga de disseny gràfic i impressió digital integral Grafyprint és un nou concepte de botiga integral de disseny gràfic, serveis de reprografia i impressió digital i papereria.

Grafyprint neix a finals de 2010 i ofereix l’última tecnologia d’impressió digital adaptada a qualsevol client que demana servei de qualitat, preu òptim i rapidesa en el lliurament, sense importar el volum de treball. A Grafyprint la seva imaginació i la nostra creativitat no tenen límits. GrafyPrint ofereix serveis de disseny gràfic tant per a professionals o empre-

Grafyprint

C. Codonyat cn t. Correu Vilanova i la Ge ltrú T. 93 893 35 50 www.grafyprin t.com

ses com a particulars, un servei integral perquè els seus elements de comunicació siguin professionals. L’equip de professionals de Grafyprint dissenya qualsevol element publicitari que el client pugui necessitar, fullet, flyer, cartell promocional per al seu establiment. Quant a impressió, pot imprimir a baixos volums amb alta rapidesa a un preu molt rendible per full, amb la millor qualitat. El client només ha d’enviar per email el seu arxiu o portar-ho a les oficines en disquet, CD o memòria USB i s’encarreguen d’imprimir la quantitat i en el paper que el client indiqui en formats de fins a doble carta A3, amb papers de tot tipus. També fan impressió de gran format i per a qualsevol suport. Rètols lluminosos, la imatge exterior principal d’empresa,

lletres corporatives, presentació amb relleu per a exterior o interior de la imatge en diferents materials i gran varietat de colors, pancartes amb lones en diferents colors per a la publicitat interior i exterior, retolació de vidres i de vehicles amb materials d’alta qualitat i durabilitat, per garantir la publicitat mòbil de la seva empresa amb una àmplia oferta de dissenys i colors. També ofereixen disseny web ric en funcionalitat i amb un entorn visual i gràfic adequat. Busquen el compromís entre tots els factors necessaris per obtenir una aplicació web de qualitat quant a imatge, funcionalitat i presència a la xarxa. I per acabar, papereria i enquadernacions perquè una excel·lent presentació fa que els documents causin una grata impressió als qui van dirigits.

MERCANTIL CIVIL LABORAL PENAL ADMINISTRATIU MEDI AMBIENT Reclamació de deutes Reestructuració de l´empresa (concurs i reorganització d’actius) Responsabilitat Administrador Responsabilitat penal de l´empresa (nou) Conflicte i gestió laboral Medi ambient (llicències, seguretat industrial i sancions) Assessoria fiscal-contable (recuperació IVA) Solucions legals i pràctiques Optimització, eficiència i solvència

estratègies & resultats PREUS ESPECIALS (dtes. per associats) C/

Aragó nº 383 9º 08013 Barcelona.- Tel. 93 301 37 40 www.llobetadvocats.com

39


Empreses de l’ADEG

Topo es renova convertint-se en molt més que un estudi de disseny El col·lectiu de professionals amb seu a Sitges inicia una nova etapa, ampliant i millorant els seus serveis per a les empreses amb necessitats d’assessorament en comunicació i màrqueting. Es tracta d’un model d’empresa àgil i versàtil que vascula entre l’estudi de disseny, l’agència de publicitat i la productora audiovisual.

SabadellAtlántico i SabadellSolbank són marques registrades de Banco de Sabadell, S.A.

V04

40

Actualment l’oferta de serveis de Topo fa un salt endavant. No només per la incorporació de Marc Bordons el 2005 com a fotògraf professional, sinó per la recent ampliació en l’àrea audiovisual que suposa Ferran Vilanova. D’aquesta manera, el model d’empresa que els seus fundadors tenien en ment ja és una realitat.

El repte era conjuntar sota la mateixa identitat un equip de professionals vinculats a les diverses branques de la comunicació (gràfica, on-line, fotogràfica i audiovisual) que de forma coordinada i eficaç oferissin un servei integral als seus clients. Des d’aleshores, empreses com Nestlé, Andreu, Base, Kawasaki, Gamo, Universal Music, Salicru i institucions com la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona i de l’Ajuntament de Sitges, ja han confiat en el seu assessorament.

La dinàmica de treball de Topo es basa en el diàleg constant amb el client i el treball en equip. Els seus integrants afirmen que a l’hora de gestionar un projecte: “el més important és que la confiança i esforç econòmic del client quedin plasmats de manera òptima en la feina feta. Com fer-ho? Amb creativitat i austeritat”.

Compte Professional

«He posat fre a les comissions» Compte Professional és el compte que ho té tot, excepte comissions1:

0

de manteniment d’administració per emissió de Visa Classic2

A més a més, amb Compte Professional podrà accedir a la resta de serveis financers exclusius per a vostè i per a la seva activitat laboral. Vingui a les nostres oficines i obri el seu o informi-se’n en el 902 383 666 1. Excepte comptes inoperants en un període igual o superior a un any i amb un saldo igual o inferior a 150 euros, en els quals s’aplicarà una comissió trimestral de manteniment del compte de 10 euros. 2. La quota anual de la targeta Visa Classic és de 35 euros a partir del segon any. Condicions revisables segons evolució del mercat financer.

, 1, local Sitges T. 93 894 28 27 www.topo.bz

Des dels seus inicis, Topo ha apostat sempre per acostar-se a la comunicació des de les seves diferents disciplines. La línia de treball que encetaven l’estiu del 2004 el tàndem emprenedor, Jose Rozas (dissenyador gràfic) i Isaac Bordons (dissenyador web), es basava en una idea molt senzilla i pragmàtica.

BS Col·lectius i Associacions

comissions

Topo

C.Lope de Vega

OFERTA PER A:


Empreses de l’ADEG

Web Garraf El present i el futur de l’empresa a Internet Sembla que darrerament tots volem ser als nous formats: Internet, Facebook, mòbils, Twitter, tenir la nostra botiga en línia... Els mitjans interactius han passat de no tenir cap mena de credibilitat fa uns anys, de semblar una moda passatgera, a ser l’aposta de futur del mercat. Promocionar el nostre negoci en línia, fer un web o qualsevol altre tipus de peça és optimitzar recursos i inversions. Perquè no hem de fer-ho tot, sinó que cadascú ha de fer allò que s’adapti més bé als seus objectius. Tot això només es pot aconseguir des d’una anàlisi racional de què necessitem fer, des del coneixement

de professionals experts en la matèria. Amb un bagatge de sistemes i programació desenvolupats per aconseguir peces efectives, amb gestió autònoma de continguts per part del client, amb un sistema de posicionament a Google i altres buscadors de forma natural, visionables en qualsevol mòbil, iPhone o iPad. I, sobretot, a un preu just. A Web Garraf fa molt temps que ofereixen productes grans pensats per a professionals independents i pimes, a preus molt interessants, i una àmplia gamma de serveis professionals. · Disseny de pàgines web · Desenvolupament d’aplicacions a mida · Botigues en línia (comerç electrònic) · Publitrameses electròniques, bàners, minijocs interactius...

Group

Only Group edita i comercialitza la guia ONLY VNG Convenis amb ADEG · CETIVG · TOT CENTRE · GHRVNG Per a més info www.onlyvng.cat · comercial@onlyvng.cat

cobrim les teves necessitats... ...publicitaries

Web Garraf

Plaça del Pou, 4, 3r 1a Vilanova i la Ge ltrú Tel. 650 745 37 0 www.webgarra f.com

· Publicitat online (blocs, xarxes socials) · Redacció de continguts · Serveis de posicionament en cercadors (SEO) · Disseny d’aplicacions per a dispositius mòbils (iPhone, iPad, Android, Blackber-ry) Avui dia tot ha canviat molt. Els nostres usuaris coneixen la xarxa molt bé. Saben on han d’anar per trobar els productes i serveis que s’ajusten a les seves necessitats. Estan presents a les principals xarxes socials, com Facebook, Tuenti, Twitter; naveguen amb aparells mòbils i busquen la interacció amb les empreses. Ja no es tracta de tenir un aparador en línia, sinó d’exercir un boca a orella en la Xarxa. És per això que és tan necessari que el nostre negoci sigui realment 2.0 i que estigui ben preparat per al futur.

41


Converses a l’antara Imma Pulido

www.dogarraf.cat

42

La senzillesa del Petit Príncep, d’Antoine de Saint-Exupéry, que acabo de rellegir aquests dies, em recorda que la simplicitat sempre és una gran arma i que tots plegats ens enredem sovint en complicades discussions o teories que no sempre ens porten a res.

Cert que tenen mineralitat, cert que el terreny impregna caràcter i cert que la majoria d’ells es troben delimitats en una zona geogràfica concreta, però és tanta la varietat de vins, caves i escumosos i tantes les varietats de raïm que s’utilitzen que es desdibuixa una mica la seva identitat.

En termes vinícoles i molt propers a casa nostra, em fa pensar en la controvèrsia sobre si ha d’existir o no una subzona per als vins del Massís del Garraf dins la DO Penedès, una qüestió que els elaboradors de la zona reclamen des de fa temps i que es comença a veure materialitzada amb diverses activitats de l’agrupació d’aquests cellers i viticultors.

Jo, per exemple, no sóc capaç d’establir les diferències que pot tenir un dels grans vins del Massís del Garraf amb altres grans vins elaborats als costers de l’Ordal o de Mediona per citar algunes zones d’aquest Penedès sovint tan menystingut però amb grans vins que van naixent com a bolets. Sabrà el gran públic consumidor distingir-los?

El passat mes de març, sense anar més lluny, van organitzar a Sitges la Primera Mostra Professional de Vins del Massís del Garraf, amb la presència de professionals diversos, directius de l’Incavi i la DO Penedès i amb exposició i degustació dels vins d’aquests cellers.

El que realment s’amaga darrere de tot plegat, de forma totalment lícita, és el del reconeixement de marca per crear un segell amb el que anar a vendre; desmarcar-se d’un Penedès sense prestigi amb un nom, el de Garraf, que els pot obrir portes a curiosos, sumillers i aficionats i a la llarga qui sap si arribar a crear una pròpia denominació Garraf. De moment ja hi ha qui hi ha començat a posar el seu granet de sorra amb una pàgina web amb domini dogarraf.cat i accions al Facebook on es promouen els vins de la zona.

Durant l’acte, Carles Esteva, president de l’Associació de Viticultors del Massís Garraf, afirmava que s’estan fent “els passos necessaris i sense temors cap al reconeixement de la nostra pròpia identitat com a Massís de Garraf” alhora que el president de la DO Penedès, Francesc Pascual, admetia que “el Garraf té identitat per ser una subzona” tot i admetre que el seu reconeixement com a tal és un tema que s’ha d’estudiar. Acostumo a estar força d’acord amb en Francesc Pascual però he de confessar que jo no acabo de trobar aquesta tipicitat per poder identificar la subzona Garraf tan clarament. Els seus vins són d’una gran qualitat, no ho discuteixo en absolut, però jo no els he trobat encara un tret diferencial que pugui marcar la identitat d’una zona concreta.

Penso que seria bo que es reconeguessin obertament aquests objectius de segregació que bona part dels elaboradors del Garraf esgrimeixen quan no hi ha micròfons ni autoritats oficials al davant i que d’altra banda no escapen absolutament a ningú. Una altra cosa serà com es conjuguen aquests amb els interessos d’una Denominació d’Origen Penedès que lluita per recuperar prestigi amb un territori unificat. Complicat, certament complicat.

Acte de presentació Primera Mostra Professional de Vins del Massís del Garraf


Formació ADEG Ensenya a vendre al teu equip Inici . . . . . . . . . . . Dies . . . . . . . . . . . Horari . . . . . . . . . Preu . . . . . . . . . . . Lloc . . . . . . . . . . .

10.05.11 – 6 hores Dimarts i dijous De 10h00 a 13h00 Soci 60 € | No soci 75 € ADEG Vilafranca

ACTIC · Nivell mitjà Inici . . . . . . . . . . . Dies . . . . . . . . . . . Horari . . . . . . . . . Preu . . . . . . . . . . . Lloc . . . . . . . . . . .

Bonificable!

18.05.11 – 12 hores Dilluns i dimecres De 9h30 a 13h30 Soci 120 € | No soci 150 € ADEG Vilanova

Intel·ligència emocional i comunicació eficaç Inici . . . . . . . . . . . Dies . . . . . . . . . . . Horari . . . . . . . . . Preu Soci . . . . . . . Lloc . . . . . . . . . . .

Bonificable!

17.05.11 – 8 hores Dimarts i dijous De 9h30 a 13h30 Soci 80 € | No soci 100 € ADEG Vilanova

Creació d’una botiga online amb Zen Cart Inici . . . . . . . . . . . Dies . . . . . . . . . . . Horari . . . . . . . . . Preu Soci . . . . . . . Lloc . . . . . . . . . . .

Bonificable!

16.05.11 – 6 hores Dilluns i dimecres De 10h00 a 13h00 Soci 60 € | No soci 75 € ADEG Vilafranca

Com reduir costos Inici . . . . . . . . . . . Dies . . . . . . . . . . . Horari . . . . . . . . . Preu . . . . . . . . . . . Lloc . . . . . . . . . . .

Bonificable!

10.05.11 – 6 hores Dimarts i dijous De 16h00 a 19h00 60 € ADEG Vilanova

Atenció telefònica Inici . . . . . . . . . . . Dies . . . . . . . . . . . Horari . . . . . . . . . Preu . . . . . . . . . . . Lloc . . . . . . . . . . .

Bonificable!

Bonificable!

20.05.11 – 8 hores Divendres De 9h30 a 13h30 Soci 80 € | No soci 100 € ADEG Vilafranca

Com crear el nostre manual d’estil corporatiu

Bonificable!

Inici . . . . . . . . . . . Dies . . . . . . . . . . . Horari . . . . . . . . . Preu . . . . . . . . . . . Lloc . . . . . . . . . . .

10.05.11 – 8 hores Dimarts i dijous De 9h30 a 13h30 Soci 80 € | No soci 100 € ADEG Vilanova

Com treure més profit de l’Excel Data . . . . . . . . . . . Dies . . . . . . . . . . . Horari . . . . . . . . . Preu . . . . . . . . . . . Lloc . . . . . . . . . . .

Bonificable!

11.05.11 – 6 hores Dimecres i dijous De 10h00 a 13h00 Soci 60 € | No soci 75 € ADEG Vilafranca

Presentacions eficaces amb Power Point

Bonificable!

Inici . . . . . . . . . . . Dies . . . . . . . . . . . Horari . . . . . . . . . Preu . . . . . . . . . . . Lloc . . . . . . . . . . .

16.05.10 – 6 hores Dilluns i dimecres De 19h00 a 22h00 Soci 60 € | No soci 75 € ADEG Vilanova

Millorar la comunicació del nostre equip Inici . . . . . . . . . . . Dies . . . . . . . . . . . Horari . . . . . . . . . Preu . . . . . . . . . . . Lloc . . . . . . . . . . .

17.05.11 – 6 hores Dimarts i dijous De 10h00 a 13h00 Soci 60 € | No soci 75 € ADEG Vilafranca

Accions comercials als allotjaments turístics Data . . . . . . . . . . . Dies . . . . . . . . . . . Horari . . . . . . . . . Preu Soci . . . . . . . Lloc . . . . . . . . . . .

Indesign Introducció Data . . . . . . . . . . . Dies . . . . . . . . . . . Horari . . . . . . . . . Preu Soci . . . . . . . Lloc . . . . . . . . . . .

Bonificable!

Bonificable!

18.05.11 – 6 hores Dimecres i dijous De 16h30 a 19h30 Soci 60 € | No soci 75 € ADEG Vilanova

Bonificable!

21.05.11 – 16 hores Dissabtes De 9h30 a 13h30 Soci 160 € | No soci 200 € ADEG Vilanova

Maquetació de documents en Word Inici . . . . . . . . . . . Dies . . . . . . . . . . . Horari . . . . . . . . . Preu . . . . . . . . . . . Lloc . . . . . . . . . . .

Bonificable!

10.05.11 – 6 hores Dimarts i dijous De 19h00 a 22h00 Soci 60 € | No soci 75 € ADEG Vilanova

Mantenir i gestionar la relació amb els clients Inici . . . . . . . . . . . Dies . . . . . . . . . . . Horari . . . . . . . . . Preu . . . . . . . . . . . Lloc . . . . . . . . . . .

13.05.11 – 4 hores divendres De 9h30 a 13h30 Soci 40 € | No soci 50 € ADEG Vilafranca

Màrqueting relacional Inici . . . . . . . . . . . Dies . . . . . . . . . . . Horari . . . . . . . . . Preu . . . . . . . . . . . Lloc . . . . . . . . . . .

Bonificable!

16.05.11 – 8 hores Dilluns i dimecres De 9h30 a 13h30 Soci 80 € | No soci 100 € ADEG Vilanova

Direcció per objectius Inici . . . . . . . . . . . Dies . . . . . . . . . . . Horari . . . . . . . . . Preu . . . . . . . . . . . Lloc . . . . . . . . . . .

Bonificable!

18.05.11 – 8 hores Dimecres i divendres De 9h30 a 13h30 Soci 80 € | No soci 100 € ADEG Vilanova

Animacions amb Flash Data . . . . . . . . . . . Dies . . . . . . . . . . . Horari . . . . . . . . . Preu Soci . . . . . . . Lloc . . . . . . . . . . .

Bonificable!

19.05.11 – 8 hores Dijous De 9h30 a 13h30 Soci 80 € | No soci 100 € ADEG Vilanova

Definició i valors de l’empresa Data . . . . . . . . . . . Dies . . . . . . . . . . . Horari . . . . . . . . . Preu Soci . . . . . . . Lloc . . . . . . . . . . .

23.05.11 – 4 hores Dilluns De 9h30 a 13h30 Soci 40 € | No soci 50 € ADEG Vilafranca

Podeu consultar els detalls de la programació i gestionar la vostra inscripció a l’espai www.adeg.cat. L’ADEG us pot gestionar la bonificació de l’import de la matrícula a través de la deducció de la qual la vostra empresa n’és creditora amb la Seguretat Social.

43



Perpectiva 104